AA.DD. (1973). Els castells catalans. vol. V. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 229-234. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). JUNYENT i MAYDEU, F. i MAZCUÑÁN i BOIX, A. (1992) 'El castell de Castellolí'. Catalunya Romànica, vol. XIX: El Penedès i l'Anoia. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 413-414. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí.<\/p> ","centuria":"XII","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"
Es tracta de les restes del castell de Castellolí, d'època medieval, situades al costat de la primitiva església parroquial de Sant Vicenç, que també es troba en estat ruïnós. Es conserva una cisterna rectangular, de grans dimensions, aparellada amb grans carreus, disposats en filades horitzontals. A tocar de la cisterna, hi ha una petita estança rectangular, coberta amb una volta de mig punt, amb carreus de petites dimensions disposats irregularment; aquesta característica es repeteix als murs perimetrals. A l'extrem nord-occidental, hi ha una estança de planta trapezoïdal, també coberta amb volta de mig punt. És construïda amb petits blocs de pedra, col·locats irregularment en filades horitzontals. El conjunt del castell es troba protegit per muralles perimetrals. Entre els ruïnes medievals hi ha restes d'edificacions d'època moderna, com la casa de Joan Nadal i el mas de Mateu Esteve.<\/p> ","codi_element":"08063-17","ubicacio":"Cal Jaume","historia":"
Les primeres referències documentals del castro Audelino o Odelino són de mitjans segle X, quan formava part dels castells de frontera que lluitaven contra les tropes musulmanes. Es esmentat en un document de l'any 961, quan Gomensind i la seva muller Escolàstica van vendre al clergue Gaudamir unes terres i vinyes que afrontaven a migdia amb el terme de Castell Odolino. L'any 967 Sala de Conflent va dotar al monestir de Sant Benet del Bages amb diverses propietats, entre les quals es trobava el castell de Maians, que afrontava a migdia amb el terme de Castel Hodelino. En època feudal el castell era propietat del monestir de Sant Cugat. L'any 1003 el castell de Castellolí fou atacat pel fill d'Almansor, Abd al-Malik, durant la seva ràtzia als comtats catalans, on un personatge anomenat Audesind va resultar mort pels sarraïns. Les primeres notícies explícites sobre el senyor del castell de Castellolí corresponen a l'any 1139, quan el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, encomana a Reverter, vescomte de Barcelona, diversos castells entre els quals figurava el de Castellolí. Es dedueix que el vescomte Revert va traspassar els seus drets sobre el castell a un feudatari seu de la família Bell-lloc. Els Bell-lloc van vendre l'any 1161 el domini del castell a Guerau de Jorba, que en va ser el senyor fins que, després de la seva mort entre 1189 i 1195, va passar a mans la seva néta Gueralda, juntament amb el castell d'Òdena. Gueralda estava casada amb el vescomte Guillem de Cardona, passant a formar part ambdós castells a la casa dels Cardona, fins al segle XIX. El domini directe del castell era exercit pels seus castlans, que van prendre el nom de Castellolí. L'any 1268 el rei Jaume I va ordenar al vescomte de Cardona, Ramon Folc, que lliurés a Pere Sabata, batlle de Montblanc, la potestat del castell de Castellolí entre ambdós contendents. La jurisdicció civil era exercida pel vescomte i la criminal pel sots-veguer d'Igualada fins a l'any 1375, quan el rei Pere el Cerimoniós va atribuir al comtat de Cardona la jurisdicció civil i criminal de tots els castells vinculats al comtat, entre els quals es trobava Castellolí; heretant també l'antagonisme existent entre els Òdena i la vila d'Igualada. En aquests moments, la vila d'Igualada es trobava envoltada per les possessions dels vescomtes de Cardona. Quan el rei Pere el Cerimoniós va donar a violari al vescomte Ramon Folc la vila d'Igualada, els jurats de la vila es van queixar d'aquesta donació a les corts de Perpinyà l'any 1350, i a les de Montsó l'any 1388, degut a les arbitrarietats del comte de Cardona a la conca d'Òdena. Entre aquestes, hi havia la usurpació del castell de Castellolí quan, al extingir-se la seva branca castlana, el comte Hug de Cardona va prendre possessió dels drets dels castlans, en comptes de passar a mans del rei. Durant la Guerra del Segadors (1640-1652), el castell va jugar un paper important en la defensa del territori contra les tropes castellanes. A finals del segle XIX, durant les guerres carlines, al castell de Castellolí s'hi va instal·lar un destacament militar que defensava el camí i l'accés a la vila d'Igualada.<\/p> ","coordenades":"41.5886000,1.7082700","utm_x":"392335","utm_y":"4604906","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46645-foto-08063-17-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46645-foto-08063-17-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46645-foto-08063-17-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Element inclòs al Catàleg de béns protegits, POUM (2014): SNU. e55. Fitxa 05. Actualment, el castell és objecte d'una intervenció arqueològica.","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["6"]},{"id":"46646","titol":"Fàbrica Tèxtil","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fabrica-textil","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí).","centuria":"XX","notes_conservacio":"Presenta algunes patologies en el cos destinat a habitatge i en els annexos.","descripcio":"Edifici industrial format per una gran nau, un cos annex adossat i dos cossos aïllats, amb un pati interior que limita amb la finca veïna. L'edifici principal és de planta rectangular, d'una sola planta. La coberta és a dues aigües, amb plaques de fibrociment. Les façanes són de paredat comú, arrebossades. A les dues façanes longitudinals s'hi obren uns grans finestrals flanquejats per pilastres. La façana transversal oest corona amb un capcer, que amaga la coberta, rematat amb formes ondulants de maó, un òcul també de maó, i tres boles sobre la coronació. La façana de migdia presenta ornamentacions d'estil modernista, fetes de maó i peces ceràmiques. A l'est de la nau se li adossa un volum, que era l'antic habitatge i les oficines a la planta baixa. Consta de planta baixa, planta primera i golfes. La coberta és de teula a quatre vessants. Presenta una escala exterior de volta catalana de maó, que sobresurt de la nau principal a la façana sud, on s'hi obren grans finestrals; la façana est té les mateixes característiques que la façana oest de la nau principal. Els dos cossos aïllats, de característiques molt simples, consten d'una única planta i teulada a dues vessants.","codi_element":"08063-18","ubicacio":"C. Amistat, 4, 08719, Castellolí.","historia":"Va ser una de les primeres construccions industrials del municipi.","coordenades":"41.5959300,1.6964500","utm_x":"391362","utm_y":"4605735","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46646-foto-08063-18-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46646-foto-08063-18-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46646-foto-08063-18-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46647","titol":"La Brillante","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-brillante","bibliografia":"CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, p. 101. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de nova construcció, situat en el mateix indret que l'antic edifici de la societat 'La Brillante'. És una construcció entre mitgeres, de planta rectangular, que va de carrer a carrer (de l'avinguda de la Unió al carrer de la Pau) i consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és plana. Té una cornisa feta amb maó i la façana està arrebossada. Presenta una gran porta rectangular i vertical, que ocupa dues plantes i, a cada planta, també hi ha una gran obertura horitzontal de quatre finestres cadascuna. L'edifici no té valor arquitectònic.","codi_element":"08063-19","ubicacio":"Av. de la Unió, 50, 08719, Castellolí.","historia":"L'any 1896, en ple període d'augment demogràfic a Castellolí, un grup de persones acabalades del municipi, van fundar una societat que vetllava per al foment i la defensa dels aspectes relacionats amb l'agricultura. Els seus promotors van ser Francesc Aguilera i Tardà, Josep Brugués i Jordana, Jaume Tardà i Aguilera, Vicenç Brugués i Ferrer, Josep Francolí i Oliveras, Josefa Soteras, Antoni Brugués i Elias, Salvador Parera i Francolí, Gaspar Tardà i Guixà, Josep Jorba i Parera, Pau Soteras i Palà i Josep Morera i Llasó. Com a seu, l'any 1905, es va construir l'edifici anomenat 'La Brillante' amb finalitats recreatives, per als seus socis i les respectives famílies, on s'hi celebraven jocs, concerts i actes diversos. L'any 2002 l'edifici va passar a ser propietat de l'ajuntament i la societat va ser dissolta. L'antic edifici, que es trobava en mal estat de conservació, va ser enderrocat i es va construir un de nou. Actualment, és un espai multifuncional on s'hi celebren tot tipus d'actes relacionats amb la festa major, teatre, concerts, balls, carnestoltes, actes nadalencs, etc...","coordenades":"41.5979200,1.7000000","utm_x":"391661","utm_y":"4605951","any":"2002","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46648","titol":"La Cooperativa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-cooperativa","bibliografia":"CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici cantoner, d'una sola nau rectangular, que consta de planta baixa i sotacoberta. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia, seguint l'alineació del carrer. La façana no és simètrica: a la planta baixa hi ha un petit portal i una finestra; i a la part superior central, un òcul fet amb maons. És coronada amb una mena de capcer de formes orgàniques, que oculta la coberta. L'estructura és de parets de càrrega, de paredat comú, arrebossat. La façana posterior és de vidre i la façana lateral alterna vidre, formigó, fusta i pilastres de maó.","codi_element":"08063-20","ubicacio":"Av. de la Unió, 29, 08719, Castellolí.","historia":"L'edifici de la Cooperativa era la seu del Centre Fraternal i Instructiu, que va ser inaugurar l'any 1915, en terrenys facilitats per D. Diego de Viala i de Ayguavives. Els seus orígens es troben en el corrent cooperativista, dins del socialisme de principis de segle XX. Era el centre que aglutinava el sector obrer del poble i feia també d'aprovisionament de queviures. La Cooperativa local buscava satisfer les necessitats comercials a partir de l'autogestió. El seu protagonisme dins la dinàmica social i política del poble va ser molt notable. A la Cooperativa, que també funcionava com a casino, es feien representacions de teatre i es projectaven pel·lícules de cinema. L'edifici va ser rehabilitat a finals dels anys 90 del segle XX per tal d'adaptar-lo com a equipament municipal i espai cultural i educatiu.","coordenades":"41.5983800,1.7003400","utm_x":"391690","utm_y":"4606002","any":"1915","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46648-foto-08063-20-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46648-foto-08063-20-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46649","titol":"Teuleria de les Moreres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/teuleria-de-les-moreres","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Restes d'un forn d'obra utilitzat per a la cocció de materials de construcció, situat al marge esquerre del GR-172, venint del Coll del Bruc, pocs metres abans d'arribar a la cruïlla del camí cap a la Font del Ferro. Es tracta d'una excavació vertical, de forma quadrada, (2,7 m per 2,8 m) en el marge del terreny natural. Es conserven part dels murs de la cambra (que amiden entre 0,8-1 m de gruix) amb la graella sobre la qual es dipositaven les rajoles per a la seva cocció. Tanmateix es dibuixa la porta d'accés per on s'introduïa i es treia el material a coure. El seu interior és construït amb maons d'argila i una capa d'estucat de calç, i l'exterior està revestit amb pedra seca.","codi_element":"08063-21","ubicacio":"Cal Soteres","historia":"Els forns d'obra servien per a confeccionar materials de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració d'aquests materials era totalment manual: primer s'anava a buscar la primera matèria a un torrent proper. Posteriorment, es garbellava la terra per a netejar-la d'impureses i tot seguit es col·locava a unes basses per extreure'n el fang. L'aigua necessària per a mullar l'obra i fer-ne argila s'obtenia del torrent proper. La llenya per coure l'argila provenia del bosc de l'entorn del forn.","coordenades":"41.5881400,1.7298800","utm_x":"394135","utm_y":"4604828","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46649-foto-08063-21-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46649-foto-08063-21-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46649-foto-08063-21-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46650","titol":"Mare de Déu del Remei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mare-de-deu-del-remei","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). MARIMON LLUCIÀ, Mª R. (1997) Les aigües sulfuroses de la Puda de Castellolí (dossier).","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"El santuari de la Mare de Déu del Remei es troba adossat a l'antic balneari de la Puda pel costat de sud-est. S'hi accedeix des del pati central o des del portal situat a la façana lateral, amb accés directe des de l'exterior de la finca. És un edifici d'una sola nau, de planta rectangular, amb un campanar de torre d'estil neoclàssic, de planta poligonal. La coberta de la nau és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i la de la torre és plana. Interiorment, la nau està resolta amb volta de canó rebaixada i conté un cor sostingut per una volta rebaixada. Hi ha una avantsala que precedeix la nau principal. L'altar presenta decoració amb pilastres, frisos, cornises i esgrafiats d'estil clàssic. Pel darrera, un petit deambulatori amb escales mena fins a la imatge de la Mare de Déu del Remei.","codi_element":"08063-22","ubicacio":"Balneari de la Puda de Francolí. La Puda s\/n, 08719, Castellolí.","historia":"La torre d'estil neoclàssic és anterior a l'any 1865, inscrit al portal del santuari, que podria correspondre a l'any d'unes obres de restauració.","coordenades":"41.5994400,1.6847600","utm_x":"390393","utm_y":"4606139","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46650-foto-08063-22-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46650-foto-08063-22-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"El segon diumenge d'octubre s'hi celebra l'Aplec de la Mare de Déu del Remei de la Puda de Francolí.","codi_estil":"99|106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46651","titol":"Mausoleu de Francesc Aguilera i Tardà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mausoleu-de-francesc-aguilera-i-tarda","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí).","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"És tracta d'un mausoleu situat a l'interior del recinte del cementiri de l'església de Sant Feliu de la Vall. És de base rectangular; a la part superior hi ha tres nínxols i un a la inferior. La part frontal superior presenta una estructura triangular decorada amb elements neoclàssics (fulles de geganta, volutes, copes), coronada per una creu de pedra.","codi_element":"08063-23","ubicacio":"Sant Feliu de la Vall d'Aguilera. Camí de Sant Feliu s\/n, 08719, Castellolí.","historia":"La família Aguilera era molt influent a la vall de Sant Feliu.","coordenades":"41.6066100,1.6835200","utm_x":"390302","utm_y":"4606937","any":"1869","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46651-foto-08063-23-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neoclàssic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46652","titol":"Sant Pere i Sant Feliu de la Vall d'Aguilera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-pere-i-sant-feliu-de-la-vall-daguilera","bibliografia":"AA.DD. (1981) Bloc de notes sobre Sant Feliu, La Vall (Castellolí). Castellolí: Publicació [s.l.: s.n]. CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, p.77. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). JUNYENT i MAYDEU, F. i MAZCUÑÁN i BOIX, A. (1992) 'Sant Pere i Sant Feliu de la Vall d'Aguilera'. Catalunya Romànica, vol. XIX: El Penedès i l'Anoia. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 415. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí, p. 102-104.","centuria":"XI","notes_conservacio":"","descripcio":"Sant Feliu de la Vall és una petita església d'una nau, d'origen romànic, molt modificada i ampliada a mitjans del segle XIX. La nau està coberta amb volta de canó reforçada per un arc toral. Del temple original conserva la nau amb l'absis decorat amb arcuacions llombardes entre lesenes. L'absis, que és de pedra local i es troba molt reconstruït, conserva tres finestres de doble esqueixada coronades amb un arc de mig punt adovellat, de pedra sorrenca. Els paraments interiors són arrebossats i decorats amb pintures molt simples i esquemàtiques. Tanmateix, durant aquestes obres d'ampliació, a la seva estructura original se li van adossar una capella per banda, la sagristia, el campanar d'espadanya de dues obertures ampliat a manera de comunidor, el portal de ponent i el cementiri. Durant l'any 2002, el temple va ser objecte d'obres de restauració que van comportar la desaparició del cos afegit a l'absis, al lateral del presbiteri, que feia funcions de sagristia, i van deixar al descobert les tres finestres de l'absis i l'antic portal, situat a la façana sud.","codi_element":"08063-24","ubicacio":"Sant Feliu de la Vall d'Aguilera. Camí de Sant Feliu s\/n, 08719, Castellolí.","historia":"Aquesta església es trobava dins de l'antic terme del castell de Castellolí i era una antiga parròquia rural, sufragània de Sant Vicenç. Les primeres referències documentals de Sant Feliu són del segle XI, als cartularis del monestir de Sant Cugat, del que era una cel·la per una donació desconeguda. Segons consta a la documentació, al segle XVIII, els habitants de la vall de Sant Feliu reclamaven una major atenció per part dels eclesiàstics, que va provocar un seguit de discòrdies. L'any 1752 es va signar la 'Concòrdia de Sant Feliu', resolta amb la renúncia per part dels habitants de la Vall a la missa dels diumenges. L'església de Sant Feliu va ser restaurada l'any 1970, tal com consta a la llinda del portal, per voluntat de Jaume Francolí i a través dels seus marmessors.","coordenades":"41.6067500,1.6834800","utm_x":"390299","utm_y":"4606953","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46652-foto-08063-24-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46652-foto-08063-24-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46652-foto-08063-24-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Forma part de la 'Ruta Verda'.","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46653","titol":"Sant Vicenç de Castellolí, església vella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-vicenc-de-castelloli-esglesia-vella","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, p. 107-108. JUNYENT i MAYDEU, F. i MAZCUÑÁN i BOIX, A. (1992) (1992) 'Sant Vicenç de Castellolí'. Catalunya Romànica, vol. XIX: El Penedès i l'Anoia. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 414-415. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí, p. 97-102. SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒTICA: http:\/\/www.gnomonica.cat. VILANOVA i MUSET, R. (2004) Aixecament arquitectònic de l'església vella de Sant Vicenç de Castellolí. Treball final de carrera (inèdit).","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Es tracta de les restes de l'església vella de Sant Vicenç de Castellolí. És un edifici barroc del segle XVIII, d'una sola nau amb creuer, amb tres capelles per banda i campanar de torre de base quadrangular. Conserva tots els murs perimetrals, la torre i bona part del campanar. L'absis és ornat amb bandes llombardes, que també es troben parcialment al mur sud. El parament, a la base, és fet de carreus de mides petites, només desbastats, disposats en filades horitzontals; a la part superior, és fet amb carreus de mides més grans, ben carejats. La façana principal conserva l'entrada i la rosassa, i a la resta de façanes s'hi obren diverses obertures, que romanen en bastant bon estat. També presenta un rellotge de sol entre els carreus de la cadena cantonera,amb gnòmon de vareta en mal estat, no s'aprecien marques horàries ni ornamentació. Interiorment, s'observen les arrencades de les voltes de pedra i de maó de pla en alguns punts. Es conserven les voltes de les capelletes laterals, i la que resta sobre l'accés, que correspon a una volta d'aresta rebaixada, i els vestigis d'una volta mixta. Tanmateix, es conserven a l'interior de l'església, les restes d'unes pintures barroques al fresc, d'iconografia decorativa amb predomini de les formes vegetals, a les capelles laterals i a la planta central. Es conserven els vestigis, adossats a la façana sud-est, de l'antiga masoveria de cal Junyent.","codi_element":"08063-25","ubicacio":"Camí del Cementiri s\/n, 08719, Castellolí.","historia":"L'església parroquial de Sant Vicenç es va construir a principis del segle XVIII, en substitució de la primitiva parròquia de Sant Vicenç, ubicada al castell de Castellolí. La primera referència documental de la nova església és una visita pastoral de l'any 1698, que diu: 'Item desitjam, en quant pugám facilitar la edificació de nova església per la celebració dels divinals oficis... concedim llicencia à tots los fahels de treginar y portar a peu de obra tots los materials de pedra... convenients a dita fábrica, en los dies de diumenge y festes de precepte sens incórrer à pena alguna...'. Al portal principal hi ha inscrit l'any '1705', que probablement correspon a l'any del final de la seva construcció, però l'església no va ser beneïda fins molts anys després, l'any 1743, probablement per la reclamació, finalment desestimada, dels habitants de la Vall de Sant Feliu de construir la nova església més a prop del seu nucli. L'any 1936, durant la Guerra Civil, la parròquia va ser incendiada per membres d'un Comitè Revolucionari i abandonada pels feligresos. L'any 1940 es va construir la nova església de Sant Vicenç, al nucli urbà del poble, que actualment encara fa les funcions de parròquia del terme. Es van aprofitar pedres i teules de l'antiga església per a la nova edificació. Durant molts anys, les ruïnes de l'església de Sant Vicenç van ser utilitzades com a magatzem de drapaire.","coordenades":"41.5958600,1.7022400","utm_x":"391844","utm_y":"4605720","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46653-foto-08063-25-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46653-foto-08063-25-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46653-foto-08063-25-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Barroc|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia conserva una pica baptismal procedent de Sant Vicenç de Castellolí.","codi_estil":"96|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46654","titol":"Sant Vicenç de Castellolí, església nova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-vicenc-de-castelloli-esglesia-nova","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Església de planta rectangular, d'una sola nau amb absis, presidida per un porxo amb columnes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada al sud-est. Presenta un campanar d'espadanya molt senzilla d'una única obertura. L'edifici respon a l'esperit noucentista, ja fora d'època, molt equilibrat i amb referències clàssiques. Les façanes són de paredat comú, arrebossades.","codi_element":"08063-26","ubicacio":"Av. de la Unió, 5, 08719, Castellolí.","historia":"L'any 1936, durant la Guerra Civil, l'antiga parròquia barroca de Castellolí va ser incendiada per membres d'un Comitè Revolucionari i, posteriorment, abandonada pels feligresos. L'any 1940 es va construir la nova església de Sant Vicenç, al nucli urbà del poble, que actualment encara fa les funcions de parròquia del terme. Es van aprofitar pedres i teules de l'antiga església per a la nova edificació.","coordenades":"41.5979800,1.6983300","utm_x":"391522","utm_y":"4605960","any":"1940","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46654-foto-08063-26-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46654-foto-08063-26-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"116|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46655","titol":"Teuleria de cal Muset, cal Jaume i cal Soteras","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/teuleria-de-cal-muset-cal-jaume-i-cal-soteras","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí).","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Restes d'un forn d'obra utilitzat per a la cocció de materials de construcció, situat al marge dret del GR-172, venint de cal Muset en direcció a can Soteres. Es tracta d'una excavació vertical, de forma rectangular, en el marge del terreny natural. Es conserven els murs de la cambra de cocció i l'entrada per on s'introduïa la llenya. El seu interior és construït amb maons d'argila, així com les voltes de la graella. L'exterior està revestit amb pedra seca. Els arcs d'accés a la cambra són de maons.","codi_element":"08063-27","ubicacio":"Cal Muset","historia":"Els forns d'obra servien per a confeccionar materials de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració d'aquests materials era totalment manual: primer s'anava a buscar la primera matèria a un torrent proper. Posteriorment, es garbellava la terra per a netejar-la d'impureses i tot seguit es col·locava a unes basses per extreure'n el fang. L'aigua necessària per a mullar l'obra i fer-ne argila s'obtenia del torrent proper. La llenya per coure l'argila provenia del bosc de l'entorn del forn. La seva localització en aquest indret proper a cal Muset, cal Jaume i cal Soteras fa pensar que aquest era el centre de producció de maons, rajoles i teules per a l'ampliació d'aquestes masies.","coordenades":"41.5867900,1.7176200","utm_x":"393111","utm_y":"4604694","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46655-foto-08063-27-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46655-foto-08063-27-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46655-foto-08063-27-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46656","titol":"Torre dels Moros","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-dels-moros-1","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí).","centuria":"XIII-XIV","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Es tracta de les restes d'una antiga torre de defensa situada enmig d'uns camps de conreu, a la zona de l'Hort del Bonhome. Es conserven alguns dels seus murs de façana, fets de pedres escairades petites i organitzats en filades, que presenten unes petites obertures. Un dels murs manté una gran alçada, fet que permet deduir que aquesta edificació tenia almenys dos pisos. Des de l'indret on es situen les restes hi ha una bona comunicació visual amb el castell de Castellolí, i al seu entorn immediat s'hi ha recollit ceràmica grisa medieval. Només una intervenció arqueològica a l'estructura permetria l'obtenció de més dades.","codi_element":"08063-28","ubicacio":"Hort del Bonhome (Cal Tardà)","historia":"","coordenades":"41.6047300,1.7049300","utm_x":"392083","utm_y":"4606701","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46656-foto-08063-28-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46656-foto-08063-28-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46657","titol":"Avinguda de la Unió","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/avinguda-de-la-unio","bibliografia":"CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, P. 83-84. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí, p.64 i 93-95.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'avinguda de la Unió travessa longitudinalment d'extrem a extrem el nucli urbà de Castellolí. Les cases que formen el carrer corresponen a l'expansió que va experimentar el poble al segle XVIII, en variar l'antiga ruta del camí ral, deixant el congost de Capellades, per a passar pel coll del Bruc. Es tracta majoritàriament d'edificis de dues plantes. Hi destaquen les llindes de pedra treballada dels seus portals i finestres. Algunes presenten a la façana el seu antic renom.","codi_element":"08063-29","ubicacio":"Av. de la Unió, 08719, Castellolí.","historia":"És durant el segle XVIII quan es va formar el nucli urbà de Castellolí, en variar la ruta del camí ral, deixant el congost de Capellades per passar pel coll el Bruc. El poble es va anar agrupant a redós del camí, formant l'allargassat nucli actual. Es van habilitar dos hostals: el de can Parera de l'Hostal, que era a la banda de ponent i el de can Llucià de les Parres, a l'altre extrem, que es beneficiaven del privilegi no escrit segons el qual els vassalls de Castellolí podien regentar hostals i vendre tota mena de queviures, beguda, blat i civada, sense cap mena de restricció ni taxa especial . Els primers edificis documentats del nucli urbà es remunten al darrer terç del segle XVIII, construïts en una peça de terra del mas Francolí de la Pujada. Entre el anys 1778 i 1779, Vicenç Francolí va llogar set solars situats entre la carretera i el torrent per a que s'hi construïssin habitatges adossats; l'any 1790 va fer dos nous establiments a la mateixa peça de terra, a favor de Jaume Atzet i de Valentí Oller. Dos anys més tard, el seu fill Maurici en va concordar un altre amb Josep Llorenç. Les parcel·les oscil·laven entre 5 i 12 m i eren propietat del mas Pujada, que cedia el dret d'ús als emfiteutes perquè hi construïssin els seus habitatges. A canvi, aquests havien de pagar l'entrada, el lloguer anual, un cens perpetu de 6 diners per la llicència de construcció al duc de Medinaceli, que era el senyor directe, i el valor corresponent a l'impost del Reial Cadastre. Entre els anys 1805 i 1807 Bonaventura de Viala, Llopis i Aguilera, propietari dels masos Aguilera de Piera i Perenoller de Castellolí, va establir tretze parcel·les, per a construir-hi cases adossades, en una peça de terra erma del mas Parera del Perelloner, situades entre la carretera i el torrent .","coordenades":"41.5988500,1.7024700","utm_x":"391868","utm_y":"4606052","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46657-foto-08063-29-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46657-foto-08063-29-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46657-foto-08063-29-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46658","titol":"Parcmotor Castellolí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parcmotor-castelloli","bibliografia":"PARCMOTOR CASTELLOLÍ: www.parcmotor.com\/ca","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"El Parcmotor de Castellolí és un complex esportiu, que ocupa una superfície de 100 hectàrees, dedicat a la pràctica dels esports de motor. Està destinat a l'entrenament, tecnificació, iniciació i competició en les disciplines d'automobilisme i de motociclisme. El principal equipament és el circuit de velocitat, de 27 hectàrees de terreny, que presenta un traçat reversible de gairebé 4.200 metres, homologat per les Federacions Internacionals de Motociclisme i Automobilisme. També disposa d'escola de conducció (Fast Parcmotor), circuit supermotard, minimotos i karting (Circuit Racing DC), circuit de motocròs, àrea d'enduro, zona de trial, zona de 4x4 i paintball. Tanmateix, dins del complex hi ha el Campus Motor Anoia, un equipament al servei de les empreses del sector del motor-aeronàutic, sostenibilitat i esports on es realitzen projectes de testificació, investigació i desenvolupament, i s'hi organitzen tot tipus d'esdeveniments.","codi_element":"08063-30","ubicacio":"Crta. Nacional A-2, Km 560, 08719, Castellolí.","historia":"El Parcmotor Castellolí va ser finalitzat l'any 2009 a iniciativa del Circuit de Catalunya i el Govern de la Generalitat, a través de la Secretaria General de l'Esport, juntament amb la Federació Catalana de Motociclisme, per mitjà d'un projecte de l'any 2001. L'any 2002 es va inaugurar la seva primera instal·lació, el circuit de motocròs, i la primera competició que es va celebrar va ser una cursa social de trial. També va acollir una prova del Campionat de Catalunya i una del Campionat d'Espanya. L'any 2004 va començar la construcció del circuit de velocitat, amb l'assessorament d'alguns pilots catalans com Àlex Crivillé, Carles Checa o Toni Elías. L'any 2008 va acollir una prova del Campionat del Món de trial a l'aire lliure.","coordenades":"41.5902000,1.6907700","utm_x":"390879","utm_y":"4605106","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46659","titol":"Cartell Nitrato de Chile de ca l'Ermenter","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cartell-nitrato-de-chile-de-ca-lermenter","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un cartell publicitari de Nitrato de Chile, situat a la mitgera de l'edifici de ca l'Ermenter, a ca l'Alzina. Està realitzat amb rajoles ceràmiques esmaltades i presenta el dibuix d'una silueta, de color negre, d'un home a cavall sobre un fons groc, amb l'eslògan publicitari: 'abonad con nitrato de Chile'. El seu estat de conservació és bo, tot i que li falta una rajola.","codi_element":"08063-31","ubicacio":"Ca l'Ermenter, Ca n'Alzina, 08719, Castellolí.","historia":"El cartell publicitari de Nitrato de Chile va ser dissenyat, l'any 1925, per l'estudiant d'arquitectura Adolfo López-Durán. Va ser un encàrrec d'una empresa xilena comercialitzadora de nitrat de sodi com a fertilitzant, que volia expandir-se a Espanya. Formava part d'una campanya publicitària de grans dimensions, i va ser col·locat a molts pobles arreu de l'estat espanyol.","coordenades":"41.5956400,1.6866000","utm_x":"390540","utm_y":"4605715","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46659-foto-08063-31-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Adolfo López-Durán","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46660","titol":"Els Marges","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-marges","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Hi ha despreniments d'algunes pedres d'aquests murs.","descripcio":"Es tracta d'un indret que presenta un gran nombre de murs de pedra seca, que li donen nom al lloc 'Els Marges'. Són fets amb pedres d'origen local, molt pròxims entre ells, entre 8 i 10 m de distància. Actualment és un indret boscós, però antigament eren feixes de terres conreades.","codi_element":"08063-32","ubicacio":"Cal Marbres","historia":"","coordenades":"41.5863700,1.6986900","utm_x":"391532","utm_y":"4604671","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46660-foto-08063-32-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46660-foto-08063-32-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46661","titol":"Font de ca n'Alzina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-ca-nalzina","bibliografia":"CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 25-28. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de ca n'Alzina es troba a prop del nucli de ca n'Alzina, al marge esquerre del torrent de Sant Feliu. És una font ben arranjada, emmarcada en un mur de pedra. L'aigua surt per un broc vessador, i cau a un desaigua. S'hi accedeix per un camí amb escales de fusta, que baixa fins a la petita terrassa on hi ha la font. El seu cabal, que és intermitent i ha anat minvant amb els anys, cal relacionar-lo amb els nivells calcaris associats a les margues i amb els limitats nivells al·luvials del mateix torrent. Es troba en un indret boscós, envoltat de plataners, alguns roures de fulla petita i acàcies bordes.","codi_element":"08063-33","ubicacio":"Ca n'Alzina","historia":"La font de ca n'Alzina original, que ja no es conserva, estava situada uns metres més avall de l'actual, i abastia d'aigua un hort proper situat vora el torrent.","coordenades":"41.5946000,1.6831300","utm_x":"390249","utm_y":"4605604","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46661-foto-08063-33-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46661-foto-08063-33-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Forma part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46662","titol":"Font de cal Bonhome","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-cal-bonhome","bibliografia":"CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 51-54.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es troba actualment soterrada","descripcio":"La font de cal Bonhome es situa a la zona de l'Hort del Pere Serra, just a sota del camí de cal Tardà, en un canyissar amb alguns salzes i avellaners. Es troba actualment soterrada però protegida parcialment per una estructura de formigó. Es tracta d'una mina d'aigua bastida amb pedra lligada amb morter, que capta l'aigua del torrent, i és canalitzada i conduïda cap a una bassa, situada en un hort proper.","codi_element":"08063-34","ubicacio":"Hort del Pere Serra (cal Tardà)","historia":"","coordenades":"41.6060100,1.7070500","utm_x":"392262","utm_y":"4606841","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46662-foto-08063-34-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46662-foto-08063-34-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Forma part de la 'Ruta Lila: les fonts de Castellolí'.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46663","titol":"Font de cal Carles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-cal-carles","bibliografia":"CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 44-47.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de cal Carles està situada a la zona de la Vinya del Pere Gros, uns metres per sota del camí de cal Carles, a uns antics horts. És una font que surt d'una paret de roca i raja en forma de degotall. Està protegida per una estructura que canalitza l'aigua fins a una bassa crircular, situada sota la font. La seva aigua s'utilitzava per a usos agrícoles.","codi_element":"08063-35","ubicacio":"Vinya del Pere Gros (El Catarro)","historia":"","coordenades":"41.6025000,1.6942300","utm_x":"391188","utm_y":"4606467","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46663-foto-08063-35-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46663-foto-08063-35-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Forma part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46664","titol":"Font de cal Francolí de Sant Feliu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-cal-francoli-de-sant-feliu","bibliografia":"CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 41-43.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de cal Francolí de Sant Feliu es troba a prop del torrent de Sant Feliu, a l'alçada del Cup Nou. L'aigua raja per un tub sobre una estructura cúbica i omple una bassa annexa. Té un gran cabal i en brolla aigua tot l'any. La font està situada en una zona de roques calcàries bioclàstiques, amb presència de fòssils de bivalves, equínids, coralls i briozous, que pertanyen al Bartonià.","codi_element":"08063-36","ubicacio":"Torrent de Sant Feliu","historia":"","coordenades":"41.6074100,1.6912500","utm_x":"390948","utm_y":"4607016","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46664-foto-08063-36-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46664-foto-08063-36-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Forma part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46665","titol":"Font de cal Guixanet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-cal-guixanet","bibliografia":"CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 18-21.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de cal Guixanet es troba a la zona dels Pèlags, a un hort privat. Neix d'una paret rocosa pròxima al segon pèlag i presenta un cabal abundant, que és reconduït cap a una bassa; amb l'aigua sobrant s'omple una segona bassa, situada uns metres per sota de la bassa principal. És utilitzada per a usos agrícoles.","codi_element":"08063-37","ubicacio":"Els Pèlags","historia":"","coordenades":"41.5940400,1.6961000","utm_x":"391329","utm_y":"4605525","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46665-foto-08063-37-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46665-foto-08063-37-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Forma part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46666","titol":"Font de can Soteres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-soteres","bibliografia":"CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 64-67.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de can Soteres està situada en una zona pròxima al Coll del Bruc. La font brolla directament de la roca i omple un seguit de basses, construïdes amb pedra i maons, que es troben majoritàriament tapades amb grans lloses de pedra. Presenta un cabal abundant i perenne. La bassa principal, on es troba la font, presenta una obertura que permet observar l'aigua del seu interior.","codi_element":"08063-38","ubicacio":"Coll del Bruc","historia":"","coordenades":"41.5984100,1.7340800","utm_x":"394502","utm_y":"4605964","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46666-foto-08063-38-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46666-foto-08063-38-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46666-foto-08063-38-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Forma part de la 'Ruta Lila: les fonts de Castellolí'.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46667","titol":"Font de cal Tardà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-cal-tarda","bibliografia":"CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 55-59. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de cal Tardà es troba a la vall del torrent homònim, al seu marge esquerre. Compta amb un notable cabal perenne i raja directament de la roca. Les seves aigües, canalitzades per un tub, són bicarbonatades càlciques i brollen de materials sorrencs i carbonatats intercalats en les calcàries i margues de l'Eocè (Bartonià). A tocar de la font hi ha uns antics safarejos, que actualment serveixen de bassa.","codi_element":"08063-39","ubicacio":"Cal Tardà","historia":"Segons la tradició, aquesta font va ser trobada pels sarraïns entre els segles VIII- XI, que hi van construir les estructures de safareig encara presents. Segles més tard, la família de cal Tardà va adquirir la seva propietat. Fins a mitjans del segle XX, la font alimentava els safareigs on els habitants del poble anaven a rentar la roba.","coordenades":"41.6093800,1.7109200","utm_x":"392590","utm_y":"4607210","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46667-foto-08063-39-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46667-foto-08063-39-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46667-foto-08063-39-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Forma part de la 'Ruta Lila: les fonts de Castellolí'.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46668","titol":"Font de can Jorba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-jorba","bibliografia":"CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 64-67.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de can Jorba està situada a l'Hort de can Jorba, a prop del camí de Maians, a una zona boscosa de pins i alzines. La font, que està entubada, neix directament d'un forat a una escletxa d'una gran roca. L'aigua també regalima per la paret de la roca i aquest degoteig forma petites basses a l'interior de l'escletxa. L'aigua segueix un regueró que surt de la roca cap al torrent de can Jorba, situat uns metres més avall.","codi_element":"08063-40","ubicacio":"Hort de can Jorba","historia":"","coordenades":"41.6141200,1.6847000","utm_x":"390413","utm_y":"4607769","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46668-foto-08063-40-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46668-foto-08063-40-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Forma part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46669","titol":"Font de la Puda Sulfurada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-puda-sulfurada","bibliografia":"CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 29-33. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MARIMON LLUCIÀ, Mª R. (1997) Les aigües sulfuroses de la Puda de Castellolí (dossier). MARIMON LLUCIÀ, Mª R. (1998) 'Les Aigües sulfuroses de la Puda de Castellolí'. Història de les ciències de la salut a l'Anoia [Jornades de les Ciències de la Salut de l'Anoia 1996]. Barcelona: Fundació Uriach 1838, p. 125-152.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de la Puda Sulfurada es troba al jardí de l'edifici del balneari de la Puda de Francolí, a l'interior d'una cambra subterrània. A l'entrada, que està tancada per una porta reixada, hi ha unes escales que baixen fins a l'habitació on hi ha la font pròpiament dita i una altra surgència d'aigua que, possiblement, prové de la zona d'influència freàtica del torrent del Figuerola. L'aigua inunda la cambra i diversos graons de l'escala. Es tracta d'una de les fonts més espectaculars del municipi, per l'encant de l'entorn i la naturalesa sulfurosa de les seves aigües.","codi_element":"08063-41","ubicacio":"Balneari de la Puda de Francolí. La Puda s\/n, 08719, Castellolí.","historia":"El balneari de la Puda de Francolí explotava les aigües sulfuroses d'aquesta famosa font, que eren considerades apropiades per a tractar malalties de la pell, respiratòries i el reuma. El seu nom prové de la seva olor característica, per la presència d'àcid sulfhídric que es volatilitza en aflorar les aigües a l'atmosfera.","coordenades":"41.5993600,1.6844500","utm_x":"390367","utm_y":"4606131","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46669-foto-08063-41-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46669-foto-08063-41-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Forma part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46670","titol":"Font de la Puda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-puda","bibliografia":"CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 34-36.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de la Puda es troba a poca distància del jardí del balneari de la Puda de Francolí, a tocar del torrent del Figuerola. S'hi accedeix per les escales de pedra que menen al torrent. Es tracta d'una font arranjada amb una estructura de pedra i maó. L'aigua brolla per un broc metàl·lic i segueix per un rec que la condueix al torrent. Antigament, l'estructura de la font era més gran, però actualment només se'n conserva una part.","codi_element":"08063-42","ubicacio":"Balneari de la Puda de Francolí. La Puda s\/n, 08719, Castellolí.","historia":"","coordenades":"41.5999100,1.6840000","utm_x":"390331","utm_y":"4606193","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46670-foto-08063-42-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46670-foto-08063-42-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Forma part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46671","titol":"Font de l'hort de cal Junyent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lhort-de-cal-junyent","bibliografia":"CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 14-17.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de l'hort de cal Junyent es situa al marge esquerre de la riera de Castellolí, a uns 50 m de la font del Poble, sota una paret de pedra recoberta de molses. És una font arranjada que consta d'una estructura de pedra i maons, per on surt la canya on brolla l'aigua. L'aigua cau formant un petit rierol que discorre fins a la riera de Castellolí.","codi_element":"08063-43","ubicacio":"Riera de Castellolí","historia":"","coordenades":"41.5963800,1.7003600","utm_x":"391688","utm_y":"4605780","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46671-foto-08063-43-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46671-foto-08063-43-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Forma part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46672","titol":"Font de l'hort de la Cova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lhort-de-la-cova","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un biot situat a una zona boscosa entre el Camp del Francolí i l'Hort del Jorba. És un petit clot natural, de poca profunditat, que acumula aigua bastant neta i sense moviment. Presenta una emanació d'aigua de manera difusa, a través dels materials margosos amb intercalacions calcàries. El seu flux és subsuperficial amb un cabal variable i intermitent.","codi_element":"08063-44","ubicacio":"Cal Francolí (Vall de Sant Feliu)","historia":"","coordenades":"41.6088800,1.6907700","utm_x":"390910","utm_y":"4607180","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies del Catàleg de béns a protegir POUM 2014 perquè durant la visita, l'accés es trobava enverdissat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46673","titol":"Font del Ferro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-ferro-0","bibliografia":"CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 68-72. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MANCOMUNITAT DE LA CONCA D'ÒDENA. Ruta de Les coves de Can Llucià i la Font del Ferro (Castellolí).","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una deu d'aigües ferruginoses, que consta d'una mina excavada a la roca natural del terreny, tancada per una reixa. A l'entrada hi ha uns graons d'accés a un estret passadís, parcialment inundat per l'aigua. Les seves parets presenten tonalitat de colors vermellosos i taronges. A l'exterior de la mina, l'aigua és canalitzada cap una font, situada a pocs metres de l'entrada de la mateixa, que es troba emmarcada en un petit mur de pedra, amb un tub per on brolla l'aigua. El cabal de la font és perenne tot i que molt irregular. La seva aigua prové d'un aqüífer per fractures i es troba en estat anòxic; quan surt a la superfície s'hi incorpora l'oxigen, afavorint l'oxidació dels metalls i donant la seva característica coloració vermellosa.","codi_element":"08063-45","ubicacio":"Cal Muset","historia":"L'aigua de la font del Ferro és ferruginosa i tova. La font va ser objecte d'un projecte d'explotació de les seves aigües per a consum (planta embotelladora), però finalment no es va materialitzar.","coordenades":"41.5833600,1.7254500","utm_x":"393758","utm_y":"4604303","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46673-foto-08063-45-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46673-foto-08063-45-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46673-foto-08063-45-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La font del Ferro, a diferència de la resta de fonts del terme, brolla de materials metamòrfics del Paleozoic (pissarres micacícitiques i pissarres sorrenques del cambroordovicià o ordovicià). La seva aigua, que incorpora metalls de l'encaixant com ferro i manganès, es procedent d'elevats temps de residència en el sistema a través de les fractures, que en la sortida es barreja amb d'altres d'origen més superficial.Forma part de la 'Ruta Lila: les fonts de Castellolí'.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46674","titol":"Font del Poble","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-poble","bibliografia":"CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 10-13.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font del Poble es troba a pocs metres de la riera de Castellolí, al seu marge esquerre. S'hi accedeix per un sender que mena cap al torrent, que surt del camí que comença al parc de davant de l'escola 'Les Passeres'. Es tracta d'una petita construcció amb una canya, per on brolla l'aigua que va a parar a la riera. L'estructura es troba en un indret enverdissat. A l'entorn de la font, que està constituït per un canyissar amb esbarzers i heures, es poden observar diversos tipus de fòssils.","codi_element":"08063-46","ubicacio":"Riera de Castellolí","historia":"","coordenades":"41.5966400,1.7003200","utm_x":"391685","utm_y":"4605809","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46674-foto-08063-46-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46674-foto-08063-46-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Forma part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46675","titol":"Font dels Masets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-masets","bibliografia":"CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 73-76. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font dels Masets es troba a pocs metres del torrent del Forn d'en Monner, a les proximitats del barri dels Masets. És una font arranjada que consta d'una estructura de pedra decorada, que presenta unes rajoles amb el nom. L'aigua brolla a través de dues canyes i segueix per un petit canal de pedra fins a una bassa. El seu cabal és perenne i elevat, tot i que presenta oscil·lacions. Està envoltada d'una pineda de pi blanc, en un indret de gran valor paisatgístic. És una de les fonts més visitades pels excursionistes i les seves aigües també s'utilitzen per a l'abastament i regadiu del nucli dels Masets.","codi_element":"08063-47","ubicacio":"Els Masets","historia":"","coordenades":"41.5725600,1.7018100","utm_x":"391769","utm_y":"4603134","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46675-foto-08063-47-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46675-foto-08063-47-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46675-foto-08063-47-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Forma part de la 'Ruta Lila: les fonts de Castellolí'.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46676","titol":"Fons documental de Castellolí a l'Arxiu Episcopal de Vic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-castelloli-a-larxiu-episcopal-de-vic","bibliografia":"
ARXIU I BIBLIOTECA ESPISCOPAL DE VIC: www.abev.net\/<\/p> ","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"Alguns documents es troben malmesos.","descripcio":"
A l'Arxiu Episcopal de Vic s'hi conserven un gran nombre de documents que fan referència al terme municipal de Castellolí. Hi ha documents en paper, pergamí, en lligall i volum, amb una àmplia cronologia, des del segle XIV al XX. Aquests documents es troben inventariats i classificats en les diferents seccions: -Mensa Episcopal. -Arxius Parroquial. - Arxiu Capitular de Vic. Entre aquesta documentació destaca la de la parròquia de Castellolí (baptismes, matrimonis, defuncions, compliment pasqual, llevadors i capbreus i vària administració). Segons consta en el volum DLM\/1, l'arxiu fou destruït el 1936, salvant-se només quatre llibres, datats entre els anys 1774 i 1968.<\/p> ","codi_element":"08063-48","ubicacio":"Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1, 08500, Vic.","historia":"","coordenades":"41.5981400,1.7003900","utm_x":"391694","utm_y":"4605975","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46677","titol":"Les Fontetes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-fontetes","bibliografia":"CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 48-50. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Les Fontetes es troben a les proximitats del nucli urbà de Castellolí, a mà dreta del camí de cal Tardà, a pocs metres del torrent homònim. S'hi accedeix per uns graons de pedra, que menen al canyissar on hi ha la deu. És una font arranjada que consta d'una petita construcció de pedra, de la que surt un tub per on brolla l'aigua, que segueix cap al torrent. El seu cabal és intermitent i molt variable al llarg de l'any.","codi_element":"08063-49","ubicacio":"Camí de cal Tardà","historia":"Les fontetes és una de les fonts més freqüentades de Castellolí, per la seva proximitat al nucli urbà. Antigament, era costum anar-hi a berenar.","coordenades":"41.6028100,1.7051600","utm_x":"392099","utm_y":"4606488","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46677-foto-08063-49-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46677-foto-08063-49-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46677-foto-08063-49-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Forma part de la 'Ruta Lila: les fonts de Castellolí'.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46678","titol":"Jaciment paleontològic de Puig Aguilera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-puig-aguilera","bibliografia":"
ÁLVAREZ, G. (1993). Cnidaris fòssils de la conca d'Igualada. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona (UB). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). GÓMEZ, J. (1989). Decàpodes fòssils d'Espanya (Decapoda Cretaci-Plistocè) conservats al Museu de Geologia de Barcelona. Catàleg de col·leccions, 1. Barcelona: Museu de Geologia. VIA, L. (1969) 'Crustaceos decápodos del eoceno español'. Pirineos, 91-94, p.1-480.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es tracta d'un jaciment paleontològic marí emplaçat a l'entorn del Puig Aguilera. Els afloraments consten d'una alternança de calcarenites micrítiques noduloses, amb algun nivell de lutites margoses datades al Pribonià, que pertanyen a la Formació de Tossa. La seva cronologia és Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Superior Priabonià-Ludià. L'associació faunística del jaciment és: - Harpatocarcinus punctulatus - Neptunus catalanicus - Porocidaris schmideli - Millepora mammillaris - M. dalmatina - Actinacis cognata - Astreopora tecta - Caulastrea pseudoflabellum - Careiphylia octopartita - Plascosmilopsis bilobulatus - Stylophora contorta - Parisis d'achiardii - Acropora bancellsi - Cyclolitopsis patera - Dictyaraea octopartita - Stylocoenia taurinensis - Goniapora ameliana - G. elegans - Ilariosmilia gasseri - I. busquetzi<\/p> ","codi_element":"08063-50","ubicacio":"Puig Aguilera","historia":"","coordenades":"41.6068500,1.6721000","utm_x":"389351","utm_y":"4606978","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46678-foto-08063-50-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"El Puig Aguilera està classificat, segons el Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals, com de Protecció Especial degut al seu alt valor de connexió. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 277115001). Al Museu Geològic del Seminari de Barcelona es custodien materials procedents d'aquest jaciment.","codi_estil":"123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46679","titol":"Jaciment paleontològic de cal Marbres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-cal-marbres","bibliografia":"
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí).<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es tracta de les restes fòssils d'un sirènid situat a uns 6 m davant de la masia de cal Marbres. En una superfície de poc més d'1 m² es conserven les restes fossilitzades d'un animal vertebrat, amb coloracions negres que contrasten amb el sediment terciari d'origen marí que l'envolta. Es poden apreciar vèrtebres i costelles en connexió anatòmica i alguna costella separada. Tot i que el fòssil es conserva, actualment no és visible ja que es troba colgat per sediments.<\/p> ","codi_element":"08063-51","ubicacio":"Cal Marbres. Camí de cal Marbres s\/n, 08719, Castellolí.","historia":"","coordenades":"41.5802800,1.6978800","utm_x":"391455","utm_y":"4603996","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46680","titol":"A prop del castell de Castellolí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/a-prop-del-castell-de-castelloli","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí).","centuria":"XII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de troballes superficials de ceràmica d'època medieval en uns camps de conreu i en una zona boscosa, en el vessant oest del turó situat a uns 300 m al nord-est del castell de Castellolí, al peu del camí de can Llucià al castell. El jaciment va ser descobert l'any 1977 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. L'any 1985 durant la visita al lloc, amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, es van documentar diversos fragments de ceràmica grisa, ceràmica gris clara o marró a base de plats i plates fondes i de base plana, i ceràmica de color gris-palla amb una decoració a base de solcs acanalats. Es tracta de ceràmica medieval, a la que se li va atribuir una cronologia entre els segles XII i XIII, possiblement procedent d'un forn de ceràmica no localitzat. Tanmateix, l'any 1991, durant la revisió de la Carta Arqueològica, s'hi van documentar diversos fragments de ceràmica blava catalana (segle XVII), ceràmica blava de Barcelona (segle XV), ceràmica verd i manganès (segle XIV) i ceràmica gris medieval (segles XII i XIII). Tot i que no s'han localitzat estructures associades a les troballes, podrien quedar restes al subsòl. El fet de que la ceràmica documentada es trobi escampada per tot el vessant del turó podria indicar l'existència d'un assentament situat en el seu cim, i que la ceràmica hagués descendit a causa de l'erosió. Només una intervenció arqueològica permetria determinar la ubicació exacta i la tipologia del jaciment.","codi_element":"08063-52","ubicacio":"Cal Jaume Brugués","historia":"","coordenades":"41.5921900,1.7131500","utm_x":"392747","utm_y":"4605299","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46680-foto-08063-52-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46680-foto-08063-52-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es custodien materials procedents d'aquest jaciment (referència: M-544).","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46681","titol":"Camí de can Soteres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-can-soteres","bibliografia":"FARRÉS, R.; SERRA, J. (1991) 'Dues noves sepultures alt-medievals a la comarca de l'Anoia'. Estrat: revista d'arqueologia, prehistòria i història antiga, nº 4. Igualada: Secció d'Arqueologia del CECI, p.83-86. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). SALES CARBONELL, J. (1994): 'Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15. Universitat de Barcelona, Barcelona, p. 317-336.","centuria":"XI-XII","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una sepultura ubicada al marge dret del camí de l'antiga N-II, que mena a can Soteres, al seu pas pel Coll del Bruc, a uns 500 m de la carretera, un cop passada una corba molt tancada. Va ser descoberta i excavada, l'any 1965, per membres del Museu d'Igualada. És una sepultura de caixa de lloses, de planta trapezoïdal, que estava coberta per tres grans lloses de gres i conglomerat pinyolenc. Les seves dimensions interiors són 1,70 m de llargada, 0,30 m d'amplada i 0,35 m d'alçada. A l'interior hi havia les restes d'una persona adulta, amb orientació est-oest. No es va localitzar cap tipus de material arqueològic al seu interior. Per les seves característiques generals, els autors de l'excavació, la van situar cronològicament entre els segles XI i XII. Durant la visita al lloc, amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, es van documentar a l'altre costat del camí diversos fragments de ceràmica feta a mà, informes, que podrien pertànyer al període del bronze, procedents probablement d'un jaciment destruït durant les obres d'ampliació del camí.","codi_element":"08063-53","ubicacio":"Can Soteres","historia":"","coordenades":"41.5959100,1.7327400","utm_x":"394386","utm_y":"4605688","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46681-foto-08063-53-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es custodien materials procedents d'aquest jaciment (referència: M-468).","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46682","titol":"Camí dels Pèlags o a prop de la riera de Castellolí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-dels-pelags-o-a-prop-de-la-riera-de-castelloli","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí).","centuria":"IVaC-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de troballes superficials de materials arqueològics de diverses èpoques històriques, en una amplia zona al sud-oest del nucli urbà de Castellolí, al sud del traçat de la N-II, que s'estén per l'extrem sud d'un camp de conreu i en el vessant que descendeix cap als Pèlags. Va ser descobert, l'any 1989, per Beatriz Restrepo. Els materials recollits en aquest jaciment, classificats segons la fase cronològica a què pertanyen, són els següents: - Època Ibèrica: ceràmica gris ibèrica de la costa catalana (segona meitat del segle IV-I aC), ceràmica gris ibèrica amb decoració estampillada (segona meitat del segle IV- finals del III aC), ceràmica ibèrica oxidada, ceràmica ibèrica feta a mà, àmfora ibèrica de la costa catalana, fragments de molí manual de granit i esclats de sílex. - Període romà: ceràmica 'Sigillata' hispànica amb decoració estampillada de motius circulars (segona meitat del segle I dC - III dC), ceràmica de cuina africana de vora fumada (segles I aC -I dC), ceràmica comuna romana (segles I aC - I dC), un fragment de 'tegula' romana, i quatre fragments de 'dolium'. - Edat Mitjana: ceràmica gris medieval (segles XIII-XIV), un fragment de morter amb vidriat verd i groc (segle XIV), ceràmica amb vidriat verd d'aspecte baix medieval. - Edat Moderna: ceràmiques vidriades modernes (segles XVII-XVIII). El fet de que els materials documentats es trobin escampats pel vessant que descendeix cap als Pèlags, podria indicar l'existència d'un assentament situat en el límit de la plana amb l'estreta vall formada per la riera, i que la ceràmica hagués descendit a causa de l'erosió. En el sector est del jaciment es conserven restes de petites feixes de conreu que podrien haver malmès les probables restes d'estructures antigues relacionades amb les troballes. Tanmateix, l'any 1991, durant la revisió de la Carta Arqueològica, s'hi van documentar diversos fragments de ceràmica ibèrica oxidada i de ceràmica a mà en tres feixes. De l'estudi dels materials recollits es dedueix que el jaciment podria correspondre a un hàbitat que va perdurar des del període ibèric fins al romà (segle IV aC-segle I dC). En quant a les restes medievals i modernes, podrien reflectir l'explotació agrícola d'aquest indret des del segle XIII dC fins a l'actualitat. Tot i que no s'han localitzat estructures associades a les troballes, podrien quedar restes al subsòl. Només una intervenció arqueològica permetria determinar la ubicació exacta i la tipologia del jaciment.","codi_element":"08063-54","ubicacio":"Sud-oest del nucli urbà de Castellolí","historia":"","coordenades":"41.5938300,1.6945200","utm_x":"391197","utm_y":"4605504","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46682-foto-08063-54-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46682-foto-08063-54-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es custodien materials procedents d'aquest jaciment (referència: M-536 i M-416).","codi_estil":"80|81|83|85|94|79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46683","titol":"Can Muset","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-muset","bibliografia":"ALMAGRO, M.; SERRA, J.C.; COLOMINAS, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Provincia de Barcelona. Madrid: Centro Superior de Investigaciones Científicas. BORRÀS i QUADRES, A. (1934) 'Prehistòria Igualadina, una troballa interessant'. Butlletí de l'agrupació fotogràfica (Igualada, desembre 1934),any III núm. 32, pp. 118-119. CASTELLAR GASSOL, J. (1986) 'Així eren els primers pagesos de la prehistòria'. Cultura, rev. mensual. Barcelona, (octubre de 1986), p.12-14. CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, p. 17. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). RIPOLL PERELLÓ, E.; LLONGUERAS CAMPAÑA, M. (1963) 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña'. Ampurias. XXV. Barcelona: Museu d'Arqueologia de Catalunya, p.26. TARRADELL, M.(1983) Les arrels de Catalunya, vol. 2. Barcelona: Vicenç-Vives.","centuria":"XXXVI-XXVa","notes_conservacio":"El sepulcre està destruït.","descripcio":"Es tracta d'un sepulcre de fossa situat a uns 250 metres al sud-est de la masia de cal Muset, en un marge de terra d'un camp de conreu, en el Pujal Roig, a uns 100 metres del camí que mena a la Font del Ferro. Va ser descobert l'any 1934 per uns pagesos, que el van excavar i destruir en bona part. Era un sepulcre de fossa on hi havia enterrat un sol individu col·locat en posició arronsada. La base constava de quatre lloses, coberta per dues més, i tenia forma rectangular (1'20 m de llargada per 0'50 m d'amplada per 0'90 de fondària). Es van recollir materials arqueològics que formaven part del conjunt funerari, format per un vas de ceràmica llisa a mà de forma lleugerament ovoide, amb dues nanses a prop de la vora i la base umbilicada; dues destrals d'amfibolita; un nucli de sílex de forma prismàtica 'de pota de cabra' i dues fulles de sílex; tres contes de cal·laïta; i diverses petxines perforades per a penjolls. Aquests materials corresponen al neolític mig-recent, amb una cronologia d'entre el 3500 al 2500 aC. Actualment es conserva una part del sepulcre, visible en un marge de terra.","codi_element":"08063-55","ubicacio":"Cal Muset. Camí de cal Muset s\/n, 08719, Castellolí.","historia":"","coordenades":"41.5864300,1.7172600","utm_x":"393080","utm_y":"4604654","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46683-foto-08063-55-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46683-foto-08063-55-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Els materials procedents d'aquest jaciment es troben al Museu d'Arqueologia de Catalunya i al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (referència: 244).","codi_estil":"79|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46684","titol":"Can Parera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-parera-1","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). NADAL, E.; BOSCH, M. (2007): Memòria. Intervenció arqueològica a Can Parera, Castellolí (Anoia). Generalitat de Catalunya: Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Mem. núm. 7261.","centuria":"III-II aC","notes_conservacio":"Els treballs agrícoles realitzats en els camps al llarg dels temps han malmès les estructures.","descripcio":"Es tracta d'un assentament d'època ibèrica, dels segles III al II aC, situat a les proximitats de la masia de can Parera i l' l'autovia N-II. Va ser descobert l'any 2006 durant les obres de construcció del Polígon Industrial de can Parera i va ser objecte d'una intervenció arqueològica, que es va dur a terme en dues fases. La primera va consistir en un control arqueològic de les remocions de terra per a la neteja del solar, que van posar al descobert vint-i-cinc estructures semicirculars, amb presència d'una gran quantitat de material ceràmic, i una estructura rectangular formada per tres murs. Durant la segona, es va excavar en extensió tota la superfície afectada per les obres. Aquesta intervenció va permetre establir un mínim de dues fases d'ocupació de la zona en època ibèrica: - Fase I: documentada per la presència d'un retall rectangular de funcionalitat desconeguda, un retall de forma irregular i grans dimensions farcit de pedres i material ceràmic, delimitat pels tres murs localitzats. - Fase II: documentada per tres murs dels quals només resten les banquetes de fonamentació. - Fase indeterminada: documentada per quinze sitges de diverses mides, un retall de planta ovalada i nou fosses de planta circular i poca fondària que podrien haver estat destinades a la col·locació de grans contenidors. La zona d'hàbitat es troba en el vessant est del jaciment, mentre que la zona d'emmagatzematge en el costat nord i oest.","codi_element":"08063-56","ubicacio":"Cal Parera. Av. de la Tecnologia, 5, 08719, Castellolí.","historia":"","coordenades":"41.5864300,1.7172600","utm_x":"393080","utm_y":"4604654","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46684-foto-08063-56-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46684-foto-08063-56-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46685","titol":"Cal Tardà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-tarda-0","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). SALES CARBONELL, J. (1994): 'Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15. Universitat de Barcelona, Barcelona, p. 317-336.","centuria":"XI-XII","notes_conservacio":"Ha estat espoliat.","descripcio":"Es tracta d'una necròpolis situada en un turonet al nord-est de la masia de cal Tardà, en una zona boscosa al costat del Camp Gran. Va ser descoberta, l'any 1970, per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, que van localitzar un enterrament aïllat d'inhumació, actualment destruït en part i semi-excavat. És un enterrament de cista, no antropomorfa, de planta rectangular, amb les parets formades per lloses verticals en tres dels seus costats, a excepció d'un dels costats que està excavat directament a la terra. La coberta era de lloses planes. Per la seva tipologia, es va datar entre els segles XI i XII. L'any 1991, durant la visita a la zona amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica i gràcies a les informacions facilitades pel propietari de can Tardà, es va poder constatar l'existència de sis tombes, molt pròximes entre elles, que havien estat espoliades. Dues de les tombes presenten les lloses formant la caixa, parcialment destruïda; dues presenten algunes lloses descol·locades i un clot, fruit dels furtius; i de les altres dues, tan sols en queda el clot. És possible que encara quedin restes al subsòl, i només una intervenció arqueològica al jaciment permetria l'obtenció de més informacions.","codi_element":"08063-57","ubicacio":"Cal Tardà. Camí de cal Tardà s\/n, 08719, Castellolí.","historia":"","coordenades":"41.6166500,1.7134200","utm_x":"392810","utm_y":"4608014","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46686","titol":"Coves de cal Llucià o de la font del Ferro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/coves-de-cal-llucia-o-de-la-font-del-ferro","bibliografia":"ALMAGRO, M.; SERRA, J.C.; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Provincia de Barcelona. Madrid: Centro Superior de Investigaciones Científicas. BOSCH GIMPERA, P. (1919) Prehistòria Catalana: edats de la pedra i dels metalls, colonització grega, etnografia. Barcelona: Editorial Catalana. CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). MANCOMUNITAT DE LA CONCA D'ÒDENA. Ruta de Les coves de Can Llucià i la Font del Ferro (Castellolí). ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia'. Penedès: Revista Comarcal Il·lustrada. Any III. Vilafranca del Penedès (Barcelona: Impr. Verdaguer), p. 298-301. ULLASTRE MARTORELL, J. (1965) 'El Karst alóctono de Castellolí'. Geo y Bio Karst. Revista de Espeleologia, 8. Barcelona, p. 2-6. VIDAL, L. M. (1911-12). 'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'Or o dels Encantats'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, Vol. 4. Barcelona.","centuria":"XXXIXaC-","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'unes coves de traçat laberíntic obertes a la roca calcària eocènica, que van ser ocupades durant la prehistòria. Presenten dues entrades que menen a dos vestíbuls intercomunicats i a una xarxa de múltiples galeries, amb un pou d'uns 6 m de profunditat. La seva longitud és d'uns 33 m i un recorregut total de 450 m aproximadament. Les restes de ceràmica recollides a l'interior de les coves permeten documentar la seva ocupació humana durant el neolític antic post cardial (4200-3800 aC.).","codi_element":"08063-58","ubicacio":"Cal Llucià","historia":"L'any 1906 la cova va ser explorada per l'arqueòleg Amador Romaní, que hi va recollir materials arqueològics que van permetre datar la seva ocupació humana al neolític final. És probable que a bibliografia anterior a la dècada dels anys 50 del segle passat, on consten les Coves del Toixó, facin referència a les Coves de cal Llucià o de la font del Ferro. L'any 1985, durant la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, es van recollir tres fragments de ceràmica i un sílex microlític. La ceràmica és del tipus neolític antic evolucionat postcardial (4200-3800 aC).","coordenades":"41.5894800,1.7223500","utm_x":"393510","utm_y":"4604986","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46686-foto-08063-58-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46686-foto-08063-58-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46686-foto-08063-58-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neolític|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"El Museu d'Arqueologia de Catalunya i el Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia custodien material arqueològic procedent d'aquest jaciment.","codi_estil":"78|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46687","titol":"Serrat dels Moros","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serrat-dels-moros","bibliografia":"BORRÀS i QUADRES, A. (1934) 'Prehistòria Igualadina, una troballa interessant'. Butlletí de l'agrupació fotogràfica (Igualada, desembre 1934), any III núm. 32, pp. 118-119. CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, p. 20-21. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). JÁRREGA, R. (1991) 'La comarca de l'Anoia a l'època tardo-romana. Un estat de la qüestió'. Estrat: Revista d'Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga. 4. Igualada: Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 61-81. SALES CARBONELL, J. (1994): 'Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15. Universitat de Barcelona, Barcelona, p. 317-336.","centuria":"II-V","notes_conservacio":"Probablement destruït.","descripcio":"Es tracta d'una necròpolis tardoromana situada en uns camps de conreu al nord de cal Bep, al Serrat dels Moros, al sud del Puig Aguilera. Va ser descoberta pel propietari de cal Bep, l'any 1936, quan en plantar-hi una vinya va trobar un sarcòfag, una sepultura exempta i d'altres en cista de planta rectangular, amb les parets formades per lloses verticals. Una de les sepultures, que es conservava a cal Bep, era tallada en un sol bloc de travertí, llisa, i d'angles lleugerament arrodonits. Tanmateix, en aquest lloc hi havia una cabana, les parets exteriors de la qual eren plenes d'ossos humans, que també apareixien superficialment en la vinya. D'altra banda, Antoni Borràs indica de l'existència en aquesta zona d'un forn, actualment no localitzat, segons ell ibèric, de construcció ovoide i voltat de pedres tallades com maons, que encerclaven les cambres per coure l'obra; en un costat hi havia la xemeneia rectangular. L'any 1985 durant la visita al lloc, amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, es van documentar diversos fragments de 'tegula'. Finalment, l'any 1991, durant la revisió de la Carta Arqueològica, no es va documentar cap tipus de material arqueològic i es va constatar que el context on es troba el jaciment havia sofert fortes alteracions des de l'any 1985, i que els antics camps de vinya ara es trobaven unificats en un gran camp de cereals. Tot i que és probable que els moviments de terra ocasionats per la transformació de les vinyes en camps de cereals destruïssin el jaciment, només una intervenció arqueològica ho permetria determinar.","codi_element":"08063-59","ubicacio":"Cal Bep (vall de Sant Feliu)","historia":"","coordenades":"41.6070000,1.6778600","utm_x":"389831","utm_y":"4606988","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46687-foto-08063-59-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romà","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46688","titol":"Trencall del camí de les Coves de la font del Ferro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/trencall-del-cami-de-les-coves-de-la-font-del-ferro","bibliografia":"CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, p. 20. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). MALUQUER DE MOTES,J. [et. al.] (1982) Catàleg provisional dels poblats de l'època ibèrica del Principat de Catalunya. Barcelona: Universitat de Barcelona.","centuria":"VI-I aC","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de troballes superficials de ceràmica ibèrica en una explanada coberta de grava i quitrà amuntegat, envaïda per d'herbes i matolls, a les proximitats de can Llucià i a tocar de l'autovia. El jaciment va ser descobert, l'any 1976, per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. L'any 1985 durant la visita al lloc, amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, es van documentar diversos fragments de ceràmica ibèrica feta a mà, de pastes grolleres amb desgreixant de quars i mica daurada, ceràmica ibèrica a torn, d'ús comú, i ceràmica bicolor típicament ibèrica. Tanmateix, l'any 1991, durant la revisió de la Carta Arqueològica, es va constatar la degradació a la que havia estat sotmesa l'àrea del jaciment, durant la construcció de l'autovia per a carregar i descarregar camions de materials de construcció, pel que no es pot trobar cap resta arqueològica en superfície. Tot i que no s'han localitzat estructures associades a les troballes, podrien quedar restes al subsòl. Només una intervenció arqueològica permetria determinar la ubicació exacta i la tipologia del jaciment.","codi_element":"08063-60","ubicacio":"Can Llucià","historia":"","coordenades":"41.5953500,1.7197200","utm_x":"393300","utm_y":"4605641","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46688-foto-08063-60-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46688-foto-08063-60-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es custodien materials procedents d'aquest jaciment (referència: M-46).","codi_estil":"81|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46689","titol":"Camí de cal Muset al pla dels Cirerers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-cal-muset-al-pla-dels-cirerers","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta del camí que uneix la masia de cal Muset amb el pla dels Cireres. S'inicia a pocs metres a llevant de cal Muset, per la pista principal. És un camí que destaca la vegetació particular que hi creix, que fa d'aquesta zona un espai natural interessant.","codi_element":"08063-61","ubicacio":"Cal Muset","historia":"","coordenades":"41.5868500,1.7167200","utm_x":"393036","utm_y":"4604701","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46689-foto-08063-61-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46690","titol":"Camí de Sant Jaume","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-sant-jaume","bibliografia":"AGÈNCIA CATALANA DE TURISME (2010). El Camí de Sant Jaume: de Barcelona a Montserrat. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d'Innovació, Universitats i Empresa. CAMIDESANTJAUME: www.camidesantjaume.cat","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de l'etapa Montserrat-Igualada del tram del Camí de Sant Jaume de Montserrat a Alcarràs. Aquesta ruta passa per Montserrat, Santa Cecilia de Montserrat, Sant Pau de la Guàrdia (el Bruc), Castellolí i Igualada. Presenta una longitud aproximada d'uns 25,7 km i combina trams asfaltats amb pistes forestals. Està indicada per fer a peu o en bicicleta i ben senyalitzada en els punts clau per seguir la ruta. El Camí de Sant Jaume entra dins del terme municipal de Castellolí des de el Bruc, a les afores de la urbanització Montserrat Park, pel camí de baixada entre boscos que mena a Castellolí, travessa la vila per l'avinguda de la Unió i passar pel veïnat de les Cases de l'Alzina. L'itinerari segueix la traça de l'antiga N-II, passant per la zona industrial que duu a les portes d'Igualada.","codi_element":"08063-62","ubicacio":"Part meridional del terme municipal","historia":"El Camí de Sant Jaume de Galícia és una gran ruta cultural que permet anar d'extrem a extrem de la península ibèrica, des del Cap de Creus fins al Cap de Finisterre. L'any 1987 va ser declarat Primer Itinerari Cultural Europeu i el 1993 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A Catalunya la ruta comença a Sant Pere de Rodes i segueix un traçat que passa pel monestir de Montserrat per arribar a Alcarràs, on el Camí entra a l'Aragó. El traçat del Camí de Sant Jaume agafa com a base les dues grans rutes utilitzades pels pelegrins per realitzar els romiatges cap al monestir de Montserrat.","coordenades":"41.5981500,1.7000900","utm_x":"391669","utm_y":"4605977","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46690-foto-08063-62-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46690-foto-08063-62-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"El Camí Ignasià i el Camí de Sant Jaume segueixen a Castellolí el mateix traçat.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46691","titol":"Camí del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-castell","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta del camí d'accés al castell de Castellolí, que voreja el vessant nord del turó. S'inicia des del camí de cal Jaume. És un camí ombrívol de gran bellesa natural, on destaca la frondosa vegetació que hi creix.","codi_element":"08063-63","ubicacio":"Cal Jaume","historia":"","coordenades":"41.5889600,1.7085400","utm_x":"392358","utm_y":"4604946","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46692","titol":"Camí Ral","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ral-7","bibliografia":"CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, p. 83-84.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta del nou camí ral d'Aragó, format al segle XVIII, en variar la ruta de l'antic camí ral, que passava per Piera, deixant el congost de Capellades per passar pel coll del Bruc. Va ser en aquesta època, quan el poble es va anar agrupant a redós del camí, al voltant dels hostals, formant l'allargassat nucli urbà actual.","codi_element":"08063-64","ubicacio":"Part meridional del terme municipal","historia":"L'antic camí ral d'Aragó, que comunicava des de l'Edat Mitjana Barcelona amb Lleida i Saragossa, passava lluny del terme. A finals del segle XVIII, en variar la seva ruta i fer-lo passar per Castellolí, es va transformar l'antic camí de carro en una carretera molt transitada per traginers i viatgers. A principis del segle XIX es van crear, a la vora del nou camí ral, hostals i comerços que oferien serveis i productes als viatgers. D'aquesta forma, seguint el camí, es va anar formant el nucli urbà de Castellolí.","coordenades":"41.5975800,1.6985600","utm_x":"391540","utm_y":"4605915","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46692-foto-08063-64-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46693","titol":"Barraca de la Vinya de cal Petitó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-vinya-de-cal-petito","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a la vinya de cal Petitó, a la zona de cal Llucià. És de planta circular i orientada al sud-oest. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La barraca està totalment coberta per la vegetació però es manté sencera.","codi_element":"08063-65","ubicacio":"Cal Llucià","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.5929700,1.7192900","utm_x":"393260","utm_y":"4605378","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46693-foto-08063-65-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46693-foto-08063-65-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8605, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id125.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46694","titol":"Caramelles de Castellolí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caramelles-de-castelloli","bibliografia":"AMADES, J. (1982). Costumari Català, vol. II. Barcelona: Salvat editores. Edicions 62, p. 659 i 900. CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, p. 23. PALOMAR, S. (2013) 'Caramelles'. L'Informatiu de Castellolí 17. Castellolí: ajuntament de Castellolí, p. 6. PUIGJANÉ i SURIÀ, Mª D. (2013) 'Serra Vella'. L'Informatiu de Castellolí 17. Castellolí: ajuntament de Castellolí, p. 9.","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Les Caramelles de Castellolí es canten el dimecres a meitat de Quaresma, a diferència de la major part de pobles que ho fan per Pasqua. Es tracta d'una capta infantil anomenada Caramelles de Mitja Quaresma, que es fa a la tarda i al vespre. En sortir de l'escola, els nens es divideixen en grups i van cantant i captant pel poble. Per a recollir la capta duen tant els tradicionals cistells de vímet i canya, com bosses o carretons, que omplen de fruites, fruits secs, ous, bosses de patates, caramels, xocolatines, pastisset, sucs, llaminadures, etc. La lletra de la cançó és tal i com segueix: Virolet Sant Pere, virolet Sant Pau, que veniu de Roma, que porteu corona de sant Nicolau. Panses i figues, nous i olives, si no ens voleu donar, alabat sia Déu. La Cloc-cloc i la Piu-piu, tot són lloques, tot són lloques, la Cloc-cloc i la Piu-piu, tot són lloques menos Piu. Quatre de pa, quatre de vi, quatre de nous, digueu-li a la mestressa que demà és dijous. Si voleu que canti més deu-me figues, deu-me figues, si voleu que canti més, deu-me figues i calés.","codi_element":"08063-66","ubicacio":"Castellolí","historia":"Les caramelles de Castellolí formen part de les tradicions de les captes a la meitat del període quaresmal, sovint associades a la pràctica del Serrar la Vella. A molts indrets de Catalunya, el quart dimecres de la Quaresma, els nois feien la representació de Serrar la Vella, d'origen ancestral. Aquest costum de simular serrar un ésser imaginari, molt estès a Europa, es troba potser relacionat amb una antiga cerimònia simbòlica d'expulsar la mort.","coordenades":"41.5975700,1.7000600","utm_x":"391665","utm_y":"4605912","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46694-foto-08063-66-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46694-foto-08063-66-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46694-foto-08063-66-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografia de les Caramelles de l'any 1917 de M. Sanuy extreta del llibre: CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament.Fotografies actuals facilitades per l'ajuntament de Castellolí.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46695","titol":"Goigs de la Mare de Déu del Remei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-la-mare-de-deu-del-remei","bibliografia":"BISBAL, Mª A.; MIRET, T.; MONCUNILL, C. (2001) Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 2001, p. 224-227. GOIGS I DEVOCIONS POPULARS: https:\/\/algunsgoigs.blogspot.com.es","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els goigs en honor de la Mare de Déu del Remei de la capella del Balneari de la Puda, es canten durant l'ofici religiós del tradicional Aplec, el segon diumenge d'octubre, festivitat de la Mare de Déu del Remei. Es documenten diverses impressions entre els anys 1868 i 1975. La lletra és tal i com segueix: 'Puix dels divinals tresors Sou Senyora universal: De Vós esperem, Maria, El remei contra tot mal. Del Remei vos nomenem, Perquè en tota enfermetat Sou Vós el remei provat, Quan de cor us invoquem: En Vós, o Mare, trobem Un consol especial. ... Atrets de vostra hermosura Els fiels de Castellolí A la font de Francolí Us visiten amb fe pura Dient-vos: Vida i dolçura I esperança universal. Si l'aigua de Siloè Moguda per l'àngel sant Dava salut a l'instant Al qui s'hi banyava amb fe: Per Vós eixa font també Obtingui virtut igual'. ...","codi_element":"08063-67","ubicacio":"Mare de Déu del Remei: Balneari de la Puda de Francolí. La Puda s\/n, 08719, Castellolí.","historia":"L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. A partir del segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.","coordenades":"41.5994400,1.6847600","utm_x":"390393","utm_y":"4606139","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46695-foto-08063-67-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografia procedent del llibre: BISBAL, Mª A.; MIRET, T.; MONCUNILL, C. (2001) Els Goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46696","titol":"Festa de Sant Feliu de la Vall Aguilera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-sant-feliu-de-la-vall-aguilera","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ: www.castelloli.cat FESTA CATALUNYA: www.festacatalunya.cat GENERALITAT DE CATALUNYA. CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: http:\/\/patrimonifestiu.cultura.gencat.cat","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"La Festa Major de Sant Feliu de la Vall Aguilera es celebra, a l'església de Sant Feliu, pels volts del 30 d'agost, festivitat del patró de la Vall. És organitzada pels veïns de Sant Feliu i la comissió de festes, amb la col·laboració de l'ajuntament de Castellolí. L'ofici religiós, oficiat pel mossèn i cantat per la Coral d'Aulí, marca l'inici dels actes, que segueixen amb la sardinada popular i la cantada d'havaneres, amb rom cremat pels assistents.","codi_element":"08063-68","ubicacio":"Sant Feliu de la Vall d'Aguilera. Camí de Sant Feliu s\/n, 08719, Castellolí.","historia":"","coordenades":"41.6067500,1.6834800","utm_x":"390299","utm_y":"4606953","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46696-foto-08063-68-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografia facilitada per l'ajuntament de Castellolí.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46697","titol":"Festa Major de Maig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-maig","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ: www.castelloli.cat FESTA CATALUNYA: www.festacatalunya.cat GENERALITAT DE CATALUNYA. CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: http:\/\/patrimonifestiu.cultura.gencat.cat PUIGJANÉ i SURIÀ, Mª D. (2013) 'El Roser'. L'Informatiu de Castellolí, 19. Castellolí: ajuntament de Castellolí, p.","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"La Festa Major de Maig es celebra anualment pels volts del 8 de maig, festivitat de la Mare de Déu del Roser, que obre les portes del bon temps. Es organitzada per la comissió de festes de Castellolí. Entre els actes de la Festa Grossa hi ha la missa solemne, activitats esportives, cercavila de gegants, concerts, balls, àpats populars, espectacles infantils, etc.","codi_element":"08063-69","ubicacio":"Castellolí","historia":"L'advocació mariana de la Mare de Déu del Roser es va estendre a Catalunya, entre finals del segle XVI i principis del XVII. Es van crear les confraries del Roser que s'encarregaven de fer captiris especials i d'organitzar les caramelles, entre d'altres activitats.","coordenades":"41.5980200,1.6998900","utm_x":"391652","utm_y":"4605963","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46697-foto-08063-69-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46697-foto-08063-69-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies facilitades per l'ajuntament de Castellolí.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46698","titol":"Festa Major d'hivern o Festa de Sant Vicenç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-dhivern-o-festa-de-sant-vicenc","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ: www.castelloli.cat FESTA CATALUNYA: www.festacatalunya.cat GENERALITAT DE CATALUNYA. CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: http:\/\/patrimonifestiu.cultura.gencat.cat","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"La Festa Major d'hivern o Festa de Sant Vicenç es celebra anualment pels volts del 22 de gener, festivitat de sant Vicenç, patró de la parròquia de Castellolí. Es organitzada per la comissió de festes de Castellolí. Entre els actes festius hi ha la missa solemne, conferències, concerts, gimcana, concurs de cuina, activitats esportives, espectacles infantils, teatre, etc.","codi_element":"08063-70","ubicacio":"Castellolí","historia":"","coordenades":"41.5979800,1.6983300","utm_x":"391522","utm_y":"4605960","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46698-foto-08063-70-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46698-foto-08063-70-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies facilitades per l'ajuntament de Castellolí.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46699","titol":"Tuga Trail Castellolí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tuga-trail-castelloli","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ: www.castelloli.cat FESTA CATALUNYA: www.festacatalunya.cat TUGA TRAIL: www.tugatrail.com","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una cursa de muntanya i una caminada popular, que formen part dels actes de la Festa Major de Maig. És organitzada, des de l'any 2009, per la marca de roba tècnica Tuga Active Wear, la botiga de material tècnic de muntanya X-Avi Tot Muntanya, juntament amb els membres de la Secció de Curses de Muntanya del Club Excursionista UECANOIA i l'Ajuntament de Castellolí. Hi participen un centenar de voluntaris. La cursa de muntanya té dos recorreguts: el llarg, de 19 km amb un desnivell positiu de 700 m, i el curt, de 10,5 km, amb un desnivell positiu de 350 m. La caminada té una distància de 10 km, amb un desnivell positiu de 425 m.","codi_element":"08063-71","ubicacio":"Castellolí","historia":"","coordenades":"41.5976900,1.6987000","utm_x":"391552","utm_y":"4605927","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46699-foto-08063-71-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46699-foto-08063-71-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46699-foto-08063-71-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies facilitades per l'ajuntament de Castellolí.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46700","titol":"Pineda de la Font del Ferro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pineda-de-la-font-del-ferro","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MACIÀ i MARTÍ, D. (1992). 'Arbres de la comarca d'Anoia: singulars i monumentals'. Quaderns d'introducció a la naturalesa, 4. Igualada: Consell Comarcal de l'Anoia, p. 34-35.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de la pineda que envolta la font del Ferro. Està formada per pinassa (Pinus nigra sub. Salmanii), situada just al davant i a l'entorn de la font, alguns individus dels quals superen els 30 m d'alçada, i per pi roig (Pinus sylvestris), amb exemplars de mides considerables. Aquest indret destaca per la seva bellesa natural i pel joc de llums i ombres que es produeix a les capçades dels arbres.","codi_element":"08063-72","ubicacio":"Font del Ferro","historia":"","coordenades":"41.5832800,1.7267400","utm_x":"393865","utm_y":"4604293","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46700-foto-08063-72-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La pineda de la Font del Ferro forma part del projecte mediambiental de la Unió europea 'Projecte Life + Pinassa', que treballa sobre la gestió sostenible per a la conservació dels boscos de pinassa de Catalunya (Xarxa Natura 2000).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46701","titol":"Pi de cal Francolí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pi-de-cal-francoli","bibliografia":"MACIÀ i MARTÍ, D. (1992). 'Arbres de la comarca d'Anoia: singulars i monumentals'. Quaderns d'introducció a la naturalesa, 4. Igualada: Consell Comarcal de l'Anoia, p. 30.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Exemplar de pi pinyoner (Pinus pinea) centenari situat a pocs metres a migdia de cal Francolí. Es tracta d'un espècimen majestuós, amb un gran perímetre de tronc (a 1,5 m d'alçada del terra és de 2,62 m) i una gran alçada (23 m). El seu tronc és recte i te la capçada en forma de para-sol, característica d'aquesta espècie.","codi_element":"08063-73","ubicacio":"Cal Francolí (vall de Sant Feliu). Camí de Sant Feliu s\/n, 08719, Castellolí.","historia":"","coordenades":"41.6039200,1.6792000","utm_x":"389938","utm_y":"4606644","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46701-foto-08063-73-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46702","titol":"Materials de Castellolí al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/materials-de-castelloli-al-museu-de-la-pell-digualada-i-comarcal-de-lanoia","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. MUSEUS EN LÍNIA: http:\/\/museusenlinia.gencat.cat","centuria":"XXXIXaC-","notes_conservacio":"","descripcio":"Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es custodien materials que provenen del terme municipal de Castellolí, que corresponen majoritàriament als recollits als diferents jaciments arqueològics. La relació és la següent: - Lot de material arqueològic ceràmic i de pedra, del neolític mig-recent (nº registre: 4967). - Lot de material arqueològic medieval, a prop del castell de Castellolí (nº registre: 4715). - Lot de material arqueològic, de mas Artigas (nº registre: 4900). - Lot de material arqueològic del ferro-Ibèric, del trencall del camí de les coves Font del Ferro (nº registre: 4757). - Lot de material arqueològic medieval, de can Tardà (nº registre: 9154). - Lot de material arqueològic medieval i modern, a prop del castell de Castellolí (nº registre: 9147). - Lot de material arqueològic ceràmic d'època romana (nº registre: 9194). - Lot de material arqueològic del neolític\/Bronze\/ibèric\/romà\/medieval, del camí dels Pèlags (nº registre: 9139). - Lot de material arqueològic d'època ibèrica i romana, del camí dels Pèlags (nº registre: 9073). - Lot de material arqueològic, del Bronze i medieval, de la sepultura de can Soteras (nº registre: 9072). - Lot de material arqueològic, del bronze\/ibèric\/romà, a prop de la riera de Castellolí (nº registre: 9020). - Lot de material arqueològic ceràmic i de pedra, medieval, a prop del castell de Castellolí (nº registre: 5076). - Pica baptismal romànica de forma semiesfèrica i ornamentada a la part exterior amb arcs de mig punt, del segle XIII (nº registre: 1). - Lot de material arqueològic del neolític mig-recent, de can Muset (nº registre: 4983). - Lot de material arqueològic del bronze mig\/Ferro\/Ibèric, de la Cova Gran (nº registre: 4899). - Lot de material arqueològic ceràmic, de les Coves de la font del Ferro o de can Llucià o de Castellolí (nº registre: 4745). - Lot de material arqueològic de sílex, de les Coves de la font del Ferro o de can Llucià o de Castellolí (nº registre: 4634). - Lot de material arqueològic d'època ibèrica, de can Parera, format per 25.986 fragments, principalment ceràmics (nº registre: 15244). - Bitllet d'1 pesseta emès per l'Ajuntament de Castellolí (nº registre: 1756).","codi_element":"08063-74","ubicacio":"Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. C. del Dr. Joan Mercader, 1, 08700 Igualada.","historia":"","coordenades":"41.5981400,1.7003900","utm_x":"391694","utm_y":"4605975","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46702-foto-08063-74-1.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografia extreta del web de GENERALITAT DE CATALUNYA. MUSEUS EN LÍNIA: http:\/\/museusenlinia.gencat.cat.","codi_estil":"79|80|81|83|85|94|98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46703","titol":"Materials de Castellolí al Museu d'Història de Sabadell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/materials-de-castelloli-al-museu-dhistoria-de-sabadell","bibliografia":"GENERALITAT DE CATALUNYA. MUSEUS EN LÍNIA: http:\/\/museusenlinia.gencat.cat","centuria":"XXXIXaC-","notes_conservacio":"","descripcio":"Al Museu d'Història de Sabadell es custodien materials arqueològics que provenen del terme municipal de Castellolí. La relació de materials és la següent: - Fragments de ceràmica a mà, amb decoració cardial (nº registre: 2460). - Tres destrals polides i un fragment de destral, a la que li manca el tall (nº registre: 2493). - Una destral de secció trapezoïdal, tall picat i taló tallat en diagonal (nº registre: 2665).","codi_element":"08063-75","ubicacio":"Museu d'Història de Sabadell. C. de Sant Antoni, 13, 08201 Sabadell.","historia":"","coordenades":"41.5981400,1.7003900","utm_x":"391694","utm_y":"4605975","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46703-foto-08063-75-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46703-foto-08063-75-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Neolític|Prehistòric","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies extretes del web de GENERALITAT DE CATALUNYA. MUSEUS EN LÍNIA: http:\/\/museusenlinia.gencat.cat.","codi_estil":"78|76","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46704","titol":"Barraca de la Vinya del Ton de ca la Munda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-vinya-del-ton-de-ca-la-munda","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Barraca de pedra seca, situada a un petit sot situat al Serrat del Llucià, a tocar del torrent. És de planta quadrada, orientada a sud-oest, amb un perímetre de 11,8 m. Es troba en estat ruïnós i només conserva part dels murs laterals.","codi_element":"08063-76","ubicacio":"Serrat del Llucià","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.5936800,1.7162000","utm_x":"393004","utm_y":"4605460","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46704-foto-08063-76-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46704-foto-08063-76-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Pedra seca a Castellolí consta amb el codi: Id124.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46705","titol":"Fossa comuna de la guerra civil a la Fembra Morta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fossa-comuna-de-la-guerra-civil-a-la-fembra-morta","bibliografia":"FOSSES I REPRESSIÓ: GENERALITAT DE CATALUNYA: http:\/\/fossesirepressio.cat. SOLÉ i BARJAU, Q. (2009) 'Les Fosses comunes de la Guerra Civil a l'Anoia'. Revista d'Igualada nº 31. Igualada: Associació Revista d'Igualada, p. 30-37.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una fossa comuna on hi ha enterrats entre quatre i vuit soldats republicans morts l'any 1939, durant la Guerra Civil (1936-1939). La fossa es troba al voltant d'una pedra que marca el límit territorial entre els termes municipals del Bruc, Piera i Castellolí. Es té coneixement de la seva localització pel testimoni de Pere Guixà, al que el seu avi li havia explicat que a finals de gener de l'any 1939, dies després de l'entrada dels franquistes a Castellolí, uns veïns del poble havien trobat en aquest indret un grup de soldats republicans amb un tret al clatell i els havien enterrat al mateix lloc.","codi_element":"08063-77","ubicacio":"Fembra Morta","historia":"El 22 de gener de 1939 es va lliurar a la Fembra Morta una dura batalla entre soldats franquistes i republicans: l'exèrcit republicà hi havia enviat un destacament d'uns setanta soldats per a intentar frenar l'avenç de les tropes franquistes cap a Barcelona.","coordenades":"41.5814900,1.7331200","utm_x":"394394","utm_y":"4604086","any":"1939","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46705-foto-08063-77-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La fossa encara no ha estat excavada.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46706","titol":"Fossa comuna de la guerra civil a la Casella de can Soteres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fossa-comuna-de-la-guerra-civil-a-la-casella-de-can-soteres","bibliografia":"FOSSES I REPRESSIÓ: GENERALITAT DE CATALUNYA: http:\/\/fossesirepressio.cat. SOLÉ i BARJAU, Q. (2009) 'Les Fosses comunes de la Guerra Civil a l'Anoia'. Revista d'Igualada nº 31. Igualada: Associació Revista d'Igualada, p. 30-37.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una fossa comuna on hi ha enterrats entre vuit i deu soldats republicans morts durant la Guerra Civil (1936-1939). Es té coneixement de la seva localització pel testimoni de Rosa Jorba, veïna del Bruc, que l'any 1939 vivia a la Casella de can Soteres, quan aleshores tenia quinze anys. A la Casella hi havia soldats republicans que havien instal·lat una central de telègrafs. El dia 22 de gener de l'any 1939, van arribar més soldats camí de retirada, que van ocupar una de les habitacions. Mentre descansaven, un avió de l'exèrcit feixista va bombardejar el lloc provocant la mort de diversos soldats. Segons el testimoni, els companys que van sobreviure al bombardeig van aprofitar un dels sots de les bombes per a inhumar els cossos dels morts.","codi_element":"08063-78","ubicacio":"Casella de can Soteres","historia":"","coordenades":"41.5982500,1.7322700","utm_x":"394351","utm_y":"4605948","any":"1939","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46706-foto-08063-78-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"La fossa encara no ha estat excavada.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46707","titol":"Cova de l'Isidre Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-lisidre-serra","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una balma situada a la zona dels Olivars de cal Bruguers, a tocar d'un torrent que desemboca a la riera de Castellolí. Les seves formes característiques cal atribuir-les a l'erosió que ha provocat al llarg del temps l'aigua i, en menor grau, el vent en els materials calcaris que es troben intercalats entre els margosos que formen la balma.","codi_element":"08063-79","ubicacio":"Olivars de cal Bruguers (Els Marges)","historia":"La cova de l'Isidre Serra és un indret que ha estat sovint utilitzat pels infants de Castellolí.","coordenades":"41.5894000,1.6982800","utm_x":"391503","utm_y":"4605008","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46707-foto-08063-79-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46708","titol":"Jaciment paleontològic de Castellolí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-de-castelloli","bibliografia":"
ÁLVAREZ, G. (1993). Cnidaris fòssils de la conca d'Igualada. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona (UB). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). GÓMEZ, J. (1989). Decàpodes fòssils d'Espanya (Decapoda Cretaci-Plistocè) conservats al Museu de Geologia de Barcelona. Catàleg de col·leccions, 1. Barcelona: Museu de Geologia.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per vegetació, però aflora en alguns marges.","descripcio":"
Es tracta d'un jaciment marí, emplaçat en una amplia zona del terme municipal, que aflora en diversos punts: can Jaume, can Muset, el castell, la torre de llum, l'església vella i la carretera. Els afloraments consten d'una alternança de calcarenites micrítiques i margues, que pertanyen a la Formació Igualada, situada per sobre de la Formació Collbàs. La seva cronologia és Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Superior Bartonià. L'associació faunística del jaciment és: - Harpatocarcinus punctulatus - Neptunus catalanicus - Porocidaris schmideli - Millepora mammillaris - M. dalmatina - Actinacis cognata - Astreopora tecta - Caulastrea pseudoflabellum - Careiphylia octopartita - Plascosmilopsis bilobulatus - Stylophora contorta - Parisis d'achiardii - Acropora bancellsi - Cyclolitopsis patera - Dictyaraea octopartita - Stylocoenia taurinensis - Goniapora ameliana - G. elegans - Ilariosmilia gasseri - I. busquetzi<\/p> ","codi_element":"08063-80","ubicacio":"Terme municipal","historia":"","coordenades":"41.5884200,1.7083300","utm_x":"392339","utm_y":"4604886","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46708-foto-08063-80-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46708-foto-08063-80-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona es custodien diversos materials procedents del jaciment. L'any 2005 va ser objecte d'una prospecció dirigida per Rosa Domènech Arnal (Facultat de Geologia. Universitat de Barcelona).","codi_estil":"123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46709","titol":"Fons documental de Castellolí a l'Arxiu de la Corona d'Aragó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-castelloli-a-larxiu-de-la-corona-darago","bibliografia":"
ARXIU CORONA D'ARAGÓ: http:\/\/www.mecd.gob.es\/cultura-mecd\/areas-cultura\/archivos\/mc\/archivos\/aca\/fondos-documentales.html PARES. PORTAL DE ARCHIVOS ESPAÑOLES: http:\/\/pares.mcu.es\/<\/p> ","centuria":"XIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal de Castellolí. Hi ha documents en paper, pergamí, en lligall i volum, amb una cronologia des del segle XIII al segle XX, a les següents unitats: - Arxiu Reial (Reial Cancelleria). Codi referència: ES.08019.ACA\/9.1.2.15. - Delegació provincial d'Hisenda de Barcelona. Codi referència: ES.08019.ACA\/5.20. 2.3.2.3.1.3. - Fons notarials d'Igualada i districte. Codi de referència: ES.08019.ACA\/7.5\/\/ACA, NOTARIALES, Igualada ,1080 (B-2). - Reial Audiència de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA\/8.2.11. - Generalitat de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA\/4.1.1.16.<\/p> ","codi_element":"08063-81","ubicacio":"Arxiu de la Corona d'Aragó. C\/ Almogàvers 77, 08018 Barcelona.","historia":"
La procedència dels fons documentals conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions. L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó. A mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona, i des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics.<\/p> ","coordenades":"41.5981400,1.7003900","utm_x":"391694","utm_y":"4605975","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIN"],"data_modificació":"2025-02-28 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"1760","rel_comarca":["6"]},{"id":"46710","titol":"Sender de Petit Recorregut PRC-119","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sender-de-petit-recorregut-prc-119","bibliografia":"ANOIA TURISME: http:\/\/anoiaturisme.cat\/anoia\/pr-c-119-el-cinturo-de-la-conca\/","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El Sender del Cinturó de la Conca (PR-C 119) és un sender de petit recorregut, per totes les muntanyes que es veuen des de la capital de l'Anoia. Té una distància de 68,35 km, amb un desnivell de 2.150 metres i una durada aproximada de 18 hores i 24 minuts. Uneix nou municipis de la comarca a partir de la seva divisió en set etapes realitzades en jornades diàries. A Castellolí són la 6, de can Rossinyol a Castellolí i la 7, de Castellolí a la Pobla de Claramunt. El seu recorregut és circular i es troba indicat amb senyals de color groc i blanc.","codi_element":"08063-82","ubicacio":"Extrem oest del terme municipal.","historia":"","coordenades":"41.6070400,1.6829300","utm_x":"390254","utm_y":"4606985","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46710-foto-08063-82-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46711","titol":"Sender de Gran Recorregut GR-172","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sender-de-gran-recorregut-gr-172","bibliografia":"FEDERACIÓ ENTITATS EXCURSIONISTES CATALUNYA: http:\/\/senders.feec.cat\/","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El GR-172 és un sender de gran recorregut, de 198,02 quilòmetres dividits en 10 etapes, que uneix les comarques de l'Alt Camp, el Tarragonès, el Baix Camp, l'Alt Penedès, l'Anoia, el Baix Llobregat, i el Bages. Va néixer com una variant del GR 7 i es va consolidar com a sender l'any 1995. El seu recorregut uneix el refugi de la Mussara, a les Muntanyes de Prades, amb la població de Bellprat. El GR-172 travessa el terme municipal de Castellolí en la seva etapa 9. Aquesta, de 25,85 quilòmetres, uneix Montserrat amb la Pobla de Claramunt.","codi_element":"08063-83","ubicacio":"Terme municipal de Castellolí","historia":"","coordenades":"41.5868400,1.7166200","utm_x":"393028","utm_y":"4604700","any":"1995","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46711-foto-08063-83-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46711-foto-08063-83-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46712","titol":"Sant Vicenç de Castelloí, esglèsia primitiva o del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-vicenc-de-castelloi-esglesia-primitiva-o-del-castell","bibliografia":"
AA.DD. (1973). Els castells catalans. vol. V. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 229-234. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). JUNYENT i MAYDEU, F. i MAZCUÑÁN i BOIX, A. (1992) 'El castell de Castellolí'. Catalunya Romànica, vol. XIX: El Penedès i l'Anoia. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 413-414. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí.<\/p> ","centuria":"XI","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"
Es tracta de les restes de la parròquia primitiva de Sant Vicenç, situades a tocar del castell de Castellolí. Era una església romànica d'una sola nau, culminada amb un absis semicircular embellit per bandes llombardes. L'estructura de l'aparell és de carreus disposats en filades horitzontals, de petites dimensions en la part inferior, i més gruixuts i ben tallats en la part superior.<\/p> ","codi_element":"08063-84","ubicacio":"Castell de Castellolí. Cal Jaume.","historia":"
Les primeres referències documentals de l'església corresponen a la primera meitat del segle XI, on consta com a parròquia de Castel Oduli, en sengles llistes de parròquies del bisbat de Vic dels anys 1025 i 1050 . Estava consagrada a Sant Vicenç màrtir. Era una església castral i, probablement, el lloc on eren enterrats els Castellolí.<\/p> ","coordenades":"41.5885600,1.7085200","utm_x":"392355","utm_y":"4604902","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46712-foto-08063-84-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46712-foto-08063-84-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, l'església forma part de la mateixa fitxa que el castell de Castellolí.","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["6"]},{"id":"46713","titol":"Escultures de fusta amb tall de motoserra de l'ajuntament de Castellolí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escultures-de-fusta-amb-tall-de-motoserra-de-lajuntament-de-castelloli","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de tres escultures de fusta, realitzades amb tall a motoserra, que es troben a l'ajuntament de Castellolí. Representen una torre d'un castell, un cavall i un rostre humà. Són de l'any 2015, obra d'uns participants a un acte solidari en el context de la Marató de TV3.","codi_element":"08063-85","ubicacio":"Ajuntament de Castellolí. Av. de la Unió, 60, 08719, Castellolí.","historia":"","coordenades":"41.5981400,1.7003900","utm_x":"391694","utm_y":"4605975","any":"2015","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46713-foto-08063-85-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46713-foto-08063-85-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46714","titol":"Fembra Morta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fembra-morta","bibliografia":"NINOT, J. Mª [et.al.] (1999) 'Flora del Massís de la Fembra Morta'. Miscellanea Aqualatensia, nº 9. Igualada: Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 9-82. NINOT, J. Mª [et.al.] (1999) 'Flora del Massís de la Fembra Morta'. Miscellanea Aqualatensia, nº 9. Igualada: Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 9-82. NINOT, J. Mª [et.al.] (2009) 'Vegetació del Massís de la Fembra Morta (Anoia, Catalunya Central)'. Miscellanea Aqualatensia, nº 13. Igualada: Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 11-136.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Fembra Morta és una muntanya de 685 metres d'alçada que es troba entre els municipis de Castellolí, Piera i el Bruc. És una zona forestal sobre sòl de pissarres i granit, amb una gran diversitat de flora i fauna. Entre la vegetació destaquen les pinedes, les rouredes, els alzinars i les brolles de romaní i bruc d'hivern. Entre les espècies d'interès comunitari prioritari hi ha fenassars, llistonars, prats d'albellatge i pinedes de pinassa. Hi viuen nombroses espècies de mamífers, com el porc senglar, la guineu, la geneta, l'esquirol, etc. I hi niden ocells, com l'àliga cuabarrada, el falcó pelegrí, el duc, l'astor, la mallerenga, etc.","codi_element":"08063-86","ubicacio":"Extrem sud-est del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.5816800,1.7255400","utm_x":"393763","utm_y":"4604117","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46714-foto-08063-86-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46715","titol":"Barraca del Pla del Maset d'Artigues Nord","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pla-del-maset-dartigues-nord","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a uns 200 m al sud-est de les restes del Maset d'Artigues. És de planta quadrada i orientada al sud-est. Les seves mides són: 11,26 m de perímetre, 1,85 m d'alçada, 0,55 m d'amplada de mur i entrada de 1,1 m d'alçada per 0,62 m d'amplada. La coberta és de lloses, terra i vegetació.","codi_element":"08063-87","ubicacio":"Pla del Maset d'Artigues","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.5884200,1.7209600","utm_x":"393392","utm_y":"4604871","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46715-foto-08063-87-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46715-foto-08063-87-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8617, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id162.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46716","titol":"Barraca del Pla del Maset d'Artigues Sud","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pla-del-maset-dartigues-sud","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a uns 150 m a l'est de les restes del Maset d'Artigues, a una zona de pineda. És de planta quadrada i orientada al sud-est, amb un paravents a la cantonada nord-est. Les seves mides són: 11,46 m de perímetre, 1,98 m d'alçada, 0,60 m d'amplada de mur i entrada de 1,05 m d'alçada per 0,65 m d'amplada. La coberta és de lloses, terra i vegetació.","codi_element":"08063-88","ubicacio":"Pla del Maset d'Artigues","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.5889800,1.7205200","utm_x":"393356","utm_y":"4604933","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46716-foto-08063-88-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46716-foto-08063-88-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8616, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id161.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46717","titol":"Premsa de vi de 'El Centre'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/premsa-de-vi-de-el-centre","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Antiga premsa de vi, de grans dimensions, feta de ferro i fusta. Efectuava la pressió mitjançant un mecanisme, que pujava o baixava per l'acció d'un cargol de ferro, unit a un gran contrapès. Es troba en bon estat de conservació.","codi_element":"08063-89","ubicacio":"El Centre. Av. de la Unió, 45, 08719, Castellolí.","historia":"","coordenades":"41.5986500,1.7010300","utm_x":"391748","utm_y":"4606031","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46717-foto-08063-89-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Tal com consta a una placa a tocar de la premsa, aquesta ha estat 'Restaurada per Concepció Pelegrí i Asun Larriba, amb el suport de la monitora Núria Gual, dins el curs de Restauració de Mobles 2014-2015. La part de fusteria ha estat realitzada per l'empresa local Imfusta S.L.'.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46718","titol":"Rellotge antic de l'Ajuntament","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-antic-de-lajuntament","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta del rellotge de l'antic edifici de l'ajuntament de Castellolí. És una estructura de ferro on hi van situats els mecanismes i els seus engranatges, com els cilindres per a mobilitzar els tres diferents tipus de senyals - hores, mitjos i quarts- i la manovella per a donar corda al rellotge. Conserva també els pesos i cordatges del mateix.","codi_element":"08063-90","ubicacio":"Ajuntament de Castellolí. Av. de la Unió, 60, 08719, Castellolí.","historia":"Tal com consta a una placa a tocar del rellotge, va ser adquirit al mes de desembre de l'any 1936, i va veure passar les hores des del campanar de l'ajuntament des del 1937 fins a finals del 2002, any que l'antic ajuntament va ser enderrocat. Va ser restaurat l'any 2015, gràcies a la iniciativa i col·laboració de les famílies Jorba-Pelegrí i Saló-Armengol, i a la professionalitat del Sr. Josep Martínez Urgellès.","coordenades":"41.5981400,1.7003900","utm_x":"391694","utm_y":"4605975","any":"1936","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46718-foto-08063-90-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46719","titol":"Barraca de ca la Marieta Gran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-ca-la-marieta-gran","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BALCELLS, A. (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca d'Òdena. Treball de 2n de batxillerat (inèdit), p. 89. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, situada en un marge a a la zona de cal Jaume. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 13 m de perímetre, 2,15 m d'alçada i 0,70 m d'amplada de mur. La coberta és de lloses, terra i vegetació. Té una petita finestra orientada a l'oest.","codi_element":"08063-91","ubicacio":"Cal Jaume","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.5903000,1.7038500","utm_x":"391969","utm_y":"4605101","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46719-foto-08063-91-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46719-foto-08063-91-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46719-foto-08063-91-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8379, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id11.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46720","titol":"Barraca de la Vinya del Martí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-vinya-del-marti","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Presenta algunes pedres caigudes.","descripcio":"Barraca de pedra seca situada al marge d'un camp de conreu a la Vinya del Martí, a la zona del Jep Sec. És de planta quadrada i orientada al sud. Les seves mides són: 12,41 m de perímetre i 2,15 m d'alçada. La coberta és de lloses, terra i vegetació i, segons consta a la bibliografia consultada, coronada amb una pedra vertical (cimadal), tot i que la vegetació que la cobreix actualment, impedeix la seva documentació.","codi_element":"08063-92","ubicacio":"Cal Jaume","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.5909900,1.7111900","utm_x":"392582","utm_y":"4605168","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46720-foto-08063-92-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46720-foto-08063-92-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46720-foto-08063-92-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 5050, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id68.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46721","titol":"Barraca de ca la Marieta Petita","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-ca-la-marieta-petita","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BALCELLS, A. (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca d'Òdena. Treball de 2n de batxillerat (inèdit), p. 89. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca, situada en una petita clariana enmig d'un bosc de pins i matolls, a la zona de cal Jaume. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 11 m de perímetre, 1,95 m d'alçada i 0,70 m d'amplada de mur. Té un banc a l'interior. La coberta és de lloses, terra i vegetació.","codi_element":"08063-93","ubicacio":"Cal Jaume","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.5904500,1.7019000","utm_x":"391807","utm_y":"4605120","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46721-foto-08063-93-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46721-foto-08063-93-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46721-foto-08063-93-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 5043, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id12.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46722","titol":"Maset d'Artigues","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/maset-dartigues","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de masies i cases rurals, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Masia en ruïnes situada al nord del Pla del Maset d'Artigues. És de planta rectangular i constava de dues plantes. La coberta era de teula àrab, a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Els murs, que es conserven fins a l'alçada del carener, fan uns 4 m d'alçada. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, amb alguns afegitons de totxo, lligats amb morter de calç. A l'interior de la casa en destaca un petit forn, que es conserva en molt bon estat.","codi_element":"08063-94","ubicacio":"Cal Llucià","historia":"Segons la documentació antiga, l'any 1528 el mas Artigues era una finca rònega que havia estat unida a una altra finca rònega, el mas Bergada, que pertanyia al mas Baró. Al segle XVII, les terres i la casa van ser dividides en dues meitats, una propietat de Salvador Manyoses, del mas Bellsolà, i l'altra dels Soteras, de la Mola de la Molella. El maset d'Artigues consta novament en el cadastre de l'any 1736 i també en la confessió de l'any 1760, feta per Josep Soteras.","coordenades":"41.5889200,1.7186600","utm_x":"393201","utm_y":"4604929","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46722-foto-08063-94-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46722-foto-08063-94-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46722-foto-08063-94-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2014: SNU.e45. Fitxa 46.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46723","titol":"Barraca del Camp del Mataporcs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-camp-del-mataporcs","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de les restes d'una barraca de pedra situada enmig del Camp del Mataporcs, a pocs metres al nord-est de la Casella de can Soteres. Es troba en estat ruïnós, només conserva els fonaments. És de planta rectangular i orientada al sud. Els murs són de pedra lligada amb fang, a excepció de la façana principal, que és de pedra lligada amb morter, arrebossat.","codi_element":"08063-95","ubicacio":"Casella de can Soteres","historia":"","coordenades":"41.5995800,1.7335800","utm_x":"394462","utm_y":"4606094","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46723-foto-08063-95-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46723-foto-08063-95-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46723-foto-08063-95-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46724","titol":"Materials de Castellolí al Museu d'Arqueologia de Catalunya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/materials-de-castelloli-al-museu-darqueologia-de-catalunya","bibliografia":"","centuria":"XXXVIaC-","notes_conservacio":"","descripcio":"Al Museu d'Arqueologia de Catalunya es custodien materials que provenen del terme municipal de Castellolí, que corresponen als trobats durant els treballs arqueològics realitzats al sepulcre de can Muset i a les Coves de can Llucià. La relació de materials és la següent: - Vas ceràmic, Sepulcre de Can Muset (nº registre: MAC BCN-016386, ubicació: Sala IV vit 06). - Destral d'anfibolita, Sepulcre de Can Muset (nº registre: MAC BCN-016387, ubicació: Sala IV vit 06). - Nucli de sílex, Sepulcre de Can Muset (nº registre: MAC BCN-016388, ubicació: Sala IV vit 06). - Denes de calaíta, Sepulcre de Can Muset (nº registre: MAC BCN-016390, ubicació: Sala IV vit 06). - Ganivet de sílex, Sepulcre de Can Muset (nº registre: MAC BCN-016407, ubicació: Sala IV vit 06). - Indeterminat, Coves de Castellolí (nº registre: MAC BCN-047734, ubicació: M BCN 1-086C). - Indeterminat, Sepulcre de Can Muset (nº registre: MAC BCN-048105, ubicació: M BCN 1-086C).","codi_element":"08063-96","ubicacio":"Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, 39 - 41, 08038, Barcelona.","historia":"","coordenades":"41.5981400,1.7003900","utm_x":"391694","utm_y":"4605975","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"Neolític|Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"78|79","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46725","titol":"Materials de Castellolí al Museu Geològic del Seminari de Barcelona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/materials-de-castelloli-al-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona","bibliografia":"
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). GÓMEZ, J. (1989). Decàpodes fòssils d'Espanya (Decapoda Cretaci-Plistocè) conservats al Museu de Geologia de Barcelona. Catàleg de col·leccions, 1. Barcelona: Museu de Geologia.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es tracta de materials fòssils recollits al terme municipal de Castellolí. Foren trobats a diferents jaciments: al del Bruc a l'anomenat de Castellolí i al de Puig Aguilera. Entre els materials recollits, que corresponen a jaciments marins, es troben: -Harpatocaarcinus punctulatus -Neptunus Catalanicus -Porocidaris schmideli -Millepora mammillaris -M. dalmatina -Actinacis cognata -Astreopora tecta -Caulastrea pseudoflabellum -Careiphylia octopartita -Plascosmilopsis bilobulatus -Stylophora contorta -Parisis d'achiardi -Acropora bancellsi -Cyclolitopsis patera -Dictyaraea octopartita -Stylocoenia taurinensis -Goniapora ameliana -G. elegans -Llariosmilia gasseri -I. busquetzi La seva cronologia es situa al Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Superior Bartonià i Priabonià-Ludià.<\/p> ","codi_element":"08063-97","ubicacio":"Museu Geològic del Seminari de Barcelona. C\/ Diputació, 231.","historia":"","coordenades":"41.5981400,1.7003900","utm_x":"391694","utm_y":"4605975","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46726","titol":"Barraca de la Vinya de cal Fusté Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-vinya-de-cal-fuste-nou","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a la Vinya de cal Fusté Nou, a la zona cal Perejan. És de planta circular i orientada al nord. Les seves mides són: 10,54 m de perímetre, 1,70 m d'alçada, 0,60 m d'amplada de mur i entrada de 1,15 m per 0,70 m. Té una finestra orientada a l'est. La coberta és de lloses, terra i vegetació.","codi_element":"08063-98","ubicacio":"Cal Perejan","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.5937800,1.6885900","utm_x":"390703","utm_y":"4605506","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46726-foto-08063-98-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46726-foto-08063-98-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8361, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id138.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46727","titol":"Barraca del Camí de cal Barracot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-cami-de-cal-barracot","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BALCELLS, A. (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca d'Òdena. Treball de 2n de batxillerat (inèdit), p. 93. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca situada enmig d'uns marges, en un bosc de pins i matolls, a la zona de la Verneda. És de planta exterior quadrada, planta interior circular i orientada al sud-oest. Les seves mides són: 8,94 m de perímetre, 1,50 m d'alçada i 0,35 m d'amplada de mur. La coberta és de lloses, terra i vegetació.","codi_element":"08063-99","ubicacio":"La Verneda","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.5923200,1.6988500","utm_x":"391556","utm_y":"4605331","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46727-foto-08063-99-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46727-foto-08063-99-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 5041, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id149.Fotografies extretes dels webs https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ i http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46728","titol":"Barraca de la Vinya de cal Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-vinya-de-cal-serra","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca que es troba adossada en un marge, molt a prop del Parcmotor. És de planta circular i orientada al nord-oest. Les seves mides són: 13,65 m de perímetre, 2,38 m d'alçada, 0,90 m d'amplada de mur i entrada de 1,07 m d'alçada per 0,60 m d'amplada. La coberta és de lloses, terra i vegetació. Presenta un banc, un capell, un marge i un paravents.","codi_element":"08063-100","ubicacio":"Parcmotor","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.5903700,1.6961500","utm_x":"391327","utm_y":"4605118","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46728-foto-08063-100-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46728-foto-08063-100-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8358 , i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id176.Fotografies extretes dels webs https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ i http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46729","titol":"Barraca dels Ametllers de la Casa Vella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-dels-ametllers-de-la-casa-vella","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a un camp de conreu als Ametllers de la Casa Vella, a la zona de cal Tardà. Es troba adossada en un marge. És de planta quadrada i orientada al sud-est. Les seves mides són: 13,70 m de perímetre i 2,40 m d'alçada màxima. La coberta és de lloses, terra i vegetació.","codi_element":"08063-101","ubicacio":"Cal Tardà","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.6192600,1.7119800","utm_x":"392695","utm_y":"4608306","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 5046, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id160.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46730","titol":"Barraca del Solell de can Jorba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-solell-de-can-jorba","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Barraca de pedra seca situada al Solell de can Jorba, a la vall de Sant Feliu. Es troba en estat ruïnós. És de planta irregular i orientada al sud. Les seves mides són: 6,32 m de perímetre, 0,63 m d'amplada de mur i entrada de 1,32 m d'alçada per 0,35 m d'amplada. Part de les pedres que es conserven de las façana són treballades.","codi_element":"08063-102","ubicacio":"Vall de Sant Feliu","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.6123700,1.6847000","utm_x":"390410","utm_y":"4607575","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46730-foto-08063-102-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46730-foto-08063-102-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8568, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id84.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46731","titol":"Barraca del Camp de l'Aguilera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-camp-de-laguilera","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca situada al Camp de l'Aguilera, al Puig Aguilera. És de planta irregular i orientada al sud-oest. Les seves mides són: 10,79 m de perímetre, 1,55 m d'alçada, 0,70 m d'amplada de mur i entrada de 1,21 m d'alçada per 0,67 m d'amplada. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La barraca es troba integrada en un marge de pedra seca, que fa 2,2 m d'alçada, amb passos que el travessen, formats per pedres llargues que sobresurten del pla de la paret a manera de permòdols, també en sec, introduïdes al gruix de la paret. A uns 30 metres de l'entrada de la barraca hi ha una escala integrada al marge.","codi_element":"08063-103","ubicacio":"Camp de l'Aguilera, al Puig Aguilera","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.6120800,1.6795800","utm_x":"389983","utm_y":"4607549","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46731-foto-08063-103-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46731-foto-08063-103-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8382, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id172.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46732","titol":"Barraca del Camí cap al Puig Aguilera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-cami-cap-al-puig-aguilera","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca situada al camí del Puig Aguilera. És de planta irregular i orientada al sud. Les seves mides són: 10,04 m de perímetre, 1,88 m d'alçada, 0,65 m d'amplada de mur i entrada de 1,30 m d'alçada per 0,57 m d'amplada. La coberta és de lloses, terra i vegetació. Presenta un banc, un marge i un voladís.","codi_element":"08063-104","ubicacio":"Puig Aguilera","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.6113000,1.6781700","utm_x":"389864","utm_y":"4607465","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46732-foto-08063-104-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46732-foto-08063-104-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8377, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id153.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46733","titol":"Barraca dels Ametllers de ca l'Estrada Oest","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-dels-ametllers-de-ca-lestrada-oest","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Parcialment ensorrada.","descripcio":"Barraca de pedra seca situada als Ametllers de ca l'Estrada, a la vall de Sant Feliu. Es troba parcialment ensorrada. És de planta circular i orientada al sud-est. Les seves mides són: 10,54 m de perímetre, 2,26 m d'alçada, 0,66 m d'amplada de mur i entrada de 1,34 m d'alçada per 0,61 m d'amplada. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La barraca presenta capell i llar de foc.","codi_element":"08063-105","ubicacio":"Vall de Sant Feliu","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.6103700,1.6818700","utm_x":"390171","utm_y":"4607357","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46733-foto-08063-105-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46733-foto-08063-105-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8606, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id157","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46734","titol":"Barraca dels Ametllers de ca l'Estrada Est","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-dels-ametllers-de-ca-lestrada-est","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca situada als Ametllers de ca l'Estrada, a la vall de Sant Feliu. És de planta circular i orientada al sud-est. Les seves mides són: 12,93 m de perímetre i 2,74 m d'alçada. La coberta és de lloses, terra i vegetació. A l'interior presenta un banc de pedra i una llar de foc.","codi_element":"08063-106","ubicacio":"Vall de Sant Feliu","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.6100100,1.6825400","utm_x":"390226","utm_y":"4607316","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46734-foto-08063-106-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46734-foto-08063-106-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 5051, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id82.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46735","titol":"Barraca de can Jorba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-can-jorba","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a can Jorba, a la vall de Sant Feliu. Es troba en estat ruïnós. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 11,84 m de perímetre i 0,74 m d'amplada de mur. La coberta és de lloses, terra i vegetació.","codi_element":"08063-107","ubicacio":"Vall de Sant Feliu","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.6096700,1.6880000","utm_x":"390681","utm_y":"4607271","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46735-foto-08063-107-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46735-foto-08063-107-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8621, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id175.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46736","titol":"Barraca del Camp del Francolí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-camp-del-francoli","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Barraca de pedra seca situada al camp del Francolí, a la vall de Sant Feliu. Es troba en estat ruïnós. És de planta quadrada i orientada al est. Fa 10,40 m de perímetre. No conserva la coberta.","codi_element":"08063-108","ubicacio":"Vall de Sant Feliu","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.6100900,1.6902200","utm_x":"390866","utm_y":"4607315","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46736-foto-08063-108-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46736-foto-08063-108-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Pedra seca a Castellolí consta amb el codi: Id176.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46737","titol":"Barraca del Camp del Cup Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-camp-del-cup-nou","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a un camp de conreu a la zona del camp del Cup Nou, a la vall de Sant Feliu. És de planta circular i orientada al oest. Les seves mides són: 9,90 m de perímetre i 1,86 m d'alçada. La coberta és de lloses, terra i vegetació.","codi_element":"08063-109","ubicacio":"Vall de Sant Feliu","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.6107000,1.6908900","utm_x":"390923","utm_y":"4607382","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46737-foto-08063-109-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46737-foto-08063-109-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 5049, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id159.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46738","titol":"Barraca del Tancat de cal Xandri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-tancat-de-cal-xandri","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a una pineda a cal Xandri, a la zona del Catarro. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 10,32 m de perímetre, 1,77 m d'alçada. La coberta és de lloses, terra i vegetació. És una barraca d'ús ramader, i té un tancat que fa de corral.","codi_element":"08063-110","ubicacio":"El Catarro","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.6087700,1.6994000","utm_x":"391629","utm_y":"4607157","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46738-foto-08063-110-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46738-foto-08063-110-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 5048, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id169.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46739","titol":"Barraca del Diputat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-diputat","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"La coberta està malmesa.","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a una pineda, a la zona dels Ninots. És de planta circular i orientada al sud-est, i es troba semisoterrada per la part nord. Fa 1,59 m d'alçada. La coberta és de lloses, terra i vegetació.","codi_element":"08063-111","ubicacio":"Els Ninots","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.6051600,1.6987800","utm_x":"391571","utm_y":"4606757","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46739-foto-08063-111-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46739-foto-08063-111-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 5044, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id137.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46740","titol":"Barraca del Cultivot del Torricos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-cultivot-del-torricos","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca situada al Cultivot de Torricos, a la zona dels Ninots. És de planta circular i orientada al nord-oest. Les seves mides són: 8,59 m de perímetre, 2,01 m d'alçada, 0,44 m d'amplada de mur i entrada de 1,15 m d'alçada per 0,54 m d'amplada. La coberta és de lloses, terra i vegetació. Presenta un capell i una finestra.","codi_element":"08063-112","ubicacio":"Els Ninots","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.6043000,1.6984900","utm_x":"391546","utm_y":"4606662","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46740-foto-08063-112-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46740-foto-08063-112-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8360, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id136.Fotografies extretes dels webs https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ i http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46741","titol":"Barraca de la Vinya del Cultivot del Torrico","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-vinya-del-cultivot-del-torrico","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a la vinya del cultivot del Torrico, a la zona dels Ninots. Es troba en estat ruïnós i només conserva la part posterior, que s'encaixa sobre la roca natural del terreny. És de planta circular i orientada al sud. Els murs fan 0,60 m de gruix.","codi_element":"08063-113","ubicacio":"Els Ninots","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.6036300,1.6978300","utm_x":"391490","utm_y":"4606588","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46741-foto-08063-113-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8619, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id168.Fotografia extreta dels webs https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ i http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46742","titol":"Barraca dels Ninots","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-dels-ninots","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Barraca de pedra seca situada als Ninots, a la zona de cal Pomés. És de planta circular, orientada al sud-oest i es troba en estat ruïnós. Les seves mides són: 9,93 m de perímetre m i 0,83 m d'amplada de mur. Presenta una fornícula.","codi_element":"08063-114","ubicacio":"Els Ninots","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.6055700,1.7012600","utm_x":"391779","utm_y":"4606799","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46742-foto-08063-114-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46742-foto-08063-114-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8567, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id64.Fotografies extretes dels webs https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ i http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46743","titol":"Barraca del Pere Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pere-serra","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Barraca de pedra seca situada al Torrot. Es troba en estat ruïnós. És de planta circular i orientada al sud-oest. Les seves mides són: 0,44 m d'amplada de mur i entrada de 1,23 m d'alçada per 0,53 m d'amplada. Té la porta tapiada.","codi_element":"08063-115","ubicacio":"El Torrot","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.6065600,1.7052400","utm_x":"392112","utm_y":"4606904","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46743-foto-08063-115-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46743-foto-08063-115-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8622, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id177.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46744","titol":"Barraca de la Vinya de ca la Miquela","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-vinya-de-ca-la-miquela","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a la zona del Torrot. Es troba en estat ruïnós. És de planta quadrada i orientada a l'oest. El seu perímetre és de 13,60 m. Es conserven vestigis de les bigues de fusta i teules de la coberta.","codi_element":"08063-116","ubicacio":"El Torrot","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.6054800,1.7054200","utm_x":"392125","utm_y":"4606784","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46744-foto-08063-116-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46744-foto-08063-116-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46744-foto-08063-116-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Pedra seca a Castellolí consta amb el codi: Id37.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46745","titol":"Barraca de l'Hort de cal Forner","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lhort-de-cal-forner","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a l'Hort de cal Forner, a la zona de cal Tardà. Es troba en estat ruïnós, només conserva part de la façana. És de planta circular i orientada al sud.","codi_element":"08063-117","ubicacio":"Cal Tardà","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.6081300,1.7100600","utm_x":"392516","utm_y":"4607072","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46745-foto-08063-117-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Pedra seca a Castellolí consta amb el codi: Id170.Fotografia i coordenades procedents de l'inventari de Pedra seca a Castellolí , degut a que durant la visita a l'indret, l'accés es trobava totalment enverdissat.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46746","titol":"Barraca de la Vinya del Forner","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-vinya-del-forner","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a una pineda a la Vinya del Forner, a la zona de cal Tardà És de planta circular i orientada al sud-oest. Les seves mides són: 10,50 m de perímetre, 1,80 m d'alçada i 0,55 m d'amplada de mur. Està construïda amb lloses de pedra molt planes. La coberta és una cúpula semiesfèrica de lloses, terra i vegetació.","codi_element":"08063-118","ubicacio":"Cal Tardà","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.6082500,1.7102200","utm_x":"392530","utm_y":"4607085","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46746-foto-08063-118-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46746-foto-08063-118-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46746-foto-08063-118-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 3352, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id109.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46747","titol":"Els Masets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-masets","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de masies i cases rurals, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els Masets són un conjunt arquitectònic constituït per les cases de cal Sastre, cal Valentí, cal Mateu, ca la Maria i Dolors Marbres i cal Ramonet, que formen un gran mas. Cal Mateu és un edifici entre mitgeres, de planta rectangular, i consta de planta soterrani, planta baixa, una planta pis i golfes; la coberta és a dues vessants. Cal Valentí és un edifici entre mitgeres, de planta rectangular, i consta de planta soterrani, planta baixa i una planta pis; la coberta és a dues vessants. A la façana principal hi consta l'any 1832. Cal Ramonet és un edifici entre mitgeres, de planta rectangular i consta de planta soterrani, planta baixa, una planta pis i golfes; la coberta és a dues vessants. Ca la Maria i Dolors Marbres és un edifici entre mitgeres, de planta rectangular, i consta de planta soterrani, planta baixa i una planta pis; la coberta és a dues vessants. A la façana principal hi consta l'any 1832. Cal Sastre és un edifici de planta quadrada format per dos volums: el principal, consta de planta soterrani, planta baixa, una planta pis i golfes; el secundari, consta de planta soterrani, planta baixa i golfes. La coberta és a dues vessants. Els diversos volums són construïts amb tàpia, i les façanes conserven precàriament l'arrebossat original. Les cantonades, ampits, brancals i llindes són de maó. Les cobertes són de teula ceràmica aràbiga.","codi_element":"08063-119","ubicacio":"Els Masets. Camí dels Masets, s\/n, 08719, Castellolí.","historia":"Segons la documentació antiga, l'any 1688, Ramon Marbres va obtenir un permís del duc de Cardona per a construir una casa, que el cadastre de 1736 identifica com el maset de Marbres i el capbreu de 1760 com el mas Castellar.","coordenades":"41.5723000,1.7009400","utm_x":"391696","utm_y":"4603106","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46747-foto-08063-119-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46747-foto-08063-119-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2014: Fitxa 36, 37, 38, 39 i 40.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46748","titol":"Barraca de l'Obaga de cal Soteres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lobaga-de-cal-soteres","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a l'obaga de cal Soteres. Es troba en estat ruïnós. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 10,53 m de perímetre i 0,62 m d'amplada de mur. Presenta un cocó (forat natural a la roca on s'acumula aigua de la pluja).","codi_element":"08063-120","ubicacio":"Cal Soteres","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.5941500,1.7314200","utm_x":"394273","utm_y":"4605494","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46748-foto-08063-120-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46748-foto-08063-120-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46748-foto-08063-120-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8620, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id174.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46749","titol":"Barraca de l'Olivar del Pere Gros","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lolivar-del-pere-gros","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a l'olivar del Pere Gros, a la muntanya del Catarro. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 9,62 m de perímetre, 1,61 m d'alçada, 0,71 m d'amplada de mur i entrada de 1,15 m d'alçada per 0,60 m d'amplada. La coberta és de lloses, terra i vegetació. Està construïda amb pedra calcària amb presència de nummulits. Presenta un petit marge amb orientació sud-nord.","codi_element":"08063-121","ubicacio":"El Catarro","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.6004900,1.6892500","utm_x":"390769","utm_y":"4606250","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46749-foto-08063-121-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46749-foto-08063-121-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8380, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id134.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46750","titol":"Cova del Sostre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-sostre","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una balma situada a la zona de l'Obaga de Roc Estret, a la llera d'una torrentera que desemboca al torrent de Roc Estret. S'hi accedeix pel camí de cal Serrador. Les seves formes característiques cal atribuir-les a l'erosió que ha provocat, al llarg del temps, l'aigua i el vent en els materials calcaris que es troben intercalats entre els margosos que formen la balma.","codi_element":"08063-122","ubicacio":"Cal Tardà","historia":"La Cova del Sostre es va fer servir com a amagatall durant la Guerra Civil (1936-1939). Tanmateix, és un indret que ha estat sovint utilitzat pels infants de Castellolí.","coordenades":"41.6078500,1.7157900","utm_x":"392993","utm_y":"4607034","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46750-foto-08063-122-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46751","titol":"La Creueta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-creueta-1","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La Creueta és una fita formada per una creu de ferro sobre una antiga roda de molí, que indica el límit entre les finques de cal Jaumet i cal Muset. Es troba a tocar del camí de Castellolí al Castell, a l'extrem de migdia del Bosc de la Creueta, just al nord dels camps de conreu.","codi_element":"08063-123","ubicacio":"Cal Jaume","historia":"Segons la tradició, quan es visita aquest indret cal posar, al cap i als braços de la creu, un branquilló de romaní.","coordenades":"41.5904400,1.7054100","utm_x":"392099","utm_y":"4605114","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46751-foto-08063-123-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46751-foto-08063-123-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges'.A l'inventari de Pedra seca a Castellolí consta amb el codi: Id300.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46752","titol":"Barraca de la Massa Nord","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-massa-nord","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a una pineda, a la zona de cal Soterons. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 11,20 m de perímetre i 2,15 m d'alçada. Sobre la porta d'entrada hi ha una petita obertura. Presenta un banc fet amb branques de pi. La coberta és de pedruscall.","codi_element":"08063-124","ubicacio":"Cal Soterons","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.5774000,1.6930000","utm_x":"391043","utm_y":"4603682","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46752-foto-08063-124-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 5052, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id97.Fotografies extretes dels webs https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ i http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46753","titol":"Barraca de la Massa Sud","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-massa-sud","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a zona de cal Soterons. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 12,21 m de perímetre, 2,13 m d'alçada, 0,80 m d'amplada de mur i entrada de 1,21 m per 0,47 m. La coberta és de lloses, terra i vegetació.","codi_element":"08063-125","ubicacio":"Cal Soterons","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.5756900,1.6918300","utm_x":"390943","utm_y":"4603494","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46753-foto-08063-125-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8359, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id 96.Fotografies extretes dels webs https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ i http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46754","titol":"Barraca de la Soleïa del Roc Estret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-soleia-del-roc-estret","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N.; CASADESÚS, J.; BRUGUÉS, G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Part de la coberta està ensorrada.","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a una pineda, a la zona de cal Tardà. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 9 m de perímetre, 1,70 m d'alçada i 0,50 m d'amplada de mur. Tot i que part de la coberta està ensorrada, encara conserva restes de voladís a l'exterior.","codi_element":"08063-126","ubicacio":"Cal Tardà","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.6116000,1.7249300","utm_x":"393761","utm_y":"4607439","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46754-foto-08063-126-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46754-foto-08063-126-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46754-foto-08063-126-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 3351, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id131.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46755","titol":"Barraca de la Vinya de ca l'Eloi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-vinya-de-ca-leloi","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N.; CASADESÚS, J.; BRUGUÉS, G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a la vinya de ca l'Eloi, a la vall de Sant Feliu. És de planta circular i orientada al sud. El seu perímetre és de 13,40 m. La coberta és una cúpula semiesfèrica, de lloses i terra. Presenta un voladís a la part frontal fet amb lloses. Els brancals de l'entrada, que està tancada amb una porta de fusta, estan reforçats amb ciment.","codi_element":"08063-127","ubicacio":"Vall de Sant Feliu","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.6043700,1.6778900","utm_x":"389829","utm_y":"4606695","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46755-foto-08063-127-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46755-foto-08063-127-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 5047, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id85.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46756","titol":"Barraca de la Vinya de cal Monjo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-vinya-de-cal-monjo","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N.; CASADESÚS, J.; BRUGUÉS, G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a la vinya de cal Monjo, a la vall de Sant Feliu. Es troba en estat ruïnós. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 11,20 m de perímetre, 1,90 m d'alçada, 0,80 m d'amplada de mur i entrada de 1,18 m d'alçada per 0,63 m d'amplada. La coberta és de lloses, terra i vegetació.","codi_element":"08063-128","ubicacio":"Vall de Sant Feliu","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.6017000,1.6767300","utm_x":"389728","utm_y":"4606401","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46756-foto-08063-128-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46756-foto-08063-128-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8578, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id92.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46757","titol":"Font de cal Francolí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-cal-francoli","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"La font de cal Francolí es troba a la vall del torrent de cal Tardà, en un indret enverdissat, fet que dificulta el seu accés. Es tracta d'una font amb un petit cabal intermitent, que brolla sobre els materials dels gresos de l'eocè en el contacte amb els materials margosos impermeables. La seva aigua procedeix de fluxos superficials, de tipus hipodèrmic, amb ràpida resposta als episodis plujosos, en bona part controlats pels escassos materials al·luvials del torrent de Roc Estret i per la seva petita conca de drenatge.","codi_element":"08063-129","ubicacio":"Cal Tardà - cal Francolí","historia":"","coordenades":"41.6083800,1.7115800","utm_x":"392643","utm_y":"4607098","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46757-foto-08063-129-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46757-foto-08063-129-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografia i coordenades procedents del Catàleg de béns del POUM de Castellolí i del portal wikiloc, degut a que durant la visita no es va poder accedir a l'indret.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46758","titol":"Goigs de Sant Vicenç","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-vicenc-0","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Ja no es canten.","descripcio":"Els goigs en honor de Sant Vicenç, patró de la parròquia de Castellolí, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebra el dia 22 de gener, festivitat de Sant Vicenç, durant la seva Festa Major. La lletra és tal i com segueix: 'Puix esteu ja col·locat dalt del cel amb gran honor. Sigueu nostre intercessor Sant Vicenç màrtir sagrat. En osca on foreu nat del cel grans mercès rebereu, més tard amb Valeri fereu sant i noble apostolat, predicant amb fe i valor a Jesús crucificat. Sigueu nostre... De Saragossa el Pilar i el gai jardí de València, davant la nostra eloqüència en la fe va refermar. Del paganisme el furor contra Vós ha esclatat. Sigueu nostre... Manà Dacià empresonar vostres persones sagrades vostres carns aturmentades i el vostre cos lacerat. Més tot l'infern plegat no afeblí vostre fervor. Sigueu nostre... Per això foreu flagel·lat i cremat a foc roent amb garfis despedaçat amb cruel ensanyament. En la presó sou curat per un àngel del Senyor. Sigueu nostre... Vostre martiri cruent, vostra fe i vostra constància en el cel vos dóna estància i en la terra valiment. A Vós ve l'atribulat i vos demana conhort. Sigueu nostre... De Castellolí el poblat vos venera per Patró i en tota tribulació a Vós acut confiat. Socorreu-lo de bon grat i en la fe, deu-li valor. Sigueu nostre... Guardeu-nos de tempestats defenseu nostres plantades doneu-nos bones anyades lliureu-nos de malvestats. I de tota adversitat mitigueu nostre dolor. Sigueu nostre... Quan als fills de Castellolí arribi la nostra mort porteu-nos a segur port a prop de l'Anyell Diví. A on formem un ramat sigueu Vós nostre pastor. Sigueu nostre... Puix que sou nostre advocat envers Déu nostre Senyor. Sigueu nostre intercessor Sant Vicenç màrtir sagrat'.","codi_element":"08063-130","ubicacio":"Sant Vicenç de Castellolí . Av. de la Unió, 5, 08719, Castellolí.","historia":"","coordenades":"41.5979800,1.6983300","utm_x":"391522","utm_y":"4605960","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46758-foto-08063-130-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46759","titol":"Barraca de la Vinya del Balegas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-vinya-del-balegas","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a la zona del pla de can Marino. Es troba en mal estat de conservació i l'entrada està obstruïda. És de planta circular i orientada a l'est. Les seves mides són: 9,10 m de perímetre, 0,78 m d'amplada de mur i entrada de 1,1 m d'alçada per 0,50 m d'amplada. La coberta és de lloses, terra i vegetació.","codi_element":"08063-131","ubicacio":"Pla del Cerdà","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.5999700,1.6900000","utm_x":"390831","utm_y":"4606192","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46759-foto-08063-131-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46759-foto-08063-131-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46759-foto-08063-131-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8555, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id46.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46760","titol":"Barraca de la Vinya del Guixanet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-vinya-del-guixanet","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a un camp de conreu a la Vinya del Guixanet, a la zona de cal Jaume. Es troba en estat ruïnós. És de planta quadrada i orientada al sud-oest.","codi_element":"08063-132","ubicacio":"Cal Jaume","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.5903200,1.7056000","utm_x":"392115","utm_y":"4605101","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46760-foto-08063-132-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Pedra seca a Castellolí consta amb el codi: Id9.Fotografia extreta dels we https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46761","titol":"Barraca de la Vinya del Maurici","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-vinya-del-maurici","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a una pineda a la vinya del Maurici, a la zona de cal Tardà. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 10 m de perímetre, 1,90 m d'alçada, i 0,60 m d'amplada de mur. La coberta és una falsa cúpula de lloses, terra i vegetació, amb un voladís de pedres planes a l'exterior. Presenta dues finestres i una llar de foc. A l'entorn de la barraca hi ha diversos murs de pedra seca.","codi_element":"08063-133","ubicacio":"Cal Tardà","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.6147300,1.7137900","utm_x":"392838","utm_y":"4607800","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46761-foto-08063-133-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46761-foto-08063-133-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46761-foto-08063-133-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 3348, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id127.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46762","titol":"Barraca de cal Parera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-cal-parera","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra circular situada a pocs metres a migdia de cal Parera. És de planta circular i orientada a l'est. És de dimensió mitjana. La coberta és de falsa cúpula; amb una cornisa formada per petites lloses.","codi_element":"08063-134","ubicacio":"Cal Parera. Av. de la Tecnologia, 5, 08719, Castellolí.","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.5911700,1.6803200","utm_x":"390009","utm_y":"4605227","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46762-foto-08063-134-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46762-foto-08063-134-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Segons informacions orals, es tracta d'una barraca de contrucció recent, amb pedres de diverses barraques antigues, ja en estat ruïnós, de l'entorn.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46763","titol":"Barraca de la Vinya del Pere Gros","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-vinya-del-pere-gros","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N.; CASADESÚS, J.; BRUGUÉS, G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a entre el Catarro i els Ninots, a les proximitats del torrent de cal Carles. Ha estat recentment restaurada. És de planta quadrada i orientada al sud-est. Fa 11,54 m de perímetre. La coberta és d'una vessant, de bigues de fusta i teula.","codi_element":"08063-135","ubicacio":"El Catarro","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.6021600,1.6936300","utm_x":"391137","utm_y":"4606430","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46763-foto-08063-135-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46763-foto-08063-135-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Pedra seca a Castellolí consta amb el codi: Id110.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46764","titol":"Barraca de la Vinya del Rei Gran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-vinya-del-rei-gran","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra circular situada a una pineda, a la zona de cal Tardà. És de planta circular i orientada al sud-oest. Les seves mides són: 11,80 m de perímetre, 2,30 m d'alçada, i 0,60 m d'amplada de mur. La coberta és de falsa cúpula; amb una cornisa formada per petites lloses. Presenta una petita llar de foc. A l'entorn de la barraca hi ha diversos murs de pedra seca.","codi_element":"08063-136","ubicacio":"Cal Tardà","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.6135100,1.7122400","utm_x":"392707","utm_y":"4607667","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46764-foto-08063-136-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46764-foto-08063-136-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46764-foto-08063-136-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 3347, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id61.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46765","titol":"Barraca de la Vinya del Rei Petita","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-vinya-del-rei-petita","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N.; CASADESÚS, J.; BRUGUÉS, G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a una pineda, a la zona de cal Tardà. És de planta circular i orientada al sud-oest. Les seves mides són: 9,60 m de perímetre i 2,10 m d'alçada. La coberta és de falsa cúpula, de lloses, terra i vegetació. Presenta a l'exterior un mur lateral. A l'entorn de la barraca hi ha diversos murs de pedra seca.","codi_element":"08063-137","ubicacio":"Cal Tardà","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.6122000,1.7138400","utm_x":"392838","utm_y":"4607520","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46765-foto-08063-137-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46765-foto-08063-137-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46765-foto-08063-137-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 3346, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id58.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46766","titol":"Barraca de la Vinya del Simonet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-vinya-del-simonet-0","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N.; CASADESÚS, J.; BRUGUÉS, G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a una pineda, a la zona de cal Tardà. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 10,60 m de perímetre, 1,85 m d'alçada, i 0,60 m d'amplada de mur. La coberta és de lloses, terra i vegetació. La llinda del portal d'entrada està trencada.","codi_element":"08063-138","ubicacio":"Cal Tardà","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.6128400,1.7225700","utm_x":"393566","utm_y":"4607580","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46766-foto-08063-138-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46766-foto-08063-138-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46766-foto-08063-138-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 3350, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id129.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46767","titol":"Barraca de la Vinya del Xic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-vinya-del-xic","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a la Vinya del Xic, a la zona de Cal Jaume. Es troba soterrada pels sediments. És de planta circular i orientada al sud. La coberta és de lloses, terra i vegetació.","codi_element":"08063-139","ubicacio":"Cal Jaume","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.5851800,1.6962300","utm_x":"391325","utm_y":"4604542","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46767-foto-08063-139-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46767-foto-08063-139-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8553, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id22.Fotografies extretes dels webs https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ i http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46768","titol":"Barraca de la Vinya dels Torricos Nord","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-vinya-dels-torricos-nord","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Es troba en estat ruïnós.","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a la Vinya del Torricos, a la muntanya del Catarro. Es troba en estat ruïnós. És de planta irregular i orientada al sud-est. Fa 15,84 m de perímetre. La façana posterior forma part del marge.","codi_element":"08063-140","ubicacio":"El Catarro","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.5992300,1.6891400","utm_x":"390758","utm_y":"4606110","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46768-foto-08063-140-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46768-foto-08063-140-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46768-foto-08063-140-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Pedra seca a Castellolí consta amb el codi: Id113.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46769","titol":"Barraca de la Vinya dels Torricos Sud","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-vinya-dels-torricos-sud","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a la Vinya del Torricos, a la muntanya del Catarro. Es troba en estat ruïnós. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 11,31 m de perímetre, 0,64 m d'amplada de mur i entrada de 1 m d'alçada per 0,58 m d'amplada.","codi_element":"08063-141","ubicacio":"El Catarro","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.5987700,1.6891900","utm_x":"390761","utm_y":"4606059","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46769-foto-08063-141-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46769-foto-08063-141-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8581, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id114.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46770","titol":"Barraca de l'Olivar d'en Maties","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lolivar-den-maties","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BALCELLS, A. (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca d'Òdena. Treball de 2n de batxillerat (inèdit), p. 88. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a una pineda a l'Olivar d'en Maties, a la zona dels Marges. Es troba en estat ruïnós. És de planta circular i orientada a l'oest. Les seves mides són: 10 m de perímetre, 0,60 m d'amplada de mur i entrada de 0,96 m d'alçada per 0,67 m d'amplada. Està construïda amb pedres de grans dimensions.","codi_element":"08063-142","ubicacio":"Els Marges","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.5921700,1.7020800","utm_x":"391825","utm_y":"4605310","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46770-foto-08063-142-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46770-foto-08063-142-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8618, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id167.Fotografies extretes del web de Natura Local: www.naturalocal.net.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46771","titol":"Font de l'Escola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lescola","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una font urbana situada al davant de l'escola Les Passeres. Està construïda amb un mur de pedra i maó, lligats amb morter i presenta un broc de cop metàl·lic. L'aigua cau a una pica rectangular de pedra.","codi_element":"08063-143","ubicacio":"Ronda de la Font, s\/n, 08719, Castellolí.","historia":"","coordenades":"41.5968900,1.7007400","utm_x":"391721","utm_y":"4605836","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46771-foto-08063-143-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46771-foto-08063-143-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46772","titol":"Barraca del Camí del Roc Estret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-cami-del-roc-estret","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N.; CASADESÚS, J.; BRUGUÉS, G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca situada al camí del Roc Estret, a la zona de cal Tardà. És de planta circular i orientada al nord-est. Les seves mides són: 12 m de perímetre, 2,5 m d'alçada, i 0,60 m d'amplada de mur. La coberta és una falsa cúpula, i presenta voladís de pedres planes a l'exterior.","codi_element":"08063-144","ubicacio":"Cal Tardà","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.6127400,1.7204900","utm_x":"393393","utm_y":"4607571","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46772-foto-08063-144-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46772-foto-08063-144-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46772-foto-08063-144-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari blau: Cal Tardà'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 3349, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id128.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46773","titol":"Barraca del Camí dels Masets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-cami-dels-masets","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a la zona de les Marelles. Es troba soterrada per la part nord-est. És de planta circular i orientada al sud-oest. Les seves mides són: 8,82 m de perímetre, 1,60 m d'alçada, 0,70 m d'amplada de mur i entrada de 1,6 m d'alçada per 0,70 m d'amplada. La coberta és de pedruscall.","codi_element":"08063-145","ubicacio":"Les Marelles","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.5800400,1.7080600","utm_x":"392303","utm_y":"4603956","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46773-foto-08063-145-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46773-foto-08063-145-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8378, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id171.Fotografies extretes dels webs https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ i http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46774","titol":"Barraca de la Maça","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-maca","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a un turó entre la Roca d'en Batista i les Planes, al límit amb el terme de la Pobla de Claramunt, a l'extrem sud-oest del municipi. És de planta circular i orientada al sud. La coberta és amb falsa cúpula tancada amb una llosa plana. Presenta paviment de lloses.","codi_element":"08063-146","ubicacio":"Cal Soteres","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.5721600,1.6903000","utm_x":"390809","utm_y":"4603104","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46774-foto-08063-146-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46774-foto-08063-146-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 15429.Fotografies extretes del web http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46775","titol":"Barraca del Coster del Catarro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-coster-del-catarro","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Falta alguna pedra del sostre.","descripcio":"Barraca de pedra seca situada al coster del Catarro. És de planta circular i orientada al sud-est. Les seves mides són: 9,06 m de perímetre, 0,45 m d'amplada de mur i entrada de 0,82 m d'alçada per 0,60 m d'amplada. La coberta és de lloses, terra i vegetació.","codi_element":"08063-147","ubicacio":"Coster del Catarro","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.6014100,1.6898600","utm_x":"390822","utm_y":"4606352","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46775-foto-08063-147-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8381, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id135.Fotografies extretes dels webs https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ i http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46776","titol":"Barraca del Solell de cal Tardà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-solell-de-cal-tarda","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N.; CASADESÚS, J.; BRUGUÉS, G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a un bosc, a la zona de cal Tardà. És de planta circular i orientada al sud-est. Les seves mides són: 11,36 m de perímetre, 2,04 m d'alçada, 0,54 m d'amplada de mur i entrada de 1,03 m d'alçada per 0,61 m d'amplada. La coberta és de lloses, terra i vegetació. Presenta un cocó (forat natural a la roca on s'acumula aigua de la pluja) i una finestra.","codi_element":"08063-148","ubicacio":"Cal Tardà","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.6115500,1.7088600","utm_x":"392422","utm_y":"4607454","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46776-foto-08063-148-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8355, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id157.Fotografies extretes dels webs https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ i http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46777","titol":"Barraca dels Ametllers de can Soteres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-dels-ametllers-de-can-soteres","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a la zona de can Soteres. Es troba en estat ruïnós. És de planta circular i orientada al sud-est. Les seves mides són: 8,60 m de perímetre, 0,58 m d'amplada de mur i entrada de 0,67 m d'alçada per 0,57 m d'amplada. La coberta és de pedruscall.","codi_element":"08063-149","ubicacio":"Cal Soteres","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.5966500,1.7355900","utm_x":"394625","utm_y":"4605766","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46777-foto-08063-149-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46777-foto-08063-149-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8580, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id105.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46778","titol":"Barraca dels Coets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-dels-coets","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N.; CASADESÚS, J.; BRUGUÉS, G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca situada al camp del Mèlio, al Pla del Cerdà. És de planta quadrada i orientada al nord-est. Les seves mides són: 13,24 m de perímetre i 2,13 m d'alçada. La coberta és a una vessant, de bigues de fusta i teula ceràmica aràbiga. Antigament, al costat de la porta hi havia un conducte metàl·lic que s'utilitzava per llançar coets de iodur de plata.","codi_element":"08063-150","ubicacio":"Pla del Cerdà","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.6001100,1.6915300","utm_x":"390959","utm_y":"4606205","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46778-foto-08063-150-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46778-foto-08063-150-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46778-foto-08063-150-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Pedra seca a Castellolí consta amb el codi: Id43.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46779","titol":"Barraca dels Marges Gran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-dels-marges-gran","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BALCELLS, A. (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca d'Òdena. Treball de 2n de batxillerat (inèdit), p. 92. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Va ser restaurada l'any 2005.","descripcio":"Barraca de pedra seca, de grans dimensions, situada a una pineda, a la zona de cal Jaume. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 15 m de perímetre, 2,50 m d'alçada, 0,90 m d'amplada de mur i entrada de 1,30 m d'alçada per 0,60 m d'amplada. La coberta és de cúpula semiesfèrica, de lloses, terra i vegetació.","codi_element":"08063-151","ubicacio":"Cal Jaume","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.5878100,1.6972800","utm_x":"391417","utm_y":"4604832","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46779-foto-08063-151-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46779-foto-08063-151-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46779-foto-08063-151-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8354, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id20.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46780","titol":"Barraca dels Marges Petita","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-dels-marges-petita","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ. Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges (fulletó informatiu). Castellolí: Ajuntament de Castellolí. BALCELLS, A. (2008-2009) La Pedra Seca a la Conca d'Òdena. Treball de 2n de batxillerat (inèdit), p. 92. BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a una pineda, a la zona de cal Jaume. És de planta circular i orientada al sud. Les seves mides són: 14 m de perímetre, 2,40 m d'alçada, 0,80 m d'amplada de mur i entrada de 1,49 m d'alçada per 0,62 m d'amplada. La coberta és una cúpula semiesfèrica, de lloses, terra i vegetació.","codi_element":"08063-152","ubicacio":"Cal Jaume","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.5871300,1.6986300","utm_x":"391529","utm_y":"4604755","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46780-foto-08063-152-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46780-foto-08063-152-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Forma part de les 'Rutes de les barraques de pedra seca. Itinerari vermell: Els Marges'.A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 5043, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id21.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46781","titol":"Barraca dels Màrtirs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-dels-martirs","bibliografia":"BRUGUÉS, M.; FERRAN, N., CASADESÚS, J.; BRUGUÉS,G. (2008) 'Accions de preservació i difusió al voltant de les barraques de vinya de Castellolí (Anoia) i necessitats detectades a nivell de voluntariat'. IV Jornada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans 2007. Sitges: ed. Drac Verd, p.141. BRUGUÉS MÉNDEZ, A. (2011) Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí. Treball final de carrera. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - E. T. de Topografia. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. PEDRA SECA A CASTELLOLÍ: https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ WIKIPEDRA. CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA: http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a la zona de les Marelles. És de planta circular i orientada al sud-oest. Les seves mides són: 10,29 m de perímetre, 1,92 m d'alçada, 0,95 m d'amplada de mur i entrada de 1,05 m d'alçada per 0,60 m d'amplada. La coberta és de lloses, terra i vegetació (lliris). Presenta diverses inscripcions: a l'exterior 'Año 1936-Castellolí P.Andrabí \/ Biba la Pau(?) Mabras'; a l'interior 'Martires\/ J. Bruges 36 \/ S. Pelegrí \/\/ Biba la pau del mon(?)'.","codi_element":"08063-153","ubicacio":"Les Marelles","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.5788100,1.7145900","utm_x":"392845","utm_y":"4603811","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46781-foto-08063-153-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46781-foto-08063-153-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"A l'inventari de Wikipedra consta amb el codi: 8357, i al de Pedra seca a Castellolí amb el codi: Id70.Fotografies extretes dels webs https:\/\/pedrasecastelloli.wordpress.com\/ i http:\/\/wikipedra.catpaisatge.net\/.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46782","titol":"Cova de cal Tardà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-de-cal-tarda","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una balma situada a la llera del torrent de cal Tardà. Les seves formes característiques cal atribuir-les a l'erosió que ha provocat, al llarg del temps, l'aigua i el vent, en els materials calcaris que es troben intercalats entre els margosos que formen la balma.","codi_element":"08063-154","ubicacio":"Cal Tardà","historia":"La cova de cal Tardà es va fer servir com a amagatall durant la Guerra Civil (1936-1939). Tanmateix, és un indret que ha estat sovint utilitzat pels infants de Castellolí.","coordenades":"41.6127900,1.7134000","utm_x":"392802","utm_y":"4607586","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46782-foto-08063-154-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46783","titol":"Font del Roc Estret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-roc-estret","bibliografia":"CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 60-63.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font del Roc Estret es troba en un indret de gran pendent, a tocar del camí del Roc Estret. La seva aigua és bicarbonatada amb una duresa moderada. És una font natural situada sobre un bloc de gresos i conglomerats, que brolla directament de la roca i omple unes petites basses naturals. L'aigua que sobreïx de les basses cau pel vessant de la muntanya i arriba fins al torrent del Roc Estret.","codi_element":"08063-155","ubicacio":"Cal Tardà","historia":"","coordenades":"41.6104200,1.7182100","utm_x":"393199","utm_y":"4607316","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46783-foto-08063-155-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Forma part de la 'Ruta Lila: les fonts de Castellolí'.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46786","titol":"Llegenda del castell de Castellolí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-castell-de-castelloli","bibliografia":"CASANOVAS C. (2012) 'Aulí'. L'Informatiu de Castellolí, 9 i 10. Castellolí: ajuntament de Castellolí, p. 11.","centuria":"X","notes_conservacio":"","descripcio":"Segons la llegenda, cap a l'any 1000, el castell d'Aulí era constantment assetjat pels sarraïns; aquests, tenien el seu assentament a la Torre dels Moros, sobre el torrent de Roc Estret i comptaven amb l'ajuda de l'Emir de Balaguer i Lleida. Durant una de les batalles, el compte d'Aulí va decidir tancar el bestiar a l'interior del recinte del castell pel perill de que els sarraïns, que eren molts més, els hi robessin. Tanmateix, se li va acudir una estratègia de guerra per fer foragitar l'enemic: quan es va fer fosc, van agafar totes les cabres que tenien i els hi van lligar i encendre una espelma a cada banya, i juntament amb els pastors i els guerrers armats amb llances espases, escuts, cavalls, van amagar-se darrera del que ara és a cal Pomés; fent brogit, van iniciar la marxa cap a la Torre dels Moros i, en veure i sentir la cridòria, els sarraïns van pensar que es tractava d'un gran exèrcit i van fugir. Tot i guanyar aquesta batalla, l'any 1004, els sarraïns comandats per Abd al-Malik-al-Muzzafar van tornar a atacar el castell que aquest cop va ser assetjat, vençut i derruït. El noble Audesind que comanava la defensa del castell va morir en combat.","codi_element":"08063-158","ubicacio":"Castell de Castellolí","historia":"","coordenades":"41.5886000,1.7082700","utm_x":"392335","utm_y":"4604906","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46787","titol":"En Ramon de Roc Estret i la Maria Deus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/en-ramon-de-roc-estret-i-la-maria-deus","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de la història d'amor entre en Ramon de Roc Estret i la Maria Déus, que van viure a Castellolí fa molts anys, en circumstàncies molt difícils. Va ser recollida parcialment en el llibre de 'Les Set Sivelles', escrit per Gaspar Tardà, germà d'en Ramon. Segons la llegenda, en Ramon es va enamorar d'una vídua de mala reputació amb fills, la Maria Déus, a qui havien matat el marit. Ella tenia fama d'estranya i era coneguda com 'la Bruixa', sobrenom que ha perdurat fins a l'actualitat. La família, que desaprovava rotundament aquesta relació, va prohibir a en Ramon continuar amb la Maria. Però ell, que estava decidit a casar-s'hi, va tallar la relació amb ells. A Castellolí, en un context dominat pel caciquisme i la religió, aquesta parella d'enamorats no podia casar-se perquè el rector hi estava en contra. Tanmateix, la pressió social i la xerrameca els feia la vida impossible, pel que van marxar a viure fora del poble. Es van establir a Vic, on es van casar i van viure un temps feliços. Malauradament, la Maria, que era conflictiva, es va posar en embolics i van acabar fugint de la ciutat, per por a ser linxats. La parella, juntament amb els fills, va tornar a Castellolí i va demanar ajuda a la família d'en Ramon, que els van deixar fer una caseta per viure-hi a Roc Estret, un paratge deshabitat a mig camí entre Castellolí i Santa Pau de la Guàrdia, anomenada despectivament per en Gaspar com la 'Casa del Soroll'. En aquest indret, en Ramon va artigar bosc i va plantar unes quantes vinyes. Vivien pobres i aïllats, i sota l'hostilitat dels veïns, que els anomenaven despectivament 'els Nacres', potser en referència a què ella feia feines semblants a les trementinaires. Actualment, encara hi ha gent gran de Castellolí que recorda haver sentit a dir que a Roc Estret hi havia 'els Nacres', als qui se'ls havia de tirar pedres, i es conserva el topònim 'Hort dels Nacres'.","codi_element":"08063-159","ubicacio":"El Roc Estret (cal Tardà)","historia":"","coordenades":"41.6141400,1.7234600","utm_x":"393643","utm_y":"4607723","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Informacions facilitades per Jaume Casadesús.Els Gegants de Castellolí s'anomenen Ramon de Roc Estret i Maria Déus.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46788","titol":"Camí Ignasià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ignasia","bibliografia":"CAMÍ IGNASIÀ: http:\/\/caminoignaciano.org","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de l'etapa Igualada-Montserrat del tram del Camí Ignasià que travessa Catalunya. Presenta una longitud aproximada d'uns 27 km i combina trams asfaltats amb pistes forestals. El Camí Ignasià entra al municipi des de Igualada seguint la traça de l'antiga N-II, passa per la zona industrial fins a ca l'Alzina, i travessa la vila per l'avinguda de la Unió; en sortir del nucli urbà, continua per una pista paral·lela a la A-II, travessa el pont i segueix en direcció al Bruc.","codi_element":"08063-160","ubicacio":"Part meridional del terme municipal","historia":"El Camí Ignasià recrea la ruta que Ignasi de Loiola, quan era cavaller, va recórrer l'any 1522 des de Loiola fins a Manresa. Aquest itinerari ofereix l'oportunitat de viure una experiència de peregrinació, seguint el procés espiritual que va fer Ignasi. El camí comença a la casa on va néixer a Azpeitia (Guipúscoa) i acaba a la Cova de Sant Ignasi a Manresa.","coordenades":"41.5978200,1.6992500","utm_x":"391598","utm_y":"4605941","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46788-foto-08063-160-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"El Camí Ignasià i el Camí de Sant Jaume segueixen a Castellolí el mateix traçat.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46790","titol":"Cal Soteres (poble)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-soteres-poble","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, dues plantes pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a quatre aigües. La façana principal es troba orientada a migdia. Les façanes són de maçoneria, amb pedres cantoneres. Les finestres són de maó ceràmic, d'obra vista arrel del repicat de l'antic arrebossat de les façanes, durant les recents obres de rehabilitació de les que ha estat objecte la casa.","codi_element":"08063-162","ubicacio":"Av. de la Unió, 10, 08719, Castellolí.","historia":"","coordenades":"41.5965600,1.6976800","utm_x":"391465","utm_y":"4605803","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46790-foto-08063-162-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46790-foto-08063-162-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46790-foto-08063-162-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46791","titol":"Torre de Telègraf","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-de-telegraf","bibliografia":"CATALUNYA MEDIEVAL: http:\/\/www.catalunyamedieval.es\/torre-de-telegrafia-optica-de-castelloli-castelloli-anoia\/ TELEGRAFIA ÒPTICA. COETTC: https:\/\/www.coettc.info\/telegrafia-optica-coettc\/","centuria":"XIX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Es tracta de les restes d'una torre de telegrafia del segle XIX, que es troba a l'interior del recinte medieval del castell de Castellolí. És la torre nº 8 de la línia de torres de Telegrafia Òptica militar del ramal de Barcelona a Lleida. És una torre quadrangular, que conserva part dels seus murs de façana, amb espitlleres, construïts amb pedra local unida amb argamassa, amb pedres cantoneres. Respon a la tipologia de torres de telegrafia òptica construïdes al segle XIX.","codi_element":"08063-163","ubicacio":"Castell de Castellolí","historia":"La telegrafia òptica, que es va desenvolupar a França a finals del XVIII, consistia en la construcció d'una sèrie de torres alineades i visibles entre elles, amb uns braços de fusta articulats, que servien per transmetre i rebre senyals codificats. A Catalunya l'establiment de la telegrafia òptica es va iniciar a l'any 1840. Aquesta torre formava part de la línia militar Barcelona-Lleida.","coordenades":"41.5886000,1.7082700","utm_x":"392335","utm_y":"4604906","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46791-foto-08063-163-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46792","titol":"Cartell Nitrato de Chile de l'Avinguda Unió","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cartell-nitrato-de-chile-de-lavinguda-unio","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Només és visible la seva part superior.","descripcio":"Es tracta d'un cartell publicitari de Nitrato de Chile, situat a la mitgera de l'edifici de l'avinguda Unió nº 132-134. Només és visible la seva part superior i es desconeix si la resta es conserva. Està realitzat amb rajoles ceràmiques esmaltades i presenta el dibuix d'una silueta, de color negre, d'un home a cavall sobre un fons groc.","codi_element":"08063-164","ubicacio":"Av. Unió, 134-132, 08719, Castellolí.","historia":"El cartell publicitari de Nitrato de Chile va ser dissenyat, l'any 1925, per l'estudiant d'arquitectura Adolfo López-Durán. Va ser un encàrrec d'una empresa xilena comercialitzadora de nitrat de sodi com a fertilitzant, que volia expandir-se a Espanya. Formava part d'una campanya publicitària de grans dimensions, i va ser col·locat a molts pobles arreu de l'estat espanyol.","coordenades":"41.5988400,1.7034000","utm_x":"391946","utm_y":"4606049","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46792-foto-08063-164-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Adolfo López-Durán","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46793","titol":"Els Pèlags","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-pelags","bibliografia":"CUADRADO, J.; VILARRUBIAS, S. (2015) Guia de les fonts de Castellolí. Castellolí: Ajuntament de Castellolí, p. 22-24. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"En estat d'abandó i ple de deixalles.","descripcio":"Els Pèlags són un petit paratge natural situat a la riera de Castellolí, que consta de tres saltants d'aigua. Els saltants cauen sobre tres terrasses formades per l'erosió del curs d'aigua de la riera sobre el terreny rocós del llit del torrent, molt dur i resistent a l'erosió. Són estructures dinàmiques que van variant al llarg dels anys. A la zona d'horts, a pocs metres de la bassa que es forma el tercer pèlag, es troben els anomenats Degotalls, que són unes surgències naturals a la parets de la roca natural que en alguns punts presenta un degotall continu, formant petites basses a l'interior de les balmes. Es tracta d'una zona molt peculiar, d'una gran bellesa paisatgística i d'un gran valor ecològic i geològic, que té la interessant característica que en una mateixa zona s'apleguen quatre espais ambientals diferents: el rocam, el forestal, l'agrícola i l'aigua. L'Ajuntament hi farà una actuació de neteja en breu.","codi_element":"08063-165","ubicacio":"Riera de Castellolí","historia":"","coordenades":"41.5940900,1.6966100","utm_x":"391372","utm_y":"4605530","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46793-foto-08063-165-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Formen part de la 'Ruta Verda: les fonts de Castellolí'.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46794","titol":"Jaciment paleontològic del Bruc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-del-bruc","bibliografia":"
ÁLVAREZ, G. (1993). Cnidaris fòssils de la conca d'Igualada. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona (UB). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). GÓMEZ, J. (1989). Decàpodes fòssils d'Espanya (Decapoda Cretaci-Plistocè) conservats al Museu de Geologia de Barcelona. Catàleg de col·leccions, 1. Barcelona: Museu de Geologia. VIA, L. (1969) 'Crustaceos decápodos del eoceno español'. Pirineos, 91-94, p.1-480.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert per vegetació, però aflora en alguns marges.","descripcio":"
Es tracta d'un jaciment marí, emplaçat en la zona muntanyosa situada entre cal Llucià i el coll del Bruc. Els afloraments consten d'una alternança de calcarenites micrítiques i margues, datades com a Pribonià inferior, que corresponen a les primeres bioconstruccions del sistema recital de la Tossa. La seva cronologia és Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Superior Priabonià-Ludià. L'associació faunística del jaciment és: - Harpatocarcinus punctulatus - Neptunus catalanicus - Porocidaris schmideli - Millepora mammillaris - M. dalmatina - Actinacis cognata - Astreopora tecta - Caulastrea pseudoflabellum - Careiphylia octopartita - Plascosmilopsis bilobulatus - Stylophora contorta - Parisis d'achiardii - Acropora bancellsi - Cyclolitopsis patera - Dictyaraea octopartita - Stylocoenia taurinensis - Goniapora ameliana - G. elegans - Ilariosmilia gasseri - I. busquetzi<\/p> ","codi_element":"08063-166","ubicacio":"Cal Llucià","historia":"","coordenades":"41.5973100,1.7274400","utm_x":"393947","utm_y":"4605850","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46794-foto-08063-166-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Cenozoic","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Al Museu Geològic del Seminari de Barcelona es custodien materials procedents d'aquest jaciment.","codi_estil":"123","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46795","titol":"Fotografies de Castellolí a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fotografies-de-castelloli-a-larxiu-comarcal-de-lanoia","bibliografia":"","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"A l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN) es custodien un gran nombre de fotografies de diferents indrets del terme municipal de Castellolí. La relació de fotografies és la següent: - AFMI00404.jpg (1900). Components de la agrupació coral la Llàntia reunits en una fontada a can Muset. - AFMI00873.jpg (Procopi Llucià, 1935). Ermita de Sant Sebastià. - AFMI00874.jpg (Procopi Llucià, 1935). Pintura a l'oli de la capella de la Puda de Francolí. - AFMI00875.jpg (Procopi Llucià, 1935). Can Francolí, antiga família d'aquest poble. - AFMI00876.jpg (Procopi Llucià, 1936). Picaporta de ferro forjat. - AFMI00877.jpg (Procopi Llucià, 1936). Majòlica catalana. - AFMI00879.jpg (Procopi Llucià, 1935). Ermita Sant Feliu. - AFMI00881.jpg (Procopi Llucià, 1935). Can Parera. - AFMI00882.jpg (Procopi Llucià, 1935). Dipòsit d'aigua de pedra de can Aguilera. - AFMI00883.jpg (Procopi Llucià, 1935). Can Aguilera. - AFMI00884.jpg (Procopi Llucià, 1935). La Puda de Francolí. - AFMI00885.jpg (Procopi Llucià, 1935). Castell. - AFMI00886.jpg (Procopi Llucià, 1936). Castell. - AFMI00887.jpg (Procopi Llucià, 1936). Torre del castell. - AFMI00888.jpg (Procopi Llucià, 1935). Retaule major de l'església de Castellolí dedicat a Sant Vicenç. - AFMI00889.jpg (Procopi Llucià, 1935). Retaule i altar d'estil barroc dedicat a Nra. Sra. del Roser. - AFMI00890.jpg (Josep Bergans, 1934). Sepultura antiga que, va ser descoberta l'any 1934 i es va anomenar Serrat dels Moros. - AFMI01783.jpg (Procopi Llucià, 1935). Can Jorba, ermita a la Verge del Roser. - AFMI01784.jpg (Procopi Llucià, 1935). Ermita de Sant Feliu. - AFMI02106.jpg (Procopi Llucià, 1944). Moment de l'arribada del governador civil Sr. Antonio de Correa al municipi. - AFMI02107.jpg (Procopi Llucià, 1944). El governador civil Sr. Antoni de Correa, signa el llibre d'actes de l'ajuntamet. - AFMI02108.jpg (Procopi Llucià, 1944). Visita del governador civil, Antoni de Correa, a les escoles nacionals. - AFMI02307.jpg (Joan Gassó, 1944). Estat de les obres del nou temple parroquial de Castellolí. - AFMI02416.jpg (Procopi Llucià, 1945). Benedicció del nou temple parroquial de Sant Vicenç de Castellolí. - AFMI02417.jpg (Procopi Llucià, 1945). Ofici en la església de Sant Vicenç de Castellolí. - AFMI02418.jpg (Procopi Llucià, 1945). Sortida de la cerimònia religiosa de la nova església de Sant Vicenç de Castellolí. - AFMI02419.jpg (Procopi Llucià, 1945). Inauguració de la nova església de Sant Vicenç de Castellolí. - AFMI02567.jpg (Procopi Llucià, 1946). Construcció del temple de Sant Vicenç de Castellolí. - AFMI02568.jpg (Procopi Llucià, 1946). Ofici en el temple parroquial de Sant Vicenç de Castellolí. - AFMI02671.jpg (No ident., 1915). Grup d'igualadins, destacats en la política i altres activitats de la localitat. - AFMI02672.jpg No ident 1912). Grup d'igualadins destacats en diversos aspectes de la vida local. - AFMI04592.jpg (Procopi Llucià 1955). Homenatge al Sr. Antoni Freixas Muset, amb motiu de la seva jubilació. - AFMI04795.jpg (Serra Mercader, 1896). Dia de caça a cal Tardà. - AFMI05883.jpg (Procopi Llucià, 1935). La Puda de Francolí. - AFMI06611.jpg (S. Masachs, 1968). L'Alcalde Joan Antoni Garcia Urgelés amb els representants d'obres públiques. - AFMI06612.jpg (S. Masachs, 1968). Les autoritats i els enginyers d'Obres Públiques estudiant sobre el terreny, la futura construcció de la variant de la carretera Nacional Municipal.","codi_element":"08063-167","ubicacio":"Arxiu Comarcal de l'Anoia. Cal Maco, Plaça de la Creu, 18, 08700, Igualada.","historia":"L'ACAN és hereu d'un important bagatge arxivístic. En destaca la creació de l'Arxiu Fotogràfic Municipal d'Igualada l'any 1932, amb Procopi Llucià com a arxiver, el qual recollí la iniciativa que, des del 1929, duia a terme l'Agrupació Fotogràfica d'Igualada. L'ACAN compta amb 3.500 metres lineals de documentació. Entre els fons custodiats es troben el municipal d'Igualada (1359-1999), el del districte notarial d'Igualada (1281-1981), i la cinemateca (1921-1999).","coordenades":"41.5981400,1.7003900","utm_x":"391694","utm_y":"4605975","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Cont. Descripció: -AFMI06613.jpg (S. Masachs, 1968). A iniciativa de l'Alcalde i Diputat Provincial Joan Antoni Garcia Urgelés promocionant campanya.-AFMI06614.jpg (S. Masachs, 1968). A iniciativa de l'Alcalde i Diputat Provincial Joan Antoni Garcia Urgelés promocionant campanya.-AFMI06657.jpg (S. Masachs, 1971). Inauguració del camp de tenis del Cercle Mercantil.-AFMI06658.jpg (S. Masachs, 1971). Inauguració del camp de tenis del Cercle Mercantil.-AFMI06678.jpg (Pérez de Rozas, 1973). Vista de les obres de la variant del Bruc durant la visita del Ministre d'Obres Públiques.-AFMI06679.jpg (Pérez de Rozas, 1973). Vista de les obres de la variant del Bruc durant la visita del Ministre d'Obres Públiques.-AFMI06859.jpg (Josep Graells, 1968). Un camió tràiler que transportava dues bigues de ciment armat encallat en un revolt.-AFMI06860.jpg (Josep Graells, 1968). Un camió tràiler que transportava dues bigues de ciment armat encallat en un revolt.-AFMI07001.jpg (Josep Graells, 1970). Vista de l'antiga carretera Nacional II al tram de la pujada del Bruc.-AFMI07002.jpg (Josep Graells, 1970). Vista de l'antiga carretera Nacional II al tram de la pujada del Bruc.-AFMI07003.jpg (Josep Graells, 1970). Vista de l'antiga carretera Nacional II al tram de la pujada del Bruc.-AFMI08979.jpg (Josep Riba, 1970). Cal Muset.-AFMI12037.jpg (Art de la Llum, 1991). Ramon Enrich, Roger Velàzquez i Ignasi Vich i Joan Domènech, en una exposició.-AFMI12038.jpg (Art de la Llum, 1991). Ramon Enrich, Roger Velàzquez i Ignasi Vich i Joan Domènech, en una exposició.-AFMI12039.jpg (Art de la Llum, 1991). Ramon Enrich, Roger Velàzquez i Ignasi Vich i Joan Domènech, en una exposició.-AFMI12040.jpg (Art de la Llum, 1991). Ramon Enrich, Roger Velàzquez i Ignasi Vich i Joan Domènech, en una exposició.-AFMI12041.jpg (Art de la Llum, 1991). Ramon Enrich, Roger Velàzquez i Ignasi Vich i Joan Domènech, en una exposició.-AFMI12042.jpg (Art de la Llum, 1991). Ramon Enrich, Roger Velàzquez i Ignasi Vich i Joan Domènech, en una exposició. -AFMI12212.jpg (Art de la Llum, 1991). Inauguració de l'autovia Igualada-Martorell.-AFMI12213.jpg (Art de la Llum, 1991). Inauguració de l'autovia Igualada-Martorell.-AFMI12214.jpg (Art de la Llum, 1991). Inauguració de l'autovia Igualada-Martorell.-AFMI12215.jpg (Art de la Llum, 1991). Inauguració de l'autovia Igualada-Martorell.-AFMI12216.jpg (Art de la Llum, 1991). Inauguració de l'autovia Igualada-Martorell.-AFMI12217.jpg (Art de la Llum, 1991). Inauguració de l'autovia Igualada-Martorell.-AFMI12742.jpg (Art de la Llum, 1992). Arribada de la Torxa Olímpica Municipal.-AFMI12743.jpg (Art de la Llum, 1992). Arribada de la Torxa Olímpica Municipal.-AFMI12744.jpg (Art de la Llum, 1992). Arribada de la Torxa Olímpica Municipal.-AFMI13420.jpg (no ident., 1993). Cobla Juvenil ciutat d'Igualada en la Festa Major de Castellolí.-AFMI20134.jpg (Albert Aguirre, 2006). Nevada del gener de 2006.","codi_estil":"","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46796","titol":"Fotografies de Castellolí a la Memòria Digital de Catalunya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fotografies-de-castelloli-a-la-memoria-digital-de-catalunya","bibliografia":"CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA: www.cec.cat MEMÒRIA DIGITAL DE CATALUNYA: http:\/\/mdc1.cbuc.cat\/index.php","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"La Memòria Digital de Catalunya disposa de 19 imatges de Castellolí. Hi ha 13 imatges procedents de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, i 5 fotografies del fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya, de diferents indrets del terme de Castellolí, realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX. També hi ha una fotografia de l'Arxiu Comarcal d'Anoia. D'altra banda, es poden consultar els tres pergamins que fan referència a Castellolí, que es troben dipositats a la Biblioteca de Catalunya.","codi_element":"08063-168","ubicacio":"Memòria Digital de Catalunya (MDC)","historia":"La Memòria Digital de Catalunya (MDC) és un repositori cooperatiu que permet la consulta, en accés obert, a les col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d'institucions científiques, culturals i\/o erudites catalanes. Està impulsat per les universitats de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya, coordinat pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i compta amb la participació d'altres institucions catalanes. L'MDC es va posar en funcionament a finals de 2006 i actualment conté, en accés obert, digitalitzades revistes catalanes antigues (ARCA), fotografies, mapes, cartells, manuscrits, incunables i un llarg etcètera amb un total de més de 2 milions de documents relacionats amb Catalunya i procedents de 21 institucions diferents (universitats, biblioteques especialitzades, instituts, arxius, etc.).","coordenades":"41.5981400,1.7003900","utm_x":"391694","utm_y":"4605975","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46797","titol":"Fotografies de Castellolí de Montserrat Sagarra i Zacarini (Arxiu Nacional de Catalunya)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fotografies-de-castelloli-de-montserrat-sagarra-i-zacarini-arxiu-nacional-de-catalunya","bibliografia":"DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: www.extranet.cultura.gencat.cat\/ArxiusEnLinia","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"A l'Arxiu Nacional de Catalunya hi ha dipositades 14 fotografies del fons fotogràfic Montserrat Sagarra i Zacarini (ANC1-428), realitzades per la mateixa fotògrafa, a diferents indrets del terme de Castellolí. La relació de fotografies és la següent: ANC1-428-N-6712: Restes del castell de Castellolí . ANC1-428-N-7492: El túnel del Bruc, al terme municipal de Castellolí . ANC1-428-N-7493 : El túnel del Bruc, al terme municipal de Castellolí . ANC1-428-N-7494 : Un bosc de coníferes del terme municipal de Castellolí . ANC1-428-N-7495 : Paisatge del terme municipal de Castellolí. ANC1-428-N-7496: Una plantació de girasols del terme municipal de Castellolí . ANC1-428-N-7497: Restes del castell i de la capella romànica de sant Vicenç de Castellolí. ANC1-428-N-7498: Restes del castell i de la capella de sant Vicenç de Castellolí . ANC1-428-N-7778 : Un girasol . ANC1-428-N-7779: Un girasol. ANC1-428-N-7780 : Un girasol . ANC1-428-N-7922: El municipi de Castellolí . ANC1-428-N-7924 : El túnel del Bruc, a Castellolí ANC1-428-N-7986 : El municipi de Castellolí.","codi_element":"08063-169","ubicacio":"Arxiu Nacional de Catalunya. C\/ Jaume I nº 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès.","historia":"Montserrat Sagarra i Zacarini fou la primera professional catalana de la fotografia durant la dictadura franquista, i pionera a introduir innovacions formals en la fotografia catalana, com treballar en color, després de fer-ne un curs a Alemanya l'any 1963, i d'introduir l'any 1966 la modalitat de fotos mogudes. Va treballar com a fotògrafa del pedagog, investigador i escriptor Pau Vila i Dinarès. Són seves les fotografies del llibre La casa rural a Catalunya i gran part de les de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya. El fons de Montserrat Sagarra i Zacarini ingressà a l'Arxiu Nacional de Catalunya l'any 1998, quan el Banc d'Imatge i So quedà integrat dins d'aquesta institució. L'11 de juliol de 2008 va ingressar un segon lot de documentació. Es tracta del material que l'autora va descartar de tot el que produí per encàrrec d'Enciclopèdia Catalana per a la Geografia Comarcal de Catalunya. El darrer ingrés correspon a material de diverses publicacions de l'autora.","coordenades":"41.5981400,1.7003900","utm_x":"391694","utm_y":"4605975","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46798","titol":"Esterrers de cal Francolí de la Pujada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esterrers-de-cal-francoli-de-la-pujada","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un indret natural situat a la zana de cal Francolí de la Pujada, pel camí de la Casa Nova, en direcció nord-oest. Destaca per les curioses formes que presenten les marges blaves de la conca d'Òdena, que a la zona de Castellolí superen els 200 m de potència. L'erosió que provoca el pas de l'aigua superficial crea petits vessants i reguerots, degut a la impermeabilitat i a les característiques plàstiques d'aquesta matèria. Aquestes formes, que són conegudes també com a xaragalls o a badlans, reben a Castellolí la denominació local d'esterrers.","codi_element":"08063-170","ubicacio":"Cal Francolí de la Pujada","historia":"","coordenades":"41.6000200,1.7122600","utm_x":"392686","utm_y":"4606169","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46798-foto-08063-170-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46798-foto-08063-170-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46799","titol":"Arxiu municipal de Castellolí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-municipal-de-castelloli","bibliografia":"DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA D'ARXIUS MUNICIPALS: www.diba.cat\/es\/web\/opc\/actuacions_arxius","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'arxiu municipal de Castellolí conserva els fons documentals generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història. A més del fons de l'ajuntament de Castellolí hi ha fons d'institucions, fons d'entitats, fons personals, i el fons del Jutjat de Pau de Castellolí (1848-1996). El fons municipal està classificat en: 1. Administració general 2. Hisenda 3. Proveïments 4. Serveis Social 5. Sanitat 6. Obres i Urbanisme 7. Seguretat Pública 8. Serveis militars 9. Població 10. Eleccions 11. Ensenyament 12. Cultura 13. Serveis agropecuaris i Medi Ambient","codi_element":"08063-171","ubicacio":"Ajuntament de Castellolí. Av. de la Unió, 60, 08719, Castellolí.","historia":"El Servei d'Arxiu Municipal de Castellolí forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2012. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des de dues tipologies: el Programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics.","coordenades":"41.5981400,1.7003900","utm_x":"391694","utm_y":"4605975","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46801","titol":"Fons documental de Castellolí a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-castelloli-a-larxiu-comarcal-de-lanoia","bibliografia":"ARXIUS EN LINIA, DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA: http:\/\/extranet.cultura.gencat.cat\/ArxiusEnLinia","centuria":"XIV-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'Arxiu Comarcal de l'Anoia custodia 6 fons i 159 unitats documentals, que fan referència a Castellolí, datats entre els segles XIV i XX. La referència documental és la següent: - ACAN10-1: Ajuntament d'Igualada. - ACAN10-43: Districte Notarial d'Igualada. - ACAN10-63: Ofici i Comptadoria d'Hipoteques d'Igualada. - ACAN10-41: Parròquia de Santa Maria d'Igualada.","codi_element":"08063-173","ubicacio":"Arxiu Comarcal de l'Anoia. Cal Maco, Plaça de la Creu, 18, 08700, Igualada.","historia":"L'ACAN és hereu d'un important bagatge arxivístic. En destaca la creació de l'Arxiu Fotogràfic Municipal d'Igualada l'any 1932, amb Procopi Llucià com a arxiver, el qual recollí la iniciativa que, des del 1929, duia a terme l'Agrupació Fotogràfica d'Igualada. L'ACAN compta amb 3.500 metres lineals de documentació. Entre els fons custodiats es troben el municipal d'Igualada (1359-1999), el del districte notarial d'Igualada (1281-1981), i la cinemateca (1921-1999).","coordenades":"41.5981400,1.7003900","utm_x":"391694","utm_y":"4605975","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46802","titol":"Fons documental de Castellolí a l'Arxiu Nacional de Catalunya","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-castelloli-a-larxiu-nacional-de-catalunya","bibliografia":"DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http:\/\/extranet.cultura.gencat.cat\/ArxiusEnLinia\/","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), que es troba adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, té l'objectiu d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb el municipi de Castellolí són els següents: - ANC1-1068: Ca n'Aguilera de Piera (1770-1870), fons patrimonials i familiars. - ANC1-1145: Fundació Concepció Rabell, vídua Romaguera - Estudi de la Masia Catalana (1924-1990), fons d'Associacions i Fundacions. - ANC1-1: Generalitat de Catalunya - Segona República (1936-1939) - ANC1-428: Montserrat Sagarra i Zacarini (fotografies). - ANC1-818: president Francesc Macià (1931-1933).","codi_element":"08063-174","ubicacio":"Arxiu Nacional de Catalunya. C\/ Jaume I nº 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès.","historia":"L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1980. L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. Conserva també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric.","coordenades":"41.5981400,1.7003900","utm_x":"391694","utm_y":"4605975","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46803","titol":"El Xuclador","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-xuclador","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El Xuclador és un indret del torrent del Algüells que presenta una gran bellesa natural. Els materials calcaris sobre els que travessa l'aigua del torrent s'han anat erosionant al llarg del temps, donant lloc a diferents basses, saltants i tolls. El nom de Xuclador prové de la seva profunditat, que va donar peu a llegendes.","codi_element":"08063-175","ubicacio":"Torrent dels Algüells","historia":"","coordenades":"41.5951300,1.7055200","utm_x":"392116","utm_y":"4605635","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46804","titol":"Caminada Castellolí-Montserrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caminada-castelloli-montserrat","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ: www.castelloli.cat","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una caminada popular, de Castellolí a Montserrat, que es celebra anualment en època estival. Es organitzada, des de l'any 1983, per l'ajuntament de Castellolí. Hi participen un gran nombre tant de caminaires com de ciclistes. Tanmateix, pels que no vulguin o no puguin fer-la a peu, hi ha la possibilitat d'anar-hi amb autocar.","codi_element":"08063-176","ubicacio":"Castellolí","historia":"","coordenades":"41.5981400,1.7003900","utm_x":"391694","utm_y":"4605975","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46804-foto-08063-176-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Fotografies facilitades per l'ajuntament de Castellolí.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46805","titol":"Cancó de Captiri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/canco-de-captiri","bibliografia":"AMADES, J. (1982). Costumari Català, vol. II. Barcelona: Salvat editores. Edicions 62, p. 659. PUIGJANÉ i SURIÀ, Mª D. (2013) 'Serra Vella'. L'Informatiu de Castellolí 17. Castellolí: ajuntament de Castellolí, p. 9.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Ja no es canta.","descripcio":"Es tracta d'una cançó de capta infantil que es cantava el dimecres a meitat de Quaresma. Va ser documentada per Joan Amades (vegeu bibliografia): 'cançoneta formada de diferents elements propis de les cançons típiques de capta infantils'. La lletra de la cançó és tal i com segueix: Caramelles cantarem; gràcies a l'autoritat del permís que ens ha donat perquè nosaltres cantem. Caramelles endarrere, caramelles endavant; poseu ous a la cistella, que demà ja no hi seran.","codi_element":"08063-177","ubicacio":"Castellolí","historia":"Les tradicions de les captes a la meitat del període quaresmal es troben sovint associades a la pràctica del Serrar la Vella. A molts indrets de Catalunya, el quart dimecres de la Quaresma, els nois feien la representació de Serrar la Vella, d'origen ancestral. Aquest costum de simular serrar un ésser imaginari, molt estès a Europa, es troba potser relacionat amb una antiga cerimònia simbòlica d'expulsar la mort.","coordenades":"41.5975700,1.7000600","utm_x":"391665","utm_y":"4605912","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46806","titol":"Balma de can Soteres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balma-de-can-soteres","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una petita balma situada a la zona de can Soteres, als cingles dels Roquerols, a tocar amb el torrent, a poca distància de la pista. Les seves formes característiques cal atribuir-les a l'erosió que ha provocat, al llarg del temps, l'aigua i el vent en els materials calcaris que es troben intercalats entre els margosos que formen la balma.","codi_element":"08063-178","ubicacio":"Can Soteres","historia":"","coordenades":"41.5893200,1.7248000","utm_x":"393714","utm_y":"4604966","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46806-foto-08063-178-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46807","titol":"Conca d'Òdena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/conca-dodena","bibliografia":"GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat\/ MANCOMUNITAT CONCA ÒDENA: http:\/\/www.micod.cat\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Conca d'Òdena és el sector central de l'Anoia, obert en el curs mitjà del riu d'aquest nom, a la comarca estricta d'Igualada. Des del punt de vista geogràfic el constitueixen els municipis d'Òdena, Igualada, Castellolí, la Pobla de Claramunt, Capellades, la Torre de Claramunt, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui, Jorba i Sant Martí de Tous. Forma una gran depressió ovalada, envoltada de marjals tabulars que es prolonguen per la Depressió Central Catalana, on s'estructuren els planells del puig de l'Aguilera, a l'est, el coll del Moianès i les calmes de Rubió, al sud, i els de Copons i de Clariana, a l'oest. Al sud, limita amb la serra de Queralt, la tossa de Montbui i els serrats del castell de Claramunt i de Castellolí, que formen part de la Serralada Prelitoral. Aquesta depressió circular, erosionada intensament, es troba a uns 300 m sobre el nivell del mar.","codi_element":"08063-179","ubicacio":"Castellolí","historia":"El territori de la Conca d'Òdena formava part, ja des de l'Edat Mitjana, de la sotsvegueria d'Igualada i, a excepció del terme d'Igualada que era vila reial, corresponia d'altra banda a la baronia de la Conca d'Òdena. Des de l'any 2001, els municipis d'Òdena, Igualada, Castellolí, la Pobla de Claramunt, Capellades, la Torre de Claramunt, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui, Jorba, Sant Martí de Tous, Orpí i Carme, formen la Mancomunitat de la Conca d'Òdena.","coordenades":"41.5994000,1.6733300","utm_x":"389441","utm_y":"4606150","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46808","titol":"Esculls eocènics de Castellolí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esculls-eocenics-de-castelloli","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Els esculls eocènics de Castellolí es troben a diversos indrets del terme, especialment concentrats a la vall de Sant Feliu, als nivells superiors dels turons, al Puig d'Aguilera, a la zona dels Ninots, als Pinyeters, etc. Es tracta de colònies de coralls fossilitzades, formades en el mar eocènic que ocupava l'actual terme de Castellolí. Les barreres d'esculls afloren a l'Anoia de nord-est a sud-oest. Aquestes construccions submarines de gran biodiversitat només es troben en aigües càlides, fet que posa de manifest el clima tropical que hi havia al territori durant l'Eocè. Tanmateix, en aquests indrets es documenten fòssils d'una fauna molt variada associats als nombrosos afloraments coral·lins bagencs.","codi_element":"08063-180","ubicacio":"Terme municipal","historia":"","coordenades":"41.6099800,1.6727800","utm_x":"389413","utm_y":"4607325","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Aquest tipus de fòssils es troben escampats per tot el municipi, especialment el sector nord, fet que impedeix fer l'inventari de tots els indrets.Fotografia del Catàleg de béns protegits POUM (2014).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46809","titol":"Roca Cagadora","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roca-cagadora","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La Roca Cagadora és una petita penya, d'uns 4-5 m d'alçada, que destaca per la característica forma que presenta. Aquesta singular forma és d'origen erosiu, degut a l'acció del vent i l'aigua sobre els materials menys cohesionats de la roca. El seu nom prové d'uns forats que hi ha a la seva base, que recorden al d'una 'comuna'.","codi_element":"08063-181","ubicacio":"Can Soterons","historia":"","coordenades":"41.5790100,1.6823900","utm_x":"390161","utm_y":"4603874","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46809-foto-08063-181-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46810","titol":"Vall de Sant Feliu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vall-de-sant-feliu","bibliografia":"AUMA S.L. (2012) Informe de Sosteniblilitat Ambiental, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La vall de Sant Feliu es troba situada a l'extrem nord-occidental del municipi, en un entorn paisatgístic caracteritzat pel relleu de tipus tabular, que consta de les intercalacions dels materials margosos del fons de la vall i dels materials calcaris de les zones més elevades. Els nivells calcaris estan formats per esculls eocènics amb presència de fòssils. La vall està delimitada, a ponent, pel Puig Aguilera i, a tramuntana i llevant, pels relleus on s'originen el torrent de can Jorba i el torrent de Sant Feliu, el seu afluent, que travessa la vall de nord a sud. El veïnat de Sant Feliu està constituït per una desena de masies disseminades que, juntament amb les quatre del clot de la Bleda, formen un teixit veïnal propi.","codi_element":"08063-182","ubicacio":"Sant Feliu","historia":"","coordenades":"41.6031500,1.6798000","utm_x":"389986","utm_y":"4606558","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46810-foto-08063-182-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46811","titol":"Torrent dels Algüells o Güells","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-dels-alguells-o-guells","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El torrent dels Algüells o Güells neix al pla del Maset d'Artigues, a prop de cal Muset i segueix en direcció nord-oest cap al nucli urbà de Castellolí, on s'uneix amb el torrent de les Coves. El tram del torrent entre el Xuclador i les Passeres transcorre sobre materials calcaris, que s'han anat erosionant al llarg del temps pel pas de l'aigua, donant lloc a diferents basses, saltants i tolls, de gran bellesa natural. El torrent presenta un cabal intermitent i només porta aigua en els períodes més plujosos. Es pot vorejar per un sender que s'inicia a les Passeres i mena als peus del castell de Castellolí.","codi_element":"08063-183","ubicacio":"Nucli urbà de Castellolí","historia":"","coordenades":"41.5962700,1.7041600","utm_x":"392005","utm_y":"4605763","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46811-foto-08063-183-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46812","titol":"Esterrers de ca la Rosaria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esterrers-de-ca-la-rosaria","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un indret natural situat entre el balneari de la Puda i ca la Rosaria. Destaca per les curioses formes que presenten les marges blaves de la conca d'Òdena, que a la zona de Castellolí superen els 200 m de potència. L'erosió que provoca el pas de l'aigua superficial crea petits vessants i reguerots, degut a la impermeabilitat i a les característiques plàstiques d'aquesta matèria. Aquestes formes, que són conegudes també com a xaragalls o a badlans, reben a Castellolí la denominació local d'esterrers.","codi_element":"08063-184","ubicacio":"Balneari de la Puda de Francolí","historia":"","coordenades":"41.5986900,1.6866400","utm_x":"390549","utm_y":"4606054","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46812-foto-08063-184-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46813","titol":"Fòssils numulitis (llenties) del Pla dels Ninots","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fossils-numulitis-llenties-del-pla-dels-ninots","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Els fòssils numulitis (llenties) es troben a diversos indrets del terme de Castellolí, especialment concentrats a la zona nord. Se'ls coneix popularment com a llenties o dinerets per la seva característica forma i són uns dels grups de fòssils més característics de l'Eocè marí. Es tracta de protozous marins gegants, del grup de foraminífers amb closca calcària, extingits a la fi de l'Oligocè. A Castellolí es troben solts, a diferència d'altres indrets on formen roques compactes.","codi_element":"08063-185","ubicacio":"Diverses zones del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.6049800,1.7001500","utm_x":"391685","utm_y":"4606735","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Aquest tipus de fòssils es troben escampats per tot el municipi, especialment el sector nord, fet que impedeix fer l'inventari de tots els indrets.Fotografia del Catàleg de béns protegits POUM (2014).","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46814","titol":"Muntanya de la Mel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/muntanya-de-la-mel","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La muntanya de la Mel és un indret natural situat a pocs metres a l'est del balneari de la Puda. Destaca per les curioses formes que presenta, degut a estar formada per materials poc cohesionats. La base de la muntanya està configurada per les margues blaves de l'eocè que es desenvolupen en forma d'esterrers o xaragalls. Per sobre les marges presenta materials d'origen col·luvial, de color més ocre, que són els que li donen l'aspecte de color 'mel', procedents de l'erosió i posterior transport dels materials margosos situats topogràficament per sobre.","codi_element":"08063-186","ubicacio":"Balneari de la Puda de Francolí","historia":"","coordenades":"41.5993100,1.6865300","utm_x":"390541","utm_y":"4606123","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46814-foto-08063-186-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46815","titol":"Font dels Castellolinencs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-castellolinencs","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una font-monument d'homenatge del municipi de Castellolí als castellolinencs. Es troba a tocar de la parròquia de Sant Vicenç. Consta de dues estructures triangulars de pedra i ciment, de diferents alçades, sobre una base rectangular de ciment. De l'estructura més curta surt un broc de cop, pel que cau l'aigua a una pica, també triangular, que presenta una placa amb la inscripció: 'DEDICAT ALS FILLS D'AQUEST POBLE QUE DURANT ELS MIL ANYS DE LA SEVA EXISTÈNCIA, COMA TAL, HAN LLUITAT PER OBRIR-SE CAMÍ EN LA VIDA. CASTELLOLÍ S.V. 978-1978'.","codi_element":"08063-187","ubicacio":"Sant Vicenç de Castellolí, església nova.","historia":"","coordenades":"41.5976800,1.6985800","utm_x":"391542","utm_y":"4605927","any":"1978","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46815-foto-08063-187-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46816","titol":"Arxiu fotogràfic municipal de Castellolí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-fotografic-municipal-de-castelloli","bibliografia":"AJUNTAMENT DE CASTELLOLÍ: https:\/\/www.castelloli.cat","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"L'arxiu fotogràfic de Castellolí està format per un gran nombre de fotografies del terme municipal. Es tracta d'unes 3900 imatges, realitzades entre 1987 i 2002, que mostren les festes populars, actes importants i l'evolució del poble en els darrers anys. A través del Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona, s'ha digitalitzat una gran part de les fotografies, que actualment només es podien consultar en paper. Tanmateix, l'arxiu custodia la col·lecció particular de fotografies de Vicenç Agset, veí i cronista fotogràfic, que des de la dècada dels anys quaranta fins a la dècada dels anys setanta del segle passat, va immortalitzar els episodis més rellevants del poble. Els 990 negatius, cedits pel propietari a l'Ajuntament, es troben també digitalitzats.","codi_element":"08063-188","ubicacio":"Ajuntament de Castellolí. Av. de la Unió, 60, 08719, Castellolí.","historia":"","coordenades":"41.5981400,1.7003900","utm_x":"391694","utm_y":"4605975","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal i física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons d'imatges","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"55","codi_tipo_sitmun":"3.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46817","titol":"Cup Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cup-nou","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Es tracta de les restes d'un edifici, un antic cup probablement de vi, en estat ruïnós situat al camp de Francolí, a tocar del marge del camí. És de planta rectangular i constava de dues plantes. No es conserva la coberta. La façana principal, que es troba orientada a migdia, presenta un gran portal d‘arc rebaixat de totxo. Els murs, que es conserven fins a l'alçada del carener, fan uns 4 m d'alçada. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, amb alguns afegitons de totxo, lligats amb morter de calç. A l'interior de la casa en destaca un carreu rectangular, amb la següent inscripció: 'J.F. 1869'. També a l'interior, a la part posterior, es conserven els dipòsits, de planta rectangular, enrajolats.","codi_element":"08063-189","ubicacio":"camp del Francolí","historia":"","coordenades":"41.6094100,1.6929500","utm_x":"391093","utm_y":"4607236","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46817-foto-08063-189-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46817-foto-08063-189-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46817-foto-08063-189-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46818","titol":"Observatori antiaeri de Puig Aguilera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/observatori-antiaeri-de-puig-aguilera","bibliografia":"CABAÑAS, N. (2014). Memòria intervenció arqueològica. Departartament de Cultura: Generalitat de Catalunya.","centuria":"XX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Es tracta de les restes d'un punt d'observació antiaèria de l'exèrcit de la República, situat al cim del Puig Aguilera, testimoni de la Guerra Civil Espanyola. Aquesta instal·lació militar, que va estar en funcionament entre els anys 1937 i 1939, formava part de la xarxa de punts d'observació que depenien de la Defensa Especial Contra Aeronaus (DECA). Es va construir a principis de la Guerra Civil, amb el propòsit de controlar tant el tràfic aeri com el de la carretera Madrid-Barcelona. Es tractava d'un enclavament estratègic per alertar d'ofensives aèries del front d'Aragó contra ciutats com Barcelona, Sabadell i Terrassa. Va ser objecte d'una intervenció arqueològica, l'any 2014, dirigida per l'arqueòloga Núria Cabañas, impulsada per l'àrea de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, amb el suport de la Diputació de Barcelona. L'estudi va permetre la documentació de l'edifici, que tenia una capacitat per a sis persones i comptava amb dutxes, lavabo, cuina i xemeneia. A la part alta, hi havia una gran terrassa. Tanmateix, es van recollir diverses beines de munició republicana de fusell, fabricades a Txecoslovàquia i restes d'artilleria, probablement procedents dels atacs franquistes que va haver-hi en la Serra de Rubió el dies 19 i 20 de gener de l'any 1939. Les restes d'aquesta instal·lació militar han patit durant anys contínues agressions, en forma d'espoli de materials, ensorrament de murs i pintades.","codi_element":"08063-190","ubicacio":"Puig Aguilera","historia":"Durant la Guerra Civil (1936-1939), la República va construir una important xarxa de punts d'observació antiaèria i de comunicació pels possibles perills que, en forma d'atacs aeris, podien abatre's sobre la rereguarda republicana. D'aquesta tasca de protecció del territori i de les persones, se'n va encarregar la Defensa Especial Contra Aeronaves (DECA). Aquestes instal·lacions militars estaven perfectament coordinades i connectades via telefònica.","coordenades":"41.6050800,1.6707900","utm_x":"389239","utm_y":"4606783","any":"1936","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46818-foto-08063-190-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46818-foto-08063-190-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46819","titol":"Maset del Tort","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/maset-del-tort","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de masies i cases rurals, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Masia en ruïnes de planta rectangular. Segons les fotografies antigues de la casa, constava de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta era de teula àrab, a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Es conserva l'arrencada de la coberta. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, amb alguns afegitons de totxo, lligats amb morter de calç. Es conserven diversos contraforts i alguns carreus cantoners i dels ampits, llindes i brancals.","codi_element":"08063-191","ubicacio":"Costes Roges. Camí del Maset del Tort s\/n, 08719, Castellolí.","historia":"És possible que el Maset del Tort es correspongui amb el casalot de l'Ullastre que es menciona en el capbreu de l'any 1661. Són més explícites les referències del cadastre de l'any 1736 i de la confessió senyorial de l'any 1760, on s'esmenta el bosc de Josep Tort del Turó, situat a prop del torrent de l'Ullastre.","coordenades":"41.5764800,1.7084000","utm_x":"392325","utm_y":"4603560","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46819-foto-08063-191-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2014: SNU.e47. Fitxa 35.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46820","titol":"Barraca de cal Marbres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-cal-marbres","bibliografia":"DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"En estat ruïnós.","descripcio":"Barraca de pedra seca situada a poca distància al sud-oest de cal Marbres, a tocar del marge del camí dels Masets. Es troba en estat ruïnós. És de planta quadrada i orientada a l'oest. No es conserven vestigis de la coberta.","codi_element":"08063-192","ubicacio":"Cal Marbres","historia":"Les barraques de pedra seca són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera. Les seves principals funcions eren de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i de magatzem d'eines. Les barraques són construïdes amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses.","coordenades":"41.5795600,1.6956200","utm_x":"391265","utm_y":"4603918","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46820-foto-08063-192-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46820-foto-08063-192-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46821","titol":"Rostre de la Misericòrdia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rostre-de-la-misericordia","bibliografia":"GUIXÀ, J. (2016) El rostre de la Misericòrdia. Castellolí: Guixà Rehabilitacions. JOSEP GUIXÀ: http:\/\/www.guixa.com\/","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"El Rostre de la Misericòrdia és el mural que decora el presbiteri de la parròquia de Sant Vicenç de Castellolí, realitzat per l'artista local Josep Guixà, l'any 2016. Es tracta d'un mural amb textures i colors, que representa el rostre de Jesucrist: al centre de l'espai s'observen dues parpelles tancades, que permeten descobrir la resta del rostre. L'obra interpreta també, amb la simbologia cristiana, la Trinitat: el Déu Pare simbolitzat pel cel, a la seva dreta el fill representat pel rostre i sota l'Esperit Sant al que li dona vida el sagrari; i l'Eucaristia: partint del sagrari amb la copa, la sang i el cos present de Crist. El 8 de maig de l'any 2016 el Rostre de la Misericòrdia va ser inaugurat i beneït pel bisbe de Vic, dins dels actes de la Festa Major.","codi_element":"08063-193","ubicacio":"Sant Vicenç de Castellolí, església nova. Av. de la Unió, 5, 08719, Castellolí.","historia":"","coordenades":"41.5979800,1.6983300","utm_x":"391522","utm_y":"4605960","any":"2016","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46821-foto-08063-193-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46821-foto-08063-193-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"Josep Guixà","observacions":"Fotografies facilitades per Josep Guixà.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46822","titol":"Estel·les del cementiri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/estelles-del-cementiri","bibliografia":"CASANOVAS i PALOP, C. (2017) 'Kastrum Audelino'. L'Informatiu de Castellolí, nº 64. Castellolí: ajuntament de Castellolí, p. 7 i 8.","centuria":"","notes_conservacio":"Es troben erosionades.","descripcio":"Es tracta de tres estel·les discoïdals, situades al cementiri de Castellolí. Són de pedra i s'intueixen les creus gravades, molt erosionades, que decoren la seva part superior. Aquests monuments funeraris van ser traslladats del seu emplaçament original, probablement el recinte del castell, al seu emplaçament actual, el cementiri de Castellolí. No han estat objecte de cap estudi que permetin determinar la seva cronologia.","codi_element":"08063-194","ubicacio":"Cementiri de Castellolí. Camí del Cementiri s\/n, 08719, Castellolí.","historia":"","coordenades":"41.5957000,1.7018900","utm_x":"391815","utm_y":"4605703","any":"","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"46823","titol":"Monument a les víctimes de la Guerra Civil","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-a-les-victimes-de-la-guerra-civil","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un monument en memòria dels morts a Castellolí durant la guerra civil. És un monòlit de pedra sense treballar, emplaçat a pocs metres a ponent de l'antiga església de Sant Vicenç, davant del cementiri. Presenta una placa on hi ha gravat l'escut de Castellolí i la següent inscripció: 'A LA MEMÒRIA DELS SEUS FILLS MORTS DURANT LA GUERRA CIVIL. JOSEP BRUGÉS MUSET, JOSEP CASOLIBA CAMPÀ, ANTONI CLARAMUNT DOMÈNECH, JOSEP JOVÉ MUSET, JAUME MUNTANÉ JORBA, JOAN MUNTANÉ MARGARIT, JAUME PALAU TEIXIDÓ, SALVADOR PELEGRÍ MUSET I ALTRES CAIGUTS. 1936-1939. CASTELLOLÍ, 29 D'OCTUBRE DE 2006'.","codi_element":"08063-195","ubicacio":"Sant Vicenç de Castellolí, església vella. Camí del Cementiri s\/n, 08719, Castellolí.","historia":"","coordenades":"41.5958200,1.7020100","utm_x":"391825","utm_y":"4605716","any":"2006","rel_municipis":"08063","municipi_nom":"Castellolí","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08063\/46823-foto-08063-195-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Virgínia Cepero González","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47418","titol":"Santa Maria de Copons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/santa-maria-de-copons","bibliografia":"
CLOSA PUJABET, Joan (2007). 'La restauració de la façana de l'església de Santa Maria'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 38-39. CLUB ESCOLAR 3C (1998). 'Plaça de l'Església'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 6, p. 2. Copons. Plànol urbà \/ Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. GARCIA, Enric (2013). 'Rehabilitació de la teulada de l'església'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 36, p. 3. GARCIA, Enric (2014). 'La teulada una realitat. Gràcies, gràcies i moltes gràcies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 37, p. 5. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1984). Anoia, Conca de Barberà. Valldoreix: Arxiu Gavín, p. 119. IPA (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. Itineraris per la comarca de l'Anoia. Rubió, Copons, Veciana. Igualada: Ajuntament d'Igualada, novembre 1982, v. 4, p. 21. LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 67. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 34. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 361, 363. SERRA, Ramon (2000). 'Breu Història de l'Església'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 9, p. 3. http:\/\/www.altaanoia.info<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Església d'una sola nau capçada a tramuntana per un absis carrat. La nau està coberta per una volta de canó amb llunetes, dividida en quatre trams separats per arcs faixons de mig punt. Aquests arcs descansen damunt d'una cornisa motllurada que recorre tant els murs laterals de la nau com els del presbiteri. Al seu torn, l'absis està cobert per una volta de quadrant d'esfera apetxinada i decorada amb motius florals, sostinguda per dues trompes decorades també a petxina. Des de l'absis es pot accedir a la sagristia, situada a la banda de llevant, i a una cambra auxiliar, situada a ponent. Als murs laterals de la nau s'obren set capelles, quatre a la banda de llevant i tres a la de ponent. Totes elles estan cobertes amb voltes de canó i llunetes i s'obren a la nau mitjançant arcs de mig punt amb les impostes motllurades. Separant les capelles hi ha esveltes pilastres adossades rematades amb capitells, frisos i cornises motllurades, que enllacen amb la cornisa que recorre els murs de la nau i el presbiteri. Damunt les capelles laterals destaca el trifori, obert a la nau mitjançant obertures d'arc rebaixat que tenen sortida a balcons simples, amb les llosanes motllurades i baranes de ferro. Damunt del trifori, i obertes sota les llunetes de la volta de la nau, hi ha diverses finestres d'arc rebaixat. Adossada a la banda de llevant de la nau, i amb accés des de la tercera capella lateral, destaca la capella del Santíssim, de grans dimensions. Està coberta amb una volta de creueria separada en dos trams per arcs torals de mig punt, que descansen damunt de pilastres adossades als murs laterals. L'espai s'il·lumina mitjançant tres òculs emmarcats en pedra. Als peus de la nau destaca el cor, sostingut per una volta rebaixada amb llunetes, i l'accés al campanar, situat a la cantonada sud-oest del temple. El campanar presenta una planta quadrada a la base, mentre que el cos superior és octogonal. Aquest cos està dividit mitjançant dues motllures a diferent alçada i coronat per una doble cornisa amb balustrada de pedra. Sota la cornisa s'obren vuit obertures d'arc de mig punt emmarcades en pedra, per les campanes. La façana principal del temple presenta un gran portal d'arc de mig punt de pedra amb les impostes motllurades. Està emmarcat per dues grans pilastres de pedra que culminen en un entaulament motllurat amb timpà central, rematat amb tres elements decoratius de caire geomètric. Damunt del portal, gravada al bell mig d'aquest entaulament, hi ha la data de construcció de l'església, 1754. La façana està coronada per una cornisa ondulada sota la que s'ubica un rosetó adovellat. De la façana de ponent destaca una filada de finestres rectangulars, amb les llindes de pedra planes i els brancals bastits amb carreus ben desbastats, que es corresponen amb les finestres obertes entre les llunetes de la nau. Tant la façana principal com el basament de planta quadrada del campanar presenten un revestiment de calç emblanquinat. La resta de paraments deixen l'aparell de l'obra vist.<\/p> ","codi_element":"08071-1","ubicacio":"Carrer de Vilanova, 1-Plaça de l'Església, 08289","historia":"
La primera referència documental de l'església parroquial de Santa Maria data de l'any 1035 i es correspon amb un temple d'estil romànic que formava part del recinte emmurallat del castell, per la banda de migdia (Serra 2000: 3). Posteriorment, al segle XIV es bastí un nou edifici d'estil gòtic, en aquest cas situat a extramurs del recinte emmurallat. Per un pergamí de l'any 1570, sabem que l'església parroquial de Santa Maria estava situada prop del castell i al costat de la rectoria vella (actual cal Vila). Així doncs, és força probable que ocupés el mateix solar on actualment hi ha la rectoria (Muset i Pons 2006: 34). L'any 1749, l'ajuntament i els veïns de la vila acordaren construir el nou temple 'entre l'església antiga i el pati del castell enderrocat' (Riba i Gabarró 1991: 361). El temple havia quedat petit per acollir el gran nombre de feligresos que anaven a missa. Sabem que mesurava 'setanta passes amb el sagrer inclòs' (Serra 2000: 3) i es trobava en un estat deplorable de conservació, donat que tant la volta com el campanar amenaçaven ruïna. El 12 de març de 1750 es va beneïr la primera del temple, iniciant d'aquesta manera les obres de construcció del nou edifici parroquial, les quals foren finançades amb les aportacions voluntàries de determinats particulars així com amb l'aplicació d'un nou impost (pagament de la sisena part de totes les collites de cereals, vi i olives entre els anys 1749 i 1751, prorrogat durant set anys (1752-1758) amb arrendament a Manuel Vidal, marxant de Copons). La construcció del temple es va donar 'a preu fet' a Josep Reig, enginyer reial i mestre de cases de Barcelona, per 1900 lliures, amb un termini de finalització de les obres de tres anys pel temple i sis pel campanar (Riba i Gabarró 1991: 361). Finalment, el 15 d'agost de 1754, el rector de Copons Francesc Felip i Pedrós va beneïr la nova església parroquial i va celebrar-hi cultes durant tres dies seguits. L'any 1843, el temple fou reparat (extracció de la runa, enrajolat, reconstrucció de tres capelles i del cimbori) com a conseqüència de l'atac carlí dels dies 12 i 13 d'octubre de 1839, a mans de Manuel Ibáñez Ubach, el Llarg de Copons, que incendià la vila. El 12 d'abril de 1885 es col·locà la primera pedra d'una nova capella lateral, la capella del Santíssim Sagrament, beneïda el 20 de setembre de 1886 i finançada amb donacions voluntàries, entre les que destaquen les de la família de Leandre Jover. Posteriorment, l'any 1961, l'igualadí Joan Llacuna va remodelar i redecorar la capella del Santíssim, tot i que la decoració actual no es correspon amb aquesta intervenció (anys després, un dels rectors de la parròquia va decidir repintar-la completament). Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la nau del temple s'utilitzà com a magatzem i s'obrí un gran portal rectangular al mur de tramuntana de l'edifici, actualment tapiat (Serra 2000: 3). L'any 2007, a petició de l'ajuntament de Copons, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va procedir a la restauració de la façana principal i del primer tram de coberta del temple, com a conseqüència de l'anterior. Es va restituir per complert la composició neoclàssica del coronament de la façana i l'acabat original de la mateixa amb calç i de color blanc (Closa 2007: 38-39).<\/p> ","coordenades":"41.6367100,1.5189600","utm_x":"376647","utm_y":"4610501","any":"1754","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47418-foto-08071-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47418-foto-08071-1-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47418-foto-08071-1-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"Josep Reig","observacions":"Unes grans escalinates de pedra donen accés a la plaça de l'Església des dels carrers de Vilanova i d'Àngel Guimerà, salvant així el gran desnivell existent (foren bastides a finals del segle XVIII). Les capelles laterals estan dedicades a: sant Roc, sant Sebastià i els Sants Misteris; la Immaculada Concepció i la Mare de Déu del Roser; el Sant Crist i la Mare de Déu dels Dolors; Sant Antoni Abat; Sant Esteve; Sant Isidre i Santa Llúcia. La pintura que actualment presideix l'absis és obra del cronista igualadí Antoni Carner. Es tracta de l'Assumpció de la Mare de Déu, que agafa com a model una de les gitanes presents als quadres del pintor cordovès Julio Romero de Torres. L'actual església es correspon amb un edifici a cavall entre el Barroc (per exemple, la conca absidal del temple) i el Neoclassicisme (per exemple, la façana principal). (Cont. Història): Finalment, durant l'estiu de l'any 2013, es realitzaren les obres de rehabilitació de la teulada del temple, que amenaçava ruïna (termites, goteres i forats per on entraven els coloms, embrutant-ho tot). El projecte bàsic i executiu de rehabilitació de la teulada va correspondre al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, mitjançant un conveni establert entre l'ajuntament i la parròquia. El finançament va anar a càrrec del Bisbat de Vic, de l'ajuntament de Copons i, sobretot, de les aportacions dels veïns de la vila mitjançant donacions anònimes, organitzant activitats culturals per recaptar fons o bé col·laborant a través de l'apadrinament de teules (col·locades a la capella del Santíssim amb el nom de la persona que hi havia participat) o comprometent-se a pagar dos euros a la setmana durant un any (Garcia 2013: 3). Cal fer esment també de la localització d'una cripta subterrània descobera durant les obres d'enderroc de l'Antic Teatre, que estava situat a la banda de llevant del temple. Actualment, la cripta es troba soterrada.","codi_estil":"94|96|98|99","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47419","titol":"Rectoria de Copons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rectoria-de-copons","bibliografia":"
IPA (2005). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 35-36. http:\/\/www.poblesdecatalunya.cat\/element.php?e=4869 http:\/\/www.altaanoia.info\/cat\/Punts-d-Interes\/Rectoria<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici aïllat de planta rectangular format per dos cossos adossats. Presenta la coberta de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en soterrani, planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a ponent, presenta un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals fets de carreus de pedra ben escairats i la llinda plana. Al seu costat destaca una petita finestra rectangular, emmarcada per quatre carreus de pedra ben escairats també. Al pis hi ha tres grans finestrals d'obertura rectangular, amb les llindes planes i els brancals bastits amb carreus de pedra. Tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. A les golfes s'obren quatre petites obertures rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i les llindes de fusta. Les dues centrals estan dividides per un petit pilar de maons. La façana està rematada per un triple ràfec de teula àrab i rajola comuna, i està emmarcada amb carreus de pedra a les cantoneres. Les obertures de la façana de migdia corresponen a moments cronològics diferents, però són totes rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. El mateix succeeix amb les altres dues façanes de l'edifici. A l'interior, la distribució de la planta baixa es divideix en tres crugies, una de central on hi ha les escales d'accés al pis superior i dues de laterals. El vestíbul presenta el sostre cobert amb bigues de fusta i el paviment empedrat, amb lloses de pedra desbastades. Es conserven alguns portals de pedra, armaris i el forn, parcialment. Presenta paviments de mosaic hidràulic que es corresponen amb reformes posteriors. La construcció presenta els paraments en força mal estat, semi-arrebossats i amb gran part de l'obra vista, formada per pedres desbastades de diferents mides, disposades en filades més o menys regulars.<\/p> ","codi_element":"08071-2","ubicacio":"Carrer de Vilanova, 3, 08289","historia":"
L'any 1755, un cop finalitzada la construcció de l'església, el rector de la parròquia mossèn Francesc Felip va iniciar els tràmits per la construcció de la nova rectoria, que culminen l'any 1759, amb l'otorgament per part del bisbat del permís per 'desfer-se de la meitat de la casa de la rectoria vella, de l'era veïna i d'un tros de terra' (Muset 2006: 35). El finançament de l'obra es va aconseguir mitjançant la venda dels anteriors béns, amb compra per part del negociant Manel Vidal per 600 lliures, i els establiments dels solars fets a la Plana de la Rectoria entre 1761 i 1765. La construcció de la nova rectoria de Copons va començar aproximadament l'any 1760. Es van utilitzar unes quatre mil teules i unes tres mil rajoles, fabricades per Joan Brunet, de la masia de can Vilella (Muset 2006: 35). En un principi, l'edifici també disposava d'estances destinades a les tasques agroramaderes (corral, pallisa, celler).<\/p> ","coordenades":"41.6364900,1.5191700","utm_x":"376664","utm_y":"4610476","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47419-foto-08071-2-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47419-foto-08071-2-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47419-foto-08071-2-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Davant de la façana principal hi ha una estreta vorera de pedra. Damunt seu destaquen dos llargs bancs de pedra situats a banda i banda de la porta d'accés principal. Adossada a l'extrem de llevant de la façana de migdia hi ha la font del Pla de Missa.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47420","titol":"Sant Pere de Copons \/ Sant Pere de Comalats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-pere-de-copons-sant-pere-de-comalats","bibliografia":"
BURON, Vicenç (1980). Esglésies romàniques catalanes: guia. Barcelona: Artestudi, p. 87. Copons. Plànol urbà \/ Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. CLOSA MARTÍNEZ, Ricard (2012). 'Sant Pere a Sant Pere'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 34, p. 19. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1984). Anoia, Conca de Barberà. Valldoreix: Arxiu Gavín, p. 119. IPA (2012). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 70. LLIRÓ, Imma (1998). 'Recital poètic i musical a Sant Pere de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 6, p. 12. MESTRE I CASANOVA, Josep Vicenç; SABATÉ I CURULL, Flocel (1994). Esglésies romàniques de l'Anoia. Igualada: La Veu de l'Anoia. PLADEVALL I FONT, Antoni (1992). Catalunya Romànica: El Penedès, l'Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, vol. 19, p. 416. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 362. SERRA, Ramon (1997). 'L'Ermita Romànica de Sant Pere'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 3. http:\/\/www.poblesdecatalunya.cat\/element.php?e=4879 http:\/\/www.altaanoia.info\/cat\/Punts-d-Interes\/Sant-Pere-de-Comalats http:\/\/relatsencatala.cat\/relat\/el-retaule-de-sant-pere-de-comalats-copons-lanoia-sobir<\/p> ","centuria":"XII \/ XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Capella d'una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular. La nau està coberta per una volta de canó amb llunetes dividida en quatre trams separats per arcs faixons de mig punt, que es recolzen als murs laterals. L'absis original, que està cobert per una volta de quart d'esfera de pedra, es troba separat de la nau mitjançant un envà que fa de suport al retaule de Sant Pere, que actualment presideix l'altar major. Als peus de la nau hi ha el cor, al que s'accedeix mitjançant unes escales de pedra de dos trams. El temple s'il·lumina gràcies a una petita finestra rectangular, oberta al mur de migdia de la nau, i una finestra espitllerada, situada al bell mig de l'absis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt bastit amb grans dovelles de pedra i els brancals fets de carreus de pedra ben escairats. Està rematada per un doble ràfec de teula àrab. La façana de ponent està coronada per un simple campanar d'espadanya refet. La construcció presenta els paraments llisos, tot i que encara s'observen diversos forats de bastida. L'aparell original es fet de carreus de pedra ben escairats i disposats en filades regulars. En canvi, l'aparell de les reformes dutes a terme al temple no està tant ben definit, tot i que és força regular també.<\/p> ","codi_element":"08071-3","ubicacio":"Nucli de Sant Pere de Copons, 08289","historia":"
La capella de Sant Pere formava part de l'antic terme del castell de Copons, en el indret conegut com a Comalats. Tot i que el lloc de Comalats no es documenta fins a finals del segle XII, tenim notícia que l'any 1020, Guifred de Balsareny (repoblador del terme) ven a la seva muller Ingilberga el terme del castell de Copons. I posteriorment, en el seu testament, Ingilberga deixa un camp a l'església de Sant Pere de Copons, quedant així establert en primer lloc el topònim de Copons per sobre del de Comalats. Tot indica que la capella sempre ha estat sufragània de la parròquia de Santa Maria de Copons. Així queda recollit en la visita pastoral del bisbe Pasqual de Vic a la parròquia l'any 1685. L'any 1889 es va reformar tota la coberta del temple, sobrealçant la nau central per construïr la nova volta de canó amb llunetes. També va ser el moment en el que es va edificar l'envà que separa la nau de l'absis original. Sabem que l'obra va costar 125 pessetes i es va acabar el dia 6 d'octubre del mateix any.<\/p> ","coordenades":"41.6501600,1.5284200","utm_x":"377460","utm_y":"4611981","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47420-foto-08071-3-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47420-foto-08071-3-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47420-foto-08071-3-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romànic|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Tot indica que el portal d'accés al interior del temple es posterior a la construcció de l'edifici. Pels voltants de la capella es van localitzar sepultures medievals. Actualment, el temple acull diversos actes culturals com ara recitals de poesia i música, i des de l'any 2012 aproximadament, s'ha instaurat la Festa Major de Sant Pere (combina diversos actes litúrgics, culturals, socials).","codi_estil":"92|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47421","titol":"Cal Vila \/ Cal Garriga \/ Cal Joan Avaro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-vila-cal-garriga-cal-joan-avaro","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 23-27.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici cantoner de planta rectangular format per tres cossos adossats, amb pati posterior i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. La construcció principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuïda en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana de pedra també. Al mig de la llinda destaca una mènsula ornamental decorada amb motius vegetals i florals, amb una petxina central. A banda i banda hi ha dues petites finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra. Les tres obertures del primer pis són rectangulars i presenten una motllura rectilínia recorrent el seu intradós. Compten amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben treballats i les llindes planes monolítiques. El finestral central té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i barana de ferro. Les finestres laterals, en canvi, presenten els ampits motllurats. La composició i tipologia dels buits del segon pis és la mateixa que a la primera planta, tot i que les obertures tenen les seves particularitats. Presenten els emmarcaments arrebossats i pintats i compten amb petits arcs de descàrrega bastits amb pedres disposades a sardinell. El parament està rematat per una mènsula motllurada de gran amplitud. De la façana de tramuntana, orientada a la plaça de l'Església, destaca un allargat finestral rectangular amb arc de descàrrega, emmarcament arrebossat i fornícula apetxinada situada a la llinda. Adossat a l'extrem de llevant d'aquest parament hi ha un petit volum de planta rectangular i coberta d'un sol vessant de teula, que actualment es correspon amb el número 7. Està distribuït en planta baixa i pis, i presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Al seu torn, el tercer volum que integra l'edifici està adossat a la façana de llevant del cos principal i està completament rehabilitat. La construcció presenta l'aparell de l'obra vist, format per pedres de diverses mides disposades regularment. Les cantonades de l'edifici principal estan bastides amb carreus de pedra ben escairats. La part posterior de la finca presenta un gran pati rectangular que té sortida a l'antiga carretera a Ponts. Destaca la gran portalada rectangular integrada dins del mur que separa la finca del carrer. Està protegida per una petita teulada de teula àrab disposada a tres vessants.<\/p> ","codi_element":"08071-4","ubicacio":"Carrer de Vilanova, 7-9, 08289","historia":"
Fins a mitjans del segle XVIII, en els terrenys on actualment es troba l'edifici de cal Vila, hi havia l'era de batre i l'antiga rectoria de Copons. De fet, ambdues construccions estaven situades sota la gran escalinata que actualment condueix a la plaça de l'Església (Muset 2006: 23). Aquests terrenys, que eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons, també incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquesta propietat, amb la intenció de construïr una nova rectoria al costat del nou temple i així alliberar aquests terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable. L'any 1759, el Bisbat otorga el permís per vendre el domini útil d'una part de la rectoria vella, d'un tros de pati i d'un altre de l'era a favor del negociant Manuel Vidal. En concret, la venda comprenia: 'dende la casa de Pere Basi (en) línea recta, fins al cantó de dita casa o Rectoria, y después dende lo menjador de dita Rectoria (fins) a la ayguera (y) fins dalt la teulada, y después dende la porta fins lo pilar de pedra picada que sustenta la porta (y) fins a una estaca que se ha plantat a la plana' (Muset 2006: 26). Per tant doncs, cal Vila es correspon amb l'edifici de la rectoria vella de Copons, comprat per Manuel Vidal l'any 1759, com hem vist anteriorment. També tenim notícia que un dels propietaris que havia tingut l'edifici, en Joan Avaro, tenia llogats els baixos a un veí de Jorba que es dedicava a la reparació i venda d'espardenyes de vetes. És força probable que l'edifici fos rehabilitat caps als anys 90 del segle XX.<\/p> ","coordenades":"41.6363200,1.5189100","utm_x":"376642","utm_y":"4610458","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47421-foto-08071-4-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47421-foto-08071-4-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47421-foto-08071-4-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Situats a banda i banda del portal d'accés a la casa destaquen dos seients de pedra de planta hexagonal, que probablement estan reutilitzats d'una altra estructura constructiva.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47422","titol":"Cal Llacuna","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-llacuna","bibliografia":"
CLUB ESCOLAR 3C (1998). 'Carrer d'en Pere Palomas'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 6, p. 2. MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 10, 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Els paraments estan força degradats i les obertures de la planta baixa fan un gran impacte estètic.","descripcio":"
Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats, amb pati posterior i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants disposada a dos nivells, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, tot i que el cos adossat a tramuntana presenta un alçament constructiu que es tradueix en un nivell extra. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta dos portals d'accés rectangulars reformats. Tot i això, el principal conserva els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana de pedra amb un lleuger arc rebaixat motllurat. Al primer pis destaquen dos grans finestrals rectangulars, amb els brancals fets de carreus de pedra i les llindes planes també. Una motllura rectilínia recorre l'intradós d'ambdues obertures. Tenen sortida a dos balcons simples amb les llosanes motllurades i baranes de ferro amb decoració central. Al seu costat hi ha una finestra rectangular amb l'emmarcament arrebossat i l'ampit de pedra, que ha estat reformada. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que els balcons són de mida inferior i totes les obertures han estat reformades. Destaca l'obertura central, amb la llinda rebaixada bastida amb pedra irregular disposada a sardinell. La resta d'obertures del parament es corresponen amb petites finestres d'obertura rectangular, amb les llindes de fusta. La construcció presenta el parament en força mal estat, semi-arrebossat i amb gran part de l'obra vista, formada per pedres desbastades de diferents mides, disposades regularment.<\/p> ","codi_element":"08071-5","ubicacio":"Carrer de Vilanova, 17, 08289","historia":"
La casa és propietat de la família Llacuna des de fa diverses generacions. A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas de cal Llacuna, la profunditat era de 25 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior dels edificis.<\/p> ","coordenades":"41.6359800,1.5186900","utm_x":"376623","utm_y":"4610421","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47422-foto-08071-5-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47422-foto-08071-5-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47422-foto-08071-5-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47423","titol":"Cal Reiet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-reiet","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 10-11, 22.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Caldria arranjar el revestiment de la façana principal.","descripcio":"
Edifici entremitgeres de planta més o menys rectangular, format per dos cossos adossats i amb pati posterior. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta dos grans portals d'accés rectangulars. El lateral ha estat reformat, amb els brancals bastits amb maons i la llinda arrebossada. En canvi, el portal principal presenta els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana de pedra amb decoració central. Al seu costat hi ha una allargada finestra rectangular emmarcada en pedra, que també ha estat reformada. Les obertures del primer pis es corresponen amb tres grans finestrals rectangulars, amb els brancals fets de carreus de pedra, les llindes planes decorades i l'intradós motllurat. Tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que els balcons són de mida inferior i les obertures són d'arc rebaixat, amb els emmarcaments arrebossats. Les obertures de les golfes es corresponen amb tres petites finestres quadrangulars amb l'emmarcament revestit. La façana està rematada per un ràfec reformat i decorat amb motius geomètrics, sostingut amb mènsules de fusta. La construcció manté bona part del revestiment arrebossat de la façana, tot i que es pot observar part de l'obra vista. Està formada per pedres desbastades de diferents mides, disposades regularment. Adossat a la façana de ponent del volum principal hi ha un cos de planta rectangular amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant, que presenta una galeria d'arcs de mig punt sostinguts per columnes circulars. Al seu torn, adossada a aquest volum i oberta al pati posterior, destaca una construcció de planta pentagonal amb la coberta de teula d'un sol vessant, disposada a mode de galeria.<\/p> ","codi_element":"08071-6","ubicacio":"Carrer de Vilanova, 18, 08289","historia":"
Tot indica que la casa de cal Reiet que coneixem actualment es correspon amb un 'hospitium' documentat al carrer de Vilanova, amb anterioritat al segle XVI. De fet, el lloc de Vilanova va sorgir com un nou nucli de població establerta extramurs del castell, al voltant de la plaça d'en Giralt o de can Llacuna (a l'encreuament entre els actuals carrers de Vilanova i de Pere Palomas) i de l''hospitium' anteriorment mencionat. Tot i que es desconeix com era l'edifici original, sabem que comptava amb un corral posterior. Funcionalment 'podia haver estat un alberg, o hospital, per acollir-hi persones, o simplement un habitatge gran' (Muset 2006: 10). A finals del segle XVI, però, l'edifici estava abandonat i esfondrat, fet que va motivar que l'any 1594 el seu propietari (Jaume Jover, alias 'Rafel') se'l vengués, juntament amb uns patis adjacents, a Gaspar de Càrcer. Posteriorment, l'any 1736 un dels seus descendents va transferir aquesta propietat als comerciants Maurici Ramon i Simó Segura, juntament amb la masia de la Torre dels Hereus. Sembla ser que l'actual nom de l'edifici, cal Reiet, prové del sobrenom amb el que es coneixia un dels seus propietaris, el qual posseïa les millors propietats de tot el municipi, fet que li va proporcionar aquest apel·latiu.<\/p> ","coordenades":"41.6358400,1.5183800","utm_x":"376597","utm_y":"4610405","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47423-foto-08071-6-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47423-foto-08071-6-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47423-foto-08071-6-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"El ràfec de l'edifici principal, que està decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, es pot observar en d'altres edificis del mateix carrer.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47424","titol":"Ca la Madrona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-madrona","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats, amb pati posterior i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants disposada a dos nivells, per un alçament constructiu que es tradueix en un pis extra. L'edifici està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada al carrer de Vilanova. Presenta un gran portal d'accés d'arc escarser adovellat, emmarcat amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha una placa de pedra amb l'any de construcció de l'edifici gravat, 1808. Al seu costat hi ha la porta del garatge, reformada, i una finestra rectangular emmarcada en pedra. Al primer pis destaquen dos grans finestrals d'arc rebaixat emmarcats en pedra . Una motllura rectilínia recorre l'intradós d'ambdues obertures. Tenen sortida a dos balcons simples amb les llosanes motllurades i baranes de ferro decorades. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que els balcons són de mida inferior. Al seu costat hi ha una petita finestra rectangular que ha estat reformada. La resta d'obertures del parament es corresponen amb petites finestres quadrangulars, emmarcades amb carreus de pedra i amb els ampits motllurats. La façana està rematada per un ràfec reformat i decorat amb motius geomètrics, sostingut amb mènsules de fusta. La façana presenta un revestiment arrebossat i pintat de color groc, en perfecte estat.<\/p> ","codi_element":"08071-7","ubicacio":"Carrer de Vilanova, 19, 08289","historia":"
A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada la casa eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas de ca la Madrona, la profunditat era de 25 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior. El nom de l'edifici prové de la mare de l'actual propietari, la senyora Madrona. Anteriorment, la casa havia estat propietat de dues germanes (conegudes com 'les Joanes') de Sant Martí de Sesgueioles, que estiuejaven a Copons. Les germanes van haver d'absentar-se durant una bona temporada, demanat a la família Llacuna que es fes càrrec de pagar la contribució de la casa. Així ho van fer i, amb el temps, la casa passà a ser propietat d'aquesta família (aquest fet no és exclusiu d'aquesta propietat. A Copons hi ha altres casos). També tenim notícia que la casa va ser caserna de la Guardia Civil durant la propietat dels Llacuna.<\/p> ","coordenades":"41.6359000,1.5186700","utm_x":"376621","utm_y":"4610412","any":"1808","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47424-foto-08071-7-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47424-foto-08071-7-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47424-foto-08071-7-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'edifici ha estat rehabilitat en els darrers temps. El ràfec de l'edifici principal, que està decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, es pot observar en d'altres edificis del mateix carrer.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47425","titol":"Cal Romeu \/ El Liberal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-romeu-el-liberal","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25.<\/p> ","centuria":"XVIII \/ XX","notes_conservacio":"El parament de la façana principal està en força mal estat i les obertures també.","descripcio":"
Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats, amb pati posterior i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants disposada a dos nivells, degut a un alçament constructiu que es tradueix en un pis extra. El carener és paral·lel a la façana principal. L'edifici està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada al carrer de Vilanova. Presenta tres portals d'accés d'obertura rectangular, tots ells reformats inadequadament. Al primer pis hi ha tres obertures rectangulars força simples amb els emmarcaments arrebossats. Tenen sortida a un gran balcó corregut amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorada amb motius florals. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que les obertures es corresponen amb simples finestres i no hi ha cap balcó. Les obertures de les golfes es corresponen amb petites finestres quadrangulars, que es troben obertes al bell mig de la gran mènsula motllurada que remata el parament. De fet, aquestes finestres aprofiten part de la mènsula com a element decoratiu propi. La façana presenta un revestiment arrebossat força degradat i la pintura en força mal estat de conservació. A la part posterior de la casa, al bell mig del pati, destaca un gran volum de planta rectangular amb la coberta de teula de dues vessant, probablement destinat a garatge.<\/p> ","codi_element":"08071-8","ubicacio":"Carrer de Vilanova, 21, 08289","historia":"
A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada la casa eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas que ens ocupa, la profunditat era de 25 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior. A mitjans del segle XX, l'edifici acollia la societat coneguda com 'El Liberal', servint de local d'esbarjo i de sala de ball pel jovent de caire liberal de l'època. El nom de cal Romeu prové del cognom dels actuals propietaris.<\/p> ","coordenades":"41.6358200,1.5186100","utm_x":"376616","utm_y":"4610403","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47425-foto-08071-8-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47425-foto-08071-8-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47425-foto-08071-8-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47426","titol":"Cal Mestre \/ Cal Jover Pobre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-mestre-cal-jover-pobre","bibliografia":"
IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 326-327. http:\/\/www.altaanoia.info\/cat\/Punts-d-Interes\/Antiga-Casa-de-Pere-Jover-o-Cal-Mestre http:\/\/www.poblesdecatalunya.cat\/element.php?e=4870<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici entremitgeres completament rehabilitat, que presenta una planta rectangular i està format per dos cossos adossats, amb un pati posterior de planta rectangular també. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en soterrani, planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i el marxapeu de pedra també. La dovella central està gravada amb la següent inscripció: 'JHS 1739 PERA YOVE'. L'altre portal de la planta baixa es correspon amb un portal rectangular per accedir al garatge. Les obertures dels pisos superiors són totes rectangulars i presenten la mateixa tipologia que la porta del garatge. La façana està bastida amb pedres ben escairades de diverses mides, aplicades de forma regular a mode de retícula. De la façana de ponent destaca una terrassa descoberta al segon pis. En aquesta part, a la façana de ponent se li adossa un volum auxiliar de planta rectangular.<\/p> ","codi_element":"08071-9","ubicacio":"Carrer de Vilanova, 24, 08289","historia":"
És probable que el gravat de la dovella central del portal de la casa es refereixi a Pere Jover Torras, fill del negociant Josep Jover Sans i nét de pagesos, que l'any 1730 era negociant a Valladolid. Els Jover formaven una de les nissagues més selectes i poderoses de la diàspora de negociants coponencs desenvolupada durant el segle XVIII. Anteriorment ja apareixien registrats al fogatge de l'any 1553 (Muset 2000: 326). L'edifici és conegut com a cal Mestre degut al fet que dos mestres de l'escola de Copons hi van viure. Eren en Joan Obradors i la Vicenta Alumbreros. En relació a això, sabem que durant el temps en que la casa era coneguda com a cal Jover Pobre, el propietari de la mateixa la va donar al poble de Copons perquè s'hi fes l'escola de les nenes.<\/p> ","coordenades":"41.6356100,1.5183900","utm_x":"376597","utm_y":"4610380","any":"1739","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47426-foto-08071-9-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47426-foto-08071-9-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47426-foto-08071-9-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Tenim notícia que la façana principal estava decorada amb uns esgrafiats florals, que es van perdre.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47427","titol":"Cal Brunet \/ Ca la Maria Teresa Semiano \/ Cal Cardenyes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-brunet-ca-la-maria-teresa-semiano-cal-cardenyes","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats, amb pati posterior i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i una terrassa descoberta orientada al jardí. L'edifici està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, i presenta la façana principal orientada al carrer de Vilanova. El portal d'accés principal és d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. Al costat hi ha un altre portal de grans dimensions i obertura rectangular, amb els brancals fets de carreus i la llinda plana gravada amb la data de construcció, 1776. Al primer pis destaquen dos finestrals rectangulars emmarcats en pedra que tenen sortida a dos balcons exempts amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro decorades. Entremig de les dues obertures hi ha una petita fornícula amb l'ampit motllurat, que alberga una imatge religiosa. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que les obertures es corresponen amb finestres amb els ampits motllurats i sense balcons. Per contra, les obertures de les golfes es corresponen amb quatre petites finestres d'arc de mig punt, unides per un llarg ampit corregut motllurat. La façana està rematada per una cornisa motllurada damunt la que es troba una àmplia barbacana sostinguda amb mènsules de fusta i pedra. El parament presenta un revestiment que imita la pedra, disposat en filades. A la part posterior de la casa, tocant a l'antiga carretera de Calaf, hi ha un petit volum de planta rectangular, destinat a garatge.<\/p> ","codi_element":"08071-10","ubicacio":"Carrer de Vilanova, 25, 08289","historia":"
A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada la casa eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas que ens ocupa, la profunditat era de 15 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior. L'edifici és conegut per cal Brunet per que l'anterior propietària es deia Maria Brunet. L'apel·latiu Semiano procedeix del renom amb el que era conegut el pare de la Maria Teresa i Cardenyes era el cognom del seu marit.<\/p> ","coordenades":"41.6356800,1.5186000","utm_x":"376615","utm_y":"4610387","any":"1776","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47427-foto-08071-10-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47427-foto-08071-10-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47427-foto-08071-10-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Tot i l'any de construcció present al portal rectangular de la planta baixa, probablement la casa va ser reformada durant el segle XX.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47428","titol":"Cal General \/ Casa General \/ Cal Solé","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-general-casa-general-cal-sole","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 5-6, 22, 24.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici cantoner de planta rectangular, amb pati posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta tres grans portals d'accés rectangulars, dels quals només el central presenta l'emmarcament bastit amb carreus de pedra escairats. Els altres dos han estat reformats, amb els emmarcaments arrebossats. Les obertures del primer pis es corresponen amb tres grans finestrals rectangulars, amb els brancals fets de carreus de pedra i les llindes planes, amb sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro ben treballades. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que els balcons són de mida inferior i les obertures són d'arc rebaixat amb els emmarcaments arrebossats. Les obertures de les golfes es corresponen amb tres petites finestres rectangulars. La façana està rematada per un ràfec decorat amb motius geomètrics i sostingut amb mènsules de fusta. De la façana de migdia, orientada al passatge de Joan Lluch, destaquen les finestres del primer pis amb els ampits motllurats, i la galeria de les golfes, formada per tres grans obertures rectangulars amb les llindes de fusta. La façana està rematada pel mateix ràfec documentat al parament principal. La construcció presenta els paraments coberts per un revestiment arrebossat i pintat en una tonalitat groguenca. La cantonada entre les dues façanes està decorada amb carreus escairats.<\/p> ","codi_element":"08071-11","ubicacio":"Carrer de Vilanova, 30, 08289","historia":"
És força probable que cal General fos l'anomenat 'castell nou' que el comanador Copons (germà de Ramon de Copons) va erigir al capdavall de l'actual carrer de Vilanova al segle XV (Muset 2006: 5, 24). A principis del segle XVII s'assegurava que feia molt de temps que el castell de Copons estava 'derruhï(t) y enderroca(t)'. De fet, 'la pedra vella de dit castell vell' s'havia utilitzat per construir i fortificar la casa privada o 'castell nou' d'Antoni de Vilaplana i de Copons, el castlà de l'època que en tenia la propietat (Muset 2006: 5-6). Sabem que en aquesta època, l'edifici comptava amb un baluard de defensa (Muset 2006: 22). L'apel·latiu de General prové de la creença que durant el període de les guerres carlines hi pernoctava un cap de tropa. Era habitual que quan les tropes es desplaçaven pel territori, pernoctessin a les cases dels pobles per on passaven. En el cas de Copons, el cap de tropa sempre dormia a cal General. Durant un temps també, l'edifici va ser conegut per cal Solé i era propietat de la família que portava el mateix cognom.<\/p> ","coordenades":"41.6353600,1.5183400","utm_x":"376593","utm_y":"4610352","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47428-foto-08071-11-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47428-foto-08071-11-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47428-foto-08071-11-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"El ràfec de l'edifici principal, que està decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, es pot observar en d'altres edificis del mateix carrer.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47429","titol":"Cal Recader","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-recader","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"El parament de la façana principal està en força mal estat de conservació.","descripcio":"
Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb pati posterior i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta dos portals d'accés rectangulars, dels quals el de l'esquerra ha estat reformat. El principal, en canvi, conserva els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats i la llinda plana monolítica. Les obertures del primer pis es corresponen amb dos finestrals rectangulars reformats, que tenen sortida a un balcó corregut amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorada. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que les obertures són més petites i amb sortida a dos balcons simples. També estan reformades. A les golfes, en canvi, hi ha una galeria que s'obre a l'exterior mitjançant dues grans obertures d'arc rebaixat, sostingudes per un pilar central i delimitades per baranes decorades a mode de balustrada. La façana està rematada per un ràfec de dents de serra que pràcticament queda tapat per la canalera de la teulada. La façana presenta un revestiment arrebossat en força mal estat de conservació. A la part posterior de la casa, entre el pati i l'antiga carretera de Calaf, hi ha un volum aïllat de planta rectangular amb terrassa superior, destinat a garatge.<\/p> ","codi_element":"08071-12","ubicacio":"Carrer de Vilanova, 33, 08289","historia":"
A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada la casa eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas que ens ocupa, la profunditat era de 15 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior. L'edifici és conegut per cal Brunet per que l'anterior propietària es deia Maria Brunet. L'apel·latiu Semiano procedeix del renom amb el que era conegut el pare de la Maria Teresa i Cardenyes era el cognom del seu marit. L'edifici és conegut com a cal Recader perquè era l'ofici de l'avi de l'actual propietària. Baixava dos cops a la setmana a Igualada i feia tots els encàrrecs que els veïns de Copons li demanaven.<\/p> ","coordenades":"41.6354500,1.5185900","utm_x":"376614","utm_y":"4610362","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47429-foto-08071-12-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47429-foto-08071-12-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47429-foto-08071-12-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47430","titol":"Cal Pepateia \/ Cal Bel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-pepateia-cal-bel","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 26-28.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici cantoner de planta quadrada, amb pati posterior i diversos volums aïllats que l'envolten. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta dos portals d'accés rectangulars, dels quals el de la dreta ha estat reformat. El principal, en canvi, conserva els brancals bastits amb carreus de pedra ben desbastats i la llinda plana monolítica. A l'esquerra hi ha una petita finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra i reixa de ferro. Les obertures del primer pis es corresponen amb un finestral central d'obertura rectangular emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana monolítica. S'obre a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorada. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars que també estan emmarcades amb carreus de pedra ben escairats i amb els ampits motllurats. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que les obertures són més petites i amb els emmarcaments reformats. A les golfes s'obren tres petites finestres sota coberta. La façana està rematada per un ràfec decorat amb motius geomètrics de color blanc i teula, sostingut amb mènsules de fusta, i presenta un revestiment arrebossat que protegeix el parament. Les façanes laterals, en canvi, presenten obertures majoritàriament rectangulars i reformades, amb alguna finestra tapiada també. La de tramuntana, orientada al passatge de Joan Lluch, deixa l'aparell de pedra vist, mentre que la de migdia, que presenta un volum auxiliar adossat, es troba arrebossada. La finca es completa amb tres volums adossats de planta rectangular, amb les cobertes d'una i dues vessants de teula, situats a la part posterior de la casa i orientats al pati.<\/p> ","codi_element":"08071-13","ubicacio":"Carrer de Vilanova, 34, 08289","historia":"
Per un pergamí datat l'any 1570 sabem que la banda de ponent de l'actual carrer de Vilanova estava formada per cases enrunades, horts i camps de farratge de diferents propietaris, inclós el castell. Al segle XVIII, en canvi, la majoria d'aquestes parcel·les eren propietat de la família Carbonell. En relació a la casa tenim notícia que l'any 1787, Josep Carbonell i Cases va transferir al seu parent Manuel Carbonell i Segura, un solar situat 'al capdevall del carrer anomenat de Vilanova' i al costat d'un carreró (Muset 2006: 26-28). Tot indica que el nou propietari va construir l'edifici en aquest solar, que actualment es correspon amb el número 34 del carrer de Vilanova. La casa és coneguda com a cal Pepateia pel nom d'una antiga propietària que es deia Pepa i era de cal Teia, situada al carrer de Sant Magí. A mitjans del segle XX, a la casa s'hi reunia el jovent de la vila per organitzar les Caramelles i la festa del Corpus, i també per elaborar flors per guarnir els altars.<\/p> ","coordenades":"41.6352100,1.5183700","utm_x":"376595","utm_y":"4610336","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47430-foto-08071-13-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47430-foto-08071-13-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47430-foto-08071-13-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"El ràfec de l'edifici principal, que està decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, es pot observar en d'altres edificis del mateix carrer.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47431","titol":"Ca la Lluïsa Carnisser \/ Cal Noiteia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-lluisa-carnisser-cal-noiteia","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 15, 25.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici cantoner de planta rectangular, amb pati posterior i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta un portal d'accés principal d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica gravada amb l'anagrama 'IHS' i l'any de construcció, 1762. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars emmarcades en pedra també. Les obertures del primer pis es corresponen amb un finestral central d'obertura rectangular, emmarcat en carreus de pedra i la llinda plana, i amb sortida a un balcó exempt amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorada. Als laterals hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus i amb els ampits motllurats. La composició dels buits d'aquesta planta es repeteix al segon pis, tot i que les obertures es corresponen amb finestres emmarcades en pedra i amb els ampits motllurats també. Pel que fa a les golfes hi ha tres petites finestres emmarcades en pedra. La façana està rematada per un ràfec de rajols amb mènsules de fusta. La façana posterior de la casa, orientada a llevant, presenta una terrassa amb sortida des del primer pis, que compta amb unes escales que comuniquen amb el pati. A l'extrem sud-est del parament s'adossa un petit volum auxiliar rectangular amb coberta d'un sol vessant i grans obertures rectangulars. Del segon pis destaca una gran galeria, oberta a l'exterior mitjançant tres arcs de mig punt adovellats, sostinguts per pilars amb les impostes motllurades. També destaquen els tres òculs situats sota la coberta, emmarcats en pedra. La façana està rematada amb el mateix ràfec que la façana principal. En general, la construcció presenta els paraments arrebossats i en bones condicions.<\/p> ","codi_element":"08071-14","ubicacio":"Carrer de Vilanova, 35, 08289","historia":"
A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada la casa eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas que ens ocupa, la profunditat era de 15 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior. Tot i això, tenim notícia que la casa es va construir l'any 1762 de la mà del negociant Amador Jover (Muset 2006: 15). L'edifici és conegut actualment com Ca la Lluïsa Carnisser perque era el nom de la mare de l'actual propietari. Anteriorment, quan es coneixia com a Cal Noiteia, era una fusteria i una fonda a la vegada.<\/p> ","coordenades":"41.6353700,1.5185900","utm_x":"376614","utm_y":"4610353","any":"1762","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47431-foto-08071-14-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47431-foto-08071-14-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47431-foto-08071-14-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47432","titol":"Cal Brufau \/ Ca la Verònica","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-brufau-ca-la-veronica","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici cantoner de planta rectangular, amb pati posterior envoltat de volums auxiliars i accés des de l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i un altell situat a la part posterior de la coberta. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta un portal d'accés principal d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica. Al seu costat hi ha una petita finestra rectangular bastida en quatre carreus de pedra també. Les obertures del primer pis han estat reformades i es corresponen amb un finestral d'obertura rectangular que té sortida a un balcó exempt amb la llosana motllurada i barana de ferro. Al seu costat hi ha una finestra rectangular de la que destaca l'ampit motllurat. Les dues finestres del segon pis, molt senzilles, també han estat reformades. La façana està rematada per un ràfec de rajols amb mènsules de fusta. La façana lateral, orientada al passatge de Joan Lluch, presenta majoritàriament obertures rectangulars, tot i que reformades. La construcció presenta els paraments arrebossats.<\/p> ","codi_element":"08071-15","ubicacio":"Carrer de Vilanova, 37, 08289","historia":"
A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada la casa eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas que ens ocupa, la profunditat era de 15 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior. Tot i això, tenim notícia que la casa es va construir l'any 1762 de la mà del negociant Amador Jover (Muset 2006: 15). Es desconeix d'on prové el nom de la casa, tot i que és probable que faci referència al cognom d'algun dels seus propietaris. El nom de Ca la Verònica procedeix d'un dels seus habitants.<\/p> ","coordenades":"41.6352400,1.5185900","utm_x":"376613","utm_y":"4610339","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47432-foto-08071-15-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47432-foto-08071-15-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47432-foto-08071-15-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Adossada a l'extrem de tramuntana de la façana principal hi ha una de les fonts que es van bastir per tota la vila l'any 1910.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47433","titol":"Cal Pere Vilà \/ Cal Colom","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-pere-vila-cal-colom","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb pati posterior orientat a l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta un portal d'accés principal d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica gravada amb l'anagrama 'IHS' i l'any de construcció, 1765. Al seu costat hi ha un altre portal rectangular amb l'emmarcament arrebossat, que presenta la data de reforma,1958, gravada a la llinda. Les obertures del primer pis es corresponen amb un finestral d'obertura rectangular que té sortida a un balcó exempt amb la llosana motllurada i barana de ferro decorada. Al seu costat hi ha una finestra rectangular de la que destaca l'ampit motllurat. Les dues finestres del segon pis, d'obertura rectangular i concepció molt senzilla, també han estat reformades. La façana està rematada per un ràfec de rajols amb mènsules de fusta. Al seu torn, la façana lateral presenta majoritàriament obertures rectangulars, tot i que reformades. La construcció presenta els paraments arrebossats.<\/p> ","codi_element":"08071-16","ubicacio":"Carrer de Vilanova, 39, 08289","historia":"
A mitjans del segle XVIII, els terrenys on està edificada la casa eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Aquests incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable, com a conseqüència de la bonança econòmica experimentada la vila. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En el cas que ens ocupa, la profunditat era de 15 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior. Tot i això, sabem que la casa es va construir l'any 1765 gràcies a la llinda delportal d'accés (Muset 2006: 15). El nom de la casa procedeix d'un antic propietari de l'immoble. El nom de Cal Colom ve donat per el gran nombre d'aus d'aquesta espècie que habitaven a l'edifici en un moment indeterminat.<\/p> ","coordenades":"41.6351700,1.5185800","utm_x":"376612","utm_y":"4610331","any":"1765","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47433-foto-08071-16-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47433-foto-08071-16-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47433-foto-08071-16-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47434","titol":"Ca la Coloma \/ Cala Coloma \/ Cal Veí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-coloma-cala-coloma-cal-vei","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. LÁZARO ROMEU, Enric (2008). 'Cala Coloma'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 26, p. 5.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb pati posterior orientat a l'antiga carretera d'Igualada a Ponts. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta un portal d'accés principal d'arc rebaixat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana. Al seu costat hi ha una petita finestra rectangular reformada. Les obertures del primer pis es corresponen amb dos finestrals d'obertura rectangular, que també presenten els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i les llindes planes monolítiques. En canvi, les dues finestres del segon pis, d'obertura rectangular i emmarcament arrebossat, han estat reformades, tot i que destaquen els ampits motllurats. Pel que fa a les golfes hi ha dues petites obertures rectangulars sota coberta. La façana està rematada per una cornisa de rajols. La construcció presenta el parament arrebossat i s'observen petites reparacions del mateix.<\/p> ","codi_element":"08071-17","ubicacio":"Carrer de Vilanova, 47, 08289","historia":"
A mitjans del segle XIX, aproximadament, la casa era propietat del matrimoni format per la Teresa Font i l'Isidre Romeu, que era teixidor. Per un familiar dels propietaris sabem que l'Isidre tenia telers manuals de teixits, tot i que no queda clar si els tenia a la mateixa casa o en un altre lloc. Posteriorment, un dels fills del matrimoni i la seva dona es quedaren la casa. Era en Gabriel Romeu Font i la Maria Vila Anguera, filla de Cal Vila. Tot i que en Gabriel feia de pagès i era l'administrador d'alguna de les finques del poble, també feia de teixidor, perpetuant d'aquesta manera l'ofici del seu pare. Es desconeix d'on provenen els noms amb els que tradicionalment s'ha conegut l'edifici.<\/p> ","coordenades":"41.6349400,1.5185900","utm_x":"376613","utm_y":"4610305","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47434-foto-08071-17-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47434-foto-08071-17-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47434-foto-08071-17-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47435","titol":"Cal Parés \/ Cal Panadell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-pares-cal-panadell","bibliografia":"
CLOSA BERTRAN, Daniel (2009). 'La bona casa del negociant del segle XVIII, Roc Brufau Comas'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 27, p. 4. MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 13. MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 326-327. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28-33. MUSET I PONS, Assumpta (2008). 'Biografies coponenques. Roc Brufau Comas (1739-1809)'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 25, p. 4.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici cantoner de planta irregular delimitat pel carrer del Mur, la plaça del Castell i el tram esglaonat que puja fins a la plaça (carrer del Castell). Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i una terrassa descoberta situada a l'extrem nord-oest. Està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada al carrer del Mur. Compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana amb les inicials 'RB', l'any de construcció, 1782, i una creu gravat al centre. Al seu costat hi ha una finestra rectangular amb l'emmarcament arrebossat, que probablement ha estat reformada. Les obertures del primer pis són totes rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. Es corresponen amb dues finestres laterals amb els ampits motllurats i un finestral central amb sortida a un balcó simple, amb la llosana motllurada i la barana de ferro. A la segona planta, les obertures també són rectangulars i presenten el revestiment arrebossat, tot i que es corresponen amb un balcó i una finestra balconera als laterals, i una senzilla finestra al centre. La façana està rematada per un ràfec de teula àrab invertida. Pel que fa a les façanes de llevant i migdia, cal dir que les obertures han estat majoritàriament reformades i són de la mateixa tipologia que en el cas anterior. La construcció presenta els paraments semi-arrebossats, quedant vist l'aparell de pedra desbastada de diverses mides disposada en filades més o menys regulars.<\/p> ","codi_element":"08071-18","ubicacio":"Carrer del Mur, 8, 08289","historia":"
La casa està edificada a l'extrem de migdia de les terres que antigament ocupava el castell de Copons (actualment, aquestes terres estarien delimitades pel carrer del Mur, el passeig de Sant Magí i la pujada del Castell). Eren terres caracteritzades per una orografia abrupte i gens aprofitable per a l'ús agrícola. Així doncs, a mitjans del segle XVIII, donada l'elevada demanda de sól urbà per l'enriquiment de la població gràcies a la diàspora de negociants coponencs, l'ajuntament 'va reanudar els establiments, aturats després de la Guerra de Successió per ordre del Superintendent de Catalunya', i que s'havien iniciat per la banda de Sòl Carrer i del lloc de Vilanova. L'any 1780, 'es va establir el darrer solar del carrer del Mur, pel cantó del castell: el beneficiari fou el comerciant Roc Brufau' (Muset 2006: 28). Brufau 'va comprar un pati a sota l'Era Vella del Castell (ara plaça del Castell)' (Muset 2006: 31), tot i que anava acompanyat d'una sèrie de requisits imposats per les autoritats locals, amb l'objectiu d'afavorir el trànsit de persones i animals mitjançant l'obertura de carrers i zones de pas: 'a sas costas, (la) paret de bals que és enfrente de detràs de la iglésia, en forma de mitja lluna, pujant-la de pedra i de fanch fins al terra', i a deixar 18 pams de carrer 'a la part de sol ixent per poder puyar lliurament a l'hera vella' (Muset 2006: 33). Com es pot veure doncs, la construcció de la casa l'any 1782 va contribuir a la consolidació de l'estructura actual del carrer del Mur i de la plaça del Castell (Muset 2006: 28-29). Les inicials 'RB' gravades a la llinda del portal d'accés a la casa fan referència a la persona que la va edificar, Roc Brufau. Nascut a Copons l'any 1738, procedia d'una família de camperols i negociants que, de mica en mica, es va anar emparentant amb les grans nissagues de negociants de la vila com els Jover, els Segura, els Vidal o els Romeu. Posteriorment, la casa fou propietat de la família de cal Tabola, tot i que la tenien llogada a la família Panadell (d'aquí un dels nom). Un cop la família va marxar a viure a Manresa, l'edifici passà a mans dels propietaris actuals, els quals provenien de Cal Parés i Cal Marbà, del carrer del Raval.<\/p> ","coordenades":"41.6369000,1.5187400","utm_x":"376629","utm_y":"4610523","any":"1782","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47435-foto-08071-18-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47435-foto-08071-18-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47435-foto-08071-18-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47436","titol":"Cal Tabola \/ Cal Músic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-tabola-cal-music","bibliografia":"
IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 13. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28. http:\/\/www.poblesdecatalunya.cat\/element.php?e=4867 http:\/\/www.altaanoia.info\/cat\/Punts-d-Interes\/Cal-Tabola-o-Cal-Music<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici entremitgeres de planta rectangular, que ha estat completament rehabilitat en els darrers temps. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal compta amb un portal d'accés d'arc escarser adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. La dovella central està decorada a mode de mènsula amb una cara femenina i decoracions vegetals en alt relleu. A banda i banda hi ha dues petites finestres rectangulars bastides amb quatre carreus de pedra. Entre la planta baixa i el primer pis destaca un carreu de pedra encastat al bell mig del parament, amb la data 1738 gravada al centre. Les obertures de les dues plantes principals es corresponen amb tres finestres rectangulars per planta, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats, les llindes planes monolítiques i els ampits motllurats. Les de la primera planta, però, són de mida més gran que les del segon pis. En el primer nivell s'observen les restes del brancal dret d'una finestra que va desaparèixer. A les golfes hi ha tres petites finestres d'obertura rectangular amb l'emmarcament arrebossat, que han estat reformades. La façana està rematada per un ràfec de teula decorat amb motius geomètrics i sostingut amb mènsules de fusta. L'interior de la casa està completament reformat també, amb els paraments bastits amb pedres desbastades de diverses mides disposades regularment. Compta amb una col·lecció de mobles antics i peces força destacables com per exemple una premsa de gàbia. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat de color groc, amb un gran sòcol aplacat.<\/p> ","codi_element":"08071-19","ubicacio":"Carrer del Mur, 28, 08289","historia":"
La casa està edificada a la banda de ponent de les terres que antigament ocupava el castell de Copons (actualment, aquestes terres estarien delimitades pel carrer del Mur, el passeig de Sant Magí i la pujada del Castell). Eren terres caracteritzades per una orografia abrupte i gens aprofitable per a l'ús agrícola. Així doncs, a mitjans del segle XVIII, donada l'elevada demanda de sól urbà per l'enriquiment de la població gràcies a la diàspora de negociants coponencs, l'ajuntament 'va reanudar els establiments, aturats després de la Guerra de Successió per ordre del Superintendent de Catalunya', i que s'havien iniciat per la banda de Sòl Carrer i del lloc de Vilanova. De fet, els primers contractes emfitèutics efectuats al carrer del Mur es remunten a la dècada de 1760 (Muset 2006: 28). En aquest sentit, la data gravada al carreu encastat a la façana principal de la casa és força prematura. Tot i que no s'ha pogut trobar cap referència directa a l'edifici, sembla força probable pensar que hagués estat propietat d'algun dels grans negociants coponencs del segle XVIII. És probable que el sobrenom de Cal Músic fes referència a la professió d'algun dels seus habitants, tot i que no se sap amb certesa.<\/p> ","coordenades":"41.6376000,1.5179400","utm_x":"376564","utm_y":"4610601","any":"1738","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47436-foto-08071-19-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47436-foto-08071-19-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47436-foto-08071-19-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"En alguns edificis del carrer de Vilanova es pot observar un ràfec decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, força semblant al de la casa.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47437","titol":"Ca la Tereseta Pona","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-tereseta-pona","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 13. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Les obertures estan en força mal estat, així com el revestiment de la façana.","descripcio":"
Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb un petit pati posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants disposada a dos nivells, amb el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal disposa d'un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana. Al seu costat hi ha una petita finestra rectangular bastida amb quatre carreus de pedra escairats. Les obertures del primer pis es corresponen amb dues finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i els ampits motllurats. A la segona planta també hi ha una finestra rectangular amb l'emmarcament arrebossat i l'ampit motllurat, i una galeria delimitada per una barana de fusta. La façana està rematada per un senzill ràfec de teula i deixa bona part de l'obra vista degut al mal estat de conservació del revestiment. Està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars.<\/p> ","codi_element":"08071-20","ubicacio":"Carrer del Mur, 30, 08289","historia":"
La casa està edificada a la banda de ponent de les terres que antigament ocupava el castell de Copons (actualment, aquestes terres estarien delimitades pel carrer del Mur, el passeig de Sant Magí i la pujada del Castell). Eren terres caracteritzades per una orografia abrupte i gens aprofitable per a l'ús agrícola. Així doncs, a mitjans del segle XVIII, donada l'elevada demanda de sól urbà per l'enriquiment de la població gràcies a la diàspora de negociants coponencs, l'ajuntament 'va reanudar els establiments, aturats després de la Guerra de Successió per ordre del Superintendent de Catalunya', i que s'havien iniciat per la banda de Sòl Carrer i del lloc de Vilanova. De fet, els primers contractes emfitèutics efectuats al carrer del Mur es remunten a la dècada de 1760. L'any de construcció present a les llindes de les dues cases veïnes (Cal Vendrell i Cal Basora) així ho demostra: 1767 (Muset 2006: 28). És probable que la construcció de la casa sigui coetània a la de Cal Vendrell (número 32), donat que constructivament són molt semblants. Sabem que la casa era propietat de la família de Cal Vila. La cediren a un dels seus fills i la seva dona, amb la condició que si no tenien descendència els retornarien la propietat. L'esposa es deia Teresa i se la coneixia com la 'Pona'.<\/p> ","coordenades":"41.6376800,1.5178600","utm_x":"376557","utm_y":"4610610","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47437-foto-08071-20-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47437-foto-08071-20-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47437-foto-08071-20-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47438","titol":"Cal Vendrell \/ Cal Maneló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-vendrell-cal-manelo","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 13. MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 327, 332-333, 335, 343. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici entremitgeres de planta irregular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants disposada a dos nivells i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa, dos pisos i altell. La façana principal disposa d'un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica, gravada amb l'anagrama 'IHS', l'any de construcció, 1767, i el nom del propietari, Agustí Morera. A banda i banda hi ha dues petites finestres rectangulars reformades. Les obertures dels pisos superiors també han estat totes reformades i es corresponen amb senzilles finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i un balcó simple situat a la primera planta. La façana està rematada per un senzill ràfec i deixa bona part de l'obra vista degut al mal estat de conservació del revestiment. Està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars.<\/p> ","codi_element":"08071-21","ubicacio":"Carrer del Mur, 32, 08289","historia":"
La casa està edificada a la banda de ponent de les terres que antigament ocupava el castell de Copons (actualment, aquestes terres estarien delimitades pel carrer del Mur, el passeig de Sant Magí i la pujada del Castell). Eren terres caracteritzades per una orografia abrupta i gens aprofitable per a l'ús agrícola. Així doncs, a mitjans del segle XVIII, donada l'elevada demanda de sól urbà per l'enriquiment de la població gràcies a la diàspora de negociants coponencs, l'ajuntament 'va reanudar els establiments, aturats després de la Guerra de Successió per ordre del Superintendent de Catalunya', i que s'havien iniciat per la banda de Sòl Carrer i del lloc de Vilanova. De fet, els primers contractes emfitèutics efectuats al carrer del Mur van començar per la plaça de Sant Magí i es van anar extenent en direcció a l'església, durant la dècada del 1760. En aquest sentit,Cal Vendrell és una de les primeres construccions del carrer, si tenim en compte la data de la llinda del portal d'accés,1767 (Muset 2006: 28). És probable que la construcció de la casa sigui coetània a la de Ca la Tereseta Pona (número 30), donat que constructivament parlant són molt semblants. Els Morera formaven part del nombrós grup de negociants sorgit a Copons durant el segle XVIII, tot i que no eren una de les famílies més arrelades ja que feia poc temps que s'havien traslladat a la població (Muset 2000: 327). De fet, l'activitat econòmica familiar registrada a Copons no va més enllà de la dècada del 1750. Tot i això, els pactes matrimonials amb algunes de les famílies més representatives de la vila els garantiren la presència en els cercles més influents de la diàspora coponenca, evolucionant i enriquint-se ràpidament (Muset 2000: 332). El nom de la llinda del portal d'accés a la casa fa referència a Agustí Morera i Tomàs (1728-1805), negociant a Arévalo, que estava casat amb Maria Masarnau, filla d'un altre negociant de Copons (Muset 2000: 333).<\/p> ","coordenades":"41.6377300,1.5178300","utm_x":"376555","utm_y":"4610616","any":"1767","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47438-foto-08071-21-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47438-foto-08071-21-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47438-foto-08071-21-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47439","titol":"Cal Basora","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-basora","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 13. MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 333-335. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici entremitgeres de planta rectangular, rehabilitat en els darrers temps, i amb un pati enjardinat posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal disposa d'un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana gravada amb l'any de construcció, 1767, i el nom del propietari, Ramon Basora. Al seu costat hi ha una finestra rectangular reformada, amb l'emmarcament arrebossat. Les obertures dels pisos superiors també han estat totes reformades i es corresponen amb senzilles finestres rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats, un balcó simple situat damunt del portal, amb la llosana motllurada, i una finestra balconera situada al segon pis. La façana està rematada per una senzilla cornisa arrebossada i pintada. La façana combina bona part del parament arrebossat i pintat de color groc i una part de l'obra vista, bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars.<\/p> ","codi_element":"08071-22","ubicacio":"Carrer del Mur, 34, 08289","historia":"
La casa està edificada a la banda de ponent de les terres que antigament ocupava el castell de Copons (actualment, aquestes terres estarien delimitades pel carrer del Mur, el passeig de Sant Magí i la pujada del Castell). Eren terres caracteritzades per una orografia abrupte i gens aprofitable per a l'ús agrícola. Així doncs, a mitjans del segle XVIII, donada l'elevada demanda de sól urbà per l'enriquiment de la població gràcies a la diàspora de negociants coponencs, l'ajuntament 'va reanudar els establiments, aturats després de la Guerra de Successió per ordre del Superintendent de Catalunya', i que s'havien iniciat per la banda de Sòl Carrer i del lloc de Vilanova. De fet, els primers contractes emfitèutics efectuats al carrer del Mur van començar per la plaça de Sant Magí i es van anar extenent en direcció a l'església, durant la dècada del 1760. En aquest sentit, Cal Basora és una de les primeres construccions del carrer, si tenim en compte la data de la llinda del portal d'accés,1767 (Muset 2006: 28). El nom de la llinda del portal fa referència al mestre de cases Ramon Basora i Niubó, que va edificar la construcció i estava casat amb Agustina Morera i Enric, de la família de negociants Morera. Basora havia arribat a Copons a finals del segle XVIII per dedicar-se al sector de la construcció, tot i que també tenim notícia que la seva família tenia una fonda establerta a la casa del costat (número 36).<\/p> ","coordenades":"41.6377800,1.5178300","utm_x":"376555","utm_y":"4610622","any":"1767","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47439-foto-08071-22-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47439-foto-08071-22-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47439-foto-08071-22-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47440","titol":"Cal Ganxo \/ Ca l'Aliguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-ganxo-ca-laliguer","bibliografia":"
IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer de Pere Palomas'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 16.<\/p> ","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici cantoner format per tres cossos adossats que li confereixen una planta irregular. La construcció ha estat rehabilitada i compta amb un jardí lateral amb piscina. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al carrer de Pere Palomas, disposa d'un gran portal d'accés d'arc escarser emblanquinat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. Conserva les dues pollegueres de l'antiga porta, la qual era de grans dimensions i apta per accedir-hi amb els carros. Al seu costat hi ha una finestra d'arc rebaixat bastit amb pedres disposades a sardinell i la resta de l'emmarcament emblanquinat. Al pis destaquen dues grans obertures d'arc rebaixat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les impostes motllurades, que estan sostingudes per un pilar central. Tenen sortida a un gran balcó corregut amb la barana de ferro decorada i la llosana de pedra, sostinguda per tres grans mènsules de pedra que caracteritzen la construcció. La façana està rematada per un ràfec decorat amb motius geomètrics de color teula i blanc, i sostingut amb mènsules i llates de fusta. La façana combina l'aparell de l'obra vist a la planta baixa amb el revestiment arrebossat de la primera planta. Està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada en filades més o menys regulars. Pel que fa a la façana posterior, la qual comunica amb un cobert que porta al jardí, cal dir que conserva obertures emmarcades amb carreus de pedra ben escairats. De la resta de volums adossats a la part posterior de l'edifici principal, destaca el que tanca la finca per la banda nord. És de planta rectangular, amb la coberta de teula d'un sol vessant i està distribuit en planta baixa i pis. Presenta obertures rectangulars amb porticons de fusta i un gran plafó de ceràmica vidrada de color blau, situat a la façana orientada a migdia (no es descarta que es pugui tractar d'un rellotge de sol).<\/p> ","codi_element":"08071-23","ubicacio":"Carrer de Pere Palomas, 1-Carrer de Ramon Morera, 6, 08289","historia":"
El nom amb el que es coneix la casa procedeix d'un antic propietari que era originari de la masia de cal Ganxo, situada entre la riera i l'antic camí per anar a Jorba. El renom s'atribueix al fet que cada vegada que plovia, el pas de la riera s'inundava i els cotxes hi quedaven enganxats. Els de la masia agafaven un cavall i una mula i, amb l'ajuda d'una corda i un ganxo, arrossegaven els cotxes fins alliberar-los. Durant la Guerra Civil, les dones del poble es reunien al primer pis de l'edifici per cosir la roba dels soldats. També sabem que durant un temps, la casa va pertanyer a la família Clotet i, posteriorment, fou anomenada Ca l'Aliguer. Actualment també es coneix com a Cal Malgosa, pel cognom dels actuals propietaris. La casa integra dins la seva propietat que la casa del carrer d'Àngel Guimerà, número 1.<\/p> ","coordenades":"41.6363600,1.5182500","utm_x":"376587","utm_y":"4610463","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47440-foto-08071-23-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47440-foto-08071-23-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47440-foto-08071-23-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"El ràfec de l'edifici principal, que està decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, es pot observar en d'altres edificis del carrer de Vilanova. A la façana de ponent del volum principal destaca una gran barbacoa d'obra decorada amb rajoles vidriades acolorides amb motius florals i vegetals. Per la seva tipologia constructiva, la datació de l'edifici s'estableix a cavall entre els segles XVII i XVIII.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47441","titol":"La Unió","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-unio","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer de Pere Palomas'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 16. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 360.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici cantoner de planta rectangular format per dos cossos adossats, amb pati lateral i un volum aïllat situat a l'extrem de tramuntana de la finca. La construcció ha estat rehabilitada i presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al carrer de Pere Palomas. Totes les obertures del parament són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. La planta baixa presenta un gran portal d'accés al interior i tres finestrals allargats amb els ampits de ceràmica. Al pis, en canvi, hi ha quatre finestrals de la mateixa tipologia que tenen sortida a un gran balcó corregut, amb la llosana motllurada i barana de ferro decorada. Damunt dels finestrals destaquen quatre petites obertures romboïdals disposades sota coberta. La façana està rematada per una cornisa motllurada i coronada per un plafó rectilini de perfil ondulat central, que amaga el carener i la teulada. Al centre del plafó destaca l'any de construcció en esgrafiat, 1904. El revestiment de la façana es troba arrebossat i pintat, amb sòcol inferior. Pel que fa a la façana lateral, orientada al pati, cal dir que presenta obertures rectangulars majoritàriament reformades. Unes escales de ferro exteriors donen accés al primer pis des del pati. La façana deixa l'aparell de l'obra vist, consistent en pedra de diverses mides disposada en filades més o menys regulars.<\/p> ","codi_element":"08071-24","ubicacio":"Carrer de Pere Palomas, 2-4, 08289","historia":"
Des de principis del segle XX i fins a la dècada dels anys 20, l'edifici fou la seu de la societat recreativa La Unió, la qual tenia una elevada participació popular. L'edifici disposava d'una sala molt gran que durant les festes majors s'utilitzava de sala de ball. Posteriorment, l'edifici es va destinar a fàbrica de teixits, propietat en primera instància de Josep Alsina i amb 40 telers, entre els anys 1920 i 1935. Durant un temps indeterminat, tant l'edifici com les dues cases veïnes (actuals números 6 i 8 del carrer de Pere Palomas) eren propietat del sr. Carbonell d'Igualada. La seva dona era filla de Copons i tenien una sabateria a la ciutat. Actualment, la casa també es coneix com Ca la Conxita Monrabà.<\/p> ","coordenades":"41.6361700,1.5182000","utm_x":"376583","utm_y":"4610442","any":"1904","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47441-foto-08071-24-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47441-foto-08071-24-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47441-foto-08071-24-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47442","titol":"Cal Gravat \/ Cal Martí Caus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-gravat-cal-marti-caus","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer de Pere Palomas'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 16.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici entremitgeres format per dos cossos adossats, que li confereixen una planta rectangular. La coberta del volum principal és de teula àrab de dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, mentre que volum secundari està cobert per un terrat delimitat amb una barana de ferro. La construcció està distribuïda en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana orientada al carrer de Pere Palomas. Presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda reformada. A banda i banda hi ha dues obertures rectangulars reformades, la de la dreta amb accés al garatge. Les obertures de la primera planta es corresponen amb tres finestrals rectangulars emmarcats amb carreus de pedra escairats i les llindes planes. El del centre té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorada. Els finestrals laterals presenten els ampits motllurats. La composició i tipologia dels buits del segon pis és la mateixa que a la primera planta, tot i que les obertures són més petites i els emmarcaments són arrebossats. A les golfes hi ha dues senzilles finestres rectangulars reformades. La façana està rematada per un ràfec de teula àrab i està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades més o menys regulars.<\/p> ","codi_element":"08071-25","ubicacio":"Carrer de Pere Palomas, 3, 08289","historia":"
La casa la va comprar el masover de la masia de Cal Gravat, avi de l'actual propietari. Aquesta masia, actualment enderrocada, estava situada a Viladases i va adoptar el sobrenom del pagès que la va fer construir, el qual tenia la cara gravada. Martí Caus és el nom de l'anterior propietari de l'edifici.<\/p> ","coordenades":"41.6362900,1.5183200","utm_x":"376593","utm_y":"4610455","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47442-foto-08071-25-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47442-foto-08071-25-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47442-foto-08071-25-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47443","titol":"Cal Conillo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-conillo","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer de Pere Palomas'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 16.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Els revestiments de les façanes i els tancaments de les obertures es troben en mal estat de conservació.","descripcio":"
Edifici cantoner format per dos cossos adossats que li confereixen una planta rectangular. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants disposada a dos nivells, amb el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuit en planta baixa, tres pisos i golfes, amb la façana orientada al carrer de Pere Palomas. Presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. La dovella central està decorada amb una petxina en alt relleu i està emmarcada per la data de construcció de l'edifici, 1767. El portal està emmarcat per dues grans obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, una d'elles per accedir al garatge. Al pis destaca un finestral d'obertura rectangular damunt del portal, amb l'emmarcament bastit en pedra i sortida a un balcó simple amb barana de ferro. A banda i banda, dues senzilles finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i els ampits de pedra. Per útlim, les obertures dels pisos superiors són força senzilles i han estat reformades. El mateix succeeix amb les obertures de les façanes laterals, senzilles i reformades també. Les tres façanes estan rematades per un ràfec reformat amb maons i mènsules. La construcció presenta l'aparell de l'obra vist degut al mal estat de conservació del revestiment arrebossat. La planta baixa està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada en filades més o menys regulars, mentre que els pisos superiors estan bastits amb terra, probablement tàpia.<\/p> ","codi_element":"08071-26","ubicacio":"Carrer de Pere Palomas, 7, 08289","historia":"
La procedència del nom de la casa és desconeguda, tot i que és probable que tingués relació amb una antiga masia del mateix nom, que estava situada fora del nucli urbà, pel camí d'anar a Calaf.<\/p> ","coordenades":"41.6361500,1.5185200","utm_x":"376609","utm_y":"4610440","any":"1767","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47443-foto-08071-26-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47443-foto-08071-26-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47443-foto-08071-26-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47444","titol":"Cal Pams \/ Cal Tres Pams","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-pams-cal-tres-pams","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 16.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana. La construcció està distribuïda en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana orientada al carrer de Sant Magí. Presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana. Al seu costat hi ha una petita finestra rectangular, amb els brancals i la llinda bastits amb carreus de pedra escairats, i reixa de ferro. Les obertures de la primera planta es corresponen amb dos finestrals rectangulars que tenen sortida a dos balcons simples, amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro decorades. El que es troba situat damunt del portal té els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana. En canvi, el lateral presenta l'emmarcament arrebossat. Les obertures del segon pis són rectangulars, amb l'emmarcament arrebossat i es corresponen amb una finestra que conserva l'ampit de pedra, i un finestral amb sortida a un balcó simple amb la llosana semi-circular i la barana de ferro treballada. A les golfes, les finestres són senzilles i d'obertura rectangular. La façana està rematada per una cornisa de maons i mènsules de fusta actualment reformada. La façana presenta l'aparell de l'obra vist a la planta baixa, bastit en pedra desbastada de diverses mides disposada regularment. Als pisos superiors, la façana conserva el revestiment arrebossat i emblanquinat.<\/p> ","codi_element":"08071-27","ubicacio":"Carrer de Sant Magí, 3, 08289","historia":"
Es creu que antigament, la casa formava part de Cal Poldo (plaça de Ramon Godó, 14) a la que es troba adossada. Els dos sobrenoms provenen del costum d'un avantpassat de dir que les coses no venien de tres pams.<\/p> ","coordenades":"41.6372600,1.5176600","utm_x":"376540","utm_y":"4610564","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47444-foto-08071-27-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47444-foto-08071-27-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47444-foto-08071-27-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47445","titol":"Cal Gilabert \/ La Casa Gran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-gilabert-la-casa-gran","bibliografia":"
CLUB ESCOLAR 3C (1997). 'Carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 2. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons.<\/p>
LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 69.<\/p>
MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 16.<\/p>
MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 22. http:\/\/www.poblesdecatalunya.cat\/element.php?e=4876 http:\/\/www.altaanoia.info\/cat\/Punts-d-Interes\/Cal-Gelabert-Cal-Clotet-o-Ca-la-Ciana http:\/\/www.festacatalunya.cat\/poblacions-veure_altres_llocs-0807130008-<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"El revestiment de la façana principal està força degradat, inclosos els esgrafiats que la decoren.","descripcio":"
Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb un jardí posterior amb piscina. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Sant Magí, disposa d'un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana. A cada banda hi ha dues petites finestres rectangulars bastides amb quatre carreus de pedra i reixes de ferro. Damunt seu hi ha dues obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, que probablement són resultat d'alguna reforma. Les obertures del primer pis es corresponen amb tres finestrals rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i les llindes planes. Tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro decorades. A la segona planta hi ha dues finestres rectangulars amb els ampits de pedra, situades als laterals, i un finestral rectangular central, amb l'emmarcament arrebossat i sortida a un balcó simple de dimensions més petites que l'anterior. A les golfes hi ha tres senzilles finestres arrebossades. L'element més destacable del parament és la decoració esgrafiada que encara es conserva a l'alçada dels pisos superiors. Està situada entre els buits i distribuïda en dos registres. Consisteix en quatre parelles de columnes amb cràteres als basaments i capitells d'estil corinti. Les dues parelles de la segona planta també sostenen cràteres, tot i que rematades amb florons. En els espais delimitats per les columnes hi ha cartel·les de diferent mesura. Alhora, la façana està emmarcada per dues columnes de les mateixes característiques situades als laterals. La façana està rematada per un ràfec decorat amb motius geomètrics de color teula i blanc, sostingut amb mènsules i llates de fusta, i presenta un revestiment arrebossat i pintat. La façana posterior, orientada al jardí, presenta una terrassa descoberta al nivell del primer pis des de la que s'accedeix a una galeria d'arcs de mig punt emblanquinats. Unes escales comuniquen aquesta terrassa amb el jardí.<\/p> ","codi_element":"08071-28","ubicacio":"Carrer de Sant Magí, 9, 08289","historia":"
Gilabert és el cognom dels actuals propietaris. El cognom Clotet procedeix dels propietaris de la fàbrica de teixits que hi havia hagut a l'escorxador de la vila. El sobrenom de Ciana prové de l'abreviatura del nom Verenciana, avantpassat de la família Clotet. És probable, tot i que no ho podem assegurar, que la casa fos coneguda com a cal Carbonell durant el segle XVIII. En aquest sentit, tenim notícia que durant la segona meitat de segle, alguns dels negociants més influents de la població s'estaven construint grans edificis residencials a la banda de ponent del camí ral a Calaf (o carrer Major). Un d'aquests, juntament amb els Romeu i els Gili, era la família Carbonell (Muset 2006: 22).<\/p> ","coordenades":"41.6374200,1.5174900","utm_x":"376526","utm_y":"4610582","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47445-foto-08071-28-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47445-foto-08071-28-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47445-foto-08071-28-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-03-14 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"El ràfec de l'edifici principal, que està decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, es pot observar en d'altres edificis dels carrers de Vilanova i de Pere Palomas.També coneguda com Cal Clotet i Ca la Ciana, depenent de la etapa històrica.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["6"]},{"id":"47446","titol":"Cal Romeu \/ Cal Cinto Romeu \/ Cal Senyor Ricardo \/ Cal Torra Pujol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-romeu-cal-cinto-romeu-cal-senyor-ricardo-cal-torra-pujol","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (1997). Catalunya i el mercat espanyol al segle XVIII: els traginers i els negociants de Calaf i Copons. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 201. MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 327. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 21-22.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats i amb jardí posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Sant Magí, disposa d'un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana gravada amb el nom 'SINTO RUMEU' i l'any de construcció 1766 envoltant l'anagrama de Crist 'IHS'. Al costat del portal, a cada banda, hi ha una finestra rectangular bastida amb quatre carreus de pedra i un gran finestral rectangular reformat, ambdues obertures protegides amb reixes de ferro. Les obertures del primer pis es corresponen amb tres obertures rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i les llindes planes, exceptuant la de tramuntana que presenta l'emmarcament arrebossat. El finestral central té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro. Les obertures laterals, en canvi, es corresponen amb dues finestres amb l'ampit motllurat. A la segona planta hi ha dues finestres rectangulars amb els ampits de pedra, tot i que els emmarcaments són arrebossats, i una petita finestra rectangular que correspon a una de les reformes de l'edifici. Les obertures de les golfes són tipològicament idèntiques a l'anterior. La façana està rematada per un ràfec de dents de serra pintat i presenta un revestiment arrebossat força degradat. De la façana posterior, orientada al jardí, destaca una galeria d'arcs de mig punt al segon pis amb sortida a una terrassa descoberta, i un petit cos adossat a l'extrem de tramuntana, amb teulada d'un sol vessant.<\/p> ","codi_element":"08071-29","ubicacio":"Carrer de Sant Magí, 13, 08289","historia":"
Fins a principis del segle XVIII, els conreus de regadiu ocupaven bona part del sector de ponent del carrer de Sant Magí, que antigament es coneixia com el carrer Major. Però a mitjans de segle, entre les dècades de 1740 i 1760, hi ha constància de la reconstrucció de diversos edificis del sector de llevant, sota del carrer del Mur actual. I posteriorment, l'activitat constructiva i especulativa es concentra al Cap de Vila, al sector de tramuntana . És en aquest escenari que el comerciant Jacint Romeu, al que es refereix el nom gravat a la llinda del portal d'accés a l'edifici, s'està construint la casa, situada a la banda de ponent del carrer i finalitzada l'any 1766. Els Romeu eren una de les nissagues més destacables i actives de la diàspora coponenca del segle XVIII respecte al comerç espanyol. Juntament amb d'altres famílies coponenques de negociants i comerciants, com els Gili o els Sans, compraven i venien terrenys de conreu en aquesta zona, invertint-hi els seus capitals (Muset 2006: 21). Així per exemple, tenim notícia que l'any 1786, Jacint Romeu adquireix l'hort d'en Rius, situat a la banda de ponent del carrer, prop del camí del Mig i de la seva residència. El senyor Ricardo fou un altre dels propietaris de l'edifici. Era un duaner d'Igualada que repartia tabac i tenia diverses finques i propietats. Durant un temps també que va pertanyer a la família de cal Torra, essent coneguda amb el nom de cal Torra Pujol.<\/p> ","coordenades":"41.6376200,1.5174400","utm_x":"376522","utm_y":"4610604","any":"1766","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47446-foto-08071-29-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47446-foto-08071-29-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47446-foto-08071-29-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47447","titol":"Cal Tardà \/ Ca la Tereseta Torra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-tarda-ca-la-tereseta-torra","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 21-22.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici entremitgeres de planta rectangular, rehabilitat i amb jardí posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Sant Magí, disposa d'un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb quatre grans carreus de pedra escairats i la llinda plana. Al costat de migdia del portal, obert al parament de la façana, destaca el passatge que dóna accés al camí del Mig. A la banda de tramuntana, en canvi, hi ha una petita finestra rectangular amb la llinda plana. Les obertures de les tres plantes superiors es repeteixen tipològicament parlant: són rectangulars, amb les llindes arrebossades i es van empetitint en funció de la planta que ocupen. Es corresponen amb dues finestres laterals amb els ampits de pedra motllurats i un finestral central amb sortida a un balcó simple. En el cas de les golfes, es tracta més aviat d'una finestra balconera. La façana està rematada per un ràfec de maons i teula àrab decorada amb dents de serra pintades. El parament deixa l'aparell de l'obra vist, bastit amb pedres desbastades de diverses mides disposades en filades regulars.<\/p> ","codi_element":"08071-30","ubicacio":"Carrer de Sant Magí, 17-Camí del Mig, 08289","historia":"
Fins a principis del segle XVIII, els conreus de regadiu ocupaven bona part del sector de ponent del carrer de Sant Magí, que antigament es coneixia com el carrer Major. Però a mitjans de segle, entre les dècades de 1740 i 1760, hi ha constància de la reconstrucció de diversos edificis del sector de llevant, sota del carrer del Mur actual. I posteriorment, l'activitat constructiva i especulativa es concentra al Cap de Vila, al sector de tramuntana . El nom actual de la casa procedeix del cognom de la família propietaria. Anteriorment, la casa era coneguda com ca la Tereseta Torra. De fet, els diferents propietaris de l'edifici han estat descendents de la masia de cal Torra, actualment coneguda com cal Torra de la Masia, situada a la carretera que va a Veciana.<\/p> ","coordenades":"41.6378100,1.5173900","utm_x":"376518","utm_y":"4610626","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47447-foto-08071-30-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47447-foto-08071-30-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47447-foto-08071-30-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47448","titol":"Cal Xuclamel \/ Cal Tort","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-xuclamel-cal-tort","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (1997). Catalunya i el mercat espanyol al segle XVIII: els traginers i els negociants de Calaf i Copons. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 200-201. MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 327, 330, 332-333. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28-29.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici cantoner de planta rectangular, format per dos cossos adossats. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal està orientada a una petita placeta que crea el carrer de Sant Magí en l'enllaç amb la plaça del mateix nom. Presenta un portal d'accés rectangular adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. A la dovella clau hi ha el nom 'RAMON MORERA' i l'any 1751, emmarcats en un relleu romboidal decorat. Al pis hi ha un finestral rectangular emmarcat de carreus de pedra i amb la llinda plana, que té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i barana de ferro. A la segona planta, en canvi, destaca una finestra balconera amb l'emmarcament arrebossat. Al seu torn, l'obertura de les golfes ha estat reformada. Pel que fa a les obertures del volum adossat a tramuntana, cal dir que es troben totes reformades, exceptuant la llinda del portal d'accés al garatge, amb la data 1743 inscrita dins d'una motllura acolorida. Tot i així, també destaca la galeria del pis superior, oberta a l'exterior mitjançant dos arcs deprimits còncaus sostinguts per un pilar central amb les impostes motllurades. La façana està rematada per un simple voladís emblanquinat i presenta el parament arrebossat i pintat.res de les tres plantes superiors es repeteixen tipològicament parlant: són rectangulars, amb les llindes arrebossades i es van empetitint en funció de la planta que ocupen. Es corresponen amb dues finestres laterals amb els ampits de pedra motllurats i un finestral central amb sortida a un balcó simple. En el cas de les golfes, es tracta més aviat d'una finestra balconera. La façana està rematada per un ràfec de maons i teula àrab decorada amb dents de serra pintades. El parament deixa l'aparell de l'obra vist, bastit amb pedres desbastades de diverses mides disposades en filades regulars.<\/p> ","codi_element":"08071-31","ubicacio":"Carrer de Sant Magí, 24, 08289","historia":"
A mitjans del segle XVIII, entre les dècades de 1740 i 1760, hi ha constància de la reconstrucció de diversos edificis al sector de llevant del carrer de Sant Magí (antic carrer Major), sota del carrer del Mur actual. El nom de la llinda del portal d'accés a la casa fa referència a Ramon Morera i Tomàs (1718-1781), negociant a Arévalo, que estava casat amb Maria Enric, filla d'un pagès de Jorba (Muset 2000: 333). Els Morera formaven part del nombrós grup de negociants sorgit a Copons durant el segle XVIII, tot i que no eren una de les famílies més arrelades ja que feia poc temps que s'havien traslladat a la població (Muset 2000: 327). De fet, l'activitat econòmica familiar registrada a Copons no va més enllà de la dècada del 1750. Tot i això, els pactes matrimonials amb algunes de les famílies més representatives de la vila els garantiren la presència en els cercles més influents de la diàspora coponenca, evolucionant i enriquint-se ràpidament (Muset 2000: 332). Pel que als renoms amb els que es coneix l'edifici, cal dir que Tort és el nom del actual propietari. El sobrenom de Xuclamel és de procedència desconeguda, però s'associa al fet que hi podrien haver elaborat i venut mel.<\/p> ","coordenades":"41.6379500,1.5175900","utm_x":"376535","utm_y":"4610641","any":"1751","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47448-foto-08071-31-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47448-foto-08071-31-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47448-foto-08071-31-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47449","titol":"Cal Xera \/ Cal Figueres \/ Cal Bertran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-xera-cal-figueres-cal-bertran","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 9-10, 31.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per tres cossos adossats. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer d'Àngel Guimerà, compta amb un portal d'accés d'arc escarser adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. A la dovella clau hi ha una voluta motllurada a mode de mènsula amb l'any de construcció, 1767. Al seu costat destaca una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra i reixa de ferro. Les obertures del primer pis són rectangulars i presenten les llindes planes i els brancals bastits amb carreus. Als laterals del parament s'obren dues finestres amb l'ampit motllurat, mentre que al centre hi ha un gran finestral amb sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada. La segona planta es caracteritza per tres simples finestres rectangulars reformades. A les golfes destaca una galeria reformada i oberta a l'exterior, mitjançant tres grans obertures delimitades amb baranes de gelosia. Dues estan obertes a la façana lateral de la construcció, orientada a una petita placeta creada davant de l'ajuntament del poble. Aquest parament compta amb la majoria d'obertures reformades, tot i que destaquen els brancals bastits amb carreus de pedra de la porta del garatge i els del balcó del primer pis. La façana principal està rematada per una barbacana sostinguda amb mènsules i tots dos paraments estan arrebossats i pintats.<\/p> ","codi_element":"08071-32","ubicacio":"Carrer d'Àngel Guimerà, 5, 08289","historia":"
La casa està situada en el tram més meridional de l'antic camí reial d'Igualada a Calaf i als Prats de Rei (antic carrer Major), prop de la zona de Sòl de Vila o Sòl Carrer (illa formada pels actuals carrers d'Àngel Guimerà, Vilanova i Pere Palomas, tot i que posteriorment aquesta denominació s'apliqués també a tot el traçat del carrer de Vilanova) (Muset 2006: 9-10). Durant la segona meitat del segle XVIII, com a conseqüència del increment de noves construccions, es va anar configurant la futura estructura urbana del municipi, amb la creació de nous carrers i la consolidació i allargament d'altres, com per exemple el carrer Major que acabà desembocant en l'actual carrer d'Àngel Guimerà. Cal Xera era el nom d'una antiga casa del barri de la Roquera, els propietaris de la qual es van traslladar a viure al nucli urbà, al carrer d'Àngel Guimerà. Sembla ser que prové del fet que quan vivien a la Roquera, convidaven els seus veïns a pujar a fer una foguera ('xera'). També es coneix com a cal Bertran (actuals propietaris) i, a principis del segle XX, com a cal Figueres, avantpassats de la família. L'any 1911, aquests darrers cediren el solar on tenien l'hort al Centre Instructiu Coponenc per construir la seva seu, la Barraca.<\/p> ","coordenades":"41.6365400,1.5183900","utm_x":"376599","utm_y":"4610483","any":"1767","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47449-foto-08071-32-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47449-foto-08071-32-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47449-foto-08071-32-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47450","titol":"Cal Forner \/ Cal Croel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-forner-cal-croel","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 31, 33.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici cantoner de planta rectangular, format per dos cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal. També compta amb una terrassa superior. Està distribuït en soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer d'Àngel Guimerà, compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana. Les obertures dels pisos superiors han estat reformades i són totes de les mateixes característiques: rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. Al primer pis es corresponen amb tres finestrals amb sortida a tres balcons simples. A la segona planta el balcó es repeteix, tot i que és de mides inferiors. La resta d'obertures del parament es corresponen amb simples finestres amb els ampits de pedra motllurats. Les altres façanes de la construcció estan orientades al tram empedrat que enllaça amb les escales que pugen a l'església i al carrer de Vilanova. Ambdós paraments presenten obertures rectangulars reformades, amb els emmarcaments arrebossats. De la façana orientada al carrer de Vilanova destaca el portal d'accés, emmarcat amb carreus de pedra, i la llinda gravada d'una finestra, amb les inicials 'J.J' i l'any 1908. La construcció està rematada per un ràfec decorat amb motius geomètrics de color teula i blanc, sostingut amb mènsules i llates de fusta. Alhora deixa l'aparell de l'obra vist, format per pedres desbastades de diverses mides disposades en filades regulars.<\/p> ","codi_element":"08071-33","ubicacio":"Carrer d'Àngel Guimerà, 6, 08289","historia":"
Durant la segona meitat del segle XVIII, com a conseqüència del increment de noves construccions, es va anar configurant la futura estructura urbana del municipi, amb la creació de nous carrers i la consolidació i allargament d'altres, com per exemple el carrer Major que acabà desembocant en l'actual carrer d'Àngel Guimerà. De la zona on s'ubica la casa sabem que l'any 1770 s'obrí el camí que anava al campanar i que el 1790 es construiren les escales que en origen pujaven des del carrer Major fins a l'església. Sembla probable doncs que la construcció de la casa succeís durant la segona meitat del segle XVIII. La casa es coneix amb el nom de cal Forner per l'ofici del propietari. Anteriorment també fou coneguda per cal Ramon Lluïsa i per ca la Nuri (nom de l'esposa de l'anterior forner). Abans de ser una fleca, a l'edifici s'hi ubicava una barberia i també una fonda, coneguda amb el nom de cal Croel. Actualment, en el forn s'elabora la crespella o garlanda típica del ball del mateix nom, que es celebra a la vila per la Festa Major de Sant Sebastià, pels voltants del 20 de gener.<\/p> ","coordenades":"41.6363400,1.5186700","utm_x":"376622","utm_y":"4610461","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47450-foto-08071-33-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47450-foto-08071-33-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47450-foto-08071-33-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"El ràfec de l'edifici principal, que està decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, es pot observar en d'altres edificis dels carrers de Vilanova i de Pere Palomas.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47451","titol":"La Barraca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-barraca-1","bibliografia":"
CARRERAS VERDAGUER, M. Gràcia (2013). 'Exposició Centre Instructiu Coponenc'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 36, p. 17. 'Esfondrament del sostre de la barraca'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, 2002, núm. 14, p. 11. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 16. PONS, Núria; LLIRÓ, Imma (2002). 'L'adéu definitiu al Centre Instructiu Coponenc'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 13, p. 19. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 360. TOMAS PUJABET, Elisabet (2009). 'La Barraca'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 28, p. 27.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està rehabilitat i s'organitza en una sola planta més golfes, amb la façana principal orientada al carrer d'Àngel Guimerà. Presenta obertures rectangulars, majoritàriament protegides amb baranes de ferro. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc.<\/p> ","codi_element":"08071-34","ubicacio":"Carrer d'Àngel Guimerà, 7, 08289","historia":"
La Barraca era la seu del Centro Instructivo del Obrero de Copons (Centre Instructiu Coponenc), una societat privada sorgida a principis del segle XX, gràcies a la iniciativa de diversos veïns del municipi. Aquest centre va arribar a tenir més de 100 socis entre els anys 1910 i 1932. El terreny on es troba construit l'edifici era l'antic hort de cal Figueres, la casa a la que es troba adossada la Barraca (actualment cal Xera). Sembla ser que quan es va fundar el centre, els propietaris de cal Figueres aportaren el terreny. La finca fou escripturada el 12 d'octubre de l'any 1911 a nom del centre. Durant bona part del segle XX, la Barraca va ser l'autèntic local social del poble (amb cinema, sala polivalent, bar, etc.). Finalment, el mes d'octubre de l'any 2000, es va extingir el Centre Instructiu Coponenc i es va fer donació de tot el patrimoni a l'ajuntament, inclós l'edifici. De totes maneres, tant el bar com la sala restaren oberts i a la disposició de la gent de Copons. Tot i això, donat el mal estat de conservació de la construcció, el 5 de juny de 2002 es va esfondrar el sostre, quedant inutilitzat del tot. Actualment, l'edifici és una de les seus del CEIP Copons juntament amb l'edifici situat al davant.<\/p> ","coordenades":"41.6366100,1.5182900","utm_x":"376591","utm_y":"4610491","any":"1911","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47451-foto-08071-34-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47451-foto-08071-34-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47451-foto-08071-34-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47452","titol":"Ajuntament de Copons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ajuntament-de-copons","bibliografia":"
BERTRAN, Jordi (1999). 'Inauguració ajuntament'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 8, p. 5. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 17.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici entremitgeres completament rehabilitat, format per dos cossos adossats. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuit en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada al carrer d'Àngel Guimerà, compta amb obertures rectangulars a la planta baixa (portal d'accés i dos grans finestrals). En canvi al primer pis, destaquen tres obertures d'arc rebaixat que tenen sortida a un balcó corregut amb la llosana motllurada. A la segona planta hi ha un balcó central simple emmarcat per dues finestres rectangulars. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat, amb un sòcol aplacat a la planta baixa.<\/p> ","codi_element":"08071-35","ubicacio":"Carrer d'Àngel Guimerà, 8, 08289","historia":"
A principis del segle XX, l'edifici era la seu del centre anomenat l'Amistat, on hi havia una sala de ball. Posteriorment s'hi va instal·lar un cafè anomenat la Cooperativa que va compartir l'edifici amb el Centre Republicà entre els anys 1931 i 1939. Després de la guerra, l'edifici passà a mans de la Falange Espanyola. En aquesta època, al pis superior hi havia un cinema. Per la Festa Major es feia el ball a la Barraca i el bar en aquest edifici. També sabem que durant un temps indeterminat, al primer pis hi havia la fàbrica de teixits de Bartomeu Closa. El nou ajuntament fou inaugurat el 18 d'abril del 1999.<\/p> ","coordenades":"41.6365200,1.5186900","utm_x":"376624","utm_y":"4610480","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47452-foto-08071-35-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47452-foto-08071-35-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47452-foto-08071-35-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'edifici també compta amb un accés des del costat de les escales de l'església, per accedir tant a l'arxiu municipal com al jutjat de pau.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47453","titol":"Cal Jover","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-jover","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (1997). Catalunya i el mercat espanyol al segle XVIII: els traginers i els negociants de Calaf i Copons. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, apèndix núm. 1. MUSET I PONS, Assumpta (1998b). 'Los Vidal, una estirpe de negociantes catalanes del siglo XVIII'. Espacio, Tiempo y Forma, Serie IV, Hª Moderna, t. 11, p. 324-327. MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 332.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està rehabilitat i s'organitza en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada al carrer d'Àngel Guimerà. Presenta un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana gravada amb les inicials 'JC' i l'any 1932. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars, amb l'emmarcament arrebossat i l'ampit de pedra. De la primera planta destaca el finestral central, rectangular i emmarcat amb carreus escairats, que té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro. Als costats hi ha dues senzilles finestres de les que destaquen els ampits motllurats. A la part superior del balcó central, encastada al parament, destaca una llinda reaprofitada gravada amb el nom 'YOAN VIDAL' i l'any 1754. Les obertures del segon pis es corresponen amb tres finestres rectangulars de les mateixes característiques que les anteriors. De les golfes destaquen tres petites obertures ovalades sota coberta. La façana lateral, orientada al carrer de Ramon Morera, presenta majoritàriament obertures rectangulars amb els ampits motllurats. Les de la planta baixa compten amb arcs de descàrrega bastits amb maons per alleugerir el pes. La façana posterior, en canvi, es caracteritza per la presència de terrasses sostingudes amb revoltons. La construcció presenta tant la façana principal com la posterior arrebossades i pintades, mentre que la lateral deixa l'aparell de l'obra vist. Està format per pedres desbastades de diverses mides, disposades en filades regulars.<\/p> ","codi_element":"08071-36","ubicacio":"Carrer d'Àngel Guimerà, 9, 08289","historia":"
Durant la segona meitat del segle XVIII, com a conseqüència del increment de noves construccions, es va anar configurant la futura estructura urbana del municipi, amb la creació de nous carrers i la consolidació i allargament d'altres, com per exemple el carrer Major que acabà desembocant en l'actual carrer d'Àngel Guimerà. Sembla ser que la casa la van construir els membres de la família Jover. Originàriament, es tractava d'una casa de dues plantes, tot i que durant la primera meitat del segle XX, l'edifici fou rehabilitat i s'hi bastí la construcció actual. És probable que aquesta reforma es correspongui amb la data gravada a la llinda del portal d'accés, 1932. Els Jover eren una de les nissagues més destacables i actives de la diàspora coponenca del segle XVIII respecte al comerç espanyol, juntament amb d'altres famílies com els Vidal, els Segura o els Romeu. De fet, els pactes matrimonials amb algunes d'aquestes famílies garantien la presència en els cercles més influents, enriquint-se i adquirint prestigi social ràpidament (Muset 2000: 332). I és precisament amb la nissaga dels Vidal amb qui dugueren a terme una complexa col·laboració comercial. Així doncs, la presència de la llinda gravada amb el nom Vidal pot estar relacionada amb aquestes sinèrgies.<\/p> ","coordenades":"41.6367000,1.5181400","utm_x":"376579","utm_y":"4610501","any":"1754","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47453-foto-08071-36-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47453-foto-08071-36-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47453-foto-08071-36-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Actualment, l'edifici està distribuit en diversos habitatges.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47454","titol":"Escola de Copons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escola-de-copons","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 17.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està rehabilitat i distribuit en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al carrer d'Àngel Guimerà. Presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. A la planta baixa hi ha el portal d'accés i als pisos superiors tres finestrals. La construcció crea una cantonada en el mateix carrer on s'ubica una petita finestra rectangular protegida amb barana de ferro. L'edifici presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc.<\/p> ","codi_element":"08071-37","ubicacio":"Carrer d'Àngel Guimerà, 16, 08289","historia":"
L'edifici és força emblemàtic donat que va ser la seu de l'ajuntament durant molts anys. Alhora, al pis superior hi havia l'escola dels nens, mentre que als baixos s'ubicava la presó. Un cop la presó va desaparèixer, en aquest espai s'hi emmagatzemava el carbó per fer funcionar les estufes de les escoles de nens i de nenes, aquesta última ubicada a cal Jover Pobre, al carrer de Vilanova. El carbó es dipositava a dins de l'estança a través de la petita finestra situada a la cantonada lateral de l'edifici. Actualment és una de les seus del CEIP Copons juntament amb l'edifici de la Barraca, que es troba situada al davant.<\/p> ","coordenades":"41.6367200,1.5184200","utm_x":"376602","utm_y":"4610503","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47454-foto-08071-37-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47454-foto-08071-37-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47454-foto-08071-37-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47455","titol":"Cal Javier \/ Cal Ventura \/ Cal Torret Pascual","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-javier-cal-ventura-cal-torret-pascual","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 17.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb pati posterior i un volum aïllat situat al fons de la finca. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada al carrer d'Àngel Guimerà, compta amb un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. A la dovella clau hi ha gravat l'any de construcció, 1752, i una creu llatina. Al seu costat destaca una petita finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, tot i que en falta un. Les obertures del primer pis són rectangulars i presenten els emmarcaments arrebossats. Als laterals s'obren dues finestres amb els ampits motllurats, mentre que al centre hi ha un finestral que té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada. La segona planta presenta les obertures reformades, de diverses tipologies i amb els emmarcaments arrebossats. La construcció presenta el parament arrebossat, tot i que a la planta baixa s'observa perfectament l'aparell de l'obra. Està bastit amb carreus de pedra ben escairats, disposats en filades.<\/p> ","codi_element":"08071-38","ubicacio":"Carrer d'Àngel Guimerà, 18-Carrer del Mur, 7, 08289","historia":"
El senyor Javier va ser el secretari de l'ajuntament durant un temps i és un avantpassat dels propietaris actuals. Quan se'n va anar a viure a Piera, va llogar la casa a la família Ventura.<\/p> ","coordenades":"41.6367900,1.5183600","utm_x":"376597","utm_y":"4610511","any":"1752","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47455-foto-08071-38-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47455-foto-08071-38-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47455-foto-08071-38-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47456","titol":"Cal Segura","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-segura","bibliografia":"
Copons. Plànol urbà \/ Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 69. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2000). L'evolució familiar i comercial d'una companyia coponenca del segle XVIII: Ramon i Agustí Morera i Cia. Barcelona: Col·legi de Notaris de Catalunya, p. 326-327. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 9-10, 33. http:\/\/www.poblesdecatalunya.cat\/element.php?e=4871 http:\/\/www.festacatalunya.cat\/poblacions-veure_altres_llocs-0807130008-cat-altres_llocs_per_visitar.htm http:\/\/www.altaanoia.info\/cat\/Punts-d-Interes\/Cal-S<\/p> ","centuria":"XVII\/XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici cantoner de planta rectangular, format per dos cossos adossats i amb un petit pati posterior orientat al carrer del Mur. Presenta la coberta de teula àrab de tres vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i una terrassa descoberta situada a l'extrem de tramuntana. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al carrer d'Àngel Guimerà. Compta amb un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb guardapols i els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. A la dovella clau hi ha gravat l'any de construcció, 1602, el nom de la família, 'SEGURA' i un petit escut a la part superior de les inscripcions. L'escut representa la família Segura a la part inferior i els Rocabertí a la superior. A banda i banda destaquen dos portals més, tot i que són d'arc apuntat i també estan emmarcats en pedra. Les obertures del primer pis són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Es corresponen amb tres finestrals que tenen sortida a un balcó corregut, amb la llosana de pedra sostinguda per mènsules i la barana de ferro decorada amb dracs alats de forja. En aquesta mateixa planta s'obre una terrassa de planta rectangular, situada a l'extrem de tramuntana del parament, amb una barana de ferro de les mateixes característiques que la del balcó. La segona planta presenta una galeria formada per quatre finestrals d'arc còncau deprimit, sostinguts per senzills pilars amb basament, imposta i capitell. La galeria està emmarcada amb carreus de pedra i presenta un ampit motllurat corregut. Oberta damunt la terrassa descoberta del primer pis hi ha una finestra de la mateixa tipologia que les de la galeria. La façana lateral, orientada al carreró de la Generalitat, presenta obertures rectangulars reformades. Tot i això destaca un antic portal d'arc de mig punt adovellat reconvertit en finestra, amb l'ampit bastit amb rajoles blaves vidrades. La construcció està rematada per una cornisa sostinguda amb mènsules de pedra i fusta que s'observa a la part superior de tots els paraments. La planta baixa de la façana principal presenta el parament bastit en pedra ben escairada disposada en filades i amb les juntures remarcades. En canvi, el dels pisos superiors està arrebossat, tot i que imita un aparell de carreuada perfectament regular. Aquest revestiment es repeteix també a la façana lateral.<\/p> ","codi_element":"08071-39","ubicacio":"Carrer d'Àngel Guimerà, 24, 08289","historia":"
La casa està situada al bell mig de l'antic camí reial d'Igualada a Calaf i als Prats de Rei (antic carrer Major), prop de la part central anomenada Mitja Vila o Mig Carrer (a l'alçada de l'actual plaça de Ramon Godó) (Muset 2006: 9-10). Durant la segona meitat del segle XVIII, com a conseqüència del increment de noves construccions, es va anar configurant la futura estructura urbana del municipi, amb la creació de nous carrers i la consolidació i allargament d'altres, com per exemple el carrer Major que acabà desembocant en l'actual carrer d'Àngel Guimerà. En aquest sentit, tenim notícia que l'any 1785 es va ordenar la demolició dels porxos davanters d'algunes de les cases del carrer Major per eixamplar la via i facilitar el trànsit de persones i animals (Muset 2006: 33). Una d'aquestes cases era la del negociant Jaume Segura, que es correspon amb l'edifici que ens ocupa. També tenim notícia que en els terrenys on actualment s'aixeca l'edifici, hi havia tres cases que foren enderrocades per la família Segura amb la intenció de construir la seva residència. Es coneixien amb els noms de cal Oleguer, cal Gruetes i cal Cisteller. Els Segura eren una de les nissagues més destacables i actives de la diàspora coponenca del segle XVIII respecte al comerç espanyol, juntament amb d'altres famílies com els Vidal, els Jover o els Romeu. Els forjats del balcó de la façana principal corresponen a l'etapa modernista, tot i que es troben integrats a la reforma de l'any 1951 que rehabilità tot l'edifici.<\/p> ","coordenades":"41.6369700,1.5181700","utm_x":"376582","utm_y":"4610531","any":"1602","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47456-foto-08071-39-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47456-foto-08071-39-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47456-foto-08071-39-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47457","titol":"Cal Manset","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-manset","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: plaça de Ramon Godó'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 21. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 6.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb un volum aïllat de grans dimensions situat a la part posterior de la finca i un gran jardí. L'edifici principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a la plaça Ramon Godó, compta amb un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana gravada amb l'any 1805. Al costat hi ha una finestra rectangular emmarcada amb quatre carreus de pedra ben escairats. Ambdues obertures estan protegides per un volum adossat a la façana que integra les voltes que caracteritzen la plaça. Al primer pis destaquen dues obertures rectangulars: hi ha una finestra amb l'emmarcament arrebossat reformada i un finestral bastit amb carreus de pedra, que té sortida a una terrassa descoberta situada damunt de les voltes que caracteritzen la plaça. La segona planta presenta una única finestra balconera d'obertura rectangular, emmarcada amb carreus de pedra i amb l'ampit motllurat. La façana està rematada per un ràfec múltiple de rajols sostinguts amb mènsules del mateix material. La planta baixa deixa l'aparell de l'obra vist, format per pedres desbastades de diverses mides disposades regularment. Els pisos superiors, en canvi, tenen el parament arrebossat. Aquest edifici està comunicat amb el volum posterior mitjançant una terrassa descoberta oberta a la segona planta. El volum aïllat és de planta rectangular, amb la coberta de teula d'un sol vessant i està organitzat en planta baixa, dos pisos i golfes. L'accés es fa des de la placeta Segura, situada al bell mig del carrer d'Àngel Guimerà. La façana principal, orientada al jardí de la finca, presenta tres arcs de mig punt adovellats per planta, al interior dels quals s'obren finestrals rectangulars reformats que tenen sortida a balcons exempts, amb les baranes de ferro ben treballades. Les obertures de les golfes es corresponen amb tres òculs ovalats emmarcats en pedra també. El volum presenta el parament arrebossat i pintat de color marronós.<\/p> ","codi_element":"08071-40","ubicacio":"Plaça de Ramon Godó, 2-Carrer d'Àngel Guimerà, 13, 08289","historia":"
Tot indica que el nucli de població originari va sorgir al voltant de l'actual plaça de Ramon Godó, coneguda popularment com a Sòl de Graus. A finals del segle XVII, la fesomia actual de la plaça, amb dues de les bandes cobertes amb voltes i l'accés per la banda de llevant, ja estava definida. Sabem que algunes de les cases que en formaven part disposaven d'hort i corral (Muset 2006: 6). Amb l'arribada del creixement constructiu experimentat al municipi durant el segle XVIII, les cases de la plaça també foren rehabilitades. L'edifici agafa el nom dels propietaris de la masia de cal Manset, situada a la Muntanya, els quals es traslladaren a viure en aquesta casa dins del nucli urbà. Durant un temps, la casa comptà amb una petita capella privada dedicada a Sant Joan Baptista, que es va ensorrar per una forta nevada l'any 1936. Després d'aquest fet, la propietat canvià de mans, i en l'actualitat, l'espai s'ha transformat en una petita placeta.<\/p> ","coordenades":"41.6369500,1.5177100","utm_x":"376543","utm_y":"4610530","any":"1805","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47457-foto-08071-40-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47457-foto-08071-40-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47457-foto-08071-40-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47458","titol":"Cal Tomàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-tomas-0","bibliografia":"
MERCADAL SEGURA, Elisenda (2007). 'Germanes Dominiques de l'Anunciata'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 7. MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: plaça de Ramon Godó'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 21. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 6. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 362.<\/p> ","centuria":"XIX\/XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici entremitgeres de planta rectangular, completament rehabilitat i amb pati posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i una terrassa descoberta a la part posterior de la construcció. Està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada a la plaça Ramon Godó. Compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana gravada amb l'any 1804. Al costat hi ha un gran portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra escairats i la llinda plana de fusta restituïda. Ambdues obertures estan protegides per un volum adossat a la façana que integra les voltes que caracteritzen la plaça. Les obertures dels pisos superiors són totes rectangulars, han estat reformades i compten amb ampits restituïts. Destaquen les de la primera planta, que tenen sortida a una terrassa descoberta situada damunt de les voltes que caracteritzen la plaça. Aquesta terrassa està protegida amb una barana de corten que fa de jardinera. La construcció presenta un parament bastit amb pedres diverses mides disposades irregularment, a la planta baixa. Els pisos superiors, en canvi, tenen el parament arrebossat.<\/p> ","codi_element":"08071-41","ubicacio":"Plaça de Ramon Godó, 3, 08289","historia":"
Tot indica que el nucli de població originari va sorgir al voltant de l'actual plaça de Ramon Godó, coneguda popularment com a Sòl de Graus. A finals del segle XVII, la fesomia actual de la plaça, amb dues de les bandes cobertes amb voltes i l'accés per la banda de llevant, ja estava definida. Sabem que algunes de les cases que en formaven part disposaven d'hort i corral (Muset 2006: 6). Amb l'arribada del creixement constructiu experimentat al municipi durant el segle XVIII, les cases de la plaça també foren rehabilitades. A finals del segle XIX, en el solar que actualment ocupa la casa juntament amb la parcel·la del costat, coneguda com el Cobert d'en Dani, hi havia el convent de la Congregació de les Germanes Dominiques de l'Anunciata, fundat a Copons l'any 1891. S'encarregaven d'ensenyar a les nenes a cosir, llegir i escriure, i també s'ocupaven dels més menuts quan les seves mares eren a treballar a la fàbrica. Sabem que l'entrada al convent es feia per la plaça i que al darrera comptava amb un safareig i un hort (Mercadal 2007: 7). Anys després de la marxa de la congregació de Copons, efectuada el dia de Nadal de l'any 1925, els propietaris de l'edifici el van fer enderrocar, creant dues finques independents amb simples coberts. Aquesta propietat era de la família Jover i l'enderroc de la construcció es dugué a terme entre els anys 1932-1935, coincidint amb la rehabilitació de cal Jover, situada al carrer d'Àngel Guimerà. És probable que la construcció de la casa es dugués a terme a mitjans del segle XX, tot i que la llinda del portal d'accés és de principis del segle XIX.<\/p> ","coordenades":"41.6369600,1.5176000","utm_x":"376534","utm_y":"4610531","any":"1804","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47458-foto-08071-41-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47458-foto-08071-41-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47458-foto-08071-41-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"El propietari compta amb una col·lecció d'eines antigues de fusteria a la que s'accedeix des del portal de grans dimensions de la façana principal.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47459","titol":"Ca l'Asidret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lasidret","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: plaça de Ramon Godó'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 21. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 6.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici entremitgeres de planta rectangular, rehabilitat i amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada a la plaça Ramon Godó. Presenta un portal d'accés doble rectangular, emmarcat amb carreus de pedra. Ambdues obertures estan retirades respecte la línia de façana de la plaça i de la casa. De fet, per accedir-hi, cal travessar un dels arcs que conformen la porxada de la plaça, integrat a l'habitatge. Es tracta d'un arc de mig punt adovellat, amb la clau gravada amb l'any 1747 emmarcat en una decoració en relleu de motius vegetals. Les obertures dels pisos superiors són totes rectangulars i han estat reformades. La de la primera planta està emmarcada en pedra, mentre que les dels pisos superiors (una per nivell) tenen l'emmarcament arrebossat. Tots els ampits han estat restituïts. La façana està rematada amb un ràfec de dents de serra pintat, sostingut amb llates i mènsules de fusta. El parament és arrebossat i pintat de color groc.<\/p> ","codi_element":"08071-42","ubicacio":"Plaça de Ramon Godó, 5, 08289","historia":"
Tot indica que el nucli de població originari va sorgir al voltant de l'actual plaça de Ramon Godó, coneguda popularment com a Sòl de Graus. A finals del segle XVII, la fesomia actual de la plaça, amb dues de les bandes cobertes amb voltes i l'accés per la banda de llevant, ja estava definida. Sabem que algunes de les cases que en formaven part disposaven d'hort i corral (Muset 2006: 6). Amb l'arribada del creixement constructiu experimentat al municipi durant el segle XVIII, les cases de la plaça també foren rehabilitades. El nom de la casa prové d'un antic propietari que es deia Isidre i era conegut com l'Asidret. Actualment la casa també es coneix com Ca la Sílvia i Cal Baños.<\/p> ","coordenades":"41.6368800,1.5175000","utm_x":"376526","utm_y":"4610522","any":"1747","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47459-foto-08071-42-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47459-foto-08071-42-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47459-foto-08071-42-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47460","titol":"Cal Solé","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-sole","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: plaça de Ramon Godó'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 21. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 6. SAUMELL GASSÓ, Jordi (2006). 'Protegim el patrimoni històric de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 22, p. 6.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per dos cossos adossats amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada a la plaça Ramon Godó. Presenta un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana gravada amb el nom 'VALENTI SOLE' emmarcat en un relleu romboidal motllurat. A banda i banda del portal hi ha dues petites finestres rectangulars, emmarcades amb carreus de pedra i amb reixes de ferro. Aquestes obertures estan retirades respecte la línia de façana de la plaça i de la casa. De fet, per accedir-hi, cal travessar un dels arcs que conformen la porxada de la plaça, integrat a l'habitatge. Es tracta d'un arc escarser adovellat, sostingut per pilars de pedra amb les impostes motllurades. A la primera planta s'obren dos finestrals rectangulars bessons, emmarcats amb carreus de pedra i amb les llindes planes. Tenen sortida a un balcó corregut amb la llosana motllurada i la barana de ferro amb decoració vertical. Les obertures del segon pis es corresponen amb finestres balconeres amb els emmarcaments arrebossats i els ampits motllurats. La façana està rematada per un ràfec decorat amb motius geomètrics en color teula i blanc, sostingut amb llates i mènsules de fusta. El parament està arrebossat i pintat de color marronós. La construcció presenta també un cos adossat a la façana posterior de l'edifici i un petit pati. Aquest volum és de planta rectangular, amb la coberta de teula d'un sol vessant i distribuit en planta baixa i dos pisos. L'element més destacable és una galeria d'arcs rebaixats sostinguts amb columnes, situada al pis superior.<\/p> ","codi_element":"08071-43","ubicacio":"Plaça de Ramon Godó, 6, 08289","historia":"
Tot indica que el nucli de població originari va sorgir al voltant de l'actual plaça de Ramon Godó, coneguda popularment com a Sòl de Graus. A finals del segle XVII, la fesomia actual de la plaça, amb dues de les bandes cobertes amb voltes i l'accés per la banda de llevant, ja estava definida. Sabem que algunes de les cases que en formaven part disposaven d'hort i corral (Muset 2006: 6). Amb l'arribada del creixement constructiu experimentat al municipi durant el segle XVIII, les cases de la plaça també foren rehabilitades. Tenim notícia que en aquest edifici hi havia hagut un molí fariner que rebia l'aigua d'una mina que també alimentava el molí del Madora, la fàbrica tèxtil on ara hi ha l'escorxador i finalment la fàbrica dels Nocs. La casa era propietat de la família Solé. Al no tenir cap fill hereu, aquest edifici va passar a mans de la pubilla, fet que va provocar que es perdés el cognom Solé en favor del cognom Martí.<\/p> ","coordenades":"41.6368300,1.5174300","utm_x":"376520","utm_y":"4610517","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47460-foto-08071-43-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47460-foto-08071-43-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47460-foto-08071-43-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"El ràfec de la façana principal, que està decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, es pot observar en d'altres edificis del nucli urbà.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47461","titol":"Cal Poldo \/ Casa Poldo \/ Cal Todó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-poldo-casa-poldo-cal-todo","bibliografia":"
Copons. Plànol urbà \/ Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 69. MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 16. MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: plaça de Ramon Godó'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 21. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 6. http:\/\/www.altaanoia.info\/cat\/Punts-d-Interes\/Cal-Poldo http:\/\/www.poblesdecatalunya.cat\/element.php?e=4872 http:\/\/www.festacatalunya.cat\/poblacions-veure_altres_llocs-0807130008-cat-altres_llocs_per_visitar<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici cantoner de planta irregular, format per tres grans cossos adossats, amb una petita zona de pati posterior. Els dos volums principals presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants amb els careners paral·lels a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i tres pisos, amb la façana principal orientada a la plaça Ramon Godó. Aquesta façana està disposada en gradació i conforma la cantonada nord-est de la plaça. De fet, aquesta gradació respón al desnivell existent del carrer, al que l'edifici es troba perfectament adaptat. Presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat, emmarcat amb carreus de pedra ben escairats. Al seu costat hi ha un antic portal d'arc escarser emmarcat amb carreus de pedra també, tot i que reconvertit en finestral. Al pis hi ha tres finestrals d'arc rebaixat bastits en pedra, que tenen sortida a un balcó corregut amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorada. A la segona planta, en canvi, els finestrals són rectangulars i la sortida és a balcons simples. El tercer nivell es caracteritza per la presència de dos grans finestrals d'arc de mig punt, amb l'emmarcament arrebossat. De la façana orientada al carreró d'accés a la plaça destaca un plafó de rajoles vidrades acolorides i un rellotge de sol sense el gnòmon. La resta d'obertures són rectangulars i estan emmarcades en pedra. Al nivell superior es repeteixen les obertures d'arc de mig punt arrebossades. Quant a la façana orientada al carrer de Sant Magí, cal dir que les obertures també són rectangulars i es troben emmarcades en pedra també. La construcció està rematada per un ràfec de maons, sostingut amb llates i biguetes de fusta. El parament deixa l'aparell de l'obra vist, format amb pedres desbastades de diverses mides disposades regularment.<\/p> ","codi_element":"08071-44","ubicacio":"Plaça de Ramon Godó, 14-Carrer de Sant Magí, 1, 08289","historia":"
Tot indica que el nucli de població originari va sorgir al voltant de l'actual plaça de Ramon Godó, coneguda popularment com a Sòl de Graus. A finals del segle XVII, la fesomia actual de la plaça, amb dues de les bandes cobertes amb voltes i l'accés per la banda de llevant, ja estava definida. Sabem que algunes de les cases que en formaven part disposaven d'hort i corral (Muset 2006: 6). Amb l'arribada del creixement constructiu experimentat al municipi durant el segle XVIII, les cases de la plaça també foren rehabilitades. El nom de Poldo procedeix del nom d'un antic propietari que es deia Leopoldo i hi tenia una fàbrica de telers. De fet, a la casa s'hi va instal·lar el primer teler mecànic de Catalunya. L'edifici fou rehabilitat de nou aproximadament pels voltants de l'any 2000. Actualment, la finca està segregada en diversos habitatges.<\/p> ","coordenades":"41.6371700,1.5176700","utm_x":"376540","utm_y":"4610554","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47461-foto-08071-44-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47461-foto-08071-44-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47461-foto-08071-44-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47462","titol":"Cal Cadiraire \/ Cal Cano","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-cadiraire-cal-cano","bibliografia":"
AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els molins del terme de Copons'. A ACRAM. Arqueologia medieval de l'Anoia. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 27. MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: carrer de la Roquera'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 22, p. 19. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 30-31.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici cantoner de planta rectangular, format per dos cossos adossats. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al carrer de la Roquera. Presenta un portal d'accés rectangular que ha estat reformat, tot i que conserva la llinda plana monolítica amb la següent inscripció: 'AVE MARIA PURISIMA \/ SIN PECADO JOSEPH MAR \/ TI MESTRE DE MOLINS \/ ANY IHS 1798'. Al pis hi ha dues finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Una d'elles conserva l'ampit motllurat. Les obertures del pis superior són d'arc de mig punt, sostingudes amb pilars amb les impostes motllurades. A l'extrem de llevant hi ha una finestra rectangular, emmarcada amb carreus de pedra i amb l'ampit motllurat. La façana compta amb un ràfec de maons i deixa l'aparell de l'obra vist. Està format per pedres desbastades de mida gran, disposades en filades regulars. Adossat a la façana posterior hi ha un petit volum auxiliar de planta rectangular, amb la coberta de teula d'un sol vessant i distribuit en una sola planta.<\/p> ","codi_element":"08071-45","ubicacio":"Carrer de la Roquera, 1, 08289","historia":"
Tenim notícia que el carrer de la Roquera va néixer al nord del nucli urbà a finals de la dècada del 1780 i que les terres eren propietat de Josep Carbonell i Cases. És força probable que aquesta casa fos l'última que es va construir en aquesta via. Per la llinda gravada del portal d'accés, sabem que a finals del segle XVIII, a la casa hi vivia en Josep Martí, mestre de molins. El renom de Cadiraire prové d'un altre dels seus propietaris, que es dedicava a arreglar cadires. I Cano també és el cognom d'un altre propietari de l'immoble.<\/p> ","coordenades":"41.6385600,1.5152100","utm_x":"376338","utm_y":"4610712","any":"1789","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47462-foto-08071-45-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47462-foto-08071-45-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47462-foto-08071-45-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47463","titol":"Cal Manuel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-manuel","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: carrer de la Roquera'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 22, p. 19. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 30-31.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al carrer de la Roquera. Presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica amb la següent inscripció: 'AVE MARIA PURISI \/ MA SENS PECADO \/ (.) PUJOL MES= \/ TRE DE CASES AFET \/ (.) OBRALO'. La llegenda està emmarcada amb la paraula ANY i la data 1793. Al pis hi ha dues finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits de pedra motllurats. Les obertures del pis superior són rectangulars i han estat completament reformades, amb un recreixement de la coberta inclós. La façana deixa l'aparell de l'obra vist, format per pedres desbastades de mida gran, disposades en filades regulars.<\/p> ","codi_element":"08071-46","ubicacio":"Carrer de la Roquera, 3, 08289","historia":"
Tenim notícia que el carrer de la Roquera va néixer al nord del nucli urbà a finals de la dècada del 1780 i que les terres eren propietat de Josep Carbonell i Cases. L'any 1790, Aleix Brunet adquirí 'un pati o sitial de casa de 40 pams (8 m) de façana per 60 (12 m) de fondària' (Muset 2006: 30-31). És força probable que aquest establiment faci referència a la casa que ens ocupa. El renom amb el que es coneix la construcció fa referència a l'actual propietari de la casa.<\/p> ","coordenades":"41.6385600,1.5151000","utm_x":"376329","utm_y":"4610712","any":"1793","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47463-foto-08071-46-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47463-foto-08071-46-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47464","titol":"La Fàbrica","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-fabrica","bibliografia":"
CLUB ESCOLAR 3C (1998). 'Carrer d'en Ramon Morera'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 6, p. 2. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer del Raval'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 17. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 360.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici cantoner de grans dimensions i planta rectangular, format per tres cossos adossats. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuit en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al carrer de Ramon Morera. Presenta un gran portal d'accés rectangular emmarcat en pedra, amb la clau gravada amb les inicials 'GM' i l'any 1896. A banda i banda hi ha dos finestrals rectangulars bastits amb maons. Al pis, les tres obertures també es corresponen amb grans finestrals rectangulars amb els emmarcaments bastits amb maons. Damunt seu hi ha un òcul central. Les façanes laterals compten amb el mateix tipus d'obertures que el parament anterior, doblades a les dues plantes. Tot i això, les del pis superior són de mida inferior respecte les de la planta baixa. La construcció deixa l'aparell de l'obra vist, bastit amb pedres sense treballar de diverses mides, disposades irregularment i lligades amb abundant morter. Una motllura rectilínia marca la divisòria entre les dues plantes als tres paraments. La façana orientada al carrer del Raval presenta un sòcol de pedra fins al nivell dels finestrals de la planta baixa. Els volums auxiliars s'adossen al principal per la banda de tramuntana. Destaca un pas elevat que creua el carrer al nivell de la segona planta comunicant un d'aquests cossos amb la casa del davant, cal Mero.<\/p> ","codi_element":"08071-47","ubicacio":"Carrer de Ramon Morera, 1-Carrer del Raval, 2-10, 08289","historia":"
Tal i com s'observa a la llinda del portal d'accés, la fàbrica fou inaugurada l'any 1896 per a l'elaboració de teixits de cotó d'Hermenegild Godó. L'any següent fou constituïda la societat 'Miquel i Salvatella i Companyia', formada inicialment pels socis Emili Salvatella i Garcés, Hermenegild Godó i Llucià, Ramon Morera i Carbonell i Antoni Miquel i Costas, que era un fabricant de paper de Capellades i la Pobla de Claramunt. Amb la retirada dels tres primers socis, la societat passà a ser 'Miquel i Morera' fins l'any 1900, quan fou venuda a Pere Pujol i Molas que continuà la producció com empresa tèxtil amb el nom de 'Industrial del Vapor', a partir del 1901. Poc temps després, l'any 1914 s'hi establí la fàbrica de teixits de Baldomer Camps i Blavi, un industrial procedent d'Igualada anomenat el Mero, que vivia en una de les cases del carrer del Raval. Entre els anys 1920 i 1935, la fàbrica de Baldomer Camps tenia 90 telers i havia arribat a emplear 200 treballadors. Un cop retirat de l'activitat professional, l'empresa continuà amb la raó social de 'Tejidos Camps i Samitier S.A.' (Samitier era el nom de l'encarregat de la fàbrica) fins l'any 1965. En relació a l'edifici, sense tenir en compte l'activitat professional, cal dir que fou venut a Francesc Vila i Enrich l'any 1956, i a Josep Closa i Roca el 1967, tot i que aquest darrer hi instal·là una granja i un escorxador d'aviram. Durant l'etapa en que Ramon Morera fou un dels socis de la fàbrica s'hi elaborava roba de matalàs amb una màquina jacquard acoblada als telers.<\/p> ","coordenades":"41.6364300,1.5175100","utm_x":"376526","utm_y":"4610472","any":"1896","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47464-foto-08071-47-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47464-foto-08071-47-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47464-foto-08071-47-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47465","titol":"Cal Marbà \/ Cal Pons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-marba-cal-pons","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer del Raval'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 22.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb un pati posterior de planta allargada. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer del Raval, compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica amb l'any 1754 gravat al mig d'un òcul decorat amb motius florals. Al seu costat hi ha una simple finestra rectangular, bastida amb quatre carreus de pedra i amb reixa de ferro. Al pis hi ha dues finestres rectangulars, una emmarcada amb carreus de pedra i la llinda plana. Ambdues presenten els ampits motllurats. Les obertures dels pisos superiors són rectangulars i han estat reformades, amb les llindes i els ampits restituïts. La façana està rematada per un ràfec de dents de serra i deixa l'aparell de l'obra vist, format per pedres sense treballar de diverses mides, disposades regularment.<\/p> ","codi_element":"08071-48","ubicacio":"Carrer del Raval, 7, 08289","historia":"
Tot i que l'existència del Raval s'esmenta a partir de l'any 1789, des de principis de segle ja hi havia el molí d'en Madora i algunes de les cases que defineixen el carrer tal i com el coneixem actualment, com és el cas de cal Marbà, de l'any 1754. Cal Pons és el nom més antic que es coneix de l'edifici. Posteriorment, amb la compra de l'immoble per part de la família Marbà, el nom canvià. La casa també ha estat coneguda per ca la Rita i pel nom del restaurant que regentava, ca l'Arnau.<\/p> ","coordenades":"41.6364700,1.5171500","utm_x":"376496","utm_y":"4610477","any":"1754","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47465-foto-08071-48-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47465-foto-08071-48-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47465-foto-08071-48-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47466","titol":"Cal Mero","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-mero","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer del Raval'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 22.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb un pati posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer del Raval, compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica. Als seus costats hi ha dos finestrals rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Al pis destaquen tres finestrals rectangulars amb els emmarcaments arrebossats també, que tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro treballades. La llosana del balcó central cobreix en part la llinda del portal d'accés, tapant la decoració central que encara hi és present. Les obertures dels pisos superiors són totes rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i els ampits motllurats. La façana està rematada per un ràfec de dents de serra i presenta el parament arrebossat i pintat de color groc. Cal destacar que la casa està comunicada amb la Fàbrica mitjançant una passera elevada situada a la segona planta. Aquesta estructura és rectangular i està bastida en maons.<\/p> ","codi_element":"08071-49","ubicacio":"Carrer del Raval, 5, 08289","historia":"
Tot i que l'existència del Raval s'esmenta a partir de l'any 1789, des de principis de segle ja hi havia el molí d'en Madora i algunes de les cases que defineixen el carrer tal i com el coneixem actualment, com és el cas de cal Marbà, de l'any 1754. La casa es coneix amb el nom de cal Mero per un dels seus propietaris, Baldomer Camps i Blavi, un industrial d'Igualada que l'any 1914 establí la seva fàbrica de teixits a la nau del carrer de Ramon Morera. De fet, la casa del carrer del Raval està comunicada amb la Fàbrica mitjançant una passera elevada. En origen, els números 1-3 del carrer del Raval també formaven part de la propietat de cal Mero. En aquest sentit, la data present a la llinda del portal d'accés al número 1 (1756) ens dóna una idea aproximada del moment en el que es devia construir la casa.<\/p> ","coordenades":"41.6364100,1.5172400","utm_x":"376503","utm_y":"4610470","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47466-foto-08071-49-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47466-foto-08071-49-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47466-foto-08071-49-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47467","titol":"Ca la Madora \/ Ca la Comtesa Lacambra \/ Ca l'Estany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-madora-ca-la-comtesa-lacambra-ca-lestany","bibliografia":"
'Compte de Lacambra'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 3. Copons. Plànol urbà \/ Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 69. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2005). 'El molí del Madora'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 4. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer del Raval'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p 22. http:\/\/www.altaanoia.info\/cat\/Punts-d-Interes\/Casa-Lacambra-Cal-Madora-o-Ca-l-Estany http:\/\/www.poblesdecatalunya.cat\/element.php?e=4874 http:\/\/www.festacatalunya.cat\/poblacions-veure_altres_llocs-0807130008<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici cantoner de planta més o menys rectangular, format per dos cossos adossats, amb un gran pati posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer del Raval, compta amb un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica. Als seus costats hi ha dues petites finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb reixes de ferro. Al primer pis hi ha tres grans finestrals rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La llinda central presenta l'any 1801 gravat al centre. Els finestrals tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro decorades. Tipològicament, les obertures de la segona planta són idèntiques a les del registre inferior, tot i que de mides inferiors. A les golfes hi ha tres ovals emmarcats en pedra sota la coberta. Cal destacar, al bell mig del parament, la presència de l'escut dels Estany, de factura posterior a la construcció de la casa. De la façana lateral, orientada al camí de la Font de la Vila, destaquen les dues galeries d'arcs de mig punt adovellats situades als pisos centrals. Ambdues estan sostingudes per pilars amb les impostes motllurades i han estat reformades en els darrers temps, empetitint les obertures. La façana posterior també presenta una doble galeria de les mateixes característiques, tot i que ubicades a la planta baixa i al primer pis. A la segona planta destaquen quatre finestres balconeres d'obertura rectangular, emmarcades amb carreus de pedra. A les golfes es repeteixen els òculs de la façana principal. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. L'edifici compta amb una petita capella dedica a la Mare de Déu de Montserrat, situada a la planta baixa. Les estances interiors són grans, amb els sostres alts coberts amb bigues de fusta i obertures emmarcades amb carreus de pedra. Destaca la decoració d'algunes cambres, amb arcs lobulats pintats en tons daurats, i la presència d'un plafó de ceràmica de majòlica acolorit.<\/p> ","codi_element":"08071-50","ubicacio":"Carrer del Raval, 15, 08289","historia":"
El renom de cal Madora deriva de l'apelatiu amb el que era coneguda la dona del primer dels propietaris de l'edifici, Amador Carbonell i Com (o Tudó, no està clar), que edificà la casa l'any 1801. Sabem que la casa estava valorada en 5000 lliures (Muset 2006: 22). Amb la seva mort l'any 1818, Isabel Carbonell i Soler (coneguda com l'Amadora) es feu càrrec de les propietats i activitats de la finca, juntament amb el molí del mateix nom, que està adossat a la façana de llevant de la casa, el qual ja era propietat de la família Carbonell desde els segles XVI i XVII. De fet, a mitjans del segle XIX, Josep Carbonell i Carbonell, el fill del matrimoni, era conegut com Madora. L'any 1869, els descendents d'en Madora varen vendre la casa i el molí a Maria Josefa Estany i Pujol, la qual traspassà l'any 1906 deixant en herència la casa a la seva germana Maria Estany Pujol. Amb la mort d'aquesta darrera l'any 1912, la seva neboda Maria Teresa Estany i Gimena heretà la casa. Al cap d'uns anys es casà amb Francesc Lacambra i Lacambra, nomenat comte de Lacambra l'any 1927 per part del rei Alfons XIII, adquirint així el títol nobiliari de comtesa. I posteriorment, la casa fou heretada per Francesc Josep Lacambra, segon comte de Lacambra.<\/p> ","coordenades":"41.6367300,1.5169900","utm_x":"376483","utm_y":"4610506","any":"1801","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47467-foto-08071-50-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47467-foto-08071-50-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47467-foto-08071-50-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47468","titol":"Molí del Madora \/ Molí de l'Amadora \/ Molí de Baix \/ Molí d'en Carbonell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-madora-moli-de-lamadora-moli-de-baix-moli-den-carbonell","bibliografia":"
AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 23-27. CLUB ESCOLAR 3C (1996). 'Copons, El meu poble'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 1, p. 2. CLUB ESCOLAR 3C (1996a). 'Carrer del Raval'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 2, p. 2. 'Compte de Lacambra'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 3. Copons. Plànol urbà \/ Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí del Madora o de Baix. Molí núm. 9. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 39-42. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Els Molins de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 11, p. 2-3. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2005). 'El molí del Madora'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 4. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer del Raval'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p 22. PALAU RAFECAS, Salvador (1991). 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 15, p. 607. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 359. http:\/\/www.poblesdecatalunya.cat\/element.php?e=4875 http:\/\/www.festacatalunya.cat\/poblacions-veure_altres_llocs-0807130008-cat-altres_llocs_per_visitar.htm http:\/\/www.altaanoia.info\/cat\/Punts-d-Interes\/Casa-<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"La construcció no té teulada, està coberta al nivell del primer pis.","descripcio":"
Edifici cantoner de planta trapezoidal, format per dos cossos adossats, amb les restes de la bassa a la part posterior de la finca. Està distribuit en soterrani, planta baixa i dos pisos, però no té teulada. Tot i això, l'edifici està cobert al nivell del primer pis. La façana principal, orientada al carrer del Raval, presenta un gran portal d'accés rectangular reformat, amb la data 1702 gravada a la llinda. Al primer pis hi ha una petita finestra rectangular, amb la llinda de fusta i arc de descàrrega superior. Al seu costat hi ha una antiga obertura tapiada de la que es conserva la llinda de fusta. Al pis superior hi ha una galeria formada per set petites obertures d'arc rebaixat, que també es reprodueix a la façana lateral i a la posterior. La façana lateral, orientada al camí de les Basses, també presenta obertures reformades. Adossat a l'extrem de tramuntana del parament hi ha un volum rectangular amb la coberta d'un sol vessant de teula àrab, distribuit en planta baixa, dos pisos i golfes. Les obertures són rectangulars, amb llindes de pedra i fusta. A les golfes hi ha una gran obertura rectangular que es correspon amb la zona d'emmagatzematge. Al interior, el soterrani està cobert per una volta on hi ha tres piques de pedra relacionades amb la funció paperera de l'edifici. A un nivell inferior hi ha el carcabà. De fet, el molí conserva diversos elements relacionats amb l'activitat paperera del segle XVIII. La construcció està bastida en pedra desbastada i algun carreu, lligat amb morter de calç i disposat en filades més o menys regulars.<\/p> ","codi_element":"08071-51","ubicacio":"Carrer del Raval, 17-Camí de les Basses, 6, 08289","historia":"
La primera referència documental relacionada amb l'existència d'un molí paperer al Raval de Copons és una concòrdia entre Ramon d'Albarells, Bertran de Montfalcó i Berenguer de Copons de l'any 1193. En ella es tractava el tema de l'aprofitament de l'aigua de l'actual riera Gran, per posar en funcionament un molí de 'papirum' en aquell indret. No queda clar, però, si fa referència al molí que ens ocupa. Ja durant el segle XVI, el molí era propietat de la família Carbonell. Al segle XVII sabem que hi treballaren dos dels membres de la família, en Pere Carbonell i en Benet Carbonell. Malgrat tot, la primera referència documental del molí és de l'any 1778, on es menciona que era paperer. La propietat del molí es mantingué dins de la família Carbonell durant el segle XVIII, constant com a propietari Antoni Carbonell. A principis del segle XIX, la propietat era d'Amador Carbonell i Com (o Tudó, segons el cas), el qual va edificar la casa coneguda com ca la Madora, que es troba adossada a la façana de ponent del molí, l'any 1801. Amb la seva mort l'any 1818, la seva esposa Isabel Carbonell i Soler, coneguda com l'Amadora, heretà la casa i el molí. A mitjans del segle XIX, el molí consta ja com a fariner. Posteriorment, l'any 1869 els seus nets van vendre aquestes propietats a Maria Josefa Estany i Pujol per 2380 escuts, la qual l'any 1886 arrendà el molí a Isidre Tomàs i Brunet per 20 anys. Amb la mort de la propietaria l'any 1906, la seva germana Maria heretà el molí, tot i que el vengué un mes després a Pere Tomàs i Cortadellas (que probablement era el fill de Isidre Tomàs). Tenim constància que en aquells moments, el molí estava destinat a moldre guix. Aquesta activitat es mantingué fins l'any 1930 aproximadament. Finalment, amb la mort del darrer propietari l'any 1942, el molí passà a mans del seu fill Ramon Tomàs Roca que el vengué altre cop a Teresa Estany, ara comtesa vídua de Lacambra, l'any 1945. En els darrers anys de la gestió dels Tomàs, el molí servia de pallissa per criar-hi conills. Finalment, l'any 1997, la propietat del molí i també de la casa tornà a canviar de mans. Cal destacar que la galeria del pis superior es correspon amb l'estenador utilitzat quan el molí era paperer al segle XVIII. El renom de cal Madora deriva de l'apelatiu amb el que era coneguda la dona del primer dels propietaris de l'edifici, Isabel Carbonell i Soler, coneguda com l'Amadora.<\/p> ","coordenades":"41.6368300,1.5170800","utm_x":"376491","utm_y":"4610517","any":"1702","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47468-foto-08071-51-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47468-foto-08071-51-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47468-foto-08071-51-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La bassa, adossada al nord-oest del molí, és de planta més o menys rectangular i actualment està en desús. El molí agafava l'aigua que sortia del molí del Mig, mitjançant una mina que discorria per sota del camí de les Basses fins a la bassa del molí. A través d'un cup, l'aigua baixava fins al carcabà per la canal i feia moure el rodet. Un cop fora, passant per sota de la casa gràcies a una mina, l'aigua era reconduïda fins a la riera Gran.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47469","titol":"Fàbrica de Ciment \/ El Ciment \/ La Cimentera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fabrica-de-ciment-el-ciment-la-cimentera","bibliografia":"
CLUB ESCOLAR 3C (1998). 'Carrer d'en Pere Palomas'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 6, p. 2. MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Breu història de la fàbrica de ciment'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 22, p. 19. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 360. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici aïllat de grans dimensions i planta més o menys rectangular, format per tres grans volums esglaonats construits en un terreny en pendent cap al sud, amb una zona de pati a la part superior, tocant el camí de la Serra que puja cap al cim del Morinyol. Aquests volums presenten les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i estan organitzats en una sola planta, amb l'excepció del volum inferior que té dos pisos (actual residència dels propietaris). En general, aquests volums presenten obertures rectangulars de grans dimensions, moltes d'elles reixades. També hi ha òculs oberts a la part superior dels paraments. Els accessos al interior dels volums són a les façanes laterals, les quals estan rematades amb frontons esglaonats que amaguen les cobertes. A la part superior de la construcció, als extrems del pati, es conserva una de les xemeneies de planta quadrada i les restes d'una altra, que fou enderrocada. Pel que fa al interior de la construcció, els sostres són altíssims, amb bigues i jàsseres de grans dimensions sostingudes per pilastres bastides amb maons. També hi ha obertures cegues i arcs de mig punt i rebaixats que comuniquen divisions interiors. Al volum superior es conserven els antics forns, formats per petites voltes de mig punt arrebossades. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. L'edifici està separat de la carretera a Veciana mitjançant un llarg mur de pedra, amb pilars sobresortits i barana de ferro. Unes escales de pedra també donen accés al jardí inferior des de la carretera.<\/p> ","codi_element":"08071-52","ubicacio":"Carretera BV-1005, km. 0,2, 08289","historia":"
Pere Palomas i Tomàs, fill de Copons i emigrant a l'Argentina, tornà a la vila enriquit a principis del segle XX. Fou el promotor l'any 1918 de la portada del subministrament elèctric a Copons i el creador de la fàbrica de ciment ràpid gràcies a l'explotació de les pedreres del terme, sobretot a la zona del Morinyol, on es situa l'edifici. De fet, el sr. Palomas va iniciar l'activitat cap als anys 30 amb un petit cobert on fabricava el morter de ciment. Posteriorment la vendre a un metge de Barcelona, que al cap d'un any la traspassà a Joan Roca i Rigol. Fou aquest empresari el que va construir la fàbrica tal i com la coneixem actualment, durant la dècada dels anys 40 (sembla ser que el seu fill, que era aparellador, va dissenyar el projecte). La fàbrica va estar en funcionament fins l'any 1978, tot i que durant aquest període tornà a canviar de mans, passant a ser propietat de l'empresa 'Roig i Manau', que va fer certes reformes a l'edifici. Un cop finalitzada la producció, l'edifici restà abandonat per un període aproximat d'uns 25 anys fins que a principis de l'any 2000, l'adquirí el propietari actual, que feu les reformes necessàries per transformar-la en un habitatge.<\/p> ","coordenades":"41.6389200,1.5164000","utm_x":"376438","utm_y":"4610750","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47469-foto-08071-52-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47469-foto-08071-52-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47469-foto-08071-52-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Damunt de l'edifici, a l'altra banda del camí que puja cap al Morinyol, hi ha una altra construcció que pertanyia a la fàbrica. Presenta un estil similar al de l'edifici principal.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47470","titol":"Molí de Dalt \/ Molí del Comú \/ Molí de la Vila","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-dalt-moli-del-comu-moli-de-la-vila","bibliografia":"
AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 23-27. Copons. Plànol urbà \/ Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí de Dalt. Molí núm. 7. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 33-36. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Els Molins de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 11, p. 2-3. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2004). 'Molí de Dalt o del Comú'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 6. PALAU RAFECAS, Salvador (1991). 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 15, p. 607. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 359. http:\/\/www.festacatalunya.cat\/poblacions-veure_altres_llocs-0807130008-cat-altres_llocs_per_visitar.htm<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Força enrunat i ple de vegetació.","descripcio":"
Edifici enrunat de planta rectangular, adossat al mur de migdia de la bassa que l'alimentava. No es conserva la coberta, tot i que sabem que era bastida en teula àrab, i està distribuit en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al camí de les Basses, presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda de fusta. Al seu costat hi ha una antiga finestra tapiada, de la que s'observa la llinda de fusta també. Al pis hi ha una finestra balconera rectangular, amb llinda de fusta i barana de ferro, i les restes d'una finestra que conserva l'ampit de pedra motllurat. La façana lateral, orientada al camí de la Perera, presenta una estreta porta d'arc de mig punt adovellada, situada a l'extrem de tramuntana del parament i que dóna accés a la bassa mitjançant unes escales de cos triangular de pedra. La sala de moles està situada a la planta baixa i conserva una volta de canó rebaixada, bastida amb pedra escairada lligada amb morter de calç i sorra. Al centre hi ha la mola volandera. La construcció és bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades més o menys regulars. S'observen pedretes i fragments de material constructiu encastats a les juntes i diverses reparacions fetes als paraments.<\/p> ","codi_element":"08071-53","ubicacio":"Camí de les Basses-Camí de la Perera, 08289","historia":"
Tot indica que el molí fou construit a finals del segle XVII. Tenim notícia que l'any 1696, els jurats de la vila de Copons van demanar als responsables de la Batllia General del Principat permís per bastir un o dos molins drapers que agafarien l'aigua de la riera de Fontdolla (actual riera Gran), a través d'una sèquia existent que abastia als horts i a la població. El molí era de propietat municipal, tot i que en els primers temps de funcionament era cedit en arrendament a moliners que l'explotaven. L'any 1707, però, els jurats de la vila el van vendre per 240 lliures juntament amb la casa, l'hort, l'instrumental, la bassa i l'aigua per fer-lo funcionar a Isidor Trullàs, moliner draper. Durant el segle XVIII, el molí passà a ser fariner. Hi ha una menció de l'any 1818 que així ho corrobora. A mitjans del segle XIX, el molí es trobava en un estat força ruinós i la propietat tornava a ser del municipi. Donat el seu mal estat de conservació, el Consell Consultor de la província va impedir-ne la venda, però va acordar amb l'Ajuntament que podia arrendar-lo a condició que el proper llogater el reparés. S'arrendà l'any 1858 a Manuel Carbonell i Sans, el qual rehabilità l'estructura de l'edifici i canvià el rodet, l'arbre i les moles, entre d'altres elements. Amb l'entrada en vigor de la desarmortització de Mendizábal, l'any 1875 es va subastar el molí, passant a mans de Manuel Romeu (o Rovira, podria haver-hi un error) i Font, de Copons. Finalment, l'any 1924 tornava a ser de propietat municipal, tot i que el seu arrendatari era Pere Tomàs Cortadelles, primer moliner de la família que va tenir arrendats els tres molins urbans de Copons (molí de Dalt, del Mig i del Madora o de Baix) fins a la desaparició de l'activitat. El molí de Dalt deixà de funcionar al començament de la Guerra Civil (1936-1939) i retornà a mans municipal després del conflicte.<\/p> ","coordenades":"41.6379100,1.5152200","utm_x":"376338","utm_y":"4610640","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47470-foto-08071-53-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47470-foto-08071-53-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47470-foto-08071-53-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"El molí prenia l'aigua de la resclosa situada a la font de la Canal, a la riera Gran. L'aigua era desviada cap a la sèquia que la conduïa fins a la bassa. Aquesta bassa presenta una planta poligonal, amb murs de diverses amplades bastits en pedra desbastada disposada regularment, i que actualment es troben revestits amb ciment per la seva part superior. En un extrem de la bassa es conserva l'embocadura del cup, que donava la pressió necessària a l'aigua perquè a través de la canal, fes moure el rodet situat al carcabà. Sortint del carcabà l'aigua anava a la sèquia que servia per regar els horts dels voltants o bé a la sèquia que anava cap al molí del Mig. Actualment, la bassa s'utilitza per regar els horts dels voltants.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47471","titol":"Molí del Mig \/ Molí del Castell \/ Molí del Carlà \/ Molí dels Carbonell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-mig-moli-del-castell-moli-del-carla-moli-dels-carbonell","bibliografia":"
AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 23-27. Copons. Plànol urbà \/ Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí del Mig. Molí núm. 8. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 36-39. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Els Molins de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 11, p. 2-3. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2005). 'El molí del Mig'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 4-5. PALAU RAFECAS, Salvador (1991). 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 15, p. 607. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 359.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Força enrunat i ple de vegetació.","descripcio":"
Edifici enrunat de planta irregular, format per tres cossos i adossat al mur de migdia de la bassa que l'alimentava. No es conserva la coberta, tot i que sabem que era de dues vessants i bastida en teula àrab. En origen estava distribuit en planta baixa, pis i golfes, tot i que actualment ha perdut els dos pisos superiors. La façana principal, orientada al camí de les Basses, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda de fusta. La meitat dreta d'aquesta obertura es troba tapiada, empetitint d'aquesta manera el portal. Al brancal esquerre s'observen unes lletres gravades en baix relleu: 'RT'. Damunt de la llinda s'observa l'arc de descàrrega, bastit en pedra desbastada disposada a sardinell. Al seu costat hi ha una petita finestra rectangular emmarcada en quatre carreus de pedra escairats. La façana de llevant conserva dues finestres rectangulars amb les llindes de fusta, que s'obren a l'alçada dels pisos superiors. A la de ponent, en canvi, només es conserva una única obertura bastida amb carreus de pedra i la llinda plana de pedra també, amb arc de descàrrega i que actualment es troba tapiada amb totxo. Aquesta obertura es correspon amb un antic portal que actualment està per sota del nivell de circulació del camí. Al interior, la primera estança es la que es correspon amb el molí pròpiament dit. Al fons de la cambra es conserven tant la mola volandera com la sotana, ambdues situades sota una volta d'arc de mig punt bastida en pedra ben escairada disposada regularment i lligada amb morter de calç i sorra. Les dues estances ubicades a llevant estan comunicades mitjançant dos grans arcs sostinguts per un pilar central. Un dels arcs és de mig punt i està bastit en pedra, mentre que l'altre ha estat reformat i és rebaixat, amb el parament arrebossat. La construcció és bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades més o menys regulars. S'observen pedretes i fragments de material constructiu encastats a les juntes i diverses reparacions fetes als paraments.<\/p> ","codi_element":"08071-54","ubicacio":"Camí de les Basses, 08289","historia":"
La primera referència documental del molí del Mig és de l'any 1618, quan la Intendència General del Principat de Catalunya autoritza als antecesors de Josep Carbonell Cases a utilitzar l'aigua de la riera de la Fontdolla (actual riera Gran) i totes les que puguin recollir per omplir la bassa del molí, previ pagament d'un cens anual al Reial Patrimoni. En aquesta època, el molí és fariner i coneix amb el nom de Carlà. Al segle XVIII, el molí es coneix com el molí dels Carbonell. L'any 1778, el propietari del molí era Josep Carbonell i Cases, un pagès de Copons que el mateix any va demanar autorització per construir un trull d'oli hidràulic a l'edifici del molí, amb règim d'exclusivitat. L'any 1779 se li donà el permís especificant que mentre funcionés el molí de farina no podia funcionar el d'oli. Sembla ser que es dugueren a terme les obres de reforma i adaptació de l'edifici per aquesta nova funció, ampliant el cos principal cap al nord-est per instal·lar-hi el trull d'oli. A mitjans del segle XIX, entre els anys 1851-1854, el propietari del molí era Josep Carbonell Oliva. És força probable que durant aquesta època, el molí no tingués la competència comunal ja que l'any 1858 consta que el seu estat era ruinós i que no es trobava cap adjudicatari que se'n fes càrrec. L'any 1866, el propietari era Josep Carbonell Sans, fill de l'anterior. En la inscripció de la finca al Registre de la Propietat d'Igualada s'especificava que l'edifici tenia un molí d'oli i un altre de fariner, i que estava valorat en 17000 rals. L'any 1872, donats els altíssims deutes de Carbonell, la finca del molí fou embargada, passant en primer lloc a mans de Raimundo Riba i Prat, que el vengué a Josep Riba i Aguilera l'any 1884. A finals de segle, el molí és arrendat a Ramon Martí Rodó, en concret l'any 1898, tot i que poc després, l'any 1902, l'arrendament és declarat nul, així com la compravenda efectuada l'any 1884. A inicis del segle XX, el molí estava arrendat a Pere Tomàs Cortadellas i al seu fill Ramon Tomàs Roca. Fins als anys 30, el molí d'oli va estar funcionant i durant el període de la Guerra Civil es tornà a moldre farina. L'any 1939, la propietat era de Dolors Martí i Rodó. Uns anys més tard, el molí deixà de funcionar.<\/p> ","coordenades":"41.6375200,1.5162600","utm_x":"376424","utm_y":"4610595","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47471-foto-08071-54-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47471-foto-08071-54-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47471-foto-08071-54-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"El molí agafava l'aigua sota el desguàs del molí de Dalt. Mitjançant una mina mig soterrada per sota del camí de les Basses, l'aigua anava a parar a la bassa d'aquest molí. La bassa presenta una planta irregular, està en bones condicions i actualment s'utilitza per regar els horts dels voltants. A l'extrem de la bassa que tocava l'edifici hi havia el cup, que amb la pressió que generava permetia moure el rodet, situat al carcabà. A través d'una mina, l'aigua sortia del carcabà i baixava fins al molí del Madora.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47472","titol":"Molí de Dalt del mas Lloretó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-dalt-del-mas-lloreto","bibliografia":"
AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 23-27. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí Lloretó de Dalt. Molí núm. 1. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 24-26. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Els Molins de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 11, p. 2-3. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Molí de Dalt del Lloretó'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 12 , p. 2-3. PALAU RAFECAS, Salvador (1991). 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 15, p. 604. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 359.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"El molí està mig soterrat i completament tapat per l'abundant vegetació","descripcio":"
Edifici aïllat i semi-soterrat, situat sota l'antiga bassa que l'alimentava i amb accés des d'un dels camps de conreu que envolten la masia. Presenta una planta rectangular formada per la sala de les moles, a la planta baixa, i per sota el carcabà. S'accedeix a la façana principal mitjançant unes escales de pedra que baixen fins al nivell del portal d'accés, que es troba sota el nivell de circulació del camp de conreu que li dóna accés. Es tracta d'una gran obertura d'arc de mig punt adovellat, que fou reformada mitjançant una porta d'accés rectangular oberta al mig i amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. D'aquesta manera, l'arc queda disposat a mode de timpà, en aquest cas protegit amb una reixa de ferro decorada. Al interior, la sala de moles està coberta per una volta apuntada bastida amb carreus de pedra disposats en filades regulars. Al fons de la sala es conserva la mola volandera, tot i que també hi ha dos pilars bastits amb totxo resultat d'una reforma datada a mitjans del segle XX (s'hi col·locà una turbina per fer pujar la llum a la masia). Per sota d'aquesta planta es documenta el carcabà, al que no es pot accedir. La construcció és bastida amb pedra desbastada de diverses mides lligada amb morter de calç, exceptuant els carreus de la volta de la planta baixa i els de les obertures de la façana principal.<\/p> ","codi_element":"08071-55","ubicacio":"Mas Lloretó, 08289","historia":"
La primera referència documental relacionada amb aquest molí és de l'any 1825. Es tracta del testament de Josep Lloret i Jayme, el qual deixa en herència al seu fill Roc, la casa, un molí fariner i uns 60 jornals de terra. A mitjans de segle, en el llibre d'Amillaraments de l'any 1851, es reflecteix que Roc Lloret cotitzava per un molí fariner 65 rals de billó. En el quadern de l'any 1854, apareix el sobrenom de Lloretó en referència al cognom dels propietaris. Posteriorment, la finca es dividí l'any 1866 en dues, quedant el molí integrat en la propietat dels Lloret. Bonaventura Sellés, el propietari de l'altra part de la finca, tenia el dret de moldre el blat al molí. El molí va estar en funcionament fins a principis del segle XX. Posteriorment, l'any 1966 s'hi instal·là un ariet hidràulic per poder pujar l'aigua de la bassa fins a la masia. També instal·là una turbina al carcabà per poder tenir llum a la casa de 12 volts.<\/p> ","coordenades":"41.6520400,1.5050700","utm_x":"375520","utm_y":"4612223","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47472-foto-08071-55-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47472-foto-08071-55-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47472-foto-08071-55-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La bassa presenta una planta en forma de gota d'aigua, tot i que actualment està buida i ha estat reconvertida en un camp de conreu. Es conserven trams dels murs que la bastien, amb carreus de pedra de grans dimensions, el canal i el cup, situat a l'extrem de migdia. Antigament hi havia un camí que comunicava la masia amb els horts, la bassa i el molí, tot i que actualment s'ha perdut en benefici dels conreus.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47473","titol":"Molí del Vilella \/ Cal Vilella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-vilella-cal-vilella","bibliografia":"
AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 23-27. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí del Vilella. Molí núm. 4. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 28-30. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Els Molins de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 11, p. 2-3. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2003). 'Molí del Vilella '. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 15 , p. 2. PALAU RAFECAS, Salvador (1991). 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 15, p. 605. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 359. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. SOTERAS CORBELLA, Montse (2009). 'Masies i veïnats de Copons (II)'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 27, p. 6-7.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Les obres de rehabilitació de l'edifici estan aturades.","descripcio":"
Edifici aïllat de planta rectangular, format per tres cossos adossats. El volum principal, de grans dimensions, presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, tot i que actualment està desmuntada degut a les obres de rehabilitació que es troben aturades. Està distribuit en soterrani, planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb els brancals reformats. La dovella clau compta amb un relleu amb l'any de construcció, 1668. A l'extrem de ponent del parament hi ha una petita obertura rectangular que correspon al soterrani. Les obertures del primer pis es corresponen amb tres finestres rectangulars amb els ampits de pedra motllurats. La central presenta els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana gravada: '(I) IESUS \/ MARIA JOSEPH \/ MAGI VILELLA AÑ 1668'. A les golfes hi ha tres finestres rectangulars més, amb les llindes de fusta. La façana de ponent presenta obertures rectangulars de mida petita, majoritàriament reformades. Destaca la finestra de la planta baixa, situada a nivell del terra i oberta a la sala de les moles. El parament també compta amb un petit volum adossat a l'extrem de tramuntana, de planta rectangular i amb teulada d'un sol vessant. La façana de llevant també compta amb un volum adossat de planta rectangular, organitzat en un sol nivell, amb la coberta plana i amb diverses reparacions i reformes bastides amb maons. De la façana de tramuntana, cal destacar les restes d'un altre volum adossat actualment enrunat. Al interior de l'edifici, el molí s'ubica a les estances de nord-occidentals, entre el soterrani (carcabà) i la planta baixa (sala de les moles). A la banda nord-oriental, en canvi, es localitza el cup circular, bastit amb rajoles vidrades de color marró i que actualment està a la intempèrie per les obres de rehabilitació. L'edifici està bastit amb pedres desbastades i sense treballar de diverses mides, disposades en filades regulars.<\/p> ","codi_element":"08071-56","ubicacio":"Carretera BV-1005, km. 2, 08289","historia":"
Tot i que a la dovella clau del portal d'accés al interior de l'edifici hi consta la data 1668, la primera referència documental del molí és de l'any 1811. Es tracta d'una escriptura entre el propietari de la finca, Josep Brunet i Manau, i Miquel Drago i Sangrà, per la qual es ven el dret a percebre la sisena part dels fruits i del gra del molí fariner al preu de 1800 lliures. Al cap d'un any, es va realitzar una transacció molt semblant a Antoni Torres, moliner de cal Torra de la Masia. Amb la mort del propietari l'any 1839, el seu fill es feu càrrec de la finca, tot i que no la va inscriure fins l'any 1866. En el llibre d'Amillaraments de l'any 1851, la finca es descrivia com una 'casa molino en despoblado' (Micaló, 2003: 2). A finals de segle, amb la mort de Josep Brunet, se'n feu càrrec Filomena Brunet, la seva afillada. A principis del segle XX, la masia estava tancadai les terres arrendades. Tot i això, amb l'arribada de la Guerra Civil, la família abandonà Barcelona i s'instal·là a la casa. Després de la guerra, el molí fou desmantellat, es va treure una mola i es va reconvertit l'espai en una cort de porcs. L'any 1963, la propietat va passar a mans de la filla de Filomena, Conxita Puig Brunet, la qual va establir-hi un berenador entres els anys 60 i 80.<\/p> ","coordenades":"41.6492400,1.5097400","utm_x":"375903","utm_y":"4611906","any":"1668","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47473-foto-08071-56-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47473-foto-08071-56-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47473-foto-08071-56-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"El molí prenia l'aigua d'una resclosa situada a la riera Gran, des de la que es desviava cap a un rec que la conduïa fins a la bassa, que estava situada darrera la masia. Després de passar per la canal, l'aigua feia moure el rodet que es trobava al carcabà. Finalment, l'aigua era retornada a la riera. En l'actualitat, tant la resclosa com els recs han desaparegut i la bassa és un camp de conreu.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47474","titol":"Molí de cal Torra de la Masia \/ Molí Torre de la Masia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-cal-torra-de-la-masia-moli-torre-de-la-masia","bibliografia":"
AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 23-27. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí Torre de la Masia. Molí núm. 5. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 30-32. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Els Molins de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 11, p. 2-3. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2003). 'Molí Torre de la Masia'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 6. PALAU RAFECAS, Salvador (1991). 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 15, p. 605. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 359. SOTERAS CORBELLA, Montse (2009). 'Masies i veïnats de Copons (II)'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 27, p. 6-7.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"L'edifici es troba en estat ruinós i cobert de l'abundant vegetació que cobreix la zona","descripcio":"
Edifici aïllat de planta rectangular, situat a l'extrem de tramuntana d'un camp de conreu al que s'accedeix per un baixador a la dreta de la carretera, un cop passat el camí d'accés a la masia de cal Torra. En origen estava distribuit en planta baixa i pis, tot i que actualment està força enrunat i ha perdut la coberta, el pis superior i bona part de la cantonada nord-oest de la construcció. La façana principal està orientada a llevant, a la riera. Es conserven les restes del portal d'accés, que tenia els brancals bastits amb pedra escairada. En canvi ha perdut la llinda, tot i que sabem que era una biga de fusta. Al interior, a la planta baixa, hi ha la sala de les moles que es troba coberta per una volta apuntada bastida amb pedra desbastada, lligada amb morter de calç i sorra i disposada en filades. Es conserven les restes de la mola volandera i del forat en el que es situa l'alçador, actualment desaparegut. El carcabà, que creua en diagonal la construcció, està obturat i no s'hi pot accedir. La construcció està bastida en pedra sense desbastar de mida mitjana, lligada amb morter de calç i sorra, i disposada en filades més o menys regulars.<\/p> ","codi_element":"08071-57","ubicacio":"Carretera BV-1005, km. 1,8, 08289","historia":"
Amb anterioritat al segle XIX, no hi ha cap referència documental clara ni del molí, que era fariner, ni de la masia que en tenia la propietat, cal Torra de la Masia. Tot i això, a finals del segle XVII, hi ha constància indirecta d'una disputa entre els propietaris d'aquest mas i del mas Gelabert, relacionada amb la utilització de la resclosa del molí del Gelabert, que estava situada davant del molí de cal Torra. A principis del segle XIX, la finca era propietat de la família Torras. Entre els anys 1837 i 1888, la disputa per la utilització de la resclosa documentada a finals del segle XVII va continuar. Sembla ser que el nivell de la resclosa del molí del mas Gelabert provocava el mal funcionament del molí de cal Torra, tot i que els propietaris del Gelabert al·legaven el contrari. La disputa es resolgué l'any 1888 gràcies a una resolució judicial, tot i que l'enemistat entre les dues famílies es mantingué. La resclosa del molí del Gelabert fou rebaixada. És força probable que el molí de cal Torra deixés de funcionar durant la primera meitat del segle XX, de la mateixa manera que la resta de molins establerts a la zona de la riera de la Fontdolla (actual riera Gran). L'any 1984 la finca canvià de mans, passant dels descendents de la família Torras a la família Marimon-Gabarró que encara en té manté la propietat. En l'escriptura es mencionava que el molí fariner ja no existia.<\/p> ","coordenades":"41.6470900,1.5107100","utm_x":"375980","utm_y":"4611665","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47474-foto-08071-57-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47474-foto-08071-57-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47474-foto-08071-57-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La bassa ha estat reconvertida en un camp de conreu. Recollia l'aigua d'un sèquia que sorgia de la resclosa situada sota del molí del Vilella i, a través del cup, la portava cap al carcabà. A escassos metres de distància de l'edifici, a peu de carretera, hi ha les restes d'una petita bassa de planta rectangular.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47475","titol":"Molí del Gelabert","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-gelabert","bibliografia":"
AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 23-27. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí del Gelabert. Molí núm. 6. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 32-33. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Els Molins de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 11, p. 2-3. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2004). 'Molí del Gelabert'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 2. PALAU RAFECAS, Salvador (1991). 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 15, p. 605. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 359. SOTERAS CORBELLA, Montse (2009). 'Masies i veïnats de Copons (II)'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 27, p. 6-7.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"L'edifici es troba en estat ruinós i cobert de l'abundant vegetació que cobreix la zona","descripcio":"
Edifici aïllat de planta rectangular, situat a uns 60 metres al nord-oest de la masia, a la riba de la riera Gran. L'accés és molt difícil donat que es troba construit en un terreny abrupte amb força desnivell, dins de la finca del mas. Consta de planta baixa i pis, tot i que actualment està força enrunat i ha perdut la coberta i bona part del sector de tramuntana de l'edifici. La façana principal, orientada a migdia, presenta dos accessos diferenciats pels dos nivells en els que es distribueix la construcció. A l'extrem de llevant, donant accés a la primera planta, hi ha un portal rectangular amb la llinda de fusta i un dels brancals bastit amb carreus de pedra ben escairats. Actualment, aquesta planta només ocupa la cantonada sud-est de l'edifici i està bastida damunt la roca mare de la zona. A l'extrem de ponent es localitza la porta d'accés a la planta baixa, de planta en forma d'L. Es tracta d'un portal rectangular reformat que presenta un dels brancals bastit amb carreus i una doble llinda de fusta. Compta amb un arc de descàrrega de pedra disposada a sardinell, situat damunt la llinda. La façana de ponent presenta dues finestres rectangulars obertes a la part superior del parament i una obertura d'arc rebaixat bastit en pedra a sardinell, que es correspon amb la sortida del carcabà. Al interior, la planta baixa estava destinada a les moles. Es conserva el trull de l'antic escairador i una volta de mig punt bastida en pedra, que probablement contendria les moles. El carcabà, situat sota la planta baixa, està excavat a la roca mare i presenta una volta de pedra rebaixada. Conserva una antiga turbina i un tub que es corresponen a una de les reformes del molí. La construcció està bastida en pedra sense desbastar de diverses mides, lligada amb morter de calç i sorra, i disposada en filades més o menys regulars. S'observen diverses reparacions als paraments de la construcció.<\/p> ","codi_element":"08071-58","ubicacio":"Mas Gelabert-Balç d'en Fitó, 08289","historia":"
La referència documental més antiga relacionada amb el molí del Gelabert és de l'any 1671. Es tracta d'un capbreu reial en el qual el propietari del mas Gelabert, Jaume Tudó, confessa tenir en domini directe del rei un molí fariner situat al costat de la riera de la Fontdolla (actual Riera Gran). La família Tudó ha anat mantinguent la propietat de la finca amb el pas del temps. Cap a finals de segle, l'any 1676, hi ha constància indirecta d'una disputa entre els propietaris d'aquest mas i del mas de cal Torra de la Masia, relacionada amb la utilització de la resclosa del molí del Gelabert, que estava situada davant del molí de cal Torra. L'any 1708, el Consell de la Vila de Copons arrenda pel període d'un any a Isidre Tudó el monopoli de la mòlta de gra de tota la vila, tant municipal com particular. S'especifica que la mòlta es farà al molí del Gelabert i que el preu de l'arrendament és de 30 lliures. A mitjans del segle XIX, l'any 1736, la propietat de la masia i del molí és de Ramon Tudó i Torra. Posteriorment, entre els anys 1837 i 1888, la disputa per la utilització de la resclosa documentada a finals del segle XVII va continuar. Sembla ser que la resclosa del molí del mas Gelabert quedava per sota de la sortida d'aigues del molí de cal Torra, de tal manera que el Gelabert no podia aprofitar l'aigua que sortia del carcabà del molí anterior, com passava amb la resta de molins del terme. Malgrat això, els propietaris de cal Torra al·legaven el contrari. La disputa es resolgué l'any 1888 gràcies a una resolució judicial, tot i que l'enemistat entre les dues famílies es mantingué. La resclosa del molí del Gelabert fou rebaixada. Entre finals del segle XIX i començaments del XX, el molí del Gelabert es trobava en franca decadència i només s'utilitzava per a la mòlta de gra per fer pinso pel bestiar. L'any 1914, després del fort aiguat de Santa Tecla que va negar la bassa i les estructures, el molí deixà de funcionar. Tot i això, la bassa i la sèquia es recuperaren per al rec dels horts del mas, i van estar en funcionament fins que el gran incendi forestal dels anys 80 assolà la zona. Cap a la dècada dels anys 50-60, a les restes del molí s'hi instal·là una turbina que subministrava electricitat a la masia. L'actual propietat de la finca continua essent de la família Tudó.<\/p> ","coordenades":"41.6442200,1.5107100","utm_x":"375974","utm_y":"4611347","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47475-foto-08071-58-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47475-foto-08071-58-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47475-foto-08071-58-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La bassa, actualment en desús i ben perduda entre l'abundant vegetació, està situada al nord-est del molí, tocant els murs septentrional i oriental de la primera planta. El molí agafava l'aigua d'una resclosa situada davant del molí de cal Torra i la derivava cap a un rec excavat al terreny, que la portava fins a la bassa. La bassa comptava amb un cup que donava la suficient pressió a l'aigua per fer moure el rodet, que estava situat al carcabà. A través d'un altre rec, l'aigua sortia del carcabà i tornava a la riera.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47476","titol":"Molí dels Nocs \/ Can Nocs \/ Els Nochs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-dels-nocs-can-nocs-els-nochs","bibliografia":"
AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 23-27. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí dels Nocs. Molí núm. 10. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 42-43. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2001). 'Els Molins de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 11, p. 2. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2006). 'Molí dels Nocs'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 4. ORTÍNEZ VIVES, Jaume (2013). 'Quan nocar era el final d'un cicle industrial'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 35, p. 8. PALAU RAFECAS, Salvador (1991). 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 15, p. 607. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 360. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici aïllat de planta rectangular, bastit en un terreny en desnivell envers el sud-oest respecte el camí de terra que li dóna accés. De fet es va retallar tot aquest talús de terra per construir-lo. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuit en soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al sud-est, compta amb un portal d'accés rectangular, amb l'any 1825 gravat. La resta d'obertures són rectangulars, destacant el portal d'accés al soterrani, rectangular i amb els brancals i la llinda bastits en pedra, situat a l'extrem sud-est de la façana. De la primera planta destaca un portal allindat situat a l'extrem nord-oriental del parament i el balcó situat damunt del portal d'accés principal. Al segon pis, la majoria d'obertures són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats, tot i que destaca el finestral d'arc de mig punt arrebossat de l'extrem del parament, de nova creació. La resta de finestrals d'aquesta tipologia estan concentrats a la façana de migdia i a l'extrem de la de llevant. La resta d'obertures de l'edifici es corresponen amb senzilles finestres rectangulars de diverses mides. En relació a la façana de tramuntana, cal dir que presenta un portal rectangular d'accés al pis superior, que està protegit per un voladís de teula àrab de tres vessants. Per salvar la distància entre el portal i el camí hi ha una passarel·la metàl·lica de nova factura. Sota d'aquesta es conserven les restes del pont d'accés original, format per un arc de mig punt bastit amb maons i disposat entre la façana i el talús, gràcies a un contrafort de pedra. A banda i banda del portal hi ha dues finestres quadrades tapiades, que conserven la llinda de fusta. Les restes del molí estan situades al soterrani, on es conserva una volta de canó bastida en pedra entre d'altres estructures que formaven part del funcionament del molí. La construcció està bastida en pedra sense desbastar disposada regularment i presenta un revestiment arrebossat a les façanes. Pels voltants de la construcció hi ha diversos edificis annexes dedicats, en origen, a tasques relacionades amb l'agricultura i el bestiar.<\/p> ","codi_element":"08071-59","ubicacio":"Pla del Camp, 08289","historia":"
És probable que durant el segle XVIII o principis del XIX, a l'edifici hi hagués una fàbrica moguda per l'aigua. A finals de segle, però, la masia funcionava com a molí bataner (o draper) i estava dotada d'una sèquia per a la força hidràulica. L'any 1825 es reconverteix en una fàbrica de teixits especialitzada en mantes de borra o cotó, no pas de llana. És probable que hagués estat la primera fàbrica d'Espanya amb telers mecànics que anaven amb aigua, tot i que això no està confirmat. L'any 1845, Pascual Madoz fa referència a un batà situat a Copons, que molt probablement faci referència als Nocs. Entre els anys 1851-1853, el batà no funcionava. Durant aquest temps, el propietari era en Josep Carbonell Oliva, el qual morí el 1861deixant la propietat al seu fill, Josep Carbonell i Sans. L'any 1865, amb la inscripció de la finca al registre de la propietat d'Igualada, consta que la finca rústica on era emplaçat el batà s'anomenava les Colomines, estava situada a la partida de la Riera i tenia un valor de 26000 rals. Entre els anys 1872 i 1879, la finca fou embargada i finalment va passar a ser propietat de Josep Riba i Aguilera. El 1884 adquireix la finca el seu germà i beneficiat de la Catedral de Barcelona, Antoni. Aquest propietari va dividir la finca i la casa l'any 1892, establint dos dominis útils diferenciats a Magí Rosich Estruch i a Josep Bisbal Cuadras. Tot i això, el batà no es tornà a posar en funcionament i la masia es transformà en una explotació agrícola amb bestiar. Al segle XX, tenim notícia que l'exèrcit de la República hi va establir un lloc de comandament per a la retirada de les tropes. A principis dels anys 90, l'edifici fou reformat creant un habitatge independent a la segona planta. És en aquesta època que les finestres d'arc de mig punt foren bastides.<\/p> ","coordenades":"41.6271300,1.5211400","utm_x":"376810","utm_y":"4609434","any":"1825","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47476-foto-08071-59-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47476-foto-08071-59-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47476-foto-08071-59-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La bassa està en desús i es va reconvertir en l'actual zona d'horts de la finca. Prenia l'aigua d'una resclosa que estava situada a la confluència entre la riera Gran i la de Sant Pere. L'aigua anava de la resclosa a la bassa a través d'una sèquia recentment desapareguda. A la part més elevada de l'edifici hi hauria l'entrada d'aigua que passava per un noc i, un cop aprofitada, saltava a la planta inferior per un altre noc. L'operació es repetia fins al nivell més baix, i d'aquí al carcabà.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47477","titol":"Cal Soques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-soques","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuit en planta baixa i pis, tot i que el nivell inferior es troba mig soterrat respecte el nivell de circulació actual del carrer. La façana principal, orientada a migdia, presenta un antic portal d'accés reconvertit en finestra, situat al centre del parament. Està format per un arc escarser bastit amb maons. A l'extrem de llevant hi ha un altre portal reconvertit en finestra, tot i que en aquest cas és d'obertura rectangular i amb la llinda de fusta. A la banda de ponent, en canvi, es localitza un portal rectangular que dóna accés al pis superior i diverses finestres de mida petita reformades. Les obertures del pis superior es corresponen amb dues finestres reformades. Una d'elles conserva la llinda de fusta en força mal estat. El parament es troba arrebossat, tot i que es troba en força mal estat. La resta de façanes són pràcticament llises. Només s'observen dues petites finestres reformades obertes a la façana posterior. La construcció està bastida en pedra de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada en filades. Les juntes estan regularitzades amb fragments de pedra i material constructiu.<\/p> ","codi_element":"08071-60","ubicacio":"Nucli de Sant Pere de Copons, 2, 08289","historia":"
La casa forma part del petit veïnat de Sant Pere de Copons (o de Comalats), una antiga sagrera medieval centrada per una ermita romànica, que està situat al nord-est del nucli urbà del municipi. Es desconeix la procedència del nom de la casa. Tot i això, sabem que durant un temps fou propietat del masover de cal Torrents (una de les cases del veïnat de Sant Pere actualment enderrocada) i que la utilitzava per guardar-hi la llenya i bèsties de corral com conills, etc.<\/p> ","coordenades":"41.6502200,1.5286900","utm_x":"377483","utm_y":"4611987","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47477-foto-08071-60-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47477-foto-08071-60-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47477-foto-08071-60-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47478","titol":"Cal Solà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-sola","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici entremigeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Està ben rehabilitat i consta de planta baixa i pis. La façana principal presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica amb l'any 1798 gravat al centre. A l'extrem de llevant hi ha un finestral rectangular que conserva l'ampit motllurat revestit amb rajola vidrada de color verd. A ponent, en canvi, es localitza un finestral d'arc de mig punt amb reixa de ferro. Les obertures del pis superior es corresponen amb dues finestres rectangulars situades als extrems del parament, que conserven el mateix ampit que la finestra de la planta baixa. Al centre es situa un finestral rectangular que conserva restes dels carreus que bastien els seus brancals, i té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro. La façana està rematada per un plafó de perfil ondulant bastit amb maons, que amaga el carener de la teulada. El parament es troba arrebossat i pintat, deixant vistes les restes de pedra que caracteritzaven la construcció original.<\/p> ","codi_element":"08071-61","ubicacio":"Nucli de Sant Pere de Copons, 6, 08289","historia":"
La casa forma part del petit veïnat de Sant Pere de Copons (o de Comalats), una antiga sagrera medieval centrada per una ermita romànica, que està situat al nord-est del nucli urbà del municipi. La família Solà donà el nom a la casa. Aquesta família també era la propietària del corral per les bèsties situat a la casa número 3 del mateix veïnat.<\/p> ","coordenades":"41.6503000,1.5282800","utm_x":"377449","utm_y":"4611997","any":"1798","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47478-foto-08071-61-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47478-foto-08071-61-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47478-foto-08071-61-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47479","titol":"Cal Siscu \/ Cal Cisco \/ Cal Bujons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-siscu-cal-cisco-cal-bujons","bibliografia":"
GRAU LLUCIÀ, Roser (2011). 'Gent i memòria dels veïnats, Sant Pere de Comalats, la Roquera…'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 32, p. 4. MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici cantoner de planta rectangular, format per tres cossos adossats, amb un jardí tancat i una zona d'horta. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i distribuit de planta baixa i pis. La construcció està ben rehabilitada, amb la façana principal orientada a llevant. Compta amb un portal d'accés rectangular, amb arc de descàrrega superior bastit en pedra disposada a sardinell. Al seu costat hi ha una petita finestra rectangular amb l'ampit de pedra. Al pis, cobrint lleugerament l'arc de descàrrega del portal, destaca un balcó corregut amb la llosana motllurada i la barana de ferro. Hi tenen sortida dos senzills finestrals rectangulars. A l'extrem de tramuntana del parament destaca un volum de planta quadrada adossat, distribuit en planta baixa i pis i cobert per una terrassa superior, amb barana de gelosia. Alhora, adossat a la façana de tramuntana de la casa hi ha un altre volum destinat a garatges i emmagatzematge. La construcció està bastida en pedra sense desbastar de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada en filades força regulars.<\/p> ","codi_element":"08071-62","ubicacio":"Nucli de Sant Pere de Copons, 4, 08289","historia":"
La casa forma part del petit veïnat de Sant Pere de Copons (o de Comalats), una antiga sagrera medieval centrada per una ermita romànica, que està situat al nord-est del nucli urbà del municipi. Tot i que l'edifici sempre ha estat propietat de la mateixa família, de cognom Torrents, es creu que el nom amb el que es coneix era el d'un avantpassat.<\/p> ","coordenades":"41.6503400,1.5284200","utm_x":"377461","utm_y":"4612001","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47479-foto-08071-62-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47479-foto-08071-62-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47479-foto-08071-62-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Davant la façana principal de la casa hi ha un altre volum aïllat completament reformat, que forma part de la mateixa propietat.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47480","titol":"Cal Ros","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-ros-5","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici entremigeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Està rehabilitat i consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals reformats i la llinda de fusta. Al seu costat hi ha una finestra rectangular amb els brancals reformats, que conserva l'ampit de pedra i la llinda plana de pedra amb la data 1797 gravada al centre. Les obertures del pis superior es corresponen amb una finestra rectangular balconera amb l'emmarcament arrebossat i una simple finestra rectangular també arrebossada, amb l'ampit de pedra. A les golfes hi ha dos grans finestrals d'arc escarser bastits en maons, amb l'ampit de pedra i barana de ferro. La façana està rematada per les restes de l'antic ràfec de lloses de pedra, tot i que damunt seu s'observa un recreixement de la teulada actual. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada irregularment. La façana principal presenta un revestiment arrebossat que està en millors condicions als pisos superiors. Adossats a la façana de llevant de la casa hi ha dos volums de planta rectangular, distribuits en dues plantes i coberts amb terrasses superiors.<\/p> ","codi_element":"08071-63","ubicacio":"Nucli de Sant Pere de Copons, 5, 08289","historia":"
La casa forma part del petit veïnat de Sant Pere de Copons (o de Comalats), una antiga sagrera medieval centrada per una ermita romànica, que està situat al nord-est del nucli urbà del municipi. Es creu que el nom de cal Ros es deu al fet que els membres de la família propietària eren tots rossos. Posteriorment varen anar a viure al nucli urbà de Copons, on hi ha una casa amb el mateix nom.<\/p> ","coordenades":"41.6502900,1.5283900","utm_x":"377458","utm_y":"4611995","any":"1797","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47480-foto-08071-63-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47480-foto-08071-63-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47480-foto-08071-63-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47481","titol":"Cal Serill \/ Cal Cerill","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-serill-cal-cerill","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Masia aïllada i reformada de grans dimensions, formada per quatre cossos adossats i amb diversos volums auxiliars que delimiten l'espai construit per la banda de llevant. El volum principal, de planta rectangular, presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuit en planta baixa, pis i golfes. Aquesta façana està orientada a migdia i compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1783. Damunt la llinda s'observa un gran arc de descàrrega, bastit amb pedra disposada a sardinell. Al costat hi ha una senzilla finestra rectangular, amb l'ampit fet de maons. Les obertures del pis es corresponen amb tres finestres que presenten les mateixes característiques tipològiques que l'obertura de la planta baixa. De la resta d'obertures de la construcció, cal dir que són rectangulars i de mida petita. Cal destacar un rellotge de sol bastit pel propietari l'any 2013 i situat a la cantonada sud-oest del volum. Adossat a la façana de ponent de l'edifici principal hi ha un volum rectangular organitzat en un sol nivell, cobert per una teulada de dues vessants de teula àrab. En destaca un antic portal d'arc escarser bastit en maons, actualment tapiat i situat a la façana oest de la construcció. Adossats a la façana de tramuntana de l'edifici principal hi ha dos cossos més de planta rectangular, amb les cobertes d'un sol vessant de teula i organitzats en un únic nivell. Destaca un gran portal situat a la façana de ponent, d'arc escarser bastit en maons i amb els brancals de pedra reformats. La construcció està tancada per la banda de llevant mitjançant tres cossos més auxiliars, amb cobertes d'un i dos vessants de teula i organitzats en una única planta, destinats en origen a les tasques agrícoles i ramaderes. Per la banda de migdia, el desnivell del terreny delimita un passadís davant de la façana principal, tancat pels extrems amb portes de ferro. Sota el desnivell hi ha els horts i dues construccions auxiliars més. Destaca el de gran dimensions, originàriament destinat a acollir bestiar, amb coberta d'un sol vessant de teula i d'un sol nivell. En general, la construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada regularment.<\/p> ","codi_element":"08071-64","ubicacio":"Sant Pere de Copons-Plana de Comalats, 08289","historia":"
Es desconeix la procedència del nom de la casa.<\/p> ","coordenades":"41.6538000,1.5328600","utm_x":"377837","utm_y":"4612379","any":"1783","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47481-foto-08071-64-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47481-foto-08071-64-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47481-foto-08071-64-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47482","titol":"Can Bacardit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-bacardit","bibliografia":"
RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Masia formada per tres cossos adossats, amb un pati davanter delimitat per un volum auxiliar a migdia i una tanca de pedra a llevant, a mode de barri tancat. De fet, l'accés al interior del recinte es fa per la banda de llevant, mitjançant un portal d'arc rebaixat bastit amb maons i amb els brancals reformats i arrebossats. Està cobert per un voladís de dues vessants d'uralita. Per la banda de ponent, la construcció està adossada a La Caseta, una altra masia del terme coneguda també amb el nom de cal Joan Bou. L'edifici principal és de planta rectangular i presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Està distribuit en planta baixa, pis i golfes, i majoritàriament presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. Adossat a la façana de llevant hi ha un altre volum de menors dimensions, amb la coberta de dues vessants de teula àrab i distribuit en dues plantes. I adossat a la façana de tramuntana d'ambdós volums hi ha un altre cos de planta rectangular, amb la coberta d'un sol vessant de teula àrab i distribuit en un únic nivell. Aquest volum presenta un portal d'accés d'arc rebaixat bastit amb maons, i situat a la façana de llevant. Per la banda de migdia, tancant el pati, hi ha un edifici rectangular amb la coberta de teula àrab de dues vessants i distribuit en dos nivells. Compta amb obertures d'arc de mig punt bastides amb maons, a la planta baixa, i rectangulars al pis superior. En general, la construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada regularment, tot i que els pisos superiors de l'edifici principal estan construits amb totxos. A l'exterior del recinte, per la banda de llevant, hi ha un cobert de recent factura i un volum rectangular amb coberta d'un sol vessant de teula àrab, del que destaca un portal d'arc rebaixat bastit en maons.<\/p> ","codi_element":"08071-65","ubicacio":"Sant Pere de Copons-Plana de Comalats, 08289","historia":"","coordenades":"41.6556600,1.5312700","utm_x":"377708","utm_y":"4612588","any":"1893","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47482-foto-08071-65-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47482-foto-08071-65-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47482-foto-08071-65-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"És probable que l'any de construcció, 1893, estigui gravat al portal d'accés al interior de la casa, però n' s'ha pogut comprobar donada l'absència dels propietaris.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47483","titol":"La Caseta \/ Cal Joan Bou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-caseta-cal-joan-bou","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Masia rehabilitada de planta més o menys rectangular, adossada a la masia de can Bacardit per la banda de llevant. L'edifici principal està distribuit en planta baixa i pis, i està cobert amb una teulada de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La façana presenta un portal d'accés rectangular que conserva un dels brancals bastit amb carreus de pedra. Damunt la llinda, actualment restituïda, s'observa un arc de descàrrega bastit amb pedra disposada a sardinell. Al costat de llevant hi ha una petita finestra rectangular, emmarcada amb quatre carreus de pedra i amb reixa de ferro. A ponent, en canvi, hi ha un gran portal reformat. Les tres obertures del pis es corresponen amb tres finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La façana de ponent compta amb una única finestra rectangular, emmarcada amb carreus de pedra. A l'alçada de la planta baixa se li adossa un cobert rectangular amb coberta d'un sol vessant, obert per la banda de migdia. La façana de tramuntana també presenta una única finestra, amb els brancals fets de carreus. A l'extrem nord-oest d'aquest parament hi ha un petit volum adossat de planta quadrada, amb la coberta plana. La línia de façana no és recta sinó que marca un esbiaix en planta, corresponent a alguna de les reformes qua ha patit l'edifici. La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada da manera regular. Davant de la façana principal, adossat a la tanca que separa les dues masies, hi ha un cobert amb coberta de teula àrab.<\/p> ","codi_element":"08071-66","ubicacio":"Sant Pere de Copons-Plana de Comalats, 08289","historia":"
A la casa hi havia viscut la família de ca la Llebre de Sant Puvim, que donades les males condicions de l'edifici, anà a viure a Copons. Posteriorment, la casa passà a tenir el nom de cal Bou o cal Joan Bou, en referència al marit de la pubilla de ca la Llebre. Es desconeix l'origen del nom de la Caseta, tot i que sembla que és el que consta a les escriptures.<\/p> ","coordenades":"41.6556400,1.5311000","utm_x":"377694","utm_y":"4612586","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47483-foto-08071-66-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47483-foto-08071-66-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47483-foto-08071-66-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47484","titol":"Cal Remijot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-remijot","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"L'edifici està força enrunat i completament cobert de vegetació","descripcio":"
Masia enrunada formada per dos cossos aïllats, a la que s'accedeix pel camí del clot del Bisbe, que neix un cop passada la masia de cal Serill. El volum principal és de planta rectangular i es troba en pitjors condicions que l'altre. Ha perdut la teulada, que en origen era de dues vessants, i els forjats interiors però conserva bona part dels murs perimetrals, tot i que la banda de llevant és la més afectada. Consta de planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia i un portal d'accés rectangular amb llinda de fusta. La resta d'obertures eren rectangulars i al primer pis hi havia un balcó simple. La construcció, bastida en pedra sense treballar disposada irregularment, conserva part dels paraments arrebossats i emblanquinats. L'altre volum està situat a uns 20 metres a ponent del principal i es troba en millor estat de conservació. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i distribuit en planta baixa i pis. Presenta dos accessos diferenciats: el de llevant dóna pas al primer pis i el de migdia a la planta baixa. Aquest darrer portal és rectangular i amb la llinda de fusta. El interior de l'edifici està completament arruïnat. La construcció està bastida en pedra sense treballar, lligada amb morter de calç i disposada en filades més o menys regulars, amb les juntes falcades amb pedra de mida petita.<\/p> ","codi_element":"08071-67","ubicacio":"Sant Pere de Copons-Clot del Bisbe, 08289","historia":"
Sembla ser que el nom de Remijot fa referència a la manera en què un antic propietari de la masia deia ramillet (o ramillot), quan anava a recollir plantes i herbes al bosc.<\/p> ","coordenades":"41.6527600,1.5416700","utm_x":"378569","utm_y":"4612251","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47484-foto-08071-67-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47484-foto-08071-67-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47484-foto-08071-67-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47485","titol":"Cal Martí de la Muntanya \/ Cal Martí de les Dones","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-marti-de-la-muntanya-cal-marti-de-les-dones","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Masia aïllada rehabilitada formada per tres cossos adossats, amb un gran barri tancat delimitat per una tanca de pedra. L'accés es fa per la banda de migdia de la tanca, mitjançant un portal rectangular cobert per un voladís de teula àrab de dues vessants. L'edifici principal és de planta rectangular, està distribuit en planta baixa, pis i golfes, i presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta façana està orientada a migdia i presenta un portal d'accés d'arc escarser al nivell de la planta baixa. A banda i banda hi ha dues senzilles finestres rectangulars. Damunt del portal, encastat al parament, hi ha un petit rellotge de sol i un relleu gravat amb la següent inscripció: 'AÑO 1901 V.T'. Els pisos superiors presenten tres finestres per planta. Són d'obertura rectangular i conserven els ampits bastits amb maons. La resta d'obertures de l'edifici es corresponen amb petites finestres rectangulars i tots els paraments es troben arrebossats. Els altres dos volums que conformen la construcció estan adossats a la banda de llevant. Es tracta de dos cossos de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i distribuits en planta baixa i pis. Ambdues construccions estan bastides en pedra sense treballar disposada irregularment. Quant a les obertures, destaca un portal d'arc de mig punt i una finestra rectangular amb la llinda de fusta, situats al volum de llevant del principal. Just en el punt on s'adossen aquests dos edificis, per la banda de tramuntana, destaca un plafó de ceràmica vidrada amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat.<\/p> ","codi_element":"08071-68","ubicacio":"Sant Pere de Copons-Escaleta de Sant Pere, 08289","historia":"","coordenades":"41.6462800,1.5367800","utm_x":"378149","utm_y":"4611538","any":"1901","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47485-foto-08071-68-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47485-foto-08071-68-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47485-foto-08071-68-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47486","titol":"Mas Gelabert \/ Can Gelabert \/ El Gelabert","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-gelabert-can-gelabert-el-gelabert","bibliografia":"
MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí del Gelabert. Molí núm. 6. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2004). 'Molí del Gelabert'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 2. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. SOTERAS CORBELLA, Montse (2009). 'Masies i veïnats de Copons (II)'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 27, p. 6-7.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Masia aïllada de grans dimensions, formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta força irregular, amb un pati delimitat per aquestes construccions. L'edifici principal és de planta rectangular, està distribuit en planta baixa, dos pisos i golfes, i presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a ponent. Majoritàriament, les obertures són rectangulars i han estat reformades. Destaca el portal d'accés allindat situat a la façana de ponent i la característica galeria de la façana de migdia. Està formada per tres arcs escarsers sostinguts per pilars quadrats, amb les impostes motllurades. La galeria té sortida a una terrassa descoberta ubicada a la cantonada sud-oest de l'edifici. Adossats a la banda de ponent del volum principal hi ha dos petits cossos rectangulars amb teulades d'un sol vessant, destinats en origen a les tasques productives del mas. Presenten portals rectangulars amb llindes de fusta. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un volum de planta rectangular que integra un passadís bastit en pedra, el qual dóna accés al pati tancat des del nord. Aquest passadís s'obre mitjançant dos arcs rebaixats bastits amb pedra disposada a sardinell i està cobert per una volta de mig punt. Al interior es conserva el mecanisme d'una antiga premsa. Al costat hi ha un cobert rehabilitat de planta rectangular, amb la teulada de dues vessants sostinguda per un pilar central. La construcció és bastida en pedra desbastada i sense treballar, lligada amb morter de calç i disposada de manera regular. A la banda de llevant de l'edifici principal hi ha un volum aïllat de planta rectangular, amb la coberta d'un sol vessant, que es troba força enrunat.<\/p> ","codi_element":"08071-69","ubicacio":"Vinya del Sabater-Balç d'en Fitó, 08289","historia":"
Segons la documentació escrita conservada per la família que sempre n'ha tingut la propietat (els Tudó), la masia de can Gelabert ja estava consolidada a principis del segle XVII. L'any 1671 hi ha constància documental del molí fariner, les restes del qual estan situades sota de la casa. I a finals de segle s'inicien les primeres disputes amb els propietaris de cal Torra de la Masia, per la utilització de l'aigua de la riera de la Fontdolla (actual riera Gran) pels seus molins. Sembla que les terres del mas sempre es van dedicar al cultiu de la vinya fins a l'aparició de la fil·loxera, entre 1887 i 1890, que acabà amb la producció. Posteriorment, una part de la vinya es va replantar de nou amb ceps americans i també es va iniciar el cultiu de cereals. Aproximadament des de l'aiguat de l'any 1914, que inutilitzà el molí definitvament, fins l'any 1944, a la masia hi van haver masovers. En aquesta època, la família Tudó marxà de Copons.<\/p> ","coordenades":"41.6438900,1.5115000","utm_x":"376039","utm_y":"4611309","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47486-foto-08071-69-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47486-foto-08071-69-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47486-foto-08071-69-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47487","titol":"Masia Torra de la Masia \/ Cal Torra de la Masia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/masia-torra-de-la-masia-cal-torra-de-la-masia","bibliografia":"
MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí Torre de la Masia. Molí núm. 5. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2003). 'Molí Torre de la Masia'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 6. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. SOTERAS CORBELLA, Montse (2009). 'Masies i veïnats de Copons (II)'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 27, p. 6-7.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Masia aïllada i rehabilitada formada per diversos cossos adossats, amb un gran barri tancat delimitat per les pròpies construccions i pel desnivell del terreny envers l'est. L'accés es fa per la banda de tramuntana, mitjançant un portal d'accés d'arc escarser adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. A la dovella clau hi ha gravat l'any de construcció, 1878 i les inicials 'A.T'. El portal està cobert per un voladís de teula àrab de dues vessants. L'edifici principal és de planta en forma d'L, està distribuit en planta baixa, pis i golfes, i presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta façana està orientada a llevant i presenta un portal d'accés d'arc rebaixat, emmarcat amb carreus de pedra i amb les inicials 'A.T' i l'any 1888, gravat a la llinda. Al pis hi ha tres finestrals rectangulars reformats, que tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. Dos d'aquests finestrals presenten arcs de descàrrega damunt de les llindes. La façana de migdia, en canvi, presenta un únic portal rectangular a la planta baixa, emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana gravada amb la data 1793. Als pisos superiors hi ha dues finestres rectangulars. Tancant el pati per la banda de migdia, i adossat a l'extrem sud-est del volum principal, hi ha un altre edifici de planta rectangular amb coberta d'un sol vessant de teula àrab, distribuit en planta baixa i pis. Presenta obertures rectangulars reformades, amb les llindes de fusta. Per la banda de tramuntana, el pati està tancat per un volum de planta rectangular organitzat en una sola planta, cobert per una terrassa descoberta al pis. Unes escales exteriors hi donen accés. Adossat a la cantonada nord-est d'aquesta construcció hi ha un cobert de grans dimensions rehabilitat, amb un pilar de pedra central. Conserva un carreu gravat amb l'any 1732 i l'anagrama del nom de Jesús, 'IHS'. A l'exterior del recinte tancat, adossats a la façana de ponent del volum principal, hi ha quatre cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab d'un i dos vessants, que han estat rehabilitats. Totes les construccions estan bastides en pedra treballada i sense treballar, lligada amb morter de calç i disposada regularment.<\/p> ","codi_element":"08071-70","ubicacio":"Camí del Torrent Boter, 08289","historia":"
Tot i que no hi ha referències documentals clares de la finca abans del segle XIX, la masia integra llindes i carreus gravats amb dates de mitjans i finals del segle XVIII, que ens indiquen que la construcció és anterior. De fet, a finals del segle XVII, l'any 1676, el mas apareix mencionat en una disputa amb els propietaris del mas Gelabert, per la utilització de l'aigua de la riera de la Fontdolla (actual riera Gran) pels seus molins. La finca comptava amb un molí fariner que va deixar de funcionar durant la primera meitat del segle XX, de la mateixa manera que la resta de molins establerts a la zona de la riera. A principis del segle XIX, la finca era propietat de la família Torra. L'any 1984, la propietat es va vendre a la familia Marimon-Gabarró.<\/p> ","coordenades":"41.6438700,1.5077000","utm_x":"375723","utm_y":"4611312","any":"1888","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47487-foto-08071-70-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47487-foto-08071-70-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47487-foto-08071-70-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47488","titol":"Antic Corral de cal Solà \/ Cal Valiente","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antic-corral-de-cal-sola-cal-valiente","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Està rehabilitat i consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1796. Al seu costat hi ha una finestra rectangular reformada, amb la llinda de fusta restituïda. De fet, la resta de finestres dels pisos superiors són idèntiques a l'anterior, amb l'excepció de la finestra situada damunt del portal, emmarcada amb carreus de pedra i amb l'ampit motllurat. A les golfes destaca una galeria oberta a l'exterior mitjançant una gran obertura rectangular, amb barana de ferro i biga de fusta restituïda també. La façana posterior manté la mateixa tipologia de finestres que el parament principal, totes restituïdes. Destaca un petit volum adossat fins al nivell del primer pis, amb la coberta d'un sol vessant de teula àrab. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular. El pis superior fou recrescut probablement durant la darrera rehabilitació de la casa.<\/p> ","codi_element":"08071-71","ubicacio":"Nucli de Sant Pere de Copons, 3, 08289","historia":"
La casa forma part del petit veïnat de Sant Pere de Copons (o de Comalats), una antiga sagrera medieval centrada per una ermita romànica, que està situat al nord-est del nucli urbà del municipi. En origen, la casa feia les funcions de corral on la família Solà hi guardava les bèsties. Els Solà vivien a la casa número 6 del mateix veïnat. Posteriorment, la casa fou propietat de tres germans dels qual un era conegut pel 'Valiente'.<\/p> ","coordenades":"41.6502200,1.5285700","utm_x":"377473","utm_y":"4611987","any":"1796","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47488-foto-08071-71-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47488-foto-08071-71-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47488-foto-08071-71-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-17 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47489","titol":"Masia de cal Manset","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/masia-de-cal-manset","bibliografia":"
RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"L'edifici està enrunat i ple de vegetació, tot i que s'observa la seva estructura perfectament encara.","descripcio":"
Masia aïllada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants mig ensorrada, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb cerreus de pedra escairats i la llinda plana. Al pis, damunt d'aquest portal, destaca una finestra rectangular amb l'emmarcament de pedra emblanquinat, l'ampit motllurat i la llinda gravada amb una inscripció i l'any de construcció. Donada l'abundant vegetació que cobreix el parament no es va poder documentar adequadament, tot i que s'intueix el nom 'LLOP' i una data inscrita dins del segle XVIII. La resta d'obertures del parament són rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. A l'extrem de llevant hi ha la part destinada al bestiar i la pallisa. S'obre a l'exterior mitjançant dues grans obertures rectangulars, tot i que la del pis superior està tapiada amb maons. La façana de llevant presenta tres arcs de mig punt bastits en pedra a la planta baixa, dels quals els dos primers donen pas a la zona del bestiar. El de migdia fou empetitit mitjançant dos envans de maons que el transformaren en una porta rectangular. El central fou completament tapiat i presenta unes escales de pedra adossades que donen accés al pis superior. I el de tramuntana resta completament obert, donant pas a un espai que presenta una petita bassa rectangular, un basi i un safareig de pedra. L'obertura del pis, que dóna accés a la pallisa, és rectangular i està oberta en un mur de pedra que tapia una antiga obertura original d'arc de mig punt. Les façanes de ponent i tramuntana estan completament cobertes de vegetació i no s'observa pràctiacment res. Tot i això, a la façana de tramuntana, hi ha una obertura rectangular a la planta baixa que dóna accés a una estança coberta amb una volta rebaixada bastida en pedra. Pel que fa als altres volums que conformen la construcció, adossats al sector de ponent de l'edifici principal i coberts de vegetació, cal dir que consten de dues plantes diferenciades i presenten les cobertes de teula àrab d'una i dues vessants. La construcció està bastida en pedra sense treballar disposada regularment i lligada amb abundant morter de calç.<\/p> ","codi_element":"08071-72","ubicacio":"Paratge de la Muntanya, 08289","historia":"
Els propietaris de la masia baixaren a viure al nucli urbà, a la casa situada a l'actual plaça de Ramon Godó, que porta el mateix nom que la masia.<\/p> ","coordenades":"41.6402400,1.5361300","utm_x":"378084","utm_y":"4610869","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47489-foto-08071-72-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47489-foto-08071-72-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47489-foto-08071-72-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Al costat de la façana de llevant hi ha un pou de planta quadrada bastit amb maons. A escassos metres de distància al sud-est de la casa hi ha les restes d'un edifici enrunat que comptava amb finestres emmarcades amb carreus de pedra també.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47490","titol":"Torre dels Hereus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-dels-hereus","bibliografia":"
GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1984). Anoia, Conca de Barberà. Valldoreix: Arxiu Gavín, p. 119. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p 10. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 358.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"La construcció està deshabitada i coberta de vegetació.","descripcio":"
Masia aïllada de planta irregular, formada per dos cossos adossats i envoltada de camps de conreu. El volum principal és de planta rectangular i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, la qual es troba orientada a llevant. L'abundant vegetació que cobreix la zona ha impedit documentar íntegrament aquest parament, tot i que al pis s'observen tres finestres rectangulars amb les llindes de fusta, els ampits motllurats i arcs de descàrrega superiors bastits en pedra disposada a sardinell. Les obertures de les golfes es corresponen amb tres petites finestres rectangulars d'emmarcament senzill. La façana de migdia presenta un portal d'accés rectangular obert a l'alçada del pis. Cal destacar que la casa està construïda en un desnivell natural del terreny, cosa que fa que l'edifici estigui disposat a dos nivells. Aquest portal presenta els brancals bastits amb carreus de pedra, la llinda de fusta i un arc de descàrrega superior amb la pedra disposada a sardinell. Adossat al costat del portal hi ha un petit volum de planta quadrada amb coberta d'un sol vessant, que probablement es correspongui amb un pou. A l'altre costat hi ha una finestra rectangular amb els brancals fets amb carreus de la mateixa tipologia que els del portal, la llinda plana i un petit arc de descàrrega triangular al damunt d'aquesta. A les golfes hi ha una petita finestra rectangular amb la llinda plana. La façana de ponent presenta dues petites finestres rectangulars bastides amb quatre carreus de pedra escairats. L'extrem de migdia d'aquest parament es troba atalussat. La façana de tramuntana, de la mateixa manera que la principal, no s'ha pogut documentar donada l'abundant vegetació que la cobreix. Al interior, l'edifici presenta sostres coberts amb bigues de fusta i parets emblanquinades. La construcció està rematada per un ràfec de lloses de pedra damunt del qual s'assenta la teulada i està bastida en pedra escairada de diverses mides, disposada en filades regulars. Es documenten pedres de mida molt petita utilitzades per falcar i regularitzar les filades. L'altre volum que conforma l'edifici es troba en força mal estat de conservació, mig enrunat i cobert de vegetació. Tot i així presenta una planta rectangular i la coberta és de teula àrab d'un sol vessant.<\/p> ","codi_element":"08071-73","ubicacio":"Solà de la Torre, 08289","historia":"
Durant un temps indeterminat, la masia era propietat de Gaspar de Càrcer, el qual també tenia en propietat l''hospitium' de cal Reiet (al carrer de Vilanova) i uns patis adjacents. Posteriorment, l'any 1736, un descendent seu va cedir-ho tot als comerciants Maurici Ramon i Simó Segura, passant la propietat de la masia a aquests. També tenim constància que la masia comptava amb una capella privada dedicada a Sant Jordi.<\/p> ","coordenades":"41.6503100,1.4419500","utm_x":"370260","utm_y":"4612124","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47490-foto-08071-73-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47490-foto-08071-73-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47490-foto-08071-73-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"A escassos metres a ponent de la masia es conserven les restes de dos edificis auxiliars que actualment estan força enrunats.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47491","titol":"Cal Ponç \/ Cal Pons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-ponc-cal-pons","bibliografia":"
RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"L'edifici integra algun volum adossat enrunat i totes les obertures tapiades.","descripcio":"
Masia aïllada de planta irregular, formada per quatre cossos adossats i envoltada de boscos i camps de conreu. El volum principal és de planta rectangular i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, la qual es troba orientada a migdia. Aquest parament compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. A la dovella clau destaca un òval en alt relleu amb l'any 1880 gravat al centre. A banda i banda hi ha dues petites finestres rectrangulars emmarcades amb quatre carreus de pedra. Al primer pis s'observen tres obertures més rectangulars emmarcades amb carreus de pedra escairats. Al centre, un antic finestral i als laterals dues finestres amb els ampits de pedra motllurats. Les obertures de la segona planta es corresponen amb tres petites finestres rectangulars emmarcades amb quatre carreus de pedra.A les golfes hi ha una única obertura rectangular emmarcada en pedra. La façana de tramuntana presenta un portal d'accés rectangular obert a l'alçada del primer pis. Cal destacar que la casa està construïda en un desnivell natural del terreny, cosa que fa que l'edifici estigui disposat a diferent nivell. Aquest portal presenta els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats i la llinda plana monolítica gravada amb la següent inscripció: 'FRANCISCO PONS AY 1880'. Al segon pis hi ha dues petites finestres rectangulars emmarcades amb carreus escairats. Pel que fa a les façanes de llevant i ponent, ambdues presenten finestres de les mateixes característiques que les anteriors, algunes amb l'ampit de pedra motllurat. Adossat a l'extrem de tramuntana de la façana de llevant hi ha un petit volum rectangular amb teulada d'un vessant ensorrada i distribuït en soterrani, planta baixa i pis. Tot i el seu mal estat de conservació (al marge de la teulada, tota la part sud de l'edifici està enrunada) conserva un pilar central de pedra que sostenia l'estructura, restes de l'embigat de fusta que cobria l'edifici i el portal d'accés obert a la façana de tramuntana. Alhora, adossat a la cantonada sud-est d'aquest edifici, destaca un petit volum de planta rectangular força enrunat, actualment cobert a l'alçada del primer pis, que es correspon amb una gran cisterna coberta per una volta de canó bastida en pedra disposada en filades. Hi ha un altre volum de planta rectangular, adossat en aquest cas a la façana de ponent, en força mal estat de conservació. Ha perdut la coberta, que era d'un vessant, i està organitzat en un sol nivell. Al interior s'observen diverses reformes modernes, fetes amb totxo. Es tracta de les antigues quadres i corrals de la masia. La construcció principal està rematada per un ràfec de lloses de pedra damunt del qual s'assenta la teulada. Tot el conjunt està bastit en pedra escairada de diverses mides, disposada en filades més o menys regulars. Les obertures de l'edifici principal estan totes tapiades amb totxos. A la banda de llevant de la masia destaquen dos cossos adossats de planta rectangular, destinats a les tasques agrícoles. Han perdut les cobertes, que eren d'un sol vessant i estan bastits en pedra desbastada disposada regularment. El de la banda de llevant presenta un portal d'accés d'arc rebaixat reformat i dos pilars centrals estructurals al interior. El de ponent, en canvi, compta amb una cisterna subterrània coberta per una volta de canó bastida en pedra i, al costat, una estança coberta per una volta de canó lleugerament apuntada. S'obren a l'exterior mitjançant dos arcs de mig punt (el de la cisterna és més rebaixat) bastits en pedra disposada a sardinell. Ambdues estances estan cobertes al nivell del primer pis, que actualment es troba enderrocat, conservant-se tant sols la façana de tramuntana.<\/p> ","codi_element":"08071-74","ubicacio":"Pla del Llobet, 08289","historia":"","coordenades":"41.6525200,1.4631500","utm_x":"372030","utm_y":"4612338","any":"1880","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47491-foto-08071-74-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47491-foto-08071-74-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47491-foto-08071-74-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Al costat de la cantonada nord-oest de l'edifici principal hi ha un pou aïllat de planta quadrada, bastit en pedra i cobert per una volta plana de lloses de pedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47492","titol":"Cal Basí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-basi","bibliografia":"
RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per tres cossos adossats i envoltada de boscos i camps de conreu. El volum principal, completament rehabilitat, està format per dos cossos adossats amb les cobertes de teula àrab d'una i dues vessants i els careners paral·lels a la façana principal, la qual està orientada a tramuntana. Consta de planta baixa i pis. Totes les obertures de la construcció han estat reformades: són rectangulars, amb les llindes de fusta i els ampits de pedra, en el cas de les finestres. De la façana de llevant destaquen dues petites finestres amb les llindes de pedra. De la façana de ponent, en canvi, destaquen els brancals bastits amb maons de les obertures de l'extrem de migdia i un petit volum adossat al bell mig del parament, de planta rectangular i amb coberta de teula d'un sol vessant. Adossat a la banda de migdia de l'edifici principal hi ha un gran volum de planta rectangular força enrunat. Ha perdut la coberta i bona part de la banda de ponent de l'estructura. A la banda de llevant de la masia hi ha les restes d'un edifici aïllat de planta rectangular completament enrunat. Alhora, a escassos metres al nord-est de l'edifici principal, hi ha un pou de planta quadrada bastit en pedra i cobert per una teulada de dues vessants, acompanyat per un petit cos rectangular reformat, actualment utilitzat de garatge. Tot el conjunt està bastit en pedra escairada de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada en filades més o menys regulars.<\/p> ","codi_element":"08071-75","ubicacio":"Pla del Llobet, 08289","historia":"","coordenades":"41.6508600,1.4654700","utm_x":"372220","utm_y":"4612150","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47492-foto-08071-75-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47492-foto-08071-75-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47492-foto-08071-75-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47493","titol":"Cal Bargués","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-bargues","bibliografia":"
RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].<\/p> ","centuria":"XIX\/XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Masia aïllada i rehabilitada de planta més o menys rectangular, formada per diversos cossos adossats i envoltada de camps de conreu. El volum original està situat a la banda de migdia de la construcció. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats, totes elles reformades, i un sòcol d'aplacat de pedra. A l'extrem nord-est del parament se li adossa un petit volum rectangular, amb coberta d'un sol vessant, reformat. La resta de volums auxiliars situats a la banda de tramuntana també estan rehabilitats. A l'extrem de migdia, en canvi, hi ha les restes d'un edifici bastit en pedra que es troba en força mal estat de conservació. Tot el conjunt presenta els paraments arrebossats i pintats, amb l'excepció del volum adossat a migdia, el qual està bastit en pedra de diverses mides lligada amb morter de calç i disposada irregularment.<\/p> ","codi_element":"08071-76","ubicacio":"Pla del Bargués, 27, 08289","historia":"","coordenades":"41.6497800,1.4719400","utm_x":"372756","utm_y":"4612021","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47493-foto-08071-76-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47493-foto-08071-76-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47493-foto-08071-76-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47494","titol":"Ca l'Arnau \/ Mas Arnau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-larnau-mas-arnau","bibliografia":"
RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. SOTERAS CORBELLA, Montse (2008). 'Masies i veïnats de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 26, p. 8.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"L'edifici està en procés de restauració, tot i que les obres ja fa temps que estan aturades.","descripcio":"
Masia aïllada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats i envoltada de camps de conreu. Es troba en procés de reforma, tot i que fa temps que està aturat. El volum principal presenta la coberta de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana gravada amb l'any 1880. A banda i banda hi ha dues petites finestres rectangulars, una d'elles bastida amb quatre carreus de pedra escairats. Al pis hi ha tres finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra escairats i les llindes planes. De les golfes destaca una obertura irregular situada a l'extrem de ponent de la façana, que es correspon amb una antiga galeria. Ha estat reformada mitjançant un envà de maons que l'ha transformat en un finestral d'obertura rectangular, amb sortida a un balcó simple. A la part superior del parament s'observa un recreixement de la coberta ben visible. La façana de ponent presenta grans obertures rectangulars empetitides amb envans de maons i llindes de fusta. Tres d'elles tenen sortida a petits balcons exempts. A la planta baixa es conserven les restes d'un antic arc de descàrrega bastit en pedra disposada a sardinell, corresponent a una obertura actualment tapiada. La façana està coberta per una terrassa delimitada amb barana de ferro. La resta de façanes també presenten obertures rectangulars amb llindes de fusta. La de tramuntana compta amb un accés directe al primer pis de la construcció, protegit per un voladís de teula àrab que amplia la pròpia coberta. Adossat a la façana de llevant, en canvi, hi ha un volum auxiliar de planta rectangular força enrunat. Ha perdut la coberta i bona part del sector de migdia de la construcció. Al interior, les estructures estan essent rehabilitades amb totxo i maó. La construcció està bastida en pedra de diverses mides lligada amb abundant morter de calç i disposada de manera regular.<\/p> ","codi_element":"08071-77","ubicacio":"Viladases-Camí de ca l'Arnau, 08289","historia":"
El sector de Viladases, situat al nord-oest del nucli urbà de Copons, es caracteritza per la presència de diverses masies que actualment han passat a ser segones residències. Tot i això, els pagesos de la zona es dedicaven als cultius tradicionals: oliveres, arbres fruiters, cereals i, sobretot, la vinya.<\/p> ","coordenades":"41.6416700,1.4924200","utm_x":"374446","utm_y":"4611090","any":"1880","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47494-foto-08071-77-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47494-foto-08071-77-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47494-foto-08071-77-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47495","titol":"Cal Salvadoret \/ Cal Maure","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-salvadoret-cal-maure","bibliografia":"
RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. SOTERAS CORBELLA, Montse (2008). 'Masies i veïnats de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 26, p. 8.<\/p> ","centuria":"XVIII\/XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Masia aïllada de planta rectangular formada per dos cossos adossats, completament rehabilitada i delimitada per una tanca que la separa dels camins d'accés. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals batits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Està protegit per un voladís de nova creació i de teula àrab d'un sol vessant, sostingut per una solera de bigues de fusta. A banda i banda hi ha dues petites finestres rectangulars bastides amb quatre carreus de pedra, una d'elles disposada a mode d'espitllera. Al pis hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra escairats i les llindes planes, i les restes d'una altra finestra que actualment està tapiada. De les golfes destaquen tres finestres rectangulars amb els ampits de pedra restituïts. Entre aquests dos pisos s'observa el recreixement de l'estructura, corresponent a una de les reformes antigues que va patir l'edifici. La resta de façanes d'aquest volum compten amb finestres rectangulars, algunes d'elles amb llindes de fusta. El interior de l'edifici està completament reformat, tot i que es conserva el cup de vi, que actualment s'utilitza com a cisterna per l'aigua. Adossat a la façana de migdia hi ha un volum de nova planta amb teulada d'un sol vessant, que presenta un porxo a la planta baixa i quatre grans finestrals d'arc escarser bastits amb maons al pis. Situat a la cantonada nord-est de la finca hi ha un volum de planta rectangular distribuït en dos pisos, que originàriament feia les funcions de corral i pallisa. Està cobert per una teulada d'un sol vessant sostinguda amb bigues de fusta i presenta el pis superior completament obert a l'exterior. Tota la construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada de manera regular.<\/p> ","codi_element":"08071-78","ubicacio":"Viladases-Camí de Ca l'Arnau, 08289","historia":"
El sector de Viladases, situat al nord-oest del nucli urbà de Copons, es caracteritza per la presència de diverses masies que actualment han passat a ser segones residències. Tot i això, els pagesos de la zona es dedicaven als cultius tradicionals: oliveres, arbres fruiters, cereals i, sobretot, la vinya. La masia és propietat dels actuals propietaris des de l'any 2000. Està edificada damunt d'un cingle que crea un petit aiguamoll subterrani amb tendència a inundar el sector de ponent de la construcció quan plou. Antigament, tot el sector de llevant i migdia de la construcció estava delimitat per diversos cossos auxiliars destinats al bestiar i a les tasques agrícoles. Adossat a la cantonada nord-est del volum principal hi havia un volum rectangular amb coberta d'un sol vessant, que presenta una galeria d'arcs de mig punt al pis.<\/p> ","coordenades":"41.6407700,1.4929700","utm_x":"374490","utm_y":"4610989","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47495-foto-08071-78-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47495-foto-08071-78-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47495-foto-08071-78-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"El paviment exterior que dóna accés al portal del volum principal està format per la pròpia roca mare de la zona. Tot i que està perfectament regularitzada per poder-hi caminar, s'observen certs rebaixos provocats per l'aigua que circula per sota la casa quan plou. Aquesta aigua provoca el fet que la part de ponent de l'edifici s'inundi sovint. Situat al porxo de nova creació es conserven les restes del forn.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47496","titol":"La Casa Nova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-casa-nova","bibliografia":"
RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. SOTERAS CORBELLA, Montse (2008). 'Masies i veïnats de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 26, p. 8.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Masia aïllada de planta rectangular formada per quatre cossos adossats, completament rehabilitada i envoltada de feixes i camps de conreu. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Compta amb un volum adossat a la façana de tramuntana, amb coberta d'un sol vessant i distribuït en dues plantes, alineat amb la façana principal de l'edifici, orientada a llevant. Aquest parament presenta un portal d'accés d'arc rebaixat bastit amb maons, amb els brancals batits amb carreus de pedra escairats. La resta d'obertures són rectangulars i estan reformades, tot i que originàriament tenien els brancals bastits amb carreus de pedra escairats, les llindes planes i els ampits motllurats. Al costat del portal hi ha una finestra amb la llinda gravada amb l'any 1869. Al pis, damunt del portal, hi ha un balcó completament restituït. Adossat a la façana de migdia hi ha un petit volum rectangular amb coberta d'un sol vessant, que consta de dues plantes i presenta la mateixa tipologia d'obertures que l'edifici principal. Adossat a la façana de tramuntana, en canvi, hi ha un volum de nova factura arrebossat. La façana de ponent també compta amb un petit volum adossat de les mateixes característiques que els anteriors. La construcció està bastida en pedra de diverses mides lligada amb morter de calç i disposada de manera regular. En el sector de migdia de la construcció, al voltant del camí que li dóna accés, hi ha diversos edificis auxiliars destinats a les tasques agrícoles originaries pròpies de la masia.<\/p> ","codi_element":"08071-79","ubicacio":"Viladases-Bosc de la Casa Nova, 08289","historia":"
El sector de Viladases, situat al nord-oest del nucli urbà de Copons, es caracteritza per la presència de diverses masies que actualment han passat a ser segones residències. Tot i això, els pagesos de la zona es dedicaven als cultius tradicionals: oliveres, arbres fruiters, cereals i, sobretot, la vinya.<\/p> ","coordenades":"41.6393400,1.4896900","utm_x":"374214","utm_y":"4610835","any":"1869","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47496-foto-08071-79-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47496-foto-08071-79-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47496-foto-08071-79-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La masia està bastida en un terreny en desnivell situat a la part inferior del turó de ca l'Arnau.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47497","titol":"Cal Carreras","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-carreras","bibliografia":"
RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. SOTERAS CORBELLA, Montse (2008). 'Masies i veïnats de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 26, p. 8.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Masia aïllada de planta més o menys rectangular, que es troba completament rehabilitada. L'edifici principal està format per dos cossos adossats que presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal, i estan distribuïts en planta baixa i pis. La façana principa està orientada al sud-est. El volum de migdia presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb els brancals batits amb carreus de pedra escairats. Al costat hi ha una finestra rectangular amb l'ampit de gres que tipològicament es repeteix en les tres obertures del pis. El volum de tramuntana, en canvi, presenta un portal obert al primer pis, al que s'accedeix mitjançant unes escales adossades al parament, i dues finestres als costats. Les tres obertures són rectangulars, amb les llindes de fusta i han estat reformades. La resta de façanes de la masia també presenten aquesta tipologia d'obertures. Cal destacar un volum de planta rectangular adossat a la façana de ponent. Presenta la coberta de teula àrab d'un sol vessant i s'organitza en una planta, amb la mateixa tipologia d'obertures que les ja documentades. Alhora, adossats a l'extrem de migdia de la façana principal, hi ha dos petits cossos de planta rectangular, amb les cobertes de teula d'un vessant, que es corresponen amb un edifici auxiliar i un porxo obert al jardí. La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de manera regular.<\/p> ","codi_element":"08071-80","ubicacio":"Viladases-Serra dels Molls, 08289","historia":"
El sector de Viladases, situat al nord-oest del nucli urbà de Copons, es caracteritza per la presència de diverses masies que actualment han passat a ser segones residències. Tot i això, els pagesos de la zona es dedicaven als cultius tradicionals: oliveres, arbres fruiters, cereals i, sobretot, la vinya. Fins fa no massa temps, a la finca hi vivien els masovers, tot i que en un dels edificis auxiliars del conjunt. Es dedicaven a l'agricultura i la ramaderia.<\/p> ","coordenades":"41.6379600,1.4968000","utm_x":"374804","utm_y":"4610672","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47497-foto-08071-80-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47497-foto-08071-80-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47497-foto-08071-80-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"A escassos metres de distància de la masia, al costat del camí d'accés a la propietat, hi ha un edifici de planta rectangular, en origen destinat a les tasques agrícoles. Davant la façana principal de la masia hi ha una bassa de planta arrodonida bastida en pedra.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47498","titol":"Cal Favó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-favo","bibliografia":"
RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. SOTERAS CORBELLA, Montse (2008). 'Masies i veïnats de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 26, p. 8.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per diversos cossos adossats i que ha estat molt reformada i ampliada en les successives intervencions que ha anat patint al llarg del temps. De fet, la part més antiga de la casa està situada a la banda de migdia de la construcció. Aquesta està formada per un volum de planta rectangular distribuït en planta baixa i pis, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, la qual està orientada a migdia. Presenta obertures rectangulars reformades amb els emmarcaments arrebossats i emblanquinats. Adossat al nivell del pis hi ha un volum rectangular amb coberta d'un sol vessant, que correspon a un porxo de recent construcció. Està obert a l'exterior mitjançant cinc arcs de mig punt bastits en pedra, sostinguts per pilars arrebossats i emblanquinats. Adossat a la façana de llevant d'aquest volum principal hi ha la resta de la construcció antiga de la masia. Es tracta d'un cos de planta rectangular amb la coberta de teula àrab d'un vessant, que està organitzat en un sol nivell. Les obertures són rectangulars i destaquen, adossats al parament, tres contraforts atalussats bastits en pedra. La construcció antiga presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. La resta de la construcció es correspon amb volums de nova planta que conformen la part nova de cal Favó.<\/p> ","codi_element":"08071-81","ubicacio":"Viladases-Camí del torrent de Viladases, 08289","historia":"
El sector de Viladases, situat al nord-oest del nucli urbà de Copons, es caracteritza per la presència de diverses masies que actualment han passat a ser segones residències. Tot i això, els pagesos de la zona es dedicaven als cultius tradicionals: oliveres, arbres fruiters, cereals i, sobretot, la vinya.<\/p> ","coordenades":"41.6352200,1.4948900","utm_x":"374639","utm_y":"4610370","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47498-foto-08071-81-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47498-foto-08071-81-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47498-foto-08071-81-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47499","titol":"Mas Lloretó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-lloreto","bibliografia":"
MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí Lloretó de Dalt. Molí núm. 1. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit]. SOTERAS CORBELLA, Montse (2009). 'Masies i veïnats de Copons II'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 27, p. 6-7.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Masia aïllada de planta més o menys rectangular, formada per dos cossos adossats i dos volums auxiliars aïllats, que actualment està segregada en dos habitatges diferenciats. Compta amb una tanca de pedra que delimita l'entorn de la masia del camí. Per accedir al interior hi ha un gran portal d'arc escarser bastit en maons, protegit per un voladís de teula àrab de dues vessants. L'edifici principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc escarser reformat. De fet, totes les obertures de la construcció són rectangulars i han estat reformades també. L'altre volum està adossat a la banda de llevant del principal. Presenta la coberta de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa i pis, amb obertures rectangulars reformades. Davant la façana principal hi ha dos volums aïllats de planta rectangular, amb les cobertes d'un vessant i que en origen estaven destinats a les tasques agrícoles. La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de manera regular.<\/p> ","codi_element":"08071-82","ubicacio":"Mas Lloretó-Camí de la Roda, 08289","historia":"
La primera referència documental relacionada amb la masia és de l'any 1825. Es tracta del testament de Josep Lloret i Jayme, el qual deixa en herència al seu fill Roc, la casa, un molí fariner (anomenat molí de Dalt del mas Lloretó) i uns 60 jornals de terra. A mitjans de segle, en el llibre d'Amillaraments de l'any 1854, apareix el sobrenom de Lloretó en referència al cognom dels propietaris. Posteriorment, la finca es dividí l'any 1866 en dues, quedant el molí integrat en la propietat dels Lloret. Bonaventura Sellés, el propietari de l'altra part de la finca, tenia el dret de moldre el blat al molí. Al marge del molí fariner, la finca també integrava dos molins més (en aquest cas, peladors de gra) les restes dels quals encara es conserven. Es tracta del molí de Baix del mas Lloretó i del molí del Plomissó. Entre els anys 60 i 70 del segle XX, un descendent de la família Lloret va obrir un berenador al mas que va estar en funcionament fins a l'any 1987-88. Encara es conserven les graelles i construccions bastides per desenvolupar aquesta activitat. Actualment, la finca ja no pertany a cap membre de la família Lloret.<\/p> ","coordenades":"41.6528400,1.5052200","utm_x":"375534","utm_y":"4612312","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47499-foto-08071-82-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47499-foto-08071-82-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47499-foto-08071-82-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47500","titol":"Cal Queta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-queta","bibliografia":"
RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Masia aïllada de planta rectangular formada per dos cossos adossats i envoltada de boscos i camps de conreu. L'edifici principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i la llinda plana gravada amb l'any 1786. Als costats hi ha dues finestres rectangulars que conserven les llindes de fusta. Del pis destaca una petita finestra rectangular amb l'emmarcament arrebossat, que conserva l'ampit de pedra motllurat. Adossat a la façana de ponent del volum principal hi ha un cos rectangular amb teulada d'un sol vessant, que està organitzat en un únic nivell. Presenta un gran portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb maons. La resta de paraments de la construció presenten obertures rectangulars reformades, amb els emmarcaments arrebossats i pintats de color groc. Adossats a l'extrem de migdia del volum principal hi ha dos petits cossos auxiliars destinats en origen a les tasques agrícoles. A escassos metres a distància al sud-est hi ha un volum aïllat actualment reformat. La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de manera regular. A la façana principal hi ha restes de l'antic revestiment arrebossat que cobria el parament.<\/p> ","codi_element":"08071-83","ubicacio":"Serra de cal Queta-Camí ral de Calaf, 08289","historia":"","coordenades":"41.6580900,1.5169900","utm_x":"376524","utm_y":"4612878","any":"1786","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47500-foto-08071-83-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47500-foto-08071-83-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47500-foto-08071-83-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47501","titol":"Les Vinyes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-vinyes","bibliografia":"
MATA FRANCÈS, Rosa (2008). 'El Vinyes'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 26, p. 12-13. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Masia aïllada de planta irregular esglaonada, formada per diversos cossos adossats i envoltada de bosc per la banda de tramuntana (a migdia hi ha la carretera de Jorba a Calaf). L'edifici principal és rectangular, presenta la coberta de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, presenta quatre obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. A la planta baixa hi ha el portal d'accés i una finestra. Al pis, en canvi, hi ha dos finestrals que tenen sortida a dos balcons simples amb les baranes de feroo decorades. El parament està rematat per un plafó central de perfil ondulat que amaga el carener de la coberta. Adossats a la façana de migdia d'aquest volum destaquen dos cossos rectangulars, amb les cobertes de teula d'un sol vessant, que es corresponen amb els volums destinats a les tasques productives. De fet, el de l'extrem de ponent es correspon amb un celler que encara conserva bona part de les botes de fusta, entre d'altres instruments relacionats amb el cultiu de la vinya. Adossats a la façana de tramuntana hi ha dos cossos rectangulars més, que presenten les mateixes tipologies constructives que els anteriors. El de ponent conserva dos cups pel most ubicats sota terra, una premsa de gàbia i una altra premsa d'acer més moderna. Tancant el conjunt arquitectònic per la banda de tramuntana de la façana principal destaquen dos cossos adossats reformats, que en origen eren destinats al bestiar i a l'emmagatzematge. La construcció principal presenta els paraments arrebossats i pintats, mentre que els cossos relacionats amb la vinya són bastits en pedra desbastada de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada regularment.<\/p> ","codi_element":"08071-84","ubicacio":"Pla de les Vinyes-Carretera C-1412a, km. 54, 08289","historia":"
És força probable que l'edifici fos rehabilitat l'any 1933, coincidint amb l'any d'adquisició de l'immoble per part dels actuals propietaris. Aquests havien fet i venut vi a les instal·lacions de la masia. Anteriorment, les terres eren dels propietaris de cal Reiet.<\/p> ","coordenades":"41.6250800,1.5257000","utm_x":"377186","utm_y":"4609200","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47501-foto-08071-84-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47501-foto-08071-84-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47501-foto-08071-84-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47502","titol":"Cal Tresó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-treso","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"L'edifici està força enrunat, sense coberta i ple de vegetació.","descripcio":"
Edifici força enrunat de planta rectangular, format per dos cossos aïllats i situat al marge esquerre de l'antiga carretera que va a Calaf. El volum situat a ponent ha perdut la coberta i bona part de l'alçat dels murs. Presenta dues estances diferenciades que estan comunicades mitjançant un accés interior. De fet s'observen les restes de tres obertures, la principal orientada a migdia. Des d'aquesta es pot accedir a les dues cambres interiors. La de l'esquerra conserva una volta de canó apuntada, bastida en pedra desbastada disposada en filades regulars i lligada amb abundant morter de calç. L'altre volum aïllat, situat a llevant, està en pitjors condicions de conservació. Ha pèrdut la coberta, bona part de l'alçat dels murs perimetrals i de les compartimentacions internes. Està dividit en tres estances diferenciades, tot i que cobertes de vegetació i força enrunades. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb abundant morter de calç i disposada irregularment, amb l'excepció de la volta.<\/p> ","codi_element":"08071-85","ubicacio":"Clot del Morinyol-Carretera C-1412z, 08289","historia":"","coordenades":"41.6407100,1.5198700","utm_x":"376730","utm_y":"4610944","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47502-foto-08071-85-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47502-foto-08071-85-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47502-foto-08071-85-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47503","titol":"Nucli de Sant Pere de Copons o Comalats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nucli-de-sant-pere-de-copons-o-comalats","bibliografia":"
Copons. Plànol urbà \/ Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. EMILI; BET; PERET (1996). 'Sant Pere de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 1, p. 2. MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29.<\/p> ","centuria":"XII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Conjunt aïllat situat al nord-est del nucli urbà de Copons, en la confluència entre la riera de Sant Pere i la Floranca. Es tracta d'un nucli de planta irregular format al voltant de l'església romànica de Sant Pere, bastida al segle XII. Actualment, el temple està situat a la banda de migdia mentre que les cases que el conformen es situen a tramuntana. La majoria d'aquests edificis, amb l'excepció de cal Siscu, es troben alineats en un únic carrer situat a la banda de tramuntana del temple. Aquestes cases presenten una tipologia constructiva semblant, donat que totes foren bastides a mitjans del segle XVIII. Són de planta rectangular, amb teulades de dues vessants i distribuïdes en planta baixa, pis i golfes. Són alhora bastides en pedra desbastada disposada regularment. Actualment, la majoria han estat rehabilitades.<\/p> ","codi_element":"08071-86","ubicacio":"Sant Pere de Copons, 08289","historia":"
El petit veïnat de Sant Pere de Copons (o de Comalats) es correspon amb una antiga sagrera medieval centrada per l'ermita romànica de Sant Pere, que dóna nom al nucli. La capella formava part de l'antic terme del castell de Copons, en el indret conegut com a Comalats. L'any 1020, Guifred de Balsareny (repoblador del terme) ven a la seva muller Ingilberga el terme del castell de Copons. I posteriorment, en el seu testament, Ingilberga deixa un camp a l'església de Sant Pere de Copons, quedant així establert en primer lloc el topònim de Copons per sobre del de Comalats (que no apareix fins al segle XII). Les cases que conformen el nucli són majoritàriament de mitjans del segle XVIII i actualment es corresponen amb cal Siscu, cal Ros, Cal Soques, cal Solà i l'antic corral de cal Solà. Anteriorment, durant la dècada dels anys 20 del segle XX, hi havia vuit cases i quatre d'elles eren habitades (cal Solà, cal Ros, cal Siscu i cal Torrents, aquesta darrera actualment enderrocada). En total hi vivien una trentena de veïns. Les cases deshabitades eren cal Rafel, cal Soques, ca la Seiraca i la casa del costat de cal Torrents, actualment enrunada. Després de la Guerra Civil espanyola, els veïns de Sant Pere, Comalats, les masies dels voltants i gent del poble varen contribuïr a edificar el pont sobre la riera de Sant Pere. El nucli va estar deshabitat fins a la dècada dels anys 70. Posteriorment, a partir dels anys 80, el nucli torna a estar habitat, rehabilitant les cases i condicionant-les per les noves famílies.<\/p> ","coordenades":"41.6502100,1.5284400","utm_x":"377462","utm_y":"4611987","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47503-foto-08071-86-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47503-foto-08071-86-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47503-foto-08071-86-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romànic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"92|94|98|119|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47504","titol":"Racó de Sant Joan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/raco-de-sant-joan","bibliografia":"
EMILI; BET; PERET (1996). 'Sant Pere de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 1, p. 2. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1984). Anoia, Conca de Barberà. Valldoreix: Arxiu Gavín, p. 119 MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 16. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 362.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Petita plaça cantonera situada a l'accés de llevant de la plaça Ramon Godó. Es tracta d'un espai de planta irregular delimitat per les façanes de les cases veïnes, que conformen la seva cantonada de migdia. Actualment, l'espai està pavimentat i presenta bancs individuals per seure i dues grans jardineres de ferro. La part més destacable està encastada a la façana de ponent, just on hi ha l'accés a la plaça. Destaca una fornícula de mig punt pintada de color blau, amb l'ampit de pedra motllurat i protegida per una reixa de ferro. Al interior hi ha la imatge de Sant Joan amb els seus atributs. A l'extrem del parament hi ha una placa commemorativa de la construcció d'aquest espai, amb l'escut de la vila i la següent inscripció: 'RACÓ DE SANT JOAN \/ Solar de l'antiga capella de Sant Joan, comprat per en JAUME PUJABET I BISBAL i donat al poble per a gaudiment de tothom'. La data és del 16 d'agost de l'any 1984.<\/p> ","codi_element":"08071-87","ubicacio":"Carrer d'Àngel Guimerà-plaça Ramon Godó, 08289","historia":"
En el solar on actualment es troba la plaça hi havia una petita capella gòtica dedicada a Sant Joan Baptista. Sembla ser que durant un temps fou la capella privada de cal Manset, una casa situada a la plaça Ramon Godó que encara existeix. La capella es va ensorrar per culpa d'una forta nevada l'any 1936. Després de la nevada, el solar fou comprat per la família de cal Huertas. Segons la placa commemorativa situada a la plaça, el solar el va comprar en Jaume Pujabet i Bisbal i ell mateix el va donar al poble 'per a gaudi de tothom'. La inauguració de l'espai i la placa es degué fer per la Festa Major d'estiu de l'any 1984.<\/p> ","coordenades":"41.6371000,1.5177900","utm_x":"376550","utm_y":"4610546","any":"1984","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47504-foto-08071-87-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47504-foto-08071-87-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47504-foto-08071-87-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47505","titol":"Cementiri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cementiri-3","bibliografia":"
RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 362. RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Recinte de planta rectangular format per tres volums aïllats i una tanca de pedra que delimita l'espai respecte l'exterior. La façana principal està orientada a migdia i presenta un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. A la dovella clau hi ha la següent inscripció: 'AÑO 1889 RIP'. El portal està rematat per un plafó de perfil ondulat que compta amb un guardapols bastit amb maons i està coronat per una creu llatina de ferro. Al interior, l'espai s'organitza mitjançant dos carrers pavimentats disposats en àngle recte i delimitats pels volums que alberguen els nínxols. Aquests són de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab d'una i dues vessants i estan organitzats en quatre registres diferenciats de nínxols. Els nínxols presenten una obertura d'arc rebaixat i estan numerats. En el volum interior, situat an paral·lel a la façana principal, destaca la capella. És de planta rectangular i està coberta per una volta rebaixada arrebossada i pintada. Inclou un petit altaret d'obra, arrebossat i pintat també. La porta d'accés a la capella és d'arc apuntat amb l'any 1942 gravat al centre, i decorat amb una triple motllura rectilínia superior damunt la que s'assenta una creu llatina. Els brancals estan bastits amb carreus de pedra disposats a mode de pinacles. El portal està coronat per un timpà semicircular coronat per un guardapols fet de maons. La cantonada nord-oest del recinte no està ni pavimentada ni edificada. Hi ha uns quants xiprers i dues inhumacions efectuades al subsòl. El recinte presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats de color groc. Al interior, els nínxols estan arrebossats i emblanquinats. En el subsòl, sota el volum que alberga els nínxols de la banda de migdia, hi ha les osseres antigues.<\/p> ","codi_element":"08071-88","ubicacio":"Extrem sud-oest del Morinyol, 08289","historia":"
L'antic cementiri o fossar de Copons estava situat al voltant de l'església parroquial de Santa Maria, dins del nucli urbà. Havia estat objecte de diverses reformes al llarg del temps fins que l'any 1889 fou exhumat. El nou cementiri s'establí damunt del barri de la Roquera i, inicialment, depenia de la parròquia de Santa Maria, tot i que posteriorment passà a mans municipals.<\/p> ","coordenades":"41.6395800,1.5140200","utm_x":"376241","utm_y":"4610827","any":"1889","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47505-foto-08071-88-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47505-foto-08071-88-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47505-foto-08071-88-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47506","titol":"Creu de terme","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-terme-2","bibliografia":"
BASTARDES I PARERA, Albert (1983). Les creus al vent. Barcelona: Editorial Millà, p. 41, làm. 255. Copons. Plànol urbà \/ Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. PUJABET, Maria; MUSET, Assumpta; SERRA, Ramon (1998). 'Referències'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 5, p. 12. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 362.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"La creu està desmuntada i falten algunes peces que en formaven part.","descripcio":"
Es tracta de les restes de la creu de terme de Copons, guardades a l'espera de poder realitzar la seva reconstrucció. Només es conserva íntegrament la part superior de l'estructura, formada per la creu pròpiament dita i un petit fust poligonal amb basament motllurat. La creu és grega i presenta les aspes motllurades. També es conserven alguns trams de la columna central poligonal que l'aixecava. Totes les restes conservades són de pedra, estan fragmentades i no presenten un bon estat de conservació.<\/p> ","codi_element":"08071-89","ubicacio":"Carrer de Vilanova, 3, 08289","historia":"
Albert Bastardes publica en la seva obra una foto de l'any 1914 on es veu la creu de terme original de Copons, situada a la cantonada sud-est del Pla de Missa, al costat de la rectoria. El mes d'octubre de 1934, la creu fou destruïda com a conseqüència dels fets ocorreguts durant la proclamació de l'Estat Català per part del president de la Generalitat, Lluís Companys. La creu va ser erigida de nou després de la Guerra Civil (1936-1939), pels voltants de l'any 1954, i fou situada en el mateix punt del Pla de Missa (unes imatges publicades al número 5 de la revista Camí Ral en donen fe). Finalment, sembla ser que durant les obres de construcció de la nova sala polivalent del poble (entre els anys 2005 i 2006), la creu fou malmesa i les peces quedaren a la intempèrie fins que finalment es van poder recuperar i actualment es troben guardades tant a la rectoria com al magatzem de la brigada municipal.<\/p> ","coordenades":"41.6364900,1.5191700","utm_x":"376664","utm_y":"4610476","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47506-foto-08071-89-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47506-foto-08071-89-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47506-foto-08071-89-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La creu estava formada per un basament esglaonat format per quatre graons, damunt del que s'assentava una columna poligonal monolítica que sostenia la creu. Coronant la columna hi havia el basament de la creu pròpiament dita, que era poligonal i estava decorat amb figures bíbliques.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47507","titol":"Escales del pla de Missa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escales-del-pla-de-missa","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Escales que donen accés al Pla de Missa des de l'antiga carretera d'anar a Ponts i Calaf, a escassos metres a llevant de la rectoria. Es tracta d'unes escales imperials de pedra dividides en tres trams diferenciats. L'accés al primer tram està obert en el mur de pedra que conté les terres del Pla de Missa, emmarcat entre dos pilars de pedra amb fanals a la part superior. Aquest tram està format per quatre graons de pedra ben escairats, dels quals un està decorat i reaprofitat. Els altres trams marxen en direcció nord i sud, compten amb baranes de pedra i estan formats pel mateix tipus de pedra que el tram central. Del tram de migdia destaca un carreu de pedra amb la paraula 'OSARIO', probablement reaprofitat.<\/p> ","codi_element":"08071-90","ubicacio":"Pla de Missa-Carretera de Ponts, 08289","historia":"
És força probable que les peces reaprofitades que integren l'escala estiguessin relacionades amb l'antic cementiri de la població, el qual va estar situat pels voltants de l'església fins a finals del segle XIX. Tot i que no coneixem l'any de construcció, les escales han estat arranjades en diverses ocasions. La darrera fou durant els mesos de març i abril del 2014.<\/p> ","coordenades":"41.6365200,1.5193200","utm_x":"376677","utm_y":"4610480","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47507-foto-08071-90-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47507-foto-08071-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47507-foto-08071-90-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47508","titol":"Cal Lliró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-lliro","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 16.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici entremitgeres de planta rectangular, format per tres cossos adossats i amb pati posterior. La construcció està reformada. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Vilanova, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats. A la dovella clau hi ha gravat l'any de construcció, 1755. Al costat hi ha un altre portal rectangular de grans dimensions, reformat i amb accés al garatge. Al primer pis destaca un finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra escairats, la llinda plana i l'ampit motllurat. Al costat hi ha un finestral rectangular amb l'emmarcament restituït que té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro decorada. Les obertures dels pisos superiors es corresponen amb finestres rectangulars simples. La façana està rematada per un ràfec decorat amb motius geomètrics de color teula i blanc. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada irregularment.<\/p> ","codi_element":"08071-91","ubicacio":"Carrer de Vilanova, 26, 08289","historia":"
Lliró és el cognom de l'actual família propietaria de l'immoble.<\/p> ","coordenades":"41.6355400,1.5183700","utm_x":"376596","utm_y":"4610372","any":"1755","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47508-foto-08071-91-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47508-foto-08071-91-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47508-foto-08071-91-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"En d'altres edificis del carrer de Vilanova es pot observar un ràfec decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, força semblant al de la casa.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47509","titol":"Portal de ca l'Oliva","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/portal-de-ca-loliva","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 16.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats, situat a la façana principal de l'edifici. A la dovella clau hi ha gravat l'any de construcció, 1780, i un motiu decoratiu superior semi cobert pels cables que travessen la façana.<\/p> ","codi_element":"08071-92","ubicacio":"Carrer de Vilanova, 28, 08289","historia":"
L'edifici pertanyia al mateix propietari de cal Jover Pobre.<\/p> ","coordenades":"41.6354700,1.5183900","utm_x":"376597","utm_y":"4610364","any":"1780","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47509-foto-08071-92-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47509-foto-08071-92-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47509-foto-08071-92-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47510","titol":"Portal de cal Bep \/ cal Quildo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/portal-de-cal-bep-cal-quildo","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28-29.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats, i situat a la façana principal de l'edifici. Les dovelles són d'una mida força gran, mentre que els carreus dels brancals són força més petits. A la dovella clau hi ha gravat l'any de construcció, 1752, i el nom de Josep Brufau.<\/p> ","codi_element":"08071-93","ubicacio":"Carrer de Sant Magí, 12, 08289","historia":"
A mitjans del segle XVIII, entre les dècades de 1740 i 1760, hi ha constància de la reconstrucció de diversos edificis al sector de llevant del carrer de Sant Magí (antic carrer Major), sota del carrer del Mur actual. Aquesta dada es pot corroborar perfectament amb l'any de construcció gravat al portal, 1752. Bep era el sobrenom d'un anterior propietari de la casa, en Josep Martí.<\/p> ","coordenades":"41.6375600,1.5176200","utm_x":"376537","utm_y":"4610597","any":"1752","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47510-foto-08071-93-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47510-foto-08071-93-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47510-foto-08071-93-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47511","titol":"Portal i dovella de cal Sintoi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/portal-i-dovella-de-cal-sintoi","bibliografia":"
Copons. Plànol urbà \/ Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: plaça de Ramon Godó'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 21. MUSET I PONS, Assumpta (1998B). 'Los Vidal, una estirpe de negociantes catalanes del siglo XVIII'. Dins Revista de la Facultad de Geografía e Historia (separata), núm. 11. Madrid: UNED. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 6.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Portal d'arc de mig punt adovellat de pedra, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats, i situat a la façana principal de l'edifici. Les dovelles són d'una mida força gran i cal destacar que les de la part superior estan tallades per la construcció de la llosana del balcó de la primera planta. Al costat del portal, encastada al parament de la façana, hi ha una gran dovella de pedra en baix relleu decorada amb una creu llatina central i l'any 1742 a la part superior. Tot i que la lectura del gravat és pràcticament incomprensible s'observa el nom de Manuel Vidal.<\/p> ","codi_element":"08071-94","ubicacio":"Plaça Ramon Godó, 13, 08289","historia":"
Tot indica que el nucli de població originari va sorgir al voltant de l'actual plaça de Ramon Godó, coneguda popularment com a Sòl de Graus. A finals del segle XVII, la fesomia actual de la plaça, amb dues de les bandes cobertes amb voltes i l'accés per la banda de llevant, ja estava definida. Sabem que algunes de les cases que en formaven part disposaven d'hort i corral (Muset 2006: 6). Amb l'arribada del creixement constructiu experimentat al municipi durant el segle XVIII, les cases de la plaça també foren rehabilitades. Es desconeix d'on procedeix el renom de Sintoi. Segons algunes informacions, a la dovella encastada al parament, també hi ha el nom de Manuel Juvé (en referencia als Jover). Els Vidal foren una de les famílies de negociants de Copons més destacables pel que fa al comerç amb Espanya. A principis del segle XVIII, Manuel Vidal apareix a la documentació exercint com a sastre. Gràcies als enllaços matrimonials, la família s'emparentà amb els Jover, una altra de les nissagues dominants de l'època. Ambdues nissagues tenien negocis a Valladolid.<\/p> ","coordenades":"41.6371600,1.5175000","utm_x":"376526","utm_y":"4610553","any":"1742","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47511-foto-08071-94-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47511-foto-08071-94-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47511-foto-08071-94-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47512","titol":"Cal Torre Nova de la Roquera \/ Cal Xera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-torre-nova-de-la-roquera-cal-xera","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: carrer de la Roquera'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 22, p. 19. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 30-31.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i una terrassa davantera. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada al carrer de la Roquera. Presenta un portal d'accés rectangular reformat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica amb l'any 1789 gravat i una creu llatina. Al pis hi ha dos finestrals rectangulars bastits en pedra, que tenen sortida a dos balcons exempts amb les llosanes restituïdes. Les obertures del pis superior són rectangulars i han estat completament reformades, amb les llindes de fusta. La façana està rematada per una barana de ferro que delimita la terrassa superior, i deixa l'aparell de l'obra vist, format per pedres desbastades de diverses mides, disposades irregularment.<\/p> ","codi_element":"08071-95","ubicacio":"Carrer de la Roquera, 5, 08289","historia":"
Tenim notícia que el carrer de la Roquera va néixer al nord del nucli urbà a finals de la dècada del 1780 i que les terres eren propietat de Josep Carbonell i Cases. El nom procedeix de la masia de cal Torre Nova, situada a Veciana. Anteriorment, la casa es coneixa com cal Xera. Aquesta família marxà a viure dins del nucli urbà, traslladant el nom al carrer d'Àngel Guimerà.<\/p> ","coordenades":"41.6385200,1.5150200","utm_x":"376322","utm_y":"4610708","any":"1798","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47512-foto-08071-95-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47512-foto-08071-95-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47512-foto-08071-95-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47513","titol":"Cal Vaqué \/ Cal Maixencs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-vaque-cal-maixencs","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: carrer de la Roquera'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 22, p. 19. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 30-31.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici entremitgeres de planta rectangular, rehabilitat i amb un petit pati posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de la Roquera, compta amb un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica amb l'any 1783 gravat i una creu grega encerclada. Al pis destaca un finestral d'arc escarser amb l'emmarcament arrebossat, que té sortida a un balcó exempt amb la llosana restituïda. Al costat hi ha una finestra rectangular que conserva l'ampit de pedra original. Les finestres de la segona planta són rectangulars i estan emmarcades amb carreus de pedra escairats amb els ampits motllurats. La façana està rematada per un ràfec sostingut amb mènsules de fusta i decorat amb motius geomètrics pintats de color teula i blanc. La construcció presenta el parament arrebossat i pintat de color groc, amb una sanefa decorativa situada a la divisòria entre la planta baixa i el primer pis.<\/p> ","codi_element":"08071-96","ubicacio":"Carrer de la Roquera, 7, 08289","historia":"
Tenim notícia que el carrer de la Roquera va néixer al nord del nucli urbà a finals de la dècada del 1780 i que les terres eren propietat de Josep Carbonell i Cases. El renom de cal Vaqué ve donat pel fet que la família propietaria havia tingut vaques. El renom de Maixencs és de procedència desconeguda.<\/p> ","coordenades":"41.6385300,1.5149200","utm_x":"376314","utm_y":"4610709","any":"1783","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47513-foto-08071-96-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47513-foto-08071-96-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47513-foto-08071-96-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"En d'altres edificis del nucli urbà es pot observar un ràfec decorat amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc, força semblant al de la casa.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47514","titol":"Llinda del cobert d'en Dani","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llinda-del-cobert-den-dani","bibliografia":"
MERCADAL SEGURA, Elisenda (2007). 'Germanes Dominiques de l'Anunciata'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 7. MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: plaça de Ramon Godó'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 21. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 6.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Llinda monolítica de pedra situada a la façana de la construcció, damunt del portal, tot i que no en forma part. La llinda està gravada en baix relleu amb una inscripció de difícil comprensió. Tot i així s'observa el nom de Mateu Riera i l'any 1657. A l'extrem de ponent de la llinda hi ha un motiu decoratiu i, al centre, les inicials del nom de Crist (IHS). La inscripció sencera és la següent: ' MATEU RIERA \/ 1657 IHS (·)OMNASIC'.<\/p> ","codi_element":"08071-97","ubicacio":"Plaça Ramon Godó, 4, 08289","historia":"
Tot indica que el nucli de població originari va sorgir al voltant de l'actual plaça de Ramon Godó, coneguda popularment com a Sòl de Graus. A finals del segle XVII, la fesomia actual de la plaça, amb dues de les bandes cobertes amb voltes i l'accés per la banda de llevant, ja estava definida. Sabem que algunes de les cases que en formaven part disposaven d'hort i corral (Muset 2006: 6). Amb l'arribada del creixement constructiu experimentat al municipi durant el segle XVIII, les cases de la plaça també foren rehabilitades. A finals del segle XIX, en el solar que actualment ocupa la construcció juntament amb la casa veïna, coneguda com cal Tomàs, hi havia el convent de la Congregació de les Germanes Dominiques de l'Anunciata, fundat a Copons l'any 1891. S'encarregaven d'ensenyar a les nenes a cosir, llegir i escriure, i també s'ocupaven dels més menuts quan les seves mares eren a treballar a la fàbrica. Sabem que l'entrada al convent es feia per la plaça i que al darrera comptava amb un safareig i un hort (Mercadal 2007: 7). Anys després de la marxa de la congregació de Copons, efectuada el dia de Nadal de l'any 1925, els propietaris de l'edifici el van fer enderrocar, creant dues finques independents amb simples coberts. Aquesta propietat era de la família Jover i l'enderroc de la construcció es dugué a terme entre els anys 1932-1935, coincidint amb la rehabilitació de cal Jover, situada al carrer d'Àngel Guimerà. El nom que apareix a la llinda fa referència a un propietari de mitjans del segle XVII, confirmant que la fesomia de la plaça ja estava creada en aquell moment.<\/p> ","coordenades":"41.6369200,1.5175400","utm_x":"376529","utm_y":"4610527","any":"1657","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47514-foto-08071-97-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47514-foto-08071-97-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47514-foto-08071-97-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47515","titol":"Rec del Camí de les Basses \/ Rec dels Molins de la Vila","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rec-del-cami-de-les-basses-rec-dels-molins-de-la-vila","bibliografia":"
AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 24. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí de Dalt. Molí núm. 7. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí del Mig. Molí núm. 8. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (1997). Els Molins de Copons. Molí del Madora o de Baix. Molí núm. 9. Barcelona: Diputació de Barcelona [inèdit]. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2000). 'Els molins de Copons (Anoia)'. A AMIGÓ, Jordi; CAIXAL, Àlvar; CASTELLANO, Anna [et al.]. Estudis històrics sobre patrimoni arquitectònic. Barcelona: Diputació de Barcelona, Quaderns científics i tècnics de Restauració monumental, núm. 11, p. 20-24.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Antic rec dels molins de la vila de Copons que en l'actualitat encara porta aigua, en aquest cas per regar els horts de la zona. S'observen tres trams d'aquest rec en superfície, tot i que hi ha constància que bona part del conducte està soterrat sota el camí de les Basses. El primer tram es localitza a l'alçada del molí del Mig, el segon ressegueix el voral de la bassa d'aquest molí i el tercer es localitza al final d'aquesta bassa. Els trams segueixen un traçat més o menys rectilini, amb comportes de ferro per desviar l'aigua allà on convingui i petits arcs bastits en maons quan el rec comença a anar soterrat. Presenten una profunditat aproximada d'uns 40-50 centímetres i estan bastits en pedra sense treballar disposada regularment. S'observen diversos arranjaments de morter i ciment en determinades zones, tot i que la part més rehabilitada correspon al tram superior, on connecta amb la bassa del molí del Mig.<\/p> ","codi_element":"08071-98","ubicacio":"Camí de les Basses, 08289","historia":"
Aquest rec connectava els tres molins que es troben situats dins de la vila, seguint el traçat del camí de les Basses. A grans trets, el traçat era el següent: el molí de Dalt prenia l'aigua de la resclosa situada a la font de la Canal, a la riera Gran. L'aigua era desviada cap a una sèquia que la conduïa fins a la bassa d'aquest molí. Un cop l'aigua sortia del carcabà anava o bé cap a la sèquia que servia per regar els horts dels voltants o bé al rec que anava cap al molí del Mig. Aquest rec passava per sota del desguàs del molí de Dalt i, mitjançant un tram mig soterrat que discorria per sota del camí de les Basses, anava a parar a la bassa d'aquest segon molí. Posteriorment, l'aigua sortia del carcabà i, a través d'un altre tram del rec, baixava fins a la bassa del molí del Madora o de Baix. Un cop fora d'aquest tercer molí, l'aigua discorria mitjançant un altre tram de rec per sota de la casa de ca la Madora i era reconduïda fins a la riera Gran. Tot i que la utilització de l'aigua del riu Anoia i els seus afluents per al funcionament dels molins fariners de Copons es remunta a l'edat mitjana, el cert és que probablement fins al segle XVII aquest rec no va estar totalment operatiu. Tot i això, el molí del Madora consta ja des del segle XVI i també és força probable que ja existís alguna estructura de característiques semblants per al rec dels horts dels voltants.<\/p> ","coordenades":"41.6374800,1.5158800","utm_x":"376392","utm_y":"4610591","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47515-foto-08071-98-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47515-foto-08071-98-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47515-foto-08071-98-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47516","titol":"Rellotge de Copons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-copons","bibliografia":"
'El rellotge de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, 2004, núm. 17, p. 3.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es conserva el mecanisme, tot i que està desubicat i fora de funcionament.","descripcio":"
Restes de l'antic rellotge del campanar de Santa Maria de Copons, actualment sense funcionar i situat sota el cor del temple. Es tracta d'una estructura de ferro cúbica que integra tot el mecanisme per fer funcionar les campanes, consistent en un sistema format per un engranatge de cordes, rodes dentades de diferents mides, palanques i filferros. La campana petita era utilitzada per tocar els quarts d'hora, mentre que la grossa tocava les hores. A l'exterior del temple, a l'extrem sud-oest de la base del campanar hi ha una petita portella que dóna accés al interior d'aquesta estructura i era utilitzada per fer baixar els pesos i contrapesos utilitzats per tocar les campanes. En l'actualitat, al marge del mecanisme que el feia funcionar també es conserva la porta de fusta que donava accés a la sala on es va instal·lar. La porta presenta una inscripció feta en tinta negre que fa referència a la primera posada en funcionament: 'Reformado en Fbro. Año 1906. S. Nadal'.<\/p> ","codi_element":"08071-99","ubicacio":"Carrer de Vilanova, 1-Plaça de l'Església, 08289","historia":"
A principis del segle XX, el rellotge fou comprat a uns traginers ambulants de raça gitana, tot i que es desconeix d'on el van treure. El va reparar i posar en funcionament l'any 1906 el senyor S. Nadal (ja havia instal·lat l'antic rellotge del temple de Sant Agustí d'Igualada). Durant un temps se'n encarregà en Josep Tomàs i Clotet, que era barber i empleat d'obres públiques. Donat el trencament d'algun dels seus engranatges, el rellotge va deixar de funcionar durant uns quants anys fins que en els primers temps de la postguerra fou reparat pel rellotger Baltasar Pons 'Frasquito'. Sembla ser que va utilitzar eines de ferrer per reparar-lo i, a canvi, demanava la seva manutenció, els materials i 800 pessetes. Un cop en funcionament, en Jaume Pujabet s'encarregà de donar-li corda des del 14 de gener del 1948 fins el 10 de juliol de 1955, data en que passa a mans d'en Ceferino Lliró i Oliva que l'any 2004 encara se'n feia càrrec. Actualment, el mecanisme del rellotge es troba sota el cor de l'església de Santa Maria de Copons, sense estar en funcionament i conserva la porta de fusta que tancava l'àmbit on estava instal·lat en primer lloc, al campanar.<\/p> ","coordenades":"41.6367100,1.5189600","utm_x":"376647","utm_y":"4610501","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47516-foto-08071-99-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47516-foto-08071-99-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47516-foto-08071-99-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47517","titol":"Corral del Cabassó \/ Corral d'en Cabeça","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corral-del-cabasso-corral-den-cabeca","bibliografia":"
http:\/\/www.copons.info\/2006\/08<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"L'edifici està força enrunat i cobert de vegetació.","descripcio":"
Edifici enrunat de planta en forma d'L que consta de dos cossos adossats. El volum principal, de planta rectangular, ha perdut la coberta i els murs perimetrals estan força enrunats. Tot i això encara s'observen algunes finestres i compta amb carreus de pedra ben escairats a les cantonades. La part més malmesa de la construcció és la banda sud-oest, on hi havia la porta d'accés. L'espai interior està cobert per una abundant vegetació que fa difícil comprobar l'estat de conservació real de les estructures. S'observen, però, reformes bastides en maons i també en totxos. La construcció és bastida en pedra sense treballar de diverses mides lligada amb morter de calç. La part més destacable de la construcció és l'altre volum, que es troba adossat a la façana de ponent, prop de l'accés principal. Presenta una planta rectangular i està format per dues barraques adossades cobertes amb voltes de canó lleugerament apuntades i bastides en pedra escairada disposada en filades regulars. La de ponent és de majors dimensions, compta amb un accés reformat d'arc rebaixat que encara conserva les frontisses de la porta i el interior està lleugerament enrunat. Està rematada per un ràfec de lloses de pedra i presenta el sostre cobert per terra i vegetació, a mode de túmul. La de llevant és més petita, amb la volta més apuntada i una menjadora d'obra arrebossada situada a la paret del fons interior. La volta també està coberta per un túmul de terra que la protegeix de les filtracions d'aigua i sembla que hagi perdut el ràfec de lloses de pedra. Ambdues barraques estan bastides mitjançant la tècnica de la pedra en sec, tot i que s'observen diverses reformes i reparacions fetes amb morter de calç.<\/p> ","codi_element":"08071-100","ubicacio":"Pla del Batlle, 08289","historia":"
Tot i que no hi ha constància de la construcció d'aquest edifici es pot datar entre finals del segle XVIII i el segle XIX.<\/p> ","coordenades":"41.6327100,1.5325900","utm_x":"377775","utm_y":"4610038","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47517-foto-08071-100-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47517-foto-08071-100-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47517-foto-08071-100-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47518","titol":"Corral del General","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corral-del-general","bibliografia":"
RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici aïllat de planta rectangular que ha estat recentment rehabilitat. Està organitzat en un únic nivell i cobert per una teulada d'uralita d'un sol vessant. La part més antiga de la construcció està situada a la banda de migdia. Presenta dos portals d'accés, un reformat i de grans dimensions i un altre situat a la façana de migdia, que conserva els brancals bastits amb carreus de pedra escairats, tot i que la llinda ha estat substituïda. La façana de ponent compta amb dos contraforts atalussats que donen estabilitat a l'estructura. Aquesta part de la construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada regularment. A la banda de tramuntana hi ha la part més recent de l'estructura. En aquest cas està bastida en blocs, amb la mateixa coberta d'uralita per tot l'edifici.<\/p> ","codi_element":"08071-101","ubicacio":"El Morinyol, 08289","historia":"","coordenades":"41.6441400,1.5189500","utm_x":"376660","utm_y":"4611326","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47518-foto-08071-101-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47518-foto-08071-101-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47518-foto-08071-101-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La zona dels voltants del corral està formada per feixes actualment plenes d'oliveres i arbres fruiters, tot i que originalment estaven destinats a la vinya, probablement.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47519","titol":"Corral del Bep","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corral-del-bep","bibliografia":"
RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici aïllat de planta rectangular que ha estat recentment rehabilitat. Està organitzat en una única planta disposada a dos nivells diferenciats i cobert per una teulada de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. Totes les obertures de l'edifici són rectangulars, amb els emmarcaments formats per la pròpia obra del parament i completament reformades (destaca un gran finestral obert a la façana de llevant). La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada de manera regular.<\/p> ","codi_element":"08071-102","ubicacio":"Cal Domènech-Vinya del Bep, 08289","historia":"
Antigament, les feixes de la zona eren cobertes de vinyes.<\/p> ","coordenades":"41.6364300,1.5019400","utm_x":"375229","utm_y":"4610495","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47519-foto-08071-102-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47519-foto-08071-102-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47519-foto-08071-102-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Al voltant del corral hi ha diverses construccions que també en formen part. Destaca, a escassa distància a migdia, una barraca de vinya reutilitzada.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47520","titol":"Corral Blanc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corral-blanc","bibliografia":"
RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Una part de la façana principal està esfondrada, hi ha filtracions i els murs perimetrals estan mig enrunats.","descripcio":"
Recinte aïllat de planta rectangular, format per un edifici per les bèsties i la tanca que delimita la zona exterior del corral. L'edifici està situat a la banda de ponent del conjunt. És de planta rectangular, amb la coberta restituïda d'uralita d'un sol vessant i està organitzat en un sol nivell. Les obertures es concentren a les façanes de migdia, on es localitza un portal d'accés des de l'exterior, i de llevant, un portal i una finestra orientades al interior del recinte tancat. Són d'obertura rectangular, amb les llindes de fusta i presenten arranjaments moderns. Al interior, l'espai està distribuït en dues estances separades per un envà, en el que s'obre una porta d'arc rebaixat. L'envà és bastit en pedra, tot i que presenta restes d'un revestiment arrebossat que també cobreix la resta de parets interiors. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de manera irregular. La façana llevant presenta un revestiment arrebossat que cobreix gran part de l'obra de pedra. El recinte tancat presenta una planta rectangular delimitada per tres murs bastits en pedra sense treballar, lligada amb morter de calç i disposada regularment. La part superior d'aquests murs està en mal estat de conservació i l'accés des de l'exterior, que es feia per la façana de tramuntana, està enrunat.<\/p> ","codi_element":"08071-103","ubicacio":"Camí de la Serra de Coma-Rúbia, 08289","historia":"","coordenades":"41.6339000,1.5016400","utm_x":"375199","utm_y":"4610214","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47520-foto-08071-103-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47520-foto-08071-103-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47520-foto-08071-103-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"A l'exterior del recinte, per la banda de tramuntana, aflora la roca mare natural de la zona fins a cota superficial. A pocs metres de distància de l'edifici, excavat en aquesta roca, hi ha un encaix de planta quadrada que està relacionat amb les tasques agropecuàries del corral.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47521","titol":"Corral del Llobet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corral-del-llobet","bibliografia":"
RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"La part de llevant de l'edifici té la teulada esfondrada.","descripcio":"
Edifici aïllat de planta rectangular, envoltat de camps de conreu i situat al mig del Pla del Llobet. Està organitzat en un únic nivell i cobert per una teulada de teula àrab de dues vessants que té la part de llevant esfondrada. Les obertures es concentren a les façanes de llevant i migdia, són rectangulars i han estat reformades. A la façana de llevant destaca una petita obertura formada per una sola pedra escairada, en la que s'obre un petit arc de mig punt a mode de forat de ventilació. La banda de ponent de l'edifici també ha estat reformada i presenta la façana de migdia bastida en totxo i lligada amb ciment. Serveix de magatzem i garatge per la maquinària agrícola. La part interior de la banda de llevant, que està dividida en dues estances, es troba coberta d'una abundant vegetació. La construcció original està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada regularment.<\/p> ","codi_element":"08071-104","ubicacio":"Pla del Llobet, 08289","historia":"","coordenades":"41.6504000,1.4605500","utm_x":"371809","utm_y":"4612106","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47521-foto-08071-104-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47521-foto-08071-104-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47521-foto-08071-104-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47522","titol":"Font de la Canal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-canal-0","bibliografia":"
MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Fonts dels voltants de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 31, p. 10-11. VILUMARA BURRIA, Rut; MONTES, Carlos (2012). Recerca de les fonts del terme de Copons i rodalies. Treball de recerca de 2n Batxillerat IES Pere Vives Vich. Igualada [inèdit].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Font aïllada situada entre el camí d'accés al mas Gelabert i la riba dreta de la Riera Gran, al paratge de la Vinya del Sabater. Està formada per un muret d'obra de planta semi-circular d'uns 50-60 centímetres d'alçada, arrebossat i amb la part superior condicionada a mode de banc. L'aigua raja mitjançant un tub metàl·lic encastat al parament d'aquest mur. Unes escales de pedra donen accés a la font des del camí del mas Gelabert. El paratge del voltant de la font està condicionat amb un banc per seure-hi, situat sota l'ombra de la vegetació de ribera que caracteritza la zona.<\/p> ","codi_element":"08071-105","ubicacio":"Vinya del Sabater, 08289","historia":"
És una de les fonts més visitades del municipi. Antigament, l'aigua del poble era captada a la riera Gran des del paratge de la font de la Canal. De fet, al costat de la font, encara es conserva la resclosa i el naixement de la sèquia que suministrava aigua a les basses dels molins situats dins del nucli urbà (molí de Dalt, del Mig i del Madora). En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.<\/p> ","coordenades":"41.6421600,1.5144800","utm_x":"376284","utm_y":"4611113","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47522-foto-08071-105-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47522-foto-08071-105-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47522-foto-08071-105-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47523","titol":"Font de la Vila","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-vila","bibliografia":"
MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Fonts dels voltants de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 31, p. 10-11. VILUMARA BURRIA, Rut; MONTES, Carlos (2012). Recerca de les fonts del terme de Copons i rodalies. Treball de recerca de 2n Batxillerat IES Pere Vives Vich. Igualada [inèdit].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Font aïllada situada al marge dret de la riera Gran i del camí que porta cap al gorg de Nafre. Es tracta d'un recinte de planta quadrangular construït en una cota inferior al nivell de circulació del camí. Està delimitat per murs rectilinis d'uns 60-70 centímetres d'alçada bastits en pedra sense treballar lligada amb ciment. Les escales d'accés, formades per tres graons i amb barana de ferro, estan situades a la banda de migdia. L'aigua raja mitjançant dos petits tubets disposats a dues alçades, que es troben encastats al parament d'un altre muret situat als peus del talús natural del terreny, per la banda de llevant. L'aigua cau dins d'un forat protegit per una reixa que, mitjançant un conducte, retorna al riu. L'entorn immediat de la font es caracteritza per una abundant vegetació de ribera, amb força humitat i ombra. Al costat de la font hi ha una taula i dos bancs bastits en fusta i pedres escairades reaprofitades.<\/p> ","codi_element":"08071-106","ubicacio":"Camí del Gorg de Nafre, 08289","historia":"
Donada la proximitat amb el nucli urbà, aquesta era la font on la gent anava a buscar-hi l'aigua quan encara no arribava a les cases. En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.<\/p> ","coordenades":"41.6373000,1.5152000","utm_x":"376335","utm_y":"4610572","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47523-foto-08071-106-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47523-foto-08071-106-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47523-foto-08071-106-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'aigua que alimenta la font aflora del subsòl uns metres més amunt. Mitjançant un conducte soterrat, l'aigua és canalitzada cap a la font.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47524","titol":"Font del Freixe","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-freixe-0","bibliografia":"
MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Fonts dels voltants de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 31, p. 10-11. VILUMARA BURRIA, Rut; MONTES, Carlos (2012). Recerca de les fonts del terme de Copons i rodalies. Treball de recerca de 2n Batxillerat IES Pere Vives Vich. Igualada [inèdit].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"L'entorn està ple d'aigua i la bassa en desús.","descripcio":"
Font aïllada situada en un entorn boscós amb abundant vegetació, a la que s'arriba mitjançant un corriol que connecta amb l'antic camí de cal Manset. L'aigua, que brolla del subsòl, raja mitjançant un tub metàl·lic encastat en un petit mur bastit en pedra lligada amb morter, situat al marge dret del corriol. L'aigua cau dins d'un clot delimitat amb totxos. Al costat de la font hi ha un mur de pedra disposat en forma de banc per seure i una bassa de planta rectangular bastida amb totxo i amb el interior revestit. Uns metres més amunt de la font, l'aigua del subsòl aflora creant una sèquia natural que arriba fins al Freixe.<\/p> ","codi_element":"08071-107","ubicacio":"Camí de la Rovira-Rasa dels Ponts, 08289","historia":"
Antigament, els pagesos que treballaven les seves terres hi anaven a beure aigua i refrescar-se. Actualment, al marge dels excursionistes, també hi van els caçadors ja que a la zona hi abunden els senglars. En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.<\/p> ","coordenades":"41.6380100,1.5267000","utm_x":"377294","utm_y":"4610634","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47524-foto-08071-107-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47524-foto-08071-107-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47524-foto-08071-107-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47525","titol":"Font de la Bonamossa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-bonamossa","bibliografia":"
MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Fonts dels voltants de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 31, p. 10-11. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 360. VILUMARA BURRIA, Rut; MONTES, Carlos (2012). Recerca de les fonts del terme de Copons i rodalies. Treball de recerca de 2n Batxillerat IES Pere Vives Vich. Igualada [inèdit].<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"La font pròpiament dita no existeix.","descripcio":"
El paratge de la font de la Bonamossa està situat al nord-est del nucli urbà, a la riba dreta de la riera de Sant Pere. Actualment, l'aigua de les cases de Copons procedeix d'aquest indret. La font pròpiament dita no existeix. En el seu lloc hi ha un edifici de planta rectangular amb la coberta plana, que presenta una aixeta al parament, tot i que l'aigua no és potable. Al costat hi ha uns dipòsits soterrats que emmagatzemen l'aigua. L'entorn es caracteritza per una abundant vegetació que cobreix la zona.<\/p> ","codi_element":"08071-108","ubicacio":"Al nord-est de l'Hort d'en Sala, 08289","historia":"
El paratge de la font de la Bonamossa sempre ha estat força identificatiu per a la gent de Copons. Antigament, els pagesos hi anaven a refrescar-se i utilitzaven la seva aigua per regar els horts que hi havia a la zona, actualment desapareguts. També s'hi anava a buscar aigua, a passar el dia i a banyar-se en els tolls que hi havia al costat. Actualment, l'aigua del poble procedeix d'aquí i se'n fa càrrec la companyia Aigua de Rigat, S.A des de l'any 2008. Tot i això, l'aigua del poble ve de la font de la Bonamossa des del mes de març de l'any 1988. En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.<\/p> ","coordenades":"41.6407500,1.5217900","utm_x":"376890","utm_y":"4610946","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47525-foto-08071-108-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47525-foto-08071-108-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47525-foto-08071-108-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Al costat hi ha la Mina d'aigua de Copons.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47526","titol":"Font de cal Carreras","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-cal-carreras","bibliografia":"
VILUMARA BURRIA, Rut; MONTES, Carlos (2012). Recerca de les fonts del terme de Copons i rodalies. Treball de recerca de 2n Batxillerat IES Pere Vives Vich. Igualada [inèdit].<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"No raja i està coberta de vegetació.","descripcio":"
Font aïllada situada al marge del camí de ca l'Arnau, davant de l'encreuament amb el camí de pujar a la masia de can Favó. La font està en desús, no raja aigua i està completament coberta de l'abundant vegetació que caracteritza el marge del camí. L'aigua rajava d'un tub de encastat en un petit mur bastit en pedra lligada amb morter de calç, d'uns 50 centímetres d'alçada. Té un forat al costat, corresponent a una de les reformes qua va patir la font. L'aigua queia damunt d'una pedra situada al costat d'un clot.<\/p> ","codi_element":"08071-109","ubicacio":"Viladases-Camí de ca l'Arnau, 08289","historia":"
La font era utilitzada pels propietaris de la masia de cal Carreras per ús domèstic i per regar els horts. També hi anaven a refrescar-se els pagesos de la zona i els vianants que passaven pel camí.<\/p> ","coordenades":"41.6363300,1.4958700","utm_x":"374723","utm_y":"4610492","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47526-foto-08071-109-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47526-foto-08071-109-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47526-foto-08071-109-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'aigua de la font provenia del subsòl. A escassos metres de distància de la font hi ha una barraca de vinya de pedra seca.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47527","titol":"Font de Viladases","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-viladases","bibliografia":"
MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Fonts dels voltants de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 31, p. 10-11. VILUMARA BURRIA, Rut; MONTES, Carlos (2012). Recerca de les fonts del terme de Copons i rodalies. Treball de recerca de 2n Batxillerat IES Pere Vives Vich. Igualada [inèdit].<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"No raja i la vegetació l'està cobrint i malmetent.","descripcio":"
Font aïllada situada prop del trencall que porta a la masia de cal Favó, entre el camí de ca l'Arnau i el torrent de Viladases, uns metres més avall de la font de cal Carreras. Està formada per una bassa i una pica, i bastida sota del camí, aprofitant el marge. L'aigua brollava mitjançant un tub metàl·lic encastat en un mur de pedra, que sosté el marge, i queia al interior de la pica. Aquesta pica és rectangular i està bastida en pedra treballada. Damunt de la pica hi ha una petita repisa on es col·locaven els recipients per recollir l'aigua. La pica queda integrada dins de la bassa, que presenta una planta més o menys rectangular i està bastida en maons. Actualment, tant la pica com la bassa estan buides. Els murs són bastits en pedra sense treballar lligada amb morter de ciment.<\/p> ","codi_element":"08071-110","ubicacio":"Viladases-Camí de ca l'Arnau, 08289","historia":"
La font era utilitzada pels propietaris de la masia de cal Favó per anar a buscar aigua, regar els horts i rentar la roba al safareig. Els pagesos de la zona i els vianants també s'hi anaven a refrescar. En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.<\/p> ","coordenades":"41.6354900,1.4958400","utm_x":"374719","utm_y":"4610399","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47527-foto-08071-110-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47527-foto-08071-110-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47527-foto-08071-110-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"L'aigua procedeix del subsòl i va a parar al torrent. Al costat de la font, els propietaris de la masia de cal Favó hi tenien un hort que regaven amb la seva aigua.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47528","titol":"Font del Junqueret \/ Font del Jonqueret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-junqueret-font-del-jonqueret","bibliografia":"
MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Fonts dels voltants de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 31, p. 10-11. VILUMARA BURRIA, Rut; MONTES, Carlos (2012). Recerca de les fonts del terme de Copons i rodalies. Treball de recerca de 2n Batxillerat IES Pere Vives Vich. Igualada [inèdit].<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Completament coberta de vegetació.","descripcio":"
Font aïllada situada prop del camí que porta de Sant Pere de Copons a cal Martí de la Muntanya. De fet, la font està senyalitzada a peu del camí mitjançant una llosa de pedra que porta el seu nom i l'any en que es va senyalitzar. Per arribar a la font, cal caminar pocs metres per un petit corriol que hi condueix. L'aigua brolla del subsòl de la zona i desemboca en una sèquia que es perd pel terreny. L'únic element antròpic detectat és un teula encastada que fa que l'aigua brolli millor. Tota la zona està coberta d'una abundant vegetació que la cobreix quasi completament.<\/p> ","codi_element":"08071-111","ubicacio":"Sant Pere de Copons-Escaleta de Sant Pere, 08289","historia":"
En origen, la font era utilitzada pels pagesos de la zona i la gent dels masos dels voltants. També va ser utlitzada pels traginers que passaven pel camí que porta a la serra Morena, en direcció a Rubió. En els darrers temps, la font era sovintejada per caçadors i excursionistes. La font fou senyalitzada l'any 2006. En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.<\/p> ","coordenades":"41.6496400,1.5373700","utm_x":"378205","utm_y":"4611911","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47528-foto-08071-111-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47528-foto-08071-111-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47528-foto-08071-111-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47529","titol":"Font de Sant Joan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-sant-joan","bibliografia":"
MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Fonts dels voltants de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 31, p. 10-11. VILUMARA BURRIA, Rut; MONTES, Carlos (2012). Recerca de les fonts del terme de Copons i rodalies. Treball de recerca de 2n Batxillerat IES Pere Vives Vich. Igualada [inèdit].<\/p> ","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Força amagada entre la vegetació que caracteritza l'entorn, sense rajar.","descripcio":"
Font aïllada situada damunt de la rasa dels Ponts, en un indret boscós i a la que s'accedeix per l'antic camí de pujar a la masia de cal Manset. Es localitza al marge del corriol que li dóna accés, just a l'encreuament amb el que connecta amb la font del Freixe i està formada per un mur de pedra escairada disposada en filades regulars, que revesteix el marge d'on brolla l'aigua. Adossada en perpendicular al mur hi ha una petita cambra de planta rectangular bastida amb lloses de pedra de mida força gran. L'estructura resta força amagada donada l'abundant vegetació que cobreix la zona i, actualment, no en brolla aigua.<\/p> ","codi_element":"08071-112","ubicacio":"Camí de cal Manset-Rasa dels Ponts, 08289","historia":"
En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.<\/p> ","coordenades":"41.6399700,1.5280700","utm_x":"377412","utm_y":"4610850","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47529-foto-08071-112-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47529-foto-08071-112-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47529-foto-08071-112-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47530","titol":"Font del Mesquer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-mesquer","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"La zona està coberta d'una abundant vegetació que, de tant en tant, es manté a ratlla.","descripcio":"
Font aïllada situada en un entorn boscós al nord-oest de la plana de Comalats, tocant la riera de Sant Pere. Està formada per un petit mur bastit en pedra escairada lliagada amb ciment, que revesteix el talús del terreny d'on brolla l'aigua. Damunt del mur hi ha una llosa de pedra de grans dimensions gravada amb la representació d'un gat salvatge i el nom 'FONT DEL MASQUÉ'. L'aigua brolla mitjançant un tub encastat al mur de pedra i també compta amb una aixeta situada sota el tub. L'aigua cau dins d'un clot delimitat amb pedres escairades plenes de molsa. L'entorn està cobert de l'abundant vegetació que caracteritza la riba de la riera, que es troba a escassa distància de la font.<\/p> ","codi_element":"08071-113","ubicacio":"Plana de Comalats, 08289","historia":"
Segons informacions orals, en origen era una font de clot. Entre els anys 2008 i 2009, l'actual estructura que conforma la font fou bastida pel senyor Joan Pujol i Torrents. Fou ell qui va treballar la pedra gravant-la amb la representació del gat i el nom. No es descarta que aquesta font també es correspongui amb la font del Messeguer, actualment desapareguda i situada en el mateix indret, tot i que no es pot assegurar.<\/p> ","coordenades":"41.6558000,1.5271600","utm_x":"377366","utm_y":"4612609","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47530-foto-08071-113-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47530-foto-08071-113-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47530-foto-08071-113-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47531","titol":"Castell de Copons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-de-copons","bibliografia":"
CATALÀ I ROCA, Pere (1990). Els Castells catalans. Barcelona: Dalmau editors, v. 5, p. 235-238. CLOTET, Teresa (2002). 'Castlà de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 14, p. 3. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. J.R.G (2011). 'Castlà de Copons, segles XII a XVIII'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 31, p. 5. MERCADER I RIBA, Joan (1968). Felip V i Catalunya. Barcelona: Edicions 62, p. 156. MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: Plaça del Castell'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 20. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 5-6, 13. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 357-358.<\/p> ","centuria":"XI-XVIII","notes_conservacio":"No es conserva cap estructura arquitectònica visible relacionada amb el castell.","descripcio":"
Possible jaciment arqueològic consistent en les restes de l'antic castell de Copons i situat a l'extrem nord-est del nucli urbà de la vila, dalt d'un turó que domina bona part del terme i de l'antic camí reial que anava d'Igualada a Calaf i Prats de Rei, darrera l'actual església de Santa Maria. Donada la seva situació estratègica, el recinte estava delimitat pels propis vessants del turó, per un mur perimetral situat a la banda de ponent (en el mateix emplaçament on ara hi ha el carrer del Mur) i per un fossat defensiu o vall que, a finals del segle XVII, encara es conservava parcialment (damunt del actual carrer d'Àngel Guimerà). De fet, si ens fixem en l'urbanisme actual del nucli urbà, el recinte fortificat del castell estaria delimitat pels actuals carrer del Mur, carrer del Castell, plaça del Castell, pujada del Castell i passeig de Sant Magí. En l'actualitat, aquesta zona presenta tota la banda de ponent i migdia construïda, amb edificis i cases bastides sobretot durant el segle XVIII. Per contra, a llevant i tramuntana, el turó es troba desert, cobert de vegetació i sense edificar, tot i que cap al sud s'observen les restes d'una promoció immobiliària actualment aturada. No s'observa cap resta arquitectònica relacionada amb l'antiga fortificació, tot i que es conserven dues peces decoratives relacionades amb l'edifici. A la casa número 5 de la plaça del Castell, coneguda com cal Miquel de la Rosa o cal Marcial, en el mur de contenció de les terres del jardí, es localitza una pedra escairada decorada en baix relleu amb l'escut dels Copons, tot i que està una mica malmès. També cal destacar una altra peça lítica esculpida, propietat de la mateixa família. Es tracta de la representació en baix relleu d'una cara masculina que enllaça amb els cànons de l'estil romànic. La peça formava part d'una estructura més gran a la que ornamentava.<\/p> ","codi_element":"08071-114","ubicacio":"Plaça del Castell-carrer del Castell-pujada del Castell-carrer del Mur, 08289","historia":"
L'any 1020, Guifré de Balsareny va vendre el castell a la seva esposa Ingilberga que, posteriorment, en el seu testament de l'any 1038, el deixa al seu fill Guillem de Balsareny (futur bisbe de Vic entre els anys 1046-1076). Tot i això, l'any 1065 Guillem el va vendre a Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, per 500 unces d'or. A partir d'aquest moment, el castell forma part de la jurisdicció reialenca i els seus castlans (la nissaga dels Copons) es tornen hereditaris. Durant el segle XII, tenim notícia que Guillem de Copons fou nomenat castlà per Ramon Berenguer IV l'any 1153. I, posteriorment, sabem que el castell de Copons pertanyia, després del rei, a Guerau Alamany, castlà entre els anys 1167 i 1193, que en feu donació al monestir de Santes Creus l'any 1210. En els successius segles, el castell va canviant de mans, passant-hi diversos castlans de la nissaga dels Copons fins que, durant el segle XVI, passà a formar part de la família Vilaplana. Tot i això, tenim notícia que l'any 1608, el castell ja estava en bona part derruït i enderrocat, amb les parets i una torre a punt de caure (Muset 2006: 5). A mitjans de segle XVII, la castlania i els seus drets són comprats per Josep de Camprodon, els descendents del qual no pogueren evitar la destrucció total del castell durant la Guerra de Successió. Gràcies a l'intendent J. Patiño, sabem que l'any 1715 el terreny era buit i només quedava la runa dels murs que n'havien format part. Cal destacar que la major part de la pedra enrunada del castell fou utilitzada per bastir les cases i construccions de la vila durant els segles XVII i XVIII, tot i que és força probable que els Vilaplana ja utilitzessin aquesta pedra per construïr la seva casa privada (o castell nou) a finals del segle XV (Muset 2006: 5). En els darrers temps hi ha hagut algunes intervencions dins del recinte de l'antic castell que han transformat la zona. Marxant pel carreró situat a l'extrem nord-oest de la plaça del Castell existia la plaça del Senyor. Es creu que aquest nom feia referència al lloc on vivia el senyor del castell. Les cases que delimitaven aquesta plaça foren ensorrades després d'un aiguat molt fort, quedant la zona desdibuixada. Un altre aspecte destacable relacionat amb el castell és que tenia una capella dedicada a Sant Andreu que apareix mencionada a la documentació de mitjans del segle XV. Hi fou enterrat el castlà Pere Ramon de Copons i Desvalls, seguidor del rei Pere III el Cerimoniós.<\/p> ","coordenades":"41.6370800,1.5187100","utm_x":"376627","utm_y":"4610543","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47531-foto-08071-114-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47531-foto-08071-114-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47531-46535-foto-08062-123-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2020-11-26 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["6"]},{"id":"47532","titol":"Sant Pere de Copons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-pere-de-copons","bibliografia":"
IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons.<\/p> ","centuria":"X-XI","notes_conservacio":"No es conserva cap resta arqueològica visible relacionada amb el jaciment.","descripcio":"
Jaciment arqueològic situat als voltants de l'església de Sant Pere de Copons, que centra el petit nucli urbà del mateix nom. Es tracta d'una necròpolis formada per inhumacions bastides en caixes fetes de lloses de pedra de planta rectangular, tapades amb lloses de pedra també. L'orientació de les tombes va en sentit est-oest i hi ha enterraments d'individus adults i infants. Aquests enterraments es localitzaren en tres zones diferents: davant la façana de migdia, en rebaixar el carrer; al nord-oest de l'església, en la construcció d'una piscina i un hort; i davant la façana de tramuntana del temple, on s'observaven les restes de tres sepultures que conservaven les lloses de la caixa. Actualment, no en queda cap resta visible, donat que l'entorn de l'església està pavimentat.<\/p> ","codi_element":"08071-115","ubicacio":"Nucli de Sant Pere de Copons, 08289","historia":"
El jaciment fou identificat pel membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 24 de novembre de 1991. Segons informacions obtingudes d'alguns dels veïns del nucli, les restes anaren apareguent en diverses obres i reformes efectuades al voltant de l'església i a les cases que conformen el nucli. Per les característiques tipològiques dels enterraments, les restes es poden adscriure cronològicament entre els segles X-XI, coincidint amb el moment fundació de l'església. Relacionats amb la cronologia establerta per a la necròpolis es recolliren, pels camps dels voltants, alguns fragments de ceràmica que es troben diposistats al Museu Comarcal de l'Anoia.<\/p> ","coordenades":"41.6501600,1.5284200","utm_x":"377460","utm_y":"4611981","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47532-foto-08071-115-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47532-foto-08071-115-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47532-foto-08071-115-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47533","titol":"Turó de Pams","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/turo-de-pams","bibliografia":"
MERCADAL, Elisenda (2003). 'Troballes arqueològiques al Turó de Pams'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 2.<\/p> ","centuria":"XIX a.C\/IV","notes_conservacio":"El turó i el jaciment desapareguen durant les obres de construcció de la carretera C-1412a.","descripcio":"
Jaciment arqueològic desaparegut i que estava situat a escassa distància al sud-est del nucli urbà, prop del trencall d'accés al poble i al costat del camí que puja fins al Pla del Batlle. En total es documentaren un total de 13 sepultures adscrites al període tardo-romà (finals del segle III-segle IV) i una sitja del període del Bronze Antic (1800-1500 a.C.). Les sepultures, de planta rectangular, estaven excavades a la roca natural i anaven cobertes amb lloses de pedra. Només tres d'aquestes fosses tenien les parets recobertes amb lloses de pedra també. A cada tomba es documentà un individu inhumat al seu interior, tot i que dues d'elles presentaven osseres als peus de l'individu, indicant així la possible reutilització de l'estructura. Tampoc es documentà cap tipus d'aixovar funerari, amb l'excepció d'un fragment de copa de vidre i un fragment de ceràmica sigil·lata gàl·lica gris estampillada, ambdues localitzades al interior d'una de les sepultures. L'orientació de les tombes era nord-sud i estaven agrupades i ordenades en petits grups, indicant així una possible disposició per famílies. Pel que fa a la sitja, cal dir que era de planta circular i de dimensions reduïdes, i estava excavada a la roca. El seu fons era pla, amb les parets rectes i, al seu interior, s'hi documentaren diversos fragments informes de ceràmica feta a mà, sense cap decoració.<\/p> ","codi_element":"08071-116","ubicacio":"Camí del Pla del Batlle, 08289","historia":"
El jaciment aparegué durant les obres de construcció de la nova carretera C-1412a, al seu pas per Copons, durant el mes de sembre de l'any 2002. La intervenció arqueològica corresponent va anar a càrrec de l'empresa d'arqueologia Atena 2000, S.L., d'Igualada, la qual redactà l'informe tècnic previ corresponent el mes de gener de l'any 2003. La troballa també tingué certa repercussió a la premsa local. Amb anterioritat a la descoberta, no es coneixia cap antecedent realcionat amb el jaciment ni amb cap altre de les mateixes cronologies. El turó de Pams es caracteritzava per estar aterrassat mitjançant un seguit de feixes de pedra en sec plenes d'ametllers, que durant la seva construcció ja malmeteren algunes de les sepultures i, probablement, algunes sitges desaparegueren també. El turó fou excavat i el jaciment desmuntat durant el procés de construcció de la carretera.<\/p> ","coordenades":"41.6332300,1.5201400","utm_x":"376739","utm_y":"4610113","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47533-foto-08071-116-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47533-foto-08071-116-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47533-foto-08071-116-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Edats dels Metalls|Antic|Romà|Popular|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"79|80|83|119|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47534","titol":"Carreró del Forn","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrero-del-forn","bibliografia":"
CLUB ESCOLAR 3C (1997). 'Carrer del Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 2. LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 70. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 9, 13.<\/p> ","centuria":"XIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Carrer estret situat al bell mig del nucli urbà, que conserva bona part del seu traçat original i la mateixa funcionalitat: comunicar la part baixa del poble amb la part superior, desde l'actual carrer del Mur fins al carrer d'Àngel Guimerà. Presenta una planta en forma d'L i està disposat en pendent, amb un paviment esglaonat de pedra. El tram inicial des del carrer d'Àngel Guimerà es fa travessant un passatge cobert, al que s'accedeix mitjançant una obertura rectangular restituïda. El passatge travessa l'edifici al que està integrat, el número 28 del carrer. Està cobert per un sostre pla emblanquinat i conserva el mur de tramuntana bastit en pedra. L'obertura de sortida està formada per un arc lleugerament apuntat, bastit en pedra. Uns metres més endavant, al costat del vial, destaca un solar sense edificar en el que es localitza una obertura d'arc escarser bastida en pedra disposada a sardinell. A partir d'aquí, el traçat es converteix en unes escales de dos trams que enllacen amb la part superior del carreró, definida per una rampa que connecta amb el carreró de la Generalitat i desemboca en el carrer del Mur.<\/p> ","codi_element":"08071-117","ubicacio":"Carrer del Mur-Carrer d'Àngel Guimerà, 08289","historia":"
És força probable que el carreró del Forn fos el primer accés a la zona fortificada des de la part baixa del poble. De fet era conegut com 'el carreró que va al castell i al mur' o 'el carreró que puja del carrer Major al Castell' (Muset 2006: 9). Aquest vial agafa el nom del forn de puges o forn del Comú que estava situat dins del seu traçat, abans d'arribar al mur perimetral que delimitava la zona fortificada (actual carrer del Mur). El forn tenia un pati davanter i estava envoltat d'una muralla amb porta forana, que permetien tancar el recinte en cas d'atacs. Era obligatori per a la població portar el pa a coure al forn, tot i que el pastaven les dones a casa. A finals del segle XVII, el forn era de propietat municipal però l'arrendaven a particulars que el feien funcionar. Tot i això, ja durant l'edat mitjana es devia anar configurant el traçat del carreró del Forn juntament amb el naixement del carrer Major, que seguia el traçat de l'antic camí reial d'Igualada a Calaf. Les cases que s'anaren aixecant a la zona determinaren el seu urbanisme. En aquest sentit, els passos que comunicaven la muralla del recinte fortificat amb els molins i els horts de la banda de ponent del carrer Major foren respectats, fins i tot quan es comença a edificar arran de mur. Aquests passos foren l'origen dels quatre carrerons documentats al nucli urbà (Muset 2006: 9).<\/p> ","coordenades":"41.6371900,1.5180100","utm_x":"376569","utm_y":"4610556","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47534-foto-08071-117-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47534-foto-08071-117-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47534-foto-08071-117-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La datació establerta és aproximada i està relacionada amb la fundació de la plaça i del carrer Major (actual plaça de Ramon Godó, carrer de Sant Magí i carrer d'Àngel Guimerà).","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47535","titol":"Carreró de la Concepció \/ Carreró dels Gats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrero-de-la-concepcio-carrero-dels-gats","bibliografia":"
CLUB ESCOLAR 3C (1997). 'Carrer del Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 2. LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 70. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 9.<\/p> ","centuria":"XIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Carrer molt estret situat al bell mig del nucli urbà, que presenta una planta rectangular i està disposat en pendent. El tram inicial des del carrer de Sant Magí presenta un paviment esglaonat de pedra que enllaça amb un petit replà central i finalitza amb un tram d'escales, que donen accés al carrer del Mur. Al bell mig del traçat, sostingut entre les dues parets laterals del carreró, destaca un tram de mur bastit en pedra lligada amb abundant morter de calç, que presenta un arc rebaixat bastit en pedra disposada a sardinell. Al intradós s'observa l'impropmta deixada per un encanyisssat de fusta. Es fa travessant un passatge cobert, al que s'accedeix mitjançant una obertura rectangular restituïda. El passatge travessa l'edifici al que està integrat, el número 28 del carrer. Està cobert per un sostre pla emblanquinat i conserva el mur de tramuntana bastit en pedra. L'obertura de sortida està formada per un arc lleugerament apuntat, bastit en pedra. Uns metres més endavant, al costat del vial, destaca un solar sense edificar en el que es localitza una obertura d'arc escarser bastida en pedra disposada a sardinell. A partir d'aquí, el traçat es converteix en unes escales de dos trams que enllacen amb la part superior del carreró, definida per una rampa que connecta amb el carreró de la Generalitat i desemboca en el carrer del Mur.<\/p> ","codi_element":"08071-118","ubicacio":"Carrer del Mur-Carrer de Sant Magí, 08289","historia":"
Es tracta del carreró més estret dels quatre que hi ha a la vila. Conserva bona part del seu traçat original i la mateixa funcionalitat: comunicar la part baixa del poble amb la part superior, desde l'actual carrer del Mur fins al carrer de Sant Magí. El vial es va anar formant a mesura que s'anava configurant el nucli urbà, juntament amb el naixement del carrer Major, que seguia el traçat de l'antic camí reial d'Igualada a Calaf. Les cases que s'anaren aixecant a la zona determinaren el seu urbanisme. En aquest sentit, els passos que comunicaven la muralla del recinte fortificat amb els molins i els horts de la banda de ponent del carrer Major foren respectats, fins i tot quan es comença a edificar arran de mur. Aquests passos foren l'origen dels quatre carrerons documentats al nucli urbà (Muset 2006: 9).<\/p> ","coordenades":"41.6378300,1.5175700","utm_x":"376533","utm_y":"4610628","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47535-foto-08071-118-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47535-foto-08071-118-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47535-foto-08071-118-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La datació establerta és aproximada i està relacionada amb la fundació de la plaça i del carrer Major (actual plaça de Ramon Godó, carrer de Sant Magí i carrer d'Àngel Guimerà).","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47536","titol":"Carreró de Nostra Senyora de Montserrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrero-de-nostra-senyora-de-montserrat","bibliografia":"
CLUB ESCOLAR 3C (1997). 'Carrer del Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 2. LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 70. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 9.<\/p> ","centuria":"XIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Carrer estret situat al bell mig del nucli urbà, que presenta una planta rectangular i està disposat en pendent, amb un paviment esglaonat de pedra. El tram superior, que dóna accés al carrer del Mur, és més ample que la resta del traçat, està definit per les cases construïdes del voltant i està disposat en ziga-zaga fins a dalt.<\/p> ","codi_element":"08071-119","ubicacio":"Carrer del Mur-carrer de Sant Magí, 08289","historia":"
El carreró conserva bona part del seu traçat original i la mateixa funcionalitat: comunicar la part baixa del poble amb la part superior, desde l'actual carrer del Mur fins al carrer de Sant Magí. El vial es va anar formant a mesura que s'anava configurant el nucli urbà, juntament amb el naixement del carrer Major, que seguia el traçat de l'antic camí reial d'Igualada a Calaf. Les cases que s'anaren aixecant a la zona determinaren el seu urbanisme. En aquest sentit, els passos que comunicaven la muralla del recinte fortificat amb els molins i els horts de la banda de ponent del carrer Major foren respectats, fins i tot quan es comença a edificar arran de mur. Aquests passos foren l'origen dels quatre carrerons documentats al nucli urbà (Muset 2006: 9).<\/p> ","coordenades":"41.6374800,1.5178000","utm_x":"376552","utm_y":"4610588","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47536-foto-08071-119-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47536-foto-08071-119-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47536-foto-08071-119-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La datació establerta és aproximada i està relacionada amb la fundació de la plaça i del carrer Major (actual plaça de Ramon Godó, carrer de Sant Magí i carrer d'Àngel Guimerà).","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47537","titol":"Carreró de la Generalitat \/ Carreró del Seno","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrero-de-la-generalitat-carrero-del-seno","bibliografia":"
CLUB ESCOLAR 3C (1997). 'Carrer del Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 2. LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 70. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 9.<\/p> ","centuria":"XIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Carrer estret situat al bell mig del nucli urbà, formant cantonada amb la casa de cal Segura. Presenta una planta en forma d'L i està disposat en pendent. El tram inferior presenta un paviment de pedra esglaonat, mentre que a la part superior es localitza una escala que connecta amb el carreró del Forn i desemboca en el carrer del Mur.<\/p> ","codi_element":"08071-120","ubicacio":"Carrer del Mur-carrer d'Àngel Guimerà, 08289","historia":"
El carreró conserva bona part del seu traçat original i la mateixa funcionalitat: comunicar la part baixa del poble amb la part superior, desde l'actual carrer del Mur fins al carrer d'Àngel Guimerà. El vial es va anar formant a mesura que s'anava configurant el nucli urbà, juntament amb el naixement del carrer Major, que seguia el traçat de l'antic camí reial d'Igualada a Calaf. Les cases que s'anaren aixecant a la zona determinaren el seu urbanisme. En aquest sentit, els passos que comunicaven la muralla del recinte fortificat amb els molins i els horts de la banda de ponent del carrer Major foren respectats, fins i tot quan es comença a edificar arran de mur. Aquests passos foren l'origen dels quatre carrerons documentats al nucli urbà (Muset 2006: 9).<\/p> ","coordenades":"41.6370100,1.5183300","utm_x":"376595","utm_y":"4610535","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47537-foto-08071-120-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47537-foto-08071-120-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47537-foto-08071-120-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La datació establerta és aproximada i està relacionada amb la fundació de la plaça i del carrer Major (actual plaça de Ramon Godó, carrer de Sant Magí i carrer d'Àngel Guimerà).","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47538","titol":"Plaça Ramon Godó \/ Plaça Major \/ Sòl de Graus \/ Plaça de la Bomba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-ramon-godo-placa-major-sol-de-graus-placa-de-la-bomba","bibliografia":"
CLUB ESCOLAR 3C (1996). 'Plaça d'en Ramon Godó'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 2, p. 2. Copons. Plànol urbà \/ Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: Plaça del Castell'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 21. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 6. http:\/\/www.altaanoia.info\/cat\/Punts-d-Interes\/Placa-Major2 http:\/\/www.poblesdecatalunya.cat\/element.php?e=4873<\/p> ","centuria":"XIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Plaça de planta rectangular situada al bell mig del nucli urbà. La seva planta està conformada per les cases construïdes al seu voltant, que majoritàriament foren reconstruïdes durant el segle XVIII, i compta amb dos accessos: el principal, situat a la banda de llevant i amb accés des del carrer Major, que està situat a una cota més alta, i el de ponent, amb sortida pel carrer del Raval. La plaça presenta les bandes de migdia i de ponent porticades i obertes a la plaça mitjançant un seguit d'arcs de diferents tipologies. A la façana de ponent hi ha dos arcs de mig punt adovellats, sostinguts amb petites columnes i bastits en carreus de pedra de petites dimensions. L'espai interior està cobert per un sostre de biguetes de fusta pintades i revoltons emblanquinats. A la banda de migdia, els dos arcs de l'extrem de ponent també són bastits en carreus de pedra escairats, tot i que un és de mig punt i amb la clau gravada amb l'any 1747 i l'altre és d'arc escarser. Estan sostinguts per un pilar de pedra central amb les impostes motllurades. En aquest tram, l'espai interior també està cobert per un sostre de biguetes i revoltons amb les mateixes característiques. La resta d'arcs de la banda de migdia són de grans dimensions i de mig punt adovellats, i estan sostinguts per pilars bastits en pedra i amb les impostes motllurades. En aquest cas, l'espai interior està cobert per un sostre de revoltons completament restituït. La plaça està pavimentada i l'espai cobert sota les voltes presenta un paviment de pedra.<\/p> ","codi_element":"08071-121","ubicacio":"Plaça Ramon Godó, 08289","historia":"
La població de Copons es va crear a l'entorn de l'antiga plaça Major durant l'edat mitjana. Era el centre de la vila i el lloc on es celebraven les festes populars i les assemblees dels caps de família. Durant un temps també, la casa de la Vila hi tingué la seva seu. L'accés principal es feia pel carrer Major, que donava pas al carrer esglaonat de Sant Joan, al costat de l'antiga capella dedicada al mateix sant. El Cap de Graus estava situat en el mateix solar on actualment hi ha la casa de cal Poldo (Muset 2006: 6). Des d'un bon començament, a la plaça s'hi celebrà el mercat i una fira, concedida pel rei Jaume II. El dret de fira era de deu dies a partir del dia de Sant Bartomeu, i coincidia durant cinc dies amb la fira d'Igualada, en aquest cas concedida pel rei Alfons el Benigne l'any 1333. Les disputes per aquesta concessió s'allargaren fins l'any 1409, quan el rei Martí I l'Humà retirà els cinc dies de la fira de Copons que se solapaven amb la d'Igualada. Posteriorment, amb l'expansió experimentada per l'acció comercial dels negociants i traginers durant el segle XVIII sobretot, les cases que delimitaven la plaça foren reconstruïdes (bona part de la pedra procedia de les runes del castell). Algunes d'aquestes tenien la part davantera coberta, en referència a les voltes que actualment la caracteritzen. De fet, les voltes es bastiren per poder celebrar el mercat setmanal quan feia mal temps. Tot i això, bona part de les originals foren enderrocades amb el pas del temps, si bé algunes d'elles es mantingueren. Si ens fixem en la disposició arquitectònica actual d'aquests elements respecte a la plaça, les de la cantonada sud-oest són anteriors en el temps a les de la banda sud-est, que foren reconstruïdes probablement a principis del segle XIX. El nom actual de la plaça fa referència a Ramon Godó i Lallana, fundador del diari La Vanguardia, de la Paperera Godó i comte de Godó des de l'any 1916. La plaça fou batejada amb aquest nom a principis del segle XX.<\/p> ","coordenades":"41.6370400,1.5174900","utm_x":"376525","utm_y":"4610540","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47538-foto-08071-121-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47538-foto-08071-121-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47538-foto-08071-121-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"A la plaça es conserva l'antic pou de la Vila, situat davant del tram cobert de la banda de migdia.","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47539","titol":"Carrer de Vilanova \/ Carrer de Baix \/ Sòl Carrer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-vilanova-carrer-de-baix-sol-carrer","bibliografia":"
CLUB ESCOLAR 3C (1997). 'Carrer de Vilanova i placeta d'en Giralt'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 3, p. 2. Copons. Plànol urbà \/ Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. IPA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Copons. MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: El carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25-26.<\/p> ","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Carrer de traçat rectilini situat al sud del nucli urbà de la vila i delimitat per cases a banda i banda. Està pavimentat i presenta voreres baixes en ambdós costats. El tram més meridional està disposat en pendent fins a l'alçada del passatge de Joan Lluch. Posteriorment discorre en pla fins a arribar a l'encreuament amb el carrer de Pere Palomas, que marxa en sentit oest. Aquesta part del traçat, que presenta una planta triangular, es coneix com la plaça d'en Giralt o d'en Gelabert, tot i que es desconeix la procedència d'aquests noms. Actualment, aquesta plaça és més coneguda com la placeta d'en Llacuna, en referència a la casa del mateix nom que la delimita per llevant. Des d'aquesta zona, el traçat del carrer agafa sentit ascendent fins arribar a les escales que donen accés a l'església, el Pla de Missa. Les cases que conformen el carrer presenten una tipologia similar: plantes rectangulars amb patis posteriors, distribuïdes en dos i tres pisos i amb les obertures emmarcades en pedra i datades dins del segle XVIII. Alguns d'aquests edificis presenten ràfecs decorats amb motius geomètrics (romboïdals) de color teula i blanc. Aquests elements es repeteixen en d'altres cases del nucli urbà, però la concentració és més gran en aquesta via.<\/p> ","codi_element":"08071-122","ubicacio":"Carrer de Vilanova, 08289","historia":"
El carrer de Vilanova neix a partir d'un petit nucli o 'vila nova' sorgit a la banda de ponent del camí ral d'Igualada a Calaf, a extramurs del castell de Copons. Tot i que el carrer es conformà del tot durant el segle XVIII, ja preexistien diversos edificis com a mínim amb anterioritat al segle XVI (números 18 i 30) i algun pati. La resta eren horts que en origen pertanyien al castell, tot i que al segle XVIII bona part d'aquest eren propietat dels Carbonell i de l'església. Cap a mitjans de segle augmentà la construcció de cases a banda i banda del camí, conformant el seu traçat. També s'obrí el carrer de Pere Palomas i es bastí un portal que donava accés a la vila pel sud. Bona part dels terrenys, eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons. Incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. L'església va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquestes propietats i així alliberar els terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable. Així, entre els anys 1740 i 1765, foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Pel que fa a la banda de ponent del camí, la resta de terres que no pertanyien a l'església eren de la família Carbonell, que vengué diversos solars on hi havia horts i construccions auxiliars enrunades per a la construcció de noves cases.<\/p> ","coordenades":"41.6354200,1.5184900","utm_x":"376605","utm_y":"4610359","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47539-foto-08071-122-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47539-foto-08071-122-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47539-foto-08071-122-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47540","titol":"Carrer del Mur \/ Carrer de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-del-mur-carrer-de-dalt","bibliografia":"
CLUB ESCOLAR 3C (1997). 'Carrer del Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 2. Copons. Plànol urbà \/ Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. 'Document. Acord al carrer del Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 25, p. 6. MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: El carrer Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 12-13. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28-29.<\/p> ","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Carrer de traçat rectilini situat al nord del nucli urbà de la vila i delimitat per cases a banda i banda. Està pavimentat i presenta trams de voreres baixes en ambdós costats. El tram més meridional, de l'església en direcció nord, està disposat en pendent esglaonat fins a l'alçada de cal Parés. Posteriorment discorre en pla fins a arribar al final del trajecte, just quan es troba amb la plaça de Sant Magí. Les cases que conformen el carrer presenten una tipologia similar: plantes rectangulars amb patis posteriors, distribuïdes en dos i tres pisos i amb les obertures emmarcades en pedra i datades dins del segle XVIII.<\/p> ","codi_element":"08071-123","ubicacio":"Carrer del Mur, 08289","historia":"
El carrer del Mur va nèixer sota del mur perimetral que protegia la banda de ponent del recinte fortificat del castell, a extramurs. El vial exercia les funcions de camí de ronda, tot i que només en aquesta banda del recinte. Actualment, les terres del castell estarien delimitades pel propi carrer del Mur, el passeig de Sant Magí i la pujada del Castell. Eren terres caracteritzades per una orografia abrupte i gens aprofitable per a l'ús agrícola. A mitjans del segle XVIII, donada l'elevada demanda de sól urbà per l'enriquiment de la població gràcies a la diàspora de negociants coponencs, l'ajuntament 'va reanudar els establiments, aturats després de la Guerra de Successió per ordre del Superintendent de Catalunya', i que s'havien iniciat per la banda del lloc de Vilanova. (Muset 2006: 28). L'objectiu era afavorir el trànsit de persones i animals mitjançant l'obertura de carrers i zones de pas i, alhora, generar construcció a la zona. Les concessions s'iniciaren per la part superior del carrer, al costat de la plaça de Sant Magí actual. Posteriorment continuaren en direcció a l'església. Els primers edificis foren bastits durant la dècada dels anys 60 del segle XVIII al capdamunt del carrer, mentre que a l'extrem sud, prop de l'església, les cases corresponen a les dècades dels anys 70-80. L'any 1780 es va establir el darrer solar del carrer i, dos anys més tard, finalitzà la construcció de la casa (actual número 8), la qual va contribuir a la consolidació de l'estructura actual del carrer del Mur i també de la plaça i el carrer del Castell. El nom de carrer de Dalt fa referència al fet que està situat a una cota més alta que la resta de carrers del poble.<\/p> ","coordenades":"41.6373300,1.5180900","utm_x":"376576","utm_y":"4610571","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47540-foto-08071-123-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47540-foto-08071-123-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47540-foto-08071-123-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La datació ha estat establerta a partir de la datació de les cases que conformen el vial.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47541","titol":"Carrer de Sant Magí \/ Carrer Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-sant-magi-carrer-major","bibliografia":"
CLUB ESCOLAR 3C (1997). 'Carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 2. Copons. Plànol urbà \/ Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: El carrer St. Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 16-17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 9-12, 22.<\/p> ","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Carrer de traçat rectilini situat al nord del nucli urbà de la vila i delimitat per cases a banda i banda. Està pavimentat i presenta trams de voreres baixes en ambdós costats. El traçat està disposat en pendent suau durant tot el trajecte amb l'excepció de la part de tramuntana, on el pendent es fa més pronunciat. El carrer enllaça amb la plaça de Sant Magí, al nord, i amb el carrer d'Àngel Guimerà, al sud. Les cases que conformen el carrer presenten una tipologia similar: plantes rectangulars amb patis posteriors, distribuïdes en dos i tres pisos i amb les obertures emmarcades en pedra i datades dins del segle XVIII.<\/p> ","codi_element":"08071-124","ubicacio":"Carrer de Sant Magí, 08289","historia":"
El carrer de Sant Magí es correspon amb la part de tramuntana de l'antic camí ral que anava d'Igualada cap a Calaf i Prats de Rei, i que posteriorment s'anomenà carrer Major. Ja durant l'edat mitjana, la construcció de cases al voltant d'aquest camí dóna lloc al naixement del carrer Major. Fins a principis del segle XVIII, els conreus de regadiu ocupaven bona part del sector de ponent de l'actual carrer de Sant Magí. Però a mitjans de segle, entre les dècades de 1740 i 1760, hi ha constància de la reconstrucció de diversos edificis del sector de llevant, sota del carrer del Mur actual. I posteriorment, l'activitat constructiva i especulativa es concentra al Cap de Vila, identificat amb al sector de tramuntana del traçat. Les famílies coponenques de negociants i comerciants compraven i venien terrenys de conreu en aquesta zona, invertint-hi els seus capitals (Muset 2006: 21). Com a conseqüència del increment de noves construccions, es va anar configurant la futura estructura urbana del municipi, amb la creació de nous carrers i la consolidació i allargament d'altres, com per exemple l'antic carrer Major que acabà desembocant en l'actual carrer d'Àngel Guimerà. El carrer de Sant Magí com a tal està relacionat amb la devoció de la població de Copons respecte a aquest sant durant el segle XVIII, com a conseqüència d'una forta sequera que patí la vila.<\/p> ","coordenades":"41.6375600,1.5175500","utm_x":"376531","utm_y":"4610598","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47541-foto-08071-124-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47541-foto-08071-124-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47541-foto-08071-124-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La datació ha estat establerta a partir de la datació de les cases que conformen el vial.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47542","titol":"Carrer d'Àngel Guimerà \/ Carrer Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-dangel-guimera-carrer-major","bibliografia":"
CLUB ESCOLAR 3C (1999). 'Carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 7, p. 2. Copons. Plànol urbà \/ Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: El carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 16-17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 9-12, 22.<\/p> ","centuria":"XVII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Carrer de traçat rectilini situat al nord del nucli urbà de la vila i delimitat per cases a banda i banda. Està pavimentat i presenta trams de voreres baixes en ambdós costats. El traçat és força planer i, a la banda de ponent, s'obre l'accés a la plaça Major i uns metres més avall una petita placeta situada davant de l'edifici de cal Segura (placeta Segura). El carrer enllaça amb el carrer de Sant Magí, al nord, i amb els carrers de Pere Palomas i Vilanova, al sud. Les cases que conformen el carrer presenten una tipologia similar: plantes rectangulars amb patis posteriors, distribuïdes en dos i tres pisos i amb les obertures emmarcades en pedra i datades dins del segle XVIII. També hi ha una bona part d'aquests edificis reconstruïts durant la primera meitat del segle XX (cal Jover, la Barraca).<\/p> ","codi_element":"08071-125","ubicacio":"Carrer d'Àngel Guimerà, 08289","historia":"
El carrer d'Àngel Guimerà es correspon amb la part central de l'antic camí ral que anava d'Igualada cap a Calaf i Prats de Rei, i que posteriorment s'anomenà carrer Major. Ja durant l'edat mitjana, la construcció de cases al voltant d'aquest camí dóna lloc al naixement del carrer Major i de la plaça del mateix nom, autèntic centre neuràlgic de la vila i origen de la població. Cap a mitjans del segle XVIII hi ha constància de la reconstrucció de diversos edificis del sector de llevant, sota del carrer del Mur actual, i també cap a la banda nord, donant pas al naixement del carrer de Sant Magí. Les famílies coponenques de negociants i comerciants compraven i venien terrenys de conreu en aquesta zona, invertint-hi els seus capitals (Muset 2006: 21). Com a conseqüència del increment de noves construccions, es va anar configurant la futura estructura urbana del municipi, amb la creació de nous carrers i la consolidació i allargament d'altres, com per exemple l'antic carrer Major que acabà desembocant en l'actual carrer d'Àngel Guimerà i de Sant Magí. El carrer porta el nom del poeta i dramaturg català Àngel Guimerà i Jorge. Una comissió municipal de Copons anà l'any 1909 a Barcelona, per participar en un homenatge al poeta, i allà se li comunicà que la vila de Copons li dedicaria un carrer. L'acord del ple municipal sobre aquesta qüestió arribà l'any 1911.<\/p> ","coordenades":"41.6369200,1.5180900","utm_x":"376575","utm_y":"4610526","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47542-foto-08071-125-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47542-foto-08071-125-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47542-foto-08071-125-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La datació ha estat establerta a partir de la datació de les cases que conformen el vial.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47543","titol":"Carrer d'en Pere Palomas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-den-pere-palomas","bibliografia":"
CLUB ESCOLAR 3C (1998). 'Carrer d'en Pere Palomas'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 6, p. 2. Copons. Plànol urbà \/ Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: El carrer de Pere Palomas'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 16.<\/p> ","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Carrer de traçat rectilini i poca longitud situat al sud del nucli urbà de la vila. Està pavimentat, amb voreres baixes en ambdós costats i un traçat planer El carrer enllaça amb el carrer de Ramon Morera, a l'oest, i amb el carrer de Vilanova, a llevant. La via està delimitada per cases a banda i banda, tot i que a ponent està delimitada pels jardins de les dues darreres construccions. Les cases que conformen el carrer presenten una tipologia similar: plantes rectangulars, distribuïdes en dos i tres pisos i amb algunes obertures emmarcades en pedra i datades dins del segle XVIII. Cal destacar que alguns d'aquests edificis reconstruïts durant la primera meitat del segle XX (la Unió).<\/p> ","codi_element":"08071-126","ubicacio":"Carrer de Pere Palomas, 08289","historia":"
El naixement del carrer d'en Pere Palomas està relacionat amb l'ampliació arquitectònica produïda vers el sud de la vila durant el segle XVIII. De fet, l'obertura d'aquesta via respon a la necessitat d'enllaçar el nou carrer de Vilanova amb la resta del nucli urbà. El carrer estaria situat a la banda de ponent d'aquesta via i de l'antic camí ral d'Igualada a Calaf i Prats de Rei. La zona es caracteritzava per ser una zona d'horta principalment, tot i que no es descarta l'existència d'alguna construcció auxiliar prèvia. Pere Palomas i Tomàs, fill de Copons i emigrant a l'Argentina, tornà a la vila enriquit a principis del segle XX. Fou el promotor l'any 1918 de la portada del subministrament elèctric a Copons i el creador de la fàbrica de ciment ràpid, gràcies a l'explotació de les pedreres del terme, sobretot a la zona del Morinyol.<\/p> ","coordenades":"41.6362500,1.5182900","utm_x":"376590","utm_y":"4610451","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47543-foto-08071-126-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47543-foto-08071-126-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47543-foto-08071-126-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47544","titol":"Carrer d'en Ramon Morera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-den-ramon-morera","bibliografia":"
CLUB ESCOLAR 3C (1998). 'Carrer d'en Ramon Morera'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 6, p. 2. Copons. Plànol urbà \/ Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000.<\/p> ","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Carrer de traçat rectilini i poca longitud situat a l'oest del nucli urbà de la vila. La via enllaça amb el carrer d'Àngel Guimerà, a llevant, i amb el riu Anoia, a ponent. Està pavimentat, sense voreres i presenta un traçat planer que a la part de ponent acaba en baixada cap al riu. Actualment, el vial està delimitat per tanques d'obra a banda i banda, que delimiten solars desocupats, jardins i horts, exceptuant la banda de llevant. En aquesta part del traçat, el carrer està delimitat pels dos edificis que formen cantonada amb el carrer d'Àngel Guimerà (la Barraca i cal Jover, ambdós bastits a principis del segle XX). A ponent, en canvi, destaca la fàbrica de teixits de Ramon Morera com única construcció edificada.<\/p> ","codi_element":"08071-127","ubicacio":"Carrer de Ramon Morera, 08289","historia":"
El naixement del carrer d'en Ramon Morera està relacionat amb l'ampliació arquitectònica produïda vers el sud de la vila a partir del segle XVIII. El carrer estaria situat a la banda de ponent de l'antic camí ral d'Igualada a Calaf i Prats de Rei, posteriorment transformat en el carrer Major, i finalment en el d'Àngel Guimerà. Antigament, la zona es caracteritzava per ser una zona d'horta situada entre el riu Anoia i el nucli urbà. El fet que el carrer estigués obert a ponent, prop del riu, va afavorir la instal·lació d'industries i algun dels serveis de la població. Així doncs hi havia l'antic escorxador, una fàbrica de teixits i el transformador d'electricitat que subministrava corrent a la població. El nom fa referència a l'empresari del tèxtil Ramon Morera, impulsor de la indústria a Copons. La seva fàbrica de teixits elaborava roba per fer matalassos amb la màquina jacquard acoblada als telers. La fàbrica, originària de finals del segle XIX, va estar en funcionament fins a la dècada dels anys 80 del segle XX.<\/p> ","coordenades":"41.6363300,1.5178000","utm_x":"376550","utm_y":"4610461","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47544-foto-08071-127-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47544-foto-08071-127-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47544-foto-08071-127-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47545","titol":"Carrer del Raval \/ El Rastell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-del-raval-el-rastell","bibliografia":"
CLUB ESCOLAR 3C (1996). 'Carrer del Raval'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 2, p. 2. Copons. Plànol urbà \/ Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: El carrer del Raval'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 22.<\/p> ","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Carrer de traçat i planta en forma d'L situat a l'oest del nucli urbà de la vila. La via enllaça amb la plaça de Ramon Godó, al nord-est, i amb el carrer de Ramon Morera, a migdia. Està pavimentat, amb voreres baixes en ambdós costats i presenta un traçat planer. El vial connecta amb el camí de les Basses, situat a l'extrem nord-est del traçat, i amb el camí de la font de la Vila, a l'extrem nord-oest. En aquest punt, el traçat és una mica més ample coincidint amb la gran façana de la casa de cal Madora. El carrer està delimitat per cases a banda i banda, tot i que bona part de la banda de llevant es correspon amb la fàbrica de teixits bastida l'any 1896. Les cases presenten una tipologia similar: plantes rectangulars amb patis posteriors, distribuïdes en dos i tres pisos i amb algunes obertures emmarcades en pedra i datades dins del segle XVIII.<\/p> ","codi_element":"08071-128","ubicacio":"Carrer del Raval, 08289","historia":"
Tal i com el seu nom indica, el carrer del Raval estava situat fora del nucli de la població, en aquest cas a l'extrem oest. L'existència del Raval s'esmenta documentalment a partir de l'any 1789, tot i que des de principis de segle ja hi havia el molí d'en Madora i algunes de les cases que defineixen el carrer tal i com el coneixem actualment, com és el cas de cal Marbà, de l'any 1754. La resta eren horts propers al riu. El carrer donava sortida a l'antiga plaça Major (actual plaça de Ramon Godó) per la banda de ponent, en direcció als molins situats prop del nucli urbà. El nom del Rastell ve donat per l'existència d'un mur de pedra atalussat, que evitava que l'aigua que sortia del molí d'en Madora s'emportés la terra del carrer. Alhora també ajudava a conduir l'aigua cap al molí que hi havia instal·lat a cal Solé. Ambdós molins eren paperers.<\/p> ","coordenades":"41.6364300,1.5173300","utm_x":"376511","utm_y":"4610472","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47545-foto-08071-128-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47545-foto-08071-128-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47545-foto-08071-128-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47546","titol":"Carrer del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-del-castell-0","bibliografia":"
CLUB ESCOLAR 3C (1998). 'Carrer del Castell'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 5, p. 2. Copons. Plànol urbà \/ Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28-33.<\/p> ","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Carrer de traçat semicircular situat al nord del nucli urbà de la vila. La via enllaça amb la plaça del Castell, al nord, i amb el carrer del Mur, a ponent. A migdia limita amb la Baixada de Sant Jaume. El carrer està pavimentat, sense voreres i presenta un traçat en pendent ascendent esglaonat, que dóna accés a la part superior del turó on hi ha la plaça. El carrer està delimitat per la casa de cal Parés (número 8 del carrer del Mur) a la banda de ponent, i per un seguit de quatre cases situades a la banda de llevant. Aquestes cases presenten una tipologia constructiva similar: plantes rectangulars, distribuïdes en un i dos pisos bastides durant el segle XVIII, tot i que estan reformades.<\/p> ","codi_element":"08071-129","ubicacio":"Carrer del Mur-plaça del Castell, 08289","historia":"
El carrer es troba bastit a l'extrem de migdia de les terres que antigament ocupava el castell de Copons (actualment, aquestes terres estarien delimitades pel carrer del Mur, el passeig de Sant Magí i la pujada del Castell). Eren terres caracteritzades per una orografia abrupte i gens aprofitable per a l'ús agrícola. Així doncs, a mitjans del segle XVIII, donada l'elevada demanda de sól urbà per l'enriquiment de la població gràcies a la diàspora de negociants coponencs, l'ajuntament 'va reanudar els establiments, aturats després de la Guerra de Successió per ordre del Superintendent de Catalunya', i que s'havien iniciat per la banda de Sòl Carrer i del lloc de Vilanova. L'any 1780, 'es va establir el darrer solar del carrer del Mur, pel cantó del castell: el beneficiari fou el comerciant Roc Brufau' (Muset 2006: 28). Brufau 'va comprar un pati a sota l'Era Vella del Castell (ara plaça del Castell)' (Muset 2006: 31), tot i que anava acompanyat d'una sèrie de requisits imposats per les autoritats locals, amb l'objectiu d'afavorir el trànsit de persones i animals mitjançant l'obertura de carrers i zones de pas: 'a sas costas, (la) paret de bals que és enfrente de detràs de la iglésia, en forma de mitja lluna, pujant-la de pedra i de fanch fins al terra', i a deixar 18 pams de carrer 'a la part de sol ixent per poder puyar lliurament a l'hera vella' (Muset 2006: 33). Com es pot veure doncs, la construcció de la casa de cal Parés l'any 1782 va contribuir a la consolidació de l'estructura actual del carrer del Castell, així com la del carrer del Mur (Muset 2006: 28-29).<\/p> ","coordenades":"41.6368500,1.5187600","utm_x":"376631","utm_y":"4610517","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47546-foto-08071-129-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47546-foto-08071-129-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47546-foto-08071-129-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47547","titol":"Plaça del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-del-castell","bibliografia":"
CLUB ESCOLAR 3C (1998). 'Carrer del Castell'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 5, p. 2. Copons. Plànol urbà \/ Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000. MUÑOZ, Natàlia (2006). 'Renoms de Copons: Plaça del Castell'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 19. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 28-29.<\/p> ","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Plaça de planta més o menys rectangular situada a la banda de tramuntana del nucli urbà, en els terrenys que antigament ocupa el castell. La seva planta està conformada per les cases construïdes al seu voltant i compta amb dos accessos: un de situat a la banda de migdia i amb accés des del carrer del Castell, que està situat a una cota més baixa, i el de l'extrem nord-est, amb sortida per la pujada del Castell i que enllaça amb l'antiga carretera d'anar a Calaf. La plaça està pavimentada i les cases que la conformen s'anaren bastint a partir de finals del segle XVIII. Aquestes cases presenten una tipologia constructiva similar: plantes rectangulars, distribuïdes en un i dos pisos i actualment reformades.<\/p> ","codi_element":"08071-130","ubicacio":"Plaça del Castell, 08289","historia":"
La plaça es troba bastida dalt del turó que antigament ocupava el castell de Copons. Actualment, aquestes terres del castell estarien delimitades pel carrer del Mur, el passeig de Sant Magí i la pujada del Castell. Eren terres caracteritzades per una orografia abrupte i gens aprofitable per a l'ús agrícola. A mitjans del segle XVIII, donada l'elevada demanda de sól urbà per l'enriquiment de la població gràcies a la diàspora de negociants coponencs, s'anà conformant l'estructura urbana del nucli i també d'aquesta part del terme. Tot i això tenim notícia que a finals del segle XVIII, l'actual plaça del Castell era un espai buit conegut com l'era vella del Castell. En els darrers temps hi ha hagut algunes intervencions dins del recinte de l'antic castell que han transformat la zona. Marxant pel carreró situat a l'extrem nord-oest de la plaça del Castell existia la plaça del Senyor. Es creu que aquest nom feia referència al lloc on vivia el senyor del castell. Les cases que delimitaven aquesta plaça foren ensorrades després d'un aiguat molt fort, quedant la zona desdibuixada.<\/p> ","coordenades":"41.6370700,1.5187000","utm_x":"376626","utm_y":"4610542","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47547-foto-08071-130-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47547-foto-08071-130-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47547-foto-08071-130-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47548","titol":"Passatge de Joan Lluch","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/passatge-de-joan-lluch","bibliografia":"
CLUB ESCOLAR 3C (1998). 'Carrer del Castell'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 5, p. 2. Copons. Plànol urbà \/ Guia d'interès. Copons: Ajuntament de Copons, 2000.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Carrer de traçat rectilini i força amplitud que està situat al sud del nucli urbà de la vila. La via enllaça amb l'antiga carretera d'anar a Calaf, a llevant, i amb el carrer de Vilanova, a ponent. El carrer està pavimentat, amb voreres baixes en ambdós costats i presenta un traçat planer. El carrer està delimitat per dues cases situades a banda i banda, amb patis posteriors. Aquestes cases presenten una tipologia similar: plantes rectangulars amb patis posteriors, distribuïdes en dos i tres pisos i amb algunes obertures emmarcades en pedra i datades dins del segle XVIII.<\/p> ","codi_element":"08071-131","ubicacio":"Passatge de Joan Lluch, 08289","historia":"
Joan Lluch, natural de Copons i resident a Barcelona, tenia una casa situada al bell mig del traçat del actual carrer o passatge del mateix nom. El propietari va fer donació de l'edifici a l'ajuntament, el qual la va enderrocar per poder crear l'accés principal al nucli desde la nova carretera qua s'estava construïnt, i que enllaçava Jorba amb Calaf i Ponts (actual carretera C-1412az). En el seu honor se li dedicà el carrer.<\/p> ","coordenades":"41.6352900,1.5186800","utm_x":"376621","utm_y":"4610344","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47548-foto-08071-131-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47548-foto-08071-131-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47548-foto-08071-131-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47549","titol":"Passatge del camí del Mig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/passatge-del-cami-del-mig","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 21-22.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Passatge cobert al que s'accedeix des del carrer de Sant Magí i que travessa la casa a la que es troba integrat, cal Gili. És de traçat rectilini i està cobert per una volta d'arc rebaixat bastida en maó pla, sostinguda als murs laterals, en aquest cas bastits en pedra de diverses mides, lligada amb morter de calç. L'accés des del carrer de Sant Magí presenta els brancals bastits en carreus de pedra escairats i compta amb un arc superior de mig punt bastit en maons disposats a sardinell, i actualment tapiat. És probable que aquest arc formés part del passatge, en algun moment donat, cosa que indicaria que la volta hagués estat refeta. L'accés des del camí del Mig, en canvi, està arrebossat i emblanquinat.<\/p> ","codi_element":"08071-132","ubicacio":"Carrer de Sant Magí, 17-camí del Mig, 08289","historia":"
Fins a principis del segle XVIII, els conreus de regadiu ocupaven bona part del sector de ponent del carrer de Sant Magí, que antigament es coneixia com el carrer Major. A mitjans de segle hi ha constància de la reconstrucció de diversos edificis del sector de llevant, sota del carrer del Mur actual. I posteriorment, l'activitat constructiva i especulativa es concentra al Cap de Vila, al sector de tramuntana . El passatge dóna accés al camí del Mig, que marxa en direcció ponent cap a la zona d'horta que caracteritza la zona.<\/p> ","coordenades":"41.6378000,1.5173900","utm_x":"376518","utm_y":"4610624","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47549-foto-08071-132-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47549-foto-08071-132-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47549-foto-08071-132-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47550","titol":"Pont d'accés a Copons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-dacces-a-copons","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Pont de traçat rectilini damunt la riera de Sant Pere, situat al sud del nucli urbà i que dóna accés al poble. Presenta una alçada considerable, necessària per salvar el desnivell existent entre la carretera i la riera. Està format per tres grans arcs de mig punt adovellats, sostinguts per pilars bastits amb carreus de pedra escairats i amb les impostes motllurades. Els extrems d'aquests pilars són arrodonits i fan la funció de tallamars, concebuts per contenir les avingudes fortes de l'aigua. Tot i que els intradós dels arcs es troben actualment restituïts en formigó, en origen eren bastits amb maons (se'n manté algun testimoni). La part superior del pont està asfaltada, compta amb voreres baixes en tots dos costats i està protegida per una barana de ferro, amb els capponts oberts.<\/p> ","codi_element":"08071-133","ubicacio":"Carretera de Ponts C-1412az, 08289","historia":"","coordenades":"41.6344000,1.5194000","utm_x":"376679","utm_y":"4610244","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47550-foto-08071-133-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47550-foto-08071-133-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47550-foto-08071-133-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47551","titol":"Pont de Viladases","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-viladases","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Pont de traçat rectilini damunt del torrent de Viladases, situat a ponent del nucli urbà pel camí de ca l'Arnau, sota la masia de cal Favó. Està format per un arc de mig punt bastit en maons, tot i que en origen era adovellat i estava bastit en pedra desbastada lligada amb morter de calç. La resta de l'estructura també està bastida amb el mateix tipus de pedra, però disposada en filades més o menys regulars i amb petites pedres falcant les juntes. L'arc s'assenta damunt de dos pilars d'escassa alçada, bastits amb carreus de pedra ben escairats i pedra petita a les juntes també. La part superior del pont es correspon amb el camí de terra que marxa en direcció a les masies de cal Xicot Gros i Xic, pertanyents al terme municipal de Jorba. No presenta cap barana o barrera de protecció i té els capponts oberts.<\/p> ","codi_element":"08071-134","ubicacio":"Torrent de Viladases, 08289","historia":"","coordenades":"41.6331500,1.4962900","utm_x":"374752","utm_y":"4610139","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47551-foto-08071-134-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47551-foto-08071-134-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47551-foto-08071-134-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"El pont està situat en el límit municipal amb la població de Jorba. De fet, pràcticament la meitat de l'estructura pertany a aquest municipi.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47552","titol":"Pont del torrent Boter","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-del-torrent-boter","bibliografia":"
LACUESTA, Raquel et al. (2008). Ponts de la provincia de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 123.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Pont de traçat rectilini damunt del torrent Boter, situat al nord-oest del nucli urbà, sota la carretera que va a Veciana. Està format per dos petits arcs rebaixats adovellats, sostinguts per un pilar central bastit amb carreus de pedra desbastats. Els extrems d'aquest pilar són arrodonits i fan la funció de tallamars, concebuts per contenir les avingudes fortes de l'aigua. La resta de l'estructura està bastida en pedra lligada amb morter de calç. La part superior del pont està asfaltada i protegida per una barana baixa bastida en pedra i lligada amb abundant morter, amb els capponts oberts.<\/p> ","codi_element":"08071-135","ubicacio":"Carretera BV-1005, km. 1,1, 08289","historia":"
És probable que el pont fos bastit durant les primeres dues dècades del segle XX, coincidint amb la construcció del pont del Mas Lloretó i del de Santa Maria de Veciana, ambdós pertanyents a aquest municipi i integrats a la mateixa via. Tot i això, el pont ha estat reformat.<\/p> ","coordenades":"41.6427200,1.5110400","utm_x":"375999","utm_y":"4611180","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47552-foto-08071-135-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47552-foto-08071-135-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47552-foto-08071-135-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47553","titol":"Pont sota el pla de Simeó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-sota-el-pla-de-simeo","bibliografia":"
LACUESTA, Raquel et al. (2008). Ponts de la provincia de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 123.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Pont de traçat rectilini damunt de la riera Gran, situat al nord-oest del nucli urbà, a la carretera que va de Copons a Veciana. Presenta una alçada considerable, necessària per salvar el desnivell existent entre la carretera i la riera. Està format per dos grans arcs rebaixats adovellats, sostinguts per pilars bastits amb carreus de pedra escairats i amb les impostes motllurades. Els extrems d'aquests pilars són arrodonits i fan la funció de tallamars, concebuts per contenir les avingudes fortes de l'aigua. La resta de l'estructura també està bastida en pedra ben desbastada, disposada en filades regulars. La part superior del pont està asfaltada, sense voreres i està protegida per una barana de pedra desbastada, amb els capponts oberts.<\/p> ","codi_element":"08071-136","ubicacio":"Carretera BV-1005, km. 0,7, 08289","historia":"
És probable que el pont fos bastit durant les primeres dues dècades del segle XX, coincidint amb la construcció del pont del Mas Lloretó i del de Santa Maria de Veciana, ambdós pertanyents a aquest municipi i integrats a la mateixa via.<\/p> ","coordenades":"41.6404500,1.5134600","utm_x":"376196","utm_y":"4610924","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47553-foto-08071-136-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47553-foto-08071-136-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47553-foto-08071-136-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47554","titol":"Pont de Sant Pere de Copons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-sant-pere-de-copons","bibliografia":"
CALVET, Emili (1996). 'De quan es va fer el pont de Sant Pere'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 2, p. 3. CLUB ESCOLAR 3C (1997). 'Construcció del pont sobre la riera de Sant Pere, (primera fase) any 1937'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 3, p. 3. GRAU LLUCIÀ, Roser (2011). 'Gent i memòria dels veïnats, Sant Pere de Comalats, la Roquera…'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 32, p. 4.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Pont de traçat rectilini damunt de la riera de Sant Pere, situat al nord-est del nucli urbà, en el camí d'anar al nucli de Sant Pere i a Rubió. Presenta una alçada considerable, necessària per salvar el desnivell existent entre el camí i la riera. Està format per un gran arc de mig punt adovellat bastit en pedra escairada, sostingut per pilars laterals fets de carreus de pedra ben escairats, disposats en filades regulars i amb pedres petites falcant les juntes. Als extrems d'aquests pilars s'observen contraforts atalussats de pedra que fan la funció de tallamars. L'intradós de l'arc està bastit en maons disposats a sardinell. La resta de l'estructura també està bastida en pedra desbastada, disposada en filades regulars. La part superior del pont està pavimentada, sense voreres i està protegida per una barana de ferro, amb els capponts oberts.<\/p> ","codi_element":"08071-137","ubicacio":"Camí de Sant Pere de Copons, 08289","historia":"
La construcció del pont es dugué a terme entre els anys 1936 i 1939 gràcies a l'aportació de 9700 pessetes i la pròpia feina d'un bon nombre de veïns de la zona. En concret, aquests eren els veïns del nucli de Sant Pere, els de Comalats i bona part de les masies que hi havia en el camí d'anar a Rubió, així com l'ajuntament de Copons. La construcció del pont anà a càrrec del paleta Maximinià Closa i la primera pedra la posà en Joan de cal Bou, que era borni i sempre queia de les passeres que travessaven la riera a l'aigua. L'encarregat era el Cisquet del Jove de l'era i alguns dels veïns que feren aportacions són els tres germans de cal Ros i el Josep Torra de cal Vicens de Comalats, entre d'altres. El pont es va construïr amb ciment, pedra i fusta (per les bastides) de la zona i l'obra es realitzà sense maquinària. Primer es va construir l'ull i posteriorment la resta de l'estructura, feta a base de carretons de pedra que l'anaven reomplint. Sembla ser que aquesta darrera fase es realitzà entre els anys 1938 i 1939. L'any 1981, amb l'enderroc d'una part de la banda de tramuntana del pont, l'estructura fou refeta i reforçada, quedant fixada la configuració actual amb el paviment de formigó i les baranes de ferro.<\/p> ","coordenades":"41.6474100,1.5219200","utm_x":"376914","utm_y":"4611685","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47554-foto-08071-137-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47554-foto-08071-137-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47554-foto-08071-137-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47555","titol":"Camí de Sant Pere a Rubió","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-sant-pere-a-rubio","bibliografia":"
GRAU LLUCIÀ, Roser (2011). 'Gent i memòria dels veïnats, Sant Pere de Comalats, la Roquera'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 32, p. 4.<\/p> ","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Antic camí que comunicava el poble de Copons amb el terme municipal de Rubió. Es tracta d'un vial de traçat sinuós que va pujant cap a la serra Morena. El camí és de terra i presenta una amplada considerable en els seus trams inicials, que es corresponen amb el terme municipal de Copons. El seu traçat discorre entre els camps de conreu i les masies que caracteritzen la zona. En origen, aquest traçat passava prop de les masies de cal Serill, cal Bacardit, i Comalats, cal Vicens, ca l'Andreu i cal Cansat, aquestes darreres pertanyents al terme muncipal de Rubió.<\/p> ","codi_element":"08071-138","ubicacio":"Camí de Sant Pere a Rubió, 08289","historia":"
Originàriament, el camí era una carrerada ramadera. Hi passava el ramat, els carros que anaven als camps i a la vinya, i també les criatures que baixaven de les masies cap a l'escola de Copons. Al final de la Guerra Civil, entre els dies 21 i 22 de gener de 1939, també hi passaren els soldats que venien de Veciana. El camí va ser molt transitat fins a la dècada dels anys 60 del segle XX. Els camins ramaders a Catalunya són molt nombrosos, i darrerament s'estàn intentant recuperar. Van lligats estretament amb la transhumància o migració estacional del ramats, a la recerca de pastures segons l'època de l'any: a la muntanya a l'estiu (pastures d'estiu o agostejadors) o la plana a l'hivern (pastures de la plana). El camins ramaders acostumen a ser discontinus, passant del camí ral o camí veïnal per a acabar discorrent per les carenes o per zones interfluvials, allunyant-se de les vall i conreus per no entrar en conflicte amb els agricultors. Tots són de domini públic i estan protegits per la Llei 3\/1995 per la que el ramat té dret de pas, així que cap persona, autoritat, carretera o ciutat no pot negar-hi el dret de pas.<\/p> ","coordenades":"41.6536800,1.5314500","utm_x":"377719","utm_y":"4612368","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47555-foto-08071-138-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47555-foto-08071-138-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47555-foto-08071-138-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47556","titol":"Camí de cal Manset","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-cal-manset","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"Alguns trams estan força deteriorats i coberts de vegetació.","descripcio":"
Camí que porta del poble de Copons a la Muntanya, passant per la masia de cal Manset, situada a la banda de llevant del terme. Es tracta d'un estret corriol amb un fort desnivell inicial, que actualment neix del marge de llevant de la carretera C-1412. S'hi accedeix pel mateix camí que porta a la font de la Bonamossa, un cop creuada la carretera per un pas inferior. El corriol segueix en sentit ascendent, passa prop de la font de Sant Joan i continua fins al pou i l'hort de la masia. Actualment, el camí ha quedat desdibuixat en el seu darrer tram, i per anar de la masia al camí de la Muntanya, cal travessar els camps de conreu que envolten la casa. El corriol és de terra, tot i que s'observen diversos trams empedrats formats per la mateixa roca natural del terreny, alguns dels quals estan esglaonats.<\/p> ","codi_element":"08071-139","ubicacio":"Camí de cal Manset, 08289","historia":"
Tot i que en l'actualitat el camí s'ha convertit en un corriol ple de vegetació, antigament hi passaven carros. Els trams de pedra regularitzada que s'hi observen podrien estar relacionats amb aquest fet, tot i que caldria fer-ne un estudi per corroborar-ho.<\/p> ","coordenades":"41.6413800,1.5311200","utm_x":"377669","utm_y":"4611002","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47556-foto-08071-139-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47556-foto-08071-139-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47556-foto-08071-139-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47557","titol":"Mina d'aigua de Copons \/ Mina de la Bonamossa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-daigua-de-copons-mina-de-la-bonamossa","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Mina situada a escassa distància al nord-est del nucli urbà, al paratge de la font de la Bonamossa. La mina està excavada en un talús del terreny natural i marxa en direcció llevant, cap al interior. El seu accés es fa mitjançant una portella de ferro rectangular, oberta al parament del mur de blocs que conté el talús. El recorregut de la mina és més o menys rectilini i força estret, discorre en pla i combina trams de diferent factura. El tram inicial ha estat restituït, amb les parets laterals bastides amb blocs, el sostre de totxo pla i el terra pavimentat. Uns metres més enllà s'inicia un dels trams originals, amb les parets bastides en pedra irregular lligada amb abundant morter i cobert per una volta de mig punt bastida amb rajols disposats a pla. Seguidament es localitza un registre transversal que la creua, obert per facilitar la instal·lació dels tubs i mecanismes utilitzats per captar l'aigua. Posteriorment hi ha un llarg tram bastit en blocs de formigó i cobert per una volta rebaixada restituïda. En aquesta part, el terra és format per la mateixa roca en la que s'excavà la mina, alterada pel pas constant de l'aigua. El darrer tram és el més natural, ja que està excavat a la roca i no presenta cap estructura afegida. Tant les parets, com la volta i el terra presenten altes concentracions de calç produïdes pel pas de l'aigua. La part final d'aquest tram puja força respecte la resta del traçat i marxa en direcció nord-est (aquesta part no es va poder documentar donat que el seu accés és difícil).<\/p> ","codi_element":"08071-140","ubicacio":"Font de la Bonamossa, 08289","historia":"
L'aigua que abasteix les cases del poble és captada des d'aquesta mina. Tot i que és força més antiga, la instal·lació actual de la mina correspon al segle passat. L'empresa que la gestiona és Aigua de Rigat, S.A.<\/p> ","coordenades":"41.6407500,1.5217900","utm_x":"376890","utm_y":"4610946","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47557-foto-08071-140-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47557-foto-08071-140-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47557-foto-08071-140-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47558","titol":"Monument als traginers \/ Diàspora","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monument-als-traginers-diaspora","bibliografia":"
ALTÉS PINEDA, Anicet (2005). 'Diàspora'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 8. MARTÍ TELLO, Xavier (2005). 'Ernest Altés, escultor'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 9. http:\/\/www.altaanoia.info\/cat\/Punts-d-Interes\/Monument-als-Traginers http:\/\/www.poblesdecatalunya.cat\/element.php?e=4887 http:\/\/www.festacatalunya.cat\/articles-mostra-766-cat-monument%20als%20traginers.htm<\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Composició escultòrica de planta rectangular i d'uns onze metres de longitud, situada davant de la pista poliesportiva del municipi. Està formada per dues parts diferenciades: la primera està formada per dues grans figures de ferro tractat en forma d'U invertida i disposats en fila. La segona part consta de quatre grans blocs quadrangulars de pedra treballada superposats. Ambdues parts estan enllaçades per un gruixut cable d'acer situat als dos costats de l'escultura, que s'inicia a la part davantera, la de ferro. Simbòlicament, l'escultura fa referència a la tasca dels traginers. Els blocs de pedra simbolitzen la mercaderia o càrrega a transportar, mentre que la part de ferro simbolitza la força que els movia, que en origen eren bèsties de càrrega.<\/p> ","codi_element":"08071-141","ubicacio":"Nucli urbà de Copons-Carretera de Ponts, 08289","historia":"
El nom oficial de la composició escultòrica és 'Diàspora'i, tal i com aquest nom indica, està concebuda com un reconeixement als negociants i traginers coponencs que durant el segle XVIII, i gràcies al comerç amb la resta de la península, assoliren una de les etapes de més esplendor de la vila. L'obra fou inaugurada el mes de setembre de l'any 2004, dins dels actes de la Festa dels Traginers i Negociants de Copons. Paral·lelament s'organitzà una exposició relacionada amb l'obra de l'autor i amb el procés creatiu emprat per desenvolupar aquesta escultura.<\/p> ","coordenades":"41.6357300,1.5192300","utm_x":"376668","utm_y":"4610392","any":"2004","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47558-foto-08071-141-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47558-foto-08071-141-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47558-foto-08071-141-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"Ernest Altés i Segura","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47559","titol":"Premsa de la plaça Segura","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/premsa-de-la-placa-segura","bibliografia":"
MERCADAL I SEGURA, Elisenda (2007). 'La festa del dissabte'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 13. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 16. http:\/\/www.museuvidarural.cat\/blog\/parts-duna-premsa-de-raim\/<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Premsa de gàbia de grans dimensions situada al bell mig del nucli urbà, a l'extrem de tramuntana de la plaça Segura. Està formada per una gàbia cilíndrica de fusta reforçada amb quatre anelles de ferro, que s'assenta damunt d'una gran cassola de pedra. El most fluïa entre els llistons de fusta de la gàbia i queia dins la cassola, que mitjançant uns petits conductes gravats a la pedra la distribuïa als dipòsits d'emmagatzematge (cups). Damunt la gàbia hi ha una gran biga de fusta sostinguda per dos braços de ferro, damunt la qual s'hi instal·la l'engranatge de rodes dentades de ferro i cargols laterals, que exercia la pressió necessària per fer-la funcionar adequadament. Aquest mecanisme s'activava mitjançant un gran timó de ferro que es feia girar. A la base de la cassola hi ha una placa metàl·lica commemorativa de la cessió d'aquest element a la vila de Copons.<\/p> ","codi_element":"08071-142","ubicacio":"Plaça Segura-Carrer d'Àngel Guimerà, 08289","historia":"
La premsa, cedida pel sr. Santiago Barengué, fou inaugurada durant els actes de la sisena Festa dels Traginers i Negociants de Copons, el mes de setembre de l'any 2006. La premsa de gàbia era una de les premses més habituals durant els segles XVIII i XIX. Entre finals del segle XIX i principis del segle XX, les premses de gàbia es transformen amb l'aplicació d'un xàssis cilíndric desmuntable.<\/p> ","coordenades":"41.6369500,1.5179500","utm_x":"376563","utm_y":"4610529","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47559-foto-08071-142-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47559-foto-08071-142-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47559-foto-08071-142-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47560","titol":"Font de la plaça de Ramon Godó \/ Pou de la Vila","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-placa-de-ramon-godo-pou-de-la-vila","bibliografia":"
MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 6.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Font de grans dimensions situada a la banda de migdia de la plaça de Ramon Godó, davant de cal Tomàs i sota un dels arcs de la zona porticada. Es tracta d'una estructura de planta quadrada bastida en pedra escairada lligada amb abundant morter, amb les juntes molt reomplertes i gravades. Aquest volum està cobert per una petita volta de racó de claustre bastida en pedra disposada irregularment A la banda de llevant hi ha una portella metàl·lica per accedir al seu interior. A tramuntana, en canvi, i orientada a la plaça, hi ha una aixeta metàl·lica encastada i una pica semicircular adossada a la base i bastida en pedra també.<\/p> ","codi_element":"08071-143","ubicacio":"Plaça de Ramon Godó, 08289","historia":"
L'element està situat a l'actual plaça de Ramon Godó, que antigament es coneixia com la plaça Major i era el centre neuràlgic de la vila. Tot i que actualment fa les funcions de font, sembla ser que en origen era el pou de la vila, on les dones hi anaven a recollir aigua amb els seus càntirs. Mitjançant una fotografia de la plaça de mitjans del segle XX, datada abans de la Guerra Civil, s'observa que la volta de l'estructura és posterior i que l'obertura lateral ha estat refeta. La datació establerta està relacionada amb la reconstrucció dels arcs del tram cobert de migdia i de les cases que l'acompanyen.<\/p> ","coordenades":"41.6370200,1.5175400","utm_x":"376529","utm_y":"4610538","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47560-foto-08071-143-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47560-foto-08071-143-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47560-foto-08071-143-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Al costat de la font hi ha una antiga pica de pedra reconvertida en jardinera.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47561","titol":"Font del pla de Missa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-pla-de-missa","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Font situada a la banda de llevant del Pla de Missa i que es troba adossada a la façana de migdia de la Rectoria. Es tracta d'una petita font de pedra formada per una pica de planta circular, assentada damunt d'un tambor estriat. La pica està adossada a un frontal semicircular format per dues pedres picades, amb un surtidor central per l'aigua en desús. Aquest frontal està rematat per un element troncocònic de pedra picada a mode de barret.<\/p> ","codi_element":"08071-144","ubicacio":"Pla de Missa, 08289","historia":"
Probablement, les peces que conformen la font foren reaprofitades d'altres estructures. La datació està relacionada amb la construcció de l'edifici de la Rectoria.<\/p> ","coordenades":"41.6364100,1.5192300","utm_x":"376669","utm_y":"4610468","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47561-foto-08071-144-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47561-foto-08071-144-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47561-foto-08071-144-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47562","titol":"Creu del pla de Missa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-del-pla-de-missa","bibliografia":"
BASTARDES I PARERA, Albert (1983). Les creus al vent. Barcelona: Editorial Millà, p. 41. LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 69.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Creu situada a l'extrem sud-oest del Pla de Missa, davant la façana principal de l'església parroquial de Santa Maria. Està formada per dues parts diferenciades: un pedró de pedra de planta quadrada i una creu de ferro assentada al damunt seu. El pedró està format per un basament en el que s'assenta un pilar central motllurat i una repisa de pedra superior. A la cara de llevant del pilar hi ha la següent inscripció: 'PRIMER ANY DEL SIGLE XX'. La creu és llatina, amb els extrems de les aspes decorats amb els mateixos motius que el peu, que s'assenta damunt d'un sòcol de pedra de planta hexagonal.<\/p> ","codi_element":"08071-145","ubicacio":"Pla de Missa, 08289","historia":"","coordenades":"41.6364300,1.5189300","utm_x":"376644","utm_y":"4610470","any":"1900","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47562-foto-08071-145-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47562-foto-08071-145-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47562-foto-08071-145-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47563","titol":"Plafó de Nostra Senyora del Roser","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/plafo-de-nostra-senyora-del-roser","bibliografia":"
LLACUNA I ORTÍNEZ, Pau (1995). Rutes per l'Anoia: història i art. Igualada: Publicacions Anoia, p. 69. http:\/\/www20.gencat.cat\/portal\/site\/culturacatalana\/<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Plafó situat a la façana de tramuntana de l'escola de Copons, davant l'encreuament amb el carrer de Ramon Morera. Es tracta d'una placa rectangular de rajoles de ceràmica vidrada acolorida, dedicada a la verge del Roser. Està formada per dues rajoles quadrades centrals, que presenten un emmarcament decorat en blanc i blau. La rajola de l'esquerra presenta la següent llegenda: 'NTRA. SRA. DEL ROSARIO ALCALDESA HONORARIA-PERPETUA'. La de la dreta, en canvi, compta amb una imatge de la verge amb el nen en braços i un rosari a la mà, situats dalt d'un núvol. Aquest núvol presenta una cartel·la en la que s'hi pot llegir: 'PTO. PCIAL. DE REPOBLACION FORESTAL Y FIESTA DEL ARBOL DE LA EXCMA. DIPUTACION DE BARCELONA. I FIESTA DEL ARBOL.'. Als extrems superiors de la rajola hi ha l'escut de la Diputació de Barcelona i un altre escut amb la representació d'un arbre. Ambdues peces estan signades pel fabricant, Industrial Ceràmica Vallvé, S.A., de Barcelona. Sota d'aquestes rajoles, al bell mig de l'emmarcament, hi ha la data del 19 de març de 1966.<\/p> ","codi_element":"08071-146","ubicacio":"Carrer d'Àngel Guimerà, 16, 08289","historia":"
El plafó fa referència a la primera Festa de l'Arbre realitzada a Copons, el dia de Sant Josep de l'any 1966. Aquestes festes, de caràcter cívic, s'instauraren a Catalunya a finals del segle XIX (la primera es va fer l'any 1899 a Barcelona). Actualment, en molts dels municipis en que s'havia celebrat la festa, s'organitzen plantades d'arbres anuals amb la participació de les escoles i els veïns.<\/p> ","coordenades":"41.6367200,1.5183500","utm_x":"376596","utm_y":"4610503","any":"1966","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47563-foto-08071-146-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47563-foto-08071-146-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47563-foto-08071-146-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47564","titol":"Fornícula de Nostra Senyora de Montserrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fornicula-de-nostra-senyora-de-montserrat","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Petita fornícula situada a la façana de migdia de la casa, a l'alçada de la segona planta i orientada al carreró. Es tracta d'una obertura d'arc de mig punt arrebossada i pintada, que presenta un ampit motllurat i està protegida per una reixa de ferro que presenta la mateixa forma. La fornícula integra una petita imatge de la Mare de Déu de Montserrat entronitzada, amb el nen a la falda.<\/p> ","codi_element":"08071-147","ubicacio":"Carreró de Nostra Senyora de Montserrat, 3, 08289","historia":"","coordenades":"41.6375000,1.5177900","utm_x":"376551","utm_y":"4610591","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47564-foto-08071-147-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47564-foto-08071-147-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47564-foto-08071-147-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47565","titol":"Pedronet de Sant Magí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pedronet-de-sant-magi","bibliografia":"
CLUB ESCOLAR 3C (1997). 'Carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 2. MUÑOZ PALLARÈS, Carles (2012). 'Restauració de la imatge de Sant Magí de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 34, p. 4-6. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 362. http:\/\/www.latossa.com\/antics\/547-10Gener13-1.pdf<\/p> ","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Petita capella situada a l'extrem de tramuntana del nucli urbà, integrada dins del mur de tanca bastit en pedra, que delimita el jardí de la casa del número 31 del carrer de Sant Magí (actual passeig de Sant Magí). L'element està format per dues parts ben diferenciades: un pilar bastit amb carreus de pedra i la fornícula que alberga la imatge del sant. El pilar presenta un basament de més amplitud i està coronat per una repisa motllurada. Al bell mig hi ha gravada una creu llatina. La capelleta és de planta quadrada, amb una coberta de pedra formada per tres vessants dobles i una fornícula d'arc de mig punt. La capelleta està arrebossada i ben emblanquinada. La imatge del sant, que és de guix, està protegida per una reixa de ferro. El sant va vestit amb l'hàbit de monjo, amb la Biblía en una mà i el bastó amb el que feia brollar l'aigua a l'altra, i porta un barret força curiós de sis puntes. Damunt del sant hi ha un rètol que l'identifica.<\/p> ","codi_element":"08071-148","ubicacio":"Plaça de Sant Magí, 08289","historia":"
En origen, la capelleta estava situada a extramurs del castell, en un dels accessos a la vila des de l'antic camí ral en direcció a Calaf, al començament de la costa del Ginjoler. Actualment, aquesta zona està definida pel carrer i el passeig de Sant Magí, i pel carrer del Mur. Es creu que la devoció per part de la població de Copons envers aquest sant està relacionada amb una forta sequera que patí el municipi. La imatge anterior a l'actual es corresponia amb una talla de fusta policromada, que desaparegué durant el període de la Guerra Civil (1936-1939), tot i que posteriorment es pogué recuperar. La imatge, de petites dimensions i força malmesa, fou localitzada per un veí del poble al interior del toll del Rector, que estava situat a la riera, sota l'actual pista poliesportiva. Un cop recuperada es guardà a l'església. L'any 2012, la imatge fou restaurada per la sra. Joana Llacuna, mentre que la fornícula fou arranjada pel seu marit, el sr. Josep Tort, ambdós veïns de Copons. La imatge fou repintada i se'n restituïren algunes parts malmeses com les mans o l'aigua que surt de sota el bastó, el qual també fou restituït. El barret que porta el sant també s'hagué d'arranjar. Malgrat tot, durant la festa major d'aquell mateix any, la imatge desaparegué fruit d'un acte vandàlic. Davant d'aquesta situació, en els mesos d'octubre i novembre del 2012, s'organitzà una col·lecta popular per recollir fons per adquirir una nova imatge. Aquesta nova imatge es comprà al taller d'imatgeria religiosa El Arte Cristiano d'Olot i fou beneïda el 13 de gener de l'any 2013. Per aquest motiu s'edità una estampeta de l'efemèride. En darrer terme, cal mencionar que s'estan elaborant uns goigs en honor a Sant Magí, que properament es cantaran durant la missa de la Festa Major d'Estiu, a partir del mes de juliol del 2014.<\/p> ","coordenades":"41.6381300,1.5177200","utm_x":"376546","utm_y":"4610661","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47565-foto-08071-148-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47565-foto-08071-148-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47565-foto-08071-148-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47566","titol":"Font del carrer d'Àngel Guimerà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-carrer-dangel-guimera","bibliografia":"
CLOSA SERRA, Joan; CLOSA PUJABET, Anna (2013). '1910, l'any de la portada d'aigües al poble de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 36, p. 4-5.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Font formada per una pica de planta semicircular bastida en pedra treballada i un frontal encastat al parament de la construcció. Aquest frontal és d'arc de mig punt de pedra picada, amb l'any 1910 gravat a la part superior i una aixeta metàl·lica restituïda.<\/p> ","codi_element":"08071-149","ubicacio":"Nucli urbà de Copons, 08289","historia":"
El 29 de juliol de l'any 1910, una comissió formada per diversos veïns del poble van escriure una carta a l'ajuntament amb la intenció d'aconseguir fons per finançar les obres de la portada d'aigua a Copons des de la font del Sabaté (actual font de la Canal). Es volia construir un dipòsit a l'hort de l'Hospital, situat a l'alçada de la bassa de Dalt, i fer les canalitzacions oportunes fins al nucli. L'ajuntament ho autoritzà, amb la condició que la canalització passés pel carrer de Sant Magí i pel del mur, i que l'aigua fos d'ús públic igual que la font. El 13 de novembre es feu la inauguració de les obres de la portada d'aigües de la font del Sabaté i la comissió encarregada donà al muncipi aquestes instal·lacions, incloses les quatre fonts que estaven construïdes en aquell moment. El 10 de febrer de l'any 1911 s'acorda construir una altra font, a l'exterior del dipòsit bastit a l'hort de l'Hospital, sota el barri de la Roquera. I, posteriorment, el dia 3 de març, alguns dels veïns del carrer de Sant Magí van demanar la construcció d'una altra font prop de la casa Clotet, ja que la resta els quedaven molt lluny. La font es col·locà al carrer de Sant Magí, entre les cases Ferrer i Clotet.<\/p> ","coordenades":"41.6367200,1.5183400","utm_x":"376595","utm_y":"4610503","any":"1910","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47566-foto-08071-149-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47566-foto-08071-149-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47566-foto-08071-149-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47567","titol":"Font de Sant Magí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-sant-magi","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 149.<\/p> ","codi_element":"08071-150","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6381600,1.5176400","utm_x":"376540","utm_y":"4610664","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47568","titol":"Font de la plaça del Castell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-placa-del-castell","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 149. La pica és bastida en maons.<\/p> ","codi_element":"08071-151","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6371200,1.5186400","utm_x":"376621","utm_y":"4610547","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47569","titol":"Font del carrer de Vilanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-carrer-de-vilanova","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 149. La part inferior del frontal està bastida en maons.<\/p> ","codi_element":"08071-152","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6352700,1.5185000","utm_x":"376606","utm_y":"4610342","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47570","titol":"Font de sota el campanar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-sota-el-campanar","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 149.<\/p> ","codi_element":"08071-153","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6368000,1.5188300","utm_x":"376636","utm_y":"4610511","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47571","titol":"Font de la bassa de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-bassa-de-dalt","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 149. L'any gravat al frontal és 1911.<\/p> ","codi_element":"08071-154","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6377700,1.5147100","utm_x":"376295","utm_y":"4610625","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47572","titol":"Retaule de Sant Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/retaule-de-sant-pere","bibliografia":"
http:\/\/relatsencatala.cat\/relat\/el-retaule-de-sant-pere-de-comalats-copons-lanoia-sobirana\/1046218<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Retaule format per tres carrers verticals, dos cossos horitzontals i una predel·la, amb un gran sòcol format per un tauler rectangular emmarcat i dues repises en gradació. Els carrers estan separats per pilastres estriades que presenten els basaments decorats amb un rombe central, i estan rematades per capitells motllurats. Aquests basaments formen part de la predel·la del retaule, juntament amb tres cassetons rectangulars. Al seu torn, els cossos estan dividits per una motllura horitzontal que integra els capitells de les pilastres verticals. El cos inferior consta de tres fornícules d'arc de mig punt. La central és més gran que les laterals, i integra la imatge de Sant Pere amb un llibre i les claus a la mà. El cos superior, en canvi, compta amb una única fornícula central d'arc de mig punt, que alberga una placa amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Als laterals hi ha dos quadres que no formen part del retaule original. Corresponen a les imatges de Jesús i de la Verge amb el nen a la falda. El retaule està coronat amb un atri de perfil ondulant amb les claus de Sant Pere pintades al centre. La peça combina dues tonalitats diferents de color marró amb el color verd.<\/p> ","codi_element":"08071-155","ubicacio":"Nucli de Sant Pere de Copons, 08289","historia":"
Tenim notícia que l'any 1889 es va reformar tota la coberta de la capella de Sant Pere de Copons, i també va ser el moment en el que es va edificar l'envà que separa la nau de l'absis original, i on es troba situat el retaule.<\/p> ","coordenades":"41.6501600,1.5284200","utm_x":"377460","utm_y":"4611981","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47572-foto-08071-155-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47572-foto-08071-155-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47572-foto-08071-155-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47573","titol":"Compartiment central d'un retaule dedicat a Sant Antoni Abat al MEV","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/compartiment-central-dun-retaule-dedicat-a-sant-antoni-abat-al-mev","bibliografia":"
GUDIOL I RICART, Josep (1953). Borrassà. Barcelona: Instituto Ametller de Arte Hispánico, p. 49-50. MERCADAL I SEGURA, Elisenda (2004). 'Retaules gòtics'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 4-5. ORTÍNEZ VIVES, Jaume (2011). 'El retaule de Copons i d'altres peces'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 32, p. 5.<\/p> ","centuria":"XV","notes_conservacio":"","descripcio":"
Compartiment central d'un antic retaule dedicat a Sant Antoni Abat, actualment dipositat al Museu Episcopal de Vic (MEV). Es tracta d'una peça feta amb la tècnica de la pintura al tremp, sobre un tauler de fusta rectangular de 121cm d'alçada per 56cm d'amplada, amb el marc inclòs. La imatge central correspon a Sant Antoni Abat de peu dret damunt d'una tarima de fusta de planta hexagonal. Aquesta tarima està col·locada damunt d'un paviment geomètric de color vermell, separat de la paret mitjançant un sòcol decorat. El fons és daurat, està decorat amb motius vegetals i presenta un arc rebaixat ornamentat amb arquets, que cobreix la imatge central. El sant, que porta una aureola daurada, va vestit amb un hàbit de monjo amb caputxa de color negre i una gorra marró. Porta en una mà un llibre (probablement la Bíblia) i en l'altra el bàcul daurat. L'emmarcament de la peça, tot i que incomplert, conserva restes d'imatges pintades i força acolorides.<\/p> ","codi_element":"08071-156","ubicacio":"Plaça del Bisbe Oliva, 3, 08500, Vic","historia":"
Lluís Borrassà va pintar aquest retaule durant el primer quart del segle XV. Tot i que la peça ingressà al Museu Episcopal de Vic (MEV) amb anterioritat a l'any 1893 (sense conèixer els detalls d'aquest ingrés), procedia de l'església parroquial de Santa Maria de Copons. Per la factura i les línies que el composen, es creu que és una obra primerenca de l'artista gironí.<\/p> ","coordenades":"41.6365200,1.5186900","utm_x":"376624","utm_y":"4610480","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47573-foto-08071-156-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47573-foto-08071-156-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47573-foto-08071-156-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Medieval","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"Lluís Borrassà","observacions":"","codi_estil":"93|85","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47574","titol":"Relíquia de Sant Sebastià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/reliquia-de-sant-sebastia","bibliografia":"
MUÑOZ PALLARÈS, Carles (2013). 'Sant Sebastià'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 35, p. 6-7. MUÑOZ PALLARÈS, Carles (2013). 'Sant Roc'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 36, p. 6-7.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Relíquia de Sant Sebastià situada a la sagristia de l'església parroquial de Santa Maria de Copons. Es tracta d'una relíquia del sant dipositada al interior d'un relicari daurat profusament decorat. El relicari presenta un peu de planta hexagonal lobulat, que sosté el receptacle ovalat que alberga la relíquia en sí. La part davantera d'aquest receptacle, protegida amb un vidre, presenta un fons blanc en el que s'encasta la peça que conté la relíquia. Compta amb una petita cartel·la en la que es pot llegir: 'S. SEBAST. MIL.'. Emmarcant aquest receptacle hi ha dos àngels vestits que, entre d'altres objectes, sostenen una palma. Tota la peça està decorada amb volutes i relleus de temàtica vegetal. I a la part superior del relicari, coronant-lo, hi ha una creu llatina.<\/p> ","codi_element":"08071-157","ubicacio":"Carrer de Vilanova, 1-Plaça de l'Església, 08289","historia":"
Antigament ja s'havien venerat relíquies de Sant Roc i de Sant Sebastià a l'església parroquial de Santa Maria de Copons. Amb la Guerra Civil (1936-1939), però, aquestes relíquies es perderen, juntament amb tota la imatgeria del temple. Finalitzada la guerra, tant les relíquies com altres peces, foren restituïdes gràcies als donatius de particulars i a col·lectes populars. En aquest període, les relíquies es guardaven juntes en un únic relicari que fou robat durant els anys 80 del segle XX. Tot i això, entre els anys 1990 i 2000, el rector de la parròquia mossèn Aribau aconseguí portar una altra relíquia de Sant Sebastià a la vila. L'adoració d'aquesta relíquia es fa després de la missa de la Festa Major d'hivern en honor al sant, pels voltants del 20 de gener.<\/p> ","coordenades":"41.6367100,1.5189600","utm_x":"376647","utm_y":"4610501","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47574-foto-08071-157-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47574-foto-08071-157-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47574-foto-08071-157-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47575","titol":"Gegants de Copons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gegants-de-copons","bibliografia":"
GALÍ SEGUÉS, Montserrat (2010). 'Parlem de gegants-2'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 30, p. 6-7. GUDAYOL, Mònica (1997). 'Belles tradicions'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 3, p. 4. MAS RIERA, Carles (2005). 'Trobada de gegants i capgrossos a Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 19. MERCADAL SEGURA, Elisenda (2006). 'Bateig dels gegants negociants de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 8. MERCADAL, Elisenda; MÚNERA, Teresa (2013). Fitxes tècniques per l'Arxiu d'imatgeria de la comarca de l'Anoia. Copons: [inèdit]. MORENO, Teresa (2006). 'Taller d'escultura Casserras, Solsona'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 8. MUSET PONS, Assumpta (2006). 'Història dels gegants negociants de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21, p. 9.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Doble parella de gegants que representen alguns dels trets identitaris de la població de Copons, en diferents moments de la història. La parella antiga està formada per la Roseta i en Ramon. La geganta Roseta, amb un pes de entre 35 i 40 kg i una alçada de 332 cm, va vestida de pubilla catalana, porta un ramillet a la mà i una banda amb la senyera i el nom que la identifica. El gegant Ramon, al seu torn, amb un pes similar al de la geganta i una alçada de 360 cm, va vestit d'hereu pagès i porta pantalons, un tret força peculiar en aquestes figures. La nova parella de gegants de Copons està formada pel sr. Emmanuel Vidal i Pujol, negociant del Copons del segle XVIII, i la seva muller Raimunda Vidal i Roca. Ambdós van vestits a la moda de l'època, tenint en compte que es tracta d'una família benestant. El gegant té un pes de entre 35 i 40kg, amida uns 340 cm d'alçada i porta un llibre a la mà. La geganta, en canvi, compta amb un pes similar al de la resta, una alçada de 330 cm i sosté un mocador de puntes a la mà. Quan surt de cercavila se li col·loca una mantellina negra al cap.<\/p> ","codi_element":"08071-158","ubicacio":"Carretera de Ponts, s\/n, 08289","historia":"
El primer gegant de Copons fou bastit l'any 1978 per la Mª Rosa Valls, l'Alba Franquet i en Jaume Closa, amb l'ajuda d'un grup d'infants i alguns veïns del poble. Li deien 'el lleig' per la seva aparença física, però en realitat es tractava d'un gegant molt bàsic fet amb materials reciclables. Desconeixem la sort que va córrer aquest gegant. La geganta Roseta fou construïda l'any 1979 per Rosa M. Valls, Montserrat Galí i Manel Tudó, amb l'ajuda de diversos veïns del poble. Ballà per primer cop durant la Festa Major d'estiu del mateix any. En les cercaviles on participava, se la presentava com a una pubilla que buscava hereu. Posteriorment, l'any 1986 es construí la seva parella, el gegant Ramon. Se'n encarregà la Lourdes Senties, amb la col·laboració d'alguns veïns de Copons. Aquesta parella de gegants simboliza el passat original de la vila, dedicat a la terra i a la pagesia. Pel que fa a la nova parella de gegants, cal dir que foren bastits l'any 2005 pel sr. Josep Manel Casserras Solé, del taller d'escultura Casserras de Solsona. La confecció dels vestits correspon a la modista Antònia Tarrés i a la cosidora Dolors Rotxés, del mateix taller. La parella fa referència a l'etapa de màxima esplendor del poble, identificada amb una de les famílies benestants de negociants que comerciaven amb la resta de la península. De fet, els personatges que representen foren reals, estan documentats i foren seleccionats per la historiadora Assumpta Muset, que en feu l'estudi. La presentació oficial de la parella es va fer durant els actes de la V Fira de Traginers i Negociants de Copons, el mes de setembre de l'any 2005. El seus padrins de bateig foren els gegants Roseta i Ramon de Copons,i anaven acompanyats pels gegants d'Esparreguera també. Totes dues parelles participen en les festes majors que s'organitzen al poble (la d'estiu pel 16 d'agost i la d'hivern pel 20 de gener), així com en alguns cercaviles que organitzen altres pobles de la comarca. Es guarden a la sala polivalent del municipi, davant de la rectoria.<\/p> ","coordenades":"41.6363200,1.5192700","utm_x":"376672","utm_y":"4610457","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47575-foto-08071-158-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47575-foto-08071-158-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47575-foto-08071-158-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47576","titol":"Bestiari de Copons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bestiari-de-copons","bibliografia":"
GALÍ SEGUÉS, Montserrat (2010). 'Parlem de gegants-2'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 30, p. 6-7. MERCADAL SEGURA, Elisenda (2013). 'El Drac Blanc de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 35, p. 19. MERCADAL, Elisenda; MÚNERA, Teresa (2013). Fitxes tècniques per l'Arxiu d'imatgeria de la comarca de l'Anoia. Copons: [inèdit]. NAVARRO, Marta (2002). 'L'Elena i la cuca fera'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 14, p. 17.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Bestiari de la vila de Copons format per una cuca fera i un drac blanc. La cuca està formada per un cap decorat amb un mosaic de diversos colors, amb unes banyes curtes i els ulls penjant. Al interior, un parell d'infants de peu dret la guien. El cos està format per un tub confeccionat amb diversos trams de tela de diferents colors, al interior del qual es col·loquen els nens ajupits per fer el cercavila. El drac, al seu torn, és de petites dimensions i va col·locat damunt del cap del portador. És de color blanc, amb els ulls blaus i diverses cintes i avaloris de diferents tonalitats, que el decoren.<\/p> ","codi_element":"08071-159","ubicacio":"Carretera de Ponts, s\/n, 08289","historia":"
La Cuca fa referència a una cuca fera construïda l'any 1978 per la Montserrat Galí, en Manel Tudó i l'ajuda de diversos veïns del municipi. Ja d'inici fou concebuda perque la poguessin portar els nens del poble. En origen es tractava d'un gran cércol de troncs flexibles de ribera, amb paper encolat i tires d'un llençol vell. L'any 2002, la figura fou restaurada i decorada amb l'acolorit mosaic que la carcateritza, en referència a l'Any Gaudí que es celebrava en aquell període. Tot i això, es conservaren els ulls penjats característics de la cuca de Copons. La cuca balla durant les festes majors de Copons i en alguns cercaviles organitzats pels pobles dels voltants. Pel que fa al Drac, cal dir que fou bastit l'any 2012 per Gaspar Rica, amb l'ajuda de diversos veïns de la població. Durant el mes de juliol es va dur a terme el taller 'Construïm el Drac Blanc de Copons'. Està fet de materials reciclats com cinta de pintor, ampolles de plàstic, cola i diaris. El drac es va estrenar a la cercavila de la Festa Major d'estiu de l'any 2012, i cada any balla per les festes majors. Ambdues figures es guarden a la sala polivalent del municipi.<\/p> ","coordenades":"41.6365200,1.5186900","utm_x":"376624","utm_y":"4610480","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47576-foto-08071-159-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47576-foto-08071-159-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47576-foto-08071-159-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47577","titol":"Fons arqueològic de Copons al Museu Comarcal de l'Anoia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-arqueologic-de-copons-al-museu-comarcal-de-lanoia","bibliografia":"","centuria":"XIX a.C\/XV","notes_conservacio":"","descripcio":"
Col·lecció de materials arqueològics procedents de diversos indrets del terme municipal de Copons, i que actualment estan dipositats en els magatzems del Museu de la Pell i Comarcal de l'Anoia d'Igualada. En concret es tracta d'un fragment informe de material lític de l'antic camí de Copons a Calaf, quatre petits fragments informes de ceràmica oxidada i reduïda de cronologia ibèrica (600-50 a.C.) procedents d'un camp proper al mas Lloretó, una punta de fletxa datada dins del període del Bronze Antic (1800-1500 a.C.) de l'entorn del molí del Vilella i vuit fragments de ceràmica oxidada, grollera i reduïda de cronologia romana i medieval, dels voltants de la capella de Sant Pere de Copons. En aquest darrer cas, dels vuit fragments destaquen una vora d'olla i un fragment de nansa. La resta són fragments informes.<\/p> ","codi_element":"08071-160","ubicacio":"Carrer del Doctor Joan Mercader, s\/n, 08700, Igualada","historia":"
Tots els materials foren recollits en superfície per la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI). Els materials del tres primers jaciments foren recollits durant la dècada dels anys 80 del segle XX, mentre que els de Sant Pere de Copons ingressaren al museu el mes de novembre de l'any 1991.<\/p> ","coordenades":"41.6365200,1.5186900","utm_x":"376624","utm_y":"4610480","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47577-foto-08071-160-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47577-foto-08071-160-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47577-foto-08071-160-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric|Romà|Medieval|Popular|Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|83|85|119|79","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47578","titol":"Fons documental de Santa Maria de Copons a l'ABEV","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-santa-maria-de-copons-a-labev","bibliografia":"
LLUCH I MARTÍN, Ernest (1962). 'L'Arxiu de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 8. MUSET I PONS, Assumpta (2005). 'Arxius, papers i història'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 8. RIBA I GABARRÓ, Josep (1991). 'Copons'. A Josep M. TORRAS I RIBÉ (coord.). Història de l'Anoia. Manresa: Edicions Selectes, v. 1, p. 363. http:\/\/www.abev.net\/arxiu.html<\/p> ","centuria":"XIV-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Bona part de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Copons està dipositat i custodiat per l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Es tracta de la documentació relacionada amb la gestió de la parròquia i presenta unes dates extremes establertes entre els anys 1301-1995. Està registrada en diferents materials de suport com la pell dels pergamins o el paper dels lligalls i dels llibres de diferent format. La documentació està organitzada en quatre grans categories: llibres sacramentals, administració, llibres notarials i pergamins. Els llibres sacramentals abasten una cronologia establerta entre els anys 1552 i 1915 i estan formats pels llibres de baptismes, confirmacions, defuncions, matrimonis i una part de documentació variada (compliment pasqual, comunions entre d'altres). Pel que fa a la documentació de l'administració, cal dir que està relacionada amb diversos actes com aniversaris, celebracions o les visites pastorals dels segles XVII i XVIII, però també el llibre de l'obra, comptes i factures, cens parroquial, confraries i associacions, entre d'altres. Aquests documents estan datats entre els anys 1600 i 1995. Quant als llibres notarials (1562-1933), estan formats per manuals, testaments, actes notarials, processos i capítols matrimonials entre d'altres. En darrer terme, la col·lecció de pergamins abasta una cronologia establerta entre els segles XIV i XVII (1301-1657).<\/p> ","codi_element":"08071-161","ubicacio":"Carrer de Santa Maria, 1, 08500, Vic","historia":"
A mitjans del segle XIX, l'Arxiu Parroquial de Copons estava dipositat a la rectoria de Copons. Entre els anys 1834 i 1845, la vila de Copons fou cremada i part de l'arxiu parroquial es va portar a una casa particular, ja que la rectoria havia estat ocupada militarment. Tot i això, sabem que es van cremar diversos documents i quasi tots els actes dels censos. Durant els anys 60 del segle XX, tant l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Copons com el de Santa Maria de Veciana estaven custodiats a la rectoria de Copons. D'aquest moment se'n publicà un inventari a la revista Serra d'Or l'any 1962. Posteriorment, aquests documents foren traslladats a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, on actualment es poden consultar lliurement. Cal especificar que una mínima part del patrimoni documental de l'arxiu de Santa Maria de Copons està dipositat al Despatx Parroquial de Jorba. Es tracta dels llibres de baptismes datats entre l'any 1890 i l'actualitat, els de defuncions entre el 1895 i l'actualitat, els de matrimonis des del 1911, els de confirmacions des del 1907 i les visites pastorals des del 1953. Per últim, tenim notícia que també hi ha una col·lecció de 193 pergamins dipositats al Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI), des dels anys 60 del segle XX. En aquest sentit, cal dir que l'any 1986, en una guia editada pel servei de documentació del Museu Comarcal de l'Anoia-Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, es mencionen només 55 pergamins de tipus nobiliari dels segles XIV-XVII, destacant nombrosos privilegis reials amb la firma de diferents monarques.<\/p> ","coordenades":"41.6365200,1.5186900","utm_x":"376624","utm_y":"4610480","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47578-foto-08071-161-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47578-foto-08071-161-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47578-foto-08071-161-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47579","titol":"Arxiu Municipal de Copons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-municipal-de-copons","bibliografia":"
CONEJO, Josep (2011). Fitxa del fons documental de l'Ajuntament de Copons. Barcelona: Diputació de Barcelona, Xarxa d'Arxius Municipals. http:\/\/www.diba.cat\/ca\/web\/opc\/08071_xam http:\/\/www.diba.cat\/ca\/web\/opc\/08071_xam (consulta: 16-06-2014)<\/p> ","centuria":"XIX-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Arxiu municipal situat a la primera planta de l'ajuntament de Copons i que conserva el fons documental que genera el consistori, amb un abast cronològic que va des de 1840 fins a l'actualitat. La documentació inventariada està formada per 1857 registres (fins l'any 2012) i ocupa un volum de 81.88 metres lineals. Es troba instal·lada en una sala equipada amb prestatgeries metàl·liques, inventariada i guardada en arxius definitius, i descrita i gestionada amb el programa informàtic GIAM de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. l'arxiu té dipositats diversos fons, dels qual destaca el municipal pel seu volum i pel seu abast cronològic. Aquest fons està classificat en les seccions següents, amb les seves dates extremes: Administració General (1840-2011), Hisenda (1890-2012), Proveïments (1938-2004), Serveis Socials (1906-2009), Sanitat (1890-2010), Obres i Urbanisme (1862-2011), Seguretat pública (1907-1984), Serveis Militars (1850-2001), Població (1842-2008), Eleccions (1868-2012), Ensenyament (1900-2010), Cultura (1946-2010), Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1860-2010). Els altres fons conservats són els següents: l'Associació de Defensa Forestal (1987-2009, 1 metre), la Cambra Agrària (1937-1989, 0.6 metres) i part del fons del Jutjat de Pau (1877\/1922, 0.22 metres de documentació).<\/p> ","codi_element":"08071-162","ubicacio":"Carrer d'Àngel Guimerà, 8, 08289","historia":"
L'ajuntament de Copons conformà el seu funcionament durant les primeres dècades del segle XIX. Durant tot aquest temps, la documentació municipal sempre ha estat custodiada en les diferents seus que ha tingut el consistori, fins a la ubicació actual. En època més recent, l'arxiu municipal també serveix de dipòsit d'altres institucions locals com el Jutjat de Pau, la Cambra agrària i l'Associació de Defensa Forestal. Als anys 1994 i 1997, l'Arxiu Comarcal de l'Anoia fa uns primers inventaris. No és fins l'actuació arxivística que portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, entre el 25 d'octubre del 2004 fins al 28 de gener del 2005, que s'ordena i es classifica tota la documentació municipal. En aquesta actuació també s'adequa el mobiliari i les condicions ambientals del dipòsit. Posteriorment, el 14 de desembre de 2006, l'ajuntament s'adhereix al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.<\/p> ","coordenades":"41.6365200,1.5186900","utm_x":"376624","utm_y":"4610480","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47579-foto-08071-162-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47579-foto-08071-162-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47579-foto-08071-162-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47580","titol":"Fons documental de Copons a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-copons-a-larxiu-comarcal-de-lanoia","bibliografia":"
MUSET I PONS, Assumpta (2005). 'Arxius, papers i història'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 8.<\/p> ","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Fons documental de Copons dipositat a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN) d'Igualada. Consta de tres fons independents relacionats amb diversos aspectes del municipi de Copons. En concret es tracta de llibres i documents damunt de suport paper, escrits en llatí, castellà i català. Aquests fons procedeixen de tres entitats diferenciades: el fons de la parròquia de Santa Maria d'Igualada (API), el de l'Ofici i Comptadoria d'Hipoteques d'Igualada i el de la Cambra Agrària Local de Copons. El fons procedent de la parròquia de Santa Maria d'Igualada (API) està format per 118 registres diferents, que en gran part estant formats pels processos judicials que afectaren a diversos veïns de Copons, entre els anys 1500 i 1846. En total són 109 processos diferents. Juntament amb aquests documents també destaquen, entre d'altres, un document sobre Los Copons de finals del segle XIII, una àpoca de l'any 1322 o diversos papers de la Universitat de Copons del segle XVI. Pel que fa als documents de l'Ofici i Comptadoria d'Hipoteques d'Igualada, cal dir que són els llibres de Translació de domini de finques rústiques i urbanes de Copons entre els anys 1846 i 1862. Quant al fons documental de la Cambra Agrària Local de Copons hi ha la documentació comptable de la cambra entre els anys 1987-1993, les declaracions de collita de l'any 1992 i els expedients de sol·licituds de prestacions del 1992 també. En darrer terme, cal fer esment de la col·lecció d'imatges fotogràfiques de Copons. Es tracta d'un total de 13 imatges de diversos punts i elements relacionats amb el municipi, ingressades a l'arxiu majoritàriament des de l'any 1986.<\/p> ","codi_element":"08071-163","ubicacio":"Plaça de la Creu, 18, 08700, Igualada","historia":"
L'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN) custodia bona part de la documentació de la comarca des de la seva creació l'any 1982, tot i que està dipositat i es pot consultar a la seu actual des del 1986. El fons documental de la Cambra Agrària Local de Copons fou ingressat a l'ACAN el 4 de febrer de l'any 2013 procedent del Departament d'Agricultura i Ramaderia-Oficina d'Igualada.<\/p> ","coordenades":"41.6365200,1.5186900","utm_x":"376624","utm_y":"4610480","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47580-foto-08071-163-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47580-foto-08071-163-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47580-foto-08071-163-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47581","titol":"Pergamí de l'any 1421","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pergami-de-lany-1421","bibliografia":"
Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 19, Reg. 15788. http:\/\/mdc.cbuc.cat\/cdm\/compoundobject\/collection\/pergamiBC\/id\/52137\/rec\/3<\/p> ","centuria":"XV","notes_conservacio":"El pergamí presenta alguns estrips als extrems laterals.","descripcio":"
Pergamí del segle XV dipositat a la Biblioteca de Catalunya i relacionat amb la vila de Copons. Presenta unes mesures de 280 per 328 mm, està escrit en llatí i datat el dia 15 de novembre de l'any 1421. El notari del document és Huguet de Serrallonga, notari per tot el regne d'Aragó. Es tracta d'una àpoca escripturada a Calaf en la que el rector i un prevere de Copons firmen un rebut a Bartomeu Vall, prevere de Calaf, pel preu d'un censal que van crear els consorts Calaffa. El revers del pergamí és llis i només compta amb una petita inscripció pràcticament il·legible situada a una de les cantonades superiors.<\/p> ","codi_element":"08071-164","ubicacio":"Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona","historia":"","coordenades":"41.6365200,1.5186900","utm_x":"376624","utm_y":"4610480","any":"1421","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47581-foto-08071-164-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47581-foto-08071-164-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47581-foto-08071-164-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les imatges estan cedides per la Biblioteca de Catalunya.","codi_estil":"119|85","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47582","titol":"Pergamí de l'any 1425","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pergami-de-lany-1425","bibliografia":"
Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 260, Reg. 15153. http:\/\/mdc.cbuc.cat\/cdm\/compoundobject\/collection\/pergamiBC\/id\/26028\/rec\/4<\/p> ","centuria":"XV","notes_conservacio":"Presenta algun estrip al centre del document.","descripcio":"
Pergamí del segle XV dipositat a la Biblioteca de Catalunya i relacionat amb la vila de Copons. Presenta unes mesures de 156 per 295 mm, està escrit en llatí i datat el dia 8 de març de l'any 1425. El notari del document és Ramon Tomàs, de la vila de Prats. Es tracta d'un pagament de Pericó Lloteres, fill d'Antoni Lloteres, difunt, de Sant Pere de Vilella del terme de Copons, com a hereu de Guillem Lloteres i del mas Lloteres situat a la parròquia d'Aguilar, juntament amb Arnau Lloteres, marmessor del dit Guillem Lloteres. Ambdós signen un rebut a Mateu Corts, de la vila de Calaf, que va pagar al difunt Guillem Lloteres, mentre vivia, una certa quantitat que li devia. El revers del pergamí és llis i només compta amb una petita inscripció pràcticament il·legible situada al centre del document.<\/p> ","codi_element":"08071-165","ubicacio":"Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona","historia":"","coordenades":"41.6365200,1.5186900","utm_x":"376624","utm_y":"4610480","any":"1425","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47582-foto-08071-165-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47582-foto-08071-165-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47582-foto-08071-165-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les imatges estan cedides per la Biblioteca de Catalunya.","codi_estil":"119|85","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47583","titol":"Pergamí de l'any 1511","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pergami-de-lany-1511","bibliografia":"
Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 335, Reg. 16628. http:\/\/mdc.cbuc.cat\/cdm\/compoundobject\/collection\/pergamiBC\/id\/30962\/rec\/9<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Pergamí del segle XVI dipositat a la Biblioteca de Catalunya i relacionat amb la vila de Copons. Presenta unes mesures de 625 per 599 mm, està escrit en llatí i datat el dia 21 de setembre de l'any 1511. Es tracta de la creació d'un censal (o censal mort) de la vila de Copons. El revers del pergamí és llis i només compta amb una petita inscripció situada al centre del document.<\/p> ","codi_element":"08071-166","ubicacio":"Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona","historia":"
El pergamí procedeix d'una compra efectuada per l'Hospital de la Santa Creu.<\/p> ","coordenades":"41.6365200,1.5186900","utm_x":"376624","utm_y":"4610480","any":"1511","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47583-foto-08071-166-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47583-foto-08071-166-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47583-foto-08071-166-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les imatges estan cedides per la Biblioteca de Catalunya.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47584","titol":"Pergamí de l'any 1599","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pergami-de-lany-1599","bibliografia":"
Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 418, Reg. 21776 http:\/\/mdc.cbuc.cat\/cdm\/compoundobject\/collection\/pergamiBC\/id\/38466\/rec\/16<\/p> ","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Presenta algun estrip al centre i a la part superior del document.","descripcio":"
Pergamí del segle XVI dipositat a la Biblioteca de Catalunya i relacionat amb la vila de Copons. Presenta unes mesures de 615 per 605 mm, està escrit en llatí i datat el dia 25 d'octubre de l'any 1511. El notari és Francesc Cortada, de Prats de Rei i que regeix l'escrivania pública pel rector de l'església, a partir d'un manual de Jeroni Soler. Es tracta de la venda d'Onofre Anglola, ferrer de Copons, a Pere Jover, pagès de la mateixa vila, d'un censal mort de pensió de 20 sous i preu de 20 lliures amb àpoca. Còpia de 23 de juliol de 1602. El revers del pergamí és llis i només compta amb una petita inscripció situada a una de les cantonades superiors del document.<\/p> ","codi_element":"08071-167","ubicacio":"Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona","historia":"
El pergamí procedeix d'una compra efectuada per l'Hospital de la Santa Creu.<\/p> ","coordenades":"41.6365200,1.5186900","utm_x":"376624","utm_y":"4610480","any":"1599","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47584-foto-08071-167-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47584-foto-08071-167-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47584-foto-08071-167-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les imatges estan cedides per la Biblioteca de Catalunya.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47585","titol":"Pergamí de l'any 1600","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pergami-de-lany-1600","bibliografia":"
Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 45, Reg. 20260. http:\/\/mdc.cbuc.cat\/cdm\/compoundobject\/collection\/pergamiBC\/id\/51655\/rec\/17<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Hi ha alguns estrips que coincideixen amb les línies de plegar el document.","descripcio":"
Pergamí del segle XVII dipositat a la Biblioteca de Catalunya i relacionat amb la vila de Copons. Presenta unes mesures de 425 per 625 mm, està escrit en llatí i datat el dia 8 de juliol de l'any 1600. El notari és Jaume Junyent, notari públic de Barcelona i escrivà de la Batllia General de Catalunya. Es tracta del reconeixement davant de Joan d'Icard, batlle general de Catalunya, d'una tercera part del feu del castell i la castlania de Copons, fet pel procurador de Vicenta Desvalls i Àvols, senyora de la tercera part del lloc i muller de Lluís Desvalls, donzell domiciliat a Lleida. El revers del pergamí és compta amb una petita inscripció situada a una de les cantonades superiors del document i una altra més gran situada al centre, just pel lloc de plec.<\/p> ","codi_element":"08071-168","ubicacio":"Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona","historia":"
El pergamí procedeix d'una compra efectuada per l'Hospital de la Santa Creu.<\/p> ","coordenades":"41.6365200,1.5186900","utm_x":"376624","utm_y":"4610480","any":"1600","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47585-foto-08071-168-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47585-foto-08071-168-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47585-foto-08071-168-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les imatges estan cedides per la Biblioteca de Catalunya.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47586","titol":"Pergamí de l'any 1606","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pergami-de-lany-1606","bibliografia":"
Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 74, Reg. 4654. http:\/\/mdc.cbuc.cat\/cdm\/compoundobject\/collection\/pergamiBC\/id\/65094\/rec\/19<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Hi ha alguns estrips a l'extrem superior del document.","descripcio":"
Pergamí del segle XVII dipositat a la Biblioteca de Catalunya i relacionat amb la vila de Copons. Presenta unes mesures de 523 per 407 mm, està escrit en llatí i datat el dia 12 de desembre de l'any 1606. El notari és Francesc Vidal, notari públic de Barcelona. Es tracta d'un precari escripturat a Barcelona, en el que Rafael Aguiló, doctor en ambdós drets de Santa Perpètua de Mogoda, i Francesc Estalella, vicari de l'església de (···) de Barcelona, com a procurador de (···) de Copons, comanador de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, fan establiment de nou a favor de Montserrat Regàs, pagès de Santa Perpètua, d'un terreny situat en aquesta parròquia, al lloc dit les Hortes. El revers del pergamí és compta amb una inscripció situada a l'extrem superior del document.<\/p> ","codi_element":"08071-169","ubicacio":"Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona","historia":"
El pergamí procedeix d'una compra efectuada per l'Hospital de la Santa Creu.<\/p> ","coordenades":"41.6365200,1.5186900","utm_x":"376624","utm_y":"4610480","any":"1606","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47586-foto-08071-169-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47586-foto-08071-169-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47586-foto-08071-169-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les imatges estan cedides per la Biblioteca de Catalunya.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47587","titol":"Goigs del gloriós apòstol Sant Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-del-glorios-apostol-sant-pere","bibliografia":"
BISBAL I SENDRA, M. Antònia; MIRET I SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL I VIDAL, Conxa (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, p. 380-382.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
'Goigs del gloriós apòstol Sant Pere que es canten en la seva capella de Copons: Puix que Déu us ha honrat, de tantes glòries i honors; siau Sant Pere advocat, dels devots i pescadors. Quan pescàveu en la mar, Déu us cridà aquell dia, i us posà en sa companyia, per voler-vos exalçar: Ell a Vós us va donar, les gràcies més superiors; siau Sant Pere advocat, dels devots i pescadors. La vostra barca deixàreu, sols per a seguir a Déu, i amb la barca de la Creu, vers al Cel us embarcàreu: En la Santa Creu trobàreu, els més celestials honors; siau Sant Pere advocat, dels devots i els pescadors. En el lloc més principal, de l'Apostolat siguéreu, i les claus del Cel tinguéreu, que us donà Déu Eternal: Teniu virtut sens igual, puix perdoneu pecadors; siau Sant Pere advocat, dels devots i els pescadors. Vós sou tresorer del Cel, amb majestat molt notòria; i les portes de la Glòria, us troben porter molt fidel: De Crist teniu tal zel, que el defenseu de traidors; siau Sant Pere advocat, dels devots i pecadors. En la nit de la Passió, tres voltes a Déu negàreu, però amb llàgrimes borràreu, eixa ofensa i omissió: Prompte alcansàreu perdó, fent-vos Déu tan grans favors; siau Sant Pere advocat. Dels devots i pecadors. En la creu alta posat, floríreu celestial lliri, allí prenguéreu martiri, morint Vós crucificat: Gran glòria heu alcansat, entre els sants superiors; siau Sant Pere advocat, dels devots i pescadors. Puix que Déu us ha honrat, de tantes glòries i honors; siau Sant Pere advocat, dels devots i pescadors.' El text va acompanyat per una oració a peu de pàgina escrit en llatí: 'OREMUS, Deus, qui Beato Petro Apostolo tuo, collatis clavibus Regni Caelestis, ligandi, atque solvendi Pontificium tradidisti: concede, ut intercessionis ejus auxilio, a peccatorum nexibus liberemur. Qui vivis, et regnas, etc.'.<\/p> ","codi_element":"08071-170","ubicacio":"","historia":"
Antigament, aquests goigs es cantaven a la capella de Sant Pere de Copons. Entre finals del segle XIX i mitjans del segle XX, aproximadament entre els anys 1882 i 1960, la impremta de Nicolau Poncell d'Igualada en publicà una edició en paper bellament decorada. Es tracta d'un sol full d'una pàgina en el que el text està disposat a dues columnes amb corondell. A la part superior, centrada, hi ha una imatge de Sant Pere amb els seus atributs, que alhora està emmarcada pel títol del document i per dues gerres amb decoració floral. Tota la composició està emmarcada per una orla amb elements vegetals.<\/p> ","coordenades":"41.6365200,1.5186900","utm_x":"376624","utm_y":"4610480","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47588","titol":"Revista Camí Ral","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/revista-cami-ral","bibliografia":"
EQUIP DE REDACCIÓ (1998). 'Premis pel butlletí informatiu'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 6, p. 6. ESPELT RODRIGO, Ricard (2008). 'Camí Ral en format digital?'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 26, p. 36. http:\/\/www.copons.net\/?page_id=2248<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Butlletí informatiu del municipi de Copons nascut amb l'objectiu de donar compte de la gestió municipal, reflectir la vida social del poble i ser un canal de comunicació obert als veïns i a tothom. El primer número va sortir el mes de febrer de l'any 1996 i, en l'actualitat, encara continua. És tracta d'una publicació periòdica semestral, que coincideix amb la celebració de les dues festes majors del poble, la d'hivern al gener i la d'estiu a l'agost. Està editada per l'Àrea Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Copons, amb el disseny i la maquetació de l'empresa Espai Gràfic d'Igualada. Un equip de voluntaris s'encarreguen de la programació, el disseny de continguts, el treball editorial, etc. Actualment, la coordinació de la revista va a càrrec de Maria Gràcia Carreras Verdaguer, Elisenda Mercadal i Segura i Núria Pons Torrents. La revista es financia amb la subvenció que rep de l'Ajuntament de Copons i no conté cap mena de publicitat, un tret que la caracteritza. S'edita en paper, en un format molt gran i amb un bon nombre d'imatges, actualment també impresses en color. Presenta seccions fixes que es repeteixen a cada número, articles d'opinió, gestió municipal, serveis, aspectes socials i culturals celebrats al municipi, etc.<\/p> ","codi_element":"08071-171","ubicacio":"Carrer d'Àngel Guimerà, 8, 08289","historia":"
La revista es va fundar l'any 1996 i en l'actualitat continua ben vigent. Les edicions de l'any 1997 foren guardonades amb dos premis diferents. Per una banda, la revista s'emportà el premi Arrel de publicacions municipals, otorgat pel servei de Comunicació de la Diputació de Barcelona a Sant Feliu de Llobregat, com a millor butlletí municipal de l'any. Per l'altra, dins dels premis Anuària, s'otorgà el premi al millor disseny d'una publicació periòdica d'àmbit local, per la seva participació al Camí Ral, a Lluís Jubert. L'any 1997, la revista tenia una tirada de 500 exemplars per una població de 271 persones. La difusió i promoció fora dels límits municipals estava assegurada. En l'actualitat, el tiratge és de 300 exemplars per cada número. Des de l'any 2012, la revista compta amb una versió digital on, properament, hi haurà tots els exemplars editats en pdf.<\/p> ","coordenades":"41.6365200,1.5186900","utm_x":"376624","utm_y":"4610480","any":"1996","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47588-foto-08071-171-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47588-foto-08071-171-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons bibliogràfic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"57","codi_tipo_sitmun":"3.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47589","titol":"Festa Major de Santa Maria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-santa-maria","bibliografia":"
SERRANO VIVES, Miquel (2012). 'Festa Major d'Estiu. La Festa Major és la màxima expressió de la comunitat'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 33, p. 13. http:\/\/www.copons.net\/?page_id=2248<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
La Festa Major d'Estiu de Copons es celebra el dia 15 d'agost per la festivitat de Santa Maria Assumpta, patrona del municipi. Tot i que el programa anual es va adaptant al pas del temps, hi ha una sèrie d'actes que tenen més tradició i es van repetint en cada edició. Un d'aquests actes és la Missa Solemne de Festa Major, que es celebra el mateix dia 15, i en la que desde l'any 2013, es fa la benedicció i el repartiment d'aigua de Sant Magí. La tradicional ballada de sardanes, el cercavila amb els gegants, els capgrossos i el bestiari amenitzat pels grallers, el ball de tarda i nit amb el fanalet o el sopar popular també són alguns dels actes destacables de les celebracions. Actualment, el programa es complementa amb diversos actes culturals, lúdics i esportius, adreçats a tota la població i repartits entre els dies de festa (exposicions de fotografia i pintura, partits de futbol, motos, espectacles populars, representacions teatrals, actes infantils, actuació dels bastoners de Copons, etc). També cal destacar el concurs d'ornamentació de façanes, balcons i finestres, organitzat en les darreres edicions, i que contribueix a incrementar l'ambient festiu del nucli urbà.<\/p> ","codi_element":"08071-172","ubicacio":"Nucli urbà de Copons, 08289","historia":"
La Festa Major d'Estiu de Copons està organitzada per la Comissió de Festes, amb el suport de l'Ajuntament de Copons i la col·laboració de la Diputació de Barcelona. Els programes i actes celebrats durant aquests dies de festa es poden consultar en els diversos números de la revista Camí Ral, des de l'any 1996.<\/p> ","coordenades":"41.6365200,1.5186900","utm_x":"376624","utm_y":"4610480","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47589-foto-08071-172-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47589-foto-08071-172-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["6"]},{"id":"47590","titol":"Festa Major de Sant Sebastià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-sant-sebastia","bibliografia":"
CLOSA FRANQUET, Jordi (2011). 'Festa Major d'Hivern. Primera trobada de Músics Coponencs'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 32, p. 17. MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Sant Sebastià'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 32, p. 16. http:\/\/www.copons.net\/?p=1485<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
La Festa Major d'Hivern de Copons es celebra pels voltants del dia 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià, patró del municipi. Tot i que el programa anual es va adaptant al pas del temps, hi ha una sèrie d'actes que tenen més tradició i es van repetint en cada edició. L'acte més solemne és el ball de la Crespella, a la sala polivalent, i la missa en honor de Sant Sebastià. El ball de Festa Major o el ball de Bastons també són alguns dels actes destacables de les celebracions. Actualment, el programa es complementa amb diversos actes culturals i lúdics adreçats a tota la població (concurs de truites, espectacles infantils i adults, jocs, disco, etc). També cal destacar la Trobada de Músics coponencs, organitzada en les darreres edicions des de l'any 2011.<\/p> ","codi_element":"08071-173","ubicacio":"Nucli urbà de Copons, 08289","historia":"
La Festa Major d'Hivern de Copons està organitzada per la Comissió de Festes, amb el suport de l'Ajuntament de Copons. Els programes i actes celebrats durant aquests dies de festa es poden consultar en els diversos números de la revista Camí Ral, des de l'any 1996.<\/p> ","coordenades":"41.6365200,1.5186900","utm_x":"376624","utm_y":"4610480","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47590-foto-08071-173-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47590-foto-08071-173-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["6"]},{"id":"47591","titol":"Festa Major de Sant Pere de Copons \/ Revetlla de Sant Pere de Comalats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-sant-pere-de-copons-revetlla-de-sant-pere-de-comalats","bibliografia":"
CLOSA MARTÍNEZ, Ricard (2013). 'Revetlla de Sant Pere de Comalats 2013'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 36, p. 20. http:\/\/www.copons.net\/wp-content\/uploads\/2012\/06\/CartelSantPere.jpg<\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
La Festa Major de Sant Pere de Copons es celebra pels voltants del dia 29 de juny, festivitat de Sant Pere. La celebració comença amb una caminada de Copons fins al nucli de Sant Pere, on es celebra una missa solemne en honor al sant, amb repic de campanes inclós. Aquesta missa està amenitzada amb música per la Coral Mig To. Posteriorment, a l'exterior de la capella, ballen els bastoners de Copons i s'ofereix un vermut als participants.<\/p> ","codi_element":"08071-174","ubicacio":"Nucli de Sant Pere de Copons, 08289","historia":"
La Festa Major de Sant Pere de Copons es celebra des de l'any 2012 aproximadament. Probablement es tracti de la recuperació d'un ofici que ja es celebrava antigament per la festivitat de sant Pere. En l'actualitat, en funció de l'edició es celebren més o menys actes. En aquest sentit, en l'edició de l'any 2012, el dia abans de la missa es celebrà un concert previ. I l'any 2013, actuà un altre grup musical.<\/p> ","coordenades":"41.6501600,1.5284200","utm_x":"377460","utm_y":"4611981","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47591-foto-08071-174-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47591-foto-08071-174-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Una de les imatges que acompanyen la fitxa pertany al senyor Jaume Casellas, veí de Sant Pere de Copons.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["6"]},{"id":"47592","titol":"Benedicció i repartiment d'aigua de Sant Magí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/benediccio-i-repartiment-daigua-de-sant-magi","bibliografia":"
MUÑOZ PALLARÈS, Carles (2012). 'Restauració de la imatge de Sant Magí de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 34, p. 4-6. http:\/\/infoanoia.cat\/not\/3964\/copons_repara_la_teulada_de_l_esglesia\/<\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
Manifestació festiva relacionada amb la benedicció i el repartiment d'aigua de Sant Magí, que es celebra durant la Missa Solemne de la Festa Major d'Estiu de Copons. Consisteix en la benedicció d'unes ampolletes d'aigua per part del mossèn, que la gent s'emporta a casa després de l'ofici. Les ampolles, de 20 cl. cada una, es col·loquen en una cistella davant de l'altar sota la imatge de Sant Magí, que es trasllada a aquesta ubicació des del seu pedronet. El mossèn ho beneeix i els feligresos passen a recollir-les. Les ampolles procedeixen de Tarragona i presenten un adhesiu de la vila de Copons.<\/p> ","codi_element":"08071-175","ubicacio":"Carrer de Vilanova, 1-Plaça de l'Església, 08289","historia":"
La benedicció i repartiment d'aigua de Sant Magí es va celebrar a Copons per primera vegada durant la Missa de la Festa Major d'Estiu, per Santa Maria, el dia 15 d'agost de l'any 2013. Sant Magí, nascut a Tarragona al segle III, es retirà a una cova de les muntanyes de Brufaganya a fer penitència i vida solitària. Obrava diversos miracles, entre ells el fet de fer brollar l'aigua allà on picava amb el seu bastó. Un cop assassinat el 19 d'agost de l'any 306, els seus devots edificaren una capella en el lloc de la seva mort, que posteriorment es convertí en el Santuari de Sant Magí de la Brufaganya que actualment coneixem. La devoció a aquest sant és especialment significativa a Tarragona i la Conca de Barberà, entre d'altres indrets. En principi, l'aigua que es beneix ha de procedir d'aquest santuari, tot i que en el cas de Copons no és així. Cal mencionar que s'estan elaborant uns goigs en honor a Sant Magí, que properament es cantaran durant la missa de la Festa Major d'Estiu. La melodia i la lletra ja han estat composades, però manquen per acabar les il·lustracions que els acompanyen. La intenció es fer una preestrena d'aquests goigs el mes de juliol de 2014, amb la presència del bisbe.<\/p> ","coordenades":"41.6367100,1.5189600","utm_x":"376647","utm_y":"4610501","any":"2013","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47592-foto-08071-175-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47592-foto-08071-175-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["6"]},{"id":"47593","titol":"Crespella \/ Garlanda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/crespella-garlanda","bibliografia":"
http:\/\/www.anoiaenviu.cat\/catalogo\/files\/assets\/basic-html\/page37.html<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es tracta d'un tortell de massapà en forma de corona, amb un forat central i la vora ondulada i daurada. A Copons, la crespella s'elabora pels voltants del 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià, en motiu de la celebració del ball de la Crespella, en el que antigament els participants ballaven mentre sostenien la coca. Tot i això, la crespella de Copons s'elabora al forn del poble durant pràcticament tot l'any.<\/p> ","codi_element":"08071-176","ubicacio":"Carrer d'Àngel Guimerà, 6, 08289","historia":"
En origen, la crespella consistia en una pasta molt esponjosa feta de farina, ous, sucre, raïm o llard de porc, i s'elaborava en aquells pobles de la comarca de l'Anoia que celebraven el ball de la Crespella. Tot i que en l'actualitat el nombre de pobles s'ha reduït, altres municipis de la comarca on també s'elabora són Òdena (el 29 d'abril per Sant Pere Màrtir), Masquefa (el 15 de maig per Sant Isidre Llaurador) o els Hostalets de Pierola ( el 10 de juliol per Sant Cristòfol), entre d'altres.<\/p> ","coordenades":"41.6363500,1.5186900","utm_x":"376624","utm_y":"4610462","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47593-foto-08071-176-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47593-foto-08071-176-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["6"]},{"id":"47594","titol":"Rodolins de les fonts de Copons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rodolins-de-les-fonts-de-copons","bibliografia":"
MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Fonts dels voltants de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 31, p. 10-11.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Rodolins publicats l'any 1976: 'Però Copons té la joia de les fonts. La Font del Ferrer, que l'aigua es posa bé. La Font de la Bona Mossa, lliura la calor espantosa. La Font de la Canal, té una aigua que molt val. La Font del Freixa, l'aigua es veu nèixer. La Font de la Boixeda, dóna una aigua molt freda. La Font de la Carota, raja de gota en gota. La Font del Lloretó, té una aigua que Déu n'hi do. Si vull berenar bé, a la font del Xuta aniré. La Font del Mas Arnau, ningú sap on cau. El qui no té mandra, va a la Font de la Salamandra. Però la gent tranquil·la, va a la Font de la Vila. Entre mig de quatre cases, hi ha la Font de Viladases'. Rodolins publicats l'any 1995: 'La Font del Cadavall, que cau molt avall (prop del Gorg de Nafre). La Font del Tap, que té una aigua com cap (sota cal Gelabert). La Font del Mas Arnau, que ningú sap on cau (vessant nord del pont sobre el Sant Pere). La Font del Vilella, que ja s'ha quedat vella (masia del Vilella). La Font del Xuta, que ara és eixuta (capçalera de la rasa del Bel). La de la Carota, que raja de gota en gota (prop de cal Brunet, a la riera de Veciana). La Font del Lloretó, que dóna una aigua que Déu n'hi do (masia del Lloretó, al peu de l'Anoia). La Font del Freixe, que l'aigua es veu néixer (sota el Pi del Quildo). La Font de la Vila, on hi va la gent tranquil·la (camí del Gorg de Nafre). La Font de la Canal, que té l'aigua com cal (la Roca Plana, al costat de l'Anoia). La Font de Sant Joan, que s'hi sol anar de tant en tant (antic camí de cal Manset, a la rasa de la Rovira). La Font del Cerill, que no té cap perill (camí de Sant Pere, cal Cerill). La Font del Teixidor, que no fa gens de pudor (font de clot, prop del desaparegut cal Teixidor). La Font del Jonqueret, en un camí molt dret (de Sant Pere cap al camí de la Serra). La Font de les Fontanelles, que té unes vistes molt belles (sota el Pla d'en Batlle). La Font de Viladases, entre mitja dotzena de cases (sota cal Favó). La Font de Bonamossa, que dóna una aigua preciosa (al peu de Sant Pere, a la zona de Bonamossa). La Font de la Boixeda, que té una aigua molt freda (al camí de la Boixeda, propietat cal Llacuna). La Font del Ferrer, que raja en un terrer (camí de Bonamossa). La Font de la Salamandra, que hi va la gent sense mandra (masia del Vilella). La Font del Roc, que s'hi arriba a poc a poc (prop del pont de Sant Pere de Copons). Si vols caminar, a la Font d'en Dígol hauràs d'anar (Pla d'en Batlle). La Font de la Senyora, que tothom enyora (antic Molí de la Roda, naixement del riu Anoia). La Font del Ferro, que si la trobo no m'erro (sota el molí del Fiterol). La persona que té set, a la Font de Torranova va de dret (masia Torrenova, sota cal Brunet). La Font de cal Brunet, que dóna un bon raget (darrere cal Brunet). A la Font del Gollut tothom hi ha begut (sota cal Queta). La Font de cal Gravat, ningú la sap si no hi ha estat (tocant a la desapareguda masia de cal Gravat, al barri de Viladases). La Font del Guitart que mai s'hi arriba tard (sota cal Pedor de Veciana). La Font de cal Pesseta, té una història molt neta (vora esquerra del camí de Montfalcó Gros). La Font de cal Missó, que té l'aigua millor (sota el poble de Veciana)'.<\/p> ","codi_element":"08071-177","ubicacio":"","historia":"
La primera part dels rodolins foren publicats l'any 1976 per la Secció Excursionista del Club Natació Igualada, en motiu de la celebració de la Missa del Gall a l'església de Santa Maria de Copons. Aquesta edició consistia en un díptic de cartolina amb les lletres en vermell. Posteriorment, l'any 1995, el diari La Veu de l'Anoia també publicà un llistat de rodolins sobre les fonts de Copons i rodalies, tot i que amb indicacions de les seves ubicacions i algunes rimes diferents de les anteriors.<\/p> ","coordenades":"41.6365200,1.5186900","utm_x":"376624","utm_y":"4610480","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47595","titol":"Arxiu o recull de les fonts orals de Copons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-o-recull-de-les-fonts-orals-de-copons","bibliografia":"
GRAU LLUCIÀ, Roser (2012). 'Arxiu o recull de les fonts orals de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 33, p. 4-5. GRAU LLUCIÀ, Roser (2012). 'Projecte Memoral'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 34, p. 7. http:\/\/www.memoral.cat\/ (consulta: 19-06-2014) http:\/\/www.grupcerca.cat\/articles-mostra-2033-cat-el_projecte_memoral_avan%C3%A7a.htm (consulta: 19-06-2014) http:\/\/larada.net\/<\/p> ","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"
L'Arxiu o recull de les fonts orals de Copons és una eina bàsica per la recuperació de la memòria oral i la història local del municipi. Consisteix en l'elaboració d'un bon nombre d'entrevistes filmades a aquelles persones de més de vuitanta anys que hi vulguin participar, així com la recopilació de material documental i gràfic de caire històric, com fotografies antigues, carnets o cartes per exemple. Cal transcriure o indexar les entrevistes, arxivar-les i difondre-les. L'objectiu és enregistrar la informació obtinguda en arxius digitals de manera que es pugui difondre i consultar, probablement mitjançant la creació d'un arxiu on-line en un futur no gaire llunyà. Els entrevistadors són voluntaris formats en la tècnica de l'entrevista. Els participants reben un exemplar del material que s'ha filmat o transcrit, per ells i les seves famílies.<\/p> ","codi_element":"08071-178","ubicacio":"","historia":"
L'Arxiu o recull de les fonts orals de Copons s'engloba dins del projecte Memoral, un programa de recuperació de la memòria oral i popular dels pobles de l'Alta Segarra i rodalies, desenvolupat per l'associació Cerca, Grup de Recerca en Ciències Socials, i per l'Arada Creativitat Social, una iniciativa especialitzada en la promoció i desenvolupament local de zones rurals i barris desafavorits. Al marge de posar en valor la memòria dels pobles de l'Alta Segarra i rodalies, el projecte Memoral vol esdevenir una eina de dinamització cultural i cohesió social de les zones on s'actua.<\/p> ","coordenades":"41.6365200,1.5186900","utm_x":"376624","utm_y":"4610480","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47596","titol":"Llegenda del nom de la vila de Copons o de l'abat Copons de Poblet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-nom-de-la-vila-de-copons-o-de-labat-copons-de-poblet","bibliografia":"
AMADES, Joan (1986). Les millors llegendes populars. Barcelona: Selecta, p. 261-263. MERCADAL SEGURA, Elisenda (2008). 'Llegenda El nom de la vila de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 25, p. 9. MONCUNILL I TORRES, Antoni (1988). Llegendes de la comarca de l'Anoia. Igualada: [s.n.], p. 108-111. MONCUNILL I TORRES, Antoni (2008). 'El nom de la vila de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 25, p. 9.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
'La història es refereix a un noble Baró, cavaller molt esforçat que fou protagonista d'innombrables gestes de guerra en les campanyes del Comte-Rei. Batallant, batallant, va passar la joventud i quan començava a posar anys, en premi als mèrits contrets, el Rei li adjudicà diverses terres de les que ell mateix havia arrabassat a l'enemic. Però el nostre cavaller era home molt frugal que tot i la riquesa que posseïa, vivia modestament al seu castell prop del riu Anoia. Així doncs, fidel al seu tarannà modest, prengué el determini de donar a l'Església els dominis que el Rei li cedia. El Baró va cedir tres senyorius dels que el Rei li havia atorgat al Monestir de Poblet. Però aquesta donació comportava el pagament d'un petit tribut que el Baró rebria anyalment del Monestir. Encara que era un tribut de vassallatge, el seu valor era més simbòlic que efectiu; consistia en una guatlla, una tòrtora i una perdiu. Tot i ésser tan minsa la gabella, el cavaller va voler que quedés ben escripturat que, si el Monestir deixava de satisfer-la, ell o els seus successors es podrien apropiar del Copó o Calze del Sagrari. Varen passar uns quants anys en els quals les coses rutllaren amb tota regularitat, però un dia l'Abat de Poblet es va morir i un nou Prelat ocupà la Cadira Abacial. Aquest, davant de la niciesa que representava el pagament d'aquell tribut, no hi va donar importància i va deixar de satisfer-lo. Al Baró, aquella anyada també li va passar per alt, però bon punt es va atalaiar del mancament del Monestir, encontinent es presentà a l'Abadia i sense demanar llicència, se n'entrà a l'Església i es posà a forfollar el Sagrari, intentant d'obrir-lo. En veure allò, el germà sagristà corregué a avisar al Pare Abat. Quant aquest arribava al presbiteri, el Cavaller ja tenia el Copó a les mans. L'Abat li digué: -Què feu, desventurat! Això és profonar el Sagrari!... I me li pren dels dits el Copó. El Cavaller el torna a agafar i traient-se l'espasa i alçant la veu respon: -Això no és més que complir tractes, senyor Abat. Llegiu si us plau les escriptures!... Quan l'Abat intentava recuperar novament el Copó el cavaller provà de posar l'espasa entremig, amb tan mala sort que va ferir el braç del Prelat. En veure la sang que corria el Cavaller es va esfereir, cedí el Copó i caigué de genolls demanant perdó… Embenada que fou la ferida del Pare Abat, el Cavaller li va pregar que el volgués oir en confessió i molt penedit feu el propòsit de cedir totes les propietats que posseïa al Cenobi i professar com a monjo a la Comunitat, si l'admetien. No cal dir que va ser ben acollit així dels monjos com del mateix Pare Abat. La seva vida de religiós fou molt edificant i admirada per tots els companyons de Comunitat i anys a venir ell va ser l'Abat Copons, un dels més il·lustres Prelats que han presidit la Comunitat de l'històric Monestir de Poblet. Això llegit ja s'endevina d'on li venia el cognom al cèlebre Baró de Copons i també es veu ben clar perquè s'anomena així la riallera vila de la nostra Comarca'.<\/p> ","codi_element":"08071-179","ubicacio":"","historia":"
La llegenda està inclosa al llibre d'Antoni Moncunill 'Llegendes de la comarca de l'Anoia', el qual tingué molt bona acollida a la comarca l'any 1988 i esdevingué un autèntic èxit de vendes. Existeix una altra versió pràcticament idèntica de la mateixa llegenda recopilada pel folkorista català Joan Amades, sota el títol 'L'Abat Copons de Poblet'.<\/p> ","coordenades":"41.6365200,1.5186900","utm_x":"376624","utm_y":"4610480","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47597","titol":"Rondalla del gegant de can Gelabert","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rondalla-del-gegant-de-can-gelabert","bibliografia":"
GALÍ SEGUÉS, Montserrat (2010). 'Parlem de gegants-1'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 29, p. 6.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
'Fa molts i molts anys, un gegant alt com un sant pau, voltava per aquestes terres de l'Anoia. Era un bonifaci i sempre ajudava a tothom. Si un carro queia per un torrent, el cridaven, i ell, en un tres i no res, posava el carro al bell mig del camí. Que una pedrota grandiosa rodolava cap al mig d'un camp, el cridaven i ell en un moment treia la pedra. Que una ventada tombava els arbres al mig del camí, ell hi arribava amb quatre camades i, com qui no fa res, retirava els arbres del camí. Així va ser durant anys i anys, però va arribar un moment en què no trobava cap modista que li fes els vestits. Unes no tenien prou roba, altres li feien les calces curtes, altres es cansaven de cosir aquells pantalons tan i tan llargs. I així resultà que cada vegada anava més esparracat. La gent ja no l'apreciava, ja que mal vestit i tan alt feia basarda de veure. Un dia va anar a menjar figues a can Gelabert, es va asseure en un marge i es va posar a plorar per la seva mala sort. La Gelaberta, que estava al galliner recollint els ous, va sentir els plors i s'hi va acostar. -Per què plores gegant? -Perquè tan mal vestit faig por. La gent fuig de mi i no trobo cap modista que sigui capaç de fer-me un vestit. Compadida d'ell, la Gelaberta li va dir -Jo en sé una mica de cosir. Si tu m'ajudes, podem fer-te un vestit nou. I així va ser. El gegant, seguint les instruccions dels de can Gelabert, en un moment va llaurar tota la plana i la va sembrar de lli. Quan el lli va ser madur, va segar-lo i el varen posar a la riera a estovar. Seguidament, van passar-lo per la bregadora, el van filar i teixir, i ja tenien un munt de roba a punt per fer el vestit. Aleshores el gegant va dir: -Ara ve el més difícil. Si després de tanta feina surten els pantalons curts, tot el treball fet serà en va. La Gelaberta pensa que pensaràs: -Què puc fer per encertar la mida del vestit? I després d'unes nits de rumiar, va trobar la solució. Va enviar el gegant a buscar pedres: una tan gran com el teu braç, l'altra tan gran com la seva cama, i aquestes pedres les feia servir de patró. Va tallar la roba sobre els patrons de pedra, la va cosir amb molta paciència i el gegant va tornar a passejar, ben vestit, per tota la comarca. I encara ara a can Gelabert guarden, molt a prop de la casa, el patró de la màniga del gegant, els patró dels pantalons prop de la resclosa, etc.'.<\/p> ","codi_element":"08071-180","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6365200,1.5186900","utm_x":"376624","utm_y":"4610480","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47598","titol":"En Roc de Copons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/en-roc-de-copons","bibliografia":"
http:\/\/www.altaanoia.info\/cat\/Histories-del-Territori\/En-Roc-de-Copons<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
'Fa molts anys, a la vida de Copons hi vivia en Roc Paraire, un noi molt trempat i atrevit, i el seu germà en Peret, més aviat espantadís. Tots dos feien de pagesos. En Roc era el germà gran i, tot i que treballava la terra obeint el seu pare, no li agradava gens llaurar els trossos amb la muda de sol a sol. A vegades sentia explicar al seu pare que en Ramon, el fadrí de la casa, havia marxat molt lluny, a les Castelles a fer fortuna; mai més no havia tornat. Aquest era un moment dolorós per la família, per això quan se'n parlava a casa es feia sempre un silenci. Una nit d'estiu en Roc Paraire no podia dormir de tanta calor i es llevà. Aleshores se li acudí que ell també podria fer el seu propi negoci. Va pensar que comprar teixits i portar-los a vendre a llocs desconeguts era una aventura que il·lusionava. Copons era un lloc de pas, sempre veia gent que viatjava i a voltes hi parlava. Li explicaven històries de terres llunyanes. L'endemà va córrer a explicar a la mare i després al pare la seva pensada. La mare va tenir un gran disgust: -Fill meu, que et falta a casa? El pare el va animar: -Aquí sempre hi tindràs casa teva. Tu ets jove, tira endavant! En Roc, amb les poques lliures que tenia i amb algunes més que li va donar el pare, va comprar a Barcelona uns mocadors virolats, també sabates i espardenyes a Igualada. I aleshores , camina que caminaràs, va marxar amb la mula carregada per anar venent durant el trajecte. Va ser el primer viatge. Van passar mesos i mesos. Va passar un any. Un bon dia va tornar en Roc a casa, els pares i el germà el van rebre amb els braços oberts. Ell els explicà que havia venut tota la mercaderia que portava. Havia anat cap a unes terres del nord, a Sant Sebastià. Allà ja hi havia fet clients que li havien encomanat molt més gènere. Havia guanyat qui sap les lliures i en va donar una part als seus pares. Tan bon punt va sentir això en Peret, va dir que també volia acompanyar-lo. Avesat com estava a la misèria mai havia vist tants diners. Ell feia temps que s'havia casat i ben just podia viure del seu treball. Per començar el segon viatge van preparar teixits de llana i cotó, barrets i roba d'estampats preciosos. Ara van contractar una companyia de traginers per fer el transport. En Roc, arriscat com era, volia oferir més productes i anar cap altres territoris. En Peret es va acomiadar de la seva esposa Maria, que es va quedar molt trista i compungida. Van tornar a passar mesos i mesos. Finalment arribaren els dos fills de cal Paraire. Ara ja molts dels veïns van voler saber com els havia anat. Estaven contents, els negocis els sortien molt bé a les terres de Castella. En Roc i en Peret venien acompanyats d'una jove molt eixerida, era la Juana, la promesa d'en Roc, i del seu germà Luís. Havien conegut la família García a Segòvia i ja hi havia obert una botiga. Aquest cop retornaven carregats de cuir, llana i cereals. Tots els parents van estar molt orgullosos dels dos germans. La Maria, l'esposa d'en Peret, estava en estat de bona esperança i li faltaven pocs dies per complir. Ben aviat en Roc Paraire i la Juana García van decidir casar-se a l'església de Copons. El mateix dia de la boda va arribar casulament l'oncle Ramon, després de molts anys de no veure'l. Hi hagué plors d'emoció, abraçades i petons. Mossèn Josep va beneir la parella. Van fer una gran festa. En Roc va decidir fer una donació al mossèn per arranjar l'església de Santa Maria de Copons.<\/p> ","codi_element":"08071-181","ubicacio":"","historia":"
La història fa referència a la vida d'un dels negociants de Copons que durant el segle XVIII comerciaren amb diferents regions de la península.<\/p> ","coordenades":"41.6365200,1.5186900","utm_x":"376624","utm_y":"4610480","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Cont. Descripció: Per al tercer viatge ja s'hi van afegir molts coponencs. El poble i els habitants estaven canviant. En Roc i en Peret van destinar marxants a Sant Sebastià i a Segòvia per continuar els negocis. Ells dos van dirigir-se cap al sud, Andalusia; calia obrir nous mercats. Havien preparat tot un carregament de puntes de coixí, blondes i cintes de seda. Farien arribar el carregament per mitjà dels Llogaters de Mules de Barcelona. Allí hi havia molts tractes a fer i molt terreny per córrer. Així, durant anys i anys, els dos germans de cal Paraire van viatjar i tractar amb teixits, roba i altres articles. Aquella primera aventura d'en Roc, d'una nit d'estiu, s'havia convertit en una gran empresa on hi participaven molts coponencs. Van arribar a tenir botigues regentades pels seus fills a diferents llocs d'Espanya. En Roc i en Peret, ja grans, van establir-se de nou al carrer de Dalt del seu estimat Copons'.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47599","titol":"Ball de la Crespella \/ Ball de la Garlanda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-la-crespella-ball-de-la-garlanda","bibliografia":"
BOSCH GRAS, Clara (2004). 'El ball de la Crespella'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 15. Entrevista oral: Teresa Múnera (30-04-2014).<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
El ball de la Crespella es celebra a Copons durant la Festa Major d'Hivern, pels voltants del dia 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià, patró de la vila. Consisteix en un ball per parelles en la que el noi o fadrí compra a la noia una crespella, i aquesta la llueix penjada del braç durant la dansa. La crespella és un tortell o coca de massapà que, un cop finalitzat el ball o bé es menja o se l'emporten a casa. En l'actualitat, el ball es fa al interior de la sala polivalent del municipi. Des dels darrers temps, a Copons també es celebra el ball de la Crespella infantil.<\/p> ","codi_element":"08071-182","ubicacio":"Carretera de Ponts, s\/n, 08289","historia":"
Antigament, el ball de la Crespella es ballava en la majoria de festes majors dels pobles de l'Anoia en diferents èpoques de l'any. Sembla ser que en origen es cruspien la crespella mentre ballaven, tot i que ara es menja al final del ball o bé se l'enduen cap a casa. En l'actualitat, aquest ball també es celebra, entre d'altres municipis, a Òdena (el 29 d'abril per Sant Pere Màrtir), a Masquefa (el 15 de maig per Sant Isidre Llaurador) o als Hostalets de Pierola ( el 10 de juliol per Sant Cristòfol). Existeix un paral·lel d'aquest ball fora de la comarca recollit pel folklorista català Joan Amades. Es tracta del ball del Tortell d'Esponellà (Gironès), on es ballava per la Candelera.<\/p> ","coordenades":"41.6363200,1.5192700","utm_x":"376672","utm_y":"4610457","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les imatges i bona part de la informació han estat facilitades pels Bastoners de Copons.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47600","titol":"La comtessa de Lacambra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-comtessa-de-lacambra","bibliografia":"
http:\/\/www.altaanoia.info\/cat\/Histories-del-Territori\/La-comtessa-de-Lacambra<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
'La comtessa de Lacambra venia un o dos cops l'any a la seva casa del carrer de Raval, aquí a Copons, l'actual cal Madora. Tenia per costum venir amb uns cotxes molt grans i els nens i les nenes, encuriosits, anaven al darrera del cotxe que costava de maniobrar en uns carrers tan estrets. La comtessa sempre donava als nens una propina, però un dia no els va voler donar cap cèntim. Els nens es van enfadar i li van fer burles, i la comtessa es va enfadar molt. De resultes de tot això, al vespre van anar a parar a la presó de Copons. Des de la presó, tots els nens i nenes cantaven: -Tots som pops, tots som pops i l'alcalde i la comtessa més que tots' El càstig va durar dues hores, tots tancats a les fosques'.<\/p> ","codi_element":"08071-183","ubicacio":"","historia":"
Segons l'autora d'aquesta història, Emma Vila Serra, els fets ocorregueren quan el seu avi, Ramon Serra, era petit.<\/p> ","coordenades":"41.6365200,1.5186900","utm_x":"376624","utm_y":"4610480","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47601","titol":"Ball de bastons de Copons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-bastons-de-copons","bibliografia":"
ALONSO, M. Rosa et al. (1995). Els balls de bastons. Barcelona: Editorial Alta Fulla. GALÍ SEGUÉS, Montserrat (2009). 'Petita història del ball de bastons a Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 28, p. 5-6. GUDAYOL, Mònica (1999). 'El ball de bastons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 7, p. 6-7. MARTÍ FALGUERA, J. Oriol (2011). 'La ressorgida Colla bastonera de Copons es presenta oficialment i inaugura la seva plaça'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 32, p. 16. MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Sant Sebastià'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 32, p. 16. SOTERAS CORBELLA, Montse (2012). 'Els bastoners de Copons no paren'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 33, p. 15.<\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
El ball de Bastons de Copons es creà com a complement de la celebració de les Caramelles, celebrades per Pasqüetes, juntament amb el ball de Cintes. La dansa més antiga de creació pròpia és el Patatuf. Aquest ball no té lletra per ser cantada i molt probablement la música ja existia, però la coreografia és originària de Copons. Té el seu origen en una dansa infantil molt antiga que es ballava en parelles i picant de mans. En l'actualitat hi ha altres balls de creació pròpia com el Gall i la Gallina i la Pepa, ambdós amb la música tradicional catalana sense versionar i la coreografia adaptada pels Bastoners de Copons. Altres danses que desenvolupen els bastoners són la Pastoreta, el Virolet i el Patufet (o Plaça Gran), tot i que sense adaptar ni versionar. El ball de Bastons de Copons compta amb la música d'un acordió diatònic i, des de l'any 2011, els grallers que acompanyen a la colla també amenitzen els balls.<\/p> ","codi_element":"08071-184","ubicacio":"","historia":"
A Copons, el ball de Bastons s'inicià per les Caramelles de l'any 1964 de la mà del mestre del poble Joan Obradors i de la Colla de Bastoners de Tàrrega, que ensenyaren a ballar la Pepa. Posteriorment, durant la dècada dels anys vuitanta, es tornà a implantar gràcies al contacte de Joan Obradors amb les colles de bastoners de Tàrrega, novament, i Terrassa. D'aquesta colla s'aprengué el Virolet. Durant aquesta època, els Bastoners de Copons participen en diverses trobades fora del municipi, festes majors d'altres poblacions i també per Caramelles. És l'època en la que entre el mestre i la mainada es creen el Patatuf, el Sol, solet i el Cargol, amb la música d'un acordió, algunes gralles o bé amb música gravada. La darrera etapa s'inicia per les Caramelles de l'any 2006. L'any 2010, la colla es consolida i el gener de l'any 2011 es fa la presentació oficial, apadrinada pels Bastoners de Terrassa. En l'actualitat, el ball de Bastons també es celebra per les festes majors de Copons, la del nucli de Sant Pere i en d'altres indrets de la geografia catalana on la colla de bastoners de la vila és convidada. Quant als bastons utilitzats a Copons, cal dir que sempre han estat de fabricació pròpia i pintats amb ratlles blanques i vermelles, que coincideixen amb els colors de la indumentària dels balladors. Tot i això, en els darrers temps, els bastons són tornejats d'alzina. Destaquem un paral·lel del Patatuf al Baix Llobregat i una versió d'aquesta dansa a Badalona.<\/p> ","coordenades":"41.6365200,1.5186900","utm_x":"376624","utm_y":"4610480","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47601-foto-08071-184-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47601-foto-08071-184-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les imatges i bona part de la informació han estat facilitades pels Bastoners de Copons.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["6"]},{"id":"47602","titol":"Ball de cintes de Copons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-cintes-de-copons","bibliografia":"
GUDAYOL, Mònica (1997). 'Ball de Cintes de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 4-5.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
El ball de Cintes de Copons es creà com a complement de la celebració de les Caramelles, celebrades per Pasqüetes, juntament amb el ball de Bastons. La dansa consisteix en una rotllana formada per vuit nois i vuit noies, al centre de la qual hi ha un pal d'uns tres metres d'alçada del que surten les setze cintes que agafen els balladors. A Copons, el ball es celebra a l'exterior, al pla de Missa, tot i que no es pot celebrar cada any donada la dificultat de reunir a setze balladors. Des de l'any 2012, el ball de Cintes també es balla a la festa de final de curs infantil de l'escola del poble. Pel que fa a la música que acompanya el ball, cal dir que té una part idèntica a la quarta part (Farandole Provençale) de la Suite núm. 2 de L'Arlésienne de Bizet. La lletra, en canvi, és la mateixa que es canta des dels anys 70: 'Nostre cor batega ple d'amor pel goig intens de la Pasqua Florida. Nostre cor batega ple d'amor pel goig intens de Crist triumfador. Corrent lleugers pels nostres carrers, dansem un ball ben alegre i ple de vida. Corrent lleugers pels nostres carrers, les caramelles us cantem sincers. Tot cantant, tot dansant, us trenem les caramelles. Tot cantant, tot dansant, amb les cintes voleiant. Cada cinta que teixim d'aquest cant de caramelles és la lletra que escrivim l'himne sant que al cor sentim. Vostres ulls de serenor curulls alceu mirant l'encís de l'obra nostra. Vostres ulls de serenor curulls alceu avui damunt dels nostres rulls. Veureu trenats i ben combinats uns bells colors al davant de casa vostra. Veureu trenats i ben combinats uns bells colors molt ven agermanats. El teixit que em guarnit, desfarem ara amb recança. El teixit que em guarnit, dintre poc veureu marcit. Més en tots perdurarà, son record ple de gaubança, que amb daler ens farà esperar, l'any vinent poder tornar. Dalt l'apost del fresc i humit rebost sabem que hi penja tendre llonganissa. Dalt l'apost del fresc i humit rebost guardeu el ous que l'aviram ha post. Des de els balcons curulleu de dons nostra cistella enflocada que ja frisa. Els vostres dons, ous o dinerons seran el premi de nostres cançons'.<\/p> ","codi_element":"08071-185","ubicacio":"","historia":"
De la mateixa manera que el ball de Bastons, el de Cintes també ha tingut diverses etapes: als anys 60, als 80 i en l'actualitat. En orígen, un cop cantades les Caramelles, es ballava davant de l'església parroquial, juntament amb d'altres danses com el ball de Bastons o el de Faixes, actualment desaparegut. L'any 2013 es va fer un taller pels nens de l'escola de Copons, amb l'objectiu d'ensenyar el Ball de Cintes. Durant aquest taller es va restaurar tant el pal com les cintes que hi van lligades.<\/p> ","coordenades":"41.6365200,1.5186900","utm_x":"376624","utm_y":"4610480","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47602-foto-08071-185-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Les imatges i bona part de la informació han estat facilitades pels Bastoners de Copons.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["6"]},{"id":"47603","titol":"Camí ral de Calaf \/ Camí de la Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ral-de-calaf-cami-de-la-serra","bibliografia":"
CLUB ESCOLAR 3C (1997). 'Carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 2. TORRAS I RIBÉ, J.M. (1993). La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII: els 'Qüestionaris' de Francisco de Zamora i altres descripcions, 1770-1797. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 102, 114, 116. ZAMORA, Francisco de (1973). Diario de los viajes hechos en Cataluña. Barcelona: Ed. Curial, p. 264-265.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"El tram corresponent al corriol és força pedregós i amb risc de caiguda.","descripcio":"
Antic camí de Copons en direcció a Calaf i Prats de Rei, que travessa el terme municipal de sud a nord, o a l'inversa. La via entra dins del terme desde Jorba per sota del pla de les Vinyes, i va en direcció a l'antic camp de futbol, seguint el mateix traçat que la riera Gran. S'endinsa dins del nucli urbà pels carrers de Vilanova, d'Àngel Guimerà i de Sant Magí (antic carrer Major) i surt d'aquest per la plaça de Sant Magí en direcció nord. Un cop creuada la carretera BV-1005 que condueix a Veciana, el camí es transforma en un estret corriol ascendent que voreja el clot del Morinyol i marxa en direcció a la serra de cal Queta, entre feixes i construccions de pedra en sec. Més o menys a l'alçada del corral del General, sota el cim del Morinyol, el traçat connecta amb una pista forestal que neix al barri de la Roquera i va en direcció nord per la serra fins a la masia de cal Queta. Uns metres després de deixar la casa, el camí marxa vers el terme municipal de Veciana. Actualment, la via combina els trams asfaltats i pavimentats, amb els carrers del nucli i les zones de pista de terra. Tot i això destaca, a l'alçada d'un dels corrals enrunats orientats al clot del Morinyol, un possible tram empedrat en sentit ascendent que passa prop de l'edifici. Es tracta de la pròpia roca natural de la zona, lleugerament esglaonada pel pas del temps.<\/p> ","codi_element":"08071-186","ubicacio":"El Morinyol-Serra de cal Queta, 08289","historia":"
El camí es correspon amb una ramificació del camí reial de l'Anoia, que seguia el curs d'aquest riu comunicant el litoral mediterrani amb l'interior peninsular, ja des d'època romana. De fet es tracta d'una ruta secundària que probablement era utilitzada per traginers, vianants i bestiar. L'any 1788, Francisco de Zamora, oïdor de la Reial Audiència de Barcelona, passà per aquesta ruta de tornada de la Vall d'Aran i Andorra, descrivint d'aquesta manera el trajecte entre Calaf i Igualada, passant pels Prats de Rei, Copons i Jorba. Fa referència a que el camí estava sembrat de pins i algunes alzines i s'observaven petits llogarrets pels voltants.<\/p> ","coordenades":"41.6414500,1.5189500","utm_x":"376655","utm_y":"4611027","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47603-foto-08071-186-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47603-foto-08071-186-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47603-foto-08071-186-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47604","titol":"El Morinyol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-morinyol","bibliografia":"
http:\/\/www.creaf.uab.es\/iefc\/pub\/Regions\/SinopsiRF4.htm<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es tracta d'una muntanya de relleu suau que presenta una alçada màxima de 578 m.s.n.m, i està situada a la banda de migdia de la Serra de cal Queta, de la que forma part. Presenta una forma allargassada i està caracteritzada per l'abundant vegetació arbustiva que cobreix la zona, combinada amb alguns especímens d'alzina i pi blanc, tot i que residuals. Tant l'extrem sud-oest com la banda de llevant es troben aterrassades. Aquestes terrasses estan delimitades i caracteritzades per les construccions de pedra seca: feixes, escales, barraques, etc. A les terrasses de la banda de llevant hi ha oliveres i arbres fruiters sobretot. La muntanya és travessada pel bell mig per l'antic camí ral d'Igualada a Calaf i Prats de Rei. Alguns dels topònims que formen part del relleu són la Vinya del Sabater, el Clot del Morinyol o el Balç Fitó. La zona ofereix unes vistes impressionats del nucli urbà i de bona part del terme municipal.<\/p> ","codi_element":"08071-187","ubicacio":"Al nord del nucli urbà de Copons, 08289","historia":"","coordenades":"41.6464900,1.5165600","utm_x":"376466","utm_y":"4611590","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47604-foto-08071-187-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47604-foto-08071-187-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47605","titol":"Gorg de Nafre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-de-nafre","bibliografia":"
http:\/\/www.altaanoia.info\/cat\/Punts-d-Interes\/Gorg-de-Nafre<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es tracta d'un gran clot format en el llit de la Riera Gran, on l'aigua s'entolla i alenteix el seu curs. L'aigua cau per una cascada d'uns cinc metres d'alçada aproximada, que salva el desnivell existent del substrat geològic del riu. En determinades èpoques de l'any, l'aigua cau en dos o tres cascades diferents. El toll presenta una planta més o menys circular d'entre 15 i 18 metres de diàmetre i sempre està ple d'aigua. La zona es caracteritza per una abundant vegetació de ribera que ombreja el gorg. S'hi arriba pel camí de la font de la Vila i compta amb una bassa excavada a la roca natural i situada a escassos metres a llevant d'aquest.<\/p> ","codi_element":"08071-188","ubicacio":"Obaga del Gil, 08289","historia":"","coordenades":"41.6375100,1.5136600","utm_x":"376207","utm_y":"4610598","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47605-foto-08071-188-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47605-foto-08071-188-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47606","titol":"Gorg del Mig \/ Gorg dels Fradrins","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-del-mig-gorg-dels-fradrins","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es tracta d'un gran clot format en el llit de la Riera Gran, on l'aigua s'entolla i alenteix el seu curs. L'aigua cau per una petita cascada, que salva el desnivell existent del substrat geològic del riu. El toll presenta una planta més o menys circular d'uns 20 metres de diàmetre aproximat, i sempre està ple d'aigua. La zona es caracteritza per una abundant vegetació de ribera que ombreja el gorg. El seu accés és molt díficil i en l'actualitat no s'hi pot accedir degut a l'abundant vegetació que l'envolta.<\/p> ","codi_element":"08071-189","ubicacio":"Obaga del Gil, 08289","historia":"","coordenades":"41.6381300,1.5130700","utm_x":"376159","utm_y":"4610667","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47606-foto-08071-189-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47606-foto-08071-189-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47607","titol":"Gorg Salat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-salat","bibliografia":"
http:\/\/www.terrasarda.cat\/?page_id=599<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es tracta d'un clot format en el llit del riu Anoia, on l'aigua s'entolla i alenteix el seu curs. S'hi arriba pel camí d'anar a Jorba, que discorre en paral·lel al riu i es pot agafar desde el Pla de les Vinyes. De fet, el gorg està tocant al terme municipal de Jorba. El toll està completament cobert de vegetació de ribera, de tal manera que el seu accés és pràcticament impossible. Presenta una planta irregular i sempre està ple d'aigua. La característica més destacable d'aquest gorg és que degut al sòl de la zona, l'aigua és salada.<\/p> ","codi_element":"08071-190","ubicacio":"Pla de les Vinyes, 08289","historia":"","coordenades":"41.6205500,1.5251400","utm_x":"377131","utm_y":"4608698","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47607-foto-08071-190-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47607-foto-08071-190-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47608","titol":"Cova del Llop","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cova-del-llop-0","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Hi ha petites esllavissades al terreny situat al voltant de l'element.","descripcio":"
La Cova del Llop està situada a poca distància al nord del nucli urbà de Copons. S'hi arriba per l'antic camí ral d'anar a Calaf, que actualment es correspon amb un corriol ascendent que travessa la muntanya del Morinyol, en direcció a la Serra de cal Queta. La cova està situada a la vessant de llevant d'aquesta muntanya, en un terreny abrupte amb un pendent força pronunciat, damunt de l'antiga carretera d'anar cap a Ponts. Es tracta d'una balma oberta a la roca natural, amb una superfície aproximada d'un metre quadrat. Presenta una gran obertura irregular, en part delimitada per un petit muret de pedra seca refet en diverses ocasions.<\/p> ","codi_element":"08071-191","ubicacio":"El Morinyol, 08289","historia":"","coordenades":"41.6395600,1.5176700","utm_x":"376545","utm_y":"4610819","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47608-foto-08071-191-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47608-foto-08071-191-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47609","titol":"Balç de les Forques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balc-de-les-forques","bibliografia":"
MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 13. SERRA LLACUNA, Ramon (2008). 'El Balç de les Forques'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 25, p. 38.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es tracta d'una muntanya de relleu suau que presenta una alçada màxima de 507 m.s.n.m, i està situada a l'extrem sud-oest del nucli urbà de Copons, formant part de la serra del mateix nom. Presenta una forma lleugerament piramidal, amb la vessant de llevant, encarada al poble, lleugerament carejada. La zona es caracteritza per una abundant vegetació arbustiva que la cobreix combinada amb alguns especímens d'alzina i pi blanc. Pels seus voltants hi ha diverses construccions bastides amb la tècnica de la pedra en sec. En els darrers temps, en el punt més alt, hi ha plantada una senyera i una estelada. S'hi accedeix pel mateix camí que porta a Montpaó i a la Serra de Coma-Rúbia. La zona ofereix unes vistes impressionats del nucli urbà i el seu entorn més immediat.<\/p> ","codi_element":"08071-192","ubicacio":"Serra del Balç de les Forques, 08289","historia":"
A finals del segle XVII, els condemnats a mort eren penjats a les forques que estaven situades en aquest indret.<\/p> ","coordenades":"41.6346100,1.5151100","utm_x":"376322","utm_y":"4610274","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47609-foto-08071-192-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47609-foto-08071-192-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47610","titol":"Riera Gran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-gran","bibliografia":"
http:\/\/www.xtec.cat\/~csoler9\/projecte\/riu%20anoia.htm<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
La riera Gran travessa el terme municipal de Copons de nord a sud, per la banda de ponent del terme. Actualment no presenta un cabal d'aigua gaire important i, pràcticament en la seva totalitat, està cobert per l'abundant vegetació de ribera que creix la zona. Tot i això, es localitzen diversos gorgs en el seu traçat (gord de Nafre, del Mig). Al sud del nucli urbà, sota el balç de les Forques, el cabal s'ajunta amb la riera de Sant Pere, que discorre per la banda de llevant del terme municipal de Copons.<\/p> ","codi_element":"08071-193","ubicacio":"Banda de ponent del terme municipal, 08289","historia":"
La riera Gran (nom del Molí de la Roda al seu pas per Copons) és un dels tres cabals a partir dels quals neix el riu Anoia, ja dins del terme municipal de Jorba. Els altres dos són la riera de Sant Pere, que neix a Calaf, i la de Montmaneu, prop de la Panadella. El cabal d'aquesta riera alimentà els molins actualment localitzats dins del terme municipal durant bona part de l'edat mitjana i tota l'època moderna, contribuint d'aquesta manera al desenvolupament econòmic de la zona.<\/p> ","coordenades":"41.6395300,1.5124700","utm_x":"376112","utm_y":"4610824","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47610-foto-08071-193-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47610-foto-08071-193-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47611","titol":"Riera de Sant Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-sant-pere","bibliografia":"
http:\/\/www.xtec.cat\/~csoler9\/projecte\/riu%20anoia.htm<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
La riera de Sant Pere travessa el terme municipal de Copons de nord a sud, per la banda de llevant. De fet, entra dins del terme per la zona de Comalats, passa prop del nucli de Sant Pere i, al sud del nucli urbà, sota el balç de les Forques, s'ajunta amb la riera Gran, que discorre per la banda de ponent del terme municipal. Actualment no presenta un cabal d'aigua gaire important i, pràcticament en la seva totalitat, està cobert per l'abundant vegetació de ribera que creix a la zona. Tot i això, es localitzen diversos tolls d'aigua i fonts en el seu traçat, tot i que en l'actualitat alguns són de difícil accés o bé s'han perdut.<\/p> ","codi_element":"08071-194","ubicacio":"Banda de llevant del terme municipal, 08289","historia":"
La riera de Sant Pere, originària de Calaf, és un dels tres cabals a partir dels quals neix el riu Anoia, ja dins del terme municipal de Jorba. Els altres dos cursos són la riera Gran, que neix a Sant Martí Sesgueioles, i la de Montmaneu, prop de la Panadella.<\/p> ","coordenades":"41.6411300,1.5212700","utm_x":"376848","utm_y":"4610989","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47611-foto-08071-194-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47611-foto-08071-194-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47612","titol":"Pi del Quildo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pi-del-quildo","bibliografia":"
MACIÀ MARTÍ, Daniel (1992). Arbres de la comarca de l'Anoia: singulars i monumentals. Igualada: Consell Comarcal de l'Anoia, p. 27. http:\/\/www.altaanoia.info\/cat\/Punts-d-Interes\/Pi-Centenari-del-Quildo<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"El tronc central té una part amputada i el ramatge penja fins a terra.","descripcio":"
Exemplar de pi o pinassa ('Pinus nigra sub. Salmanii') força peculiar dins de la seva espècie, donades les grans dimensions que presenta. S'hi arriba per l'antic camí de cal Manset, agafant un trencall a la dreta des de la font de Sant Joan, o bé pel camí de la Rovira, que puja del nucli urbà fins al pi. Presenta una alçada aproximada d'uns 13 metres amb un diàmetre de copa d'uns 4-5 metres, situada a 1,5 metres d'alçada del terra. El pi compta amb un tronc central força ample que puja en ziga-zaga fins a la copa. Una part de la base del tronc està trencada. La copa està completament inclinada vers l'est, amb el ramatge de la part inferior força esclarit i caigut pràcticament fins a terra. S'observen diverses pinyes de mida força petita. Des d'aquesta zona s'observen unes grans vistes de l'altiplà segarrenc.<\/p> ","codi_element":"08071-195","ubicacio":"Rasa del Castellà, 08289","historia":"
Segons diverses informacions, el pi és centenari. El seu entorn és una de les poques zones que es va salvar del gran incendi forestal que assolà el terme l'any 1986. La seva ombra era molt cobejada pels pagesos que treballaven els conreus durant l'estiu o en temps de sega. En l'actualitat, l'arbre és molt popular al municipi, punt de referència i lloc de trobada per fer caminades.<\/p> ","coordenades":"41.6364500,1.5264100","utm_x":"377267","utm_y":"4610462","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47612-foto-08071-195-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47612-foto-08071-195-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"A escassos metres a l'est del pi hi ha les restes d'una antiga construcció de planta rectangular, que actualment ha pedut la coberta, d'un vessant, i bona part de l'estructura.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47613","titol":"Pi de cal Cardenyes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pi-de-cal-cardenyes","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Presenta una forta inclinació vers l'est.","descripcio":"
Exemplar de pi o pinassa ('Pinus nigra sub. Salmanii') situat a la banda de migdia del pla del Batlle i al que s'arriba pel camí de la Muntanya (o de la serra Morena). Per accedir a l'exemplar, cal travessar els camps de conreu que caracteritzen la zona des del mateix camí. Presenta un diàmetre de circumferència d'entre 8 i 10 metres, amb un tronc central força rectilini, que està lleugerament ondulat a la part superior. La copa està completament inclinada vers l'est, amb un ramatge força tupit que presenta una forta caiguda de les branques de la banda de migdia, que pràcticament toquen a terra. S'observen diverses pinyes de mida petita. Des d'aquesta zona s'observen unes grans vistes del pla del Batlle.<\/p> ","codi_element":"08071-196","ubicacio":"Pla del Batlle, 08289","historia":"","coordenades":"41.6359300,1.5341100","utm_x":"377907","utm_y":"4610393","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47613-foto-08071-196-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47613-foto-08071-196-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"A escassos metres del pi hi ha una barraca de pedra seca de grans dimensions integrada en un dels talussos que aterrassen la zona i, sota la copa, un petit dipòsit subterrani bastit amb una volta rebaixada de maons, que actualment està trencat i en desús.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47614","titol":"Alzina del Guix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-del-guix","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Curiós espècimen d'alzina situat al marge nord del camí de la Muntanya (o de la serra Morena), a l'alçada del pla del Batlle i a poca distància del pi del cal Cardenyes. Es tracta d'un exemplar que presenta un diàmetre de circumferència d'uns 13 metres i un tronc central doble amb una única copa. De fet es tracta de dos troncs adossats que han unificat la copa. Aquesta és de grans dimensions i amb un notable brancatge de color verd. Està inclinada vers el camí i bona part del brancatge de migdia toca el sòl del camp de conreu on està situada. L'exemplar està delimitat de la zona de conreu mitjançant un petit mur bastit amb la tècnica de la pedra en sec, que delimita un espai de planta quadrada. Sota la copa, a la banda de llevant del tronc, hi ha una barraca de pedra lligada amb morter, i amb la coberta d'un sol vessant restituïda. Una part de la copa de l'alzina es recolza damunt d'aquesta coberta.<\/p> ","codi_element":"08071-197","ubicacio":"La Muntanya-Pla del Batlle, 08289","historia":"","coordenades":"41.6370400,1.5358300","utm_x":"378053","utm_y":"4610514","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47614-foto-08071-197-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47614-foto-08071-197-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47615","titol":"Ametller dels Vinyals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ametller-dels-vinyals","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Exemplar d'ametller de grans dimensions situat al sud-oest del nucli urbà, al bell mig d'un camp de ceps. Presenta un diàmetre de circumferència aproximat d'uns 14 metres, amb un tronc central força curt tot i que robust. La copa, de grans dimensions, compta amb un notable brancatge i flors blanques en època de florida, a partir de finals del mes de març. S'hi arriba per un camí de terra que neix davant de l'antic camp de futbol, creua la riera Gran i passa pel davant de can Closa (actual Refugi de Copons).<\/p> ","codi_element":"08071-198","ubicacio":"Els Vinyals, 08289","historia":"","coordenades":"41.6270400,1.5181600","utm_x":"376562","utm_y":"4609429","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47615-foto-08071-198-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47615-foto-08071-198-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-05-26 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47616","titol":"Abelleres del camí de la font del Freixe","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/abelleres-del-cami-de-la-font-del-freixe","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"L'interior de les construccions està enrunat.","descripcio":"
Conjunt de tres abelleres situades en un entorn boscós, al costat del camí que porta a la font del Freixe, venint de l'antic camí de cal Manset. Estan integrades dins d'un mur de pedra seca que delimita un dels marges que caracteritzen la zona, d'uns dos metres d'alçada. Es tracta de tres forats de planta quadrada utilitzats per dipositar-hi les arnes o ruscs d'on s'extreia la mel. L'abellera de llevant presenta una obertura rectangular i està bastida amb dues grans lloses de pedra que li fan de coberta. La central presenta el mateix tipus d'obertura i coberta que l'anterior, tot i que les parets laterals estan bastides amb pedres treballades reaprofitades. En aquest sentit destaca una pica de pedra al lateral de ponent de l'obertura. L'abellera de ponent és força diferent de les anteriors donat que està coberta per una petita volta de mig punt bastida en pedra a sardinell, i presenta una llosa plana a mode de mur lateral. Els interiors d'aquests elements estan enrunats actualment.<\/p> ","codi_element":"08071-199","ubicacio":"Camí de la font del Freixe-Camí de la Rovira, 08289","historia":"
Aquestes abelleres són testimoni directe de l'existència d'una arquitectura popular relacionada amb l'home i les abelles.<\/p> ","coordenades":"41.6384500,1.5279600","utm_x":"377400","utm_y":"4610682","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47616-foto-08071-199-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47616-foto-08071-199-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47616-foto-08071-199-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-15 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47617","titol":"Casa del carrer d'Àngel Guimerà, 1 \/ Cal Ganxo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-dangel-guimera-1-cal-ganxo","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer d'Àngel Guimerà'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 19, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 9-10, 31.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"El revestiment de la façana principal està força degradat.","descripcio":"
Edifici entremitgeres de planta rectangular, que presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. Està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada al carrer d'Àngel Guimerà. Compta amb dos portals d'accés rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. El de la banda de migdia és el principal i presenta la llinda gravada amb l'any 1873 i les inicials J.M. El portal central, en canvi, presenta una inscripció gravada a la llinda amb el nom 'PERE' i un any datat dins del segle XVIII. El seu mal estat de conservació fa que sigui de difícil lectura. Al seu costat, a la banda de tramuntana, hi ha un antic portal reformat. Les obertures dels dos pisos superiors continuen amb la mateixa tipologia que les de la planta baixa. Són rectangulars i tenen sortida a balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro decorades. Les del primer pis estan emmarcades en pedra, mentre que les de la segona planta presenten l'emmarcament arrebossat. A les golfes hi ha tres simples finestres rectangulars. La façana està rematada per una cornisa motllurada i presenta un revestiment arrebossat en força mal estat de conservació.<\/p> ","codi_element":"08071-200","ubicacio":"Carrer d'Àngel Guimerà, 1, 08289","historia":"
La casa està situada en el tram més meridional de l'antic camí reial d'Igualada a Calaf i als Prats de Rei (antic carrer Major), prop de la zona de Sòl de Vila o Sòl Carrer (illa formada pels actuals carrers d'Àngel Guimerà, Vilanova i Pere Palomas, tot i que posteriorment aquesta denominació s'apliqués també a tot el traçat del carrer de Vilanova) (Muset 2006: 9-10). Durant la segona meitat del segle XVIII, com a conseqüència del increment de noves construccions, es va anar configurant la futura estructura urbana del municipi, amb la creació de nous carrers i la consolidació i allargament d'altres, com per exemple el carrer Major que acabà desembocant en l'actual carrer d'Àngel Guimerà. Per les datacions establertes als dos portals de l'edifici, és probable que fos construit a mitjans del segle XVIII i reformat a finals del segle XIX. La casa forma part de la mateixa propietat que la casa de cal Ganxo o ca l'Aliguer, situada al carrer de Pere Palomas, número 1.<\/p> ","coordenades":"41.6363300,1.5184300","utm_x":"376602","utm_y":"4610460","any":"1873","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47617-foto-08071-200-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47617-foto-08071-200-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47617-foto-08071-200-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47618","titol":"Escorxador","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escorxador-2","bibliografia":"
SAUMELL GASSÓ, Jordi (2006). 'Protegim el patrimoni històric de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 22, p. 6.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Caldria arranjar els emmarcaments d'algunes obertures.","descripcio":"
Edifici cantoner de grans dimensions i planta rectangular, format per tres cossos adossats. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i cinc xemeneies independents, que també estan cobertes amb teuladetes de dues aigues. Està distribuit en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al carrer de Vilanova. Totes les obertures de l'edifici són rectangulars, han estat reformades i presenten la mateixa ordenació simètrica en tots els paraments. A la façana principal, les obertures de la planta baixa han estat molt transformades, amb la intenció d'adaptar-les al seu ús actual. L'accés principal està situat a la banda de tramuntana d'aquest parament. En aquest punt destaquen dos balcons simples al primer pis i una finestra balconera a la segona planta. Pel que fa als pisos superiors, cal destacar les finestres del primer pis, ja que conserven en bona part les llindes originals bastides en maons disposats a sardinell. Aquest parament està rematat per una cornisa sostinguda amb una solera de llates i bigues de fusta, amb les rajoles decorades amb rombes acolorits. Aquesta cornisa també es documenta a la resta de paraments de l'edifici principal. En general, la construcció deixa l'aparell de l'obra vist, bastit amb pedres sense treballar de diverses mides, disposades irregularment i lligades amb abundant morter. Els cossos auxiliars s'adossen al principal per la banda de migdia i llevant. Es tracta de construccions bastides amb totxos, blocs i cobertes d'uralita, afegides posteriorment.<\/p> ","codi_element":"08071-201","ubicacio":"Carrer de Vilanova, 55, 08289","historia":"
Tenim notícia que en aquest edifici hi havia hagut una fàbrica tèxtil que rebia l'aigua d'una mina que també alimentava el molí fariner de cal Solé i el del Madora, ambdós al carrer del Raval, i finalment també la fàbrica dels Nocs.<\/p> ","coordenades":"41.6345800,1.5187400","utm_x":"376625","utm_y":"4610265","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47618-foto-08071-201-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47618-foto-08071-201-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47618-foto-08071-201-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47619","titol":"Gorg de cal Vilella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-de-cal-vilella","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Gorg situat a escassos metres de la masia de cal Vilella, en l'aiguabarreig de les dues rieres que circulen per la zona. Es tracta d'un petit clot format en el llit de la riera Gran, on l'aigua s'entolla i alenteix el seu curs. L'aigua cau per una petita cascada d'entre 1 i 2 metres d'alçada, que salva el desnivell existent del substrat geològic del riu. El toll presenta una planta més o menys circular d'uns 5 o 6 metres de diàmetre aproximat, i sempre està ple d'aigua. La zona es caracteritza per una abundant vegetació de ribera que ombreja la zona. Al costat hi ha una petita passarel·la que facilita l'accés al gorg.<\/p> ","codi_element":"08071-202","ubicacio":"Carretera BV-1005, km. 2, 08289","historia":"","coordenades":"41.6487500,1.5103100","utm_x":"375950","utm_y":"4611850","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47619-foto-08071-202-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47619-foto-08071-202-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47620","titol":"Corral damunt del pla de les Vinyes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corral-damunt-del-pla-de-les-vinyes","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Una part de la coberta està enrunada.","descripcio":"
Edifici aïllat de planta rectangular, envoltat de camps de conreu i situat a la banda de ponent del Pla de les Vinyes. Està construit en un terreny amb un fort desnivell, organitzat en planta baixa i pis i cobert per una teulada de teula àrab de dues vessants que té la part de tramuntana esfondrada. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal rectangular amb la llinda de fusta, que dóna accés al primer pis de la construcció. Al seu costat hi ha un altre portal rectangular actualment tapiat, que conserva els brancals bastits amb carreus de pedra escairats i un petit arc de descàrrega superior bastit en pedra. La façana de migdia presenta, a la planta baixa, dos arcs de mig punt adovellats que han estat reformats. Tots dos estan tapiats, tot i que un d'ells compta amb una obertura rectangular amb la llinda de fusta, oberta al mig del parament. Al pis hi ha dues simples finestres rectangulars. La resta de façanes presenten simples obertures rectangulars. De la façana de tramuntana destaca un petit forat de ventilació obert a la segona planta i bastit amb una pedra decorada reaprofitada. Al interior, l'espai està cobert per un encanyissat sostingut amb una solera de bigues de fusta. La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars i amb petites pedres utilitzades per falcar les juntes. Per la banda de llevant, el corral compta amb un mur de pedra que delimita una zona per les bèsties.<\/p> ","codi_element":"08071-203","ubicacio":"A la banda de ponent del Pla de les Vinyes, 08289","historia":"","coordenades":"41.6254300,1.5205000","utm_x":"376754","utm_y":"4609247","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47620-foto-08071-203-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47620-foto-08071-203-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47620-foto-08071-203-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"El seu accés és difícil perquè actualment no hi ha cap camí que hi arribi. Cal travessar els camps de conreu que caracteritzen la zona.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47621","titol":"Pou de ca l'Arnau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-ca-larnau","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"El pou està en desús i força enrunat.","descripcio":"
Restes d'un pou aïllat situat al bell mig d'un camp de conreu, a escassa distància al nord-est de la masia de ca l'Arnau, a Viladases. S'hi accedeix pel mateix camí que porta a la masia. Es tracta d'un pou de planta circular que presenta la coberta i bona part de la banda de tramuntana enrunats. Conserva una obertura rectangular encarada a migdia, per on s'extreia l'aigua. Aquesta obertura presenta una llinda plana reaprofitada gravada amb una inscripció força degradada. També compta amb un ampit format per una gran pedra escairada, probablement reaprofitada. Es conserva una de les frontisses de ferro que tancaven aquesta obertura. La construcció és bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars i lligada amb morter de calç.<\/p> ","codi_element":"08071-204","ubicacio":"Viladases-Camí de ca l'Arnau, 08289","historia":"
El sector de Viladases, situat al nord-oest del nucli urbà de Copons, es caracteritza per la presència de diverses masies. Els pagesos de la zona es dedicaven als cultius tradicionals: oliveres, arbres fruiters, cereals i, sobretot, la vinya.<\/p> ","coordenades":"41.6421700,1.4932800","utm_x":"374519","utm_y":"4611144","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47621-foto-08071-204-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47621-foto-08071-204-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47621-foto-08071-204-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47622","titol":"Pou sota la plana de Comalats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-sota-la-plana-de-comalats","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"L'estructura està força enrunada.","descripcio":"
Restes d'un pou aïllat situat a la banda de ponent de la plana de Comalats, a la riba de la riera de Sant Pere. S'hi accedeix per un camí que marxa en direcció oest des de la masia de can Bacardit. Es tracta d'un pou de planta circular que presenta una bona part enrunada. Està bastit en pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter de calç. La part superior està rematada amb maons plans. Al interior, la part de l'estructura soterrada també està feta de maons disposats a pla. Es conserven, al fons de la construcció, les restes d'un tub emprat per fer pujar l'aigua des de la riera.<\/p> ","codi_element":"08071-205","ubicacio":"Plana de Comalats, 08289","historia":"
El pou havia estat utilitzat per regar un camp d'arbres fruiters situat al seu costat.<\/p> ","coordenades":"41.6557000,1.5267300","utm_x":"377330","utm_y":"4612599","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47622-foto-08071-205-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47622-foto-08071-205-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47622-foto-08071-205-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47623","titol":"Pou i bassa de l'hort de cal Manset","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-i-bassa-de-lhort-de-cal-manset","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Estructures que conformen l'hort de l'antiga masia de cal Manset, que està situat al nord de la masia, prop de la rasa dels Ponts. S'hi accedeix per l'antic camí de cal Manset, tot i que l'accés és difícil donada l'abundant vegetació que cobreix la zona. L'hort està delimitat per murs bastits amb la tècnica de la pedra en sec, que delimiten una planta rectangular aterrassada. A la part superior hi ha la bassa, de planta rectangular i bastida en pedra. La part superior està rematada amb lloses de pedra escairades, algunes de les quals estan inclinades a mode de safareig. Al interior s'observen les restes del revestiment arrebossat que protegia les parets de les filtracions d'aigua. Des de la bassa neix una canalització bastida en maons i teula àrab que la connecta amb el pou. Aquest és de planta circular, està bastit en pedra desbastada disposada en filades, amb petites pedres falcant les juntes, i és molt profund (probablement més de 10 metres). És força probable que el pou comptés amb una coberta actualment enrunada. Al costat de la boca del pou es conserva un petit receptacle rectangular de pedra, utilitzat per decantar aigua.<\/p> ","codi_element":"08071-206","ubicacio":"Paratge de la Muntanya-Camí de cal Manset, 08289","historia":"
Es tracta de l'hort de la masia de cal Manset.<\/p> ","coordenades":"41.6410800,1.5358300","utm_x":"378060","utm_y":"4610962","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47623-foto-08071-206-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47623-foto-08071-206-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47623-foto-08071-206-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Al costat de l'hort es conserva una barraca de pedra seca en bon estat de conservació.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47624","titol":"Rec de Sant Magí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rec-de-sant-magi","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"L'estructura està en desús.","descripcio":"
Antic rec situat a l'extrem de tramuntana del nucli urbà, delimitant el nou aparcament situat al costat de la plaça de Sant Magí. El seu recorregut està dividit en dos trams, un situat a la banda de llevant del solar i l'altre a la banda de migdia. El de llevant es correspon amb una canalització rectilínia oberta i delimitada per dos murs de pedra lligada amb morter. Actualment, per l'interior de la canalització hi passa un tub de plàstic que correspon al nou sistema de subministrament de l'aigua. El seu traçat neix sota un alt mur de pedra en el que s'obre una mina subterrània que marxa en direcció nord. Aquesta mina està coberta per un seguit de lloses planes, amb les parets de pedra i una llinda plana reaprofitada a la seva obertura. El tram de migdia del rec és força diferent. Es tracta d'una canalització rectilínia en forma d'U invertida, bastida en pedra lligada amb morter, tot i que hi ha diversos trams reformats recentment. El seu traçat discorre per sota de l'antiga carretera C-1412 i desemboca a la plaça de Sant Magí i el nucli urbà. En aquest darrer tram, la canalització està soterrada. El sistema ha estat reformat i adaptat a les necessitats actuals.<\/p> ","codi_element":"08071-207","ubicacio":"Aparcament de Sant Magí, 08289","historia":"
Antigament, el conducte subministrava aigua a la població.<\/p> ","coordenades":"41.6381500,1.5180000","utm_x":"376570","utm_y":"4610662","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47624-foto-08071-207-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47624-foto-08071-207-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47624-foto-08071-207-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47625","titol":"Basses de Sant Magí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/basses-de-sant-magi","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Conjunt de dues basses situades a la banda de ponent de l'aparcament de terra que hi ha al costat de la plaça de Sant Magí. Es tracta de dues basses de planta rectangular adossades, tot i que estan construides en dos nivells diferents. La inferior és petita i està bastida en pedra irregular lligada amb abundant morter de calç. Per la banda de ponent, la bassa està adossada a un alt mur de pedra que integra un petit refugi excavat al talús del terreny. L'estructura està rematada amb lloses de pedra escairades i inclinades a mode de safareig. La bassa superior s'adossa a la petita per la banda de migdia. És de dimensions més grans i està bastida amb carreus de pedra ben escairats. Unes escales de pedra donen accés a la part superior, que està bastida en maons i presenta un revestiment arrebossat que cobreix bona part de l'estructura. Aquesta bassa està delimitada per una barana de ferro emblanquinada i no se'n permet l'accés.<\/p> ","codi_element":"08071-208","ubicacio":"Aparcament de Sant Magí, 08289","historia":"","coordenades":"41.6384000,1.5178000","utm_x":"376554","utm_y":"4610690","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47625-foto-08071-208-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47625-foto-08071-208-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47625-foto-08071-208-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"El refugi presenta una obertura d'arc rebaixat bastida en pedra. S'endinsa uns dos metres cap al interior del terreny. La seva utilitat no està gens clara: podria ser un magatzem per guardar les eines d'un hort o bé ser un refugi on amagar-se en èpoques de conflicte.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47626","titol":"Camí de la Rovira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-rovira","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XXI","notes_conservacio":"El trams pedregosos dificulten la passejada.","descripcio":"
Camí situat al sud-est del nucli urbà que puja en direcció a la Muntanya, passant pels paratges de la Solanella i la Rovira. El seu traçat s'inicia al marge de llevant de la carretera C-1412, abans d'arribar a l'encreuament per accedir al nucli urbà. De fet, el primer tram es fa per la mateixa pista forestal que porta al pla del Batlle. Uns metres més amunt s'agafa un empinat corriol a l'esquerra que puja en direcció al paratge de la Rovira, passant per darrera de la Caseta del Sec. Desde la Rovira, el traçat creua la rasa del Castellà i continua pujant cap a la font de Freixe, enllaçant uns metres més amunt amb la font de Sant Joan i l'antic camí de cal Manset, que desemboca al paratge de la Muntanya. En general, el traçat del camí es fa sempre per un corriol de terra en sentit ascendent, cobert de vegetació i força pedregós en el seu tram inicial.<\/p> ","codi_element":"08071-209","ubicacio":"Camí de la Rovira, 08289","historia":"
Antigament, aquests paratges estaven aterrassats, amb diverses feixes i construccions de pedra seca i farcits de conreus, vinya i oliveres. És una de les poques zones que no es va cremar durant l'incendi de l'any 1986.<\/p> ","coordenades":"41.6336900,1.5225600","utm_x":"376941","utm_y":"4610161","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47626-foto-08071-209-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47626-foto-08071-209-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47626-foto-08071-209-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47627","titol":"Corral del pla del Batlle","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corral-del-pla-del-batlle","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Edifici aïllat de planta rectangular bastit al bell mig del pla del Batlle, en un terreny en desnivell i envoltat de camps de conreus delimitats per murs de pedra seca. Està organitzat en un sol nivell i presenta la coberta de teula àrab d'un sol vessant, tot i que una bona part d'aquesta ha estat restituïda amb uralita. L'accés principal, situat a la façana de migdia, es correspon amb un gran portal rectangular amb la llinda restituïda, que presenta l'any 1941 i les inicials A.G gravades al damunt. La façana de llevant compta amb dos portals més rectangulars, disposats a diferent nivell i amb els emmarcaments arrebossats. La construcció està bastida en pedra irregular coberta per un revestiment arrebossat que cobreix la totalitat de l'edifici.<\/p> ","codi_element":"08071-210","ubicacio":"Pla del Batlle, 08289","historia":"
És probable que la data gravada damunt del portal d'accés principal fagi referència a la darrera reforma important de la construcció.<\/p> ","coordenades":"41.6328300,1.5367800","utm_x":"378124","utm_y":"4610045","any":"1941","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47627-foto-08071-210-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47627-foto-08071-210-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47627-foto-08071-210-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47628","titol":"Corral del clot del Morinyol 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corral-del-clot-del-morinyol-1","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"La coberta està completament enrunada i les obertures força degradades.","descripcio":"
Edifici aïllat de planta rectangular bastit dalt d'un petita penya, a la banda de llevant del clot del Morinyol. Està organitzat en un sol nivell i en l'actualitat ha perdut tota la coberta, que era d'un sol vessant. La façana principal, situada a la banda de migdia, presenta un portal rectangular que actualment està enrunat. Al seu torn, la façana de tramuntana compta amb una finestra rectangular que conserva la llinda i l'ampit de pedra. A l'interior, l'espai està dividit en dues estances comunicades per una porta mig enrunada que conserva els brancals fets de carreus ben escairats i el marxapeu també. Actualment està completament cobert de vegetació. La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars i amb pedres de mida petita per falcar les juntes.<\/p> ","codi_element":"08071-211","ubicacio":"Clot del Morinyol, 08289","historia":"
La banda de llevant del Morinyol es caracteritza per les abundants construccions bastides en la tècnica de la pedra en sec: barraques, murs, escales, etc. La zona està aterrassada i actualment bona part d'aquests marges estan plens d'oliveres i arbres fruiters, tot i que també n'hi ha d'abandonades. Un tram de l'antic camí ral d'anar a Calaf passa pel costat de l'edifici.<\/p> ","coordenades":"41.6414500,1.5190700","utm_x":"376665","utm_y":"4611027","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47628-foto-08071-211-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47628-foto-08071-211-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47628-foto-08071-211-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47629","titol":"Corral del clot del Morinyol 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corral-del-clot-del-morinyol-2","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"La coberta està completament enrunada.","descripcio":"
Edifici aïllat de planta rectangular adossat a un dels marges de pedra seca que caracteritzen la zona. De fet, bona part de l'edifici aprofita la pedra natural d'aquest talús com a part de la construcció. Està organitzat en un sol nivell i en l'actualitat ha perdut tota la coberta, que era d'un sol vessant. L'accés principal està situat a la façana de migdia i es correspon amb un portal rectangular amb la llinda de pedra monolítica. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un mur que delimita un petit espai descobert, que probablement s'utilitzava per guardar-hi la palla. A l'interior, l'espai està completament cobert de vegetació. La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars i amb pedres de mida petita per falcar les juntes.<\/p> ","codi_element":"08071-212","ubicacio":"Clot del Morinyol, 08289","historia":"
La banda de llevant del Morinyol es caracteritza per les abundants construccions bastides en la tècnica de la pedra en sec: barraques, murs, escales, etc. La zona està aterrassada i actualment bona part d'aquests marges estan plens d'oliveres i arbres fruiters, tot i que també n'hi ha d'abandonades.<\/p> ","coordenades":"41.6406600,1.5170800","utm_x":"376498","utm_y":"4610942","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47629-foto-08071-212-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47629-foto-08071-212-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47629-foto-08071-212-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47630","titol":"Corral del Balç de les Forques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corral-del-balc-de-les-forques","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"La coberta i el portal d'accés estan completament enrunats.","descripcio":"
Edifici aïllat de planta rectangular situat a escassos metres del camí que puja la serra del Balç de les Forques, en direcció Montpaó. Està organitzat en un sol nivell i en l'actualitat ha perdut tota la coberta, que era de dues vessants. L'accés principal, situat a la façana de migdia, està completament enrunat tot i que conserva el brancal de la banda de llevant. L'espai interior està completament cobert de vegetació. La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars i amb pedres de mida petita per falcar les juntes.<\/p> ","codi_element":"08071-213","ubicacio":"Serra del Balç de les Forques, 08289","historia":"","coordenades":"41.6330300,1.5111400","utm_x":"375989","utm_y":"4610104","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47630-foto-08071-213-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47630-foto-08071-213-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47630-foto-08071-213-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47631","titol":"Corral de cal Queta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corral-de-cal-queta","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"La coberta està enrunada.","descripcio":"
Edifici aïllat de planta rectangular situat a uns 250 metres de la masia de cal Queta, al mig d'una zona verda delimitada per diversos camps de conreu. Està organitzat en un sol nivell i en l'actualitat ha perdut tota la coberta, que era d'un sol vessant. L'accés principal, situat a la façana de migdia, és rectangular, amb l'emmarcament arrebossat i la llinda de pedra monolítica. S'observen les restes d'un antic cobert adossat a l'extrem de ponent d'aquest parament. L'espai interior, dividit en dues estances, està completament cobert de vegetació. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç.<\/p> ","codi_element":"08071-214","ubicacio":"A ponent de la masia de cal Queta, 08289","historia":"","coordenades":"41.6578700,1.5138000","utm_x":"376258","utm_y":"4612858","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47631-foto-08071-214-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47631-foto-08071-214-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47631-foto-08071-214-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"A uns 50 metres a llevant del corral hi ha les restes d'una bassa de planta rectangular.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47632","titol":"Escales de pedra seca del Morinyol 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escales-de-pedra-seca-del-morinyol-1","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Escales bastides amb la tècnica de la pedra en sec i situades a la banda de llevant del Morinyol, en una zona aterrassada delimitada per marges, murs de pedra i farcida d'oliveres i ametllers. Les escales són massisses, consten de vuit graons formats per uns gruixuts blocs de pedra perfectament escairats i estan adossades a un dels murs de pedra seca de la zona. De fet, les escales estan integrades dins del mur, fent que la construcció sigui més ampla. Alguns d'aquests graons presenten doble bloc per anivellar l'escala.<\/p> ","codi_element":"08071-215","ubicacio":"Clot del Morinyol, 08289","historia":"
Les construccions de pedra seca de la zona del Morinyol es van construir amb la intenció d'obtenir les instal·lacions adequades per al cultiu de la vinya, de la que pràcticament no en queda cap testimoni. Les escales eren utilitzades per facilitar la comunicació entre les diferents terrassses, facilitant la feina i escurçant distàncies.<\/p> ","coordenades":"41.6418800,1.5177300","utm_x":"376554","utm_y":"4611077","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47632-foto-08071-215-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47632-foto-08071-215-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47632-foto-08071-215-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47633","titol":"Escales de pedra seca del Morinyol 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escales-de-pedra-seca-del-morinyol-2","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 215. Les escales estan formades per sis lloses de pedra plana escairada encastades al marge de pedra.<\/p> ","codi_element":"08071-216","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6420300,1.5173400","utm_x":"376522","utm_y":"4611094","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47634","titol":"Escales de pedra seca del Morinyol 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escales-de-pedra-seca-del-morinyol-3","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 215. Les escales estan formades per sis lloses de pedra planes escairades que estan encastades al marge de pedra.<\/p> ","codi_element":"08071-217","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6421400,1.5174700","utm_x":"376533","utm_y":"4611106","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47635","titol":"Escales de pedra seca del Morinyol 4","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escales-de-pedra-seca-del-morinyol-4","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 215. Les escales estan formades per sis lloses planes de pedra escairades que estan encastades al marge de pedra.<\/p> ","codi_element":"08071-218","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6424100,1.5175600","utm_x":"376541","utm_y":"4611136","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47636","titol":"Barraca del pla del Batlle 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pla-del-batlle-1","bibliografia":"
http:\/\/www.catpaisatge.net\/dossiers\/pedra_seca\/cat\/presentacio_catalunya.php<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"La coberta està enrunada i l'interior ple de vegetació.","descripcio":"
Barraca de pedra seca i planta rectangular, que presenta la coberta de dues vessants completament enrunada. Compta amb un portal d'accés rectangular, que en aquest cas està reformat amb morter de calç. La llinda és plana, estreta i amb l'any 1926 gravat al damunt. A l'interior, cobert de vegetació, es conserva un pedrís per seure. La construcció està bastida en pedra escairada encaixada i disposada en filades més o menys regulars, amb petites pedres falcant les juntes.<\/p> ","codi_element":"08071-219","ubicacio":"Pla del Batlle, 08289","historia":"
La tècnica de la pedra seca o pedra en sec consisteix en encaixar pedres sense utilitzar cap tipus de morter ni argamassa per lligar-les. En ocasions s'utilitza terra per tapar els forats que hi puguin quedar, amb la intenció d'evitar filtracions d'aigua. També es pot utilitzar aquesta terra barrejada amb pedruscall a l'interior dels murs, a mode de reble. A Copons, les barraques de pedra seca estan directament relacionades amb el cultiu de la vinya, tot i que també amb l'agricultura i amb altres usos com l'aixopluc davant les inclemències del temps o com a magatzem per guardar-hi eines. Les de dimensions més grans, fins i tot, també s'utilitzaven com a refugis pels animals.<\/p> ","coordenades":"41.6366900,1.5336100","utm_x":"377867","utm_y":"4610478","any":"1926","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47636-foto-08071-219-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47636-foto-08071-219-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47636-foto-08071-219-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-17 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47637","titol":"Barraca del camí de cal Garsa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-cami-de-cal-garsa","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Enrunada","descripcio":"
Veure fitxa núm. 219. La porta presenta una llinda de fusta i la barraca està arrebossada amb morter de calç.<\/p> ","codi_element":"08071-220","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6600700,1.5173800","utm_x":"376560","utm_y":"4613097","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47638","titol":"Barraca del Corral del General","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-corral-del-general","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Enrunada","descripcio":"
Veure fitxa núm. 219. La part superior del portal està enrunada i conserva la biga de fusta que feia de carener de la coberta.<\/p> ","codi_element":"08071-221","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6440700,1.5192200","utm_x":"376683","utm_y":"4611318","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47639","titol":"Barraca del Meu Pau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-meu-pau","bibliografia":"
RIERA, Antoni (1999). Inventari de masies i construccions en sòl no urbanitzable de Copons. Copons [inèdit].<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Cobert de vegetació i amb l'interior mig ensorrat.","descripcio":"
Edifici aïllat de planta rectangular, format per dos cossos adossats i bastit en un terreny en desnivell, al mig de camps de conreu. Presenta la coberta de teula àrab d'un sol vessant, amb alguna part reformada amb uralita. Les obertures són rectangulars: a la façana de tramuntana hi ha una finestra amb els brancals fets de maons i a migdia un portal obert bastit en pedra. Dóna accés a una quadra coberta per una teulada sobre solera de llates i bigues de fusta. Un portal rectangular emmarcat amb carreus de pedra comunica aquest espai amb l'altre volum. La part de llevant de l'edifici està en força mal estat de conservació. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb abundant morter de calç.<\/p> ","codi_element":"08071-222","ubicacio":"Serra dels Molls, 08289","historia":"
L'edifici faria les funcions d'un corral, tot i que estigui identificat com a barraca.<\/p> ","coordenades":"41.6373400,1.5056300","utm_x":"375538","utm_y":"4610590","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47639-foto-08071-222-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47639-foto-08071-222-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47639-foto-08071-222-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-17 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47640","titol":"Pont dels Nocs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-dels-nocs","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Pont situat damunt del tram final de la rasa del Bel, uns metres abans d'unir-se amb la riera Gran. Es tracta d'una estructura de traçat rectilini damunt de la llera de la rasa, d'uns deu metres de longitud i amb el tram final desviat lleugerament cap a llevant. Està cobert per una volta de canó bastida en pedra desbastada de diverses mides, lligada amb morter de calç i amb pedretes falcant les juntes. Presenta algunes reformes amb ciment a l'interior de l'estructura.<\/p> ","codi_element":"08071-223","ubicacio":"Paratge dels Nocs-Pla de les Vinyes, 08289","historia":"","coordenades":"41.6261800,1.5225400","utm_x":"376925","utm_y":"4609327","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47640-foto-08071-223-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47640-foto-08071-223-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47640-foto-08071-223-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"Al seu costat hi ha una barraca de pedra seca.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47641","titol":"Barraca de la font del Junqueret \/ Jonqueret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-font-del-junqueret-jonqueret","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"La coberta està lleugerament degradada, amb desplaçament d'alguna teula.","descripcio":"
Barraca de pedra seca i planta rectangular, que presenta la coberta de teula àrab d'un sol vessant. Compta amb un portal d'accés rectangular, que en aquest cas està reformat amb morter de calç, amb la llinda de fusta. La construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar, disposada irregularment i amb petites pedres falcant els espais buits.<\/p> ","codi_element":"08071-224","ubicacio":"Sant Pere de Copons-Escaleta de Sant Pere, 08289","historia":"
La tècnica de la pedra seca o pedra en sec consisteix en encaixar pedres sense utilitzar cap tipus de morter ni argamassa per lligar-les. En ocasions s'utilitza terra per tapar els forats que hi puguin quedar, amb la intenció d'evitar filtracions d'aigua. També es pot utilitzar aquesta terra barrejada amb pedruscall a l'interior dels murs, a mode de reble. A Copons, les barraques de pedra seca estan directament relacionades amb el cultiu de la vinya, tot i que també amb l'agricultura i amb altres usos com l'aixopluc davant les inclemències del temps o com a magatzem per guardar-hi eines. Les de dimensions més grans, fins i tot, també s'utilitzaven com a refugis pels animals. En el cas de les barraques amb la coberta de d'un sol vessant del municipi, cal dir que la majoria han estat refetes modernament amb morter de calç.<\/p> ","coordenades":"41.6488800,1.5381100","utm_x":"378265","utm_y":"4611825","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47641-foto-08071-224-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47641-foto-08071-224-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47641-foto-08071-224-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-17 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47642","titol":"Barraca de la font de la Bonamossa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-font-de-la-bonamossa","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 224. Una part de la barraca està bastida en maons lligats amb morter.<\/p> ","codi_element":"08071-225","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6397800,1.5212800","utm_x":"376846","utm_y":"4610839","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47643","titol":"Barraca de la granja Mas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-granja-mas","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 224. És de grans dimensions i ha estat arrebossada.<\/p> ","codi_element":"08071-226","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6492100,1.5221200","utm_x":"376934","utm_y":"4611885","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47644","titol":"Barraca de l'Alzina del Guix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lalzina-del-guix","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 224. Està sota una gran alzina, amb reformes efectuades amb morter.<\/p> ","codi_element":"08071-227","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6370900,1.5358700","utm_x":"378056","utm_y":"4610519","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47645","titol":"Barraca de l'Hort d'en Sala 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lhort-den-sala-1","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 224. És de grans dimensions i presenta un revestiment arrebossat.<\/p> ","codi_element":"08071-228","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6376800,1.5200800","utm_x":"376742","utm_y":"4610607","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47646","titol":"Barraca del Balç de les Forques 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-balc-de-les-forques-3","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"ensorrada en part","descripcio":"
Veure fitxa núm. 224. La coberta, que estava restituïda, està ensorrada.<\/p> ","codi_element":"08071-229","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6336300,1.5081700","utm_x":"375742","utm_y":"4610175","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47647","titol":"Barraca del corral del Cabeça","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-corral-del-cabeca","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"en runes","descripcio":"
Veure fitxa núm. 224. Tota la coberta està ensorrada i es troba en mal estat de conservació.<\/p> ","codi_element":"08071-230","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6347700,1.5329200","utm_x":"377806","utm_y":"4610266","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47648","titol":"Barraca del pla de les Vinyes 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pla-de-les-vinyes-2","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 224. És de grans dimensions, amb reformes efectuades amb morter de calç.<\/p> ","codi_element":"08071-231","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6224900,1.5223700","utm_x":"376904","utm_y":"4608918","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47649","titol":"Barraca del pla del Batlle 7","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pla-del-batlle-7","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 224.<\/p> ","codi_element":"08071-232","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6337400,1.5392700","utm_x":"378333","utm_y":"4610143","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47650","titol":"Barraca prop de cal Manset 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-prop-de-cal-manset-2","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 224. Està en força mal estat de conservació.<\/p> ","codi_element":"08071-233","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6432700,1.5384800","utm_x":"378285","utm_y":"4611202","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47651","titol":"Barraca de la Serra dels Molls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-serra-dels-molls","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 224. Presenta un revestiment exterior arrebossat.<\/p> ","codi_element":"08071-234","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6386800,1.5032100","utm_x":"375339","utm_y":"4610743","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47652","titol":"Barraca d'un vessant de la carretera C-1412, km 50","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-dun-vessant-de-la-carretera-c-1412-km-50","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 224<\/p> ","codi_element":"08071-235","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6498800,1.5197800","utm_x":"376740","utm_y":"4611962","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47653","titol":"Barraca de la Vinya del Sabater","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-vinya-del-sabater","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Barraca de planta rectangular i petites dimensions, oberta al bell mig del parament d'un dels marges de pedra seca que caracteritzen la zona. Consisteix en la sobreposició de pedres escairades de diverses mides, disposades en filades regulars lleugerament inclinades, i amb pedres petites per falcar els espais entre juntes. Presenta una coberta plana formada per una successió de lloses planes de la mateixa mida, de les quals la primera també fa de llinda de la porta, que és d'obertura rectangular. A l'interior es conserven dues fornícules rectangulars obertes a les parets laterals, mentre que la paret del fons està formada pel propi terreny natural de la zona.<\/p> ","codi_element":"08071-236","ubicacio":"Vinya del Sabater, 08289","historia":"
La tècnica de la pedra seca o pedra en sec consisteix en encaixar pedres sense utilitzar cap tipus de morter ni argamassa per lligar-les. En ocasions s'utilitza terra per tapar els forats que hi puguin quedar, amb la intenció d'evitar filtracions d'aigua. També es pot utilitzar aquesta terra barrejada amb pedruscall a l'interior dels murs, a mode de reble. A Copons, les barraques de pedra seca estan directament relacionades amb el cultiu de la vinya, tot i que també amb l'agricultura i amb altres usos com l'aixopluc davant les inclemències del temps o com a magatzem per guardar-hi eines. Les de dimensions més grans, fins i tot, s'utilitzaven com a refugis pels animals. En el cas de les barraques integrades en marges de pedra seca, cal dir que n'hi ha per tot el terme municipal i que, majoritàriament, són de difícil accés. Aquests marges contribuïen a la formació de feixes, guanyant terreny per conrear en zones on el pendent ho feia impossible. Alhora, aquests murs de pedra seca prevenien l'erosió d'aquestes zones i aturaven les avingudes d'aigua de pluja.<\/p> ","coordenades":"41.6428900,1.5146000","utm_x":"376296","utm_y":"4611194","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47653-foto-08071-236-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47653-foto-08071-236-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47653-foto-08071-236-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47654","titol":"Barraca de l'Hort d'en Sala 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lhort-den-sala-2","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"cobert de vegetació","descripcio":"
Veure fitxa núm. 236. Presenta una llinda de pedra plana i ha estat reformada amb morter.<\/p> ","codi_element":"08071-237","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6394900,1.5181300","utm_x":"376583","utm_y":"4610811","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47655","titol":"Barraca de l'Hort d'en Sala 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lhort-den-sala-3","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 236. De dimensions reduïdes i amb una coberta apuntada de lloses planes.<\/p> ","codi_element":"08071-238","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6398500,1.5184600","utm_x":"376611","utm_y":"4610851","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47656","titol":"Barraca del camí de Sant Pere 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-cami-de-sant-pere-3","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 236. L'obertura de la porta és lleugerament piramidal. Hi ha una bassa de planta rectangular i un hort davant seu.<\/p> ","codi_element":"08071-239","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6484000,1.5256800","utm_x":"377229","utm_y":"4611790","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47657","titol":"Barraca del Morinyol 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-morinyol-1","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 236. El portal presenta una llinda plana monolítica protegida per un voladís format per una llosa plana molt prima.<\/p> ","codi_element":"08071-240","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6443900,1.5172500","utm_x":"376519","utm_y":"4611356","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47658","titol":"Barraca del Morinyol 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-morinyol-2","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"coberta enrunada","descripcio":"
Veure fitxa núm. 236. La coberta està completament enrunada.<\/p> ","codi_element":"08071-241","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6431500,1.5163900","utm_x":"376445","utm_y":"4611220","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47659","titol":"Barraca del pont de Sant Pere 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pont-de-sant-pere-2","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 236. Presenta una llinda plana formada per un llosa de pedra i està coberta amb una falsa cúpula.<\/p> ","codi_element":"08071-242","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6480400,1.5212300","utm_x":"376858","utm_y":"4611756","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47660","titol":"Barraca dels Nocs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-dels-nocs","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"coberta de vegetació","descripcio":"
Veure fitxa núm. 236. El portal compta amb una llinda i una porta de fusta.<\/p> ","codi_element":"08071-243","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6262200,1.5224900","utm_x":"376921","utm_y":"4609331","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47661","titol":"Barraca dels Vinyals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-dels-vinyals","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"coberta de vegetació","descripcio":"
Veure fitxa núm. 236. Tancada amb una porta de ferro.<\/p> ","codi_element":"08071-244","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6275000,1.5170800","utm_x":"376473","utm_y":"4609481","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47662","titol":"Barraca sota el camp del Xuclamel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-sota-el-camp-del-xuclamel","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 236. Tot i que el sostre fou reformat amb bigues de ciment, en l'actualitat està esfondrat.<\/p> ","codi_element":"08071-245","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6415400,1.5145200","utm_x":"376286","utm_y":"4611044","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47663","titol":"Barraca del turó de ca l'Arnau 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-turo-de-ca-larnau-1","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Afectada per l'abundant vegetació que cobreix la zona.","descripcio":"
Barraca aïllada de planta circular, bastida en la tècnica de la pedra seca i coberta per una falsa cúpula. Aquest sistema consisteix en la superposició de filades sobreposant lloses o pedres planes, disposades amb la inclinació necessària per evitar les filtracions d'aigua. A la part superior, la cúpula es remata amb una llosa o pedra de cloenda i està recoberta amb terra i pedruscall. L'accés es fa mitjançant una obertura rectangular amb llinda de pedra plana. La construcció està bastida amb pedres escairades de diverses mides, disposades de manera regular i amb pedres petites per falcar els espais entre juntes. L'interior està cobert de vegetació.<\/p> ","codi_element":"08071-246","ubicacio":"Camí de Sant Gabriel, 08289","historia":"
La tècnica de la pedra seca o pedra en sec consisteix en encaixar pedres sense utilitzar cap tipus de morter ni argamassa per lligar-les. En ocasions s'utilitza terra per tapar els forats que hi puguin quedar, amb la intenció d'evitar filtracions d'aigua. També es pot utilitzar aquesta terra barrejada amb pedruscall a l'interior dels murs, a mode de reble. A Copons, les barraques de pedra seca estan directament relacionades amb el cultiu de la vinya, tot i que també amb l'agricultura i amb altres usos com l'aixopluc davant les inclemències del temps o com a magatzem per guardar-hi eines. Les de dimensions més grans, fins i tot, s'utilitzaven com a refugis pels animals. Les barraques cobertes amb el sistema de la falsa cúpula de Copons presenten majoritàriament una planta circular, tot i que també se'n documenten de planta quadrada.<\/p> ","coordenades":"41.6434400,1.4877400","utm_x":"374060","utm_y":"4611294","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47663-foto-08071-246-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47663-foto-08071-246-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47663-foto-08071-246-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-17 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47664","titol":"Barraca del turó de ca l'Arnau 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-turo-de-ca-larnau-2","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 246. La llinda presenta l'any 1921 gravat al centre.<\/p> ","codi_element":"08071-247","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6437600,1.4871800","utm_x":"374014","utm_y":"4611330","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47665","titol":"Barraca prop de cal Manset 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-prop-de-cal-manset-1","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 246. Una de les pedres més grans del interior de la barraca està gravada: 'AÑO 1980'. Pot fer referència a la data de reconstrucció. El portal compta amb un ampli marxapeu i la coberta està cogada amb terra i unes petites lloses a la part superior de la cúpula. Al costat de la porta hi ha unes escales de pedra seca encastades en un dels marges de la zona.<\/p> ","codi_element":"08071-248","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6419300,1.5366500","utm_x":"378130","utm_y":"4611056","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47666","titol":"Barraca de la font de cal Carreras","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-font-de-cal-carreras","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 246. Presenta una petita finestra rectangular i la llinda del portal gravada amb l'any 1894.<\/p> ","codi_element":"08071-249","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6366000,1.4960000","utm_x":"374734","utm_y":"4610522","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47667","titol":"Barraca de la font d'en Dígol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-font-den-digol","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 246. La cúpula és força plana i presenta un portal d'arc rebaixat bastit amb pedra desbastada disposada a sardinell.<\/p> ","codi_element":"08071-250","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6346100,1.5382400","utm_x":"378249","utm_y":"4610241","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47668","titol":"Barraca del pla del Batlle 5","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pla-del-batlle-5","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"coberta de vegetació","descripcio":"
Veure fitxa núm. 246. La cúpula és força plana i està coberta de pedruscall a l'exterior. És de dimensions reduïdes i presenta una porta d'accés d'obertura piramidal, amb la llinda plana constituïda per una de les lloses de la coberta. Té una gran feixa adossada a migdia.<\/p> ","codi_element":"08071-251","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6345300,1.5380300","utm_x":"378231","utm_y":"4610232","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47669","titol":"Barraca del pla del Batlle 6","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pla-del-batlle-6","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Enrunada","descripcio":"
Veure fitxa núm. 246. Presenta una llinda formada per dues lloses superposades. Està força tapada per l'abundant vegetació del camp on es situa i està integrada en una de les feixes de la zona.<\/p> ","codi_element":"08071-252","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6331600,1.5367900","utm_x":"378125","utm_y":"4610082","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47670","titol":"Barraca de la Muntanya 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-muntanya-1","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 246. És de planta quadrada i amb la cúpula coberta per una tapa de lloses de mida mitjana damunt d'un llit de pedruscall.<\/p> ","codi_element":"08071-253","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6391400,1.5393200","utm_x":"378347","utm_y":"4610742","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47671","titol":"Barraca de l'Hort de cal Manset","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lhort-de-cal-manset","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 246. És de planta lleugerament quadrada.<\/p> ","codi_element":"08071-254","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6411800,1.5356400","utm_x":"378045","utm_y":"4610974","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47672","titol":"Barraca del camí de la Casa Nova 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-cami-de-la-casa-nova-1","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 246. L'interior de la cúpula està formada amb lloses de mida mitjana i acaba en un casquet perfecte.<\/p> ","codi_element":"08071-255","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6396800,1.4926500","utm_x":"374461","utm_y":"4610869","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47673","titol":"Barraca del camí de la Casa Nova 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-cami-de-la-casa-nova-2","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"coberta de vegetació","descripcio":"
Veure fitxa núm. 246. La cúpula està coberta de terra i amb una petita llosa central.<\/p> ","codi_element":"08071-256","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6399400,1.4912000","utm_x":"374341","utm_y":"4610900","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47674","titol":"Barraca del camí del pla de Sant Gregori","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-cami-del-pla-de-sant-gregori","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 246.<\/p> ","codi_element":"08071-257","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6434100,1.4952100","utm_x":"374682","utm_y":"4611279","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47675","titol":"Barraca del corral del Bep","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-corral-del-bep","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"coberta està una mica degradada","descripcio":"
Veure fitxa núm. 246. La coberta està una mica degradada, amb un mur de pedra seca que l'envolta.<\/p> ","codi_element":"08071-258","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6362400,1.5018700","utm_x":"375223","utm_y":"4610474","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47676","titol":"Barraca de la Rasa del Bel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-rasa-del-bel","bibliografia":"
http:\/\/www.catpaisatge.net\/dossiers\/pedra_seca\/cat\/presentacio_catalunya.php<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"A l'interior s'observa alguna esllavissada de pedra de la pròpia obra.","descripcio":"
Barraca aïllada de planta rectangular, bastida en la tècnica de la pedra seca i coberta per una volta de canó lleugerament apuntada. La volta està feta mitjançant la successió de filades consecutives de pedra escairada, que van formant l'arc de mig punt a mesura que es van alçant. La meitat de l'accés està tancat per un mur de pedra seca format amb pedres de diverses mides disposades regularment, i amb pedretes falcant les juntes. Aquest mur té una petita obertura a l'extrem de ponent. La barraca està coberta exteriorment per una capa de terra i pedruscall i compta amb una filada de lloses planes que fa de voladís. A l'interior de la barraca hi ha una llosa de pedra molt prima, encastada als murs de tramuntana i llevant, que fa repisa. La construcció està bastida amb pedres escairades i sens treballar de diverses mides, disposades de manera regular. També hi ha pedres petites per falcar els espais entre les juntes.<\/p> ","codi_element":"08071-259","ubicacio":"Tram inicial de la rasa del Bel, 08289","historia":"
La tècnica de la pedra seca o pedra en sec consisteix en encaixar pedres sense utilitzar cap tipus de morter ni argamassa per lligar-les. En ocasions s'utilitza terra per tapar els forats que hi puguin quedar, amb la intenció d'evitar filtracions d'aigua. També es pot utilitzar aquesta terra barrejada amb pedruscall a l'interior dels murs, a mode de reble. A Copons, les barraques de pedra seca estan directament relacionades amb el cultiu de la vinya, tot i que també amb l'agricultura i amb altres usos com l'aixopluc davant les inclemències del temps o com a magatzem per guardar-hi eines. Les de dimensions més grans, fins i tot, s'utilitzaven com a refugis pels animals. De fet, les barraques de Copons cobertes amb volta són de grans dimensions i, un gran nombre d'aquestes, s'utilitzaven precisament per guardar-hi bestiar. Aquest tipus de construcció era força freqüent a la comarca de la Segarra durant el segle XIX.<\/p> ","coordenades":"41.6318400,1.5278200","utm_x":"377376","utm_y":"4609948","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47676-foto-08071-259-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47676-foto-08071-259-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47676-foto-08071-259-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47677","titol":"Barraca de la carretera C-1412, km 50","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-carretera-c-1412-km-50","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Enrunada","descripcio":"
Veure fitxa núm. 259. Es troba en mal estat de conservació, molt tapada per l'abundant vegetació del marge on s'assenta.<\/p> ","codi_element":"08071-260","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6496800,1.5197900","utm_x":"376741","utm_y":"4611940","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47678","titol":"Barraca de cal Cardenyes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-cal-cardenyes","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 259. Presenta tot l'arc d'accés tapiat amb un mur lligat amb morter de calç. En aquest s'obre la porta d'accés, d'obertura rectangular amb la llinda plana. Damunt seu hi ha una petita finestra a mode de forat de ventilació. La barraca està colgada de terra on ha crescut vegetació.<\/p> ","codi_element":"08071-261","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6361100,1.5342500","utm_x":"377919","utm_y":"4610413","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47679","titol":"Barraca de la Muntanya 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-muntanya-2","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Enrunada","descripcio":"
Veure fitxa núm. 259. La porta d'accés està oberta al mur de pedra i morter de calç que tapia l'arc de mig punt. És rectangular i presenta la llinda de fusta. La part posterior del marge de terra on està bastida la barraca es troba mig ensorrat. Està coberta per un túmul de terra amb lliris plantats per donar-li consistència.<\/p> ","codi_element":"08071-262","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6384800,1.5381500","utm_x":"378249","utm_y":"4610670","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47680","titol":"Barraca del Balç de les Forques 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-balc-de-les-forques-1","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Enrunat","descripcio":"
Veure fitxa núm. 259. La barraca està bastida dins d'un marge de pedra seca. L'interior està enrunat.<\/p> ","codi_element":"08071-263","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6329500,1.5092900","utm_x":"375834","utm_y":"4610098","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47681","titol":"Barraca del Balç de les Forques 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-balc-de-les-forques-2","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Enrunat","descripcio":"
Veure fitxa núm. 259. L'interior de la barraca està enrunat i el mur que tapiava l'arc de mig punt de l'accés està enrunat.<\/p> ","codi_element":"08071-264","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6338400,1.5141300","utm_x":"376239","utm_y":"4610189","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47682","titol":"Barraca del Balç de les Forques 4","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-balc-de-les-forques-4","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Enrunat","descripcio":"
Veure fitxa núm. 259. La barraca està força enrunada. Es conserven restes de teula àrab que formaven part de l'estructura.<\/p> ","codi_element":"08071-265","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6335000,1.5080000","utm_x":"375728","utm_y":"4610161","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47683","titol":"Barraca del camí de Sant Pere 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-cami-de-sant-pere-1","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 259. El mur que tapia l'obertura de mig punt està lligat amb morter. El portal és rectangular amb llinda de fusta. Al costat de la porta hi ha un corró de grans dimensions.<\/p> ","codi_element":"08071-266","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6474400,1.5224600","utm_x":"376959","utm_y":"4611688","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47684","titol":"Barraca del camí de Sant Pere 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-cami-de-sant-pere-2","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Presenta vegetació","descripcio":"
Veure fitxa núm. 259. El portal està reformat amb morter de calç. A l'interior hi ha una menjadora pel bestiar.<\/p> ","codi_element":"08071-267","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6474600,1.5225600","utm_x":"376967","utm_y":"4611690","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47685","titol":"Barraca del Clot de la Guinardera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-clot-de-la-guinardera","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 259. La construcció ha estat reformada amb morter de calç. Està completament colgada de terra.<\/p> ","codi_element":"08071-268","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6581000,1.5214100","utm_x":"376892","utm_y":"4612873","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47686","titol":"Barraca prop del gorg Salat 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-prop-del-gorg-salat-1","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 259. La barraca està integrada en un dels murs de pedra seca que caracteritzen la zona.<\/p> ","codi_element":"08071-269","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6215400,1.5238600","utm_x":"377026","utm_y":"4608810","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47687","titol":"Barraca prop del gorg Salat 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-prop-del-gorg-salat-2","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"tota la part davantera enrunada.","descripcio":"
Veure fitxa núm. 259. La barraca presenta tota la part davantera enrunada.<\/p> ","codi_element":"08071-270","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6210700,1.5259800","utm_x":"377202","utm_y":"4608755","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47688","titol":"Barraca del Gudayol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-gudayol","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 259. La barraca està integrada en un dels marges de pedra seca de la zona. Presenta el mur d'accés restituït amb morter i una porta de fusta. Compta amb una xemeneia i una tela de ràfia davantera que fa ombra.<\/p> ","codi_element":"08071-271","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6423500,1.5146600","utm_x":"376300","utm_y":"4611134","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47689","titol":"Barraca del Morinyol 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-morinyol-3","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 259. La barraca és de grans dimensions i està integrada en uns dels marges de pedra seca de la zona.<\/p> ","codi_element":"08071-272","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6464500,1.5174800","utm_x":"376542","utm_y":"4611585","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47690","titol":"Barraca del pla de les Vinyes 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pla-de-les-vinyes-1","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Plena de vegetació","descripcio":"
Veure fitxa núm. 259.<\/p> ","codi_element":"08071-273","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6243500,1.5224500","utm_x":"376914","utm_y":"4609124","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47691","titol":"Barraca del pla del Batlle 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pla-del-batlle-2","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"tapiada i coberta amb terra","descripcio":"
Veure fitxa núm. 259. La volta de la barraca és apuntada, l'accés presenta un terç de l'obertura tapiada i està coberta amb terra i pedra.<\/p> ","codi_element":"08071-274","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6362000,1.5379500","utm_x":"378228","utm_y":"4610418","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47692","titol":"Barraca del pla del Batlle 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pla-del-batlle-3","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 259. La volta és apuntada, la part davantera està ensorrada i coberta de vegetació.<\/p> ","codi_element":"08071-275","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6359000,1.5381000","utm_x":"378240","utm_y":"4610384","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47693","titol":"Barraca del pla del Batlle 4","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pla-del-batlle-4","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Enrunada","descripcio":"
Veure fitxa núm. 259. Una part de l'estructura està ben ensorrada.<\/p> ","codi_element":"08071-276","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6354500,1.5395700","utm_x":"378361","utm_y":"4610332","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47694","titol":"Barraca del pont de Sant Pere 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pont-de-sant-pere-1","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 259. La volta és apuntada, el portal presenta una llinda de fusta i està reformada amb abundant morter de calç. Destaca el ràfec de lloses de pedra planes.<\/p> ","codi_element":"08071-277","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6481800,1.5214700","utm_x":"376878","utm_y":"4611771","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47695","titol":"Barraca d'en Pau Vinella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-den-pau-vinella","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 259. L'accés presenta un quart tapiat amb un mur de pedra seca. A l'interior hi ha un pedrís de pedra.<\/p> ","codi_element":"08071-278","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6577500,1.5342600","utm_x":"377961","utm_y":"4612815","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47696","titol":"Barraca prop de cal Queta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-prop-de-cal-queta","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 259. A l'interior de la barraca hi ha un pedrís de pedra.<\/p> ","codi_element":"08071-279","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6579700,1.5142900","utm_x":"376299","utm_y":"4612868","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47697","titol":"Barraca prop del coll de Pal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-prop-del-coll-de-pal","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Sense sostre","descripcio":"
Veure fitxa núm. 259. La volta és rebaixada i la barraca de grans dimensions. L'accés està pràcticament tapiat, quedant la porta a la banda de tramuntana. Al costat de la construcció hi ha les restes d'un espai rectangular enrunat i una feixa molt ampla formada per la pròpia acumulació de pedres que s'extreuen del terreny.<\/p> ","codi_element":"08071-280","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6458400,1.4807100","utm_x":"373479","utm_y":"4611570","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47698","titol":"Barraca prop del Corral d'en Cabeça","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-prop-del-corral-den-cabeca","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"L'accés està tapiat per l'abundant de la vegetació de la zona","descripcio":"
Veure fitxa núm. 259. La barraca està integrada en un petit cloper de pedra. L'accés està tapiat per l'abundant de la vegetació de la zona. Està colgada de terra amb lliris plantats al damunt.<\/p> ","codi_element":"08071-281","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6339200,1.5327100","utm_x":"377787","utm_y":"4610172","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47699","titol":"Barraca sota el Balç de les Forques","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-sota-el-balc-de-les-forques","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 259. La barraca és de grans dimensions i compta amb dues fornícules rectangulars obertes al mur de ponent. La part davantera està una mica enrunada.<\/p> ","codi_element":"08071-282","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6338400,1.5170000","utm_x":"376478","utm_y":"4610185","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47700","titol":"Barraques del Pinyoner","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraques-del-pinyoner","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Veure fitxa núm. 259. Es tracta d'una barraca doble, amb un pedrís al interior i dues fornícules rectangulars on s'hi ha fet foc. També hi ha un forat de ventilació per fer l'extracció de fums.<\/p> ","codi_element":"08071-283","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.6569000,1.5102100","utm_x":"375957","utm_y":"4612755","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-19 00:00:00","autor_fitxa":"","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47701","titol":"Cal Gili","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-gili","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer de Sant Magí'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 18, p. 16. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 21-22. ORTÍNEZ VIVES, Jaume (2006). 'Copons, un passat únic i un futur singular'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 21 p. 6.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"El revestiment de la façana està força degradat.","descripcio":"
Edifici entremitgeres de planta rectangular, amb jardí posterior. Presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes. La façana principal, orientada al carrer de Sant Magí, disposa d'un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb grans carreus de pedra escairats i la llinda plana. Al costat de migdia hi ha un altre portal rectangular, tot i que reformat. A la banda de tramuntana, en canvi, hi ha dues finestres bessones d'obertura rectangular, emmarcades amb carreus de pedra ben escairats i amb reixes de ferro colat. Les obertures de les dues plantes centrals es repeteixen tipològicament parlant: són rectangulars, estan emmarcades amb carreus de pedra escairats i es van empetitint en funció de la planta que ocupen. Es corresponen amb dues finestres laterals amb els ampits de pedra motllurats i un finestral central amb sortida a un balcó simple. Pel que fa al finestral central de la segona planta, cal dir que és d'arc rebaixat. A les golfes hi ha tres senzilles finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats. La façana està rematada per un petit ràfec de teula àrab i maons plans decorats amb dents de serra pintades. El parament presenta un revestiment arrebossat i pintat en força mal estat de conservació.<\/p> ","codi_element":"08071-284","ubicacio":"Carrer de Sant Magí, 11, 08289","historia":"
Fins a principis del segle XVIII, els conreus de regadiu ocupaven bona part del sector de ponent del carrer de Sant Magí, que antigament es coneixia com el carrer Major. Però a mitjans de segle, entre les dècades de 1740 i 1760, hi ha constància de la reconstrucció de diversos edificis del sector de llevant, sota del carrer del Mur actual. I posteriorment, l'activitat constructiva i especulativa es concentra al Cap de Vila, al sector de tramuntana . Els Gili eren una de les nissagues més destacables i actives de la diàspora coponenca del segle XVIII respecte al comerç espanyol. Juntament amb d'altres famílies coponenques de negociants i comerciants, com els Romeu o els Sans, compraven i venien terrenys de conreu en aquesta zona, invertint-hi els seus capitals (Muset 2006: 21). Probablement fou en Josep Gili, comerciant i cap de la família a mitjans del segle XVIII, qui va fer construir la casa. En els darrers temps, a la casa hi vivien tres germanes solteres de la família Gili, que al morir deixaren la casa a la senyora que les cuidava.<\/p> ","coordenades":"41.6375300,1.5174600","utm_x":"376524","utm_y":"4610594","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47701-foto-08071-284-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47701-foto-08071-284-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47701-foto-08071-284-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47702","titol":"Portal de cal Macià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/portal-de-cal-macia","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2004). 'Renoms de Copons: el carrer Mur'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 17, p. 13.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Portal d'accés principal a l'edifici orientat al carrer del Mur, al costat de l'església parroquial. És d'obertura rectangular i està bastit amb carreus de pedra ben escairats i la llinda plana monolítica. Al centre de la llinda hi ha gravat l'any de construcció, 1757, encerclat per un òval motllurat de pedra.<\/p> ","codi_element":"08071-285","ubicacio":"Carrer del Mur, 1, 08289","historia":"
La senyora que hi vivia anteriorment dóna el nom a la casa. Aquesta es dedicava a cuidar el mossèn del poble.<\/p> ","coordenades":"41.6366800,1.5187200","utm_x":"376627","utm_y":"4610498","any":"1757","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47702-foto-08071-285-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47702-foto-08071-285-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47702-foto-08071-285-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47703","titol":"Portal de cal Semiano","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/portal-de-cal-semiano","bibliografia":"
MUÑOZ, Natàlia (2003). 'Renoms de Copons: el carrer Vilanova'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 16, p. 17. MUSET I PONS, Assumpta (2006). Carrers i cases de Copons. El creixement urbanístic del S. XVIII. Copons: Ajuntament de Copons, p. 25.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"
Portal d'accés principal a l'edifici orientat al carrer de Vilanova. Es tracta d'una obertura d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. A la dovella clau hi ha gravat l'any de construcció, 1749, emmarcant l'anagrama de Crist, 'IHS'.<\/p> ","codi_element":"08071-286","ubicacio":"Carrer de Vilanova, 13, 08289","historia":"
Fins a mitjans del segle XVIII, els terrenys on actualment es troba l'edifici eren propietat de l'església de Santa Maria de Copons, juntament amb el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l'illa de cases compresa entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l'explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d'aquesta propietat, amb la intenció de construïr una nova rectoria al costat del nou temple i així alliberar aquests terrenys davant la demanda creixent de sòl urbanitzable. Entre els anys 1740 i 1765 foren dotze les parcel·les cedides 'a fi y efecte de construhir o fer construhir y edificar casa' (Muset 2006: 25). Aquestes parcel·les es corresponen amb les cases que actualment comprenen des del número 11 al 39 del carrer. De fet, les cases havien de tenir la façana orientada al carrer de Vilanova i mesurar totes el mateix, '50 palms en quadro' (10m x 10m) que equivalien a dos casals (Muset 2006: 25). Posteriorment, entre els anys 1761 i 1765, les cases es van poder allagar gràcies a 'la concessió de la propietat útil d'una nova peça de terra, destinada a corral' (Muset 2006: 25). Tenien la mateixa amplada que les façanes, és a dir, 50 pams, però la profunditat variava en funció de la situació de l'habitatge. En aquest cas, la profunditat era de 25 pams. Finalment, l'any 1789 es va donar permís per transformar aquests corrals en cases, quedant així integrats a la part habitada dels edificis, alhora que també es va permetre annexionar nous patis per la banda posterior dels edificis.<\/p> ","coordenades":"41.6361500,1.5187300","utm_x":"376627","utm_y":"4610439","any":"1749","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47703-foto-08071-286-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47703-foto-08071-286-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47703-foto-08071-286-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47704","titol":"Resclosa i sèquia de la font de la Canal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/resclosa-i-sequia-de-la-font-de-la-canal","bibliografia":"
AMIGÓ, Jordi; MICALÓ, Anna; VILA, Josep M. (1998). 'Els Molins del terme de Copons'. A Arqueologia medieval a l'Anoia (ACRAM). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 23-27.<\/p> ","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Resclosa i sèquia situades damunt del curs de la riera Gran, a l'alçada de la font de la Canal. La resclosa està formada per una gran llosa rectangular de pedra, disposada transversalment respecte el curs del riu. La resclosa eleva el nivell de l'aigua i la desvia fora del seu cabal, en direcció a la sèquia que està situada al seu costat mateix. Aquesta sèquia presenta un traçat inicial rectilini i desemboca en una obertura protegida per una reixa de ferro colat submergida. Des d'aquest punt, l'aigua és deviada en direcció el nucli urbà.<\/p> ","codi_element":"08071-287","ubicacio":"Vinya del Sabater, 08289","historia":"
Tant la resclosa com la sèquia foren construïdes amb la intenció de suministrar aigua a les basses dels molins situats dins del nucli urbà: molí de Dalt, del Mig i de Baix o del Madora. De fet, la sèquia omplia la bassa del molí de Dalt i, des d'aquesta, es feia arribar als altres dos molins.<\/p> ","coordenades":"41.6422300,1.5145000","utm_x":"376286","utm_y":"4611120","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47704-foto-08071-287-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47704-foto-08071-287-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47704-foto-08071-287-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47705","titol":"Escut de ca la Madora \/ Escut dels Estany","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-de-ca-la-madora-escut-dels-estany","bibliografia":"
'Compte de Lacambra'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 3. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2005). 'El molí del Madora'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 4. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer del Raval'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 17.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Element situat a la façana principal de l'edifici, entre la primera planta i el segon pis. Es tracta de l'escut de la família Estany, adaptat d'una forma no gaire heràldica. Presenta les armes de la família, consistents en un estany o llacuna d'aigua on hi neden dos cignes, al centre de l'element. Damunt seu, en un registre independent, hi ha una sèrie d'estrelles que han estat interpretades com una brisura, és a dir, un canvi que es fa a les armes o a l'escut per distingir les diferents branques d'una família. Aquesta representació està encastada al centre d'una cartel·la ornamentada amb garlandes vegetals i rematada per una corona amb decoració floral. La cartel·la està encastada damunt d'una superfície drapejada, que presenta dos petits timbals als extrems inferiors de l'element.<\/p> ","codi_element":"08071-288","ubicacio":"Carrer del Raval, 15, 08289","historia":"
És força probable que l'escut fos creat a partir de la descripció del manuscrit de P. Rigalt del segle XIX: 'Camper d'or, una llacuna o estany d'aigua que neden dos cignes' (Sic) [P. Rigalt, ms] Mr. Tot i això hi ha altres interpretacions del mateix emblema, com per exemple la que es troba al 'Diccionnaire de Renesse' de Jean Van Helmont (1992): 'Estagna Deux Cignes afrontis (nageant sur mer)'. Dels orígens de la família sabem que Pere d'Estany va venir de Montpeller per la reconquesta. Passant per un barranc prop de l'Olleria, es va trobar un grup de sarraïns que portaven una sarraïna a casar-se a Benitraher. Els va escometre i els va posar en precipitada fugida. Per aquesta acció i altres serveis, el rei Jaume I el va premiar concedint-li el poble de Benifloret. En relació a Copons, cal dir que l'escut fa referència a la família Estany, propietària de la casa des de l'any 1869. La primera propietària d'aquest edifici fou Maria Josefa Estany i Pujol. La seva germana Maria Estany Pujol l'hereta el 1906 i,amb la mort d'aquesta darrera l'any 1912, la casa passà a mans de la seva neboda, Maria Teresa Estany i Gimena. Aquesta neboda es casà al cap d'uns anys amb Francesc Lacambra i Lacambra, nomenat comte de Lacambra l'any 1927 per part del rei Alfons XIII, adquirint així el títol nobiliari de comtesa. És probable, tot i que es tracta d'una hipòtesi, que l'escut fos creat pels voltants d'aquesta darrera data.<\/p> ","coordenades":"41.6367300,1.5169900","utm_x":"376483","utm_y":"4610506","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47705-foto-08071-288-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47705-foto-08071-288-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47705-foto-08071-288-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":["BCIN"],"inspire_atribut":["National Monument Record"],"data_modificació":"2025-06-25 00:00:00","autor_fitxa":"Adriana Geladó Prat","autor_element":"","observacions":"La informació referent a aquest element ha estat facilitada per la Societat Catalana de Genealogia.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2131","rel_comarca":["6"]},{"id":"47707","titol":"Marjada de la Rovira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/marjada-de-la-rovira","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Conservació precària","descripcio":"
Es tracta d'un conjunt de bancals bastits amb la tècnica de la pedra seca, per delimitar les parcel·les de cultiu en una zona seca i escarpada. Aquest estil de conreu era habitual en les zones de clima mediterrani, ja que era una manera de combatre l'erosió del sòl. Conformen un conjunt de terrasses que s'estenen per tot el relleu, proporcionant una visió des de lluny com una gran escala que s'enfila per la vessant de la muntanya.<\/p> ","codi_element":"08071-291","ubicacio":"La Rovira","historia":"
Bona part de les muntanyoles que voregen el nucli de Copons tenen les seves vessants aterrassades, repletes de diverses construccions en pedra seca i farcides per feixes on poder-hi conrear. La majoria daten del període de màxima producció de raïm per l'elaboració de vi i la seva exportació, tot i que també era comú el conreu d'arbres fruiters i oliveres. Durant l'èxode rural i amb l'arribada de la fil·loxera, moltes d'aquestes terrasses quedaren en desús i abandonades. La zona de la Rovira és una de les poques zones que no es va cremar durant el gran l'incendi de l'any 1986.<\/p> ","coordenades":"41.6360700,1.5262500","utm_x":"377253","utm_y":"4610420","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47707-foto-08071-291-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47708","titol":"Marjada dels Vinyals","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/marjada-dels-vinyals","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Conservació precària","descripcio":"
Es tracta d'un conjunt de bancals bastits amb la tècnica de la pedra seca, per delimitar les parcel·les de cultiu en una zona seca i escarpada. Aquest estil de conreu era habitual en les zones de clima mediterrani, ja que era una manera de combatre l'erosió del sòl. Conformen un conjunt de terrasses que s'estenen per tot el relleu, proporcionant una visió des de lluny com una gran escala que s'enfila per la vessant de la muntanya.<\/p> ","codi_element":"08071-292","ubicacio":"Vinyals","historia":"
Bona part de les muntanyoles que voregen el nucli de Copons tenen les seves vessants aterrassades, repletes de diverses construccions en pedra seca i farcides per feixes on poder-hi conrear. La majoria daten del període de màxima producció de raïm per l'elaboració de vi i la seva exportació, tot i que també era comú el conreu d'arbres fruiters i oliveres. Durant l'èxode rural i amb l'arribada de la fil·loxera, moltes d'aquestes terrasses quedaren en desús i abandonades.<\/p> ","coordenades":"41.6315000,1.5127400","utm_x":"376119","utm_y":"4609932","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47708-foto-08071-292-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47709","titol":"Marjada del camí de Sant Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/marjada-del-cami-de-sant-pere","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es tracta d'un conjunt de bancals bastits amb la tècnica de la pedra seca, per delimitar les parcel·les de cultiu en una zona seca i escarpada. Aquest estil de conreu era habitual en les zones de clima mediterrani, ja que era una manera de combatre l'erosió del sòl. Conformen un conjunt de terrasses que s'estenen per tot el relleu, proporcionant una visió des de lluny com una gran escala que s'enfila per la vessant de la muntanya.<\/p> ","codi_element":"08071-293","ubicacio":"Camí de Sant Pere","historia":"
Bona part de les muntanyoles que voregen el nucli de Copons tenen les seves vessants aterrassades, repletes de diverses construccions en pedra seca i farcides per feixes on poder-hi conrear. La majoria daten del període de màxima producció de raïm per l'elaboració de vi i la seva exportació, tot i que també era comú el conreu d'arbres fruiters i oliveres. Durant l'èxode rural i amb l'arribada de la fil·loxera, moltes d'aquestes terrasses quedaren en desús i abandonades.<\/p> ","coordenades":"41.6455100,1.5245300","utm_x":"377128","utm_y":"4611470","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47709-foto-08071-293-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47710","titol":"Marjada del Morinyol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/marjada-del-morinyol","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es tracta d'un conjunt de bancals que delimiten peces de terra plana conreada. Conformen un conjunt que va estenent-se per tot el relleu. La seva visió de lluny s'assembla a una escala a la muntanya.<\/p> ","codi_element":"08071-294","ubicacio":"Morinyol","historia":"
Bona part de les muntanyoles que voregen el nucli de Copons tenen les seves vessants aterrassades, repletes de diverses construccions en pedra seca i farcides per feixes on poder-hi conrear. La majoria daten del període de màxima producció de raïm per l'elaboració de vi i la seva exportació, tot i que també era comú el conreu d'arbres fruiters i oliveres. Durant l'èxode rural i amb l'arribada de la fil·loxera, moltes d'aquestes terrasses quedaren en desús i abandonades.<\/p> ","coordenades":"41.6436800,1.5172800","utm_x":"376520","utm_y":"4611277","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47710-foto-08071-294-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47710-foto-08071-294-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47711","titol":"Marjada de la vinya del Sabater","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/marjada-de-la-vinya-del-sabater","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es tracta d'un conjunt de bancals bastits amb la tècnica de la pedra seca, per delimitar les parcel·les de cultiu en una zona seca i escarpada. Aquest estil de conreu era habitual en les zones de clima mediterrani, ja que era una manera de combatre l'erosió del sòl. Conformen un conjunt de terrasses que s'estenen per tot el relleu, proporcionant una visió des de lluny com una gran escala que s'enfila per la vessant de la muntanya.<\/p> ","codi_element":"08071-295","ubicacio":"Vinya del Sabater","historia":"
Bona part de les muntanyoles que voregen el nucli de Copons tenen les seves vessants aterrassades, repletes de diverses construccions en pedra seca i farcides per feixes on poder-hi conrear. La majoria daten del període de màxima producció de raïm per l'elaboració de vi i la seva exportació, tot i que també era comú el conreu d'arbres fruiters i oliveres. Durant l'èxode rural i amb l'arribada de la fil·loxera, moltes d'aquestes terrasses quedaren en desús i abandonades.<\/p> ","coordenades":"41.6430700,1.5139900","utm_x":"376245","utm_y":"4611214","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47711-foto-08071-295-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47712","titol":"Marjada de la riera Gran sota el pla de Simeó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/marjada-de-la-riera-gran-sota-el-pla-de-simeo","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Es tracta d'un conjunt de bancals bastits amb la tècnica de la pedra seca, per delimitar les parcel·les de cultiu en una zona seca i escarpada. Aquest estil de conreu era habitual en les zones de clima mediterrani, ja que era una manera de combatre l'erosió del sòl. Conformen un conjunt de terrasses que s'estenen per tot el relleu, proporcionant una visió des de lluny com una gran escala que s'enfila per la vessant de la muntanya.<\/p> ","codi_element":"08071-296","ubicacio":"Al Pla de Simeó al costat de la Riera Gran","historia":"
Bona part de les muntanyoles que voregen el nucli de Copons tenen les seves vessants aterrassades, repletes de diverses construccions en pedra seca i farcides per feixes on poder-hi conrear. La majoria daten del període de màxima producció de raïm per l'elaboració de vi i la seva exportació, tot i que també era comú el conreu d'arbres fruiters i oliveres. Durant l'èxode rural i amb l'arribada de la fil·loxera, moltes d'aquestes terrasses quedaren en desús i abandonades.<\/p> ","coordenades":"41.6390500,1.5111000","utm_x":"375997","utm_y":"4610772","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47712-foto-08071-296-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47712-foto-08071-296-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47713","titol":"Marjada del pla de les Vinyes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/marjada-del-pla-de-les-vinyes","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Conservació precària","descripcio":"
Es tracta d'un conjunt de bancals bastits amb la tècnica de la pedra seca, per delimitar les parcel·les de cultiu en una zona seca i escarpada. Aquest estil de conreu era habitual en les zones de clima mediterrani, ja que era una manera de combatre l'erosió del sòl. Conformen un conjunt de terrasses que s'estenen per tot el relleu, proporcionant una visió des de lluny com una gran escala que s'enfila per la vessant de la muntanya.<\/p> ","codi_element":"08071-297","ubicacio":"Pla de les Vinyes, tocant al Gorg Salat","historia":"
Bona part de les muntanyoles que voregen el nucli de Copons tenen les seves vessants aterrassades, repletes de diverses construccions en pedra seca i farcides per feixes on poder-hi conrear. La majoria daten del període de màxima producció de raïm per l'elaboració de vi i la seva exportació, tot i que també era comú el conreu d'arbres fruiters i oliveres. Durant l'èxode rural i amb l'arribada de la fil·loxera, moltes d'aquestes terrasses quedaren en desús i abandonades.<\/p> ","coordenades":"41.6206400,1.5256800","utm_x":"377176","utm_y":"4608707","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47714","titol":"Restes del Gorg Salat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/restes-del-gorg-salat","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"En ruïnes","descripcio":"
Estructura d'un possible habitatge actualmente enrunat. Les parets de pedra encara presenten bona part de la seva alçada. Les cantonades presenten pedres caironades.<\/p> ","codi_element":"08071-298","ubicacio":"A prop del Gorg Salat","historia":"","coordenades":"41.6200200,1.5252600","utm_x":"377140","utm_y":"4608639","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47714-foto-08071-298-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47714-foto-08071-298-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47715","titol":"Font al costat de la barraca de les margades del camí de Sant Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-al-costat-de-la-barraca-de-les-margades-del-cami-de-sant-pere","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Font encastada en un mur de pedra seca al costat de la barraca. El sostre és de dues teules verticals formant angle apuntat i la base és una teula árab. El boc és un tub de plàstic que sobresurt del mur.<\/p> ","codi_element":"08071-299","ubicacio":"Camí de Sant Pere","historia":"","coordenades":"41.6447000,1.5246600","utm_x":"377137","utm_y":"4611380","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47716","titol":"Barraca de vinya de Ton Roquera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-de-ton-roquera","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Cobert de vegetació","descripcio":"
Barraca aïllada de planta rectangular, bastida en la tècnica de la pedra seca i coberta per una volta de canó lleugerament apuntada. La volta està feta mitjançant la successió de filades consecutives de pedra escairada, que van formant l'arc de mig punt a mesura que es van alçant. La meitat de l'accés està tancat per un mur de pedra seca format amb pedres de diverses mides disposades regularment, i amb pedretes falcant les juntes. Aquest mur té una petita obertura a l'extrem de ponent. La barraca està coberta exteriorment per una capa de terra i pedruscall i compta amb una filada de lloses planes que fa de voladís. A l'interior de la barraca hi ha una llosa de pedra molt prima, encastada als murs de tramuntana i llevant, que fa repisa. La construcció està bastida amb pedres escairades i sens treballar de diverses mides, disposades de manera regular. També hi ha pedres petites per falcar els espais entre les juntes.<\/p> ","codi_element":"08071-300","ubicacio":"Zona dels Vinyals, prop de Can Closa","historia":"
La tècnica de la pedra seca o pedra en sec consisteix en encaixar pedres sense utilitzar cap tipus de morter ni argamassa per lligar-les. En ocasions s'utilitza terra per tapar els forats que hi puguin quedar, amb la intenció d'evitar filtracions d'aigua. També es pot utilitzar aquesta terra barrejada amb pedruscall a l'interior dels murs, a mode de reble. A Copons, les barraques de pedra seca estan directament relacionades amb el cultiu de la vinya, tot i que també amb l'agricultura i amb altres usos com l'aixopluc davant les inclemències del temps o com a magatzem per guardar-hi eines. Les de dimensions més grans, fins i tot, s'utilitzaven com a refugis pels animals. De fet, les barraques de Copons cobertes amb volta són de grans dimensions i, un gran nombre d'aquestes, s'utilitzaven precisament per guardar-hi bestiar. Aquest tipus de construcció era força freqüent a la zona de l'Alta Anoia durant el segle XIX.<\/p> ","coordenades":"41.6285600,1.5162100","utm_x":"376402","utm_y":"4609600","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47716-foto-08071-300-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"Segueix a la fitxa 259","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47717","titol":"Barraca de vinya de Cubelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-de-cubelles","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Barraca de planta rectangular construïda reseguint un bancal. La seva bastida segueix la tècnica de la pedra seca i la coberta està formada per una volta de canó lleugerament apuntada. La volta està feta mitjançant la successió de filades consecutives de pedra escairada, que van formant l'arc de mig punt a mesura que es van alçant. La meitat de l'accés està tancat per un mur de pedra seca format amb pedres de diverses mides disposades regularment, i amb pedretes falcant les juntes. La barraca està coberta exteriorment per una capa de terra i pedruscall i compta amb una filada de lloses planes que fa de voladís. La construcció està bastida amb pedres escairades i sens treballar de diverses mides, disposades de manera regular. També hi ha pedres petites per falcar els espais entre les juntes.<\/p> ","codi_element":"08071-301","ubicacio":"A prop de Can Closa","historia":"
La tècnica de la pedra seca o pedra en sec consisteix en encaixar pedres sense utilitzar cap tipus de morter ni argamassa per lligar-les. En ocasions s'utilitza terra per tapar els forats que hi puguin quedar, amb la intenció d'evitar filtracions d'aigua. També es pot utilitzar aquesta terra barrejada amb pedruscall a l'interior dels murs, a mode de reble. A Copons, les barraques de pedra seca estan directament relacionades amb el cultiu de la vinya, tot i que també amb l'agricultura i amb altres usos com l'aixopluc davant les inclemències del temps o com a magatzem per guardar-hi eines. Les de dimensions més grans, fins i tot, s'utilitzaven com a refugis pels animals. De fet, les barraques de Copons cobertes amb volta són de grans dimensions i, un gran nombre d'aquestes, s'utilitzaven precisament per guardar-hi bestiar. Aquest tipus de construcció era força freqüent a la zona de l'Alta Anoia durant el segle XIX.<\/p> ","coordenades":"41.6295000,1.5161100","utm_x":"376396","utm_y":"4609705","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"Segueix la descripció de la fitxa 259","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47718","titol":"Barraca de vinya de Tros Rodó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-de-tros-rodo","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Barraca de planta rectangular construïda aprofitant un bancal i formant part d'ell. La seva bastida segueix la tècnica de la pedra seca. La barraca compta amb una filada de lloses planes que fa de voladís. La construcció està bastida amb pedres escairades i sens treballar de diverses mides, disposades de manera regular. També hi ha pedres petites per falcar els espais entre les juntes.<\/p> ","codi_element":"08071-302","ubicacio":"Sota el Balç de les Forques","historia":"
La tècnica de la pedra seca o pedra en sec consisteix en encaixar pedres sense utilitzar cap tipus de morter ni argamassa per lligar-les. En ocasions s'utilitza terra per tapar els forats que hi puguin quedar, amb la intenció d'evitar filtracions d'aigua. També es pot utilitzar aquesta terra barrejada amb pedruscall a l'interior dels murs, a mode de reble. A Copons, les barraques de pedra seca estan directament relacionades amb el cultiu de la vinya, tot i que també amb l'agricultura i amb altres usos com l'aixopluc davant les inclemències del temps o com a magatzem per guardar-hi eines. Les de dimensions més grans, fins i tot, s'utilitzaven com a refugis pels animals. De fet, les barraques de Copons cobertes amb volta són de grans dimensions i, un gran nombre d'aquestes, s'utilitzaven precisament per guardar-hi bestiar. Aquest tipus de construcció era força freqüent a la zona de l'Alta Anoia durant el segle XIX.<\/p> ","coordenades":"41.6318700,1.5154100","utm_x":"376342","utm_y":"4609969","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47719","titol":"Barraca de vinya de Marginet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-de-marginet","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Barraca de planta rectangular construïda aprofitant un bancal i formant part d'ell. La seva bastida segueix la tècnica de la pedra seca. La barraca compta amb una filada de lloses planes que fa de voladís. La construcció està bastida amb pedres escairades i sens treballar de diverses mides, disposades de manera regular. També hi ha pedres petites per falcar els espais entre les juntes.<\/p> ","codi_element":"08071-303","ubicacio":"Vinya del Marginet\/ Sota el Balç de les Forques","historia":"
La tècnica de la pedra seca o pedra en sec consisteix en encaixar pedres sense utilitzar cap tipus de morter ni argamassa per lligar-les. En ocasions s'utilitza terra per tapar els forats que hi puguin quedar, amb la intenció d'evitar filtracions d'aigua. També es pot utilitzar aquesta terra barrejada amb pedruscall a l'interior dels murs, a mode de reble. A Copons, les barraques de pedra seca estan directament relacionades amb el cultiu de la vinya, tot i que també amb l'agricultura i amb altres usos com l'aixopluc davant les inclemències del temps o com a magatzem per guardar-hi eines. Les de dimensions més grans, fins i tot, s'utilitzaven com a refugis pels animals. De fet, les barraques de Copons cobertes amb volta són de grans dimensions i, un gran nombre d'aquestes, s'utilitzaven precisament per guardar-hi bestiar. Aquest tipus de construcció era força freqüent a la zona de l'Alta Anoia durant el segle XIX.<\/p> ","coordenades":"41.6329800,1.5159200","utm_x":"376387","utm_y":"4610091","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47719-foto-08071-303-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47720","titol":"Barraca de vinya sota la Caseta del Sec","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-sota-la-caseta-del-sec","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Barraca de planta rectangular construïda aprofitant un bancal i formant part d'ell. La seva bastida segueix la tècnica de la pedra seca. La barraca compta amb una filada de lloses planes que fa de voladís i de coberta que en aquesta construcció és molt estreta. La construcció està bastida amb pedres escairades i sens treballar de diverses mides, disposades de manera regular. També hi ha pedres petites per falcar els espais entre les juntes.<\/p> ","codi_element":"08071-304","ubicacio":"A prop de la Caseta del Sec","historia":"
La tècnica de la pedra seca o pedra en sec consisteix en encaixar pedres sense utilitzar cap tipus de morter ni argamassa per lligar-les. En ocasions s'utilitza terra per tapar els forats que hi puguin quedar, amb la intenció d'evitar filtracions d'aigua. També es pot utilitzar aquesta terra barrejada amb pedruscall a l'interior dels murs, a mode de reble. A Copons, les barraques de pedra seca estan directament relacionades amb el cultiu de la vinya, tot i que també amb l'agricultura i amb altres usos com l'aixopluc davant les inclemències del temps o com a magatzem per guardar-hi eines. Les de dimensions més grans, fins i tot, s'utilitzaven com a refugis pels animals. De fet, les barraques de Copons cobertes amb volta són de grans dimensions i, un gran nombre d'aquestes, s'utilitzaven precisament per guardar-hi bestiar. Aquest tipus de construcció era força freqüent a la zona de l'Alta Anoia durant el segle XIX.<\/p> ","coordenades":"41.6307400,1.5232300","utm_x":"376991","utm_y":"4609832","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47721","titol":"Barraca de vinya del camí de Sant Pere 4","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-del-cami-de-sant-pere-4","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Barraca aïllada de planta rectangular, bastida en la tècnica de la pedra seca i coberta per una volta de canó lleugerament apuntada. La volta està feta mitjançant la successió de filades consecutives de pedra escairada, que van formant l'arc de mig punt a mesura que es van alçant. La meitat de l'accés està tancat per un mur de pedra seca format amb pedres de diverses mides disposades regularment, i amb pedretes falcant les juntes. Aquest mur té una petita obertura a l'extrem de ponent. La barraca està coberta exteriorment per una capa de terra i pedruscall i compta amb una filada de lloses planes que fa de voladís. A l'interior de la barraca hi ha una llosa de pedra molt prima, encastada als murs de tramuntana i llevant, que fa repisa. La construcció està bastida amb pedres escairades i sens treballar de diverses mides, disposades de manera regular. També hi ha pedres petites per falcar els espais entre les juntes.<\/p> ","codi_element":"08071-305","ubicacio":"Entre el camí de Sant Pere i la carretera C-1412","historia":"
La tècnica de la pedra seca o pedra en sec consisteix en encaixar pedres sense utilitzar cap tipus de morter ni argamassa per lligar-les. En ocasions s'utilitza terra per tapar els forats que hi puguin quedar, amb la intenció d'evitar filtracions d'aigua. També es pot utilitzar aquesta terra barrejada amb pedruscall a l'interior dels murs, a mode de reble. A Copons, les barraques de pedra seca estan directament relacionades amb el cultiu de la vinya, tot i que també amb l'agricultura i amb altres usos com l'aixopluc davant les inclemències del temps o com a magatzem per guardar-hi eines. Les de dimensions més grans, fins i tot, s'utilitzaven com a refugis pels animals. De fet, les barraques de Copons cobertes amb volta són de grans dimensions i, un gran nombre d'aquestes, s'utilitzaven precisament per guardar-hi bestiar. Aquest tipus de construcció era força freqüent a la zona de l'Alta Anoia durant el segle XIX.<\/p> ","coordenades":"41.6467900,1.5210700","utm_x":"376842","utm_y":"4611617","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"Segueix la descripció de la fitxa 259","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47722","titol":"Barraca de vinya dels Molls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-dels-molls","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Barraca aïllada de pedra, molt refeta amb maons, que presenta una coberta de teula àrab.<\/p> ","codi_element":"08071-306","ubicacio":"Pla de Simeó, prop del Circ a les Feixes","historia":"
La tècnica de la pedra seca o pedra en sec consisteix en encaixar pedres sense utilitzar cap tipus de morter ni argamassa per lligar-les. En ocasions s'utilitza terra per tapar els forats que hi puguin quedar, amb la intenció d'evitar filtracions d'aigua. També es pot utilitzar aquesta terra barrejada amb pedruscall a l'interior dels murs, a mode de reble. A Copons, les barraques de pedra seca estan directament relacionades amb el cultiu de la vinya, tot i que també amb l'agricultura i amb altres usos com l'aixopluc davant les inclemències del temps o com a magatzem per guardar-hi eines. Les de dimensions més grans, fins i tot, s'utilitzaven com a refugis pels animals. De fet, les barraques de Copons cobertes amb volta són de grans dimensions i, un gran nombre d'aquestes, s'utilitzaven precisament per guardar-hi bestiar. Aquest tipus de construcció era força freqüent a la zona de l'Alta Anoia durant el segle XIX.<\/p> ","coordenades":"41.6407000,1.5082700","utm_x":"375764","utm_y":"4610960","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47723","titol":"Barraca de vinya prop de l'Hostal del Vent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-prop-de-lhostal-del-vent","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Barraca de planta rectangular construïda aprofitant un bancal i formant part d'ell. La seva bastida segueix la tècnica de la pedra seca. La barraca compta amb una filada de lloses planes que fa de voladís. La construcció està bastida amb pedres escairades i sens treballar de diverses mides, disposades de manera regular. També hi ha pedres petites per falcar els espais entre les juntes.<\/p> ","codi_element":"08071-307","ubicacio":"Prop del Camí de Veciana a Santa Maria del Camí. Al límit amb el Terme Municipal de Veciana","historia":"
La tècnica de la pedra seca o pedra en sec consisteix en encaixar pedres sense utilitzar cap tipus de morter ni argamassa per lligar-les. En ocasions s'utilitza terra per tapar els forats que hi puguin quedar, amb la intenció d'evitar filtracions d'aigua. També es pot utilitzar aquesta terra barrejada amb pedruscall a l'interior dels murs, a mode de reble. A Copons, les barraques de pedra seca estan directament relacionades amb el cultiu de la vinya, tot i que també amb l'agricultura i amb altres usos com l'aixopluc davant les inclemències del temps o com a magatzem per guardar-hi eines. Les de dimensions més grans, fins i tot, s'utilitzaven com a refugis pels animals. De fet, les barraques de Copons cobertes amb volta són de grans dimensions i, un gran nombre d'aquestes, s'utilitzaven precisament per guardar-hi bestiar. Aquest tipus de construcció era força freqüent a la zona de l'Alta Anoia durant el segle XIX.<\/p> ","coordenades":"41.6418400,1.4797500","utm_x":"373391","utm_y":"4611128","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47723-foto-08071-307-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47724","titol":"Barraca de vinya del camí de la Casa Nova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-del-cami-de-la-casa-nova","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Barraca aïllada de planta circular. La bastida segueix la tècnica de la pedra seca i està coberta per una falsa cúpula tapada per adob. L'accés es fa mitjançant una obertura rectangular amb llinda de pedra plana. La construcció està bastida amb pedres escairades de diverses mides, disposades de manera regular i amb pedres petites per falcar els espais entre juntes. L'interior està cobert de vegetació.<\/p> ","codi_element":"08071-308","ubicacio":"Camí de la Casa Nova a Cal Xicot Gros. Prop del Terme Municipal de Jorba","historia":"
La tècnica de la pedra seca o pedra en sec consisteix en encaixar pedres sense utilitzar cap tipus de morter ni argamassa per lligar-les. En ocasions s'utilitza terra per tapar els forats que hi puguin quedar, amb la intenció d'evitar filtracions d'aigua. També es pot utilitzar aquesta terra barrejada amb pedruscall a l'interior dels murs, a mode de reble. A Copons, les barraques de pedra seca estan directament relacionades amb el cultiu de la vinya, tot i que també amb l'agricultura i amb altres usos com l'aixopluc davant les inclemències del temps o com a magatzem per guardar-hi eines. Les de dimensions més grans, fins i tot, s'utilitzaven com a refugis pels animals. De fet, les barraques de Copons cobertes amb volta són de grans dimensions i, un gran nombre d'aquestes, s'utilitzaven precisament per guardar-hi bestiar. Aquest tipus de construcció era força freqüent a la zona de l'Alta Anoia durant el segle XIX.<\/p> ","coordenades":"41.6375100,1.4884500","utm_x":"374107","utm_y":"4610634","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"Segueix l'estructura de la fitxa 246","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47725","titol":"Corral del clot del Morinyol 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/corral-del-clot-del-morinyol-3","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"Cobert per vegetació","descripcio":"
Edifici aïllat de planta rectangular bastit dalt d'una petita penya, organitzat en un sol nivell i la coberta totalment desapareguda, la qual era a una sola vessant. La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposades en filades regulars i pedres de mida petita per falcar les juntes.<\/p> ","codi_element":"08071-309","ubicacio":"Clot del Morinyol","historia":"
La banda de llevant del Morinyol es caracteritza per les abundants construccions bastides en la tècnica de la pedra en sec: barraques, murs, escales, etc. La zona està aterrassada i actualment bona part d'aquests marges estan plens d'oliveres i arbres fruiters, tot i que també n'hi ha d'abandonades.<\/p> ","coordenades":"41.6458100,1.5192900","utm_x":"376692","utm_y":"4611511","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47725-foto-08071-309-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47725-foto-08071-309-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47725-foto-08071-309-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47726","titol":"Cisterna al Costat de la Torre dels Hereus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cisterna-al-costat-de-la-torre-dels-hereus","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert de vegetació i sense ús","descripcio":"
Cisterna rectangular, 5,5 m per 4, al costat de Torre Hereus. Construida amb pedres encara conserva restes del revestiment de calç. Actualment es troba abandonada i plena de vegetació.<\/p> ","codi_element":"08071-310","ubicacio":"Solà de la Torre","historia":"","coordenades":"41.6506400,1.4408700","utm_x":"370171","utm_y":"4612162","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47727","titol":"Forn de Guix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-guix","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Abandonat","descripcio":"
Forn de guix de planta rectangular, 4 x 3 m, que encara conserva bona part de l'estructura original. L'obra està feta amb maçoneria i, el marc de la seva obertura està composta per maons. La zona on es troba el forn és rica en guix, i segurament formava part d'una petita guixera.<\/p> ","codi_element":"08071-311","ubicacio":"Prop de la Rasa del Bel, a les Muntanyes de les Vinyes","historia":"
A Catalunya bona part de les formacions terciàries i triàsiques que ocupen gairebé la totalitat de la Depresió Central, la Serralada Transversal, i les extensions properes a elles; van ser creades per materials dipositats en un mar comprès entre el Pirineu i l'antic Massis Catalano-Balear. A causa del plegament alpí, aquest mar interior va quedar tancat com un gran llac; va ser en aquest moment quan es van anar dipositant, per evaporació i preparació, capes de sals de guixos, com les que hi ha en aquesta petita zona de la Muntanya de les Vinyes. Els forns de guix són elements recarmables exponents de l'arqueologia industrial, ja que es troben al peu de les pedreres prop del lloc d'extracció.<\/p> ","coordenades":"41.6289600,1.5235300","utm_x":"377013","utm_y":"4609634","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"Al seu costat hi ha una petita barraca de vinya que possiblement tenia relació amb el forn de guix.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47728","titol":"Barraca de les margades del camí de Sant Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-les-margades-del-cami-de-sant-pere","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Barraca de pedra seca amb les pedres de base de grans proporcions i la teulada plana amb pedres més petites ajuntades amb argamassa . A l'interior presenta una volta apuntada amb lloses. La porta és rectangular amb llinda de pedra.<\/p> ","codi_element":"08071-312","ubicacio":"Situada a les margades del camí de Sant Pere","historia":"
La tècnica de la pedra seca o pedra en sec consisteix en encaixar pedres sense utilitzar cap tipus de morter ni argamassa per lligar-les. En ocasions s'utilitza terra per tapar els forats que hi puguin quedar, amb la intenció d'evitar filtracions d'aigua. També es pot utilitzar aquesta terra barrejada amb pedruscall a l'interior dels murs, a mode de reble. A Copons, les barraques de pedra seca estan directament relacionades amb el cultiu de la vinya, tot i que també amb l'agricultura i amb altres usos com l'aixopluc davant les inclemències del temps o com a magatzem per guardar-hi eines. Les de dimensions més grans, fins i tot, s'utilitzaven com a refugis pels animals. De fet, les barraques de Copons cobertes amb volta són de grans dimensions i, un gran nombre d'aquestes, s'utilitzaven precisament per guardar-hi bestiar. Aquest tipus de construcció era força freqüent a la zona de l'Alta Anoia durant el segle XIX.<\/p> ","coordenades":"41.6447000,1.5246600","utm_x":"377137","utm_y":"4611380","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47728-foto-08071-312-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47729","titol":"Font de la Torre dels Hereus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-torre-dels-hereus","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Coberta de vegetació","descripcio":"
Es situa al Roural en l'intersecció entre la Rasa de la Coma i la Rasa de la Font de la Torre, al límit de propietats de Ramón Segalà, tocant al terme municipal de Sant Guim de Freixenet. Actualment la font no raja, però conserva una barraca enrunada de pedra seca al seu costat, i el mur on hi està encastada tot i no conservar-se la seva surgència d'aigua.<\/p> ","codi_element":"08071-313","ubicacio":"Camí del Clot de la Coma, entre la rasa de la Coma i la de la Font de la Torre","historia":"","coordenades":"41.6467500,1.4474900","utm_x":"370714","utm_y":"4611721","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47729-foto-08071-313-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47730","titol":"Barraca de vinya al costat del forn de guix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vinya-al-costat-del-forn-de-guix","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Barraca aïllada de planta circular, tot i semblar estar vinculada amb el forn de guix que té a prop. La bastida segueix la tècnica de la pedra seca i està coberta per una falsa cúpula tapada per adob. L'accés es fa mitjançant una obertura rectangular amb llinda de pedra plana. La construcció està bastida amb pedres escairades de diverses mides, disposades de manera regular i amb pedres petites per falcar els espais entre juntes. L'interior està cobert de vegetació.<\/p> ","codi_element":"08071-314","ubicacio":"Entre la carretera C-1412 i la Rasa del Bel","historia":"
La tècnica de la pedra seca o pedra en sec consisteix en encaixar pedres sense utilitzar cap tipus de morter ni argamassa per lligar-les. En ocasions s'utilitza terra per tapar els forats que hi puguin quedar, amb la intenció d'evitar filtracions d'aigua. També es pot utilitzar aquesta terra barrejada amb pedruscall a l'interior dels murs, a mode de reble. A Copons, les barraques de pedra seca estan directament relacionades amb el cultiu de la vinya, tot i que també amb l'agricultura i amb altres usos com l'aixopluc davant les inclemències del temps o com a magatzem per guardar-hi eines. Les de dimensions més grans, fins i tot, s'utilitzaven com a refugis pels animals. De fet, les barraques de Copons cobertes amb volta són de grans dimensions i, un gran nombre d'aquestes, s'utilitzaven precisament per guardar-hi bestiar. Aquest tipus de construcció era força freqüent a la zona de l'Alta Anoia durant el segle XIX.<\/p> ","coordenades":"41.6289600,1.5235300","utm_x":"377013","utm_y":"4609634","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"Segueix l'estructura de la fitxa 246","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47731","titol":"Font de les Fontanelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-les-fontanelles","bibliografia":"
MERCADAL SEGURA, Elisenda (2011). 'Fonts dels voltants de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 31, p. 10-11. VILUMARA BURRIA, Rut; MONTES, Carlos (2012). Recerca de les fonts del terme de Copons i rodalies. Treball de recerca de 2n Batxillerat IES Pere Vives Vich. Igualada [inèdit].<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"
Font de clot emmarcada en una estructura de pedra rectangular formant una petita capella de Font de clot emmarcada en una estructura de planta rectangular, formada per pedres mitjanes i grans perfectament encaixades sense necessitat d'argamassa (tècnica de la pedra en sec). La coberta està formada per una gran llosa plana, recoberta per la part exterior de vegetació. El paratge del voltant de la font està condicionat i situat, sota l'ombra de la vegetació del bosc.<\/p> ","codi_element":"08071-315","ubicacio":"Sota el Pi del Quildo, a la capçalera de la Rasa del Bel.","historia":"
Era utilitzada pels pagesos que tenien els camps de cultiu a la zona i pels traginers, per anar-se a refrescar durant les hores més dures del dia o per fer-hi una petita parada en el seu llarg trajecte.<\/p> ","coordenades":"41.6362200,1.5253700","utm_x":"377180","utm_y":"4610438","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47732","titol":"Pont del Bel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-del-bel","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Només hi passa un camí de poca amplada","descripcio":"
Pont d'arc de mig punt amb un sol ull, construït amb pedres i reforços d'argamassa sobretot a l'intradós i l'arc està construït per dovelles de pedra treballada. El tauler és més estret que la base i es fonamenta directament a la roca de la llera.<\/p> ","codi_element":"08071-316","ubicacio":"Rasa del Bel","historia":"
Per aquest pont és per on hi passava l'antic Camí Ral d'anada a Calaf, el qual era utilitzat pels comerciants i traginers de la zona.<\/p> ","coordenades":"41.6288500,1.5241600","utm_x":"377065","utm_y":"4609621","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47732-foto-08071-316-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47732-foto-08071-316-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47733","titol":"Goigs a llaor de Sant Magí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-a-llaor-de-sant-magi","bibliografia":"
MUÑOZ PALLARÈS, Carles (2015). 'Goigs a lloar de Sant Magí, venerat al pedronet de Copons'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 40, pp. 5-7. https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sant_Mag%C3%AD<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Composició poètica que advocava Sant Magí. Es disposa per estrofes, la primera (entrada) i la darrera (tornada o final) de quatre versos, essent el tercer i el quart la rescobla que es va repetint després de totes les altres estrofes, que són de sis versos.<\/p> ","codi_element":"08071-317","ubicacio":"","historia":"
Sant Magí va ser un ermità del segle III, nascut a Tarragona. Retirat a una cova al nord de la Brufaganya (a l'actual terme de Pontils), va fer-hi vida eremítica durant trenta anys. En arribar el prefecte Dacià a Tarragona es va iniciar la persecució dels cristians, d'acord amb l'edicte de l'emperador Maximià. Dacià, veient que les prèdiques i miracles de Magí convertien molta gent al cristianisme, el féu anar a buscar amb l'objectiu de fer-li abjurar de la seva religió; en no assolir-ho, el feu empresonar i finalment assassinar. La seva mort se situa entre l'any 296 i el 306. Al lloc del martiri es va aixecar l'actual Santuari de Sant Magí de Brufaganya. El 25 d'abril de 2015, a l'església de Copons, es va presentar la primera edició dels Goigs a llaor de Sant Magí, venerant al pedronet de Copons, promoguts per Gogistes Tarragonins i la Parròquia de Santa Maria de Copons. Després de la recuperació del pedró de Copons l'any 2011 i la posterior benedicció de l'actual imatge el 2013, l'edició d'aquests goigs apareix amb el desig d'honrar a Sant Magí, tot acompanyant les celebracions que li són dedicades, destacant-ne la ja tradicional benedicció i repartiment de l'aigua miraculosa que es duu a terme per la festa major d'estiu. Amb l'edició dels Goigs a llaor de Sant Magí, venerat al pedronet de Copons, Copons va reprendre la tradició gogística.<\/p> ","coordenades":"41.6365200,1.5186900","utm_x":"376624","utm_y":"4610480","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08071\/47733-foto-08071-317-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"El goigs inclou una breu noticia del municipi. La lletra va ser revisada per Mosèn Carles Riera i la música va ser composta per Anna Closa Pujabet. Es tracta d'un document de l'arxiu de la Societat d'Amics dels Goigs","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"47734","titol":"Derechos municipales sobre las aguas embalsadas en los molinos","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/derechos-municipales-sobre-las-aguas-embalsadas-en-los-molinos","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"
En aquest document dels Drets municipals de les aigües que es troben en les basses dels molins ens ve a dir que, el propietari del Molí de Dalt està obligat a deixar obtenir aigua pel reg per part dels diversos propietaris dels horts. A més enumera i defineix els pactes que es signaren el 29 de setembre de 1788 entre Josep Carbonell i Cases i l'Ajuntament de Copons, amb l'objectiu d'aprofitar l'aigua tant per part del propietari del molí com per part dels regants dels horts. Al final del document en l'apartat Adicionales, es fa esmena de la utilització i les obligacions que tenen els altres moliners, on es diu que una vegada complertes les finalitats industrials que té cada molí l'aigua serà de propietat comunal.<\/p> ","codi_element":"08071-318","ubicacio":"Ajuntament de Copons. C\/Àngel Guimerà, 8, 08289.","historia":"
Els antics molins del terme de Copons, situats a la riba del riu Anoia, constitueixen un conjunt d'alt valor històric, social i econòmic, des de l'època medieval fins a ja ben entrat el segle XX. Es situaven estratègicament l'un rere l'altre per aprofitar l'aigua i l'espai. Cada un d'ells comprenia una resclosa, que era l'encarregada d'elevar el nivell de l'aigua del riu i per a poder-la transportar a la bassa del molí mitjançant una canal. Aquestes característiques van ser molt beneficioses per la subsistència de moltes de les famílies de la zona, ja que molts d'aquests molins eren fariners, fet que donava la possibilitat de moldre ells mateixos la seva pròpia farina per la fabricació del pa. A Copons trobem molins de diferents tipus: paperers, fariners, bataners, d'oli, etc. Partint des del Molí de la Roda, situat al terme de Veciana, el primer molí que trobem al territori de Copons és el Molí del Lloretó de Dalt; aquest recollia l'aigua del Molí del Fiterol situat també a Veciana. Aquesta situació estratègica per l'aprofitament de l'aigua, va comportar alguns problemes entre moliners per la quantitat d'aigua que arribava al seu molí provinent del molí veí.<\/p> ","coordenades":"41.6365200,1.5186900","utm_x":"376624","utm_y":"4610480","any":"","rel_municipis":"08071","municipi_nom":"Copons","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-09-18 00:00:00","autor_fitxa":"P. Barbado. OPC","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"83129","titol":"Castell de Jorba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-de-jorba","bibliografia":"","centuria":"X","notes_conservacio":"L'any 2017 s'hi va fer una primera campanya d'excavació i consolidació.","descripcio":"
El castell que va donar origen a la població ocupa un petit cim (amb una forma aproximada de triangle irregular i una orientació sud-oest\/nord-est) i part del vessant sud-est. La notable pendent obliga a que l’edificació estigui construïda en diverses terrasses.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> Malgrat que la planta no pot ser definida per complet, al recinte sobirà és visible una torre de planta circular força gran (que deu ser l’estructura originària) a la qual s’annexen estructures de planta quadrangular. De diàmetre més petit, hi ha una segona torre circular, que podria tractar-se d’un afegit posterior, possiblement del període de les guerres carlines. La intervenció arqueològica duta a terme l’any 2017 ha permès conèixer amb més detall l’espai entre ambdues torres, posant a la llum un paviment enllosat i una canalització subterrània, un possible pou, un forn de pa i un cup amb una boixa de pedra treballada. La majoria d'estructures i materials descoberts corresponen a les fases més tardanes del castell, als segles XVII-XVIII, quan era utilitzat com a mas.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> De les terrasses successives que formen el castell, encara per excavar, n’hem de destacar la capella romànica de Sant Miquel.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08103-1","ubicacio":"Al capdamunt del turó que corona el poble.","historia":" El primer esment documental al castell data del 978, com a límit dels termes de Montbui i de Tous. Malgrat que l’emplaçament no proporciona una gran superfície constructiva, constitueix un punt clau de control de l’accés a la Conca d’Òdena des de l’oest (la Segarra) i el nord (Alta Segarra).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> Fou incorporat al comtat d’Osona-Manresa, associat ja d’antic al comtat de Barcelona. A inicis del segle XII n’era senyor Guerau de Jorba, que rebé el títol de baró i tingué gran influència a la cort de Barcelona (primer amb Ramon Berenguer IV, després amb el comte-rei Alfons), a més de participar personalment en les conquestes de Lleida, Tortosa i Tarragona. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> La néta de Guerau, Gueraua de Jorba, va casar-se amb Guillem de Cardona, passant des de llavors la tinença del castell de Jorba per les mans de diverses famílies en l’òrbita dels Cardona, com els Castellolí (segle XIV). Posteriors canvis de mans, en molts casos per via matrimonial, portaren al castell cognoms i títols que també deixaren empremta en alguns símbols i infraestructures del poble: els Rajadell, els Ponts, els Salbà (marquesos de Vilanant), els López de Mendoza (comtes de Robres), els Abarca de Bolea (comtes d'Aranda) i els Silva (ducs d'Híxar). Rere la desamortització, el castell fou adquirit pels industrials igualadins germans Muntadas i Campeny. L’any 2011 fou adquirit per l’Ajuntament de Jorba.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> Les conteses militars que van afectar el castell són, sobretot, dues: la primera, en el marc de la guerra civil catalana (en la que els senyors del castell es van posicionar del costat de la Generalitat), va comportar la presa del castell per part dels realistes l’any 1475; Durant la primera guerra carlina, el castell fou volat (l’any 1835) pels carlins, deixant-lo en l’estat de ruïna en el que ha estat pràcticament fins l’actualitat.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.6025200,1.5466000","utm_x":"378885","utm_y":"4606666","any":"978","rel_municipis":"08103","municipi_nom":"Jorba","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08103\/83129-1.jpeg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08103\/83129-2.jpeg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08103\/83129-3.jpeg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic\/Lúdic\/Cultural","inspire_tipus":["BCIN|"],"inspire_subtipus":["National Monument Record|"],"inspire_atribut":["Defensa|BPU"],"data_modificació":"2021-08-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771|1762","rel_comarca":["6"]},{"id":"84697","titol":"Ajuntament de Jorba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ajuntament-de-jorba","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La façana va ser renovada l'any 2015.","descripcio":" L'edifici de l’Ajuntament es troba situat a l’extrem de llevant del carrer Major, entre aquest i el carrer del castell. La seva planta és rectangular, si bé el seu terç oriental té una orientació una mica desviada cap al sud que fa pensar que l’edifici té l’origen en dues finques annexades, que actualment mostren un alçat unitari amb planta baixa i primer pis. Degut al desnivell que separa els dos carrers entre els quals es troba, la façana de darrera té només planta baixa.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> La façana principal està encarada al sud, està ordenada en tres segments, cadascun dels quals compta amb tres finestres en planta baixa i un balcó central (amb barana de forja)flanquejat per dues finestres més petites. L’excepció és el segment del mig, ja que té la porta principal com a obertura central de la planta baixa. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> L’acabat de la façana és arrebossat, de color blanc a les obertures (rematades amb arcs plans) i crema a la resta. L’aparell constructiu queda ocult, i està format essencialment per maçoneria, amb les obertures inferiors en blocs de pedra sorrenca i possiblement de maó a les superiors. Una motllura recorre tota la façana a l’alçada de la base dels balcons.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> A la llinda de la porta principal s’hi observen dues peces gravades en pedra (que, degut a l’arrebossat, no es veu si formen part d’un mateix bloc o bé són elements independents): la superior, amb l’escut municipal, quarterat, amb el castell i el cometa dels Rajadell duplicats; la inferior, amb la data 1884. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> La coberta decanta a dues aigües, cap al sud i cap al nord. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>Al lateral de llevant de l’edifici hi ha un mural ceràmic.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08103-2","ubicacio":"Carrer Major, 2","historia":" A inicis del segle XX, l’edifici havia allotjat l’escola municipal.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.6017500,1.5487300","utm_x":"379061","utm_y":"4606578","any":"1884","rel_municipis":"08103","municipi_nom":"Jorba","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08103\/84697-2.jpeg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08103\/84697-3.jpeg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Administratiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["6"]},{"id":"84847","titol":"Creu de terme","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-terme-14","bibliografia":" Bastardes, Albert (1983): Les creus al vent. Barcelona: Millà. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":" Situada a l’extrem de llevant del nucli, actualment a la cruïlla entre el carrer Major i el Carrer Nou, davant de l’Ajuntament, tot i que antigament quedava als afores.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> Construïda completament en pedra sorrenca, s’aixeca sobre dos graons vuitavats. El fust, de secció quadrada, és un afegit del segle XX, i no té la mateixa estructura que el que apareix en una fotografia de 1923 (vegeu la bibliografia).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> El capitell és l’element escultòric principal de la creu. A la transició amb el fust hi ha quatre querubins (als angles) i quatre escuts en blanc. Les quatre cares del capitell, orientades als punts cardinals, tenen a la part inferior sengles fornícules en forma de petxina sostingudes per columnes cadascuna de les quals aixopluga un sant. A la part superior del capitell hi ha quatre escenes de la Passió: la presa de Crist (llevant) la flagel·lació (nord), la caiguda amb la creu (ponent) i el Sant Sopar (migdia). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> Sobre el capitell hi ha la creu, estriada. A la cara de llevant hi ha Crist, amb la data “1604” sota els peus i flames a l’extrem dels braços. A la cara de ponent hi ha la Mare de Déu.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08103-3","ubicacio":"A la cruïlla entre el carrer Major i el Carrer Nou.","historia":"","coordenades":"41.6016700,1.5487400","utm_x":"379062","utm_y":"4606569","any":"1608","rel_municipis":"08103","municipi_nom":"Jorba","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08103\/84847-2.jpeg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08103\/84847-3.jpeg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BPU"],"data_modificació":"2021-08-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1762","rel_comarca":["6"]},{"id":"84848","titol":"Arxiu municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-municipal-49","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" L’arxiu municipal de Jorba conserva majoritàriament els fons generats per les diferents administracions municipals des de mitjan segle XIX, però també aplega el fons del Jutjat de Pau de Jorba.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> El fons de l’Ajuntament de Jorba abasta el període de 1852-2013. Consta de 989 unitats de descripció i 115,9 m l de documentació inventariada, en suport paper, magnètic i òptic. Està classificat en els següents apartats: <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> 1. Administració general (1868-2012). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> 2. Hisenda (1852-2013). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> 3. Proveïments (1930-2003). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> 4. Serveis Socials (1927-2011).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> 5. Sanitat (1908-2011). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> 6. Obres i Urbanisme (1928-2013). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> 7. Seguretat Pública (1962-2011). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> 8. Serveis militars (1933-1999). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> 9. Població (1875-2011). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> 10. Eleccions (1887-2011). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> 11. Ensenyament (1945-2006). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> 12. Cultura (1986-1998). <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> 13. Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1939-2010).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> El fons del Jutjat de Pau de Jorba abasta el període de 1863-2013). Consta d’1,8 m l de documentació inventariada.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08103-4","ubicacio":"Carrer Major, 2.","historia":"","coordenades":"41.6017500,1.5487300","utm_x":"379061","utm_y":"4606578","any":"1852","rel_municipis":"08103","municipi_nom":"Jorba","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08103\/84848-2.jpeg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Administratiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2021-03-23 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"El Servei d'Arxiu Municipal de Jorba forma part del programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2004. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com a objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des de dues tipologies: el programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics.Els serveis que ofereix són consulta de fons, reprografia, assessorament a arxius d'entitats i associacions, suport a la investigació.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["6"]},{"id":"84849","titol":"Mural ceràmic de l’Ajuntament","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mural-ceramic-de-lajuntament","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Gran mural ceràmic situat a la façana de llevant de l’Ajuntament. De forma rectangular apaïsada, amb la part superior fent un arc rebaixat, està emmarcat per peces ceràmiques en relleu amb motius vegetals. A l’interior s’hi representen elements arquitectònics destacats del municipi: la creu de terme, el pont vell, l’església parroquial de Sant Pere, la font del safareig, l’ermita de la Mare de Déu de la Sala i el castell de Jorba. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> A la part superior central hi ha una obertura circular amb un vitrall que representa l’escut de Jorba. El mural l’emmarca de nou amb les peces ceràmiques amb motius vegetals, i el flanqueja amb la representació de quatre conreus tradicionals: espigues de blat, una parra amb gotims de raïm, unes branques d’ametller florit i unes branques d’olivera. Finalment, dues dates inscrites en una beta: 978 i 1978, que revelen el motiu del mural: la celebració del mil·lenari de Jorba.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> La signatura de l’autor i l’any de realització es troben a l’angle inferior dret.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08103-5","ubicacio":"Carrer Major, 2.","historia":"","coordenades":"41.6017300,1.5488700","utm_x":"379073","utm_y":"4606575","any":"1990","rel_municipis":"08103","municipi_nom":"Jorba","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08103\/84849-2.jpeg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08103\/84849-3.jpeg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-01-31 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals","autor_element":"Gabriel Garriga Mir","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["6"]},{"id":"84850","titol":"Nucli antic de Jorba","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nucli-antic-de-jorba","bibliografia":"","centuria":"XV","notes_conservacio":"Algunes edificacions han perdut elements originals, i algunes noves construccions trenquen el conjunt.","descripcio":" El nucli antic de Jorba es troba al vessant de migdia del puig on es troba el castell. Els carrers que en formen part són el carrer Major, el del Castell, el del Call i el del Roser.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> El carrer principal que vertebra el nucli antic és el carrer Major. Es tracta d’un carrer estret (amb una mitjana de 3-4 m) i allargat (272 m), si bé es troba clarament diferenciat per la inflexió que fa a l’alçada de Can Rovira de la volta. Per norma general, està ocupat per habitatges unifamiliars amb planta baixa, primer pis i pis sota coberta, malgrat que alguns habitatges han recrescut el volum fins completar un segon pis. El patró general consisteix en planta baixa amb dues obertures (porta i finestró), primer pis amb dues o tres finestres, en ocasions amb un balcó, i dos finestrons sota coberta.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> S’hi observen obertures originals tant amb arcs rebaixats com amb llinda, tot i que en molts casos hi ha hagut estintolaments per eixamplar les portes. S’hi observen llindes dels segles XVIII i XIX.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> Paral·lel al carrer Major pel nord (per tant, a una cota més alta), hi ha el carrer del Castell. A jutjar pels tipus d’edificacions (generalment, plantes baixes més primer pis) i materials emprats, la meitat oest del carrer n’és el tram més antic, si bé s’hi aprecien reformes o reemplaçament d’immobles antics per altres de nous.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>