JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): 'Puigfarners', a Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. TINDAL, N. (1733): The continuation of Mr. Rapin's History of England. London. http:\/\/www.cardona1714.cat\/media\/informe-de-la-batalla-dels-prats-de-rei-_1711_.pdf<\/p> ","centuria":"XI","notes_conservacio":"No contrastable.","descripcio":"
Torre medieval situada al cim del Puig Farner, a la qual no s'ha pogut accedir per trobar-se dins el recinte tancat d'una granja de titularitat privada. La descripció de la fitxa corresponent de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya al·ludeix a aquesta dificultat per accedir-hi, però afirma que actualment se'n veu tan sols l'acumulació d'enderroc, de manera que la torre tan sols seria descriptible si s'hi fes una intervenció arqueològica.<\/p> ","codi_element":"08002-2","ubicacio":"Al turó del Puig Farner, a l'oest del terme.","historia":"
Amb el mateix topònim es coneixen esments documentals de l'església de Sant Julià de Puigfarner (segle XI) i de Puigfarner (com a lloc d'hàbitat, amb 7 focs l'any 1365), que probablement es trobarien al mateix lloc o en el seu entorn immediat formant un conjunt, (PARCERISAS, 2000: 52 i 67). La batalla dels Prats de Rei, que va tenir lloc entre els mesos de setembre i desembre de 1711, en el context de la Guerra de Successió, va suposar l'ocupació dels punts estratègics d'aquesta zona. A la zona del Puig Farner hi havia pres posicions l'exèrcit austriacista, fent front (entre d'altres) a l'enclavament borbònic de Ca l'Estrada (TINDAL, 1733).<\/p> ","coordenades":"41.7089100,1.5657300","utm_x":"380676","utm_y":"4618451","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28934-foto-08002-2-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28934-foto-08002-2-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["7"]},{"id":"28935","titol":"Cisterna de la Torre de Puigfarner","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cisterna-de-la-torre-de-puigfarner","bibliografia":"
JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): 'Puigfarners', a Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"No contrastable.","descripcio":"
Cisterna trapezoïdal excavada en un aflorament de roca al vessant oest de la Torre de Puigfarner. Les seves dimensions són d'1,70 x 1,40 m i 1,2 de fondària. En el moment de visita del lloc per a l'elaboració d'aquesta fitxa no fou localitzable, ja que es troba rere una zona d'accés restringit per una tanca.<\/p> ","codi_element":"08002-3","ubicacio":"Al turó del Puig Farner, a l'oest del terme.","historia":"
La vinculació nominal que se'n fa amb la Torre de Puigfarner no és necessàriament exacta. L'existència d'una església (Sant Julià de Puigfarner, segle XI) i del lloc d'hàbitat de Puigfarner (amb 7 focs l'any 1365) a la mateixa zona fa pensar en usos productius desvinculats de la torre (PARCERISAS, 2000: 20, 52 i 67).<\/p> ","coordenades":"41.7088400,1.5661200","utm_x":"380708","utm_y":"4618443","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28935-foto-08002-3-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Malgrat que al Catàleg de béns a protegir (POUM 2004) aquest element es fitxa individualment, mentre que no hi consta la Torre de Puigfarner, a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya ambdós queden integrats en una única fitxa.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["7"]},{"id":"28936","titol":"Cups a la vora del Maset","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cups-a-la-vora-del-maset","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"Jaciment sense restes evidents, probablement malmès per l'erosió.","descripcio":"Segons referències orals i escrites, en aquest punt s'hi han trobat restes d'un hàbitat d'època tardoromana amb estructures excavades a la roca. El punt indicat, que es troba a escassos 170 m al nord de la casa del Maset, està format per un aflorament de roca on s'hi haurien documentat les estructures i estratigrafia. En el moment de la visita, però, no s'hi identificaren ni les estructures ni restes de materials arqueològics en superfície, possiblement a causa de l'erosió.","codi_element":"08002-4","ubicacio":"A les proximitats del Maset, situat al sud-oest del terme","historia":"","coordenades":"41.7038000,1.5781400","utm_x":"381699","utm_y":"4617867","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28936-foto-08002-4-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Paleocristià","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Aquest possible jaciment arqueològic no té fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya.","codi_estil":"84","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28937","titol":"Cal Boladeres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-boladeres","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XV","notes_conservacio":"Reformada al segle XVII i XX.","descripcio":"Mas fortificat (o casa forta) situat sobre un promontori rocós, amb una clara intencionalitat d'agrupar els volums i guanyar espai no per dispersió en superfície sinó per increment de la verticalitat. El caire defensiu es veu emfatitzat per lloc on s'ubica, sobre un aflorament rocós davant d'un meandre de la Riera de Maçana. L'accés es realitza mitjançant una rampa esgraonada que dóna a una porta (a la llinda de la qual hi ha gravat el monograma IHS), passada la qual s'accedeix a un pati distribuïdor. El cos principal es troba a la part oest, i consta de planta baixa, primer pis i golfes sota coberta de doble vessant. Els volums adossats a la seva cara de llevant, en planta baixa, corresponen a afegits del segle XX. La façana nord del cos principal presenta un notable atalussat que ocupa tota la planta baixa. Al primer pis s'hi obren dues finestres rectangulars; a la llinda de la situada més cap a l'oest s'hi pot llegir la inscripció '16[IHS]82 \/ March Sostras'. L'aparell de l'edifici principal és fet de blocs calcaris desbastats de mida mitjana i gran, lligats amb morter de calç i originàriament arremolinats. Les cantonades i les obertures estan fetes amb pedra ben tallada. Separats de l'edifici, pocs metres al nord, hi ha dos coberts en avançat estat de degradació.","codi_element":"08002-5","ubicacio":"A la plana de Cal Boladeres, a l'extrem sud del terme","historia":"El seu origen es remunta, almenys, al segle XV. Surt esmentada al cadastre d'Aguilar de 1716 (PARCERISAS, 2000: 119).","coordenades":"41.6991900,1.6105000","utm_x":"384383","utm_y":"4617311","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28937-foto-08002-5-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28937-foto-08002-5-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28938","titol":"Molí de Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-castellar","bibliografia":"PARCERISAS I COLOMER, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"Reformat al segle XVIII","descripcio":"Edifici de planta quadrangular amb diferent annexos, composat per planta baixa, primer pis i golfes sota coberta. L'edifici originari era l'anomenat Cal Fuster, amb una part antiga amb un arc apuntat (que sosté tot l'edifici) on hi ha els molins. Al segle XIX s'hi afegí la part davantera (que ofereix actualment la façana vers l'exterior), anomenada Cal Pepó. Entre les diferents instal·lacions visibles s'observen conilleres, galliners, un forn amb volta i un pou (al davant) datat el 1749), vinculades segurament als últims usos de l'edifici. L'entrada principal és a l'est, i encara són visibles restes de la porta dovellada en arc de mig punt original. Tanmateix una reforma posterior en tapià una part, i ara hi ha una porta rectangular definida amb brancals i llindes de pedra perfectament escairats. Segurament i en relació a aquesta reforma, s'ha de relacionar el balcó del primer pis, delimitat amb la mateixa tipologia de pedra, i on hi ha una llinda amb la data 1881. Al sud del conjunt, per unes escales exteriors, de construcció o reforma força recent, s'accedeix a la bassa. Aquesta, té planta semi rectangular amb extrems arrodonits i més de 60 m de llargada, és plena d'aigua i encara és visible el seu cacau rodó. El rec que l'omple agafa l'aigua prop de la confluència de la riera de Maçana amb la de Rajadell. Des d'aquesta zona més elevada, també es té accés al segon pis del molí. La construcció feta amb pedres escairades lligades amb argamassa, és evident que ha patit diverses reformes al llarg dels segles, i fou adaptada com habitatge. Poca a poc si han anat adossant diferents edificacions, el que en fa difícil definir el perímetre del molí i de les estructures vinculades, com les dependències dels moliners. Actualment hi ha tres edificis annexats, Cal Fuster (casa sobre el molí), Cal Papó i Cal Molí (cases adossades al molí), que podrien tenir relació amb el conjunt. Tot i que no hem pogut accedir a l'interior, sembla que es conserva part de l'aparell propi d'una instal·lació d'aquestes característiques, així com una sala amb arcades de pedra. Segons es desprèn d'un petit rètol informatiu a tocar de la porta, la casa del molí (Cal Molí) al costat, es va refer completament al segle XVIII. A més a més aquest mateix rètol apunta que antigament hi havia hagut dos molins i una ferreria.","codi_element":"08002-6","ubicacio":"A la Plaça de Castellar, al Nucli de Castellar","historia":"Molí fariner d'origen feudal, que sempre va estar sota la propietat del senyor del Castell de Castellar. Les primeres referències documentals daten del segle XIV en relació a un servei al qual estaven obligats a acudir tots els pagesos del terme. El molí restà actiu fins a la dècada dels '70 del segle XX i habitat fins fa poc per la darrera molinera de Castellar, Rosa Cots i Closa, coneguda com la Rosita, vídua de Miquel Clotet, (PARCERISAS 2013: 165). El 2013 el comte de Sant Miquel de Castellar feu donació de l'edifici del molí a l'Ajuntament d'Aguilar de Segarra, i també se'n preveu la restauració.","coordenades":"41.7288000,1.6538200","utm_x":"388039","utm_y":"4620541","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28938-foto-08002-6-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28938-foto-08002-6-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28938-foto-08002-6-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28939","titol":"Font de Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-castellar","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció adossada a un mur de pedra lligat amb morter en una zona enjardinada. La font és feta amb una roda del molí fariner amb una inscripció que hi diu 1750 i una creu al mig. Al centre de la roda s'hi ha posat l'aixeta. El receptable on es recull l'aigua és una pica de pedra, encastada sobre un muret d'obra fet amb pedres lligades amb morter i rematat amb lloses de pedra plana.","codi_element":"08002-7","ubicacio":"A la Plaça de Castellar","historia":"La seva construcció està relacionada amb la commemoració de l'arribada d'aigua al municipi l'any 1983,","coordenades":"41.7287400,1.6540200","utm_x":"388056","utm_y":"4620535","any":"1983","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28939-foto-08002-7-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28939-foto-08002-7-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28940","titol":"Can Palà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pala","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"Reformat al segle XX","descripcio":"Esplèndida mostra d'arquitectura rural fruit de la seva importància als segles XVII-XVIII. Casa de planta allargassada amb planta baixa, primer pis i golfes, amb coberta a dues aigües i un ràfec fet amb dues línies de teules i rajols. En el seu extrem est hi ha una galeria coberta al primer pis, que s'adossa a una torre. Aquesta torre té planta quadrangular i és un pis d'alçada més alta que la resta de construccions de l'edifici. Coberta a quatre aigües, a sobre hi ha un parallamps. L'accés principal a l'edifici és per la banda sud, a tocar de la carretera, on hi ha la porta principal feta amb arc de mig punt definit per dovelles de pedra ben treballades, sobre una de les quals hi ha pintat el numero 62. A l'esquerra d'aquesta porta, el mur del cos oest, està construït de forma atalussada. Pel que fa a la resta d'obertures de l'edifici, estan definides per pedres ben treballades i sembla que conserven restes d'haver estat pintades amb 'blauet'. L'edifici està fet amb pedres sense treballar col·locades unes al costat de les altres definint filades més o menys regulars. Les pedres treballades es troben delimitant les obertures o les cantonades de cada un dels cossos que componen l'edifici. És evident que la construcció ha estat reformada i ampliada progressivament al llarg dels segles, i sembla clar que durant el segle XX o inicis del XXI s'hi ha fet una reforma important, rejuntant moltes de les pedres de l'edifici. Tanmateix sembla que a la torre escara es conserven restes visibles del morter original. Al voltant de la casa principal hi ha diversos coberts i annexos. En un d'ells situat a l'extrem oest, hi ha un rellotge de sol pintat a la façana, en força mal estat de conservació.","codi_element":"08002-8","ubicacio":"Al nord del nucli de Castellar.","historia":"Apareix al fogatge de 1365 com Mas Ça Baça. Na Dolça, muller d'en Pere Ça Baça, propietaris. El 1647 mor Magí Palà, Batlle de Castellar i en el seu testament hi ha una gran quantitat de deixes i llegats. Els Palà en aquest moment són molt rics i influents tal com denoten les seves amistats i com s'observa al capbreu de 1669 que a banda del mas de la Bassa tenen el mas de Tornamira, el de Beneteres (actualment Tinet), el mas de la Calçada (actualment Masia) i el de Semís. (PARCERISAS 2000: 108). Can Palà també apareix al capbreu de Francesc d'Amat i de Planella 1703-1708 i en el cens de Castellar de 1716, el propietari és Magí Palà. També surt en el cens de 1857, on Anna Mª Palà és la pubilla, néta d'en Magí. La família Palà ha estat vinculada a l'edifici com a mínim des del segle XVI fins a l'actualitat. (PARCERISAS 2013: 80, 139). Els Palà que al segle XVI són rics, al XVII es mantenen i en arribar al segle XIX entren en crisi. Anna Mª va ser la darrera hereva amb el cognom Palà, es coneix el patrimoni de la pubilla, gràcies a l'inventari aixecat pel seu oncle Ramon Domènec de l'Azina de Calonge. (PARCERISAS 2000: 156) El camí Ral passava just per davant de l'edifici, entre aquest i Can Teixidor, seguint el traçat de l'actual N-141g.","coordenades":"41.7297000,1.6555500","utm_x":"388185","utm_y":"4620639","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28940-foto-08002-8-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28940-foto-08002-8-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28940-foto-08002-8-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Té un rellotge de sol.Antigament conegut com Mas Bassa o Baça,","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28941","titol":"Cal Ferrer, Cal Ferrer Gros","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-ferrer-cal-ferrer-gros","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Reformada al segle XVIII","descripcio":"Primer edifici que es veu en entrar a la sagrera de Sant Esteve. Gran casal fet totalment amb pedra, bona part d'ella sense treballar. Les pedres estan disposades unes al costat de les altres lligades amb morter definint filades més o menys regulars. Les pedres ben treballades i escairades estan col·locades a les cantonades de cada un dels cossos o bé en les obertures, a manera de brancals o llindes. L'edifici primitiu, seria de planta rectangular, amb coberta a dos aiguavessos i a ell s'han anat afegint altres cossos i annexos de caràcter auxiliar. Entre ells destaca una galeria al costat dret de la façana principal, aprofitant el teulat d'un edifici auxiliar. La porta d'entrada principal està feta amb arc de mig punt amb dovelles de pedra ben treballada. Entre les altres obertures, destaquen dues llindes de finestra, una amb la data 1730, utilitzant un quadrat barrat en lloc del zero, i un altre en la que sembla llegir-se 1758. Ambdues dates evidencien per tant que la construcció va patir una reforma important durant el segle XVIII. A banda d'aquests elements és clar que l'edifici amb el pas dels anys va anar creixent i modificant la seva planta original i accessos. En el mur de façana est és encara visible un arc possiblement d'una antiga porta, actualment tapiada i on s'ha obert una porta rectangular de menors dimensions. L'edifici també conserva un rellotge de sol, en un estat de conservació força bo, en la seva façana sud. El conjunt es troba totalment tancat tant pels murs dels mateixos edificis annexes com per una porta metàl·lica, al costat de la qual hi ha un rètol fet amb ceràmica on es pot llegir: Cal Ferrer Gros.","codi_element":"08002-9","ubicacio":"Castellar, nucli de Sant Esteve.","historia":"Apareix a capbreu de Francesc d'Amat i de Planella 1703-1708 i en el cens de Castellar de 1716, on Francisco Ferrer consta com a propietari. La família Ferrer ha estat vinculada a l'edifici com a mínim des del segle XVI fins a l'actualitat, el primer Ferrer documentat és Valentí Ferrer, casat amb una dona de Cal Palà i pares de Gaspar Ferrer hereu al capbreu de 1579 (PARCERISAS 2013: 79, 139)","coordenades":"41.7315600,1.6567800","utm_x":"388290","utm_y":"4620844","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28941-foto-08002-9-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28941-foto-08002-9-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28941-foto-08002-9-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Té un rellotge de sol a a façana sud,Conegut antigament com La Pobla.","codi_estil":"94|98|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28942","titol":"Rellotge de sol de Cal Ferrer Gros","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-cal-ferrer-gros","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Rellotge de sol ubicat a la façana sud de l'edificació de Cal Ferrer Gros. De planta quadrangular i coronament en forma triangular, té definit el seu perímetre per petits blocs de pedra treballada i motllurada. L'interior està pintat de blanc, en ell es conserva sencer el gnòmon de vareta i es pot llegir el següent missatge 'Yo sensa sol i tu sensa fé no som ré'. La línia horària és de 8 a 4 i assenyala la mitja hora, números romans.","codi_element":"08002-10","ubicacio":"Castellar, nucli de Sant Esteve.","historia":"","coordenades":"41.7323300,1.6592400","utm_x":"388496","utm_y":"4620926","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28942-foto-08002-10-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28942-foto-08002-10-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28943","titol":"Rellotge de sol de Can Palà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-can-pala","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Molt deteriorat fruit de la manca de manteniment i les inclemències meteorològiques.","descripcio":"Rellotge de sol ubicat a la façana sud d'uns dels annexos aixecats a l'oest de l'edifici principal de Can Palà. De planta quadrangular, es conserva tota la superfície del lliscat base, i es pot intuir que tenia planta quadrangular amb coronament arrodonit. El perímetre estava definit per un regruix en el morter de base, marcat a més per línies incises. L'espai interior estava pintat de blanc, però només es conserva la part inferior. Els números són il·legibles i no conserva el gnòmon.","codi_element":"08002-11","ubicacio":"Al nord del nucli de Castellar","historia":"","coordenades":"41.7297000,1.6552500","utm_x":"388160","utm_y":"4620640","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28943-foto-08002-11-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28943-foto-08002-11-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28944","titol":"Sant Esteve","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-esteve","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"XI","notes_conservacio":"Completament reformada","descripcio":"Edifici, de planta rectangular amb una sola nau sense absis y campanar d'espadanya. Tot i que l'edifici apareix en la documentació des del segle XI no s'observen restes de la construcció romànica. La construcció actualment dempeus està tota feta de pedra, té coberta a dues aigües, amb ràfec decorat amb maons col·locats de cantó. El campanar d'espadanya també està fet de maons, conserva la campana i està coronat per una creu. A la paret nord s'observen un parell de contraforts. L'accés al temple és per la banda est, on s'observen restes d'una porta més antiga definida per blocs de pedra col·locats uns al costat dels altres definint un arc de mig punt. Bona part d'aquesta obertura actualment esta tapiada, i en el mateix punt s'ha obert l'accés actual, més petit, de planta rectangular amb tarja completament tapiada i tot el conjunt definit per brancals d'uns 0.10 m d'amplada fets amb morter lliscat. Per sobre la porta hi ha un òcul amb el perímetre delimitat per morter lliscat igual que el de la porta d'entrada. Per sobre aquesta obertura hi ha una petita placa feta de morter on es llegeix 'ca pilla'. Al recinte s'accedeix per una espècie d'entrada definida per murs de pedra aixecats només a mitjana alçada, que s'adossen a la façana principal i al mur nord de can Ferrer Gros. Davant d'aquest petit pati d'accés hi ha un cartell informatiu amb una petita ressenya de l'edifici.","codi_element":"08002-12","ubicacio":"Castellar, nucli de Sant Esteve.","historia":"Església documentada des del segle XI en concret l'any 1078, on rep una deixa de Sendred Company, senyor de Castellar. Es té noticia que el 1312 va ser cremada i destruïda quan els homes de Prats de Rei van saquejar el terme de Castellar (PARCERISAS 2013: 43). Ha estat destruïda o saquejada forces vegades però sempre s'ha acabat refent. Durant la guerra del Francès va ser saquejada i durant la guerra civil també es va malmetre, quan es va espatllar tot el seu interior. L'església en principi pertanyia a Cal Ferrer però actualment és del Bisbat. Sembla que la família va prometre cedir-la al Bisbat en alguna circumstancia adversa i així ho va fer. (PARCERISAS 200:46) En els darrers temps a fet funcions de parròquia en comptes de l'església de Sant Miquel de Castellar. S'hi celebra missa per Sant Esteve i el primer diumenge d'agost, durant la festa major de Castellar amb repartiment de panet inclòs.","coordenades":"41.7306100,1.6581300","utm_x":"388401","utm_y":"4620737","any":"1939","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28944-foto-08002-12-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28944-foto-08002-12-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28944-foto-08002-12-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Té cartell informatiu","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28945","titol":"Campana de la capella de Sant Esteve","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/campana-de-la-capella-de-sant-esteve","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"
Campana de metall penjada al petit campanar d'Espadanya de la Capella de Sant Esteve.<\/p>
La campana té un text gravat on es pot llegir la següent inscripció 'Josefa Carmen Florinda. San Esteban XXVI-XII-MCMXXXVIIII (26\/12\/1939). Año de la victoria<\/em>'.<\/p> ","codi_element":"08002-13","ubicacio":"Nucli de Castellar. Veïnat de Can Maçana.","historia":" Se sap que l'església va ser saquejada i va patir destrosses durant la guerra civil. Potser a conseqüència d'això, i amb motiu de la victòria del bàndol franquista, es fer una campana nova que porta tres noms (Josefa, Carmen i Florinda) en honor a les persones que la van pagar. ","coordenades":"41.7306100,1.6581300","utm_x":"388401","utm_y":"4620737","any":"1939","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28945-foto-08002-13-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-04-07 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"No s'hi ha fet cap actuació posterior al franquisme.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"28946","titol":"Nucli de Sant Esteve","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nucli-de-sant-esteve","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"XI","notes_conservacio":"","descripcio":"Petit conjunt veïnal format pel mas de Cal Ferrer Gros, la Capella de Sant Esteve, Cal Calsina (antigament Lobosa o Llobosa) i Cal Massana, ubicat al nord del nucli de Castellar. La Capella de Sant Esteve, documentada des del segle XI, fou aquí l'element aglutinador al voltant del qual va créixer l'agrupament de cases (dins la sagrera). Amb el temps, es va transformar en tres cases: Cal Ferrer Gros (la més gran, el nom de la qual en ocasions s'empra per denominar el conjunt) , Cal Massana i Cal Calsina. El camí Ral passava prop de l'indret. No té una gran extensió però el conjunt d'edificacions que el conformen estan molt properes unes a les altres, de fet només té una espècie de carrer a la banda est que dóna accés a tots els edificis per aquesta part del nucli. Pel nord de l'església també és possible transitar accedint al veïnat per una porta existent a la banda oest. En aquesta porta, situada en les dependències de Can Ferrer Gros, hi ha dos petits cartells fets de rajoles. El més gran i col·locat a la banda superior diu: 'Can Maçana. Poble d'Aguilar de Segarra. Partit Judicial de Manresa. Barcelona'. En el petit i situat a sota l'anterior es llegeix: 'Si veniu per mal no passeu el portal. Si veniu per be no us quedeu al carrer'.","codi_element":"08002-14","ubicacio":"Al nord-est del nucli de Castellar.","historia":"A l'edat mitjana es tancava en un clos i hi tenia part la família Llobosa. Es té noticia que el 1312 l'església de Sant Esteve ser cremada i destruïda quan els homes de Prats de Rei van saquejar el terme de Castellar. En aquest document s'esmenta el lloc de Sant Esteve com si ja hi hagués un grup de cases.","coordenades":"41.7304800,1.6580100","utm_x":"388391","utm_y":"4620723","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28946-foto-08002-14-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28946-foto-08002-14-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28946-foto-08002-14-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Antigament conegut com Lloc de Sant Esteve de Castellar.","codi_estil":"98|119|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28947","titol":"Nucli de Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nucli-de-castellar","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Una de les tres entitats de població de les que consta el municipi d'Aguilar de Segarra. Es troba a la dreta de la riera de Rajadell, a la confluència d'aquesta amb la de Grevalosa, als peus del Castell. Al nucli de Castellar s'hi accedeix directament des de la carretera N-141g, direcció a Calaf, passat el Km 5 en una bifurcació a la dreta. Aquí a peus del turó i a la riba esquerra de la riera de Grevalosa s'agrupen un bon nombre de cases i edificis, entre el que destaca el molí de Castellar. Davant del molí trobem una petita placeta a la que tenen accés bona part de les edificacions, totes elles fetes de pedra desbastada i lligades amb morter.","codi_element":"08002-15","ubicacio":"A la deta de la carretera N-141g direcció Calaf. Km 5","historia":"El comtat de Castellar fou concedit el 1707 per Carles III a Francesc d'Amat-Grevalosa i de Planella, baró de Castellar (aquest títol es va extingir, i el 1923 s'hi creà el comtat de Sant Miquel de Castellar). Al segle XIX formava municipi amb les quadres de les Coromines, Puigfarners i Còdol-rodon. Antigament (el Seguer havia quedat fora de Castellar el 1374), als peus de l'elevació d'on hi ha el Castell de Castellar tan sols hi havia la casa vella del Molí de Castellar. Al segle XIX s'hi començaren a aglutinar les cases que conformen el nucli actual. A banda del castell, l'església de Sant Miquel i la seva rectoria, també van jugar un paper clau en la evolució històrica del nucli. Aquests elements juntament amb el molí formen actualment un conjunt monumental.","coordenades":"41.7287500,1.6544900","utm_x":"388095","utm_y":"4620535","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28947-foto-08002-15-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28947-foto-08002-15-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28947-foto-08002-15-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28948","titol":"Monòlit de Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/monolit-de-castellar","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"S'observa alguna esquerda i té pintat un grafit.","descripcio":"Gran bloc de pedra clavat verticalment en sentit est oest, en mig d'un camp. Té unes dimensions força considerables, uns dos metres de llargada per quasi un metre d'amplada, i una forma força arrodonida en tot el seu perímetre. Les cares tant anterior (al sud) com posterior (al nord) no són gaire regulars i s'observen protuberàncies importants. El bloc de pedra segurament és de lulita o gres (roques sorrenques sedimentaries) que són les abundants al municipi. Definir la cronologia i funcionalitat d'aquest tipus d'element, sobretot quan apareix isolat i sense altres estructures associades és problemàtic. El fet de no haver-hi realitzat mai una intervenció o prospecció arqueològica al voltant encara dificulta més la seva datació. Cal destacar que a la cara sud del monòlit, aprofitant les irregularitats de la roca, algú en un acte vandàlic, hi ha pintat una cara. Tot i que aquest grafit s'ha anat perdent a poc a poc encara en són visibles restes dels ulls i la cara,","codi_element":"08002-16","ubicacio":"A 100 m de la rotonda d'acces al cementiri de Castellar","historia":"","coordenades":"41.7301700,1.6528100","utm_x":"387958","utm_y":"4620695","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28948-foto-08002-16-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28948-foto-08002-16-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Tot i el nivell de protecció com a BCIL, l'element no té fitxa a l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic, ni s'hi ha realitzat mai una intervenció arqueològica,","codi_estil":"76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28949","titol":"Veïnat de les Coromines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/veinat-de-les-coromines","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"","descripcio":"Nucli de població estructurat a l'entorn de l'església de la Mare de Déu de les Coromines (o la Candelera), i arrenglerat davant del camí que uneix els Prats de Rei amb Cal Ribera. Uns 50 m més al nord, una segona agrupació de cases s'arrenglera davant el camí de Seguers. Les cases que conformen el nucli són habitatges unifamiliars amb planta baixa i primer pis, construïts amb pedra desbastada arrebossada i elements de pedra ben treballada en algunes portes. Generalment, les obertures són quadrangulars, llevat de Cal Cuiner (sorgit de la unió dels masos medievals Solà i Vilaforta), amb portes i una galeria amb arc de mig punt. També formen el nucli coberts i altres instal·lacions relacionades amb la producció agropecuària.","codi_element":"08002-17","ubicacio":"Veïnat de les Coromines, a l'oest del terme.","historia":"El nucli s'originà entorn a una torre depenent del castell de Castellar. Més endavant, es constituï com a quadra del seu terme castral. N'hi ha constància documental des del segle XI. Apareix esmentada al fogatge de 1365, amb 4 focs. L'església de la Mare de Déu de les Coromines data, almenys, de 1222 (PARCERISAS, 2000: 49 i 67). Cal també tenir en compte la proximitat de les restes arqueològiques de les Coromines I i II, que suposen un antecedent de cronologia tardoantiga de poblament al lloc.","coordenades":"41.7190500,1.5787800","utm_x":"381780","utm_y":"4619559","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28949-foto-08002-17-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28949-foto-08002-17-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28949-foto-08002-17-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28950","titol":"Mare Déu de les Coromines, la Candelera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mare-deu-de-les-coromines-la-candelera","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XI","notes_conservacio":"Reformada al XVIII","descripcio":"Església de nau única i planta rectangular (7 x 12 m) orientada amb la capçalera a llevant. La portalada d'entrada no es troba en una posició axial, sinó a la façana sud, molt a prop dels peus de la nau, La portalada està formada per una volta catalana que emmarca (revelant una evident transformació de la nau original) una porta adovellada amb arc de mig punt, ara enfonsada en una segona línia. Tan sols s'hi observen dues petites obertures quadrangulars, l'una a la capçalera i l'altra al mur lateral nord, totes dues amb petits vitralls de recent creació i protegides per sengles làmines de ferro forjat. L'aparell exterior és de pedra vista, amb blocs petits desbastats lligats amb morter. Sobre la portalada s'alça un petit campanar d'espadanya doble, desproveït de campanes. A l'interior hi ha un arc als peus de la nau, que sosté el cor i que aixopluga sota seu el baptisteri. La nau disposa de dues capelles al lateral nord i tres al de migdia. A l'angle nord-est, junt al presbiteri, hi ha una sagristia que a la llinda de la seva porta d'accés té gravada la data de 1758. Al passadís central, una tomba té gravada la inscripció 'Sepultura del Sant. Ell l'ha feta fer. Josep Centelles, 1762' (PARCERISAS, 2000: 49). Malgrat el seu origen romànic tardà, l'església ha experimentat diverses reformes que n'han alterat notablement la fesomia. A jutjar per les inscripcions descrites, el segle XVIII sembla haver estat un moment actiu en aquest sentit. Actualment, per accedir a l'església cal travessar la tanca del cementiri, que es troba bàsicament a l'oest del temple. S'hi conserven esteles funeràries. A més del nom que l'acredita com a antiga parròquia i llavor del nucli de les Coromines, l'església també es coneix amb l'advocació de la Candelera, una imatge de la qual es venera a l'altar major.","codi_element":"08002-18","ubicacio":"Veïnat de les Coromines, a l'oest del terme.","historia":"L'església va passar l'any 1685 a ser sufragània de Sant Miquel de Castellar. Des de 1878 (i fins a l'actualitat) és sufragània de Sant Pere i Sant Feliu del Seguer (els Prats de Rei, Anoia).","coordenades":"41.7190700,1.5786200","utm_x":"381767","utm_y":"4619562","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28950-foto-08002-18-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28950-foto-08002-18-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28950-foto-08002-18-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Romànic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|92","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28951","titol":"Murs de Cal Centelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/murs-de-cal-centelles","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Restes molt parcials del que havia estat l'antic casal.","descripcio":"Cal Centelles es troba avui reduït als seus murs perimetrals i a alguns dels edificis dedicats a tasques productives. Es tracta de l'única casa situada al sud del camí principal que passa pel nucli de les Coromines, i es troba encarada a l'església de Nostra Senyora de les Coromines i el cementiri. Els murs perimetrals que en resten són fets amb blocs petits i mitjans desbastats, disposats amb la tècnica de pedra seca. El seu traçat forma un polígon que, si bé té la forma bàsica d'un rectangle orientat est-oest, té múltiples xamfrans per adaptar-se al traçat dels camins.","codi_element":"08002-19","ubicacio":"Veïnat de les Coromines, a l'oest del terme.","historia":"Cal Centelles havia estat una de les cases més riques de la contrada. L'any 1681 s'emparentaren amb la baixa noblesa de la zona mitjançant el matrimoni de l'hereu de Cal Centelles amb la filla del baró d'Altet i senyor de Lluçà. Al cadastre de l'any 1716, era la casa amb més valor de tot el terme, 200 lliures (seguida de lluny per la segona, Cal Ribera, amb 80 lliures, que també era propietat dels Centelles). No obstant, a finals del segle XVIII els Centelles acumulaven molts deutes, i a finals del segle XIX van haver de vendre la major part de les propietats, deixaren la casa i l'hereu s'embarcà cap a Colòmbia (PARCERISAS, 2000: 108, 117, 119, 135 i 181).","coordenades":"41.7190100,1.5782100","utm_x":"381733","utm_y":"4619556","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28951-foto-08002-19-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28951-foto-08002-19-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28952","titol":"Camí de les Coromines a Cal Ribera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-les-coromines-a-cal-ribera","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí veïnal que uneix el nucli de les Coromines amb Cal Ribera. El ferm és de terra compactada amb grava (tot-u), si bé en alguns punts afloren vetes de roca. En un d'aquests afloraments és visible una rodera, que evidencia el seu ús tradicional amb carros de tracció animal. El camí té un traçat ondulant que s'adapta a la forma de les finques i dels accidents del relleu. Les nombroses bifurcacions palesen un ús predominantment d'accés als camps de conreu.","codi_element":"08002-20","ubicacio":"Des del veïnat de les Coromines (a l'oest del terme) cap a l'est.","historia":"La vinculació del nucli de les Coromines amb l'explotació agropecuària del seu entorn és un fet lògic, contrastat a bastament al llarg de la història. Com a exemple concret, podem esmentar les propietats que la família Centelles de les Coromines posseïen en aquesta zona (PARCERISAS, 2000: 117).","coordenades":"41.7171300,1.5842800","utm_x":"382234","utm_y":"4619339","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28952-foto-08002-20-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28952-foto-08002-20-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28952-foto-08002-20-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28953","titol":"Pou de glaç de les Coromines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-glac-de-les-coromines","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"L'estat de l'estructura és bo, però se'n fa un mal ús que el degrada.","descripcio":"Estructura excavada al terreny per tal de conservar-hi els aliments, amb cos cilíndric (d'aproximadament 3 m de diàmetre per 5 de fondària) revestit amb filades regulars de pedres desbastades lligades amb morter, i amb coberta amb falsa cúpula d'acostament de filades. S'hi accedeix des d'una trapa quadrada amb una anella metàl·lica. Malgrat que no hi ha un estudi arqueològic o documental que permeti datar-lo, l'ús de pous de glaç d'aquesta tipologia és freqüent en època moderna i contemporània. Actualment, el pou està en desús, i s'hi aboquen escombraries.","codi_element":"08002-21","ubicacio":"Al sudoest del veïnat de les Coromines, a l'oest del terme.","historia":"","coordenades":"41.7177100,1.5756900","utm_x":"381521","utm_y":"4619415","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28953-foto-08002-21-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28953-foto-08002-21-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28953-foto-08002-21-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28954","titol":"Creu de la Santa Missió","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-la-santa-missio","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Creu de pedra aixecada per la Sant Missió de l'any 1954. De secció quadrada en totes les seves seccions, s'alça sobre un plint de tres graons (el darrer dels quals bisellat), un pilar rematat amb un senzill capitell i, finalment, la creu. Aquesta, té una base de secció quadrada, que al poc muda en octogonal. Al cantó de llevant, al creuer de la creu hi ha un monograma en relleu de 'Maria Mater' amb corona reial. Al cantó de ponent, al pilar, hi ha la inscripció 'RECORD DE LA MISSIÓ ANY MCMLIV'. Al creuer de la creu hi ha un relleu amb el monograma 'IHS' culminat per una creu, envoltat per una cadena o corona d'espines estilitzada.","codi_element":"08002-22","ubicacio":"A l'extrem nord de la Plana de Cal Vila, molt a prop de la parròquia de Sant Andreu d'Aguilar.","historia":"Les Santes Missions eren iniciatives destinades a enfortir la fe del poble, que van tenir especialment ressò amb posterioritat a la Guerra Civil. A més de l'erecció de creus de pedra o la instal·lació de creus de fusta a les esglésies, sovint implicaven la celebració d'eucaristies, viacrucis, processons, resos o altres esdeveniments de caire pietós.","coordenades":"41.7434100,1.6208000","utm_x":"385319","utm_y":"4622207","any":"1954","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28954-foto-08002-22-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28954-foto-08002-22-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Segons consta a la cartografia cadastral, l'espai que ocupa forma part d'un camí d'ús públic, si bé a la realitat aquest ha quedat absorbit dins dels camps de conreu que el flanquegen.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28955","titol":"La Riera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-riera","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"Ha estat reformada recentment, alterant alguns dels seus elements originals.","descripcio":"Gran casal format per un habitatge principal i diversos edificis annexes o segregats. El primer edifici que es troba des de l'accés a la carretera BV-3008 és una antiga pallissa que ha estat restaurada. Tan sols consta de planta baixa, i té un aparell de grans carreus ben treballats, una feina especialment notable a la porta adintellada que hi dóna accés. A la llinda hi ha gravat l'any de construcció i el nom del propietari del moment: '17[IHS]08 \/ RAMON TORA'. Al costat de la porta hi ha una premsa de vi sota la qual, a través d'un vidre, s'observa un cup. Finalment, una escala mena a un altell sota coberta per a l'emmagatzematge. Annex a aquesta construcció (ja que, a jutjar per les inscripcions, aquesta sembla haver estat la seqüència constructiva) hi ha l'edifici principal. És de planta rectangular orientada nord-sud. Situat sobre una elevació, la pendent fa que al lateral de ponent i al de migdia les construccions guanyin una planta respecte al nord i al de llevant. La façana de llevant consta de planta baixa i primer pis, units per una escala metàl·lica exterior. La façana de migdia, en canvi, consta d'una planta baixa on destaquen dos arcs de mig punt separats per un pilar de secció rectangular, una porta adintellada i una finestra rectangular. El primer pis constava de tres balcons adintellats, dels quals el central ha estat molt alterat en les darreres dècades fins formar una gran obertura semicircular. Els dos restants mostren a les llindes les inscripcions 'JOSEPh TOR \/ RA 1777' i 'ISIDRO \/ TORRA \/ 1869', respectivament. A la segona planta hi ha tres obertures rectangulars, també una modificació recent en substitució de les més petites i amb pedra ben treballada que hi havia. A la façana de ponent s'observen petites obertures (gairebé espitlleres) a la planta baixa, set obertures (una de les quals un balcó, amb una llinda de ciment amb la inscripció IT \/ 1936) a la primera i una llucana sota coberta. L'aparell de l'edifici és de blocs petits i mitjans desbastats lligats amb morter, amb carreus a les cantonades i a les obertures. La coberta és a dues aigües. De la resta d'edificis tan sols esmentarem el cobert que hi ha al sud-est del cos principal per com completa la seqüència d'inscripcions: a la seva façana oest, sobre la porta, hi ha gravat 'IGNACIO \/ TORRA \/ 1915'.","codi_element":"08002-23","ubicacio":"A la plana gran de la Riera, al centre-nord del terme.","historia":"A més de la loquacitat de les inscripcions descrites, que mostren una seqüència de més de dos segles d'ampliacions i reformes fetes per la nissaga Torras, la riera és un dels masos originaris del terme. Consta en un capbreu de 1318 com a propietat de Sant Benet de Bages (PARCERISAS, 2000: 67).","coordenades":"41.7504800,1.6214600","utm_x":"385386","utm_y":"4622991","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28955-foto-08002-23-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28955-foto-08002-23-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28955-foto-08002-23-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28956","titol":"Hàbitat proper al Castell d'Aguilar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/habitat-proper-al-castell-daguilar","bibliografia":"JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"Les restes es poden haver vist afectades pel traçat d'una pista per sobre seu.","descripcio":"Al vessant que davalla des de l'extrem sud del castell hi ha un aflorament de roca calcària disposat horitzontalment. Sobre aquesta superfície plana s'hi practicaren cinc cubetes rectangulars, de les quals quatre han quedat soterrades (i, tal vegada, malmeses) per l'arranjament d'una pista forestal que ressegueix la carena. La que és actualment visible fa 85 x 50 cm, i uns 15 de fondària. La disposició del conjunt de cubetes havia portat a plantejar que es tractava de les restes d'un hàbitat, fet ben plausible donat la recurrència de l'assentament d'habitatges als vessants de les elevacions on hi ha castells oferint protecció.","codi_element":"08002-24","ubicacio":"Carena sud de la serra del Cementiri.","historia":"","coordenades":"41.7491900,1.6276900","utm_x":"385902","utm_y":"4622840","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28956-foto-08002-24-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28956-foto-08002-24-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28957","titol":"Bassa al costat de l'antic cementiri d'Aguilar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-al-costat-de-lantic-cementiri-daguilar","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa de planta irregular (ovoide) d'uns 12 m de llargària per 4 d'amplada i 2 de fondària, excavada al terreny i amb els laterals aplacats amb un parament de pedres. Al seu extrem sud hi ha una escala de pedra que hi davalla. A prop de l'escala s'hi veuen les restes d'un canal, també de pedra, que hi aportava l'aigua. Es tractaria de la bassa (o una d'elles) del Castell d'Aguilar.","codi_element":"08002-25","ubicacio":"A la serra del cementiri, al vessant nord del cim ocupat pel Castell d'Aguilar.","historia":"","coordenades":"41.7512500,1.6269800","utm_x":"385847","utm_y":"4623069","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28957-foto-08002-25-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28957-foto-08002-25-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28957-foto-08002-25-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28958","titol":"Capella del Cementiri vell d'Aguilar, Santa Rita","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-del-cementiri-vell-daguilar-santa-rita","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Al cementiri hi ha hagut enderrocaments que n'han afectat els nínxols. L'església també es degrada.","descripcio":"El cementiri està tancat per un mur perimetral que traça un rectangle orientat sud-nord. La porta d'accés es troba a la part central del mur de migdia. Té dues fulles de ferro forjat, que formen al centre un motiu radial solar. Sobre la porta hi ha un frontó ondulat amb un crani i dues tíbies creuades a banda i banda de les quals hi ha la data partida en dos cartutxos: '18\/99'. A sota, hi ha inscrita la frase 'BEATI MORTUI QUI IN DOMINO MORIUNTUR'. Traspassada aquesta porta, el pati està reservat a enterraments a terra, llevat de l'angle sud-est, on i ha 2 nínxols. La resta de nínxols es troben construïts contra la paret nord del recinte, al centre de la qual s'obre la capella. Es traca d'un edifici de planta rectangular, construït de maçoneria i arrebossat tan sols en la façana que mira al cementiri, amb un fals carreuat pintat. La porta és adintellada, amb els brancals i la llinda de pedra ben escairada. Sobre la porta hi ha un petit òcul circular de pedra. Finalment, rematant la façana allà on inflexionen les dues aigües de la coberta, hi ha un petit campanar d'espadanya fet amb maons, força malmès i sense campana. L'advocació d'aquesta capella és Santa Rita.","codi_element":"08002-26","ubicacio":"A la serra del cementiri, al vessant nord del cim ocupat pel Castell d'Aguilar.","historia":"","coordenades":"41.7515300,1.6271800","utm_x":"385864","utm_y":"4623100","any":"1899","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28958-foto-08002-26-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28958-foto-08002-26-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28959","titol":"Camí del Castell d'Aguilar a la Serra de Cal Querol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-castell-daguilar-a-la-serra-de-cal-querol","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Pista de muntanya que, al llarg dels seus prop de 2400 m uneix la Plana Gran de la Riera amb la serra de Cal Querol. El seu recorregut arrenca a la confluència amb la carretera BV-3008 prop de Can Riera, a una cota de 517 m snm. A partir d'aquí, comença a ascendir vorejant l'esperó on s'assenten el Castell d'Aguilar i el Cementiri Vell d'Aguilar, fins enfilar la carena de la Serra del Cementiri. A partir d'aquí, ja no abandona la carena, fins entroncar amb el camí carener de la serra cal Querol, on assoleix els 670 m snm. La serra de Cal Querol fa, en molts punts, de límit entre els termes municipals d'Aguilar de Segarra i Fonollosa. En tot el seu traçat, el ferm és de terra compactada amb grava (tot-u). L'entorn que travessa en tot moment és boscós, i no compta amb bifurcacions d'accés a camps de conreu.","codi_element":"08002-27","ubicacio":"Al llarg de la Serra del Cementiri.","historia":"","coordenades":"41.7561300,1.6322100","utm_x":"386290","utm_y":"4623604","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28959-foto-08002-27-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28959-foto-08002-27-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28960","titol":"Castell d'Aguilar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-daguilar","bibliografia":" CATALÀ, P.; BRASSÓ, M. (1966): Els castells catalans. JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. SITJES I MOLINS, Xavier (1982): 'El sistema defensiu a Castellar a principis del segle XI'. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 2. Centre d'Estudis del Bages.<\/p> ","centuria":"X","notes_conservacio":"Restes molt parcials i intermitents. Només amb una intervenció arqueològica se'n podria fer una valoració acurada.","descripcio":" El Castell d'Aguilar ocupa una posició molt destacada, sobre un esperó a l'extrem de la Serra del Cementiri que domina la plana. Aquesta ubicació, molt favorable en el seu moment, n'ha propiciat amb el temps l'abandonament, l'espoli de materials constructius i l'erosió. Actualment, malgrat els nivells d'enderroc generalitzats, es distingeixen diversos trams de murs perimetrals a l'extrem sud, assentats directament sobre la roca, en una zona que ha estat molt alterada al llarg del temps per les successives ampliacions de l'antiga església de Sant Andreu. Més al nord, a les proximitats del cim del turó, s'hi veuen passadissos als quals s'obren estances. No obstant, només mitjançant una intervenció arqueològica es podria determinar si es tracta de dependències del castell o bé corresponen a un hàbitat que havia crescut al seu redós.<\/p> ","codi_element":"08002-28","ubicacio":"A la serra del cementiri, al cim més destacat del seu extrem sud.","historia":" L'origen del Castell d'Aguilar es pot situar al segle X (la primera referència documental és de l'any 983), moment en el qual els comtats catalans es reforçaren davant les encara constants ràtzies musulmanes, com les d'Almansur a finals del segle X i les del seu fill Abd al-Malik a principis de l'XI. La franja sud-oest del comtat d'Osona-Manresa, que enllaçaria de Calaf fins la Conca d'Òdena, era un territori especialment exposat a aquests assalts. El primer senyor conegut del castell d'Aguilar va ser l'arxilevita Randulf, que va fer testament el 1022. El castell va ser infeudat a la família Cervera, que l'ostentà almenys des de l'any 1086 fins finals del segle XIV. Al llarg d'aquest període, els castlans que l'ocupaven es cognominaren Aguilar. L'any 1381, trobem el castell en mans del rei Pere III, que vengué els seus drets al Capítol de Canonges de Santa Maria de Manresa per 500 florins. Quatre anys més tard, el 1385, aquests en van fer donació al Paborde, dominicatura que va mantenir fins l'extinció de les jurisdiccions al segle XIX.<\/p> ","coordenades":"41.7500600,1.6273200","utm_x":"385873","utm_y":"4622937","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28960-foto-08002-28-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28960-foto-08002-28-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2020-07-14 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["7"]},{"id":"28961","titol":"Restes de l'Antiga església de Sant Andreu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/restes-de-lantiga-esglesia-de-sant-andreu","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Està en una fase avançada d'enrunament","descripcio":"Església de planta rectangular i una sola nau orientada nord-oest\/sud-est, molt afectada per l'enderrocament l'any 1936 però encara amb estructures conservades amb força alçada. Al seu interior, es reconeixen encara les compartimentacions fetes a ambdós costats: al costat esquerre hi havia les escales d'accés al cor, dues capelles i la sagristia. A l'altra banda del presbiteri hi havia les escales d'accés al campanar (que es trobava, doncs, a l'angle sud-est del temple) i tres capelles més. Les parets mostren encara part dels ornaments originals: totalment arrebossades al seu interior, estan pintades de blanc amb traços de gris per ressaltar un seguit de pilastres decoratives i un fris de tríglifs i mètopes que corona el recinte.","codi_element":"08002-29","ubicacio":"Carena sud de la serra del Cementiri.","historia":"Es tracta molt probablement de l'evolució d'una primera església castral associada al Castell d'Aguilar. El primer esment documental és una visita pastoral de l'any 1330, si bé és possible que anteriorment tingués l'advocació de Sant Joan, església de la qual tenim documentació anterior, però d'interpretació incerta. L'any 1796, els mateixos parroquians protagonitzaren un tumult que acabaren amb l'enderrocament de la coberta de l'església. Els parroquians proposaren fer-ne una de nova al pla, o bé ampliar la ja existent de Sant Miquel per traslladar-hi la parròquia. El bisbat decidí refer l'església malmesa com a opció més econòmica, però les obres es prolongaren fins l'any 1836. L'any 1936 el temple fou enderrocat i les seves imatges destruïdes, si bé els habitants de la zona pogueren salvar-ne alguns elements. L'església ja no es tornà a reconstruir, sinó que es decidí alçar-ne una de nova, també amb l'advocació de Sant Andreu.","coordenades":"41.7500500,1.6274800","utm_x":"385886","utm_y":"4622935","any":"1836","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28961-foto-08002-29-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28961-foto-08002-29-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28961-foto-08002-29-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28962","titol":"El Sant Crist, capella del Cementiri de Castellar.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-sant-crist-capella-del-cementiri-de-castellar","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El cementiri de Castellar és un petit fossar, delimitat per murs de pedra lligats amb morter. S'hi accedeix a través d'una porta, flanquejada per dos obeliscs d'obra amb coronament piramidal. La porta està feta de ferro forjat i a la part central i en tota la seva alçada hi ha representada una creu on es pot llegir la data 1908. Un cop a l'interior del recinte, un passadís central delimitat per uns petits arbustos dóna accés a les zones d'inhumació. A la dreta hi ha una zona porxada, feta d'obra, definida per arcs apuntats rebaixats, que aixopluga diverses fileres de nínxols. Al fons del recinte, i flanquejada per dos xiprers hi ha l'entrada a una petita capella. Té planta rectangular, sense absis i al cap de munt és visible una estructura de ferro, que en origen tindria una petita campana que avui no es conserva. A l'interior de la capella hi ha una pica baptismal i una de beneitera que procedien de l'església de Sant Miquel de Castellar.","codi_element":"08002-30","ubicacio":"A l'oest del nucli de Castellar","historia":"El 1908 es va traslladar el cementiri de Castellar des de dalt del turó del Castell al costat de l'església de Sant Miquel a baix al pla, a la banda esquerra de la carretera de Calaf, havent passat el poble. (PARCERISAS 2000: 49)","coordenades":"41.7317600,1.6502200","utm_x":"387745","utm_y":"4620875","any":"1908","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28962-foto-08002-30-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28962-foto-08002-30-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Seveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28963","titol":"Camí de les Cases Noves-Riera Maçana-El Molinot Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-les-cases-noves-riera-macana-el-molinot-nou","bibliografia":"http:\/\/www.geoparc.cat\/nivells\/contingut\/titular\/medi-natural","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Des de la carreta N-141g direcció Calaf, al Km 3 a mà dreta s'accedeix al Camí d'Aguilar de Segarra, uns metres més endavant, a l'altura del Molinot Nou, es bifurca a l'esquerra el Camí de les Cases Noves- Riera Maçana- El Molinot Nou. En força bon estat de manteniment, el ferm és de terra compactada amb grava (tot-u), té un recorregut d'uns 2,70 km i 29 m desnivell. Al llarg del seu recorregut, el camí transcorre per una zona boscosa a prop de la Masia de Castellar, El Molinot Vell i els camps de la Feixa de l'Obaga. Creua la riera de Maçana, l'hort de Cal Tinet, Cal Vermell i finalitza als voltants de la Casa Nova d'en Benet. El camí a banda dels usos com a via de comunicació, és interessant des del punt de vista paisatgístic, que el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. El seu interès paisatgístic està en la riquesa de la comarca del Bages, on es troben 35 espais d'interès natural, entre els que destaca la Serra de Castelltallat, que limita al seu extrem sud-oest amb el terme municipal d'Aguilar de Segarra i el Torrent Bo. A banda d'això també són d'interès els espais agrícoles i forestals, i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe.","codi_element":"08002-31","ubicacio":"Al sud est del terme. Voreja la Serra del Castell per l'oest.","historia":"","coordenades":"41.7306800,1.6398300","utm_x":"386879","utm_y":"4620768","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28963-foto-08002-31-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28963-foto-08002-31-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Algun tram amb indicacions","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28964","titol":"Camí de la Riera Maçana al Castell de Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-riera-macana-al-castell-de-castellar","bibliografia":"http:\/\/www.geoparc.cat\/nivells\/contingut\/titular\/medi-natural","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Des de la carreta N-141g direcció Calaf, al km 3 a mà dreta s'accedeix al Camí d'Aguilar de Segarra, uns metres més endavant, a l'altura del Molinot Nou, es bifurca a l'esquerra, el Camí de les Cases Noves- Riera Maçana- El Molinot Nou. Transcorreguts aproximadament uns 1,30 km en aquest camí, una pronunciada corba a l'esquerra, marca l'inici de Camí de la riera Maçana al Castell de Castellar. Aquest és el camí que dóna accés al Castell amb vehicle. En força bon estat de manteniment, el ferm és de terra compactada amb grava (tot-u), des d'aquest punt té un recorregut d'uns 1,84 km i 14 m desnivell. Al llarg del trajecte, el camí transcorre per una zona boscosa, es creua la riera Maçana, la Vinya del Jeroni i l'Obaga de la Masia, quedant sempre a la dreta la serra del Castell. El camí a banda dels usos com a via de comunicació i accés al Castell, és interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. El seu interès paisatgístic està en la riquesa de la comarca del Bages, on es troben 35 espais d'interès naturals, entre els quals destaca la Serra de Castelltallat, que limita al seu extrem sud-oest amb el terme municipal d'Aguilar de Segarra i el Torrent Bo. A banda d'això també són d'interès els espais agrícoles i forestals, i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe. En arribar al Castell i a peu de camí hi ha una font d'aigua potable.","codi_element":"08002-32","ubicacio":"Al sud est del terme, voreja la Serra del Castell per l'oest.","historia":"","coordenades":"41.7216600,1.6323900","utm_x":"386244","utm_y":"4619777","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28964-foto-08002-32-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28964-foto-08002-32-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Permet accedir al Castell de Castellar amb vehicleExisteixen indicacions","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28965","titol":"Camí del Castell de Castellar i la Rectoria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-castell-de-castellar-i-la-rectoria","bibliografia":"http:\/\/www.geoparc.cat\/nivells\/contingut\/titular\/medi-natural","centuria":"XX","notes_conservacio":"Caldria una esbrossada dels laterals del camí","descripcio":"Un cop arribats al nucli de Castell, rere el Molí i a tocar de la seva bassa, s'enlaira un petit sender, que comunica els peus del turó i actual nucli habitat de Castellar amb el conjunt monumental del Castell, la Rectoria i l'església de Sant Miquel de Castellar. En relatiu bon estat, el camí té un recorregut d'uns 600 m i 40 m desnivell, i és per fer a peu. Passats els primers metres, el camí passa a tocar del dipòsit del Cal Jeroni i després s'endinsa en la zona boscosa de l'obaga i la solana del castell fins a arribar al recinte. Aquest era el camí natural que comunicava la plana amb el castell, i per tant té també un alt valor històric Igual que la resta de camins del terme, també té interès paisatgístic. El recorregut d'aquest camí és apte per activitats culturals, d'oci i esbarjo.","codi_element":"08002-33","ubicacio":"Nucli de Castellar, al nord est.","historia":"Fins als anys '50 del segle XX que es va dir missa a l'església de Sant Miquel de Castellar, aquest camí va estar en ús com és desprèn d'algunes fonts orals recopilades a PARCERISAS 2000: 160","coordenades":"41.7286400,1.6539000","utm_x":"388046","utm_y":"4620524","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28965-foto-08002-33-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28965-foto-08002-33-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Permet l'accés a peu al Castell des del nucli de Castellar.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28966","titol":"Castell de Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-de-castellar","bibliografia":" BELMONTE, C. (2007): Memòria d'intervenció arqueològica al Castell de Castellar, Aguilar de Segarra. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC. Núm. mem. 6301 (3 vols.) BELMONTE, C (2012): Memòria del Seguiment arqueològic del Castell de Castellar. Rehabilitació de l'Edifici. Fases I i II. Àrea de coneixement i recerca. Inèdit PARCERISES I COLOMER, Roser (2000) Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Monografies, 22. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISES I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. SITJES I MOLINS, Xavier (1982) El sistema defensiu a Castellar a principis del segle XI. Miscel·lània d'Estudis Bagencs. Nº 2. Centre d'Estudis del Bages. Pàg. 151-157 http:\/\/www.castelldecastellar.cat<\/p> ","centuria":"XI","notes_conservacio":"Parcialment rehabilitat 2011. Josep Maria Esquius, arquitecte. Cots i Claret, empresa costructora.","descripcio":" El Castell de Castellar s'aixecà sobre un aflorament rocós al cim de la Serra de Castellar, de 160 m d'alçada al marge dret de la riera de Rajadell, i amb un gran domini visual de la vall. Es tracta d'una edificació defensiva, amb origen en el segle X, molt reformada a partir del segle XIV. Presenta una planta aproximadament ovalada de 32 metres de diàmetre en l'eix llarg (extrems en els quals presenta una forma angulosa) i 28 en l'eix curt (d'extrems arrodonits), fruit de la seva adaptació a l'orografia del terreny. L'any 2007 amb motiu del projecte d'estudi, rehabilitació i restauració del Castell, es va realitzar una intervenció arqueològica al conjunt, dividida en dues actuacions: Un estudi de paraments i la realització de diversos sondeigs. Es realitzà un l'estudi de paraments de tots els murs de l'edifici, més d'una trentena, excepte aquells coberts per vegetació o algunes construccions del primer pis on no es podia accedir. A més a més també es van realitzar diversos sondeigs al subsòl per tal d'aprofundir en el coneixement del conjunt, ja que fins aquell moment no s'hi havia realitzat cap intervenció arqueològica. L'any 2011 i ja durant les obres de restauració i rehabilitació, es va realitzar una segona actuació. En aquest cas consistí en el seguiment arqueològic del desmuntatge controlat del conjunt d'estructures afectades pel nou projecte, així com de les rases, pous de fonamentació i dels rebaixos necessàries per a executar-lo. Un cop finalitzades ambdues intervencions, es va constatar que hi havia una clara homogeneïtat en la composició formal de les estructures del conjunt, i es van definir els trets principals de l'edifici, i tres grans horitzons cronològics d'ocupació. Abans d'iniciar-se les obres de rehabilitació, el Castell estava en força mal estat de conservació, bona part del forjat i les cobertes havien caigut i algunes parets, sobretot del pis superior amenaçaven ruïna. Amb aquestes condicions, durant la campanya del 2007 es van documentar més d'una trentena de murs, tots ells amb gruixos entre 0.60 i 1.20 m de potència. Les parets eren fetes de doble paredat amb carreus de mida mitjana i petita, lleugerament escairats col·locats a trencajunts i disposats en filades regulars. Els carreus més ben treballats i de majors dimensions és col·locaven a les obertures o a les cantonades de l'edifici. L'homogeneïtat constructiva,es trencava amb els lligams que unien les pedres. Els murs perimetrals i alguns interiors tenien molt poc morter, carreus més petits i la pedra millor treballada (s'associen als primers segles de funcionament del castell). Altres murs tenien abundant morter de color rosat i molt sorrenc, i es relacionen amb la transformació del castell en mas, ja en època moderna. A banda de les unitats muraries, es van documentar 101 obertures constructives de les quals, 26 eren portes, força similars entre elles i majoritàriament fetes amb arc de mig punt. La resta corresponen a balcons, finestres, espitlleres i altres elements, entre els quals destacaven una finestra geminada i un altre amb arc conopial. També es van localitzar i documentar escales de pedra, paviments i estructures relacionades amb activitats agrícoles del mas. Les fases cronològiques del conjunt es van establir basant-se en tres elements principals, el repertori ceràmic recuperat, les relacions físiques entre estructures i la documentació històrica conservada. A la fase I (ss. X-XIII) es situa la fundació del castell, segurament al segle X, dada confirmada de manera molta succinta amb l'excavació arqueològica, ja que es va recuperar un fragment de ceràmica espatulada de cocció oxidant. Així i tot, fou difícil detectar estructures d'aquests primers moments d'ocupació a causa de les múltiples reformes de l'edifici. Tanmateix cal pensar que els murs perimetrals del recinte formarien part de l'estructura inicial.<\/p> ","codi_element":"08002-34","ubicacio":"Al turó de la Serra del Castell","historia":" Sembla que el Castell de Castellar tindrien el seu origen en la reorganització territorial de Guifré I de Barcelona, entre el 880 i 890. Tot i que no hi ha proves documentals, és possible pensar que el castell de Castellar, podria ser un d'aquests. El lloc de Castellar apareix documentat per primer cop l'any 983, en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. No és fins el 1022, quan hi ha un document que parla explícitament de l'existència del castell. Aquest document correspon a un testament del seu senyor, Seguí, que deixa el castell al seu fill Company. Aquest document, a part del castell, esmenta l'existència de sis torres: les de Ceger (Seguer), Pujo Farner (Puigfarner), Sancta Maria (de les Coromines), Villalonga, la Guardia (la Guàrdia Pilosa) i Solanenles (Solanelles). Situant aquestes torres i el castell en el mapa, s'observa que el terme de Castellar, cap al 1022, tenia forma de llança. La punta seria la Guàrdia Pilosa (a 15 km en línia recta del castell) i dirigida cap a la Segarra (terra amb conflicte amb els sarraïns en aquest període). Per tant, entre la Guàrdia Pilosa i Castellar s'escalonen en profunditat, sis fortificacions secundàries (torres) amb l'objectiu de donar refugi i defensa als ciutadans de l'indret. Aquesta forma allargada del terme de Castellar, entre els castells de Calaf, Llavinera i Aguilar, per un costat, i Grevalosa i la Manresana per un altre, és similar a la que tenien els comtats d'Urgell, Cerdanya-Berga, Ausona-Manresa i Barcelona. D'aquest sistema defensiu quasi no en queda res. L'any 1078 fa testament Company, fill de Seguí, i és en aquest document on, se cita per primera vegada l'església de Sant Miquel, ja que el mort hi fa una deixa. La següent notícia, és del 1123 on un fill de Company, Berenguer Sendred, no consta com a propietari del castell, sinó que ho és un altre germà seu. El 1259 apareix un Simó de Castellar, fill de Guillem de Castellar. La família Castellar desapareix definitivament de la documentació per trobar com senyor del castell a Guillem de Castellví. El 1281 el castell ja és en mans dels Grevalosa, ciutadans de Manresa, en concret d'Arnau de Grevalosa. El 15 de juny del 1400, el rei Martí l'Humà, restituí la jurisdicció de Castellar, fins aquell moment empenyorada pel rei Pere el Cerimoniós, prometent que no alinearia mai aquestes jurisdiccions sinó que serien governades pel veguer de Manresa. Així i tot, per aquestes dates, el castell continuava sent propietat dels Grevalosa, en concret de Pere Grevalosa. Aquesta propietat queda demostrada en un document: 'trasumpto de una Concordia feta y firmada per y entre la Universitat de la Vila de Prats de Rey de una part, y Mosen Janot de Gravalosa, Senyor de Castellar de part altre. En poder del Discret Antich Not. De Manresa als 22 de Janer de 1565'. El recinte seguirà en les mateixes mans fins el segle XVIII, quan passà a la família Amat, per enllaç matrimonial al morir el 1621 Jerònima de Grevalosa i Romeu sense descendència. A partir d'aquest moment el Castell pateix una profunda transformació, ja que esdevé un mas dedicat íntegrament a tasques agrícoles, la presència de diverses tines, un trull o quadres per animals, corts i galliners, piques, bótes així ho evidencia. Els Amat seran senyors del Castell fins a finals del segle XIX quan Gaietà d'Amat i d'Amat mori sense descendència. El matrimoni de Mº Escolàstica d'Amat i d'Amat el 1832 amb Ramon de Càrcer i de Falguera, fa que el feu passi a mans de la família Càrcer. Finalment el matrimoni de Dolors de Càrcer i Ros amb Lluís de Vilallonga i Sentmenat el 1887 converteix els Villalonga en la família propietària, família que en té la propietat fins avui dia. Joaquim de Vilallonga, fill de Dolors i Lluís rehabilità el títol i se li donà el de comte de Sant Miquel de Castellar el 1923. L'actual senyor de Castellar és Joan Joaquim de Vilallonga i Girona.<\/p> ","coordenades":"41.7283100,1.6492800","utm_x":"387661","utm_y":"4620493","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28966-foto-08002-34-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28966-foto-08002-34-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28966-foto-08002-34-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"El recinte del castell està protegit amb una tanca metàl·lica. Té càmeres, il·luminació i cartell informatiu a l'exterior. S'hi fan visites guiades el segon diumenge de cada mes. Fora del recinte del castell hi ha una bassa de pedra (protegida per una tanca metàl·lica i un gran bloc de pedra, rere la font, que podria correspondre a un cup de decantació. En ambdós casos les restes s'haurien d'associar a l'ultima fase d'us del castell com a mas. Actualment l'Ajuntament en gestiona les visites guiades cada segon diumenge de mes de 10 a 13 hores, tot i que per grups es fan visites concertades. Cont. Descripció: A més a més la documentació parcial d'un mur en una de les sales del recinte, podria suggerir l'existència d'una torre primigènia, resposta que només es resoldrà amb l'excavació extensiva d'aquesta part del castell. La Fase II (ss. XIV-XVII) coincideix amb les primeres grans reformes de l'edifici i en ella s'inclouen tots aquells elements que no formen part de l'estructura original del castell, ni tampoc de les reformes vinculades a la transformació del conjunt en masia. Dins d'aquest ampli horitzó cronològic es van establir tres subfases. La primera fase d'activitat després de la fundació del castell es detecta a partir del segle XIII. Tot i que no es van poder identificar les estructures bastides en aquest moment, sembla que el castell començà un procés de remodelació important, una dada avalada tant pels materials arqueològics com per la localització de tres forats de pal i 4 sitges. Entre els segles XV-XVI culminà el procés de reformes iniciat al segle XIII, i durant aquest moment es construeixen diverses arcades en les sales centrals del recinte, així com bona part de les obertures decorades en el murs centrals de l'edifici, a més d'una llar de foc i un mur localitzat a la sala principal. Per últim entre els segles XVI-XVII, s'endegà l'última fase de reformes dins aquest ampli horitzó cronològic, les quals transformarien considerablement la fisonomia del conjunt. Finalment la fase III (segles XVII- XIX) es caracteritza per la modificació i transformació del castell en un mas. És clar que al XVIII l'edifici patí transformacions importants que van quedar paleses en dues llindes, on es llegeixen les dates de 1774 i 1777. També es va produir un reforç important dels murs i la construcció de nous forjats, un trull i diverses tines. El mas va ser abandonat cap als anys 40 del segle XX. Cont. Història: El castell va estar habitat per masovers fins els anys '50 del segle XX, la família Duarri van ser els darrers masovers. Segons es desprèn de la publicació (PARCERISAS, 2013: 159) es evident que en aquest moment el castell era utilitzat com a masia. De fet la pròpia Antònia Duarri esmenta l'existència de tines i que a l'antiga presó hi tenien els porcs. Així mateix també esmenta les deficiències estructurals que ja amenaçava l'edifici. L'octubre de1980 al costat de l'església de Sant Miquel es va originar un greu i gran incendi per descuit d'uns excursionistes, que va alertar del perill de degradació del conjunt. Però la manca de recursos només va permetre tancar el recinte evitant l'entrada de gent. Finalment el 1997 Joan Joaquim de Vilallonga cedeix el castell a la Fundació Castells Culturals de Catalunya perquè el restauri amb la condició que li reservi una sala que portarà el seu nom. L'any 2005 amb l'evident amenaça de ruïna l'Ajuntament va adquirir el castell amb el compromís de gestionar-ne la restauració. Ell 2006 s'endeguen les feines de rehabilitació i documentació, el 2008 es presenta el Pla director del projecte a càrrec de l'arquitecte Josep M. Esquius i el 2012 s'inaugura la primera fase del projecte. Des d'aquest moment el Castell torna a ser accessible i visitable.","codi_estil":"93|94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["7"]},{"id":"28967","titol":"Sant Miquel de Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-miquel-de-castellar","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http:\/\/www.castelldecastellar.cat","centuria":"XI","notes_conservacio":"Refeta al segle XVIII-XIX","descripcio":"Edifici d'una sola nau rectangular amb capelles laterals. El seu origen és del segle XI, i d'aquesta construcció romànica només es conserven les parets de la nau, i part de campanar, de torre quadrada i que dóna relleu i personalitat al conjunt. El campanar està decorat amb arcuacions llombardes als quatre costats. De les reformes del segle XV, època gòtica, només en resta una part del mur de migdia. Destruïda i construïda vàries vegades sobre les restes de l'antiga capella romànica, va ser refeta als segles XVIII i XIX, d'aquí la data de 1830 a la llinda de la porta d'entrada, que correspon a la restauració feta després de la guerra del Francès.","codi_element":"08002-35","ubicacio":"Recinte del Castell de Castellar","historia":"La primera menció sobre l'edifici és un document del segle X, encara que una mica dubtós, que anomena el castell de Castellar. La primera notícia fiable, però de Castellar, apareix en el testament de Seguí i el seu fill de l'any 1022 on s'explica que Castellar termeneja amb Seguers i Puigfarners. D'aquesta església en depenia com a sufragània les de Sant Julià de Puigfarners, Sant Pere i Sant Feliu de Seguers (actualment del municipi dels Prats de Rei) i la de la Mare de Déu de les Coromines. Al segle XII era servida per 8 preveres i va tenir una gran zona d'influència per les seves sufragànies. Com totes les parròquies a més de les funcions pròpies de culte també tenia drets feudals com la primícia o bé la d'escrivania pública, per la qual el capellà assumia funcions notarials. Va ser saquejada a la Guerra del Francès i ho tornà a ser durant al Guerra Civil. Passat el conflicte bèl·lic a l'any 1941 els amos de Cal Benet en van pagar la restauració mentre que els de Cal Vendrell van pagar als treballadors. La gent del poble van comprar el sants nous el es van dur en processó a l'església: les noies van comprar la Puríssima, el nois l'Arcàngel Sant Miquel, les casades la Mare de Déu del Roser, els masovers de Comanroca Sant Antoni i l'amo de la Masia, van pagar Sant Isidre. (PARCERISAS 2013: 161). El culte es va mantenir fins els anys '50 quan es va tancar. A inicis del segle XX, Mn Gaspar Verdaguer, rector de Castellar, va compondre un himne en honor de Sant Miquel, recollit a PARCERISAS, 2000: 45","coordenades":"41.7279400,1.6493100","utm_x":"387663","utm_y":"4620452","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28967-foto-08002-35-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28967-foto-08002-35-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28967-foto-08002-35-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Barroc|Contemporani|Romànic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Actualment no s'hi fa culte.","codi_estil":"94|96|98|92","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28968","titol":"Rectoria de Sant Miquel de Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rectoria-de-sant-miquel-de-castellar","bibliografia":" PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages, http:\/\/www.castelldecastellar.cat<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Rehabilitat al segle XXI","descripcio":" Edifici rectangular amb planta baixa i primer pis amb l'entrada principal a la cara nord i coberta a dues aigües. Adossat a l'església de Sant Miquel de Castellar, està fet amb pedra de mida mitjana i petita, lleugerament escairades i lligades amb morter. Les pedres de majors dimensions estan a la part baixa de l'edifici, mentre que a mesura que guanya en alçada les pedres són més petites. Les cantonades i les obertures estan definides per pedres escairades i ben treballades. A la façana de migdia hi ha adossat un porxo amb arcades. La construcció inclosa dins el recinte del castell, inclou també els 'horts de la Rectoria'.<\/p> ","codi_element":"08002-36","ubicacio":"Recinte Castell de Castellar","historia":" Tot i que l'edifici actual és del segle XVIII, fou construït sobre un d'anterior datat al segle XVI. Durant els últims anys la construcció ha estat rehabilitada i restaurada. Les pedres de la façana han estat rejuntades i la coberta, de teules, és completament nova. L'edifici fou adquirit per l'ajuntament l'any 2011 amb el propòsit de recuperar-lo,<\/p> ","coordenades":"41.7279679,1.6493264","utm_x":"387664","utm_y":"4620455","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28968-foto-08002-36-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28968-foto-08002-36-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-07-07 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Fitxa 76 del Càtaleg de Masies.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28969","titol":"Font del Castell de Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-castell-de-castellar","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Aprofitant un petit pla davant un aflorament rocós, s'ha construït un mur de pedra seca, en forma de mitja circumferència, coronat amb lloses de pedra plana. En els extrems, té menor alçada, per tal es pugui aprofitar com a banc per seure i descansar. La part central té més alçada i just davant s'hi ha col·locat la font. Tot l'espai es troba pavimentat amb lloses de pedra plana. La font, situada al centre de l'espai i enganxada a la paret, és de ferro forjat i està pintada de color negre. Encara es pot llegir a la part baixa 'fundición dúctil Benito' nom de l'empresa subministradora","codi_element":"08002-37","ubicacio":"Davant el castell, al Camí de la Riera de Maçana al Castell","historia":"Després de les fases de rehabilitació del Castell, a l'exterior i per tal de millorar els serveis del recinte i l'arribada de visitants, s'instal·là una font d'aigua potable a peu del camí.","coordenades":"41.7282700,1.6485700","utm_x":"387602","utm_y":"4620489","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28969-foto-08002-37-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28969-foto-08002-37-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28970","titol":"Font d'Aguilar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-daguilar","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció feta de pedra sense escairar lligades amb morter. Sobre una plataforma de pedra amb planta circular, elevada uns 0.30 m del nivell de circulació, s'aixeca un mur de 1.70 m d'alçada coronat per lloses de pedra planes. En aquest mur hi ha una placa commemorativa de la inauguració de la font en què es llegeix 'Aguilar de Segarra portada d'aigües. Inauguració pel molt honorable president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol i Soley, el dia 12 de novembre de 1983' La font està formada per una pila de pedra aguantada per un pilar circular. L'aixeta està col·locada directament a la paret, sota la placa.","codi_element":"08002-38","ubicacio":"C\/ Raval s\/n","historia":"Construïda amb motiu de la portada d'aigües al municipi el 1983,","coordenades":"41.7393200,1.6317100","utm_x":"386219","utm_y":"4621738","any":"1983","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28970-foto-08002-38-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28970-foto-08002-38-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28970-foto-08002-38-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Rere la font, hi ha una petita senyalització, amb un perforador per marcar l'etapa. Circuit Permanent d'Orientació d'Aguilar.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28971","titol":"Nucli d'Aguilar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nucli-daguilar","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Nucli situat al nord de la riera de Rajadell i limita al sud amb la serra de Còdol-rodon, al nord amb la Serra de la Vall, a l'oest amb el Puig Pedrós i finalment a l'est amb els petits nuclis de Plans i Cal Palomes. Té forma allargassada i està constituït per dos barris, el de l'Estació i el del Raval separats uns 900 m i units pel C\/ del Raval. L'origen històric de nucli foren el castell del mateix nom, avui ensorrat, i l'antiga església parroquial amb advocació a Sant Andreu ja des del segle XII. Ambdós foren els elements aglutinadors de població, i a redós d'ells s'aixecà l'antic nucli, avui despoblat i on es conserven les restes del Castell algunes restes d'habitat, el cementiri Vell d'Aguilar o les antigues esglésies de Sant Andreu i Sant Miquel d'Aguilar per citar alguns elements. La importància d'aquest nucli d'origen medieval, queda palesa en l'existència del barri del Raval, l'origen del qual estaria associat amb el creixement urbà a les afores del castell d'Aguilar ja al segle XVIII. El nucli de l'Estació, com el seu propi nom indica, té origen a l'any 1913, quan aquesta va ser posada en servei.","codi_element":"08002-39","ubicacio":"Sortida 114 de la C-25, després seguir indicacions, fins Aguilar.","historia":"","coordenades":"41.7395100,1.6318900","utm_x":"386234","utm_y":"4621759","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28971-foto-08002-39-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28972","titol":"Arxiu Municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-municipal","bibliografia":"http:\/\/www.aguilardesegarra.cat\/INICI\/INICI.html","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'Ajuntament està situat al Barri del Raval i ocupa l'edifici de les antigues escoles. Inclou una sala de cultura, utilitzada per reunions i conferències. A la planta baixa hi ha el dispensari i l'arxiu municipal mentre que al primer pis hi ha les dependències consistorials. L'arxiu municipal està compost per una sala tancada amb clau, on es conserva els fons documentals generats per les diferents administracions municipals.","codi_element":"08002-40","ubicacio":"Carrer del Raval s\/n","historia":"","coordenades":"41.7393200,1.6383500","utm_x":"386771","utm_y":"4621730","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28972-foto-08002-40-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Es troba al mateix edifici de l'Ajuntament.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28973","titol":"Camí de la Plana de Cal Cases","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-plana-de-cal-cases","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí que segueix un traçat nord-sud travessant la zona central del terme municipal. Inicia el seu recorregut al camí dels Plans, al seu pas per la barriada de Sant Miquel. Des d'allà descendeix serpentejant entre camps de conreu, als quals proporciona accés. I és precisament entre camps de conreu on, després de poc menys d'1 km de traçat, aquest camí mor. El seu traçat és descendent de nord a sud, ja que comença a 530 m snm i acaba a la cota 500.","codi_element":"08002-41","ubicacio":"Zona central del municipi","historia":"","coordenades":"41.7449400,1.6271500","utm_x":"385850","utm_y":"4622368","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28973-foto-08002-41-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28973-foto-08002-41-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28974","titol":"Sant Miquel d'Aguilar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-miquel-daguilar","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XV","notes_conservacio":"La coberta es va canviar a inicis de la dècada de 1990.","descripcio":"Església de planta rectangular i dimensions reduïdes (6,6 x 11,5 m) orientada a llevant. La porta original era a migdia, i estava adintellada. Aquesta porta fou tapiada posteriorment, i s'afegiren dos contraforts atalussats en aquest lateral. La nova porta fou oberta als peus de la nau, a l'extrem oest, també adintellada i amb la inscripció 'ALABAT SIE SANT M \/ 1714 [IHS] IQUeL' a la llinda. Per tant, tenim una possible data per a aquestes reformes. Al lateral nord hi ha un tercer contrafort, però aquest amb format d'arc. Les úniques obertures, a més de la porta, són un petit òcul situat a la vertical de la porta i una segona coincidint amb el contrafort atalussat que hi ha més a l'est. La coberta és a dues aigües, i al vèrtex que forma sobre la porta hi neix un petit campanar d'espadanya per a una sola campana o dues de superposades, que li manquen. La coberta ha estat refeta i aixecada recentment, com palesa la inscripció feta sobre el ciment fresc a la capçalera: 1992. L'aparell de l'església és de pedra desbastada amb morter que n'allisa les juntes.","codi_element":"08002-42","ubicacio":"Barriada de Sant Miquel","historia":"El document més antic que esmenta l'església de Sant Miguel és de 1496, i s'hi esmenta que tenia cementiri. L'església, situada just al pla sota el castell i l'església (Sant Andreu) d'Aguilar, sembla haver-hi competit al llarg del temps. En tenim un exemple a finals del segle XVIII, quan un tumult ensorrà la coberta de Sant Andreu. Els parroquians proposaren traslladar la parroquialitat a Sant Miquel, i tot i que el bisbat decidí refer l'església de Sant Andreu, les obres trigaren dècades. Possiblement Sant Miquel va acollir els parroquians en aquest impàs, fet que podria coincidir amb unes importants obres documentades a finals del segle XVIII a Sant Miquel (PARCERISAS, 2000: 40). L'any 1936, l'assalt que inutilitzà definitivament l'església de Sant Andreu del castell va fer recaure la parroquialitat en Sant Miquel, que ho fou fins l'any 1949, quan es consagrà la nova església de Sant Andreu al pla.","coordenades":"41.7477200,1.6283700","utm_x":"385956","utm_y":"4622676","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28974-foto-08002-42-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28974-foto-08002-42-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28974-foto-08002-42-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28975","titol":"Can Cases","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-cases","bibliografia":"","centuria":"XIII","notes_conservacio":"Algunes de les reformes fetes han alterat notablement la fesomia de la casa.","descripcio":"Casa de planta rectangular (14 x 21 m), amb planta baixa i dos pisos, a la qual s'hi ha fet reformes i s'hi ha anat afegint annexes. Les façanes principals són les de migdia i llevant. La de migdia, que es troba en un vessant amb cadència vers llevant, té una finestra rectangular, una porta adintellada al centre i una gran porta de garatge també adintellada. Aquesta planta és la única en la qual s'ha deixat al descobert l'aparell de pedra, de blocs mitjans i grans desbastats i amb les juntes repassades amb ciment, i amb grans pedres escairades a les obertures. Al primer pis hi ha dos balcons i un gran finestral amb barana, tot i que no sobresurt de la línia de façana. Els brancals de totes tres obertures són de maons, i les llindes s'han reforçat amb bigues de formigó. La façana, a aquest nivell, manté l'arrebossat original. Al segon pis, just sota el ràfec de la coberta, hi ha dues obertures petites i una tercera notablement més ampla. A la façana de llevant no hi ha obertures en planta baixa. Al primer pis hi trobem tres finestres rectangulars amb peces de pedra ben treballada que devien ser les originals d'aquest punt. Posteriorment, s'hi van intercalar quatre balcons com els de migdia, utilitzant maó i formigó. Finalment, al segon pis s'aprofita la major distància amb el ràfec (doncs és a doble vessant, cap a sud i nord) tot emplaçant-hi una finestra, dos balcons (amb barana rasant a la façana) i una segona finestra.","codi_element":"08002-43","ubicacio":"A les afores de la barriada de Sant Miquel, a la falda del Castell d'Aguilar.","historia":"","coordenades":"41.7485000,1.6292900","utm_x":"386034","utm_y":"4622761","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28975-foto-08002-43-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28975-foto-08002-43-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28975-foto-08002-43-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28976","titol":"Camí de Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-castellar","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Pista de muntanya que, al llarg dels seus prop de 3,3 km travessa bona part de l'extrem nord-est del terme. El seu recorregut s'inicia a la Casanova de Centelles (actualment dues cases, Cal Casimiro i Cal Ramon), arran del camí dels Plans. Des d'aquest punt, a 545 m snm, el camí es dirigeix cap al sud-est, entre camps de conreu i boscos, pujant lleument fins assolir una cota màxima de 574 m a l'alçada del bosc de la Boïga. A partir d'aquí, el camí inicia un seguit de ziga-zagues molt pronunciades destinades a repartir el desnivell descendent, que a la costa de Cal Maçana esdevé molt pronunciat fins arribar al peu de la C-25, que es troba a 420 m snm. En tot el seu traçat el ferm és de terra compactada, i cal fer notar que en els trams més inclinats hi són freqüents les pedres procedents de les esllavissades.","codi_element":"08002-44","ubicacio":"A la zona central de l'est del municipi","historia":"","coordenades":"41.7359400,1.6604500","utm_x":"388603","utm_y":"4621326","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28976-foto-08002-44-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28976-foto-08002-44-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28976-foto-08002-44-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28977","titol":"Molí nou de Can Vila, la Serradora","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-nou-de-can-vila-la-serradora","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"L'edifici mostra reformes recents.","descripcio":"Edifici situat a la confluència del Torrent Bo amb la Riera de Rajadell, per aprofitar-ne l'aigua com a força motriu. És de planta quadrangular format per diversos cossos reformats i ampliats al llarg del temps, essent-ne l'original la part situada més a ponent. Aquest edifici, amb coberta a dues aigües, mostra diverses obertures de mida petita al primer pis i el segon. A més de diversos coberts separats de l'edifici principal, just al nord del cos original s'hi conserva la bassa utilitzada com a força motora del molí en les seves diverses ocupacions prèvies.","codi_element":"08002-45","ubicacio":"Arran de la Riera de Rajadell, a l'espai entre les carreteres N-141g i C-25","historia":"A la propietat de Cal Vila hi havia hagut dos molins: el vell, d'origen medieval, fou reconstruit l'any 1717; el nou (en el qual se centra aquesta fitxa) fou bastit el 1773. Tot i que avui en dia és utilitzat com a habitatge (amb aquest motiu fou ampliat l'any 1901 i ha estat reformat més recentment), havia estat inicialment un molí fariner, transformat posteriorment en serradora. Una llinda de l'edifici a la que no hem tingut accés en l'elaboració d'aquest Mapa de Patrimoni recull la data de 1773, que probablement cal atribuir a una reforma més que no a un moment fundacional.","coordenades":"41.7376100,1.6236800","utm_x":"385548","utm_y":"4621559","any":"1773","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28977-foto-08002-45-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28977-foto-08002-45-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28977-foto-08002-45-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"L'accés al recinte on hi ha l'edifici és restringit, de manera que alguns elements no s'han pogut observar amb detall.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28978","titol":"Pont a la Riera de Rajadell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-a-la-riera-de-rajadell","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. SÁNCHEZ CAMPOY, E. (2012): Memòria d'estudi i documentació d'un pont a la riera de Rajadell (Pont de l'estació d'Aguilar de Segarra, Bages). Obra desdoblament carretera C-25. Memòria núm. 11190","centuria":"XX","notes_conservacio":"Arranjat recentment. S'hi ha afegit baranes de seguretat.","descripcio":"Pont sobre la riera de Rajadell construït en pedra i paredat encofrat, amb pedres ben treballades per formar les dovelles d'un únic arc de mig punt. L'obra té 21,50 m de llarg i 3,60 m d'amplada, i l'arc té 12,90 m de llum. El seu traçat dóna continuïtat al camí que uneix Cal Vendrell amb el barri de l'estació de ferrocarril.","codi_element":"08002-46","ubicacio":"Sobre la Riera de Rajadell, gairebé sota un viaducte de la C-25.","historia":"La seva construcció fou motivada per la inauguració, l'any 1913, de l'estació de ferrocarril d'Aguilar, ja que obria la possibilitat de transportar fusta amb trens de mercaderies i calia facilitar-hi l'accés.","coordenades":"41.7374000,1.6217000","utm_x":"385383","utm_y":"4621539","any":"1913","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28978-foto-08002-46-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28978-foto-08002-46-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28979","titol":"Mas del Caus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-del-caus","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XIII","notes_conservacio":"L'edifici està en un punt molt avançat d'enrunament, i la vegetació també hi va guanyant espai, fins el punt que també ha esborrat el camí d'accés.","descripcio":"Edifici de planta quadrangular al qual se li han anat afegint cossos al llarg del temps, alguns prolongant les estructures originàries i d'altres a certa distància. La façana que mostra una fesomia menys modificada (i alhora té més interès arquitectònic) és la de llevant. En primer lloc hi trobem un cos avançat de l'edifici, amb planta baixa i primer pis. La porta, amb arc de mig punt, té a la clau la inscripció 'J. R. O. \/ 1894', i dóna accés a un espai rectangular cobert amb volta de canó. Més endavant (seguint la façana cap al nord-est), hi ha un pati al qual s'accedeix per una porta a la qual hi ha gravada la data de 1803. La façana de la casa que dóna a aquest espai té en planta baixa un porxo amb dos arcs de mig punt que descansen en un pilar quadrat. Al primer pis, una galeria també amb dos arcs dóna claror a l'habitatge. De manera general, els espais de la planta baixa corresponen a zones de treball, emmagatzematge, i estabulació d'animals, mentre que a la primera planta hi ha l'habitatge. L'aparell és generalment de pedra vista lligada amb morter, amb grans carreus als elements arquitectònics. A les ampliacions s'hi introdueix l'ús de maons, i conserven arrebossats i pintura als espais interiors.","codi_element":"08002-47","ubicacio":"A la riba dreta de la Riera de Rajadell, molt a prop del km 115 de la C-25.","historia":"El mas està documentat al segle XIII i també en el fogatge de 1365, quan hi vivia G. Athalà de Çaus o Caus. També consta al capbreu de 1649. No obstant, l'edifici actual té reformes importants dels segles XIX i XX.","coordenades":"41.7380000,1.6142200","utm_x":"384762","utm_y":"4621615","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28979-foto-08002-47-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28979-foto-08002-47-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28979-foto-08002-47-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28980","titol":"Cal Bacardit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-bacardit","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"L'edifici ha estat reformat recentment.","descripcio":"Edifici de planta quadrangular al qual se li han anat afegint cossos al llarg del temps, alguns prolongant les estructures originàries i d'altres a certa distància. La façana principal de l'edifici originari està orientada a migdia, i presenta planta baixa i dos pisos, cadascun dels quals amb tres obertures ben distribuïdes. A la planta baixa, un gran portal adintellat ocupa la posició central, amb la següent inscripció a la llinda: 'ISIDRO \/ PALOMAS \/ Y MAS \/ AY 1884'. A banda i banda, hi ha sengles finestres rectangulars. Al primer pis hi ha tres balcons rectangulars, i a la segona planta hi ha un ampli finestral central coronat per un arc de mig punt (l'única obertura d'aquesta mena) flanquejat per dues petites finestres com les de la planta baixa. La coberta, a dues aigües, corona l'edifici. L'aparell és generalment de pedra vista (que probablement anava arrebossada originàriament) desbastada lligada amb morter, amb grans carreus a les obertures i a les cantonades. A la façana de llevant de l'edifici s'hi adossa un mur (que podia haver estat la façana d'un annex, actualment tan sols un mur perimetral) a la porta del qual hi ha una llinda ben treballada amb la inscripció 'ISIDRO . PALOMAS . Y . MAS . AN . 1889'. Davant de la façana principal hi ha un jardí, al voltant del qual hi ha una pallissa actualment adaptada com a habitatge i una barraca de vinya de planta circular.","codi_element":"08002-48","ubicacio":"Entre les carreteres C-25 i N-141b","historia":"El mas està documentat al capbreu de 1649 (amb el nom de Bacardit de Lloteres), tot i que és probable que tingués un origen anterior. No obstant, l'edifici actual té reformes importants dels segles XIX i XX. Sobre el personatge anomenat a totes dues inscripcions, es tracta del propietari que comprà la casa l'any 1881 per 30.000 pessetes. Procedent d'una família de masovers, en poques generacions els Palomas havien anat assentant-se i comprant propietats a la zona, aixecant rumors que atribuïen el seu enriquiment a que havien trobat un tresor amagat (PARCERISAS, 2000: 178).","coordenades":"41.7390800,1.6064900","utm_x":"384121","utm_y":"4621745","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28980-foto-08002-48-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28980-foto-08002-48-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28980-foto-08002-48-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28981","titol":"Camí Cal Generós a Cal Prat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-cal-generos-a-cal-prat","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Pista de muntanya de poc més de 2 km. Parteix del límit amb el terme municipal dels Prats de Rei, a les proximitats de la casa de Cal Generós. El seu recorregut és gairebé tot de descens continuat, ja que el terreny decanta cap a la Riera de Rajadell: de la cota inicial de 656 m snm s'arriba a una mínima (al pas de la Riera) de 492, per remuntar fins els 500 en el tram final. En tot el seu traçat el ferm és de terra compactada, i va fent ziga-zagues entre camps aterrassats i zones boscoses. Parteix de la ja esmentada casa de Cal Generós (els Prats de Rei), passa per Cal Ton del Met, la Caseta i acaba a Cal Prat.","codi_element":"08002-49","ubicacio":"Part central de la franja oest del terme.","historia":"","coordenades":"41.7353100,1.5917300","utm_x":"382887","utm_y":"4621347","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28981-foto-08002-49-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28982","titol":"Cal Prat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-prat","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta quadrangular amb edificacions auxiliars annexes o segregades. La façana principal de l'edifici originari està orientada a sud-est, i presenta planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa hi ha un gran portal amb arc de mig punt al qual s'hi accedeix per una escala (de tres graons) de pedra. A la dreta del portal hi ha un finestró quadrat. Al primer pis hi ha un balcó central (a la llinda de la qual hi ha la data 1732) i una finestra a la dreta. Sota coberta, a dues aigües, hi ha dues petites finestres. La visió de la part esquerra d'aquesta façana es veu obstaculitzada degut a que s'hi va adossar un edifici de planta baixa més primer pis. Just al punt de connexió entre ambdós cossos s'hi deixà un passatge amb coberta de volta de canó, que va configurar un nou límit entre l'exterior i una era interior. L'aparell és de maçoneria arrebossada, amb grans carreus a les obertures i a les cantonades.","codi_element":"08002-50","ubicacio":"Entre les carreteres C-25 i N-141b","historia":"Cal Prat no surt esmentada al cadastre de 1716, de manera que es devia construir entre aquell any i el 1732 referenciat en una llinda. Prèviament, però, hi ha constància al lloc del Mas Vallverd al segle XIII, com a part de la Quadra de Vilanova.","coordenades":"41.7400200,1.5991400","utm_x":"383512","utm_y":"4621860","any":"1732","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28982-foto-08002-50-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28982-foto-08002-50-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28982-foto-08002-50-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28983","titol":"Molí del Ribalta de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-ribalta-de-dalt","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta quadrangular amb edificacions auxiliars annexes. La façana principal de l'edifici originari està orientada a migdia, i presenta planta baixa primer pis i golfes. A la planta baixa hi ha 3 portes: la central rematada amb un arc rebaixat i les dues laterals adintellades. Es dóna el cas que dues d'elles tenen inscripcions: a la clau de l'arc hi ha, dins d'un cartutx molt florit, una creu i l'any 1788; a la llinda de l'esquerra, també hi ha (amb un format més simple) la data 1788. Al primer pis hi ha 3 finestres de forma rectangular i amb ampit. A la llinda de la central, emmarcada dins un requadre, hi ha la inscripció 'AVA MARIA PURISIMA \/ SINPECAT ES CONCEBIDA \/ RAMON RIBALTA A \/ FET FER LA PRESEN OBRA \/ PER GENÍS GARRIGA \/ MESTRE DECASAS 1790'. Entre la finestra de l'esquerra i la central, a un nivell més baix, hi ha un pròtom identificable amb un cérvol o una cabra. Al pis superior hi ha 3 finestres rectangulars, que donen a un espai sota la coberta de dues aigües. L'aparell de tot l'edifici és de grans carreus, ben treballats, amb morter segellant-ne les juntes. L'edifici té dependències soterrànies vinculades amb la part productiva del molí (impulsat per la força motriu de l'aigua de la bassa, feta amb carreus de pedra, que hi ha just al nord de l'edifici), al funcionament del qual també es dedicava la planta baixa. La resta de pisos tenia funcions residencials.","codi_element":"08002-51","ubicacio":"A prop del límit municipal amb Sant Pere Sallavinera, al costat de la carretera N-141b","historia":"A la mateixa zona es té constància de l'existència d'un molí des del segle XIV.","coordenades":"41.7447700,1.5881800","utm_x":"382609","utm_y":"4622402","any":"1790","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28983-foto-08002-51-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28983-foto-08002-51-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28983-foto-08002-51-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"Genís Garriga","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28984","titol":"Molí del Ribalta de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-ribalta-de-baix","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"L'estructura es veu ferma, però la vegetació hi comença a penetrar","descripcio":"Petit edifici en planta baixa amb coberta interior de volta de canó i exterior a dues aigües. A la façana, orientada a sud, tan sols hi ha dues obertures: una porta amb arc escarser i, per sobre d'ell, una petita obertura just al vèrtex format per la coberta. Entre ambdós elements hi ha un carreu amb una inscripció, emmarcada per una sanefa, que diu 'RAMON RIBA \/ LTA A FET PER \/ LO MOLÍ AL ISI \/ DRO GARRIGA ME \/ STRE 1783'. L'aparell de tot l'edifici és de carreus de mides diverses, ben treballats, i disposats en pedra seca. Allà on les juntes dels blocs no casen, hi ha petites pedres reblint-les. Cal destacar que l'edifici resulta modest en proporció a la gran bassa feta amb carreus de pedra que té just al nord, l'aigua de la qual proporcionava la força motriu per fer anar el molí.","codi_element":"08002-52","ubicacio":"A prop del límit municipal amb Sant Pere Sallavinera, al costat de la carretera N-141b","historia":"A la mateixa zona es té constància de l'existència d'un molí des del segle XIV.","coordenades":"41.7439500,1.5890900","utm_x":"382683","utm_y":"4622310","any":"1783","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28984-foto-08002-52-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28984-foto-08002-52-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28984-foto-08002-52-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"Isidro Garriga","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28985","titol":"Can Serragallarda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-serragallarda","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran casal originàriament de planta rectangular que, degut a l'afegit de diversos cossos al llarg de la seva història ha acabat conformant un conjunt en forma d'U, amb una era al mig. L'edifici originari és la part de la U que es projecta cap al sud al lateral oest. Consta de planta baixa i 2 pisos. A la façana sud, just arran de terra, hi ha una obertura que ens alerta de l'existència d'un cup al soterrani. A la planta baixa hi ha dues petites finestres quadrades, i al primer pis n'hi ha dues més (més grans, a la vertical de les anteriors) amb ampit, i una de més petita i desplaçada a l'esquerra d'aquelles. En aquesta més petita, hi ha inscrit a la llinda '1791'. A la llinda de la central hi ha un cartutx ovalat amb la inscripció 'MIQEL \/ POU ANY \/ 1870'. Al pis superior, tres grans finestrals (especialment el central, amb barana) semblen correspondre amb una reforma posterior, possiblement relacionada amb la data que apareix en una inscripció coronant la façana en una peça envoltada per triangles de ceràmica vidrada blava: '1943 BEM'. La façana de llevant d'aquest mateix edifici també té elements d'interès, com la porta d'entrada, amb arc escarser i la data de 1880 inscrita a la clau, i obertures al primer pis amb ampit seguint la imatge de la façana de migdia. Sota coberta, altres petites obertures quadrangulars. Aquest edifici està fet amb maçoneria arrebossada, deixant tan sols al descobert els carreus ben tallats de les cantonades i les obertures. A la resta de cossos annexes s'hi reflecteixen altres dates (corresponents al seu moment de construcció o de reforma): 1934, 1964... En destacarem, però, una pallissa separada dels 3 cossos principals, i que tanca l'era pel sud. Es tracta d'una edificació amb planta baixa i altell i coberta a dues aigües, que sota el vèrtex de la façana de migdia té la inscripció 'PERA POU \/ APAGAR LA \/ PRESENT OB \/ RA LAN 1907'. A nivell constructiu, en aquests edificis s'hi constata l'ús de maons i, puntualment, formigó.","codi_element":"08002-53","ubicacio":"Al límit de ponent del terme, a prop del curs de la línia de ferrocarril","historia":"L'existència d'aquesta casa està testimoniada documentalment des del segle XIII.","coordenades":"41.7477400,1.5925000","utm_x":"382974","utm_y":"4622726","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28985-foto-08002-53-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28985-foto-08002-53-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28985-foto-08002-53-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28986","titol":"Creu de Can Serragallarda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-can-serragallarda","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita creu de ferro forjat encaixada, aparentment, en un corró d'era cilíndric plantat verticalment a la banda nord de Can Serragallarda. Aquesta manifestació religiosa popular, que probablement és recent, té l'arrel en la sacralització de llocs de pas, com el camí al peu del qual es troba.","codi_element":"08002-54","ubicacio":"Al límit de ponent del terme, prop de Can Serragallarda","historia":"","coordenades":"41.7490300,1.5922100","utm_x":"382952","utm_y":"4622870","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28986-foto-08002-54-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28986-foto-08002-54-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28986-foto-08002-54-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28987","titol":"Dolmen de Serragallarda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dolmen-de-serragallarda","bibliografia":" CARRERAS, E., FÀBREGA, A., TARRÚS, J. (2005): 'Els monuments megalítics del marge dret del Cardener', a Pyrenae. 36-2. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"No s'ha pogut contrastar","descripcio":" Dolmen simple de tipus caixa megalítica gran, fet amb lloses de gres local i orientat d'est a oest. De cambra rectangular i força ampla, conserva la majoria de les seves lloses, encara que es troben arranades, trencades o desplaçades. Originalment mesurava 185 cm de llarg, per 55 cm d'ample i 30 cm de gruix; les mides internes de la cambra serien 2 m de llarg per 1,4 m d'amplada, i una alçada de més de 0,75 m. El túmul, de tendència circular, mesurava entre 10 i 11 m de diàmetre, i estava format per terra i pedres. Es pot situar entre el calcolític recent i l'edat del bronze antic, és a dir, a final del III o inici del II mil·lenni aC.<\/p> ","codi_element":"08002-55","ubicacio":"Al límit de ponent del terme, prop de Can Serragallarda","historia":"","coordenades":"41.7444600,1.5940000","utm_x":"383092","utm_y":"4622360","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Jaciment no localitzat durant les tasques d'elaboració del mapa de patrimoni.","codi_estil":"79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["7"]},{"id":"28988","titol":"Cup de Serragallarda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cup-de-serragallarda","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Retall practicat a la roca de planta circular, d'1,6 m de diàmetre i 1,10 m de profunditat màxima conservada. La secció és vertical en la seva part superior, bombant-se més al fons, tot i que podria tractar-se de l'efecte d'una erosió desigual en funció de la duresa de cada veta. Al seu cantó nord, el forat està trencat, de manera que queda totalment obert i inutilitzable. En un dels extrems d'aquest trencament hi ha un pilar aixecat de pedra seca, al qual no hi trobem més utilitat que la d'actuar com a fita. L'ús d'aquest orifici és incert, si bé podia haver estat un cup o bé una sitja per a l'emmagatzematge de cereal.","codi_element":"08002-56","ubicacio":"Al límit de ponent del terme, prop de Can Serragallarda","historia":"","coordenades":"41.7496700,1.6523900","utm_x":"387957","utm_y":"4622860","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28988-foto-08002-56-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28988-foto-08002-56-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28989","titol":"Les Coromines I","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-coromines-i","bibliografia":"DAURA, A.; GALOBART, J. (1984): 'Enterraments de les Coromines', a Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Jaciment arqueològic d'època tardoantiga situat en una franja rocosa i emboscada entre camps de conreu. En aquest aflorament de gres s'hi conserven diversos dipòsits quadrangulars excavats a la roca, a més d'encaixos per plantar-hi columnes de fusta per sostenir sostindrien la teulada de les edificacions. També hi ha la base d'un trull, del qual es conserva la pedra de la premsa. Es tractaria d'un lloc d'hàbitat especialitzat en l'elaboració del vi.","codi_element":"08002-57","ubicacio":"Entre uns camps de conreu a mig camí del nucli de les Coromines i Cal Ribera","historia":"","coordenades":"41.7193400,1.5890500","utm_x":"382635","utm_y":"4619577","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28989-foto-08002-57-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28989-foto-08002-57-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28989-foto-08002-57-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Paleocristià|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"El jaciment fou excavat a inicis de la dècada de 1970 per membres del CECI (Centre d'EstudisComarcals d'Igualada).","codi_estil":"84|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28990","titol":"Les Coromines II","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-coromines-ii","bibliografia":"DAURA, A.; GALOBART, J. (1984): 'Enterraments de les Coromines', a Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.","centuria":"","notes_conservacio":"Parcialment cobert per la fullaraca.","descripcio":"Jaciment arqueològic d'època tardoantiga o altomedieval situat en una franja rocosa i emboscada entre camps de conreu. En aquest aflorament de gres s'hi conserven una sèrie de sepultures (aproximadament 12) de formes arrodonides i pisciformes. En alguns casos es palesa l'associació de tombes adultes i infantils. Actualment, la majoria no són visibles per l'acumulació de matèria vegetal.","codi_element":"08002-58","ubicacio":"Entre uns camps de conreu a mig camí del nucli de les Coromines i Cal Ribera","historia":"","coordenades":"41.7197600,1.5883600","utm_x":"382578","utm_y":"4619625","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28990-foto-08002-58-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28990-foto-08002-58-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28990-foto-08002-58-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval|Paleocristià","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"El jaciment fou excavat a inicis de la dècada de 1970 per membres del CECI (Centre d'EstudisComarcals d'Igualada).","codi_estil":"85|84","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28991","titol":"Roc Foradat de Cal Pepa, Obaga de l'Estrada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roc-foradat-de-cal-pepa-obaga-de-lestrada","bibliografia":"ENRICH, J.; ENRICH, J. (1999): 'El fenòmen eremític rupestre a la Catalunya Central', a MIQUEL, M.; SALA, M.: Temps de monestirs. Els monestirs catalans de l'any mil. Barcelona, Generalitat de Catalunya. ENRICH, J.; ENRICH, J.; SALES, J. (2000): 'Eremitoris rupestres alt-medievals a la Catalunya central: una recerca sobre el cristianisme rural.', a I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. GIBERT, J.; FOLCH, C.: 'Memòria. Excavacions arqueològiques al Roc Foradat de Cal Pepa, campanya 2009'. Memòria Núm. 9111. Arxiu DGPC.","centuria":"","notes_conservacio":"Caldria consolidar els murs que tanquen les estances.","descripcio":"Assentament rural altomedieval format per una balma amb orificis artificials i una bateria de cinc àmbits construïts davant seu. La part superior de l'aflorament rocós és plana, té perforacions circulars excavades en diversos punts per recollir l'aigua de pluja, i té accentuada una visera per evitar l'esllavissament d'aigua cap a la part frontal. La part frontal d'aquest aflorament està orientada al sud-est. Fa 3,10 m d'alçada, i és pràcticament vertical. S'hi excavà una fornícula de 2 m d'alt per 2,50 d'amplada màxima. També al frontal rocós, al costat de la fornícula, hi ha diversos forats que correspondrien a capçals per a l'encaix de bigues. A davant de la línia de la roca hi ha una bateria de cinc estances construïdes amb murs de pedra desbastada lligada amb fang. La regularitat del nivell fins el qual es conserven els murs i l'aparició d'un nivell important d'argiles a l'interior de les dues estances que van ser fruit d'una intervenció arqueològica, fa pensar que la resta d'alçat dels murs hauria estat fet de tapial. A l'interior de les estances excavades s'hi va documentar una zona de treball amb el paviment enllosat i dos morters de pedra sobre seu, una sitja i un fogar. La interpretació d'aquest jaciment és que hauria servit d'allotjament i lloc de meditació i pregària d'un eremita, i que possiblement el lloc hagués derivat a un assentament d'hàbitat rural.","codi_element":"08002-59","ubicacio":"A l'àrea sud-oest del terme municipal, a prop de Cal Pepa","historia":"","coordenades":"41.7082300,1.5928900","utm_x":"382934","utm_y":"4618339","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28991-foto-08002-59-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28991-foto-08002-59-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28991-foto-08002-59-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval|Paleocristià","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"No inventariat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la DGABMP.","codi_estil":"85|84","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28992","titol":"Dolmen de Cal Biel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dolmen-de-cal-biel","bibliografia":" CARRERAS, E., FÀBREGA, A., TARRÚS, J. (2005): 'Els monuments megalítics del marge dret del Cardener', a Pyrenae. 36-2.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"No s'ha pogut contrastar","descripcio":" Dolmen de tipus caixa megalítica gran, bastit en un terreny planer i emboscat, utilitzant lloses de gres local: conserva tres de les lloses que la formaven (totes menys l'oest), encara que trencades o arranades. La cambra és rectangular i allargada, i està orientada est-oest. Les seves mides internes serien 1,60 m de llarg per 1 m d'amplada, i una alçada de més de 0,60 m. El túmul, de tendència circular, faria entre 7 i 8 m de diàmetre, i estava format per terra i pedres. Es pot situar entre el calcolític recent i l'edat del bronze antic, és a dir, a final del III o inici del II mil·lenni aC.<\/p> ","codi_element":"08002-60","ubicacio":"Entre Serragallarda i el Puigpedrós, a la franja occidental del terme","historia":"","coordenades":"41.7483000,1.6012400","utm_x":"383701","utm_y":"4622776","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Jaciment no localitzat durant les tasques d'elaboració del mapa de patrimoni. No inventariat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la DGABMP.","codi_estil":"79","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["7"]},{"id":"28993","titol":"Ca l'Abadal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-labadal","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Problemes de conservació especialment visibles a les cobertes. Una grua indica que s'hi ha estat fent tasques de restauració, tot i que semblen aturades.","descripcio":"Edifici de planta quadrangular amb planta baixa i primer pis i coberta de dues vessants. L'obra original està feta de maçoneria arrebossada, amb carreus ben tallats a les obertures i les cantonades, mentre que alguna de les ampliacions utilitzen maons com a material principal. A certa distància de la casa, cap al nord-oest, hi ha una pallissa i un corral. Hi ha inscrita la data de 1767, que correspondria a una reforma important.","codi_element":"08002-61","ubicacio":"En un vessant entre el Camí de Cal Magí i la Riera de la Grevalosa","historia":"Al segle XVI s'anomena el Mas de la Vall Jussana (baixa). S'hi establiren els Abadal, dels quals prengué el nom. Apareix esmentada al cadastre de 1716 i al cens de 1853.","coordenades":"41.7187300,1.6444200","utm_x":"387240","utm_y":"4619436","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28993-foto-08002-61-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28993-foto-08002-61-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"L'accés està restringit, de manera que no es va poder apreciar de prop alguns dels seus elements.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28994","titol":"Ca l'Andreu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-landreu","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Recentment reformat","descripcio":"Edifici de planta quadrangular amb planta baixa i dos pisos, amb coberta de dues vessants. L'aparell és de pedra vista rejuntada, tot i que es poden veure restes de l'arrebossat que devia cobrir tota la façana llevat dels carreus ben tallats de les obertures i les cantonades. Alguns dels cossos annexes i la pallissa situada uns metres al sud del conjunt, han estat alterats per obres de reforma recents.","codi_element":"08002-62","ubicacio":"A l'Obaga de l'Estrada, entre la Carena de l'Estrada i el Torrent de l'Obaga de l'Estrada","historia":"","coordenades":"41.7027000,1.5930100","utm_x":"382934","utm_y":"4617725","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28994-foto-08002-62-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"L'accés està restringit, de manera que no es va poder apreciar de prop alguns dels seus elements.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28995","titol":"Cal Caselles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-caselles","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Recentment reformat","descripcio":"Edifici de planta quadrangular amb planta baixa, primer pis i golfes, amb coberta de dues vessants. L'aparell és de pedra vista rejuntada, tot i que es poden veure restes de l'arrebossat que devia cobrir tota la façana llevat dels carreus ben tallats de les obertures i les cantonades. Alguns dels cossos annexes (coberts) i la pallissa situada uns metres al sud del conjunt, han estat reformats recentment.","codi_element":"08002-63","ubicacio":"A la franja de llevant del terme, entre el puig de Caselles i la Riera de Grevalosa","historia":"Al segle XVI era conegut com a Mas de la Vall Sobirana. L'establiment de la família dels Caselles va fer que n'acabés prenent el nom. Apareix citat al cadastre de 1716.","coordenades":"41.7117300,1.6427300","utm_x":"387087","utm_y":"4618661","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"L'accés està restringit, de manera que no es va poder apreciar de prop alguns dels seus elements.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28996","titol":"Camí de les serres de Cal Palomes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-les-serres-de-cal-palomes","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí de traçat nord-sud (amb 1,8 km de recorregut) a la zona est del terme municipal d'Aguilar de Segarra. Comença al costat del mas dels Plans (a una cota de 527 m snm) i inicia un primer tram recte, entre camps de conreu i algun petit bosquet, en direcció sud-oest. Un cop superades les Serres de Cal Palomes, el camí comença un descens travessant els vessants erms que davallen cap a la Riera de Rajadell. El traçat en aquest tram és en direcció sud-est, tot i que descriu constants ziga-zagues per tal d'entomar la forta pendent. El camí supera en aquest tram la via del ferrocarril passant per sobre del túnel, i va a morir just arran de la carretera C-25, on hi ha la casa de Cal Ferran, a 410 m snm.","codi_element":"08002-64","ubicacio":"Vessant sud de les serres de Cal Palomes","historia":"","coordenades":"41.7362800,1.6421000","utm_x":"387078","utm_y":"4621387","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28996-foto-08002-64-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28996-foto-08002-64-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28996-foto-08002-64-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28997","titol":"Roca del Forn, Cal Damià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roca-del-forn-cal-damia","bibliografia":"ENRICH, J.; ENRICH, J. (1999): 'El fenòmen eremític rupestre a la Catalunya Central', a MIQUEL, M.; SALA, M.: Temps de monestirs. Els monestirs catalans de l'any mil. Barcelona, Generalitat de Catalunya. ENRICH, J.; ENRICH, J.; SALES, J. (2000): 'Eremitoris rupestres alt-medievals a la Catalunya central: una recerca sobre el cristianisme rural.', a I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya.","centuria":"","notes_conservacio":"Un bloc de roca que formava part de l'ornacina se n'ha després (probablement fa molt temps), caldria valorar l'estabilitat del cingle.","descripcio":"Assentament eremític format per una balma amb orificis artificials. La part superior de l'aflorament rocós és plana, i té una petita visera per evitar l'esllavissament d'aigua cap a la part frontal. La part frontal d'aquest aflorament està orientada al sud-est. Fa 4 m d'alçada, i és pràcticament vertical, tot i que a la part inferior forma una balma. S'hi excavà una fornícula de 0,60 m d'alt per 1,30 d'amplada màxima. Al costat hi ha diversos encaixos o caps de biga per disposar-hi un sostre que servís d'aixopluc. La interpretació d'aquest jaciment és que l'ornacina hauria servit de lloc de meditació i pregària d'un eremita, mentre que la balma amb l'afegit d'un sostre artificial en serien l'habitatge.","codi_element":"08002-65","ubicacio":"A l'oest del terme d'Aguilar de Segarra, a tocar de la partió amb Sant Pere Sallavinera","historia":"","coordenades":"41.7349600,1.5844100","utm_x":"382278","utm_y":"4621318","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28997-foto-08002-65-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28997-foto-08002-65-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28997-foto-08002-65-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval|Paleocristià","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"No inventariat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la DGABMP.","codi_estil":"85|84","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"28998","titol":"Plaques de les inundacions","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/plaques-de-les-inundacions","bibliografia":" PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.<\/p> ","centuria":"XIX i XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Situades a la façana orientada a llevant de Cal Ferrer Nou, que a la llinda del portal indica la data de 1849 acompanyada d'un gall (precisament, apareix al cens de 1857 com la 'Casa Nova'). Les dues plaques són rajoles ceràmiques, que commemoren el nivell assolit per l'aigua en dos desbordaments de la Riera de Rajadell, que passa a 30 m. La primera d'elles, més baixa, diu 'Lo dia 20 de oc \/ tubre de 1866 \/ Laygua arivá \/ aquí', i marca una línia gravada. La inscripció està feta en lletra minúscula cursiva, i s'aprecien les línies que serviren de pauta. La segona placa, un xic més alta, diu '12 de Octubre \/ 1907 \/ hasta aquí \/ arribà l'aigüa'. No marca una línia del nivell de l'aigua, sinó que cal interpretar que és la posició de la peça el que l'indica. També aquesta inscripció està feta en lletra cursiva. Cal atribuir aquests episodis a pluges intenses, tot i que la posició de la casa, a pocs metres de la confluència del Torrent de la Grevalosa i la Riera de Rajadell, allà on aquesta fa un meandre, n'accentua el risc (PARCERISAS, 2000: 210).<\/p> ","codi_element":"08002-66","ubicacio":"Nucli urbà de Castellar","historia":"","coordenades":"41.7286006,1.6542256","utm_x":"388073","utm_y":"4620519","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28998-foto-08002-66-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28998-foto-08002-66-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2022-08-16 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"28999","titol":"Camí de la plana de Cal Camps a la pallissa de Serragallarda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-plana-de-cal-camps-a-la-pallissa-de-serragallarda","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí de traçat nord-sud a l'extrem nord-oest del terme municipal d'Aguilar de Segarra. De fet, comença en una cruïlla amb el Camí de Cal Pallarès nou al Molí de Boixadors, que en aquest punt fa de límit amb el terme municipal de Sant Mateu de Bages. Des d'aquí, a 675 m snm, el seu trajecte (de 2,6 km) és sempre descendent, fins arribar a la cota 563 al seu punt final. entre camps de conreu. Des de la Plana de Cal Camps, ocupada per camps de conreu i petites llengües de bosc, el camí s'adreça cal a la casa de Vila-seca i travessa una costa boscosa fins situar-se en paral·lel del torrent anomenat Clot de la Font. Finalment, arriba al mas de Serragallarda.","codi_element":"08002-67","ubicacio":"A l'extrem nord-oest del terme municipal d'Aguilar de Segarra","historia":"","coordenades":"41.7558300,1.5995200","utm_x":"383572","utm_y":"4623615","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28999-foto-08002-67-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/28999-foto-08002-67-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29000","titol":"Barri de l'estació","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barri-de-lestacio","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Estació reformada el 2007","descripcio":"És un dels barris que componen el nucli d'Aguilar, El nom i origen del conjunt veïnal està en relació amb l'arribada del ferrocarril al municipi i la construcció de l'estació. Les obres de la via van portar gent al municipi, que al 1860 comptava amb més de 600 habitants, i fins i tot sembla que va influir en un augment de la natalitat (PARCERISAS 2000: 190). La inauguració de l'estació l'any 1913 determinà la sorgència del barri. Pel que fa al conjunt veïnal és molt petit, està format per una desena de cases, la majoria de dues plantes, arrebossades a l'exterior i pintades amb tons groguencs i ocres, de la mateixa tonalitat que l'edifici de l'estació. Aquest grup de cases es troba al nord de l'edifici de l'estació, entre aquest i una petita placeta enjardinada, la plaça de l'estació. Un dels edificis, l'oficina de correus, conserva a la façana dues plaques de la beguda Canada dry fábula, una marca de refresc que es va popularitzar entre els anys '60 i '80 del segle XX. L'estació és propietat d'Adif, i pertany a la línia Barcelona-Manresa-Lleida. L'edifici de viatgers és de dues plantes i es troba a la dreta de les vies i andanes, mirant sentit Lleida. És només un baixador i roman sempre tancat. En la seva façana, fet amb rajols hi ha el rètol on es pot llegir Aguilar de Segarra. L'estació està situada entre les de Rajadell i Seguers - Sant Pere Sallavinera al punt quilomètric 282.","codi_element":"08002-68","ubicacio":"Plaça de l'estació","historia":"El 30 de maig de 1860 es posà en marxa el servei del tram de Manresa a Lleida de la línia ferroviària. El 1878 passà a formar part de la -Compañía de los Caminos de Hierro del Norte- i el 1941 de RENFE. L'estació d'Aguilar es va inaugurar el 15 de desembre de 1913 amb una gran festa. (PARCERISAS 2000:224). A l'entorn de l'estació i durant la segona dècada del segle XX hi va créixer un barri nou, amb cases al voltant i botigues per aprofitar el tràfic de mercaderies. Els Ferrer Nou de Castellar, que tenien diferents negocis, finalment es van traslladar a l'estació on hi van posar botiga, cafè I sala de ball amb piano. En aquesta sala, hi havia la seu d'una entitat cultural anomenada 'La Flor de Maig' dedicada a organitzar festes i altres actes d'esplai, que es va crear el 1 de Gener de 1919. A banda de les botigues dels Ferrer Nou també es va obrir la botiga de Ca l'Esteve, i més tard la de Ca la Rossita, acabada el 1931 amb magatzem, botiga i cafè. A més a més s'hi feia un mercat setmanal., hi havia una serradora i una fabrica de teixits. Al barri també s'hi van instal·lar molts ferroviaris que treballaven al ferrocarril i que vivien en Casillas de la companyia o bé en pisos. (PARCERISAS 2000: 226) El 1980 s'electrifica la línia Manresa-Lleida. Pels volts de l'any 2002 s'eliminà la via desviada propera a l'edifici de viatgers, suprimint els canvis d'agulles als extrems i aixecant parcialment la via. El 2005 l'estació passà a formar part d'adif. L'any 2007 es fa una rehabilitació integral de l'estació, impermeabilització, rehabilitació de la façana, nova teulada, renovació de l'enllumenat, etc. Entre abril de 2009 i maig de 2011 la línia es talla entre Manresa i Calaf per renovar la via i finalment també la catenària, moment en què l'antiga via desviada passa a ser la general mitjançant una nova connexió i es renova l'andana ubicada al costat edifici de viatgers i la població.","coordenades":"41.7390400,1.6233200","utm_x":"385521","utm_y":"4621719","any":"1913","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29000-foto-08002-68-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29000-foto-08002-68-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29000-foto-08002-68-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29001","titol":"Sant Valentí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-valenti","bibliografia":" PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.<\/p> ","centuria":"XIII-XIV","notes_conservacio":"Reformada el 1979","descripcio":" Petit temple de planta rectangular sense absis i construït sobre una penya rocosa. L'edifici és d'estil gòtic i fou aixecat entre finals del segle XIII inicis del XIV, però encara manté clares reminiscències romàniques. En línies generals correspon a una construcció feta amb pedres perfectament escairades i disposades unes al costat de les altres definint filades regulars, tot lligat amb un morter de calç i arena. En totes les parets de l'edifici, s'observen els forats on es va encaixar la bastida durant la seva construcció i\/o reforma. La façana de llevant, correspon a un mur de perfil circular d'una alçada lleugerament superior que els murs de la nau. En aquesta paret, hi ha una petita finestra amb esplandit rematada amb arc de mig punt i una creu de ferro forjat al capdamunt. A la façana de ponent, de perfil quadrangular i també de més alçada que la nau, hi ha el campanar d'espadanya on penja la campana amb una inscripció que diu - San Valentín, Castellar de Segarra i una última frase que s'ha pogut determinar -. Aquí trobem l'actual porta d'entrada de l'edifici, delimitada per pedres perfectament escairades i amb una llinda rectangular on es pot llegir 1630, data que correspon a una de les reformes del temple. També hi ha un banc de pedra. Cal destacar però la façana sud, on es trobava la porta original d'accés, actualment tapiada. Estava definida per un arc de mig de punt, perfectament delimitat per dovelles. Per sobre aquesta porta, hi ha una espècie de mènsula que representa el cap d'una figura humana, però no sembla estar in situ. Pel que fa a la coberta de l'estructura és a dues aigües i està completament reformada. Tot i això encara es conserva el ràfec fet amb lloses de pedra plana, que sobresurten uns 0.10 m de la línia de paret. La nau està coberta amb volta de canó. Un detall singular és que en tres de les quatre façanes, hi ha uns curiosos treballs de forja, unes anelles força grosses que representen diferents figures humanes, tant masculines com femenines. A l'argolla, algunes porten una inscripció en llatí a la part davantera on es pot llegir - A peste fame et bello et morte libera hos domine - Per la part de darrere, es llegeix el nom de l'autor, Paolo Flor i la data MXCLXXVIII. Aquesta data es correspon amb l'última reforma del temple. L'interior està totalment reformat, amb totes les seves parets pintades. A l'altar segurament amb imatges de Sant Valentí, i el sostre simulant el cel.<\/p> ","codi_element":"08002-69","ubicacio":"Bifurcació del camí de la Riera Maçana al Castell de Castellar, a través de Cal Vermell.","historia":" Construïda segurament a finals del segle XIII segons es desprèn d'un testament del 1285 on s'hi fa una deixa. L'any 1630 es remodelà l'edifici, tal com indica la llinda de l'actual porta d'entrada. L'any 1978 fou restaurada pel seu propietari, l'amo de Cal Tinet i consagrada novament pel Bisbe de Vic, Ramon Masnou i Buixeda. Per la seva proximitat al Camí Ral, antigament es coneixia com a Sant Valentí de la calçada. Les argolles de forja a les seves façanes podrien commemorar una antiga fira que s'hi feia el dia de Sant Valentí, i servirien per lligar els animals. La fira sembla que es deixà fer pel mal estat de la capella. (PARCERISAS 2000: 48)<\/p> ","coordenades":"41.7213200,1.6308100","utm_x":"386112","utm_y":"4619741","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29001-foto-08002-69-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29001-foto-08002-69-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29001-foto-08002-69-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-03-28 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Treballs de forja del mateix artista a Santa Maria del Grauet. També coneguda com Sant Valentí de Cal Tinet o Sant Valentí de la Calçada. S'hi fa missa el dia del Sant. Té un petit cartell informatiu.","codi_estil":"93|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"29002","titol":"Sant Andreu d'Aguilar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-andreu-daguilar","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular amb absis de planta rectangular i dues capelles laterals per banda. El conjunt està fet amb pedres lleugerament escairades col·locades definint filades més o menys regulars, tot lligat amb morter de calç i arena. Sembla que bona part de les pedres foren portades de l'antiga parròquia, situada a tocar del Castell, ara en ruïnes. Les cantonades estan definides per pedres rectangulars ben treballades, igual que totes les finestres de l'edifici, que són rectangulars i estan coronades per un arc de mig punt fet amb dovelles. La torre del campanar, de planta quadrada es troba a la banda N de l'església i té una coberta de pavelló rematada amb un parallamps. La part superior és semi oberta, ja que hi ha una galeria d'arcs de mig punt, en dos dels quals hi penja una campana. A la façana principal, situada a l'est trobem la porta d'entrada al temple, a la que s'accedeix per una petita escala de pedra, de planta semicircular i tres graons, amb una barana de ferro forjat a banda i banda adossada a la paret. La porta, de fusta i doble fulla, està encaixada en una obertura feta amb volta rebaixada definida per blocs de pedra motllurats. A sobre, i encastat a la paret, hi ha un petit nínxol delimitat per dos pilars i una volta de canó en arc de mig punt, a l'interior del qual hi ha una escultura. Aquesta és de marbre i cal pensar que representa a Sant Andreu, amb el llibre i la creu, tot i que d'aquesta última només es conserva el fust on se subjectava. Una mica més amunt i per sobre aquest nínxol i ha un òcul definit per carreus de pedra motllurats. En aquesta mateixa façana, a tocar de la porta d'entrada hi ha una placa de marbre commemorativa on es pot llegir 'En record dels veïns de la parròquia que van participar en la construcció d'aquesta església sota la direcció dels arquitectes Lluís Bonet i Garí i Jordi Bonet i Armengol i realitzada pel mestre d'obres Joan Muns i Soler. En el 60è aniversari de la seva inauguració (1949-2009) Aguilar de Segarra, 24 de Maig del 2009' Totes les cobertes de l'edifici són a doble vessant amb un ràfec de pedra motllurada. A la coberta de la nau, en l'extrem que dóna a la façana principal hi ha tres creus de pedra coronant la coberta, una a cada extrem i l'altre a l'espina central.","codi_element":"08002-70","ubicacio":"Accés des de la carretera BV-3009 a la BV-3008 de Fonollosa al Barri de l'Estació.","historia":"L'antiga església de Sant Andreu, d'origen medieval estava situada al turó del castell d'Aguilar, al costat d'aquest. El 1796 es trobava en un estat ruïnós enderrocada pels propis parroquians en un tumult, i es va pensar a traslladar-la al pla, però finalment es va decidir construir-la de nou, més gran i al mateix emplaçament. Les obres van acabar el 1836. Cent anys més tard, el 1936 l'església fou destruïda durant la guerra civil. L'actual parròquia de Sant Andreu d'Aguilar fou aixecada un cop acabada la guerra , entre els anys 1943 i 1949, traslladant l'antiga parròquia al paratge del Pla de les Alzines de Cal Vila. La primera pedra es posà el 14 de Febrer de 1943 i fou un dia molt important pel poble amb diverses celebracions (PARCERISAS 2000: 249) L'edifici es va inaugurar l'abril de 1949 any en que va ser consgrada.","coordenades":"41.7424800,1.6208300","utm_x":"385320","utm_y":"4622104","any":"1943-49","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29002-foto-08002-70-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29002-foto-08002-70-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"Lluís Bonet i Garí i Jordi Bonet i Armengol","observacions":"Té cartells informatius. Hi ha una zona enjardinada amb bancs a l'exterior.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29003","titol":"Rectoria de Sant Andreu d'Aguilar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rectoria-de-sant-andreu-daguilar","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular format per planta baixa, primer pis i golfes. Adossat a l'església de Sant Andreu d'Aguilar, és una construcció de pedra vista amb carreus escairats col·locats uns al costat dels altres formant filades regulars rejuntats amb morter de calç. Les cantonades de l'edifici estan fetes amb pedres ben treballades. La façana principal està situada a l'est, i allà s'hi troba la porta d'accés. Quasi totes les obertures de l'edifici són rectangulars, definides per carreus perfectament escairats, amb l'ampit fet amb un gran bloc de pedra rectangular, en algun cas motllurada, que sobresurt de la línia de paret. Les finestres de la paret nord, a diferència de la resta tenen els bastiments laterals fets amb maons col·locats a trencajunts. També destaquen tres obertures del primer pis, una doble geminada amb columneta central i una simple, totes fetes en arc de mig punt, que delimiten una petita galeria a la cantonada de l'edifici. Per últim a les golfes hi ha una finestra triforada també amb arcs de mig punt delimitats per dovelles i carreus ben treballats. La coberta de l'edifici, és a doble vessant amb teules de ceràmica","codi_element":"08002-71","ubicacio":"Accés des de la carretera BV-3009 a la BV-3008 de Fonollosa al Barri de l'Estació.","historia":"L'antiga església de Sant Andreu, d'origen medieval estava situada al turó del castell d'Aguilar, al costat d'aquest. El 1796 es trobava en estat ruïnós i es va pensar a traslladar-la al pla, però finalment es va decidir construir-la de nou, més gran i al mateix emplaçament. Les obres van acabar el 1836. Cent anys més tard, el 1936 l'església fou destruïda durant la guerra civil. L'actual parròquia de Sant Andreu d'Aguilar i la seva rectoria, fou aixecada un cop acabada la guerra civil, entre els anys 1943 i 1949, traslladant l'antiga parròquia al paratge del Pla de les Alzines de Cal Vila.","coordenades":"41.7423500,1.6207800","utm_x":"385315","utm_y":"4622089","any":"1947-49","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29003-foto-08002-71-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"Lluís Bonet i Garí","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29004","titol":"Sant Antoni de Pàdua","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-antoni-de-padua","bibliografia":" PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.<\/p> ","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"No contrastable","descripcio":" Can Vila és un conjunt totalment restaurat, format per un volum principal que consta de planta baixa, primer pis i golfes, envoltat per tot un seguit de volums secundaris i annexos. Totes les edificacions estan fetes amb pedres disposades unes al costat de les altres definint filades regulars. Les obertures i les cantonades estan delimitades per pedres escairades i les cobertes són a una o dues vessants amb teula ceràmica. Dins el recinte, oberta vers l'era, hi ha una petita capella tradicional amb advocació a Sant Antoni de Pàdua, datada de l'any 1707, on no es fa culte. A la porta hi ha la següent inscripció: 'FRANCISCO IHS (creu a dalt) DVACASTELLA ME FESIT A ONRA DEL GLORIÓS SANT ANTONI DE PADVA 1707'<\/p> ","codi_element":"08002-72","ubicacio":"Al nucli d'Aguilar, barri de l'estació","historia":" No Apareix documentada abans del segle XVIII (1707). El 1742 el bisbe Marimon visitava capella, el 1744 Jaume Ferrerich, degà de Prats de Rei i fa un altre visita. Pel Gener de 1844 s'hi celebren funcions per la mestressa de Can Vila, Antonia Duocastells i Serra, morta pocs dies abans. (PARCERISAS 2000: 41) Té uns goigs dedicats.<\/p> ","coordenades":"41.7404500,1.6219000","utm_x":"385405","utm_y":"4621877","any":"1707","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29004-foto-08002-72-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29004-foto-08002-72-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["BCIL"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Conegut també com Sant Antoni de Pàdua de Can Vila. L'accés a la propietat és restringit, i no es va poder accedir a la capella.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1761","rel_comarca":["7"]},{"id":"29005","titol":"Menhir de Cal Giralt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/menhir-de-cal-giralt","bibliografia":" DAURA, A.; GALOBART, J. A: L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1982. (Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació; 5). MUÑOZ, A. M. La cultura neolítica catalana de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Universidad de Barcelona, 1965. (Publicaciones eventuales; núm. 9). Record i homenatge a Mn. Valentí Santamaria i Clapers. Manresa: Comissió d'homenatge, 1988.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"Erosionat pel pas del temps","descripcio":" Menhir d'uns 3 m d'alçada de secció aplanada i punta lleugerament piramidal, erigit al mig d'un camp de cultiu. El bloc de pedra segurament és de lulita o gres (roques sorrenques sedimentaries) que són les abundants al municipi. Definir la cronologia i funcionalitat d'aquest tipus d'element, sobretot quan apareix isolat i sense altres estructures associades és problemàtic. El fet de no haver-hi realitzat mai una intervenció arqueològica acurada al voltant encara dificulta més la seva datació. A grans trets, un ventall cronològic ampli seria entre el neolític final\/calcolític i el bronze antic. En el mateix indret hi ha l'existència d'un sepulcre neolític, del que també es tenen pocs detalls, però sembla que no estaria relacionat amb el menhir.<\/p> ","codi_element":"08002-73","ubicacio":"Carretera N-141g direcció oest, al punt quilomètric 1,580 a la dreta i BV3800 en direcció Fonollosa.","historia":" Segons la informació oral, el menhir estava erigit en aquest lloc fins que una actuació d'aficionats i clandestins, que van realitzar un sondeig a un dels costats per comprovar-ne la profunditat, els va caure. Després d'això el 1958, el mossèn Valentí Santamaria, que aleshores ocupava el càrrec de director del Museu de Manresa, el tornà a erigir. No foren trobats materials arqueològics en cap d'aquestes actuacions ni tampoc material en superfície quan es va realitzar la revisió de la carta arqueològica l'any 2010. Mn. Ramon Corbella, el secretari que acompanya el Bisbe de Vic a fer la Visita Pastoral a començaments de segle, en les seves obres inèdites per una guia del Bisbat de Vic parla del menhir. La Pedra ha donat lloc a tota mena de llegendes i contalles que han passat de pares a fills a traves del temps (PARCERISES 2000:18)<\/p> ","coordenades":"41.7424162,1.6142734","utm_x":"384774","utm_y":"4622106","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29005-foto-08002-73-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29005-foto-08002-73-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29005-foto-08002-73-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Edats dels Metalls|Neolític","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2025-03-27 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Tot i que no s'observen problemes greus de conservació, i que les tasques agrícoles tenen cura de mantenir un tros al voltant sense conrear per mantenir-ho dret, estaria bé traslladar el pal elèctric col·locat just rere el menhir. També coneguda com la pedra dreta.","codi_estil":"79|78","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"29006","titol":"Sepultura d'Aguilar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sepultura-daguilar","bibliografia":"DAURA, A.; GALOBART, J. A: L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1982. (Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació; 5). MUÑOZ, A. M. La cultura neolítica catalana de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Universidad de Barcelona, 1965. (Publicaciones eventuales; núm. 9).","centuria":"","notes_conservacio":"Completament desapareguda,","descripcio":"Sepulcre de fossa neolític del que es tenen molt poques dades. Només se'n coneix la zona on es va realitzar la troballa, i el material que es va recuperar. Aquest era part de l'aixovar, en concret dues peces ceràmiques senceres. La més gran tenia forma ovoïdal amb dues nanses de tipus cinta i 38,5 cm d'alçada. La segona, més petita és troncocònica en la meitat superior i semiesfèrica a la inferior. Fa uns 8,2 cm d'alçada i sota la carena central també té dues nanses de cinta. Per les característiques d'aquests materials, es podria adscriure a la cultura dels sepulcres de fossa del neolític mitjà-recent. Després de la seva excavació, el sepulcre fou destruït per les tasques agrícoles, i fins al moment no hi ha constància de noves troballes a l'entorn. Aquest tipus d'enterraments sovint s'agrupen en petites necròpolis, per tant no es descarta que sota els nivells d'afectació de les tasques agrícoles se'n puguin localitzar més. Tot i això també és molt plausible que aquestes mateixes tasques hagin destruït les possibles restes existents","codi_element":"08002-74","ubicacio":"Carretera N-141g direcció oest, al punt quilomètric 1,580 a la dreta i BV3800 en direcció Fonollosa.","historia":"Excavat en un moment incert a la dècada dels '50 del segle XX, per mossèn Valentí Santamaria, director del Museu de Manresa. Durant les tasques de revisió de la Carta arqueològica el 2010, es prospectà el camp però no es van trobar restes visibles de cultura material en superfície, ni tampoc durant la visita per a realitzar aquesta fitxa.","coordenades":"41.7406000,1.6134000","utm_x":"384699","utm_y":"4621905","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29006-foto-08002-74-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29006-foto-08002-74-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29006-foto-08002-74-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neolític|Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"78|76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29007","titol":"Barraca de pedra seca pujant al Puig Pedrós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-pedra-seca-pujant-al-puig-pedros","bibliografia":"PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Parcialment ensorrada a la banda est","descripcio":"Construcció de pedra seca orientada a l'est de planta circular amb coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec (escupidor) de pedres planes volades acabant la coberta. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m d'amplada a l'oest, amb llinda única i muntants verticals, i té una petita obertura a la banda posterior. La seva coberta de falsa cúpula o cúpula per aproximació de filades, és l'element característic. Consisteix a sobreposar filades de pedres planes, de forma concèntrica, on cada filada s'anirà estretint progressivament per sobre l'anterior. Quan les filades arriben gairebé a concloure la cúpula, aquesta es tanca amb lloses de pedra plana. Totes les filades es disposen amb la deguda inclinació per no deixar entrar l'aigua de la pluja i després el conjunt es cobreix. Cal pensar que igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Actualment bona part de la seva banda nord es troba ensorrada.","codi_element":"08002-75","ubicacio":"A tocar del camí de les Fosses que puja al Puig Pedrós..","historia":"És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.","coordenades":"41.7487700,1.6187100","utm_x":"385155","utm_y":"4622805","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29007-foto-08002-75-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29007-foto-08002-75-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29007-foto-08002-75-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Correspon a l'element 5951 de la Viquipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29008","titol":"Barraca de pedra seca de la Boïga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-pedra-seca-de-la-boiga","bibliografia":"PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció de pedra seca orientada a l'est de planta circular amb coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec (escopidora) de pedres planes volades acabant la coberta. L'estructura presenta una porta d'uns 0.90 m d'amplada a l'oest, amb llinda única i muntants verticals, una finestra a la banda posterior i un nínxol interior. La seva coberta, falsa cúpula o cúpula per aproximació de filades, és l'element característic d'aquesta construcció. Igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Situada al mig de camps de colza, just davant un gran pi i relativament a prop d'un de la barraca de pedra seca pujant al Puig Pedrós.","codi_element":"08002-76","ubicacio":"A l'oest del Mas Riera","historia":"És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.","coordenades":"41.7505300,1.6185900","utm_x":"385148","utm_y":"4623001","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29008-foto-08002-76-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29008-foto-08002-76-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29008-foto-08002-76-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Correspon a l'element 5952 de la Viquipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29009","titol":"Camí de les Fosses","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-les-fosses","bibliografia":"http:\/\/www.geoparc.cat\/nivells\/contingut\/titular\/medi-natural","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Des de la carreta BV-3008 direcció Aguilar, al Km 20.5 direcció Calaf, a mà dreta hi ha un trencall que dóna accés al Camí de les Fosses. Des d'aquest punt té un recorregut d'uns 3 km i 17 m de desnivell i uneix Cal Giralt amb el Puig Pedrós, per la zona nord-oest del terme. Es troba en força bon estat amb el ferm de terra compactada. Al llarg del trajecte, el camí voreja la Serra de la Riera i el Puig Pedrós, situat a la banda sud del camí. Des d'aquí ja comença a baixar travessant els camps de Les Valls i l'Obaga de la Riera, passa a prop de Cal Carner, deixant a l'est la Solana dels Caus per ja enfilar la última part del camí. Aquest últim tram, al nord dels trossos de Bacardit, també s'anomena Camí de Can Giralt a Vila-Seca. De fet el camí acaba en la propietat de Cal Giralt, passant a tocar del camp de la Pedra dreta, on es troba el Menhir del Giralt i el Sepulcre d'Aguilar. En aquest punt connecta novament amb la BV-3008, quasi al seu inici. El camí a banda dels usos com a via de comunicació per diversos masos i camps de cultiu, és interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. El seu interès paisatgístic està en la riquesa de la comarca del Bages, on es troben 35 espais d'interès naturals, entre els quals destaca la Serra de Castelltallat, que limita al seu extrem sud-oest amb el terme municipal d'Aguilar de Segarra. A banda d'això també són d'interès els espais agrícoles i forestals, i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe.","codi_element":"08002-77","ubicacio":"BV-3008 direcció Aguilar, al Km 20.5 direcció Calaf, a mà dreta","historia":"","coordenades":"41.7413000,1.6140400","utm_x":"384753","utm_y":"4621982","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29009-foto-08002-77-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29009-foto-08002-77-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"L'ultim tram del camí, al nord dels trossos de Bacardit, també s'anomena Camí de Can Giralt a Vila-Seca.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29010","titol":"Conjunt medieval del Puig Pedrós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/conjunt-medieval-del-puig-pedros","bibliografia":"ENRICH HOJA, Jordi; ENRICH HOJA, Joan. Tres conjunts d'habitacle alto-medieval a l'Alta Segarra (Anoia-Bages, Barcelona). Empúries 48-50, (1993), p. 300-310.","centuria":"IX-X","notes_conservacio":"Hi ha força vegetació que cobreix bona part de les estructures, algunes de les quals no són visibles.","descripcio":"Conjunt format per quatre penyes rocoses que a les seves cares interiors tenen diversos encaixos i forats fets per encaixar-hi bigues o elements de fusta. També es conserven algunes restes de parets, que unirien aquests grans blocs de pedra definint diversos espais. A l'indret no s'hi ha realitzat mai una intervenció arqueològica que pugui aportar informació i datacions acurades sobre el conjunt. Tanmateix un estudi realitzat pels germans Enrich, els anys '90 del segle XX en fa una primera aproximació de les característiques. Segons es desprèn d'aquest estudi, tres dels blocs rocosos configurarien un clos amb uns coberts adossats a les que roques definint un recinte interior d'habitacle amb un espai central més o menys obert. Al cim de la roca A (seguint la nomenclatura de l'estudi), se suggereix que hi podrien haver restes d'una torre i un dipòsit. A la torre C, també s'observen evidències d'una possible torre, i a la D d'un altre dipòsit. A la roca E es distingeix una zona per la premuda i premsatge del raïm. Fins i tot i localitzen les restes del que poden ser dos enterraments associats al lloc d'habitatge i que per tipologia daten al segle XI. En línies generals atribueixen aquestes restes a un hàbitat rural dispers vinculat a nuclis familiars reduïts assentats a indrets apartats de les rutes importants i en zones boscoses. Durant la visita realitzada bona part dels forats a les roques encara eren visibles, però les estructures muraries no s'han observat.","codi_element":"08002-78","ubicacio":"Nucli d'Aguilar a l'oest del Mas de la Riera","historia":"","coordenades":"41.7499700,1.6137300","utm_x":"384743","utm_y":"4622945","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29010-foto-08002-78-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29010-foto-08002-78-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29010-foto-08002-78-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Tot i el nivell de protecció com a BCIL, l'element no té fitxa a l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic de la Generalitat.","codi_estil":"119|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29011","titol":"Festa Major de les Coromines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-les-coromines","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Al municipi existeixen tres nuclis de població ben diferenciats, Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. La Festa major és la festivitat més important, per això cada nucli celebra la seva, que es fa en honor al Sant al qual històricament han estat vinculat. A les Coromines, la Festa Major és el segon cap de setmana d'agost, en honor a la Mare de Déu de les Candeleres.","codi_element":"08002-79","ubicacio":"Plaça de les Coromines","historia":"La festa major de les Coromines, se celebrava el dia 2 de febrer, dia de la Candelera i havia tingut una gran tradició. Anys més tard es va canviar al segon diumenge de maig, i finalment al segon diumenge d'agost, que es quan es celebra actualment.","coordenades":"41.7393200,1.6383500","utm_x":"386771","utm_y":"4621730","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29012","titol":"Ca l'Escuder","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lescuder","bibliografia":"","centuria":"XIV","notes_conservacio":"Molt modificat i degradat,","descripcio":"Masia de tres volums edificats i divisos annexos, molt modificada que va ser utilitzada fins fa molt poc per a guardar-hi bestiar, actualment sembla que està en desús. L'edifici que sembla més antic, és el situat al centre del conjunt, amb planta baixa i primer pis. Està fet amb pedres de mides diverses, lleugerament escairades definint filades més o menys regulars, tot lligat amb morter, tot i que s'observa un rejuntament modern. La porta d'entrada és rectangular, definida per brancals de pedra i llinda de fusta. A sobre hi ha un petit nínxol triangular fet de lloses de pedra plana. A l'oest de la porta s'observa una finestreta quadrangular. En el primer pis, les dues finestres, molt properes una a l'altra, estan definides per carreus, i tenen ampits de pedra clarament més antics que els dels edificis annexos, que semblen peces seriades. La coberta és un terrat aixecat a posteriori del que és visible la barana de ferro subjectada per pilars de maons. Adossat al volum principal per la banda oest, hi ha un cos de planta quadrangular format per planta baixa i primer pis. És fet amb pedres lleugerament treballades, i sembla una ampliació de l'edifici principal. En aquest, a la façana sud s'observen diferents obertures, entre elles la porta principal i dues finestres rectangulars i relativament petites de la planta baixa. En un dels brancals de la finestra hi ha una inscripció, que tant podria ser un 3 girat, com la marca del picapedrer. A la primera planta, per sobre la porta, hi ha una finestra amb arc de mig punt tapiada parcialment a la part inferior, i dues finestres rectangulars a banda i banda. Tant els muntants com l'arc de mig punt estan fets amb maons, evidenciant que són obertures reformades posteriorment. De fet, es conserva la llinda original d'ambdues finestres una mica més amunt. Els ampits d'aquestes obertures estan fets de pedra motllurada. La coberta és a dues aigües amb teules de ceràmica. Adossat a aquest volum per la cara nord, hi ha un cos secundari de dues plantes amb planta baixa preexistent de pedra i la planta afegida feta de maons. Al nord de l'edifici principal hi ha una piscina. Per últim, encara es detecta una tercera ampliació, ja en època molt més recent, a l'est del cos central, un porxo amb terrassa a la part superior. Al sud de l'edifici principal hi ha un volum independent de planta baixa i primer pis, també recrescut amb maons ja en època moderna. Aquest edifici és un annex vinculat a les tasques agrícoles, en concret per arrecerar el bestiar. A tocar d'aquest edifici hi ha una bassa. En síntesi, ll'edifici creix longitudinalment (com Ca l'Oller), perquè aprofita la situació cara sud pròpia de la Vall d'Amunt.","codi_element":"08002-80","ubicacio":"Carretera BV-3008, en un accés al km 18.50 en direcció Fonollosa","historia":"Hi ha referencies històriques des del segle XIV, dit Mas Scuder. L'amo del mas Scuder és en Vicenç Escuder i a més d'aqueta heretat té la Riera que havia quedat rònec. A finals del segle XVII encara son els Escuder els amos del mas (PARCERISAS 2000: 67; 70) Apareix també al Capbreu de 1649, al cens de 1857 propietat de Francisco Escuder i Giralt.","coordenades":"41.7597700,1.6261000","utm_x":"385789","utm_y":"4624016","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29012-foto-08002-80-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29012-foto-08002-80-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29012-foto-08002-80-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Fitxa 3 del Catàleg de Masies","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29013","titol":"Ca l'Oller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-loller","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Excepte l'edifici original que està deshabitat. S'hi han fet reformes recentment.","descripcio":"Gran casa de planta rectangular i coberta de dos aiguavessos amb teula ceràmica i definida per tres volums, els quals han anat creixent progressivament vers a l'est. El volum més antic, està deshabitat i ha patit diverses modificacions. Compost per planta baixa, primer pis i golfes està feta amb pedres més o menys treballades, col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars rejuntades amb morter. Les cantonades i les obertures estan definides per pedres ben treballades. Les portes i finestres són rectangulars, però destaca una finestra petita a l'alçada del primer pis de la façana oest, feta en arc de mig punt en un bloc de pedra. Sobre aquesta façana oest, s'adossa un gran dipòsit d'aigua. A aquest volum primigeni, també s'hi va afegir una ampliació recentment (abans del 1956), un nou edifici destinat a habitatge a la façana de migdia. Adossat al volum principal, pel seu cantó oest, hi hauria la torre de planta rectangular, que defineix el segon volum. La tècnica constructiva és similar, és a dir una construcció de pedra vista, amb pedres escairades a les cantonades i a les obertures. Les finestres també són rectangulars, definides per llindes i muntants de pedra ben treballada amb algun ampit de pedra motllurada. A la façana nord d'aquest segon cos s'intueix que les finestres han estat reformades. Per últim destaca el tercer volum on la façana de migdia és el més destacable. Està lleugerament atalussada, amb una galeria formada per tres arcs de mig punt i una golfa que segueix la mateixa arcuació. Aquesta façana també està feta de pedra vista amb pedres rejuntades, amb les obertures definides per pedres ben treballades. A l'oest d'aquesta façana, hi ha un balcó a l'alçada de la galeria i una finestra petita a l'alçada de les golfes. A la planta baixa, també hi ha dues portes fetes amb arcs rebaixats de pedra i un parell de finestres. A la façana nord hi ha una porta d'accés i quatre finestres, dues al primer pis i dues a les golfes, la mateixa distribució que segueix la façana de llevant. Aquí la porta té un arc rebaixat de pedra i per sota hi ha la llinda amb perfil circular a la part superior. Adossat a aquesta façana hi ha un petit cobert. La coberta d'aquest tercer volum és a dues aigües, i en destaca el remat del carener en la façana est, definint una espècie de boca oberta feta amb peces ceràmiques corbes amb forma dentada i el que podria representar una llengua a centre. Per últim, al nord de l'edificació principal i al costat de la capella de Santa Anna, hi ha dos coberts antics ampliats mitjançant porxos de nova construcció. La capella de Santa Anna, es troba en un edifici actualment utilitzat com a graner a l'est de les edificacions principals.","codi_element":"08002-81","ubicacio":"Carretera BV-3008, en un accés passat el Km 19 en direcció Fonollosa","historia":"Els seus orígens es remunten al segle XIII però les parts més antigues conservades (torre i nucli antic) ja són del segle XVI. Els dominis de Ca l'Oller sembla que foren importants durant l'edat mitjana. El 1399 trobem el mas de Puigjordans en una sentència arbitral. Aquest mas és de Francina Berardes del mas de Berardes, una pubilla, vídua d'en Vicenç Junyent. Tanmateix sembla que al segle XV aquest mas ja és derruït, tal com apareix al capbreu de 1649. És possible que el mas Súria, que també apareix com derruït al capbreu 1649 estigués dins els dominis i propietats de Ca l'Oller. En aquest mateix capbreu i com a propietari de Ca l'Oller apareix Mateu Oller. Al cens de 1857 hi consta Josep Oller i Satorra. Dels Oller hi ha per tant referències constants des del 1496. És l'antic mas Berardes, més tard es van dir Junyent i a parir del segle XVI es diran Oller. La propietat de Ca l'Oller era força productiva i entre els segles XVIII-XIX va viure una època de prosperitat que és reflectí a l'arquitectura del mas. El conflicte hereditari de finals del segle XX, entre la Rita Vall de Ca l'Oller i el seu nebot Ramon Oller com a protagonistes quedà gravat a la memòria de la gent. De fet, fruit de tot això Rita Vall va fer grans donacions a l'església que van permetre fer el tancat del cementiri Vell d'Aguilar i la capella de Santa Rita a dins de la qual està enterrada. (PARCERISAS 2000:213) Finalment Ramon Oller i Centelles, fill del Ramon Oller, va vendre la masia a uns alemanys als anys '50 finalitzant així la nissaga familiar.","coordenades":"41.7599600,1.6236800","utm_x":"385588","utm_y":"4624041","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29013-foto-08002-81-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29013-foto-08002-81-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29013-foto-08002-81-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Fitxa 81 del Catàleg de Masies","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29014","titol":"Barraca i tina de pedra seca de La Perera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-i-tina-de-pedra-seca-de-la-perera","bibliografia":"PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Bibliotecqa de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Reformada al 2005","descripcio":"Conjunt format per barraca de vinya i tina, orientades a l'est i construïdes a diferent nivell. La barraca, situada a la part baixa, té planta quadrangular feta amb pedra seca, de llinda única i muntants verticals. La pedra de la llinda, és força gran i té forma de mitja circumferència. La coberta és de falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec de pedres planes volades acabant la coberta. Es conserva la sortida de fums, definida per una pedra clavada verticalment i coberta per una llosa inclinada. El mur de façana principal, on es troba la porta, està construït de manera atalussada. Per davant seu, a uns metres hi ha un marge\/escullera de pedra seca amb grans blocs de pedra rectangulars, que actua com a límit i mur de contenció del conjunt. La barraca es construí per preservar la boixa de la tina, guardar les eines i servir d'aixopluc. La tina està aixecada sobre un petit monticle, el que garantia que s'hi pogués accedir a peu pla, i al mateix temps, que es pogués recollir el most des de la barraca. Té una planta circular i també està feta amb la tècnica de la pedra seca. La part superior, tenia una obertura, per on s'abocava el raïm, definida per una única llinda acabada amb aboxardat i muntants rectangulars. La coberta també és de falsa cúpula, rematada amb pedruscall i un ràfec (escopidora) de pedres planes volades que sobresurten de la línia de paret. En l'obertura de la cúpula, encara es conserva una biga de fusta. La part soterrada, on s'emmagatzemava el most, estava feta amb morter de calç i pedra i folrada per cairons quadrants de rajola vidrada de color marró, que feia impermeable l'estructura. Per sobre d'aquests cairons se situaria el brescat de fusta on es trepitjava el raïm, que no es conserva. El conjunt està en força bon estat de conservació, tot i això, la part superior d'aquesta tina, apareix relligada amb una espècie de brides fetes de filferro. Sembla que al voltant del 2005 s'hi va fer una restauració integral, que va modificar la fisonomia de l'estructura, sobretot de la porta d'entrada i del mur de la façana principal.","codi_element":"08002-82","ubicacio":"Entre el Torrent bo i la riera del casalot, a l'est del bosc de les fosses.","historia":"És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX amb la proliferació de la vinya.","coordenades":"41.7549300,1.6138300","utm_x":"384760","utm_y":"4623495","any":"2005","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29014-foto-08002-82-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29014-foto-08002-82-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29014-foto-08002-82-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Correspon a l'element 5953 de la Viquipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29015","titol":"Barraca de pedra seca al sud del camí de Cal Pallarés Nou 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-pedra-seca-al-sud-del-cami-de-cal-pallares-nou-1","bibliografia":"PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Rejuntat amb ciment","descripcio":"Construcció original de pedra seca, que actualment presenta les pedres rejuntades amb morter. Està orientada a l'est i té planta circular amb coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec (escopidora) de pedres planes volades acabant la coberta. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m d'amplada, amb llinda única i muntants verticals i un petit nínxol a l'interior. Servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Es manté en força bon estat de conservació. Situada al mig de camps de cultiu.","codi_element":"08002-83","ubicacio":"Al sud del tros del Canonge i del camí de cal Pallares Nou.","historia":"És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.","coordenades":"41.7662500,1.6214200","utm_x":"385411","utm_y":"4624742","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29015-foto-08002-83-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29015-foto-08002-83-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Correspon a l'element 5954 de la Viquipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29016","titol":"Dipòsits de Cal Canonge, Cal Pallarès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/diposits-de-cal-canonge-cal-pallares","bibliografia":"DAURA, A.; GALOBART, J. 'Tombes de cal Pallarès'. A: Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984. Vol. XI. p.94. DAURA, A.; GALOBART, J. L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1983. (Les Fonts: Quaderns de recerca i divulgació; núm. 6), p.78.","centuria":"XV","notes_conservacio":"S'obseven algunes esquerdes, erosionat pel temps","descripcio":"Gran bloc de pedra de gres, desplaçat de la seva posició original i inclinat en direcció nord-oest sud-oest, amb dues cavitats excavades. Una, la de majors dimensions, té planta rectangular d'uns 2.50 m de llarg per uns 0,90 m d'amplada. L'altra té una planta quadrangular de 0,90 m de llarg per uns 1,40 m d'amplada. Ambdues estan comunicades per un regueró excavat a la roca i s'han interpretat com a cubetes o dipòsits. Sembla clar que aquest bloc de pedra es va desprendre de l'aflorament rocós principal situat a l'est, força a prop del jaciment. Tanmateix tot i no trobar-se in situ, sembla versemblant que els dipòsits no eren de decantació, ja que si col·loquéssim la pedra en la seva posició original, no presentarien cap mena d'inclinació. Al voltant del bloc en l'aflorament principal, l'any 2010 es van observar cavitats excavades a la roca que podrien correspondre a encaixos d'elements de caràcter perible, i en aquell moment, igual que ara, no s'observaren materials en superfície. Amb les evidències documentades es podria pensar que el conjunt estava relacionat amb el processament agrícola, probablement amb la producció del vi.","codi_element":"08002-84","ubicacio":"Carretera BV-3008 direcció Fonollosa al km 18.50 en un revolt a la dreta.","historia":"Anteriorment i durant els anys '80 del segle XX aquestes cavitats s'havien interpretat com a tombes, d'aquí el nom de tombes de Can Pallarès. La morfologia, les mesures i sobretot el fet que estiguin interconnectades fan descartar totalment aquesta hipòtesi, una dada que ja es va constatar en la revisió de la carta arqueològica realitzada el 2010. En aquella revisió, s'apuntà que possiblement la causa del despreniment d'aquest bloc de pedra de l'aflorament original, podria haver estat motivat per un terratrèmol. Si s'accepta com a versemblant aquesta possibilitat, i tenint presents les característiques de l'estructura, aquesta es podria situar en algun moment anterior al segle XV quan van tenir lloc els grans terratrèmols a Catalunya, en concret els anys 1428 i 1448. És possible que el jaciment hagi estat afectat per la construcció de la carretera BV-3008, així com per l'activitat agrícola de la masia de Cal Canonge. Tot i això només una intervenció arqueològica en extensió ho podrà determinar.","coordenades":"41.7601200,1.6266700","utm_x":"385837","utm_y":"4624055","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29016-foto-08002-84-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29016-foto-08002-84-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29016-foto-08002-84-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"També conegut com tombes de Cal Pallarès","codi_estil":"119|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29017","titol":"Cal Queralt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-queralt","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Totalment reformada el 1989","descripcio":"Edifici format per un únic volum de planta rectangular i una coberta a doble vessant amb teula i ràfec de ceràmica. L'edifici està compost per planta baixa i primer pis, fet amb pedres diverses sense escairar rejuntades amb morter, amb blocs ben treballats a les cantonades Les obertures són rectangulars, definides per muntants i llindes de pedra treballada, i totes les finestres tenen ampits de pedra. El cos principal de l'edifici té adossat a ponent un petit annex de planta baixa. A més a més al voltant de la masia, a la banda de migdia, hi ha tres cobert d'ús agropecuari. Al costat de Cal Queralt existeix una altra casa anomenada Cal Ramonet, una antiga Pallissa reformada, amb usos d'habitatge rural.","codi_element":"08002-85","ubicacio":"Carretera BV-3008 direcció Fonollosa al km 18.50, a l'esquerra","historia":"Cal Ramonet apareix al cens de 1857 on Antoni Casasantpere és el propietari.","coordenades":"41.7610100,1.6235900","utm_x":"385582","utm_y":"4624157","any":"1989","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29017-foto-08002-85-1.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Fitxa 48 del Catàleg de Masies","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29018","titol":"Barraca de pedra seca del Pedregar 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-pedra-seca-del-pedregar-1","bibliografia":"PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció original de pedra seca, orientada a l'est i té planta circular amb coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec (escopidora) de pedres planes volades acabant la coberta. Fa uns 2 m de diàmetre i uns 2 m d'alçada, la porta d'uns 0,90 m d'amplada, és de llinda única amb muntants verticals. La seva coberta, de falsa cúpula o cúpula per aproximació de filades, és l'element característic d'aquesta construcció que servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Es manté en força bon estat de conservació. Situada al mig de camps de cultiu relativament a prop de la barraca del Pedregar 2,","codi_element":"08002-86","ubicacio":"Entre el Pedregar i el Clot del pou","historia":"És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.","coordenades":"41.7679600,1.6152000","utm_x":"384897","utm_y":"4624940","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29018-foto-08002-86-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29018-foto-08002-86-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Correspon a l'element 10589 de la Viquipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29019","titol":"Barraca de pedra seca del Pedegar 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-pedra-seca-del-pedegar-2","bibliografia":"PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció original de pedra seca orientada a l'est i adossada a un marge pel cantó nord-oest. Té planta quadrangular d'uns 2,75 x 3 m amb parets d'uns 0,60 m de gruix i coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec de pedres planes volades acabant la coberta. La porta d'uns 0,80 m d'amplada, és de llinda única amb muntants verticals, i a la façana principal també té una petita finestra d'uns 0,30 x 0,25 m. A l'interior hi ha una petita obertura o nínxol. Servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Es manté en força bon estat de conservació. Situada al mig de camps de cultiu relativament a prop de la barraca El Pedregar 1.","codi_element":"08002-87","ubicacio":"Al límit nord del terme, al sud del camí travesser","historia":"És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.","coordenades":"41.7686200,1.6150500","utm_x":"384886","utm_y":"4625014","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29019-foto-08002-87-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29019-foto-08002-87-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Correspon a l'element 10587 de la Viquipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29020","titol":"Camí del Torrent Bo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-torrent-bo","bibliografia":" http:\/\/www.geoparc.cat\/nivells\/contingut\/titular\/medi-natural<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Al camí s'hi accedeix des de l'entorn de la Riera (mas que rep el nom del mateix Torrent Bo), en concret en un trencall a l'esquerra, abans d'arribar al km 20 de la carretera BV-3008. A partir d'aquí s'enfila un camí força pronunciat, d'uns 2,80 km de llarg i uns 128 m de desnivell, que voreja per l'est el Torrent Bo. El ferm, de terra piconada està en força bon estat. Durant el seu recorregut, en el tram inicial el camí passa a l'oest del Hort del Oller i la Obaga del Torrent Bo. A poc a poc es va enfilant per una zona boscosa, passant a l'est de Can Trullàs, Cal Mestre fins al Pou d'Aguilar i Cal Llobet. Passat aquest mas, travessa el Camí de Cal Pallarès al Molí de Boixadors que transcorre perpendicularment en sentit est-oest. Passada la intersecció el desnivell es va fent més acusat vorejant el Pedregar a l'est i l'Obaga del Botines a l'oest. Així doncs, com la resta de camins del municipi, a banda dels usos com a via de comunicació entre masos i camps de conreu, és també interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. El seu interès paisatgístic està en la riquesa de la comarca del Bages, on es troben 35 espais d'interès naturals, entre els quals destaca la Serra de Castelltallat, al sud-oest del Torrent Bo. A banda d'això també són d'interès els espais forestals molt abundants en tot el recorregut, a banda de la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe.<\/p> ","codi_element":"08002-88","ubicacio":"Nord est del Terme, vorejant el Torrent Bo","historia":"","coordenades":"41.7536400,1.6209800","utm_x":"385352","utm_y":"4623343","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29020-foto-08002-88-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29020-foto-08002-88-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29020-foto-08002-88-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-06-16 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"En algun tram està senyalitzat.","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29021","titol":"Cami de la Carena de l'Estrada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-carena-de-lestrada","bibliografia":"http:\/\/www.geoparc.cat\/nivells\/contingut\/titular\/medi-natural","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Al camí s'accedeix agafant un trencall a l'esquerra en el camí d'Aguilar de Segarra, direcció La Llavinera. El trencall és al sud de la vinya del Conco, passat el Revolt de la Perdiguera. A partir d'aquí s'inicia un recorregut de 3,15 km de llargada i uns 200 m de desnivell que voreja tota l'obaga de l'Estrada pel sud. El ferm, de terra piconada es troba en força bon estat. Durant tot el trajecte es va travessant zona boscosa, primer el bosc de la Font i després el Bosc de l'Obaga de l'Estrada. A mesura que es va avançant direcció sud-oest, es travessa pel nord el Pla nou de Bolederes, fins a passar pel nord del Dolmen de la Carena del Biel i al sud dels Camps de Ca l'Andreu on acaba el camí. Així doncs, com la resta de camins del municipi, a banda dels usos com a via de comunicació és també interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. En aquest cas, el seu interès principal està en les frondoses zones boscoses que travessa i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe. A més a més en el tram inicial aquest camí és creuat per l'etapa 11 del GR-7, un dels senders de gran recorregut de Catalunya, i que passa pel municipi.","codi_element":"08002-89","ubicacio":"Al sud del terme municipal, al sud del Torrent de l'Obaga de l'Estrada.","historia":"","coordenades":"41.7161200,1.6108100","utm_x":"384439","utm_y":"4619190","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29021-foto-08002-89-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29021-foto-08002-89-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"El algún tram està senyalitzat.Referència cadastral- Via de domoni públic - 08002A005090100000UX","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29022","titol":"Mare de Déu del Grauet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mare-de-deu-del-grauet","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XII-XIII","notes_conservacio":"Restaurat el 1979","descripcio":"Capella de planta rectangular d'una sola nau i mides estretes amb coberta a doble vessant amb teules de ceràmica. L'edifici tot i que té un origen romànic, al segle XI, les restes actuals s'han de situar entre els segles XII i XIII. Ha estat molt modificat, sobretot al llarg del segle XVI i durant l'última restauració el 1979, quan es van eliminar les restes de l'absis romànic circular amb arcuacions llombardes. És una edificació feta amb pedres lleugerament escairades, col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars relligades amb morter. Els blocs més grans i ben treballats es troben a les cantonades de l'edifici i a les obertures. A la façana de ponent hi ha el campanar d'espadanya doble, en el que es conserven dues campanes, una de gran i un altre de més petita. En aquesta façana també hi ha una petita finestra per sobre el campanar, i es pot intuir com s'ha recrescut la paret. En aquest mateix punt també és visible una obertura, segurament on hi havia l'arc triomfant, actualment tapiada i força integrada en el parament del mur. A la façana de migdia, hi ha la porta d'entrada i una espitllera, ambdues delimitades per pedres perfectament escairades i un parell de contraforts. En aquesta mateixa façana hi ha un detall singular, dues anelles de forja força grosses que representen una figura humana i un possible animal. Estan fetes per Paolo Flor el mateix artista que va fer les anelles de forja per la Capella de Sant Valentí l'any 1979 quan ambdues van ser restaurades.","codi_element":"08002-90","ubicacio":"Nucli de Castellar, al sud est del terme, camps del Grauet","historia":"Les restes conservades de l'absis primigeni, de planta circular i decorat amb arcuacions llombardes, evidenciava que l'estructura era una construcció romànica del segle XI, dada confiada per la primera evidencia documental que data del 1058. El 1360 ja és parròquia i més tard va ser sufragània de Sant Martí de Maçana i a partir de 1868 quedà com a capella rural. L'edifici fou modificat entre el 1540 i 1550 i segurament es va suprimir parcialment l'absis semicircular. A principis del segle XVIII es va fer una volta barroca que es va consolidar en l'ultima restauració el 1979. En aquest moment es van eliminar les ultimes restes visibles de l'absis original del quan nomes en queda l'arc presbiteral completament tapiat. (PARCERISES 2000: 52)","coordenades":"41.7092600,1.6180900","utm_x":"385033","utm_y":"4618419","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29022-foto-08002-90-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29022-foto-08002-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29022-foto-08002-90-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"També coneguda com a Santa Maria del Grau de Maçana; o Santa Maria del Grauet.Les decoracions en forja són del mateix artista que a la Capella de Sant Valentí.El manteniment està a càrrec de propietari de Comanroca. Recinte vigilat.L'edifici es troba a 70 m a l'est del GR-7, en la seva etapa 11.","codi_estil":"92|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29023","titol":"El Soler de Maçana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-soler-de-macana","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Abandonat i parcialment ensulsit, cobert de vegetació.","descripcio":"Situat a la Maçana Jussana o baixa, es tracta d'un edifici de planta rectangular de planta baixa, primer pis i golfes, amb dues edificacions auxiliars una adossada a l'altra. En línies generals el conjunt és fet amb pedres lleugerament treballades col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars, unides amb morter de calç. En alguns casos cal destacar que els carreus eren de grans dimensions, sovint col·locats a la part baixa de la construcció. Les pedres més ben treballades es troben a les cantonades i a les obertures. En alguns casos també s'observen restes de construccions en tàpia. Les cobertes, que ja no es conserven, eren a doble vessant amb teules de ceràmica i ràfec d'aquest mateix material. En els coberts o pallisses eren a un vessant. La façana principal estava a l'est i encara és visible la porta feta amb arc de mig punt delimitat per dovelles. En aquesta mateixa façana s'observen diferents finestres rectangulars, amb ampit, brancals i llinda de pedra, en una de les quals, que a més està motllurada, hi ha inscrita la data 1659 i una creu a sobre. A la façana oest també s'observen diverses obertures delimitades en pedra i una porta d'accés amb arc rebaixat fet amb maons, que segur que correspon a una reforma. En aquesta façana a l'alçada del primer pis hi ha un bloc de pedra amb una creu gravada, que no està in situ i sembla reaprofitat. Entre les construccions annexes destaquen dos cups, un a la banda sud i un altre a la banda est amb l'interior revestit de cairons de ceràmica. En una de les pallisses annexes, hi ha unes menjadores o abeuradors distribuïdors de cereal.","codi_element":"08002-91","ubicacio":"Camí de Can Benet a Maçana, al costat del camí Km 2.2","historia":"Sembla que l'edifici fou construït o com a mínim reformat a finals del segle XVII, tal i com consta a la llinda de la porta d'entrada, però hi ha testimonis de la masia des de 1414, gràcies a un document de deute d'un tal Bernat Soler que deu una mula. Apareix esmentat en el cens del cadastre de Castellar de 1716, on hi consta com a propietari Josep Soler. Al cens de 1857 també hi consta i els propietari en aquest moment és Josep Junyent i Malagarriga.","coordenades":"41.7053800,1.6151500","utm_x":"384781","utm_y":"4617992","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29023-foto-08002-91-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29023-foto-08002-91-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29023-foto-08002-91-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, IPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Fitxa 47 del Catàleg de Masies","codi_estil":"94|119|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29024","titol":"Les Caramelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-caramelles","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http:\/\/www.ccma.cat\/tv3\/alacarta\/telenoticies-migdia\/les-caramelles-daguilar-de-segarra\/video\/5757396\/","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Al municipi la celebració de la Pasqua es fa amb la cantada i ballada de Caramelles. Aquesta tradició no s'ha perdut mai al poble, ha passat de generació en generació i actualment durant els actes es visiten les més de 40 masies disperses que formen el terme municipal. Les caramelles a Aguilar són a més a més un punt de trobada entre els veïns del poble, pocs més de 200 habitants. La cantada de caramelles la fan pujats a un tractor amb remolc, tot engalanat amb boix i flors, que porta als caramellaires per les masies del municipi. Els caramellaires van vestits amb la roba tradicional, els homes amb barretina, camisa blanca, espardenyes i faixa, i les dones vestides amb davantal faldilla de flors, gandalla al cap, mitenes i enagos. Un cop arriben a cada mas, els dos abanderats saluden al propietari i comencen els balls i les cançons. Al passat, les cançons eren de caràcter religiós o sardanes però ara estan adaptades pels mateixos caramellaires, i parlen d'ells mateixos, de l'actualitat, de les cases que han de visitar, etc. Un cop acabats els balls i les cançons, els propietaris del mas donen diners i menjar als caramellaires. La cantada té lloc entre dissabte i diumenge de Pasqua i la festa acaba el diumenge al vespre al local social del poble, on s'ofereixen tots els balls en un acte que aplega més d'un centenar de persones.","codi_element":"08002-92","ubicacio":"Tot el municipi","historia":"Les Caramelles d'Aguilar de Segarra es conserven des de fa dècades. Anys enrere, només eren els homes els qui recorrien les masies per cantar i ballar, i precisament Aguilar va ser un dels primers pobles de Catalunya on el mossèn va acceptar que les dones també poguessin cantar caramelles. Llavors, els caramellaires recorrien les masies a peu, ara però ho fan amb un tractor que porta la música i el so del seu tambor arreu del poble. Les caramelles són unes cançons populars típiques de la Catalunya Vella i del nord de la Nova, en origen cantades per celebrar la resurrecció de Jesús, tot i que també tenen caràcter profà. Els intèrprets o caramellaires són grups d'infants o d'adults que surten a cantar per cases i masies el Dissabte de Glòria al vespre o bé els matins del Diumenge i del Dilluns de Pasqua. S'acompanyen d'instruments diversos; en el passat, recollien ous o diners que la gent els donava amb els quals feien un àpat col·lectiu, El costum presenta nombroses variants segons les zones. Fragment de les caramelles de Mn. Gaspar Verdaguer, inicis del segle XX: (PARCERISAS 2000: 205) 'Som jovent de molta gresca, som la flor de Castellar, Sortiu doncs, preneu la fresca, que us volem felicitar. Ninetes d'amor ferides, escolteu nostres cantades i sortiu a les entrades amb cistelles proveïdes'","coordenades":"41.7393200,1.6383500","utm_x":"386771","utm_y":"4621730","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29025","titol":"Santa Anna","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/santa-anna","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Actualment s'utilitza com a graner","descripcio":"Edifici de planta rectangular sense absis i amb coberta a doble vessant. Està fet amb pedres col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars. Les de majors dimensions estan a la part baixa, mentre que a la part superior la pedra és molt més petita, quasi pedruscall. El conjunt està lligat amb morter i en alguns punts s'observen restes del que podria haver estat un arrebossat exterior. Les quatre cantonades de l'edificació estan definides per pedres ben treballades així com la porta d'entrada. Aquesta és rectangular, amb brancals de pedra i una gran llinda rectangular amb una inscripció on es llegeix 1757 amb una creu al centre. Per sobre la llinda hi ha un òcul, fet amb un bloc de pedra quadrangular amb una obertura rodona al centre. Per sobre d'aquesta obertura, clavat a la paret hi ha un element de ferro que podria estar relacionat amb les tasques agrícoles. L'edifici també té una petita finestra rectangular a la façana oest, just per sota la coberta, i unes escales de pedra a la banda posterior. En origen la Capella tenia advocació a Santa Anna.","codi_element":"08002-93","ubicacio":"Carretera BV-3008, en un accés passat el Km 19 en direcció Fonollosa","historia":"Surt documentada el 1604 amb el casament de Mateu Figueras i Jerònima Torres, pubilla del mas de les Torres. Possiblement al segle XVI doncs la capella ja existís. El 1693 el Bisbe Antoni Pasqual fa unes recomanacions a Joan Oller, el propietari, per tal de mantenir aquesta capella rural. (PARCERISAS 2000: 41)","coordenades":"41.7582300,1.6231400","utm_x":"385540","utm_y":"4623849","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29025-foto-08002-93-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29025-foto-08002-93-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29025-foto-08002-93-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Seveis Culturals","autor_element":"","observacions":"També conegut com Santa Anna del Mas de l'Oller.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29026","titol":"Barraca de pedra seca de la Solana del Revell 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-pedra-seca-de-la-solana-del-revell-1","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra de planta circular, alçada amb la tècnica de pedra seca i coberta amb falsa cúpula d'atansament de filades. La coberta està formada exteriorment per lloses planes disposades radialment. La porta, única obertura, està orientada a migdia i té adossat al seu flanc oest un muret, probablement per arrecerar-se dels vents.","codi_element":"08002-94","ubicacio":"A l'extrem sud-est del terme","historia":"","coordenades":"41.7214900,1.6610300","utm_x":"388626","utm_y":"4619720","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29026-foto-08002-94-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29026-foto-08002-94-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29026-foto-08002-94-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Correspon a l'element 12320 de la Viquipedra.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29027","titol":"Barraca de pedra seca de la Solana del Revell 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-pedra-seca-de-la-solana-del-revell-2","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Només se'n conserva la base, mentre que la part superior de l'alçat i la coberta estan ensorrats.","descripcio":"Barraca de pedra de planta rectangular (2 x 4 m), amb l'obertura orientada al sud-est, de la qual se'n conserven 50 cm d'alçada. La resta del parament (amb la tècnica de pedra seca, amb blocs ben treballats als angles) i la coberta estan ensorrats.","codi_element":"08002-95","ubicacio":"A l'extrem sud-est del terme","historia":"","coordenades":"41.7218600,1.6594900","utm_x":"388499","utm_y":"4619764","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29027-foto-08002-95-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29027-foto-08002-95-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Correspon a l'element 12319 de la Viquipedra.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29028","titol":"La Masia de Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-masia-de-castellar","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular amb edificacions auxiliars annexes o segregades que s'hi ha anat afegint al llarg del temps. La façana principal de l'edifici originari està orientada a sud-oest, i presenta planta baixa i primer pis. De la planta baixa cal destacar el gran portal adintellat, a la llinda del qual hi ha gravada la data de 1880. La resta d'obertures d'aquesta planta baixa i el primer pis formen part, per la seva grandària i fesomia, de les reformes que s'hi van dur a terme a la dècada de 1970. Tot i això, allò que més altera l'aparença de la façana és l'edifici annexat perpendicularment a ella. La coberta del cos principal és a dues aigües, L'aparell és de blocs desbastats lligats amb morter, avui a la vista però probablement arrebossats en el seu moment. Pocs metres al sud de l'edifici principal hi ha la pallissa, l'altre element d'interès del conjunt.","codi_element":"08002-96","ubicacio":"A la riba esquerra de la ribera de Maçana, a llevant del Castell de Castellar","historia":"L'antecedent d'aquest edifici seria l'antic mas de la Calçada, documentat al segle XIV. Al cadastre de 1716 ja constava com a Masia de Castellar, que hauria estat notablement reconstruïda a mitjan segle XIX.","coordenades":"41.7286900,1.6368400","utm_x":"386627","utm_y":"4620551","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29028-foto-08002-96-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29028-foto-08002-96-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29029","titol":"Colomer de la Masia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colomer-de-la-masia","bibliografia":"","centuria":"XIV-XV","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció destinada a la creació de petits cubicles artificials per a la instal·lació i cria de coloms. L'estructura, de 8 m de llargada i orientada a nord-oest, consta d'un doble mur: el davanter, d'1 m d'alçada i 0,40 de gruix, sembla haver actuat com a impediment de l'accés per part de depredadors; el segon, de 3 m d'alçada i 0,70 de gruix, és el colomer pròpiament dit. Aquest segon mur, construït en pedra seca com l'altre, combina en canvi filades contínues de blocs desbastats amb filades en les quals entre bloc i bloc hi ha un espai. És en aquests buits deixats on els coloms hi farien niu.","codi_element":"08002-97","ubicacio":"A la riba esquerra de la ribera de Maçana, a llevant del Castell de Castellar","historia":"","coordenades":"41.7288200,1.6381600","utm_x":"386737","utm_y":"4620564","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29029-foto-08002-97-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29029-foto-08002-97-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29030","titol":"Barraca de pedra seca de Cal Semís.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-pedra-seca-de-cal-semis","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"La coberta està força malmesa, així com part de l'alçat.","descripcio":"Barraca de pedra de planta circular (2,8 m de diàmetre extern), alçada amb la tècnica de pedra seca i coberta amb falsa cúpula d'atansament de filades. La porta, única obertura, està orientada a migdia.","codi_element":"08002-98","ubicacio":"Entre la Solana de Cal Semís i el Pla Gran","historia":"","coordenades":"41.7281500,1.6278200","utm_x":"385876","utm_y":"4620503","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29030-foto-08002-98-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29030-foto-08002-98-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Correspon a l'element 13156 de la Viquipedra.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29031","titol":"Barraca de pedra seca del Pla Gran.","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-pedra-seca-del-pla-gran","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"El lateral oest pateix pèrdues de pedra notables.","descripcio":"Barraca de pedra de planta circular (3,25 m de diàmetre extern), alçada amb la tècnica de pedra seca i coberta amb falsa cúpula d'atansament de filades. La porta, única obertura, està orientada a migdia. El lateral oest pateix pèrdues de pedra notables. Cal destacar-ne un encaix practicat en un dels brancals de la porta, que sembla fet per tal de passar-hi una barra per tancar. En especial, però, cal fer esment de dues pedres del parament interior amb un nombre elevat d'esgrafiats lineals, que semblen fets per comptar coses (com, tal vegada, el pas dels dies).","codi_element":"08002-99","ubicacio":"Entre la Solana de Cal Semís i el Pla Gran","historia":"","coordenades":"41.7283800,1.6301500","utm_x":"386070","utm_y":"4620526","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29031-foto-08002-99-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29031-foto-08002-99-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Correspon a l'element 13157 de la Viquipedra.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29032","titol":"Santa Margarida de Cal Vendrell, Santa Margarida de Comallonga, Santa Maria de Mallancosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/santa-margarida-de-cal-vendrell-santa-margarida-de-comallonga-santa-maria-de-mallancosa","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Església de planta rectangular (5 x 10 m), sense absis diferenciat, orientada a llevant. L'aparell, de blocs desbastats (més grans i més polits als angles i a la porta) units amb morter, deixa al descobert al lateral nord unes filades irregulars que poden correspondre bé a un edifici anterior recrescut, bé als fonaments exposats rere algun rebaixament del terreny. A la façana oest hi ha la porta, adintellada, a la llinda de la qual hi ha la data de 1646. Al llarg d'aquesta façana hi ha una banqueta adossada, a més d'uns graons per donar accés a la porta. Per sobre de la porta, gairebé arran del vèrtex format per la coberta a dues aigües, hi ha un petit òcul circular per a l'entrada de llum. Just a sobre, on hom esperaria la unió de les línies inclinades dels dos aiguavessos, està rematat de forma plana, el que fa pensar que hi podia haver hagut un petit campanar d'espadanya.","codi_element":"08002-100","ubicacio":"Al vessant entre la Serra de Còdol-rodon i la Riera de Rajadell","historia":"L'església de Santa Margarida de Comallonga no apareix documentada com a tal fins el segle XVII, condicionat pel fet que va ser l'any 1677 quan la família Comallonga s'instal·là al mas i li donà nom. Prèviament a aquesta data, el mas era conegut amb el nom de Mallancosa, de manera que es pot inferir que la Santa Maria de Mallancosa documentada des de l'edat mitjana és la mateixa església. El primer esment és de l'any 1078, quan forma part d'una donació a Sant Benet de Bages. Abans de 1154 ja actuava com a parròquia, el que concorda amb el fet que tingui una sagrera definida.","coordenades":"41.7334500,1.6292000","utm_x":"386000","utm_y":"4621090","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29032-foto-08002-100-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29032-foto-08002-100-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29033","titol":"Alzina mil·lenària","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-millenaria","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Alzina de grans dimensions, amb un tronc de 0,7 m de diàmetre, capçada de gairebé 15 m de diàmetre i uns 10 m d'alçada. Aquest espècimen és possiblement el testimoni d'un alzinar que hauria ocupat aquest espai. En ésser talats la resta d'arbres per roturar el terreny, aquest es beneficià de la manca de limitacions d'espai i de competència pels recursos.<\/p> ","codi_element":"08002-101","ubicacio":"Al Pla de l'Alzina, al qual dóna nom","historia":"","coordenades":"41.7346900,1.6302100","utm_x":"386086","utm_y":"4621226","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29033-foto-08002-101-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29033-foto-08002-101-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"No forma part del registre d'arbres monumentals de Catalunya.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29034","titol":"Cal Benet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-benet","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Gran casal d'època moderna i contemporània, amb la façana orientada a sud, que des de l'edifici original ha anat creixent vers l'oest mitjançant l'afegit de nous cossos. L'edifici resultant té una planta rectangular i, a més, compta amb diverses edificacions auxiliars segregades. La façana principal de l'edifici originari té un volum de planta baixa, primer pis i golfes, amb dues obertures (sempre centrades i alineades entre elles) per nivell. A la planta baixa hi ha un gran portal amb arc de mig punt dovellat, en el que destaca la clau, amb l'alt relleu d'un cap masculí barbat amb el que sembla un escut a sobre. A l'esquerra del portal hi ha una finestra que sembla fruit d'una reforma recent. Al primer pis hi ha dos balcons, sobre els quals hi ha les dues petites finestres quadrades de les golfes. La coberta és a dos aiguavessos, a est i oest. El primer cos que s'adossà a l'oest de l'anterior és un volum de planta baixa i primer pis. A la planta baixa hi destaca un gran portal amb arc de mig punt dovellat, i al primer pis hi ha una obertura a la qual s'hi arriba mitjançant una escala adossada exteriorment, un balcó i una galeria tancada amb una estructura de fusta i vidre. En aquest cas, els dos aiguavessos desguassen vers nord i sud. Finalment, el tercer i darrer cos consecutiu és un cobert en el qual destaquen un portal amb arc de mig punt molt alt i ample (apte per a l'entrada de carruatges), sobre el qual hi ha una pedra amb la data de 1758 gravada. La coberta, novament de dos aiguavessos, decanta vers est i oest, i forma un ràfec notable sobre el portal. Pocs metres al sud de l'edifici principal hi ha la pallissa, per sobre de la llinda de la qual hi ha la inscripció 'JOSEP \/ ESQUIUS \/ 1942'. L'altre element d'interès del conjunt, encara un xic més al sud, és un forn semisoterrani, a la boca d'entrada del qual hi ha la inscripció 'JOSEP \/ ESQUIUS \/ ANY 1933'.","codi_element":"08002-102","ubicacio":"Entre el camí d'Aguilar de Segarra i el torrent de l'Obaga de l'Estrada","historia":"L'antecedent d'aquest edifici seria l'antic mas de Viladefels, documentat l'any 1414. Al cadastre de 1716 ja constava com a Cal Benet.","coordenades":"41.7185000,1.6199400","utm_x":"385203","utm_y":"4619443","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29034-foto-08002-102-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29034-foto-08002-102-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29034-foto-08002-102-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29035","titol":"Barraca pou de Cal Benet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-pou-de-cal-benet","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció en pedra seca de planta circular. Tot i que exteriorment recorda el format d'una barraca de pedra seca, se'n diferencia per diversos elements. En promer lloc, l'obertura (orientada a migdia) no és una porta, ja que consta d'un ampit. Així mateix, està mancada de coberta (tot i que potser originàriament n'havia tingut), de manera que és visible una travessa de fusta de la qual penja la corriola per fer baixar la galleda. Finalment, a l'interior hi ha el pou de cos cilíndric que baixa fins la capa freàtica. A la part superior, en un dels costats interns, hi ha una petita pica encastada al mur per desar-hi la galleda.","codi_element":"08002-103","ubicacio":"Entre el camí d'Aguilar de Segarra i el torrent de l'Obaga de l'Estrada","historia":"","coordenades":"41.7174900,1.6185200","utm_x":"385083","utm_y":"4619332","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29035-foto-08002-103-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29035-foto-08002-103-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29036","titol":"Camí de la Solella de Cal Benet a Santa Magdalena de Còdol-rodon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-de-la-solella-de-cal-benet-a-santa-magdalena-de-codol-rodon","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí situat al bell mig del terme municipal, de traçat sud-est\/nord-oest, que uneix Cal Benet amb el mas de Còdol-rodon. El punt exacte de partida és la cruïlla amb el Camí d'Aguilar de Segarra, just allà on descriu una corba uns pocs metres al nord-est de Cal Benet. Des d'aquest indret, situat a 529 m snm, el camí guanya de seguida cota enfilant-se pels vessants boscosos denominats Solella de Can Benet i Solana de Cal Tinet. També perfila, però camps de conreu com els del Pla de Cal Ton Mates, on recorre un tram pràcticament pla per després reprendre la pujada fins la cota màxima 700 m on es troba el punt de destinació, Can Còdol-rodon. En tot el seu traçat, el ferm és de terra compactada.","codi_element":"08002-104","ubicacio":"Vessants entre la Serra de Còdol-rodon i el Torrent de l'Obaga de l'Estrada","historia":"","coordenades":"41.7247400,1.6209100","utm_x":"385295","utm_y":"4620134","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29036-foto-08002-104-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29036-foto-08002-104-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29037","titol":"Santa Magdalena de Còdol-rodon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/santa-magdalena-de-codol-rodon","bibliografia":"LUS i BONET, A (2012) Recull de poemes. Publicacions Abadia de Montserrat. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XIII-XIV","notes_conservacio":"S'ha reformat diverses vegades: 1805, 1864, 1953","descripcio":"Edifici d'una sola nau de planta rectangular sense absis fet amb carreus rectangulars de mida petita perfectament escairats col·locats uns al costat dels altres definint filades regulars i tot rejuntat amb morter. S'observa clarament com l'edifici va ser recrescut quasi un metre, segurament per donar-li alçada i substituir la teulada. Aquesta reforma està feta amb pedres de mides diverses, algunes sense treballar. La coberta és a dues aigües amb ràfec de teules i llosetes i té un campanar d'espadanya, sense campana, fet amb dues columnetes que subjecten un arc de mig punt, tot de pedra. L'edifici orientat est-oest té l'entrada i la façana principal a ponent i és d'estil gòtic arcaic. La porta està feta amb arquivolta ogival que descansa sobre dues columnes amb impostes i capitells decorats amb motius florals. Les dovelles estan emmarcades per un guardapols que tanca les impostes. En una de les reformes posteriors, la porta es va tapiar parcialment per sota l'arcada col·locant una gran llinda de pedra que descansa sobre els capitells. La porta de doble fulla està pintada de verd i unes escales amb tres graons hi donen accés. En aquesta mateixa façana per sobre la porta hi ha un òcul de pedra amb la data 1803. A la façana nord hi ha una petita obertura, i a la façana est una finestra amb intradós i arc de mig punt. L'edifici, construït sobre un aflorament rocós, ha patit diverses modificacions i ha quedat integrat dins el mas de Còdol Rodon, de fet diverses construccions se li adossen per la banda sud, tapant complement aquesta façana. La façana principal també s'ha vist afectada per les obres d'ampliació del mas, ja que se li adossa a la banda sud una escalinata de pedra que dóna accés a un dels edificis.","codi_element":"08002-105","ubicacio":"Camí de la Solella de Cal Benet a Santa Magdalena del Còdol-rodon","historia":"El lloc de Còdol Rodon segurament rebé el nom per la pedra que hi ha a tocar de la casa, i el recinte esta documentat des el 1285 com a hospital. Per aquest lloc hi passava el camí ral de Manresa als Prats de Rei i el 1292 ja hi apareix documentada una església amb advocació a Santa Maria de Càtulo Rotundo, que juntament amb l'hospital rep diverses donacions. Per tant sembla evident que la seva construcció es pot situar abans del segle XIII, tot i això el gruix de les restes visibles actualment s'han de situar entre els segles XIII i XIV. De fet hi ha notícies del 1377 que parlen d'una gran reforma a l'edifici, que quasi el va renovar totalment. A més a més a partir d'aquesta època es deixa de trobar documentació sobre l'hospital. Al 1612 la capella esta vinculada al mas de Monconill de Codol-Rodon, just al costat, i en la visita pastoral del bisbe Antoni Pascual l'any 1685, encara s'anomena Santa Maria de Còdol Rodon, advocació que més tard es degué canviar per Magdalena. Per altra banda, i des del segle XIX la capella ha estat restaurada i modificada en diverses ocasions per la família Montconill, entre d'altres als anys 1805 quan va ser ampliada i es feu una volta nova i el 1864 quan es va decorar interiorment. També es té constància de reformes el 1953, després que fos profanada durant la guerra civil. Tot i que l'accés a la capella és fàcil, l'entrada és restringida, ja que la porta està tancada amb clau. No se celebra culte, però hi ha notícies de cerimònies religioses al segle XX, com ho evidencia un poema dedicat a una tal Cèlia per la seva primera comunió, que va tenir lloc el 27 de maig de 1995 a la capella ( LUS 2012: 287)","coordenades":"41.7300800,1.6084900","utm_x":"384271","utm_y":"4620744","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29037-foto-08002-105-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29037-foto-08002-105-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29037-foto-08002-105-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|93","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29038","titol":"Mas de Còdol-rodon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-de-codol-rodon","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Alguns edificis força deteriorats","descripcio":"El mas de Còdol Rodon és una edificació composta per diversos volums, tots ells de pedra i aixecats al costat d'una capella amb advocació a Santa Magdalena. En línies generals el conjunt està fet amb pedres sense escairar col·locades unes al costat de les altres lligades amb morter. En alguns punts es conserven restes de l'arrebossat que cobria les parets així com petites espitlleres que podrien suggerir que en algun moment va tenir funcions de caràcter defensiu. Tot i que el conjunt sembla tenir un origen en època medieval, les restes visibles actualment s'han d'associar a l'època moderna tal com s'observa en les llindes de les finestres, bona part de les quals conserven la data. El complex està compost per diversos volums que ha anat creixent en sentit est i sud fins a configurar la fisonomia actual. Arribant al mas per l'est, trobem l'era i un primer volum adossat a la capella amb planta baixa, primer pis i golfes. Aquest és de planta rectangular i coberta a dues aigües amb teules ceràmiques i ràfec d'aquest mateix material. A la façana té una porta d'entrada rectangular, a la que s'hi accedeix per una escala de pedra de 5 graons. La porta té brancals, marxapeu i llinda de pedra. En un dels brancals s'observen marques de picapedrer, un triangle invertit, i al llindar de la porta hi ha esculpida una espècie de roseta lobulada on es pot llegir any 1800 Josep Montconill (el nom i la data dividits en dues meitats al centre de les quals hi ha una creu). Les finestres són rectangulars n'hi ha una a la planta baixa, al costat de la porta amb llinda i brancals de pedra, i un altre de petita a les golfes amb ampit de pedra. Al primer pis hi ha una finestra a la llinda de la qual es pot llegir 1747 i una creu al centre. Per últim al balcó la llinda té una inscripció emmarcada en un requadre amb els extrems estirats on diu J.M 1916. Adossat a aquest primer volum i per la banda sud, hi ha un cobert de pedra, de planta rectangular, utilitzat per emmagatzemar elements agrícoles. Aquest primer volum està enganxat a un altre, per la seva banda oest i ambdós conformen el nucli principal del conjunt. El segon volum té planta quadrangular amb coberta a dues aigües amb un ràfec doble de teules. La façana nord té una porta d'accés feta amb arc de mig punt delimitat per dovelles, així com una petita finestra a la seva dreta. Al primer pis hi ha dues finestres rectangulars, la que hi ha per sobre la porta té una inscripció on es llegeix en una primera línia 1799 (dividit en dos i amb una creu al centre) i per sota, Josep Montconill i finalment en una tercera línia on posa Còdol Rodon. Aquesta façana apareix completament arrebossada i en ella hi ha diferents rètols conservats. D'una banda, el numero 19 pintat en una rajola de ceràmica i col·locat just al centre de la clau de l'arc de mig punt. Per sobre i collat a la paret hi ha una placa de ferro triangular amb una inscripció il·legible. L'últim element situat a la dreta de la porta està fet amb dos peces ceràmiques unides pel centre amb la següent llegenda pintada: Pueblo de Aguilar de Segarra, partido de Manresa província de Barcelona. En aquesta mateixa façana hi ha adossat un banc corregut al costat de la porta, i una espècie de dipòsit de pedra a llevant. També davant de la porta hi ha restes d'un paviment de pedra fet amb lloses planes. Finalment i adossat a ponent hi ha un petit edifici rectangular, que tapa parcialment l'arcada de la porta, per tant posterior a 1799 i al que s'accedeix per unes escales de pedra que s'adossen a la capella, construïdes posteriorment.","codi_element":"08002-106","ubicacio":"Nucli de les Coromines, a l'oest del terme, a la serra del Còdol-rodon.","historia":"El lloc de Còdol Rodon ja apareix citat en la documentació des del segle XIII com a fita de les vegueries de Cervera o sotsvegueria de Prats de Rei. A més a més per aquest lloc hi passava el camí ral de Manresa a Prats de Rei, i el 1285 hi ha documentat un hospital. La documentació de l'església de Santa Maria de Càtulo Rotundo el 1292 al lloc també acreditaria aquesta ocupació a finals de l'època alt medieval. Així mateix les edificacions del mas actual s'han de situar entre els segles XVII i sobretot el segle XVIII tal com es desprèn de les llindes de portes i finestres. Aquest conjunt de transformacions foren fetes per la família Montconill, propietaris des de 1605 i el nom del quals apareix també en diverses d'aquestes inscripcions. Al segle XVII eren unes de les famílies benestants de Castellar, com indica la presència del senyor de Castellar com a padrí en el bateig d'una nena, Caterina, el 1629.( PARCERISAS 2000: 108) En el cadastre de 1716 apareix com a propietari del mas en Tomas Montconill i al cens de 1857 ho és Josep Montconill i Semís.","coordenades":"41.7298300,1.6084200","utm_x":"384265","utm_y":"4620716","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29038-foto-08002-106-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29038-foto-08002-106-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29038-foto-08002-106-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"També conegut com Mas de MontconillFitxa 17 del Catàleg de Masies·Cont. Descripció: Aquest mateix volum, però en la seva façana sud està fet amb pedra vista amb blocs ben treballats a les cantonades i finestres, totes elles rectangulars i amb inscripcions a les llindes. Es poden llegir a les del pis superior els anys 1615 i 1746. A aquesta façana hi ha annexat un cobert a la part baixa i el que podria ser una latrina a l'alçada del primer pis, feta de maons. Al seu extrem oest, també hi ha adossada una construcció rectangular, que al pis superior té una galeria amb arcs de mig punt.Al voltant d'aquest conjunt principal s'aixequen diversos cossos auxiliars dedicats a l'activitat agrícola. Entre aquests destaca una gran pallissa, feta de pedra al nord de l'era i a l'est del primer volum, que té un gran arc de mig punt a la façana sud, sobre el qual hi ha les restes d'un antic rellotge de sol. A llevant d'aquest paller hi ha una petita construcció rectangular de dues plantes, amb porta d'accés a la façana sud.","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29039","titol":"Rellotge de sol de Còdol Rodon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rellotge-de-sol-de-codol-rodon","bibliografia":"http:\/\/www.gnomonica.cat\/index.php\/inventari\/inventari-10742","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Quasi desaparegut","descripcio":"Rellotge de sol vertical ubicat a la façana sud d'un paller. De planta quadrangular, està molt malmès, només es conserva la meitat est del seu lliscat de base, que sembla fet amb morter. També s'intueix que podria tenir un regruix exterior, una espècie de marc, possiblement pintat de blanc. No hi ha restes de pintura ni de números, es conserva però el gnòmon de vareta.","codi_element":"08002-107","ubicacio":"Cal Còdol Rodon","historia":"Pertany al Mas de Can Codol-Rodón, edifici datat des del segles XVII-XVIII","coordenades":"41.7323300,1.6592400","utm_x":"388496","utm_y":"4620926","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29039-foto-08002-107-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29039-foto-08002-107-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29039-foto-08002-107-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Referència 5568 del Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29040","titol":"Còdol Rodon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/codol-rodon","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XIII","notes_conservacio":"S'observen algunes esquerdes.","descripcio":"Sobre un aflorament rocós al nord del mas hi ha un gran còdol de pedra que té una petita creu de ferro al capdamunt. Aquest gran bloc de pedra, possiblement amb l'objectiu de mantenir-ne l'estabilitat, està fixat per la base a l'aforament rocós mitjançan blocs de pedra i restes d'altre material constructiu.","codi_element":"08002-108","ubicacio":"Mas del Còdol Rodon","historia":"No és inversemblant pensar que aquest gran còdol sigui el que hagi donat nom tant a la capella com al mas i a la toponímia de l'indret. El lloc de Còdol Rodon ja apareix citat en la documentació des del segle XIII com a fita de les vagueries de Cervera o sotsvegueria de Prats de Rei. A més a més per aquest lloc hi passava el camí ral de Manresa a Prats de Rei, i el 1285 hi ha documentat un hospital, per tant podria correspondre a una fita que delimitaria el lloc o bé marcaria el recorregut del camí. El Còdol Rodon ha donat lloc a tota mena de llegendes que han passat de pares a fills a traves del temps (PARCERISES 2000:18)","coordenades":"41.7301300,1.6087100","utm_x":"384290","utm_y":"4620749","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29040-foto-08002-108-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29040-foto-08002-108-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29041","titol":"Camí Ral","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ral","bibliografia":"PARCERISAS, R (1999) Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble: La Guerra Gran: Castellar i Aguilar; La Guerra del Francès: Castellar i Aguilar. Revista Dovella, tardor 1999. Pàg. 7-17 PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. https:\/\/hostals.blogspot.no\/2009\/12\/hostal-cal-teixidor-aguilar-de-segarra.html","centuria":"XII-XIII","notes_conservacio":"Les restes són molt poc visibles bé perquè estan totalment cobertes per noves pavimentacions, bé perquè s'han perdut.","descripcio":"Camí històric del qual se'n coneix el traçat però del que en queden poques restes visibles. Durant la visita que motiva aquesta fitxa, es van observar unes roderes de carro sobre la roca en el tram del camí a l'oest del mas de Cal Còdol-rodon. En concret eren visibles als voltants de Cal Butó, però només es veuen parcialment perquè el camí està pavimentat.","codi_element":"08002-109","ubicacio":"Vall de la Riera de Rajadell a prop del mas de Còdol Rodon","historia":"El camí ral era el nom que reben els antics camins públics principals. Pel terme d'Aguilar passava el que anava de Manresa a Calaf. El camí sortia de Manresa per l'actual carrer del Cós i anava cap a Monistrolet i Rajadell i d'aquí cap a Castellar on seguia mes o menys el traçat de l'actual carretera comarcal i passava entre Cal Teixidor i Cal Palà. Després pujava cap el Mas de la Calçada i seguia cap a Can Vendrell i Còdol-rodon, on hi havia un Hospital. Per la proximitat d'aquesta via de comunicació també se'n beneficiaven els masos del nucli de Can Maçana, Cal Ferrer Gros, Cal Massana i Cal Calsina. Al nucli de Sant Esteve (originat en el si d'una sagrera) s'hi carregaven i descarregaven les mercaderies, i es canviaven les cavalleries si convenia. Hi havia magatzems on es guardava gra, oli, vi, llana, draps de llana i safrà. En un document de 1312 es denuncia el robatori d'aquests productes durant un atac. Al 1326 hi ha documentació que evidencia que es trobava en mal estat i el veguer de Manresa encarrega a Arnau del Soler, un mestre de pedra, que l'arregli. (PARCERISAS 2013: 63) El camí ral, a banda de la seva importància com a via de comunicació i motor econòmic en el territori (que va beneficiar els masos que s'hi alçaren a partir del segle XVI), va tenir un paper important en la incidència tant de la Guerra Gran, com la Guerra del Francès al municipi entre altres.","coordenades":"41.7311500,1.6007300","utm_x":"383628","utm_y":"4620873","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29041-foto-08002-109-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29041-foto-08002-109-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29042","titol":"Camí del Torrent de l'Obaga de l'Estrada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-torrent-de-lobaga-de-lestrada","bibliografia":" http:\/\/www.geoparc.cat\/nivells\/contingut\/titular\/medi-natural<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Al camí accedeix agafant un trencall a l'esquerra en el camí d'Aguilar de Segarra, direcció a La Llavinera. El trencall és al sud de la vinya del Conco, uns metres més endavant que l'accés al camí de la Carena de l'Estrada. A partir d'aquí s'inicia un recorregut de 3.30 km de llargada i uns 159 m de desnivell que voreja tot el Torrent de l'Obaga de l'Estrada. El ferm està en bones condicions, fet de terra compactada. La primera edificació que ens trobem a l'inici del trajecte és Cal Mosset, a partir d'aquí es va descendint poc a poc per la banda nord del torrent, travessant pel nord la Solana del Ribera, i al sud l'obaga de l'Estrada. Durant el recorregut també es travessa l'Obaga de Ca l'Andreu, de Cal Jaume i del Puig-Altet, totes elles al sud del camí. Finalment, als terrenys de Cal Maset, al nord del Coll del Pollancre finalitza el camí. Així doncs, com la resta de camins del municipi, a banda dels usos com a via de comunicació entre masos i camps de cultiu, és també interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. A banda d'això també són d'interès els espais forestals molt abundants en tot el recorregut, i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe. A més a més aquest camí passa molt a prop de l'etapa 11 del GR-7, un dels senders de gran recorregut de Catalunya, i que travessa el municipi.<\/p> ","codi_element":"08002-110","ubicacio":"Al sud del terme municipal, vorejant el Torrent de l'Obaga de l'Estrada.","historia":"","coordenades":"41.7072638,1.6025818","utm_x":"383739","utm_y":"4618218","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29042-foto-08002-110-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29042-foto-08002-110-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-06-16 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"En algun tram està senyalitzat.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29043","titol":"Bosc de l'Obaga de l'Estrada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-lobaga-de-lestrada","bibliografia":"Ortega y Espinós, Jose. Historia de las Escuadras de Cataluña: su orígen, sus proezas, sus vicisitudes, intercalada con la vida y hechos de los mas célebres ladrones y bandoleros. Barcelona, 1876","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aguilar de Segarra té una superfície forestal de 2.763 ha aproximadament, que representen un 64.2% de la superfície total del municipi. El Bosc de l'obaga de l'Estrada s'estén al sud del municipi al llarg d'uns 3 km en direcció nord-est sud-oest i té una amplada aproximada d'uns 400 m. Per la banda nord està vorejat pel Torrent de l'Obaga de l'Estrada i al sud per la Carena de l'Estrada. En ambdós extrems hi ha un camí rural que permet resseguir el perímetre de l'arbreda. La vegetació natural del bosc és els pins i roures amb presència d'alzines en alguns indrets, que defineixen un bosc espès de pinassa i roure amb sotabosc de boixedes. És una de les àrees boscoses de més extensió del municipi, i a banda del seu valor paisatgístic, també té el seu valor ecològic, ja que representa un ecosistema complex, hàbitat d'animals, modulador de fluxos hidrològics i conservador del sòl.","codi_element":"08002-111","ubicacio":"Entre la carena i el torrent de l'obaga de l'Estrada","historia":"Aquest bosc s'anomenava antigament el Ginebral, pertanyia a Can Ribera i pagava un cens especial a l'església de Puigfarner. Al segle XIX va ser un lloc de refugi i amagatall de les partides carlines. Als anys 40 del segle XX hi feien estada els maquis.","coordenades":"41.7088900,1.6024500","utm_x":"383731","utm_y":"4618399","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Es vorejat pel GR-7 (etapa 11) per la seva banda sud i nord est.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29044","titol":"Cal Ribera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-ribera","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"El conjunt es troba molt degradat, ensorrat i cobert per la vegetació,","descripcio":"Masia fortificada amb torre de vigilància ubicada dalt del turó del mateix nom, amb una edificació auxiliar a llevant, que podria ser una pallissa o zona d'habitatge. La construcció avui parcialment enrunada, estava composta per un volum de tres crugies escalonades seguint l'orografia del terreny en direcció nord-sud. A la part inferior s'observen diversos contraforts amb les parets atalussades i la restes de la torre de vigilància. El volum principal constava de planta baixa primer pis i golfes i nombrosos annexos adossats. En línies generals l'edifici estava fet amb pedres de mides diverses algunes escairades, col·locades unes al costat de les alteres definint filades regulars tot lligat amb morter de calç. En alguns punts hi ha evidències que algunes parets havien estat arrebossades. Tot i que s'han perdut les cobertes i embigats de l'edifici, cal pensar per l'abundant presència de teules corbes a la zona, que aquest era el material usat en les cobertes. Algunes de les parets conserven alçades superiors a dos metres, també s'ha identificat la porta principal, feta amb arc de mig punt definida per dovelles. En aquesta mateixa façana hi ha dues finestres delimitades per pedres ben treballades als brancals, llinda i ampit.","codi_element":"08002-112","ubicacio":"Barri de les Coromines, Accés des del camí de les Coromines a Cal Ribera, Km 1,85","historia":"Actuava com a punt intermig per comunicar visualment les torres del Seguer i les Coromines amb el Castell de Castellar, essent a la Quadra i demarcació de Puigfarner. Apareix esmentat com a mas fortificat de la Guardiola l'any 1582, propietat de Pere Ribera, de la família del qual n'adquirí el nom. També apareix inclòs en el cens d'habitatges del cadastre de Castellar el 1716 on consta com a propietari Joan Centelles i està habitada pel masover. Al cens de 1857 el propietari es Ignasi Oliva. Segons la informació oral recuperada per Parcerisas durant la Guerra Civil va servir de refugi per una colla homes. A més a més la Teresa Selva de Cal Pepa recorda haver-hi anat a jugar de petita, per tant sembla clar que va estar habitat ben bé fins a mitjans del segle XX. (PARCERISAS 2013: 156).","coordenades":"41.7135700,1.5975300","utm_x":"383330","utm_y":"4618925","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29044-foto-08002-112-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29044-foto-08002-112-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29044-foto-08002-112-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Fitxa 54 del Catàleg de MasiesAntic mas de la Guardiola","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29045","titol":"Comanroca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/comanroca","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Restaurada recentment,","descripcio":"Correspon a un edifici de planta rectangular fet de pedra vista treballada rejuntada amb morter, amb coberta a dos vessants de teula ceràmica tradicional. L'edifici principal consta de planta baixa i primer pis i està destintat a habitatge. Té un cos afegit, només de planta baixa i un volum secundari independent que correspon a un antic cobert situat a migdia del mas. Aquestes edificacions delimiten un petit pati davant de la casa. L'edifici ha estat restaurat recentment. Propietat amb accés restringit, i per tant no s'hi ha pogut accedir durant les tasques d'elaboració del mapa de patrimoni, pel que no s'han pogut detallar les seves característiques.","codi_element":"08002-113","ubicacio":"Camí de Castellar a Maçana i Camí de Cal Benet a Comanroca","historia":"Apareix tant en el capbreu de 1703 i 1708 fet per Francesc d'Amat, Francisco Argulloll consta com a propietari, que en cara en té la propietat en el cadastre de 1716, però hi consta que el mas es habitat per Valentí Abadal. En el cens de 1857, Pau Ferrer i Viadiu n'era el masover.","coordenades":"41.7122600,1.6283500","utm_x":"385892","utm_y":"4618739","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29045-foto-08002-113-1.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"També anomenat Cal Coma Roca.Fitxa 79 del Catàleg de Masies","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29046","titol":"Torre del Grauet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-del-grauet","bibliografia":" CLARET I TARDA, J. M. 'Base d'una torre circular'. Portaveu del Centre Excursionista Montserrat. 4, p.4. DAURA, A.; GALOBART, J. A: L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1983. Vol. II. (Les Fonts: Quaderns de recerca i divulgació; núm. 6), p.60. DAURA, J.; GALOBART, J. 'Ruïnes d'una construcció prop del Grauet'. A: Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984. Vol. XI. p.96.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"No s'ha pogut constrastar.","descripcio":" D'acord amb la informació de la fitxa de l'inventari de Patrimoni cultural Immoble Patrimoni arqueològic, revisada el 2010, se sap que el jaciment correspon a una construcció circular d'uns 5,50 m de diàmetre i uns 1,50 m d'alçada en força mal estat de conservació. El mur, d'un metre d'amplada, està fet amb pedres de mida gran definint filades relativament regulars. En aquest mateix document s'apuntava que tot i anomenar-se popularment torre, el seu emplaçament, en una zona baixa sobre la riera de Maçana, no li atorga una clara funció de vigilància o control del territori, pel que podria tractar-se d'algun altre tipus d'estructura. Per les característiques morfològiques de les restes conservades, sembla que es podria adscriure l'estructura a l'edat mitjana, però de manera molt genèrica, i sense afinar en les cronologies. Durant la realització d'aquest mapa de patrimoni no es van poder localitzar les restes, ja que els entorns són una zona de producció apícola amb diverses arnes d'abelles.<\/p> ","codi_element":"08002-114","ubicacio":"Nucli de Castellar, al sud est del terme, per la N-141g al km 2.9 s'agafa un desviament.","historia":"","coordenades":"41.7109500,1.6208000","utm_x":"385261","utm_y":"4618603","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29047","titol":"Sepultura del Grauet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sepultura-del-grauet","bibliografia":"http:\/\/hdl.handle.net\/10687\/97453","centuria":"","notes_conservacio":"Rodejat de vegetació i erosionat pel pas del temps","descripcio":"En mig d'un camp de conreu a tocar d'un gran pi hi ha un gran bloc de pedra segurament després de la cinglera. En ell hi ha excavada una possible tomba de 1,90 m de llarg, amb un extrem arrodonit i l'altre recte orientada SE-NW. Correspon a una sepultura isolada. La informació sobre aquest element, catalogat al POUM com a element a protegir, és molt escassa i, a més, les coordenades eren errònies.","codi_element":"08002-115","ubicacio":"A l'oest de la Capella de Santa Maria del Grauet","historia":"Antoni Daura, J Galobart i Eduard Sánchez, la van fotografiar al juny de 1988. La foto es troba a la col·lecció d'inventaris nº 9555 del Calaix de la Generalitat de Catalunya, codi d'identificació q1425","coordenades":"41.7094900,1.6154000","utm_x":"384809","utm_y":"4618448","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29047-foto-08002-115-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29047-foto-08002-115-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Aquest possible jaciment arqueològic no té fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29048","titol":"Túmul funerari de la Vall de Maçana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tumul-funerari-de-la-vall-de-macana","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"No s'ha pogut contrastar","descripcio":" La informació d'aquest element (obtinguda a partir del catàleg de Béns a protegir del POUM) és molt limitada i inexacta, que diu textualment 'Monument sepulcral en forma de muntanyeta que forma el lloc d'enterrament amb la mateixa terra excavada per a la tomba un cop els cadàvers estaven inhumats'. A banda d'això les coordenades estaven malament. Partint de la base que es es trobava relativament a prop de la sepultura del Grauet es van prospectar els camps al seu entorn i a més es va consultar alguns veïns però no s''ha pogut localitzar. Malauradament no podem aportar més informació sobre aquest element.<\/p> ","codi_element":"08002-116","ubicacio":"A l'oest de la Capella de la Mare de Déu del Grauet","historia":"","coordenades":"41.7085700,1.6143000","utm_x":"384716","utm_y":"4618348","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Aquest possible jaciment arqueològic no té fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29049","titol":"Camí del Fondo del Puigfarner a les Coromines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-del-fondo-del-puigfarner-a-les-coromines","bibliografia":"http:\/\/www.geoparc.cat\/nivells\/contingut\/titular\/medi-natural","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Al camí s'hi accedeix a través d'un trencant a la dreta en el camí de les Coromines, en direcció nord, a l'indret dels Racons de Centelles. Des d'aquí s'inicia un recorregut de 1,24 km i 4 m de desnivell fins arribar als terrenys del Puigfarner. El ferm, de terra compactada es troba en bones condicions. El camí transcorre bàsicament a través de camps de cultiu, travessant en direcció sud els Plans de Centelles, la Rioja i el fons de Puigfarner. Passat el mas i les seves instal·lacions agropecuàries el camí connecta amb un altre, que porta a Prats de Rei i a Cal Mensa. El camí té pas restringit entorn de les instal·lacions del Puigfarner. Com la resta de camins del municipi, a banda dels usos com a via de comunicació és també interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. Aquí també es pot destacar el seu interès històric, ja que passa per l'entorn de la Torre de Puigfarner. La geologia és un altre dels elements d'interès del camí, ja que com tot el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central.","codi_element":"08002-117","ubicacio":"Extrem sud oest del terme, tocant amb Prats de Rei.","historia":"","coordenades":"41.7144500,1.5727700","utm_x":"381272","utm_y":"4619057","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29049-foto-08002-117-1.jpg"],"proteccio":"Legal i física","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Té algun tram amb pas restrigit. Té algun tram senyalitzat.Referència cadastral - 08002A006090050000UL - Via de domini públic","codi_estil":"94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29050","titol":"Camí dels camps del Soler - Riera de Maçana - Can Comanroca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-dels-camps-del-soler-riera-de-macana-can-comanroca","bibliografia":"http:\/\/www.geoparc.cat\/nivells\/contingut\/titular\/medi-natural","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"El camí surt des del Mas Comenroca, on s'arriba des d'un dels molts trencalls a l'esquerra (a l'altura de la Casa Nova d'en Benet) del Camí d'Aguilar a La Llavinera. Des de Can Comenroca, el camí té una llargada d'uns 2,10 km i uns 6 m de desnivell al sud de l'Obaga de l'Estrada i del tram del GR-7 (etapa 11) que passa pel municipi. El ferm de terra compactada, està en bon estat. Un cop passat el mas, en direcció sud-est el camí travessa per l'Obaga de Comenroca i es transita pel sud de la Torre del Grauet i de la Capella de la Mare de Déu del Grauet, vorejant la Riera de Maçana fins a arribar als Camps del Soler, on finalitza el camí. Com la resta de camins del municipi, a banda dels usos com a via de comunicació és també interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. Aquí també es pot destacar el seu interès històric, ja que passa per l'entorn de la Capella de La Mare de Déu del Grauet i de la Torre del Grauet. La geologia és un altre dels elements d'interès del camí, ja que com tot el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central El seu accés està restringit, hi ha cadenes en tots els accessos","codi_element":"08002-118","ubicacio":"A l'extrem sud del terme a l'est de l'obaga de l'Estrada.","historia":"","coordenades":"41.7122800,1.6282600","utm_x":"385884","utm_y":"4618741","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29050-foto-08002-118-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29050-foto-08002-118-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Referència cadastral - 08002A004090330000UX - Via de domini públic","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29051","titol":"Barri del Raval","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barri-del-raval","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http:\/\/www.aguilardesegarra.cat","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"És un dels dos barris que composen el nucli d'Aguilar, l'altre és el barri de l'Estació. El nom i origen del conjunt veïnal deuria estar en relació al creixement de la població a les afores del castell d'Aguilar i l'església parroquial de Sant Andreu, ja ben entrat el segle XVIII. Les cases que conformen el nucli són habitatges unifamiliars amb planta baixa i primer pis i aquí es troben bona part dels serveis municipals, l'Ajuntament, el local social i la piscina.","codi_element":"08002-119","ubicacio":"C\/ del Raval","historia":"","coordenades":"41.7395100,1.6318900","utm_x":"386234","utm_y":"4621759","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29051-foto-08002-119-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29051-foto-08002-119-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29051-foto-08002-119-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29052","titol":"Barraca de pedra seca al sud del camí de Cal Pallarès Nou 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-pedra-seca-al-sud-del-cami-de-cal-pallares-nou-2","bibliografia":" PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"No contrastable.","descripcio":" Construcció original de pedra seca, de planta quadrada i parcialment enderrocada. La informació d'aquest element es obtinguda de la viquipedra però durant la realització del mapa de Patrimoni no es va localitzar, amb el que no podem aportar més detalls del seu estat actual.<\/p> ","codi_element":"08002-120","ubicacio":"Al sud del tros del canonge i del camí de cal Pallarès Nou.","historia":" És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.<\/p> ","coordenades":"41.7665500,1.6223700","utm_x":"385491","utm_y":"4624774","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29052-foto-08002-120-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Correspon a l'element 5955 de la Viquipedra.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"29053","titol":"Ball de la coca de Festa Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-la-coca-de-festa-major","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http:\/\/www.dansesvives.cat\/?q=node\/4088","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un ball que s'ha anat transmetent de generació en generació, i es balla amb motiu de la festa major del nucli de Castellar, que té lloc el primer diumenge d'Agost. La casa que protagonitzarà el ball, triada seguint un torn rotatori, ha de fer (o bé els fa fer) la coca i els panets de Sant Esteve. Després de celebrar-se la missa a la capella de Sant Esteve es reparteixen els panets i es beneeix la coca. A la tarda es fa el ball de la coca, que obre una parella (home i dona) de la casa elegida. A la mitja part del ball se sorteja la coca entre aquells que hagin comprat números després de la missa o durant el ball mateix. La música del ball va a càrrec de l'orquestra contractada pel ball de festa major, i no s'hi requereix cap indumentària específica.","codi_element":"08002-121","ubicacio":"Plaça de Castellar","historia":"En el passat, era el Prior de la Confraria de Sant Esteve el que ballava amb la filla o la dona del propietari (tret imprescindible) de la casa que pastava la coca. Un cop acabat el ball, la coca era subhastada i la quantitat recollida es donava a l'església.","coordenades":"41.7393200,1.6383500","utm_x":"386771","utm_y":"4621730","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Inventariat al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya (CPF)","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29054","titol":"Els Pastorets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-pastorets","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els Pastorets, és una representació teatral típica de les festes nadalenques popular a molts indrets de Catalunya. A Aguilar, es representa durant la festa de Nadal per la canalla del municipi i al centre social davant tota la població. L'argument de l'obra es construeix a partir de tres histories, la cerca de la posada per Josep i Maria i el naixement de Jesús, la segona part es centre en la lluita entre àngels i dimonis; i la tercera, més còmica i costumista està centrada en els pastors","codi_element":"08002-122","ubicacio":"C\/ Raval s\/n","historia":"Els orígens del gènere dels pastorets els trobem en els drames religiosos medievals. L'officium pastorum (l'adoració dels pastors) és el punt de partida d'antigues celebracions que els fidels interpretaven durant la nit de Nadal. Els textos més antics en català d'aquest tipus de teatre daten del segle XV, però serà a cavall dels segles XIX i XX quan apareixeran els primers textos dels Pastorets. Les obres més populars són L'estel de Natzaret de Ramon Pàmies, del 1903; Els pastorets o l'adveniment de l'Infant Jesús, de Josep Maria Folch i Torres, del 1916, i La flor de Nadal, de Francesc d'Assís Picas, del 1954.","coordenades":"41.7393200,1.6383500","utm_x":"386771","utm_y":"4621730","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29055","titol":"Local social","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/local-social","bibliografia":"http:\/\/www.aguilardesegarra.cat","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular amb coberta a dues aigües, inaugurat els anys 90. Pintat de blanc, té l'accés per la banda nord on hi ha una gran porta d'entrada. La façana oest dona una espècie de placeta o zona pàrquing sense pavimentar. Aquí hi ha dues portes i dues finestretes i uns taulells on s'anuncien les activitats. L'equipament a més a més disposa d'una pàgina informativa a les xarxes socials i al web municipal. L'edifici correspon a una sala cultural amb cabuda per 500 persones assegudes i destinada a diversos usos. Aquí tenen lloc les reunions més importants, conferencies, representacions teatrals i els balls populars. L'equipament també disposa de biblioteca, sala de jocs i bar restaurant. Gestionat des de l'Ajuntament, s'hi programen regularment activitats dinamitzadores de la població i destinades a diferents col·lectius, ja sigui la gent gran, nens, etc. Per tant l'activitat cultural i social del poble gira entorn de l'edifici.","codi_element":"08002-123","ubicacio":"Està situat a la placeta del nucli d'Aguilar al carrer del Raval s\/n.","historia":"","coordenades":"41.7394100,1.6320500","utm_x":"386247","utm_y":"4621748","any":"1990","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29055-foto-08002-123-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29055-foto-08002-123-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29056","titol":"Himne d'Aguilar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/himne-daguilar","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" L'himne és un text narratiu normalment cantat, creat per creients d'una religió, igual que l'oda, que expressa sentiments positius, d'alegria, celebració o exaltació. En aquest cas particular, l'himne fou escrit per Mossèn Jaume Montanyà i Castellar, rector de Sant Andreu d'Aguilar. A continuació en reproduïm íntegrament el text: 'Poble nostre, poble nostre Aguilar molt estimat, tu coneixes l'abraçada que ens abranda l'amistat. Tu ets el símbol, tu ets l'entranya, tu els la força i el caliu dels que a frec de la muntanya hem bastit el nostre niu. Prop del pla i prop de la riba, ennobleixes el país, de la nostra dolça terra ets un tros de paradís. Visca sempre Catalunya, terra nostra immortal. Visca sempre el nostre poble, visca, visca, Aguilar.'.<\/p> ","codi_element":"08002-124","ubicacio":"Parròquia de Sant Andreu d'Aguilar","historia":"","coordenades":"41.7279400,1.6493100","utm_x":"387663","utm_y":"4620452","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29056-foto-08002-124-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2024-11-18 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"Mossèn Gaspar Verdaguer","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"29057","titol":"Rondalla de la Pedra dreta de Cal Giralt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rondalla-de-la-pedra-dreta-de-cal-giralt","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació.","descripcio":"Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 18-19, explica l'origen mític d'aquest menhir. El propietari de les terres de Còdol-rodon volia conrear-ne una peça al mig de la qual hi havia una pedra enorme. Com que la pedra li impedia conrear-hi, va prometre la suma de 10 escuts a aquell qui li tragués la pedra d'allà. Molts ho intentaren debades, i quan el propietari ja es donava per vençut s'hi va presentar un vell vestit de manera molt humil. Li va demanar al propietari que li deixés intentar-ho, i aquest li va dir que no se'n sortiria. Indignat per la incredulitat del propietari, va aixecar la peça i la va llençar enrabiat ben lluny, fins allà on és ara. L'amo va fugir espantat, i tot i que el vellet el va estar buscant per reclamar la seva recompensa, mai ningú no el va tornar a veure. Així doncs, el vellet es va quedar amb les terres del fugitiu. Hi ha una segona rondalla que explica un origen mític alternatiu d'aquest menhir en relació amb la pedra de Còdol-rodon.","codi_element":"08002-125","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7410300,1.6135500","utm_x":"384712","utm_y":"4621952","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29058","titol":"Rondalla de la Pedra dreta de Can Còdol-rodon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rondalla-de-la-pedra-dreta-de-can-codol-rodon","bibliografia":" PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació.","descripcio":" Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 19, explica l'origen mític de la pedra de Còdol-rodon (que dóna nom a un mas i tota la seva àrea). La gent d'Aguilar mantenia un conflicte amb els habitants de la serra de Còdol-rodon. Les discussions van acabar en una gran baralla en la que els uns i els altres es van llençar de tot. La taula de Còdol-rodon va acabar al pla, on els d'Aguilar la van recollir i la van clavar verticalment, donant origen al menhir de Cal Giralt. Així mateix, un paller dels d'Aguilar havia acabat a dalt de Còdol-rodon, que també se'l van quedar, i amb el temps va esdevenir de pedra.<\/p> ","codi_element":"08002-126","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7301200,1.6087100","utm_x":"384290","utm_y":"4620748","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2022-01-17 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29059","titol":"Història del llibre del Lluís Serrador","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/historia-del-llibre-del-lluis-serrador","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XX","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació.","descripcio":"Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 272, explica que en Lluís, de la Serradora, tenia un llibre màgic del qual feia un mal ús. Una nit es va presentar a la fàbrica dels fadrins de Cal Vendrell. Va apagar els llums i, il·luminat amb un ciri, va començar a llegir el llibre, amb l'efecte que va prendre control de la ment del vigilant obligant-lo a desvestir-se. Va apagar el ciri, i l'encanteri es va desfer. La història va córrer, i les noies que treballaven a la fàbrica van parar molt de compte a partir de llavors de tornar ràpidament a casa quan plegaven de la feina, per por que en Lluís les obligués a fer alguna cosa en contra de la seva voluntat. Sembla, doncs, una història moralitzant en la qual, atiant una por, es pretén esmolar la cautela de les noies.","codi_element":"08002-127","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7376100,1.6236800","utm_x":"385548","utm_y":"4621559","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29060","titol":"Història del captaire misteriós","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/historia-del-captaire-misterios","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XX","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació.","descripcio":"Una història familiar, recollida a PARCERISAS, 2000: 272-273, explica l'aparició d'una persona desconeguda, aparentment amb el do de la clarividència. La història comença a Cal Ramon, on hi havia un nen de 10 anys que vivia postrat en un llit per una paràlisi. Una nit de tempesta, va picar a la porta un captaire demanant caritat. La mestressa li va respondre que no n'hi podia donar, perquè a casa hi havia un nen malalt i necessitaven els diners per costejar les seves cures. El captaire va demanar veure el nen, i immediatament va assegurar que es posaria bé. La mestressa, agraïda per les paraules de consol, va oferir un llit al captaire perquè hi passés la nit. L'home ho va refusar i, davant la insistència de la mestressa per gratificar-lo, li va demanar que si el nen es recuperava li donés 100 duros per fer-se un vestit de vellut. La dona va acceptar, i el captaire va marxar just quan va acabar la tempesta. El nen es va recuperar, i la dona va aconseguir i guardar tota la seva vida els 100 duros esperant la tornada del captaire, que mai més no va tornar a aparèixer.","codi_element":"08002-128","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7430500,1.6521400","utm_x":"387924","utm_y":"4622126","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29061","titol":"Història de la màgia de Cal Llema","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/historia-de-la-magia-de-cal-llema","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XX","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació.","descripcio":"Història d'uns fets succeïts l'any 1948 a la casa de Cal Llema, recordats a la contrada i recollits a PARCERISAS, 2000: 273-274. El mes de desembre de 1947, havia mort l'àvia de la casa. L'intens fred i els efectes d'una nevada van fer que el mossèn de Castellar, tot i que li van demanar que acudís a la casa, s'hi negués. Van acudir, llavors, al mossèn d'Aguilar, que hi va acudir i va oficiar els funerals. Arribada la primavera de 1948, van començar a aparèixer animals morts a la casa, tots ells amb un tall al coll. Inicialment semblava obra d'unes rates, posteriorment els va semblar que era obra d'una mostela esmunyedissa. Amb tot, les morts seguien, i l'amo de la casa feia guàrdia amb l'escopeta per capturar-ne l'autor. Mentre mirava fixament un gran gall, pensant que la bèstia culpable de tot plegat no podria amb ell, el gall va batre les ales i va caure agonitzant, també amb un tall al coll. Davant del neguit que sentien, van anar a cercar al capellà, li van explicar el que succeïa i els va acompanyar de tornada a beneir els corrals. A partir d'aquell moment, els corrals van quedar tranquils, però va ser a dins de la casa que van començar a passar fets inexplicables: coses que apareixien canviades de lloc o diferents de com les havien deixades, coses que queien inexplicablement, objectes que sortien disparats dels calaixos... Un dia, les noies que ajudaven a fer tasques a la casa anaven de camí amb una mula. Un home que llegia un llibre els va demanar si la mula estava bé, i tot i que li van respondre que sí, els va dir que potser demà seria morta. Van explicar a la casa el que els havia passat, i tot i que van buscar l'home del llibre arreu, ningú no el va poder trobar. Van demanar ajuda de nou al capellà, que va beneir la casa i els va recomanar que aquelles noies no hi tornessin. Ho van fer així, i l'enrenou es va acabar.","codi_element":"08002-129","ubicacio":"","historia":"","coordenades":"41.7078800,1.6455600","utm_x":"387316","utm_y":"4618230","any":"1948","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29062","titol":"Goigs de Sant Andreu Apòstol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-andreu-apostol","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XXI","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació, i encara es canten.","descripcio":"Goigs amb la capçalera 'Goigs a llaor de Sant Andreu Apòstol, patró de la Parròquia d'Aguilar de Segarra (Bisbat de Vic)', sota de la qual s'acredita l'autoria: 'Lletra i música de Mn. Antoni Malats' El gravat representa una imatge del sant sense ornaments. L'orla és amb motius geomètrics. El text, a 3 columnes (sense corondells) consta d'entrada, 14 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració, sota la qual s'inclou la partitura. Finalment, al peu (i fora de l'orla), se n'especifica la data d'edició: maig de 2009. No es fa referència, en canvi, a la impremta.","codi_element":"08002-130","ubicacio":"","historia":"Sant Andreu és el patró de la parròquia d'Aguilar en les dues seus que ha tingut: l'església del Castell d'Aguilar i el nou edifici de mitjan segle XX.","coordenades":"41.7424800,1.6208300","utm_x":"385320","utm_y":"4622104","any":"2009","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"Lletra i música de Mn. Antoni Malats","observacions":"L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. Malgrat que l'edició consultada sigui datada de 2009, tenen origen als anys 30 del segle XX (fitxa 131).","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29063","titol":"Goigs de Sant Andreu Apòstol (2)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-andreu-apostol-2","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació, i encara es canten.","descripcio":"Goigs amb la capçalera 'Goigs a llaor de Sant Andreu Apòstol, patró de la Parròquia d'Aguilar de Segarra (Bisbat de Vich)', sota de la qual s'acredita l'autoria: 'Lletra i música de Mn. Antoni Malats, pvre.'. No hi ha cap gravat encapçalant el document, que s'articula en dues cares (anvers i revers). A l'anvers, l'orla (amb motius geomètrics ) no tanca tot el text, sinó que arrenca de sota el títol per tancar a partir d'aquest punt 3 costats d'un rectangle. El text, a 2 columnes (sense corondells) mostra a l'anvers l'entrada, i les 10 primeres estrofes. Al revers, l'orla torna a envoltar només parcialment el text. Hi ha, també a 2 columnes, les 4 estrofes finals del total de 14, la tornada i una oració en llatí. També en llatí s'esmenta el lloc i dia d'impressió (Vic, 20\/07\/1947) i el promotor de la impressió: Joan, bisbe de Vic (Joan Perelló i Pou, 1927-1955). Finalment, al peu (i fora de l'orla), s'hi inclou la partitura.","codi_element":"08002-131","ubicacio":"","historia":"Sant Andreu és el patró de la parròquia d'Aguilar en les dues seus que ha tingut: l'església del Castell d'Aguilar i el nou edifici de mitjan segle XX. Cal dir que aquesta impressió, però, es va fer en una etapa d'impàs, ja que l'església del castell havia quedat inutilitzada l'any 1936 i la nova no va estar a punt fins el 1949.","coordenades":"41.7424800,1.6208300","utm_x":"385320","utm_y":"4622104","any":"1936","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29063-foto-08002-131-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"Lletra i música de Mn. Antoni Malats, prevere","observacions":"L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29064","titol":"Goigs de Sant Esteve","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-esteve","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten.","descripcio":"Goigs amb la capçalera 'Goigs del Gloriós Protomártir Sant Esteve que se veneran en Castella de Aguilar de Segarra'. Sota la capçalera, el gravat representa al Sant, amb ornaments vegetals (una flor vista zenitalment) a banda i banda. L'orla és una sanefa de motius florals. El text, a 3 columnes separades per corondells, consta d'entrada, 11 estrofes (no numerades) i tornada. A sota de les columnes, conclou amb una oració en llatí. Finalment, al peu (i fora de l'orla), s'hi faciliten detalls sobre l'edició: Manresa, Impremta i llibreria Roca, 1953.","codi_element":"08002-132","ubicacio":"","historia":"L'advocació de Sant Esteve a Castellar va lligada a la capella ja esmentada al segle XI (1078) del mas de Cal Ferrer. Actualment, el temple és del Bisbat de Vic i fa les funcions de parròquia.","coordenades":"41.7306100,1.6581300","utm_x":"388401","utm_y":"4620737","any":"1953","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29065","titol":"Goigs de Sant Esteve (2)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-esteve-2","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació, i encara es canten per la missa de Sant Esteve, a l'hivern.","descripcio":"Goigs amb la capçalera 'Goigs del Gloriós Protomártir S. Esteve que se veneran en Castellà de Aguilar de Segarra'. Sota la capçalera, el gravat representa al Sant, amb ornaments vegetals (una flor amb tija i fulles lanceolades) a banda i banda. L'orla és una sanefa de motius linials, amb un eix central de punts i fulles. El text, a 3 columnes separades per corondells, consta d'entrada, 11 estrofes (no numerades) i tornada. A sota de les columnes, conclou amb una oració en llatí. Finalment, al peu (i fora de l'orla), s'hi faciliten detalls sobre l'edició: Manresa, Impremta de Josep Roca, 1941.","codi_element":"08002-133","ubicacio":"","historia":"L'advocació de Sant Esteve a Castellar va lligada a la capella ja esmentada al segle XI (1078) del mas de Cal Ferrrer. Actualment, el temple és del Bisbat de Vic i fa les funcions de parròquia.","coordenades":"41.7306100,1.6581300","utm_x":"388401","utm_y":"4620737","any":"1941","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29066","titol":"Goigs de Sant Antoni de Pàdua","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-sant-antoni-de-padua","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten.","descripcio":"Goigs amb la capçalera ' Goigs en lloança de Sant Antoni de Pàdua que es venera a la capella de la masia de Cal Vers (Can Vila) d'Aguilar de Segarra'. Per sobre de la capçalera, hi ha el gravat del Sant, entre núvols, sostenint a Jesús infant i unes flors. Als seus peus, la inscripció 'ST ANTONI DE PADVA', i la representació d'una església. A ambdós costats del gravat, ornaments de gerros amb flors. L'orla és una sanefa amb motius geomètrics. El text, a 2 columnes (sense corondells) consta d'entrada i 7 estrofes, sense tornada. Al peu, conclou amb una oració. Al revers, sense orla, hi ha la partitura encapçalada per les dades d'autoria: 'Lletra de Mn. Ciment Forner, Música de Mn. Valentí Miserachs'. Finalment, al peu, hi consta que es tracta de la 1a. Edició, de l'any 2003.","codi_element":"08002-134","ubicacio":"","historia":"La capella de Sant Antoni de Pàdua, del mas de Can Vila, està documentada des de l'any 1707.","coordenades":"41.7404500,1.6219000","utm_x":"385405","utm_y":"4621877","any":"2003","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29066-foto-08002-134-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"Lletra de Mn. Ciment Forner, Música de Mn. Valentí Miserachs","observacions":"L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29067","titol":"Goigs de Nostra Senyora del Grauet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-nostra-senyora-del-grauet","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten.","descripcio":"Goigs amb la capçalera 'Goigs de Nostra Senyora del Grauet'. Sota la capçalera, el gravat representa una imatge de la Mare de Déu sostenint Jesús infant i unes flors, als peus de la qual hi ha una representació d'una església amb campanar d'espadanya. A ambdós costats del gravat s'hi llegeix 'SUFRAGANIA DE MASSANA COMARCA D'IGUALADA', i hi ha ornaments geomètrics. L'orla és amb motius vegetals (cal remarcar que tant els ornaments com l'orla són a tinta blava). El text, a 3 columnes (sense corondells) consta d'entrada, 9 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració en llatí. Finalment, encara dins l'orla, s'acrediten les autories: 'Dibuix: Domènec Farrés. Text revisat per Antoni Dalmau'. No hi consta l'any d'impressió.","codi_element":"08002-135","ubicacio":"","historia":"La capella amb l'advocació de Santa Maria del Grau (o del Grauet) de Maçana està documentada l'any 1058, i l'any 1360 tenia ja funcions de parròquia.","coordenades":"41.7092600,1.6180900","utm_x":"385033","utm_y":"4618419","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"Dibuix: Domènec Farrés. Text revisat per Antoni Dalmau","observacions":"L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29068","titol":"Goigs de Nostra Senyora del Grauet (2)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-nostra-senyora-del-grauet-2","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten.","descripcio":"Goigs amb la capçalera 'Goigs de Nostra Sra. del Grauhet sufragània de Massana'. Partint aquest text en dos hi ha el gravat, que representa una imatge de la Mare de Déu sostenint Jesús infant. L'orla és amb motius geomètrics que es troben als quatre angles formant sengles creus. El text, a 2 columnes (amb corondell) consta d'entrada, 9 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració en llatí. Finalment, fora de l'orla, s'esmenta la Impremta Vives, de Manresa, sense cap esment a l'autor ni a l'any.","codi_element":"08002-136","ubicacio":"","historia":"La capella amb l'advocació de Santa Maria del Grau (o del Grauet) de Maçana està documentada l'any 1058, i l'any 1360 tenia ja funcions de parròquia.","coordenades":"41.7092600,1.6180900","utm_x":"385033","utm_y":"4618419","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29069","titol":"Cal Vendrell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-vendrell","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Restaurat l'any 1960.","descripcio":"Conjunt d'edificis juxtaposats que, al llarg d'una llarga existència, han conformat un gran mas (Cal Vendrell) acompanyar d'una masoveria (Ca l'Estadant) i altres construccions auxiliars. La façana principal de l'edifici originari de Cal Vendrell està orientada a sud-oest, i presenta planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa tan sols hi ha una obertura, una porta adintellada a la llinda de la qual hi ha gravat '1+6 [disc solar] 78'. Apart de la feina notable del relleu amb motius solars, la data és tan sols un any posterior a l'entrada de la família Comallonga al mas. Al primer pis s'hi observa dues finestres quadrangulars (asimètriques) i dos balcons centrals, a la llinda d'un dels quals hi ha gravada la data de 1961 (per tant, totes aquestes obertures són una modificació molt recent de les originàries). Finalment, al nivell del segon pis-golfes, hi ha dues finestres quadrangulars que, pel treball de la pedra, concorden més amb la cronologia moderna de l'immoble. L'aparell utilitzat és de carreus desbastats lligats amb morter (que probablement anaven arrebossats), amb pedra més ben tallada a les cantonades i obertures. Abunden les inscripcions de dates als diferents cossos del conjunt, de manera que se n'intueixen les principals etapes reformadores: - Segle XVII: església (1646), edifici principal (1678) i cobert situat al nord (1686) cobert. - Segle XIX: ampliació de la galeria i façana amb falsos arcs carpanells i motius ornamentals (1817), porta nova (1834) i finestres (1877) al lateral oest. - Segle XX: arranjament de la façana sud (1961).","codi_element":"08002-137","ubicacio":"Al vessant entre la Serra de Còdol-rodon i la Riera de Rajadell","historia":"L'any 1078 ja existeix l'església de Santa Maria de Mallancosa, que abans de 1154 ja actuava com a parròquia. A partir d'aquí, l'existència de la sagrera anà configurant un assentament al voltant que, amb el pas dels segles, esdevindria el mas de Mallancosa. Després de la família Mallancosa, la propietat passà successivament pels Roca i pels Vendrell (segle XVI). L'any 1677 la família Comallonga s'instal·là al mas, coneixent-se des de llavors també com a Mas de Comallonga.","coordenades":"41.7332700,1.6291900","utm_x":"385999","utm_y":"4621070","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29069-foto-08002-137-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29069-foto-08002-137-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29069-foto-08002-137-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29070","titol":"Font de Trullàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-trullas","bibliografia":"DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"","notes_conservacio":"La vegetació cobreix pràcticament del tot la font. La porta està molt deteriorada.","descripcio":"Font situada dins la llera d'un dels torrents que tributa al Torrent Bo. La construcció, molt ocultada per la vegetació, està feta amb pedra seca, amb un frontal (orientat a sud-est) quadrangular i un remat posterior semicircular. La coberta, molt semblant a les de les barraques agrícoles de pedra seca, està feta amb falsa cúpula per acostament de filades. L'única obertura, a la part frontal, és quadrangular i està tapada amb un porticó de fusta. A l'interior, un pou (del qual no se'n pot aproximar la fondària) és l'encarregat de captar l'aigua dels nivells freàtics.","codi_element":"08002-138","ubicacio":"A l'extrem nord del terme municipal d'Aguilar de Segarra.","historia":"","coordenades":"41.7591300,1.6196100","utm_x":"385248","utm_y":"4623954","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29070-foto-08002-138-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29070-foto-08002-138-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"A Duocastella, 2000, s'esmenta que la qualitat de l'aigua d'aquesta font no és gaire bona.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29071","titol":"Font dels Pouets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-pouets","bibliografia":"DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"","notes_conservacio":"Possiblement destruïda pel condicionament d'una bassa.","descripcio":"A Duocastella, 2000, es documenta aquesta font de clot amb un broc de ferro que raja dins d'una pica de pedra que, al seu torn, alimenta una bassa. En el moment de la visita, però, no es va localitzar aquesta estructura. En canvi, hi ha una gran bassa rectangular (impermeabilitzada amb materials plàstics i alimentada per un tub de goma), la construcció i posteriors arranjaments de la qual poden haver destruït o ocultat la font original.","codi_element":"08002-139","ubicacio":"Al vessant nord-oest de la Serra del Colomer","historia":"","coordenades":"41.7252500,1.6609600","utm_x":"388627","utm_y":"4620138","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29071-foto-08002-139-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29071-foto-08002-139-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"A la publicació referida, apareix com a Font dels Peuets. La tradició oral parla de les qualitats sanadores de l'aigua d'aquesta font.","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29072","titol":"Font del Baumer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-baumer","bibliografia":"DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"","notes_conservacio":"Cobert de malesa.","descripcio":"A Duocastella, 2000, es documenta aquesta font, que capta l'aigua que es filtra sota una gran roca dins un dipòsit de pedra seca, des del qual raja per un broc de ferro fins una petita pica de pedra. Durant les tasques d'elaboració del mapa del patrimoni cultural no es va localitzar la font, a causa de la frondositat de la vegetació (especialment del sotabosc i esbarzers) que cobreix els accessos.","codi_element":"08002-140","ubicacio":"A l'Obaga de Cal Vendrell, a poca distància de la Riera de Rajadell","historia":"","coordenades":"41.7361500,1.6265500","utm_x":"385784","utm_y":"4621393","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29073","titol":"Font de Cal Fuster","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-cal-fuster","bibliografia":"DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font de clot adossada al marge de pedra seca d'un bancal. Un petit mur paral·lel a aquest fa possible que entre ambdós s'hi travin blocs de pedra llargs i ben escairats, formant unes escales que davallen fins l'aigua i un sostre en rampa. Exteriorment, la font té planta rectangular, amb la part més elevada (on hi ha l'entrada) orientada a l'oest i la resta en pendent cap a l'est. La llinda que tanca l'entrada té una inscripció difícilment llegible per la proliferació d'algues i líquens. Un encaix quadrat al petit muret de l'estructura revela que havia tingut una porta o una reixa.","codi_element":"08002-141","ubicacio":"A mig camí entre Cal Fuster i la Figuera.","historia":"","coordenades":"41.7622900,1.6175000","utm_x":"385078","utm_y":"4624308","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29073-foto-08002-141-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29073-foto-08002-141-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29074","titol":"Font de Rossimort","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-rossimort","bibliografia":"DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font canalitzada en la qual, actualment, l'aigua raja per un broc metàl·lic inserit en un altre de PVC. L'aigua cau sobre una petita pica de pedra picada, al voltant de la qual hi ha un petit enllosat de pedra. Segons Duocastella, 2000, la font original era a uns 4 m de l'actual, però una esllavissada la va destruir i es va fer l'actual.","codi_element":"08002-142","ubicacio":"A l'Obaga del Molí del Ribalta.","historia":"","coordenades":"41.7426100,1.5893000","utm_x":"382698","utm_y":"4622161","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29074-foto-08002-142-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29074-foto-08002-142-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29075","titol":"Font de Cal Ribera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-cal-ribera","bibliografia":"DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font de clot excavada sota el mur de pedra seca d'un bancal, que es nodreix de l'aigua procedent d'un bassal que es forma dins la mateixa peça de terra. L'obertura, orientada a migdia, és irregular, i queda en bona part emmascarada per la vegetació.","codi_element":"08002-143","ubicacio":"Entre Cal Ribera i Cal Pepa","historia":"","coordenades":"41.7117600,1.5936100","utm_x":"383001","utm_y":"4618730","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29075-foto-08002-143-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29075-foto-08002-143-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29076","titol":"Font de Comanroca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-comanroca","bibliografia":"DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font de clot perfilada i parcialment coberta per una estructura de pedra seca. Durant les tasques d'elaboració del mapa del patrimoni cultural no s'hi va poder accedir degut a la prohibició d'accés a la finca.","codi_element":"08002-144","ubicacio":"Al vessant que va del cim de Caselles a la Riera de Maçana.","historia":"","coordenades":"41.7143000,1.6296100","utm_x":"386000","utm_y":"4618963","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29077","titol":"Font de Ferro","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-ferro","bibliografia":"DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"","notes_conservacio":"Hi ha algunes (poques) restes de deixalles acumulades.","descripcio":"Font de raig situada dins l'escletxa oberta pel Torrent de Cal Pere, arran d'una petita balma. En un punt on el torrent s'eixampla i forma una bassa, un broc metàl·lic recolzat sobre una teula sobresurt d'un perfil d'argila.","codi_element":"08002-145","ubicacio":"A prop del límit entre el terme municipal d'Aguilar de Segarra amb Sant Pere Sallavinera.","historia":"","coordenades":"41.7228800,1.5871300","utm_x":"382482","utm_y":"4619973","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29077-foto-08002-145-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29077-foto-08002-145-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29078","titol":"Font de l'Obaga de Cal Vendrell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lobaga-de-cal-vendrell","bibliografia":"DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font de raig que parteix d'un tall al vessant de la muntanya, refermat per un mur de pedra seca, del qual surt el broc metàl·lic. Just sota el raig hi ha una pedra trapezoïdal per la qual deu lliscar l'aigua quan raja amb poca força, i que descansa sobre una pica de pedra quadrada. A ambdós costats de la pica hi ha sengles estructures de pedra seca a mode de seient o suport per deixar-hi els recipients omplerts d'aigua.","codi_element":"08002-146","ubicacio":"A l'Obaga de Cal Vendrell, prop de Cal Joel.","historia":"","coordenades":"41.7354800,1.6320000","utm_x":"386236","utm_y":"4621312","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29078-foto-08002-146-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29078-foto-08002-146-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29079","titol":"Font de l'hort de Cal Tinet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lhort-de-cal-tinet","bibliografia":"DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"","notes_conservacio":"La font està força oculta rere la vegetació, i s'hi acumulen deixalles.","descripcio":"Font de raig que brolla del talús d'argila del terreny. Malgrat la vegetació, al seu voltant s'endevinen algunes filades de pedra seca per contenir el talús i, possiblement, delimitar el toll que es forma davant seu. L'aigua és encaminada fins uns metres més avall, on reguen l'hort de Cal Tinet.","codi_element":"08002-147","ubicacio":"Uns 300 m al sud-est de Cal Tinet.","historia":"","coordenades":"41.7193800,1.6275700","utm_x":"385839","utm_y":"4619530","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29079-foto-08002-147-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29080","titol":"Font de Cal Pepa, Font del Galí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-cal-pepa-font-del-gali","bibliografia":"DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font de clot construïda amb una estructura de pedra seca que la flanqueja i la cobreix. Antigament, la font es completava amb una bassa, també alçada amb pedra seca, que s'omplia amb l'aigua que sobreeixia del clot. Aquest mur de pedra seca està actualment desmuntat (se'n conserven trams), i una nova bassa (feta de maons i revestida amb ciment) molt més gran recull l'aigua, que s'utilitza per al rec de l'hort de la casa.","codi_element":"08002-148","ubicacio":"Just a ponent de Cal Pepa.","historia":"","coordenades":"41.7098900,1.5864900","utm_x":"382405","utm_y":"4618532","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29080-foto-08002-148-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29080-foto-08002-148-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29081","titol":"Barraca de pedra seca de les Coromines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-pedra-seca-de-les-coromines","bibliografia":"DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de pedra de planta rectangular encaixada en un marge agrícola, amb l'obertura orientada al sud-est rematada amb un arc molt rudimentari resolt amb tres pedres. La coberta és una falsa cúpula per atansament de filades, i externament està coberta per una capa de terra amb vegetació.","codi_element":"08002-149","ubicacio":"A llevant del nucli de les Coromines.","historia":"","coordenades":"41.7199600,1.5813100","utm_x":"381992","utm_y":"4619657","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29081-foto-08002-149-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29081-foto-08002-149-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29082","titol":"Font de les Coromines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-les-coromines","bibliografia":"DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"","notes_conservacio":"L'estructura està oculta per l'herbatge.","descripcio":"Font de clot, construïda amb maons, que queda encaixada en un talús i recull l'aigua del tros que hi ha per sobre. Té una petita obertura quadrada tapada per una porta metàl·lica.","codi_element":"08002-150","ubicacio":"A llevant del nucli de les Coromines.","historia":"","coordenades":"41.7196300,1.5812200","utm_x":"381984","utm_y":"4619620","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29082-foto-08002-150-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29082-foto-08002-150-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29083","titol":"Font del Colomer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-colomer","bibliografia":"DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font de raig situada sota una balma de pedra.","codi_element":"08002-151","ubicacio":"A les proximitats de la riera de la Grevalosa.","historia":"","coordenades":"41.7202800,1.6426500","utm_x":"387095","utm_y":"4619610","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"No va ser localitzada durant les tasques d'elaboració del mapa del patrimoni cultural local, possiblement degut a un error en les coordenades.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29084","titol":"L'aigua sanadora de la Font dels Peuets","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/laigua-sanadora-de-la-font-dels-peuets","bibliografia":"DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"","notes_conservacio":"La seva publicació en garanteix la conservació.","descripcio":"A Duocastella, 2010, s'hi recull una llegenda en la qual un home amb els peus nafrats va pujar a la Font dels Peuets (que és en un lloc molt elevat) i se'ls hi va rentar. Gràcies a l'aigua, se li van curar les nafres. La llegenda probablement està relacionada amb la denominació de la font.","codi_element":"08002-152","ubicacio":"Al vessant nord-oest de la Serra del Colomer","historia":"","coordenades":"41.7252500,1.6609600","utm_x":"388627","utm_y":"4620138","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29085","titol":"Bosc del Torrent de Cal Pere","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-del-torrent-de-cal-pere","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Zona boscosa situada al nord-est de les Coromines, on els vessants formen diversos torrents que aboquen cap al Torrent de Seguers. Entre ells, el torrent de cal Pere forma una zona d'obaga caracteritzada per vegetació de ribera en la qual predominen els pollancres i els aurons, amb pins als marges més elevats i insolats. El torrent forma una esquerda en el terreny, en la que forma gorgs i petits salts d'aigua. En un d'aquests gorgs s'hi ubica la Font del Ferro.","codi_element":"08002-153","ubicacio":"A prop del límit entre el terme municipal d'Aguilar de Segarra amb Sant Pere Sallavinera.","historia":"","coordenades":"41.7228800,1.5871300","utm_x":"382482","utm_y":"4619973","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29085-foto-08002-153-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29085-foto-08002-153-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29086","titol":"Font del nucli de les Coromines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-nucli-de-les-coromines","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada a la cruïlla dels dos camins principals que defineixen el nucli de les Coromines, datable al segle XX. Consta d'un mur de pedra lligada amb morter en L, al tram més elevat de la qual una pedra circular (possiblement una base de premsa reaprofitada) sosté un broc de polsador per on raja l'aigua. La resta del mur discorre a uns nivells més baixos, i està rematat per lloses allisades que conformen uns seients. El terra està també enllosat, i té un desguàs que recull l'aigua que es vessa.","codi_element":"08002-154","ubicacio":"Nucli de les Coromines, a peu del camí principal.","historia":"","coordenades":"41.7191900,1.5781400","utm_x":"381727","utm_y":"4619576","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29086-foto-08002-154-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29087","titol":"Assut de Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/assut-de-castellar","bibliografia":"PARCERISAS I COLOMER, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita resclosa construïda transversalment a la Riera de Rajadell just per sota el Pont de Castellar amb l'objectiu d'elevar el nivell de l'aigua i derivar el corrent fora del seu llit. Feta en un aflorament de roca natural sobre el quals'observen fins a una vintena de petits canalets definits per grans blocs de pedra a través dels quals circula l'aigua aconseguint així parar la seva força. Per la banda posterior i ja quasi per sota del pont, recentment s'hi ha col·locat en els extrems quatre daus quadrats de pedra per banda amb l'objectiu de canalitzar encara més l'aigua. Desconeixem si l'origen daquesta petita reclosa o peixera podria tenir relació amb el Molí de Castellar, però si pot haver estat utilitzada tant per pescar o fins i tot per banyar-se, ja que davant s'hi genera un petit embassament d'aigües més reposades que les de la riera. Tant la Riera de Rajadell com la de Grevasolsa les quals conflueixen a tocar del nucli de Castellar han jugat sempre un paper important en el nucli. En aquestes rieres les dones baixaven a rentar la roba (PARCERISES 2013: 159) i s'han documentat diverses crescudes, fruit de pluges intenses els anys 1866, 1907, 1917 o 1929 (PARCERISES 2000: 210)","codi_element":"08002-155","ubicacio":"Plaça de Castellar","historia":"","coordenades":"41.7293200,1.6543700","utm_x":"388086","utm_y":"4620598","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29087-foto-08002-155-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29087-foto-08002-155-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29087-foto-08002-155-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29088","titol":"Barriada de Sant Miquel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barriada-de-sant-miquel","bibliografia":"PARCERISAS I COLOMER, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XV-XVII","notes_conservacio":"L'antic barri medieval no existeix però es mantenen alguns masos habitats.","descripcio":"Durat la baixa edat mitjana a l'entorn de l'església de Sant Miquel hi havia un barri format per tretze cases, quinze si s'inclouen la Riera i Mas Pujol. Aquestes cases eren situades a banda i banda del camí vell de Calaf formant un petit poble, el centre del qual era l'església de Sant Miquel. Al segle XV hi havia tres masos principals El Mas Ferrer, el Mas Ferriola i el mas Sala, actualment Cal Cases, l'amo del qual n'era el batlle. Al voltant d'aquests tres n'hi havia altres més petits com el Mas Gal·li, el mas Coll, el mas Cucala el Mas Pons, el Mas Torroella. Al segle XVII però el barri estava completament abandonat i la població d'Aguilar es va anar concentrant progressivament al que avui és el barri del Raval. Actualment les evidències d'aquell antic barri són principalment l'església de Sant Miquel i el masos del Cal Montserrat i Cal Cases (antic mas de La Sala).","codi_element":"08002-156","ubicacio":"Camí dels Plans, a tocar de l'església de Sant Miquel d'Aguilar","historia":"Al capbreu de 1649 la família Sala haurà desaparegut i bona part d'aquestes cases més petites excepte el mas Pons, que serà de Cal Montserrat, formant part del mas de La Sala que canviarà el nom per Cal Cases. Després d'aquesta davalla les grans cases van ser ocupades de nou per noves famílies el segle XVI, però la recuperació va ser molt lenta i al segle XVII pràcticament tot estava ensorrat i abandonat. (PACERISES 2000: 73)","coordenades":"41.7477000,1.6283200","utm_x":"385952","utm_y":"4622673","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29088-foto-08002-156-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29088-foto-08002-156-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Actualment el barri com a tal ha desaparegut, però hi ha alguns masos habitats.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29089","titol":"Pont de Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-castellar","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Té baranes de seguretat","descripcio":"Pont d'arcades sobre la riera de Rajadell construït en pedra i paredat encofrat, les pedres tots tenen forma d'hexàgon, el que fa pensar que són peces seriades, i la unió entre elles esta ressaltada amb morter de color rosat. Té tres arcs de mig punt rebaixats d'uns 14 m de llums i uns 5 m d'alçada definits per dovelles. Els tallamar, la prolongació dels pilars per disminuir la resistència a la corrent, son corbs i estan fet amb carreus rectangulars ben treballats. L'obra té uns 55 m de llarg i uns 8 m d'amplada, i forma part de la N-141g, la qual segueix bona part el traçat de l'antic camí ral.","codi_element":"08002-157","ubicacio":"Nucli de Castellar","historia":"","coordenades":"41.7294300,1.6549300","utm_x":"388133","utm_y":"4620610","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29089-foto-08002-157-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"Té un petit mirador en direcció al nucli de Castellar, i pas per circular a peu.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29090","titol":"Festa Major de Castellar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-de-castellar","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Al municipi existeixen tres nuclis de població ben diferenciats, Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. La Festa major és la festivitat més important, per això cada nucli celebra la seva, que es fa en honor al Sant al qual històricament han estat vinculat. A més a més les festes majors són el punt de trobada de la comunitat, que es reuneix i reafirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics i tradicions. Al nucli de Castellar, la Festa Major se celebra el primer diumenge d'agost, en Honor a Sant Esteve i a més s'ha recuperat el Ball de la Coca, amb repartiment de panet i coca inclosos. La Festa Major petita és el 15 de maig en honor a Sant Isidre.","codi_element":"08002-158","ubicacio":"Plaça de Castellar","historia":"La festa de Sant Esteve, a Castellar, per comptes de l'estiu es feia l'endemà de Nadal. Era la festa major de Cal Ferrer. Es feia missa concelebrada a la capella i es cantaven els goigs al Sant. Després es ballava la coca a fora i sembla que antigament s'havia fet a la sala de Cal Ferrer. Es posaven paradetes a l'exterior, es jugava a bitlles, als dards i a cartes... (PARCERISSES 2000: 264) A castellar també s'hi havia format un quartet de musics que tocaven a l'església als balls. El quartet de Castellar.","coordenades":"41.7190700,1.5786200","utm_x":"381767","utm_y":"4619562","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29091","titol":"Festa Major d'Aguilar de Segarra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-daguilar-de-segarra","bibliografia":"PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Al municipi existeixen tres nuclis de població ben diferenciats, Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. La Festa major és la festivitat més important, per això cada nucli celebra la seva, que es fa en honor al Sant al qual històricament ha estat vinculat. A més a més les festes majors són el punt de trobada de la comunitat, que es reuneix i reafirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics i tradicions. El nucli d'Aguilar, celebra la seva festa major el primer diumenge de setembre en honor a Sant Andreu, patró de la Parròquia. La Festa Major petita, és el 2n diumenge de maig en honor a Sant Miquel.","codi_element":"08002-159","ubicacio":"Plaça d'Aguilar","historia":"La Festa Major d'Aguilar s'havia celebrat el darrer diumenge d'agost, però es va canviar perquè no coincidís amb la de Manresa.","coordenades":"41.7190700,1.5786200","utm_x":"381767","utm_y":"4619562","any":"","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"29092","titol":"Goigs de la Mare de Déu de la Candelera de les Coromines","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-candelera-de-les-coromines","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Goigs amb la capçalera 'Goigs de de la Mare de Déu Candelera de les Coromines' i en una línia inferior, amb caixa més petita '(que es venera a la seva capella de la parròquia de Sant Pere de Seguers)'. Sota la capçalera, el gravat representa una imatge fotogràfica de la Mare de Déu sostenint Jesús infant. L'orla és amb motius vegetals de semblança modernista. El text, a 3 columnes (sense corondells) consta d'entrada, 6 estrofes i tornada. A sota s'hi acrediten les autories: 'Text: Mn. Carles Riera i Fonts. Valentí Miserachs, 2016 [música]'. Al peu, encara dins l'orla, conclou amb la partitura. Al revers, sense orla, s'hi repeteixen la capçalera i els autors de la lletra i la música. A sota, la partitura completa, amb la tonada i l'acompanyament musical.","codi_element":"08002-160","ubicacio":"","historia":"L'església de la Mare de Déu de les Coromines, amb origen al segle XI, havia estat parròquia i llavor del nucli de les Coromines. Va passar l'any 1685 a ser sufragània de Sant Miquel de Castellar. Des de 1878 (i fins a l'actualitat) és sufragània de Sant Pere i Sant Feliu del Seguer (els Prats de Rei, Anoia). També es coneix amb l'advocació de la Candelera, una imatge de la qual es venera a l'altar major.","coordenades":"41.7190700,1.5786200","utm_x":"381767","utm_y":"4619562","any":"2016","rel_municipis":"08002","municipi_nom":"Aguilar de Segarra","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08002\/29092-foto-08002-160-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-01 00:00:00","autor_fitxa":"Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals","autor_element":"Mn. Carles Riera i Fonts (text) i Valentí Miserachs(música)","observacions":"Ens n'ha facilitat una còpia la Sra. Roser Parcerisas.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38350","titol":"Torre del Turó del Pla de Can Vila","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-del-turo-del-pla-de-can-vila","bibliografia":"GUÀRDIA, Jordi (1999). 'Torre del Turó del Pla de Can Vila'; dins Carta Arqueològica Bages: Artés. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.","centuria":"V-XV dC.","notes_conservacio":"No es pot observar cap resta per la vegetació.","descripcio":"Restes d'una torre de defensa o hàbitat, possiblement medieval. S'observa l'enderroc de carreus de pedra concentrat en el vessant d'un turó de forma cònica. La vegetació cobreix en gran part aquest enderroc. També hi ha marges de vinya que es poden confondre amb parets de la construcció. Destaca la presència d'una base de premsa o 'torculus' a peu de l'enderroc.","codi_element":"08010-1","ubicacio":"Torrent de Les Tàpies","historia":"","coordenades":"41.7802800,1.9321100","utm_x":"411256","utm_y":"4625932","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38350-foto-08010-1-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38350-foto-08010-1-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Notícies aportades per Eduard Sánchez. Està molt a la vora del jaciment de Matacans.Per la realització del present inventari es va fer una inspecció sobre el terreny a partir de les dades de la Carta Arqueològica, però no es va detectar cap resta de les descrites. Fa dos hiverns una nevada va matar molts arbres (pins) que han quedat trencats a terra cobrint bona part del sòl i dificultant la visibilitat i , fins i tot, el pas.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38351","titol":"Forns del Camí de Les Tàpies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forns-del-cami-de-les-tapies","bibliografia":"GIBERT ARISSA, Jaume (1981). 'Reconeixement dels límits del terme d'Artés al segle X'; dins Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 1, pp. 141-148. GUÀRDIA, Jordi et alii (1988). 'Forns del camí de Les Tàpies'; dins Carta Arqueològica Bages: Artés. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.","centuria":"XI-XIX","notes_conservacio":"El primer en mal estat i els altres dos no conserven la volta i estan plens de deixalles.","descripcio":"Es tracta de tres forns de calç de planta circular excavats en el marge del turó on posteriorment s'hi obrí un camí, l'actual PR-C135. A mesura que s'extreia la pedra calcària es cremava in situ, fent-se el forat cada cop més fondo. Tenen un diàmetre mig de 3'25 metres. Estan coberts de runa, vegetació (principalment esbarzers) i, en el segon, restes de ferralla diversa. El primer es troba en mal estat, molt desfet, i no conserva ni la paret anterior ni la volta. El segon té 3'5 metres de fondària aproximada, es troba a 10 metres del primer en el mateix marge i conserva part de la volta i de la part anterior d'accés. Fins la nevada de l'any 2005, conservava la volta sencera. El tercer mesura 4 metres de fondària i s'ubica a 5 metres a la dreta del segon.","codi_element":"08010-2","ubicacio":"Camí de Can Vila a la Font de les Tàpies","historia":"Hi ha documentació de l'any 938 que parla d'uns forns en la delimitació del terme d'Artés. La zona podria haver tingut un ús similar al llarg dels segles.","coordenades":"41.7803500,1.9386100","utm_x":"411796","utm_y":"4625934","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38351-foto-08010-2-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38351-foto-08010-2-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38351-foto-08010-2-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A 100 metres, però dins el terme municipal de Calders, n'hi ha un altre que es cita en la documentació antiga.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38352","titol":"Torre del Serrat de la Cabra d'Or","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-del-serrat-de-la-cabra-dor","bibliografia":"GUÀRDIA, Jordi (1999). 'Torre del Serrat de la Cabra d'Or'; dins Carta Arqueològica Bages: Artés. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.","centuria":"V-XV dC","notes_conservacio":"No coneixem la potència estratigràfica i hi ha molta vegetació.","descripcio":"Possible torre de vigilància d'època medieval. S'observa l'enderroc ubicat en el cim del Turó del Serrat de la Cabra, des d'on es domina la vila d'Artés i la vall de la Riera de Malrubí. Per la disposició dels carreus de pedra caiguts, es podria tractar d'un edifici de planta rectangular o quadrangular. Es conserven algunes filades a l'alçada dels fonaments, però molt coberts per la vegetació.","codi_element":"08010-3","ubicacio":"Serrat de la Cabra","historia":"","coordenades":"41.7924700,1.9659800","utm_x":"414087","utm_y":"4627252","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38352-foto-08010-3-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38352-foto-08010-3-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Notícies aportades per Eduard Sánchez. No s'ha fet mai cap intervenció.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38353","titol":"Castell Bisbal o Castellot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/castell-bisbal-o-castellot","bibliografia":" BENET, Albert i CASÒLIVA, Goretti (1986). 'Artés'; dins Història del Bages, vol. I. Parcir Edicions Selectes. Manresa. DAURA, Antoni i GALOBART, Joan (1983). ' L'arqueologia al Bages: Manresa', 2 vols. dins Les Fonts. Quaderns de Recerca i divulgació. Col·legi de Doctors i Llicenciats. FABRE, Georges; MAYER, Marc i RODÀ, Isabel (1984). 'Epigrafia romana de la comarca del Bages'; dins Miscel·lània d'Estudis Bagencs (Comunicacions de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Manresa, 1981), núm. 3, pp. 229-241. GUÀRDIA, Jordi et alii (1988). 'Castell Bisbal'; dins Carta Arqueològica Bages: Artés. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. JUNYENT, Francesc et alii (1984). El Bages; dins Catalunya Romànica, vol XI. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. SITGES, Xavier (1976). 'Troballa de tres làpides romanes a Artés'; dins Ausa, núm. 84, pp. 88 i 89.<\/p> ","centuria":"VIII-XIVdC","notes_conservacio":"No es coneix l'estat del jaciment com a tal.","descripcio":" Castell de planta irregular de diferents plantes. No s'hi han realitzat excavacions arqueològiques, però Xavier Sitges localitzà tres làpides romanes amb textos epigràfics, a l'exterior del mur de tramuntana del castell. Una és de tipus votiu i les altres dues funeràries. Al segle XIV hi hagué diferents reformes i s'aixecaren dues torres. Posteriorment s'han fet reformes que han malmès l'aspecte de castell, que s'ha perdut del tot.<\/p> ","codi_element":"08010-4","ubicacio":"Plaça Vella - nucli antic","historia":" Era un castell termenat dins el comtat de Manresa. Segons Albert Benet, hi havia al mateix lloc una edificació romana de tipus militar. El castell fou erigit després de regir el bisbe de Vic, l'any 1195. De l'edifici primitiu només es conserven les estances de la planta baixa. Els bisbes foren els propietaris del castell fins la desamortització de Mendizábal a mitjans de segle XIX.<\/p> ","coordenades":"41.7993800,1.9503700","utm_x":"412799","utm_y":"4628034","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38353-foto-08010-4-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2020-07-14 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Material ubicat dins el Museu Comarcal de Manresa. Consta com a jaciment arqueològic i com a BCIN en la categoria de Monument històric. Per aquest motiu s'han obert dues fitxes diferents: la número 4 i la número 31.","codi_estil":"85","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["7"]},{"id":"38354","titol":"Plaça Vella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-vella","bibliografia":"BENET, Albert i CASÒLIVA, Goretti (1986). 'Artés'; dins Història del Bages, vol. I. Parcir Edicions Selectes. Manresa. DAURA, Antoni i PARDO, Dolors (1991). ' Les restes romanes baix imperials a la Conca mitjana-alta del riu Llobregat'; dins Estrat, revista d'arqueologia, prehistòria i història antiga, núm. 4, octubre de 1991, pàg. 42. GUÀRDIA, Jordi et alii (1988). 'Plaça Vella'; dins Carta Arqueològica Bages: Artés. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. JULIÀ, Josep Ramon i KLIEMANN, Katia (1984). 'El temple paleocristià d'Artés'; dins Dovella: revista cultural de la Catalunya Central, II època, any IV, núm. 14, desembre de 1984, pp. 7-12. JULIÀ, Josep Ramon i KLIEMANN, Katia (1985). 'Excavación de urgencia de la Plaça Vella de Artés (Bages)'; dins Acta Historica et Archaelogica Mediavalia, núm. 5-6, pp. 451 i 452. JULIÀ, Josep Ramon i KLIEMANN, Katia (1992). 'Excavacions arqueològiques a la Plaça Vella de Artés (Bages)'; dins Arqueologia i patrimoni a la Catalunya interior. Últimes investigacions. Miscelània d'Estudis Bagencs, núm. 8. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, pp. 37-74.. JUNYENT, Francesc et alii (1984). El Bages; dins Catalunya Romànica, vol XI. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.","centuria":"VI-XIIIdC","notes_conservacio":"La construcció d'un dipòsit a la part central de la plaça va malmetre importants restes arqueològiques.","descripcio":"Restes de l'antiga església de Santa Maria i necròpolis. Durant les obres de construcció a càrrec de l'Ajuntament i la Generalitat d'uns dipòsits d'aigua nous i la remodelació del casc antic d'Artés (conegut com el poble vell), es van localitzar unes restes, al solar que havia estat ocupat per l'antiga parròquia de Santa Maria (ensorrada l'any 1914) i que s'excavaren d'urgència. El resultat fou la localització de les restes d'un temple paleocristià, amb la presència d'un absis en forma de ferradura, per sota dels estrats de reompliment i de l'absis posterior de planta poligonal de l'església romànica del segle XIII. Al presbiteri s'observaren marques produïdes pels dos tenents de l'ara o altar. Aquest absis, datat entre els segles VI-VII, va ser construït directament sobre les marges del terreny. El sector del presbiteri era el més ben conservat, amb un paviment d'opus signinum, destruït en part com a conseqüència de la construcció d'unes canonades d'aigua l'any 1936. Amb la construcció de l'església medieval posterior no es poden distingir les dimensions generals del temple paleocristià. Malgrat això, es pogué identificar la presència d'un hipotètic 'pastofori' al cantó sud. La cronologia d'aquest temple, segons l'estudi comparatiu de l'absis, caldria situar-la entre els segles VI i VII d.C. Pel costat de ponent, al costat de les restes de l'opus, aparegué una necròpolis de 8 metres per 6 metres, amb un total de vint enterraments. La tipologia es pot resumir de la següent manera: 1) Una cista conformada per set maons per banda, dos de tancament i quatre teules al fons. Damunt hi ha les lloses de coberta i una capa de morter. Els maons presentaven motius ornamentals (llaços, creus de Sant Andreu, etc.). L'orientació seguia l'eix de llevant-ponent. 2) Dues sepultures de 'tegulae' de secció triangular, amb la mateixa posició de la precedent, i també amb ditades a les teules. 3) 8 cistes pètries rectangulars, quatre d'elles infantils, una amb 'tegulae' reaprofitada al fons i dues que eren una simple fossa amb cobertura de lloses. La cronologia de la necròpolis es pot situar entre els segles VII i XIII com a mínim. Pel que fa al material ceràmic aparegut, es recollí una part a l'estrat argilós adossat a la paret exterior de l'absis i, l'altra a la zona de ponent, entre dues cistes allí existents. Al primer punt s'identificà grisa emporitana, sigil·lada clara, sigil·lada sud-gàl·lica i grisa medieval. Pel que sembla, aquests fragments de terrissa estaven barrejats i podria demostrar l'ocupació antiga del lloc.","codi_element":"08010-5","ubicacio":"Plaça Vella - Casc antic","historia":"Excavacions d'urgència realitzades del 10 de maig al 4 de juliol de 1984 i dirigides per Josep Ramon Julià i Katia Kliemann.","coordenades":"41.7993300,1.9506700","utm_x":"412824","utm_y":"4628029","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38354-foto-08010-5-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38354-foto-08010-5-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38354-foto-08010-5-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Romà|Medieval|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"83|85|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38355","titol":"Matacans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/matacans","bibliografia":"BENET, Albert i CASÒLIVA, Goretti (1986). 'Artés'; dins Història del Bages, vol. I. Parcir Edicions Selectes. Manresa. BUIXEDA, J. i SAGRISTÀ, A. (1992). ' Caracterització arqueomètrica de vuit mostres ceràmiques procedents de Matacans (Artés, Bages)', dins Arqueologia i patrimoni a la Catalunya interior. Últimes investigacions. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 8. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, pp. 193-206. DAURA, Antoni i PARDO, Dolors (1991). ' Les restes romanes baix imperials a la Conca mitjana-alta del riu Llobregat'; dins Estrat, revista d'arqueologia, prehistòria i història antiga, núm. 4, octubre de 1991, pàg. 42. DAURA, Antoni i PARDO, Dolors (nn.cc). 'El coneixement de l'alt imperi romà a la Catalunya interior. L'exemple de la comarca del Bages. DAURA, Antoni i GALOBART, Joan (1983). ' L'arqueologia al Bages: Manresa', 2 vols. dins Les Fonts. Quaderns de Recerca i divulgació. Col·legi de Doctors i Llicenciats. DAURA, Antoni ; PARDO, Dolors i PIÑERO, Jordi (1992). ' El jaciment arqueològic de Matacans (Artés). Ressenya dels treballs realitzats entre 1988 i 1991', dins Arqueologia i patrimoni a la Catalunya interior. Últimes investigacions. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 8. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, pp. 149-190. GIBERT ARISSA, Jaume (1981). 'Reconeixement dels límits del terme d'Artés al segle X'; dins Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 1, pp. 141-148. SANCHEZ CAMPOY, Eduard (nn.cc) Precedents indígenes en vil·les romanes de l'interior.","centuria":"IIIaC-XVId","notes_conservacio":"Van estar al descobert durant molt de temps, fins que el pagès les va tapar.","descripcio":"Vil·la romana ubicada en el Pla del Bages. Part de les estructures arquitectòniques es descobriren a una profunditat entre 30 i 80 cm. de la superfície, per sondejos d'aficionats. Es descobrí un forn de ceràmica i unes sitges, sense que se n'especifiqués la seva quantitat. Els carreus dels murs eren de dimensions identificables entre l'opus mixtum vittatum i l'opus mixtum incertum. Pel que fa al material recollit, consistia en algunes peces campanianes, grises emporitanes, terra sigil·lada antiga (sud-gàl·lica i Hispànica), sigil·lada clara D (alguna estampada), comuna de cuina, romana, africana, dolia, tegulae, pondus i monedes (asos d'Agrippa, Valentinià, Honori i un antoninià de Dioclecià). Els seus excavadors divideixen les etapes cronològiques del jaciment en quatre fases: fase ibèrica i romana, fase alt medieval, fase baix medieval i fase de reaprofitament del mas i abandonament. Els únics testimonis ibèrics corresponen a fragments ceràmics de la darrera fase del món ibèric (ss. III-I a.C). L'element constructiu més antic del jaciment és un forn romà i l'únic testimoni estructural d'aquesta època. Totes les construccions a un nivell superior de la graella d'aquest forn es van destruir per la construcció d'un mas, i amb les restes de la vil·la romana s'anivellà un esvoranc. Daten aquesta vil·la entre els segles I i VI d.C. La fase alt medieval està representada per una habitació i sitges, i es data entre els segles IX i XII. Les estructures corresponents a un mas baix medieval són les més ben conservades. L'abandonament es produiria en el segle XVI. Sembla ser que l'any 1986 es colgaren les parets de terra per poder-hi conrear.","codi_element":"08010-6","ubicacio":"Pla de Matacans, al SO del terme municipal.","historia":"Es tenen referències del lloc des del segle X. En una delimitació de l'antic terme d'Artés; amb data del dia set de febrer de l'any 938 apareixen topònims indicatius de jaciments arqueològics antics. Sembla que en referència a això la vil·la Matacanis correspondria amb la vil·la aquí descoberta. Entre 1977 i 1981 un grup d'aficionats realitzaren alguns sondeigs. Més tard, l'any 1987, es dugué a terme una prospecció elèctrica dirigida per Antoni Daurà en el marc de les Jornades Arqueofísiques i Tècniques d'Investigació Geofísiques aplicades a l'Arqueologia i organitzades per l'Escola Universitària de Manresa entre el dia 1 al 3 de maig. L'any 1988 es dugué a terme una excavació dirigida per Antoni Daurà i D. Pardo. L'any 1989 i 1990, s'efectuaren dues excavacions dirigides per Antoni Daurà, D. Pardo i J. Piñero. Finalment, del 12 al 19 de desembre i del 21de setembre al 5 d'octubre de l'any 1991 es realitzà una excavació d'urgència dirigida per Antoni Daurà i es tornà a tapar el jaciment.","coordenades":"41.7825900,1.9361900","utm_x":"411598","utm_y":"4626185","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38355-foto-08010-6-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38355-foto-08010-6-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric|Romà|Medieval|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Materials localitzats en el Museu Municipal del Pare Faura.","codi_estil":"81|83|85|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38356","titol":"Capella de Sant Pelegrí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-sant-pelegri","bibliografia":"No consta (1963) Petit diccionari dels Sants de cada dia. Edicions Occident, S.A. Vilassar de Mar.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Capella devocional de camí feta d'obra. La façana té el capcer en forma de teulada a dues aigües amb una creu en el punt més alt. L'interior té forma de fornícula, però en el lloc de l'estàtua, hi ha un plafó de rajoles. La boca està protegida amb una reixa de ferro pintada de blanc. Es tracta d'una representació de Sant Pelegrí ascendint als cels per obra d'uns àngels i presentat davant Jesús en Creu que el beneeix. Aquesta escena es desenvolupa sobre un plafó de rajoles valencianes policromades en un quadre de cinc rajoles de costat i envoltat d'una sanefa de rajoles (7 x 6). Hi ha dos fanalets de ferro a cada costat del plafó.","codi_element":"08010-7","ubicacio":"Carrer Rocafort, 73","historia":"Fins la Guerra Civil de 1936, hi havia la imatge del sant i, en aquella època, no hi havia cap construcció al voltant.","coordenades":"41.7964500,1.9504200","utm_x":"412799","utm_y":"4627709","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38356-foto-08010-7-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38356-foto-08010-7-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38356-foto-08010-7-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Hi ha un Sant Pelegrí l'1 d'agost i un altre el 13 de juny. El primer fou ermità als Apenins i l'altre bisbe d'Amiterno.","codi_estil":"116|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38357","titol":"Parc municipal de Can Cruselles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parc-municipal-de-can-cruselles","bibliografia":"FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 261.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Antiga finca de Can Cruselles formada per la casa, la portalada d'accés i els jardins que l'envoltaven. La casa ha estat molt reformada, perdent gran part del seu valor arquitectònic, tot i mantenir el seu valor històric i simbòlic pel municipi. Habitatge exempt construït a finals del segle XIX i reformat a finals del segle XX. Pensat com a segona residència a prop del nucli industrial, ara fa les funcions de centre cívic. Consta d'un planta quadrangular, de planta baixa i dos pisos. Els únics elements originals conservats són dues portes d'accés i part de la tanca al recinte. La porta d'accés de carruatges és de ferro; i la seva planta és rectangular i disposa d'un pis al damunt al que s'hi accedeix per unes escales laterals. A dalt hi ha una balconada amb barana de fusta i una finestra amb arc apuntat. La coberta és a una única vessant, força pronunciada. Uns metres a la seva esquerra hi ha una petita entrada amb porta de fusta i arc apuntat amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel al carrer. Al bell mig del parc hi ha l'edifici nou, i tot el conjunt està envoltat de jardins. En un racó hi ha una zona infantil i a la resta vegetació variada: alzines, pins blancs, pins negres, plataners, til·lers, moreres, nogueres, llorers i xiprers.","codi_element":"08010-8","ubicacio":"Can Cruselles, a la carretera de Calders","historia":"És fruit del creixement industrial del municipi arrel de la instal·lació de les primeres fàbriques de filats i de teixits que enriquiren la llarga tradició tèxtil d'Artés originada en el segle XVII. Josep Berenguer i Caba, propietari de la fàbrica de Can Berenguer, era el propietari dels terrenys on fou edificada la casa de Can Cruselles. Segons J. Gibert (FERRER, 1990:261), els Cruselles van fer fortuna a Cuba. Joan Cruselles Vidal, vidu comerciant de 43 anys, es va casar amb Maria Cruselles Faura, de 20 anys i filla de Francesc i Maria, el 9 de gener de 1878. L'abril de 1907, la Maria demanava permís per reformar la finca. Rosa Crusellas i Crusellas, filla d'en Joan i la Maria, n'era la propietària l'any 1931. Després passà a Josep Clapers Cruselles, Maria Algué Sanllehí i l'empresa Jaume Sitges S.A. Els darrers propietaris, l'any 1976, volien parcel·lar la finca i construir pisos. Mitjançant un acord entre l'Ajuntament i la Caixa de Pensions, que comprà el local i el revengué a l'ajuntament amb un crèdit a 11 anys, passà a ser propietat municipal.","coordenades":"41.7976500,1.9550600","utm_x":"413186","utm_y":"4627838","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38357-foto-08010-8-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38357-foto-08010-8-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38358","titol":"Carrer del Doctor Francesc Ferrer i Solervicens","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-del-doctor-francesc-ferrer-i-solervicens","bibliografia":"'Tot d'Aquí', número 3, desembre de 1985, pp. 3-5. Artés.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt urbanístic format per cases entre mitgeres amb planta baixa i dos pisos, amb balcons oberts al carrer. La majoria de les plantes baixes estan formades per àmplies portalades, moltes de les quals han esdevingut comerços. D'aquest petit carrer cal destacar les cases núm. 8, 10 i 11. De la casa núm. 8 destaca el portal de punt rodó, amb petites dovelles. La casa fou comprada pel Sr. Jaume Gibert, propietari de les caves Gibert, ubicades al núm. 10 del mateix carrer. El portal de dovelles de la casa núm. 8 fou restaurat pel seu propietari. Antigament, aquesta casa tenia un casino a la planta baixa i un teatre al pis superior. Actualment es comunica amb la casa núm. 10, tant per les caves com per l'habitatge. Les balconades són originals, però com que estaven malmeses pel pas del temps, el propietari les va restaurar (ell mateix). La casa núm. 10 són les caves Gibert (veure fitxa 13). La casa núm. 11, situada davant de les caves, es remarca la part superior d' un portal de dovelles restaurades. Les cases núms. 15 i 17 destaquen perquè, a més de la planta baixa i dos pisos, encara conserven les golfes o paller a l'aire lliure. La última fa cantonada amb el carrer de La Roca.","codi_element":"08010-9","ubicacio":"Carrer del Doctor Francesc Ferrer i Solervicenç - Casc antic -","historia":"Es tracta d'un carrer documentat des de l'any 1590 amb el nom de carrer Ample, ja que fou a la part baixa del municipi, al peu del castell i a prop del Camí ral, on comença el creixement de l'Artés modern. En aquest carrer hi va néixer el Pare Jesuïta Frederic Faura i Prat (1840-1877), meteoròleg i inventor del baròmetre que serví als mariners de Manila i Filipines per advertir-los de les proximitats de tempestes i ciclons. També hi va néixer, del qual porta el seu nom, el Doctor Francesc Ferrer i Solervicenç (1885-1943), catedràtic de patologia mèdica de la Universitat de Barcelona.","coordenades":"41.7991000,1.9528700","utm_x":"413006","utm_y":"4628001","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38358-foto-08010-9-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38358-foto-08010-9-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38359","titol":"Església parroquial de Santa Maria d'Artés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/esglesia-parroquial-de-santa-maria-dartes","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una església neobizantina amb elements noucentistes que consta de tres naus cobertes amb volta de canó i decorades amb elements propis del romànic, com arcuacions, columnes, i arcs de mig punt. A la façana principal es presenta un pòrtic amb tres arcades de mig punt. Al seu damunt s'obre un finestral triple. A la dreta hi ha el campanar, de planta octogonal amb coberta a quatre vessants i una llanterna sostinguda per quatre columnes. Cada cara de l'octògon està oberta per un arc de mig punt que el travessa. Tant l'octògon com la llanterna són rematats amb un fris d'arquacions cegues. Al costat oposat del campanar hi ha el baptisteri. A l'interior destaca l'orgue, les vidrieres i les pintures de l'absis. L'orgue és romàntic i data de l'any 1922. La majoria de les vidrieres són de l'època de construcció de l'església, d'estil modernista. Estaven en molt mal estat i s'han restaurat recentment per part de l'empresa Vicus. Les pintures del baptisteri són de l'any 1934, obra de Llucià Costa i representen l'ascensió i entronització de la Mare de Déu. En el nivell inferior hi ha la representació de la ciutat de Jerusalem i el sepulcre buit de la Mare de Déu; als costats hi ha els dotze apòstols. En el nivell mig, ens trobem el tema central envoltat d'una anella ametllada. En el nivell superior hi ha la figura de l'esperit sant.","codi_element":"08010-10","ubicacio":"Plaça de l'Església, s\/n","historia":"La construcció de la nova església es deu al creixement industrial d'Artés durant el segle XIX, i està vinculada a la voluntat empresarial del moment. Els plànols de l'església són de Claudi Duran i Ventosa, de l'any 1892. El 4 de setembre de l'any 1892, el bisbe Morgades i Gili en posava la primera pedra i, el 14 de setembre de 1912, consagrada pel bisbe Josep Torras i Bages. L'any 1914, es va enderrocar l'antiga església parroquial. El campanar és obra de Josep Coll i Vilaclara; es té constància que a l'any 1916 s'estava acabant.","coordenades":"41.7983700,1.9533200","utm_x":"413043","utm_y":"4627919","any":"1912","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38359-foto-08010-10-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38359-foto-08010-10-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38359-foto-08010-10-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Claudi Duran i Ventosa i Josep Coll i Vilaclara","observacions":"Claudi Duran i Ventosa fou arquitecte i fill del polític Duran i Bas. Lluís Duran i Ventosa, polític, advocat i periodista, era el seu germà.","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38360","titol":"La Fassina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-fassina","bibliografia":"FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 209.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Es troba semi abandonat","descripcio":"Construcció formada per diversos cossos en forma de 'T' que servien per fabricar aiguardent. La coberta és a una aigua. Consta de planta baixa i dos pisos. Les seves obertures no destaquen per les seves llindes o muntants. Els murs són fets de paredat mixt, amb la fassana principal arrebossada i pintada. Destaca un gran passadís porticat i exterior al damunt del qual i al seu costat hi ha part de les dependències de la fassina. Ha patit ampliacions i reformes posteriors, de les que destaca la reconversió en habitatges, actualment abandonats i només utilitzats com a magatzem.","codi_element":"08010-11","ubicacio":"Carrer de La Fassina, s\/n","historia":"A Artés s'ha documentat l'existència de dues fàbriques dedicades a l'aiguardent: la fassina de Cal Posa i la de Cal Serrallonga o 'La Fassina'. Comença a funcionar en la segona meitat del segle XIX, als afores de la població, segons la Reial Ordre de 1860. En alguns moments va provocar la queixa dels veïns per la contaminació de les aigües del Torrent de Malla i Sala. Deixà de funcionar a les primeres dècades del segle XX i fou comprada per la fàbrica Berenguer, els propietaris de la qual construïren habitatges pels seus treballadors al mateix recinte de La Fassina.","coordenades":"41.7994000,1.9573400","utm_x":"413378","utm_y":"4628030","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38360-foto-08010-11-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38360-foto-08010-11-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38361","titol":"Carrer Fort","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-fort","bibliografia":"","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Carrer d'habitatges format per cases mitgeres, generalment, de tres plantes (planta baixa i dos pisos, algunes amb golfes) i cobertes de teules àrabs a dues aigües. Està orientat a llevant, cosa que fa que, malgrat la poca amplada, les cases multipliquin les seves obertures. Destaca una casa de planta baixa, amb dos pisos i golfes, amb el portal de punt rodó adovellat i al centre de la portalada la data inscrita en la pedra portant l'any 1586. Les finestres del primer pis d'aquesta casa tenen els ampits i muntants treballats. Algunes de les cases que composen aquest carrer han sofert reformes en els darrers anys, sense respectar l'arquitectura antiga. Les parets de les façanes estan arrebossades i pintades. Algunes de les balconades tenen baranes de ferro forjat.","codi_element":"08010-12","ubicacio":"Carrer Fort - Casc antic","historia":"Es tracta d'un dels carrers més antics d'Artés. Està situat dins el casc antic i comunica la plaça major amb el carrer del Portal. S'hi poden veure llindes amb dates des del segle XVI. L'any 1555 vivien a Artés 31 famílies distribuïdes pels carrers antics: carrer del Portal de Sta. Maria, carrer del Portal de Salavert, del Fort i del Padró.","coordenades":"41.7991900,1.9503000","utm_x":"412793","utm_y":"4628013","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38361-foto-08010-12-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38361-foto-08010-12-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38362","titol":"Caves Gibert","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caves-gibert","bibliografia":"GIBERT, Josep (1982). 'Inicis de la indústria xampanyera al Bages (Artés)', dins Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 2. Centre d'Estudis Bagencs. Manresa, pp. 165-167. GIBERT, Josep (1987). 'Inicis del cava al Bages', dins Dovella, núm. 24. Manresa.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entre mitgeres orientada a migdia del carrer Francesc Ferrer i Solervicens. Consta de planta baixa, dos pisos, golfes, i dos soterranis destinats a caves. Té la coberta de teules àrabs a dues aigües. A la façana principal hi ha la portalada d'entrada a la casa, que consta de la pedra adovellada originària. La pedra on es troba situat el rètol de les caves Gibert, és una pedra afegida que va fer el Sr. Gibert personalment. A la dreta també, per sobre del rètol, encara es pot llegir la paraula que fou gravada a la pedra, 'OFICIAL', que sembla ser que dataria d'època carlina. El seu propietari creu que si encara ha conservat el relleu és perquè havia estat pintada. A la dreta de la portalada d'aquesta casa hi ha una finestra que de fet fou construïda pel propietari aprofitant un altre antic portal, on havia viscut un sastre de la família (el Sr. Gibert ho esbrinà en els documents que té de la casa). Les finestres del primer pis disposen de balcons i són posteriors. Les finestres del segon pis són asimètriques. Als soterranis hi ha les caves, amb entrada pel carrer del mig i pel carrer Dr. Francesc Ferrer. Es tracta de dues plantes situades a diferents nivells, on es realitzen tots els processos per l'elaboració de cava; foren construïts amb dinamita a inicis del segle XX pel Sr. Ramon Trullàs. El seu propietari comprà la casa núm. 8 per poder engrandir els cellers. Els sostres combinen les voltes de canó amb els sostres plans. En el nivell superior s'hi fa el desgorjament, s'hi posa el licor i es prepara l'ampolla per comercialitzar. En el nivell inferior és on reposa el cava.","codi_element":"08010-13","ubicacio":"Carrer Francesc Ferrer i Solervicens, núm. 10","historia":"També conegut com Cal Posa, està documentada des de l'any 1590 (abans el nom del carrer era el de carrer Ample). L'any 1845 s'hi va fer una destil·leria d'aiguardent i a començaments del segle XX s'inicià l'elaboració de xampany per iniciativa de Josep Gibert Galobardes. Les seves caves foren les primeres del Bages especialitzades en aquest producte. L'any 1922 compraven una màquina d'embotellar. Avui continua l'elaboració de cava sota la marca 'Gibert'. L'exposició Internacional de Mostres de Barcelona de l'any 1929 va premiar el seu cava amb la medalla d'or. Durant la Guerra Civil, les caves es van emparedar. L'any 1942, es recupera la producció i s'engrandeixen adquirint nova maquinària i barriques bordaleses de roure.","coordenades":"41.7991400,1.9532300","utm_x":"413036","utm_y":"4628005","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38362-foto-08010-13-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38362-foto-08010-13-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38362-foto-08010-13-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38363","titol":"Fàbrica de Cal Berenguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fabrica-de-cal-berenguer","bibliografia":"BENET i CLARÀ, A. (1987).Història del Bages I. Ed. Selectes Parcir, Manresa. FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. GIRBAU i FONTS, Gerard (2006). La revolta dels burots (1917). Episodi singular de la història d'Artés. Col·lecció Temes d'Artés, núm. 2. Ajuntament d'Artés i Centre d'Estudis del Bages. Artés. SERRA COMA, Rosa (1990). Fàbrica de Cal Berenguer. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Fàbrica amb una nau de planta rectangular amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a les façanes longitudinals. Consta de planta baixa, pis i golfes. Actualment està reformada com a pisos independents. Els murs són d'obra de maó vermell vist amb plaques de pedra combinant amb formes geomètriques. A la planta baixa es troba la porta d'entrada, que és comunitària i està més o menys centrada, amb tres finestres a la seva esquerra i quatre a la seva dreta. Totes tenen una reixa de ferro. A la planta pis hi ha vuit finestres amb porticons de fusta de llibret. A la banda nord occidental hi ha una antiga entrada amb porta de fusta que donava a una nau de terrat pla, que ara s'utilitza de terrasses dels pisos.","codi_element":"08010-14","ubicacio":"Carretera de Prats cantonada carrer St. Víctor","historia":"Fàbrica creada per la família Berenguer, però el veritable artífex de la qual fou Josep Berenguer Vilarassau (1815-1895). La família estava arrelada a Artés des de feia temps i ja tenia tradició tèxtil, en concret de paraires. La fàbrica d'Artés es dedicà al cotó. La sol·licitud del permís data de l'any 1871 i l'any 1882 ja es feia una primera ampliació. Disposava de fusteria, serralleria, tint. El 10 de gener de l'any 1873 es constitueix la societat amb Josep Berenguer Vilaresau, Josep Berenguer i Caba i Ramon de Rocafort, propietari del Mas Ferreres. Però a l'any 1901, Josep Berenguer i Caba esdevé propietari únic. Els Berenguer tenien altres fàbriques: una a Cabrianes i l'altra a Pont de Cabrianes, al costat del riu Llobregat, per aprofitar l'energia hidràulica en la filatura, que en requeria més. La fàbrica d'Artés va arribar a tenir més de 700 treballadors i ostentava el monopoli de la contractació industrial del municipi. La família Berenguer, a més, acaparava directa o indirectament tots els altres càrrecs de poder municipal: càrrec a l'ajuntament, jutge, metge i, fins i tot, el rector. El poder polític i social dels Berenguer era absolut i es mantenia gràcies a la pràctica del caciquisme electoral a favor de la Lliga Regionalista. L'any 1917 fou protagonista colateral de la Revolta dels Burots, vaga on a part de manifestar el malestar social de l'època, es reflectia un rebuig al caciquisme dels Berenguer. Aquell any protagonitza un locaut o tancament temporal, per tal d'evitar la creació d'una cooperativa tèxtil. L'estratègia no va funcionar, ja que la Revolta dels Burots va aconseguir canviar el govern municipal a favor d'una nova gestora allunyada de les urpes burgeses dels Berenguer. Finalment, l'any 1920, es converteix en una societat anònima: 'Manufacturas Berenguer, SA', concentrada en la productivitat i deixant de banda velles i obsoletes ingerències caciquils.","coordenades":"41.8001300,1.9550800","utm_x":"413191","utm_y":"4628113","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38363-foto-08010-14-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38363-foto-08010-14-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Fou l'escenari de la pel·lícula 'La teranyina' d'Antoni Verdaguer, basada en la novel·la homònima de Jaume Cabré.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38364","titol":"Torre del Felipet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-del-felipet","bibliografia":"FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. SERRA COMA, Rosa (1990). Torre del Felipet. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Torre d'estiueig a quatre vents, de planta quadrada, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta finalitza amb un ràfec. El cos central sobresurt un pis més que els laterals, formant una galeria il·luminada per sis finestres separades per pilars. Al costat de llevant, s'aixeca una torreta de planta quadrada i coberta de teules a quatre aigües. El portal d'entrada de mig punt està emmarcat per motllures i guardapols. En el primer i segon pis hi ha dos balcons motllurats, també amb guardapols. A cada lateral hi ha tres finestres, totes amb guardapols. L'interior és distribueix en tres cossos. La planta baixa conserva treballs en guix, a la part central dels sostres, en gairebé totes les dependències.","codi_element":"08010-15","ubicacio":"Carrer Rocafort, núms. 25-27","historia":"Construcció paral·lela a la nova església parroquial. Fou la primera casa del que després seria l'eixample d'Artés. El carrer Rocafort i el carrer Catalunya no s'urbanitzaren fins després de la Guerra Civil, entre els anys 1940 i 1945. La va fer construir Felip Vergés, de Barcelona, casat amb una hereva del Mas Ferreres. En temps de guerra fou col·lectivitzada i fou la seu de la CNT-FAI. Passada la guerra se n'apropià la Falange Española, que la va vendre a un particular, en Jaume Serra i Lladó, avantpassat dels actuals propietaris.","coordenades":"41.7974700,1.9533900","utm_x":"413047","utm_y":"4627819","any":"1914","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38364-foto-08010-15-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38364-foto-08010-15-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38364-foto-08010-15-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38365","titol":"Mas Canet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-canet","bibliografia":"FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. IGLESIAS, J (1979). El fogatge de 1553, vol. I. Barcelona. SERRA COMA, Rosa (1985). Mas Canet. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Actualment la casa està essent restaurada pel mateix propietari.","descripcio":"Masia de planta quadrada amb la façana principal orientada a migdia i coberta de teules a quatre aigües amb els careners paral·lels. Consta de planta baixa i dos pisos. Té una torratxa o llanterna que s'eleva per la part central de la coberta i il·lumina l'escala interior. El propietari explica que la casa no té fonamentació, sinó que ha estat construïda damunt de la roca mare. A l'entrada de la casa, s'observa un arc ogival postís. A la planta baixa també queden les restes del forn de pa, les corts de les vaques i una habitació a mà esquerra, antiga cort on al picar el mur va aparèixer una portalada molt antiga, de dovelles, tapiada, que segons el propietari podria ser la més antiga de la casa. Al primer pis es pot observar un pou amb la data a la pedra del 1773, i també es poden observar les restes, tapades, d'un broc encara més antic. A tramuntana té un cos adossat amb un porxo d'arcs de mig punt que continua a la façana de ponent i que fa de galeria, precedint l'entrada de la casa. Murs exteriors arrebossats i pintats. L'aspecte actual de la casa és fruit de diverses modificacions patides al llarg dels segles, les de 1773 i 1777 en deixaren empremta en algunes llindes. En les reformes que s'estan realitzant en aquests moments, es conserven elements antics, però es varia la seva situació en funció de les noves necessitats. Hi ha una bassa a la part septentrional d'uns 12 metres de llargada per 4 d'amplada.","codi_element":"08010-16","ubicacio":"Afores, per sobre el Torrent del Mig","historia":"Es documenta des del segle XVI, en el fogatge de 1553, com 'Onophre Canet', un dels habitants de la parròquia i terme d'Artés i Horta. En el capbreu de 1693, el propietari és Joan Canet, fill i hereu de Bernat Canet. L'any 1774 n'era l'amo en Joan Canet i sabem que residia al mas. A principis de segle XIX, passa per dificultats econòmiques, i l'any 1872 consta com a propietari el darrer Canet, Josep Canet. L'any 1954 la propietat ja estava a mans d'un Vila, Francesc Vila i Batlle; desconeixem quan comença aquest cognom (el Sr. Lluís Oliveras ens deia que des de finals de segle XIX). Des de l'any 1982 el Sr. Lluís Oliveras Calafell n'és el propietari.","coordenades":"41.8008600,1.9380700","utm_x":"411779","utm_y":"4628211","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38365-foto-08010-16-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38365-foto-08010-16-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38365-foto-08010-16-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Hi ha documents que surt com a Can Canet i d'altres com a Mas Canet.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38366","titol":"Casanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casanova","bibliografia":"FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. SERRA COMA, Rosa (1990). Casanova. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia construïda en diverses fases. La seva estructura aprofita la roca natural com a mur. El cos principal és de planta rectangular, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües acabada en un petit ràfec i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. Els murs exteriors estan fets de paredat mixt sense arrebossar. El portal actual data de l'any 1841 i es construí damunt d'un anterior. Un cos semiporxat, a la planta baixa, i estret i amb una galeria a la planta pis, s'adossen al mur septentrional. Es tracta de l'accés actual. A la banda Est s'adossa un cos rectangular de forma perpendicular. També hi ha altres annexos de menor importància. La façana sud té una gran galeria. La majoria de les obertures estan emmarcades amb pedres ben escairades i algunes amb la llinda motllurada; a la llinda d'una finestra del pis segon hi ha la data de 1691 gravada. Un mur envolta i delimita tot el recinte en el que s'hi accedeix a través d'un barri cobert amb teules a dues aigües. Al costat hi ha un pou aixecat de maons i elevat fins el nivell de pas de la casa, des d'on s'hi accedeix a través d'un pas elevat. El pou està cobert amb una teulada de teules àrabs a dues aigües, suportada per quatre pilars als angles.","codi_element":"08010-17","ubicacio":"Camí de Salabernada","historia":"Casa documentada des del segle XIV. Es tractava d'un mas fort econòmicament; pràcticament tot el que és horta d'Artés era de la seva propietat. Joan Casanova declarava que aquest mas tenia 100 jornals de terra. L'any 1774 n'era la propietària Mariàngela Casanoves, i Valentí Prat i Riera ho era l'any 1870, per herència del seu pare Francesc Prat i Casanoves. L'any 1954 Josep Bofill i Galés n'era el propietari. El mas havia estat venut pels Prats als Bofill. Segons informació oral de Joan Maria Gasòliba, el seu pare, Joan Gasòliba Marsinyach, va comprar el mas l'any 1959; però segons Ferrer (1990:152) fou a l'any 1960.","coordenades":"41.8086700,1.9588100","utm_x":"413513","utm_y":"4629057","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38366-foto-08010-17-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38366-foto-08010-17-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38366-foto-08010-17-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38367","titol":"El Colomer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-colomer-0","bibliografia":"FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. IGLESIAS, J (1979). El fogatge de 1553, vol. I. Barcelona. SERRA COMA, Rosa (1985). El Colomer. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVI-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta gairebé quadrada que s'enlaira com una torre de caràcter baix medieval, tot i que s'atribueix la seva construcció al segle XVI, i ampliada al segle XVIII. Consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La planta superior presenta a la façana de llevant una galeria de quatre arcs de mig punt que formen una balconada. A la resta de pisos s'obren obertures irregulars i modernes que trenquen l'aspecte fortificat de la primigènia construcció. La casa antiga hauria estat originàriament de planta baixa. La resta s'hauria construït l'any 1940 . Només es conserven les dovelles superiors del portal principal d'entrada. Les parets estan arrebossades i pintades.","codi_element":"08010-18","ubicacio":"Pla de Salavés","historia":"S'esmenta en el fogatge de 1553 'Sebastià Colomer' figura com a cap d'una de les 54 cases que surten inscrites en aquesta data en el terme parroquial d'Artés. Però en el capbreu de 1693 ja ha canviat de família; el declaren Joan Plans de Sant Joan d'Oló i Josep Coromines de Moià com a tutors de Jaume Tàpies, pagès de Viladecavalls i possessor del mas Tàpies. En el cadastre de 1774, el mas consta a nom de Joan Berenguer, família acomodada d'Artés que combina els oficis de pagès i paraire. L'any 1872, el mas Colomer és propietat de Francesc i Sebastià Vintró i Gili. L'any 1954 era propietat de Joan Gual Riba de Manresa. L'actual propietari, Pere Canet, és la quarta generació, i va comprar la casa l'any 1972; abans n'havien estat els masovers. No recorda tenir documentació antiga de la casa o la família. Però la família Canet està documentada com a masovers del mas des de 1889.","coordenades":"41.7822800,1.9110900","utm_x":"409512","utm_y":"4626176","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38367-foto-08010-18-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38367-foto-08010-18-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38367-foto-08010-18-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Passat al km. 4 per la s, al Pla de Salavés.","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38368","titol":"Malla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/malla","bibliografia":"FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. IGLESIAS, J (1979). El fogatge de 1553, vol. I. Barcelona. SERRA COMA, Rosa (1985). Malla. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a quatre aigües. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Cada planta és de 400 m2. La façana principal està orientada a migdia. En el segle XIX es va afegir un cos paral·lel amb la prolongació de la coberta. La façana de migdia està totalment arrebossada, totes les seves obertures són amb arc apuntat de clara inspiració medievalista amb un esquema geomètric de la disposició. Les de la planta pis són a modus de balconada amb barana de ferro.","codi_element":"08010-19","ubicacio":"Serrat de La Malla","historia":"Construcció del segle XVIII amb afegits posteriors molt importants. Però el nom de la masia es documenta des del segle XVI, ja que a l'any 1553 s'esmenta en el fogatge 'Joan do qui ista a Malla' dins el terme i parròquia d'Artés. En el capbreu de 1693, el mas és declarat per Isidre Malla i Joan Malla. L'any 1774, el propietari era Josep Malla, pagès; l'any 1872, Josep Malla Xipell, casat amb Maria Riera Comes de Sant Joan d'Oló. La filla d'aquest matrimoni, Rosa Malla i Riera, es va casar amb Josep Rovira, hereu i propietari d'Olost. L'any 1889 la família s'empadronava a Artés. L'amillarament de 1954 donava 39 Ha. al mas i el propietari era Lluís Rovira Malla de Sagàs. Actualment Thomas Melchert és el llogater, que hi té un taller de fusteria des de fa cinc anys.","coordenades":"41.7937900,1.9596600","utm_x":"413563","utm_y":"4627404","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38368-foto-08010-19-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38368-foto-08010-19-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38368-foto-08010-19-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Historicista|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Conserva una premsa, un celler amb botes i quatre cisternes de 10.000 litres: tres tines i una cisterna d'aigua.","codi_estil":"98|116|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38369","titol":"Cases del Carrer de La Fassina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cases-del-carrer-de-la-fassina","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de tres blocs o edificis d'habitatges aïllats o als quatre vents, de planta baixa i pis. Les cobertes són de teules a quatre vessants. Cada edifici consta de quatre habitatges: dos a la planta baixa i dos a la planta pis. Els habitatges de la planta baixa tenen l'entrada per la façana del carrer de La Fassina de Baix i els de la planta pis tenen l'entrada pel darrera, mitjançant unes escales exteriors. L'edifici més oriental és més gran: consta de vuit habitatges: quatre a la planta baixa i quatre a la planta pis.","codi_element":"08010-20","ubicacio":"Carrer de La Fassina de baix, núm.. 22, 24 i 26","historia":"","coordenades":"41.7997500,1.9568000","utm_x":"413334","utm_y":"4628069","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38369-foto-08010-20-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38369-foto-08010-20-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38370","titol":"Can Pujol Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-pujol-vell","bibliografia":"IGLESIAS, J (1979). El fogatge de 1553, vol. I. Barcelona. SERRA COMA, Rosa (1985). Cal Pujol Vell. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa i dos pisos. Murs arrebossats llevat dels carreus regulars dels escaires i de les llindes de les obertures. En la llinda d'una finestra del primer pis hi ha la següent inscripció: 'Maria Anna \/ Any 1759 \/ feu \/ P. Magi Pujol '. Cos annex en forma de 'L' a llevant. Tanca al voltant en forma de closa amb la paret feta de paredat i arrebossada amb un barri d'entrada amb portes metàl·liques i pilars laterals, de secció de creu grega, fets de maons i acabats en forma de pinacles.","codi_element":"08010-21","ubicacio":"Afores, al nord del municipi.","historia":"Documentada des del segle XVI; en el fogatge de 1553 apareix un tal 'Matias Pujoll' com un dels fogatges de la 'Parròquia y terme de Artes y Orta'.","coordenades":"41.8042900,1.9386800","utm_x":"411835","utm_y":"4628591","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38370-foto-08010-21-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38370-foto-08010-21-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Al voltant de la casa està ple d'eines del camp i pedres de molí.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38371","titol":"Cal Quingles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-quingles","bibliografia":"FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. SERRA COMA, Rosa (1985). Cal Quingles o Cal Bonamic. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Antiga masia, avui integrada dins la vila. Només se'n conserva l'estructura i la capella. És de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfes; coberta de teules àrabs a dues aigües i amb el carener, lleugerament desplaçat, perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Hi destaca damunt el portal, una finestra amb la llinda motllurada en forma d'arc de cortina, a sota hi ha una espitllera. Al seu costat hi ha una altra finestra amb l'ampit, muntants i llinda, amb escut gravat, de pedra treballada. A ponent es construí un cos per engrandir les dependències de la masia. Aquest cos és perpendicular a la façana, i a migdia s'obre amb un pis central de galeria d'arcs de mig punt adovellats i sostinguts per columnes rematades amb capitells. Té un pou a mà esquerra de la porta de la casa. També té una cisterna que de fet rebia l'aigua de pluja de l'era que es troba darrera la casa. A l'exterior del mas, a ponent i amb l'accés principal donant al carrer de La Roca, hi ha adossada a la propietat una antiga capella, construïda en el segle XIX.","codi_element":"08010-22","ubicacio":"Carrer de la Roca, núm. 6","historia":"Fins el segle XVII, quan se'l comença a conèixer com a Mas Quingles, era conegut com a Cal Bonamic. És una de les cases més antigues del terme. En el capbreu de 1693 Joan Quingles i Bonamic posseeix una casa 'fora la present vila y prop lo portal de la mare de Deu'. Tot el sector de migdia del poble actual i els carrers documentats des del segle XVII són construïts en terres d'aquest antic mas. L'any 1774, Jaume Quingles i Bonamic n'era el propietari. El pare de l'actual propietari va adquirir la propietat a principis del segle XX.","coordenades":"41.7996800,1.9533300","utm_x":"413045","utm_y":"4628065","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38371-foto-08010-22-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38371-foto-08010-22-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38371-foto-08010-22-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A la llinda d'una de les finestres hi ha inscrit l'any 1619.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38372","titol":"Riusec","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riusec","bibliografia":"FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. SERRA COMA, Rosa (1990). Riusec. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. El desnivell del terreny sobre el que està feta, fa que la façana de migdia tingui molta més alçada. Actualment s'accedeix al mas per la façana nord, mitjançant unes escales que condueixen a la porta principal, amb llinda recta. A la façana de migdia hi ha una doble galeria de tres arcs, amb columnes de maons. També s'observa una llinda de finestra gravada amb l'any 1782. Hi ha un contrafort a la façana de ponent i un altre a la de migdia. La façana de llevant, la més antiga, correspon a la façana original i manté l'antic portal d'entrada, de mig punt i adovellat. Les cantonades estan ben escairades amb pedra treballada. L'estructura actual de la casa data del segle XIX, fins aquest moment era molt més petit, només comptava amb la part est. En el segle XVIII ja s'hi van fer reformes importants, així ho marca la llinda de 1783, però les més definitives foren les de 1880.","codi_element":"08010-23","ubicacio":"Camí de Salabernada","historia":"Mas documentat des de l'any 1199. L'any 1693 el propietari era Gabriel Riusec; l'any 1774 ho era Josep Riusec i l'any 1872 ho fou Joan Homs i Riusec. L'any 1890, Joan Homs Fàbregues declara que cull vins a les seves propietats de Riusec d'Artés. L'any 1954, Joan Homs i Creus d'Artés n'és el propietari. Sempre ha estat habitat pels mateixos propietaris.","coordenades":"41.8088400,1.9606500","utm_x":"413666","utm_y":"4629074","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38372-foto-08010-23-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38372-foto-08010-23-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38372-foto-08010-23-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38373","titol":"Salabernada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/salabernada","bibliografia":"FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. SERRA COMA, Rosa (1990). Salabernada. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs, amb un petit ràfec, de teules a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa i dos pisos. La planta baixa estava destinada al bestiar, i no té gaires obertures; a la façana hi ha un portal de punt rodó adovellat amb grans carreus. El primer pis, que estava destinat a habitatge, només conserva una de les finestres amb els muntants, l'ampit i la llinda de pedra escairada; les altres i el balcó han estat remodelats amb els marcs fets de maons. A les golfes, encara es poden observar una galeria amb dos arcs tapiats amb maons. Els murs estan fets de paredat sense arrebossar. Al costat dret hi ha una bassa trapezoïdal amb aigua que raja de mina.","codi_element":"08010-24","ubicacio":"Camí de Salabernada","historia":"Hi ha notícies d'aquesta casa des del segle XIV. Climent Salabernada n'era el propietari l'any 1693 i Melcior Salabernada a l'any 1774. A finals del segle XVIII, els propietaris en van perdre el cognom per haver-hi pubilla. L'any 1850 Josep Sella i Jordà figura com a propietari en un establiment a rabassa. L'any 1872 apareix a nom de Hereus de Joan Sella. L'any 1954, la propietat va a nom d'Assumpta Alsina Guardiola. En el segle XIX, tenia entre el 70 i el 80% de la terra deixada a rabassa morta. Fins l'any 1960 havia estat habitat.","coordenades":"41.8058700,1.9729400","utm_x":"414683","utm_y":"4628732","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38373-foto-08010-24-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38373-foto-08010-24-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38374","titol":"Sant Hilari Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-hilari-vell","bibliografia":"FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. IGLESIAS, J (1979). El fogatge de 1553, vol. I. Barcelona. SERRA COMA, Rosa (1985). Sant Hilari Vell. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta gairebé quadrada amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Façana principal està tancada per un cos edificat modernament, construït perpendicularment a l'eix de la masia. La façana de llevant i aquest afegit són arrebossats. La resta de la masia presenta la pedra vista. Un cos de galeria d'arcs de mig punt adovellats i sostinguts per columnes poligonals ocupa tot el perímetre de les façanes de migdia, llevant i de tramuntana.","codi_element":"08010-25","ubicacio":"Afores, a ponent del municipi","historia":"És una de les més antigues del municipi. En el fogatge de 1553 ja s'esmenta a 'Salvador St. Eulari' com un dels parroquians de Santa Maria d'Artés i del sector d'horta, dominis del bisbe de Vic. Però no surt en el capbreu de l'any 1693. L'any 1774, el propietari era Josep Fuster i Bosc, comerciant de Manresa. Joan Torrents i Miralda n'era el propietari l'any 1850. Simón Parareda Griera va comprar el mas als Torrents, i l'any 1954 figura com a propietari. Des del segle XVII hi vivien masovers.","coordenades":"41.7888700,1.9289400","utm_x":"411004","utm_y":"4626889","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38374-foto-08010-25-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38374-foto-08010-25-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Actualment hi viuen tres famílies, Lluís Serrat i Modesta Rosich, Jaume Rosich i Carme Prat, i Maria Tordera.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38375","titol":"Can Soldevila","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-soldevila","bibliografia":"FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 159. SERRA COMA, Rosa (1985). Soldevila. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa, pis i golfes. Aquestes tenen una galeria de quatre arcs de mig punt sostinguts per pilars. Antiga façana principal orientada a llevant, on destaca una portalada de punt rodó adovellada. Al seu damunt hi ha una capelleta, aprofitant les pedres d'una antiga finestra amb arc conopial. Al costat de la capella hi ha una finestra amb balcó. El pis superior són les golfes i hi ha tres ulls de bou emmarcats amb maons a plec de llibre. Modernament es va construir una tribuna a la façana principal, que trenca l'harmonia del conjunt. A la façana de ponent hi ha unes escales de pedra amb una porta feta a sobre d'un portal adovellat, prèviament tapiat.","codi_element":"08010-26","ubicacio":"Pla de Salavés","historia":"Francesc Soldevila, pagès d'Artés, s'inscriu com a propietari en el capbreu de l'any 1693, en substitució dels antics habitants que es deien Gombau. Per aquest motiu, el mas era conegut com Mas Gombau. El cas és que a l'any 1774 el propietari era Joan Soldevila i a l'any 1872 ho era Fruitós Soldevila Canet. L'any 1954, Josep Soldevila Ribas n'era el propietari.","coordenades":"41.7833700,1.9123700","utm_x":"409620","utm_y":"4626296","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38375-foto-08010-26-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38375-foto-08010-26-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"S'hi han fet afegits moderns que desvirtuen l'arquitectura original.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38376","titol":"Can Vila","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-vila","bibliografia":"FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 160. IGLESIAS, J. (1979). El fogatge de 1553, vol I. Barcelona. SERRA COMA, Rosa (1991). Can Vila. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta irregular orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes. El cos originari era de planta basilical, però ha anat patint ampliacions, la darrera de les quals fou en el segle XIX amb la construcció de la capella, adossada a la façana nord, i la reforma total de la façana de migdia. En aquesta, hi ha la porta principal que dóna a un pati tancat. A l'esquerra hi ha una torre de planta quadrada rematada per merlets que serveix pel il·luminar l'escala interior. A ponent i a tramuntana hi ha les façanes més antigues amb la pedra sense arrebossar.","codi_element":"08010-27","ubicacio":"Afores. Damunt Polígon Santa Maria d'Artés.","historia":"Està documentada des del segle XVI, esmentada per Valentí Vila en el fogatge de 1553 dins la parròquia i terme d'Artés. A l'any 1959, tant la capella com el mas foren cedits a la parròquia d'Artés per a obres benèfiques. Actualment, hi viu una família i ho tenen llogat per anar a fer menjars els caps de setmana. Fins fa uns anys havia estat una casa de colònies.","coordenades":"41.7876100,1.9422100","utm_x":"412105","utm_y":"4626736","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38376-foto-08010-27-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38376-foto-08010-27-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38376-foto-08010-27-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Dalt de la torre de planta quadrada hi ha col·locat el repetidor de la TV d'Artés (el plató per gravar les emissions està ubicat a l'Ajuntament).En el pati central, a la dreta, hi ha una font de la qual només en queda una aixeta. Antigament, els excursionistes podien aturar-se per beure aigua. Actualment la propietat està tancada i no es pot accedir al seu interior.","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38377","titol":"Capella de Santa Fe de Can Vila","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-santa-fe-de-can-vila","bibliografia":"FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 160. SERRA COMA, Rosa (1991). Capella de Can Vila o capella de Santa Fe. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Capella adossada al mas de Can Vila. Consta d'una única nau de planta rectangular amb tres arcs ogivals formats per columnetes molt fines, capitells corintis i una petita cornisa a l'alçada dels capitells. Acaba amb un absis, la part superior del qual està pintada en blau amb estrelles daurades i amb cinc vidrieres amb representació de sants. A la part posterior de la nau hi ha el cor amb una barana decorada amb figuracions flamígeres. Façana amb el coronament en forma de frontó amb sengles pinacles a cada costat, portal amb arc ogival i rosassa al damunt. També té entrada des del mas.","codi_element":"08010-28","ubicacio":"Afores. Damunt Polígon Santa Maria d'Artés.","historia":"Havia estat concebuda com a capella del mas; però l'any 1959, tant la capella com el mas, foren cedits a la parròquia d'Artés per a obres benèfiques.","coordenades":"41.7875700,1.9423900","utm_x":"412120","utm_y":"4626731","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38377-foto-08010-28-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38377-foto-08010-28-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38377-foto-08010-28-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"116|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38378","titol":"Ribatallada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ribatallada","bibliografia":"FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 158. SERRA COMA, Rosa (1991). Masia de Ribatallada. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia orientada a llevant, de planta rectangular i coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal; consta de planta baixa i pis. A la façana est hi ha un finestral gòtic (veure fitxa 38). Porta d'entrada a la façana sud emmarcada amb maons, com la resta d'obertures, d'arc escarser. A l'alçada de la planta pis hi ha una balconada adintellada, al damunt el portal principal, i dues finestres a banda i banda d'aquest. El parament de les parets està fet a base de carreus irregulars, alguns sectors arrebossats. El mas està envoltat per un barri i alguns coberts.","codi_element":"08010-29","ubicacio":"Camí de La Vall","historia":"El mas es cita ja en un document de l'any 1199 amb el nom de Ribataiada. Des de mitjans del segle XVI (1558), quan el mas fou adquirit per un sastre, la casa ha anat passant per diferents mans: adroguers, paraires, ... L'any 1653 fou comprat a les hereves de Tomàs Oller i Oliva Gurri. Segons el capbreu de 1693, n'era propietari Josep Rodoreda. L'any 1753 n'és propietari Antoni Sobrevals, paraire d'Artés. L'any 1894 el propietari era Magí Vintró i Mas i l'any 1954 consta a nom de Josep Maria Vintró de Barcelona. En aquest mas sempre hi ha hagut masover. L'any 1875 ho era Magí Trulls Closa. L'any 1915 ho era Valentí Cases Roca de Calders i a l'any 1960, Sebastià Vilavendrell Morral, pagès d'Artés.","coordenades":"41.8054000,2.0043300","utm_x":"417290","utm_y":"4628649","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38378-foto-08010-29-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38378-foto-08010-29-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La teulada ha estat reformada completament.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38379","titol":"Barraca 30","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-30","bibliografia":"SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya en pedra seca, de planta quadrada (1'25 x 1'25 metres), amb una alçada d'1'35 metres. Està integrada al marge d'una feixa, també en pedra seca. La coberta és una gran llosa. Orientada a migdia. El seu aspecte difereix de la resta de barraques, amb una fisonomia més semblant a una construcció megalítica. Als costats de l'entrada hi ha dos murs paral·lels en un angle de 90 º respecte a la paret de feixa.","codi_element":"08010-30","ubicacio":"Pla de Can Vila","historia":"La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.","coordenades":"41.7837200,1.9344500","utm_x":"411455","utm_y":"4626312","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38379-foto-08010-30-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38379-foto-08010-30-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38379-foto-08010-30-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38380","titol":"El Castellot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-castellot","bibliografia":" BRASÓ, M.; PLADEVALL, A. i CATALÀ, P. (1976). 'El castell d'Artés', dins Els Castells catalans, vol. VI. Barcelona, pp. 483-489. GOLOBARDES, J i PUIGBÓ, J. (1933). Notes històriques d'Artés. Manresa. JUNYENT, J.; MAZCUÑAN, A. i BENET, A. (1984) 'El castell d'Artés', dins Catalunya Romànica, vol. XI El Bages. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, pp. 102-105. PLADEVALL, A. I SITGES, X. (1979) 'El palau bisbal d'Artés', dins Ausa, núm. 89-90. Vic.<\/p> ","centuria":"XIII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" L'actual masia del Castellot fou en origen un antic castell que s'amplià considerablement durant el segle XIII. L'estructura inicial militar queda amagada per les construccions posteriors, que li han donat al conjunt un aspecte de masia força irregular. A la banda de llevant, presenta una doble façana amb el carener perpendicular i coberta a doble vessant, parcialment arrebossada i construïda sobre un primer pis de corts que correspon als murs antics de la fortalesa. A ponent presenta el mateix caràcter irregular amb un seguit d'obertures modernes. Es conserva part d'una sala a la planta baixa amb uns murs d'1'25 m. Les naus són cobertes amb voltes de canó i lleugerament apuntades. L'aparell més antic presenta unes mides mitjanes, ben tallat en filades horitzontals unides amb morter de sorra i calç. L'aparell posterior, ja gòtic, presenta el mateix model.<\/p> ","codi_element":"08010-31","ubicacio":"Plaça Vella o Major","historia":" Els bisbes de Vic foren els senyors de la vall de Merlès des que l'any 889 el rei Odó els hi confirmà aquest territori, possiblement per cessió de Guifré el Pilós. Dalt del pujol construïren el castell, potser en el segle XI, que fou ampliat en el segle XIII, al esdevenir Artés cap de la baronia del mateix nom. La residència fortificada i militar fou lliurada a una família pagesa, en el segle XVI, car en el fogatge de l'any 1553 són ja referenciats ja 'Gabriel Castell' i 'Jaume Castell'. Des d'aleshores fou masia.<\/p> ","coordenades":"41.7993800,1.9503700","utm_x":"412799","utm_y":"4628034","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38380-foto-08010-31-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38380-foto-08010-31-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38380-foto-08010-31-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2020-06-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Consta com a jaciment arqueològic i com a BCIN en la categoria de Monument històric. Per aquest motiu s'han obert dues fitxes diferents: la número 4 i la número 31. A la bibliografia popt sortir referenciat com a Castell medieval d'Artés.","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["7"]},{"id":"38381","titol":"Restes de l'antiga església de Santa Maria d'Artés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/restes-de-lantiga-esglesia-de-santa-maria-dartes","bibliografia":"BARRAL ALTET, Xavier. (1984) 'Santa Maria d'Artés', dins Catalunya Romànica, vol. XI El Bages. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, pp. 99-101. FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. GOLOBARDES, J. I PUIGBÓ, J. (1933). Notes històriques d'Artés. Manresa. JULIÀ, J.R. i LIEMAN, R. (1984). 'El temple paleocristià d'Artés', dins Dovella, núm. 14, desembre, Manresa, pp. 7-12. JUNYENT, J.; MAZCUÑAN, A. i BENET, A. (1984) 'El castell d'Artés', dins Catalunya Romànica, vol. XI El Bages. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, pp. 102-105. SERRA COMA, Rosa (1985). Restes de l'església de Sta. Maria d'Artés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.","centuria":"XII-XVII","notes_conservacio":"L'absis resta dins l'edifici del museu i el campanar presenta unes estructures de formigó a la part alta que no s'adeqüen a l'estil.","descripcio":"De l'antiga església parroquial de Santa Maria d'Artés, només se'n conserva un absis romànic, el campanar (s. XVII) i un pany de paret d'una nau. L'absis és de planta poligonal, de cinc cares, relacionada amb formes tardoromàniques o gòtiques. La seva paret externa fou utilitzada de paret mitgera amb la casa que actualment és la seu del museu municipal. A la cara central hi ha una finestra oberta amb una doble entalladura asimètrica, a la part externa l'esqueixada s'ha fet amb dos entalls paral·lels, però a la part interna l'esqueix és més ample a l'exterior que no pas a l'interior. Pel que fa a la cara interna, és coronada amb un arc de mig punt fet amb dues sèries de dovelles. Està decorat amb un fris que deuria recórrer tot el seu perímetre i que reproduïa formes vegetals de tiges que es cargolen. El conjunt és coronat per un fris d'arquacions cegues amb temes escultòrics senzills. El campanar fou afegit l'any 1684 i és de planta quadrada, diferenciada en dos pisos; el superior presenta dues obertures per cara formades per dos arcs de mig punt sostinguts per un massís pilar. Està rematat per una balustrada. Al sector de migdia hi ha un òcul inscrit en una forma arquitectònica classicista. Es conserva íntegrament i és la part més visible de l'antic conjunt. Al sector de llevant està adossat a un habitatge i per la banda de tramuntana és flanquejat per les restes de la muralla.","codi_element":"08010-32","ubicacio":"Plaça Vella - casc antic","historia":"L'església de Santa Maria d'Artés era l'església del Castell i la parroquial. Els comtes de Barcelona van cedir el domini d'aquest lloc a la seu episcopal de Vic. L'església ja s'esmenta l'any 972, i era coneguda amb el nom de Santa Maria del Puig d'Artés en el segle XIII. El primer temple fou substituït per un nou edifici en el segle XII, del qual es conserva l'absis. Fou modificada entre els segles XV i XVI. Era d'una nau, de 20 metres de llargada per 6 d'amplada i 9 d'alçada. A principis del segle XVIII, s'hi van afegir dues naus laterals de 15 metres de llargada per 5 d'amplada; i a la nau lateral dreta s'hi construí el Santíssim. A la nau lateral esquerra hi havia l'entrada, que era un laberint perquè la rectoria, adossada a l'església, arribava fins el mig de la plaça. Per arribar a l'església calia passar per un corredor. La portalada d'entrada fou edificada l'any 1783 i va servir fins l'any 1912. Poc després de consagrada la nova església, es va destruí, conservant-se només les restes aquí descrites. El procés de destrucció és tèrbol. Durant l'avalot dels Burots (1917), hom atribuí a Mossèn Anton Berenguer, capellà i germà dels directors de la fàbrica Berenguer, la iniciativa de desmuntar l'antiga església. L'any 1984 el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya inicià una campanya d'excavacions a la Plaça Vella i a l'església que permeteren localitzar l'absis paleocristià i la necròpolis de la mateixa època. El campanar és fruit de les modificacions del segle XVII, de l'any 1684.","coordenades":"41.7996600,1.9508300","utm_x":"412838","utm_y":"4628065","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38381-foto-08010-32-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38381-foto-08010-32-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38381-foto-08010-32-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"92|94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38382","titol":"Capella del Cementiri o del fossar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-del-cementiri-o-del-fossar","bibliografia":"FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita capella ubicada a la part central del cementiri. És de planta octogonal amb capelles adossades a quatre costats, en forma de creu grega. Les capelles són amb cobertes a dues aigües. Entre capella i capella hi un cos també de dues aigües amb una petita obertura a cadascun dels dos murs que té. La construcció és en maó i arrebossada. Tanca l'edifici un tambor acabat en cúpula, amb obertures laterals en forma d'ull de bou. Per sobre de la porta d'accés, a l'interior de la capella, hi ha una placa de marbre commemorant les 16 persones que foren afusellades durant la revolta de l'any 1936.","codi_element":"08010-33","ubicacio":"Cementiri municipal","historia":"El consistori format després de la guerra civil va acordar, el maig de 1939, aixecar un panteó per recordar els dotze artesencs 'vilmente asesinados la noche del ocho de septiembre de 1936 por la horda roja'. L'obra s'encarregà a l'arquitecte Manuel Solà-Morales (Olot, 1910) i el 4 de setembre ja s'hi traslladaren les despulles. Manuel Solà-Morales fou arquitecte municipal d'Artés. Una altra obra seva és la Residència d'Oficials de Barcelona.","coordenades":"41.7958000,1.9427000","utm_x":"412157","utm_y":"4627645","any":"1939","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38382-foto-08010-33-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38382-foto-08010-33-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38382-foto-08010-33-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Racionalisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Manuel Solà-MoralesManuel Solà-Morales","observacions":"","codi_estil":"120|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38383","titol":"Panteó de la Família Berenguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/panteo-de-la-familia-berenguer","bibliografia":"FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es troba ubicat a la placeta del cementiri, i és el primer que es veu un cop s'entra al recinte. És un monument funerari compost per un sarcòfag construït amb pedra sorrenca local amb decoracions florals a la tapa i a la part frontal, envoltat amb dues argolles de ferro forjat, i una construcció amb volta apuntada i una gran obertura frontal i dues finestres a la part posterior. Les obertures del darrera tenen reixats forjats acabats en forma romboïdal, protegint els vitralls de tons vermellosos i motius vegetals. Destaca la reixa de ferro forjat amb decoracions florals i zoomorfes (cargols). Al cim hi ha una creu, també de ferro forjat, envoltada d'una liana, les arrels de la qual davallen per la cúpula del panteó. Les flors dels forjats que decoren tot el panteó representen cards, símbol de l'eternitat.","codi_element":"08010-34","ubicacio":"Cementiri municipal","historia":"El sarcòfag recull les despulles de Josep Berenguer Vilarasau, mort el 10 de setembre de 1895. El sarcòfag de pedra data de l'època de la seva mort, però l'estructura que l'acull és una mica posterior, de principis de segle XX; moment en què es traslladà el cementiri als afores de la població (1906). Josep Berenguer Vilarasau (1815-1895), fou descendent d'una família de paraires i fou el fundador de la fàbrica de cal Berenguer d'Artés. En el seu testament deia que si moria a Artés, volia que la fàbrica parés fins al migdia i tots els treballadors que anessin a l'enterrament rebessin una pesseta i els altres assistents mitja pesseta.","coordenades":"41.7956000,1.9426400","utm_x":"412152","utm_y":"4627623","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38383-foto-08010-34-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38383-foto-08010-34-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38383-foto-08010-34-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modernisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"105|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38384","titol":"Panteó de Josep Gili i Riera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/panteo-de-josep-gili-i-riera","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Panteó ubicat a la placeta dels panteons, entrant a mà esquerra. És una fossa funerària coberta per una llosa de pedra, damunt la qual s'alça un monument fet de pedra arenisca, acabat en pinacle amb una creu al cim. A la part posterior hi ha una corona mortuòria també d'arenisca. A l'esquerra del pinacle s'hi recolza una escultura de pedra calcària que representa un àngel adult, amb barba i vestit amb túnica, que representa la vellesa i la mort. La proporció de la figura és superior a la natural. Presenta una mutilació a la mà fruit d'una intervenció que consistí en treure-li la dalla de ferro que subjectava, ja que la malmetia. Tot el terra està enrajolat amb lloses de 25 X 25 cm. fetes de marbre. El panteó està envoltat per 6 pilars units per una cadena de medallons amb decoració floral a mena de trèvol de quatre fulles.","codi_element":"08010-35","ubicacio":"Cementiri municipal","historia":"El panteó pertany a la família Gili, propietaris de diversos terrenys d'Artés i del mas Pla.","coordenades":"41.7955800,1.9424900","utm_x":"412139","utm_y":"4627621","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38384-foto-08010-35-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38384-foto-08010-35-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38384-foto-08010-35-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38385","titol":"Finestral de Can Jan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/finestral-de-can-jan","bibliografia":"","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Es troba erosionada.","descripcio":"Finestral adintellat emmarcat per columnes exemptes estriades de pedra. La llinda està gravada, a la part central, amb la data de l'any 1582. En el costat esquerre hi ha gravat una 'M' i a la part dreta '-IVAN'. L'ampit de la finestra també és de pedra i té el suport de dues mènsules. A la base esquerra hi ha un cap i a la dreta una figura desdibuixada. La pedra és arenisca.","codi_element":"08010-36","ubicacio":"Carrer del mig, núm. 16","historia":"La casa de la finestra, can Jan, seria una de les primeres en edificar-se en el carrer del mig, ja que la seva construcció es deu majoritàriament al segle XVII. Era el carrer més noble del poble.","coordenades":"41.7986800,1.9518200","utm_x":"412919","utm_y":"4627955","any":"1582","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38385-foto-08010-36-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38385-foto-08010-36-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38385-foto-08010-36-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Renaixement|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"95|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38386","titol":"Portal de Sant Marc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/portal-de-sant-marc","bibliografia":"FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 84. JUNYENT, J.; MAZCUÑAN, A. i BENET, A. (1984) 'El castell d'Artés', dins Catalunya Romànica, vol. XI El Bages. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana.","centuria":"XIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Restes de l'antic portal fortificat. Situat a la part antiga del poble, a prop de l'església de Sta. Maria, del castell i de les antigues muralles. És l'únic portal que es conserva. Només es conserven 14 dovelles que formen un arc de mig punt; les darreres formen l'únic suport i l'encastament en el mur de les cases veïnes. S'han perdut els pilars que sostenien l'arc i l'acabament.","codi_element":"08010-37","ubicacio":"Carrer del Portal","historia":"La vila d'Artés era una vila fortificada a la qual s'hi podia accedir a través de diversos portals, dels quals només se'n conserva un. Probablement es tracti d'una construcció del segle XIII vinculada al moment d'expansió. Fou en aquest segle quan el bisbe de Vic recuperà la castlania i creà la baronia juntament amb els castells de Sallent i Castellnou de Bages.","coordenades":"41.7990600,1.9514800","utm_x":"412891","utm_y":"4627998","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38386-foto-08010-37-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38386-foto-08010-37-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A les normes subsidiàries hi figura amb el núm. 5 'Portes d'accés al recinte emmurallat'. La única porta d'accés que es conserva és 'El portal'. Hi havia una altra entrada, que era el Portal de Salavés, però fou enderrocat durant la Guerra Civil (Ferrer i Benet: 1990, pàg. 84).","codi_estil":"85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38387","titol":"Finestral de Ribatallada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/finestral-de-ribatallada","bibliografia":"FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 158. SERRA COMA, Rosa (1990). Finestral gòtic de Ribatallada. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.","centuria":"XV","notes_conservacio":"Pedres molt desgastades i ulls del finestral tapats.","descripcio":"Finestral gòtic de doble arc trilobulat treballat en pedra calcària i ben escairada. Està ubicat a la façana de llevant, a l'alçada del primer pis, damunt el portal principal. Els dos arcs estan separats per una columneta (l'actual no és l'original) que reposa sobre una base de pedra. El capitell està decorat amb rosetes a la part superior i amb motius vegetals a la part inferior. Els ulls de la finestra s'han tapiat amb pedres.","codi_element":"08010-38","ubicacio":"Mas Ribatallada","historia":"El mas es cita ja en un document de l'any 1199 amb el nom de Ribataiada. Des de mitjans del segle XVI quan el mas fou adquirit per un sastre, la casa ha anat passant per diferents mans: adroguers, paraires, ...","coordenades":"41.8054100,2.0044700","utm_x":"417301","utm_y":"4628650","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38387-foto-08010-38-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38387-foto-08010-38-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38387-foto-08010-38-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Està en la paret est del mas, a l'alçada del segon pis.","codi_estil":"93|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38388","titol":"Arxiu municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-municipal-3","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Arxiu que està format per la documentació generada pel propi Ajuntament. El quadre de classificació és el propi d'un ajuntament, seguint la divisió de Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Les 14 seccions en què s'ordena són: 1.- Administració general 2.-Hisenda 3.-Proveïments 4.- Beneficència i assistència social 5.-Sanitat 6.-Obres i urbanisme 7.-Seguretat pública 8.-Serveis militars 9.- població 10.-Eleccions 11.-Ensenyament 12.- Cultura 13.-Serveis agropecuaris i medi ambient 14.- Col·leccions factícies.","codi_element":"08010-39","ubicacio":"Carrer Barquera, 41","historia":"","coordenades":"41.7981400,1.9551400","utm_x":"413194","utm_y":"4627892","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38388-foto-08010-39-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38388-foto-08010-39-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Actualment, s'està condicionant un espai a la planta baixa de l'Ajuntament per habilitar l'antic espai de l'arxiu en oficines.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38389","titol":"Arxiu parroquial","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/arxiu-parroquial-1","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Tot l'arxiu va ser cremat durant la Guerra Civil. La documentació conservada és posterior a l'any 1939. El contingut més important fa referència als llibres sacramentals (baptisme, òbits, casaments) i alguns llibres copiats del registre civil amb naixements anteriors. També hi ha documentació del Patronat de la Caritat, que actualment és una residència d'avis i de l'Escola parroquial. Actualment, ambdues funcions han estat assumides per l'administració pública. El funcionament ordinari de la parròquia també genera un bon volum de documentació; així com els terrenys del polígon industrial i el sector de Can Vila, propietat del bisbat. A tot això, cal afegir-hi el Full parroquial i la Biblioteca del bisbe Comas, natural de Manresa però familiar de Can Vila. També hi ha fotografies de diverses èpoques de l'església.<\/p> ","codi_element":"08010-40","ubicacio":"Plaça de l'Església, 9","historia":"","coordenades":"41.7982700,1.9531400","utm_x":"413028","utm_y":"4627908","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38389-foto-08010-40-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38389-foto-08010-40-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-20 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Està tot per classificar.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38390","titol":"Gegants","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gegants","bibliografia":"FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 325.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Hi ha dues parelles de gegants: en Víctor i la Maria i en Jordi i la Montserrat. En Víctor i la Maria tenen el mateix nom que els patrons del municipi, Sant Víctor i Santa Maria; són d'estil clàssic, molt alts i força pesants. En Víctor fa 4,15 m i la Maria 4,05. En Jordi i la Montserrat són més lleugers i més baixos: 3,45 m en Jordi i 3,40 la Montserrat. Estan fets de fusta i fibra de vidre. El seu nom correspon als patrons de Catalunya: Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat. Normalment es guarden dins el remolc i són els que acostumen a sortir a ballar.","codi_element":"08010-41","ubicacio":"Can Sitges (Carrer Les Parres, s\/n)","historia":"La primera parella, en Víctor i la Maria, es van inaugurar l'any 1986. Els seus autors són l'escultor Toni Mujal i la modista Milagros Ramos. Es van pagar amb la venda de números d'una mona d'artesania donada pel Sr. Blaya i amb una campanya porta a porta. Amb els números s'aconseguiren 135.700 de les antigues pessetes i amb la campanya 310.000 ptes. En Jordi i la Montserrat es van comprar a l'any següent (1987) i els va pagar completament l'Ajuntament.","coordenades":"41.7962500,1.9546900","utm_x":"413154","utm_y":"4627683","any":"1986","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38390-foto-08010-41-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38390-foto-08010-41-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Toni Mujal i Milagros Ramos","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38391","titol":"Fons de l'arxiu del bisbat de Vic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-de-larxiu-del-bisbat-de-vic","bibliografia":" http:\/\/www.abev.net<\/p> ","centuria":"XIV-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":" El fons de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic es compon de: 1 Fons Episcopals (Arxiu Episcopal de Vic; Mensa Episcopal) 2. Fons parroquials (172 arxius parroquials) 3. Fons de capelles, monestirs, convents i santuaris (30 arxius) 4. Fons del Capítol de Vic 5. Fons de Comunitats de Beneficiats 5.1. Arxiu del Capbreu de la Catedral de Vic 5.2. Arxiu de la Comunitat de Beneficiats de la Pietat 6. Fons patrimonials (49 arxius) 7. Fons personals (25 arxius) 8. Fons Institucionals (14 arxius) 9. Fons Notarials 9.1. Arxiu de la Cúria Fumada 9.2. Arxiu Notarial de Vic 10. Fons d'administració civil ( Arxiu de la Vegueria de Vic). 11. Fons judicials. El fons dedicat a la parròquia de Santa Maria d'Artés és el 2.7. És un fons molt escadusser, es conserva poca documentació i, potser, no és la més representativa del funcionament d'una parròquia. Hi ha documents des de 1345 fins l'any 1700; classificats en Visites pastorals, manuals notarials, capítols matrimonials, Pergamins (1345-1379) i Capítols matrimonials de Joan Vilarmau i Elisabet Sararols]. Es tracta de sis unitats documentals en paper i pergamí; en format de volums i lligalls; foli i quart. També hi ha una sèrie de la Mensa Episcopal amb referències als termes i castells d'Artés, Sallent, Castellnou de Bages, i vila de Santpedor.<\/p> ","codi_element":"08010-42","ubicacio":"Carrer Santa Maria, 1 (08500 Vic)","historia":" L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un conjunt documental i bibliogràfic singular pel seu volum i el seu abast cronològic. Conté la documentació generada al llarg de dotze segles per les institucions eclesiàstiques del bisbat de Vic, i d'altres fons no eclesiàstics de gran significació que ha anat aplegant al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Conté també la Biblioteca Episcopal, que destaca pel volum dels seus fons i per la seva antiguitat, amb prop de 200 incunables i més de 300 manuscrits des del segle VIII.<\/p> ","coordenades":"41.7981100,1.9551400","utm_x":"413194","utm_y":"4627889","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-24 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Horari: Dilluns a divendres, de 16 a 20 h. Dissabtes, de 10 a 13 i de 16 a 20 h","codi_estil":"94","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38392","titol":"Fons del Museu d'Història d'Artés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-del-museu-dhistoria-dartes","bibliografia":"Anònim (1997).'Característiques dels nostres museus'; dins Dovella, número 56. Manresa, pàg. 33 FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 262.","centuria":"I dC-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"El contingut de la col·lecció és eminentment d'interès local. Conserva materials arqueològics dels jaciments de Matacans i de la Plaça Vella, però de poc interès museològic. La peça més destacada és una sivella visigòtica del segle VII, trobada en superfície a Salabernada. Aquest material s'exposa en el segon pis de l'edifici, on es poden observar la reconstrucció d'un parell de tombes d'època romana. A la planta baixa, s'hi exposen elements agrícoles i maquinària diversa (màquina embotelladora del Sindicat, filtre de vi d'aram, una bomba i una mànega antiincendis, eines del camp, eines de fuster, etc. ). Destaca un teler de garrot procedent de Can Berenguer i que encara funciona. N'hi ha un d'igual en el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Terrassa. A Cal Sitges, es conserva un generador de la mateixa fàbrica de Cal Berenguer. El primer pis està dedicat a la vida i història local a través dels seus personatges més il·lustres, com l'equipament mèdic del doctor Claudi, un baròmetre del Pare Faura o una ampliadora fotogràfica, donació d'Amadeu Quintana. També hi ha una col·lecció de rellotges i un projector de cinema. El museu també custodia el fons de l'arxiu històric i un fons bibliogràfic. Hi ha documentació i objectes de la família Claudi-Sala (cartes, llibres, pots de farmàcia,...), l'arxiu de les fàbriques de Cal Berenguer, Cal Sitges i Cal Herms; un arxiu fotogràfic amb uns 2000 negatius de vidre, diapositives, negatius de 35 mm, que s'està catalogant i digitalitzant. Els negatius de vidre provenen majoritàriament de la col·lecció Amadeu Quintana i de l'Arxiu Garcia. La temàtica són les festes, paisatges, arquitectura, treballs i oficis i geografia comarcal. També hi ha el fons de dibuixos de Datzira i un important fons bibliogràfic. Finalment, cal destacar la col·lecció geològica amb fòssils i minerals de la comarca. La part posterior de l'absis romànic es pot contemplar des de les sales d'exposició del museu, ja que hi queden incorporades.","codi_element":"08010-43","ubicacio":"Plaça Vella, s\/n","historia":"Als voltants de l'any 1966 un grup de veïns d'Artés, amb Mossèn Miquel Rodríguez al capdavant, van començar a recuperar objectes històrics destinats al museu. Li van posar el nom de Pare Faura en homenatge a Frederic Faura i Prat, jesuïta i inventor del baròmetre aneroide ciclonoscòpic. L'Ajuntament cedí un espai per ubicar-hi els primers elements recuperats. L'any 1980, el nou consistori democràtic, Lluís Reig i Dolors Badia, traslladaren la col·lecció a Can Cruselles. L'any 1982 es van inaugurar les noves dependències al primer pis de l'edifici de Can Cruselles. En aquestes dependències es van realitzar diverses exposicions: paper moneda, dibuixos de Ramon Datzira, recuperació de l'arxiu fotogràfic d'Amadeu Quintana, etc. Des de 1990, es troba en l'edifici de l'antic Ajuntament.","coordenades":"41.7995700,1.9509200","utm_x":"412845","utm_y":"4628055","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38392-foto-08010-43-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38392-foto-08010-43-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38392-foto-08010-43-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'actual responsable és l'Óscar Trullàs.El museu es pot visitar el primer diumenge de cada mes de 10'30 a 13'30 hores.","codi_estil":"83|85|94|98|80","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38393","titol":"Barraca de la tapiada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-tapiada","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya construïda en pedra seca enmig d'una rotonda. És de planta quadrada de 2,35 x 2,35 metres i murs de 50 cm d'amplada. Orientada al sud-oest. Coberta amb volada o cornisa, de tipus piramidal, que arrenca des de la base de la paret. Llosa plana final i coberta d'argila i plena de vegetació, coronada per una pedra en forma de prisma col·locada verticalment, anomenada caramull. Entrada sense porta amb una gran pedra a la llinda, que porta gravada l'any de construcció 2005. Obertura a la façana posterior amb calaix a sota.","codi_element":"08010-44","ubicacio":"Rotonda de la B-430","historia":"Construcció ex nuovo d'una barraca com element ornamental i commemoratiu d'un element característic del municipi, aprofitant la construcció de la rotonda i de la ronda oest.","coordenades":"41.7999200,1.9449900","utm_x":"412353","utm_y":"4628100","any":"2005","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38393-foto-08010-44-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38393-foto-08010-44-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Valentí Escalé","observacions":"Entorn amb ceps plantats i dues oliveres.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38394","titol":"El Pujol Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pujol-nou","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular ubicada al costat de la carretera B-430 i a pocs metres del Pujol Vell. Consta de planta baixa, pis i golfes; coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. No destaca cap obertura per la seva arquitectura, ja que semblen fruit de remodelacions modernes. El que sí que destaca és una construcció a llevant de planta semicircular i la coberta a una vessant i d'una única planta. Es tractava dels antics corrals i magatzems agrícoles. Tot el recinte està envoltat d'un mur amb un barri d'entrada amb la porta de ferro, de dos batents. Dos pilars de maons emmarquen l'entrada.","codi_element":"08010-45","ubicacio":"Plans del Pujol","historia":"","coordenades":"41.8023100,1.9370700","utm_x":"411698","utm_y":"4628373","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38394-foto-08010-45-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38394-foto-08010-45-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38395","titol":"Grifoller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/grifoller","bibliografia":"FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Es troba força enderrocada, tot i que es troba en procés de restauració.","descripcio":"Masia força enderrocada, però de la que s'observa una planta rectangular. Conserva una arcada de pedra de la planta baixa. De les quatre façanes conserva la façana de ponent, en la seva quasi totalitat, i la septentrional; també s'observen dues parets alineades nord-sud, una de les quals es podria tractar de la façana de llevant. La façana de migdia, donat el desnivell del terreny, s'observa des del nord, per la seva part interna. A l'interior hi ha força vegetació.","codi_element":"08010-46","ubicacio":"Serra de les Guixeres","historia":"En el capbreu de 1693, Francesc Grifoller, pagès, declarava posseir 4 q. en les que volia fer una casa. Havia estat comprada a Valentí Traver, sabater, l'any 1646. L'any 1774 hi vivia Francesca Grifoller, vídua, i l'any 1872 la declarava Joan Grifoller Martorell.","coordenades":"41.7995900,1.9759400","utm_x":"414924","utm_y":"4628032","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38395-foto-08010-46-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38395-foto-08010-46-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38395-foto-08010-46-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"L'actual propietari està realitzant obres de remodelació i adequació de l'entorn, fent marges i accessos amb la tècnica de la pedra seca.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38396","titol":"Ofici de barracaire","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ofici-de-barracaire","bibliografia":"SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Hi ha poca gent que en sàpiga.","descripcio":"La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall o amb terra. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. S'aixequen dues parets: una interior i una exterior que es van entrellaçant, al mig s'omple amb pedra petita o terra. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya o parets de feixes. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots, però que a Artés la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a les construccions de pedra seca, com a activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.","codi_element":"08010-47","ubicacio":"Artés","historia":"Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge.","coordenades":"41.7981100,1.9551400","utm_x":"413194","utm_y":"4627889","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38396-foto-08010-47-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38396-foto-08010-47-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El senyor Valentí Escalé és un dels pocs coneixedors d'aquest ofici a Artés, que practica paral·lelament a l'ofici d'ajustador.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38397","titol":"Festa Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-major-0","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"En principi, els patrons del municipi són Sant Víctor i Santa Maria, però la Festa Major es fa el primer cap de setmana de setembre. Es tracta d'una data coordinada amb els municipis del voltant. Dura quatre dies: dissabte, diumenge, dilluns i dimarts. Es fa el tradicional Ofici cantat pel Cor Artesenc. També es fan espectacles per la canalla: jocs, cercaviles, gegants i cap-grossos, xocolatada o titelles. Els concerts són el plat fort de la festa. Tots són gratuïts i de gustos diversos: sardanes, rock, folk, etc. En el pavelló es fa el Ball de confetti: a la tarda per la canalla i al vespre pels adults. No pot faltar el torneig de futbol i la baixada d'andròmines. L'Ateneu popular organitza un programa de Festa Major alternativa.","codi_element":"08010-48","ubicacio":"Artés","historia":"Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.","coordenades":"41.7981500,1.9534900","utm_x":"413057","utm_y":"4627895","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38398","titol":"Les Torres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-torres","bibliografia":" FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pp. 71-79. IGLESIAS, J. (1979). El fogatge de 1553, vol 1. Barcelona, pàg. 485. JUNYENT, J.; MAZCUÑAN, A. i BENET, A. (1984) 'El castell d'Artés', dins Catalunya Romànica, vol. XI El Bages. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, pp. 105-108.<\/p> ","centuria":"XI-XIX","notes_conservacio":"Restaurat fa uns anys","descripcio":" Masia de grans dimensions, de planta rectangular i coberta de teules àrabs a dues aigües i carener perpendicular a la façana de migdia. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Conserva vestigis medievals sobre els quals s'ha anat ampliant i modificant la seva estructura al llarg dels segles. La construcció romànica està formada per una nau de planta rectangular (20,80 x 3,80 m) amb volta de canó de mig punt, sense cap arcada de reforç. Les parets d'aquesta nau tenen un gruix de 140 cm. L'alçada originària de la nau era de 4,9 m. Actualment està dividida en dos nivells amb un sostre modern, i el sòl es va rebaixar un metre, en un moment no determinat. Presenta diverses obertures per sobre de l'inici de l'arrencada de la volta, i una espitllera oberta al mur frontal. Tenia un total de deu finestres, cinc en el mur nord, quatre en el mur de migdia i una en el de ponent. A la banda nord-oriental hi ha una torre annexa semicircular. En el costat oposat i a una distància de 3,30 m de la façana terminal de la nau hi havia una altra torre, circular i de grans dimensions atesos els vestigis conservats. L'entrada a aquesta torre es produiria en un nivell superior del sòl. Les reformes més visibles daten del segle XVIII i del segle XIX, amb l'increment del conreu de la vinya. La masia amplia les seves dependències a llevant i migdia en tres nivells de pisos diferenciats a l'exterior pels diferents models d'obertures emprats. Destaquen diverses llindes de pedra treballada, d'estil clàssic amb guardapols, alguna amb ornamentacions: una torre o mas fortificat o una creu. El portal és de punt rodó dovellat.<\/p> ","codi_element":"08010-49","ubicacio":"A ponent del terme municipal","historia":" El Mas Les Torres fou una construcció fortificada del terme d'Artés amb la doble finalitat de defensa-control i explotació agropecuària. La documentació més antiga que ens en parla és de l'any 1287, quan el bisbe Ramon d'Anglesola comprà un camp dit de 'Les Torres' del castell d'Artés. Sabem que l'any 1309, Berenguer de Guàrdia comprà a Bernat de Fals, hereu de Guillem Pujalt, al terme d'Artés, un lloc anomenat Les Torres d'Artés, amb la seva fortalesa, cases, edificis, conreus, rèdits, jurisdiccions i pertinences per 11.000 sous. En el fogatge de 1553 ja s'esmenta. En el capbreu de 1693, el declaren Miquel i Margarida Torres. L'any 1774, el propietari era Miquel Torres. L'any 1872, ho era Miquel Mas i Torres. Maria Mas Planells, filla de Miquel Mas, es va casar amb Joan Roca i Riera. L'any 1954 era propietat de Josep Roca i Dalmau i des de l'any 1960, de Josep Roca i Roquer.<\/p> ","coordenades":"41.7921000,1.9279000","utm_x":"410922","utm_y":"4627249","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38398-foto-08010-49-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38398-foto-08010-49-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38398-foto-08010-49-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2020-06-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Situada en un lloc estratègic: per la façana septentrional hi ha un important desnivell orogràfic. Per la façana de migjorn, el recinte està tancat per un mur. El Sr. Roca, propietari del Mas Les Torres, ens explicava que tenia documentació de diversa morfologia referent a la casa, fins i tot alguns documents del segle XIII; però no l'hem pogut veure. Tot i així ens sembla interessant obrir-ne una fitxa per tenir-ne constància.","codi_estil":"94|98|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["7"]},{"id":"38399","titol":"La Ponsa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-ponsa","bibliografia":"FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. OLIVERAS i RUBIRALTA, Mª Alba i Joan (1991). La Ponsa. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. SERRA COMA, Rosa (1990). La Ponsa. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"Elements afegits i cos annex abandonat.","descripcio":"Masia de planta rectangular amb coberta de teules àrabs a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa i dos pisos. Antigament, la planta baixa estava destinada al bestiar, el primer pis a l'habitatge i el tercer a les golfes. Portal principal de punt rodó adovellat. Les finestres conserven l'ampit, els muntants i la llinda de carreus ben treballats. A la façana de ponent hi ha una galeria de tres arcs fets de maó i sostinguts per pilars i una finestra amb balconada amb la llinda gravada amb la data 1834. Al vessant est, perpendicularment, hi ha un cos adossat de planta rectangular. El conjunt està tancat per un barri. Fora el recinte tancat, a ponent, hi ha una construcció feta de pedra amb volta de canó rebaixada i sostinguda per arcs, en part esfondrada. S'hi accedeix per unes escales fetes de pedra.","codi_element":"08010-50","ubicacio":"Camí de La Vall","historia":"Joan Ponsa, pagès d'Artés, consta en el capbreu de 1693 i en el cadastre de 1774, el mas Ponsa, propietat de Francesc Ponsa. L'any 1872 era de Benito Ponsa. L'any 1834 es demanava una rebaixa a la contribució per estar la finca afectada de mildiu i fil·loxera. L'any 1954 el mas tenia 35,2 Ha. i és declarat per Josep Reixac Estebanell de Calders.","coordenades":"41.8013800,1.9936300","utm_x":"416396","utm_y":"4628213","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38399-foto-08010-50-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38399-foto-08010-50-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38399-foto-08010-50-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38400","titol":"La Vall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-vall-0","bibliografia":"","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües amb ràfec i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. Amb un cos annex d'obra vista a l'esquerra. La porta principal és de llinda recta de pedra, igual que els muntants i el llindar. Les obertures de la planta pis són irregulars i a les golfes hi ha una obertura en forma d'ull de bou el·líptic, sense tancament. Els escaires de la façana posterior estan fets de pedra treballada, i les finestres d'aquesta façana també tenen els muntants, ampits i llindes de pedra escairada.","codi_element":"08010-51","ubicacio":"La Vall - Riera de Malrubí","historia":"Hi ha una referència de reforma de l'any 1805.","coordenades":"41.7977200,1.9800500","utm_x":"415263","utm_y":"4627820","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38400-foto-08010-51-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38400-foto-08010-51-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38401","titol":"La Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-sala","bibliografia":"FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Els actuals propietaris estan fent obres de millora i restauració.","descripcio":"Masia de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i carener paral·lel a les façanes llargues; consta de planta baixa i dos pisos. A la façana nord té una construcció annexa amb planta baixa i pis, amb la coberta de teules, més baixa que la de l'edifici principal, amb el carener en el mateix sentit. A la planta baixa hi ha una gran entrada amb arc; i en el pis hi ha una galeria orientada a migdia. A l'esquerra d'aquest annex n'hi ha un altre en angle recte fet de toves i pilars de pedra intercalats. Actualment, l'entrada de la casa està al nord, però disposa de sengles entrades pel nord-oest i sud-est, aquesta darrera delimitada per una closa amb barri d'entrada. La façana orientada a migdia té les obertures més nobles i treballades, tot i que s'observa la successiva superposició d'elements.","codi_element":"08010-52","ubicacio":"Vessant oest del Serrat de la Sala","historia":"Antigament, portava el nom de Mas Salarotllana. L'any 1693 el propietari és Joan Salarotllana, pagès que posseïa aquest mas i el mas Roca, però al primer se li posà l'afegit 'de la Costa'. El propietari a l'any 1774 era Francesc Salarotllana, i a l'any 1872, Jaume Salarotllana. El topònim de Salarotllana desapareix a principis de segle XX. L'any 1915 ja apareix com La Sala. Hi vivia Pere Bitriu Cantacorps de Reyné (Lleida) i Isabel Casanova Monrós d'Artés.","coordenades":"41.7947800,1.9624300","utm_x":"413795","utm_y":"4627512","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38401-foto-08010-52-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38401-foto-08010-52-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38401-foto-08010-52-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38402","titol":"Mas de les Valls","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-de-les-valls","bibliografia":"FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 155. OLIVERAS i RUBIRALTA, Mª Alba i Joan (1991). Masia 'El Mas de les Valls'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. SERRA COMA, Rosa (1990). El Mas o el Mas de les Valls. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular amb la coberta de teula àrab a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa, pis i golfes. A la façana principal hi ha un portal rodó adovellat, al seu damunt un balcó amb barana de ferro, fruit d'una reforma posterior, trenca l'aspecte de fortificació del mas. A la part superior presenta obres de restauració, aixecant una part del parament amb maó, destacant-se del parament de carreus irregulars de la resta de la façana. A la dreta del portal i a mitja alçada, per sota de la finestra de la planta pis, s'hi observa una espitllera. A la façana de migdia, també sobresurt un balcó, i s'obren diverses finestres amb llinda motllurada, ampits i muntants de pedra treballada. A la banda de ponent, s'alça una torre de defensa, de planta quadrada que consta de planta baixa i tres pisos. L'aparell és de carreus regulars col·locats a trencajunt i disposats en filades. Els baixos són amb el sostre de volta sostinguda per arcs de mig punt i d'altres apuntats. Cada planta disposa d'alguna finestra o espitllera, algunes de reformes posteriors, quan la torre degué de deixar la seva funció primigènia. Fa uns anys, un llamp va malmetre la part superior d'aquesta torre i la va escurçar un metre i mig.","codi_element":"08010-53","ubicacio":"La Vall","historia":"També conegut com 'El Mas d'Artés', està documentat des de l'any 1199. Sabem que tenia un molí fariner des de l'any 1558 que aprofitava les aigües de la Riera de Malrubí. Aquest molí funcionà fins la Guerra Civil (1936-39). Segons un capbreu de l'any 1693 en posseïa el domini útil un tal Bernat Marquet, que l'havia comprat a carta de gràcia als hereus de Josep Mas, l'any 1682. S'interpreta que la família tornaria els diners o recuperaria el mas, perquè l'any 1774 consta Joan Mas com a propietari. La fil·loxera provocà un daltabaix econòmic. L'any 1872 apareix com a propietari Joan Vilavendrell i Singla; l'any 1915 Josep Vilavendrell i Reixac; i l'any 1960, Valentí Vilavendrell Morral.","coordenades":"41.8044100,1.9965500","utm_x":"416642","utm_y":"4628547","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38402-foto-08010-53-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38402-foto-08010-53-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38403","titol":"Bertran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bertran","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Es troba enrunat.","descripcio":"Mas de planta rectangular en estat d'abandó i mig enderrocat. Per les restes que en queden, segurament estava composat de planta baixa i golfes. De la casa només queda la façana de ponent i la façana nord, amb un grup de finestres i una petita part de la teulada. La façana de llevant sembla pertànyer a les dependències que haurien estat adossades a la casa. A la part de llevant que encara queda dempeus, s'observa una placa amb unes inicials, que podrien haver estat de l'antic propietari: 'J.B.C' i l'any 1923, amb un escut al costat.","codi_element":"08010-54","ubicacio":"Pla de Salavés","historia":"L'any 1693 el declara Ambrós Bertrand d'Artés, que pagava censos al bisbe de Vic per la quantitat de 10 sous, 2 setzens de vi, 6 quartans d'espelta, 2 gallines, 2 borrecs, un velló i 6 quartans d'ordi; al rector 3 quartans de forment, i 1 velló i 4 garbes a la mongia. En el cadastre de l'any 1774 es declara, fraudulentament segons Ferrer (1990:150), que el mas té 3 ha., i la seva propietària Francisca Bertran Tàpies era 'terrateniente'. És a dir, que vivia fora d'Artés. L'any 1872 figura com a propietari en José Bertran i M. Ramona Dalmau de Vic. L'any 1875 era Joan Flotats Sociats, pagès de Sant Mateu de Bages, i l'any 1889, Francisco Altarriba Cornet. Rosario de Bertran Torrents de Manresa n'era la propietària l'any 1954 i es declaraven 73, 4 Ha. Era la filla de Llogari Torrents i Serra, un dels industrials més importants de la ciutat. En terrenys d'aquest mas s'hi construí la fàbrica del Pont de Cabrianes, a principis de segle XX. L'any 1960 el masover era Pedro Sangrà Aynés. El mas sempre fou explotat utilitzant masovers i rabassaires i els propietaris residien a ciutat, en aquest cas a Vic.","coordenades":"41.7841800,1.9133400","utm_x":"409701","utm_y":"4626385","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38403-foto-08010-54-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38403-foto-08010-54-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38404","titol":"La Paloma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-paloma","bibliografia":"FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta quadrangular, que consta de planta baixa i dos pisos que, en algun sector, el segon pis es converteix en golfes. Coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular i desplaçat de l'eix central. L'actual construcció sembla fruit d'una gran reforma coincident amb l'auge de la vinya: a les façanes es poden llegir tres dates, mostra de les tres reformes que sembla ser va tenir aquesta propietat: 1803, 1865 i 1884. Pel que fa a l'antiga Paloma, podria tractar-se d'una construcció molt més modesta, orientada a migdia, de la que només es conserva la planta baixa de la façana, amb un portal rodó adovellat, la porta d'entrada i la closa per accedir a l'era. Aquest conjunt es troba adossat a la construcció més moderna pel sector de ponent. Conserva al seu interior el celler i les tines, tot i que estan tapades. També es conserven les bótes, que sembla ser que foren creades in situ, ja que no passen per la porta. Segons el masover, la part més antiga del mas dataria del 1500.","codi_element":"08010-55","ubicacio":"Afores del poble. Mas de la Paloma, núm.29","historia":"El nom de Paloma es desvincula de la casa en el segle XVI; l'any 1582 Antic Paloma, l'hereu, va crear un censal. L'any 1602 ja consta Francesc Sala com a propietari. Els seus hereus van vendre, el febrer de 1649, el mas a Jaume Vilarrúbia de Moià per 2.800 lliures. Els masos units al Paloma eren segons la documentació Matacans, Torremartina, Miralles, Basses i Socarrats. Propietaris posteriors són: Teresa Vilarúbia el 1774; Francesc Vilarúbia el 1872 i Francesc Alibés Vilarúbia, el 1954; quan es canvia el nom per casament. Les propietàries actuals són dues germanes a qui el pare els hi deixà com herència. Actualment només hi viuen els masovers, que són els que porten les terres. Informen que fa força anys hi vivien dues famílies.","coordenades":"41.7856100,1.9501700","utm_x":"412764","utm_y":"4626506","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38404-foto-08010-55-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38404-foto-08010-55-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38404-foto-08010-55-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"El masover és el Sr. Joaquim Font","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38405","titol":"Vilarmau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vilarmau","bibliografia":"FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular; consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de migdia. Entrada principal per la façana de llevant. Destaca una galeria a l'angle sud-est, amb dues arcades a la façana sud i dues a la façana est, tant en el primer com en el segon pis. Els murs són de paredat arrebossats i sense pintar. Hi ha dos edificis annexos de maó vist i coberta de fibrociment: un a llevant, de planta i pis, i l'altre a ponent.","codi_element":"08010-56","ubicacio":"Camps de Vilarmau","historia":"En el capbreu de 1693 es declara en Bernat Vilarmau. Sabem que a l'any 1774, el propietari era en Joan Vilarmau. L'any 1915 hi vivia el masover de Perafita, Josep Rafart Vilajeliu. L'any 1940, Silvestre Casas Padrós era el masover. El propietari que consta a l'any 1954 era Josep Vilarasau i Cabanes i a l'any 1977 ho era Lluís Soldevila Tomasa, que havia estat alcalde de Manresa.","coordenades":"41.8043100,2.0102600","utm_x":"417781","utm_y":"4628523","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38405-foto-08010-56-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38405-foto-08010-56-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38405-foto-08010-56-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38406","titol":"Cementiri municipal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cementiri-municipal","bibliografia":"FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"S'accedeix al cementiri per la porta reixada situada a la façana de migdia. A l'entrada a mà dreta, tocant la façana de migdia, hi ha l'ossera. Entrant després d'un petit corredor, es troba una plaça amb els panteons, voltada tota ella per xiprers (Cupressus sempervirens), que per les dimensions actuals haurien estat plantats a inicis del segle XX. També hi ha xiprers plantats formant tanques vegetals en els parterres que delimiten l'antiga zona d'enterraments, situats directament al terra i on encara es poden observar algunes creus. En arribar a la placeta, es troben els panteons de les famílies Sala i Pons, la família Sallent-Soler, la família Crusellas, la família Berenguer i Vilarasau (veure fitxa 34), la família Josep Gili i Riera (veure fitxa 35), i un últim panteó amb els noms de Crusellas Vidal, Maria Ana Faura Berenguer i José Crusellas Vidal. Darrera del panteó de la família Berenguer hi ha un panteó nou, propietat de la família de Francesc Blancher i Puig. Aquest havia rebut la Creu de Sant Jordi, i a la làpida es pot llegir el següent poema escrit per ell mateix: 'Para't amic o amiga, prega i pensa \/ car la vida que et mou pot ser molt breu \/ Quan t'arribi la mort \/ llavors comença la volada de l'ànima vers Déu'. A la part nord hi ha la sala d'autòpsies. Després de la placeta dels panteons, es torna a agafar un passadís central, d'uns cinc metres de llargada, on al final es troba la capella. A partir d'aquí hi ha un corredor lateral per cada banda que permet accedir al darrera d'aquesta capella i a la zona de nínxols. Després d'un petit parterre enjardinat, s'accedeix a la part nova del cementiri, on l'any 1990 va obrir-se el mur de tanca i es va crear un nou espai. En aquesta zona també s'hi ha plantat xiprers.","codi_element":"08010-57","ubicacio":"A l'oest del municipi","historia":"Abans de la construcció d'aquest cementiri, els enterraments es feien en el cementiri parroquial, prop de l'església vella. L'any 1901 es nomena una comissió per buscar terrenys per un nou cementiri, que finalment i després de diverses negociacions, es van proposar els terrenys de Josepa Ponsa i Oliva. El 6 de maig de 1906 s'inaugurava amb la presència del bisbe de Vic Dr. Torras i Bages, tot i que només fos una benedicció de terrenys i una tanca que el voltava. Fins a principis dels anys 1980 encara s'enterrava al terra, posant-hi una creu, o en panteons. En llarg del segle XX va sofrir remodelacions; la última d'elles, l'any 1900, quan el cementiri, quedant petit, es va obrir el mur que feia de tanca per darrera la capella i es va eixamplar. Encara actualment, quan hi ha un enterrament, es fa una segona cerimònia a la placeta dels panteons, on s'exposa el mort.","coordenades":"41.7956200,1.9425700","utm_x":"412146","utm_y":"4627625","any":"1906","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38406-foto-08010-57-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38406-foto-08010-57-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38406-foto-08010-57-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Eclecticisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"102|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38407","titol":"Carrer Padró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-padro","bibliografia":"GOLOBARDES, J. I PUIGBÓ, J. (1933). Notes històriques d'Artés. Manresa. SERRA COMA, Rosa (1985). Carrer del Padró i Plaça del Padró. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVI-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Carrer empedrat amb una escalinata, força costerut. Les cases a banda i banda són, generalment, de planta baixa més dos o tres pisos, amb obertures a la part superior d'arc de mig punt, possiblement perquè es tractava d'un carrer de menestrals i oficis relacionats amb la llana i tenien necessitat de tenir un pis airejat per eixugar-la. Les cases núm. 1-3-5 són cases de planta baixa i tres pisos. Formaven part de la cara externa del recinte murallat. Destaca la casa núm. 5 (Cal Teixidor, fitxa número 122) on al costat dret de la façana encara es pot observar la portalada de l'antiga muralla. A la casa número 1, destaca la bellesa de la porta d'entrada, feta de fusta pel seu propietari, de professió fuster. En el núm. 7, cal destacar la llinda d'una antiga porta, amb un escut al damunt i que és tot el que queda, ja que s'hi ha col·locat la porta metàl·lica d'un garatge. En arribar al núm. 11, el carrer s'eixampla en forma de plaça i continua baixant en forma d'escales per salvar el desnivell natural del carrer, fetes amb grans lloses de pedra del país, i acabant el carrer en un altre espai obert en forma de placeta, amb un pilar i una creu al damunt, recordatori d'una creu que havia existit antigament. La que s'observa actualment, fou col·locada l'any 1965 com a acte de la Festa Major del poble. Es té informació de que la casa núm. 20 del carrer hi havia l'hostal antic.","codi_element":"08010-58","ubicacio":"Carrer del Padró - Casc Antic","historia":"Documentat des de l'any 1555, quan a Artés hi havia 31 famílies distribuïdes pels carrers del Portal de Santa Maria, del Portal del Salavert, Carrer del Fort i Plaça i Carrer del Padró. En aquest carrer fou alçat l'antic i vell hospital en el segle XVIII, i una inscripció a la façana del número 13 ens explica que el diputat Rocafort feu empedrar el carrer.","coordenades":"41.7990000,1.9513100","utm_x":"412877","utm_y":"4627991","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38407-foto-08010-58-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38407-foto-08010-58-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38408","titol":"Carrer Sant Llibori","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-sant-llibori","bibliografia":"FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"És el carrer que s'adreça al turó per ponent, enllaçant amb el Carrer Fort. Tot i que d'aquestes cases en diuen 'les cases noves', són de ben antigues. Carrer de cases entremitgeres que acostumen a tenir planta baixa i dos pisos i la coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel al carrer; alguns segons pisos són golfes. Destaquen algunes cases com les número 8 i 10, que han estat relativament poc modificades. La casa número 11 consta de planta baixa, pis i golfes. La porta d'entrada té els muntants i la llinda de pedra, on hi ha gravada la data de 1746. Una finestra del primer pis també té els muntants, l'ampit i la llinda recta de pedra i a les golfes hi ha tres obertures entre pilars amb balconada. La casa del número 18 és de planta rectangular, força estreta, consta de planta baixa i dos pisos. Totes les obertures (porta i dues finestres) tenen els muntants de pedra. Destaca la llinda de la porta amb la data de 1777 gravada.","codi_element":"08010-59","ubicacio":"Carrer Sant Llibori - Casc Antic","historia":"En un recompte de les cases d'Artés, que Ferrer (1990) data a l'entorn de 1750\/60, ja apareix el carrer St. Llibori amb tres cases. El nom oficial de St. Llibori sembla venir de l'existència d'un oratori dedicat a aquest sant. Però també es coneix amb el nom de Cases Noves. Potser perquè en algunes vendes de patis documentades podrien tractar-se d'aquest carrer. Quan es feien les cases van rebre el nom de 'cases noves'.","coordenades":"41.7992300,1.9487000","utm_x":"412660","utm_y":"4628019","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38408-foto-08010-59-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38408-foto-08010-59-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38408-foto-08010-59-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Sembla que al final del carrer hi havia una font que ha estat anul·lada.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38409","titol":"Antiga fàbrica Dometal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antiga-fabrica-dometal","bibliografia":"FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Dues naus industrials de planta rectangular amb la coberta, una de teules i l'altra de fibrociment, a dues aigües i el carener paral·lel a les façanes llargues. Grans obertures a les façanes per entrada de la llum. A la façana nord-oriental hi ha una casa annexa relacionada amb les naus, actualment en desús. És de planta rectangular amb la coberta plana de terrat i balustrada d'obra. Petit jardí al davant. Pel desnivell del terreny té planta de soterrani relacionada amb les naus. Una reixa de ferro forjat envolta les naus i la casa.","codi_element":"08010-60","ubicacio":"Carretera de Sallent, s\/n","historia":"Jaume i Climent Aguilar Valls tenien arrendada la fàbrica nova, fins que la va comprar Jaume Sitges. Per aquest motiu, van haver de buscar una sortida. L'any 1927, van comprar el terreny a Joan Canelles Soler, per construir-hi una fàbrica de 1752 m2, constituïnt la Societat Anònima Aguilar. La crisi del tèxtil dels anys 70 del segle passat afectà el negoci i el 25 de novembre de 1976, Joan i Albert Aguilar Armengol, com a consellers delegats de la Societat, venen la fàbrica a Josep Mañosa Fonts. Però a l'endemà, és venuda als industrialos Miquel Tort Santos de Sant Feliu de Llobregat i Antoni Llull Osso de Barcelona. Actualment hi ha instal·lada l'empresa d'aixetes Hispano Tebisa.","coordenades":"41.7980500,1.9512600","utm_x":"412871","utm_y":"4627886","any":"1927","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38409-foto-08010-60-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38409-foto-08010-60-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38410","titol":"Carrer del Mig","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-del-mig-0","bibliografia":"SERRA COMA, Rosa (1985). Carrer del Mig. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Carrer que s'enfila des del pla de la vila fins al puig del castell i de l'església de Santa Maria. Disposició de les cases a banda i banda, entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. En totes elles hi ha finestrals i portalades amb les dates de la seva construcció (1627, 1639 1775, 1880, etc.). Destaca la llinda de la casa núm. 36, amb planta baixa i dos pisos, datada de l'any 1778. La casa núm. 34 té planta baixa, dos pisos i golfes. Moltes de les cases d'aquest carrer van anul·lar o treure els portalons amb les dovelles, col·locant portes d'alumini, com és el cas de les cases 30 i 32. La casa núm. 22 s'està restaurant; la llinda d'una de les finestres data de l'any 1788. Les dovelles han estat restaurades de color ciment. Té planta baixa més pis i golfes. La casa núm. 14 té planta baixa, pis i golfes. A la finestra del primer pis destaca la llinda amb la data de l'any 1639. L'ampit del dos finestrals del primer pis estan força deteriorats. La casa núm. 12, consta de planta baixa, pis i golfes, i hi destaca la llinda de la porta amb la data de l'any 1776. La casa núm. 10 té una llinda a la finestra de la planta baixa, del que semblen unes dependències o antigues corts amb la data de 1627 i la llinda de la porta amb la data 1858. En el primer pis s'hi observa també la llinda treballada amb la data del 1569. També destaca en aquest carrer, la casa núm. 2 bis, amb una porta adovellada i on a la dreta hi ha gravada una calavera.","codi_element":"08010-61","ubicacio":"Carrer del Mig - casc antic","historia":"Es va començar a configurar a finals del segle XVI (1590).","coordenades":"41.7988400,1.9515300","utm_x":"412895","utm_y":"4627973","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38410-foto-08010-61-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38410-foto-08010-61-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38411","titol":"Cal Sitges","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-sitges","bibliografia":"GIRBAU i FONTS, Gerard (2006). La revolta dels burots (1917). Episodi singular de la història d'Artés. Col·lecció Temes d'Artés, núm. 2. Ajuntament d'Artés i Centre d'Estudis del Bages. Artés.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Recinte industrial de planta rectangular que consta de dues naus amb coberta de teules a dues aigües, i el carener paral·lel als costats llargs. A la capçalera de les naus hi ha un edifici de planta baixa i pis, de planta poligonal i la coberta, a diferents nivells, plana. Feia les funcions d'oficines de la cooperativa. Els murs de l'edifici són d'obra arrebossada i pintats. Les obertures estan emmarcades amb maó vist de color vermell. Les finestres són de triple ull rectangular separats per dos pilars de maó vist a joc amb els marcs. L'ull central és més alt que els laterals. Alguna porta té per damunt la llinda unes obertures semblants. Conserva la xemeneia.","codi_element":"08010-62","ubicacio":"Carrer Les Parres, s\/n","historia":"Era la fàbrica de la cooperativa industrial anomenada 'La tèxtil d'Artés', creada com a conseqüència immediata de la Revolta dels Burots, l'any 1917. Era coneguda amb el nom popular de la Fàbrica Nova, en contraposició a la fàbrica de Can Berenguer, que durant tants anys havia exercit un poder econòmic, polític, social i fins i tot religiós sobre la població d'Artés. Fou construïda amb l'esforç de molts sectors socials, com propietaris de terres i botiguers. Obtingué els permisos municipals el juny de l'any 1917 per tal de construir un edifici destinat a fabricar filats i teixits de cotó. La construcció oficial es va escripturar el 5 d'abril de l'any 1918. Els estatuts definien l'empresa com a cooperativa dels obrers per a la fabricació de filats i teixits de cotó. El primer consell d'administració estava format per Lluís Galobardes, Enric Sallés, Claudi Sala i Josep Ballús. Josep Vila fou anomenat gerent. L'any 1922, per fer rendible l'empresa, l'edifici i la maquinària foren arrendats als fabricants cotoners Jaume i Climent Aguilar. A l'any 1929, fou traspassada a Jaume Sitges i Riera per 140.000 ptes.","coordenades":"41.7962500,1.9546900","utm_x":"413154","utm_y":"4627683","any":"1917","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38411-foto-08010-62-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38411-foto-08010-62-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38411-foto-08010-62-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Racionalisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"120|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38412","titol":"Ca la Pauleta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-pauleta","bibliografia":"FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés.","centuria":"XIX - XX","notes_conservacio":"No està habitada.","descripcio":"Casa entre mitgeres de planta rectangular, que consta de planta baixa i tres pisos; coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel al carrer Barquera. A la planta baixa hi ha dues portes d'entrada amb arc escarser que serveixen d'accés a les cases, amb una finestra al mig. A la façana del primer pis hi ha un balcó corregut, on hi tenen sortida dues portes i una finestra entre elles. La mateixa estructura serveix per als pisos superiors, però amb balcons simples. Les obertures, tant balcons com finestres, estan emmarcades amb pedra arenisca picada. La resta de la façana és coberta d'esgrafiats amb motius florals. El fons és de color rosa i les parts que sobresurten són de color verd. La coberta sobresurt formant una petita cornisa. La seva composició és simètrica.","codi_element":"08010-63","ubicacio":"Carrer de la Barquera, 13","historia":"El carrer de la Barquera es va formar en el segle XVIII; però Ca la Pauleta o Paulina és una mica posterior a les cases que l'envolten, si més no en la seva presència actual. Correspon a finals del segle XIX i fou edificada per un fradistern del mas de la Vila de Calders que hi anà a viure. Per aquest motiu també es coneix la casa com a Can Vila. El nom de Ca la Paulina li ve de la botiga que hi havia a la planta baixa.","coordenades":"41.7988800,1.9538900","utm_x":"413091","utm_y":"4627975","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38412-foto-08010-63-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38412-foto-08010-63-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38412-foto-08010-63-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"116|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38413","titol":"Creu del Padró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-del-padro","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"A l'inici del carrer Padró, en un espai obert en forma de placeta, s'alça un pilar amb una creu llatina de pedra fosca al damunt, recordatori d'una creu que havia existit antigament. En el pilar, de secció quadrada i fet de pedra, hi ha una placa de bronze amb la següent inscripció: 'Artés \/ Festa Major 1965 \/ Continuadors de la \/ catòlica tradició \/ de la vila el zelós \/ sacerdot Miquel Ro-\/ driguez i Sala l'al\/calde F. Creus Tru\/llàs el president de\/ l'A.C.R Josep Quinta\/na Artistes construc\/tors Ll. Plans Oliveras\/ i J. Escalé han tornat\/ a posar la creu actu\/al que recorda l'altre\/ dels nostres avis i vol\/ ésser la continuació d'a\/quella veneració i espe\/rança d'avui i de sempre' Aquesta placeta queda delimitada pel carrer del Mig.","codi_element":"08010-64","ubicacio":"Carrer del Padró, en el límit amb el carrer del Mig","historia":"La creu que s'observa actualment fou col·locada l'any 1965 com a acte de la Festa Major del poble.","coordenades":"41.7989900,1.9524800","utm_x":"412974","utm_y":"4627989","any":"1965","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38413-foto-08010-64-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38413-foto-08010-64-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Ll. Plans Oliveras i J. Escalé","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38414","titol":"Ajuntament","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ajuntament","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici civil destinat a Casa de la Vila, format per un gran espai rectangular cobert a dues aigües. La façana, orientada a migdia, està formada per un cos central rematat per un frontó triangular i flanquejat per dues ales laterals de la mateixa alçada. El cos central està presidit per una porta adintellada que marca l'eix de l'edifici amb pilars a banda i banda amb capitells corintis. Al damunt de la porta, en la planta pis, hi ha una balconada amb una finestra també emmarcada pel mateix tipus de pilars i coronada amb un frontó triangular. En el frontó de coronament, presideix l'escut de la vila. Els cossos laterals estan acabats amb una balustrada, les obertures són simètriques i totes coronades amb frontó.","codi_element":"08010-65","ubicacio":"Carrer Barquera, 41","historia":"Construcció moderna que data de l'any 1907, en uns anys de prosperitat econòmica com a fruit del procés industrialitzador i dins un conjunt de renovacions que inclou les escoles i l'església. Les obres de remodelació foren inaugurades el 21 de Novembre de l'any 1922 per Jordi Labòria i Martorell, president de l'àrea de cooperació de la Diputació de Barcelona.","coordenades":"41.7981100,1.9551400","utm_x":"413194","utm_y":"4627889","any":"1907","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38414-foto-08010-65-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38414-foto-08010-65-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38414-foto-08010-65-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"116|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38415","titol":"Borregos del Sant Pare","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/borregos-del-sant-pare","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Els borregos del Sant Pare no són durs com podria pensar-se a priori; es tracta d'una mena de pa de pessic, fruit d'una errada en una fornada ara fa més de 100 anys. La base d'aquests borregos tous és la farina, els ous, el sucre, l'aigua i la química secreta del mestre pastisser. Es fan i es venen a la pastisseria de Josep Quintana en dos formats de caixa; una més gran i una altra més petita. Tots ben talladets a l'interior en trossos d'uns 10 cm.","codi_element":"08010-66","ubicacio":"Carrer Barquera, 33","historia":"El creador d'aquest producte de pastisseria fou Josep Quintana, l'any 1890, quan estava fent uns borregos, i d'una partida no hi havia manera que s'assequessin. El primer nom que van tenir fou el de Borregos de Cal Canonge. El seu fill, que també es deia Josep Quintana, els va comercialitzar amb el nom actual: 'Borregos del Sant Pare', en honor a Pius X. La primera pastisseria estava al carrer del Mig, però l'any 1906 es van traslladar al carrer Barquera. L'actual Josep Quintana és la cinquena generació de pastissers que comercialitzen els borregos. A cinc anys de la seva jubilació, també sembla que en serà la darrera, ja que el seu fill no té la intenció de continuar.","coordenades":"41.7984100,1.9543400","utm_x":"413128","utm_y":"4627923","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38415-foto-08010-66-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38415-foto-08010-66-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tècnica artesanal","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"Josep Quintana","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"60","codi_tipo_sitmun":"4.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38416","titol":"Muralles de la Plaça Vella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/muralles-de-la-placa-vella","bibliografia":" JUNYENT, J.; MAZCUÑAN, A. i BENET, A. (1984) 'El castell d'Artés', dins Catalunya Romànica, vol. XI El Bages. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, pp. 102-105.<\/p> ","centuria":"XIII-XV","notes_conservacio":"","descripcio":" Les antigues muralles eren defenses de l'antic castell, de l'església de Santa Maria i de la vila d'Artés. Es tracta d'una construcció militar d'època medieval amb modificacions posteriors i adequades a la remodelació de la Plaça Major, l'any 1984. El tram conservat s'entén al nord de la Plaça Vella, en l'anomenat Parc de les Muralles, on el relleu era més accidentat, a tocar amb els edificis del castell vell i tancant un espai molt delimitat. A partir del segle XV, l'urbanisme creix pel sector de migdia. Es tracta d'un tram de muralles amb una paret feta a partir de pedres irregulars, sense treballar i unides amb morter, sobre la qual s'hi adossen una sèrie d'arcades cegues, amb arc de mig punt sostinguts sobre pilars, lleugerament més amples a la part inferior que a la part superior. El llenç de la muralla ressegueix el relleu, però a base de petits trams rectes, aconseguint un aspecte poligonal del tram.<\/p> ","codi_element":"08010-67","ubicacio":"Al nord de la Plaça Vella o Major","historia":" Els bisbes de Vic foren els senyors de la vall de Merlés des de que l'any 889 el rei Odó els hi confirmà aquest territori, possiblement per cessió de Guifré el Pilós. Dalt del pujol construïren el castell potser en el segle XI, que fou ampliat en el segle XIII, quan decidiren crear una baronia juntament amb el castell de Sallent i Castellnou de Bages. Fins el segle XIX fou domini episcopal.<\/p> ","coordenades":"41.7999200,1.9506900","utm_x":"412826","utm_y":"4628094","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38416-foto-08010-67-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38416-foto-08010-67-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38416-foto-08010-67-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"92|85","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["7"]},{"id":"38417","titol":"Carrer Raval","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-raval","bibliografia":"FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés.","centuria":"XVII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un dels carrers més antics d'Artés, ubicat a l'est del municipi. Hi ha cases que tenen llindes gravades amb diferents dates del segle XVIII (1746, 1777, 1759, 1771, 1749, 1746 i 1770). La del número 102 té una llinda amb la data de 1696 i la inscripció 'Casa d'Andreu Caral'. La casa del número 99 té una llinda amb l'any 1746; la del número 51, de l'any 1777; la del número 28 amb l'any 1859. Destaca la casa de Ca l'Esquerrà (núm. 71) amb una capella dedicada a Sant Antoni. També la casa del núm. 106, de planta rectangular i a tres vents, consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La dovella central del portal rodó porta inscrita la data de 1740 i dos cors a sota dels quals es pot llegir 'Jesús i Maria'. A mig carrer, hi ha un eixamplament que s'anomena plaça del Llop; l'element destacat és un plafó de rajoles amb un text de Francesc Blancher i Puig, recordant l'esdeveniment d'una cacera de llop que va esdevenir en aquest indret, i per aquest motiu s'anomena plaça del Llop.","codi_element":"08010-68","ubicacio":"Carrer del Raval","historia":"Es comença a formar en el segle XVII, a partir de la placeta del Llop. Des d'aquell moment s'edifica en direcció a la Barquera. Les escriptures mostren diverses vendes de patis: l'any 1747 i l'any 1760, Magí Sobrebals ven patis a Joan Serena, Josep Vila, Víctor Sobrebals, Francesc Domènech, Jaume i Joan Abadal i Valentí Camp. L'amo del mas Quingles en va vendre l'any 1760 a tres germans: Jaume, Bartomeu i Miquel Cruselles. En el recompte de 1750-60, consta que hi havia 49 cases en el raval del Pinetar. Durant tot el segle XVIII es van construint cases seguint una línia fins a connectar amb el carrer de la Barquera, que les carreteres van trencar per poder passar prenent la configuració actual.","coordenades":"41.7976000,1.9572900","utm_x":"413372","utm_y":"4627830","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38417-foto-08010-68-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38417-foto-08010-68-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38417-foto-08010-68-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38419","titol":"Nau de Can Berenguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/nau-de-can-berenguer","bibliografia":"BENET i CLARÀ, A. (1987).Història del Bages I. Ed. Selectes Parcir, Manresa. FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. GIRBAU i FONTS, Gerard (2006). La revolta dels burots (1917). Episodi singular de la història d'Artés. Col·lecció Temes d'Artés, núm. 2. Ajuntament d'Artés i Centre d'Estudis del Bages. Artés. SERRA COMA, Rosa (1990). Fàbrica de Cal Berenguer. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Entorn degradat, finestrals amb els vidres trencats.","descripcio":"Nau de planta rectangular que formava part de la fàbrica de Can Berenguer, però que ara es troba aïllada al darrera de l'antiga casa del gerent, actual 'garden'. És d'una única planta de sostre alt, amb la coberta de teules a dues aigües acabada amb ràfec i el carener paral·lel a les façanes llargues. Dos grans finestrals a les façanes septentrional i meridional donaven la llum a l'interior.","codi_element":"08010-70","ubicacio":"Can Berenguer","historia":"Formava part de la fàbrica creada per la família Berenguer, però el veritable artífex fou Josep Berenguer Vilarassau (1815-1895). La família estava arrelada a Artés des de feia temps i ja tenia tradició tèxtil, en concret de paraires. La fàbrica d'Artés es dedicà al cotó. La sol·licitud del permís data de l'any 1871, i l'any 1882 ja es feia una primera ampliació. Disposava de fusteria, serralleria, tint. El 10 de gener de l'any 1873 es constitueix la societat amb Josep Berenguer Vilaresau, Josep Berenguer i Caba i Ramon de Rocafort, propietari del Mas Ferreres. Però l'any 1901, Josep Berenguer i Caba esdevé propietari únic. Els Berenguer tenien altres fàbriques: una a Cabrianes i l'altra a Pont de Cabrianes, al costat del riu Llobregat, per aprofitar l'energia hidràulica en la filatura, que en requeria més. La fàbrica d'Artés va arribar a tenir més de 700 treballadors i ostentava el monopoli de la contractació industrial del municipi. La família Berenguer, a més, acaparava directa o indirectament tots els altres càrrecs de poder municipal: ajuntament, jutge, metge i, fins i tot, el rector. El poder polític i social dels Berenguer era absolut i es mantenia gràcies a la pràctica del caciquisme electoral a favor de la Lliga Regionalista. L'any 1917 fou protagonista colateral de la Revolta dels Burots; vaga on a part de manifestar el malestar social de l'època, es reflectia un rebuig al caciquisme dels Berenguer. Aquell any protagonitza un locaut o tancament temporal, per tal d'evitar la creació d'una cooperativa tèxtil. L'estratègia no va funcionar, ja que la Revolta dels Burots va aconseguir canviar el govern municipal a favor d'una nova gestora allunyada de les urpes burgeses dels Berenguer. Finalment, l'any 1920, es converteix en una societat anònima: 'Manufacturas Berenguer, SA', concentrada en la productivitat i deixant de banda velles i obsoletes ingerències caciquils.","coordenades":"41.8005700,1.9563300","utm_x":"413296","utm_y":"4628161","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38419-foto-08010-70-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38419-foto-08010-70-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A l'interior es conserva la burra de Can Berenguer, ara propietat de l'Ajuntament.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38422","titol":"Escorxador","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escorxador-0","bibliografia":"FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 250.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta de creu grega, amb la coberta de teules àrabs a quatre aigües i el carener principal paral·lel a les façanes llargues. Consta de planta baixa alta. S'han afegit tres naus de planta quadrada a sengles espais entre els braços de l'edifici; amb la coberta plana. Construcció d'obra amb un basament o sòcol de dues fileres de carreus regulars, la resta de la paret és arrebossada i pintada. Les obertures, finestres o portes, i els pilars que separen algunes finestres, estan emmarcades amb maons. La porta principal té un gran arc de mig punt i una coberta a dues aigües feta de fibrociment. Destaquen els fanals de ferro forjat, molts dels quals tenen els vidres trencats.","codi_element":"08010-73","ubicacio":"Al costat del bosquet de l'Aplec","historia":"La primera notícia de l'existència d'un escorxador municipal és del febrer de l'any 1876, però no es coneix la seva ubicació. L'actual edifici es decideix construir en plena guerra civil (1936). La construcció es va fer en terrenys col·lectivitzats. El gener de 1940, Mercedes Solà de Rocafort demanava indemnització a l'Ajuntament perquè els rojos li havien agafat terres seves; però l'escorxador estava gairebé fet i es va solucionar amb una permuta de terrenys. L'acabament del projecte s'encarrega a Manuel Solà Morales i l'agost de 1944 s'adjudicava per 45846,95 ptes. a Josep Girabal i Plans, d'Artés. Dos anys més tard, s'acordava enderrocar l'antic escorxador, ubicat a la bassa d'en March, al carrer Detràs, núm. 3. El desembre de l'any 1953 es compra els terrenys del costat, actual bosquet de l'Aplec, per 5.000 ptes a Francesc Vila Batlle, per facilitar el pas de carros i de bestiar. Quan deixà de funcionar com escorxador, s'habilità com a casal de joventut, l'Ateneu popular, a la dècada dels noranta del segle passat.","coordenades":"41.8014700,1.9530700","utm_x":"413026","utm_y":"4628264","any":"1936","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38422-foto-08010-73-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38422-foto-08010-73-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38423","titol":"La Balsera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-balsera","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Bauma que hi ha sota el casc antic o barri vell, fruit de l'elevació del terreny en aquest indret formant el turó d'Artés on es van establir els seus primers habitants. El sòl geològic que queda al descobert i que s'observa des de la carretera d'Avinyó és la formació coneguda amb el nom d'Artés', que consisteix en materials sedimentaris de l'Eocè superior-Oligocè formats per lutites roges, gresos i calcàries. Al seu peu hi transcorre la riera de Malrubí, amb la vegetació pròpia a l'entorn de zona humida. Destaca una pollancrera al costat de la font del Molí.","codi_element":"08010-74","ubicacio":"Sota el barri vell","historia":"","coordenades":"41.8006900,1.9500100","utm_x":"412771","utm_y":"4628180","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38423-foto-08010-74-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38423-foto-08010-74-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"bauma que hi ha sota el barri vell i que es veu des de la carretera d'Avinyó.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38424","titol":"Llegenda del Porc senglar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-porc-senglar","bibliografia":"QUADRADO, David; BITRIU, Pere i APORTA, Jordi (1996). 'La llegenda del porc senglar', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa.","centuria":"","notes_conservacio":"Publicat","descripcio":"Llegenda publicada que explica la història d'un caçador i un senglar, al voltant de la masia de Can Coma, situada dalt d'un turó envoltada de boscos d'alzines, pins, roures i molt de sotabosc. La fauna que hi habitava era la pròpia de la zona: conills, llebres, guineus, talps, perdius, esquirols i senglars. L'amo de Can Coma era molt aficionat a la cacera i sempre que podia sortia a caçar. Un matí d'hivern, mentre el pagès mirava per la finestra els camps, va veure com un senglar li malmetia el sembrat. Va agafar l'escopeta ràpidament, baixant les escales tan ràpid com podia i, al disparar, l'escopeta no estava carregada. La seva reacció fou ajupir-se i carregar-la amb una gla. El porc senglar, en sentir l'impacte, va fugir ràpidament. Anys després, quan ja ningú se'n recordava d'aquell fet, va aparèixer al bosc de Can Coma un porc senglar amb una alzina al bell mig de l'esquena. Quan els garrinets tenien gana, la mare senglar només havia de fer caure les glans de l'alzina, tot espolsant-se.","codi_element":"08010-75","ubicacio":"Mas Coma","historia":"","coordenades":"41.7981100,1.9551400","utm_x":"413194","utm_y":"4627889","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas, prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou Manel Ruaix.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38425","titol":"La campana Victòria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-campana-victoria","bibliografia":"LEÓN, Óscar; GENESCÀ, Pere i SELLARÉS, Eduard (1996). 'La campana Victòria', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Publicat","descripcio":"Es tracta d'un succés ocorregut que ha passat a formar part de l'anecdotari popular artesenc. En Joan Fluriach i Blancafort era el campaner del poble d'Artés. El dia 4 d'octubre de 1904, mentre el campaner feia la seva feina, una campana li va caure al damunt i el va matar. Es tractava de la campana Victòria, una campana molt famosa entre la població perquè havia anunciat esdeveniments importants. En memòria del campaner i de la campana, l'Ajuntament li va dedicar una placa que diu: 'El 4 d'octubre de l'any 1904, les campanes tristes tocaven a mort. Una va caure i un home va abatre que es deia Joan Fluriach i Blancafort'. A partir d'aquell dia els fills i els néts recorden el pare i avi utilitzant el nom de la campana en alguns dels descendents femenins.","codi_element":"08010-76","ubicacio":"Campanar de l'antiga església de Santa Maria.","historia":"","coordenades":"41.7996600,1.9508300","utm_x":"412838","utm_y":"4628065","any":"1904","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En el cas de la Campana Victòria prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou la Victòria Fluriach, néta de Joan Fluriach.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38426","titol":"La Petra i la Maria Salvaterra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-petra-i-la-maria-salvaterra","bibliografia":"TORAL, Jordi; QUINTANA, Joan Ramon i IGLESIAS, Marc (1996). 'La Petra i la Maria Salvaterra', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Publicat","descripcio":"La Maria Salvaterra i la Petra eren dues campanes d'Artés. La primera era la campana principal, la més gran i bonica; també sonava per avisar de tempestes i incendis. Quan el perill havia passat, totes dues repicaven conjuntament. Un dia, quan el campaner feia sonar la Petra, es va desfer la corda que lligava la campana i el va matar (realment resulta molt perillós fer de campaner a Artés). El bisbat va decidir fondre la campana com a càstig, però el poble es desplaçà fins a Vic per demanar clemència. Finalment, es va decretar que estigués lligada durant cinc anys amb cadenes. Transcorreguts aquests anys se la va deslligar públicament i, per celebrar la fi del captiveri, es va celebrar una missa solemne d'acció de gràcies, a la qual van assistir totes les autoritats. Després, les campanes van repicar el toc d'alegria. Durant la guerra (cal suposar civil), la Maria Salvaterra es va trencar a trossets petits. Alguns d'aquests trossos es van fondre en fer l'actual campana.","codi_element":"08010-77","ubicacio":"Campanar de l'antiga església de Santa Maria.","historia":"","coordenades":"41.7996600,1.9508300","utm_x":"412838","utm_y":"4628065","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou la Lluïsa Plans.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38427","titol":"La serp del Pujol Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-serp-del-pujol-vell","bibliografia":"GARRIDO, Raquel; VILA, Mireia i ROVIRA, Sandra (1996). 'La serp del Pujol Vell', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa.","centuria":"","notes_conservacio":"Publicat","descripcio":"La llegenda explica que al Pujol Vell, un mas al nord del municipi, hi havia una serp amb el cap tan gros que semblava una persona. Però, en realitat, es tractava d'una manera d'espantar la canalla per evitar que malmetessin la collita.","codi_element":"08010-78","ubicacio":"El Pujol Vell","historia":"","coordenades":"41.8041000,1.9384600","utm_x":"411816","utm_y":"4628571","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou Carme Plana, àvia de Mireia Vila.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38428","titol":"La cabra d'or","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-cabra-dor","bibliografia":"APORTA, Jordi (1996). 'La llegenda de La cabra d'or', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa.","centuria":"","notes_conservacio":"Publicat","descripcio":"Diu la llegenda que fa molt de temps hi havia uns viatjants que portaven monedes d'or i de plata embolicades amb pells de cabra i de cabrit. Havien de dur aquestes monedes a Barcelona, ja que comerciaven amb la banca. Però quan eren a Artés, uns lladres els van robar tota la riquesa que transportaven. Era molta la gent del poble que, units a aquells viatjants, van sortir per capturar els bandolers, els quals havien enterrat els diners amb fulles de banús, en un punt des d'on es veien set torres de les quals avui sols en queden dues. Una d'elles és la del campanar vell d'Artés. Els pobres viatjants, amb la resta de camperols, buscaven per tot arreu desesperats. Ni amb pèndols van poder localitzar aquell tresor tan valuós. Els bandolers havien fugit com esperitats cap a la frontera francesa per no ser capturats. Se suposa que s'emportaren el secret d'on havien enterrat els diners a la tomba. Actualment, molta gent continua intentant trobar aquest tresor tan inquietant, sobre el qual circula el rumor següent: 'Si vols trobar la cabra d'or, cal que et situïs just al punt des d'on puguis veure aquests set campanars: el de Calders, el d'Avinyó, el d'Horta d'Avinyó, els dos d'Artés, el de Sallent i el de Cabrianes'.","codi_element":"08010-79","ubicacio":"Serrat de la Cabra d'Or","historia":"","coordenades":"41.7981100,1.9551400","utm_x":"413194","utm_y":"4627889","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou Rafael Aporta i Pere Bitriu.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38429","titol":"La gruta de la presó d'Artés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-gruta-de-la-preso-dartes","bibliografia":"VILA, Mireia; ROVIRA, Sandra i GARRIDO, Raquel (1996). 'La gruta de la presó d'Artés', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa.","centuria":"","notes_conservacio":"Publicat","descripcio":"Diu la llegenda que en temps llunyans, a Artés, hi havia un castell amb una presó. Diuen que en aquesta presó mai no es morien els presos perquè havien construït una gruta que duia a la riera Malrubí, i a la nit, quan el carceller dormia, anaven per aquell túnel a la riera, pescaven peix i se'l menjaven cru. És per això que els presoners d'Artés no passaven mai gana. Ara aquella gruta l'han tapada i al castell hi viuen persones.","codi_element":"08010-80","ubicacio":"El Castell","historia":"","coordenades":"41.7993600,1.9503300","utm_x":"412796","utm_y":"4628032","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38430","titol":"El carrer del Clavari","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-carrer-del-clavari","bibliografia":"PRAT, Gemma; DOMÍNGUEZ, Patrícia i BERTRAN, Sònia (1996). 'El carrer del Clavari', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa.","centuria":"","notes_conservacio":"Publicat","descripcio":"En aquest carrer del barri vell d'Artés hi havia un sereno molt famós que tenia totes les claus del poble. Es comenta que era molt bon home i que feia la seva feina puntualment. La gent del poble n'estava tan contenta i agraïda que quan es van anar obrint nous carrers, li'n van dedicar un. De la paraula 'clau' en van treure 'clavari'. És així com aquest carrer va néixer recordant el famós sereno.","codi_element":"08010-81","ubicacio":"Carrer Pla del Clavari","historia":"","coordenades":"41.7986300,1.9555100","utm_x":"413225","utm_y":"4627946","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38430-foto-08010-81-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38430-foto-08010-81-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Enric Solergibert.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38431","titol":"La llegenda del vi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-llegenda-del-vi","bibliografia":"VILA, Mireia; ROVIRA, Sandra i GARRIDO, Raquel (1996). 'La llegenda del vi', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa.","centuria":"","notes_conservacio":"Publicat","descripcio":"Fa molts anys que Artés ja era molt famós per les seves vinyes i vins. El vi d'Artés tenia fama de ser el millor del Bages i la gent d'altres comarques, com ara la Noguera, el Segrià, l' Alt Penedès..., gent d'aquí i d'allà, venien al poble per comprar-ne. Però per esbrinar on el venien calia utilitzar mètodes comercialment parlant pre publicitaris i buscaven els balcons on hi havia una branca de pi, i allà és on anaven a trucar per comprar el millor vi.","codi_element":"08010-82","ubicacio":"Artés","historia":"","coordenades":"41.7981100,1.9551400","utm_x":"413194","utm_y":"4627889","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Carme Plana.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38432","titol":"La nena del bosc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-nena-del-bosc","bibliografia":"VILARASAU, Lioba; SOLER, M. Carmen i GRAU, Arianna (1996). 'La nena del bosc', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa.","centuria":"","notes_conservacio":"Publicat","descripcio":"A Artés hi vivia una nena que es deia Clàudia. Un dia va anar d'excursió amb els seus pares i alguns amics. Jugant pel bosc de Fussimanya es va perdre. Familiars i amics la buscaven desesperats amb la confiança de trobar-la viva. Durant els dies que va durar la recerca va caure una intensa pluja que no parava. El dia que sortosament la van trobar, estava ben eixuta. Els pares li van preguntar on s'havia aixoplugat per no mullar-se. La Clàudia va explicar que la Verge de Fussimanya l'havia protegida abrigant-la amb el seu mantell.","codi_element":"08010-83","ubicacio":"Artés","historia":"","coordenades":"41.7981100,1.9551400","utm_x":"413194","utm_y":"4627889","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Maria Rosset i Maria Vilanova.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38433","titol":"Llegenda de la banda de lladres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-la-banda-de-lladres","bibliografia":"VILARASAU, Lioba; SOLER, M. Carmen i GRAU, Arianna (1996). 'Llegenda de la banda de lladres', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa.","centuria":"","notes_conservacio":"Publicat","descripcio":"S'explica que fa molts anys, hi havia un grup de lladres comandat per Mon Banyoles. Una nit van decidir anar al mas de Rocasalbes, actualment anomenat Fussimanya, a robar tot allò que hi havia de valor. Un cop lligada la família que hi vivia, van agafar tot el que els va semblar i van entrar a la capella. Un dels lladres va pensar de robar la corona de la Verge i així ho va fer. Quan van fugir, tots van poder passar el riu menys el que portava la corona robada. Espantat, el lladre va tornar a la capella i la hi va deixar. Va tornar a baixar i va poder travessar el riu sense dificultat.","codi_element":"08010-84","ubicacio":"Mas Fussimanya","historia":"","coordenades":"41.7981100,1.9551400","utm_x":"413194","utm_y":"4627889","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Maria Rosset i Maria Vilanova, que van incloure aquesta narració dins les llegendes d'Artés per la relació entre Fussimanya amb la seva gent, des de temps pretèrits, tot i pertànyer actualment a Sallent.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38434","titol":"La nena que va caure del terrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-nena-que-va-caure-del-terrat","bibliografia":"VILARASAU, Lioba; SOLER, M. Carmen i GRAU, Arianna (1996). 'La nena que va caure del terrat', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa.","centuria":"","notes_conservacio":"Publicat","descripcio":"Un dia hi havia una nena de tres anys, molt enjogassada i divertida que, jugant jugant, va caure del terrat de casa seva. No sabien si moriria o si viuria, però van prometre a la verge de Fussimanya que si es salvava portarien el retrat de la nena del terrat a la Mare de Déu. La nena es va salvar, i ara ja és gran, casada i amb fills.","codi_element":"08010-85","ubicacio":"Artés","historia":"","coordenades":"41.7981100,1.9551400","utm_x":"413194","utm_y":"4627889","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Maria Rosset i Maria Vilanova, que van incloure aquesta narració dins les llegendes d'Artés per la relació entre Fussimanya amb la seva gent, des de temps pretèrits, tot i pertànyer actualment a Sallent.","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38435","titol":"Camí ramader","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ramader","bibliografia":"GAIA (2004). Auditoria ambiental d'Artés. Àrea de Mediambient de la Diputació de Barcelona i Ajuntament d'Artés. Inèdit. VILA VALENTÍ, J. (1951). 'Una encuesta sobre la transhumancia en Cataluña', dins revista Pirineos, núm. 17-18, pp. 405-445.","centuria":"","notes_conservacio":"No es pot precisar amb detall","descripcio":"Per Artés hi transcorre un camí ramader. Aquest camí ramader es troba inclòs dins l'obra de Llobet i Vilà de 1951. També es manté un record en la memòria que recull la tradició oral, però que és difícil de seguir en la seva totalitat. El seu recorregut aprofitaria el Camí Ral d'anada al Pujol Vell i es perdria a l'entorn de la Font dels Capellans. De baixada, passaria en direcció al Mas Canet (creuant la B-430), pel costat del Camí del Mig i es perdria pels camps de la propietat del Mas Torres.","codi_element":"08010-86","ubicacio":"Nord del municipi","historia":"Els camins ramaders són els camins que utilitzen els ramats en els seus desplaçaments transhumants, els camins que uneixen les pastures d'estiu i les pastures d'hivern. Són camins que existeixen des de fa segles, i on els ramats poden trobar pastura, abeuradors i llocs de descans i tenen dret a pas. A Catalunya les pastures d'estiu es troben principalment als Pirineus i a l'hivern baixen a la Depressió interior, a la Depressió pre-litoral, Gironès, Baix Ebre. El mapa de Llobet i Vilà (1950), mostra aquestes zones de pastura i els camins ramaders que les uneixen. El conjunt de camins ramaders existents a Catalunya conforma un patrimoni cultural de gran importància, al mateix temps que constitueix una xarxa de vies de transport encara utilitzades per una bona part dels ramaders com a mitjà per facilitar la transhumància dels ramats. Actualment existeix la llei 3\/1995, del 23 de març, de vies pecuàries. També es considera un argument de pes l'antiguitat i la funció d'aquestes vies com a nexe d'unió, facilitant la relació entre les clàssiques activitats agro-forestals i ramaderes, amb els nous usos del món rural: usos mediambientals, de corredors biològics entre espais naturals, culturals, etc.","coordenades":"41.8070100,1.9456500","utm_x":"412417","utm_y":"4628886","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38437","titol":"Barraca 31","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-31-0","bibliografia":"SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya en pedra seca, de planta circular (3,10 metres de diàmetre), i murs de 70 cm d'amplada. Està isolada enmig d'un bosc de pins. Orientada a nord-oest. Volta per aproximació de filades i recoberta externament amb argila. Obertura lateral orientada a nord-est.","codi_element":"08010-88","ubicacio":"Bosc de Malla","historia":"La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.","coordenades":"41.7914600,1.9607200","utm_x":"413648","utm_y":"4627145","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38437-foto-08010-88-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38437-foto-08010-88-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38437-foto-08010-88-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38438","titol":"Font del Colomer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-colomer-0","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Li manca manteniment a la zona","descripcio":"Font ubicada en un racó de la llera esquerra del riu Llobregat, abans de creuar-se amb la carretera d'Artés a Navarcles. En l'indret conegut com les 'roques del pont' hi ha una petita quantitat de degotalls que afloren a l'exterior conformant l'esmentada font. L'aigua raja per un broc de ferro sobre una pica treballada de pedra granítica suportada per un pilar d'obra nova fet a base de maons i ciment. Entorn adequat com espai públic amb una barbacoa i cinc taules amb bancs d'obra.","codi_element":"08010-89","ubicacio":"El Colomer","historia":"L'any 1989, l'Ajuntament va fer un concurs d'idees per adequar l'espai de la font, i el va guanyar en Xavier Capdevila.","coordenades":"41.7757400,1.9058700","utm_x":"409069","utm_y":"4625456","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38438-foto-08010-89-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38438-foto-08010-89-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38439","titol":"Aplec de la Sardana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aplec-de-la-sardana","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Aplec de sardanes que es fa el primer dissabte de juliol. Hi participen tres cobles, i cada una interpreta cinc sardanes. Després interpreten conjuntament la sardana 'Aplec d'Artés'. També s'hi fa un concurs de colles improvisades. Actualment, aquest aplec es celebra al Parc municipal de Can Cruselles.","codi_element":"08010-90","ubicacio":"Parc de Can Cruselles","historia":"L'entitat que organitza l'Aplec és 'Amics de la sardana', creada a l'estiu de l'any 1966. L'Aplec es fa des de l'any 1973. La primera vegada es va fer a la Font del Molí i després va passar al Bosquet de l'Aplec, al costat de l'antic escorxador. Quan van tallar els pins que feien ombra, es va traslladar al parc municipal de Can Cruselles.","coordenades":"41.7976500,1.9550600","utm_x":"413186","utm_y":"4627838","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38439-foto-08010-90-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38439-foto-08010-90-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38440","titol":"Font de l'Esquerrà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lesquerra","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font es troba al costat d'un rierol que passa a l'extrem de ponent de la propietat del Mas Canet, per sota d'un marge. Es tracta d'una font natural d'aigua potable, amb sobreeixidor. Per sota hi ha un pou i la mina que anava fins a la casa i abastia d'aigua la propietat. Tenien una bomba per extreure l'aigua, que ara ha caigut en desús. El propietari no recorda haver-la vist mai seca. Actualment, hi té un dipòsit de fibrociment que s'utilitza com abeurador pels cavalls.","codi_element":"08010-91","ubicacio":"Mas Canet","historia":"La font pertany al Mas Canet des de temps antics.","coordenades":"41.7973500,1.9373900","utm_x":"411718","utm_y":"4627822","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38440-foto-08010-91-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38440-foto-08010-91-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A 50 metres hi ha una teixonera.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38441","titol":"Font Furriola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-furriola","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"Antic torrent que era abocador.","descripcio":"L'aigua d'aquesta font raja per un tub de plàstic i va a parar a una pica de pedra. Al costat hi ha un dipòsit de maó vist. La vegetació cobreix part de la zona on hi ha el raig d'aigua. La casa de Can Fugosa, al costat de la font, està abandonada i l'accés s'ha cobert de vegetació. L'entorn està brut.","codi_element":"08010-92","ubicacio":"Can Fugosa","historia":"","coordenades":"41.7988300,1.9412200","utm_x":"412038","utm_y":"4627983","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38441-foto-08010-92-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38441-foto-08010-92-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38442","titol":"Font de la Terma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-terma","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"No raja aigua.","descripcio":"Al costat del camí de Torrecabota a La Paloma, en el marge dret, al límit del terme municipal entre Artés i Calders, hi ha uns brolladors naturals conegut com la Font de la Terma, precisament per la seva situació geogràfica. Si no es coneix és gairebé impossible trobar-la, sobretot quan no raja, que és el més habitual. Hi ha una alzina al costat d'un dels punts on sortia més aigua.","codi_element":"08010-93","ubicacio":"Torrecabota","historia":"","coordenades":"41.7841900,1.9569000","utm_x":"413321","utm_y":"4626341","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38442-foto-08010-93-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38442-foto-08010-93-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38443","titol":"Font de Casanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-casanova","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font que queda actualment en el marge de la carretera. L'aigua raja per un broc de ferro encastat en una pedra treballada en forma de prisma amb la capçalera arrodonida. Damunt el broc s'hi pot llegir 'FUENTE DE CASANOVA V.P'. L'aigua va a parar a una pica de 40 x 40 cm. A l'entorn hi ha vegetació de bosc de ribera i bardissa.","codi_element":"08010-94","ubicacio":"Carretera d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8079400,1.9559100","utm_x":"413271","utm_y":"4628979","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38443-foto-08010-94-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38443-foto-08010-94-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"No és aconsellable veure'n l'aigua per l'elevat percentatge de nitrats.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38444","titol":"Font dels Capellans","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-capellans","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font que raja d'un marge mitjançant una aixeta de ferro amb clau de pas. El marge ha estat reforçat amb ciment, on s'ha collat l'aixeta i s'ha gravat rudimentàriament el nom de la font, en part desgastat. L'aigua cau en un clot rectangular delimitat amb pedres granítiques i que precedeix al desguàs.","codi_element":"08010-95","ubicacio":"Els Rials","historia":"","coordenades":"41.8074000,1.9530900","utm_x":"413036","utm_y":"4628922","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38444-foto-08010-95-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38444-foto-08010-95-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38445","titol":"Riera de Malrubí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-malrubi","bibliografia":"CONSELL COMARCAL DEL BAGES. Pla de protecció del medi natural i paisatge del Bages. GAIA (2004). Auditoria ambiental d'Artés. Àrea de Mediambient de la Diputació de Barcelona i Ajuntament d'Artés. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La riera de Malrubí és el principal afluent de la Gavarresa. Baixa del sector occidental del Moianès i travessa el terme d'Artés gairebé pel mig, passant molt a prop del nucli poblacional d'Artés i per sota la carretera que va d'Artés a Avinyó (B-431). El cabal d'aquesta riera és força regular, dins del que permet el clima de la zona, i la seva conca és boscosa en bona part. Prop del municipi d'Artés, al costat del curs de la riera, s'hi troben zones d'horta: Hortes del Mig, Hortes del Raval, Hortes Noves, Hortes del Mireta, Hortes Velles i Hortes del Dolfo. És el connector que enllaça Montcogul i Fussimanya amb els boscos del Moianès. Aquest connector transcorre pel sector est del terme municipal passant per masies com ara La Vall, La Ponsa, El Mas i Ribatallada, fins a connectar amb el subespai del PEIN de la Serra del Soler, altiplà del Moianès. En el curs de la riera de Malrubí, el bosc de Ribera està menys intervingut que el curs de la Gavarresa, i aquest fet ha propiciat que, en alguns punts, el bosc de ribera estigui més ben conservat, sobretot a la part superior del terme.","codi_element":"08010-96","ubicacio":"Artés","historia":"","coordenades":"41.7988800,1.9614400","utm_x":"413718","utm_y":"4627968","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38445-foto-08010-96-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38445-foto-08010-96-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"En el Pla de Protecció del medi natural i del paisatge del Bages es defineixen un seguit d'espais naturals d'interès comarcal i una sèrie de connectors biològics. La Riera Gavarresa n'és un d'ells.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38446","titol":"Font del Molí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-moli-0","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font ubicada en una petita plana al vessant esquerra de la Riera de Malrubí. La font raja del marge per un galet de ferro empotrat en una paret feta amb carreus de pedra ben escairats. Al damunt hi ha un plafó de ceràmica de rajola valenciana (3 x 4 rajoles) amb la representació de la Mare de Déu de Montserrat. L'aigua raja a un caixó fet de plaques de formigó que està trencat. L'entorn presenta arbres de ribera i és molt humit.","codi_element":"08010-97","ubicacio":"Molí de Ferreres","historia":"","coordenades":"41.8013100,1.9489900","utm_x":"412687","utm_y":"4628250","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38446-foto-08010-97-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38446-foto-08010-97-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38447","titol":"Font del Raval","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-raval","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"No raja aigua.","descripcio":"Font que raja de la riera de Malrubí. Tres murs fets de paredat amb pedres de mides diverses parapeten la font, ja que aquesta es troba en un nivell més baix. En el mur on ha de rajar l'aigua, hi ha un grafitti fet en el ciment amb la data 15.07.65. Una canal serveix per evacuar l'aigua, però ara hi ha aigua estancada amb força verdet.","codi_element":"08010-98","ubicacio":"Hortes Noves","historia":"Fins fa sis o set anys encara era freqüentada.","coordenades":"41.7997900,1.9579600","utm_x":"413430","utm_y":"4628072","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38447-foto-08010-98-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38447-foto-08010-98-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Entorn poc cuidat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38448","titol":"Font de l'Hort de Malla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-lhort-de-malla","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font que brolla del sòl, arrambada al marge de pedra. Al darrera hi ha una paret de contenció i un petit embassament d'aigua. Tot força envoltat d'esbarzers i vegetació. El sortidor de la font està tapat i surt un petit regueró per conduir l'aigua a l'hort del davant.","codi_element":"08010-99","ubicacio":"Malla","historia":"","coordenades":"41.7911600,1.9588900","utm_x":"413496","utm_y":"4627113","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38448-foto-08010-99-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38448-foto-08010-99-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38449","titol":"Font del Mireta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-mireta","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font que raja en un marge, davant els Horts d'en Mireta, d'un tub de PVC inserit dins un tub de ferro. El frontal de la font i la pica on va a parar l'aigua sobrant estan fets de ciment i s'ha inscrit l'any 2002 per deixar constància de dita actuació. Des d'aquesta pica l'aigua continua per un regueró paral·lel al marge. Hi ha unes esglaons que faciliten l'accés des del camp i un banc de pedra a 10 metres de la font. Està orientada al nord.","codi_element":"08010-100","ubicacio":"Hortes Noves","historia":"","coordenades":"41.7955500,1.9679300","utm_x":"414253","utm_y":"4627592","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38449-foto-08010-100-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38449-foto-08010-100-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38450","titol":"Can Solergibert","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-solergibert","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal. A la planta baixa hi ha la botiga, on es venen els vins que elaboren. Els cellers i els magatzems estan en un edifici annex a l'esquerra de la casa, amb un pati al davant. A la façana de l'edifici hi ha un gran arbre genealògic de la família fet de fang. A la paret de l'esquerra hi ha plafons ceràmics, fets també de ceràmica amb motius del conreu de la vinya.","codi_element":"08010-101","ubicacio":"Carrer Barquera, 40","historia":"La família Solergibert es va establir a Artés l'any 1730, i des de llavors es van dedicar al conreu de la vinya i a l'elaboració de vins. L'any 1868 van començar a construir el celler al mig del poble. L'any 1910 es va fer una ampliació. La darrera ampliació fou a l'any 1973, molt abans de la revifada del vi al Bages.","coordenades":"41.7980200,1.9548000","utm_x":"413165","utm_y":"4627879","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38450-foto-08010-101-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38450-foto-08010-101-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38451","titol":"Font de Malla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-malla","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"No raja aigua.","descripcio":"Font de mina que no raja i que ha estat canalitzada vers la casa de Malla. Queda amagada per la vegetació i els esbarzers. A la dreta hi ha la boca de mina amb una porta de fusta. A l'interior hi ha una semi volta de maó pla feta únicament amb quatre maons. A la dreta hi havia el brollador d'aigua que rajava directament de la pedra.","codi_element":"08010-102","ubicacio":"Malla","historia":"","coordenades":"41.7905700,1.9638600","utm_x":"413908","utm_y":"4627043","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38451-foto-08010-102-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38451-foto-08010-102-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38452","titol":"Fons d'Artés de l'Arxiu Comarcal del Bages","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-dartes-de-larxiu-comarcal-del-bages","bibliografia":"","centuria":"X-XXI","notes_conservacio":"","descripcio":"A l'Arxiu Comarcal del Bages, a Manresa, s'hi conserven fons comarcals de diferents característiques amb un abast cronològic des del segle X fins l'actualitat, amb 2.338 metres lineals. La seva classificació correspon a la tipologia dels arxius comarcals. Pel que fa a Artés, hi destaquen els fons judicials procedents del Jutjat Comarcal d'Artés, entre els anys1946 i 1987.","codi_element":"08010-103","ubicacio":"Via de Sant Ignasi, 40 (08240 Manresa)","historia":"","coordenades":"41.7981100,1.9551400","utm_x":"413194","utm_y":"4627889","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Física","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Horari hivern: dilluns a divendres, 9-14 h. dilluns a dijous, 15,30-18 h. Horari estiu:1 juny a 15 setembre, dilluns a divendres, 8-15 h.","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38453","titol":"Font de la Gorga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-gorga","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Cobert de vegetació.","descripcio":"A la paret que atalussa el camí que es dirigeix al Mas de La Vall, es troba la font de la Gorga, a peu del camí, però coberta de bardisses que en dificulten molt la seva visibilitat. Una obertura emmarcada per quatre pedres ben escairades serveix per enquadrar la font en un entorn determinat. La pedra que fa de llinda porta una data inscrita de la que se n'ha esborrat el darrer número, tot i que sembla un 0, i només s'observa un '189..'. L'aigua rajava per un broc de ferro, però ara ho fa per un sortidor d'acer amb polsador, per sota de l'antic broc.","codi_element":"08010-104","ubicacio":"La Vall","historia":"L'aigua d'aquesta font es va canalitzar fins a la casa l'any 1937.","coordenades":"41.7962000,1.9783300","utm_x":"415118","utm_y":"4627653","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38453-foto-08010-104-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38453-foto-08010-104-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38454","titol":"Font de la Vall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-vall-0","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Coberta de vegetació.","descripcio":"Aquesta font te un rajolí molt petit d'aigua que raja d'una paret de pedra seca que atalussa un marge. Per damunt del raig hi ha una pedra ben escairada que porta gravat l'any 1859. La paret fa un angle de 90º.","codi_element":"08010-105","ubicacio":"Mas La Vall","historia":"","coordenades":"41.7980100,1.9797600","utm_x":"415239","utm_y":"4627853","any":"1859","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38454-foto-08010-105-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38454-foto-08010-105-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Al davant hi ha una barraca de maons.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38455","titol":"Barraca 32","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-32-0","bibliografia":"SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya construïda en pedra seca en un marge que separa dues antigues feixes, ara ocupades pel bosc. És de planta quadrangular de 3,50 x 3,50 metres i murs de 60 cm d'amplada. Obertura orientada a llevant. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila i plena de vegetació.","codi_element":"08010-106","ubicacio":"Malla","historia":"La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.","coordenades":"41.7904100,1.9632600","utm_x":"413858","utm_y":"4627026","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38455-foto-08010-106-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38455-foto-08010-106-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38455-foto-08010-106-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38456","titol":"Sardana 'L'Aplec d'Artés'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sardana-laplec-dartes","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"Sardana dedicada a l'Aplec d'Artés. Música de F Mas Ros i lletra de","codi_element":"08010-107","ubicacio":"Artés","historia":"Sardana amb música de F. Mas Ros de l'any 1981. Aquesta sardana s'interpreta de manera conjunta per les tres cobles el dia de l'Aplec.","coordenades":"41.7981100,1.9551400","utm_x":"413194","utm_y":"4627889","any":"1981","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"F. Mas Ros","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38457","titol":"Salt del Colomer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/salt-del-colomer","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Salt d'aigua provocat per una presa artificial, destinada a generar corrent elèctric, en el riu Llobregat que fa de límit entre Artés i Sallent. És d'un centenar de metres de llargada i 1'5 metres d'alt de terme mig i està fet amb pedres irregulars unides amb morter. La paret que forma té una lleugera inclinació. Aquesta obra artificial facilita que l'entorn sigui molt adequat per una sèrie d'espècies d'aus i altres animals.","codi_element":"08010-108","ubicacio":"El Colomer - Riu Llobregat","historia":"","coordenades":"41.7755500,1.9051800","utm_x":"409011","utm_y":"4625435","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38457-foto-08010-108-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38457-foto-08010-108-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38458","titol":"Font de La Ponsa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-ponsa","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada sota mateix d'una alzina i al darrera d'un roure. L'aigua raja per un broc de ferro que sobresurt per sota una llosa. L'aigua cau en forma de gota a gota omplint una petita pica de pedra de 45 x 60 cm. Per accedir-hi hi ha una escala feta de pedra. Al costat hi ha un banc de pedra aprofitant una antiga balconada.","codi_element":"08010-109","ubicacio":"La Ponsa","historia":"","coordenades":"41.8011200,1.9932500","utm_x":"416364","utm_y":"4628185","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38458-foto-08010-109-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38458-foto-08010-109-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38459","titol":"Festa dels Tres Tombs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-dels-tres-tombs-0","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"vigent","descripcio":"Festa de Sant Antoni que a Artés es celebra el darrer cap de setmana de gener, organitzada per l'Ajuntament i la Comissió de Sant Antoni. Tot i que la festa és pròpiament el diumenge, la nit abans ja es fa un concert amb ball. L'endemà, a les nou del matí, es fa la concentració dels participants del cercavila per esmorzar (darrera el pavelló). A les 11'00 h. els socis i acompanyants van a buscar la bandera a casa de l'abanderat de l'any anterior i la porten al nou abanderat. Tot seguit s'adrecen a la plaça de l'església on fan els tres tombs. A dos quarts de dotze hi ha la Missa Solemne de Sant Antoni. Durant la ofrena es fa la benedicció de la tradicional gran coca que es reparteix a la sortida, juntament amb mistela. A dos quarts d'una del migdia, comença la cercavila a la Plaça de l'Església amb la benedicció dels animals fent els tres tombs seguint la ruta dels tres cellers de la vila, on es podran fer cates. A la fi del cercavila, es lliuren records als participants, i l'abanderat, els músics i els socis porten la coca a la Residència d'avis. Per acabar, es fa un dinar per a tothom.","codi_element":"08010-110","ubicacio":"Artés","historia":"","coordenades":"41.7981500,1.9534900","utm_x":"413057","utm_y":"4627895","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38459-foto-08010-110-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38459-foto-08010-110-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38460","titol":"Riera Gavarresa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-gavarresa-0","bibliografia":"CONSELL COMARCAL DEL BAGES. Pla de protecció del medi natural i paisatge del Bages. GAIA (2004). Auditoria ambiental d'Artés. Àrea de Mediambient de la Diputació de Barcelona i Ajuntament d'Artés. Inèdit.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquesta riera discorre pel nord i nord-oest del terme d'Artés, dibuixant el límit del terme municipal, i desemboca al riu Llobregat a la part més baixa del terme. La Gavarresa té una conca força gran, ja que neix prop d'Alpens (Lluçanès) i recull les aigües del Lluçanès i d'un sector del nord-est del Bages, però té un règim hídric molt irregular. Presenta un eixut estival important, degut al fet que no disposa de la capçalera prepirinenca plujosa i amb neu amb què compten rius com el Llobregat o el Cardener. En anys d'extrema sequera fins i tot pot arribar a assecar-se. Per altra banda, en tractar-se d'una riera típicament mediterrània, pot tenir crescudes sobtades de gran importància, sortir de llera i inundar les planes d'horta que se situen al costat del seu curs. El pla INUNCAT destaca les zones properes a la Gavarresa, des de la zona de la masia de Casanova, al nord-est del terme, fins el punt on la Gavarresa s'ajunta amb el Llobregat, com a àrea inundable amb un període de recurrència de 50 anys. Al llarg de la riera s'hi han instal·lat zones d'horta amb petites barraques, visibles des de l'Eix Transversal. És el connector amb la massa boscosa del Montcogul i Fussimanya, situada al sector nord, fora del terme d'Artés, passant per Malgrans (casa de pagès que no pertany al terme municipal d'Artés) i Canet.","codi_element":"08010-111","ubicacio":"Nord del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8104600,1.9504500","utm_x":"412821","utm_y":"4629265","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38460-foto-08010-111-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"En el Pla de Protecció del medi natural i del paisatge del Bages es defineixen un seguit d'espais naturals d'interès comarcal i una sèrie de connectors biològics. La Riera Gavarresa n'és un d'ells.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38461","titol":"Font del Blancher","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-blancher","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"entorn deteriorat.","descripcio":"Font que ha patit algun esllavisament i sembla que brolli de diversos llocs. En un racó hi ha una pedra gravada damunt una plataforma de ciment o formigó on es pot llegir: 'La font d'en Francesc (Blancher) \/m'han volgut posar de nom \/ i no sé perquè deu ser \/ que se'n recorda tothom \/ Desembre 1986'. A uns metres, en el marge de la muntanya, es poden veure un parell de llocs d'on brolla l'aigua. Al costat, l'aigua s'embassa una mica.","codi_element":"08010-112","ubicacio":"El bosquet - La Jardinera","historia":"","coordenades":"41.7952600,1.9899900","utm_x":"416085","utm_y":"4627538","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38461-foto-08010-112-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38461-foto-08010-112-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38462","titol":"Font del Jordi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-jordi","bibliografia":"","centuria":"","notes_conservacio":"entorn degradat.","descripcio":"Font que raja l'aigua per un tub de plàstic i cau en un regueró fet de pedres i es perd pel torrent. Envoltada de vegetació.","codi_element":"08010-113","ubicacio":"El Bosquet - La Ponsa","historia":"","coordenades":"41.7981500,1.9926100","utm_x":"416307","utm_y":"4627856","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38462-foto-08010-113-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38462-foto-08010-113-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38463","titol":"Alzina del Mas Pujol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-del-mas-pujol","bibliografia":"Decret 214 \/ 1987 de declaració d'arbres monumentals. Decret 47\/1988 de declaració d'arbres Interès Comarcal i Local. Http:\/\/www.gencat.cat\/mediamb\/pn\/arbres\/carbre01.htm","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Alzina (Quercus ilex subsp. ilex). El tronc es ramifica ràpidament, a menys de dos metres del sòl, i surten dues branques principals que alhora es ramifiquen successivament fins a una alçada superior als 15 metres. El seu perímetre és de 3,90 metres i el seu diàmetre normal (DBH o Diameter Breast Height), a l'alçada del pit (1'5 metres d'alçada) és d'1,10 metres. Està envoltada amb bancs de pedra formant un cercle.","codi_element":"08010-114","ubicacio":"Plans del Pujol","historia":"És l'espai escollit per fer una trobada anual de caràcter literari, organitzada pel 'Raïm de poesia', cada 11 de setembre. S'hi reciten poemes i es fan concerts.","coordenades":"41.8064500,1.9341600","utm_x":"411462","utm_y":"4628836","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38463-foto-08010-114-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38463-foto-08010-114-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Arbre inclòs al Decret 47\/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya.Hi ha una placa de ceràmica sostinguda amb quatre claus sobre el tronc, on hi posa: '11 juliol 1992 \/ arribà l'aigua en \/ aquesta ratlla', que està a 155 cm.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38464","titol":"Antic Ajuntament","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antic-ajuntament","bibliografia":"","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Antiga casa ubicada en un extrem de la Plaça Vella, orientada a migdia; està construïda, en part, per damunt del forat de la pudor. És de planta rectangular, està reformada per l'interior per adequar-ho com a museu, quedant una planta baixa, dos pisos i una planta soterrada. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La part de ponent s'adossa a l'absis de l'antiga església romànica de Santa Maria; de manera que aquest es pot veure des de l'interior de la casa. La reforma ha tingut aquest aspecte com un dels seus eixos d'actuació, de forma que els dos pisos queden a distància, fent la funció de balcó davant l'absis. A la façana principal hi ha un portal d'entrada amb els muntants de pedra treballada, al seu costat esquerre hi ha una finestra de llinda recta, els muntants i l'ampit de pedra treballada. A l'alçada del primer pis, hi ha una balconada amb la barana de ferro. A l'alçada del pis superior la façana continua amb una gran vidriera, més baixa a l'esquerra, que permet l'entrada de llum natural.","codi_element":"08010-115","ubicacio":"Plaça Vella, s\/n","historia":"En un inventari de 1869 s'assenyala aquest edifici com escola de nens, amb una superfície de 10 metres d'amplada i deu metres de fondària. Des de l'any 1990, és la seu del Museu d'història d'Artés; però havia estat Ajuntament fins a principis de segle XX.","coordenades":"41.7995700,1.9509200","utm_x":"412845","utm_y":"4628055","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38464-foto-08010-115-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38464-foto-08010-115-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38465","titol":"Fira d'Artés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fira-dartes","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Fira de mostres amb parades i expositors de maquinària agrícola, vehicles, artesania, comerç local, entitats culturals i socials del poble, i ONG's. Es celebra per Pasqüetes, una setmana després de Pasqua, durant el cap de setmana. Durant la Fira s'hi fan diversos actes de caràcter lúdic i cultural. Hi ha una inauguració oficial amb parlament de les autoritats i d'un convidat important. Es fan xerrades, concerts, exposicions, cercaviles, ball, sardanes, activitats esportives, etc. Els actes més clàssics són el concurs de pintura ràpida i el torneig de futbol. També es fan la trobada de puntaires i de cotxes clàssics. La colla castellera de Manresa, els Tirallongues, hi participen des de fa alguns anys. També hi ha una part de cerimònia religiosa amb la missa del dissabte i l'Ofici solemne del diumenge.","codi_element":"08010-116","ubicacio":"Passeig Diagonal","historia":"Antigament es coneixia com a Fira d'hivern, i es celebrava l'1 de gener. Era eminentment de caràcter agrícola. El seu record es perd en la memòria. En el programa de l'any 1961, es documenta el primer canvi de nom i el canvi de data. A partir d'aquell any s'anomena 'Certamen del vehiculo usado y exposición de maquinaria agrícola'. A partir de l'any 1994 es comença a conèixer amb el nom actual: 'Fira d'Artés'.","coordenades":"41.7967700,1.9544900","utm_x":"413138","utm_y":"4627740","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38465-foto-08010-116-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38465-foto-08010-116-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38466","titol":"Ball de bastons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-de-bastons","bibliografia":"GIBERT, Josep (1966). Els bastoners, dins Programa de Fira. Artés. VILAR i HERMS, Ramon (1997). 'El ball de bastons d'Artés'; dins Dovella, núm. 57. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, pp. 21-31.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Ball que tradicionalment s'executava el matí del diumenge de Pasqüetes, precedint la processó que duia el viàtic als malalts; ocasionalment per Sant Sebastià i, darrerament, el matí del diumenge de l'antiga Fira del vehicle usat (ara Fira d'Artés). L'espai és itinerant, per tant, no hi ha un espai concret o predeterminat. Normalment la ballaven homes joves (fadrins), però als anys 80 hi va haver una colla de bastoneres. En l'aspecte formal, es tracta d'una dansa tancada, més d'expectació que de participació. La col·locació en la dansa és individual, formant dues rengleres. El nombre de balladors és de vuit. Els músics s'ubiquen en un lateral o en un extrem de la doble renglera. Per iniciar i acabar el ball, els balladors ho fan a través d'un passeig amb els bastons units i agafats amb les dues mans sota l'abdomen i formant dues rengleres. Els punts de la dansa s'anomenen salts i els elements característics són els bastons i els cascavells. Els bastons són de fusta d'alzina, de color vermell per als rematadors i verd per als paradors, menys l'empunyadura que no està pintada. El vestit és de color blanc, però la banda, la faixa, les cintes que decoren les faldilles, els camals i les betes de les espardenyes són de color vermell o verd segons la funció del ballador. Els cascavells formen part del camal. El cap o banderer porta com a distintiu la bandera del grup i, per tant, ballarà amb un únic bastó. El pal i la bandera són vermells, teixida de domàs i el serrell groc, així com la llegenda 'Bastoners d'Artés' i l'escut de la vila; el pal acaba amb un ornament enflocat de color vermell d'on penja una cinta quatribarrada. Les tonades són nou: 'El Joan petit', 'La pastoreta', 'Sant Josep', 'La processó', 'El rau-rau', 'El rabiut', 'Rigodons', 'L'avinyonés' i 'Font del gat'. Històricament no sempre han estat aquests. L'instrument tradicional que ha acompanyat el Ball de Bastons ha estat el violí, però també l'acordió diatònic i cromàtic. Darrerament s'hi ha afegit la gralla.","codi_element":"08010-117","ubicacio":"Artés","historia":"Es desconeix l'origen, en quin moment concret va començar la seva pràctica. La documentació que en parla es contextualitza en el segle XX. Les cròniques del diari 'El Pla de Bages', donen la notícia escrita que els bastoners d'Artés anaven davant la processó de Pasqüetes, que portava la comunió als malalts (1904,1905, 1908 i 1915). També van actuar per rebre el bisbe Dr. Torres i Bages (1906). Després de la Guerra Civil, es torna a organitzar amb celeritat la Colla de Bastoners d'Artés. Es té constància d'actuacions fora del municipi: Castellterçol (1944), Puigreig (1945), Santpedor (1947), concurs de Balsareny (1952); així com de la seva participació a la majoria de Trobades de Bastoners de Catalunya. Les colles de bastoners d'Artés s'han fet i desfet diverses vegades. Fins i tot, en algun moment han coexistit més d'una i de dues colles.","coordenades":"41.7969300,1.9552700","utm_x":"413203","utm_y":"4627757","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38466-foto-08010-117-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38466-foto-08010-117-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38467","titol":"Sindicat agrícola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sindicat-agricola-0","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció civil per a ús agrícola i industrial destinat a sindicat agrícola. Conjunt d'edificis format per nou naus de planta rectangular, majoritàriament, amb cobertes de teules àrabs a dues aigües, excepte una que és de sostre pla. Els usos es reparteixen entre una nau per oficines, una altra per botiga i la resta per magatzems, caves i elaboració. Una de les naus on hi ha les caves baixa a una profunditat d'11 metres.","codi_element":"08010-118","ubicacio":"Carrer Rocafort, 44","historia":"La Cooperativa Vitivinícola d'Artés fou creada l'any 1908 per mossèn Martí Sanglas. Fou la primera cooperativa d'Espanya en producció de cava. A partir de la fundació de la Cooperativa s'estengué la producció de vins de taula i escumosos.","coordenades":"41.7973100,1.9515700","utm_x":"412896","utm_y":"4627803","any":"1945","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38467-foto-08010-118-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38467-foto-08010-118-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38467-foto-08010-118-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Racionalisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"120|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38468","titol":"Carrer de Sant Víctor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-sant-victor","bibliografia":"FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. SERRA COMA, Rosa (1985). Carrer de Sant Víctor o del pou. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Carrer obert al sector de tramuntana i en direcció al sector de llevant (NE) del poble antic. És un carrer format per cases de planta baixa i dos pisos que comuniquen directament amb un dels eixos moderns, la carretera de Prats. Algunes cases consten de dos pisos, com la del Dr. Claudi Sala, la més destacada del carrer. Al final del carrer hi ha un pou, que s'utilitzà durant molt de temps. Per aquest motiu també es coneix com a carrer del Pou. Hi ha moltes cases reformades fa uns anys i unes altres que s'estan rehabilitant en l'actualitat. Aquestes darreres intervencions tenen més en compte l'arquitectura original de la casa, revaloritzant elements específics com llindes o antigues capelles.","codi_element":"08010-119","ubicacio":"Carrer Sant Víctor - Casc antic-","historia":"Va néixer, a finals del segle XIX i principis del segle XX, com una natural prolongació del nucli antic d'Artés que s'estenia cap el pla, fruit del creixement industrial. En relació al pou, es té constància documental de la dificultat d'extreure'n aigua a l'any 1873.","coordenades":"41.7999400,1.9549300","utm_x":"413179","utm_y":"4628092","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38468-foto-08010-119-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38468-foto-08010-119-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"També conegut com a carrer del Pou.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38469","titol":"Casa carrer Padró, 20","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-carrer-padro-20","bibliografia":"SERRA COMA, Rosa (1985). Habitatge carrer Padró, 20. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa que fa cantonada, de planta rectangular; consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Obertures irregulars distribuïdes per les dues façanes. Porta principal de llinda recta, al seu damunt, a l'alçada del primer pis hi ha una obertura amb balcó. L'escaire de les dues façanes està fet amb pedra ben treballada, però s'ha arrebossat i no es distingeixen. L'any 1985, quan Rosa Serra va fer l'inventari del patrimoni arquitectònic d'Artés per la Generalitat de Catalunya, destacava una finestra amb arc conopial que ara no es veu. A la façana principal hi ha una placa de terracuita amb la inscripció del poeta local Francesc Blancher i Puig que diu: 'Som pedres antigues brodades de molsa\/ record de quan fòrem 'Hostal de la Creu',\/ que avui ens consola i ens fa l'hora dolça \/ de nou venerar-la aquí al nostre peu'.","codi_element":"08010-120","ubicacio":"Carrer Padró, núm. 20","historia":"Es tracta de l'antic hostal. És una construcció del segle XVIII; la llinda de la porta principal, a la façana de llevant porta la data de 1770. És una de les cases que ajudà a configurar els carrers antics d'Artés.","coordenades":"41.7989900,1.9523700","utm_x":"412965","utm_y":"4627989","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38469-foto-08010-120-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38469-foto-08010-120-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"S'han arrebossat totes les façanes, tapant tots els elements arquitectònics que la singularitzaven.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38470","titol":"Antic hospital","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/antic-hospital","bibliografia":"SERRA COMA, Rosa (1985). Habitatge carrer Padró, 13. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa entre mitgeres situada dins el casc antic; consta de planta baixa i pis amb coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. Totes les obertures són modernes, exceptuant la porta d'accés que dóna al carrer del Padró i que conserva la llinda i la decoració superior formada per una creu llatina. A la façana hi ha una rajola amb el següent text: 'En el divuitè segle,\/ com hospital floria:\/ 'Casa de Deu' en diuen\/ aquests bells mots de pau \/ que el vianant pot veure \/ aquí al portal que un dia \/ el míser travessava \/ cercant la mà suau... \/ Més tard vaig ser \/ l'escola o la pedagogia \/ en mans d'una gran mestre \/ brillava i excel·lia \/ Aquí 'Donya Mercedes' \/ Mas de Delisau \/ deixà joves petjades \/ d'encert i de mestria'.","codi_element":"08010-121","ubicacio":"Carrer Padró, núm. 11","historia":"Aquest edifici acollia l'antic hospital de la vila d'Artés. En el segle XIX fou escola. Sembla ser que fa dos anys es va pintar la façana de la casa, juntament amb la creu que sobresurt de la façana principal i les pedres de la portalada , de manera que actualment resulta molt difícil llegir el que diu a la llinda. Difícilment es llegeix la data 1773.","coordenades":"41.7989700,1.9517100","utm_x":"412910","utm_y":"4627988","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38470-foto-08010-121-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38470-foto-08010-121-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A la fitxa de l'Inventari de patrimoni Arquitectònic de Catalunya, figura com a casa del carrer Padró, número, 13.Ha estat pintada, tapant els elements arquitectònics històrics, i ha sofert remodelacions en obertures sense tenir en compte l'entorn urbà.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38471","titol":"Cal Teixidor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-teixidor","bibliografia":"SERRA COMA, Rosa (1985). Cal Teixidor. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.","centuria":"XV","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici que formava part de la fortificació de les antigues muralles del castell i de la vila d'Artés; fou habitat pel torretà i posteriorment habilitat com habitatge. Consta de planta baixa i tres pisos i coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de migdia, amb un portal rodó adovellat. Les altres obertures, una finestra per planta, són posteriors, però tenen l'ampit i els muntants de pedra treballada i alguna llinda amb motllura. La cantonada de les façanes sud i est està escairada amb pedra ben treballada. A la façana est hi ha l'únic portal d'entrada al recinte emmurallat que es conserva. L'aparell és de pedra ben tallada i regular en els escaires.","codi_element":"08010-122","ubicacio":"Carrer del Padró, 5","historia":"És una de les cases més antigues d'Artés. Podria tractar-se de la casa del torretà que guardava un dels portals d'accés al recinte fortificat del castell i església, l'únic que encara es conserva.","coordenades":"41.7990500,1.9514200","utm_x":"412886","utm_y":"4627997","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38471-foto-08010-122-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38471-foto-08010-122-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38471-foto-08010-122-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Gòtic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"També coneguda com a casa del Torretà.","codi_estil":"93|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38472","titol":"Forat de la Pudor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forat-de-la-pudor","bibliografia":"BRASÓ, M.; PLADEVALL, A. i CATALÀ, P. (1976). 'El castell d'Artés', dins Els Castells catalans, vol. VI. Barcelona, pp. 483-489. GOLOBARDES, J i PUIGBÓ, J. (1933). Notes històriques d'Artés. Manresa. SERRA COMA, Rosa (1985). El forat de la pudor. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Passatge cobert amb volta de canó sobrealçada i tancat per un arc rebaixat de dovelles irregulars i col·locades a plec de llibre. Aquest carrer comunicava la Plaça Vella amb l'espai exterior de les muralles pel sector de tramuntana. L'edifici sobre el qual fou obert aquest passatge fou seu de l'antic ajuntament i ara és el museu.","codi_element":"08010-123","ubicacio":"Plaça Vella - casc antic-.","historia":"Probablement construït en el segle XVI o XVII aprofitant la pedra de les velles construccions medievals que formaven el primer nivell de la muralla medieval del castell. En el segle XVI comença a formar-se el casc antic, la Plaça Vella i els carrers propers.","coordenades":"41.7995300,1.9509700","utm_x":"412849","utm_y":"4628050","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38472-foto-08010-123-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38472-foto-08010-123-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-06-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Hi ha vàries teories pel que fa a l'origen del seu nom. La més acceptada seria la que explica que antigament, el mercat es feia en aquesta plaça, i que totes les deixalles, ja foren de peix, carn o restes vegetals, s'abocarien en aquest 'forat'. Això faria pudor mentre es descomposava.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38473","titol":"Les Ferreres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-ferreres","bibliografia":"FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. SERRA COMA, Rosa (1985). Les Ferreres. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa gran de planta irregular, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana, orientada a llevant. Consta de planta baixa i dos pisos. S'ubica en un angle de la Plaça Vella, fent angle amb el que era l'antiga església de Santa Maria. La façana està disposada en tres plans diferenciats, en el més endarrerit i més oriental hi ha l'entrada amb un portal rodó adovellat, al que s'hi accedeix per una rampa. Al seu damunt, hi ha una finestra amb llinda recta de pedra treballada, igual que l'ampit i els muntants. Només es conserven tres finestres d'aquest tipus; la resta són obertures modernes. Els diferents angles de les façanes estan escairats amb pedra ben treballada. Els murs són de paredat antic, si més no en el primer nivell, ja que a partir del primer pis estan arrebossats i pintats.","codi_element":"08010-124","ubicacio":"Plaça Major o Vella, 1","historia":"Era una de les més importants d'Artés tant per extensió com per història. Fins l'any 1912 fou la rectoria de Santa Maria d'Artés. Durant la industrialització del municipi a finals del segle XIX, i la consegüent expansió urbanística d'Artés, el casc antic restà parcialment abandonat. Es comença la construcció de les noves escoles, del nou Ajuntament, de la nova església, i també d'una nova rectoria. L'any 1912, l'antiga rectoria passava a ser habitatge familiar.","coordenades":"41.7995800,1.9504700","utm_x":"412808","utm_y":"4628057","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38473-foto-08010-124-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38473-foto-08010-124-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38474","titol":"Barraca 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-1","bibliografia":"SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya construïda en pedra seca i adossada en un marge. És de planta circular, d'uns 2'5 m. de diàmetre i murs de 45 cm d'amplada de pedres molt irregulars. Volta per aproximació de filades i recoberta externament amb argila. Entrada lateral orientada a llevant. Envoltada d'esbarzers.","codi_element":"08010-125","ubicacio":"a 200 m. nord-est de Can Vila","historia":"La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.","coordenades":"41.7890100,1.9441400","utm_x":"412267","utm_y":"4626889","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38474-foto-08010-125-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38474-foto-08010-125-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38474-foto-08010-125-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Al costat esquerra de la barraca hi ha una figuera.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38475","titol":"Barraca 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-2","bibliografia":"SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"A l'angle nord-oest ha perdut part del recobriment d'argila de la coberta.","descripcio":"Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en mig d'un camp de blat. És de planta quadrangular de 3,75 x 3,50 metres i murs de 60 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura orientada al nord-est, amb la llinda recta.","codi_element":"08010-126","ubicacio":"a 250 m. nord-est de Can Vila.","historia":"La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.","coordenades":"41.7887000,1.9455500","utm_x":"412384","utm_y":"4626854","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38475-foto-08010-126-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38475-foto-08010-126-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38475-foto-08010-126-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Fins els anys 1990 la barraca es trobava al bell mig d'una plantació d'ametllers. Actualment s'hi planta blat i altres cereals.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38476","titol":"Barraca 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-3","bibliografia":"SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en un racó del camp. És de planta quadrangular de 3,80 m x 3,50 metres i murs de 60 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura més ampla de la base que de la llinda, orientada al nord-est, amb la llinda recta.","codi_element":"08010-127","ubicacio":"Entre Can Vila i La Paloma.","historia":"La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.","coordenades":"41.7873600,1.9474800","utm_x":"412543","utm_y":"4626703","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38476-foto-08010-127-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38476-foto-08010-127-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38476-foto-08010-127-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38477","titol":"Barraca 4","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-4","bibliografia":"SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en un marge del camp. És de planta quadrangular de 3,35 x 3 metres i murs de 60 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, amb volta piramidal i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura més ampla de la base que de la llinda recta.","codi_element":"08010-128","ubicacio":"Al nord-est de Can Vila","historia":"La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.","coordenades":"41.7872300,1.9461700","utm_x":"412434","utm_y":"4626690","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38477-foto-08010-128-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38477-foto-08010-128-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38477-foto-08010-128-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Es troba sota d'un pi blanc i envoltada per ginebrons i farigola que creix damunt de la roca mateix.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38478","titol":"Barraca 5","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-5","bibliografia":"SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en un marge del camp. És de planta quadrangular de 3,7 x 3 metres i murs de 70 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, amb volta piramidal i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura de llinda recta. A l'interior hi ha un caixó fet dins la mateixa paret, d'uns quaranta centímetres per trenta, que es devia utilitzar com a nevera o per guardar menjar.","codi_element":"08010-129","ubicacio":"Al nord-est de Can Vila","historia":"La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.","coordenades":"41.7872900,1.9454400","utm_x":"412373","utm_y":"4626697","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38478-foto-08010-129-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38478-foto-08010-129-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38478-foto-08010-129-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Es troba situada aprofitant el marge d'una feixa on hi ha plantat menjar pel bestiar, i envoltada de farigola que creix damunt de la roca mateix. Al seu costat dret hi ha caixes d'eixams d'abelles. Actualment està envoltada per esbarzers i ametllers. Al costat esquerra hi ha dos ginebrons.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38479","titol":"Barraca 6","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-6","bibliografia":"SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta enmig d'una vinya. És de planta quadrangular de 3,7 x 3,75 metres i murs de 65 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, amb volta piramidal i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura de llinda recta. A l 'interior, es poden observar dues obertures de petites dimensions per fer entrar la claror. Una es troba a ponent i l'altra a septentrió. L'entrada està orientada a migdia.","codi_element":"08010-130","ubicacio":"Vinya d'en Solergibert","historia":"La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.","coordenades":"41.7831200,1.9382600","utm_x":"411771","utm_y":"4626241","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38479-foto-08010-130-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38479-foto-08010-130-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38479-foto-08010-130-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38480","titol":"Barraca 7","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-7","bibliografia":"SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya construïda en pedra seca i adossada a una paret de pedra seca d'uns 250 metres de llargada i 1, 60 m. aproximadament d'alçada, que separa dues feixes a diferent nivell. És de planta rectangular de 4,7 x 2,75 metres i murs de 60 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, amb volta piramidal i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura de llinda recta. A l 'interior, s'observa una partició amb un mur d'uns 80 cm. d'amplada. L'entrada està orientada a migdia.","codi_element":"08010-131","ubicacio":"Vinya d'en Solergibert, sota turó Matacans.","historia":"La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.","coordenades":"41.7826600,1.9371800","utm_x":"411680","utm_y":"4626192","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38480-foto-08010-131-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38480-foto-08010-131-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38480-foto-08010-131-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Al seu costat hi ha una figuera. En el mur de pedra seca que separa les dues feixes, a l'esquerra, hi ha una escala formada per tres esglaons, col·locats en sec i que servien per passar d'una feixa a l'altra.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38481","titol":"Barraca 8","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-8","bibliografia":"SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en un marge no gaire alt que separa dues feixes. És de planta quadrangular de 2,30 m x 2,90 metres i murs de 60 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura orientada a migdia.","codi_element":"08010-132","ubicacio":"Vinya d'en SolerGibert, sota turó Matacans.","historia":"La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.","coordenades":"41.7825900,1.9364600","utm_x":"411620","utm_y":"4626184","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38481-foto-08010-132-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38481-foto-08010-132-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38481-foto-08010-132-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38482","titol":"Barraca 9","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-9","bibliografia":"SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en un marge no gaire alt que separa dues feixes. És de planta circular d'uns 3'5 metres de diàmetre i murs de 60 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura orientada a nord-oest. En direcció a migdia s'observa una obertura que fa funció de finestreta. Actualment està completament envoltada per les bardisses.","codi_element":"08010-133","ubicacio":"Turó de Matacans, arran del bosc.","historia":"La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.","coordenades":"41.7836700,1.9356700","utm_x":"411556","utm_y":"4626305","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38482-foto-08010-133-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38482-foto-08010-133-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38482-foto-08010-133-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38483","titol":"Barraca 10","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-10","bibliografia":"SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en un marge no gaire alt que separa dues feixes. És de planta quadrangular de 2,60 m x 2,40 metres i murs de 60 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila i pedruscall sense tapar. Entrada orientada al nord. S'observa una obertura a la paret de ponent i una altra a la de llevant de petites dimensions que permeten l'entrada de llum al seu interior. Actualment està completament envoltada per les bardisses.","codi_element":"08010-134","ubicacio":"Vinya del camí de les Tàpies.","historia":"La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.","coordenades":"41.7841600,1.9399200","utm_x":"411910","utm_y":"4626355","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38483-foto-08010-134-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38483-foto-08010-134-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38483-foto-08010-134-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38484","titol":"Barraca 11","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-11-0","bibliografia":"SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya construïda en pedra seca i adossada en un marge natural. És de planta circular d'uns 3'5 metres de diàmetre i murs de 70 cm d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura orientada a nord-oest. En direcció a migdia s'observa una obertura que fa funció de finestreta.","codi_element":"08010-135","ubicacio":"Turó de Can Vila","historia":"La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.","coordenades":"41.7852100,1.9397000","utm_x":"411893","utm_y":"4626472","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38484-foto-08010-135-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38484-foto-08010-135-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38484-foto-08010-135-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"A migdia s'observa un dipòsit, arran de terra, de planta irregular, amb unes mides aproximades de 2 x 1,80 m, segurament per fer la barreja bordalesa. Actualment està reomplert de vegetació.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38485","titol":"Barraca 12","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-12-0","bibliografia":"SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en un marge que separa dues antigues feixes. Actualment per la feixa posterior hi passa un camí. La barraca va estar construïda aprofitant el marge que separa el camí que condueix al dipòsit de dalt del Turó de Can Vila i la feixa que es troba davant de la barraca. És de planta quadrangular de 3,50 x 2,40 metres i murs de 65 cm d'amplada. Obertura orientada a migdia. L'entrada és elevada, amb un marxapeu. La coberta ha estat reforçada amb una capa de ciment d'uns dos centímetres de gruix, i per sobre d'aquest s'hi ha col·locat la terra característica i la pedra d'acabament propis de les cobertes d'aquest tipus de barraca. Per sobre de la llinda hi ha un forat, com si fos una 'nevera' però a la part externa.","codi_element":"08010-136","ubicacio":"Turó de Can Vila","historia":"La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.","coordenades":"41.7852200,1.9408000","utm_x":"411985","utm_y":"4626472","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38485-foto-08010-136-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38485-foto-08010-136-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Actualment la barraca continua utilitzant-se, ja que a l'interior s'han pogut observar eines del camp.Al voltant de la barraca el pagès hi té dipòsits per recollir l'aigua de la pluja.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38486","titol":"Barraca 13","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-13-0","bibliografia":"SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Part de la volta s'ha ensorrat.","descripcio":"Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en un marge del camp. va estar construïda aprofitant el marge que separa una feixa del camí que va de Can Vila a La Paloma. Per accedir a la barraca, s'ha de passar per una llosa plana de 60 cm. x 80cm., que salva el desnivell de la cuneta que segueix paral·lela al camí. És de planta quadrangular de 3,75 x 4,15 metres i murs de 65 cm d'amplada. Coberta sobreposada de llosa plana i volta de terra, tot i que part d'aquesta volta s'ha ensorrat. Orientada a ponent. Obertura de llinda recta.","codi_element":"08010-137","ubicacio":"Camí de la Paloma.","historia":"La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.","coordenades":"41.7846100,1.9425400","utm_x":"412128","utm_y":"4626403","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38486-foto-08010-137-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38486-foto-08010-137-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38486-foto-08010-137-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38487","titol":"Barraca 14","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-14-0","bibliografia":"SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Llinda caiguda.","descripcio":"Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta, actualment al mig d'un bosc que havia estat un camp de vinya. És de planta circular d'uns 3,5 metres de diàmetre i murs de 70 cm d'amplada. Fonamentada damunt mateix de la roca natural. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila. Orientada al nord. La llinda ha caigut. Tant al costat de llevant com de migdia, tenen una obertura petita per permetre il·luminar l'interior de la barraca.","codi_element":"08010-138","ubicacio":"Camí de la Paloma.","historia":"La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.","coordenades":"41.7834000,1.9466800","utm_x":"412471","utm_y":"4626264","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38487-foto-08010-138-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38487-foto-08010-138-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38487-foto-08010-138-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38488","titol":"Barraca 15","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-15-0","bibliografia":"SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta, actualment al mig d'un bosc que havia estat un camp de vinya. És de planta circular d'uns 3,5 metres de diàmetre i murs de 70 cm d'amplada. Fonamentada damunt mateix de la roca natural. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila i plena de molsa. Orientada al nord. Té una obertura a llevant. Al seu interior s'observa un banc fet amb una llosa plana.","codi_element":"08010-139","ubicacio":"Bosc de la Paloma","historia":"La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.","coordenades":"41.7838000,1.9472800","utm_x":"412521","utm_y":"4626308","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38488-foto-08010-139-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38488-foto-08010-139-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38488-foto-08010-139-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La barraca està situada en el pendent esquerre, a uns 25 metres del camí.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38489","titol":"Barraca 16","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-16-0","bibliografia":"SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta, actualment al mig d'un bosc que havia estat camp de vinya. És de planta circular d'uns 3,65 metres de diàmetre i murs de 80 cm d'amplada. Fonamentada damunt mateix de la roca natural. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila i plena de molsa. Orientada al nord. Té una obertura a llevant i una altra a ponent.","codi_element":"08010-140","ubicacio":"Bosc de la Paloma","historia":"La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.","coordenades":"41.7836000,1.9481800","utm_x":"412596","utm_y":"4626285","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38489-foto-08010-140-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38489-foto-08010-140-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38489-foto-08010-140-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Al seu costat hi ha ginebrons.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38490","titol":"Barraca 17","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-17","bibliografia":"SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya construïda en pedra seca entre dues feixes de vinya. És de planta circular d'uns 3,20 metres de diàmetre. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila i plena de molsa. Orientada al nord. Entrada tancada amb porta de fusta, de forma trapezoïdal (la part alta és més estreta que la base) i té el marc emporlanat.","codi_element":"08010-141","ubicacio":"La Vall","historia":"La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.","coordenades":"41.7938700,1.9729500","utm_x":"414668","utm_y":"4627400","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38490-foto-08010-141-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38490-foto-08010-141-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38490-foto-08010-141-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38491","titol":"Barraca 18","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-18-0","bibliografia":"SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya construïda en pedra seca en un marge que separa dues antigues feixes, ara ocupades pel bosc, aprofitant el desnivell del sòl. És de planta quadrangular de 3,20 x 3,60 metres i murs de 60 cm d'amplada i fonamentada sobre un sòl rocós. Orientada al nord. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila i plena de vegetació, sobretot romaní. Hi té una obertura a la banda de llevant. A la porta d'entrada hi ha un llindar de pedra.","codi_element":"08010-142","ubicacio":"La Vall","historia":"La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.","coordenades":"41.7933500,1.9729500","utm_x":"414667","utm_y":"4627342","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38491-foto-08010-142-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38491-foto-08010-142-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38491-foto-08010-142-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38492","titol":"Barraca 19","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-19-0","bibliografia":"SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya construïda en pedra seca enmig d'un camp de cereals. És de planta quadrangular de 4 x 3,40 metres i murs de 80 cm d'amplada i fonamentada sobre un sòl rocós. Orientada al nord. Coberta amb volada o cornisa, de tipus piramidal i llosa plana final, coberta d'argila i plena de vegetació, coronada per una pedra en fora de prisma col·locada verticalment. Entrada sense porta, de forma trapezoïdal amb una gran pedra a la llinda. Aquesta, a la seva part interna i al seu damunt, hi té un calaix a modus de 'nevera'.","codi_element":"08010-143","ubicacio":"La Vall","historia":"La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.","coordenades":"41.7954400,1.9773200","utm_x":"415033","utm_y":"4627570","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38492-foto-08010-143-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38492-foto-08010-143-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38492-foto-08010-143-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Envoltada per esbarzers, que han estat podats. A l'interior hi ha eines del camp.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38493","titol":"Barraca 20","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-20","bibliografia":"SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya construïda en pedra seca enmig d'un bosc, que abans de l'arribada a la fil·loxera havia estat una feixa de vinya. És de planta circular d'uns 3,10 metres de diàmetre; amb el mur de 70 cm. Fonamentada sobre un sòl rocós. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila i plena de vegetació. Orientada al nord. Té una petita obertura al sud-est.","codi_element":"08010-144","ubicacio":"La Vall","historia":"La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.","coordenades":"41.7994600,1.9936500","utm_x":"416395","utm_y":"4628000","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38493-foto-08010-144-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38493-foto-08010-144-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38493-foto-08010-144-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38494","titol":"Barraca 21","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-21-0","bibliografia":"SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya construïda en pedra seca enmig d'un bosc, que abans de l'arribada a la fil·loxera havia estat una feixa de vinya, dalt del marge que separa la feixa de blat del bosc de pins blancs. És de planta circular d'uns 3,40 metres de diàmetre; amb el mur de 70 cm. Fonamentada sobre un sòl rocós. Coberta amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila i plena de vegetació. Orientada al nord-oest. Té una petita obertura a ponent.","codi_element":"08010-145","ubicacio":"La Ponsa","historia":"La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.","coordenades":"41.8008300,1.9960900","utm_x":"416599","utm_y":"4628150","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38494-foto-08010-145-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38494-foto-08010-145-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38494-foto-08010-145-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38495","titol":"Barraca 22","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-22-0","bibliografia":"SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita barraca excavada en el marge de separació de dues feixes que actualment s'utilitzen com a pastura de bestiar boví i equí. És de planta circular d'1'65 metres de diàmetre i una alçada mitja d'1'50 m., amb el mur de 55 cm. d'amplada. Coberta sobreposada per aproximació de filades. Orientada a ponent amb una petita entrada, la llinda de la qual, també fa d'ampit una petita obertura superior.","codi_element":"08010-146","ubicacio":"La Vall","historia":"La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.","coordenades":"41.8020400,1.9999900","utm_x":"416925","utm_y":"4628281","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38495-foto-08010-146-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38495-foto-08010-146-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38495-foto-08010-146-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38496","titol":"Barraca 23","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-23-0","bibliografia":"SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta en un costat d'un camp de cereals, a tocar amb una paret de pedra seca que separa aquest camp d'una feixa d'ametllers. És de planta quadrangular de 4,2 x 4,2 metres i murs de 80 cm. d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, recoberta d'argila i coronada per una pedra en fora de prisma col·locada verticalment. Orientada al nord. Obertura de llinda recta.","codi_element":"08010-147","ubicacio":"La Serreta","historia":"La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.","coordenades":"41.8000400,1.9631100","utm_x":"413858","utm_y":"4628095","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38496-foto-08010-147-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38496-foto-08010-147-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38496-foto-08010-147-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Porxo lateral amb recobriment de fibrociment.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38497","titol":"Barraca 24","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-24-0","bibliografia":"SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta enmig d'un camp de cereals. És de planta quadrangular de 2,90 x 2,85 metres i murs de 60 cm. d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, amb volta del tipus piramidal recoberta d'argila i coronada per una pedra en fora de prisma col·locada verticalment. Orientada al sud-oest. L'escaire de llevant està una mica esllavissat. A l'esquerra de la barraca hi ha una cisterna de recollida d'aigua excavada en el sòl.","codi_element":"08010-148","ubicacio":"La Serreta","historia":"La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.","coordenades":"41.7997500,1.9645700","utm_x":"413979","utm_y":"4628061","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38497-foto-08010-148-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38497-foto-08010-148-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38497-foto-08010-148-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38498","titol":"Barraca 25","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-25-0","bibliografia":"SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya construïda aprofitant el marge en pedra seca i exempta enmig d'un camp d'ametllers, al costat del camí del Grifoller. És de planta quadrangular de 3,60 x 3,20 metres i murs de 60 cm. d'amplada. Fonamentada a la roca mare, que aprofita per fer-hi un banc a l'interior. Coberta amb volada o cornisa, amb volta del tipus piramidal recoberta d'argila i coronada per una pedra en forma de prisma col·locada verticalment. Orientada a ponent.","codi_element":"08010-149","ubicacio":"Serra de les Guixeres","historia":"La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.","coordenades":"41.8007900,1.9749400","utm_x":"414842","utm_y":"4628166","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38498-foto-08010-149-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38498-foto-08010-149-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38498-foto-08010-149-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38499","titol":"Barraca 26 del Grifoller","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-26-del-grifoller","bibliografia":"SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya construïda en pedra seca i adossada a una paret de pedra seca que separa dues feixes, la superior d'oliveres joves, al costat del Grifoller. És de planta quadrangular de 3,10 x 3,00 metres i murs de 60 cm. d'amplada. Coberta amb volada o cornisa, i coronada per una pedra en forma de prisma col·locada verticalment. Orientada a migdia. Té una petita obertura a ponent i una altra al nord. En el costat septentrional hi ha unes escales de vuit esglaons de pedra seca que faciliten l'accés a la feixa superior.","codi_element":"08010-150","ubicacio":"Serra de les Guixeres","historia":"La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.","coordenades":"41.7999200,1.9762200","utm_x":"414947","utm_y":"4628068","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38499-foto-08010-150-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38499-foto-08010-150-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38499-foto-08010-150-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38500","titol":"Barraca 27","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-27-0","bibliografia":"SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya construïda en pedra seca i adossada a una paret de pedra seca que separa dues feixes. És de planta circular de 3,00 metres de diàmetre i murs de 60 cm. d'amplada. Volta per aproximació de filades i llosa plana final, coberta de pedruscall. Orientada al nord-est.","codi_element":"08010-151","ubicacio":"Serra de les Guixeres","historia":"La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.","coordenades":"41.8001600,1.9763900","utm_x":"414962","utm_y":"4628095","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38500-foto-08010-151-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38500-foto-08010-151-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38500-foto-08010-151-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"La part de l'entrada està coberta d'esbarzers.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38501","titol":"Forn de La Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-la-sala","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Possible estructura de combustió de planta rectangular (6 x 10'15 m.) en la que es conserva la cambra de combustió i la quasi totalitat de la cambra de cocció sense la volta. Obertura orientada a ponent. Murs de paredat antic fet a base de pedres irregulars, algunes de dimensions considerables, unides amb fang i falcades amb pedruscall. A la façana de ponent hi ha l'accés a la cambra de combustió, que es conserva sencera, amb una obertura d'1'2 x 1'5 x 2 m. i amb un arc escarser amb una doble filada de maons posats a sardinell o a plec de llibre. A la façana de llevant, en un nivell de cota superior, hi ha l'obertura de càrrega i descàrrega de la graella amb una amplada de 77 cm i una alçada conservada d'1'6 metres. Al costat dret hi ha una placa de pedra gravada que es llegeix 'AÑO 1914'. L'interior de la cambra de cocció té les parets recobertes de maons i no es pot veure l'estat de conservació de la graella ja que la vegetació, en la que predominen els esbarzers, la tapen.","codi_element":"08010-152","ubicacio":"Turó del Serrat de la Cabra","historia":"","coordenades":"41.7957800,1.9618300","utm_x":"413746","utm_y":"4627623","any":"1914","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38501-foto-08010-152-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38501-foto-08010-152-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38502","titol":"Font de la Plaça dels Màrtirs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-placa-dels-martirs","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font pública connectada al subministrament municipal. L'aigua raja per una aixeta cromada amb polsador i va a parar en una pica de pedra semi esfèrica. Està emmarcada per dos pilars fets de paredat escocès (pedres planes o llosetes rectangulars amb les peces disposades irregularment, unes en sentit horitzontal i d'altres en sentit vertical). Una coberta de teules uneix els dos pilars en una línia ondulant. Hi ha un sòcol i un plafó emmarcant l'aixeta de lloses de pedra imitant el paredat. Entre el sòcol i la coberta hi ha un enrajolat de mosaic. Per damunt l'aixeta, fet de pedra, hi ha l'escut municipal. Dels pilars surten dos bancs de pedra amb el respatller fent de contenció de jardinera on hi ha plantes ornamentals.","codi_element":"08010-153","ubicacio":"Carrer Rocafort cantonada carrer de Les Parres","historia":"Construïda a inicis dels anys 40 del segle XX. Abans, en el lloc que ocupa la font, hi havia una casa.","coordenades":"41.7983000,1.9544700","utm_x":"413138","utm_y":"4627910","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38502-foto-08010-153-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38502-foto-08010-153-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38503","titol":"Casa número 6 del carrer Francesc Ferrer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-numero-6-del-carrer-francesc-ferrer","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Elements afegits als anys 70 i manca de manteniment.","descripcio":"Casa entre mitgeres de planta rectangular, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes; coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Façana principal de composició simètrica: obertures amb balconades en els dos pisos; les balconades centrals són dobles (acollint dos finestrals) i les laterals simples. En total, hi ha vuit finestrals, quatre per planta; tots emmarcats amb una franja de revestiment pintat de blanc i decorada a la zona de la llinda amb motius florals. Pilars, sustentats per mènsules, a banda i banda de la façana tanquen la composició. L'arrebossat de la façana imita un parament amb carreus i està pintat en un color rosa vell. La planta baixa havia estat utilitzada als anys 70, com a botiga de confecció. Actualment està en desús i la seva decoració desvirtua la resta de l'edifici.","codi_element":"08010-154","ubicacio":"C. Francesc Ferrer, 6","historia":"","coordenades":"41.7990800,1.9530200","utm_x":"413019","utm_y":"4627998","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38503-foto-08010-154-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38503-foto-08010-154-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38503-foto-08010-154-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38504","titol":"Casc Antic d'Artés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casc-antic-dartes","bibliografia":"FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés.","centuria":"XII-XVII","notes_conservacio":"hi ha algunes cases deshabitades.","descripcio":"Conjunt de carrers, cases, places i edificis que formen el nucli més antic del municipi d'Artés. Es tracta de la zona més alta on es té constància de la presència d'ocupació humana, com a mínim des d'època paleocristiana o romanitat tardana; constatada per la troballa d'una església del segle VI-VII d.C i una necròpolis al seu redós. El nucli més antic es centraria al voltant de la Plaça Vella, també anomenada Plaça Major. Les cases del voltant formaven un recinte emmurallat tancat i uniforme. De fet, una de les cases, en realitat és l'antic castell (Castellot o Castell Bisbal). L'altre edifici important seria l'església, amb una continuïtat de culte des de la primitiva església paleocristiana fins a principis del segle XX, quan fou enderrocada. Avui en dia només es conserva el campanar del segle XVII i l'absis romànic. En aquest recinte s'hi accedia pel portal de Salavés, el portal de Sant Joan i el portal del Fort (avui tots ells desapareguts). Aquest nucli antic quedaria delimitat a la banda septentrional per l'actual parc de les muralles. Es tracta d'un límit orogràfic, donat el fort desnivell del terreny. Seguiríem a llevant pel final del carrer Sant Víctor, conegut popularment com a carrer del Pou i el carrer Pinetar, i continuaríem en direcció sud per la carretera de Prats fins trobar el carrer de la Barquera. Des d'aquest carrer, ens enfilem fins trobar el carrer Dr. Ferrer i, en direcció ponent, anem a buscar el carrer Sant Pere, que acaba a la carretera de Sallent. Els límits del casc antic en aquesta zona els marca el carrer de les Muralles, el carrer de la Bassa d'en Serola i el carrer Sant Llibori, tancant a occident el carrer Llobregat.","codi_element":"08010-155","ubicacio":"Casc antic","historia":"L'ocupació més antiga documenta data del segle VI, a la part més alta del Puig d'Artés, amb la presència de l'església paleocristiana i d'una necròpolis. No tornem a trobar més testimonis fins els documents dels segles IX, X i XI. Aquest primer nucli conegut pel Puig d'Artés, rebé altres noms com 'Sagrera' o 'Vila'. En el fogatge de 1497 i el capbreu de 1511, el nombre de possibles habitants de la sagrera eren de 8; però en el fogatge de 1553 ja se'n comptabilitzen 31. L'increment demogràfic que es produí en 43 anys fou molt important. A partir de finals del segle XVII, es creen nous carrers en direcció a la plana, a la Riera de Malrubí. Aquests primers carrers són: carrer del Padró (que acaba a la plaça del mateix nom), carrer Major, carrer del Mig, carrer del Pou (actual Sant Víctor).","coordenades":"41.7993300,1.9506800","utm_x":"412825","utm_y":"4628029","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38504-foto-08010-155-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38504-foto-08010-155-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38504-foto-08010-155-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38505","titol":"Sivella Visigòtica","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sivella-visigotica","bibliografia":"TRULLÀS LEDESMA, Óscar (2002). 'La Sivella visigòtica (segle VII) del Museu de la Història d'Artés', dins Artesenc, núm. 186 (novembre de 2002). Artés, pàg. 20.","centuria":"VII","notes_conservacio":"","descripcio":"Sivella de cinturó visigòtica feta de bronze. Decorada a burí (punxó) creant la figura de dos animals imaginaris que semblen dues llargues serps amb cap de peix, totes envoltades de petits puntets, que bé podrien representar les aigües. Pel que fa a la seva forma, entra dins el grup anomenat de liriformes.","codi_element":"08010-156","ubicacio":"Museu d'Història d'Artés","historia":"La troballa de la sivella la realitzaren els arqueòlegs A. Daura, D. Pardo i J. Piñero l'any 1993 durant una prospecció en una zona propera al Mas Salabernada, on ja es tenia constància de l'aparició esporàdica de petits fragments de ceràmica ibèrica i romana, que ens estarien indicant l'existència segurament d'un petit assentament ibèric que es prolongaria en el temps fins entrada ja l'Edat Mitjana.","coordenades":"41.7995700,1.9509200","utm_x":"412845","utm_y":"4628055","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38505-foto-08010-156-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38505-foto-08010-156-2.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Visigot|Medieval","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"87|85","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38506","titol":"El Sarau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-sarau","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Festivitat d'homenatge al món de la sardana, organitzada pels Amics de la Sardana d'Artés i altres col·laboradors des de l'any 1984, pels volts de la Puríssima. Durant la jornada es desenvolupen diferents activitats: al matí, concurs de colles sardanistes, per la tarda doble audició de sardanes, i al vespre concert i ball, amb l'actuació de les millors formacions orquestrals del moment. El ball es fa amb dues orquestres, i cada cinc anys s'hi afegeix una tercera orquestra.","codi_element":"08010-157","ubicacio":"Pabelló: Carrer Barcelona cantonada carrer Montserrat","historia":"La primera edició fou l'any 1984, aprofitant que es va inaugurar el pavelló polisportiu, l'espai necessari per realitzar aquesta activitat.","coordenades":"41.7951500,1.9496300","utm_x":"412732","utm_y":"4627566","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38506-foto-08010-157-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38506-foto-08010-157-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38507","titol":"Festa de la verema","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-la-verema-0","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Festa que es celebra el primer cap de setmana d'octubre, d'àmbit comarcal dedicat a la vinya i al treball que comporta l'elaboració del vi. S'exposen vins i caves DO Pla de Bages, així com tot tipus de parades d'artesania. El primer dia al matí tothom qui vol va a la vinya amb tractor a recollir el raïm. Cada any es deixa una vinya diferent. Amb aquest raïm es puja fins a la Plaça Vella, on es trepitja amb el sistema clàssic: en portadores. Per trencar el gel, ja que tothom mira, es gratifica amb ampolles de cava als primers valents. Al voltant de la plaça, per la zona de les muralles, es fa la trobada de col·leccionistes de plaques de cava i parades d'artesania, estenent-se fins el carrer Rocafort. Al llarg del recorregut diversos grups mostren quadres escènics relacionats amb el món de la pagesia, distribuïts en diferents racons del poble. També es fan exposicions, en el museu o a la biblioteca, cursets de tast de vins, i la Confraria del vi i el cava, organitza un sopar amb ball. Cada tres o quatre anys, es fa una subhasta d'objectes etnogràfics relacionats amb el conreu de la vinya.","codi_element":"08010-158","ubicacio":"Artés","historia":"La primera edició d'aquesta festa es va realitzar l'any 1996. El Bages, a finals del segle XIX, era una comarca important de Catalunya en la producció vinícola. Després de la davallada produïda per la fil·loxera i altres circumstàncies, l'extensió del cultiu de la vinya al Bages es recupera una mica, s'incorporen noves tècniques vitivinícoles i la qualitat dels vins arriba a ésser comparable a la de les principals zones vinícoles. És com a reconeixement a la qualitat dels seus vins que al 1995 se li atorga la DENOMINACIÓ D'ORIGEN. Artés és el municipi de la comarca que acull un nombre major de cellers, en concret tres que gaudeixen de la Denominació d'Origen: Celler Cooperatiu\/Caves Artium elaboradors de cava i vins Celler Solergibert elaboradors de vins Caves Gibert elaboradors de cava","coordenades":"41.7981100,1.9551400","utm_x":"413194","utm_y":"4627889","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38507-foto-08010-158-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38507-foto-08010-158-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38509","titol":"Portalada de Can Berenguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/portalada-de-can-berenguer","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Portalada de ferro de dos batents amb decoracions geomètriques i florals; entre pilars d'obra de secció poligonal. Entre pilar i pilar a la part alta hi ha una biga travessera de ferro, amb un fanal al mig. Pel costat esquerre de la portalada hi ha un tram de mur amb una obertura amb arc de mig punt. A la seva dreta, continua amb una tanca d'obra d'1'70 m amb una reixa de ferro al damunt amb motius florals i geomètrics.","codi_element":"08010-160","ubicacio":"Carretera de Prats, 48","historia":"","coordenades":"41.7999800,1.9558700","utm_x":"413257","utm_y":"4628095","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38509-foto-08010-160-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38509-foto-08010-160-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38510","titol":"Festa de Sant Joan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/festa-de-sant-joan","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Festivitat de Sant Joan. El 23 de juny a la tarda, arriba la Flama del Canigó. La nit comença a la plaça de Cal Màrius amb un correfoc que passa pel nucli antic de la població. A la plaça Vella es fa la 'cremada del campanar' i un espectacle de foc. Seguidament comença el ball de revetlla, que s'allarga fins ben entrada la matinada.","codi_element":"08010-161","ubicacio":"Artés","historia":"","coordenades":"41.7994700,1.9507300","utm_x":"412829","utm_y":"4628044","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38510-foto-08010-161-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38510-foto-08010-161-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Lúdic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38511","titol":"Casa de Can Berenguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-de-can-berenguer","bibliografia":"BENET i CLARÀ, A. (1987).Història del Bages I. Ed. Selectes Parcir, Manresa. FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. GIRBAU i FONTS, Gerard (2006). La revolta dels burots (1917). Episodi singular de la història d'Artés. Col·lecció Temes d'Artés, núm. 2. Ajuntament d'Artés i Centre d'Estudis del Bages. Artés. SERRA COMA, Rosa (1990). Fàbrica de Cal Berenguer. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de tres nivells: planta soterrani, planta pis i golfes. La planta pis no és planta baixa, ja que està a un nivell superior del sòl i calen unes escales per accedir-hi. Les escales són rectes, no gaire amples i amb una barana de ferro. Per sota hi ha la planta soterrani, i per sobre unes golfes o altell. L'entrada principal està protegida per una marquesina de ferro forjat amb decoracions florals i geomètriques. Al costat esquerre hi ha dos balcons amb baranes de ferro, i al costat dret un balcó i dues finestres. Totes les finestres tenen porticons de fusta de llibret. Les obertures de les golfes són d'ull de bou i romboïdal alternativament.","codi_element":"08010-162","ubicacio":"Carretera de Prats, 48","historia":"Fàbrica creada per la família Berenguer, però el veritable artífex fou Josep Berenguer Vilarassau (1815-1895). La família estava arrelada a Artés des de feia temps i ja tenia tradició tèxtil, en concret de paraires. La fàbrica d'Artés es dedicà al cotó. La sol·licitud del permís data de l'any 1871, i l'any 1882 ja es feia una primera ampliació. Disposava de fusteria, serralleria, tint. El 10 de gener de l'any 1873 es constitueix la societat amb Josep Berenguer Vilaresau, Josep Berenguer i Caba i Ramon de Rocafort, propietari del Mas Ferreres. Però a l'any 1901, Josep Berenguer i Caba esdevé propietari únic. Els Berenguer tenien altres fàbriques: una a Cabrianes i l'altra a Pont de Cabrianes, al costat del riu Llobregat, per aprofitar l'energia hidràulica en la filatura, que en requeria més. La fàbrica d'Artés va arribar a tenir més de 700 treballadors i ostentava el monopoli de la contractació industrial del municipi. La família Berenguer, a més, acaparava directa o indirectament tots els altres càrrecs de poder municipal: càrrec a l'ajuntament, jutge, metge i, fins i tot, el rector. El poder polític i social dels Berenguer era absolut i es mantenia gràcies a la pràctica del caciquisme electoral a favor de la Lliga Regionalista. L'any 1917 fou protagonista col·lateral de la Revolta dels Burots, vaga on a part de manifestar el malestar social de l'època, es reflectia un rebuig al caciquisme dels Berenguer. Aquell any protagonitza un locaut o tancament temporal, per tal d'evitar la creació d'una cooperativa tèxtil. L'estratègia no va funcionar, ja que la Revolta dels Burots va aconseguir canviar el govern municipal a favor d'una nova gestora allunyada de les urpes burgeses dels Berenguer. Finalment, l'any 1920, es converteix en una societat anònima: 'Manufacturas Berenguer, SA', concentrada en la productivitat i deixant de banda velles i obsoletes ingerències caciquils.","coordenades":"41.8004100,1.9561200","utm_x":"413278","utm_y":"4628143","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38511-foto-08010-162-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38511-foto-08010-162-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38512","titol":"El Tint","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-tint-0","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. No conserva cap obertura amb la pedra treballada. A la planta baixa hi ha l'entrada principal de llinda recta i una finestra a cada costat. A la planta pis hi ha quatre finestres amb l'arc de mig punt. Els murs estan arrebossats i pintats de blanc. A la banda de llevant s'hi adossa un altre edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis i la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de migdia. Per ponent hi ha un altre edifici més modern, que s'adapta al desnivell del sòl.","codi_element":"08010-163","ubicacio":"Camí de La Vall, s\/n","historia":"En el padró de l'any 1889 apareix una casa on hi viu Joan Casajoana Tañà de Manresa i d'ofici tintorer. És l'origen de la casa coneguda amb el nom de El Tint. L'any 1915 el cap de casa era Josepa Cruselles Faura, vídua del tintorer, i també hi vivien els dos fills.","coordenades":"41.8008500,1.9568900","utm_x":"413343","utm_y":"4628191","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38512-foto-08010-163-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38512-foto-08010-163-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"També conegut com Cal Codinach.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38513","titol":"Casa Dr. Claudi Sala","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-dr-claudi-sala","bibliografia":"FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"S'està rehabilitant","descripcio":"Casa entre mitgeres del carrer Sant Víctor que havia pertangut al Dr. Claudi Sala. Consta de planta baixa i tres pisos amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. L'aspecte actual fou fruit d'una reforma de l'any 1880, segons consta en sengles pedres posades a la façana, i fou obra de Hemeterio Sala. A la llinda de la porta principal, figura que fou restaurada l'any 1905 pel Dr. Claudi Sala. La porta del costat dret també conserva els muntants, llinda i llindar de pedra, però la porta del costat esquerre s'ha substituït per una porta de garatge moderna que no respecta la tipologia de la construcció. Les obertures del primer pis són balconades que no conserven les baranes perquè estan en plena remodelació de l'edifici; però les llindes (rectes) i els muntants són de pedra treballada. Les obertures del primer pis també són balcons, però sense muntants de pedra, sinó de maó vist, i conserven les reixes de ferro.","codi_element":"08010-164","ubicacio":"Carrer Sant Víctor, 4-6","historia":"El Dr. Claudi Sala i Pons (Artés 1868-1943) era fill de comerciants. Es doctorà en Medicina i cirurgia i Farmàcia i es llicencià en Ciències Naturals, Lletres, Filosofia i Dret. Professionalment destacà en recerca i laboratori, i va treballar al costat del Nobel Dr. Ramon y Cajal. També participà activament en la vida política d'Artés, al costat del poble en la Revolta dels Burots.","coordenades":"41.7993300,1.9536700","utm_x":"413073","utm_y":"4628026","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38513-foto-08010-164-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38513-foto-08010-164-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38514","titol":"Capella de Sant Antoni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-sant-antoni","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita capella devocional dedicada a Sant Antoni, ubicada a la casa de Ca l'Esquerrà, en el carrer del Raval. Es tracta d'una petita fornícula inserida a la façana de la casa amb una porteta de vidre que protegeix la imatge del sant (feta de guix) amb el corresponent porquet ajagut a la dreta del sant.","codi_element":"08010-165","ubicacio":"Carrer del Raval, 71","historia":"","coordenades":"41.7974300,1.9576700","utm_x":"413403","utm_y":"4627811","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38514-foto-08010-165-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38514-foto-08010-165-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38515","titol":"Barraca 28","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-28-0","bibliografia":"SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca construïda en pedra seca i exempta enmig d'un hort. És de planta quadrangular de 2,70 x 2,70 metres. Coberta amb volada o cornisa, amb volta del tipus piramidal recoberta d'argila. Orientada a nord-est. Les pedres d'aquesta barraca es diferencien d'altres barraques inventariades perquè són més arrodonides, a causa de la seva ubicació la a vall de la riera de Malrubí, la zona més humida del municipi i amb un cabal permanent d'aigua.","codi_element":"08010-166","ubicacio":"Hortes Noves, davant font Mireta","historia":"La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.","coordenades":"41.7963000,1.9676800","utm_x":"414233","utm_y":"4627675","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38515-foto-08010-166-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38515-foto-08010-166-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38515-foto-08010-166-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38516","titol":"Barraca 29","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-29-0","bibliografia":"SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya construïda en pedra seca i ubicada en un marge entre dues feixes, la inferior d'arbres fruiters i la superior de bosc. És de planta quadrangular de 3 x 3 metres i murs de 60 cm de gruix. Coberta amb volada o cornisa, amb volta del tipus d'aproximació de filades recoberta d'argila. Orientada a nord-est.","codi_element":"08010-167","ubicacio":"La Malla","historia":"La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.","coordenades":"41.7928700,1.9604000","utm_x":"413624","utm_y":"4627302","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38516-foto-08010-167-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38516-foto-08010-167-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38516-foto-08010-167-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38517","titol":"Fons procedent d'Artés del Museu Comarcal de Manresa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-procedent-dartes-del-museu-comarcal-de-manresa","bibliografia":"SITJES i MOLINS, Xavier (1976). 'Troballa de tres làpides romanes a Artés', dins Ausa, núm. 84. Vic, pp.85-89.","centuria":"II-III dC.","notes_conservacio":"","descripcio":"Es conserven algunes restes arqueològiques: materials procedents de Matacans, i fragments d'escàs interès i en molt poca quantitat procedents de troballes superficials als indrets de Vilagonella, Can Vila i Salabernada. Les peces més destacades són tres làpides romanes trobades com a material de construcció del castell d'Artés. Una de les làpides és una ara votiva i les altres dues són làpides funeràries. Totes són d'arenisca. L'ara votiva fa 82 cm d'alt, 45 cm d'ample i 39 cm de fons. Estava mutilada per la part superior i inferior. A la cara frontal hi ha una inscripció de 20 cm d'alçada en tres ratlles de 6 cm, però hi manca la primera ratlla. La inscripció diu: 'CALPURNI \/ (V)S (M) AVUS\/FVSLM' que completada seria 'CALPURNIU-(V)S (M)AVUS F(ecit) V(otum) S(olvens) L(ibens) M(erito)', traduït per 'Calpurni Mavus ho feu en compliment gustós d'un vot per una mercè rebuda'. Segons Sitjes (1976:87) la data en el segle II dC. Les altres làpides són funeràries. La primera és un prisma de 50 cm d'alt, 39 cm d'ample i 33 cm de fons. La inscripció diu 'D(iis) M(anibus) \/ L(ucius) ATILIVS ATI \/ LIANVS PORCI \/ AE CATULLA (E) \/ VXORI OBSE \/ QVENTIS(I) \/ MAE \/ F(aciendum C(vuravit)' i traduïble per: 'Als déus mans. Ho feu fer Lluci Atilià a (honor de) Pòrcia Catul·la muller complaent'. Sitjes (1976:88) la data en el segle III dC. La darrera làpida està partida verticalment per la meitat; només se'n conserva 60 cm d'ample, 48 cm d'alt i 27 cm de gruix. La dedicatòria està dins una cartel·la formada per un bordó desenvolupat lateralment en fistó de 4 lòbuls. La inscripció diu: 'D M \/ S SEVERA \/ A NOMA \/ RARII \/ FERIAN ( .... CARIS) \/ SIMO FI(LIO ......) '. Sexta severa va dedicar la inscripció al seu fill Caríssim. Datable en el segle III dC.","codi_element":"08010-168","ubicacio":"Via Sant Ignasi, 40","historia":"","coordenades":"41.7981100,1.9551400","utm_x":"413194","utm_y":"4627889","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38517-foto-08010-168-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38517-foto-08010-168-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38517-foto-08010-168-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Romà|Antic","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Horari: divendres i dissabtes d' 11 a 14 i de 17 a 20 h; diumenges i festius de 10 a 14 hTancat: 1 de gener, Divendres Sant, 1 de maig, 25 i 26 de desembre i tots els dilluns no festius.Sala de consulta: de dilluns a divendres de 9 a 14 h.Tel.. 93 874 11 55Fax. 93 874 11 55","codi_estil":"83|80","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38518","titol":"Mina de Malla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mina-de-malla","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Temporalment no raja.","descripcio":"Registre de mina pel qual rajava aigua per un broc que sobresurt de la façana. El bancal és de paredat i la volta de maó pla. Porta d'entrada de fusta, de llinda recta; però restava tancada amb cadenat. Hi ha sectors que s'han arrebossat per evitar el seu deteriorament. La volta està al descobert externament en uns 2,5 metres fins que s'interna en el sòl, degut al desnivell del terreny.","codi_element":"08010-169","ubicacio":"La Malla","historia":"","coordenades":"41.7933700,1.9601100","utm_x":"413600","utm_y":"4627357","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38518-foto-08010-169-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38518-foto-08010-169-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38518-foto-08010-169-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"Aquesta mina porta l'aigua a la casa de Malla, però ara no raja.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38519","titol":"Conjunt de sardanes dedicades a Artés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/conjunt-de-sardanes-dedicades-a-artes","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Vigent","descripcio":"L'activitat sardanista a Artés, tot i no tenir cobla, ha estat prou important com per generar una sèrie de sardanes dedicades al municipi. La majoria són sardanes sense lletres, exceptuant 'L'Aplec d'Artés', que s'ha individualitzat en el present inventari en la fitxa 176. Trobem sardanes dedicades a llocs concrets relacionats amb algun aplec sardanista , com 'El bosquet de l'aplec' (1986) obra de Joan Lázaro i Costa. També hi ha sardanes dedicades als aplecs (Aplec i Sarau) d'Artés: 'El Sarau artesenc' (1986) de Martirià Font i Coll; 'Sarauenca' (1993) de M. S. Puigferrer o 'La màgia del sarau' (2004) de Josep Farràs i Casòliba. La resta són peces dedicades a Artés: 'Artés sardanista' (1993) d'Eduard Xandric i Crosas, 'A la vila d'Artés' (1982) de Josep Viader, 'Artesenca' de F. Mas Ros, 'Em recordo d'Artés' (1980) de Lluís Buscarons, 'Per Artés' (1984) de M. S. Puigferrer, 'Ressò d'Artés' (1989) de Sebastià Figuerola i Escusa, '25 anys a Artés' de Joan Lázaro i Costa i 'La vall d'Artés' de Ricard Viladesau.","codi_element":"08010-170","ubicacio":"Artés","historia":"","coordenades":"41.7981100,1.9551400","utm_x":"413194","utm_y":"4627889","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38520","titol":"Repertori de cançó tradicional recollit a Artés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/repertori-de-canco-tradicional-recollit-a-artes","bibliografia":"VILAR i HERMS, Ramon (1991). 'Mostra d'un repertori de cançó tradicional recollit a Artés'; dins Dovella, núm. 40. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, pp. 43-50. VILAR i HERMS, Ramon (1997). 'El ball de bastons d'Artés'; dins Dovella, núm. 57. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, pp. 21-31.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Fons format per 115 documents sonors fruit d'un treball de recerca etnomusicològic que fan referència a: comunicació (crits de carrer); ritual de la vida de l'home (infantesa, joventut, adults); rituals del curs de l'any (cicle de Nadal, Quaresma, Setmana Santa, Pasqua); Institucions religioses (Goigs, himnes, cançons) o institucions cívico-polítiques(cançons relacionades amb fets de guerra) i Lleure (cançons llargues o balades, cançons curtes destinades al lleure, parèmies, etc. Ramon Vilar, en el seu treball (1991) analitza una mostra escollida entre les 115 melodies: una cançó de bressol, una cançó de joc infantil, una tonada vinculada al joc de cartes, un romanç conegut per 'La nit de Sant Joan', Goigs a Sant Isidre i algun altre romanç o balada. Un treball a part (1997) es mereixia el Ball de bastons (fitxa 117).","codi_element":"08010-171","ubicacio":"Artés","historia":"Ramon Vilar i Herms ha fet una recerca etnomusicològica que ha permès recopilar 296 melodies i informacions musicals a la població d'Artés. El treball de recerca va començar l'any 1982 i tingué continuïtat fins el 1995, amb la col·laboració de Josep Crivillé i Bargalló. La metodologia emprada es basa en dos vessants: l'enquesta de camp i el treball de laboratori. El nombre d'informants entrevistats va ser de 21, i es tracta d'informacions musicals directes.","coordenades":"41.7981100,1.9551400","utm_x":"413194","utm_y":"4627889","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38522","titol":"Capella de Sant Josep","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-sant-josep","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita capella devocional dedicada a Sant Josep amb el seu fill, ubicada en una casa cantonera de la Plaça Faura. Es tracta d'una petita fornícula inserida a la façana de la casa amb una porteta de vidre que protegeix les imatges (fetes de guix).","codi_element":"08010-173","ubicacio":"Plaça Faura o Nova, 4","historia":"","coordenades":"41.7990500,1.9549500","utm_x":"413179","utm_y":"4627993","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38522-foto-08010-173-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38522-foto-08010-173-3.jpg"],"proteccio":"Física","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38523","titol":"Plaça Nova o Faura","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-nova-o-faura","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Plaça ubicada al pla. El seu urbanisme és molt regular, de planta quadrada amb un accés a cada costat: el carrer Jaume I de ponent a llevant i carrer Sant Lluís de nord a sud. Envoltada de cases de planta rectangular, generalment de planta baixa i dos o tres pisos, algunes amb golfes. Són cases en origen de dimensions considerables: cada angle de la plaça el formen un parell de construccions, com a molt trobem tres cases. Si s'ha subdividit ha estat a posteriori. La majoria mantenen l'aspecte arquitectònic primigeni, però han estat restaurades.","codi_element":"08010-174","ubicacio":"Plaça Faura","historia":"Es coneix com a Plaça Nova per contraposició a la Plaça Vella, dalt la vila. Però es tracta d'una plaça que es forma amb la primera expansió del nucli antic.","coordenades":"41.7990200,1.9547400","utm_x":"413162","utm_y":"4627990","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38523-foto-08010-174-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38523-foto-08010-174-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"38524","titol":"Turons del Pla de Can Vila","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/turons-del-pla-de-can-vila","bibliografia":"http:\/\/www.ccbages.org\/espais\/espais.htm","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta de dos turonets de baixa alçada. A la part més alta tenen uns interessants paleocanals en els quals es troben mineralitzacions cupríferes. Es tracta, per tant, de relleus invertits.Entorn dels turons hi ha ocupació rural, amb plantació de cultius. Als cims, on hi ha les mineralitzacions, no hi ha conreus. L'indret és interessant per les mineralitzacions cupríferes associades a red-beds. Aquestes mineralitzacions s'han desenvolupat sobre la base d'uns paleocanals ubicats entre els materials rogencs de la Formació Artés. Hi ha bones cristal·litzacions d'atzurita i de la malaquita.","codi_element":"08010-175","ubicacio":"Al sudoest de la vila d'Artés, a aproximadament 1 km de la població.","historia":"","coordenades":"41.7867500,1.9415100","utm_x":"412046","utm_y":"4626641","any":"","rel_municipis":"08010","municipi_nom":"Artés","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08010\/38524-foto-08010-175-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Montlló Bolart","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39229","titol":"Barraca de La Portella 8","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-portella-8","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya que està composta de dos elements diferenciats: la barraca i el cobert. El conjunt té una planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 12 m2. La barraca es troba a la part de migjorn mentre que el cobert està a la vessant septentrional. El conjunt està fet amb carreus irregulars de pedra lligada en sec. El sostre està fet en doble vessant, sent el punt central la paret que divideix els dos espais. Es tracta de grans lloses disposades a sobre d'una estructura de bigues de fusta. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada com a aïllant tèrmic. La part del sostre de la barraca ha començat a cedir. Tan la barraca com el cobert tenen les entrades respectives a la vessant de ponent del conjunt. Dins la barraca, les parets de llevant i la de tramuntana presenten uns forats en forma de receptacle per col·locar-hi diversos utensilis. El cobert té una estructura en forma de banc feta a base de carreus irregulars de pedra.","codi_element":"08012-79","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8809800,1.9493600","utm_x":"412826","utm_y":"4637095","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39229-foto-08012-79-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39229-foto-08012-79-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39229-foto-08012-79-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39230","titol":"Barraca del Bayeró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-bayero","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en un estat inicial d'enrunament","descripcio":"Barraca de vinya que està composta de dos elements diferenciats: la barraca i el cobert. El conjunt té una planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 15 m2. La barraca es troba a la part de ponent mentre que el cobert està a la vessant oriental. El conjunt està fet amb carreus irregulars de pedra lligada en sec. El sostre està fet en doble vessant, sent el punt central la paret que divideix els dos espais. Es tracta de grans lloses disposades a sobre d'una estructura de bigues de fusta. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada com a aïllant tèrmic. La part del sostre de la barraca ha començat a cedir. Tan la barraca com el cobert tenen les entrades respectives a la vessant de migjorn del conjunt. Dins la barraca, la paret de ponent presenta uns forats en forma de finestra. Les bigues del cobert estan molt malmeses.","codi_element":"08012-80","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8845800,1.9627800","utm_x":"413944","utm_y":"4637481","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39230-foto-08012-80-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39230-foto-08012-80-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39230-foto-08012-80-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39231","titol":"Barraca de La Portella 9","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-portella-9","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està força brut per dins degut a l'ús actual que té","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular, amb un diàmetre aproximat de 2,5 m i feta de carreus irregulars de pedra lligada en sec. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta, tapiada amb una reixa. El sostre és de volta cònica, a base de la superposició de lloses de pedra, arribant a ser tapades per una llosa més gran a dalt de tot. Sobre de les lloses s'hi col·loca terra aixafada que treballa com a aïllant tèrmic. L'utilitzen per guardar-hi gossos o altres animals.","codi_element":"08012-81","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8891000,1.9625500","utm_x":"413931","utm_y":"4637984","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39231-foto-08012-81-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39231-foto-08012-81-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39232","titol":"Barraca de La Portella 10","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-portella-10","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra en sec. Al mur septentrional hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre era de proto-volta cònica, ja que es partia d'una base quadrada per arribar a tancar el conjunt amb una sola llosa de pedra. Queda molt poc de l'inici del sostre i no es pot saber com s'acabava però si que es tractava d'una superposició de lloses de pedra.","codi_element":"08012-82","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8893300,1.9631100","utm_x":"413978","utm_y":"4638009","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39232-foto-08012-82-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39232-foto-08012-82-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39233","titol":"Barraca de La Portella 11","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-portella-11","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya, de planta quadrangular amb una superfície aproximada de 10 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra en sec. A la paret de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. No conserva cap indici del tipus de sostre que tenia. Els murs actualment tenen una alçada màxima de 1,5 m.","codi_element":"08012-83","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8898700,1.9626900","utm_x":"413944","utm_y":"4638069","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39233-foto-08012-83-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39233-foto-08012-83-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Té massa vegetació tan a dins com a fora de l'estructura","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39234","titol":"Barraca del Victu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-victu","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"El sostre de la barraca està perfecte mentre que el sostre del cobert ha cedit.","descripcio":"Barraca de vinya composta de dos elements ben diferenciats: la barraca i el cobert adossat. La barraca es troba a la part occidental i el cobert a l'oriental. El conjunt té una planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 12 m2, i està fet amb carreus irregulars de pedra lligada en sec. El sostre és de doble vessant i fet amb lloses de pedra, suportades per un tramat de bigues de fusta. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada com a aïllant tèrmic. A la vessant de migjorn trobem les dues obertures, la porta de la barraca i l'accés al cobert. La part del sostre del cobert ha cedit.","codi_element":"08012-84","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8921200,1.9646100","utm_x":"414106","utm_y":"4638317","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39234-foto-08012-84-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39234-foto-08012-84-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39234-foto-08012-84-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39235","titol":"Barraca del Bisquerra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-bisquerra","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està molt bruta i deixada tan per dins com per fora.","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 6 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la paret de tramuntana hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica a base de superposició de lloses de pedra amb una llosa més gran dalt de tot el conjunt. Sobre de les lloses trobem altres lloses disposades de forma irregular per tal de donar consistència al conjunt. A l'interior de la paret de migjorn hi ha un petit receptacle on col·locar-hi diverses eines i utensilis.","codi_element":"08012-85","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8935200,1.9684900","utm_x":"414430","utm_y":"4638468","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39235-foto-08012-85-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39235-foto-08012-85-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39235-foto-08012-85-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39236","titol":"Barraca del Rostoble","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-rostoble","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de planta quadrangular, d'una superfície aproximada de 8 m2. Construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta. El sostre estaria fet amb lloses de pedra aguantades amb bigues de fusta. Desconeixem si amb una o dues vessants.","codi_element":"08012-86","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.9085300,1.9820100","utm_x":"415571","utm_y":"4640122","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39236-foto-08012-86-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39236-foto-08012-86-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"La gran quantitat de vegetació que l'envolta ha fet que només es conservin en peu la paret de ponent i la de migjorn.","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39237","titol":"Barraca de Cal Picarocs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-cal-picarocs","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular amb una superfície aproximada de 12 m2. Construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de doble vessant i està fet amb teules superposades en fila, sostingudes per un tramat de bigues de fusta. Sobre de les teules també hi ha una biga de fusta al punt central del sostre, donant estabilitat al conjunt. A la paret de ponent hi ha una petita obertura en forma de finestra.","codi_element":"08012-87","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.9128100,1.9773000","utm_x":"415186","utm_y":"4640601","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39237-foto-08012-87-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39237-foto-08012-87-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39237-foto-08012-87-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39238","titol":"Barraca del Pla del Jaume","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pla-del-jaume","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes, ja que la part de ponent s'ha després en part, deixant el mur en una situació d'inestabilitat i en perill d'enrunament imminent.","descripcio":"Barraca de vinya, de planta circular, de 3 m de diàmetre, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la vessant de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica fet a base de la superposició de lloses de pedra, situant-hi una llosa més gran que la resta per donar-hi estabilitat al conjunt. Sobre de les lloses hi trobem terra aixafada com a aïllant tèrmic, encara que hi ha poca quantitat de terra. Es troba enmig del bosc i és de difícil accés","codi_element":"08012-88","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.9099900,1.9818300","utm_x":"415558","utm_y":"4640284","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39238-foto-08012-88-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39238-foto-08012-88-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39238-foto-08012-88-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39239","titol":"El Freixe","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-freixe","bibliografia":"- IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia que està constituïda per dos habitatges, la casa dels amos i la de masovers. Es compon de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1.160 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de maçoneria de pedra vista en general arrebossat i pintat de color blanc, hi ha intervencions de diferents èpoques algunes en obra nova. Presenta un cos de galeries a la façana principal (1 vertical i 2 horitzontals) i a la façana posterior (1 vertical i 5 horitzontals). La planta baixa de la casa principal té el sostre amb volta, els sostres de la casa dels masovers són de cabirons. Hi ha una llinda a la vessant de ponent, interior a la casa, amb la xifra '1758'. Té dues pallisses i un cobert. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. Té una capella a l'interior de la casa dels propietaris considerada com a BCIL (fitxa 2).","codi_element":"08012-1","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"En el fogatge de 1497 es té constància del mas Freixa ja que surt citada la família d'en 'Frrexa' a la part d'Artés corresponent a Horta, actualment pertanyent al terme municipal d'Avinyó. Igualment, al fogatge de 1553 ens apareix altre cop un 'hereu d'en Frexa' com a propietari d'un mas a la zona d'Horta. L'edifici actual, però, estaria molt reformat respecte a aquesta masia originària.","coordenades":"41.8128800,1.9971500","utm_x":"416703","utm_y":"4629487","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39239-foto-08012-1-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39239-foto-08012-1-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39240","titol":"Oratori de St. Antoni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/oratori-de-st-antoni","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona. - GAVIN, Josep M. (1979) 'Bag. 32. Sant Antoni de Pàdua', a Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Edicions, Barcelona, pàg. 30. - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Es va fer una reforma total de la capella l'any 1943, amb la qual cosa l'estat de conservació és força bo.","descripcio":"Es tracta d'una habitació amb tres entrades, una frontal i dues de posteriors, a banda i banda de l'altar. La superfície és de 20 m2. aprox. La planta és rectangular i el sostre és pla. La sala es separa en dues parts: els bancs i l'altar, les dues al mateix nivell de terra i sense cap element arquitectònic que les divideixi. A la part de l'altar hi ha un reclinatori de dues places treballat en fusta amb estil barroc; l'altar està lleugerament elevat en una plataforma de fusta i aguantat per dues columnes amb estil neobarroc. El retaule és igualment d'estil neobarroc (fitxa 3)","codi_element":"08012-2","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"En el fogatge de 1497 es té constància del mas Freixa ja que surt citada la família d'en 'Frrexa' a la part d'Artés corresponent a Horta, actualment pertanyent al terme municipal d'Avinyó. Igualment, al fogatge de 1553 ens apareix altre cop un 'hereu d'en Frexa' com a propietari d'un mas a la zona d'Horta. L'edifici actual, però, estaria molt reformat respecte a aquesta masia originària.","coordenades":"41.8129700,1.9971200","utm_x":"416701","utm_y":"4629497","any":"1943","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39240-foto-08012-2-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39240-foto-08012-2-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39240-foto-08012-2-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Al entrar a la casa dels propietaris, un cop pujada l'escala principal, la capella es troba tot recte, al lloc més central de la masia, al primer pis de l'edifici.","codi_estil":"116|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39245","titol":"Rectoria de Santa Maria d'Horta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rectoria-de-santa-maria-dhorta","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"L'immoble es troba en un estat de conservació millorable, necessita manteniment en les façanes dreta i posterior. El sostre presenta molts forats i això provoca que s'escoli l'aigua, posant en perill la salubritat del propi edifici","descripcio":"Masia de planta baixa, dos pisos i golfes amb una superfície aproximada de 1260 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat, la porta és adovellada i les obertures emmarcades amb pedra carejada. Hi ha ampliacions actuals realitzades amb obra nova i revestiments actuals. La part posterior ha estat ampliada afegint habitacions. S'observa un reforç d'estructura metàl·lica a la façana posterior, i a la façana lateral hi ha galeries. La referència del primer rector data de l'any 1170. Trobem diferents llindes amb les dates 1649, 1863 i 1958. Se situa en un entorn rural a prop de la carretera.","codi_element":"08012-7","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La rectoria originària hauria estat construida al mateix moment de l'antiga església romànica. L'actual edifici, però, fóu alçat en les posteriors remodelacions que afectaren a l'església a finals del segle XVII.","coordenades":"41.8255400,1.9685900","utm_x":"414348","utm_y":"4630921","any":"1649","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39245-foto-08012-7-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39245-foto-08012-7-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39246","titol":"Sta. Maria d'Horta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sta-maria-dhorta","bibliografia":"- BALLÚS CASÒLIVA, Glòria (2004). Els Municipis del Bages. Llocs d'interès i elements festius, Manresa, Centre d'Estudis del Bages, pàg. 9. - DALMAU ARGEMIR, Delfí (2004). 'Horta d'Avinyó, Santa Maria' a Campanars del Bages. Parroquials de Torre, Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, pàg.42. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona. - GAVIN, Josep M (1979) 'Bag. 38 (Santa Maria' a Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Edicions, Barcelona, pàg. 32. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (cord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - TRESERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. - VILLEGAS, Francesc (1982). El Romànic del Bages. Estudi d'edificis religiosos, Ed. Sobrerroca, Manresa, pàg. 41. VV.AA. (1984) 'Santa Maria d'Horta' a Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, pàg. 110-111. - VV.AA. (1994) Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Enciclopèdia Catalana, vol. IX, Bages, Berguedà i Solsonès, pàg. 139.","centuria":"XI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Església de tres naus de petites proporcions, la central és coberta amb volta de canó rebaixada i les laterals amb volta de creueria en els seus dos trams. L'interior de l'església és totalment arrebossat i reprodueix una decoració típicament neoclàssica. La porta actual és al mur de ponent i és un element més de les múltiples modificacions que afectaren l'edifici romànic primitiu. Aquesta porta fou refeta l'any 1863. A llevant i a tramuntana, l'església es confon amb les dependències de la gran masia annexada construïda al segle XVII i el cementiri. L'absis semicircular decorat amb arcuacions llombardes només és visible des de la rectoria. Les capelles laterals són obra del segle XVII (entre 1686 i 1691)","codi_element":"08012-8","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell d'Artés, al lloc d'Horta. Aviat degué adquirir categoria de parròquia, que conserva encara avui. El lloc i l'església apareixen citats abans del 1154 com a parròquia d'Horta i el 1175 i el 1199 és esmentada com a Santa Maria d'Horta. Al final del segle XVII l'edifici sofrí diverses modificacions que li feren perdre la seva fesomia medieval: entre els anys 1686 i 1691 fou ampliada afegint-hi diverses capelles laterals; el 1830 es féu la façana actual. El campanar també és posterior; possiblement s'aixecà damunt el basament d'una torre anterior.","coordenades":"41.8255100,1.9683800","utm_x":"414330","utm_y":"4630917","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39246-foto-08012-8-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39246-foto-08012-8-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39246-foto-08012-8-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval|Barroc|Modern|Romànic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Les restes de romànic que hi queden només es poden apreciar des de dins del mas de la Rectoria, observant l'absis on s'adossa la mateixa masia.","codi_estil":"85|96|94|92","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39247","titol":"Ascensió de la Verge Maria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ascensio-de-la-verge-maria","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pintura mural, situada al centre de l'altar que representa l'ascensió de la Verge Maria al reialme del cel. A la terra deixa als dotze apòstols mentre que al cel l'esperen els àngels i arcàngels. L'àngel de l'esquerra acompanya a un infant Jesús que està esperant l'arribada de la seva mare. A dalt de tot, al centre hi trobem la figura omnipresent de Déu representat sota la figura de l'esperit sant (un colom blanc). Tan la Verge Maria com la resta d'àngels estan envoltats de núvols. Rodegen la Verge Maria els arcàngels que l'escorten en la seva ascensió. A dalt de tot de la pintura es pot llegir 'Assumpta est Maria in caelum. Al·leluia'. Hi predomina el color blau sofre.","codi_element":"08012-9","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8255100,1.9683800","utm_x":"414330","utm_y":"4630917","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39247-foto-08012-9-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neoclàssic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Als laterals de l'altar també hi ha pintures murals però el seu estat és tan deplorable que ens ha sigut impossible determinar les escenes que representen.","codi_estil":"99","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39248","titol":"Baptisme de Jesús","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/baptisme-de-jesus","bibliografia":"","centuria":"XIX","notes_conservacio":"La humitat de les parets és molt perjudicial per la pròpia pintura ja que la patina té tendència a esquerdar-se","descripcio":"Pintura mural que representa el baptisme de Jesús realitzat per Sant Joan Baptista, al riu Jordà. Sant Joan Baptista destaca per les pells d'animals que porta sobre, donant a entendre la seva vessant asceta. Igualment du una creu com a senyal de ser representant de la voluntat de Déu. Jesús apareix seminu, cobrint-se el pit amb els braços entrecreuats. Des del cel s'obre una clariana d'on baixa un raig celestial que il·lumina a Jesús. Les palmeres representen quelcom exòtic propi de les terres israelianes, La pintura es troba a la zona de la pica baptismal i el motiu justament està directament relacionat amb aquest ritual cristià. La localització és al fons de l'església, al costat de la porta d'accés, en la nau lateral de l'esquerra.","codi_element":"08012-10","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8255100,1.9683800","utm_x":"414330","utm_y":"4630917","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39248-foto-08012-10-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neoclàssic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39249","titol":"Tomba de Josefina Vilaseca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tomba-de-josefina-vilaseca","bibliografia":"- DE BERNARDO, Alberto M (1955). Josefina Vilaseca. Su vida y martirio, Vizcaya, Ediciones Paulinas. - PADRÓS, Ginés (rvd.) (1953). Josefina Vilaseva. Su vida y sacrificio (Biografía básica que ha servido de punto de partida a todas las demás), Madrid, Consejo Superior de las Jovenes de Acción Católica.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La tomba és de caràcter auster i a la làpida del terra no s'hi llegeix cap escrit ni símbol. La funció de làpida informativa l'exerceix una làpida situada a la paret de l'església i feta de marbre on es pot apreciar el nom de la difunta: Josefina Vilaseca Alsina; al igual que la data de naixement i la de la mort: 9\/3\/1940 i 25\/12\/1952 respectivament. A dalt de la làpida hi ha el símbol de Déu. La importància de Josefina Vilaseca és no sols d'abast local sinó a nivell comarcal, català i espanyol ja que als anys 50 va ser utilitzada la seva història pel règim de Franco per elevar la puresa de les nenes. Així, va esdevenir 'la màrtir de la puresa'. Actualment la figura de Josefina Vilaseca està en un procés de canonització dut a terme pel Vaticà.","codi_element":"08012-11","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"Josefina Vilaseca Alsina era una nena de 12 anys d'Horta d'Avinyó que va morir el dia de Nadal de 1952, després d'estar 21 dies hospitalitzada a la Clínica Sant Josep de Manresa, a causa de les ferides que va rebre de Josep Maria Garriga Junyet quan va intentar violar-la a la masia de Salabernada, mentre ella feia de minyona de la casa. Al cap d'un mes, l'Església ja l'aclamava màrtir de la puresa i la nova Goretti; de seguida es va iniciar el procés de beatificació.","coordenades":"41.8255100,1.9683800","utm_x":"414330","utm_y":"4630917","any":"1952","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39250","titol":"Col·lecció d'objectes de l'Ajuntament","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/colleccio-dobjectes-de-lajuntament","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Hi ha una vitrina dins de l'ajuntament amb diversos elements dels que en destaquem els següents: - Primera màquina d'escriure que va haver-hi a l'ajuntament, datada de principis de segle XX. - Antic rellotge de l'església de Sant Joan d'Avinyó, datat del 1888. - Cornetes de l'agutzil. La més gran és de l'època carlina. - La llança i el fanal del sereno, datats als voltants del 1850. - La placa de les primeres aigües canalitzades a la població, en data de 17 d'abril de 1881. - La bandera de l'Ajuntament al seu patró, el 17 d'abril de 1881.","codi_element":"08012-12","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8638300,1.9709900","utm_x":"414598","utm_y":"4635169","any":"1880-30","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39250-foto-08012-12-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39250-foto-08012-12-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39251","titol":"Barraca de l'Alzina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lalzina","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 8 m2, i construïda amb carreus irregulars d'un tamany força gros, lligats en sec. A la vessant de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre era de proto-volta cònica, a partir de la superposició de lloses coronades per una llosa de majors dimensions. Gran part del sostre ha cedit al igual que la paret de llevant.","codi_element":"08012-13","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8252800,1.9758200","utm_x":"414948","utm_y":"4630885","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39251-foto-08012-13-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39251-foto-08012-13-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39251-foto-08012-13-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39252","titol":"Gegants d'Avinyó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gegants-davinyo","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de cinc gegants: dos d'adults, dos de joves i el gegantó. Els gegants adults són 'El Moro' i 'L'Hebrea', fets als anys setanta. Els gegants joves es diuen 'Joan del Vi' i 'Pepeta de la Rovirassa', i, finalment, hi ha el gegantó anomenat 'Bussé', que representa l'agutzil actual del poble. Aquest últim gegant es creà l'any 1999.","codi_element":"08012-14","ubicacio":"Avinyó","historia":"Els gegants han agafat diversos noms segons el període en què foren creats; els gegants tenen noms de cultures històriques que han anat formant la cultura del poble, tot i que no se'n té pràcticament constància del llegat àrab ni jueu a la zona. Igualment, els gegans joves agafen noms directament vinculats amb la terra avinyonenca: el vi i, la zona de la Rovirassa. Finalment, el Bussé, personatge contemporani emblemàtic per la seva tasca d'agutzil del poble durant els últims anys.","coordenades":"41.8638300,1.9709900","utm_x":"414598","utm_y":"4635169","any":"1970-00","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39252-foto-08012-14-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39252-foto-08012-14-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Col·lecció","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"53","codi_tipo_sitmun":"2.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39253","titol":"Noms de les Cases d'Avinyó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/noms-de-les-cases-davinyo","bibliografia":"- BONET FARRÀS, Ramon (1982). 'Toponímia d'Avinyó' a Aplec de Treballs. Amics de la Història i l'Arqueologia, Manresa, Institut Lluís de Peguera.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Hi ha diversos noms populars donats a les cases, aquí només els enumerem tot i que l'article de Ramon Bonet és més complet. Les cases són: La Casilla, Cal Vinyés, Cal Tonico, Cal Not (o Ca la Sensia), Cal Matalasser, Cal Sucarrats, Cal Puça, Cal Sociats, Ca la Maria Tartranera, Cal Músic, Cal Llobet, Cal Nanjó (o Cal Leonci), Cal Sagalet, Cal Posa, Cal Punsicó, Cal Marc (o Cal Fideuet), Cal Mateu (o Cal Paradell), La Verdegueria, Ca les Monges, Cal Verdaguer, El Molí, Cal Peret Roca, Cal Pinsos, Cal Ferrer, Cal Ferrer Llogari, Cal Mujal, Ca la Papeta, Cal Coix, Cal Pastoret, Cal Torisec, Cal Mones, Cal Viladric, Cal Sagal, Cal Pintor (o Cal Cubano), Cal Vilaseca, Ca La Rosita, Ca La Julita, Cal Queixac (o Cal Trencat), La Fusteria Iglesias, Ca l'Indaleci, Ca la Maria Cristina, Ca la Llúcia, Cal Rei, Cal Colomet, Cal Relat, Cal Bussé, Cal Pau Relat, Ca la Marcel·lina, Cal Roqueta, Cal Roig, Cal Cinto, Cal Planes, Can Feliu, Cal L'Argemí, Cal Nanjó, Cal Muntada, Cal Ció, Cal Jaume de la Vall, Cal Pere Siller, Cal Sabater Coix, Cal Giralt, Cal Peixater, Cal Mitja, Cal Taupa, Cal Casimiro, Cal Puès, Cal Peret Jordi, Cal Miró... I fins a uns cent-cinquanta noms de cases.","codi_element":"08012-15","ubicacio":"Avinyó","historia":"La majoria de noms encara es mantenen avui dia tot i que alguns d'ells ja s'han anat perdent.","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39254","titol":"Llegenda dels Set Turons","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-dels-set-turons","bibliografia":"font: Josep Vilarasau (agutzil)","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquesta llegenda està relacionada amb el serrat de Puigdases. Es diu que en el Combat d'Avinyó entre les diverses faccions carlines i isabelines, uns soldats hagueren de fugir. Els soldats tenien amb ells tot de monedes i altres objectes de valor a mode de tresor. Com que la càrrega era molt feixuga per poder-se escapar, van trobar la solució en una pell de burro (hi ha versions que diuen que la pell era de vaca). Agafaren la pell de l'animal i hi dipositaren el tresor a dins. Per trobar-lo més tard, decidiren enterrar la pell en l'únic lloc del serrat de Puigdases des d'on es poden veure set campanars. Hem de pensar que avui dia molts d'aquells campanars ja no existeixen i el tresor no ha estat mai trobat.","codi_element":"08012-16","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39255","titol":"Jaciment paleontològic d'Avinyó 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-davinyo-1","bibliografia":" - CHECA SOLER, L.; CASANOVAS CLADELLAS, M. L. (1989). 'El Eoceno español: los yacimientos y sus faunas'. A Paleontologia i Evolució, núm. 23. Sabadell. Pp. 17-39. Diputació de Barcelona. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Jaciment continental datat en el Terciari, Eocè, Priabonià Superior. Està dins de la formació d'Artés, i format per margues i limolitas predominantment marró groguenques i gresos, eventualment microconglomerats. Aflora en els dipòsits propers a ambdues riberes del riu Llobregat.<\/p> ","codi_element":"08012-17","ubicacio":"Avinyó","historia":" Aquests objectes fòssils d'invertebrats són producte d'una prospecció de camp i en cap cas va motivar una intervenció o excavació sistemàtica. Cal assenyalar que el material és de dubtosa procedència i no es pot assegurar que procedeixi d'aquesta zona.<\/p> ","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Aquests materials es troben dipositats en l'Institut Català de Paleontologia, a Sabadell.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39256","titol":"Jaciment paleontològic d'Avinyó 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/jaciment-paleontologic-davinyo-2","bibliografia":" - CHECA SOLER, L.; CASANOVAS CLADELLAS, M. L. (1989). 'El Eoceno español: los yacimientos y sus faunas'. A Paleontologia i Evolució, núm. 23. Sabadell. Pp. 17-39. Diputació de Barcelona. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Jaciment d'origen marí, del Terciari superior (Bartonià). És resultat de la sedimentació en un ambient marí somer. No aflora en cap punt conegut del municipi, sinó que es troba sota els materials terciaris. Està format per margues blaves amb alt contingut en fòssils de equinoïdeus, bivalves, gasteròpodes i crustacis.<\/p> ","codi_element":"08012-18","ubicacio":"Avinyó","historia":" Aquests objectes fòssils d'invertebrats són producte d'una prospecció de camp i en cap cas va motivar una intervenció o excavació sistemàtica. Cal assenyalar que el material és de dubtosa procedència i no es pot assegurar que procedeixi d'aquesta zona.<\/p> ","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Jaciment paleontològic","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-12-31 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Aquests materials es troben dipositats en l'Institut Català de Paleontologia, a Sabadell.","codi_estil":"","codi_tipologia":"1792","codi_tipo_sitmun":"5.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39257","titol":"Barraca de l'Enganyasants","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lenganyasants","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya feta de pedra irregular lligada amb morter. Té una estructura quadrangular, amb una porta al mur de migjorn. L'edificació té uns 10 m2 i disposa de dues petites obertures en forma de finestra a la paret de llevant i a la de ponent. El sostre és de doble vessant fet amb grans lloses de pedra sostingudes per un entramat de bigues de fusta. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada per mantenir la temperatura a l'interior. A la llinda de la porta podem apreciar dos elements importants: l'any de la construcció de la barraca (año 1947) i el nom del possible propietari o constructor de la barraca R.C.P.","codi_element":"08012-19","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8629800,1.9765500","utm_x":"415058","utm_y":"4635070","any":"1947","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39257-foto-08012-19-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39257-foto-08012-19-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39257-foto-08012-19-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39258","titol":"Barraca (propera al Tint)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-propera-al-tint","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular totalment enrunada de la qual es conserven tres de les quatre parets i, igualment, ja no hi ha cap vestigi del possible sostre. Per l'estructura, es tractaria segurament d'una barraca del segle XX. Està feta de carreus de pedra irregulars en sec. Actualment, se n' ha aprofitat una de les parets de pedra per adossar-hi una altra barraca moderna feta de totxanes.","codi_element":"08012-20","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8607200,1.9836000","utm_x":"415640","utm_y":"4634812","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39258-foto-08012-20-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39258-foto-08012-20-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39259","titol":"Barraca del Pujol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pujol","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XX","notes_conservacio":"L'estat es força bo tot i que l'arbre que cobreix gran part del sostre posa en risc la pròpia estructura.","descripcio":"Barraca de vinya de l'any 1944, tal i com podem apreciar en un pedaç de ciment que hi ha al lateral esquerre de la porta d'accés. En aquest mateix pedaç de ciment es poden apreciar les sigles J.P. Es tracta d'una barraca quadrangular, d'uns 10 m2, amb una obertura com a porta en la paret de migjorn. Té una altra obertura en forma de finestra a la paret de llevant. Recentment s'hi ha adossat un cobert per poder protegir la collita a la seva vessant esquerre. Aquest afegit es pot observar perfectament en la fotografia 3. El sostre té doble vessant i està cobert per lloses de pedra i part de les branques i fulles d'un arbre. En la vessant de llevant, hi ha uralita per tal de reforçar el propi sostre. Aquest es recolza sobre bigues de fusta. Les parets estan lligades amb morter.","codi_element":"08012-21","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8594600,1.9854200","utm_x":"415790","utm_y":"4634670","any":"1944","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39259-foto-08012-21-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39259-foto-08012-21-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39259-foto-08012-21-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39260","titol":"Barraca del Pués 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pues-1","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya en ruïnes, de les quals només ha desaparegut el sostre. Es tracta d'una estructura quadrangular, amb una superfície aproximada de 10 m2, i construïda amb carreus irregulars de pedra lligada amb morter. El sostre presenta doble vessant i estaria cobert per unes lloses de pedra tal i com encara es pot apreciar en algunes parts elevades de les parets. Presenta una obertura en forma de porta al mur de migjorn.","codi_element":"08012-22","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8604300,1.9854900","utm_x":"415797","utm_y":"4634778","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39260-foto-08012-22-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39260-foto-08012-22-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha excés de vegetació a l'interior de l'estructura.","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39261","titol":"Barraca del Pastoret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pastoret","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya feta amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. Presenta un sostre fet amb doble vessant, a base de grans lloses de pedra cobertes amb terra per preservar de les temperatures exteriors. És una estructura d'uns 6 m2 i presenta una obertura en forma de porta a la seva cara de migjorn. La llinda de la porta està feta amb tres taulons de fusta. El lateral esquerre de la porta està reforçat amb totxos mentre que en el lateral dret podem observar com en un dels carreus està escrit '1959' en pintura blanca.","codi_element":"08012-23","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8597500,1.9837400","utm_x":"415651","utm_y":"4634704","any":"1959","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39261-foto-08012-23-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39261-foto-08012-23-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39262","titol":"Barraca del Tort","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-tort","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de forma circular, d'uns 5 m de diàmetre i construïda amb carreus irregulars de pedra, i utilitzant la tècnica en sec. La coberta està feta amb volta cònica, a partir de grans lloses de pedra que van tancant i en una llosa més gran que la resta tapant l'ull del sostre. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada per tal de millorar l'aïllament tèrmic de la barraca.","codi_element":"08012-24","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8599800,1.9826300","utm_x":"415559","utm_y":"4634730","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39262-foto-08012-24-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39262-foto-08012-24-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39263","titol":"Barraca de Cal Toni Mas 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-cal-toni-mas-1","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Està en estat previ a l'enrunament ja que hi ha part de les bigues del sostre han començat a cedir com a resposta al creixement d'un gran arbre que està aportant molt més pes al propi sostre.","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular i amb una superfície de 20 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra seca. El sostre és de doble vessant i està fet per lloses de pedra cobertes per terra aixafada com a aïllant tèrmic. A la vessant de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta, mentre que als murs laterals observem petites finestretes. El sostre està aguantat per un tramat de bigues, les quals comencen a cedir per la vessant oriental de la barraca.","codi_element":"08012-25","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8637000,1.9870800","utm_x":"415933","utm_y":"4635139","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39263-foto-08012-25-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39263-foto-08012-25-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39263-foto-08012-25-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39264","titol":"Barraca de Cal Toni Mas 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-cal-toni-mas-2","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular d'uns 5 m de diàmetre feta amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la part de migjorn podem observar la porta d'accés a la barraca. Només conserva la part de migjorn ja que la part posterior de la barraca ha estat enrunada com a conseqüència en part de la gran vegetació que s'hi ha creat.","codi_element":"08012-26","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8647300,1.9913200","utm_x":"416286","utm_y":"4635249","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39264-foto-08012-26-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39264-foto-08012-26-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39265","titol":"Barraca del Pués 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pues-2","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya, de planta quadrangular i amb una superfície de 12 m2 aprox. Està construïda amb carreus irregular de pedra seca. La gran separació entre murs fa que els carreus cantoners siguin d'una proporció molt més gran que la resta de carreus utilitzats. El sostre és de doble vessant i està fet amb grans lloses de pedra. La majoria del sostre, però, ha cedit. La vegetació fa que sigui difícil poder apreciar a simple vista la porta d'accés. Aquesta es troba en el mur de llevant.","codi_element":"08012-27","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8617900,1.9870700","utm_x":"415930","utm_y":"4634927","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39265-foto-08012-27-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39265-foto-08012-27-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha un gran nombre de vegetació tan a l'interior com a l'exterior.","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39266","titol":"Barraca de Cal Papa 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-cal-papa-1","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular i amb una superfície aproximada de 8 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligada en sec. Té una obertura en forma de porta a la paret de migjorn. El sostre està fet amb lloses primes i carreus regulars a sobre d'aquestes. Adossats als carreus trobem terra aixafada funcionat d'aïllament tèrmic. Té doble vessant molt lleugera. Posteriorment a la construcció de la barraca s'hi construí un pou al lateral oriental de l'estructura.","codi_element":"08012-28","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8644900,1.9854400","utm_x":"415798","utm_y":"4635228","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39266-foto-08012-28-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39266-foto-08012-28-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39266-foto-08012-28-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39267","titol":"Pou de Cal Papa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-cal-papa","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'estructura del pou està adossada a la barraca de vinya de Cal Papa 1. Té la planta rectangular i la paret de l'esquerra segueix la cara meridional de la barraca, donant homogeneïtat al conjunt. La part de la dreta no està del tot ben adossada a la barraca. El pou en sí és un forat rodó fet amb pedra seca. Està elevat respecte el nivell de terra ja que el pou s'insereix en una estructura quadrangular feta de pedra en sec. A la banda exterior del pou (llevant) hi ha una llosa de pedra que dóna l'alçada del pou. Altrament hi ha dues parets que sostenen un sostre (adossat igualment al sostre de la barraca) fetes de carreus irregulars de pedra en sec. Entre paret i paret hi ha diverses bigues de fusta que sostenen les lloses del sostre.","codi_element":"08012-29","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8644900,1.9854400","utm_x":"415798","utm_y":"4635228","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39267-foto-08012-29-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39267-foto-08012-29-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39267-foto-08012-29-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39268","titol":"Barraca de Cal Papa 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-cal-papa-2","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya d'estructura quadrangular i feta amb carreus irregular de pedra lligada en sec. Al mur de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de doble vessant i està cobert per un llautó, protegit per alguna llosa de pedra per sobre i terra aixafada com a aïllant tèrmic. El sostre és aguantat per un bon entramat de bigues de fusta de les quals un parell comencen a cedir. En destaquem un petit forat fet amb carreus de diversa mida de la resta, d'uns 15 cm de diàmetre i situat al centre de la paret de ponent.","codi_element":"08012-30","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8646700,1.9856400","utm_x":"415815","utm_y":"4635248","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39268-foto-08012-30-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39268-foto-08012-30-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39268-foto-08012-30-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39269","titol":"Barraca del Roma","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-roma","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya feta de carreus irregulars de pedra i lligats en sec. La superfície és quadrangular i d'uns 8 m2. Hi ha una obertura en forma de porta a la paret de llevant. No hi ha restes del sostre, encara que per la forma dels murs occidental i oriental podem deduir que seria de doble vessant.","codi_element":"08012-31","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8674500,1.9869200","utm_x":"415925","utm_y":"4635556","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39269-foto-08012-31-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39269-foto-08012-31-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39269-foto-08012-31-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha molta vegetació tan a dins com a fora de l'estructura.","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39270","titol":"Barraca del Graners","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-graners","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en fase prèvia a l'enrunament","descripcio":"Barraca de vinya de planta rectangular, amb una superfície aproximada de 10 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligada en sec. Té el sostre en doble vessant, fet amb lloses de pedra i cobertes amb una fina capa de terra i algunes pedres per sobre de la terra. A la paret de llevant hi ha una obertura en forma de porta. A la resta de murs no hi ha cap més obertura. El sostre està sostingut per unes bigues de fusta, gran part de les quals han cedit. Dins de la barraca hi trobem una biga de fusta a mode de puntal. També hi trobem com un dipòsit-calaix de fusta sobre d'una estructura rectangular de pedres revestides amb calç, a la part nord-oest de la barraca, d'uns 60 cm d'alt.","codi_element":"08012-32","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8668500,1.9873500","utm_x":"415960","utm_y":"4635489","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39270-foto-08012-32-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39270-foto-08012-32-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39270-foto-08012-32-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39271","titol":"Barraca del Pere Segura","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pere-segura","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XX","notes_conservacio":"L'estructura ha patit moltes reformes degut al gran ús que se'n deu fer.","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular i dividida en dos espais ben diferenciats per una paret: la part de la barraca (esquerra) i la part del cobert (dreta). La superfície total de la suma dels dos espais és de 12 m2. El conjunt presenta un sostre de doble vessant, reconstruït recentment per un sostre de teules. Les parets estan fetes amb carreus irregulars de pedra disposades en sec. La part de la barraca presenta a la paret de migjorn una obertura en forma de porta. Hi ha un tancat afegit a la part del cobert per tancar-hi l'aviram.","codi_element":"08012-33","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8665300,1.9885800","utm_x":"416061","utm_y":"4635452","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39271-foto-08012-33-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39272","titol":"Barraca de Cal Papa 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-cal-papa-3","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya en estat ruïnós, d'una superfície aproximada de 10 m2. Conserva les dues parets laterals i la posterior, no sabem quin tipus de sostre tenia, i s'ha perdut igualment la paret on hi hauria la porta d'accés. Les restes ens mostren parets fetes amb carreus irregulars de pedra, disposats en sec.","codi_element":"08012-34","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8652600,1.9863700","utm_x":"415876","utm_y":"4635313","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39272-foto-08012-34-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Actualment està molt malmesa degut a la gran quantitat de vegetació que hi ha tan a dins com a fóra de la barraca, que en fa molt difícil àdhuc de fer-ne alguna fotografia.","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39273","titol":"Barraca de Les Esglésies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-les-esglesies","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície de 5 m de diàmetre. Està construïda amb carreus irregulars de pedra en sec. El sostre és de volta cònica a base de superposició de diverses lloses de pedra, tapades per una llosa a dalt de tot. Sobre de les lloses hi trobem terra que tapa el sostre com a funció d'aïllant tèrmic. A la part de tramuntana hi trobem una obertura en forma de porta. Hi ha dues obertures petites a mode de finestra, una a la vessant de llevant i l'altra a la de ponent.","codi_element":"08012-35","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8839500,1.9798800","utm_x":"415362","utm_y":"4637395","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39273-foto-08012-35-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39273-foto-08012-35-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi hem trobat tres creus de fusta, fetes amb troncs. Segurament la distància propera respecte a l'església de Sta. Eugènia de Relat, donaria la funció de capelleta a l'estructura.","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39274","titol":"Barraca del Mas Roqueta 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-mas-roqueta-1","bibliografia":"- FERRER I ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració del vi. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya amb planta rectangular, més estreta per la part septentrional i meridional, i allargassada pels laterals de llevant i ponent. Té una superfícies de 15 m2, i està construïda amb carreus irregulars de pedra en sec. A la paret de migjorn presenta una obertura en forma de porta. Aquesta mateixa paret queda perfectament assimilada a un desnivell del terreny donant cohesió al paisatge. La majoria de la barraca està construïda sota d'un terreny. El sostre està acabat en una proto-volta cònica ja que passa de el rectangle de les parets a una sola filera de lloses al centre del sostre, fet amb lloses sobreposades les unes amb les altres. A l'interior, hi ha una zona més aixecada del nivell de terra que la resta, a la paret de tramuntana, com a funció de llit. Just al costat d'aquest, a la paret de l'esquerre hi ha un forat a la paret, amb algunes pedres al terra, funcionant, segurament, com a espai per a la foguera.","codi_element":"08012-36","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8163300,1.9903700","utm_x":"416144","utm_y":"4629877","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39274-foto-08012-36-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39274-foto-08012-36-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39274-foto-08012-36-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"La tècnica de construcció de la barraca és realment elevada i complexa.","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39275","titol":"Barraca del Mas Roqueta 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-mas-roqueta-2","bibliografia":"- FERRER I ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració del vi. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície de 3 m de diàmetre. Està construïda amb carreus irregulars de pedra en sec. El sostre és de volta cònica a base de superposició de diverses lloses de pedra, tapades per una llosa a dalt de tot. Sobre de les lloses hi trobem terra que tapa el sostre amb funció d'aïllant tèrmic. Sobre de la terra hi trobem una pedra disposada verticalment A la part de ponent de l'estructura hi ha una obertura en forma de porta. A la vessant septentrional de l'interior hi ha una obertura a la pedra en forma de receptacle que té uns 50 cm d'alt x 50 cm d'ample.","codi_element":"08012-37","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8162500,1.9895100","utm_x":"416073","utm_y":"4629868","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39275-foto-08012-37-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39275-foto-08012-37-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39275-foto-08012-37-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39276","titol":"Barraca del Mas Roqueta 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-mas-roqueta-3","bibliografia":"- FERRER I ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració del vi. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïna","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície d'un 8 m2 aprox. Està construïda amb carreus irregular de pedra en sec. Hi ha gran part del sostre que està ensorrat però el que resta, ens mostra que es tractava d'una barraca amb sostre de volta cònica fet amb la superposició de lloses de pedra. A l'interior de la barraca podem observar un receptacle fet a la roca, a la vessant septentrional.","codi_element":"08012-38","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8161900,1.9889500","utm_x":"416026","utm_y":"4629862","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39276-foto-08012-38-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39276-foto-08012-38-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39277","titol":"Barraca del Mas Roqueta 4","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-mas-roqueta-4","bibliografia":"- FERRER I ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració del vi. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 7 m de diàmetre. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. El sostre és de volta cònica a base de superposició de diverses lloses de pedra, tapades per una llosa a dalt de tot. Sobre de les lloses hi trobem terra que tapa el sostre com a funció d'aïllant tèrmic. A la part de tramuntana hi trobem una obertura en forma de porta.","codi_element":"08012-39","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8174600,1.9847100","utm_x":"415676","utm_y":"4630008","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39277-foto-08012-39-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39277-foto-08012-39-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39277-foto-08012-39-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39278","titol":"Barraca del Mas Roqueta 5","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-mas-roqueta-5","bibliografia":"- FERRER I ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració del vi. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície de 4 m de diàmetre. Està construïda amb carreus irregulars de pedra en sec. El sostre és de volta cònica a base de la superposició de diverses lloses de pedra, tapades per una llosa a dalt de tot. Sobre de les lloses hi trobem terra que tapa el sostre com a funció d'aïllant tèrmic. A la part de llevant hi ha una obertura en forma de porta. Destaquen els grans carreus de pedra que hi ha a banda i banda de la porta. A la paret de ponent, trobem a l'interior del mur un petit receptacle.","codi_element":"08012-40","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8184300,1.9838800","utm_x":"415608","utm_y":"4630116","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39278-foto-08012-40-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39278-foto-08012-40-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39278-foto-08012-40-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39279","titol":"Barraca del Mas Roqueta 6","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-mas-roqueta-6","bibliografia":"- FERRER I ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració del vi. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XX","notes_conservacio":"La barraca és molt recent","descripcio":"Barraca de vinya amb dos àmbits ben diferenciats: la barraca i el cobert afegit. La barraca té una planta quadrangular i una superfície de 10 m2. Està construïda amb carreus irregular de pedra en sec. A la paret de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre és en volta cònica amb una progressió de lloses de pedra fins a ser tancades per una llosa que tapa l'estructura. Sobre de les pedres hi té terra com a aïllant tèrmic. A la paret de tramuntana, per l'interior hi té un petit receptacle de 40 cm d'alt x 40 cm d'ample. Pel que fa al cobert, aprofita la paret de llevant de la barraca, on s'hi adossa una paret a la part posterior, seguint la paret posterior de la barraca. Per tancar el conjunt, a la vessant oriental, hi ha un tercer mur fet igualment de carreus irregulars de pedra en sec. La part frontal del cobert queda sense mur. El sostre del cobert és fet amb lloses de pedra, cobertes amb terra. Les lloses reposen sobre un tramat de bigues de fusta, en una sola vessant.","codi_element":"08012-41","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8186000,1.9856800","utm_x":"415758","utm_y":"4630133","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39279-foto-08012-41-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39279-foto-08012-41-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39279-foto-08012-41-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39280","titol":"Barraca del Mas Roqueta 7","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-mas-roqueta-7","bibliografia":"- FERRER I ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració del vi. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta rectangular, amb una superfície de 6 m2, feta amb carreus irregulars de pedra en sec. L'estructura està situada als costats d'una feixa i aprofitant el desnivell del terreny, amb la qual cosa dóna cohesió al paisatge. El sostre està fet amb proto-volta cònica, això és, segueix la tècnica de la volta cònica de progressió de lloses de pedra, però al tenir una estructura rectangular, necessita que la filada de lloses superior siguin més d'una. Al mur de migjorn presenta una obertura en forma de porta.","codi_element":"08012-42","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8159100,1.9703000","utm_x":"414477","utm_y":"4629850","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39280-foto-08012-42-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39280-foto-08012-42-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39280-foto-08012-42-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39281","titol":"Barraca del Mas Roqueta 8","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-mas-roqueta-8","bibliografia":"- FERRER I ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració del vi. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície de 8 m de diàmetre. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. El sostre és de volta cònica a base de superposició de diverses lloses de pedra, tapades per una llosa a dalt de tot. Sobre de les lloses hi trobem terra que tapa el sostre com a funció d'aïllant tèrmic. A la paret de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta. A la vessant septentrional hi ha un petit forat fet al mur, arran de terra.","codi_element":"08012-43","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8164400,1.9710400","utm_x":"414539","utm_y":"4629908","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39281-foto-08012-43-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39281-foto-08012-43-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39281-foto-08012-43-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39282","titol":"Barraca del Mas Roqueta 9","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-mas-roqueta-9","bibliografia":"- FERRER I ALÒS, Llorenç (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració del vi. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta rectangular, amb una superfície de 6 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. La vessant meridional i septentrional són més estretes i és més allargassada per les parets occidental i oriental. Al mur de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta. A la paret de la façana s'hi adossa a banda i banda una paret de feixa. Per tant, la façana de la barraca queda cohesionada amb el paisatge. Gran part de la barraca està, doncs, inserida al terreny. La coberta està feta en volta cònica, amb la superposició de lloses de pedra que van tancant l'estructura fins a col·locar-hi una llosa a la part superior. Tot el conjunt està cobert per terra per tal d'aïllar-lo tèrmicament. Dalt de tot de la terra trobem un carreu de pedra disposat de forma vertical.","codi_element":"08012-44","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8169200,1.9726200","utm_x":"414671","utm_y":"4629959","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39282-foto-08012-44-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39282-foto-08012-44-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39283","titol":"La Portella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-portella","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona. - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (cord.). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - TRESERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1569 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta amb llinda de pedra i les obertures emmarcades amb pedra carejada. Hi ha galeries a la façana principal, lateral i posterior. Ha patit diferents intervencions i ampliacions. Actualment la planta del primer pis és de doble alçada, integrant el que eren les golfes, la coberta és recent amb estructura de formigó. En les intervencions recents, s'observa la col·locació de pedra com a revestiment dels murs. Té era i dues pallisses. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. La primera planta està en procés de remodelació, sense cap tipus de mur separador d'espais. Hem de destacar que l'era encara manté pràcticament l'enrajolat intacte.","codi_element":"08012-45","ubicacio":"Avinyó","historia":"En el fogatge de 1497 trobem l'existència ja dun mas propietat d'en Jaume Portella, fent constar que ja hi havia l'existència d'un mas propietat d'aquesta família. Segurament, però, es crearia una nova masia al segle XVII, de la qual es va remodelar la façana al segle següent (XVIII), i es van obrir les obertures que podem apreciar actualment.","coordenades":"41.8855300,1.9554800","utm_x":"413340","utm_y":"4637594","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39283-foto-08012-45-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39283-foto-08012-45-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39283-foto-08012-45-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39284","titol":"Bassa de La Portella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bassa-de-la-portella","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Bassa situada a 20 m de la Masia La Portella. Té una longitud aproximada de 80 m i una amplada de 40 m en la seva zona més ample. Proporciona l'aigua per la Masia de La Portella i els camps propers a aquesta.","codi_element":"08012-46","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8864000,1.9561400","utm_x":"413396","utm_y":"4637690","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39284-foto-08012-46-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39285","titol":"La Torregassa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-torregassa","bibliografia":"","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Està en ruïnes.","descripcio":"Masia que era de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 702 m2. La coberta s'ha ensorrat i era de dues vessants que feien el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat en algunes façanes. Les obertures són emmarcades amb pedra carejada. S'hi observen ampliacions de diferents èpoques, una possible lliça i un antic cobert a la part est, també hi ha una tina a la part oest dins una ampliació. L'està envaint la vegetació. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-47","ubicacio":"Avinyó","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna.","coordenades":"41.8859900,1.9647500","utm_x":"414110","utm_y":"4637636","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39285-foto-08012-47-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39285-foto-08012-47-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39285-foto-08012-47-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39286","titol":"La Casa Nova de La Portella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-casa-nova-de-la-portella","bibliografia":"","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Està en estat ruïnós. La gran quantitat de vegetació que hi ha a l'interior del celler posa en perill la salut d'aquest.","descripcio":"Masia de planta rectangular i d'una superfície dividida en un mínim de dos pisos; part baixa i primer pis. Se'n conserva només la part del celler (cobert amb volta catalana) i un parell de murs sense connexió en superfície. Està en estat ruïnós. La gran quantitat de vegetació que hi ha a l'interior del celler posa en perill la salut d'aquest.","codi_element":"08012-48","ubicacio":"Avinyó","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna.","coordenades":"41.8797300,1.9489600","utm_x":"412791","utm_y":"4636957","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39286-foto-08012-48-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39286-foto-08012-48-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Està en un entorn envoltat de bosc i camps de conreu. La vegetació ha cobert les restes de l'estructura.","codi_estil":"94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39287","titol":"La Travera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-travera","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona. - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (cord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Està en un procés d'enrunament. La vegetació de paret del seu interior n'accelera el mateix procés.","descripcio":"Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 636 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és arremolinat, la porta adovellada i les obertures emmarcades amb pedra carejada i altres arrebossades. El sostre de la planta baixa és amb volta. Hi ha elements de reforç a la façana lateral esquerra i posterior. S'observen intervencions i ampliacions de diferents èpoques, i modificacions en el que queda de la coberta. Fora de la casa hi ha una tina amb peces ceràmiques i pedra en molt mal estat. Té una pallissa, era, un cobert i una bassa. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. A la porta principal hi ha una inscripció en forma de llinda on es pot observar: 'ANO 1912 J.Z.'. Això ens fa entendre el gran nombre de reformes que s'han dut a terme a l'edifici.","codi_element":"08012-49","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"En el fogatge de 1553 podem observar com en la zona d'Artés corresponent a Horta (actual terme municipal d'Avinyó) hi ha un mas que pertany a l'hereu de la Travera. Per tant, sabem que la família i algun tipus de masia originària ja existien en aquests moments. Aquest edifici presentaria originàriament una sola planta sense galeria. Més endavant hi haurà la reforma de l'edifici a finals del segle XVI tal i com ens indica un llindar de 1587 (ILLA, Josep (1987)) que no hem pogut trobar.","coordenades":"41.8106500,2.0012200","utm_x":"417038","utm_y":"4629235","any":"1587","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39287-foto-08012-49-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39287-foto-08012-49-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39287-foto-08012-49-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39288","titol":"Tina de La Travera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tina-de-la-travera","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona. - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (cord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Hi ha hagut el furt de gran part de les rajoles del seu interior, degradant-ne l'estat de l'estructura.","descripcio":"Tina de planta quadrangular amb parets fetes amb carreus irregulars de pedra i lligats amb morter. Està elevada per sobre el nivell de terra. Al centre de l'estructura hi ha un forat d'1,5 m de diàmetre revestit amb petites rajoles de ceràmica del segle XVIII. A la paret meridional hi trobem una obertura en forma de porta. La tina està separada de la masia La Travera uns 50 m a l'est.","codi_element":"08012-50","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"En el fogatge de 1553 podem observar com en la zona d'Artés corresponent a Horta (actual terme municipal d'Avinyó) hi ha un mas que pertany a l'hereu de la Travera. Per tant, sabem que la família i algun tipus de masia originària ja existien en aquests moments. Aquest edifici presentaria originàriament una sola planta sense galeria. Més endavant hi haurà la reforma de l'edifici a finals del segle XVI tal i com ens indica un llindar de 1587 (ILLA, Josep (1987)) que no hem pogut trobar.","coordenades":"41.8106200,2.0020100","utm_x":"417104","utm_y":"4629231","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39288-foto-08012-50-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39288-foto-08012-50-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39288-foto-08012-50-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39289","titol":"L'Illa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lilla","bibliografia":"- IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 660 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és arremolinat, la porta principal és adovellada i les obertures són emmarcades amb pedra carejada. Hi ha una lliça amb reforç de formigó. A la planta baixa el sostre és amb volta de pedra, les parets són de pedra i argamassa i part de les parets del primer pis són de tàpia. S'observen ampliacions i modificacions de diferents èpoques en totxana i reforços metàl·lics en el paviment del primer pis. A la façana posterior té un cos de galeries tapiades. Adossat al volum principal hi ha un cobert i un pou. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-51","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"En el fogatge del 1497 ja trobem notícies de la família Illa com a propietaris d'un mas a Vinyonet (o Avinyó). El propietari era Valentí de la Illa. Igualment, al fogatge de 1553 trobem altre cop la proietat dels Illa ara en mans d'en Pau Illa. Hi hauria, per tant, l'existència d'algun antic mas Illa, segurament al mateix punt on hi ha l'edific actual tot i que hauria estat molt reformat.","coordenades":"41.8280600,1.9619500","utm_x":"413800","utm_y":"4631207","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39289-foto-08012-51-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39289-foto-08012-51-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39289-foto-08012-51-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39290","titol":"Cal Montsec","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-montsec","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia que consta de planta baixa i golfes, que és utilitzada com un pis per l'altura de la coberta. Té una superfície aproximada de 200 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de maçoneria de pedra vista. S'observen intervencions de diferents èpoques i diferents materials, els envans interiors són de maó. Té un cobert, un corral i una nau. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-52","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure.","coordenades":"41.8118200,2.0010800","utm_x":"417028","utm_y":"4629365","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39290-foto-08012-52-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39290-foto-08012-52-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39290-foto-08012-52-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39291","titol":"Estela funerària del Pvre. Ruaix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/estela-funeraria-del-pvre-ruaix","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"La creu de ferro que corona el conjunt s'ha trencat i la inscripció comença a tenir massa brutícia que fa que la pedra es comenci a exfoliar. Hi ha igualment gran quantitat de líquens que han erosionat algunes parts del text.","descripcio":"Bloc quadrat de ciment de 50 cm d'alt x 50 cm d'ample x 40 cm de fondària. Dalt del bloc hi trobem una llosa de ciment on hi apareix una inscripció. La làpida fa 60 cm d'alt x 45 cm d'ample x 20 cm de fondària a la part de dalt i 35 cm a la part de baix. Dalt de la làpida hi trobem una creu feta amb ferro, buida per dins, marcant només els quatre creuers. En la inscripció es pot llegir: 'Aquí murieron \/por Dios y España \/D. José Ruaix Garriga \/Presbro. Y \/D. J (....) Yglesias Grau \/2 (4 de) Julio 1936 \/(¡Pr) esente! \/+ + +'","codi_element":"08012-53","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8735900,1.9675600","utm_x":"414326","utm_y":"4636256","any":"1940-50","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39291-foto-08012-53-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39291-foto-08012-53-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39292","titol":"L'Abadal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/labadal","bibliografia":"- CAMPS, Joaquim (1965). Les Cases Pairals Catalanes, Ed. Destino, Vitoria. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"La masia és de planta baixa, dos pisos i golfes, a la part central. A la resta planta, pis i golfa convertida en planta pis. La superfície aproximada és de 2200 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta és adovellada amb escut i les obertures emmarcades amb pedra carejada. La façana principal és simètrica, té un cos de tres galeries a l'alçada del primer i segon pis. El sostre de la planta baixa és amb volta. Les tines han estat obertes per aprofitament d'espai per al restaurant. S'observen ampliacions de diferents èpoques conservant l'acabat en pedra vista, hi ha dos cossos adossats posteriorment als laterals de la façana principal i un altre volum adossat de planta baixa que dóna accés al restaurant. L'era ara s'utilitza com a aparcament de vehicles. Té dues pallisses i elements relacionats amb la producció vitícola (cellers, tines, i bótes). Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-54","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La masia és una de les més antigues del terme i de la casa va sorgir un conegut llinatge català: els Abadals, una branca dels quals és propietària del Mas Pradell d'Osona. En el fogatge de l'any 1553 s'esmenta a 'Jaume Abadall' com a batlle del terme d'Avinyó i també com a primer de la llista dels focs. Al segle XVIII la família Abadal féu una escampada de cabalers per moltes masies veïnes.","coordenades":"41.8343600,1.9678900","utm_x":"414301","utm_y":"4631901","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39292-foto-08012-54-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39292-foto-08012-54-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39292-foto-08012-54-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"La primera planta de l'edifici està sense ús i força deixat mentre que la resta de l'edifici està en perfecte estat. En destaquem l'escut pairal que es troba en la porta adovellada de l'entrada de l'edifici (foto 2) i les tines reutilitzades com a salons de restaurant però en un estat excepcional (foto 3).","codi_estil":"94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39296","titol":"Molí del Rovira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-rovira","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (cord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Masia de planta quadrangular i amb una superfície aproximada de 700 m2. Està construïda amb carreus de pedra lligats amb morter i es pot observar com el sostre era de doble vessant per la mateixa cadència de les parets ja que no s'ha trobat cap tipus de restes del sostre. Tindria dues plantes, i, part de l'edifici s'adossaria a la roca que hi ha a la vessant de llevant de l'estructura. En aquesta part adossada a la roca hi trobaríem un habitacle utilitzat segurament com a pallissa o altre tipus de magatzem agrícola. La porta principal dóna a la cara de migjorn i se'n ha de destacar el llindar on apareix: 'Joseph IHS Rovira\/ 1734'","codi_element":"08012-58","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"El riu Relat donava energia a dos molins importants al llarg del camí entre Sant Feliu Sasserra i Avinyó: el molí del Vinyers i el molí del Rovira, possiblement les dues cases més importants de la zona. Tant un com altre edifici són del mateix període, que coincideix amb el creixament del conreu de blat a la zona. Els molins abastien un territori força ampli.","coordenades":"41.9128200,1.9935500","utm_x":"416534","utm_y":"4640587","any":"1734","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39296-foto-08012-58-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39296-foto-08012-58-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39296-foto-08012-58-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"L'interior està ple de vegetació i gran part de les parets han començat a esquerdar-se.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39297","titol":"Pont Vell","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-vell","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - GINESTA BATLLORI, Salvador (1987). La Comarca del Bages, col. Cavall Bernat, núm. 14, Publicacions Abadia de Montserrat, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XIV","notes_conservacio":"La part superior del pont és molt malmesa. Hem trobat presència de vegetació entre els carreus del passadís del pont.","descripcio":"És un pont gòtic que respon a la tipologia anomenada d'esquema d'ase, és a dir, amb un pendent més o menys pronunciat fins a la punta central. És format per tres arcs, tots de mides desiguals, i col·locats asimètricament jugant amb el terreny. L'aparell del pont és força irregular de mides i els blocs de pedra són col·locats en filades unides amb morter de calç. Les dovelles dels tres arcs de mig punt són col·locades a plec de llibre de mides més regulars i resseguides per una filada de carreus més petits.","codi_element":"08012-59","ubicacio":"Avinyó","historia":"El pont gòtic d'Avinyó és una construcció del segle XIV que, travessant la riera de Relat, comunicava el sector de llevant del terme amb el nou nucli que a partir del segle XIII va néixer a redós de l'església de Sant Joan d'Avinyó. Els anys 1719 i 1783 va ser reparat per desperfectes. Segons Salvador Ginesta, les restes més antigues serien romanes. Ho posem en dubte.","coordenades":"41.8624200,1.9756400","utm_x":"414982","utm_y":"4635008","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39297-foto-08012-59-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39297-foto-08012-59-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39297-foto-08012-59-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Gòtic|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"93|85","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39298","titol":"El Serrat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-serrat","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Mas enrunat que conserva diverses parets diferents i el sostre de dos cellers o estances. Els murs estan fets amb carreus de pedra lligats amb morter. Hi ha tres blocs estructurals diferents: una paret de dos pisos que s'aguanta a una volta catalana que cobriria el primer pis. Just a uns 20 m del mur hi trobem restes d'un mur de la mateixa amplada però molt més reduït en alçada, paral·lel al primer (foto 1). El segon bloc és una paret molt més simple estructuralment que aguanta un mur i s'acaba en una volta igualment catalana (foto 2). El tercer bloc estructural és una paret molt ample que agafa una forma semicircular, recordant algun tipus d'estructura de fortificació (foto 3).","codi_element":"08012-60","ubicacio":"Avinyó","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna.","coordenades":"41.8688000,1.9934900","utm_x":"416472","utm_y":"4635699","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39298-foto-08012-60-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39298-foto-08012-60-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39298-foto-08012-60-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39299","titol":"La Caseta d'Horta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-caseta-dhorta","bibliografia":"","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"La pedra està omplint el buit de la Masia i, el ciment, alhora que dóna consistència al conjunt, està danyant la mateixa salut de les pedres.","descripcio":"Masia enrunada d'uns 200 m2. En el moment de la construcció de l'eix transversal (C-25), es va aprofitar la casa enrunada per col·locar-hi una plataforma de ciment des d'on posar la maquinària. Per tant, actualment es pot observar l'antiga masia (podent veure'n algunes obertures i els carreus de pedra originals, però amb una forta capa de ciment tan a dins de l'antiga estructura com per sobre.","codi_element":"08012-61","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"Actualment no queda pràcticament cap vestigi de la masia ja que aquesta ha estat derruïda i cimentada donant lloc a un cub de formigó.","coordenades":"41.8251500,1.9673400","utm_x":"414243","utm_y":"4630879","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39299-foto-08012-61-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39299-foto-08012-61-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39300","titol":"Pou de glaç d'Horta d'Avinyó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-glac-dhorta-davinyo","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - PERARNAU LLORENS, Jaume (1992). Els pous de glaç de la comarca de Bages, Quaderns núm. 5, Manresa, Centre d'Estudis del Bages, pàg. 47. - TRESERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Comencen a aparèixer esquerdes preocupants a dalt de tot de la paret del pou.","descripcio":"Avui només es conserva la meitat del què havia estat el pou de glaç com a conseqüència de la creació de la carretera d'Artés a Avinyó (B-431). Es tractava d'un pou de dimensions més aviat petites (uns 6 m d'alt i 5 m de diàmetre. El mur té un gruix de 43 cm. Conserva una de les dues obertures que tenia el pou. Està fet amb carreus irregulars de pedra lligades amb morter.","codi_element":"08012-62","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"Un pou de glaç era una excavació feta sota terra, generalment circular, la finalitat de la qual era emmagatzemar el gel o glaç produït en les geleres properes per tal de, tal com passava amb la neu, poder proveir la població per al consum de tot l'any. El pou era fet amb parament de pedra seca la majoria de les vegades. A la part superior, la que quedava a la vista des de l'exterior, es tancava el pou amb una coberta o teulada de volta semiesfèrica del mateix material, amb dues o tres obertures. Aquestes, normalment de forma rectangular, tenien la finalitat de permetre l'accés i l'extracció dels blocs de gel mitjançant una politja i, a la vegada, l'accés del personal que hi treballava. Aquests sistemes de construcció donaven un aïllament a l'interior gairebé hermètic i facilitaven que en llocs de poca alçada o de nevades poc freqüents poguessin existir autèntiques 'neveres' que proporcionaven el gel necessari per al consum humà.","coordenades":"41.8228400,1.9660900","utm_x":"414136","utm_y":"4630623","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39300-foto-08012-62-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39300-foto-08012-62-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39301","titol":"Creu de viacrucis","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-viacrucis","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"La llosa de dalt de tot està plena de líquens que van erosionant la mateixa pedra","descripcio":"Petita creu de viacrucis, situada en el camí que porta de l'església de Santa Maria d'Horta fins al carrers Nou i de l'Hostal, d'Horta d'Avinyó. Es tracta d'una plataforma feta amb carreus regulars de pedra, lligats amb força ciment. Les mesures de la plataforma són 70 cm d'alt x 30 cm d'ample x 30 cm de profunditat. A dalt de la plataforma hi reposa una llosa feta de pedra, de 10 cm d'alt. Sobre d'aquesta llosa hi ha clavada una creu senzilla feta de ferro","codi_element":"08012-63","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"El viacrucis es realitzava des de l'església de Santa Maria d'Horta fins al carrer Nou, el de l'Hostal, el de Dalt, i s'anaven fent les diverses parades corresponents a les catorze estacions, cada una d'elles destinada a recordar un moment de la vida, passió i mort de Jesús. La majoria de viacrucis solien realitzar-se durant la setmana santa.","coordenades":"41.8244500,1.9669700","utm_x":"414212","utm_y":"4630801","any":"1940-50","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39301-foto-08012-63-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39302","titol":"Els Ometells","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-ometells","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest indret té importància històrica ja que es dugué a terme l'anomenat Combat d'Avinyó, un enfrontament armat entre les tropes del general carlí Rafael de Tristany i les forces isabelines del brigadier Manzano que tingué lloc el 16 de novembre de 1848. El Combat d'Avinyó s'inscriu dins de les Guerres Carlines que trasbalsaren Catalunya i tot l'estat espanyol al llarg del segle XIX.","codi_element":"08012-64","ubicacio":"Avinyó","historia":"Fóu en aquest indret on hi hagué un enfrontament armat entre les tropes del general carlí Rafael de Tristany i les forces isabelines del brigadier Manzano que tingué lloc el 16 de novembre de 1848. Aquest passatge és conegut històricament com el Combat d'Avinyó, que s'inscriu dins de les Guerres Carlines que trasbalsaren Catalunya i tot l'estat espanyol al llarg del segle XIX.","coordenades":"41.8531000,1.9626100","utm_x":"413888","utm_y":"4633986","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39302-foto-08012-64-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39302-foto-08012-64-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39303","titol":"Barraca de La Portella 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-portella-1","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular i amb una superfície de 5 m de diàmetre, feta de carreus irregulars de pedra en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica fet a partir de la superposició de lloses de pedra fins arribar a tapar el conjunt amb una única llosa al capdamunt. Sobre de les lloses hi trobem una capa de terra aixafada que funcionaria com aïllant tèrmic. Dins de la barraca hi ha una taula feta amb dues pedres com a suport i a sobre una llosa força grossa que serveix de taula. Conserva la porta de fusta feta amb diversos taulons i ajuntats amb claus.","codi_element":"08012-65","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8758500,1.9678300","utm_x":"414352","utm_y":"4636507","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39303-foto-08012-65-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39303-foto-08012-65-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39303-foto-08012-65-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39304","titol":"Barraca de La Portella 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-portella-2","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"La gran proximitat de vegetació respecte l'estructura posa en risc d'enrunament la mateixa.","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular amb l'entrada arrodonida. Té una superfície d'uns 10 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la vessant de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. Sobre de la porta trobem igualment una petita obertura com a respirador de la barraca. El sostre és de proto-volta cònica però acabant l'estructura no amb una sola pedra sinó amb una filada de pedres que cobririen el conjunt. Sobre de les pedres hi trobem terra aixafada com a aïllant tèrmic. Està enmig d'un entorn boscós","codi_element":"08012-66","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8754900,1.9658900","utm_x":"414190","utm_y":"4636469","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39304-foto-08012-66-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39304-foto-08012-66-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39304-foto-08012-66-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39305","titol":"Barraca de La Portella 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-portella-3","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes i s'aprecia a la paret de ponent una gran esquerda.","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligada en sec. Té una gran alçada a la seva paret més occidental. A la paret de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre és de doble vessant i està cobert amb lloses tapades amb terra com a aïllant tèrmic i pedres grosses per donar estabilitat al sostre. Les lloses estan aguantades per un tramat de bigues de fusta, gran part de les quals ja han cedit.","codi_element":"08012-67","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8759700,1.9640400","utm_x":"414037","utm_y":"4636524","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39305-foto-08012-67-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39305-foto-08012-67-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39305-foto-08012-67-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Tan a l'interior com a l'exterior hi ha gran quantitat de vegetació.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39306","titol":"Barraca de La Portella 4","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-portella-4","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya, amb planta rectangular i una superfície de 12 m2 aproximadament. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. El sostre és de doble vessant encara que es fa molt difícil d'apreciar per la gran quantitat de vegetació que té tan a dins com a fóra de la barraca. A la paret de ponent hi ha una obertura en forma de porta","codi_element":"08012-68","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8758400,1.9635800","utm_x":"413999","utm_y":"4636510","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39306-foto-08012-68-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39306-foto-08012-68-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Gran quantitat de vegetació en excés, tan a l'interior com a l'exterior.","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39307","titol":"Barraca de L'Olivetà","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-loliveta","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta rectangular i una superfície de 10 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de doble vessant i ha estat refet recentment amb uralita. Entre les dues vessants d'uralita hi ha una filera de teules per protegir el conjunt del sostre. La obertura de la porta està tancada amb una porta metàl·lica i tancada amb un cadenat. A la cantonada entre els murs oriental i meridional hi ha una parra que tapa gran part de la barraca, sobretot en la vessant frontal d'aquesta.","codi_element":"08012-69","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8780300,1.9612900","utm_x":"413812","utm_y":"4636756","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39307-foto-08012-69-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39307-foto-08012-69-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39308","titol":"Barraca de Sant Miquel","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-sant-miquel","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta rectangular i una superfície aproximada de 10 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de llevant hi ha absència de mur, o sigui que és una barraca disposada en tres murs i l'obertura que serveix d'entrada està a l'est. El sostre és d'una vessant, fent pendent de nord a sud. Està cobert per grans lloses de pedra que estan subjectades per un tramat de bigues de fusta. A sobre de les lloses s'hi ha col·locat terra per aïllar tèrmicament la barraca. A les vores del sostre, però, hi ha una filera de pedres per sobre de les lloses per tal d'ajudar a l'estabilitat de l'estructura.","codi_element":"08012-70","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8781500,1.9628700","utm_x":"413943","utm_y":"4636767","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39308-foto-08012-70-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39308-foto-08012-70-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39309","titol":"Barraca del Xuclà 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-xucla-1","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya de planta rectangular, amb una superfície aproximada de 10 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la paret de llevant hi trobem una obertura en forma de porta. La paret oposada, oriental, ens mostra una obertura al centre del mur en forma de petita finestra. El sostre és de doble vessant i fet amb grans lloses aguantades per un tramat de bigues de fusta. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada per tal d'aïllar tèrmicament l'estructura. Avui dia, pràcticament la totalitat del sostre ha cedit.","codi_element":"08012-71","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8785500,1.9572900","utm_x":"413481","utm_y":"4636817","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39309-foto-08012-71-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39309-foto-08012-71-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha gran vegetació tan a dins com a fóra de l'estructura.","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39310","titol":"Barraca del Xuclà 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-xucla-2","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Algunes de les bigues comencen a esquerdar-se. Està en un estat previ a l'enrunament.","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada d'uns 12 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de llevant mostra una obertura en forma de porta mentre que a l'interior, tan a la paret meridional com a la septentrional, podem observar dos petits forats al mur (dos a un i dos a l'altre), que funcionaria com a receptacle per col·locar-hi diversos elements i eines. El sostre és de doble vessant i està fet amb grans lloses de pedra, tapades per terra a sobre aïllant l'estructura tèrmicament. A sobre de la terra hi ha alguns blocs de pedra, sobretot als laterals del sostre. Aquest es recolza sobre un tramat de bigues de fusta.","codi_element":"08012-72","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8795000,1.9562300","utm_x":"413394","utm_y":"4636924","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39310-foto-08012-72-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39310-foto-08012-72-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39310-foto-08012-72-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hem trobat a l'interior alguns pals, bastons i altres que formarien part dels utensilis del pagès.","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39311","titol":"Barraca de La Portella 5","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-portella-5","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular i una superfície de 5 m2. Construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la vessant de migjorn presenta una obertura en forma de porta. El sostre està totalment després i no podem apreciar-ne la seva estructura.","codi_element":"08012-73","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8768100,1.9555000","utm_x":"413330","utm_y":"4636626","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39311-foto-08012-73-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39311-foto-08012-73-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Està ple de vegetació tan a dins com a fora de la barraca.","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39312","titol":"Barraca de La Portella 6","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-portella-6","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes. Les pedres presenten força presència de líquens.","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular i una superfície de 4 m2. Construïda amb carreus irregulars de pedra, lligada en sec. A la vessant de ponent presenta una obertura en forma de porta. El sostre està totalment després de la part central però podem entreveure que es tractava d'un sostre de volta cònica amb la superposició de lloses de pedra, fins tapar-la amb una llosa central, dalt de tot. Estava recoberta amb terra per tal de protegir de les temperatures.","codi_element":"08012-74","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8764500,1.9539300","utm_x":"413199","utm_y":"4636588","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39312-foto-08012-74-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39312-foto-08012-74-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Està ple de vegetació tan a dins com a fora de la barraca.","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39313","titol":"Barraca del Casas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-casas","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta rectangular, amb una superfície de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra en sec. Al mur de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. Aquesta conté una porta de fusta, amb un cadenat, que tanca el conjunt. El sostre és de doble vessant i està fet de grans lloses de pedra, amb terra i petits còdols de pedra col·locats al damunt. La barraca es troba situada sobre un petit turó.","codi_element":"08012-75","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8753800,1.9529200","utm_x":"413114","utm_y":"4636470","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39313-foto-08012-75-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39313-foto-08012-75-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39313-foto-08012-75-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39314","titol":"Barraca del Simón","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-simon","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"El ciment és dolent a la llarga per la pròpia pedra ja que posa en risc la salut d'aquesta","descripcio":"Barraca de vinya, actualment utilitzada com a corral per a l'aviram. Té una planta rectangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, i construïda amb carreus irregulars de pedra lligada amb morter. La paret de ponent ens mostra una obertura en forma de porta, que actualment ha estat reformada posant ciment a la zona de la llinda. Altres parts de la barraca també demostren gran quantitat de ciment. El sostre està molt tapat per la vegetació però deduïm que seria d'una sola vessant, amb pendent d'est a oest. La porta presenta una reixa per tal de no deixar escapar als animals.","codi_element":"08012-76","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8694500,1.9496200","utm_x":"412832","utm_y":"4635815","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39314-foto-08012-76-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39314-foto-08012-76-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39314-foto-08012-76-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39315","titol":"Barraca de La Portella 7","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-portella-7","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular i una superfície aproximada d'uns 10 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. A la llinda de la porta podem observar l'escrit: 'AÑO 1909'. A la paret meridional, hi ha un petit forat a l'interior a mode de receptacle per posar-hi utensilis. El sostre és de proto-volta cònica feta a base de lloses de pedra superposades les unes a les altres, fins a situar-hi una sola llosa a dalt de tot. L'inici de la volta és quadrangular amb la qual cosa, passa de ser una forma quadrangular a acabar sent tapada amb una sola pedra, en forma circular. Sobre del sostre hi ha terra aixafada per tal de protegir tèrmicament el conjunt.","codi_element":"08012-77","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8785800,1.9450800","utm_x":"412468","utm_y":"4636833","any":"1909","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39315-foto-08012-77-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39315-foto-08012-77-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39315-foto-08012-77-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39316","titol":"Barraca de la Casa Nova de La Portella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-casa-nova-de-la-portella","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Comença a haver-hi força brutícia dins de la barraca.","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 12 m2. Construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta. Al mur de ponent hi ha una petita obertura com a finestra. El sostre és de proto-volta cònica ja que parteix d'una planta quadrada des d'on hi ha una superposició de lloses fins a arribar a un grup de tres lloses grans que culminen el conjunt. Sobre del sostre hi ha pedres mitjanes i una mica de terra aixafada amb una funció d'aïllant tèrmic.","codi_element":"08012-78","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8767900,1.9489700","utm_x":"412788","utm_y":"4636631","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39316-foto-08012-78-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39316-foto-08012-78-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39316-foto-08012-78-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39317","titol":"Barraca de l'Hort","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lhort","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta rectangular amb una superfície aproximada de 10 m2. Construïda amb carreus de pedra irregulars lligats amb morter. Alguns elements estan fets amb totxana, com la porta o una finestra tapiada a la paret de llevant. La barraca aprofita un desnivell del terreny. A la paret de llevant, doncs, hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és d'una sola vessant i fa pendent del mur septentrional al meridional. Està fet amb teules sostingudes en un tramat de bigues de fusta. Ha patit diverses intervencions.","codi_element":"08012-89","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.9071500,1.9808000","utm_x":"415469","utm_y":"4639969","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39317-foto-08012-89-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39317-foto-08012-89-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39318","titol":"Barraca de l'Escorxador","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lescorxador","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície de 8 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. Al mur de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. No tenim cap rastre de com hauria sigut el sostre. Les parets de la barraca es conserven totes però en un estat molt avançat d'enrunament.","codi_element":"08012-90","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8719300,1.9811900","utm_x":"415455","utm_y":"4636059","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39318-foto-08012-90-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39318-foto-08012-90-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"La situació boscosa on es troba la barraca fa que hi hagi un excés de vegetació a dins i fora de l'estructura.","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39319","titol":"Sant Marçal de Relat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-marcal-de-relat","bibliografia":"- BOLÓS, Jordi - HURTADO, Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editors, Barcelona. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - GAVÍN, Josep M (1979). Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Ediccions, Barcelona, pàg. 31. - GINESTA BATLLORI, Salvador (1987). La Comarca del Bages, col·lecció Cavall Bernat, núm. 14, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 54-55. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"X-XVII","notes_conservacio":"L'edifici està força deixat pel poc ús que se'n fa i perillen els carreus inferiors de la porta de la façana ja que estan fets amb pedra arenisca que s'està desfent.","descripcio":"Església d'una sola nau, sense absis, mancada totalment d'ornamentació i amb la façana a ponent, façana on s'obre una porta central d'arc de mig punt amb grans dovelles i sobre la qual hi ha una petita finestra de simple esqueixada i amb un arc de mig punt monolític. El campanar és a ponent de l'edifici i és de planta quadrada i format per dos pisos amb obertures d'arcs de mig punt. Destaca un escut on apareix una creu a la dovella de la porta de la façana.","codi_element":"08012-91","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"Per les restes de ceràmica trobades a l'entorn de l'església així com les tombes de fossa són, juntament amb les notícies documentals, testimonis per a afirmar que la primera església de Sant Marçal era romànica. Des del 951 és documentada com a parròquia i passà a dependre del monestir de Ripoll per donació de la família Lluçà. Al segle XVII l'església deixa de ser parròquia i esdevé sufragània de Santa Eugènia de Relat. El temple romànic fou molt transformat: la volta fou substituïda per una de gòtica, l'any 1775 fou substituït l'absis per un presbiteri quadrat, fou oberta la porta de ponent i erigit el campanar de torre.","coordenades":"41.9135100,1.9942600","utm_x":"416594","utm_y":"4640662","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39319-foto-08012-91-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39319-foto-08012-91-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39319-foto-08012-91-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval|Gòtic|Neoclàssic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85|93|99","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39320","titol":"Imatge de Sant Marçal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/imatge-de-sant-marcal","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Estàtua de Sant Marçal bisbe. Està tallada en fusta i té una alçada aproximada de 70 cm. La figura porta una aurèola metàl·lica a la zona del cap mostrant la seva condició de sant. Aquest té barba blanca i va ornamentat com a bisbe ja que porta el bàcul (a la mà dreta), la mitra i la resta d'elements episcopals. A la mà esquerra porta un pergamí amb diversos noms. Està policromat, destacant el color vermell i blanc de la túnica.<\/p> ","codi_element":"08012-92","ubicacio":"Sant Marçal de Relat","historia":"","coordenades":"41.9135100,1.9942600","utm_x":"416594","utm_y":"4640662","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39320-foto-08012-92-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neoclàssic","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-10 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39321","titol":"Pica baptismal de Sant Marçal de Relat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pica-baptismal-de-sant-marcal-de-relat","bibliografia":"- BOLÓS, Jordi - HURTADO, Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editors, Barcelona. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - GAVÍN, Josep M (1979). Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Ediccions, Barcelona, pàg. 31. - GINESTA BATLLORI, Salvador (1987). La Comarca del Bages, col·lecció Cavall Bernat, núm. 14, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 54-55. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està força bruta degut al poc ús que se'n fa.","descripcio":"Pica baptismal composta de dos elements: la pica i el suport. El suport està fet de pedra i té una base quadrada de 40 cm x 40 cm. La columna que hi ha sobre del suport és circular i és d'uns 20 cm de diàmetre. La pica és igualment de pedra, amb un diàmetre de 60 cm, i una alçada de 30 cm. L'exterior de la pica té relleus amb motius florals.","codi_element":"08012-93","ubicacio":"Sant Marçal de Relat","historia":"Per les restes de ceràmica trobades a l'entorn de l'església així com les tombes de fossa són, juntament amb les notícies documentals, testimonis per a afirmar que la primera església de Sant Marçal era romànica. Des del 951 és documentada com a parròquia i passà a dependre del monestir de Ripoll per donació de la família Lluçà. Al segle XVII l'església deixa de ser parròquia i esdevé sufragània de Santa Eugènia de Relat. El temple romànic fou molt transformat: la volta fou substituïda per una de gòtica, l'any 1775 fou substituït l'absis per un presbiteri quadrat, fou oberta la porta de ponent i erigit el campanar de torre.","coordenades":"41.9135100,1.9942600","utm_x":"416594","utm_y":"4640662","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39321-foto-08012-93-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39321-foto-08012-93-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Neoclàssic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|99","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39322","titol":"Font de Sant Marçal de Relat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-sant-marcal-de-relat","bibliografia":"- VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font disposa d'una teuladeta feta d'uralita sobre del broc per evitar les esllavissades del terrenys superior a aquell. La font raja per un broc allargat amb un tub de plàstic.","codi_element":"08012-94","ubicacio":"Sant Marçal de Relat","historia":"","coordenades":"41.9135200,1.9974200","utm_x":"416856","utm_y":"4640660","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39322-foto-08012-94-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39322-foto-08012-94-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39323","titol":"Cementiri de Sant Marçal de Relat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cementiri-de-sant-marcal-de-relat","bibliografia":"- BOLÓS, Jordi - HURTADO, Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editors, Barcelona. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - GAVÍN, Josep M (1979). Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Ediccions, Barcelona, pàg. 31. - GINESTA BATLLORI, Salvador (1987). La Comarca del Bages, col·lecció Cavall Bernat, núm. 14, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 54-55. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"La gran vegetació que l'envolta fa que s'hi hagin instal·lat líquens. La pluja també ha anat gastant la pedra.","descripcio":"Cementiri situat a migjorn de l'església de Sant Marçal, on destaquen quatre tombes: Tomba primera que consta d'una llosa de grans proporcions de 2,20 m de llarg x 70 cm d'ample. A la tomba s'hi pot observar una inscripció: 'sepultura de joan pont vinyés (...) de 1701' situada a la part superior de la llosa. La tomba està mirant d'oest a est, i està juntament amb altres dos lloses més, creant un conjunt de tres lloses paral·leles, aquesta tomba és la situada més a la dreta. Tomba segona que consta d'una llosa de grans proporcions de 2,20 m de llarg x 70 cm d'ample. A la tomba s'hi pot observar una inscripció a la part superior de la llosa il·legible degut a la gran quantitat de vegetació que hi ha. La llosa està partida. La tomba està mirant d'oest a est, i està juntament amb altres dos lloses més, creant un conjunt de tres lloses paral·leles. Aquesta tomba és la situada al centre. Tomba tercera que consta d'una llosa de grans proporcions de 2,20 m de llarg x 70 cm d'ample. A la tomba no s'hi llegeix cap tipus d'inscripció encara que se'n pot deduir alguna lletra. La tomba està mirant d'oest a est, i està juntament amb altres dos lloses més, creant un conjunt de tres lloses paral·leles. Aquesta tomba és la situada més a l'esquerra. Tomba quarta que consta d'una llosa de grans proporcions de 2 m de llarg x 60 cm d'ample. A la tomba s'hi llegeix la inscripció 'IHS ROCA' a la part superior de la llosa. Al revés que la resta de tombes de la mateixa necròpolis, aquesta està mirant d'est a oest, i està separada del conjunt de les tres tombes anteriors.","codi_element":"08012-95","ubicacio":"Sant Marçal de Relat","historia":"Per les restes de ceràmica trobades a l'entorn de l'església així com les tombes de fossa són, juntament amb les notícies documentals, testimonis per a afirmar que la primera església de Sant Marçal era romànica. Des del 951 és documentada com a parròquia i passà a dependre del monestir de Ripoll per donació de la família Lluçà. Al segle XVII l'església deixa de ser parròquia i esdevé sufragània de Santa Eugènia de Relat. El temple romànic fou molt transformat: la volta fou substituïda per una de gòtica, l'any 1775 fou substituït l'absis per un presbiteri quadrat, fou oberta la porta de ponent i erigit el campanar de torre.","coordenades":"41.9135100,1.9942600","utm_x":"416594","utm_y":"4640662","any":"1701","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39323-foto-08012-95-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39323-foto-08012-95-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Neoclàssic|Medieval|Gòtic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|99|85|93","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39324","titol":"Necròpolis de Sant Marçal de Relat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/necropolis-de-sant-marcal-de-relat","bibliografia":"- DAURA, Antoni - GALOBART, Joan - BADAL, Joan. (1983). L'arqueologia al Bages (II), a Quaderns de recerca i divulgació, núm. 6, Manresa. - DAURA, Antoni - GALOBART, Joan - PIÑERO, Jordi (1995), L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages, pàg. 209-210. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - VV. AA. (1984) Catalunya Romànica, vol. IX (El Bages), Barcelona, pàg. 113-115.","centuria":"XII","notes_conservacio":"Ja no existeix","descripcio":"Necròpolis medieval situada al nord-est de l'església de Sant Marçal de relat i amb importants troballes ceràmiques dipositades al Museu Comarcal de Manresa. L'any 1935 el Centre Excursionista Montserrat i el Centre Excursionista de Catalunya iniciaren una campanya d'excavacions que donaren com a resultat la descoberta d'un gran nombre de tombes alineades, cadascuna amb una olla de terrissa a sobre com a ofrena. Es tractaria de tombes datables del segle XII.","codi_element":"08012-96","ubicacio":"Sant Marçal de Relat","historia":"Per les restes de ceràmica trobades a l'entorn de l'església així com les tombes de fossa són, juntament amb les notícies documentals, testimonis per a afirmar que la primera església de Sant Marçal era romànica. Des del 951 és documentada com a parròquia i passà a dependre del monestir de Ripoll per donació de la família Lluçà. Al segle XVII l'església deixa de ser parròquia i esdevé sufragània de Santa Eugènia de Relat. El temple romànic fou molt transformat: la volta fou substituïda per una de gòtica, l'any 1775 fou substituït l'absis per un presbiteri quadrat, fou oberta la porta de ponent i erigit el campanar de torre.","coordenades":"41.9138600,1.9972000","utm_x":"416838","utm_y":"4640698","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39325","titol":"Camí ramader","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cami-ramader-1","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Camí ramader per on solien circular principalment els ramats en època de transhumància. Es tracta de dos murs fets amb carreus irregulars lligats en sec, i disposats de manera paral·lela, creant un camí. El mur té trams en què arriba als 2 m d'alçada aproximadament. Aquest camí lligava Artés, Avinyó, i anava en direcció a Prats de Lluçanès. Recentment el Grup Ecologista del poble n'ha fet una neteja i una adequació.","codi_element":"08012-97","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"El moviment sud-nord dels ramats es feia pels camins ramaders, també anomenats cabaneres o carrerades. Aquests camins eren utilitzats quasi exclusivament pels pastors. L'objectiu de la transhumància era proveir als ramats de l'herba fresca segons canviaven les estacions; d'aquesta manera es desplaçaven cap al nord quan a l'estiu, els prats de les planes de l'interior ja no reunien les condicions que asseguraven pastures per al ramat i baixaven dels prats del Pirineus quan l'hivern, amb l'arribada del fred i la neu, els ramats no podien pasturar.","coordenades":"41.8788500,1.9870000","utm_x":"415946","utm_y":"4636821","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39325-foto-08012-97-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39325-foto-08012-97-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39325-foto-08012-97-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39326","titol":"Plàtans d'Avinyó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/platans-davinyo","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de plàtans que es situen a l'interior del poble, disposats en dos nuclis principals: el passeig i just a llevant del Pont Nou. Tan en un com en altre cas, aquests plàtans fa uns setanta anys que es varen plantar, d'una manera ordenada i tenen una alçada aproximada d'uns 15-20 metres.","codi_element":"08012-98","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8650600,1.9707700","utm_x":"414581","utm_y":"4635306","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39326-foto-08012-98-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39327","titol":"Plàtans de la font de l'Abadal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/platans-de-la-font-de-labadal","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de plàtans que estan situats entre la riera d'Oló i la font de l'Abadal, donant un espai de vegetació frondosa. Aquests exemplars, de manera diferent de com es va fer a l'interior d'Avinyó, estan disposats de manera aleatòria i no tenen cap tipus d'ordre. Tenen una alçada força considerable, d'uns 20 metres, i estan situats en una àrea d'uns 100 m2, just al davant de la font de l'Abadal.","codi_element":"08012-99","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8336800,1.9674800","utm_x":"414266","utm_y":"4631825","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39327-foto-08012-99-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39327-foto-08012-99-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39328","titol":"Forn d'obra de Cal Moratones","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-dobra-de-cal-moratones","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Forn d'obra de dues plantes, amb una superfície aproximada de 80 m2, on el pis superior i un porxo exterior està fet amb totxanes, mentre que el pis inferior presenta una estructura feta amb carreus de pedra lligats amb morter, i és en aquí on hi havia el forn per poder fer-ne totxanes, teules i altres elements d'obra. El pis superior està cobert per una teulada de doble vessant coberta amb teules.","codi_element":"08012-100","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8710900,1.9738500","utm_x":"414845","utm_y":"4635973","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39328-foto-08012-100-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39328-foto-08012-100-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39329","titol":"Riera Gavarresa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-gavarresa-1","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"És un curs fluvial nascut prop del pic de Griells, al terme municipal d'Alpens (Osona), a uns 900 m d'altitud. Travessa amb una direcció nord-est sud-est la subcomarca del Lluçanès, entra al Bages pel nord-est de la subcomarca del Moianès, passa per Avinyó i desguassa a uns 240 m d'altitud per l'esquerra del Llobregat aigua amunt del pont de Cabrianes, dins el terme municipal d'Artés. El curs que realitza dins del terme d'Avinyó és aproximadament de 8 quilòmetres. És remarcable els espais d'horta que ha anat generant la riera, sobretot properes a Cal Tonimàs i al Tint, possiblement sigui aquest el punt més destacable de la riera. Al voltant, doncs, hi trobem hortes i canyissars.","codi_element":"08012-101","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8692000,1.9958400","utm_x":"416667","utm_y":"4635741","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39329-foto-08012-101-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39329-foto-08012-101-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39330","titol":"Torre del Muntanyola (antiga)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-del-muntanyola-antiga","bibliografia":"","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Antic mas en estat ruïnós, amb una planta quadrangular, i una superfície aproximada de 150 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats amb morter de calç. Hi ha diverses alçades dels murs i és difícil, per la quantitat de vegetació que hi ha, de poder-ne delimitar bé el seu perímetre. Dins de la casa hi ha una tina.","codi_element":"08012-102","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna.","coordenades":"41.8278900,1.9932400","utm_x":"416398","utm_y":"4631157","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39330-foto-08012-102-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39330-foto-08012-102-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39330-foto-08012-102-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39331","titol":"Pica de La Torre del Muntanyola (antiga)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pica-de-la-torre-del-muntanyola-antiga","bibliografia":"","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Pica per rentar els plats amb una forma quadrangular. Està feta d'un sol bloc de pedra treballat, creant un broc en una de les cares del bloc de pedra, que permetia la sortida d'aigua de la pica. Té una longitud aproximada de 70 cm, i una amplada (sense el broc) de 50 cm. Al voltant de totes les cares la pedra fa una vora per tal de contenir-hi l'aigua.","codi_element":"08012-103","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna.","coordenades":"41.8278900,1.9932400","utm_x":"416398","utm_y":"4631157","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39331-foto-08012-103-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39331-foto-08012-103-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39331-foto-08012-103-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39332","titol":"Pou de La Torre del Muntanyola 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-la-torre-del-muntanyola-1","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Hi ha excés de vegetació al voltant","descripcio":"Pou de planta quadrada i una superfície aproximada de 4 m2, construït amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. Té una obertura al mur de llevant en forma de porta. L'alçada total de l'estructura és de 2,30 cm. Avui dia hi ha gran quantitat de vegetació externa.","codi_element":"08012-104","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8275700,1.9933700","utm_x":"416408","utm_y":"4631122","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39332-foto-08012-104-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39332-foto-08012-104-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39332-foto-08012-104-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39333","titol":"Pou de La Torre del Muntanyola 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-la-torre-del-muntanyola-2","bibliografia":"","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Pou de planta circular, construït amb carreus de pedra irregulars i lligats amb morter. Està afectat pel camí que va a La Torre del Muntanyola, la qual cosa provoca que hagi cedit en gran part i només en quedi la meitat en peu. Té una alçada aproximada de 2,20 m. No podem saber on seria la porta d'accés.","codi_element":"08012-105","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8271600,1.9925900","utm_x":"416343","utm_y":"4631077","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39333-foto-08012-105-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39333-foto-08012-105-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39333-foto-08012-105-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39334","titol":"Pont Nou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-nou","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont de tres ulls en forma semicircular sostinguts en dos pilastres de maçoneria concertada amb carreus als extrems. Els extrems de les piles són en forma circular. Fa 42 m de longitud. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud aproximada és de 7 m. Als laterals de la superfície, just al costat de l'enquitranat recent, hi ha uns murs de contenció fets de carreus regulars de pedra lligats amb ciment, a mode de barana. És una sola barana d'uns 32 m de llarg x 1 m d'alt. A cada banda de la barana, tan al sector de llevant com el de ponent, hi ha dos petits murs de contenció de 2 m de llarg cadascun, just al costat de la barana més llarga.","codi_element":"08012-106","ubicacio":"Avinyó","historia":"Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra.","coordenades":"41.8595200,1.9774000","utm_x":"415124","utm_y":"4634685","any":"1940-50","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39334-foto-08012-106-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39334-foto-08012-106-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39335","titol":"Pont de Can Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-can-serra","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant septentrional fa 14 m de longitud mentre que per la cara sud fa 9 m. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud aproximada és de 5 m. Als laterals de la superfície, just al costat de l'enquitranat recent, hi ha uns murs de contenció fets de carreus regulars de pedra lligats amb ciment, recoberts de totxanes en els laterals. N'hi ha 6 que tenen 2 m. De llarg x 80 cm d'alt x 40 cm d'ample; i en tenim dos just a sobre de l'ull del pont, de 4 m de longitud x 1 m d'alt x 40 cm d'ample. A la cara nord hi ha quatre dels murs més reduïts, dos a banda i banda del mur més gran, mentre que a la cara sud només n'hi ha un a cada banda del mur gran. La volta de l'ull del pont està feta exclusivament amb ciment.","codi_element":"08012-107","ubicacio":"Avinyó","historia":"Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra.","coordenades":"41.8706000,1.9697700","utm_x":"414506","utm_y":"4635922","any":"1940-50","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39335-foto-08012-107-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39336","titol":"Pont del Torrent de la Bena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-del-torrent-de-la-bena","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant septentrional fa 5 m de longitud a la part més baixa i 2 m a la part elevada. Per la cara sud fa 7,5 m de longitud. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud no es pot apreciar degut a la gran quantitat de vegetació. Als laterals de la superfície, just al costat de l'enquitranat recent, hi ha uns murs de contenció fets de carreus regulars de pedra lligats amb ciment, recoberts de totxanes en els laterals. N'hi ha 3 que tenen 1,5 m de llarg x 50 cm d'alt x 30 cm d'ample; i en tenim dos just a sobre de l'ull del pont, de 1,5 m de longitud x 80 cm d'alt x 30 cm d'ample. A la cara nord hi ha tan sols aquest mur més alt mentre que a la cara sud hi ha dos murs més reduïts a llevant del mur més gran i un de reduït a ponent. La volta de l'ull del pont està feta exclusivament amb ciment.","codi_element":"08012-108","ubicacio":"Avinyó","historia":"Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra.","coordenades":"41.8734300,1.9677300","utm_x":"414340","utm_y":"4636239","any":"1940-50","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39336-foto-08012-108-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39336-foto-08012-108-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39337","titol":"Pont de la Casa Nova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-la-casa-nova","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Si plou, l'aigua es queda en una zona del pont degut a la gran quantitat de fang que hi ha.","descripcio":"Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant oriental i occidental fa 7,5 m de longitud. Té una amplada de 4 m, mentre que l'altitud total en el seu punt més elevat és d'uns 3 m encara que no es pot apreciar bé degut a la gran quantitat de vegetació. Als laterals de la superfície, just al costat del paviment cimentat, hi ha unes tanques metàl·liques a banda i banda. La volta de l'ull del pont està feta amb una successió de totxanes.","codi_element":"08012-109","ubicacio":"Avinyó","historia":"Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra.","coordenades":"41.8732600,1.9672900","utm_x":"414303","utm_y":"4636220","any":"1940-50","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39337-foto-08012-109-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39338","titol":"Pont de Cal Xopa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-cal-xopa","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont de 15 m de longitud a la seva cara de ponent, i de 12 m a llevant. D'ample fa 6 m, i l'alçada en el seu punt més elevat és de 4,5 m aprox. Es tracta d'un pont subjectat per dos suports en forma rectangular, fets de pedra lligada amb ciment. Aquests pilars tenen una alçada de 4 metres i l'amplada és la del pont (6 m). La profunditat és d'uns 70 cm. A l'alçada de la plataforma hi ha dues tanques metàl·liques al llarg de tot el pont.","codi_element":"08012-110","ubicacio":"Avinyó","historia":"Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra.","coordenades":"41.8693200,1.9712500","utm_x":"414627","utm_y":"4635779","any":"1940-50","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39338-foto-08012-110-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39338-foto-08012-110-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39339","titol":"Pont del Relat 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-del-relat-1","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència allargada a banda i banda en línia recta fins a la superfície, fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant nord-est fa 18 m de longitud mentre que per la cara sud-oest en fa 15 m. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud aproximada és de 5 m ja que ens és impossible d'apreciar degut a la vegetació. Als laterals de la plataforma hi ha unes tanques metàl·liques al llarg de tot el pont. La volta de l'ull del pont està feta exclusivament amb ciment i té un diàmetre de 1,5 m.","codi_element":"08012-111","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra.","coordenades":"41.8743400,1.9749100","utm_x":"414937","utm_y":"4636332","any":"1940-50","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39339-foto-08012-111-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39340","titol":"Pont del Relat 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-del-relat-2","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència allargada a banda i banda en línia recta fins a la superfície, fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant nord-est fa 13 m de longitud mentre que per la cara sud-oest en fa 12 m. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud aproximada és de 7 m ja que ens és impossible d'apreciar degut a la vegetació. Als laterals de la plataforma hi ha unes tanques metàl·liques al llarg de tot el pont. La volta de l'ull del pont està feta exclusivament amb ciment i té un diàmetre de 2 m.","codi_element":"08012-112","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra.","coordenades":"41.8754500,1.9761200","utm_x":"415039","utm_y":"4636454","any":"1940-50","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39340-foto-08012-112-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39341","titol":"Pont del Relat 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-del-relat-3","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont d'un sol ull en forma d'una circumferència oberta donant lloc a un el·lipse aixafat, fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant nord-est fa 18 m de longitud a l'igual que a la cara sud-oest. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud aproximada és de 8-9 m ja que ens és impossible d'apreciar degut a la gran vegetació que hi ha que ens en dificulta fins i tot la fotografia. Als laterals de la plataforma hi ha unes tanques metàl·liques al llarg de tot el pont. La volta de l'ull del pont està feta exclusivament amb ciment.","codi_element":"08012-113","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra.","coordenades":"41.8787200,1.9796100","utm_x":"415333","utm_y":"4636814","any":"1940-50","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"En aquest cas concret, hi ha un excés preocupant de la vegetació degut a l'entorn de bosc on es troba, sense posar en perill el pont degut a la seva gran obertura però que, visualment no permet fer-se una idea massa aproximada del pont.","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39342","titol":"Pont de Santa Eugènia de Relat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-santa-eugenia-de-relat","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència allargada a banda i banda en línia recta fins a la superfície, fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant nord-est fa 20 m de longitud mentre que per la cara sud-oest en fa 18 m. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud és de 5 m. Als laterals de la plataforma hi ha unes tanques metàl·liques al llarg de tot el pont. La volta de l'ull del pont està feta exclusivament amb ciment i té un diàmetre de 4,5 m.","codi_element":"08012-114","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra.","coordenades":"41.8861400,1.9825700","utm_x":"415588","utm_y":"4637635","any":"1940-50","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39342-foto-08012-114-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39343","titol":"Pont de Rosses","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-rosses","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència allargada a banda i banda en línia recta fins a la superfície, fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant nord fa 28 m de longitud mentre que per la cara sud en fa 32 m. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud respecte del punt més elevat és de 6 m. El pont es troba fent un revolt en el trajecte de la carretera, anant de direcció oest a nord. Als laterals de la plataforma hi ha unes tanques metàl·liques al llarg de tot el pont. La volta de l'ull del pont està feta exclusivament amb ciment i té un diàmetre de 2,5 m.","codi_element":"08012-115","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra.","coordenades":"41.8925900,1.9853200","utm_x":"415825","utm_y":"4638348","any":"1940-50","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39343-foto-08012-115-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39344","titol":"Pont del Vinyés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-del-vinyes","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència, allargada a banda i banda en línia recta fins a la superfície, fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant nord fa 18 m de longitud mentre que per la cara sud en fa 20 m. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud respecte del punt més elevat és de 4 m. Als laterals de la plataforma hi ha unes tanques metàl·liques al llarg de tot el pont. La volta de l'ull del pont està feta exclusivament amb ciment i té un diàmetre de 8 m, donant forma de circumferència aixafada. El pont està reforçat per dos contraforts a banda i banda de l'ull, fets de pedra lligats amb ciment.","codi_element":"08012-116","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra.","coordenades":"41.9047100,1.9915200","utm_x":"416355","utm_y":"4639688","any":"1940-50","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39344-foto-08012-116-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39345","titol":"Aqüeducte del rec del Rial","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/aqueducte-del-rec-del-rial","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"En el moment de fer la fitxa hi havia una fuita d'aigua al pont que rajava amb força potència per entre les pedres, posant en estat crític la supervivència de l'estructura.","descripcio":"Aqüeducte d'un sol ull en forma de mitja circumferència, que sosté el rec del Rial, fet amb carreus de pedra irregulars i lligats amb morter. L'estructura fa 3,5 m de longitud, uns 40 cm d'amplada i 3,5 m d'alçada. Dalt de la pedra trobem un reforç posterior fet de totxanes per tal de protegir el rec. La volta està feta amb superposició de còdols de pedra.","codi_element":"08012-117","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"Aquest petit aqüeducte portava l'aigua de la Gavarresa a molts dels horts d'Horta d'Avinyó i la seva creació coincideix amb l'apogeu de la vinya a la zona.","coordenades":"41.8228500,1.9654100","utm_x":"414080","utm_y":"4630625","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha gran vegetació tan a dins del rec com a les parets de l'aqüeducte","codi_estil":"","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39346","titol":"Pont de l'Abadal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-labadal","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont de cinc ulls en forma semicircular sostinguts en dos pilastres de maçoneria concertada amb carreus als extrems. Els extrems de les piles són en forma circular. Fa 68 m de longitud. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud aproximada és de 6 m. Als laterals de la superfície, just al costat de l'enquitranat recent, hi ha unes tanques metàl·liques de contenció per protegir la circulació. Les voltes del pont són: les tres centrals molt més amples, mentre que a banda i banda d'aquestes tres hi ha dues voltes amb una extensió inferior de proporcions. Mentre que les voltes centrals tenen una amplada de 8 m, les dues laterals tenen 2 m. Entre les voltes més amples i les laterals hi ha uns contraforts per donar estabilitat al conjunt.","codi_element":"08012-118","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra. Ha estat reformat molt recentment.","coordenades":"41.8335000,1.9684800","utm_x":"414349","utm_y":"4631804","any":"1940-50","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39346-foto-08012-118-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39346-foto-08012-118-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"En el moment de fer la fitxa vam poder apreciar com s'havia dipositat runam per part de les obres recents que s'havien fet en el traçat a uns 5 m de la zona més septentrional, posant en perill ús dels ulls per poder assumir grans quantitats d'aigua.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39347","titol":"Els Pujols","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-pujols","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Masia que era de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 975 m2. Havia de ser una masia important de la zona. Ha patit diferents intervencions posteriors a la construcció inicial. Sembla que la coberta havia de ser dues vessants però costa de precisar-ho per l'estat de deteriorament. A la planta baixa es manté el sostre amb volta. Conserva una estructura tipus torre amb possible accés vertical. Hi ha adossats altres volums com coberts. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta amb llinda de pedra i les obertures emmarcades amb pedra carejada. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-119","ubicacio":"Avinyó","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna.","coordenades":"41.8668900,1.9545700","utm_x":"413239","utm_y":"4635526","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39347-foto-08012-119-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39347-foto-08012-119-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39347-foto-08012-119-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39348","titol":"El Tonico","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-tonico","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Masia de planta baixa i pis amb una superfície aproximada de 300 m2. Actualment només en queden les restes dels murs perimetrals que ens permeten veure la volumetria. L'acabat exterior és de pedra vista i les obertures emmarcades amb pedra carejada. La coberta era de dues vessants. Al costat té un cobert en estat ruïnós. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-120","ubicacio":"Avinyó","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna.","coordenades":"41.8673400,1.9528500","utm_x":"413097","utm_y":"4635577","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39348-foto-08012-120-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39348-foto-08012-120-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39348-foto-08012-120-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39349","titol":"Molí de la Barnola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-la-barnola","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en un estat inicial d'enrunament","descripcio":"Edifici de planta baixa i dos pisos amb una superfície aproximada de 624 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat, la porta és amb llinda de pedra i les obertures són arrebossades. La façana principal és simètrica. Té volums adossats que es feien servir de coberts. A l'interior, part de la planta baixa té el sostre amb volta i a les plantes superiors és de cabirons. Se situa dins el Polígon industrial Molí de la Barnola.","codi_element":"08012-121","ubicacio":"Avinyó","historia":"La riera Gavarresa donava energia a dos molins importants al llarg del poble d'Avinyó: el molí del Verdaguer i el molí de la Barnola, pertanyents a les dues cases més importants de la zona. Tant un com altre edifici són aproximadament del mateix període. Els molins abastien un territori força ampli.","coordenades":"41.8560000,1.9755400","utm_x":"414965","utm_y":"4634296","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39349-foto-08012-121-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39349-foto-08012-121-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39349-foto-08012-121-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39350","titol":"Capelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capelles","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 800 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de maçoneria de pedra vista, la porta amb llinda de pedra i les obertures emmarcades amb pedra carejada. Hi ha un element de reforç estructural a la façana principal. Al davant de la casa hi ha una era. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-122","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure.","coordenades":"41.9014600,1.9856400","utm_x":"415863","utm_y":"4639333","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39350-foto-08012-122-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39350-foto-08012-122-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39350-foto-08012-122-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39351","titol":"Capella del Mas Capelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-del-mas-capelles","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"En un afegit adossat a la Masia Capelles, no molt posterior a la realització d'aquesta, es troba a la vessant oriental de l'edifici un sortint rectangular, d'una 15 m2, fet igual que la casa amb carreus regulars lligats amb morter i amb un sostre de teules. L'entrada de la capelleta és a la vessant de llevant, igual que tot l'edifici. La capella no és res més que una volta catalana en forma de sostre al llarg de tot el receptacle, recordant un celler. No hi ha cap porta sinó una senzilla reixa de ferro. La capella té un petit altar de fusta i la figura d'una verge disposada en un altell al fons del receptacle (sembla una escultura força moderna).","codi_element":"08012-123","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure.","coordenades":"41.9014700,1.9857600","utm_x":"415873","utm_y":"4639334","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39351-foto-08012-123-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39351-foto-08012-123-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39351-foto-08012-123-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39352","titol":"Les Planes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-planes-0","bibliografia":"- IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 580 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. La façana principal és simètrica. L'acabat exterior és arremolinat, la porta és amb llinda de pedra amb la inscripció 'Miquel Pont 1900' i les obertures són emmarcades amb pedra carejada. A la porta de la façana posterior hi ha una inscripció amb la data '1856'. A la façana lateral hi ha una cisterna. Al voltant de la casa hi a coberts, corrals i una nau. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-124","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"En el fogatge de 1493 podem observar com a Avinyó hi havia un tal Planes que exercia de masover, no sabem si es pot relacionar directament amb l'adquisió posterior de la propietat de la casa, si que és cert, però, que posteriorment es cosntruí un edifici lligat amb la benaurança del camp d'Avinyó durant el segle XVIII.","coordenades":"41.9056100,1.9855600","utm_x":"415862","utm_y":"4639794","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39352-foto-08012-124-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39352-foto-08012-124-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39352-foto-08012-124-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39354","titol":"Pica de pedra de Les Planes","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pica-de-pedra-de-les-planes","bibliografia":"","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Pica per rentar-se les mans, feta de pedra i adossada a la paret d'una de les habitacions. Es tracta d'un sol bloc de pedra tallat en forma arrodonida i a la part de dalt presenta una vora del mateix carreu per contenir l'aigua. Té un desguàs en forma de petita canonada de plom, a tocar de la paret.","codi_element":"08012-126","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"","coordenades":"41.9056100,1.9855600","utm_x":"415862","utm_y":"4639794","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39356","titol":"Altar de la Mare de Déu de la Mercè","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/altar-de-la-mare-de-deu-de-la-merce","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Capella de sala situada a la vessant de ponent del menjador de la Masia Les Planes. És un petit receptacle decorat amb columnes i una llinda amb motius neoclàssics. A la llinda de l'altar es pot llegir 1900, i un símbol que segurament seria de la casa o del propietari. El conjunt té un petit altar que sobresurt uns 15 cm, fet de pedra i on hi ha diversos objectes decoratius. L'alçada total del conjunt és d'uns 1,5 m mentre que l'amplada és de 1 m. Dins del receptacle hi ha una escultura tallada en fusta de la Mare de Déu de la Mercè sostenint l'infant Jesús. Els dos porten una aurèola demostrant el seu sentit sagrat. Ella porta a la mà dreta un bàcul i al cap hi porta una corona daurada. Els colors predominants en la figura de la Verge són el rosa de la túnica, el blau i daurat de la capa i el blanc del mantell. El nen Jesús està cobert només amb una túnica d'un color verd-ocre. El conjunt fa uns 90 cm d'alt incloent l'aurèola.","codi_element":"08012-128","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure.","coordenades":"41.9056100,1.9855600","utm_x":"415862","utm_y":"4639794","any":"1900","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39356-foto-08012-128-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39356-foto-08012-128-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39356-foto-08012-128-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Neoclàssic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|99","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39357","titol":"La Caseta de la Rovira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-caseta-de-la-rovira","bibliografia":"","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Pateix un abandó gradual, en un procés inicial d'enrunament.","descripcio":"La masia original és de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 360 m2. Té la coberta de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és arremolinat, la porta amb llinda de pedra i les obertures són arrebossades i amb llinda de fusta. A l'alçada del primer pis hi té un balcó i a la de les golfes hi té un cos de dues galeries. A l'interior de la planta baixa hi té un celler amb el sostre amb volta i que encara conserva les tines i la premsa de vi. Destaca el forn situat al darrera de l'edifici. Adossada a la masia hi ha un volum de nova construcció de planta baixa, pis i golfes amb una superfície de 360 m2, construït amb maçoneria d'obra nova (totxana) i amb l'acabat exterior arrebossat amb ciment. Els dos volums es comuniquen interiorment. Al voltant té 5 edificis complementaris, coberts, corrals, pallisses i naus. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-129","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"Aquesta casa ha estat històricament vinculada amb la de la Rovira, a l'igual que el molí que hi dóna nom. Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies, algunes de les quals quedaran buides amb la crisi de la fil·loxera.","coordenades":"41.9233300,1.9997900","utm_x":"417065","utm_y":"4641747","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39357-foto-08012-129-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39357-foto-08012-129-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39359","titol":"Barraca dels Pujols 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-dels-pujols-1","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya quadrangular amb una superfície de 12 m2. Està feta amb carreus irregulars lligats en sec i al mur de llevant presenta una obertura en forma de porta. A 2,5 m de la porta podem apreciar una espitllera en el mur. Té el sostre de doble vessant i està fet amb lloses que s'aguanten en un tramat de bigues de fusta. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic.","codi_element":"08012-131","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8711400,1.9535700","utm_x":"413162","utm_y":"4635999","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39359-foto-08012-131-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39359-foto-08012-131-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39359-foto-08012-131-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39361","titol":"Les Oliveres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-oliveres","bibliografia":"- IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta baixa, pis i golfa amb una superfície aproximada de 756 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta adovellada i les obertures emmarcades amb pedra carejada. Originàriament era de planta baixa més golfa i es féu una ampliació vertical. S'observen intervencions i ampliacions de diferents èpoques, adossat hi ha un volum més alt de maçoneria de pedra vista, de planta baixa més dos pisos, l'últim pis amb galeries. Té baluard i diferents edificis complementaris (coberts i corts). Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. En destaca la llinda de la finestra del primer pis de la façana de migjorn.","codi_element":"08012-133","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"En el fogatge de 1553 ens apareix el nom de Bartomeu Oliveres lligat a un mas que portaria el seu nom. Aquest mas està vóra d'El Freixa i de Roqueta o sigui que, sens dubte, pertany a l'antic mas de Les Oliveres. Segurament de l'antic edifici del segle XV o XVI ja no en quedi res, degut a l'aixecament al segle XVII d'un nou edifici que, reformat en diverses ocasions, és el que avui dia encara es manté dempeus.","coordenades":"41.8199100,1.9943700","utm_x":"416481","utm_y":"4630270","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39361-foto-08012-133-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39361-foto-08012-133-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39362","titol":"Barraca de Guiumara 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-guiumara-1","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca quadrangular, amb una superfície de 8 m2 i construït amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. Té una obertura en forma de porta a la paret de migjorn. El sostre està fet amb una successió de lloses de pedra que estan coronades per una llosa més gran, fent una proto-volta cònica ja que passa de la planta quadrada a la llosa central. La part central del sostre ha cedit. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada que funciona d'aïllant tèrmic. La part posterior de la barraca està aprofitant una balma natural on s'adossa l'estructura.","codi_element":"08012-134","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8648800,1.9637500","utm_x":"413998","utm_y":"4635293","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39362-foto-08012-134-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39362-foto-08012-134-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39362-foto-08012-134-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39363","titol":"Barraca del Garrigó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-garrigo","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de planta quadrangular, amb una superfície de 8 m2 i construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de llevant de l'estructura hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre és de doble vessant, fet amb lloses i, segurament sostingudes per bigues de fusta. La barraca està tancada per una porta i no hi hem pogut accedir. Sobre del sostre de pedra s'hi ha disposat un sostre d'uralita per protegir la barraca.","codi_element":"08012-135","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8655300,1.9613400","utm_x":"413799","utm_y":"4635368","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39363-foto-08012-135-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39363-foto-08012-135-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39363-foto-08012-135-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39364","titol":"Barraca del Guiumara 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-guiumara-2","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya amb una planta semi-oberta que consta d'una sola paret semicircular i un sostre. A la vessant septentrional hi ha una balma natural on es recolza el sostre i que fa de paret de la barraca. A la part de ponent és on trobem el mur de carreus irregulars lligats en sec i que fa una forma semicircular. La vessant sud i est resten obertes (sense murs). El sostre està fet de lloses de pedra grosses superposades, generant una sola vessant, però sobretot aprofita la mateixa roca natural de la balma, amb la qual cosa podem apreciar que la barraca ha estat, en part, excavada a la vessant de terra on està ubicada.","codi_element":"08012-136","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8680100,1.9595300","utm_x":"413652","utm_y":"4635645","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39364-foto-08012-136-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39364-foto-08012-136-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39364-foto-08012-136-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"No hi hem pogut accedir a prop ja que està al mig de la vessant d'un turó i resta molt inaccessible.","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39365","titol":"Barraca del Guiumara 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-guiumara-3","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular amb una superfície de 6 m2, feta amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la vessant de migjorn té una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica, a partir de la superposició de lloses de pedra tancades per una llosa més grossa al centre de tot el conjunt. Les lloses estan tapades amb terra per aïllar tèrmicament l'estructura. Sobre de la terra hi ha, al capdamunt, una pedra vertical. Hi ha una porta de fusta que tanca la barraca.","codi_element":"08012-137","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8637400,1.9583500","utm_x":"413549","utm_y":"4635172","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39365-foto-08012-137-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39365-foto-08012-137-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39365-foto-08012-137-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39366","titol":"Barraca de Guiumara 4","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-guiumara-4","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, feta de carreus irregulars de pedra lligats en sec. Al mur septentrional hi ha una obertura en forma de porta. El sostre està enrunat i resten només les parets.","codi_element":"08012-138","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8696200,1.9567600","utm_x":"413425","utm_y":"4635827","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39366-foto-08012-138-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39366-foto-08012-138-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39366-foto-08012-138-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha massa vegetació tan a l'interior com a l'exterior degut a la situació de bosc on es troba l'estructura.","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39367","titol":"Barraca de Jaume Pons (Guiumara 5)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-jaume-pons-guiumara-5","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de planta quadrangular, amb una superfície de 10 m2, feta amb carreus irregulars en sec. A la paret de migjorn hi ha una obertura en forma de porta mentre que a la paret de ponent hi ha una petita obertura que funciona com a respirador. Hi ha un sostre d'una sola vessant, de llevant a ponent, fet amb uralita i no sabem si conserva les lloses de pedra. Si que podem apreciar sobre de la porta unes bigues de fusta que donen suport al sostre.","codi_element":"08012-139","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8710300,1.9566800","utm_x":"413420","utm_y":"4635983","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39367-foto-08012-139-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39367-foto-08012-139-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39368","titol":"Barraca de Guiumara 6","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-guiumara-6","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular amb una superfície de 6 m2, feta amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la vessant de migjorn té una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica, a partir de la superposició de lloses de pedra tancades per una llosa més grossa al centre de tot el conjunt. Les lloses estan tapades amb terra per aïllar tèrmicament l'estructura. Part del sostre ha cedit i la vessant oriental de la barraca presenta greus desperfectes de descomposició de l'estructura. A la vessant septentrional hi ha una petita obertura en forma de respirador.","codi_element":"08012-140","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8728700,1.9558000","utm_x":"413349","utm_y":"4636188","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39368-foto-08012-140-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39368-foto-08012-140-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39368-foto-08012-140-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"La zona boscosa on es troba fa que la barraca es trobi envolta d'excessiva vegetació i posa en perill la mateixa estructura ja molt malmesa.","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39369","titol":"Barraca de Guiumara 7","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-guiumara-7","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular amb una superfície de 6 m2, feta amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la vessant de migjorn té una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica, a partir de la superposició de lloses de pedra tancades per una llosa més grossa al centre de tot el conjunt. Les lloses estan tapades amb terra per aïllar tèrmicament l'estructura. Part del sostre ha cedit. A la vessant septentrional hi ha una petita obertura en forma de respirador.","codi_element":"08012-141","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8716300,1.9569000","utm_x":"413439","utm_y":"4636050","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39369-foto-08012-141-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39369-foto-08012-141-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39369-foto-08012-141-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha presència d'abundant vegetació a l'exterior, destacant-ne un arbre que està a 0,5 m davant de la porta.","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39370","titol":"Barraca del Puça (Guiumara 8)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-puca-guiumara-8","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Part de les bigues s'han començat a deformar i això suposa un risc d'enrunament imminent.","descripcio":"Barraca de vinya quadrangular amb una superfície aproximada de 8 m2. Està feta amb carreus irregulars lligats en sec i al mur de llevant presenta una obertura en forma de porta. La paret de ponent es suporta sobre alguna antiga estructura (possiblement barraca), tal i com es pot apreciar des del seu interior. Té el sostre de doble vessant i està fet amb lloses que s'aguanten en un tramat de bigues de fusta. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic.","codi_element":"08012-142","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8704400,1.9592800","utm_x":"413635","utm_y":"4635915","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39370-foto-08012-142-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39370-foto-08012-142-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha gran presència de vegetació a l'exterior de la barraca.","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39371","titol":"Santa Eugènia de Relat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/santa-eugenia-de-relat","bibliografia":"- BOLÓS, Jordi - HURTADO; Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editors, Barcelona. - DALMAU i ARGEMIR, Delfí (2004). Campanars del Bages Parroquials de Terme. Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, pàg. 52. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - GAVÍN, Josep M (1979). Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Ediccions, Barcelona, pàg. 31. - GINESTA BATLLORI, Salvador (1987). La Comarca del Bages, col·lecció Cavall Bernat, núm. 14, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 54. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - SITJES i MOLINS, Xavier (1986). Esglésies Romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Sobrerroca, Manresa, pàg. 149. - VILLEGAS, Francesc (1982). El Romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos, Ed. Sobrerroca. - VV. AA. (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, Enciclopèdia Catalana, S.A., pàg. 111-113.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"La torre va ser restaurada els anys 1979-80.","descripcio":"Església inicialment romànica construïda al segle XI de la qual només se'n conserva el campanar situat a l'angle sud-est de la nau actual. Es tracta d'una església d'una sola nau a la qual es varen obrir capelles laterals i una sagristia al sector de ponent. En aquest sector l'església té adossada una masia. La porta d'accés és al peu de l'església i és del segle XVII, construïda quan s'erigí la nova església amb nau barroca i es canvia totalment la orientació de l'edifici romànic. L'interior és totalment arrebossat i el presbiteri conserva un altar neoclàssic molt senzill (amb la data 1886). El campanar és una robusta torre quadrada que, fins la restauració de 1979 i 1980 tenia les obertures tapiades, que li conferia un aspecte de torre de defensa. Al primer pis i a cada cara (excepte la de ponent), s'obre un finestral d'arc de mig punt adovellat. Al segon pis les finestres, refetes en la restauració, s'obren als murs de llevant i ponent i són finestres germinades amb petites dovelles que fan l'arc de mig punt. Al cim del campanar hi ha tres pilars sobre els quals reposa l'embigat que aguanta la teulada a quatre vessants. En destaquen tres tombes situades davant de l'altar corresponents a Francesc Riera (1824), Jaume Soler (1725) i un capellà desconegut (anterior a 1725).","codi_element":"08012-143","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"L'església pertanyia originàriament al terme del castell d'Oristà i molt aviat adquirí la categoria de parròquia que s'ha conservat fins avui. El lloc fou propietat del monestir de Santa Maria de Ripoll car en el segle X o començaments del segle XI la família de Lluçà, propietària del lloc, la cedí al monestir esmentat juntament amb la veïna de Sant Marçal. Al segle XVIII, després d'un llarg plet entre l'abat de Ripoll i el bisbat de Vic, l'església de Relat passà a dependre definitivament de la seu vigatana. El 1680 es construí una nova nau barroca amb capelles laterals variant la orientació inicial, i el 1895 s'hi afegí la capella del Santíssim.","coordenades":"41.8848300,1.9803400","utm_x":"415402","utm_y":"4637492","any":"1680","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39371-foto-08012-143-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39371-foto-08012-143-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39371-foto-08012-143-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern|Neoclàssic|Barroc","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94|99|96","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39372","titol":"Retaule de Santa Eugènia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/retaule-de-santa-eugenia","bibliografia":" - BOLÓS, Jordi - HURTADO; Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editors, Barcelona. - DALMAU i ARGEMIR, Delfí (2004). Campanars del Bages Parroquials de Terme. Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, pàg. 52. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - GAVÍN, Josep M (1979). Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Ediccions, Barcelona, pàg. 31. - GINESTA BATLLORI, Salvador (1987). La Comarca del Bages, col·lecció Cavall Bernat, núm. 14, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 54. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - SITJES i MOLINS, Xavier (1986). Esglésies Romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Sobrerroca, Manresa, pàg. 149. - VILLEGAS, Francesc (1982). El Romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos, Ed. Sobrerroca. - VV. AA. (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, Enciclopèdia Catalana, S.A., pàg. 111-113.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Retaule neoclàssic realitzat l'any 1886, que consta de sis columnes jòniques amb els capitells i les bases daurats. Hi ha tres columnes a banda i banda del receptacle on se situa la santa. Hi ha dues parts que cobreixen el conjunt i sobresurten, aguantades cada una per dues de les columnes daurades. El retaule té un segon pis on hi ha el receptacle per un altre sant. Dalt de tot del retaule hi ha la data '1886'. El retaule està fet amb marbre blanc i decoracions neoclàssiques (amb motius florals) fetes amb daurat.<\/p> ","codi_element":"08012-144","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":" L'església pertanyia originàriament al terme del castell d'Oristà i molt aviat adquirí la categoria de parròquia que s'ha conservat fins avui. El lloc fou propietat del monestir de Santa Maria de Ripoll car en el segle X o començaments del segle XI la família de Lluçà, propietària del lloc, la cedí al monestir esmentat juntament amb la veïna de Sant Marçal. Al segle XVIII, després d'un llarg plet entre l'abat de Ripoll i el bisbat de Vic, l'església de Relat passà a dependre definitivament de la seu vigatana. El 1680 es construí una nova nau barroca amb capelles laterals variant la orientació inicial, i el 1895 s'hi afegí la capella del Santíssim.<\/p> ","coordenades":"41.8848300,1.9803400","utm_x":"415402","utm_y":"4637492","any":"1886","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39372-foto-08012-144-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39372-foto-08012-144-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39372-foto-08012-144-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-16 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39374","titol":"Imatge de Santa Eugènia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/imatge-de-santa-eugenia","bibliografia":" - BOLÓS, Jordi - HURTADO; Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editors, Barcelona. - DALMAU i ARGEMIR, Delfí (2004). Campanars del Bages Parroquials de Terme. Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, pàg. 52. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - GAVÍN, Josep M (1979). Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Ediccions, Barcelona, pàg. 31. - GINESTA BATLLORI, Salvador (1987). La Comarca del Bages, col·lecció Cavall Bernat, núm. 14, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 54. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - SITJES i MOLINS, Xavier (1986). Esglésies Romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Sobrerroca, Manresa, pàg. 149. - VILLEGAS, Francesc (1982). El Romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos, Ed. Sobrerroca. - VV. AA. (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, Enciclopèdia Catalana, S.A., pàg. 111-113.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" Escultura que representa Santa Eugènia, tal i com fa pal·lès l'espasa que porta a la seva mà esquerra, i la ploma i el llibre que porta a la mà oposada. La santa es cobreix el cap amb un mantell de color cru, on hi ha, dalt del cap, uns clavells roses, i, darrera, una aurèola metàl·lica que li dóna la condició de santa. Vesteix una túnica rosa fins a l'alçada dels turmells, que acaba amb una vora de color daurat. Per subjectar-se la túnica, porta un cinturó de color blau cel acabat igualment amb daurats. Segurament sigui coetània a l'altar.<\/p> ","codi_element":"08012-146","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":" L'església pertanyia originàriament al terme del castell d'Oristà i molt aviat adquirí la categoria de parròquia que s'ha conservat fins avui. El lloc fou propietat del monestir de Santa Maria de Ripoll car en el segle X o començaments del segle XI la família de Lluçà, propietària del lloc, la cedí al monestir esmentat juntament amb la veïna de Sant Marçal. Al segle XVIII, després d'un llarg plet entre l'abat de Ripoll i el bisbat de Vic, l'església de Relat passà a dependre definitivament de la seu vigatana. El 1680 es construí una nova nau barroca amb capelles laterals variant la orientació inicial, i el 1895 s'hi afegí la capella del Santíssim.<\/p> ","coordenades":"41.8848300,1.9803400","utm_x":"415402","utm_y":"4637492","any":"1886 ?","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39374-foto-08012-146-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39374-foto-08012-146-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Objecte","titularitat":"Privada accessible","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-01-10 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"52","codi_tipo_sitmun":"2.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39376","titol":"Pintures murals de Santa Eugènia de Relat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pintures-murals-de-santa-eugenia-de-relat","bibliografia":"- BOLÓS, Jordi - HURTADO; Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editors, Barcelona. - DALMAU i ARGEMIR, Delfí (2004). Campanars del Bages Parroquials de Terme. Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, pàg. 52. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - GAVÍN, Josep M (1979). Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Ediccions, Barcelona, pàg. 31. - GINESTA BATLLORI, Salvador (1987). La Comarca del Bages, col·lecció Cavall Bernat, núm. 14, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 54. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - SITJES i MOLINS, Xavier (1986). Esglésies Romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Sobrerroca, Manresa, pàg. 149. - VILLEGAS, Francesc (1982). El Romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos, Ed. Sobrerroca. - VV. AA. (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, Enciclopèdia Catalana, S.A., pàg. 111-113.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Necessita una restauració urgent","descripcio":"Es tracta de dues pintures murals situades una al Santíssim i l'altre a l'absis. La primera és una pintura mural que representa el martiri de Jesús, on apareixen tres personatges diferents: Jesús i dos botxins (un a banda i banda del primer). Destaca el color negre del fons. Està tan deixat que ha començat a desdibuixar-se i perdre gran part de la policromia original, sobretot per la part inferior. La pintura que cobreix tota la zona de l'absis és molt simètrica. A la banda dreta i l'esquerra hi ha un motiu que representa el món celestial on, sobre d'un núvol, trobem tres àngels vestits amb túniques i ales. Dels àngels n'hi ha un de més gran que té una ploma a la mà esquerra i una corona vegetal a la mà dreta, com si fos un escrivà o algun personatge que decideix l'entrada al cel. Els altres dos angelets interactuen amb aquest. Dalt de tot hi ha un cercle que envolta una estrella que deu significar el reialme celestial. Destaca sobretot el fons blavós de la pintura. Segurament les pintures serien contemporànies.","codi_element":"08012-148","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"L'església pertanyia originàriament al terme del castell d'Oristà i molt aviat adquirí la categoria de parròquia que s'ha conservat fins avui. El lloc fou propietat del monestir de Santa Maria de Ripoll car en el segle X o començaments del segle XI la família de Lluçà, propietària del lloc, la cedí al monestir esmentat juntament amb la veïna de Sant Marçal. Al segle XVIII, després d'un llarg plet entre l'abat de Ripoll i el bisbat de Vic, l'església de Relat passà a dependre definitivament de la seu vigatana. El 1680 es construí una nova nau barroca amb capelles laterals variant la orientació inicial, i el 1895 s'hi afegí la capella del Santíssim.","coordenades":"41.8848300,1.9803400","utm_x":"415402","utm_y":"4637492","any":"1820 ?","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39376-foto-08012-148-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39376-foto-08012-148-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Neoclàssic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|99","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39378","titol":"Pica baptismal de Santa Eugènia de Relat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pica-baptismal-de-santa-eugenia-de-relat","bibliografia":"- BOLÓS, Jordi - HURTADO; Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editors, Barcelona. - DALMAU i ARGEMIR, Delfí (2004). Campanars del Bages Parroquials de Terme. Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, pàg. 52. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - GAVÍN, Josep M (1979). Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Ediccions, Barcelona, pàg. 31. - GINESTA BATLLORI, Salvador (1987). La Comarca del Bages, col·lecció Cavall Bernat, núm. 14, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 54. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - SITJES i MOLINS, Xavier (1986). Esglésies Romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Sobrerroca, Manresa, pàg. 149. - VILLEGAS, Francesc (1982). El Romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos, Ed. Sobrerroca. - VV. AA. (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, Enciclopèdia Catalana, S.A., pàg. 111-113.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Està força bruta i el contacte de la tapa metàl·lica a la pedra pot ser perjudicial i irreparable per la pròpia pedra.","descripcio":"Pica baptismal feta amb un sol bloc de pedra, esculpida en forma octogonal, i a cada una de les cares hi ha esculpit algun motiu (sobretot florals). Té les mides d'1 m de diàmetre, i està elevat sobre un peu fet igualment de pedra, però difícil de poder observar ja que la pica està enclotada en un espai per sota del nivell de terra de l'església. A la pica se l'hi posà una tanca que la protegeix, i una tapa amb forma igualment octogonal i acabada amb una creu. Tan la tapa com la tanca són fetes més recentment i policromades amb gris metàl·lic.","codi_element":"08012-150","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"L'església pertanyia originàriament al terme del castell d'Oristà i molt aviat adquirí la categoria de parròquia que s'ha conservat fins avui. El lloc fou propietat del monestir de Santa Maria de Ripoll car en el segle X o començaments del segle XI la família de Lluçà, propietària del lloc, la cedí al monestir esmentat juntament amb la veïna de Sant Marçal. Al segle XVIII, després d'un llarg plet entre l'abat de Ripoll i el bisbat de Vic, l'església de Relat passà a dependre definitivament de la seu vigatana. El 1680 es construí una nova nau barroca amb capelles laterals variant la orientació inicial, i el 1895 s'hi afegí la capella del Santíssim.","coordenades":"41.8848300,1.9803400","utm_x":"415402","utm_y":"4637492","any":"1690 ?","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39378-foto-08012-150-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39378-foto-08012-150-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Neoclàssic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|99","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39379","titol":"Creu funerària de Santa Eugènia de Relat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-funeraria-de-santa-eugenia-de-relat","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"Comença a haver-hi presència de líquens i altres fongs.","descripcio":"Creu feta de pedra, situada a 20 m al nord-est de l'església, que funcionaria com a element funerari, no sabem si com a una sola tomba o indicant on hi hauria l'antic cementiri. La creu és feta de varis elements: una base feta amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment, d'uns 50 cm d'alt; sobre de la base ja hi ha la creu que fa 1,20 m d'alt.","codi_element":"08012-151","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"","coordenades":"41.8849400,1.9805700","utm_x":"415421","utm_y":"4637504","any":"1940-50","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39380","titol":"Carrer de les Puces","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-les-puces","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Antic carrer ple de cases ensorrades, de les que es conserven diversos murs, dispersos en un radi de 200 m. De tot el conjunt de restes en destaca una masia datada del segle XVIII que és la que conserva millor les parets. El voltant del conjunt de murs i parets té camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-152","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"Un dels carrers més antics d'Horta d'Avinyó, el carrer de les Puces, és fruït d'un creixament de població i una necessitat d'ajuda entre veïns alhora de fer la collita o altres tasques que fa que moltes masies s'abandonin i la gent comenci a viure en petits carrers autònoms, d'unes sis-set cases. El carrer de les Puces és l'únic del terme d'Horta que es troba en estat de ruïna avui dia.","coordenades":"41.8207800,2.0067100","utm_x":"417507","utm_y":"4630355","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39380-foto-08012-152-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39380-foto-08012-152-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha extrema vegetació tan a l'interior com a l'exterior que en dificulten la localització, les fotografies i posen en perill les restes que queden.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39381","titol":"Masia del Carrer de les Puces","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/masia-del-carrer-de-les-puces","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Masia datada del segle XVIII, de planta baixa i pis amb una superfície aproximada de 476 m2. La coberta era de dues vessants que feien el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista i les obertures emmarcades amb pedra carejada i amb rajoles ceràmiques. Se situa en un antic carrer ple de cases ensorrades, al voltant té camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-153","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"Un dels carrers més antics d'Horta d'Avinyó, el carrer de les Puces, és fruït d'un creixament de població i una necessitat d'ajuda entre veïns alhora de fer la collita o altres tasques que fa que moltes masies s'abandonin i la gent comenci a viure en petit carrers autònoms, d'unes sis-set cases. El carrer de les Puces és l'únic del terme d'Horta que es troba en estat de ruïna avui dia.","coordenades":"41.8217900,2.0054400","utm_x":"417403","utm_y":"4630468","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39381-foto-08012-153-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha extrema vegetació tan a l'interior com a l'exterior que en dificulten la localització, les fotografies i posen en perill les restes que queden.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39382","titol":"Torre dels Soldats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-dels-soldats","bibliografia":" - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - OLIVARES i PONTI, David (1997). La fortificació de la comarca del Bages en temps de les guerres carlines. Manresa, Centre Excursionista de la Comarca del Bages. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.<\/p> ","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":" La Torre dels Soldats és una de les torres que encara queden dempeus de la desapareguda xarxa de telegrafia òptica de Catalunya que l’exèrcit liberal va construir durant la Segona Guerra Carlina o Guerra dels Matiners. L’aïllament que patien els pobles en aquells temps, juntament amb el fet que els rebels carlins actuessin en grups poc nombrosos i amb molta mobilitat, dificultaven la tasca de l’exèrcit liberal. Aquesta xarxa de telègraf fou pensada per fer més efectiva la seva lluita gràcies a l’obtenció d’una informació més ràpida i eficaç sobre els moviments dels carlins<\/span><\/span><\/span>.<\/span><\/span><\/span><\/p> És una torre de planta quadrada feta amb maçoneria de pedra i morter de calç que es va construir el 1851. Està situada al turó de Solells de la Posa a 400 m d’altitud.<\/span><\/span><\/span> És de planta baixa, primer pis i un terrat al damunt on es situava el telègraf. La planta baixa estava rodejada per un cos defensiu que li cobria la paret del costat de Relat i, parcialment, les parets del cantó de Sant Feliu i d’Avinyó. Hi havia una porta d’entrada a nivell del primer pis, i té una única finestra. Comunica amb la torre anterior d’Artés amb una distància de 8,2 km i amb la torre posterior de Sant Feliu Sasserra a 9,2 km.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08012-154","ubicacio":"Avinyó","historia":" La telegrafia òptica va ser un mitjà de comunicació de mitjans del segle XIX basat en xarxes de torres semblants separades aproximadament uns 10 km l’una de l’altra. Entre torre i torre es transmetien missatges codificats per mitjà de senyals directament visibles gràcies a uns gegantins mecanismes que instal·laven al seu terrat.<\/span><\/span><\/span> Durant la Segona Guerra Carlina (1846-1849), també anomenada dels Matiners, van projectar-se a Catalunya, a partir del 1848, cinc línies principals, a més d’altres ramals secundaris, de telegrafia òptica de caràcter estrictament militar, a fi de poder comunicar-se d’una manera ràpida amb les tropes i combatre amb més efectivitat les partides carlines. Aprofitant que José María Mathé era a Catalunya construint la línia espanyola “de Catalunya per València”, el capità general Gutiérrez de la Concha li encarregà la construcció d’aquestes línies militars. La telegrafia òptica va ser el primer sistema telegràfic de la història i usava senyals a distància. Durant la Revolució Francesa, l’enginyer lionès Claude Chappe (1790) va inventar i va aconseguir imposar a l’Estat francès el seu sistema revolucionari de transmissió per semàfors. El primer telègraf era òptic i totalment manual. Per transmetre un missatge entre dues ciutats, calia instal·lar, al capdamunt de torres altes, un sistema de braços articulats maniobrats per un operador. Des d’una torre, l’operador veia la torre precedent i la següent. L’operador de cada una observava els senyals emesos amb l’ajuda dels braços articulats i els retransmetia a la torre següent. Aquest sistema permetia transmetre missatges molt més ràpidament que amb el correu a cavall. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.8715800,1.9829100","utm_x":"415597","utm_y":"4636018","any":"1851","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39382-foto-08012-154-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39382-foto-08012-154-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39382-foto-08012-154-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Cultural","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Defensa"],"data_modificació":"2023-04-25 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"L’any 2013 va ser restaurada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament d’Avinyó.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"1771","rel_comarca":["7"]},{"id":"39383","titol":"Sant Sadurní del Pla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-sadurni-del-pla","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - GAVÍN, Josep M (1979). Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Edicions, Barcelona, pàg. 30. - GINESTA BATLLORI, Salvador (1987). La Comarca del Bages, col·lecció Cavall Bernat, núm. 14, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 55. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. pàg. 134. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. - VV.AA. (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona, pàg. 111.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Va haver-hi una restauració duta a terme l'any 2003, i, per tant, l'interior no està massa afectat i els murs tenen força resistència. L'absència de teulada, però, pot agreujar aquesta situació a la llarga.","descripcio":"Església inicialment romànica, modificada durant el segle XVIII que presenta encara indicis de l'estructura primitiva formada per una església d'una sola nau coberta amb volta de canó i coronada a llevant per un absis semicircular coberta a quart d'esfera. La porta original segurament s'obria al mur de migjorn; avui en aquest mur hi ha una petita capella que feia de sagristia. El temple fou sobrealçat al segle XVIII i es decorà l'interior en estil neoclàssic; a més, es va arrebossar el parament extern i intern. L'aparell de l'església romànica que encara es conserva es fet amb blocs de pedra disposats en filades i a trencajunt.","codi_element":"08012-155","ubicacio":"Morisco","historia":"L'església de Sant Sadurní no arribà mai a ésser església parroquial; situada molt a prop de Serraïma (esmentat el 1003), l'església de Sant Sadurní no és documentada fins l'any 1345. L'any 1784 l'edifici fou destruït per un llamp i refet el 1787 tal com consta en una làpida sobre la porta del mur frontal i que diu: 'Flumen e caelo delapsum die 22 julii anno 1784 hanc domum dirvit: quam majori pulchritudine et magnitudine gens avinionis reparavit anno 1787 pastore Dno. Dn. Fraco. Sarmentero'. L'any 1936 fou cremada i ensorrada la volta i des de llavors resta abandonada.","coordenades":"41.8450800,1.9338700","utm_x":"411491","utm_y":"4633125","any":"1787","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39383-foto-08012-155-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39383-foto-08012-155-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39383-foto-08012-155-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Medieval|Neoclàssic|Contemporani|Romànic|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85|99|98|92|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39384","titol":"Sant Joan d'Avinyó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/sant-joan-davinyo","bibliografia":"- BOLÓS, Jordi - HURTADO; Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editors, - DALMAU i ARGEMIR, Delfí (2004). Campanars del Bages Parroquials de Terme. Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, pàg. 30. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - GAVÍN, Josep M (1979). Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Ediccions, Barcelona, pàg. 27. - GINESTA BATLLORI, Salvador (1987). La Comarca del Bages, col·lecció Cavall Bernat, núm. 14, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 52. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - SITJES i MOLINS, Xavier (1997). El Barroc del Bages. Noves dades per al seu estudi. Centre Excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, pàg. 12. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. - VILLEGAS, Francesc (1982). El Romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos, Ed. Sobrerroca, pàg. 39 -40. - VV. AA. (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, Enciclopèdia Catalana, S.A., pàg. 109-110.","centuria":"XIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Església romànica modificada de la qual solament en resta part dels murs, concretament els de la nau. A l'esquema romànic inicial li foren afegides unes capelles laterals i la façana moderna. Per tal de retornar-li la fisonomia romànica en el segle XX se li referen de nou els tres absis que es van decorar amb un fris d'arcuacions llombardes i amb finestres de doble esqueixada. Tot l'interior de l'edifici fou enguixat en les successives modificacions dels segles XVII i XIX. L'església és un edifici de tres naus (amb la porta actual orientada a ponent) separades per pilars rectangulars que sostenen les voltes de Creueria. Tot l'interior és arrebossat. En un costat s'aixeca el campanar de forma quadrangular amb obertures d'arc de mig punt per les campanes. En destaca la clau de volta de l'entrada amb l'escultura d'una figura.","codi_element":"08012-156","ubicacio":"Avinyó","historia":"Situada dins l'antic terme del castell d'Avinyó, fou sempre parròquia; des del 932 és mencionada documentalment sota l'advocació de Sant Andreu i la primera església fou construïda per iniciativa del comte Sunyer de Barcelona. A partir del segle XI l'església és advocada a Sant Joan i a Santa Maria i sabem que l'any 1232 fou construïda i novament consagrada una església a Avinyó, amb el nom de Sant Joan. A partir del segle XVII l'església romànica comença a modificar-se: baptisteri, campanar, sagristia i capelles. Al segle XIX el conjunt romànic va desaparèixer al unificar-se externament el conjunt de les dependències que l'envolten i al construir-se la nova façana.","coordenades":"41.8633500,1.9712900","utm_x":"414622","utm_y":"4635116","any":"1232","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39384-foto-08012-156-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39384-foto-08012-156-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39384-foto-08012-156-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Romànic|Neoclàssic|Modern|Medieval|Barroc","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"92|99|94|85|96","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39386","titol":"Cal Parenostres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-parenostres","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Masia datada del segle XIX de planta baixa i pis amb una superfície aproximada de 537 m2. La coberta era de dues vessants que feien el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat i algunes parets són de tàpia. Part del sostre de la planta baixa és amb volta. S'observen ampliacions de diferents èpoques, una part en voladís que sobresurt de la façana actual, en estructura de formigó i maó, i altres cossos adossats a la casa principal com coberts. Hi ha una tina a la façana nord-est i un pou. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-158","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8195500,2.0148100","utm_x":"418178","utm_y":"4630210","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39386-foto-08012-158-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39386-foto-08012-158-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39386-foto-08012-158-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39387","titol":"Relat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/relat","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de cinc edificis, el volum principal és un edifici de planta baixa i dos pisos amb una superfície aproximada de 570 m2, al costat hi té adossada una torre de planta baixa i tres pisos i a l'altra banda hi té adossada la casa dels masovers de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 405 m2. La casa és feta amb maçoneria de pedra, parcialment arremolinada i amb la coberta de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. A la façana principal té un cos de tres galeries horitzontals a cada planta. L'acabat exterior de la casa dels masovers és arremolinada i pintada de color blanc. Les obertures són amb pedra carejada, amb pedra sense carejar i amb rajoles ceràmiques. L'era es troba situada a dins la lliça, la meitat de la qual és de pedra natural. Al costat i al davant de la casa hi ha quatre edificis complementaris, coberts i pallisses. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-159","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La família Relat ha estat important des de finals del s XVIII, i fóu un segle més tard quan van anar adquirint un seguit de masies circumdades al voltant de Santa Eugènia de Relat. Aquestes masies van ser molt reformades a principis del segle XX.","coordenades":"41.8782300,1.9808400","utm_x":"415434","utm_y":"4636758","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39387-foto-08012-159-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39387-foto-08012-159-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39387-foto-08012-159-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Historicista|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"116|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39388","titol":"Forn de Relat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-relat","bibliografia":"","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Està en ruïnes però conserva pràcticament la totalitat de l'estructura","descripcio":"Forn d'obra excavat en part a la roca, amb planta circular i una superfície aproximada de 6 m2, el qual tenia una obertura a la vessant de ponent. El sostre està excavat a la roca i en ella podem apreciar diversos forats donant la volta a tot el perímetre per on s'hi col·locarien diversos elements relacionats amb el forn. Al mig del forn hi ha una columna excavada a la roca i amb un diàmetre de 40 cm.","codi_element":"08012-160","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"","coordenades":"41.8766300,1.9814500","utm_x":"415483","utm_y":"4636580","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39388-foto-08012-160-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39388-foto-08012-160-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39388-foto-08012-160-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39389","titol":"Cal Saragossa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-saragossa","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Edifici de tipus rural, amb era i corral i amb elements conservats com tines i parts de parets de pedra i obertures originàriament emmarcades amb pedra carejada i també amb rajoles ceràmiques. Segons Josep Illa hi ha una primera referència de Cal Saragossa l'any 1774. Pel que es pot observar, la casa era de planta baixa i pis amb una superfície aproximada de 480 m2. La coberta era de dues vessants. L'acabat exterior és de pedra vista. Al davant hi té un cobert amb l'acabat exterior de pedra vista. Hi ha també una era i dues tines encarades a l'era. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-161","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna.","coordenades":"41.8226400,2.0063300","utm_x":"417478","utm_y":"4630562","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39389-foto-08012-161-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39389-foto-08012-161-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39389-foto-08012-161-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha extrema vegetació tan a l'interior com a l'exterior de l'edifici.","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39390","titol":"Ca l'Ermità","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-lermita","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Masia datada del segle XVIII que consta de planta baixa i pis amb una superfície aproximada de 234 m2. S'observa part de la volumetria i forma de la coberta que era de dues vessants i feien el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-162","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna.","coordenades":"41.8224800,2.0071400","utm_x":"417545","utm_y":"4630543","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39390-foto-08012-162-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39390-foto-08012-162-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39390-foto-08012-162-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39392","titol":"Ermita de la Torre del Muntanyola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ermita-de-la-torre-del-muntanyola","bibliografia":"- GAVÍN, Josep m. Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), 1979, Artestudi Edicions, Barcelona, pàg. 28. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Ermita de nova construcció però que imita les antigues ermites romàniques, tal i com podem observar en el seu campanar. Té una planta rectangular amb una superfície aproximada de 10 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra però lligats amb ciment. El sostre és de doble vessant i està tapat amb teula. Al mur de ponent hi ha una obertura en forma de porta. Al costat de la porta s'hi ha col·locat una figura d'un sant, a l'estil igualment romànic.","codi_element":"08012-164","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8272000,1.9947000","utm_x":"416518","utm_y":"4631079","any":"1940-50","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39392-foto-08012-164-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39392-foto-08012-164-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39392-foto-08012-164-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"116|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39393","titol":"Torrent d'Oló","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-dolo","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Riera que neix a l'est de Santa Maria d'Oló i que porta la seva aigua fins a la Gavarresa, a l'alçada de l'Abadal. El tram del seu curs que es troba dins del terme municipal d'Avinyó és d'uns 1000 metres, amb un cabal mitjà. El curs del torrent passa vora de camps, donant petits balços. Hi ha força presència de canyissars al llarg del recorregut, força serpentejant.","codi_element":"08012-165","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8339100,1.9672600","utm_x":"414248","utm_y":"4631851","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39393-foto-08012-165-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39393-foto-08012-165-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39394","titol":"Torrent de La Portella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-la-portella","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Torrent que neix a l'alçada de la masia de La Portella i va a desembocar a la riera de Relat a l'alçada de Can Moratones. El seu curs té una llargària total aproximada d'uns 2 quilòmetres, íntegrament dins del terme municipal d'Avinyó. Poca molt poc cabdal i està envoltat de camps per la seva vessant meridional i de la carretera d'Avinyó a Balsareny, per la seva vessant septentrional.","codi_element":"08012-166","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8781300,1.9615500","utm_x":"413834","utm_y":"4636767","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39394-foto-08012-166-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39395","titol":"Riera de Relat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/riera-de-relat","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La riera de Relat és un curs d'aigua afluent per la dreta a la riera Gavarresa, que neix al Serrat dels Morts, al Lluçanès. Travessa els termes d'Oristà, Sant Feliu Sasserra, passa per Sant Marçal de Relat i Santa Eugènia de Relat i desguaça a prop d'Avinyó, a l'alçada del Pla de la Coromina. El seu curs total dins del terme d'Avinyó és de 7 quilòmetres aproximats. El seu curs no és massa serpentejant i està envoltada de camps a banda i banda, tot i que la carretera d'Avinyó a Prats passa constantment pel lateral o per sobre de la riera, donant lloc a gran quantitat de ponts.","codi_element":"08012-167","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"","coordenades":"41.8796900,1.9820300","utm_x":"415535","utm_y":"4636919","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39395-foto-08012-167-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39396","titol":"Torrent del Riu Sec","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-del-riu-sec","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Torrent afluent de la riera Gavarresa, que neix prop del Collet de la Bassa (Sta. Maria d'Oló) i desemboca a la Gavarresa a l'alçada de l'eix al terme d'Artés. Passa a l'est de La Travera i el Pla i el seu curs pel terme d'Avinyó fa un total aproximat de 3 quilòmetres. El riu sec dóna zones riques en guix i ha creat igualment grans balços, del que en destaquem el de La Travera. Actualment, el poc cabdal que hi ha a fet sorgir grans extensions de canyissar.","codi_element":"08012-168","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8098200,1.9982600","utm_x":"416791","utm_y":"4629146","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39396-foto-08012-168-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39397","titol":"Barraca del Solergibert 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-solergibert-1","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya planta circular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. El sostre és de volta cònica a partir de la superposició de diverses lloses coronades per una llosa més gran. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. A la vessant de migjorn hi ha un enrunament parcial del mur.","codi_element":"08012-169","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8152200,2.0099400","utm_x":"417768","utm_y":"4629734","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39397-foto-08012-169-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39397-foto-08012-169-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39397-foto-08012-169-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Forma part d'un conjunt de tres barraques que estan situades en un radi de 30 m, i on sembla ser que hi hauria un camí ramader.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39398","titol":"Barraca del Solergibert 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-solergibert-2","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya planta circular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. El sostre és de volta cònica a partir de la superposició de diverses lloses coronades per una llosa més gran. A la vessant de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. A la vessant de ponent hi ha un enrunament parcial del mur, i a la part septentrional hi ha una petita obertura com a respirador.","codi_element":"08012-170","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8155400,2.0086500","utm_x":"417662","utm_y":"4629771","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39398-foto-08012-170-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39398-foto-08012-170-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39398-foto-08012-170-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Forma part d'un conjunt de tres barraques que estan situades en un radi de 30 m, i on sembla ser que hi hauria un camí ramader.","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39399","titol":"Barraca del Solergibert 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-solergibert-3","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya planta circular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. El sostre és de volta cònica a partir de la superposició de diverses lloses coronades per una llosa més gran. A la vessant de migjorn hi ha una obertura en forma de porta, tot i que aquesta vessant de la barraca pateix un enrunament parcial que ha tapiat en part la porta.","codi_element":"08012-171","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8161000,2.0083600","utm_x":"417638","utm_y":"4629834","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39399-foto-08012-171-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39399-foto-08012-171-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39399-foto-08012-171-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Forma part d'un conjunt de tres barraques que estan situades en un radi de 30 m, i on sembla ser que hi hauria un camí ramader.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39400","titol":"Barraca del Montsec","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-montsec","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. A la vessant de ponent hi ha una petita obertura, de tan sols uns 70 cm d'alçada, en forma de porta. La barraca està construïda aprofitant una pendent del terreny. El sostre és de volta cònica a partir de la superposició de diverses lloses superposades.","codi_element":"08012-172","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8089900,2.0013800","utm_x":"417049","utm_y":"4629051","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39400-foto-08012-172-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39400-foto-08012-172-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39401","titol":"Can Vilalta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-vilalta","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici datat del segle XVIII, el seu ús originari era de casa de vinya. Es compon de planta baixa i golfes amb una superfície aproximada de 162 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta és amb llinda de fusta i no té finestres. Hi ha una ampliació de la façana lateral dreta que és utilitzada com a cobert. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-173","ubicacio":"Avinyó","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure.","coordenades":"41.8641100,1.9641300","utm_x":"414029","utm_y":"4635207","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39401-foto-08012-173-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39401-foto-08012-173-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39401-foto-08012-173-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39402","titol":"Les Casetes de Relat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-casetes-de-relat","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La masia és de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1080 m2. L'acabat exterior és de maçoneria de pedra vista, la porta és amb llinda de pedra i les obertures són emmarcades amb pedra carejada. A la façana principal té un cos de galeries a cada pis i una garita. A la façana lateral en té un altre de tres galeries a l'alçada del primer pis i golfes. La coberta ha estat reformada recentment i és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. Té un baluard que dóna accés a un pati interior on hi ha una ermita. S'hi observen intervencions de diferents èpoques. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu.","codi_element":"08012-174","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La família Relat ha estat important des de finals del s XVIII, i fóu un segle més tard quan van anar adquirint un seguit de masies circumdades al voltant de Santa Eugènia de Relat. Aquestes masies van ser molt reformades a principis del segle XX.","coordenades":"41.8816800,1.9798800","utm_x":"415359","utm_y":"4637142","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39402-foto-08012-174-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39402-foto-08012-174-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39402-foto-08012-174-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39403","titol":"Capella de Les Casetes de Relat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-les-casetes-de-relat","bibliografia":"- GAVÍN, Josep M (1979). Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Edicions, Barcelona, pàg. 31. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Capelleta situada dins del baluard de l'entrada actual de Casetes de Relat. Es tracta d'una capelleta actual, feta els anys 40, i que consta d'una sola nau, amb una superfície aproximada de 8 m2, a l'interior del qual trobem un petit altar i tot un seguit d'elements simbòlics repartits a banda i banda d'aquest. La capelleta té un petit campanar on hi ha disposades tres campanes de dimensions reduïdes.","codi_element":"08012-175","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La família Relat ha estat important des de finals del s XVIII, i fóu un segle més tard quan van anar adquirint un seguit de masies circumdades al voltant de Santa Eugènia de Relat. Aquestes masies van ser molt reformades a principis del segle XX.","coordenades":"41.8816800,1.9798800","utm_x":"415359","utm_y":"4637142","any":"1940-50","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39403-foto-08012-175-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39403-foto-08012-175-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39403-foto-08012-175-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Neoclàssic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|99","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39404","titol":"Pou de Les Casetes de Relat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-les-casetes-de-relat","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pou de planta quadrangular, fet amb carreus regulars i lligats amb morter. Té 1 m d'alt x 1 m d'ample i profunditat. A la part superior hi ha lloses que tapen part de l'entrada al pou. Està tapat amb una tapa metàl·lica que protegeix el pou de l'exterior. Finalment, a la part superior hi ha uns arc fets de ferro, i, en el punt més alt i on coincideixen els arcs hi ha col·locada una politja per poder pujar el cubell de l'aigua.","codi_element":"08012-176","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La família Relat ha estat important des de finals del s XVIII, i fóu un segle més tard quan van anar adquirint un seguit de masies circumdades al voltant de Santa Eugènia de Relat. Aquestes masies van ser molt reformades a principis del segle XX.","coordenades":"41.8816800,1.9798800","utm_x":"415359","utm_y":"4637142","any":"1940-50","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39404-foto-08012-176-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39404-foto-08012-176-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39404-foto-08012-176-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Neoclàssic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|99","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39405","titol":"Barraca de Relat 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-relat-1","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular d'una superfície aproximada d'uns 10 m2. Construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre estava fet amb volta cònica, a basa de la superposició de lloses cobertes a dalt de tot per una llosa més gran. Gran part del sostre, però, està desprès; igual que s'ha perdut la part occidental de la paret de la barraca.","codi_element":"08012-177","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8784200,1.9776100","utm_x":"415167","utm_y":"4636783","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39405-foto-08012-177-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39405-foto-08012-177-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39405-foto-08012-177-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Té un excés de vegetació tan a l'exterior com a l'interior, dificultant-ne àdhuc la fotografia.","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39406","titol":"Barraca del Semenià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-semenia","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular amb una superfície aproximada de 12 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la paret de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de proto-volta cònica, ja que està fet a partir de la superposició de lloses, coronades per una llosa molt més gran que la resta. Les lloses estan cobertes amb terra com a aïllant tèrmic. Dins de la barraca hi trobem un element molt peculiar, ja que just al centre d'aquesta hi ha un dipòsit excavat al terra en forma quadrada i d'una fondària d'1 m. Aquest dipòsit està fet amb carreus regulars i lligat amb morter. Segurament és posterior a la construcció de la barraca.","codi_element":"08012-178","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8786200,1.9739500","utm_x":"414863","utm_y":"4636809","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39406-foto-08012-178-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39406-foto-08012-178-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39406-foto-08012-178-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39407","titol":"Barraca de Relat 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-relat-3","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície de 6 m2. Està feta amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. A la paret de migjorn hi havia una obertura en forma de porta. El sostre era de proto-volta cònica, a base de la superposició de lloses fins a coronar-se amb una llosa més gran que la resta a dalt de tot del sostre. Actualment tan la paret de migjorn com la occidental estan molt malmeses i el sostre ha cedit gairebé en la seva totalitat.","codi_element":"08012-179","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8766600,1.9749900","utm_x":"414947","utm_y":"4636590","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39407-foto-08012-179-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39407-foto-08012-179-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha molta vegetació externa","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39408","titol":"Barraca de Relat 4","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-relat-4","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en un estat previ a l'enrunament.","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular amb una superfície aproximada de 8 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la paret de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de proto-volta cònica, ja que està fet a partir de la superposició de lloses, coronades per una llosa molt més gran que la resta. Les lloses estan cobertes amb terra com a aïllant tèrmic. La llosa que fa de clau del sostre ha cedit. Igualment, la part més occidental de la paret de la façana està malmesa i comença a debilitar-se.","codi_element":"08012-180","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8760500,1.9747500","utm_x":"414926","utm_y":"4636522","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39408-foto-08012-180-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39408-foto-08012-180-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39408-foto-08012-180-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39409","titol":"Barraca de Relat 5","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-relat-5","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular amb una superfície aproximada de 10 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la paret de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de proto-volta cònica, ja que està fet a partir de la superposició de lloses, coronades per una llosa molt més gran que la resta. Les lloses estan cobertes amb terra com a aïllant tèrmic. La part septentrional de la barraca es recolza en part sobre la roca natural; començant la paret a uns 50 cm del terra. Dins la barraca trobem enganxat a la paret de llevant, una petita taula-llit fet de lloses aixecades. Igualment, a la mateixa paret, però a la banda de tramuntana hi ha una obertura a la roca que funciona com a receptacle.","codi_element":"08012-181","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8750400,1.9744900","utm_x":"414903","utm_y":"4636411","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39409-foto-08012-181-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39409-foto-08012-181-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39409-foto-08012-181-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39410","titol":"Barraca de Relat 6","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-relat-6","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 6 m2. Està feta amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. A la paret de migjorn hi havia una obertura en forma de porta. El sostre era de proto-volta cònica, a base de la superposició de lloses fins a coronar-se amb una llosa més gran que la resta a dalt de tot del sostre. Actualment la paret de migjorn està molt malmesa i el sostre ha cedit en la seva totalitat.","codi_element":"08012-182","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8747700,1.9742500","utm_x":"414883","utm_y":"4636381","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39410-foto-08012-182-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39410-foto-08012-182-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha molta vegetació tan a l'interior com a l'exterior de la barraca.","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39411","titol":"Barraca de Relat 7","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-relat-7","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca d'unes dimensions molt reduïdes, que aprofita una balma natural com a sostre, i on s'hi ha construït dos petits murs a banda i banda per assegurar l'estabilitat del receptacle. Segurament seria aprofitat o només per dormir-hi o per guardar-hi alguns productes, degut a la seva gran proximitat a la barraca de Relat 5. La barraca està en part excavada sota la balma, eixamplant el forat.","codi_element":"08012-183","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8750600,1.9745300","utm_x":"414907","utm_y":"4636413","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39411-foto-08012-183-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39411-foto-08012-183-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39411-foto-08012-183-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"No en sabem el seu ús","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39412","titol":"Barraca de Relat 8","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-relat-8","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular amb una superfície aproximada de 8 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la paret de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de proto-volta cònica, ja que està fet a partir de la superposició de lloses, coronades per una llosa molt més gran que la resta. Les lloses estan cobertes amb terra com a aïllant tèrmic. Al punt més alt de la terra hi ha un carreu de pedra disposat de manera vertical. A l'interior de la barraca hi ha, tan a la paret oriental com la septentrional, dues menjadores pel bestiar.","codi_element":"08012-184","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8777700,1.9793500","utm_x":"415310","utm_y":"4636709","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39412-foto-08012-184-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39412-foto-08012-184-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39412-foto-08012-184-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39413","titol":"Barraca de Relat 9","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-relat-9","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular amb una superfície aproximada d'uns 8 m2. Està construïda amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. A la vessant septentrional hi ha una obertura en forma de porta. El sostre està fet amb volta cònica, a base de la superposició de lloses tapades amb una llosa més gran al capdamunt. La llosa de dalt, s'ha desplaçat manualment deixant un forat. A la vessant de migjorn i a la de ponent hi trobem uns petits forats a la paret funcionant com a punts de ventilació.","codi_element":"08012-185","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8771300,1.9790100","utm_x":"415281","utm_y":"4636638","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39413-foto-08012-185-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39413-foto-08012-185-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39413-foto-08012-185-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39414","titol":"Barraca del Baumeta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-baumeta","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular amb una superfície aproximada d'uns 8 m2. Està construïda amb carreus de pedra irregulars i molt allargassats, lligats en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre està fet amb volta cònica, a base de la superposició de lloses tapades amb una llosa més gran al capdamunt. A la vessant de ponent hi ha una petita obertura com a respiració de la barraca.","codi_element":"08012-186","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8827600,1.9817500","utm_x":"415516","utm_y":"4637261","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39414-foto-08012-186-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39414-foto-08012-186-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39414-foto-08012-186-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"El tipus de construcció i ús de carreus allargats coincideix amb les barraques del Pla de la Garriga, amb la qual cosa podria ser del mateix constructor.","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39415","titol":"Barraca del Pla de la Garriga 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pla-de-la-garriga-1","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular amb una superfície d'uns 6 m2. Està construïda amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. A la vessant de tramuntana hi ha una obertura en forma de porta. El sostre està fet amb volta cònica, a base de la superposició de lloses tapades amb una llosa més gran al capdamunt. A la vessant de llevant, a l'interior de l'estructura, hi ha un receptacle.","codi_element":"08012-187","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8921400,1.9843000","utm_x":"415740","utm_y":"4638299","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39415-foto-08012-187-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39415-foto-08012-187-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha molta vegetació a l'exterior de la barraca.","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39416","titol":"Barraca del Pla de la Garriga 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pla-de-la-garriga-2","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta rectangular, amb una superfície aproximada de 12 m2, construïda amb carreus irregulars i molt allargassats, lligats en sec. A la paret de tramuntana hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de proto-volta cònica, feta a partir de la superposició de lloses de pedra i, a dalt de tot, tres grans lloses que omplen el buit rectangular. El sostre està cobert amb terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. A la paret de migjorn trobem una petita obertura.","codi_element":"08012-188","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8889600,1.9832100","utm_x":"415645","utm_y":"4637947","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39416-foto-08012-188-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39416-foto-08012-188-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39416-foto-08012-188-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"El tipus de construcció i ús de carreus allargats coincideix amb les barraques del Pla de la Garriga, amb la qual cosa podria ser del mateix constructor. Aquesta barraca destaca concretament per la seva qualitat arquitectònica.","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39417","titol":"Barraca del Pla de la Garriga 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pla-de-la-garriga-3","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya feta de dos àmbits diferenciats: el cobert i la barraca. La barraca és de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 8 m2. Construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la paret de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. El sostre està fet amb lloses de pedra que reposen sobre d'un tramat de bigues de fusta, tot i que gran part del sostre ha cedit. El cobert té l'entrada oposada a la de la barraca, a la banda de tramuntana. Té una planta quadrangular, amb una superfície de 10 m2, i fet amb carreus irregulars de pedra en sec. El sostre està fet igualment amb lloses que descansen sobre de bigues. Tot i que el sostre del cobert es conserva pràcticament intacte.","codi_element":"08012-189","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8893200,1.9819200","utm_x":"415539","utm_y":"4637989","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39417-foto-08012-189-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39417-foto-08012-189-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39417-foto-08012-189-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39418","titol":"Barraca del Pla de la Garriga 4","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pla-de-la-garriga-4","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular amb una superfície aproximada d'uns 8 m2. Està construïda amb carreus de pedra irregulars molt allargassats i lligats en sec. A la vessant de tramuntana hi ha una obertura en forma de porta. El sostre està fet amb volta cònica, a base de la superposició de lloses tapades amb una llosa més gran al capdamunt, cobertes amb terra aixafada com a aïllant tèrmic. A la vessant de migjorn hi ha una petita obertura com a respirador.","codi_element":"08012-190","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8896100,1.9802100","utm_x":"415397","utm_y":"4638023","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39418-foto-08012-190-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39418-foto-08012-190-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39418-foto-08012-190-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"El tipus de construcció i ús de carreus allargats coincideix amb les barraques del Pla de la Garriga, amb la qual cosa podria ser del mateix constructor. Aquesta barraca destaca concretament per la seva qualitat arquitectònica.","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39419","titol":"Barraca del Pla de la Garriga 5","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pla-de-la-garriga-5","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya de planta rectangular amb una superfície aproximada de 12 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la paret de tramuntana hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és fet amb lloses de pedra sostingudes sobre d'un tramat de bigues de fusta, en doble vessant, tot i que gran part del sostre ha cedit. A la paret de migjorn hi ha una petita obertura.","codi_element":"08012-191","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8908300,1.9792400","utm_x":"415318","utm_y":"4638159","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39419-foto-08012-191-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39419-foto-08012-191-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39419-foto-08012-191-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha força vegetació tan a l'interior com a l'exterior.","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39420","titol":"Barraca del Vilarasau 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-vilarasau-1","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta rectangular, amb una superfície aproximada de 10 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la paret de ponent hi ha una obertura en forma de porta. El sostre està fet amb lloses però no hem pogut saber si està fet de proto-volta cònica o amb bigues de fusta, ja que la barraca estava tancada amb una porta. Segurament, però, es tracta d'un sostre de proto-volta cònica.","codi_element":"08012-192","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8634500,1.9555600","utm_x":"413317","utm_y":"4635143","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39420-foto-08012-192-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39420-foto-08012-192-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39420-foto-08012-192-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39421","titol":"Barraca del Vilarasau 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-vilarasau-2","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 12 m2 i construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la paret septentrional hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de proto-volta cònica, a base de la superposició de lloses, coronades per una llosa més grossa al capdamunt de l'estructura. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic.","codi_element":"08012-193","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8628000,1.9557100","utm_x":"413328","utm_y":"4635070","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39421-foto-08012-193-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39421-foto-08012-193-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39421-foto-08012-193-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha vegetació extrema a l'exterior de la barraca que en dificulta la fotografia.","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39422","titol":"Barraca del Vilarasau 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-vilarasau-3","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular d'una superfície aproximada de 8 m2. Es conserva només part de la paret de ponent i el mur de tramuntana. El sostre seria, amb tota probabilitat, de proto-volta cònica, ja que es conserven forces lloses a l'interior de la barraca i no hi ha cap rastre de bigues de fusta.","codi_element":"08012-194","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8635200,1.9534300","utm_x":"413140","utm_y":"4635153","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39422-foto-08012-194-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39422-foto-08012-194-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39423","titol":"Barraca de la Rovirassa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-rovirassa","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, feta amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. A la paret de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. El sostre era de doble vessant i fet amb lloses de pedra suportades sobre un tramat de bigues de fusta. Actualment la totalitat del sostre ha cedit.","codi_element":"08012-195","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8688800,1.9463900","utm_x":"412563","utm_y":"4635755","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39423-foto-08012-195-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39423-foto-08012-195-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39423-foto-08012-195-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha gran quantitat de vegetació tan a l'exterior com a l'interior de la barraca","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39424","titol":"Barraca del Xopa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-xopa","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 10 m2, i construïda amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. Al mur de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. La porta està tapada amb un reixat, tancant-ne l'interior de la barraca per tal de poder-hi posar animals. El sostre és de doble vessant i està fet amb lloses grans subjectades sobre d'un tramat de bigues de fusta.","codi_element":"08012-196","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8742500,1.9473300","utm_x":"412648","utm_y":"4636350","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39424-foto-08012-196-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39424-foto-08012-196-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39424-foto-08012-196-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39425","titol":"Barraca dels Pujols 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-dels-pujols-3","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 12 m2, i construïda amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. Al mur de llevant hi ha una obertura en forma de porta. La porta està tapada amb un reixat, tancant-ne l'interior de la barraca per tal de poder-hi posar animals. El sostre està fet amb el sistema de proto-volta cònica, a base de la superposició de lloses grans i coronades per una llosa de més grans dimensions. Les lloses estan cobertes per terra aixafada per tal d'aïllar tèrmicament l'estructura.","codi_element":"08012-197","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8728500,1.9496500","utm_x":"412839","utm_y":"4636192","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39425-foto-08012-197-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39425-foto-08012-197-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39425-foto-08012-197-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39426","titol":"Barraca del Veià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-veia","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya de planta rectangular i una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la paret de llevant té una obertura en forma de porta. El sostre és de doble vessant i està construït amb lloses que recolzen sobre una estructura de bigues de fusta. Gran part del sostre ha cedit.","codi_element":"08012-198","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8652400,1.9635300","utm_x":"413981","utm_y":"4635333","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39426-foto-08012-198-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39426-foto-08012-198-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39426-foto-08012-198-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha força vegetació a l'interior de la barraca.","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39427","titol":"Barraca del Tonico 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-tonico-1","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 12 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la paret de llevant hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre és de proto-volta cònica, això és, construït a partir de la superposició de lloses fins a ser coronades per una llosa central més gran que la resta. En aquest cas, la roca central ha cedit, deixant un forat al capdamunt.","codi_element":"08012-199","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8632700,1.9611100","utm_x":"413777","utm_y":"4635117","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39427-foto-08012-199-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39427-foto-08012-199-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39427-foto-08012-199-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha molta vegetació exterior degut a la zona de bosc on està situada.","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39428","titol":"Barraca del Tonico 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-tonico-2","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la paret de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre és de proto-volta cònica, això és, construït a partir de la superposició de lloses fins a ser coronades per una llosa central més gran que la resta. En aquest cas, la roca central ha estat desplaçada.","codi_element":"08012-200","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8630500,1.9581700","utm_x":"413533","utm_y":"4635096","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39428-foto-08012-200-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39428-foto-08012-200-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39428-foto-08012-200-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Curiosament, algú col·locà, posteriorment a la construcció de la barraca, rajoles de gres al terra. Actualment ja han quedat desplaçades moltes d'elles.","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39429","titol":"Barraca del Tonico 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-tonico-3","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la paret de tramuntana hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre és de proto-volta cònica, això és, construït a partir de la superposició de lloses fins a ser coronades per una llosa central més gran que la resta. En aquest cas, la roca central ha estat lleugerament desplaçada. A la paret de migjorn, a l'interior, hi ha una taula-llit feta amb lloses de pedra. Igualment, a la paret de llevant hi ha una petita obertura en forma de respiratori i un petit receptacle a sota.","codi_element":"08012-201","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8626500,1.9571300","utm_x":"413446","utm_y":"4635052","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39429-foto-08012-201-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39429-foto-08012-201-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39429-foto-08012-201-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39430","titol":"Barraca del Moratones","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-moratones","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular i una superfície aproximada de 6 m2. Està en gran part excavada al terreny però construïda amb carreus de pedra irregulars lligats en sec que donen estabilitat a l'estructura. Igualment el sostre està fet de volta cònica, a partir de la superposició de lloses de pedra coronades per una gran llosa. El mur de la façana, on hi ha una obertura en forma de porta, està ubicat a migjorn. Es tracta d'una barraca molt peculiar per les petites dimensions d'alçada que té i amb una porta molt baixa, d'1 m.","codi_element":"08012-202","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8688100,1.9734400","utm_x":"414808","utm_y":"4635720","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39430-foto-08012-202-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39430-foto-08012-202-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39430-foto-08012-202-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39431","titol":"Barraca de Can Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-can-serra","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la paret de llevant hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre és de proto-volta cònica, això és, construït a partir de la superposició de lloses fins a ser coronades per una llosa central més gran que la resta. La obertura de la porta està tancada per una porta de fusta, amb balda.","codi_element":"08012-203","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8704000,1.9705600","utm_x":"414571","utm_y":"4635899","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39431-foto-08012-203-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39431-foto-08012-203-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39431-foto-08012-203-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39432","titol":"Barraca dels Ometells 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-dels-ometells-1","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de planta quadrangular, amb una superfície de 10 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la paret de ponent hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre és de doble vessant fet amb lloses grans sostingudes sobre una estructura de bigues de fusta. Sobre de les lloses hi ha disposada terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmica. Dintre de la barraca hi ha diversos elements etnogràfics del treball agrícola (gerro fet de fang, una forca...) de fa aproximadament uns cinquanta anys, però sense rellevància remarcable.","codi_element":"08012-204","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8592500,1.9630900","utm_x":"413936","utm_y":"4634669","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39432-foto-08012-204-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39432-foto-08012-204-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39432-foto-08012-204-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39433","titol":"Barraca dels Ometells 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-dels-ometells-2","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de planta quadrangular, amb una superfície de 12 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la paret de llevant hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre és de doble vessant fet amb lloses grans sostingudes sobre una estructura de bigues de fusta. Sobre de les lloses hi ha disposada terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmica. A la porta una reixa per tal d'impedir de sortir el bestiar que ocasionalment s'hi disposa.","codi_element":"08012-205","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8573800,1.9604400","utm_x":"413714","utm_y":"4634464","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39433-foto-08012-205-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39433-foto-08012-205-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39433-foto-08012-205-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39434","titol":"Barraca dels Ometells 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-dels-ometells-3","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya de planta semicircular, amb una superfície de 6 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la vessant de tramuntana hi ha una obertura en forma de porta. El sostre era de volta cònica a partir de la superposició de lloses coronades amb una llosa més gran que la resta. El sostre, però, ha cedit amb la seva pràctica totalitat.","codi_element":"08012-206","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8554700,1.9679700","utm_x":"414336","utm_y":"4634244","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39434-foto-08012-206-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39434-foto-08012-206-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39434-foto-08012-206-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha presència de força vegetació a l'exterior de la barraca.","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39435","titol":"Barraca del Jesuset","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-jesuset","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Alguna biga del sostre comença a esqueixar-se","descripcio":"Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 12 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la paret de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre és de doble vessant fet amb lloses grans sostingudes sobre una estructura de bigues de fusta. Sobre de les lloses hi ha disposada terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmica. A l'interior de la barraca hi trobem, a la paret de tramuntana, una biga de fusta que suporta un altar per poder-hi col·locar diversos objectes, a mode de lleixa.","codi_element":"08012-207","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8559500,1.9627100","utm_x":"413900","utm_y":"4634303","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39435-foto-08012-207-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39435-foto-08012-207-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39435-foto-08012-207-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39436","titol":"Barraca del Roqueta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-roqueta","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la paret de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica, fet a partir de la superposició de lloses que es coronen amb una llosa de proporció més gran que la resta. A sobre de les lloses hi ha terra aixafada per aïllar tèrmicament el conjunt. Sobre de tota la terra hi ha un carreu de pedra disposat de manera vertical. A la vessant septentrional hi ha una petita obertura que funciona com a ventilació. Destaca la planta quadrada, perfectament regular.","codi_element":"08012-208","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8529600,1.9609500","utm_x":"413750","utm_y":"4633973","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39436-foto-08012-208-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39436-foto-08012-208-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39436-foto-08012-208-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39437","titol":"Barraca del Vilamajor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-vilamajor","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de planta circular, amb una superfície aproximada de 10 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la vessant de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica, a partir de la superposició de diverses lloses grans una sobre de l'altra, coronades per una llosa més gran que la resta. Sobre de les lloses del sostre hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic.","codi_element":"08012-209","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8522100,1.9627600","utm_x":"413899","utm_y":"4633888","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39437-foto-08012-209-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39437-foto-08012-209-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39437-foto-08012-209-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39438","titol":"Barraca de Salt d'Euga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-salt-deuga","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de planta rectangular amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la paret de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre està fet de proto-volta cònica a base de la superposició de lloses coronades, en aquest cas, per una llosa d'enormes proporcions. Sobre del conjunt de lloses hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic.","codi_element":"08012-210","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8528300,1.9643600","utm_x":"414033","utm_y":"4633955","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39438-foto-08012-210-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39438-foto-08012-210-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39438-foto-08012-210-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha força vegetació a l'exterior de l'estructura.","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39439","titol":"Barraca d'Oms","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-doms","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està ben atesa i restaurada.","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular i una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregular lligats en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. Els carreus que delimiten la porta són excepcionalment grans. El llindar de la porta està fet amb una biga de fusta. El sostre de la barraca està fet amb volta cònica a partir de la superposició de lloses coronades per una llosa de més gran proporció al capdamunt. A sobre de les lloses hi ha terra com a aïllant tèrmic. Dalt de tot de la terra hi ha un carreu de pedra. A l'interior, a la part de ponent, hi ha un receptacle a la pedra.","codi_element":"08012-211","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.9104800,1.9690200","utm_x":"414497","utm_y":"4640351","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39439-foto-08012-211-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39439-foto-08012-211-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39439-foto-08012-211-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39440","titol":"Barraca de Vilapudúa de Baix 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vilapudua-de-baix-1","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"El sostre ha començat a patir moviments desestabilitzadors de l'estructura.","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular i una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregular lligats en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre de la barraca està fet amb volta cònica a partir de la superposició de lloses, sobre de les quals hi ha terra aixafada com a aïllant tèrmic. La part del sostre que dóna a la façana ha començat a perdre algunes lloses i provoca una desestabilització del propi sostre a mitjà termini. La part de ponent de la barraca reposa sobre una balma natural, i això fa que la paret de pedres no comenci fins a una alçada aproximada de 60 cm respecte el nivell de terra. A la vessant de tramuntana hi trobem un llit-taula fet de lloses de pedra.","codi_element":"08012-212","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8923100,1.9807800","utm_x":"415448","utm_y":"4638322","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39440-foto-08012-212-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39440-foto-08012-212-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39440-foto-08012-212-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Les barraques de Vilapudúa tenen el sostre molt baix i semblen construïdes pel mateix autor.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39441","titol":"Barraca de Vilapudúa de Baix 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-vilapudua-de-baix-2","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular i una superfície aproximada de 10 m2, construïda amb carreus irregular lligats en sec. A la vessant de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. El sostre de la barraca està fet amb volta cònica a partir de la superposició de lloses, sobre de les quals hi ha terra aixafada com a aïllant tèrmic. La part de tramuntana de la barraca presenta una obertura com a ventilador, i, just al costat d'aquesta, interiorment hi ha un receptacle.","codi_element":"08012-213","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8950100,1.9819900","utm_x":"415552","utm_y":"4638620","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39441-foto-08012-213-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39441-foto-08012-213-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Les barraques de Vilapudúa tenen el sostre molt baix i semblen construïdes pel mateix autor.","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39442","titol":"Barraca de la Font de la Verge Maria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-font-de-la-verge-maria","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular i una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregular lligats en sec. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta. El sostre de la barraca està fet amb volta cònica a partir de la superposició de lloses coronades per una llosa de més gran proporció al capdamunt. A sobre de les lloses hi ha terra aixafada com a aïllant tèrmic, tot i que no n'hi ha massa sinó que l'estructura resta força desprotegida de la terra. A la vessant de llevant hi ha una petita obertura en forma de respirador. Destaca la situació de la barraca, sobre d'un desnivell, sobre de la roca natural.","codi_element":"08012-214","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8925400,1.9804600","utm_x":"415422","utm_y":"4638348","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39442-foto-08012-214-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39442-foto-08012-214-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39442-foto-08012-214-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39443","titol":"Barraca del Gras 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-gras-1","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular i una superfície aproximada de 12 m2. Està construïda amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. El sostre és de doble vessant, fet amb grans lloses que reposen sobre d'un tramat de bigues. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. Es pot dividir perfectament en dos àmbits: la barraca i el cobert. La barraca ha perdut la pràctica totalitat del sostre, i té l'entrada pel mur de llevant. El cobert, igualment amb l'entrada pel mur de llevant, té el sostre pràcticament intacte.","codi_element":"08012-215","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8923700,1.9868800","utm_x":"415954","utm_y":"4638322","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39443-foto-08012-215-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39443-foto-08012-215-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39443-foto-08012-215-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha un excés de vegetació a l'interior de la barraca, que posa en perill la pròpia estructura.","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39444","titol":"Barraca del Gras 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-gras-2","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular i una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregular lligats en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre de la barraca està fet amb volta cònica a partir de la superposició de lloses coronades per una llosa de més gran proporció al capdamunt. A sobre de les lloses hi ha terra aixafada com a aïllant tèrmic. Conserva encara una porta feta de fusta.","codi_element":"08012-216","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8990800,1.9887000","utm_x":"416114","utm_y":"4639066","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39444-foto-08012-216-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39444-foto-08012-216-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39444-foto-08012-216-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39445","titol":"Barraca del Gras 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-gras-3","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular i una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregular lligats en sec. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta. El sostre de la barraca està fet amb volta cònica a partir de la superposició de lloses coronades per una llosa de més gran proporció al capdamunt. A sobre de les lloses hi ha terra aixafada com a aïllant tèrmic. A la vessant de llevant hi ha una petita obertura en forma de respirador. Destaca la situació de la barraca, sobre d'un desnivell, pràcticament sobre de la roca natural.","codi_element":"08012-217","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8958600,1.9835100","utm_x":"415679","utm_y":"4638713","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39445-foto-08012-217-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39445-foto-08012-217-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39445-foto-08012-217-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39446","titol":"Barraca del Tinet Giralt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-tinet-giralt","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular i una superfície aproximada d'uns 6 m2. Està construïda amb carreus regulars de pedra lligats en sec, excepte els carreus que envolten la porta, lligats amb morter. A la paret de llevant hi ha una obertura en forma de porta que hi conté una porta de fusta tancada amb cadenat. El sostre, tal i com es pot apreciar des de fora, és de doble vessant i està fet amb lloses grans que reposen sobre un tramat de bigues de fusta. Modificacions posteriors han fet crear una paret més al nord, per tal de tenir-hi un nou espai de cobert. El sostre que va de la paret del cobert a dalt de la barraca és d'uralita i està tapant el sostre original. La barraca ha estat molt modificada.","codi_element":"08012-218","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8751900,1.9761400","utm_x":"415040","utm_y":"4636426","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39446-foto-08012-218-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39446-foto-08012-218-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39446-foto-08012-218-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39447","titol":"Molí del Verdeguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-verdeguer","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Està en ruïnes ja que ha començat a perdre els terres interiors.","descripcio":"Molí de planta baixa i pis amb una superfície de 50 m2. La coberta és de quatre vessants. L'acabat exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat amb ornaments d'obertures i façana de rajoles ceràmiques. Té l'aspecte de construcció del segle XIX. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu.","codi_element":"08012-219","ubicacio":"Avinyó","historia":"La riera Gavarresa donava energia a dos molins importants al llarg del poble d'Avinyó: el molí del Verdaguer i el molí de la Barnola, pertanyents a les dues cases més importants de la zona. Tant un com altre edifici són aproximadament del mateix període. Els molins abastien un territori força ampli.","coordenades":"41.8536200,1.9688900","utm_x":"414410","utm_y":"4634038","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39447-foto-08012-219-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39447-foto-08012-219-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39447-foto-08012-219-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani|Modernisme","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha un excés de vegetació a l'exterior.","codi_estil":"106|98|105","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39448","titol":"La Baumeta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-baumeta","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Ha estat molt reformada recentment.","descripcio":"Masia de planta baixa, i primer pis amb una superfície aproximada de 450 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals, refeta recentment. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta adovellada i les obertures emmarcades amb pedra carejada. S'observen intervencions i ampliacions de diferents èpoques, sobretot s'ha refet la part superior per tal de fer habitable el recinte. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-220","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure.","coordenades":"41.8939800,1.9791000","utm_x":"415311","utm_y":"4638509","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39448-foto-08012-220-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39448-foto-08012-220-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39448-foto-08012-220-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39449","titol":"Vilaseca (Can Gomis)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vilaseca-can-gomis","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Construcció datada del segle XVIII de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1200 m2. En part del volum la golfa és pis i té tres torres. Part de la planta baixa té el sostre amb volta. A la façana posterior hi ha una lliça. El volum original ha patit ampliacions d'obra actual amb estructura metàl·lica i maó. Hi ha revestiment de pedra al sòcol de la planta baixa. La coberta ha estat reformada, majoritàriament a dues vessants, però en les torres és a quatre vessants. Hi ha dues tines quadrades. Té diferents edificis complementaris, coberts i pallisses. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-221","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"Construcció noucentista, dins del context del floriment agrícola i vitícola de la zona d'Artés i Avinyó del segle XIX. Seria adquirida per la familia Jorba de Manresa, propietaris de diversos magatzems als anys 1950-70 tan a Manresa com a Barcelona.","coordenades":"41.8336700,1.9768600","utm_x":"415045","utm_y":"4631815","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39449-foto-08012-221-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39449-foto-08012-221-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39449-foto-08012-221-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Modernisme|Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|105|106|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39451","titol":"Font del Mas Vilaseca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-mas-vilaseca","bibliografia":"- VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Hi ha massa vegetació al voltant i això pot arribar a provocar una reducció del cabdal de la font.","descripcio":"Font situada al davant de l'entrada principal del Mas Gomis, just a l'altre banda del jardí. Es tracta d'una font feta, en part dins de la roca natural, d'on surt un petit tub que permet treure aigua, tot i que part de l'aigua també raja entre la roca, baixant per la molsa que s'ha generat. Sota de la roca s'hi ha construït un abeurador de ciment que recull en part l'aigua que raja constantment per la roca. La roca està treballada per la part de dalt, i s'hi ha col·locat petits còdols que donen una forma semiesfèrica. A banda i banda de la roca, per la part posterior, s'hi ha generat un mur fet amb pedres irregulars i lligades amb ciment.","codi_element":"08012-223","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8334800,1.9771500","utm_x":"415069","utm_y":"4631794","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39451-foto-08012-223-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39451-foto-08012-223-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39451-foto-08012-223-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha molta vegetació a la roca i dóna la sensació que la roca ha estat col·locada a posteriori, ja que sembla que s'adossi tan al mur com a l'abeurador.","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39452","titol":"Pou de Cal Mateu 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-cal-mateu-1","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"El sostre comença a trencar-se i posa en perill l'estructura.","descripcio":"Pou d'aigua, de planta circular, amb una superfície aproximada de 6 m2, fet amb carreus de pedra irregulars lligats amb morter i arrebossat en part per morter sobretot a la part superior del pou. El sostre està tapat amb uralita. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta, amb una porta de fusta, tancada amb cadenat. Tan a la vessant de migjorn com la de tramuntana, hi trobem dues obertures amb forma de finestra.","codi_element":"08012-224","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8615800,1.9790300","utm_x":"415262","utm_y":"4634912","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39452-foto-08012-224-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39452-foto-08012-224-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39452-foto-08012-224-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39453","titol":"Pou de Cal Mateu 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-cal-mateu-2","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pou d'aigua de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 10 m2. Està construïda amb totxo lligat amb morter. Alguna part de la paret també veiem l'arrebossat de morter, sobretot en la part superior de l'estructura. El sostre és de doble vessant. Per tapar el sostre s'ha utilitzat uralita. A la paret de ponent hi ha una obertura en forma de porta, on hi ha la porta metàl·lica tancada amb pany. Al costat esquerra de la porta hi ha una obertura en forma de finestra. A la paret de migjorn també hi ha la presència d'una finestra.","codi_element":"08012-225","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8615400,1.9791100","utm_x":"415269","utm_y":"4634907","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39453-foto-08012-225-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39453-foto-08012-225-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39453-foto-08012-225-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39454","titol":"Pont del Solernou","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-del-solernou","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Hi ha vegetació als murs del pont, fet que podria causar a mitjà termini l'esquerda de determinades zones per l'acció de les arrels.","descripcio":"Pont de 7 m de longitud per 3 metres d'ample i uns 4 m d'alçada. Està construït amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. A la volta hi ha totxana igualment lligada amb ciment. A banda i banda del pont, a la part superior, hi ha unes baranes fetes de pedra, d'una alçada de 20 cm i que ressegueixen la longitud del pont.","codi_element":"08012-226","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"Un dels elements destructius que va aportar la guerra civil a nivell arquitectònic fóu la desaparició de la gairebé totalitat dels ponts que hi havia dins el terme municipal d'Avinyó. Aquest problema generà, per tant, que just acabada la guerra, entre els anys 1940 i 1950 es construíssin gran quantitat de ponts, sobretot a la carretera que va cap a Sant Feliu Sasserra. Aquest pont va ser un d'aquests construïts en la postguerra.","coordenades":"41.8197300,2.0107900","utm_x":"417845","utm_y":"4630234","any":"1940-50","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39454-foto-08012-226-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39454-foto-08012-226-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha força vegetació a la seva part inferior, a la zona de terra.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39455","titol":"Fàbrica d'El Tint","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fabrica-del-tint","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de la fàbrica d'El Tint sobrenom que es donà a la fàbrica Mateu, composat de la nau principal (que ara s'usa de magatzem per l'Ajuntament) al centre del conjunt, la nau del forn (on el sostre ha cedit i queden només les parets perimetrals i la xemeneia) a ponent, la bassa de l'aigua per poder fer funcionar la maquinària a tramuntana, i, finalment, l'edifici que servia d'habitacle per alguns dels treballadors a llevant.","codi_element":"08012-227","ubicacio":"Avinyó","historia":"Fàbrica destinada en els seu orígens a la confecció de teixits de cotó. El seu creador va ser Antoni de Barnola i es féu construir la fàbrica, segons Mossèn Tresserra, a un paleta d'Artés anomenat Miquel. L'edifici va ser beneït pel mossén Miquel Ballart a 18 de novembre de 1898.","coordenades":"41.8618300,1.9829500","utm_x":"415588","utm_y":"4634936","any":"1897","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39455-foto-08012-227-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39455-foto-08012-227-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39456","titol":"Xemeneia de la Fàbrica d'El Tint","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/xemeneia-de-la-fabrica-del-tint","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Xemeneia situada a la nau més occidental d'El Tint. Està feta amb totxanes lligades amb ciment i tot el conjunt té una alçada d'uns 11-12 m respecte el nivell del terra. Es conserva gran part del forn que hi havia, amb l'obertura per on s'introduïa la font de calor. Aquesta part presenta unes totxanes de color blanquinós fins a l'alçada on hi hauria el sostre. La xemeneia està feta amb totxanes de color natural, i es va estrenyent amb l'alçada.","codi_element":"08012-228","ubicacio":"Avinyó","historia":"Fàbrica destinada en els seu orígens a la confecció de teixits de cotó. El seu creador va ser Antoni de Barnola i es féu construir la fàbrica, segons Mossèn Tresserra, a un paleta d'Artés anomenat Miquel. L'edifici va ser beneït pel mossén Miquel Ballart a 18 de novembre de 1898.","coordenades":"41.8618700,1.9826000","utm_x":"415559","utm_y":"4634940","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39456-foto-08012-228-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39456-foto-08012-228-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39457","titol":"Cal Frare","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-frare-0","bibliografia":"- IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"La casa forma part d'un conjunt de quatre cases en el carrer del Torcó totes datades del segle XVIII. És de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 288 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta amb llinda de pedra i les obertures algunes emmarcades amb pedra carejada i altres amb pedra sense carejar. S'observen modificacions a les obertures de la façana principal i ampliacions cap a la façana posterior amb galeries en la golfa, estil pallissa. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-229","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"En el fogatge de 1553, al terme d'Horta, ppertanyent a Artés (actualment forma part del terme municipal d'Avinyó), hi apareix un Joan Soynas, alias Torcho. Aquest mas avui ja desaparegut donaria orígen al nom del carrer on es situen actualment un conjunt de cinc habitages, la majoria dels quals estan construïts al segle XVIII, fruït d'un creixament de població i una necessitat d'ajuda entre veïns alhora de fer la collita o altres tasques que fa que moltes masies s'abandonin i la gent comenci a viure en petits carrers autònoms.","coordenades":"41.8256800,1.9934600","utm_x":"416413","utm_y":"4630912","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39457-foto-08012-229-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39458","titol":"Cal Planoles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-planoles","bibliografia":"- IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Està abandonada","descripcio":"La casa forma part d'un conjunt de quatre cases en el carrer del Torcó totes datades del segle XVIII. És la situada més a l'est. És de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 288 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat, la porta és amb llinda de pedra i les obertures algunes emmarcades amb pedra carejada i altres amb pedra sense carejar. S'observa una ampliació de la façana posterior, sobresortint de les altres cases, amb galeries en el primer pis. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-230","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"En el fogatge de 1553, al terme d'Horta, ppertanyent a Artés (actualment forma part del terme municipal d'Avinyó), hi apareix un Joan Soynas, alias Torcho. Aquest mas avui ja desaparegut donaria orígen al nom del carrer on es situen actualment un conjunt de cinc habitages, la majoria dels quals estan construïts al segle XVIII, fruït d'un creixament de població i una necessitat d'ajuda entre veïns alhora de fer la collita o altres tasques que fa que moltes masies s'abandonin i la gent comenci a viure en petits carrers autònoms.","coordenades":"41.8256800,1.9934200","utm_x":"416410","utm_y":"4630912","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39458-foto-08012-230-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39459","titol":"El Pla del Rial","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pla-del-rial","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Ha estat reformada l'any 2005.","descripcio":"La masia original és de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 760 m2. Té la coberta de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és arrebossat, conservant la pedra tan de les finestres com de la porta. Ha patit una reforma l'any 2005 conservant-ne l'estructura però reformant-ne l'ornamentació de la façana. A l'alçada del primer pis hi té un balcó. Per la part de migjorn hi té un cos de dues galeries. A l'interior de la planta baixa hi té un celler amb el sostre amb volta. Destaca l'antic molí situat al darrera de l'edifici. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc, tot i que per la part de llevant està tocant a la fàbrica del Torrentó.","codi_element":"08012-231","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8209100,1.9649200","utm_x":"414037","utm_y":"4630410","any":"1611","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39459-foto-08012-231-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39459-foto-08012-231-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39459-foto-08012-231-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha uns murs visibles a terra, seguint part de la façana que segurament correspondrien a alguna ampliació.","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39460","titol":"Murs del Mas d'El Pla del Rial","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/murs-del-mas-del-pla-del-rial","bibliografia":"","centuria":"XVII ?","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Paret d'uns 40 cm d'ample que segueix la façana del Mas del Pla del Rial pel seu exterior, en direcció nord. Segurament es tractaria de l'ampliació del Mas, o d'algun edifici adjacent relacionat amb aquest.","codi_element":"08012-232","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8210200,1.9648300","utm_x":"414029","utm_y":"4630422","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39460-foto-08012-232-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39460-foto-08012-232-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39461","titol":"Roures de La Vall de la Gavarresa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/roures-de-la-vall-de-la-gavarresa","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de roures centenaris situats a l'entrada de la masia de La Vall de la Gavarresa, al sud-est d'aquesta. Es troben als marges de la riera Gavarresa. Tenen una alçada aproximada d'uns 20 metres, amb gran quantitat de fullam. Se situen tots en una zona d'uns 100 m2 aproximadament.","codi_element":"08012-233","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8803200,2.0004100","utm_x":"417061","utm_y":"4636971","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39461-foto-08012-233-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39461-foto-08012-233-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39462","titol":"Barraca de l'Illa 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lilla-1","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya, de planta circular i amb una superfície aproximada d'uns 8 m2, feta amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica, mitjançant la superposició de lloses fins a tancar-se per una llosa de més gran proporció. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. La porta és força petita en comparació amb la resta d'estructura.","codi_element":"08012-281","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8283100,1.9610000","utm_x":"413721","utm_y":"4631236","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39462-foto-08012-281-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39462-foto-08012-281-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39462-foto-08012-281-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39463","titol":"Barraca de l'Illa 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lilla-2","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya, de planta circular i amb una superfície aproximada d'uns 10 m2, feta amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica, mitjançant la superposició de lloses fins a tancar-se per una llosa de més gran proporció. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. A la vessant de ponent hi ha una petita obertura com a respiració de la barraca.","codi_element":"08012-282","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8306600,1.9608800","utm_x":"413714","utm_y":"4631497","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39463-foto-08012-282-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39463-foto-08012-282-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39463-foto-08012-282-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Es conserva en un estat realment bo.","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39464","titol":"Barraca del Soler 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-soler-1","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està començant a perdre una de les parets.","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície d'uns 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la paret de llevant presenta una obertura en forma de porta. El sostre està fet amb bigues de fusta, cobertes amb grans lloses i, sobre d'aquestes, terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. La paret meridional ha començat a despendre's, trobant-se en un estat pre-ruïnós.","codi_element":"08012-283","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8434300,1.9655000","utm_x":"414115","utm_y":"4632910","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39464-foto-08012-283-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39464-foto-08012-283-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39465","titol":"Barraca del Pla de Vilamajor 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pla-de-vilamajor-2","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 15 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats en sec. L 'estructura es pot dividir en dos espais clarament diferenciats per un mur mitjer: la barraca i el cobert. El conjunt presenta dues obertures en forma de portes al mur de migjorn, i el sostre, fet amb bigues de fusta i cobert amb lloses i terra, està fet amb doble vessant agafant com a punt més elevat el mur mitjer. Les bigues han començat a cedir, fent que gran part del sostre hagi caigut.","codi_element":"08012-284","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8457000,1.9639100","utm_x":"413986","utm_y":"4633164","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39465-foto-08012-284-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39465-foto-08012-284-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39465-foto-08012-284-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39466","titol":"Barraca del Pla de Vilamajor 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pla-de-vilamajor-3","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 12 m2, feta amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec, tot i que parts del mur han estat posteriorment arrebossats amb morter per donar-li solidesa. Al mur de llevant hi ha una obertura en forma de porta, tapiada amb plaques de pladur. El sostre és de doble vessant i està construir amb grans bigues que suporten lloses i que estan tapades amb terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. Sobre de la terra hi ha gran quantitat de vegetació que tapa gran part de la façana.","codi_element":"08012-285","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8466400,1.9614300","utm_x":"413781","utm_y":"4633270","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39466-foto-08012-285-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39466-foto-08012-285-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Recentment s'ha afegit una construcció al darrera de la barraca, adossada a aquesta.","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39467","titol":"Barraca del Pla del Gil 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pla-del-gil-1","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 15 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats amb morter. A la paret de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. Mostra igualment petites obertures als murs de llevant, ponent i tramuntana que funcionen com a respiració i guaita. Cal ressaltar-ne la solidesa dels murs i de l'estructura en general. El sostre està fet amb proto-volta cònica, ja que partint d'una planta quadrada, les lloses de pedra es van superposant fins a ser tancades per una llosa més gran a la part central, tot i que en aquest cas, s'ha extret la llosa del centre per col·locar-hi un tub de ferro, d'uns 3 m d'alt, que serviria, segurament, per poder tirar coets o altre tipus d'elements de pólvora, segons ens ha fet arribar l'agutzil del poble.","codi_element":"08012-286","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8090100,1.9886400","utm_x":"415991","utm_y":"4629065","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39467-foto-08012-286-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39467-foto-08012-286-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39467-foto-08012-286-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39468","titol":"Barraca del Pla del Gil 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pla-del-gil-2","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. A la paret de migjorn presenta una obertura en forma de porta. El sostre és de proto-volta cònica, això és, està fet a partir de la superposició de lloses de pedra que van tancant fins a arribar a una pedra central que dóna estabilitat a l'estructura. Els carreus que podem observar a l'interior destaquen pel seu gran proporció.","codi_element":"08012-287","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8084800,1.9897900","utm_x":"416086","utm_y":"4629006","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39468-foto-08012-287-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39468-foto-08012-287-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39468-foto-08012-287-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39469","titol":"Barraca del Pla del Gil 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pla-del-gil-3","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. A la paret de migjorn presenta una obertura en forma de porta. El sostre és de proto-volta cònica, això és, està fet a partir de la superposició de lloses de pedra que van tancant fins a arribar a una pedra central que dóna estabilitat a l'estructura.","codi_element":"08012-288","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8114100,1.9904800","utm_x":"416147","utm_y":"4629330","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39469-foto-08012-288-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39469-foto-08012-288-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39469-foto-08012-288-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39470","titol":"Barraca del Mas Roqueta 10","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-mas-roqueta-10","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la vessant de ponent presenta una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica a partir de la superposició de lloses de pedra que tanquen amb una llosa més gran, i està cobert per terra aixafada. A la vessant esquerra de la porta hi ha un mur extern d'un metre d'alt que reforça la barraca per la seva vessant septentrional.","codi_element":"08012-289","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8163500,1.9779400","utm_x":"415112","utm_y":"4629891","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39470-foto-08012-289-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39470-foto-08012-289-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39470-foto-08012-289-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39471","titol":"Barraca del Mas Roqueta 11","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-mas-roqueta-11","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats en sec. A la vessant de tramuntana presenta una obertura en forma de porta. El sostre és de proto-volta cònica, ja que hi ha una superposició de lloses de pedra, coronades per una llosa de més gran proporció. Sobre del conjunt hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. Sobre de la terra, hi trobem un carreu de pedra situat verticalment.","codi_element":"08012-290","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8156900,1.9734100","utm_x":"414735","utm_y":"4629822","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39471-foto-08012-290-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39471-foto-08012-290-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39472","titol":"La Roca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-roca-0","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS; Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"Hi ha parts de la casa força deixades","descripcio":"Conjunt de tres edificis. El volum principal és una masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 722 m2. Està documentada des del segle XIII. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat i la porta és amb llinda de pedra amb la inscripció 'Jose Roca 1857'. Les obertures són emmarcades amb pedra carejada i amb rajoles ceràmiques. S'hi observen intervencions de diferents èpoques, ampliació del volum original en la part de la façana principal i també ampliació vertical amb el canvi de coberta. A l'interior hi ha el celler excavat a la roca, amb el sostre amb volta i mantenen la premsa de vi. Hi ha adossat un volum en la part posterior, que forma part integral de la masia. A més té un cobert, una pallissa i era. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. Hi ha dues llindes més ja que a l'interior de la segona porta, passada la premsa, hi trobem a la llinda '??? Francesch Roca\/ 1675' i a dins del menjador hi ha una porta on trobem a la llinda '??P 1590'.","codi_element":"08012-513","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"En el fogatge de 1553 apareix el mas de La Roca, proper al del Vinyers. Aquest mas, doncs, existiria ja al segle XVI. L'edifici actual, tot i diverses reformes accelerades al llarg del segle XX, és encara l'originari del segle XVI, encara que s'ha anat ampliant amb les diverses necessitats agrícoles que han anat apareixent.","coordenades":"41.9050200,1.9961000","utm_x":"416735","utm_y":"4639718","any":"1590","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39472-foto-08012-513-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39472-foto-08012-513-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39472-foto-08012-513-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Podem observar en la fotografia 2 com la casa originària era la més baixa situada al nivell frontal de les imatges. Després es féu la part meridional d'aquesta i finalment la occidental.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39474","titol":"Pica per rentar plats de La Roca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pica-per-rentar-plats-de-la-roca","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS; Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està a l'aire lliure i pateix efectes de líquens i algun fong.","descripcio":"Pica de pedra d'un sol bloc, que servia per rentar i disposar els plats per eixugar-se. Té una llargada aproximada de 2,10 m, amb una amplada de 70 cm aproximats. Les ranures que rodegen la pedra servien per poder aguantar els plats contra la paret sense que aquests caiguessin a terra.","codi_element":"08012-515","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"En el fogatge de 1553 apareix el mas de La Roca, proper al del Vinyers. Aquest mas, doncs, existiria ja al segle XVI. L'edifici actual, tot i diverses reformes accelerades al llarg del segle XX, és encara l'originari del segle XVI, encara que s'ha anat ampliant amb les diverses necessitats agrícoles que han anat apareixent.","coordenades":"41.9050200,1.9961000","utm_x":"416735","utm_y":"4639718","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39474-foto-08012-515-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39475","titol":"El tocar dels rossinyols davant la Processó de Corpus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-tocar-dels-rossinyols-davant-la-processo-de-corpus","bibliografia":"- HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es conserva","descripcio":"Costum que tenia Avinyó on un grup de nois que anava davant la processó de Corpus tocava uns rossinyols fets de canya. El rossinyol era un canó de canya gros tapat pels dos caps i ple d'aigua, amb dos forats petits a la part superior on a cada forat s'hi col·locava un canonet de canya, un dels canonets portava llengüeta i sonava com un xiulet, imitant el rossinyol. El rossinyol anava adornat amb un ram de flors. Com que l'instrument anava ple d'aigua, algunes cases tenien durant la processó portadores plenes d'aigua al portal per tal que els nois poguessin proveir-ne l'instrument. El costum s'acabà el 1913 quan el capellà del poble, Mn. Josep Palou, prohibí que els rossinyols toquessin.","codi_element":"08012-516","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Atil·là Herms","observacions":"No se sap quan es començà a fer, però s'acabà el 1913","codi_estil":"","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39476","titol":"Llegenda del Salt d'Euga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-del-salt-deuga","bibliografia":"- HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"S'ha preservat entre les generacions més antigues però córre el perill de desaparèixer sinó es promou.","descripcio":"Llegenda que explica la superstició lligada a un relleu geogràfic. El camí vell d'Avinyó a Artés travessa dos torrents, el de Can Vilalta i, poc després, el de Salt d'Euga, que el travessa per sobre una roca que fa de vorera a un fort saltant del torrent. Diu la tradició que un home va anar una nit d'Avinyó cap a Artés a buscar una medicina quan a l'alçada de Les Encantades s'hi troba una euga sola. Ell la muntà pensant que aniria més ràpid. En tornar d'Artés i passar per la roca de Salt d'Euga, l'euga saltà. El dia següent trobaren a l'home mort a baix del saltant, i al costat de la roca, la pota d'euga marcada. Per aquesta raó a aquest racó se'l anomena el Salt d'Euga. Ja qui diu que l'euga seria una de les bruixes que habitarien a les encantades.","codi_element":"08012-517","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Atil·là Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39477","titol":"Llegenda de Les Encantades","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-les-encantades","bibliografia":"- HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"S'ha preservat entre les generacions més antigues però córre el perill de desaparèixer sinó es promou.","descripcio":"Llegenda que explica la superstició lligada a un relleu geogràfic. Anant d'Avinyó a Horta, després de passar el Salt d'Euga i seguint el camí vell enlloc de la carretera, aquest tros de camí que és a mitja baixada de l'Horta de la Paula, s'anomenava Les Encantades. A mà esquerra baixant cap a Horta hi ha una balsera i una mica més avall hi ha una rampa que costa molt de pujar i baixar ja que el terreny és argilós i per mitjà de les aigües fa moltes esquerdes. Això fa que quedin blocs de terra amb formes estrafolàries que vistes de nit les prenien antigament per bruixes i fantasmes que si bé corrien durant la nit, de dia es convertien en aquells blocs de terra, restant encantades les bruixes i fantasmes. D'aquí el seu nom","codi_element":"08012-518","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Atil·là Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39478","titol":"Llegenda de la Creu de la Quera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llegenda-de-la-creu-de-la-quera","bibliografia":"- HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"S'ha preservat entre les generacions més antigues però córre el perill de desaparèixer sinó es promou.","descripcio":"Llegenda referent a un costum popular lligat a la superstició i la geografia del terreny. La carretera que va d'Avinyó a St. Feliu Sasserra, a uns sis quilòmetres i mig d'Avinyó passa per una collada en la que s'encreua el camí d'Els Andreus a la Rovira i que s'anomena La Creu de la Quera. Aquesta collada és deserta i apartada de tota masia i de nits es torna un lloc feréstec. Això feia que antigament es cregués aquest lloc com de reunió de bruixes i expliquen que entre altres coses un dia algú passant per allà veié un cove de gats que volava sol. Per això hi feren una creu al marge del camí per allunyar els mals esperits. Diu que des de temps immemorial hi ha qui ha vist la creu marcada al marge i que, encara que plogui i la creu desaparegui, sempre hi torna a aparèixer, per tant el marge mai està sense la creu.","codi_element":"08012-519","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Atil·là Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39479","titol":"Les processons de Sant Sadurní","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-processons-de-sant-sadurni","bibliografia":"- HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es fa","descripcio":"Dos cops a l'any es sortia en processó cap a la capella de Sant Sadurní situat a la serra del Morisco. A la capella oïen missa i acabada la festa religiosa, al reclús de la capella, es feia un bon esmorzar tornant després al poble. La gent d'Avinyó tenia gran devoció a aquest sant i es recorria a ell en temps de secada i epidèmies anant a fer la pregària en processó per demanar al sant la gràcia que es necessitava, retornant després al poble.","codi_element":"08012-520","ubicacio":"El Morisco","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Atil·là Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39480","titol":"Les truites de Pasqua Florida","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-truites-de-pasqua-florida","bibliografia":"- HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es conserva","descripcio":"Els habitants d'Avinyó, quan mataven el porc guardaven la culana o el budell més gros ple de carn magra pel dia de Pasqua. Amb talls d'aquest embotit i talls de cansalada es feia una truita grossa i gruixuda, que es menjava per esmorzar. Hi havia qui tot sol es menjava una truita de dotze ous.","codi_element":"08012-521","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Atil·là Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39481","titol":"La Bonaventura de Sant Joan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-bonaventura-de-sant-joan","bibliografia":"- HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es fa","descripcio":"Aquesta costum consistia en llevar-se d'hora el dia de Sant Joan de manera que en despuntar el dia ja s'estigués a la font o a un punt fora del poble on es volgués anar, generalment punts a prop d'aigües, ja que es considerava curatiu rentar-se els mals però havia de ser abans de sortir el sol. Era el dia apropiat per curar-se les berrugues fregant-les amb les estries que es fan a les soques dels pollancres, tot sempre abans de sortir el sol. Un cop cadascú havia fet les seves cures, esmorzaven, collien cireres i tornaven amb colles cap al poble tot cantant. A les 8 del matí tothom tornava a ser a casa seva.","codi_element":"08012-522","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Atil·là Herms","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39482","titol":"Els focs de vigílies de sants","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-focs-de-vigilies-de-sants","bibliografia":"- HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"Hi ha moltes d'aquestes vigílies on ja no hi ha focs, les altres si.","descripcio":"Era costum de fer focs les vigílies dels sants següents: vigília de Sant Isidre, vigília de Sant Antoni de Pàdua, vigília de Sant Joan, vigília de Sant Pere i vigília de Sant Jaume. La canalla, en sortir de l'escola, anava per les cases a recollir trastos vells i fustes per fer un gran foc a les places del poble.","codi_element":"08012-523","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Atil·là Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39483","titol":"Plaça Major d'Avinyó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/placa-major-davinyo","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Plaça de planta rectangular, refeta recentment amb ciment al llarg de tota la superfície. És el punt neuràlgic on hi desemboquen els principals edificis històrics del poble: l'església de Sant Joan, que està, en part, sobre de la plaça; la casa dels Verdaguer; la Torre dels Abadal; la casa Vilarasau; i l'Ajuntament.","codi_element":"08012-234","ubicacio":"Avinyó","historia":"El poble d'Avinyó ha crescut al voltant de l'església de Sant Joan i la plaça de l'església. El seu origen urbà cal considerar-lo del segle XVII, tot i que deuria assolir el perímetre actual probablement al segle XVIII.","coordenades":"41.8636900,1.9712800","utm_x":"414622","utm_y":"4635154","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39483-foto-08012-234-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39483-foto-08012-234-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39484","titol":"Font d'El Freixe","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-freixe","bibliografia":"- VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font està orientada a ponent. Té dos brocs que ragen molt i es troben molt arran de terra. Els brocs estan a la paret de pedra envoltats per un arc, fet amb ciment, igual que l'arrebossat de la pedra on surten els dos brocs. Hi ha una fornícula amb una Mare de Déu i una lleixa. S'hi accedeix baixant tres graons.","codi_element":"08012-235","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8138800,1.9975200","utm_x":"416735","utm_y":"4629598","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39484-foto-08012-235-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39484-foto-08012-235-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39485","titol":"Font del Montsec","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-montsec","bibliografia":"- VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font està situada a la paret sud d'una caseta dipòsit feta de ciment i construïda a mitjans del segle XX. La font fa un dipòsit cúbic del qual surt un broc de plàstic molt ample (de canonada). El desguàs es canalitza i va a parar a dues piscines que hi ha més al sud de la caseta.","codi_element":"08012-236","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8118200,2.0000200","utm_x":"416940","utm_y":"4629366","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39485-foto-08012-236-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39486","titol":"Font de Sant Jaume","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-sant-jaume-0","bibliografia":"- VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font està molt ben arreglada i conservada. Es troba al peu d'una paret de carreus de pedra lligats amb ciment a damunt de la qual hi ha una capelleta de ciment, amb teulat i reixes, que conté la figura de Sant Jaume. La paret fa un arc sobre la font i a cada banda hi ha una pedra gran que fa de banc. El broc queda molt baix i raja força. El desguàs de la font va cap al torrent","codi_element":"08012-237","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8309900,1.9752900","utm_x":"414911","utm_y":"4631519","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39486-foto-08012-237-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39486-foto-08012-237-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39487","titol":"Gorg del Relat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-del-relat","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Gorg on va a parar l'aigua del riu Relat, situat a 300 m al sud-est del Mas Relat. Subministra l'aigua d'aquesta masia i dels camps de conreu del voltant del gorg.","codi_element":"08012-238","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"","coordenades":"41.8769400,1.9785200","utm_x":"415240","utm_y":"4636618","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39487-foto-08012-238-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha força brossa vegetal a les vores i a l'interior. àdhuc hi ha arbres sencers enmig del gorg, fet que propicia un possible embussament en cas d'aigüat.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39488","titol":"Can Garrofí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-garrofi","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Masia que era de planta baixa i pis amb una superfície aproximada de 240 m2. La coberta s'ha ensorrat i era de dues vessants que feien el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista i les obertures són emmarcades amb pedra sense carejar. La planta baixa té el sostre amb volta. Conserva part de la volumetria original, però no s'identifica l'accés principal, que per l'estructura existent és possible que fos a la façana sud-oest. Només es conserven una volta, parts de les parets, una porta i una tina en la façana posterior. Se situa en entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-239","ubicacio":"Avinyó","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna.","coordenades":"41.8603100,1.9408400","utm_x":"412091","utm_y":"4634809","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39488-foto-08012-239-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39488-foto-08012-239-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39489","titol":"Molí de l'Abadal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-de-labadal","bibliografia":"- CAMPS, Joaquim (1965). Les Cases Pairals Catalanes, Ed. Destino, Vitoria. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta baixa, pis i golfa amb una superfície aproximada de 405 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta amb llinda de pedra i les obertures emmarcades amb rajoles ceràmiques. S'observen modificacions en les obertures, algunes han estat tapiades amb maons. La coberta ha estat intervinguda recentment. Té un cobert i una pallissa. Se situa en un entorn rural envoltat de camps de conreu i bosc i al costat de l'Abadal.","codi_element":"08012-240","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La riera Gavarresa donava energia a diversos molins al llarg del seu recorregut. A la zona d'Horta hi havia dos molins, un de desaparegut al Plà del Rial, i l'altre encara dempeus: el molí de l'Abadal, actualment reformat com a habitatge.","coordenades":"41.8345100,1.9676200","utm_x":"414279","utm_y":"4631917","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39489-foto-08012-240-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39489-foto-08012-240-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39490","titol":"La Torre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-torre-0","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"La masia és de planta baixa i pis amb una superfície aproximada de 240 m2. La coberta s'ha ensorrat i era de dues vessants que feien el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista i la porta adovellada. Part de la volumetria està enderrocada, resten dempeus els coberts i les ampliacions usats com a corral. S'observen modificacions en les obertures i en el volum en general, ja sigui en pedra o bé en obra nova. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-241","ubicacio":"Avinyó","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna.","coordenades":"41.8524400,1.9526100","utm_x":"413057","utm_y":"4633923","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39490-foto-08012-241-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39490-foto-08012-241-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39491","titol":"La Muntada","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-muntada","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"La masia és actualment de planta baixa amb una superfície aproximada de 240 m2. En origen era de planta baixa i pis amb la coberta de dues vessants, actualment només conserva una part de la façana de la planta baixa i la coberta es modificà fent-la a un sol vessant que fa el desguàs a la façana principal. L'acabat exterior és de pedra vista i les obertures emmarcades amb pedra carejada. La porta era adovellada, però fou transformada en rectangular. Es feren ampliacions del cobert adossat a la casa, canviant la coberta de dues vessants a tres. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-242","ubicacio":"Avinyó","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna.","coordenades":"41.8580900,1.9484900","utm_x":"412723","utm_y":"4634555","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39491-foto-08012-242-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39491-foto-08012-242-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39491-foto-08012-242-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39492","titol":"L'Abejaró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/labejaro","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"La masia és de planta baixa i pis amb una superfície aproximada de 260 m2. Queden les restes dels murs perimetrals i interiors, la porta d'accés i alguna obertura. La coberta s'ha ensorrat però era de dues vessants que feien el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat. Hi ha dues tines de pedra a la façana oest. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-243","ubicacio":"Avinyó","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna.","coordenades":"41.8940400,1.9640500","utm_x":"414062","utm_y":"4638531","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39492-foto-08012-243-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39492-foto-08012-243-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"En el moment de fer la fitxa hi havia hagut moviments de terra que afectaven el perímetre de la casa.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39494","titol":"Torrent Salat d'Avinyó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-salat-davinyo","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Torrent que neix prop de Sant Sadurní del Pla i desemboca a la riera Gavarresa, a l'alçada de l'Abadal. La surgència d'aigua salada diposita òxid de ferro oferint un cromatisme particular en les seves aigües. Trobem una vegetació ben adaptada als entorns salats o halòfils com: Juncus maritimus (jonc) i una alga resistent del gènere Cladophora. La sal prové del subsól de la formació geològica de Cardona, rica en sal gemma. El torrent salat es situa enmig del bosc de pinassa que hi ha al nord-oest de Ca l'Abadal.","codi_element":"08012-245","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8365200,1.9489800","utm_x":"412734","utm_y":"4632159","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39494-foto-08012-245-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39494-foto-08012-245-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39495","titol":"La Bena","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-bena","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Mas amb una superfície aproximada d'uns 450 m2. La major part del perímetre ha estat enrunat i només es conserven dues parts del perímetre. Per la vessant nord-est trobem un dels accessos a la masia per la seva planta baixa, on encara es conserva gran part del mur, la porta d'accés i, a l'interior, un arc que separava dos espais. Per altra banda, hi ha la paret que delimita la vessant sud-oest, on només es conserva un mur de tres metres i mig, i un mur petit que se li adossa.","codi_element":"08012-246","ubicacio":"Avinyó","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna.","coordenades":"41.8727500,1.9673800","utm_x":"414310","utm_y":"4636163","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39495-foto-08012-246-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39495-foto-08012-246-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"La gran quantitat de vegetació fa que no es pugui observar amb claredat la delimitació perimetral del Mas.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39496","titol":"Mas Roqueta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-roqueta","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - FERRER i ALÒS, Llorenç (1998). La Vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi, Centre d'Estudis Bagencs, Manresa. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia documentada des del segle XII, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes amb una superfície aproximada de 1840 m2. La façana actual és orientada a sol ixen. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de maçoneria de pedra amb arrebossat i pintat. A la planta baixa s'observa una porta adovellada que pot formar part de la façana original orientada al sud i a l'interior els sostres són amb volta i es conserven els cellers i les tines. S'hi observen ampliacions i modificacions recents, ampliació de volumetria i modificació en obertures i coberta. Adossat al volum principal hi ha una torre feta d'obra vista de planta baixa, tres pisos i golfes. Al voltant de la casa hi ha els cellers i edificis de la producció vitícola. Cal destacar-ne especialment els cellers i utillatge vitícola de la masia.","codi_element":"08012-247","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La família Roqueta és documentada des del segle XV al sector d'Horta d'Avinyó. Des de llavors, diversos hereus han anat passant la propietat fins als nostres dies. No es tracta històricament d'un mas rellevant i la importància és deguda a l'explotació vitícola que porta duent a terme des d'inicis de la mateixa masia.","coordenades":"41.8183200,1.9779100","utm_x":"415112","utm_y":"4630110","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39496-foto-08012-247-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39496-foto-08012-247-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39496-foto-08012-247-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39505","titol":"Forns de vi del Mas Roqueta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forns-de-vi-del-mas-roqueta","bibliografia":"- FERRER i ALÒS, Llorenç (1998). La Vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi, Centre d'Estudis Bagencs, Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Necessita una restauració","descripcio":"Dos forns que es feien coure el vi per poder extreure'n diverses varietats de vi dolç, com el vi de missa. Són uns forns de planta circular, d'uns 1,5 m de diàmetre i fets amb paret de maons, arrebossats amb morter de calç. Hi havia la part inferior on es situaven els tronc i altre elements per poder encendre el forn, amb dues portetes metàl·liques. La funció de la segona porta era atiar el foc. A la part superior d'un dels forns hi ha un gran dipòsit d'aram on s'hi col·locava el vi. Al fons del dipòsit d'aram hi ha una aixeta per poder extreure'n el contingut ja transformat. L'altra forn és acabat en forma quadrangular. Està fet amb paret de maons, sense arrebossar. Hi havia la part inferior on es situaven els tronc i altre elements per poder encendre el forn, amb dues portetes metàl·liques. La funció de la segona porta era atiar el foc. A la part superior del forn hi ha un gran dipòsit d'aram on s'hi col·locava el vi. Al fons del dipòsit d'aram hi ha una aixeta per poder extreure'n el contingut ja transformat. Aquest forn de vi està situat davant del forn tradicional de la casa, on s'elaboraven algunes menges com el pa.","codi_element":"08012-256","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La família Roqueta és documentada des del segle XV al sector d'Horta d'Avinyó. Des de llavors, diversos hereus han anat passant la propietat fins als nostres dies. No es tracta històricament d'un mas rellevant i la importància és deguda a l'explotació vitícola que porta duent a terme des d'inicis de la mateixa masia.","coordenades":"41.8183200,1.9779100","utm_x":"415112","utm_y":"4630110","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39505-foto-08012-256-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39505-foto-08012-256-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39507","titol":"Vinyes d'Horta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vinyes-dhorta","bibliografia":"- FERRER i ALÒS, Llorenç (1998). La Vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi, Centre d'Estudis Bagencs, Manresa.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Vinyes que conformen l'actual paisatge de gran part d'Horta i que, antigament era estès a la majoria del territori del municipi, per tant és una zona d'interès natural degut a la importància social que ha tingut la vinya a Avinyó des de fa molts segles. Es tracta de grans extensions de ceps, lligats i alineats entre ells per tal de donar una millor producció de raïm.","codi_element":"08012-258","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"Antigament les vinyes eren exteses arreu del terme d'Avinyó, incloent-hi molts dels espais que ara ocupen alguns boscos. Amb la fil·loxera, però, la immensa majoris de ceps van desaparéixer del paisatge avinyonenc. Alguns segles més tard, el nou impuls de diverses famílies d'Horta, en especial les famílies Roqueta i Solergibert, va aconseguir impulsar novament aquest tipus de cultiu i extreure'n els seus fruits.","coordenades":"41.8164900,1.9835500","utm_x":"415578","utm_y":"4629901","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39507-foto-08012-258-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39507-foto-08012-258-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39508","titol":"La Casa Nova del Morisco","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-casa-nova-del-morisco","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 700 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta és d'arc emmarcada amb rajoles ceràmiques i les obertures són emmarcades amb pedra carejada i amb rajoles ceràmiques. A la façana principal trobem dues portes d'accés a la casa i damunt la porta principal hi ha una llinda amb la inscripció 'Joseph Sole 1766'. Té era, coberts i dues pallisses, també hi ha una cisterna per la recol·lecció d'aigües pluvials. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-259","ubicacio":"Morisco","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure.","coordenades":"41.8526600,1.9402100","utm_x":"412028","utm_y":"4633960","any":"1766","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39508-foto-08012-259-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39508-foto-08012-259-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39508-foto-08012-259-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39509","titol":"El Morisco","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-morisco","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XV-XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 510 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és arremolinat i les obertures emmarcades amb pedra carejada. S'hi observen intervencions i ampliacions de diferents èpoques. Té una era, un cobert i una pallissa que queden tancats pel baluard. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-260","ubicacio":"Morisco","historia":"Tan la situació estratègica on es situa el mas, amb una vista de dues grans planes (Avinyó, Artés i Sallent) com el seu nom relacionat amb cultura morisca ens indica que es tracta d'un punt habitat des de fa molt temps, tal i com ens demostren les restes ibèriques i romanes trobades molt a prop (La Pineda). Malgrat aquesta antigor no podem saber del cert des de quan hi habità gent. L'edifici actual, però segurament vindria a substituir algun edifici encara més antic.","coordenades":"41.8505300,1.9360400","utm_x":"411679","utm_y":"4633728","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39509-foto-08012-260-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39509-foto-08012-260-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39509-foto-08012-260-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39510","titol":"Cal Galdirot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-galdirot","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Mas enrunat, del que en resten les parets d'un dels edificis que conformaria el mas. Es tracta d'un edifici de doble vessant, fet amb carreus de pedra lligats amb morter i d'una superfície d'uns 50 m2. Adjacent a aquest edifici hi ha un edifici posterior més enrunat. I, al nord-est d'aquest hi ha igualment restes de murs, entre el quals cal destacar un mur on hi ha un arc de pedra tapiat. El perímetre de l'antiga casa es trobaria, en part, en el camp adjacent.","codi_element":"08012-261","ubicacio":"Morisco","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna.","coordenades":"41.8469100,1.9315700","utm_x":"411303","utm_y":"4633331","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39510-foto-08012-261-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39510-foto-08012-261-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39510-foto-08012-261-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39511","titol":"Cal Macià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-macia","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"La masia és de planta baixa i pis amb una superfície aproximada de 180 m2. La coberta s'ha ensorrat, però era de dues vessants que feien el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista. Conserva part de la seva estructura principal. Les obertures són emmarcades amb pedra carejada i altres amb pedra sense carejar. Hi ha una porta amb arc i peces carejades. Adossats a l'edifici principal hi ha possibles coberts i una antiga bassa. Se situa en un entorn rural envoltada de bosc.","codi_element":"08012-262","ubicacio":"Morisco","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna.","coordenades":"41.8404500,1.9393900","utm_x":"411943","utm_y":"4632606","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39511-foto-08012-262-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39511-foto-08012-262-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39512","titol":"Carboners de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carboners-de-baix","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 500 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta és emmarcada amb rajoles ceràmiques a la part superior i les obertures són emmarcades amb pedra carejada i amb pedra sense carejar. S'hi observen intervencions d'obertures de diferents èpoques. Té un reforç estructural a la façana lateral i a la façana principal hi ha un volum que sobresurt amb maçoneria de pedra. Té un cobert. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-263","ubicacio":"Morisco","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure.","coordenades":"41.8479600,1.9277700","utm_x":"410989","utm_y":"4633451","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39512-foto-08012-263-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39512-foto-08012-263-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39512-foto-08012-263-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39513","titol":"Carboners de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carboners-de-dalt","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 478 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és en maçoneria de pedra majoritàriament i les parets de la façana posterior són de tàpia. La porta és amb llinda de pedra i les obertures són emmarcades amb pedra carejada. Ha sofert diferents ampliacions i intervencions que no respecten la tipologia original. Té era i un cobert. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-264","ubicacio":"Morisco","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure.","coordenades":"41.8476800,1.9284300","utm_x":"411043","utm_y":"4633420","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39513-foto-08012-264-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39513-foto-08012-264-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39513-foto-08012-264-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha molts objectes de deixalleria i la masia està força deixada.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39514","titol":"Barraca del cementiri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-cementiri","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta rectangular, allargassada a nord i sud, amb una superfície aproximada d'uns 8 m2, feta amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. El sostre està fet amb unes grans lloses suportades per bigues de fusta, donant lloc a una doble vessant. Sobre de les lloses del sostre hi ha terra aixafada i, a sobre, més carreus de pedra per tal de protegir tot el conjunt. A la paret de migjorn hi ha una obertura en forma de porta.","codi_element":"08012-265","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8593000,1.9815100","utm_x":"415465","utm_y":"4634656","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39514-foto-08012-265-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39514-foto-08012-265-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39514-foto-08012-265-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39515","titol":"Barraca de Can Pixoliu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-can-pixoliu","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de planta quadrada i una superfície aproximada de 12 m2. Construïda amb grans carreus força regulars, lligats en sec. Als laterals de la porta d'accés podem veure com s'ha reforçat l'estructura amb l'ajut de morter. La barraca destaca per la seva solidesa i el color blanc de les pedres. A la paret de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de proto-volta cònica, això és, a partir de la base quadrada dels murs, s'aixeca una filada de lloses que es van ajuntant fins a col·locar-hi una llosa més gran que corona el conjunt. Sobre de les lloses del sostre s'hi col·loca terra com a aïllant tèrmic. Destaca la solidesa del conjunt, amb carreus molt grossos i una forma quadrada que magnifica l'estabilitat del conjunt. Popularment aquesta barraca rep el nom de 'la barraca de les Calces Vermelles'.","codi_element":"08012-266","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8517300,1.9789300","utm_x":"415241","utm_y":"4633818","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39515-foto-08012-266-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39515-foto-08012-266-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39515-foto-08012-266-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39516","titol":"Barraca de la Mallola 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-mallola-1","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 16 m2, dividida en dues parts: la barraca i la quadra. Està construïda amb carreus irregulars, lligats en sec. Les portes estan al mur de migjorn. El sostre està fet en doble vessant, trobant el seu punt més elevat en el mur mitjer que separa les dues estances. El sostre estaria fet amb bigues de fusta de les quals no se'n conserva cap vestigi.","codi_element":"08012-267","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8548600,1.9774800","utm_x":"415125","utm_y":"4634167","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39516-foto-08012-267-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39516-foto-08012-267-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Les dues barraques de la Mallola tenen una estructura pràcticament igual.","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39517","titol":"Barraca de la Mallola 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-mallola-2","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en un estat pre-ruïnós.","descripcio":"Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 16 m2, dividida en dues parts: la barraca i la quadra. Està construïda amb carreus irregulars, lligats en sec. Les portes estan al mur de ponent. El sostre està fet en doble vessant, trobant el seu punt més elevat en el mur mitjer que separa les dues estances. Gran part del sostre es manté intacte, sobretot en la part de la barraca. Està fet amb bigues de fusta, que suporten unes grans lloses de pedra i, sobre d'aquestes, terra com a aïllant tèrmic.","codi_element":"08012-268","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8574000,1.9785200","utm_x":"415214","utm_y":"4634448","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39517-foto-08012-268-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39517-foto-08012-268-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39517-foto-08012-268-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Les dues barraques de la Mallola tenen una estructura pràcticament igual.","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39518","titol":"Barraca del Sastre","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-sastre","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en un estat ruïnós","descripcio":"Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus de pedra irregular, lligats en sec. A la paret de migjorn presenta una obertura en forma de porta. El sostre està fet amb doble vessant, construït amb grans lloses sostingudes per un tramat de bigues que ja ha començat ha cedir. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada com a aïllant tèrmic.","codi_element":"08012-269","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8524900,1.9697400","utm_x":"414479","utm_y":"4633912","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39518-foto-08012-269-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39518-foto-08012-269-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39518-foto-08012-269-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39519","titol":"Barraca del Pla de Vilamajor 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pla-de-vilamajor-1","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de planta rectangular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregulars, lligats en sec. A la paret de migjorn presenta una obertura en forma de porta. L'estat de la barraca és totalment ruïnós i només es conserven els murs, sense donar cap indici de com deuria ser el sostre.","codi_element":"08012-270","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8477800,1.9604800","utm_x":"413704","utm_y":"4633398","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39519-foto-08012-270-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39519-foto-08012-270-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha molta vegetació tan a dins com a l'exterior de l'estructura.","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39520","titol":"Barraca del Macià 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-macia-1","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de planta circular, amb una superfície aproximada de 5 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre, en gran part derruït, està fet amb volta cònica, això és, mitjançant la superposició de lloses, que acaben coronades per una llosa més gran a dalt de tot. El conjunt està tapat amb terra aixafada.","codi_element":"08012-271","ubicacio":"Morisco","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8468800,1.9355000","utm_x":"411629","utm_y":"4633323","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39520-foto-08012-271-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39520-foto-08012-271-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha un excés de vegetació a l'interior de la barraca.","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39521","titol":"Barraca del Macià 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-macia-2","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de planta circular amb una superfície aproximada de 4 m2, construïda amb carreus irregulars lligats en sec. A la vessant de llevant presenta una obertura molt petita en forma de porta. El sostre està fet amb la superposició de lloses, coronades per una llosa més gran, donant la forma de volta cònica. Sobre de les lloses hi ha poca quantitat de terra aixafada, que funcionaria com a aïllant tèrmic, A la vessant de ponent hi ha una petita obertura com a ventilador. La pedra que actua de llinda és extremadament gran en comparació a la resta.","codi_element":"08012-272","ubicacio":"Morisco","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8423200,1.9380100","utm_x":"411831","utm_y":"4632815","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39521-foto-08012-272-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39521-foto-08012-272-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39521-foto-08012-272-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Es troba enmig d'un ambient marcadament boscós.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39522","titol":"Barraca del Ció 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-cio-1","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Ha patit moltes modificacions a l'original.","descripcio":"Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 12 m2, amb dos àmbits clarament diferenciats: la barraca i un pou adjacent. El conjunt està construït amb carreus de pedra irregular, lligats i arrebossats per morter al llarg de tota la superfície. Trobem dues obertures en forma de porta a la paret de llevant, cadascuna corresponent en un dels dos àmbits. El sostre està fet amb lloses de pedra però actualment ha estat modificat amb l'afegitó de plaques d'uralita, creant una sola vessant.","codi_element":"08012-273","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8672100,1.9733200","utm_x":"414796","utm_y":"4635542","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39522-foto-08012-273-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39522-foto-08012-273-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39522-foto-08012-273-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"La gran quantitat de vegetació que pateix la vessant oest de la barraca posa en perill l'estructura mateixa d'aquesta.","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39523","titol":"Barraca del Ció 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-cio-2","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Ha patit moltes modificacions a l'original.","descripcio":"Barraca de planta rectangular, amb una superfície aproximada d'uns 12 m2. Ha patit nombroses modificacions: la paret frontal mostra l'ús de totxos en gran part de la paret, lligats evidentment amb ciment. El sostre està gairebé totalment cobert amb uralita. La barraca original, doncs, és un rectangle allargassat dividit en dos espais, amb dues portes que miren al nord. El sostre original, com encara es pot apreciar en l'estança de l'esquerra, estava fet de volta cònica.","codi_element":"08012-274","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8656100,1.9764300","utm_x":"415052","utm_y":"4635362","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39523-foto-08012-274-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39523-foto-08012-274-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39524","titol":"Barraca de l'Abadal 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-labadal-1","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 10 m2. Està construïda amb carreus de pedra lligats en sec. A la paret de migjorn trobem una obertura en forma de porta. El sostre s'ha esllavissat en la seva pràctica totalitat. Només es conserva la biga central de fusta que suportava el sostre de lloses.","codi_element":"08012-275","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8398600,1.9646100","utm_x":"414036","utm_y":"4632514","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39524-foto-08012-275-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39524-foto-08012-275-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha gran nombre de vegetació tan a l'interior com a l'exterior.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39525","titol":"Barraca de l'Abadal 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-labadal-2","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 12 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars, lligats en sec. A la vessant de ponent es pot apreciar una obertura en forma de porta. El sostre està fet amb volta cònica, això és, amb la successió de lloses, coronades per una llosa més gran, i tot el conjunt cobert per terra aixafada.","codi_element":"08012-276","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8371000,1.9710200","utm_x":"414565","utm_y":"4632202","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39525-foto-08012-276-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39525-foto-08012-276-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39525-foto-08012-276-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39526","titol":"Barraca de l'Abadal 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-labadal-3","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya, de planta quadrada i amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. Presenta una obertura en forma de porta a la paret occidental. El sostre està fet amb proto-volta cònica, passant d'una planta quadrangular a una volta cònica feta a partir de la superposició de lloses fins a ser tancades per una llosa de dimensions superiors. Tot el conjunt està cobert per terra aixafada com a aïllant tèrmic.","codi_element":"08012-277","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8391000,1.9712400","utm_x":"414586","utm_y":"4632423","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39526-foto-08012-277-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39526-foto-08012-277-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39526-foto-08012-277-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Està envoltada de vegetació, tan a l'exterior perimetral com, sobretot, al sostre.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39527","titol":"Barraca del Rei de la Indústria Peluda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-rei-de-la-industria-peluda","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Ha perdut part de la terra del sostre posant en perill la llosa central que actua com a clau de volta.","descripcio":"Barraca de vinya, de planta circular i amb una superfície aproximada d'uns 8 m2, feta amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica, mitjançant la superposició de lloses fins a tancar-se per una llosa de més gran proporció. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. La part més elevada del sostre ha perdut part de la terra i es pot apreciar una clariana al voltant de la pedra central.","codi_element":"08012-278","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8287500,1.9769400","utm_x":"415045","utm_y":"4631269","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39527-foto-08012-278-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39527-foto-08012-278-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39527-foto-08012-278-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39528","titol":"Barraca de l'Alzina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-lalzina-0","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya, de planta quadrangular i una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. La barraca és molt recent, i mostra una obertura al mur de tramuntana en forma de porta. El sostre és d'una sola vessant, fet amb grans lloses de pedra sostingudes per bigues de fusta. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada com a aïllant tèrmic.","codi_element":"08012-279","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8245600,1.9766800","utm_x":"415018","utm_y":"4630804","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39528-foto-08012-279-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39528-foto-08012-279-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Es tracta d'una barraca molt recent.","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39529","titol":"Barraca del Calderó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-caldero","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya, de planta circular i amb una superfície aproximada d'uns 8 m2, feta amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica, mitjançant la superposició de lloses fins a tancar-se per una llosa de més gran proporció. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic.","codi_element":"08012-280","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8262200,1.9889700","utm_x":"416041","utm_y":"4630976","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39529-foto-08012-280-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39529-foto-08012-280-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39529-foto-08012-280-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Es troba envoltada de força vegetació a l'exterior.","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39530","titol":"Barraca del Mas Roqueta 12","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-mas-roqueta-12","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats amb morter. A la vessant de ponent presenta una obertura en forma de porta. El sostre és de proto-volta cònica, ja que, partint d'una planta quadrada, passa a tancar-se a partir de la superposició de lloses fins a arribar a ser coronades per una llosa més gran. Sobre de la coberta hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic.","codi_element":"08012-291","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8151300,1.9704600","utm_x":"414489","utm_y":"4629763","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39530-foto-08012-291-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39530-foto-08012-291-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39530-foto-08012-291-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39531","titol":"Barraca del Mas Roqueta 13","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-mas-roqueta-13","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 10 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats amb morter. A la vessant de ponent presenta una obertura en forma de porta. El sostre és de proto-volta cònica, ja que, partint d'una planta quadrada, passa a tancar-se a partir de la superposició de lloses fins a arribar a ser coronades per una llosa més gran. Sobre de la coberta hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic.","codi_element":"08012-292","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8142200,1.9692700","utm_x":"414389","utm_y":"4629663","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39531-foto-08012-292-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39531-foto-08012-292-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39532","titol":"Barraca de l'Abadal 4","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-labadal-4","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la vessant de tramuntana presenta una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica a partir de la superposició de lloses coronades per una llosa més gran. Sobre de la coberta hi ha terra aixafada com a aïllant tèrmic, on hi creix vegetació diversa.","codi_element":"08012-293","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8420300,1.9630900","utm_x":"413913","utm_y":"4632757","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39532-foto-08012-293-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39532-foto-08012-293-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39532-foto-08012-293-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39533","titol":"Barraca del Soler 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-soler-2","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 10 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats en sec. Al mur de llevant presenta una obertura en forma de porta. El sostre és de doble vessant i construït sobre d'un tramat de bigues que suporta grans lloses, cobertes amb terra aixafada i pedres diverses. Part de les pedres i la terra han començat a desplaçar-se i desprendre's, posant en perill el sostre de la barraca.","codi_element":"08012-294","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8444800,1.9698400","utm_x":"414477","utm_y":"4633022","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39533-foto-08012-294-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39533-foto-08012-294-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39533-foto-08012-294-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha excés de vegetació al voltant de la barraca ja que no permet un bon accés ni visibilitat, a part de posar en perill l'estabilitat de l'estructura.","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39534","titol":"Barraca de Les Bagues 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-les-bagues-1","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrada, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats en sec. Al mur de migjorn presenta una obertura en forma de porta. El sostre és de proto-volta cònica, a base de la superposició de lloses coronades per una llosa de més dimensions. Sobre de les pedres s'hi col·loca terra aixafada. Part del sostre i paret de la vessant de tramuntana han cedit, posant en risc la resta de l'estructura.","codi_element":"08012-295","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8462700,1.9568100","utm_x":"413397","utm_y":"4633234","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39534-foto-08012-295-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39534-foto-08012-295-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39534-foto-08012-295-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Observem com a la part oriental s'hi ha col·locat posteriorment un mur de pedres per donar estabilitat a l'estructura.","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39535","titol":"Barraca de Les Bagues 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-les-bagues-2","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes.","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 10 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. Al mur de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. El sostre era de doble vessant i estava construït mitjançant un tramat de bigues de fusta sobre de les quals reposava grans lloses de pedra cobertes amb terra aixafada. El sostre ha cedit en la seva totalitat.","codi_element":"08012-296","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8463500,1.9562700","utm_x":"413353","utm_y":"4633243","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39535-foto-08012-296-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39535-foto-08012-296-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39535-foto-08012-296-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha gran presència de vegetació a l'exterior de la barraca.","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39536","titol":"Barraca de Les Bagues 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-les-bagues-3","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes.","descripcio":"Barraca de vinya de planta rectangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la paret de migjorn presenta una obertura en forma de porta. El sostre és inexistent i no podem saber amb certesa com seria, tot i que deduïm, per l'estil constructiu, que respondria a les barraques fetes amb bigues de fusta. Hi ha un excés de vegetació al seu interior que comença a sortir per l'exterior i fa impossible la visualització correcte de la barraca. Igualment aquesta excessiva vegetació posa en risc la permanència de l'estructura.","codi_element":"08012-297","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8490300,1.9578200","utm_x":"413485","utm_y":"4633539","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39536-foto-08012-297-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39536-foto-08012-297-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39536-foto-08012-297-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha un excés de vegetació alarmant.","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39537","titol":"Barraca de Cal Ponsicó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-cal-ponsico","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada d'un m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. Al mur de llevant presenta una obertura en forma de porta. El sostre estava fet amb bigues de fusta i lloses al damunt, tot i que, actualment presenta una biga actual que aguanta una placa de pladur per tal de tapiar l'estructura. Es tracta d'una barraca molt petita que, per la seva estructura, presenta una desviació de la mateixa cap a tramuntana. A la paret interior d'occident podem apreciar la creació d'un petit banc fet de carreus irregulars de pedra.","codi_element":"08012-298","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8664300,1.9691500","utm_x":"414449","utm_y":"4635460","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39537-foto-08012-298-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39537-foto-08012-298-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39537-foto-08012-298-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39538","titol":"Barraca de La Portella 12","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-portella-12","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya de planta rectangular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la paret de ponent migjorn mostra una obertura en forma de porta. El sostre és amb bigues de fusta que suporten grans lloses de pedra i sobre de les quals hi ha terra aixafada. El primer tram de sostre, a l'alçada de la porta, ha perdut les lloses i deixa al descobert la biga de fusta. La paret septentrional és inexistent ja que la barraca s'adossa a una balma natural, fet que fa que l'estructura quedi força dissimulada amb el medi.","codi_element":"08012-299","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8818400,1.9554800","utm_x":"413335","utm_y":"4637185","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39538-foto-08012-299-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39538-foto-08012-299-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39538-foto-08012-299-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"La barraca té un gran barranc al davant cosa que ens ha fet molt difícil de poder realitzar una fotografia de conjunt.","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39539","titol":"Barraca de La Portella 13","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-portella-13","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca peculiar que presenta una planta quadrada, amb una superfície aproximada d'un m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats en sec. La construcció de la barraca ens recorda l'estil utilitzat en les barraques del Pla de la Garriga. Mostra una obertura en forma de porta al mur de llevant. El sostre, situat a mig metre respecte el nivell de terra, està construït mitjançant la superposició de lloses de pedra.","codi_element":"08012-300","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8827600,1.9544000","utm_x":"413247","utm_y":"4637288","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39539-foto-08012-300-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39539-foto-08012-300-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39540","titol":"Barraca d' Els Pujols 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-d-els-pujols-3","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Aquesta barraca presenta gran quantitat de molses i líquens a les pedres externes, degut a la seva situació ombrívola.","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 12 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de llevant presenta una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica a partir de la superposició de lloses que acaben tancades per una llosa de grans proporcions. Sobre de la coberta s'hi diposita terra aixafada. Aquesta barraca presenta gran quantitat de molses i líquens a les pedres externes, degut a la seva situació ombrívola.","codi_element":"08012-301","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8678900,1.9567700","utm_x":"413423","utm_y":"4635634","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39540-foto-08012-301-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39540-foto-08012-301-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39540-foto-08012-301-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha excés de vegetació externa.","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39541","titol":"Barraca d' Els Pujols 4","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-d-els-pujols-4","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular i una superfície aproximada de 4 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de tramuntana presenta una obertura en forma de porta. El sostre era de volta cònica però actualment s'ha després gairebé en la seva totalitat.","codi_element":"08012-302","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8646900,1.9534600","utm_x":"413144","utm_y":"4635283","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39541-foto-08012-302-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39541-foto-08012-302-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39541-foto-08012-302-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39542","titol":"El Cellers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-cellers","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Masia que consta de planta baixa i un pis amb una superfície aproximada de 200 m2. La coberta era de dues vessants que feien el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista en general, però també hi ha alguns murs de tàpia. La porta és amb llinda de pedra i les obertures són emmarcades amb pedra carejada. No s'observen ampliacions ni modificacions recents. A l'exterior en front de la façana principal hi ha una tina de pedra deteriorada. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-303","ubicacio":"Avinyó","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna.","coordenades":"41.8130300,2.0315600","utm_x":"419561","utm_y":"4629471","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39542-foto-08012-303-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39542-foto-08012-303-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39542-foto-08012-303-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39543","titol":"Vilagonella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vilagonella","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"En el moment de fer la fitxa s'estava restaurant l'interior de l'immoble.","descripcio":"Masia datada el segle XVIII de planta baixa més un pis amb una superfície aproximada de 320 m2. Té la coberta de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. La coberta és l'original i en general no presenta reformes importants en l'estructura principal. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta és emmarcada amb rajoles ceràmiques i les obertures són emmarcades amb pedra carejada al primer pis i amb rajoles ceràmiques a la resta. S'hi observen algunes intervencions d'obertures en la façana lateral en obra nova, i a l'interior hi ha una tina oberta. Té volums adossats utilitzats com a coberts i una pallissa. Se situa en un entorn rural.","codi_element":"08012-304","ubicacio":"Avinyó","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure.","coordenades":"41.8130800,2.0286700","utm_x":"419321","utm_y":"4629479","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39543-foto-08012-304-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39543-foto-08012-304-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39543-foto-08012-304-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39544","titol":"La Ruca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-ruca","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"L'edifici és datat del segle XIX i té planta baixa, dos pisos i golfes, posteriorment ampliades com a pis. La superfície aproximada és de 750 m2. La coberta ha estat refeta totalment amb estructura metàl·lica i és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. Les reformes i ampliacions són fetes en obra nova, s'observen reformes en finestres i portes amb arrebossat actual. A l'última planta hi havia hagut una capella. L'acabat exterior és de pedra vista. Davant de la façana posterior hi ha una era de llosa de pedra. També hi ha un edifici separat anomenat el Molí, destinat a aules. Se situa en un entorn rural.","codi_element":"08012-305","ubicacio":"Avinyó","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure.","coordenades":"41.8087700,2.0180500","utm_x":"418434","utm_y":"4629011","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39544-foto-08012-305-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39544-foto-08012-305-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39545","titol":"El Pla","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-pla","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVI-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1090 m2. El cos primitiu era datat del segle XVI però durant el segle XIX se li feren reformes importants que ens donen l'aparença actual. És construïda amb pedra i rajoles ceràmiques. Té l'aspecte d'arquitectura mudèjar amb decoracions en les obertures amb formes lobulades i amb ceràmica. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. S'observa una ampliació a la façana oest i una a la posterior formant una terrassa. Se situa en un entorn rural.","codi_element":"08012-306","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"En el fogatge de 1497 trobem dins del municipi d'Artés, a la zona d'Horta (actualment pertany al terme municipal d'Avinyó) un mas amb el nom de Pla, que reapareix al fogatge de 1553 amb el nom del propietari del moment Joan Pla. Per tant, sabem que la familia Pla vivia com a mínim des de 1497 al mateix lloc on ara hi ha el nou edifici. L'edifici antic del Pla tenia una estructura diferent a l'actual ja que la producció principal era agrícola. Fou a segle XIX quan es varià l'aparença de l'edifici, convertint-se en segona residència d'un magnat barceloní.","coordenades":"41.8099900,1.9922200","utm_x":"416290","utm_y":"4629171","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39545-foto-08012-306-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39545-foto-08012-306-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39545-foto-08012-306-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani|Modernisme|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98|105|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39547","titol":"L'Alzina de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lalzina-de-dalt","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIES, Josep, El Fogatge de 1553, Fundació Vives i Casajuana, 1979. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"La masia està abandona i corre el risc d'enrunar-se","descripcio":"Casa de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1275 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista i a l'interior s'observen alguns murs de tancament en tàpia. La masia té intervencions i modificacions de diferents èpoques: a la façana principal hi ha un reforç estructural de pedra, ampliació vertical i canvi de coberta, intervenció en les finestres, algunes segellades i altres noves, hi ha una torre de construcció més recent en obra, així com un porxo. Hi ha una doble porta adovellada, a la façana principal amb escut i a la lliça. Les obertures són emmarcades amb pedra carejada i molt treballades a la façana principal. El cos annexat a la façana principal té un cos de galeries. Té coberts. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-308","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La masia de l'Alzina és una de les explotacions agropecuàries més grans del terme d'Avinyó; situada al sector d'Horta, històricament estava vinculada al castell d'Artés, domini de la Seu Episcopal de Vic, i a la parròquia de Santa Maria d'Horta. En el fogatge de l'any 1553 s'esmenta ja l'existència de la família Alsina: 'Antich Alsina i Joan Pau Alsina'.","coordenades":"41.8235200,1.9774200","utm_x":"415078","utm_y":"4630688","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39547-foto-08012-308-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39547-foto-08012-308-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39548","titol":"Mas l'Abadal de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-labadal-de-dalt","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XV-XVI","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Edifici enrunat, amb una superfície aproximada de 1200 m2, i que constava de diversos edificis. Es conserven varis murs perimetrals, part dels cellers i diversos elements arquitectònics més. Hi ha parts que estan construïdes amb parets de pedra, mentre que trobem altres murs que estan fets amb tova, denotant la precarietat de la construcció alhora que donant-nos una idea del període de construcció del Mas.","codi_element":"08012-309","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"El mas seria anterior a l'Abadal de Baix (s. XVII), per tant deduïm que l'edifici estaria construït entre els segles XV i XVI. La familia Abadal abandonà el seu antic habitatge per fer-se'n un de millor (el de dalt és fet en part amb tova, el de baix té una estructura molt més sòlida) i molt més ben comunicat.","coordenades":"41.8357800,1.9733800","utm_x":"414759","utm_y":"4632053","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39548-foto-08012-309-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39548-foto-08012-309-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39548-foto-08012-309-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Medieval","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Està al costat d'una ermita.","codi_estil":"119|94|85","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39549","titol":"Capella de l'Abadal de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-labadal-de-dalt","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - GAVÍN, Josep m. Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), 1979, Artestudi Edicions, Barcelona, pàg. 28. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Està en ruïnes, tot i que els murs estan perfectament, només falta el sostre.","descripcio":"Capella d'estil neoclàssic, que consta d'una nau central octogonal, i dues ampliacions a migjorn i tramuntana. La porta d'accés és a migjorn mentre que l'absis resta a tramuntana. L'interior de la capella és senzill i en destaca la decoració neoclàssica que hi trobem. Els murs estan en perfecte estat mentre que el sostre ha caigut, segurament com a conseqüència del desenvolupament de la guerra civil. Construïda al segle XVIII, seria posterior al mas que hi ha a occident de la capella (Abadal de Dalt). Estava consagrada a St. Francesc d'Assís.","codi_element":"08012-310","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8357900,1.9734500","utm_x":"414765","utm_y":"4632054","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39549-foto-08012-310-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39549-foto-08012-310-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39549-foto-08012-310-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"L'aparença és molt similar a Sant Sadurní del Pla.","codi_estil":"99|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39550","titol":"Forn d'obra de l'Alzina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-dobra-de-lalzina","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.v","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Forn d'obra de planta quadrangular i amb una superfície aproximada d'uns 12 m2, construïda amb carreus de pedra lligats amb morter, totxos, i carreus de pedra sense morter. Es conserven els murs perimetrals de l'estructura, i no en queda ni rastre del sostre.","codi_element":"08012-311","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8236900,1.9793900","utm_x":"415242","utm_y":"4630704","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39550-foto-08012-311-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39550-foto-08012-311-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha excés de vegetació tan a dins com a fora del forn, degut a la zona boscosa on es troba.","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39551","titol":"Forn d'obra de La Portella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-dobra-de-la-portella","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Forn de planta quadrangular, amb una superfície molt aproximada d'uns 10 m2, construït amb carreus de pedra lligats amb morter. Es conserva sobretot una cantonada de l'estructura, amb un mur d'un metre d'alçada, i es pot intuir el perímetre degut a un gran nombre de pedres que hi ha concentrades, però sense arribar a formar cap tipus de mur.","codi_element":"08012-312","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8883700,1.9567400","utm_x":"413448","utm_y":"4637908","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39551-foto-08012-312-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39551-foto-08012-312-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39552","titol":"Gorg de Torregassa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-de-torregassa","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Gorg amb gran capacitat d'aigua, que subministra aigua pels camps que hi ha al voltant. Es situa a prop de l'antiga masia enrunada de L'Abejaró.","codi_element":"08012-313","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8917900,1.9623900","utm_x":"413922","utm_y":"4638282","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39552-foto-08012-313-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39552-foto-08012-313-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39553","titol":"Gorg de L'Oliva","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/gorg-de-loliva","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Gorg per contenir l'aigua i utilitzar-la així com a recurs aqüífer per poder donar aigua als camps de conreu del voltant. Es troba situada molt propera a la carretera d'Avinyó a St. Feliu Sasserra, a l'alçada de Sta. Eugènia de Relat. El riu que subministra l'aigua és el Relat.","codi_element":"08012-314","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"","coordenades":"41.8823600,1.9833400","utm_x":"415647","utm_y":"4637215","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39553-foto-08012-314-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"En el moment de fer la foto es pot comprovar com el riu baixava molt poc, després d'uns mesos de sequera, amb la qual cosa el gorg era pràcticament buit.","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39554","titol":"Alzina de Les Oliveres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/alzina-de-les-oliveres","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Alzina centenària que es troba a 30 m a l'oest del Mas de Les Oliveres, just en front a la porta principal d'accés. Es tracta d'un arbre monumental en proporció i amb importància patrimonial, tan pel propietari com pel mateix entorn on està situada.","codi_element":"08012-315","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8197000,1.9936400","utm_x":"416420","utm_y":"4630247","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39554-foto-08012-315-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39554-foto-08012-315-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Espècimen botànic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2151","codi_tipo_sitmun":"5.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39555","titol":"La Garriga","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-garriga","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 741 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és arremolinat, la porta és emmarcada amb rajoles ceràmiques i les obertures són emmarcades amb pedra carejada. A la planta baixa hi ha arcs com elements estructurals de reforç i una volta de pedra i morter de calç. La façana principal i gran part de la coberta són enderrocades. S'observen ampliacions i modificacions de diferents èpoques, amb la inclusió de diferents materials com maó i totxana, reforços de formigó i parets divisòries de tàpia a l'interior. Té un cobert i una pallissa. Es troba mig ensorrada per causa d'un incendi, però encara conserva part de la coberta i les plantes baixa i pis a la part est. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-316","ubicacio":"Morisco","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna.","coordenades":"41.8559900,1.9311600","utm_x":"411281","utm_y":"4634339","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39555-foto-08012-316-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39555-foto-08012-316-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39555-foto-08012-316-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39556","titol":"La Roca de la Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-roca-de-la-serra","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 363 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior era de pedra vista, però actualment s'ha arrebossat amb ciment modern. S'hi observen ampliacions i modificacions de diferents èpoques, fetes en obra nova. Hi ha un element en pedra vista per al reforç de mur de la façana principal, també un porxo nou en pedra vista. Té era, una pallissa i coberts. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-317","ubicacio":"Morisco","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure.","coordenades":"41.8528100,1.9282500","utm_x":"411035","utm_y":"4633989","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39556-foto-08012-317-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39556-foto-08012-317-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39556-foto-08012-317-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39557","titol":"La Pineda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-pineda","bibliografia":"- IGLESIES, Josep, El Fogatge de 1553, Fundació Vives i Casajuana, 1979. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 860 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat, la porta és amb llinda de pedra amb la inscripció '1829' i les obertures són emmarcades amb pedra carejada. Part de la planta baixa té el sostre amb volta i l'altra amb cabirons. Els murs estan fets en maçoneria de pedra i alguns són de tapia. S'hi observen ampliacions de diferents èpoques, i tines de vi que s'utilitzen actualment per a la recol·lecció d'aigües pluvials. Té alguns volums adossats com coberts, corrals, i una capella. La capella és de pedra vista. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu. Trobem un llindar de porta solt on hi figura la inscripció '1664'. Per tant, deduïm que l'edifici original devia ser d'aquesta època, i l'ampliació que configura l'actual estructura seria feta l'any 1829.","codi_element":"08012-318","ubicacio":"Morisco","historia":"En el fogatge de 1553 hi apareix el mas d'un Joan Pineda al terme d'Avinyó, proper al mas Abadal i Illa, per tant, no ens estranya que fós aquest mateix punt on uns cent i escaig anys s'alcés un nou edifici.","coordenades":"41.8598200,1.9327100","utm_x":"411415","utm_y":"4634763","any":"1664","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39557-foto-08012-318-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39557-foto-08012-318-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39557-foto-08012-318-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39558","titol":"Llinda de La Pineda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llinda-de-la-pineda","bibliografia":"- IGLESIES, Josep, El Fogatge de 1553, Fundació Vives i Casajuana, 1979. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Llinda extreta de la seva posició originària i que actualment s'utilitza com a banc o taula per poder-hi posar diverses eines del camp. La llinda destaca ja que hi ha inscrit '1664' a la pedra. Es tracta d'un sol bloc de pedra massissa, de 2, 5 m de llar i 40 cm d'amplada per 20 cm de fondària.","codi_element":"08012-319","ubicacio":"Morisco","historia":"En el fogatge de 1553 hi apareix el mas d'un Joan Pineda al terme d'Avinyó, proper al mas Abadal i Illa, per tant, no ens estranya que fós aquest mateix punt on uns cent i escaig anys s'alcés un nou edifici.","coordenades":"41.8597200,1.9324700","utm_x":"411395","utm_y":"4634752","any":"1664","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39558-foto-08012-319-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39559","titol":"Capella de La Pineda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-la-pineda","bibliografia":"- GAVÍN, Josep m. Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), 1979, Artestudi Edicions, Barcelona, pàg. 28. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"El sostre interior de la capella ha començat a cedir i provoca gran quantitat de goteres, posant en risc la salut mateixa de l'interior de l'immoble.","descripcio":"Capella de planta rectangular, construïda amb carreus de pedra lligats amb morter i té una superfície aproximada de 25 m2. El sostre és de doble vessant i presenta un petit campanar a la part frontal fet amb totxanes. Igualment realitzat amb totxanes hi ha la porta d'accés frontal i un petit ull de bou igualment a la façana. La capella estaria adossada a posteriori a l'edifici de la masia. A l'interior de l'edifici trobem pintures murals al voltant de tota la nau representant bancs de fusta. Mentre que a l'absis hi ha un petit receptacle com a capelleta per col·locar-hi algun sant, i als laterals d'aquesta hi ha pintures en forma arquitectònica. El sostre interior està fet amb encanyissat i aquest s'ha començat a desplomar, deixant grans clapes al descobert i posant en perill l'interior de l'estructura. Estava consagrada a la Mare de Déu del Roser.","codi_element":"08012-320","ubicacio":"Morisco","historia":"Aquesta capella s'erigí en una de les reformes de la llar, segurament als voltants del segle XVIII quan la creixença econòmica permeté a la majoria de propietaris de reformara i millorar els antics masos; així part de les reformes van ser incorporar una petita capella al lateral de migjorn del mas.","coordenades":"41.8596900,1.9327100","utm_x":"411415","utm_y":"4634749","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39559-foto-08012-320-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39559-foto-08012-320-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39559-foto-08012-320-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Neoclàssic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"En uns dels bancs trobem inscrit a posteriori les sigles: 'CNT-FAI', que suposem haurien estat realitzades durant la guerra civil tan per tractar-se d'una capella com pel propi titular de la masia, el mateix Bisbat de Vic.","codi_estil":"94|98|99","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39560","titol":"Pica baptismal de la capella de La Pineda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pica-baptismal-de-la-capella-de-la-pineda","bibliografia":"- GAVÍN, Josep m. Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), 1979, Artestudi Edicions, Barcelona, pàg. 28. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està a l'aire lliure i això aguditza el risc.","descripcio":"Pica baptismal situada a l'exterior de la capella, composta d'un sol bloc de pedra que es dividiria en la part de la pica i la part del carreu per poder inserir la pica a la paret.","codi_element":"08012-321","ubicacio":"Morisco","historia":"Aquesta capella s'erigí en una de les reformes de la llar, segurament als voltants del segle XVIII quan la creixença econòmica permeté a la majoria de propietaris de reformara i millorar els antics masos; així part de les reformes van ser incorporar una petita capella al lateral de migjorn del mas.","coordenades":"41.8596900,1.9327100","utm_x":"411415","utm_y":"4634749","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39560-foto-08012-321-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39560-foto-08012-321-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Neoclàssic|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|99|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39561","titol":"L'Oliva","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/loliva","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de tres edificis. El volum principal és una masia de planta baixa, pis i golfes (en una part de la casa) amb una superfície aproximada de 560 m2. La coberta és de tres vessants de teula àrab. L'acabat exterior és arremolinat i té la porta amb llinda de pedra amb dues inscripcions superposades: '1677' i 'D.Antonio E Barnola \/año 1879'. Trobem dos cossos diferenciats, un amb la coberta a un sol vessant que sembla el més antic i l'altre amb la coberta de dues vessants fruit d'una posterior ampliació. Les obertures són emmarcades amb pedra carejada. Té un cobert i una pallissa. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-322","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure.","coordenades":"41.8827200,1.9890400","utm_x":"416121","utm_y":"4637249","any":"1677","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39561-foto-08012-322-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39561-foto-08012-322-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39561-foto-08012-322-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"L'edifici adjacent, que sembla més antic que la casa principal, està estabilitzat amb ajuda d'uns contraforts a la paret posterior, tal com s'observa a la fotografia 2.","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39562","titol":"Molí d'oli del L'Oliva","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-doli-del-loliva","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Està ubicat en un lloc poc propici per salvaguardar la seva salut.","descripcio":"Base de pedra d'un molí d'oli que queda dividit en dues cambres ja que hi ha una paret mitjera que se li adossa a sobre. Es tracta d'un sol bloc de pedra, que presenta un dipòsit treballat a l'interior, i d'on surt una protuberància igualment del mateix bloc en forma de con, en el punt central del dipòsit.","codi_element":"08012-323","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure.","coordenades":"41.8828600,1.9888400","utm_x":"416104","utm_y":"4637265","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39562-foto-08012-323-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39562-foto-08012-323-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Es troba situat a l'edifici adjacent de la Masia, situat a la primera planta d'aquest.","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39563","titol":"La Guardiola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-guardiola","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1167 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta amb llinda de pedra i les obertures emmarcades amb pedra carejada. S'observa una ampliació vertical i nova coberta, per la qual la golfa esdevé pis. Hi ha un baluard, possiblement posterior a la construcció original, on hi ha una porta adovellada a la façana est, l'accés principal actual es troba a la façana oest. Trobem un cos de galeries de 2 pòrtics verticals i 3 horitzontals. A la façana nord hi ha una terrassa amb arcs a la part inferior i una cisterna. Té diferents edificis complementaris, coberts, corts i pallisses. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-324","ubicacio":"Morisco","historia":"La Guardiola, tal i com indica el seu nom, es construí originàriament com a punt de guarda i defensa de la zona d'Avinyó, ja que la visió sobre el plà és magnífica. Posteriorment s'anà reformant l'estructura originària donant lloc a l'actual mas.","coordenades":"41.8356100,1.9442600","utm_x":"412341","utm_y":"4632063","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39563-foto-08012-324-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39563-foto-08012-324-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39563-foto-08012-324-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Destaca el símbol que té la dovella de la porta d'accés de ponent (foto 3).","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39564","titol":"Carrer del Turcó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-del-turco","bibliografia":"- IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Carrer de quatre cases, tres de les quals estan adossades l'una amb l'altre. Es tracta de Cal Claret, Cal Frare, Cal Planoles, Cal Brunic i, la que resta independent, Cal Muntanyola. Es tracta d'una sola Masia inicial, Cal Muntanyola, que, deuria ampliar-se amb la creació de masies separades per poder albergar parcers o altres treballadors del camp i, que amb el temps, aquests agafarien suficient autonomia per poder quedar-se les cases.","codi_element":"08012-325","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"En el fogatge de 1553, al terme d'Horta, pertanyent a Artés (actualment forma part del terme municipal d'Avinyó), hi apareix un Joan Soynas, alias Torcho. Aquest mas avui ja desaparegut donaria orígen al nom del carrer on es situen actualment un conjunt de cinc habitages, la majoria dels quals estan construïts al segle XVIII, fruït d'un creixament de població i una necessitat d'ajuda entre veïns alhora de fer la collita o altres tasques que fa que moltes masies s'abandonin i la gent comenci a viure en petits carrers autònoms.","coordenades":"41.8256800,1.9934600","utm_x":"416413","utm_y":"4630912","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39564-foto-08012-325-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39564-foto-08012-325-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39564-foto-08012-325-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39565","titol":"Pou del carrer del Turcó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-del-carrer-del-turco","bibliografia":"- IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pou d'aigua del qual en surt una estructura quadrangular, d'uns 2,5 m d'alçada i feta amb totxanes. El sostre està fet amb teules sostingudes sobre de dues bigues de fusta. Dins de l'estructura hi ha una politja per tal de poder col·locar-hi una corda amb un recipient i, així, extreure'n l'aigua de dins.","codi_element":"08012-326","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"En el fogatge de 1553, al terme d'Horta, pertanyent a Artés (actualment forma part del terme municipal d'Avinyó), hi apareix un Joan Soynas, alias Torcho. Aquest mas avui ja desaparegut donaria orígen al nom del carrer on es situen actualment un conjunt de cinc habitages, la majoria dels quals estan construïts al segle XVIII, fruït d'un creixament de població i una necessitat d'ajuda entre veïns alhora de fer la collita o altres tasques que fa que moltes masies s'abandonin i la gent comenci a viure en petits carrers autònoms.","coordenades":"41.8256700,1.9929300","utm_x":"416369","utm_y":"4630911","any":"1880-90","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39565-foto-08012-326-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39565-foto-08012-326-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"A banda i banda del pou hi ha dipòsits fets amb pedra massissa d'una proporció mitjana (1,5 m de llarg x 1 m d'ample)","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39566","titol":"Dipòsit de pedra del carrer del Turcó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/diposit-de-pedra-del-carrer-del-turco","bibliografia":"- IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Dipòsit fet amb un sol bloc de pedra, d'una llargada de 2 m x 1 m d'amplada i 0,80 de profunditat. Segurament funcionaria com a abeurador.","codi_element":"08012-327","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"En el fogatge de 1553, al terme d'Horta, pertanyent a Artés (actualment forma part del terme municipal d'Avinyó), hi apareix un Joan Soynas, alias Torcho. Aquest mas avui ja desaparegut donaria orígen al nom del carrer on es situen actualment un conjunt de cinc habitages, la majoria dels quals estan construïts al segle XVIII, fruït d'un creixament de població i una necessitat d'ajuda entre veïns alhora de fer la collita o altres tasques que fa que moltes masies s'abandonin i la gent comenci a viure en petits carrers autònoms.","coordenades":"41.8256800,1.9928800","utm_x":"416365","utm_y":"4630912","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39566-foto-08012-327-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39568","titol":"Cal Muntanyola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-muntanyola","bibliografia":"- IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 500 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta amb llinda de pedra i les obertures emmarcades amb pedra carejada. Presenta elements de reforç en pedra a totes les façanes, hi ha galeries en arc i en porxo a la façana posterior. Les golfes de la façana posterior són obertes. Hi ha un pou, tines i un cobert. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-329","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"En el fogatge de 1553, al terme d'Horta, pertanyent a Artés (actualment forma part del terme municipal d'Avinyó), hi apareix un Joan Soynas, alias Torcho. Aquest mas avui ja desaparegut donaria orígen al nom del carrer on es situen actualment un conjunt de cinc habitages, la majoria dels quals estan construïts al segle XVIII, fruït d'un creixament de població i una necessitat d'ajuda entre veïns alhora de fer la collita o altres tasques que fa que moltes masies s'abandonin i la gent comenci a viure en petits carrers autònoms.","coordenades":"41.8256300,1.9931200","utm_x":"416385","utm_y":"4630906","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39568-foto-08012-329-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39568-foto-08012-329-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39569","titol":"Turcó de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/turco-de-dalt","bibliografia":"- IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 850 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta adovellada i les obertures emmarcades amb pedra carejada i amb rajoles ceràmiques. S'observa una ampliació a la façana principal com porxo-galeria, i un porxo cobert a la façana lateral. Té baluard, bassa, una pallissa i un cobert. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-330","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"En el fogatge de 1553, al terme d'Horta, pertanyent a Artés (actualment forma part del terme municipal d'Avinyó), hi apareix un Joan Soynas, alias Torcho. Aquest mas avui ja desaparegut (segurament es tractaria de l'actual Turcó de Baix, avui en ruïnes) donaria nom a la zona, tant al carrer que es creà posteriorment com a la nova masia, propera a l'original, el Turcó de Dalt.","coordenades":"41.8309700,2.0006600","utm_x":"417018","utm_y":"4631492","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39569-foto-08012-330-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39569-foto-08012-330-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39569-foto-08012-330-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Està molt transformada pels propietaris actuals.","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39570","titol":"Cal Claret","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-claret","bibliografia":"- IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"La casa forma part d'un conjunt de quatre cases en el carrer del Torcó totes datades del segle XVIII, és la segona d'oest a est. És de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 162 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat i les obertures són emmarcades amb pedra sense carejar i altres arrebossades. S'observen ampliacions a la façana posterior, té uns coberts d'uralita i uns corrals amb murs fets de pedra i panots de formigó. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-331","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"En el fogatge de 1553, al terme d'Horta, ppertanyent a Artés (actualment forma part del terme municipal d'Avinyó), hi apareix un Joan Soynas, alias Torcho. Aquest mas avui ja desaparegut donaria orígen al nom del carrer on es situen actualment un conjunt de cinc habitages, la majoria dels quals estan construïts al segle XVIII, fruït d'un creixament de població i una necessitat d'ajuda entre veïns alhora de fer la collita o altres tasques que fa que moltes masies s'abandonin i la gent comenci a viure en petits carrers autònoms.","coordenades":"41.8256700,1.9933600","utm_x":"416405","utm_y":"4630911","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39570-foto-08012-331-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39570-foto-08012-331-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39571","titol":"Pla de Vilamajor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pla-de-vilamajor","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Zona d'interès històric tan per les hipòtesis sobre un nucli poblacional com per l'indici d'elements arqueològics relacionats amb la ceràmica grisa baix-medieval. Hi ha molts carreus de pedra disposats als marges dels camps, però no hi ha hagut mai rastre de cap habitacle.","codi_element":"08012-332","ubicacio":"Avinyó","historia":"Segons mossèn Trasserra, en aquest pla hi havia originàriament un segon nucli de població o sagrera i era compost d'una vintena de cases. Per altra banda, el Dr. Herms explicava: Al pla de Vilamajor i a la part oriental del serrat de Puig d'Ases hi ha unes sepultures fetes entre quatre pedres que molt possiblement siguin romanes.","coordenades":"41.8512000,1.9598300","utm_x":"413655","utm_y":"4633778","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39571-foto-08012-332-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39571-foto-08012-332-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Medieval","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"85","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39572","titol":"Mines d'aigua de La Ruca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mines-daigua-de-la-ruca","bibliografia":"- VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"XVIII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'un seguit de galeries per on es pot extreure aigua a partir d'aixetes que connecten, mitjançant uns dispositius força recents, aquestes amb uns dipòsits força grans els quals serviren després de la Guerra Civil espanyola per embotellar aigua, però l'empresa fracassà.","codi_element":"08012-333","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"Als anys 1930 en Pere Grau, de Barcelona, va adquirir la propietat de La Ruca, la caseta d'en Ponsa i Vilatarsana. Fóu aquest qui decidí canalitzar l'aigua de tres fonts diferents en un sol dipòsit: el dipòsit rodó, construït durant la guerra civil. Després de la guerra el senyor Grau s'arruïnà i vengué totes les seves propietats al senyor Fàbregues, qui va idear una planta embotelladora d'aigua. L'aigua que sortia cap als dipòsits ara ho féia des de les tres fonts abans citades i les mines d'aigua.","coordenades":"41.8083500,2.0343000","utm_x":"419783","utm_y":"4628949","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39572-foto-08012-333-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39573","titol":"Caseta d'en Ponsa (Urbisol)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caseta-den-ponsa-urbisol","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta baixa més dos pisos amb una superfície aproximada de 2300 m2. Està totalment reformat, l'edifici original ha quedat transformat per les successives ampliacions o reformes, la major part recents. En la part original, les parets són de maçoneria de pedra vista només en petita part, i la resta amb arremolinat i pintat. La part nova és d'obra nova i arrebossat actual o amb cobriment de pedra. Es compon de tres cossos diferenciats, un dels quals és una torre de planta baixa i tres pisos. Se situa en un entorn rural envoltat de bosc.","codi_element":"08012-334","ubicacio":"Avinyó","historia":"Als anys 1930 la Caseta d'en Ponça la va adquirir Pere Grau que la reformà i li donà l'aspecte que té actualment, amb grans reformes que respectaren poc la fesomia original del mas. Després de la guerra civil l'edifici passà a mans del senyor Fàbregues, qui començà a explotar comercialment l'edifici, creant-ne el primer restaurant i ampliant-ne els espais.","coordenades":"41.8025300,2.0203800","utm_x":"418619","utm_y":"4628315","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39573-foto-08012-334-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39573-foto-08012-334-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39574","titol":"Barraca de Les Iglesies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-les-iglesies","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta. El sostre està fet amb volta cònica, a partir de la superposició de lloses de pedra coronades per una llosa més gran que la resta. A sobre de les lloses hi ha poca terra aixafada i podem comprovar com comença a trontollar l'estabilitat del sostre.","codi_element":"08012-335","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8954700,1.9758200","utm_x":"415041","utm_y":"4638678","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39574-foto-08012-335-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39574-foto-08012-335-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39574-foto-08012-335-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"L'hem trobat amb una reixa de filferro fet que ens indica que la barraca era utilitzada per a encabir-hi bestiar, segurament conills.","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39575","titol":"Barraca de L'Oliva","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-loliva","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"S'ha de vigilar que els líquens i plantes de les lloses externes del sostre no puguin arrelar ni esquerdar la roca.","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta. El sostre està fet amb volta cònica, a partir de la superposició de lloses de pedra coronades per una llosa més gran que la resta. A sobre de les lloses hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic.","codi_element":"08012-336","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8788600,1.9848900","utm_x":"415771","utm_y":"4636824","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39575-foto-08012-336-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39575-foto-08012-336-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39575-foto-08012-336-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha gran part de fongs, líquens i algunes plantes com a fruit del gran entorn humit on es troba. L'estil arquitectònic ens recorda molt a les barraques del Pla de la Garriga, i creiem que segurament aquesta barraca estaria construïda pel mateix autor.","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39576","titol":"Barraca de Relat 10","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-relat-10","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 10 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta. El sostre està fet amb volta cònica, a partir de la superposició de lloses de pedra coronades per una llosa més gran que la resta. A sobre de les lloses hi ha poca terra aixafada i podem observar la poca estabilitat del sostre.","codi_element":"08012-337","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8754400,1.9841800","utm_x":"415708","utm_y":"4636445","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39576-foto-08012-337-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39576-foto-08012-337-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39576-foto-08012-337-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39577","titol":"Barraca de St. Miquel 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-st-miquel-1","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta rectangular i una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. Al mur de ponent hi ha una obertura en forma de porta. Degut a la gran quantitat de vegetació que hi ha, no hem pogut apreciar la tipologia de sostre.","codi_element":"08012-338","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8749800,1.9771200","utm_x":"415121","utm_y":"4636401","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39577-foto-08012-338-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39577-foto-08012-338-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39577-foto-08012-338-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"La quantitat enorme de vegetació ens ha fet pràcticament impossible el poder realitzar fotografies de la barraca.","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39578","titol":"Barraca de St.Miquel 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-stmiquel-2","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya, de planta rectangular, amb una superfície aproximada de 10 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats en sec. A la paret de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre era de doble vessant construït amb lloses que reposaven sobre de grans bigues de fusta, tot i que actualment el sostre ha cedit en la seva totalitat.","codi_element":"08012-339","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8743000,1.9767500","utm_x":"415090","utm_y":"4636326","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39578-foto-08012-339-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39578-foto-08012-339-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39578-foto-08012-339-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha gran quantitat de vegetació tan a l'interior com a l'exterior que en dificulten la fotografia.","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39579","titol":"Barraca de La Torre 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-torre-1","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus de pedra de proporció força gran i irregulars, Al mur de llevant presenta una obertura en forma de porta, mentre que a la resta de murs hi ha una obertura més petita a cada un d'ells com a respiració de l'estructura. El sostre és de proto-volta cònica ja que passa d'una base quadrangular a una sola llosa a dalt de tot a partir de la superposició de lloses, l'una a sobre de l'altre. Sobre del sostre hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic.","codi_element":"08012-340","ubicacio":"Morisco","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8539200,1.9489700","utm_x":"412757","utm_y":"4634091","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39579-foto-08012-340-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39579-foto-08012-340-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39579-foto-08012-340-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39580","titol":"Barraca de La Torre 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-torre-2","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya de planta rectangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats en sec. Al mur de llevant presenta una obertura en forma de porta. El sostre ha cedit però, segons la forma que fa el mur, podem deduir que era de doble vessant i que estava construït amb lloses grans que eren suportades per un tramat de bigues de fusta, tal i com es pot apreciar a l'interior de la barraca.","codi_element":"08012-341","ubicacio":"Morisco","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8453300,1.9497000","utm_x":"412806","utm_y":"4633137","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39580-foto-08012-341-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39580-foto-08012-341-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39580-foto-08012-341-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha excés de vegetació a fora i, sobretot, dins de la barraca.","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39581","titol":"Barraca de La Torre 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-torre-3","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya de planta rectangular, amb una superfície aproximada d'uns 6 m2, construïda amb carreus de pedra irregular lligats en sec. Al mur de llevant presenta una obertura en forma de porta. El sostre i gran part dels murs han cedit, sense deixar rastre de la tipologia de sostre que coronava l'estructura.","codi_element":"08012-342","ubicacio":"Morisco","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8471300,1.9484800","utm_x":"412707","utm_y":"4633338","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39581-foto-08012-342-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39581-foto-08012-342-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39581-foto-08012-342-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha un excés de vegetació a l'interior de l'estructura que en dificulta la visió i percepció de la mateixa, alhora que en debilita la pròpia estructura.","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39582","titol":"Barraca del Turcó de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-turco-de-dalt","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre està fet amb volta cònica, a partir de la superposició de lloses de pedra coronades per una llosa més gran que la resta. A sobre de les lloses hi ha poca terra aixafada i podem observar la poca estabilitat del sostre.","codi_element":"08012-343","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8281800,2.0043400","utm_x":"417320","utm_y":"4631179","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39582-foto-08012-343-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39582-foto-08012-343-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39583","titol":"Barraca del Camp del Feliu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-camp-del-feliu","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta. El sostre està fet amb volta cònica, a partir de la superposició de lloses de pedra coronades per una llosa més gran que la resta. A sobre de les lloses hi ha poca terra aixafada i podem observar que la porta és excepcionalment baixa.","codi_element":"08012-344","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8929100,2.0106300","utm_x":"417925","utm_y":"4638359","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39583-foto-08012-344-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39583-foto-08012-344-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39583-foto-08012-344-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39584","titol":"Barraca de la Roca del Pla de la Vall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-roca-del-pla-de-la-vall","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 10 m2, construït amb carreus de pedra irregulars, lligats en sec. No es veuen la totalitat de murs i no podem apreciar la ubicació de la porta encara que creiem que es situaria a la vessant de migjorn. El sostre està totalment desaparegut i no podem saber, doncs, de quina tipologia de barraca es tracta.","codi_element":"08012-345","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8929900,2.0068400","utm_x":"417611","utm_y":"4638372","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39584-foto-08012-345-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39584-foto-08012-345-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39585","titol":"Barraca del Pla de La Vall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pla-de-la-vall","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 12 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. Al mur de migjorn presenta una obertura en forma de porta. El sostre era de doble vessant, i construït amb grans lloses que reposaven sobre un tramat de fusta, tot i que actualment no resta dempeus. A l'interior hi trobem restes de les bigues i gran vegetació. Al mur de ponent se li adossa un altre mur de més envergadura per l'exterior de la barraca.","codi_element":"08012-346","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8908100,2.0077900","utm_x":"417687","utm_y":"4638129","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39585-foto-08012-346-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39585-foto-08012-346-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39585-foto-08012-346-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"A l'interior hi ha força vegetació","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39586","titol":"Barraca del Vinyés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-vinyes","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular i una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats en sec. A la vessant de migjorn presenta una obertura en forma de porta. El sostre, de manera força singular en les barraques de planta circular, és fet amb grans lloses de pedra sostingudes per unes grans bigues de fusta. Sobre de les bigues hi trobem part de terra, encara que gran part del sostre ja ha cedit.","codi_element":"08012-347","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.9034800,1.9890300","utm_x":"416147","utm_y":"4639554","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39586-foto-08012-347-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39586-foto-08012-347-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39586-foto-08012-347-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39587","titol":"Barraca de Capelles","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-capelles","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Les bigues estan cedint i posen en greu risc el sostre de l'estructura.","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular i una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats en sec. A la vessant de tramuntana presenta una obertura en forma de porta. El sostre, de manera força singular en les barraques de planta circular, és fet amb grans lloses de pedra sostingudes per unes grans bigues de fusta. Sobre de les bigues hi trobem part de terra, encara que part de les bigues s'han començat a podrir i esqueixar-se.","codi_element":"08012-348","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8998100,1.9880300","utm_x":"416059","utm_y":"4639147","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39587-foto-08012-348-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39587-foto-08012-348-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39587-foto-08012-348-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39588","titol":"Barraca del Pla de Vilamajor","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pla-de-vilamajor","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 14 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. Destaca la gran perfecció de la planta, essent molt rodona, i igualment força gran en comparació amb la resta de barraques. A la vessant de migjorn presenta una obertura en forma de porta. La llosa que feia de llinda s'ha esquerdat i, per aquest motiu, el pagès va posar, en el seu moment, una filera de carreus irregulars que contenen la llosa, a un dels laterals de la porta. El sostre és de volta cònica a partir de la superposició de lloses de pedra que estan coronades per una llosa de major envergadura. Sobre de les lloses hi ha disposada terra que funcionaria com a aïllant tèrmic. A la vessant interior de tramuntana hi ha un petit forat fet al mur, com si es tractés d'un receptacle.","codi_element":"08012-349","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8505000,1.9599700","utm_x":"413665","utm_y":"4633700","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39588-foto-08012-349-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39588-foto-08012-349-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39588-foto-08012-349-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39589","titol":"Hostal de la Grossa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/hostal-de-la-grossa","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia documentada des del segle XIV que consta de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 635 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és arremolinat, la porta amb llinda de pedra i les obertures emmarcades amb pedra carejada. S'observen ampliacions de diferents èpoques, una intervenció en gran part de la coberta i una ala lateral nova. Hi ha elements de reforç en la façana lateral. Té baluard, era, pallissa, bassa i coberts. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-350","ubicacio":"Avinyó","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides en gran quantitat. Aquest edifici rep el nom d'hostal ja que la seva situació estratègica vora del camí entre Artés i Moià feia a l'indret un lloc ideal per poder descansar i fer un mos, d'aquí li ve el nom, de l'antic hostal que hi havia. Recentment hi ha hagut reformes de l'edifici.","coordenades":"41.8061300,2.0377800","utm_x":"420069","utm_y":"4628699","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39589-foto-08012-350-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39589-foto-08012-350-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39589-foto-08012-350-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39590","titol":"Molí d'El Vinyers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-vinyers","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Està començant a cedir el sostre de part de l'edifici.","descripcio":"Molí de planta baixa i pis amb una superfície aproximada de 300 m2. L'acabat exterior és de maçoneria de pedra vista a excepció d'una part en obra nova: totxana i arrebossat actual. La porta és amb llinda de pedra amb la inscripció '1750' i les obertures són emmarcades amb pedra carejada. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals, no s'observen altres ampliacions. Es conserva part d'una volta plana, i resten parts de l'estructura del molí. Hi ha uns corrals també en mal estat i sense coberta. Se situa en un entorn rural envoltat de camps de conreu i bosc. A l'interior hi ha un molí de pedra d'un diàmetre aproximat de 1,30 m. Es tracta d'una mola que cobreix la base del molí, ambdues de pedra, i que serviria per poder moldre blat i altres cereals. Sota de la base, hi ha una cambra on es podia recollir la farina, a través d'un canal que transportava el material fins a receptacles, a un pis inferior.","codi_element":"08012-351","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"El riu Relat donava energia a dos molins importants al llarg del camí entre Sant Feliu Sasserra i Avinyó: el molí del Vinyers i el molí del Rovira, possiblement les dues cases més importants de la zona. Tant un com altre edifici són del mateix període, que coincideix amb el creixament del conreu de blat a la zona. Els molins abastien un territori força ampli.","coordenades":"41.9035200,1.9934200","utm_x":"416511","utm_y":"4639554","any":"1750","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39590-foto-08012-351-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39590-foto-08012-351-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39593","titol":"El Vinyers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-vinyers","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - HERMS, Atilà (1929). Geografia Comarcana. Avinyó, a 'Butlletí del Centre Excursionista Comarca del Bages', Manresa. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER i ALÓS, Llorenç (coord.). Història del Bages, vol. I, Ed. Parcir, Manresa. - PIÑERO, Jordi (1996). 'El Vinyés (Avinyó)' a FERRER Alós, Llorenç. Masies i cases senyorials del Bages, Angle Editorial, Manresa. - TRESERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia documentada des del segle XVI que consta de planta baixa, dos pisos i golfes i té una superfície aproximada de 1392 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de maçoneria de pedra vista amb restes d'arremolinat, amb arrebossat i pintura actuals a la façana principal i una lateral. S'observa un element estructural de reforç de fonamentació a la façana lateral dreta. Hi ha galeries a la façana principal, tres nivells de pòrtics en vertical i els horitzontals disminueixen de cinc a tres amb l'alçada. S'observen intervencions de diferents èpoques, conservant la volumetría original i finestres emmarcades amb pedra carejada. Hi ha dues tines utilitzades com cisternes de recol·lecció d'aigües pluvials i un tanc d'aigua de reserva. Té baluard, una capella i diferents edificis complementaris: dues pallisses i coberts. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. Destaquen les sis llindes amb inscripcions que hi ha a tot l'edifici: la més antiga és l'exterior que representa un sol i una lluna però que no està datada malgrat la seva espectacularitat artística. Igualment hi ha altres cinc llindes: dues al menjador principal de '1692' i '1707'; a l'exterior, al voltant de la primera, hi ha dues llindes més modernes que denoten la renovació de part de l'edifici: '1801' i '1867'. Finalment, al pati que donava a l'accés original, trobem la inscripció en un llindar de '1719', que dóna a les corts.","codi_element":"08012-354","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La Masia del Vinyers ha format part sempre de la parròquia de Sant Marçal que fou cedida a finals del segle X al monestir de Ripoll pels propietaris d'aquestes terres, els senyors de Lluçà. La masia és esmentada l'any 1553 en el Fogatge com un dels masos que formaven part de la parròquia de Sant Marçal (Lo Mas Vinyes).","coordenades":"41.9094200,1.9910000","utm_x":"416318","utm_y":"4640212","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39593-foto-08012-354-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39593-foto-08012-354-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39593-foto-08012-354-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-06-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39594","titol":"Marededéu de l'Anunciació (capella d'El Vinyers)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/marededeu-de-lanunciacio-capella-del-vinyers","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - GAVÍN, Josep m. Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), 1979, Artestudi Edicions, Barcelona, pàg. 28. - HERMS, Atilà (1929). Geografia Comarcana. Avinyó, a 'Butlletí del Centre Excursionista Comarca del Bages', Manresa. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER i ALÓS, Llorenç (coord.). Història del Bages, vol. I, Ed. Parcir, Manresa. - PIÑERO, Jordi (1996). 'El Vinyés (Avinyó)' a FERRER Alós, Llorenç. Masies i cases senyorials del Bages, Angle Editorial, Manresa. - TRESERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Exteriorment està perfectament, encara que l'interior necessita una neteja urgent.","descripcio":"Capelleta amb un estructura típicament romànica, malgrat que ha estat molt refeta i actualment presenta l'aspecte d'una sola nau, amb una petita rectoria. El sostre i part de l'interior, incloses les pintures murals amb motius dedicats a Sant Joan Baptista, són fets del 1892, tal i com demostra la inscripció feta a l'interior de la capella, sobre de la porta d'accés. Antigament es consagrà a l'Anunciació, tot i que actualment està en desús.","codi_element":"08012-355","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La Masia del Vinyers ha format part sempre de la parròquia de Sant Marçal que fou cedida a finals del segle X al monestir de Ripoll pels propietaris d'aquestes terres, els senyors de Lluçà. La masia és esmentada l'any 1553 en el Fogatge com un dels masos que formaven part de la parròquia de Sant Marçal (Lo Mas Vinyes).","coordenades":"41.9092400,1.9911500","utm_x":"416330","utm_y":"4640191","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39594-foto-08012-355-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39594-foto-08012-355-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39594-foto-08012-355-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Neoclàssic|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39596","titol":"Capelleta de la Mare de Déu al Vinyers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capelleta-de-la-mare-de-deu-al-vinyers","bibliografia":"","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Altar situat a la vessant de ponent del menjador de la Masia El Vinyers. És un petit receptacle decorat amb motius neoclàssics. El conjunt té un petit altar que sobresurt uns 10 cm, fet de pedra i on hi ha diversos objectes decoratius. L'alçada total del conjunt és d'uns 1,5 m mentre que l'amplada és de 0,80 cm. Dins del receptacle hi ha una escultura d'una Mare de Déu, figura feta de fusta policromada amb estil neobarroc. Es tracta d'una Mare de Déu amb l'infant sostingut a la mà esquerra, mentre que amb la dreta agafa un rosari. Les dues figures estan coronades amb motius reials: amb una corona d'or, d'on sorgeixen els raigs que genera l'aurèola sagrada que els envolta. En ressalta els colors verds de la túnica i, sobretot, el daurat que impregna tota la figura.","codi_element":"08012-357","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La Masia del Vinyers ha format part sempre de la parròquia de Sant Marçal que fou cedida a finals del segle X al monestir de Ripoll pels propietaris d'aquestes terres, els senyors de Lluçà. La masia és esmentada l'any 1553 en el Fogatge com un dels masos que formaven part de la parròquia de Sant Marçal (Lo Mas Vinyes).","coordenades":"41.9094200,1.9910000","utm_x":"416318","utm_y":"4640212","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39596-foto-08012-357-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39596-foto-08012-357-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39596-foto-08012-357-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neoclàssic|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39602","titol":"Can Passol","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-passol","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de dues plantes i golfes, situat davant de l'escorxador del poble. La façana principal està arrebossada i en sobresurten dos balcons al primer pis. La resta d'edifici no està arrebossat i ens permet observar perfectament com l'estructura està composta de carreus de pedra lligats amb morter. Hi ha hagut diferents intervencions posteriors.","codi_element":"08012-363","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8708100,1.9745700","utm_x":"414904","utm_y":"4635941","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39602-foto-08012-363-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39602-foto-08012-363-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39603","titol":"La Rovirassa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-rovirassa","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"Està en un estat molt ruïnós","descripcio":"Casa enrunada de la que avui dia en queden pocs vestigis. Destaquen els murs perimetrals, molt malmesos, i algun tram d'escala de l'antiga casa o les dependències externes a aquesta com pallisses, corts, etc.","codi_element":"08012-364","ubicacio":"Avinyó","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna.","coordenades":"41.8677200,1.9427000","utm_x":"412255","utm_y":"4635630","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39603-foto-08012-364-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39603-foto-08012-364-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39604","titol":"El Tomàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-tomas","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Edifici de planta quadrangular, del que es conserven gran part dels murs perimetrals i alguns murs interns. En destaquem sobretot la pervivència d'una estança feta amb volta. Tot el conjunt utilitza els carreus irregulars de pedra, lligats amb morter com a base constructiva.","codi_element":"08012-365","ubicacio":"Avinyó","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna.","coordenades":"41.8486700,1.9722700","utm_x":"414684","utm_y":"4633485","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39604-foto-08012-365-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39604-foto-08012-365-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha excés de vegetació tan a fóra com a dins de l'estructura.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39605","titol":"Cal Bardaix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-bardaix","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Masia de planta rectangular, construïda amb pedres irregulars lligades amb morter. Conserva perfectament les parets perimetrals, amb una alçada de 1,8 m de mitjana. Dins de la Masia podem observar les diverses cambres i una escala que deuria anar al primer pis. Al mur extern de la masia hi trobem un seguit d'espitlleres, denotant el caràcter de fortificació de la casa. Moltes de les pedres que avui dia no hi són s'han utilitzat per poder construir masies o parts de masia dels voltants.","codi_element":"08012-366","ubicacio":"Avinyó","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna.","coordenades":"41.8789100,1.9761400","utm_x":"415045","utm_y":"4636839","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39605-foto-08012-366-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39605-foto-08012-366-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39606","titol":"Molí del Clapers","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/moli-del-clapers","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Masia molt derruïda, de la qual només en podem apreciar algunes parets i murs molt dispersos i amb poca presència física. Als voltants del mur hem trobat forces indicis de ceràmica, corresponent segurament a una tina. La gran quantitat de vegetació ens ha fet impossible un millor reconeixement de la zona.","codi_element":"08012-367","ubicacio":"Avinyó","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna.","coordenades":"41.8132900,2.0238500","utm_x":"418921","utm_y":"4629507","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39606-foto-08012-367-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39606-foto-08012-367-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39606-foto-08012-367-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39607","titol":"Barraca de La Vall 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-vall-1","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. Al mur de ponent presenta una obertura en forma de porta. La part posterior de la barraca reposa en gran part sobre d'una roca. El sostre està fet de lloses de pedra sostingudes sobre d'un tramat de bigues de fusta.","codi_element":"08012-368","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8816400,2.0024200","utm_x":"417229","utm_y":"4637116","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39607-foto-08012-368-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39607-foto-08012-368-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39607-foto-08012-368-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39608","titol":"Barraca de La Vall 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-vall-2","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats en sec. Al mur de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. El sostre s'ha desprès en la seva totalitat tot i que encara podem apreciar les bigues de fusta que ens fan pensar, doncs, que seria un sostre fet de lloses suportades sobre aquestes bigues de fusta. Part dels murs també han cedit.","codi_element":"08012-369","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8799800,2.0017300","utm_x":"417170","utm_y":"4636932","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39608-foto-08012-369-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39608-foto-08012-369-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39608-foto-08012-369-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39609","titol":"Barraca de La Rovirassa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-rovirassa-0","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de planta el·líptica, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats en sec. A la vessant de migjorn presenta una obertura força estreta en forma de porta. El sostre és de volta cònica, a partir de la superposició de lloses de pedra coronades per una llosa més gran que la resta. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. Actualment, la part de llevant del sostre ha començat a perdre carreus de pedra i posa en perill l'estabilitat de l'estructura.","codi_element":"08012-370","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8686200,1.9483700","utm_x":"412727","utm_y":"4635724","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39609-foto-08012-370-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39609-foto-08012-370-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39609-foto-08012-370-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39610","titol":"Barraca del Galta Negra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-galta-negra","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"El sostre comença a perdre la base de terra.","descripcio":"Barraca de planta circular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. Els carreus són molt estrets i ens recorden l'estil de les barraques del Pla de l'Alzina. Part del mur de ponent es suporta sobre del terreny. A la vessant de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. El sostre està fet de volta cònica, a partir de la superposició de lloses, coronades per una llosa de més grans dimensions. A la vessant de tramuntana hi ha una petita obertura que funciona com a respirador. Igualment, a la part de ponent hi ha un petit forat en forma de receptacle per col·locar-hi varis objectes. El sostre ha anat perdent la terra exterior i comença a mostrar clarianes.","codi_element":"08012-371","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.9261600,2.0060400","utm_x":"417587","utm_y":"4642056","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39610-foto-08012-371-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39610-foto-08012-371-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39610-foto-08012-371-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"L'estil constructiu ens recorda el de les barraques del Pla de l'Alzina.","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39611","titol":"Barraca d'El Tomàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-tomas","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de planta quadrangular i una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. Al mur de migjorn podem apreciar una obertura en forma de porta. Gran part de la barraca ha cedit i, per tant, no podem saber del cert quin tipus de sostre tenia, encara que la presència d'algunes bigues de fusta a l'interior ens fan suposar que es tractaria d'un sostre de lloses sostingudes per un tramat de bigues.","codi_element":"08012-372","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8484600,1.9706700","utm_x":"414551","utm_y":"4633463","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39611-foto-08012-372-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39611-foto-08012-372-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39611-foto-08012-372-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha un excés de vegetació que posa en perill els pocs vestigis que en resten","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39612","titol":"Barraca del Pla de la Devesa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pla-de-la-devesa","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"El sostre ha començat a cedir","descripcio":"Barraca de planta circular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. A la vessant nord presenta una obertura que forma la porta. Aquesta està sostinguda per un llindar de fusta. La part superior del llindar de la porta ha començat a cedir, posant en greu risc el sostre de la barraca. Aquest sostre està fet amb volta cònica, a partir de la superposició de lloses de pedra.","codi_element":"08012-373","ubicacio":"Morisco","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8289100,1.9432900","utm_x":"412251","utm_y":"4631320","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39612-foto-08012-373-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39612-foto-08012-373-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39612-foto-08012-373-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39613","titol":"Barraca del Pla de l'Amo","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pla-de-lamo","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de planta quadrada, amb una superfície aproximada de 12 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. Destaca la gran solidesa de l'estructura. Al mur de ponent hi ha una obertura en forma de porta. El sostre està fet amb proto-volta cònica , ja que, a partir d'una base quadrada, les lloses es van sobreposant fins a ser tancada per una sola llosa molt més allargada i grossa que la resta.","codi_element":"08012-374","ubicacio":"Morisco","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8413000,1.9486200","utm_x":"412711","utm_y":"4632690","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39613-foto-08012-374-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39613-foto-08012-374-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39613-foto-08012-374-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"La paret de migjorn es recolza sobre un mur que té una distància molt llarga, aproximadament de 500 m.","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39614","titol":"Barraca del Pla de l'Infern","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-pla-de-linfern","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de planta circular, amb una superfície aproximada d'uns 10 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. Les parets es conserven en la seva totalitat mentre que el sostre ha cedit per complet. Pel tipus de barraca, es tractaria d'un sostre de volta cònica, tot i que no ho podem assegurar.","codi_element":"08012-375","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.9021900,2.0012400","utm_x":"417158","utm_y":"4639399","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39614-foto-08012-375-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39614-foto-08012-375-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39614-foto-08012-375-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"En el moment de fer la fitxa, l'actual propietari ens comentava que aquesta barraca està essent reconstruïda a hores mortes.","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39615","titol":"Barraca del Bussé","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-busse","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. Al mur de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. El sostre està fet amb grans lloses que reposen sobre d'un tramat de bigues de fusta. Aquestes han començat a podrir-se en alguns punts. Al mur de tramuntana hi ha una petita obertura com a respirador.","codi_element":"08012-376","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8664700,1.9755800","utm_x":"414982","utm_y":"4635458","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39615-foto-08012-376-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39615-foto-08012-376-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39615-foto-08012-376-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39616","titol":"Ca La Pastora","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-pastora","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta baixa i pis amb una superfície aproximada de 110 m2. La coberta era de dues vessants desiguals que desguassaven a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta és emmarcada amb rajoles ceràmiques i les obertures tenen llinda de fusta. S'hi observen diferents intervencions d'obra nova, a la part posterior trobem un garatge que no segueix la tipologia constructiva de la casa. Actualment es troba en reformes. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-377","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure.","coordenades":"41.8312400,1.9756300","utm_x":"414940","utm_y":"4631546","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39616-foto-08012-377-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39616-foto-08012-377-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Altres","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39617","titol":"La Manola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-manola","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 281 m2. La coberta s'ha ensorrat, però era de dues vessants que feien el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista i les obertures emmarcades amb pedra carejada. El sostre de la planta baixa és amb volta. No s'observen ampliacions ni reformes recents, hi ha coberts adossats. Se situa en un entorn rural envoltat de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-378","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna.","coordenades":"41.8358400,1.9860100","utm_x":"415808","utm_y":"4632047","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39617-foto-08012-378-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39617-foto-08012-378-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39618","titol":"L'Alzina de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/lalzina-de-baix","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - HERMS, Atilà (1929). Geografia Comarcana. Avinyó, a 'Butlletí del Centre Excursionista Comarca del Bages', Manresa. - IGLESIAS; Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER i ALÓS, Llorenç (coord.). Història del Bages, vol. I, Ed. Parcir, Manresa. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XV-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"La masia consta de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 410 m2 i fou construïda sobre la roca natural. S'hi accedeix a través d'un baluard. El sostre de la planta baixa és amb volta i es troba reforçada per un mur. Els murs són de pedra vista, i presenta un reforç a la façana principal. La coberta és totalment refeta, és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. El ràfec és de dues rengleres de rajoles ceràmiques. La inscripció més antiga que trobem és datada de l'any 1417. L'antiga paret exterior ha quedat dins la casa, atès que el segle XVIII aquesta s'amplià, hi ha llindes a la porta principal i a una de les finestres. A la façana lateral trobem un cos de galeries de quatre pòrtics horitzontals. La casa conserva gran part de la seva estructura original. Hi ha una era que ha estat restaurada i s'observa un volum adossat que antigament fou una pallissa, així com dos coberts. Se situa en un entorn rural.","codi_element":"08012-379","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"Situada al sector d'Horta, històricament estava vinculada al castell d'Artés, domini de la seu episcopal de Vic, i a la parròquia de Santa Maria d'Horta. En el fogatge de l'any 1497 ja s'esmenta el mas de En Alzina, i en el fogatge de l'any 1553 apareix l'existència igualment de la família Alsina: 'Antich Alsina i Joan Pau Alsina'.","coordenades":"41.8234400,1.9772000","utm_x":"415060","utm_y":"4630679","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39618-foto-08012-379-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39618-foto-08012-379-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39618-foto-08012-379-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Medieval|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|85|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39624","titol":"Caseta dels guardes de l'Alzina de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/caseta-dels-guardes-de-lalzina-de-baix","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - HERMS, Atilà (1929). Geografia Comarcana. Avinyó, a 'Butlletí del Centre Excursionista Comarca del Bages', Manresa. - IGLESIAS; Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER i ALÓS, Llorenç (coord.). Història del Bages, vol. I, Ed. Parcir, Manresa. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de petites dimensions reformat recentment, es compon de planta baixa i golfa amb una superfície aproximada de 96 m2. La coberta és de dues vessants desiguals que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta amb llinda de pedra i les obertures emmarcades amb pedra carejada. A la façana principal hi ha un porxo. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-385","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"Situada al sector d'Horta, històricament estava vinculada al castell d'Artés, domini de la seu episcopal de Vic, i a la parròquia de Santa Maria d'Horta. En el fogatge de l'any 1497 ja s'esmenta el mas de En Alzina, i en el fogatge de l'any 1553 apareix l'existència igualment de la família Alsina: 'Antich Alsina i Joan Pau Alsina'.","coordenades":"41.8232200,1.9768200","utm_x":"415028","utm_y":"4630655","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39624-foto-08012-385-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39624-foto-08012-385-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39624-foto-08012-385-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39625","titol":"El Barraquer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-barraquer","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"L'edifici està deixat i abandonat, encara que no hi ha enrunament visible.","descripcio":"Edifici de planta baixa i dos pisos amb una superfície aproximada de 363 m2. Fou construït amb maó i té l'acabat exterior arrebossat. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. A l'interior té una escala central. Les obertures són arrebossades i altres són emmarcades amb rajoles ceràmiques. Al voltant té quatre edificis complementaris, coberts, corts i pallisses. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-386","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"","coordenades":"41.9214000,2.0039900","utm_x":"417411","utm_y":"4641529","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39625-foto-08012-386-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39625-foto-08012-386-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39626","titol":"Mas Solergibert","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-solergibert","bibliografia":"- IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"La masia és de planta baixa i pis amb una superfície aproximada de 720 m2. Té la coberta de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. Fou construïda aprofitant la roca natural. L'acabat exterior és de pedra vista i arremolinat i la porta és adovellada amb la inscripció '1627'. El soterrani té el sostre amb volta. S'hi observen diferents ampliacions i modificacions realitzades al llarg del temps. Actualment són dos habitatges dins la mateixa estructura, les tines s'han cobert i s'ha construït habitacions al damunt. Al costat de la casa hi ha una era, un pou, un cobert, una pallissa i un corral. Es troba situada damunt un turó envoltada de camps de conreu.","codi_element":"08012-387","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"En el fogatge de 1497 ja apareix un mas d'en Soler Gibert, dins del terme d'Artés, concretament a la zona d'Horta (que avui dia correspon al terme municipal d'Avinyó). Igualment, en el fogatge de 1553 apareix 'lo hereu d'en Soler Gibert' com a propietari d'un mas en aquesta zona. Evidentment, doncs, l'antic edifici patí reformes i modificacions donant lloc a l'actual edifici, construït en 1627.","coordenades":"41.8130500,2.0091000","utm_x":"417696","utm_y":"4629494","any":"1627","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39626-foto-08012-387-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39626-foto-08012-387-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39626-foto-08012-387-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39627","titol":"Les Iglesies","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-iglesies","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS; Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1000 m2. Té la coberta de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de maçoneria de pedra vista. S'hi observen intervencions de diferents èpoques, com les galeries de la façana lateral i la coberta que ha estat reformada. Trobem diferents datacions a les llindes, una a la porta de la façana principal 'Bernardo Yglesias 1857' i una altra a la porta de la façana posterior 'Pont 1696 Iglesias'. Les obertures són emmarcades amb pedra carejada. Té un baluard, una era i diferents coberts i pallisses. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-388","ubicacio":"Santa Eugènia de Relat","historia":"La masia de Les Iglesies és documentada l'any 1553 al Fogatge, propietat d'un tal Jaume Rojans. La casa formava part d'un antic alou que a finals del segle X fou cedit per la família nobiliària de Lluçà al monestir de Ripoll. La parròquia, amb les cases incloses passaren al segle XVIII al domini de la Seu episcopal de Vic.","coordenades":"41.8845600,1.9805300","utm_x":"415417","utm_y":"4637462","any":"1696","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39627-foto-08012-388-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39627-foto-08012-388-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39627-foto-08012-388-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39628","titol":"Rectoria de Santa Eugènia de Relat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/rectoria-de-santa-eugenia-de-relat","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta baixa i pis amb una superfície aproximada de 600 m2. A la façana principal i a la lateral s'observa una ampliació de coberta d'un altre pis. L'acabat exterior és arrebossat i les obertures són emmarcades amb rajoles ceràmiques. Hi ha un celler amb arcs de pedra, d'estil gòtic, corresponents a la part més antiga i una capella. L'entrada és amb volta de maó. La coberta és de tres vessants que fan el desguàs a la façana principal i a les dues laterals. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-389","ubicacio":"Santa Eugènia de Relat","historia":"La rectoria originària hauria estat construida al mateix moment de l'antiga església romànica. L'actual edifici, però, fóu alçat en les posteriors remodelacions que afectaren a l'església a finals del segle XVII.","coordenades":"41.8847400,1.9802300","utm_x":"415392","utm_y":"4637482","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39628-foto-08012-389-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39628-foto-08012-389-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39628-foto-08012-389-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39629","titol":"El Ferrer Llàtzer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-ferrer-llatzer","bibliografia":"- IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Masia de planta baixa i pis amb una superfície aproximada de 264 m2. La coberta s'ha ensorrat però era de dues vessants que feien el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat, la porta és amb pedra sense carejar i les obertures són emmarcades amb pedra carejada. En la volumetria s'observa una ampliació posterior a la construcció inicial i a l'interior té parets divisòries de tàpia. Conserva les finestres amb festejadors i una tina. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-390","ubicacio":"Avinyó","historia":"En el fogatge de 1497, entre els masos corresponents a Horta, antigament vinculada al terme d'Artés, s'hi inclou, al costat de La Vall, un mas anomenat 'Lo Ferrer'. El mas, per tant, ja existia al segle XV, tot i que segurament l'edifici que avui dia està enrunat seria una estructura posterior.","coordenades":"41.8846800,1.9972900","utm_x":"416808","utm_y":"4637459","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39629-foto-08012-390-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39629-foto-08012-390-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39629-foto-08012-390-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39632","titol":"Forn de La Guardiola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-de-la-guardiola","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Antic forn del qual se'n ha perdut la campana. Es conserva tot l'espai inferior on es disposaven els troncs per escalfar el forn. Igualment, podem apreciar (tot i que resta cobert) el forat per on sortia l'escalfor del foc concentrada. És aquí on es col·locava el pa o altres menges per tal de ser modificades.","codi_element":"08012-393","ubicacio":"Morisco","historia":"La Guardiola, tal i com indica el seu nom, es construí originàriament com a punt de guarda i defensa de la zona d'Avinyó, ja que la visió sobre el plà és magnífica. Posteriorment s'anà reformant l'estructura originària donant lloc a l'actual mas.","coordenades":"41.8356100,1.9442600","utm_x":"412341","utm_y":"4632063","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39632-foto-08012-393-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39632-foto-08012-393-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39632-foto-08012-393-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39633","titol":"Pou de La Guardiola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-la-guardiola","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Pou d'aigua construït de forma cònica, amb carreus de pedra irregulars i lligats amb morter. Té uns 2 m d'altura en el seu punt més elevat, i fa 1,20 m de diàmetre. L'estructura presenta una obertura a la vessant de llevant, des d'on s'accedeix al pou per poder extreure'n aigua. El forat d'accés té una llinda amb l'any 1770. Recentment s'hi ha col·locat una reixa de ferro per tal de protegir-ne l'accés.","codi_element":"08012-394","ubicacio":"Morisco","historia":"La Guardiola, tal i com indica el seu nom, es construí originàriament com a punt de guarda i defensa de la zona d'Avinyó, ja que la visió sobre el plà és magnífica. Posteriorment s'anà reformant l'estructura originària donant lloc a l'actual mas.","coordenades":"41.8357300,1.9442600","utm_x":"412341","utm_y":"4632076","any":"1770","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39633-foto-08012-394-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39633-foto-08012-394-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39633-foto-08012-394-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Les fotografies mostren l'estat anterior i posterior a la restauració.","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39634","titol":"Torre del Muntanyola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-del-muntanyola","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Refet recentment.","descripcio":"Edifici recentment refet de nou. Consta de diversos espais, donant uns 150 m2 d'espai construït. Està fet amb pedra carejada, malgrat que l'edifici situat més a l'oest, té part de la paret en guix estucat. Consta d'un paller, una caseta pel guarda i altres estances. Situat en un entorn de bosc.","codi_element":"08012-395","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"Conjunt pertanyent a un antic amo Muntanyola que es féu construir aquest edifici i una petita ermiteta situada a uns dos-cents metres de la torre. Com diu el nom no es tracta d'un mas sinó d'una estructura més moderna, concebuda per com a segona resiència.","coordenades":"41.8275300,1.9939700","utm_x":"416458","utm_y":"4631117","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39634-foto-08012-395-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39634-foto-08012-395-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39637","titol":"Turcó de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/turco-de-baix","bibliografia":"- IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Masia enrunada, de la qual es conserva tot el perímetre, malgrat que l'espessa vegetació només deixa entreveure amb claredat dues de les parets de l'edifici: la de ponent i la de tramuntana. Seria una masia amb una superfície aproximada de 150 m2. Els murs són fets amb carreus de pedra lligats amb morter i tova. Hi ha espais on només hi ha l'ús de tova sense els carreus. Hi hauria una planta baixa, primera planta i golfes.","codi_element":"08012-398","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"En el fogatge de 1553, al terme d'Horta, pertanyent a Artés (actualment forma part del terme municipal d'Avinyó), hi apareix un Joan Soynas, alias Torcho. Aquest mas avui ja desaparegut donaria orígen al nom del carrer on es situen actualment un conjunt de cinc habitages, la majoria dels quals estan construïts al segle XVIII, fruït d'un creixament de població i una necessitat d'ajuda entre veïns alhora de fer la collita o altres tasques que fa que moltes masies s'abandonin i la gent comenci a viure en petits carrers autònoms. L'antic mas, doncs, seria el Turcó de Baix, avui dia enrunat.","coordenades":"41.8294500,1.9951700","utm_x":"416560","utm_y":"4631329","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39637-foto-08012-398-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39637-foto-08012-398-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39638","titol":"La Posa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-posa","bibliografia":"- IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Conjunt de tres edificacions. El volum principal és una masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 756 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta és adovellada i les obertures emmarcades amb pedra carejada. Té una torre adossada de planta baixa, pis i golfes, amb l'acabat exterior de pedra vista i la coberta de dues vessants. Té algun mur de tàpia. Queden les restes d'un cobert annexat a la casa i d'un altre separat del volum principal. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-399","ubicacio":"Avinyó","historia":"La Posa apareix per primera vegada en el fogatge de 1497, dins del terme municipal d'Artès (avui dia, però, pertany al d'Avinyó). Per l'estructura de l'actual edifici, avui en ruïnes, es tractaria de l'original, amb forces remodelacions posteriors. Però encara és curiós com conserva les parets originàries fetes amb tapàs.","coordenades":"41.8765000,2.0023400","utm_x":"417216","utm_y":"4636545","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39638-foto-08012-399-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39638-foto-08012-399-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39640","titol":"Les Tines de la Posa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-tines-de-la-posa","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici construït amb carreus de pedra lligats amb morter, i amb una superfície aproximada de 90 m2. El sostre és de doble vessant i fa de desguàs. Consta de dos pisos, corresponents a les dues alçades del terreny. Al pis de dalt es on es troba la premsa i les tines. Les tines estan construïdes de tal manera que l'accés és al primer pis. Hi ha un total de quatre tines cilíndriques, tapades amb tapes de fusta.","codi_element":"08012-401","ubicacio":"Avinyó","historia":"Pel tipus d'estructura, aquest edifici satèl·lit de l'antic mas de La Posa seria molt posteriora aquella i respondria a un increment de la producció del vi, lligada amb l'increment de la plantació de vinya, lligada als segles XVII-XVIII.","coordenades":"41.8722600,2.0008000","utm_x":"417083","utm_y":"4636076","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39640-foto-08012-401-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39640-foto-08012-401-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39642","titol":"Cal Tonimàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-tonimas","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1200 m2. Té la coberta de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. El murs exteriors originals són de pedra i s'han arrebossat i pintat de color blanc. La porta és adovellada i les obertures arrebossades. S'observa un reforç a la façana principal i té ampliacions de diferents èpoques. A l'interior hi ha una escala de pedra, el celler amb el sostre amb volta, també hi trobem tines, tinardons i una pedra de molí. A la casa s'hi accedeix a través d'un baluard i a dins hi ha diferents coberts i pallisses. Se situa en entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-403","ubicacio":"Avinyó","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure.","coordenades":"41.8664300,1.9951600","utm_x":"416607","utm_y":"4635434","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39642-foto-08012-403-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39642-foto-08012-403-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39642-foto-08012-403-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39645","titol":"Vilapudúa de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vilapudua-de-baix","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS; Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1470 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. La casa es troba construïda directament sobre la roca que emergeix en parts de l'era i el camí. L'acabat exterior és arremolinat, la porta és adovellada i les obertures emmarcades amb pedra carejada. Ha sofert intervencions en diferents èpoques, a la llinda de la porta de la galeria trobem la data '1642' i en una de les ales de la casa en trobem una altra '1784'. A començaments del segle XX es construí l'ermita i els estabuladors que tenen nou arcades fetes amb maó i envolten l'era. També hi ha una cisterna per a la recollida d'aigües pluvials. Hi ha tines i una premsa de vi. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-406","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La masia és documentada ja al segle XVI, car és esmentada al Fogatge de 1553, sota domini del monestir de Ripoll, que al segle XVIII passarà a la Seu episcopal de Vic.","coordenades":"41.8916000,1.9894800","utm_x":"416169","utm_y":"4638234","any":"1642","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39645-foto-08012-406-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39645-foto-08012-406-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39645-foto-08012-406-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39646","titol":"Casa adossada a Vilapudúa de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-adossada-a-vilapudua-de-baix","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Està perdent l'arrebossat de calç exterior de la façana.","descripcio":"Casa de planta baixa, dos pisos i golfes amb una superfície aproximada de 400 m2. És de construcció recent, d'obra nova en maó. Té dues portes d'accés a les façanes nord i sud. La coberta és de dues vessants, amb l'aspecte de tres des de façana nord. L'acabat exterior és arrebossat i hi ha algunes obertures en arc, igual que la planta baixa d'una terrassa de la façana sud. Les obertures són emmarcades amb rajoles ceràmiques i altres arrebossades. Es troba adossada a Vilapudúa de Baix.","codi_element":"08012-407","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"Aquest edifici es construí recentment, a mitjorn de l'antiga masia, ampliant l'espai habitable.","coordenades":"41.8914500,1.9895200","utm_x":"416172","utm_y":"4638218","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39646-foto-08012-407-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39646-foto-08012-407-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39647","titol":"Marededéu de Núria (capella de Vilapudúa de Baix)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/marededeu-de-nuria-capella-de-vilapudua-de-baix","bibliografia":"- GAVÍN, Josep m. Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), 1979, Artestudi Edicions, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER i ALÓS, Llorenç (coord.). Història del Bages, vol. I, Ed. Parcir, Manresa.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Capella construïda amb totxanes revestides de ciment, excepte a les juntures de les portes i sostre, que estan fets amb pedra. La capella fou creada el 8 de novembre de 1949, de la qual en destaca el retaule que es troba a l'entrada principal, firmat per J. Navarro. Té un campanar situat al mur de tramuntana. Dins de la capella hi ha una reproducció de la mare de Déu de Núria, consagrada el 8 de novembre de 1957. S'utilitza en poques ocasions.","codi_element":"08012-408","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La capella és de recent construcció, el 8 de novembre de 1949, el pare de l'actual propietària decidí construir una petita capella dins de l'interior del baluard de Vilapudúa de Baix.","coordenades":"41.8914200,1.9898000","utm_x":"416195","utm_y":"4638214","any":"1949","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39647-foto-08012-408-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39647-foto-08012-408-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39647-foto-08012-408-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39649","titol":"Capelleta de Vilapudúa de Baix","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capelleta-de-vilapudua-de-baix","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS; Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Faria falta netejar la pintura","descripcio":"Capelleta petita, ubicada al menjador de la casa, on hi ha un petit altell foradat a la pedra de 0,80 m d'alçada x 0,60 m d'amplada i 0,40 m de profunditat aproximadament. Està policromada amb pintures murals que imiten l'estil romànic, representant unes cortines. Dins de la capelleta hi ha una Mare de Déu, però sense massa valor patrimonial.","codi_element":"08012-410","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La masia és documentada ja al segle XVI, car és esmentada al Fogatge de 1553, sota domini del monestir de Ripoll, que al segle XVIII passarà a la Seu episcopal de Vic.","coordenades":"41.8916000,1.9894800","utm_x":"416169","utm_y":"4638234","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39649-foto-08012-410-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39649-foto-08012-410-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neoclàssic|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39652","titol":"Vilapudúa de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/vilapudua-de-dalt","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS; Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de tres edificis. El volum principal és una masia és de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1090 m2. S'hi observen reformes en tota la volumetria per ampliació d'un altre pis realitzada recentment. La part original té l'acabat exterior de pedra vista amb restes d'arremolinat i les ampliacions estan fetes en obra (totxana). La coberta ha patit diferents reformes i és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. Les obertures són emmarcades amb pedra carejada, arrebossades i altres amb rajoles ceràmiques. L'entrada d'ús actual la trobem a la façana de mestral, però la principal és la de xaloc. Hi ha una era amb restes de toves, un cobert i una pallissa. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-413","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La masia és documentada ja al segle XVI, car és esmentada al Fogatge de 1553, sota domini del monestir de Ripoll, que al segle XVIII passarà a la seu episcopal de Vic.","coordenades":"41.8927000,1.9920100","utm_x":"416380","utm_y":"4638354","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39652-foto-08012-413-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39652-foto-08012-413-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39652-foto-08012-413-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39653","titol":"La Xeuxè","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-xeuxe","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Casa de construcció recent on hi hauria hagut una antiga masia, avui totalment desapareguda. És de planta baixa, pis i unes petites golfes amb una superfície aproximada de 396 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és arrebossat i la construcció és feta amb murs d'obra (totxana). Les obertures són arrebossades. Al voltant de la casa hi ha diferents naus dedicades a l'explotació porcina i una sitja. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu.","codi_element":"08012-414","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La casa actual s'ubica sobre d'una antiga masia, de la que no en queda cap resta. Igualment, es tractaria d'una masia construida entre els segles XVII-XVIII, lligada amb l'increment de demanda de vi; comportant l'enriquiment de la zona i, evidentment, la demostració palpable en un seguit de masos creats en aquest moment.","coordenades":"41.8982600,1.9838200","utm_x":"415708","utm_y":"4638979","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39653-foto-08012-414-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39654","titol":"Els Torrents","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-torrents","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 650 m2. L'acabat exterior és de pedra vista a la planta baixa i arrebossat a la resta de plantes, tret de la façana lateral que és de pedra vista. Les obertures són emmarcades amb pedra carejada i altres són arrebossades. S'hi observen reformes de diferents èpoques, les actuals són d'arrebossat i pintura. Hi ha coberts i corrals externs. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu.","codi_element":"08012-415","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure.","coordenades":"41.8831600,1.9761900","utm_x":"415055","utm_y":"4637310","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39654-foto-08012-415-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39654-foto-08012-415-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39654-foto-08012-415-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39656","titol":"Parts d'una premsa o molí d'Els Torrents","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/parts-duna-premsa-o-moli-dels-torrents","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Base plana feta d'un sol carreu de pedra, i lateral igualment de pedra que formarien part d'alguna premsa o molí per tal de subjectar el moble. Han estat reutilitzades com a pedres per construir un corral, i, per tant formen part del mur. Clarament, doncs, la seva funció és arquitectònica.","codi_element":"08012-417","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure.","coordenades":"41.8829700,1.9763500","utm_x":"415068","utm_y":"4637289","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39656-foto-08012-417-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39656-foto-08012-417-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39656-foto-08012-417-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39658","titol":"La Vall de la Gavarresa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-vall-de-la-gavarresa","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1240 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. Originàriament l'acabat exterior era de maçoneria de pedra vista i només es conserva en una de les façanes laterals. Ara és en gran part arrebossada i pintada de color blanc. Ha patit intervencions i ampliacions en diferents èpoques, a la façana lateral hi ha una galeria a l'alçada del primer pis. La porta és adovellada i les obertures emmarcades amb pedra carejada. Les reformes s'han fet per adaptar-la a turisme rural. Té diferents edificis complementaris, coberts, corts i pallisses. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-419","ubicacio":"Avinyó","historia":"En el fogatge de 1497 ja ens apareix anomenada dins de l'antic terme municipal d'Artés, el mas de La Vall, avui dia pertanyent al terme municipal d'Avinyó. L'antic edifici, doncs, existiria ja des del segle XV, tot i que actualment, l''estructura bàsica és del segle XVIII (1743), aixecat sobre el mas anterior del que avui ja no en queden restes. A mitjan segle XIX (1847) hi va haver reformes importants, obrint-se l'accés a l'habitatge pel cantó nord. Al 1944 es va construir una masoveria al cantó de ponent (avui convertida en casa d'estiueig).","coordenades":"41.8811300,1.9994800","utm_x":"416985","utm_y":"4637062","any":"1743","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39658-foto-08012-419-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39658-foto-08012-419-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39658-foto-08012-419-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39660","titol":"Pica de pedra de La Vall de la Gavarresa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pica-de-pedra-de-la-vall-de-la-gavarresa","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pica de pedra que s'insereix en una de les parets de la casa, on, posteriorment, s'hi col·locà un enrajolat decoratiu al voltant. Es tracta d'un bloc de pedra amb un forat, que serviria per rentar-se. Sobre de la pica hi trobem un armariet on es col·locarien diversos elements destinats a la higiene personal.","codi_element":"08012-421","ubicacio":"Avinyó","historia":"En el fogatge de 1497 ja ens apareix anomenada dins de l'antic terme municipal d'Artés, el mas de La Vall, avui dia pertanyent al terme municipal d'Avinyó. L'antic edifici, doncs, existiria ja des del segle XV, tot i que actualment, l''estructura bàsica és del segle XVIII (1743), aixecat sobre el mas anterior del que avui ja no en queden restes. A mitjan segle XIX (1847) hi va haver reformes importants, obrint-se l'accés a l'habitatge pel cantó nord. Al 1944 es va construir una masoveria al cantó de ponent (avui convertida en casa d'estiueig).","coordenades":"41.8811300,1.9994800","utm_x":"416985","utm_y":"4637062","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39660-foto-08012-421-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39661","titol":"Fogons de pedra de La Vall de la Gavarresa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fogons-de-pedra-de-la-vall-de-la-gavarresa","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Fogons fets de pedra, situats a l'antiga cuina. Es tracta de diversos carreus treballats, i donen lloc a quatre fogons de pedra, els quals rebrien l'escalfor del foc des de sota, i, gràcies als sortints de les pedres, podrien posar els estris de cuina sense tancar l'entrada de calor i, així, poder mantenir viva l'escalfor.","codi_element":"08012-422","ubicacio":"Avinyó","historia":"En el fogatge de 1497 ja ens apareix anomenada dins de l'antic terme municipal d'Artés, el mas de La Vall, avui dia pertanyent al terme municipal d'Avinyó. L'antic edifici, doncs, existiria ja des del segle XV, tot i que actualment, l''estructura bàsica és del segle XVIII (1743), aixecat sobre el mas anterior del que avui ja no en queden restes. A mitjan segle XIX (1847) hi va haver reformes importants, obrint-se l'accés a l'habitatge pel cantó nord. Al 1944 es va construir una masoveria al cantó de ponent (avui convertida en casa d'estiueig).","coordenades":"41.8811300,1.9994800","utm_x":"416985","utm_y":"4637062","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39661-foto-08012-422-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39661-foto-08012-422-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39663","titol":"Porta del baluard de La Vall de la Gavarresa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/porta-del-baluard-de-la-vall-de-la-gavarresa","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Restaurada recentment","descripcio":"Porta d'una gran fondària, amb clares intencions defensives. Està construïda amb carreus irregulars lligats amb morter. La profunditat de la porta és de 4 m aproximadament.","codi_element":"08012-424","ubicacio":"Avinyó","historia":"En el fogatge de 1497 ja ens apareix anomenada dins de l'antic terme municipal d'Artés, el mas de La Vall, avui dia pertanyent al terme municipal d'Avinyó. L'antic edifici, doncs, existiria ja des del segle XV, tot i que actualment, l''estructura bàsica és del segle XVIII (1743), aixecat sobre el mas anterior del que avui ja no en queden restes. A mitjan segle XIX (1847) hi va haver reformes importants, obrint-se l'accés a l'habitatge pel cantó nord. Al 1944 es va construir una masoveria al cantó de ponent (avui convertida en casa d'estiueig).","coordenades":"41.8811300,1.9994800","utm_x":"416985","utm_y":"4637062","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39663-foto-08012-424-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39663-foto-08012-424-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39663-foto-08012-424-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Estructural","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39665","titol":"Cal Moratones","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-moratones","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia datada del segle XVII de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 500 m2. L'any 1980 se li va fer una reforma integral, amb l'acabat exterior arrebossat amb ciment i la pintura actual. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior i també ha estat intervinguda recentment. Les obertures són arrebossades. Es conserven certs elements antics com arcs, les parets de pedra interiors i les tines. Al voltant té diferents corts i corrals. Se situa en un entorn rural molt a prop de la carretera d'Avinyó a Sant Feliu Sasserra B-431.","codi_element":"08012-426","ubicacio":"Avinyó","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. L'edifici actual no conserva res de l'antiga estructura.","coordenades":"41.8702300,1.9725600","utm_x":"414737","utm_y":"4635878","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39665-foto-08012-426-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39665-foto-08012-426-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39665-foto-08012-426-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39667","titol":"La Rovira","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-rovira-0","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS; Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de tres edificis, el volum principal és una masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1000 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. Té una torre adossada de planta baixa, dos pisos i golfes, amb l'acabat de pedra vista i amb la coberta de quatre vessants. La façana principal d'ús actual no és l'original. S'observen intervencions de diferents èpoques, les darreres fetes en obra nova. La masia té l'acabat exterior de pedra vista amb restes d'arremolinat, la porta és amb llinda de pedra amb la inscripció '1700' i en té una altra d'adovellada a la façana de gregal. Les obertures són emmarcades amb pedra carejada. Té dos edificis complementaris destinats a coberts i corts. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-428","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La masia és esmentada al Fogatge del 1553, ja que diu que Pere Rovira està al Mas del Pray, en aquell moment com a propietat del Monestir de Ripoll, tot i que al segle XVIII passaria a la seu episcopal de Vic. L'edifici originaria ha estat molt reformat al llarg dels anys.","coordenades":"41.9164500,1.9938500","utm_x":"416564","utm_y":"4640989","any":"1700","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39667-foto-08012-428-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39667-foto-08012-428-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39667-foto-08012-428-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39669","titol":"Mas Vilanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/mas-vilanova","bibliografia":"- IGLESIAS; Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 650 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és arremolinat, la porta és adovellada i les obertures són emmarcades amb pedra carejada. S'observen ampliacions realitzades en diferents èpoques, al primer pis trobem una inscripció '1676' i en una llinda d'una finestra de la façana principal una altra 'Joseph Euras i Vilanova 1678'. És de destacar les pintures murals que es conserven a la sala. Té tines i bótes. Té diferents volums que s'utilitzen com a coberts, corrals i pallisses i a més té era i baluard. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-430","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"En el fogatge de 1553 ja ens apareix la família de Vilanova, donant el mas del mateix nom: el Vilanova. Ara bé, al llarg de la història hi ha hagut constància que han existit tres masos Vilanova cohetanis: el Vilanova Jussana, el Sobirana i el Mitjana. Actualment no queda cap refernt estructural que recordi aquests edificis i només s'ha conservat el Vilanova Mitjana, gràcies a la reforma del segle XVII que donà estabilitat a l'edifici.","coordenades":"41.8993800,1.9730200","utm_x":"414814","utm_y":"4639114","any":"1676","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39669-foto-08012-430-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39669-foto-08012-430-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39669-foto-08012-430-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39670","titol":"Capelleta del Mas Vilanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capelleta-del-mas-vilanova","bibliografia":"- IGLESIAS; Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Capelleta inserida a la paret de tramuntana del menjador de la masia. Es tracta d'una capelleta acabada amb un absis decorat amb elements naturals que recorden a les petxines. Igualment trobem unes volutes esculpides a banda i banda de la capella, a la part inferior. Les portes de la capelleta destaquen per la seva policromia a partir d'elements florals.","codi_element":"08012-431","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"En el fogatge de 1553 ja ens apareix la família de Vilanova, donant el mas del mateix nom: el Vilanova. Ara bé, al llarg de la història hi ha hagut constància que han existit tres masos Vilanova cohetanis: el Vilanova Jussana, el Sobirana i el Mitjana. Actualment no queda cap refernt estructural que recordi aquests edificis i només s'ha conservat el Vilanova Mitjana, gràcies a la reforma del segle XVII que donà estabilitat a l'edifici.","coordenades":"41.8993800,1.9730200","utm_x":"414814","utm_y":"4639114","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39670-foto-08012-431-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39670-foto-08012-431-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39670-foto-08012-431-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Neoclàssic|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"99|94|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39671","titol":"Pintures murals del menjador del Mas Vilanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pintures-murals-del-menjador-del-mas-vilanova","bibliografia":"- IGLESIAS; Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Faria faltar fixar millor la pintura i cercar-ne millor els límits","descripcio":"Pintures excepcionals, de la mateixa època que es féu la casa, ja que estan disposades entorn de la capelleta. Són dos àngels: el de l'esquerra està aguantant una branca vegetal, mentre que el de la dreta aguanta un peix. El significat, segurament, estaria relacionat amb els pecats del consum alimentari i les regles que havia de seguir tot bon creient.","codi_element":"08012-432","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"En el fogatge de 1553 ja ens apareix la família de Vilanova, donant el mas del mateix nom: el Vilanova. Ara bé, al llarg de la història hi ha hagut constància que han existit tres masos Vilanova cohetanis: el Vilanova Jussana, el Sobirana i el Mitjana. Actualment no queda cap refernt estructural que recordi aquests edificis i només s'ha conservat el Vilanova Mitjana, gràcies a la reforma del segle XVII que donà estabilitat a l'edifici.","coordenades":"41.8993800,1.9730200","utm_x":"414814","utm_y":"4639114","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39671-foto-08012-432-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39671-foto-08012-432-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39671-foto-08012-432-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Barroc|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Tenen una importància molt elevada ja que, segons el propietari, es trobaven sota de quatre capes de guix, i, segurament, hi hauria més pintures amagades al voltant de la cambra, per tant fóra bo d'actuar-hi d'alguna manera per intentar trobar la totalitat de la pintura.","codi_estil":"96|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39673","titol":"Pintures murals de la cambra del Mas Vilanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pintures-murals-de-la-cambra-del-mas-vilanova","bibliografia":"- IGLESIAS; Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Faria faltar fixar millor la pintura i cercar-ne millor els límits","descripcio":"Pintures contemporànies de les del menjador, que se situaven a la cambra principal de matrimoni, amb pintures que decoren actualment part de les parets i dels relleus decoratius de l'estança. Intuïm la figura d'un cavaller amb una capa, i altres pintures d'un color blavós que funcionarien de decoració de les sanefes fetes amb guix.","codi_element":"08012-434","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"En el fogatge de 1553 ja ens apareix la família de Vilanova, donant el mas del mateix nom: el Vilanova. Ara bé, al llarg de la història hi ha hagut constància que han existit tres masos Vilanova cohetanis: el Vilanova Jussana, el Sobirana i el Mitjana. Actualment no queda cap refernt estructural que recordi aquests edificis i només s'ha conservat el Vilanova Mitjana, gràcies a la reforma del segle XVII que donà estabilitat a l'edifici.","coordenades":"41.8993800,1.9730200","utm_x":"414814","utm_y":"4639114","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39673-foto-08012-434-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39673-foto-08012-434-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Barroc","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Tenen una importància molt elevada ja que, segons el propietari, es trobaven sota de quatre capes de guix, i, segurament, hi hauria més pintures amagades al voltant de la cambra, per tant fóra bo d'actuar-hi d'alguna manera per intentar trobar la totalitat de la pintura.","codi_estil":"94|96","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39677","titol":"Torrent de Vilanova","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-vilanova","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Torrent situat a prop del mas Vilanova de Santa Eugènia de Relat, neix proper al Coll de Comadoms i va a desembocar a la riera de Relat a l'alçada del pont de Rosses. El cabal és normalment molt poc quantiós. El seu curs passa íntegrament pel terme municipal d'Avinyó. Està envoltat sobretot de camps i petits espais on actualment hi ha arbredes de pinassa.","codi_element":"08012-438","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"","coordenades":"41.8999900,1.9807400","utm_x":"415455","utm_y":"4639175","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39677-foto-08012-438-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39678","titol":"Torrent del Roqueta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-del-roqueta","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Torrent que neix prop del carrer Turcó i passa a l'oest del Mas Roqueta fins a desembocar a la riera Gavarresa, a l'alçada de l'eix transversal. Té una llargària aproximada de 3,5 quilòmetres, i té un cabal força reduït. El seu curs passa íntegrament pel terme municipal d'Avinyó. El torrent dóna lloc a petits canyissars, i té un recorregut sense masses giravolts.","codi_element":"08012-439","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8199200,1.9805000","utm_x":"415329","utm_y":"4630285","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39678-foto-08012-439-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39679","titol":"Barraca de La Pineda 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-pineda-1","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de planta circular, amb una superfície aproximada de 5m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. La vessant de llevant de la barraca reposa en part sobre del terreny natural. El sostre és de volta cònica, a partir de la superposició de lloses que acaben essent coronades per una llosa més gran. A la vessant de ponent hi ha una petita obertura en forma de respirador.","codi_element":"08012-440","ubicacio":"Morisco","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8631300,1.9323400","utm_x":"411389","utm_y":"4635131","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39679-foto-08012-440-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39679-foto-08012-440-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39679-foto-08012-440-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39680","titol":"Barraca de La Portella 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-portella-1-0","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Hi ha alguna biga que ha començat a cedir.","descripcio":"Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la paret de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de doble vessant i està construït amb lloses de pedra que reposen sobre d'un tramat de bigues de fusta. A la paret de ponent hi ha, dins de la barraca, dos petits espais per col·locar-hi objectes, a mode de lleixa. A la part exterior de tramuntana i llevant de la barraca hi trobem un mur que fa cantonada, com si tanqués l'espai de la barraca. Creiem que funcionaria com a espai per a disposar-hi l'animal de càrrega.","codi_element":"08012-441","ubicacio":"Morisco","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8809800,1.9475300","utm_x":"412674","utm_y":"4637097","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39680-foto-08012-441-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39680-foto-08012-441-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39680-foto-08012-441-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39681","titol":"Barraca de La Portella 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-portella-2-0","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 15 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. La barraca està dividida en dues estances clarament diferenciades per un mur mitjer. Seria de doble vessant, amb el sostre fet amb lloses de pedra recolzades sobre un tramat de bigues de fusta, tot i que avui dia ha cedit pràcticament en la seva totalitat. Sabem que el sostre seria així ja que a dins de la barraca hem trobat vàries bigues de fusta, a part de les bigues que encara es conserven en el seu lloc. Al mur de migjorn hi ha dues obertures en forma de porta, la de la dreta seria la de la barraca i la de l'esquerra seria la que donaria al cobert.","codi_element":"08012-442","ubicacio":"Morisco","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8818000,1.9467200","utm_x":"412608","utm_y":"4637189","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39681-foto-08012-442-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39681-foto-08012-442-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39681-foto-08012-442-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39682","titol":"Barraca del Malpas 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-malpas-1","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de planta rectangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. Al mur de llevant podem observar una petita obertura en forma de porta. El sostre, totalment cedit, seria fet amb lloses recolzades sobre un tramat de bigues, tal i com podem apreciar a l'interior de la barraca, plena de bigues de fusta. De la barraca es manté dempeus les cantonades i parts de les parets perimetrals.","codi_element":"08012-443","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8492900,1.9563200","utm_x":"413361","utm_y":"4633570","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39682-foto-08012-443-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39682-foto-08012-443-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39682-foto-08012-443-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39683","titol":"Barraca del Malpas 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-malpas-2","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de planta rectangular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra i lligats en sec. Al mur de llevant podem apreciar una obertura en forma de porta. En un dels carreus laterals, a la banda dreta de la porta, podem observar la inscripció '1945'. El sostre seria fet amb lloses recolzades sobre d'un tramat de bigues de fusta, tot i que avui dia ja ha cedit completament.","codi_element":"08012-444","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8504500,1.9549100","utm_x":"413245","utm_y":"4633700","any":"1945","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39683-foto-08012-444-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39683-foto-08012-444-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39683-foto-08012-444-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39684","titol":"La Casanova de Torroella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-casanova-de-torroella","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de tres edificacions. El volum principal és una masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 600 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat, la porta és amb llinda de pedra i les obertures són emmarcades amb pedra carejada i amb rajoles ceràmiques. El volum original era de dos cossos i es feu una ampliació visible clarament a la banda esquerra amb dues arcades a la planta baixa. Té una pallissa i un cobert. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-445","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure.","coordenades":"41.9017100,2.0098900","utm_x":"417875","utm_y":"4639337","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39684-foto-08012-445-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39684-foto-08012-445-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39684-foto-08012-445-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39686","titol":"Coll-Lligó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/coll-lligo","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Masia de planta baixa, primera planta i golfes, amb una superfície aproximada de 160 m2, de la qual es conserva tot el mur perimetral gairebé en dues terceres parts de l'original. Igualment, dins de la casa hi observem diversos murs i elements arquitectònics relacionats amb la casa, com un possible pou i un forn.","codi_element":"08012-447","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna.","coordenades":"41.9144200,2.0102500","utm_x":"417921","utm_y":"4640748","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39686-foto-08012-447-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39686-foto-08012-447-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Hi ha molta vegetació tan a l'exterior com a l'interior que posen en perill l'estructura.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39687","titol":"El Ferràs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-ferras","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Masia enrunada, de planta quadrangular, amb diverses estances. Actualment no es conserva ni el sostre ni gran part dels murs, tot i que se'n pot deduir el mur perimetral en gairebé tot el seu conjunt. Té una superfície aproximada de 200 m2, i els murs són construïts amb carreus de pedra lligats amb morter.","codi_element":"08012-448","ubicacio":"Morisco","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna.","coordenades":"41.8747300,1.9436300","utm_x":"412342","utm_y":"4636407","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39687-foto-08012-448-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39687-foto-08012-448-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Està dins d'un bosc de pinassa, la qual cosa en dificulta la delimitació i la fotografia.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39688","titol":"El Borró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-borro","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de dues edificacions. El volum principal és una masia de planta i pis amb una superfície aproximada de 310 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat, la porta és amb llinda de pedra amb la inscripció 'AVE 17... MARIA' i les obertures són emmarcades amb pedra carejada. Es conserva el volum original, presenta reforços estructurals a la façana lateral i posterior, té una cisterna de recol·lecció d'aigües pluvials a la façana posterior i un viver a la principal. Al costat té una pallissa. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-449","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure.","coordenades":"41.8969300,2.0057600","utm_x":"417526","utm_y":"4638810","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39688-foto-08012-449-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39688-foto-08012-449-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39690","titol":"Cal Salasotana","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-salasotana","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta baixa, dos pisos i soterrani amb una superfície aproximada de 340 m2. La masia original era de planta baixa, pis i golfes construïda amb maçoneria de pedra vista, amb restes d'arremolinat i amb la coberta de dues vessants. Presenta ampliacions i modificacions de diferents èpoques, bastant recents. De la masia original conserva tan sols el celler, part de la planta baixa i la façana posterior. Les intervencions realitzades no han estat fidels a la tipologia original, la coberta s'ha canviat a un sol vessant. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-451","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure, tot i que l'edifici actual ha estat molt reformat recentment.","coordenades":"41.9046400,2.0046400","utm_x":"417443","utm_y":"4639668","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39690-foto-08012-451-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39690-foto-08012-451-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39690-foto-08012-451-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39691","titol":"Cal Parés","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-pares","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1250 m2. Fou construïda sobre el terreny natural. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc, la porta és amb llinda de pedra i les obertures emmarcades amb pedra carejada. A la planta baixa és mantenen el sostres amb volta. Hi ha tines que han estat obertes. S'hi observen intervencions i ampliacions de diferents èpoques, i trobem galeries a la façana lateral. Té dos coberts i una pallissa. Era l'antiga rectoria. Se situa a la sortida del nucli d'Avinyó.","codi_element":"08012-452","ubicacio":"Avinyó","historia":"L'actual masia de Can Parés fou inicialment seu de l'antiga rectoria molt propera a l'antiga església romànica d'Avinyó. Aquesta antiga rectoria va esdevenir en una data incerta del segle XVII, masia què és documentada ja l'any 1635 i en coneixem una ampliació de l'any 1808.","coordenades":"41.8631200,1.9742400","utm_x":"414867","utm_y":"4635087","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39691-foto-08012-452-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39691-foto-08012-452-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39692","titol":"La Verdegueria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-verdegueria","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"La part més antiga necessitaria una neteja dels elements més destacats","descripcio":"La masia té planta baixa més dos pisos amb una superfície aproximada de 624 m2. Originàriament era de planta baixa, amb el sostre amb volta, i un pis construïts amb murs de pedra. Presenta ampliacions recents: la segona planta és totalment feta d'obra nova amb reforços de formigó. La coberta s'ha refet amb les teules originals i és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. La porta és adovellada i les obertures són, a la part antiga, emmarcades amb pedra carejada i, a la part nova, amb obra. Les reformes no han mantingut l'estètica de la construcció original datada del segle XVI. Al voltant té coberts, corts i una pallissa. Se situa a la sortida del nucli d'Avinyó. En destaquem la llinda feta d'un sol bloc de pedra, situada a l'entrada de tramuntana de la masia. A la llinda es pot observar la data '1577', i, per tant, una de les llindes més antiga que hem trobat al terme. Es situa a l'entrada original de la masia, a la vessant de tramuntana de l'edifici.","codi_element":"08012-453","ubicacio":"Avinyó","historia":"En el fogatge de 1553 apareix dins del terme d'Avinyó tres edificis relacionats amb els Verdaguer: el d'en Jaume Verdaguer, el d'en Benet Verdaguer i, finalment, una masoveria d'en Micquet, de propietat dels Verdaguer. No sabem amb certesa qui habitava en aquest edifici, però si que estava relacionat amb la familia Verdaguer, tal i com es fa pal·lès amb el nom que ha quedat de la casa. Aquest edifici manté a la part de la planta baixa estructures de l'edifici del segle XVI, tot i que la majoria d'estrcutures han estat reformades actualment.","coordenades":"41.8636900,1.9748900","utm_x":"414921","utm_y":"4635150","any":"1577","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39692-foto-08012-453-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39692-foto-08012-453-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39692-foto-08012-453-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39695","titol":"Pou de La Verdegueria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-la-verdegueria","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Faria falta una neteja","descripcio":"Pou de planta circular, construït amb carreus regulars de festa, coberts de gran quantitat de morter. El sostre és de forma semicircular. A la vessant de tramuntana presenta una petita obertura per on poder accedir al sistema de politges per extreure'n l'aigua.","codi_element":"08012-456","ubicacio":"Avinyó","historia":"En el fogatge de 1553 apareix dins del terme d'Avinyó tres edificis relacionats amb els Verdaguer: el d'en Jaume Verdaguer, el d'en Benet Verdaguer i, finalment, una masoveria d'en Micquet, de propietat dels Verdaguer. No sabem amb certesa qui habitava en aquest edifici, però si que estava relacionat amb la familia Verdaguer, tal i com es fa pal·lès amb el nom que ha quedat de la casa. Aquest edifici manté a la part de la planta baixa estructures de l'edifici del segle XVI, tot i que la majoria d'estrcutures han estat reformades actualment.","coordenades":"41.8633000,1.9751200","utm_x":"414940","utm_y":"4635106","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39695-foto-08012-456-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39695-foto-08012-456-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39695-foto-08012-456-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39696","titol":"Pantà de Vilagonella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/panta-de-vilagonella","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Pantà situat al sud-oest del mas de Vilagonella. Està ubicat en un paratge envoltat de bosc. En el moment de fer el pantà es colgà en el seu interior una font i un aqüeducte del que avui dia en tenim constància gràcies a les fotografies fetes l'any 1980 per Jaume Gibert. Té gran quantitat d'aigua.","codi_element":"08012-457","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8098700,2.0266800","utm_x":"419152","utm_y":"4629124","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39696-foto-08012-457-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39696-foto-08012-457-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39697","titol":"Barraca del Claudi","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-claudi","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Hi ha una esquerda al mur frontal força pronunciada.","descripcio":"Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 10 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. Al mur de llevant hi ha una obertura en forma de porta. Aquest mur pateix una greu esquerda al llarg de tota la paret que posa en risc l'estructura de la barraca. El sostre està fet amb grans lloses superposades sobre d'un tramat de bigues de fusta, tot i que recentment el propietari hi col·locà plaques d'uralita al sostre per protegir millor l'estructura.","codi_element":"08012-458","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8610200,1.9620600","utm_x":"413853","utm_y":"4634866","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39697-foto-08012-458-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39697-foto-08012-458-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39698","titol":"Els Andreus","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-andreus","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Molt reformada","descripcio":"Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 440 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és arremolinat, la porta és amb llinda de pedra amb la inscripció '1761' i les obertures són emmarcades amb pedra carejada. Els sostres de la planta baixa són amb volta. Hi ha un contrafort a la façana posterior i s'observa una ampliació en la part frontal que és un porxo d'obra nova, sostingut amb una estructura metàl·lica. La coberta ha sofert una intervenció recent. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-459","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure, tot i que l'edifici actual ha estat molt reformat recentment.","coordenades":"41.9034200,2.0057100","utm_x":"417530","utm_y":"4639531","any":"1761","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39698-foto-08012-459-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39698-foto-08012-459-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39698-foto-08012-459-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39700","titol":"Barraca de La Pedrera 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-pedrera-1","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 15 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. Podem observar clarament com, en un inici es tractava d'una barraca sola, i, posteriorment se li afegí un cobert a la part de ponent. Per tant, es tracta d'una barraca dividia en dos àmbits clarament diferenciats: la barraca i el cobert. Les dues tindrien un sostre fet amb lloses de pedra sostingudes per un tramat de bigues tal i com podem observar a l'interior de la barraca. Al mur de migjorn hi ha dues obertures en forma de porta.","codi_element":"08012-461","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8800700,1.9622100","utm_x":"413891","utm_y":"4636981","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39700-foto-08012-461-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39700-foto-08012-461-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39700-foto-08012-461-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39701","titol":"Barraca de La Pedrera 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-pedrera-2","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de planta rectangular i una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. Al mur de tramuntana hi ha una obertura en forma de porta. El sostre, tal i com podem observar a la paret posterior de la barraca, seria de doble vessant, i construït amb lloses sostingudes sobre d'un tramat de bigues de fusta. Actualment el sostre ha cedit en la seva totalitat i les parets de la barraca estan igualment molt malmeses.","codi_element":"08012-462","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8812600,1.9635300","utm_x":"414002","utm_y":"4637112","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39701-foto-08012-462-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39701-foto-08012-462-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39701-foto-08012-462-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39702","titol":"Barraca de La Pedrera 3","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-pedrera-3","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de planta rectangular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. Al mur de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. El sostre ha cedit en la seva totalitat i resten només les parets perimetrals, tot i que en un estat realment deplorable.","codi_element":"08012-463","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8811700,1.9644500","utm_x":"414078","utm_y":"4637101","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39702-foto-08012-463-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39702-foto-08012-463-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39702-foto-08012-463-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39703","titol":"Barraca de La Pedrera 4","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-pedrera-4","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 12 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats en sec. Es tracta de dues estances clarament diferenciades per un mur mitjer, i creiem que el sostre seria de doble vessant i fet amb bigues de fusta, tot i que no en resta cap indici. Aquesta barraca té la particularitat que un dels murs, el frontal, està separat de la resta d'estructura; això és: hi ha una estructura en forma de E, que seria on es podria guardar al bestiar, i, separada, una paret que protegeix aquesta. Esquemàticament quedaria així: EI. Aquestes obertures es troben a ponent.","codi_element":"08012-464","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8802000,1.9660200","utm_x":"414207","utm_y":"4636992","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39703-foto-08012-464-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39703-foto-08012-464-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39703-foto-08012-464-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Creiem que aquesta estructura seria usada només per a encabir-hi bestiar de tir, ja que a uns 30 m més al sud hi ha una altra barraca, igualment en estat ruïnós.","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39704","titol":"Barraca de La Pedrera 5","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-pedrera-5","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de planta rectangular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. Deduïm que al mur de migjorn hi hauria una obertura en forma de porta. Realment aquesta barraca està molt malmesa i és difícil d'apreciar-ne la seva totalitat amb claredat.","codi_element":"08012-465","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8800300,1.9656200","utm_x":"414174","utm_y":"4636973","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39704-foto-08012-465-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39704-foto-08012-465-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Estaria relacionada amb la barraca de La Pedrera 4, ja que estan molt a prop l'una de l'altre i tenen estructures molt diferents.","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39705","titol":"Barraca dels Ometells 4","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-dels-ometells-4","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de planta rectangular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra i lligats en sec. Al mur de llevant podem apreciar una obertura en forma de porta. El sostre seria fet amb lloses recolzades sobre d'un entramat de bigues de fusta, tot i que avui dia ja ha cedit completament. La majoria de parets estan igualment cedides i l'estat de la barraca és força deplorable.","codi_element":"08012-466","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8461300,1.9677500","utm_x":"414305","utm_y":"4633207","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39705-foto-08012-466-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39705-foto-08012-466-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39705-foto-08012-466-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39706","titol":"Barraca dels Pins bons 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-dels-pins-bons-1","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de planta circular i una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta. La part posterior de la barraca (de llevant) presenta un sediment de part de la paret i una de les filades de carreus ha cedit deixant només una sola filada de carreus, i, per tant, des de l'interior de la barraca es poden apreciar escletxes. El sostre és de volta cònica, a partir de la superposició de lloses coronades per una llosa de més grans dimensions. Sobre de les lloses hi col·locaven terra com a aïllant tèrmic.","codi_element":"08012-467","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8660200,1.9787600","utm_x":"415246","utm_y":"4635405","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39706-foto-08012-467-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39706-foto-08012-467-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39706-foto-08012-467-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39707","titol":"Barraca dels Pins bons 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-dels-pins-bons-2","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de planta circular i una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. Segurament el sostre seria de volta cònica, a partir de la superposició de lloses coronades per una llosa de més grans dimensions. Actualment tot el sostre ha cedit i gran part dels murs també.","codi_element":"08012-468","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8670900,1.9781600","utm_x":"415197","utm_y":"4635524","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39707-foto-08012-468-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39707-foto-08012-468-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39707-foto-08012-468-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39708","titol":"Barraca del Puça","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-puca","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de planta quadrada, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec, i amb una superfície aproximada de 8 m2. Al mur de migjorn presenta una obertura en forma de porta. El sostre està fet amb lloses superposades sobre d'un tramat de bigues de fusta. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada que actua com a aïllant tèrmic. El propietari, en el moment de fer la fitxa, tapa la part frontal de la barraca amb un plàstic.","codi_element":"08012-469","ubicacio":"Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8617200,1.9812200","utm_x":"415444","utm_y":"4634925","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39708-foto-08012-469-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39708-foto-08012-469-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39708-foto-08012-469-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39709","titol":"Barraca del cementiri d'Horta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-cementiri-dhorta","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular, situada en un lateral del camp que hi ha darrere del cementiri d'Horta. Té una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta, de dimensions molt reduïdes. El sostre està fet amb volta cònica, a partir de la superposició de lloses coronades per una llosa més gran. Tot el conjunt està tapat per terra aixafada, encara que avui dia ja en queda molt poca.","codi_element":"08012-470","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8209800,1.9720300","utm_x":"414627","utm_y":"4630411","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39709-foto-08012-470-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39709-foto-08012-470-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39709-foto-08012-470-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39710","titol":"Barraca de Les Acàcies 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-les-acacies-1","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la vessant de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica a partir de la superposició de lloses coronades per una altra de majors proporcions. Actualment s'hi ha col·locat uns graons de ciment per facilitar-hi l'accés.","codi_element":"08012-471","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8948300,1.9886400","utm_x":"416103","utm_y":"4638594","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39710-foto-08012-471-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39710-foto-08012-471-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39710-foto-08012-471-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39711","titol":"Barraca de Les Acàcies 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-les-acacies-2","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. Està just al límit sud de la propietat de Les Acàcies. Té la porta a la vessant de migjorn i el sostre està fet amb volta cònica, a partir de la superposició de lloses coronades per una llosa més gran que la resta. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada.","codi_element":"08012-472","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8940500,1.9888100","utm_x":"416116","utm_y":"4638507","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39711-foto-08012-472-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39711-foto-08012-472-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39711-foto-08012-472-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39712","titol":"Barraca del Vilarasau 4","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-vilarasau-4","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. El sostre seria de volta cònica tot i que actualment ha cedit en la seva totalitat. El mur ha anat desapareixent en la seva vessant més occidental. Observem, doncs, el mur de llevant amb pràcticament tota la seva totalitat, la resta està molt malmesa.","codi_element":"08012-473","ubicacio":"Morisco","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8806800,1.9458600","utm_x":"412535","utm_y":"4637066","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39712-foto-08012-473-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39712-foto-08012-473-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39712-foto-08012-473-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39713","titol":"Barraca del Vilarasau 5","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-vilarasau-5","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de planta circular, situada uns 150 m al sud-oest d'El Ferràs, amb una superfície aproximada de 10 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. A la seva vessant de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. El sostre ha desaparegut en la seva totalitat tot i que suposem que es tractaria d'un sostre de volta cònica. Està enmig del bosc la qual cosa posa en perill la seva estructura ja que està envoltada de vegetació tan a l'interior com a l'exterior.","codi_element":"08012-474","ubicacio":"Morisco","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8741400,1.9431000","utm_x":"412297","utm_y":"4636342","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39713-foto-08012-474-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39713-foto-08012-474-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39713-foto-08012-474-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39714","titol":"Font del Duc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-duc","bibliografia":"- VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Es tracta d'una font de bassal, i l'aigua surt de sota d'una balma de 3-4 metres d'alçada. El desguàs que surt de la basseta alimenta el torrentet que dóna aigua sobretot a La Rovira.","codi_element":"08012-475","ubicacio":"Santa Eugènia de Relat","historia":"","coordenades":"41.9181700,1.9862400","utm_x":"415935","utm_y":"4641188","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39714-foto-08012-475-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39715","titol":"Font de la Coma de l'Om","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-coma-de-lom","bibliografia":"- VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Està situada a sota d'una balma, i goteja per tota la paret. En el punt de la font la pedra fa un petit bassal que recull l'aigua","codi_element":"08012-476","ubicacio":"Santa Eugènia de Relat","historia":"","coordenades":"41.9042400,1.9714000","utm_x":"414686","utm_y":"4639656","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39715-foto-08012-476-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39716","titol":"Font de La Verge Maria","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-verge-maria","bibliografia":"- VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font es situa a sota d'una paret feta de carreus regulars de pedra lligats amb ciment d'uns 50 cm d'alçada. L'aigua surt per un broc metàl·lic. El desguàs fa un petit rec fins a una bassa propera.","codi_element":"08012-477","ubicacio":"Santa Eugènia de Relat","historia":"","coordenades":"41.8916700,1.9784600","utm_x":"415255","utm_y":"4638253","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39717","titol":"Font del Francisquet","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-francisquet","bibliografia":"- VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font està força amagada. Al broc que en surt s'hi ha col·locat un tub per portar l'aigua fins a un dipòsit.","codi_element":"08012-478","ubicacio":"Santa Eugènia de Relat","historia":"","coordenades":"41.8753700,1.9761800","utm_x":"415044","utm_y":"4636446","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39717-foto-08012-478-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39718","titol":"Font del Costa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-costa","bibliografia":"- VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font està ubicada darrera d'una barraca de vinya. Es tracta d'un bloc de ciment del que hi surt un broc metàl·lic que treu l'aigua per un tub fins a un dipòsit d'aigua per regar els camps d'horta que hi ha a la vora.","codi_element":"08012-479","ubicacio":"Santa Eugènia de Relat","historia":"","coordenades":"41.8748800,1.9757700","utm_x":"415009","utm_y":"4636392","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39718-foto-08012-479-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39719","titol":"Font d'El Borró","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-borro","bibliografia":"- VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font originària de bassal, ha estat recentment arreglada (al 1992) i avui en dia es tracta d'un broc de plàstic que surt d'un bloc de formigó.","codi_element":"08012-480","ubicacio":"Santa Eugènia de Relat","historia":"","coordenades":"41.9059000,2.0094300","utm_x":"417842","utm_y":"4639803","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39719-foto-08012-480-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39720","titol":"Font del Grau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-grau","bibliografia":"- VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Està espatllada","descripcio":"Aquesta font surt d'un dipòsit fet amb totxanes, tot i que actualment l'hi manca el broc i de la font no en raja aigua, aquesta surt per sota del petit dipòsit per terra.","codi_element":"08012-481","ubicacio":"Santa Eugènia de Relat","historia":"","coordenades":"41.8976800,2.0087800","utm_x":"417778","utm_y":"4638891","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39720-foto-08012-481-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39721","titol":"Escut heràldic de L'Abadal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escut-heraldic-de-labadal","bibliografia":" - CAMPS, Joaquim (1965). Les Cases Pairals Catalanes, Ed. Destino, Vitoria. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona.<\/p> ","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":" Escut heràldic de la familia Abadal, situat al carreu de l'entrada principal que fa de clau de volta. Es tracta d'un escut on hi ha inserides tres lletres lligades entre elles: la A que sobresurt, lligada amb una M; provinent amb tota seguretat de M(as) A(badal). Lligant tot el conjunt trobem a una S invertida, desconeixent-ne el significat.<\/p> ","codi_element":"08012-482","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":" La masia és una de les més antigues del terme i de la casa va sorgir un conegut llinatge català: els Abadals, una branca dels quals és propietària del Mas Pradell d'Osona. En el fogatge de l'any 1553 s'esmenta a 'Jaume Abadall' com a batlle del terme d'Avinyó i també com a primer de la llista dels focs. Al segle XVIII la família Abadal féu una escampada de cabalers per moltes masies veïnes.<\/p> ","coordenades":"41.8342700,1.9680000","utm_x":"414310","utm_y":"4631890","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39721-foto-08012-482-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39721-foto-08012-482-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Commemoratiu"],"data_modificació":"2019-12-16 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"L'escut és BCIN ja que, com diu el decret 571\/63, de 14 de març de 1963, del Ministerio de Educación sobre 'Protección de escudos, emblemas, piedras heráldicas, rollos de justicia, cruces de término y similares', qualsevol d'aquests elements que tingui més de cent anys ha de ser considerat Bé Cultural d'Interès Nacional.","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1769","rel_comarca":["7"]},{"id":"39722","titol":"Font del Casas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-casas","bibliografia":"- VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font està situada sota d'una petita balma. Es tracta d'un dipòsit quadrat fet amb ciment, i del qual, a la meitat de la paret frontal del dipòsit, en surt un broc metàl·lic. El dipòsit està envoltat de vegetació.","codi_element":"08012-483","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8812700,1.9585800","utm_x":"413591","utm_y":"4637118","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39722-foto-08012-483-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39723","titol":"Font de Can Serra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-serra","bibliografia":"- VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font que resta amagada sota d'una figuera. Hi ha un dipòsit de pedra lligat amb gran quantitat de ciment. Hi ha un forat per on surt l'aigua sense cap broc.","codi_element":"08012-484","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8705900,1.9704500","utm_x":"414562","utm_y":"4635921","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39724","titol":"Font del Bussé","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-busse","bibliografia":"- VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font feta per una llosa de pedra, de la qual en surt un broc metàl·lic per on surt l'aigua, que va a parar al torrent de la Casanova","codi_element":"08012-485","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8742800,1.9537800","utm_x":"413184","utm_y":"4636347","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39724-foto-08012-485-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39725","titol":"Font de La Rovirassa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-rovirassa","bibliografia":"- VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font està situada sota d'una balma. El broc està fet amb ciment i es tracta d'un canal que diposita l'aigua a un dipòsit i, d'aquí l'aigua passa al torrent de la Rovirassa. Està envoltat d'una zona plena de taules i bancs de ciment per tal d'anar-hi a reposar. L'aigua que en surt és molt neta. L'entorn i la mateixa font han estat arreglats no fa massa anys.","codi_element":"08012-486","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8678200,1.9431300","utm_x":"412291","utm_y":"4635641","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39725-foto-08012-486-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39725-foto-08012-486-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39726","titol":"Font del Vallès","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-valles","bibliografia":"- VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font està situada al fons d'un espai fet amb carreus de pedra lligats en sec i amb una llosa grossa de pedra que protegeix la font a mode de teulada. Aquesta font té un dipòsit d'on surt un broc fet de plàstic per poder treure l'aigua, que cau en un petit dipòsit fet de pedra, just a sota del broc.","codi_element":"08012-487","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8625900,1.9570700","utm_x":"413441","utm_y":"4635046","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39726-foto-08012-487-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39727","titol":"Font del Mal Pas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-mal-pas","bibliografia":"- VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font està a un marge de terra rodejada d'heura. L'aigua surt d'un forat de la paret de roca, es canalitza per una teula ceràmica i salta a una petita bassa a terra. L'aigua d'aquesta bassa passa a un petit gorg que està tres metres més al sud.","codi_element":"08012-488","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8510300,1.9558000","utm_x":"413320","utm_y":"4633763","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39727-foto-08012-488-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39728","titol":"Font de La Padrina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-padrina","bibliografia":"- VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada dins d'una cova-barraca ja que hi ha carreus de pedra que donen solidesa a la cova. La font es troba a la paret de tramuntana de l'estructura. Hi ha un dipòsit fet de pedra i, a la part més baixa d'aquest, un broc metàl·lic per on brolla l'aigua, que té una aixeta per regular el pas d'aquesta.","codi_element":"08012-489","ubicacio":"El MoriscoEl Morisco","historia":"","coordenades":"41.8545900,1.9347300","utm_x":"411576","utm_y":"4634180","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39728-foto-08012-489-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39728-foto-08012-489-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39729","titol":"Font de Can Tonimàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-tonimas","bibliografia":"- VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Font ubicada al marge de la riera Gavarresa, i que consta d'un forat fet a una roca envoltada d'arbres. No hi ha cap mena de broc. L'aigua es diposita en una canal que va a parar a un dipòsit proper a la masia de Can Tonimàs.","codi_element":"08012-490","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8656500,1.9923400","utm_x":"416372","utm_y":"4635350","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39729-foto-08012-490-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39730","titol":"Font del Segimon","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-segimon","bibliografia":"- VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Hi ha molta vegetació als voltants","descripcio":"Font composta d'un dipòsit quadrangular de pedra, del qual en surt a la meitat de la paret frontal un broc metàl·lic que permet treure'n l'aigua a un petit dipòsit fet igualment de pedra que hi ha a sota. Hi ha un excés de vegetació al voltant.","codi_element":"08012-491","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8542200,1.9765300","utm_x":"415045","utm_y":"4634097","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39730-foto-08012-491-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39731","titol":"Font d'El Ferran","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-ferran","bibliografia":"- VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font consta d'una paret feta de carreus de pedra lligats amb ciment, i, a la part de sota del mur hi ha un forat excavat en aquest ciment del que en surt un broc metàl·lic. L'aigua va a parar a un petit dipòsit sota del broc. Als voltants de la font hi ha uns bancs i una taula fets de pedra. Igualment, sobre del broc hi ha col·locada una figureta de guix.","codi_element":"08012-492","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8529500,1.9774700","utm_x":"415121","utm_y":"4633955","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39731-foto-08012-492-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39731-foto-08012-492-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39732","titol":"Font d'El Tomàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-tomas","bibliografia":"- VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font està situada en un piló de pedra d'uns 1,2 m d'alçada. Té un broc metàl·lic a la meitat i un forat per dipositar-hi un got a la part de dalt. Al peu del piló hi ha dues basses petites en forma semicircular que recullen l'aigua. Es troba en un indret envoltat de taules i bancs de pedra per anar-hi a passar una estona.","codi_element":"08012-493","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8497800,1.9729800","utm_x":"414744","utm_y":"4633608","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39732-foto-08012-493-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39732-foto-08012-493-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39733","titol":"Font de l'Abadal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-labadal","bibliografia":"- VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font està composta d'una paret de pedra, d'uns 50 cm d'alt, del qual hi sobresurt a mitja paret un forat amb un broc metàl·lic que treu l'aigua a una petita bassa que hi ha sota. D'aquí passa a la riera d'Oló, just uns vint metres al nord de la font.","codi_element":"08012-494","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8329900,1.9678200","utm_x":"414294","utm_y":"4631748","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39733-foto-08012-494-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39733-foto-08012-494-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39734","titol":"Font de Sant Antoni","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-sant-antoni","bibliografia":"- VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font situada a l'interior d'una caseta feta de carreus de pedra i amb una superfície aproximada de 4 m2. A dins l'aigua raja per una paret plena d'estalagmites. El dipòsit de pedra que hi ha just sota d'aquestes també està recobert de pedra tosca. A l'interior de la caseta també trobem una figura de Sant Antoni i la inscripció: '1930'.","codi_element":"08012-495","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8347600,1.9815000","utm_x":"415432","utm_y":"4631931","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39734-foto-08012-495-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39734-foto-08012-495-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39735","titol":"Font dels Quinze Diners","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-dels-quinze-diners","bibliografia":"- VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font ubicada en una zona molt boscosa, i està composta per una paret feta de carreus de pedra lligats amb ciment, tan a la part posterior com als laterals. De la paret posterior en surt un broc metàl·lic ple de vegetació pel voltant. L'aigua cau a un petit dipòsit fet amb pedra que hi ha a sota.","codi_element":"08012-496","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8399100,1.9713400","utm_x":"414595","utm_y":"4632513","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39735-foto-08012-496-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39736","titol":"Pou d'El Ferran 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-del-ferran-1","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pou d'aigua construït amb carreus de pedra irregulars lligats amb morter, i té una superfície aproximada de 2 m2. La planta és de forma circular. A la vessant de migjorn hi ha una obertura en forma de porta, tapada per una porta de fusta. Posteriorment s'afegí a l'estructura, un espai rectangular fet de totxos, adossat a la vessant de tramuntana del pou.","codi_element":"08012-497","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8535100,1.9754000","utm_x":"414950","utm_y":"4634019","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39736-foto-08012-497-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39736-foto-08012-497-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39736-foto-08012-497-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39737","titol":"Pou d'El Ferran 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-del-ferran-2","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pou d'aigua construït amb carreus de pedra irregulars lligats amb morter, i té una superfície aproximada de 2 m2. La planta és de forma rectangular, tot i que té les cantonades arrodonides. Al mur de migjorn presenta la porta, tapada amb una porta feta de fusta. El sostre és cobert per unes lloses de pedra disposades en una sola vessant, fent baixada de migjorn a tramuntana, suposem que les lloses recolzen sobre d'algunes bigues de fusta.","codi_element":"08012-498","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8537400,1.9754200","utm_x":"414952","utm_y":"4634045","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39737-foto-08012-498-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39737-foto-08012-498-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39737-foto-08012-498-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39738","titol":"Pou de La Portella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-la-portella","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pou d'aigua de planta circular, construït amb carreus irregulars de pedra lligats amb morter. Té una alçada aproximada de 2 m respecte el nivell de terra. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta que actualment ha estat tapiada amb totxos. El sostre està fet amb volta cònica, a partir de la superposició de lloses de pedra. L'aigua que obté és d'una petita bassa que hi ha justa a sota del pou, a la seva vessant més oriental.","codi_element":"08012-499","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8850500,1.9549300","utm_x":"413294","utm_y":"4637542","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39738-foto-08012-499-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39738-foto-08012-499-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39738-foto-08012-499-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39740","titol":"El Berenguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-berenguer","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS; Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVI","notes_conservacio":"","descripcio":"Masia del segle XVI, de planta baixa, pis i golfes, aquestes últimes han estat adaptades també com a pis. La superfície aproximada és de 880 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. Part del sostre de la planta baixa és amb volta. L'acabat exterior es compon de murs de pedra amb arrebossat de ciment modern. A la façana principal s'observa un reforç pel mur i l'adossament de l'escala d'accés al primer pis. Conserva els sostres originals, a la planta baixa hi ha una part amb el sostre amb volta. La coberta ha estat totalment refeta degut a l'ampliació vertical. Actualment són dos habitatges dins la mateixa estructura. Se situa en un entorn rural envoltada d'una era i diversos coberts i pallisses.","codi_element":"08012-501","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"Hi ha documentació des de 1376, en què consta la compra venda d'unes terres de vinya pertanyents a aquest mas. La masia ha sofert reformes al llarg del temps, però es pot distingir una part antiga on es situa la porta adovellada i un contrafort. Als anys 1960 s'hi feren obres de reforma.","coordenades":"41.8114000,2.0184000","utm_x":"418466","utm_y":"4629302","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39740-foto-08012-501-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39740-foto-08012-501-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39740-foto-08012-501-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39742","titol":"Pica del menjador d'El Berenguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pica-del-menjador-del-berenguer","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS; Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVI-XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Pica de pedra amb una estructura força curiosa. A banda i banda hi ha uns bancs de pedra, tot i que al centre hi trobem un petit sortidor d'aigua fet amb un bloc de pedra on hi ha esculpida una cara molt esquemàtica. El conjunt és tancat per dalt amb una volta aixafada. Creiem que la part de la pica i de la font són anteriors a la resta d'estructura.","codi_element":"08012-503","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"Hi ha documentació des de 1376, en què consta la compra venda d'unes terres de vinya pertanyents a aquest mas. La masia ha sofert reformes al llarg del temps, però es pot distingir una part antiga on es situa la porta adovellada i un contrafort. Als anys 1960 s'hi feren obres de reforma.","coordenades":"41.8114000,2.0184000","utm_x":"418466","utm_y":"4629302","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39742-foto-08012-503-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39742-foto-08012-503-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39746","titol":"Capella de la Rectoria de Sta. Eugènia de Relat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capella-de-la-rectoria-de-sta-eugenia-de-relat","bibliografia":"- GAVÍN, Josep m. Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), 1979, Artestudi Edicions, Barcelona, pàg. 28. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita capelleta a la part baixa de la rectoria de l'església de Santa Eugènia de Relat. Totalment refeta, consta d'una sola nau rectangular d'uns 15 m 2 aproximadament. La capella consta d'un sostre pla però amb dos arcs de punta, fets amb carreus i ciment, donant una sensació de dividir la sala en tres espais. A l'últim d'aquests espais, el més oriental, és on es troba l'altar.","codi_element":"08012-507","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"La rectoria originària hauria estat construida al mateix moment de l'antiga església romànica. L'actual edifici, però, fóu alçat en les posteriors remodelacions que afectaren a l'església a finals del segle XVII.","coordenades":"41.8847400,1.9802300","utm_x":"415392","utm_y":"4637482","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39746-foto-08012-507-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39746-foto-08012-507-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39746-foto-08012-507-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39747","titol":"Barraca del Mas Roqueta 14","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-mas-roqueta-14","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de planta rectangular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. Al mur de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de proto-volta cònica, ja que parteix d'una planta rectangular i acaba en forma cònica. El sostre i gran part dels murs estan començant a debilitar-se. La llinda de la porta està a punt de caure.","codi_element":"08012-508","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8248100,1.9889200","utm_x":"416035","utm_y":"4630819","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39747-foto-08012-508-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39747-foto-08012-508-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39747-foto-08012-508-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39748","titol":"Barraca del Mas Roqueta 15","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-mas-roqueta-15","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular i molt bon estat, segurament refeta recentment. Té una superfície aproximada de 10 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. Al mur de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre és d'una perfecta proto-volta cònica, a partir de la superposició de lloses coronades per una llosa de majors proporcions. A sobre de les lloses hi ha terra aixafada com a aïllant tèrmic, i, coronant la terra hi ha un carreu de pedra blanca.","codi_element":"08012-509","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8203200,1.9858200","utm_x":"415772","utm_y":"4630324","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39748-foto-08012-509-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39748-foto-08012-509-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39748-foto-08012-509-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39749","titol":"Barraca del Mas Roqueta 16","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-mas-roqueta-16","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 19 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. El mur de tramuntana presenta una obertura en forma de porta, relativament estreta. El sostre és d'una proto-volta cònica gairebé perfecte, a partir de la superposició de lloses de pedra. Sembla com si hagués patit una rehabilitació recent. Sobre de les lloses del sostre hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic.","codi_element":"08012-510","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8162900,1.9785200","utm_x":"415160","utm_y":"4629884","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39749-foto-08012-510-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39749-foto-08012-510-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39749-foto-08012-510-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39750","titol":"Barraca de l'Abadal 5","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-labadal-5","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. Al mur de llevant hi ha una obertura en forma de porta, tot i que gran part de l'estructura de les parets ha cedit. El sostre és inexistent i, segurament, seria amb lloses sostingudes sobre d'un tramat de bigues de fusta, però no ho podem saber amb certesa.","codi_element":"08012-511","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8365300,1.9661200","utm_x":"414157","utm_y":"4632143","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39750-foto-08012-511-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39750-foto-08012-511-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39750-foto-08012-511-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39751","titol":"Barraca de l'Abadal 6","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-labadal-6","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en un estat pre-ruïnós força preocupant","descripcio":"Barraca de vinya doble, amb una part per situar-hi el cobert, la que es troba més al sud, i la nord serviria pròpiament com a barraca. Té una superfície total aproximada de 15 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. Al mur de llevant és on trobem les dues obertures en forma de porta. Hi ha un mur mitjer que divideix les dues estances. El sostre, a partir d'aquest mur, és de doble vessant, amb lloses sostingudes sobre de bigues de fusta. Ara bé, moltes d'aquestes bigues han cedit o estan cedint i posant en perill l'estabilitat del sostre i, així, de l'estructura.","codi_element":"08012-512","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8356100,1.9621500","utm_x":"413826","utm_y":"4632045","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39751-foto-08012-512-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39751-foto-08012-512-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39751-foto-08012-512-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39752","titol":"Dita sobre la matança del porc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dita-sobre-la-matanca-del-porc","bibliografia":"- HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no s'utilitza","descripcio":"Hi havia una dita lligada amb la matança del porc i fa referència a l'alegria que donava ja que era un dia molt esperat per la majoria de pagesos que patien força gana. La dita diu així: 'Les tres alegries de l'home són: quan es casa, quan mata el porc i quan la dona se li mor'.","codi_element":"08012-524","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Tradició oral","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Atil·là Herms","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"61","codi_tipo_sitmun":"4.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39753","titol":"Els enterraments a principis de segle XX","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-enterraments-a-principis-de-segle-xx","bibliografia":"- HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no s'utilitza","descripcio":"Quan algú es moria, els dos veïns de més a prop (o sigui, el de més a la dreta i el de l'esquerra) quedaven obligats a menar el dol. D'una casa l'home menava el dol dels homes i de l'altra casa la dona menava el de les dones. Com que en aquell temps els morts es portaven a pes de braços, tenien l'obligació de dur-lo els homes de les segones i terceres cases de cada banda de la casa mortuòria, eren doncs, quatre homes que es rellevaven a trossos per dur-lo. A l'enterrament només hi anaven els parents i alguns amics de molta intimitat i sortien darrera del mort en fila índia: primer el menador de dol dels homes seguit pel parent més proper i dels demés anat baixant pel grau de parentesc; venien després les dones seguint el mateix ordre. Així tornaven del cementiri formats amb el mateix ordre fins a la casa del mort on el menador del dol deia un parenostre i quedava dissolt el dol. Quan venien del cementiri a la casa, els treien un rentamans i es rentaven. Quan el mort era un nen el portaven els nens i quan era una nena, les noies.","codi_element":"08012-525","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Atil·là Herms","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39754","titol":"La Festa Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-festa-major","bibliografia":"- HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es fa de la mateixa manera","descripcio":"La festa major de principis de segle XX començava el divendres a la tarda amb la mort de la vedella que, com que únicament es matava un cop l'any es considerava un espectacle. Aquella mateixa tarda, els carnissers del poble tenien un ramat de xais a les afores i els homes de cada casa anaven a agafar un xai i se'l enduien a casa seva. A la nit passaven els carnissers a matar-lo i escorxar-lo. Aquell que no havia comprat un cap de bestiar, anava aquella mateixa nit a les carnisseries per comprar carn. El dissabte al migdia hi havia el repic de campanes i a les vuit del vespre l'orquestra feia el primer cercavila. El diumenge a tres quarts de deu feien el segon cercavila, acompanyant l'Ajuntament a l'església on tocaven i cantaven l'ofici. En sortir de l'ofici l'orquestra tocava 'llevant de taula' que consistia en acompanyar les administracions de la Mare de Déu del Roser que seguien tot el poble alhora de dinar, entraven a les cases i captaven mentre dinaven. A la tarda processó amb elles i, després ball de tarda. A les nou un tercer cercavila que s'anava a casa de l'alcalde i començava el ball de nit. El dimarts a la tarda s'anava a berenar a les fonts i allí es ballava amb algun músic aficionat, quan es fia fosc la gent anava a ballar a les sales on hi havia un piano de maneta. Fins l'any 1898 el ball de festa major es feia en una sala de ball engalanada, a partir d'aquell any sempre més hi ha hagut envelat.","codi_element":"08012-526","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Atil·là Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39755","titol":"Les camilleres (caramelles)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/les-camilleres-caramelles","bibliografia":"- HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es conserva igual","descripcio":"Per quaresma es formaven colles de nois joves fins i tot casats que assajaven una o dues cançons per sortir a cantar-les al toc d'Al·leluia del dissabte sant i del diumenge de Pasqua. AL dissabte aquestes colles anaven a les cases de pagès i cantaven a cadascuna d'elles que els feien cantar. El diumenge de pasqua passaven per tot el poble. Antigament els camillaires només cantaven els Goigs de la Mare de Déu, i aquest costum durà fins al 1899 en que la colla de joves ja va cantar altres cançons. Fins aquest any només hi havia un membre de la colla que portava algun flabiol, tot i que a partir d'aleshores ja hi haurà altres instruments.","codi_element":"08012-527","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Atil·là Herms","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39756","titol":"Galejar a les camilleres","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/galejar-a-les-camilleres","bibliografia":"- HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no s'utilitza","descripcio":"En tot el segle XIX era costum que les colles que anaven a cantar portessin armes de foc de pistó i galejaven. Els nois, un cop acabada la jornada, es dedicaven a acabar la pólvora i simulaven batalles entre ells. La tradició es va acabar quan el 1912, un noi, tat galejant-se se li rebentà l'escopeta i li destrossà la mà.","codi_element":"08012-528","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Atil·là Herms","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39757","titol":"Els esquellots","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-esquellots","bibliografia":"- HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es conserva","descripcio":"Quan un vidu o una vídua es tornaven a casar, sobretot si ho feia amb una soltera o solter, era costum que els joves del poble, canalla i algun gran, ja fos amb llaunes o amb esquellots, o cornetes i eines que fessin soroll, recorrien els carrers i després anaven a casa del nuvi a la nit de noces. Allí estaven fent soroll fins que el nuvi sortia i els donava vi per beure abastament a tothom, si era així, els esquellots paraven, però si el nuvi no sortia, els esquellots podien durar dies i dies, més ben dit, nits i nits fins que l'home no els donava vi.","codi_element":"08012-529","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Atil·là Herms","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39758","titol":"La benedicció del càntir","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-benediccio-del-cantir","bibliografia":"- HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es practica","descripcio":"El dimecres sant es portava a beneir a l'església un càntir ple d'aigua, normalment el més maco i engalanat amb flors. Igualment es portava un plat amb sal perquè el sacerdot al beneir l'aigua en prengués un grapat per fer-ne el 'Sal-pas'.","codi_element":"08012-530","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Atil·là Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39759","titol":"El salpas","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-salpas","bibliografia":"- HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es practica","descripcio":"Costum religiós, de caràcter cristià, consistent en la benedicció de les cases. El mossèn, acompanyat de dos escolans, passa per les cases del poble i, seguint el ritual tradicional, beneeix les cases esquitxant amb aigua i sal el costat dret dels portals. Aquest costum cristià, que es fa durant la pasqua, ha deixat de practicar-se en la majoria de les parròquies del país i, on encara es fa, es contempla més com un ritual festiu.","codi_element":"08012-531","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Atil·là Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39760","titol":"Costum de setmana santa 1","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/costum-de-setmana-santa-1","bibliografia":"- HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es practica","descripcio":"A la setmana santa, fins a principis del segle XX, des de que posaven a Jesús al monument fins a la resurrecció de dissabte sant hi havia la creença que no es podia escombrar ni netejar perquè sinó hi havies cuques tot l'any a la casa. El dissabte quan tocaven l'Al·leluia amb una branqueta i aigua beneita anaven seguint tots els racons de la casa dient 'cuca surt del forat que Jesús ha ressuscitat' i així marxaven totes les cuques de la casa.","codi_element":"08012-532","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Atil·là Herms","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39761","titol":"Costum de setmana santa 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/costum-de-setmana-santa-2","bibliografia":"- HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es practica","descripcio":"Fins a principis de segle XX, quan ja es perdé el costum, el dissabte sant, després del toc de l'Al·leluia, tothom es posava a fer soroll amb el què tenia a les mans i molts sortien amb les escopetes a les finestres i balcons a galejar. Aquest terrabastall solia durar una hora.","codi_element":"08012-533","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Sense accés","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Costumari","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Atil·là Herms","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"63","codi_tipo_sitmun":"4.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39766","titol":"El contrapàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-contrapas","bibliografia":"- VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"No existeix","descripcio":"Dansa típica que es ballava al acabar la processó del Roser, a l'igual que el Gambeto. Es ballava a la plaça major. Els homes sols es donaven la mà format un semicercle que s'anaven movent amb passos mesurats i un moviment oscil·lant d'esquerra a dreta, fins a tornar al punt d'origen, donant la volta a la plaça. Es celebrà fins a finals de segle XIX. No en conservem la melodia.","codi_element":"08012-538","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39767","titol":"Ball del Gambeto","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ball-del-gambeto","bibliografia":"- VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no s'utilitza","descripcio":"Dansa que es celebrava després de la processó del Roser a la plaça major del poble, a l'igual que el Contrapàs. Es celebrà fins a finals del segle XIX. Es balla amb vestit de cerimònia. Els homes vestien el gambeto o capa llarga i negra que va fins als peus, i, a més es portava barret de copa. Les dones vestien de pageses però amb un mantell blanc amb llargues puntes. No en conservem la melodia","codi_element":"08012-539","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39768","titol":"Dansa de 'Treure a Ball'","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dansa-de-treure-a-ball","bibliografia":"- VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"No existeix","descripcio":"Dansa que es ballava a Avinyó per la Festa Major, a la plaça major. No en coneixem la melodia, tot i que avui dia encara es conserva la mateixa dansa al poble veí de St. Feliu Sasserra i podria ser força similar.","codi_element":"08012-540","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar Herms","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39769","titol":"Dansa dels Picarols o Cascabells","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/dansa-dels-picarols-o-cascabells","bibliografia":"- VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"No existeix","descripcio":"Dansa molt primitiva en la seva estructura. L'element rítmic i de percussió ho era tot, ja que o mancava de melodia o era molt simple. El dissabte de Glòria la ballaven els joves d'Avinyó a la plaça major.","codi_element":"08012-541","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar Herms","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39770","titol":"Toc de campanes a mort","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/toc-de-campanes-a-mort","bibliografia":"- VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es practica","descripcio":"L'important d'aquest toc eren els tocs que feia la campana petita mentre la gran era mantinguda a dalt quieta. Si la campana petita feia dos tocs tothom sabia que qui s'havia mort era una dona, mentre que si en feia tres es tractava d'un home. Mentre es feia l'enterrament s'anava fent la mateixa operació fins que la comitiva arribava al cementiri. La campana gran podia estar quieta les vegades que calgués però havia d'interrompre els tocs de la petita amb un parell de volteigs.","codi_element":"08012-542","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39770-foto-08012-542-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39771","titol":"Tocs d'oració","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tocs-doracio","bibliografia":"- VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es practica","descripcio":"Aquests tocs, a la llarga esdevingueren els indicadors dels diferents moments de la jornada laboral. Hi havia el del vespre, el de la nit o matinada, el del migdia, el de 2\/4 de 2 h a l'estiu que era un indicador per anar a treballar després que els pagesos fessin la migdiada, i, finalment, el de la tarda (a les 16 h a l'estiu i a les 17 h a l'hivern). S'utilitzaven les dues campanes.","codi_element":"08012-543","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39771-foto-08012-543-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar Herms","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39772","titol":"Repic de festa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/repic-de-festa","bibliografia":"- VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es practica","descripcio":"Aquest repic es feia per assenyalar totes les festes i\/o vigílies inclosos dissabtes i diumenges. Es feia cap a les 20 h o 2:15 h del vespre del dissabte o la vigília (després del Rosari). També es feia en sortir de missa el diumenge al matí, a les 9 h. Excepcionalment aquest toc es feia a les 5 h de la matinada (quan s'anava a la missa del Gall i altres vigílies importants). S'utilitzaven les dues campanes.","codi_element":"08012-544","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39772-foto-08012-544-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39773","titol":"Toc de l'Al·leluia","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/toc-de-lalleluia","bibliografia":"- VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es practica","descripcio":"Es feia el dissabte de glòria a les 7 h del matí. A partir d'aquell moment ja podien començar els diversos grups a fer les camilleres (o caramelles) per les diverses cases de pagès. S'utilitzaven les dues campanes.","codi_element":"08012-545","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39774","titol":"Toc del Bon Temps","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/toc-del-bon-temps","bibliografia":"- VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es practica","descripcio":"Era un toc que es feia quan es veia a venir un gran temporal. No sabem exactament quina estructura seguia.","codi_element":"08012-546","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39775","titol":"Toc de morts d'albats","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/toc-de-morts-dalbats","bibliografia":"- VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"Ja no es practica","descripcio":"Els infants encara no batejats se'ls enterrava al cementiri anomenat 'dels protestants'. No hi havia cerimònia d'enterrament. Els enterraven els mateixos campaners. En cas de suïcidi, no es tocaven les campanes i s'enterrava sense capellans.","codi_element":"08012-547","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39776","titol":"Toc d'assenyalar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/toc-dassenyalar","bibliografia":"- VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Aquest era i és el toc que indicava varis elements litúrgics: l'hora de començar una missa, el rosari, un bateig... I, dins de la celebració, en el moment de la consagració. Tots aquests tocs no els feien els campaners sinó els escolans o, àdhuc, el mateix mossèn.","codi_element":"08012-548","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39777","titol":"En el Servici del Rei","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/en-el-servici-del-rei","bibliografia":"- VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"S'ha preservat entre les generacions més antigues però córre el perill de desaparèixer sinó es promou.","descripcio":"Cançó que es cantava durant el batre i altres feines del camp. El tema literari està directament relacionat amb el de Don Joan i Don Ramon', cançó popularíssima a tot el domini de parla catalana, però que a Avinyó presenta una certa crítica social. En diu que '... Del servici del Rei només en tornen els hereus de bones cases', mentre que a la resta de versions d'altres indrets això no hi és. Extreta d'en Jaume Careta d'Avinyó.","codi_element":"08012-549","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39777-foto-08012-549-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39778","titol":"La desgràcia d'un pobre home","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-desgracia-dun-pobre-home","bibliografia":"- VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cançó de treball, amb estructura de romanç però utilitzada per batre a l'era. Extreta de Rita Oliveres, masovera ja morta del Mas Vilanova (Sta. Eugènia de Relat).","codi_element":"08012-550","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39778-foto-08012-550-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39779","titol":"Som la colla d'aucellaires","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/som-la-colla-daucellaires","bibliografia":"- VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cançó cantada pel grup Ocellaire d'Avinyó i, de la qual es interessant la descripció que en fa dels diversos reclams per a ocells. Eren, doncs, cançons de joventut.","codi_element":"08012-551","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39779-foto-08012-551-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar Herms","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39780","titol":"La nit de Sant Joan","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-nit-de-sant-joan","bibliografia":"- VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cançó de temàtica amorosa, però vist des de la vessant més alegre, exhalçant les belleses de l'amor i de l'estimada. La melodia d'aquesta cançó té un aire ballable semblant a un pas doble. Extreta de Jaume Careta.","codi_element":"08012-552","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39780-foto-08012-552-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar Herms","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39781","titol":"Goigs de Santa Eugènia de Relat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/goigs-de-santa-eugenia-de-relat","bibliografia":"- VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Goigs que narren els fets més remarcables de Santa Eugènia i que es cantaven el dia de Festa Major a l'església que porta el seu nom. Extreta de M. Carme Pont, masovera del Mas Vilanova.","codi_element":"08012-553","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39781-foto-08012-553-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39781-foto-08012-553-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar Herms","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39782","titol":"No t'estiris","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/no-testiris","bibliografia":"- FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1999). Música de tradició oral a Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD)","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cançó que es cantava a les fàbriques tèxtils, i que tracta sobre els drets dels treballadors. És cantada per Ramon Codina i enregistrada l'any 1986 a Avinyó.","codi_element":"08012-554","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39783","titol":"Si tu te'n fas la rosa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/si-tu-ten-fas-la-rosa","bibliografia":"- FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1999). Música de tradició oral a Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD)","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cançó que es cantava durant el galanteig dels nois a les noies del poble. És cantada per Ramon Codina i enregistrada l'any 1986 a Avinyó.","codi_element":"08012-555","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39784","titol":"El darrer dia de l'any","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-darrer-dia-de-lany","bibliografia":"- FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1999). Música de tradició oral a Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD)","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cançó que tractava d'una desavinença amorosa, normalment per causa d'un prometatge malmès. És cantada per Ramon Codina i enregistrada l'any 1986 a Avinyó.","codi_element":"08012-556","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39784-foto-08012-556-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39785","titol":"Digues-me'n una","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/digues-men-una","bibliografia":"- FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1999). Música de tradició oral a Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD)","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cançó seriada que servia com a entreteniment, contant diversos nombres amb afegitons diversos. És cantada per Ramon Codina i enregistrada l'any 1986 a Avinyó.","codi_element":"08012-557","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39786","titol":"Un dia vaig anar a caçar","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/un-dia-vaig-anar-a-cacar","bibliografia":"- FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1999). Música de tradició oral a Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD)","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cançó acumulativa, això és, narra un seguici de fets interrelacionats entre ells, teixint una narració gairebé sempre de caràcter fictici. Un cop desenvolupada la cançó caldrar tornar a desfer aquest teixit, col·locant els elements al seu lloc i donant la solució esperada al final de tot. És cantada per Ramon Codina i enregistrada l'any 1986 a Avinyó.","codi_element":"08012-558","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39787","titol":"Son, son, vine, vine","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/son-son-vine-vine","bibliografia":"- FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1998). Cançons d'infantesa, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD)","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cançó de bressol que té la funció de proporcionar son a l'infant. És cantada per Rita Oliveras i enregistrada l'any 1989 a Avinyó.","codi_element":"08012-559","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39788","titol":"Tirit, tirit","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tirit-tirit","bibliografia":"- FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1998). Cançons d'infantesa, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD)","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cançó que es cantava per fer pessigolles als infants. És cantada per Remei Morral i enregistrada l'any 1986 a Avinyó.","codi_element":"08012-560","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39789","titol":"Els reis de l'Orient","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/els-reis-de-lorient","bibliografia":"- FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1998). Cançons d'infantesa, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD)","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Cançó que cantaven els infants per anar a rebre els reis la vigília de la diada fent passades pels carrers de la població amb fanals casolans. A la canó queda clar que els reis porten coses, tan generals com per menjar (torrons, coca blanca, botifarra...). La població veïna d'Oristà surt a la cançó i segurament provingui d'allà, tot i que no ho sabem amb exactitud.","codi_element":"08012-561","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8637900,1.9710000","utm_x":"414599","utm_y":"4635165","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":[],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Música i dansa","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"font: Ramon Vilar","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"62","codi_tipo_sitmun":"4.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39790","titol":"La Pineda","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-pineda-0","bibliografia":"- DAURA, Antoni - GALOBART, Joan - PIÑERO, Jordi (1995), L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages, pàg. 57. - DAURA, Antoni - GALOBART, Joan - BADAL, Joan. (1982). L'arqueologia al Bages (I), a Quaderns de recerca i divulgació, núm. 5, Manresa, pàg. 82 - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona","centuria":"XI-VI aC","notes_conservacio":"","descripcio":"Prospecció superficial feta als anys setanta del segle XX per Ramon Camprubí i Miquel Cura, on es recolliren diversos fragments ceràmics fets a mà, de pasta negrosa i decorats amb cordons formant relleus piramidals allargassats. Es tractaria de ceràmica del Bronze final-primera edat del ferro. Les UTM són aproximades","codi_element":"08012-562","ubicacio":"Morisco","historia":"","coordenades":"41.8539000,1.9284000","utm_x":"411049","utm_y":"4634110","any":"1000-500","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"Prehistòric","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"Actualment hi ha treballs que han obert graveres a la zona i s'hauria de fer un estudi aprofundit per tal que aquestes no afectessin cap tipus de ceràmica ni de jaciment que pugui haver-hi.","codi_estil":"76","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39791","titol":"Serrat de Viladases (Puigdases)","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/serrat-de-viladases-puigdases","bibliografia":"- HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó.","centuria":"III-I aC","notes_conservacio":"","descripcio":"Tombes trobades per Atil·là Herms els anys 40 a la vessant oriental del Serrat de Puigdases, tocant al Pla de Vilamajor. Segons aquell es tractaria de tombes de quatre pedres, celtíberes o romanes. No s'han trobat ni excavat. Les UTM són aproximades.","codi_element":"08012-563","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8515300,1.9598400","utm_x":"413656","utm_y":"4633815","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Regular","images":[],"proteccio":"Legal","estil":"Ibèric|Antic","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Jaciment arqueològic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"81|80","codi_tipologia":"1754","codi_tipo_sitmun":"1.4","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39793","titol":"El Guixer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-guixer","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"Està en ruïnes i s'hauria de treure l'aigua de l'interior de l'edifici.","descripcio":"Masia enrunada amb una superfície molt aproximada de 120 m2, de la qual es conserven dues cambres i una paret més extensa a ponent. Trobem igualment el celler. Actualment, però, gran part del celler i les cambres han estat aprofitades com a dipòsit per guardar-hi aigua i costa molt poder precisar l'estat de conservació dels elements. Igualment, s'ha aprofitat el mur de ponent per disposar-hi a sobre una barraca de vinya feta de totxos. El sostre d'uralita reposa per la part oriental sobre del mur.","codi_element":"08012-565","ubicacio":"Avinyó","historia":"Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna.","coordenades":"41.8583800,1.9676200","utm_x":"414311","utm_y":"4634568","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39793-foto-08012-565-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39793-foto-08012-565-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39794","titol":"Barraca del Mas Roqueta 17","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-mas-roqueta-17","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. Al mur de llevant hi ha una obertura en forma de porta, de dimensions força reduïdes. El sostre és de protovolta cònica a partir de la base quadrangular i amb lloses de pedra superposades tancades per una sola llosa de dimensions més grans i sobre del sostre hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. Sobre de la terra, a dalt de tot, hi ha un carreu de pedra disposat de manera vertical.","codi_element":"08012-566","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8203600,1.9803000","utm_x":"415313","utm_y":"4630334","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39794-foto-08012-566-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39794-foto-08012-566-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39794-foto-08012-566-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39795","titol":"Barraca del Mas Roqueta 18","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-mas-roqueta-18","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta semi-quadrangular, amb les cantonades arrodonides. Té una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. Està integrada en un mur de feixa, i té una obertura en forma de porta a la vessant de llevant. La porta és de dimensions molt reduïdes. El sostre és de volta cònica a partir de la superposició de lloses de pedra, coronades per una llosa de majors dimensions. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. A dalt de tot de la terra hi ha un carreu de pedra disposat de forma vertical.","codi_element":"08012-567","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8202800,1.9831300","utm_x":"415548","utm_y":"4630322","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39795-foto-08012-567-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39795-foto-08012-567-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39795-foto-08012-567-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39796","titol":"Barraca del Mas Roqueta 19","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-mas-roqueta-19","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 10 m2, i construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica a partir de la superposició de lloses, coronades per una llosa més gran que la resta. A sobre de les lloses hi ha terra aixafada que funcionaria com a aïllant tèrmic. Dalt de tot de la terra hi ha tres pedres, dues disposades horitzontalment i, a sobre una tercera disposada de manera vertical.","codi_element":"08012-568","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8208400,1.9822400","utm_x":"415475","utm_y":"4630385","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39796-foto-08012-568-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39796-foto-08012-568-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39796-foto-08012-568-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39797","titol":"Barraca del Mas Roqueta 20","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-mas-roqueta-20","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Barraca de vinya de planta rectangular, i una superfície aproximada de 12 m2. Està construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. Al mur de migjorn hi ha una obertura que sembla de la possible porta. L'estructura tindria el sostre en doble vessant, i, per tant, estaria fet amb grans lloses de pedra sostingudes per un tramat de bigues de fusta, encara que el sostre s'ha perdut en la seva totalitat. No tenim clar, però que es tracti d'una barraca o si es tracta d'una estructura que estaria relacionada amb el forn que hi ha a 5 m al sud-oest (fitxa 593).","codi_element":"08012-569","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX.","coordenades":"41.8200600,1.9816600","utm_x":"415426","utm_y":"4630299","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39797-foto-08012-569-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39797-foto-08012-569-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39797-foto-08012-569-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39798","titol":"Forn d'obra d'el Mas Roqueta","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/forn-dobra-del-mas-roqueta","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Forn d'obra que conserva dos murs de l'estructura originària: el de ponent i tramuntana. En el mur de tramuntana és on podem apreciar un forat que serviria com a forn, i, pel color ocre de les parets, creiem que segurament es tractaria d'un forn on s'utilitzaria molt sofre. Possiblement estigui relacionat amb la barraca que està a 5 m al nord-est (fitxa 592).","codi_element":"08012-570","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8200200,1.9816300","utm_x":"415423","utm_y":"4630295","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39798-foto-08012-570-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39798-foto-08012-570-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39798-foto-08012-570-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39799","titol":"Creu de terme de Relat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-de-terme-de-relat","bibliografia":" - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.<\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Falta una neteja i consolidació de la pedra de manera força urgent.","descripcio":" Creu de terme feta de pedra i que consta de tres elements clarament diferenciats: la base feta de tres cercles fets de carreus de pedra, superposats i més recents; la columna i, finalment, la creu, més antiga que la resta. La creu és de difícil datació ja que sembla molt gastada indicant que fa molts anys que està construïda, tot i que tampoc la considerem excessivament antiga. Podríem datar-la entre el s. XVIII i el XIX. La creu ens mostra a la vessant de ponent la crucifixió de Jesús i a la de llevant un sant. La creu té un capitell on, a cada una de les cares hi ha un personatge diferent.<\/p> ","codi_element":"08012-571","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":" La creu de terme està a tocar del camí d'Avinyó a Sant Feliu Sasserra, molt propera de la cruïlla que trenca cap a l'església de Santa Eugènia. Per tant, aquesta creu assenyala la importància dels dos; del camí i de l'església propera. El tema de la creu és l'habitual en totes les creus de terme; la crucifixió de Jesús. Tot i mostrar un estil volgudament romànic, la creu té uns cinquanta-cent anys.<\/p> ","coordenades":"41.8793600,1.9807300","utm_x":"415427","utm_y":"4636884","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39799-foto-08012-571-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39799-foto-08012-571-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39799-foto-08012-571-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":["BCIN"],"inspire_subtipus":["National Monument Record"],"inspire_atribut":["Religiós i\/o funerari"],"data_modificació":"2020-06-23 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"L'escut és BCIN ja que, com diu el decret 571\/63, de 14 de març de 1963, del Ministerio de Educación sobre 'Protección de escudos, emblemas, piedras heráldicas, rollos de justicia, cruces de término y similares', qualsevol d'aquests elements que tingui més de cent anys ha de ser considerat Bé Cultural d'Interès Nacional.","codi_estil":"116|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"1781","rel_comarca":["7"]},{"id":"39800","titol":"Pont de La Portella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-de-la-portella","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència allargassada fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant septentrional fa 4 m de longitud. Per la cara sud fa igualment 4 m de longitud. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud és de 3m.","codi_element":"08012-572","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8825800,1.9585400","utm_x":"413590","utm_y":"4637264","any":"1940-50","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39800-foto-08012-572-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39801","titol":"Carrer de Dalt","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-dalt-0","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de vuit edificis que formen un carrer, a 100 m al nord de l'església de Sta. Maria d'Horta. No hi ha cap edifici del conjunt remarcable. El número 4 és un dels més antics, mentre que també té importància el número 10, lloc de naixement de Josefina Vilaseca.","codi_element":"08012-573","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"Horta d'Avinyó està composta per un seguit de masies i carrers. L'origen d'aquests carrers fóu el de la necessitat de mà d'obre, de recursos... Deguts a la pobres provocada a partit de la fil·loxera. L'economia d'Horta es basava gairebé exclusivament en la vinya i, per tant, l'empobriment de moltes famílies les obligà a deixar la casa i concentrar-se en petits nuclis o carrers on poder obtenir solidaritat de manera molt més directe.","coordenades":"41.8268000,1.9687700","utm_x":"414364","utm_y":"4631060","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39801-foto-08012-573-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39801-foto-08012-573-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"És molt característic de la zona d'Horta de tenir un poblament semi-agrupat en diversos carrers allunyats entre ells.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39802","titol":"Carrer de Sant Jaume","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-sant-jaume","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de nou edificis que formen un carrer, a 300 m al nord-est de l'església de Sta. Maria d'Horta. Es tracta d'un nucli poblacional creat al segle XIX i de la que en destaquen tres edificis: el número 2 (fitxa 598), el 3 (fitxa 599), i el 4 (fitxa 600).","codi_element":"08012-574","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"Horta d'Avinyó està composta per un seguit de masies i carrers. L'origen d'aquests carrers fóu el de la necessitat de mà d'obre, de recursos... Deguts a la pobres provocada a partit de la fil·loxera. L'economia d'Horta es basava gairebé exclusivament en la vinya i, per tant, l'empobriment de moltes famílies les obligà a deixar la casa i concentrar-se en petits nuclis o carrers on poder obtenir solidaritat de manera molt més directe.","coordenades":"41.8303700,1.9749600","utm_x":"414883","utm_y":"4631450","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39802-foto-08012-574-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39802-foto-08012-574-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"És molt característic de la zona d'Horta de tenir un poblament semi-agrupat en diversos carrers allunyats entre ells.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39803","titol":"Casa del carrer de St. Jaume","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-de-st-jaume","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta baixa, primera planta i golfes, amb una superfície aproximada de 250 m2, construïda amb carreus de pedra lligats amb ciment. A una de les finestres de la façana hi ha una llinda amb la inscripció 'Joan Sole 1805'. És l'edifici més oriental del carrer de Sant Jaume.","codi_element":"08012-575","ubicacio":"c\/ St. Jaume, n.2; Horta d'Avinyó","historia":"Horta d'Avinyó està composta per un seguit de masies i carrers. L'origen d'aquests carrers fóu el de la necessitat de mà d'obre, de recursos... Deguts a la pobres provocada a partit de la fil·loxera. L'economia d'Horta es basava gairebé exclusivament en la vinya i, per tant, l'empobriment de moltes famílies les obligà a deixar la casa i concentrar-se en petits nuclis o carrers on poder obtenir solidaritat de manera molt més directe.","coordenades":"41.8305600,1.9750600","utm_x":"414892","utm_y":"4631471","any":"1805","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39803-foto-08012-575-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39803-foto-08012-575-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39804","titol":"Casa del carrer de St. Jaume","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-de-st-jaume-0","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta baixa, primera planta i golfes, amb una superfície aproximada de 150 m2, construïda amb carreus de pedra lligats amb ciment. Té una estructura molt alta i estreta, i a la façana no hi ha cap indici de l'any de creació tot i que creiem que estaria entre el 1820 i 50, ja que és posterior a la casa núm.2, a la que s'adossa. Forma part del carrer de Sant Jaume.","codi_element":"08012-576","ubicacio":"c\/ St. Jaume, n.3; Horta d'Avinyó","historia":"Horta d'Avinyó està composta per un seguit de masies i carrers. L'origen d'aquests carrers fóu el de la necessitat de mà d'obre, de recursos... Deguts a la pobres provocada a partit de la fil·loxera. L'economia d'Horta es basava gairebé exclusivament en la vinya i, per tant, l'empobriment de moltes famílies les obligà a deixar la casa i concentrar-se en petits nuclis o carrers on poder obtenir solidaritat de manera molt més directe.","coordenades":"41.8305300,1.9750300","utm_x":"414889","utm_y":"4631468","any":"1820-50","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39804-foto-08012-576-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39804-foto-08012-576-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39805","titol":"Casa del carrer de St. Jaume","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-de-st-jaume-1","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de planta baixa, primera planta i golfes, amb una superfície aproximada de 350 m2, construïda amb carreus de pedra lligats amb ciment. A la façana que dóna al carrer hi trobem una placa amb la inscripció: '1854 - Frco. Castella'. És l'edifici més oriental del carrer de Sant Jaume de la banda meridional.","codi_element":"08012-577","ubicacio":"c\/ St. Jaume, n.4; Horta d'Avinyó","historia":"Horta d'Avinyó està composta per un seguit de masies i carrers. L'origen d'aquests carrers fóu el de la necessitat de mà d'obre, de recursos... Deguts a la pobres provocada a partit de la fil·loxera. L'economia d'Horta es basava gairebé exclusivament en la vinya i, per tant, l'empobriment de moltes famílies les obligà a deixar la casa i concentrar-se en petits nuclis o carrers on poder obtenir solidaritat de manera molt més directe.","coordenades":"41.8304000,1.9751600","utm_x":"414900","utm_y":"4631454","any":"1854","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39805-foto-08012-577-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39805-foto-08012-577-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39806","titol":"Carrer de l'Hostal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-lhostal","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de set edificis que formen un carrer, a 200 m al sud-oest de l'església de Sta. Maria d'Horta. Es tracta d'un nucli poblacional creat a finals del segle XIX inicis del XX, i de la que en destaca l'edifici que es troba més al nord, el número 7 (fitxa 579).","codi_element":"08012-578","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"Horta d'Avinyó està composta per un seguit de masies i carrers. L'origen d'aquests carrers fóu el de la necessitat de mà d'obre, de recursos... Deguts a la pobres provocada a partit de la fil·loxera. L'economia d'Horta es basava gairebé exclusivament en la vinya i, per tant, l'empobriment de moltes famílies les obligà a deixar la casa i concentrar-se en petits nuclis o carrers on poder obtenir solidaritat de manera molt més directe.","coordenades":"41.8232200,1.9652700","utm_x":"414069","utm_y":"4630666","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39806-foto-08012-578-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39806-foto-08012-578-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"És molt característic de la zona d'Horta de tenir un poblament semi-agrupat en diversos carrers allunyats entre ells.","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39807","titol":"Casa del carrer de l'Hostal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-de-lhostal","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està essent restaurat","descripcio":"Edifici de planta baixa, primera planta i golfes, amb una superfície aproximada de 450 m2, construïda amb carreus de pedra lligats amb ciment, tot i que en el moment de fer la fitxa està essent rehabilitada i només resten les cantonades d'alguns murs originaris de pedra, la resta és feta de ciment. És l'edifici més occidental del carrer de l'Hostal i l'únic que es troba en la vessant oriental del carrer.","codi_element":"08012-579","ubicacio":"c\/ Hostal, n.7; Horta d'Avinyó","historia":"Horta d'Avinyó està composta per un seguit de masies i carrers. L'origen d'aquests carrers fóu el de la necessitat de mà d'obre, de recursos... Deguts a la pobres provocada a partit de la fil·loxera. L'economia d'Horta es basava gairebé exclusivament en la vinya i, per tant, l'empobriment de moltes famílies les obligà a deixar la casa i concentrar-se en petits nuclis o carrers on poder obtenir solidaritat de manera molt més directe.","coordenades":"41.8231600,1.9654300","utm_x":"414082","utm_y":"4630659","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39807-foto-08012-579-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39807-foto-08012-579-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39808","titol":"Cal Vilarasau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-vilarasau","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de tres plantes i golfes, amb una superfície molt aproximada de 300 m2, situat a la plaça major del poble. És remarcable la façana característica amb dos nivells de porxos al primer i segon pis respectivament, i un porxo obert a la planta baixa. Es tracta d'un dels edificis principals del poble.","codi_element":"08012-580","ubicacio":"Plaça Major, n.13; Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8640700,1.9712300","utm_x":"414618","utm_y":"4635196","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39808-foto-08012-580-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39808-foto-08012-580-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39808-foto-08012-580-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39809","titol":"Casa de la Plaça Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-de-la-placa-major","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de tres plantes i golfes, amb una superfície molt aproximada de 250 m2, situat a la plaça major del poble. És remarcable la façana característica amb dos nivells de porxos al primer i segon pis respectivament, i un porxo obert a la planta baixa. Es tracta d'un dels edificis principals del poble.","codi_element":"08012-581","ubicacio":"Plaça Major, n.14; Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8640700,1.9714200","utm_x":"414634","utm_y":"4635196","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39809-foto-08012-581-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39809-foto-08012-581-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39809-foto-08012-581-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39810","titol":"Casa de la Plaça Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-de-la-placa-major-0","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de tres plantes i golfes, amb una superfície molt aproximada de 200 m2, situat a la plaça major del poble. Al llindar de la porta trobem la inscripció: 'Sagona Porta 1855'. La porta situada a l'inferior d'aquesta llinda és de 1851. Es tracta d'un dels edificis principals del poble.","codi_element":"08012-582","ubicacio":"Plaça Major, n.22; Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8634400,1.9715800","utm_x":"414646","utm_y":"4635126","any":"1851","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39810-foto-08012-582-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39810-foto-08012-582-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39811","titol":"La Torre de l'Abadal","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-torre-de-labadal","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - FERRER I ALÒS, Llorenç (1996). 'Les cases Verdaguer i Abadal d'Avinyó' a Masies i cases senyorials del Bages. Manresa, Angle Editorial, pàg.70 - 91. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Ampli edifici de planta irregular que aprofita el gran desnivell del terreny per a modular diferents cossos, tots units a l'entorn d'un jardí central. Hi ha tres cossos principals disposats en línia, els dos dels extrems tenen teulada de doble vessant mentre que el del mig té un terrat. En un dels extrems s'alça una torre rodona amb merlets. Les parets estan arrebossades i pintades de blanc excepte les obertures que estan resseguides per una motllura pintada d'altre color. Hi ha una profusió d'elements decoratius emprats: mosaics a les finestres, portes i voladissos; arrebossat blanc que contrasta amb el color vermellós de les teules i rajoles; vitralls... Es tracta d'un dels edificis principals del poble.","codi_element":"08012-583","ubicacio":"Plaça Major, n.24; Avinyó","historia":"És obra de començaments de segle XX, construïda per la família del mas Abadal com a residència urbana.","coordenades":"41.8631900,1.9716600","utm_x":"414653","utm_y":"4635098","any":"1909","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39811-foto-08012-583-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39811-foto-08012-583-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39811-foto-08012-583-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Modern|Historicista|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|116|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39812","titol":"Cal Verdaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-verdaguer","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - FERRER I ALÒS, Llorenç (1996). 'Les cases Verdaguer i Abadal d'Avinyó' a Masies i cases senyorials del Bages. Manresa, Angle Editorial, pàg.70 - 91. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans. Societat Catalana de Gnomònica. Http:\/\/www.gonomonica.cat. - SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒNICA (2004) Rellotges de sol de Catalunya. Ed. Efados. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"Hi hagué una restauració el 1988 dels esgrafiats de la façana duta a terme per la Generalitat de Catalunya.","descripcio":"Masia de planta rectangular amb la façana principal orientada a llevant. Aquesta façana presenta una gran galeria amb tres nivells ben proporcionats d'obertures d'arc de mig punt, i hi ha presència d'esgrafiats fets del 1722. A la façana que dóna a la plaça major, hi ha dos cossos diferenciats. Un de més petit i rectangular, situat a orient, més antic que l'altre i on podem observar la llinda amb la inscripció: 'Joan Verdaguer 1670). L'altre cos, més occidental té la figura més quadrangular i és el que dóna tan a la plaça major com al carrer Barnola. Es tracta d'un dels edificis principals del poble. El rellotge de sol que hi ha a la façana de migjorn està inventariat a l'Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans.","codi_element":"08012-584","ubicacio":"Plaça Major, n.25; Avinyó","historia":"La masia és ja documentada al segle XVI, al fogatge de l'any 1553 on hi ha referenciat 'Jaume Verdaguer, Benent Verdaguer i en Miquel en casa de'en Barraquer' com a homes de la parròquia i terme d'Avinyó. La gran obra de la masia correspon al segle XVII i, més endavant, a l'any 1775 fou construïda la nova façana de migdia amb la galeria porxada i els esgrafiats per Pau Verdaguer.","coordenades":"41.8630600,1.9712000","utm_x":"414614","utm_y":"4635084","any":"1670","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39812-foto-08012-584-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39812-foto-08012-584-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39812-foto-08012-584-3.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"Noucentisme|Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39813","titol":"Carrer Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-major-0","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Carrer a tramuntana de la plaça major d'Avinyó, del qual en destaquem sobretot els edificis n.6, 8, 10, 12 i, de manera especial el n.15, amb fitxa pròpia. Es tracta d'un carrer creat al llarg del segle XIX.","codi_element":"08012-585","ubicacio":"Avinyó","historia":"Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble.","coordenades":"41.8653600,1.9714800","utm_x":"414641","utm_y":"4635339","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39813-foto-08012-585-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39813-foto-08012-585-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39813-foto-08012-585-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39814","titol":"Casa del carrer Major","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-major","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de tres plantes i golfes, amb una superfície molt aproximada de 250 m2. La façana presenta un arrebossat de calç mentre que la resta d'estructura ens mostra la pedra vista. L'edifici ha patit diverses reformes i creiem que seria creat a finals s. XVIII principis el XIX. És l'edifici més remarcable del carrer Major.","codi_element":"08012-586","ubicacio":"c\/ Major, n.15; Avinyó","historia":"Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble.","coordenades":"41.8653100,1.9713800","utm_x":"414632","utm_y":"4635333","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39814-foto-08012-586-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39814-foto-08012-586-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39814-foto-08012-586-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39815","titol":"Carrer de Canserra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/carrer-de-canserra","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"És el carrer més antic del poble, on la majoria de cases són del segle XVIII, i la resta del XIX. És remarcable tot el conjunt però en volem posar de relleu quatre edificis excepcionals: Can Serra (s.n.), el n.5, el n.8 i el n.10. És un dels nuclis poblacionals més antics juntament amb el carrer de Ponent i el carrer Sallent.","codi_element":"08012-587","ubicacio":"Avinyó","historia":"Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble.","coordenades":"41.8661400,1.9714200","utm_x":"414637","utm_y":"4635425","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39815-foto-08012-587-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39815-foto-08012-587-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39815-foto-08012-587-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39816","titol":"Cal Abeià","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-abeia","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"Està essent restaurat en algunes parts.","descripcio":"Edifici molt antic, on hi ha diversos elements superposats al llarg dels anys. En destaquem els contraforts de la façana de llevant i la llinda de la façana que dóna al carrer i que ens indica que l'estructura és datable el 1701. Per tant, és un dels edificis més antics del poble.","codi_element":"08012-588","ubicacio":"Carrer Canserra, s.n.; Avinyó","historia":"Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble.","coordenades":"41.8660100,1.9714400","utm_x":"414638","utm_y":"4635411","any":"1701","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39816-foto-08012-588-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39816-foto-08012-588-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39816-foto-08012-588-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39817","titol":"Cal Paraire","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-paraire","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de tres plantes i golfes, amb la façana al carrer de llevant. A la seva vessant septentrional observem una obertura del carrer que ens permet observar perfectament la façana lateral de l'edifici i ens permet observar les diverses etapes constructives. La part baixa de l'edifici, amb la seva espitllera, seria del segle XVIII sinó anterior, però l'estructura actual la podríem datar del segle XIX.","codi_element":"08012-589","ubicacio":"carrer Canserra, n.5; Avinyó","historia":"Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble.","coordenades":"41.8661800,1.9713500","utm_x":"414631","utm_y":"4635430","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39817-foto-08012-589-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39817-foto-08012-589-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39817-foto-08012-589-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39818","titol":"Cal Bisquerra","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-bisquerra","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de dues plantes i golfes que aprofita part del desnivell del carrer per situar la planta baixa dins del terreny. Té una superfície aproximada de 150 m2. La llinda de la porta de la façana té una inscripció amb el número '1760'. S'adossa al núm. 10 i creiem que els dos edificis estarien relacionats interiorment, tractant-se de dues parts de la mateixa estructura domèstica.","codi_element":"08012-590","ubicacio":"carrer Canserra, n.8; Avinyó","historia":"Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble.","coordenades":"41.8663300,1.9714500","utm_x":"414639","utm_y":"4635447","any":"1760","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39818-foto-08012-590-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39818-foto-08012-590-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39818-foto-08012-590-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39819","titol":"Cal Perot","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-perot","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici amb característiques molt similars al núm. 8 del mateix carrer que s'adossa a l'actual edifici. Es tracta de dues plantes amb golfes i amb una teulada de teules a doble vessant. Té una superfície molt aproximada de 300 m2. Ja que el número 8, de 1760 s'adossa a aquesta casa, tot i no tenir llinda, podem suposar que ha de ser anterior a aquesta data, segurament a mitjans del s. XVIII, contemporània de la número 8.","codi_element":"08012-591","ubicacio":"carrer Canserra, n.10; Avinyó","historia":"Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble.","coordenades":"41.8664800,1.9714900","utm_x":"414643","utm_y":"4635463","any":"1740-60","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39819-foto-08012-591-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39819-foto-08012-591-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39819-foto-08012-591-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39820","titol":"Capelleta de Sant Antoni de Pàdua","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/capelleta-de-sant-antoni-de-padua","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Capelleta construïda en un dels murs que tanca la fàbrica del costat de la gasolinera per la seva part de migjorn. És una capelleta simple, amb una alçada aproximada de 70 cm i una amplada de 40 cm. Dins de la capelleta hi ha una figura de San Antoni de Pàdua i un parell d'espelmes que indiquen l'actual ús litúrgic que segueix tenint la capelleta. Aquesta està tancada per una reixa forjada de ferro, per tal de protegir l'estàtua del sant.","codi_element":"08012-592","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8660600,1.9719200","utm_x":"414678","utm_y":"4635416","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39820-foto-08012-592-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39820-foto-08012-592-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Religiós","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39821","titol":"Cal Peó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-peo","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de dues plantes i golfes la part inferior del qual aprofita el desnivell del terreny i està excavat en aquest per la vessant de ponent. Té una superfície aproximada de 200 m2 i està construïda amb pedra lligada amb morter. Pel tipus d'edifici creiem que es construí al segle XVIII, tot i que la llinda, al patir exfoliació no ens ha permès d'observar-ne cap tipus d'inscripció.","codi_element":"08012-593","ubicacio":"carrer Ponent n.8; Avinyó","historia":"Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble.","coordenades":"41.8667000,1.9715400","utm_x":"414647","utm_y":"4635488","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39821-foto-08012-593-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39821-foto-08012-593-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39821-foto-08012-593-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39822","titol":"Font de Cal Trencat","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-cal-trencat","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font d'aigua situada a la carretera de Prats de Lluçanès, cruïlla amb el carrer Girona. Es tracta d'una antiga font avui totalment reformada però seguint l'estructura original. Té forma de porteta de mig punt, amb una alçada total d 1,20 m i una amplada de 90 cm. La forma de la volta està feta amb ciment mentre que el broc de la font surt d'una paret feta amb carreus de pedra.","codi_element":"08012-594","ubicacio":"carretera de Prats; Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8659200,1.9716700","utm_x":"414657","utm_y":"4635401","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39822-foto-08012-594-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39822-foto-08012-594-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Obra civil","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"49","codi_tipo_sitmun":"1.5","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39823","titol":"Fàbrica de Cal Ton","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fabrica-de-cal-ton","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Fàbrica ubicada darrera del pavelló municipal. Es tracta d'una nau i una xemeneia antigues, de principis de segle XX i que actualment estan en desús. La importància no és tan sols arquitectònica sinó sobretot històrica, ja que es conserven pocs elements del període industrial d'Avinyó.","codi_element":"08012-595","ubicacio":"Avinyó","historia":"Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble.","coordenades":"41.8664300,1.9736200","utm_x":"414820","utm_y":"4635455","any":"1916","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39823-foto-08012-595-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39823-foto-08012-595-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Conjunt arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"46","codi_tipo_sitmun":"1.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39824","titol":"Can Calderó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-caldero-0","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"S'hauria de consolidar la façana principal i netejar-la.","descripcio":"Edifici de tres plantes, fet amb pedra vista però tapat posteriorment amb un revestiment de calç. Podem observar a la llinda que dóna a la placeta del monument d'homenatge als caiguts en la guerra civil com hi ha una inscripció que, amb algun dubte, creiem que diu: '1675'. Per tant, estaríem parlant d'un dels edificis més antics del poble.","codi_element":"08012-596","ubicacio":"carrer Dr.Herms, s.n.; Avinyó","historia":"Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble.","coordenades":"41.8630300,1.9708500","utm_x":"414585","utm_y":"4635081","any":"1675","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39824-foto-08012-596-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39824-foto-08012-596-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39824-foto-08012-596-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39825","titol":"Llinda de Cal Sau","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/llinda-de-cal-sau","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Llinda de pedra on hi consta la inscripció '1755' que es troba a l'edifici n.16 del carrer Dr.Herms d'Avinyó. L'edifici on hi ha la llinda, però, ha estat reformat recentment i no conserva cap indici extern de l'antiga estructura. Només en destaquem, per tant, la seva llinda.","codi_element":"08012-597","ubicacio":"carrer Dr. Herms, n.16; Avinyó","historia":"Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble.","coordenades":"41.8627200,1.9704700","utm_x":"414553","utm_y":"4635047","any":"1755","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39825-foto-08012-597-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39825-foto-08012-597-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39825-foto-08012-597-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39826","titol":"Casa del carrer Sallent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-sallent","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de tres plantes, amb una planta quadrangular, tot i que a la cantonada sud-est trobem una alteració arquitectònica ja que el mur fa un semicercle. Ha patit i està patint diverses reformes i modificacions sobre l'edifici original. La llinda de l'edifici presenta una inscripció amb la següent data: '1743'.","codi_element":"08012-598","ubicacio":"c\/ Sallent, n.2; Avinyó","historia":"Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble.","coordenades":"41.8625400,1.9703300","utm_x":"414541","utm_y":"4635027","any":"1743","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39826-foto-08012-598-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39826-foto-08012-598-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39826-foto-08012-598-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39827","titol":"Can Tutó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/can-tuto-0","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de tres plantes, reformat recentment per ubicar-hi el centre cívic del poble. No conserva cap llinda amb la data tot i que creiem que es tractaria d'un edifici del segle XVIII, com molts dels edificis del carrer Sallent.","codi_element":"08012-599","ubicacio":"carrer Sallent, n.6; Avinyó","historia":"Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble.","coordenades":"41.8624000,1.9701000","utm_x":"414522","utm_y":"4635012","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39827-foto-08012-599-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39827-foto-08012-599-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39827-foto-08012-599-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39828","titol":"Casa del carrer Sallent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/casa-del-carrer-sallent-0","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de tres plantes i golfes, reformat recentment, del que en destaquem la petita galeria del tercer pis amb la columna salomònica i els ulls de bou de les golfes, tot ubicat a la façana i fet amb totxanes de color vermellós. No hi ha cap llinda que ens indiqui l'any de creació de l'edifici però podem deduir que es tracta d'una estructura del segle XVIII.","codi_element":"08012-600","ubicacio":"c\/ Sallent, n.8; Avinyó","historia":"Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble.","coordenades":"41.8623300,1.9699400","utm_x":"414509","utm_y":"4635004","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39828-foto-08012-600-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39828-foto-08012-600-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39828-foto-08012-600-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2019-11-21 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39829","titol":"Escorxador públic del carrer Sallent","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escorxador-public-del-carrer-sallent","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Petita nau que formaria part d'alguna fàbrica, situada just al final del carrer Sallent. En destaquem la façana amb les obertures fetes amb totxana. Hi ha algunes parts, les més malmeses, que ens deixen veure la pedra de construcció de l'estructura ja que el revestiment de calça ha cedit. El sostre és de doble vessant i fet amb teules. L'edifici està en un estat de deixadesa avançat.","codi_element":"08012-601","ubicacio":"Avinyó","historia":"Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble.","coordenades":"41.8630000,1.9672600","utm_x":"414287","utm_y":"4635081","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39829-foto-08012-601-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39829-foto-08012-601-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39830","titol":"Torre de Cal Guardiola","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torre-de-cal-guardiola","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Torre de planta quadrada i una superfície aproximada de 12 m2, construïda amb totxos. Destaca l'acabament dels marlets superiors i les quatre finestres (una a cada mur) acabades amb volta de punta. En desconeixem el seu ús ni any de creació, segurament a inicis del segle XX.","codi_element":"08012-602","ubicacio":"Avinyó","historia":"Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble.","coordenades":"41.8620600,1.9693700","utm_x":"414461","utm_y":"4634975","any":"1900-30","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39830-foto-08012-602-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39830-foto-08012-602-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39830-foto-08012-602-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Noucentisme|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"106|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39831","titol":"Font de Can Tutó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-can-tuto","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font ubicada a una de les parets de la plaça alçada dedicada a l'11 de setembre. Concretament es troba a la paret del carrer Sallent. Es tracta d'un receptacle fet al mur, d'uns 1,70 m d'ample per 1,40 d'alt. Dins del receptacle hi ha el broc per on surt l'aigua i a sota, la pica i, a banda i banda, uns bancs de petites dimensions fets de rajoles i adossats al mur de darrera. Tota l'estructura és nova però amb l'excepció de la pica, ja que es veu més antiga, treballada i gastada. Aquesta provindria d'alguna altra zona o edifici, com una antiga església. La pica seria dels segles XVIII-XIX mentre que la esta de la font és de finals del segle XX.","codi_element":"08012-603","ubicacio":"plaça 11 de setembre, s.n.; Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8621200,1.9699500","utm_x":"414509","utm_y":"4634981","any":"1987","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39831-foto-08012-603-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39831-foto-08012-603-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39832","titol":"Cal Sastricu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-sastricu","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de dues plantes i golfes, amb molt poques obertures a la façana, fet que ens demostra la gran antiguitat de l'estructura. A la llinda no podem apreciar cap data de manera concloent tot i que creiem veure-hi: '165x', per tant estaríem parlant d'una casa del segle XVII i, per tant, una de les més antigues del poble.","codi_element":"08012-604","ubicacio":"cr. Del Mig, n.14; Avinyó","historia":"Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble.","coordenades":"41.8633200,1.9700000","utm_x":"414515","utm_y":"4635114","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39832-foto-08012-604-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39832-foto-08012-604-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39832-foto-08012-604-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39833","titol":"Cal Gil","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-gil","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de dues plantes i golfes. Hi ha poques obertures a la façana. La paret originària ha estat reconstruïda i tapada per un revestiment de calç. La llinda però ens deixa entreveure l'antiguitat de l'immoble, ja que té una inscripció amb la xifra: '1772'. La pedra de la llinda està patint exfoliacions.","codi_element":"08012-605","ubicacio":"carrer del Mig, n.34; Avinyó","historia":"Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble.","coordenades":"41.8627000,1.9696000","utm_x":"414481","utm_y":"4635045","any":"1772","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39833-foto-08012-605-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39833-foto-08012-605-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39833-foto-08012-605-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39834","titol":"Creu del Record de la Santa Missió","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/creu-del-record-de-la-santa-missio","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Creu de grans dimensions feta amb un carreu de pedra de dos metres d'alt, sostinguda per una base quadrada feta de carreus de pedra regulars lligats amb ciment. A la vessant de tramuntana podem apreciar una inscripció: 'Recuerdo de la Santa Misión 1942'. La creu, per estil i proporcions ens recorda molt la creu ubicada a llevant de l'església de Santa Eugènia de Relat.","codi_element":"08012-606","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8606600,1.9709500","utm_x":"414590","utm_y":"4634818","any":"1942","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39834-foto-08012-606-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39834-foto-08012-606-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39835","titol":"Escultura sobre els caiguts a la Guerra Civil","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/escultura-sobre-els-caiguts-a-la-guerra-civil","bibliografia":"","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Escultura de ciment feta de diverses plataformes quadrades i d'altres de poligonals. Sobre de les plataformes hi ha diversos elements de vegetació. A ponent de l'escultura hi trobem una placa metàl·lica amb la següent inscripció: 'La discòrdia civil destrueix les entranyes del país. Avinyó als qui varen perdre la vida'. Segurament es tracta d'una escultura creada als anys 80.","codi_element":"08012-607","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8631900,1.9708500","utm_x":"414585","utm_y":"4635099","any":"1980-90","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39835-foto-08012-607-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39835-foto-08012-607-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni moble","tipologia":"Element urbà","titularitat":"Pública","us_actual":"Ornamental","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"51","codi_tipo_sitmun":"2.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39836","titol":"Font de La Ruca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-la-ruca","bibliografia":"- VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font que rep aigua de les mines properes (fitxa 704). Es tracta d'un dipòsit fet amb pedra i totxanes del qual en surt un broc metàl·lic amb aixeta i que diposita l'aigua que brolla a un petit dipòsit a sota del broc. A la pedra hi ha inscrita la data 16-7-85.","codi_element":"08012-608","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8063600,2.0195900","utm_x":"418559","utm_y":"4628741","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39836-foto-08012-608-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39836-foto-08012-608-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39837","titol":"Font del Roc","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-roc","bibliografia":"- VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Font feta amb una paret de pedra, foradada per situar-hi un broc de plàstic que porta l'aigua a un petit dipòsit, en forma semicircular, a sota d'aquest. La font està envoltada de vegetació força alta i és de difícil accés.","codi_element":"08012-609","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8271300,1.9890200","utm_x":"416046","utm_y":"4631077","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39837-foto-08012-609-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39838","titol":"Font del Rector","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-del-rector","bibliografia":"- VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"La font està sota terra i s'hi entra per un forat envoltat d'heura i es baixa per unes escales de pedra. A baix, la font queda a l'esquerra de les escales, on s'obre com una volta feta de pedra. L'aigua brolla de la paret i va a un dipòsit del que en surt una broc amb aixeta.","codi_element":"08012-610","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8250700,1.9682900","utm_x":"414322","utm_y":"4630869","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39838-foto-08012-610-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39838-foto-08012-610-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39839","titol":"El Brunic","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/el-brunic","bibliografia":"- IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"La casa forma part d'un conjunt de quatre cases en el carrer del Torcó totes datades del segle XVIII. És la casa més a l'oest del grup. És de planta baixa i pis amb una superfície aproximada de 129 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta amb llinda de pedra i les obertures algunes emmarcades amb pedra carejada i altres amb pedra sense carejar. S'observen intervencions a l'interior en obra nova, totxana i elements de formigó. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.","codi_element":"08012-611","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"En el fogatge de 1553, al terme d'Horta, pertanyent a Artés (actualment forma part del terme municipal d'Avinyó), hi apareix un Joan Soynas, alias Torcho. Aquest mas avui ja desaparegut donaria orígen al nom del carrer on es situen actualment un conjunt de cinc habitages, la majoria dels quals estan construïts al segle XVIII, fruït d'un creixament de població i una necessitat d'ajuda entre veïns alhora de fer la collita o altres tasques que fa que moltes masies s'abandonin i la gent comenci a viure en petits carrers autònoms.","coordenades":"41.8256300,1.9933000","utm_x":"416400","utm_y":"4630906","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39839-foto-08012-611-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39839-foto-08012-611-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39839-foto-08012-611-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39840","titol":"Fons documental de l'arxiu municipal d'Avinyó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fons-documental-de-larxiu-municipal-davinyo","bibliografia":"","centuria":"XX-XXI","notes_conservacio":"S'hauria de digitalitzar els documents per més seguretat.","descripcio":"Arxiu situat a la segona planta de l'edifici on s'ubica l'ajuntament. El contingut és públic i es disposa en dos àmbits: el judicial (del Jutjat de Pau) i l'administratiu (de l'Ajuntament). Els documents són principalment posteriors a la Guerra Civil i, en molt menys quantitat, anteriors. Els documents són dipositats en arxivadors de cartró i ordenats fins a tenir un total aproximat d'uns 800 volums.","codi_element":"08012-612","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8638300,1.9709900","utm_x":"414598","utm_y":"4635169","any":"1940-00","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39840-foto-08012-612-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39840-foto-08012-612-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni documental","tipologia":"Fons documental","titularitat":"Pública","us_actual":"Científic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"56","codi_tipo_sitmun":"3.2","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39845","titol":"Tines d'El Verdaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/tines-del-verdaguer","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - FERRER I ALÒS, Llorenç (1996). 'Les cases Verdaguer i Abadal d'Avinyó' a Masies i cases senyorials del Bages. Manresa, Angle Editorial, pàg.70 - 91. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans. Societat Catalana de Gnomònica. Http:\/\/www.gonomonica.cat. - SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒNICA (2004) Rellotges de sol de Catalunya. Ed. Efados. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de sis tines situades a l'exterior de la casa, dins el pati, sota d'una estructura que també guarda les premses, carretó i màquina de ventar. Les sis tines estan disposades de dos en dos, i en desconeixem la quantitat de vi que hi cap a cadascuna d'elles.","codi_element":"08012-617","ubicacio":"Avinyó","historia":"La masia és ja documentada al segle XVI, al fogatge de l'any 1553 on hi ha referenciat 'Jaume Verdaguer, Benent Verdaguer i en Miquel en casa de'en Barraquer' com a homes de la parròquia i terme d'Avinyó. La gran obra de la masia correspon al segle XVII i, més endavant, a l'any 1775 fou construïda la nova façana de migdia amb la galeria porxada i els esgrafiats per Pau Verdaguer.","coordenades":"41.8630600,1.9712000","utm_x":"414614","utm_y":"4635084","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39845-foto-08012-617-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39845-foto-08012-617-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39845-foto-08012-617-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39846","titol":"Horts interiors d'El Vergaduer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/horts-interiors-del-vergaduer","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - FERRER I ALÒS, Llorenç (1996). 'Les cases Verdaguer i Abadal d'Avinyó' a Masies i cases senyorials del Bages. Manresa, Angle Editorial, pàg.70 - 91. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans. Societat Catalana de Gnomònica. Http:\/\/www.gonomonica.cat. - SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒNICA (2004) Rellotges de sol de Catalunya. Ed. Efados. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Hort situat a l'interior del perímetre que delimita la propietat d'El Verdaguer. És l'únic hort totalment urbà ja que es situa a l'interior del poble d'Avinyó, envoltat de carrers i edificis. Es tracta de tres terrasses de cultiu, separades per murs fets de carreus de pedra a mode de feixes.","codi_element":"08012-618","ubicacio":"Avinyó","historia":"La masia és ja documentada al segle XVI, al fogatge de l'any 1553 on hi ha referenciat 'Jaume Verdaguer, Benent Verdaguer i en Miquel en casa de'en Barraquer' com a homes de la parròquia i terme d'Avinyó. La gran obra de la masia correspon al segle XVII i, més endavant, a l'any 1775 fou construïda la nova façana de migdia amb la galeria porxada i els esgrafiats per Pau Verdaguer.","coordenades":"41.8630600,1.9712000","utm_x":"414614","utm_y":"4635084","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39846-foto-08012-618-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Productiu","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39849","titol":"Era d'El Verdaguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/era-del-verdaguer","bibliografia":"- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - FERRER I ALÒS, Llorenç (1996). 'Les cases Verdaguer i Abadal d'Avinyó' a Masies i cases senyorials del Bages. Manresa, Angle Editorial, pàg.70 - 91. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans. Societat Catalana de Gnomònica. Http:\/\/www.gonomonica.cat. - SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒNICA (2004) Rellotges de sol de Catalunya. Ed. Efados. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVII-XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Era situada a l'interior del pati d' El Verdaguer. Està composta de grans lloses de pedra, element que denota l'antiguitat de l'era. Actualment està molt deixada i comença a sortir vegetació entre les lloses posant en perill l'estructura.","codi_element":"08012-621","ubicacio":"Avinyó","historia":"La masia és ja documentada al segle XVI, al fogatge de l'any 1553 on hi ha referenciat 'Jaume Verdaguer, Benent Verdaguer i en Miquel en casa de'en Barraquer' com a homes de la parròquia i terme d'Avinyó. La gran obra de la masia correspon al segle XVII i, més endavant, a l'any 1775 fou construïda la nova façana de migdia amb la galeria porxada i els esgrafiats per Pau Verdaguer.","coordenades":"41.8630600,1.9712000","utm_x":"414614","utm_y":"4635084","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Restringit","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39849-foto-08012-621-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39849-foto-08012-621-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39849-foto-08012-621-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Modern","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|94","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39850","titol":"Font de Cabrassa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/font-de-cabrassa","bibliografia":"- VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"La font es troba molt tapada per la vegetació. Hi ha la roca natural on surt un forat amb l'aigua, a partir d'un tall vertical a la roca que permet que l'aigua flueixi cap a un petit dipòsit circular fet de pedra. La seva aigua va a parar al pantà de Vilagonella.","codi_element":"08012-622","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8083300,2.0343400","utm_x":"419786","utm_y":"4628946","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39850-foto-08012-622-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39851","titol":"Ca la Marcelina","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/ca-la-marcelina","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de tres plantes, construït amb pedra i una superfície aproximada de 250 m2, amb afegitons posteriors a la banda de tramuntana i ponent. La façana originària era a la paret de llevant, on ara ja no hi ha carrer sinó que el nou carrer s'ha situat a la vessant de ponent de l'edifici. A la llinda de la casa podem apreciar 'Ramon Prat \/ 1702'. Es tracta d'un dels edificis més antics del poble.","codi_element":"08012-623","ubicacio":"carrer Raval, n.14; Avinyó","historia":"Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble.","coordenades":"41.8673000,1.9706600","utm_x":"414575","utm_y":"4635555","any":"1702","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39851-foto-08012-623-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39851-foto-08012-623-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39851-foto-08012-623-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39852","titol":"Cal Torregassa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/cal-torregassa","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII","notes_conservacio":"","descripcio":"Edifici de tres pisos, construït amb carreus de pedra lligats amb morter. Es poden apreciar diverses modificacions, visibles a la façana. A la llinda de la casa hi trobem la inscripció: '1756\/ Baltasa Vall'. És un dels edificis més antics del poble.","codi_element":"08012-624","ubicacio":"carrer Garrofí, n. 5; Avinyó","historia":"Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble.","coordenades":"41.8676700,1.9702400","utm_x":"414541","utm_y":"4635597","any":"1756","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39852-foto-08012-624-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39852-foto-08012-624-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39852-foto-08012-624-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Residencial","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39853","titol":"Fàbrica d'El Torrentó","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fabrica-del-torrento","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XIX","notes_conservacio":"","descripcio":"Conjunt de dos edificis; el més antic és una nau rectangular on es disposà tota la maquinària. Té dues plantes i una superfície aproximada de 1050 m2. Feta amb totxos a vista i uns grans finestrals per permetre una millor visibilitat alhora de treballar. Poc temps després s'hi adossà una nau més petita i sense tans finestrals, ja que tenia la funció d'administració i magatzem de càrrega i descàrrega. Aquest edifici té balcons i la paret està recobossada amb guix i pintada. L'antiga fàbrica era dedicada a fer teixit de cotó amb telers mecànics, disposa de dos plantes i una superfície aproximada de 1050 m2. Feta amb totxos i uns grans finestrals per permetre una millor visibilitat alhora de treballar. Agafava l'aigua de la riera Gavarresa per poder fer funcionar els telers i maquinària necessàries.","codi_element":"08012-625","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"El Sr. Jaume Mateu, director de la casa Vives de Manresa, decidí l'any 1892 situar aquesta fàbrica de telers mecànics a Horta. Aquesta construcció coincidí amb una altra fàbrica que el mateix promotor féu construir a Artés. Jaume Mateu impulsà igualment la fabricació de cotó a Avinyó.","coordenades":"41.8207500,1.9652000","utm_x":"414060","utm_y":"4630392","any":"1892","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39853-foto-08012-625-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39853-foto-08012-625-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39854","titol":"La pedrera de La Roca","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/la-pedrera-de-la-roca","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"","notes_conservacio":"Hi ha força vegetació","descripcio":"Pedrera utilitzada antigament, situada al nord d'El Borró i a ponent de Coll Lligó. Es tracta d'uns 500 m d'explotació lítica on s'observa la roca perforada per diversos punts, deixant uns desnivells en el terreny, podent observar perfectament la línia d'explotació que se seguí fins al seu abandó. Es perforava la roca de la zona per tal d'extreure'n carreus i grans blocs els que s'usaven amb funcionalitat principalment constructiva, en destaquen les pedres utilitzades en els ponts fets al llarg de la carretera d'Avinyó a Sant Feliu Sasserra, tots realitzats després de la guerra civil espanyola.","codi_element":"08012-626","ubicacio":"Sta. Eugènia de Relat","historia":"Aquesta pedrera es començà a explotar d'una forma regular amb l'aparició de noves fàbriques i edificis del poble d'Avinyó, però va ser sobretot amb la reconstrucció de la postguerra civil espanyola, sobretot de vies de comunicació quan aquesta pedrera tingué el seu punt àlgic. Als anys seixanta-setanta, però, s'anà abandonant gradualment.","coordenades":"41.9143800,2.0073200","utm_x":"417678","utm_y":"4640746","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39854-foto-08012-626-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39854-foto-08012-626-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39855","titol":"Pou de Cal General","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-cal-general","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Pou de planta circular amb una superfície aproximada de 4 m2, construït amb carreus de pedra lligats amb morter. A la vessant de tramuntana presenta una petita obertura en forma de porta d'accés al pou. Està relacionat amb l'antiga masia de Cal General de la que no en queda cap rastre avui dia.","codi_element":"08012-627","ubicacio":"Avinyó","historia":"Antic pou en ruïnes que servia de subministrament d'aigua a l'antiga masia de Cal General. Avui dia aquesta masia ha desaparegut i no s'ha pogut trobar amb certesa cap tipus de resta que indiquin on era ubicada.","coordenades":"41.8515400,1.9765600","utm_x":"415044","utm_y":"4633799","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39855-foto-08012-627-1.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39856","titol":"Teuleria d'El Berenguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/teuleria-del-berenguer","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Forn d'obra de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, excavat en gran part a la roca natural i construït en menor part amb totxanes i carreus de pedra irregulars. A la vessant de llevant hi ha una obertura al forn. Es situa en un entorn de bosc.","codi_element":"08012-628","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8121600,2.0217500","utm_x":"418745","utm_y":"4629383","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39856-foto-08012-628-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39856-foto-08012-628-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39856-foto-08012-628-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39857","titol":"Balç d'El Berenguer","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balc-del-berenguer","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Transició entre les roques de nivells lacustres -situades a sota i de color gris blavós- i les d'origen continental -situades a la part més alta i de colors vermells- de l'aflorament proper al Berenguer, a tocar de la riera de Malrubí. Situats entre els estrats vermells i els estrats de color gris blavós, hi ha els estrats guixencs de colors blanquinosos que provenen de l'evaporació de l'aigua de l'antiga mar eocena.","codi_element":"08012-629","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8126400,2.0189400","utm_x":"418513","utm_y":"4629439","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39857-foto-08012-629-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39857-foto-08012-629-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"124","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39858","titol":"Balç del Cementiri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balc-del-cementiri","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Roques de nivells lacustres, de color gris blavós de l'aflorament proper al cementiri, a tocar de la riera Gavarresa. A dalt de les roques blavoses trobem els estrats guixencs de colors blanquinosos que provenen de l'evaporació de l'aigua de l'antiga mar eocena.","codi_element":"08012-630","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8576000,1.9840700","utm_x":"415675","utm_y":"4634465","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39858-foto-08012-630-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39858-foto-08012-630-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"124","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39859","titol":"Balç d'El Tomàs","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balc-del-tomas","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Roques de nivells lacustres, de color gris blavós de l'aflorament proper a la font d'El Tomàs, a tocar de la riera Gavarresa. A dalt de les roques blavoses trobem els estrats guixencs de colors blanquinosos que provenen de l'evaporació de l'aigua de l'antiga mar eocena.","codi_element":"08012-631","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8501600,1.9762600","utm_x":"415017","utm_y":"4633646","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39859-foto-08012-631-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39859-foto-08012-631-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"124","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39860","titol":"Balç de l'Illa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balc-de-lilla","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Roques de nivells lacustres, de color gris blavós de l'aflorament proper a l'Abadal, a tocar de la riera Gavarresa. A dalt de les roques blavoses en poca proporció trobem els estrats guixencs de colors blanquinosos que provenen de l'evaporació de l'aigua de l'antiga mar eocena.","codi_element":"08012-632","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8337800,1.9601800","utm_x":"413660","utm_y":"4631844","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39860-foto-08012-632-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39860-foto-08012-632-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"124","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39861","titol":"Balç de La Travera","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balc-de-la-travera","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Roques de nivells lacustres, de color gris blavós de l'aflorament proper a la Travera, a tocar del torrent del Riu Sec. A dalt de les roques blavoses en trobem en gran proporció els estrats guixencs de colors blanquinosos que provenen de l'evaporació de l'aigua de l'antiga mar eocena. La gran quantitat de l'estrat guixenc ha fet que aquesta sigui una zona d'explotació del guix (fitxa 664).","codi_element":"08012-633","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8099300,2.0007600","utm_x":"416999","utm_y":"4629156","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39861-foto-08012-633-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"124","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39862","titol":"Balç de La Creu","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balc-de-la-creu","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Roques de nivells lacustres, de color gris blavós de l'aflorament proper a la Verdegueria, a tocar de la riera Gavarresa. A dalt de les roques blavoses en trobem els estrats guixencs de colors blanquinosos que provenen de l'evaporació de l'aigua de l'antiga mar eocena.","codi_element":"08012-634","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8631000,1.9783500","utm_x":"415208","utm_y":"4635081","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39862-foto-08012-634-2.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"124","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39863","titol":"Balç de La Vall","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/balc-de-la-vall","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Roques de nivells lacustres, de color gris blavós de l'aflorament proper a la Vall de La Gavarresa, a tocar de la riera Gavarresa. A dalt de les roques blavoses en trobem els estrats guixencs de colors blanquinosos que provenen de l'evaporació de l'aigua de l'antiga mar eocena.","codi_element":"08012-635","ubicacio":"Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8780900,2.0004000","utm_x":"417057","utm_y":"4636724","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39863-foto-08012-635-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39863-foto-08012-635-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Paleògen","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"124","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39864","titol":"Guixera del Riu Sec","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/guixera-del-riu-sec","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Espai utilitzat per extreure guix degut a la gran quantitat d'estrat guixenc de color blanquinós procedents de la fase lacustre en l'era Terciària. La regressió de les aigües marines de l'antic mar eocènic va afavorir un episodi lacustre de drenatges al fons de la vall. Un episodi continental succeït durant l'època de l'Eocè superior i Oligocè, entre els 36 i 23 milions d'anys. En aquest context, al rebliment de l'antiga cubeta trobem els guixos, lutites roges, gresos i calcàries com a materials sedimentaris més característics.","codi_element":"08012-636","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8083000,1.9999300","utm_x":"416928","utm_y":"4628976","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39864-foto-08012-636-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39864-foto-08012-636-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39865","titol":"Pont del cementiri","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pont-del-cementiri","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XX","notes_conservacio":"","descripcio":"Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència allargassada fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Per la seva vessant septentrional fa 4 m de longitud. Per la cara sud fa igualment 4 m de longitud. Té una amplada de 6 m, mentre que l'altitud és de 3m.","codi_element":"08012-637","ubicacio":"Avinyó","historia":"Aquest pont fóu refet després de la guerra civil espanyola, entre els anys 1940 i 1950 per tal de refer l'antic pont de davant del cementiri que uneix Avinyó amb Santa Maria d'Oló.","coordenades":"41.8586400,1.9797900","utm_x":"415321","utm_y":"4634584","any":"1940-50","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39865-foto-08012-637-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39865-foto-08012-637-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39866","titol":"Pou de La Posa","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/pou-de-la-posa","bibliografia":"- IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"Està en ruïnes","descripcio":"Pou de planta circular fet de carreus irregulars de pedra lligats en sec i amb una superfície aproximada de 4 m2. El sostre podria ser cobert amb bigues de fusta ja que actualment trobem aquestes bigues disposades sobre de part de la runa. L'accés al pou seria a la vessant de migjorn.","codi_element":"08012-638","ubicacio":"Avinyó","historia":"La Posa apareix per primera vegada en el fogatge de 1497, dins del terme municipal d'Artès (avui dia, però, pertany al d'Avinyó). Per l'estructura de l'actual edifici, avui en ruïnes, es tractaria de l'original, amb forces remodelacions posteriors. Però encara és curiós com conserva les parets originàries fetes amb tapàs.","coordenades":"41.8741600,2.0039700","utm_x":"417348","utm_y":"4636284","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39866-foto-08012-638-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39866-foto-08012-638-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39866-foto-08012-638-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Modern|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Element arquitectònic","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"94|98","codi_tipologia":"47","codi_tipo_sitmun":"1.3","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39867","titol":"Bosc de Vilagonella","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/bosc-de-vilagonella","bibliografia":" - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (04-05-2000), núm. 3132, Generalitat de Catalunya, Barcelona - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.<\/p> ","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":" Zona de bosc a l'est de Vilagonella que forma part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) a la zona del Moianès, concretament a la de Moianès Bussanya. Agafa concretament 9,11 hectàrees del terme municipal d'Avinyó. Les espècies més abundants són els pins tot i que en ressalten algunes alzines i roures, en menor proporció.<\/p> ","codi_element":"08012-639","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8109200,2.0326600","utm_x":"419650","utm_y":"4629235","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39867-foto-08012-639-2.jpg"],"proteccio":"Legal","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Privada","us_actual":"Social","inspire_tipus":["Xarxa natura 2000"],"inspire_subtipus":["Natura 2000"],"inspire_atribut":["Àrea especial de conservació"],"data_modificació":"2020-10-07 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"1785","rel_comarca":["7"]},{"id":"39868","titol":"Torrent de Malrubí","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/torrent-de-malrubi","bibliografia":"- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó.","centuria":"","notes_conservacio":"","descripcio":"Afluent de la riera Gavarresa per l'esquerra; neix dins el terme de Moià, prop de Sant Feliu Rodors, serveix de límit entre els termes de Santa Maria d'Oló i Moià i, després de passar per Avinyó i Artés, aflueix al seu col·lector. El torrent creua el terme d'Avinyó al llarg de dos quilòmetres i escaig. Destaquen els balsos que el torrent ha anat creant, especialment destacable és el del Berenguer. La vegetació que trobem al voltant d'aquest torrent és sobretot de roures i alzines.","codi_element":"08012-640","ubicacio":"Horta d'Avinyó","historia":"","coordenades":"41.8120200,2.0186500","utm_x":"418488","utm_y":"4629371","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39868-foto-08012-640-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39868-foto-08012-640-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni natural","tipologia":"Zona d'interès","titularitat":"Pública","us_actual":"Social","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2153","codi_tipo_sitmun":"5.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"39869","titol":"Barraca de La Pineda 2","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-de-la-pineda-2","bibliografia":"- SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.","centuria":"XVIII-XIX","notes_conservacio":"El sostre ha perdut la terra compactada","descripcio":"Barraca de planta quadrada, amb una superfície aproximada de 10 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. Al mur de migjorn presenta una obertura en forma de porta, la qual té una particularitat ja que la part superior d'aquesta està disposada en biaix, tancant la porta, o sigui que s'estreny considerablement en la part superior. El sostre és de proto-volta cònica, ja que d'una planta quadrada passa a un sostre, a partir de la superposició de lloses, a tancar en una sola llosa més gran que la resta i que corona el conjunt.","codi_element":"08012-641","ubicacio":"Morisco","historia":"","coordenades":"41.8596600,1.9258700","utm_x":"410847","utm_y":"4634752","any":"","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39869-foto-08012-641-2.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/39869-foto-08012-641-3.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":[],"data_modificació":"2023-08-02 00:00:00","autor_fitxa":"Marc Cucurella Pinilla","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"","rel_comarca":["7"]},{"id":"94124","titol":"Fira dels Matiners","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/fira-dels-matiners","bibliografia":"","centuria":"XXI","notes_conservacio":"","descripcio":" Des de l’any 2012 es celebra a Avinyó la Fira dels Matiners el segon diumenge de maig. Es tracta d’una fira temàtica centrada al voltant de la Guerra dels Matiners o segona guerra Carlina (1846-1849). Durant la fira es fan diverses recreacions històriques amb representacions als carrers del poble i que transporten al visitant a mitjans del segle XIX, així com diverses activitats, entre elles una demostració del funcionament del sistema de telegrafia òptica, ja que a Avinyó es conserva una de les torres d’aquesta xarxa. Destaca l’escenificació de la batalla entre carlins i lliberals que es desenvolupa a la plaça. Representa la batalla que es va lliurar a Avinyó el novembre de 1848. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08012-642","ubicacio":"Plaça Major","historia":" La guerra dels Matiners, també coneguda com segona guerra Carlina, es va desenvolupar a Catalunya entre 1846 i 1849, pel problema successori després de la mort de Ferran VII el 1833. Es van dividir en dos bàndols, uns defensaven el dret a la corona de la filla del rei, Isabel, mentre els altres defensaven el dret del germà del rei, Carles Maria Isidre de Borbó. Degut a que la corona es va instaurar en Isabel II, els carlins van fer revoltes generant les tres guerres que es van donar a Espanya. La segona guerra Carlina es va iniciar pel malestar de la població per problemes econòmics deguts a la reforma, a més del problema successori, esclatant la guerra dels Matiners el 1846, que a Catalunya va ser un conflicte armat. Els matiners eren un grup de pagesos, obrers i carlins d’idees republicanes que es van aixecar contra les mesures econòmiques instaurades pel govern isabelí. A Avinyó es van concentrar un gran nombre de forces carlines abans de la batalla, així com nou importants caps amb els seu homes, concentrant uns 2000 soldats i voluntaris. Els caps eren Rafael Tristany, Marçal, Posas, Borges, Montserrat, Picó, el Muchaho, Sargatal i Ramon Cabrera (general de l’exèrcit carlí de Catalunya). Pel que fa als liberals, el brigadier isabelí Manzano va sortir del quarter de Manresa amb una columna d’entre 600 i 1000 soldats. Els carlins van sorprendre als liberals en una emboscada, els van derrotar i van detenir Joaquín Manzano i un bon nombre de soldats. L’acció va tenir molt ressò mediàtic i va provocar la destitució del capità general de Catalunya pels liberals, mentre que el pretendent carlí al tron va premiar per la victòria a Rafel Tristany nomenant-lo comte d’Avinyó.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","coordenades":"41.8636900,1.9713300","utm_x":"414626","utm_y":"4635154","any":"2012","rel_municipis":"08012","municipi_nom":"Avinyó","tipus_acces":"Obert","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/94124-firadelsmatiners.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/94124-fira-dels-matiners-avinyo-1.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/94124-fira-dels-matiners-avinyo-11.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/94124-fira-dels-matiners-avinyo-16.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08012\/94124-fira-dels-matiners-avinyo-25.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"","ambit":"Patrimoni immaterial","tipologia":"Manifestació festiva","titularitat":"Pública","us_actual":"Simbòlic","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-04-25 00:00:00","autor_fitxa":"María del Agua Cortés Elía. OPC","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"","codi_tipologia":"2116","codi_tipo_sitmun":"4.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"92034","titol":"Barraca 21837","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-21837","bibliografia":" ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21837)<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Barraca de planta quadrada, amb porta de llinda plana i coberta de falsa cúpula. Té tres finestres i un voladís perimetral de pedres planes a unes 25 cm abans d’arribar a dalt de les parets exteriors.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-1","ubicacio":"Sector nord-est del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8791300,1.8489300","utm_x":"404490","utm_y":"4636997","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92034-barraca-21837-a.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92034-barraca-21837-b.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Contemporani|Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"98|119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"92035","titol":"Barraca 21838","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-21838","bibliografia":" ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21838<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Esfondrada","descripcio":" Barraca de planta bessona-composta, amb una doble estança, orientada al sud-est. Es troba molt esfondrada, tot i que encara se’n pot veure una finestra.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-2","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8783200,1.8471500","utm_x":"404341","utm_y":"4636909","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92035-barraca-21838-a.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92035-barraca-21838-b.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"92036","titol":"Barraca 21839","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-21839","bibliografia":" ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21839)<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Esfondrada","descripcio":" Barraca de planta quadrada, orientada al sud, que es troba esfondrada. Encara s’hi pot veure una espitllera.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-3","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8785100,1.8452400","utm_x":"404183","utm_y":"4636932","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92036-barraca-21839-a.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92036-barraca-21839-b.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"92037","titol":"Barraca 21818","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-21818","bibliografia":" ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21818)<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Barraca de planta quadrada, orientada a l’est. Té porta amb llinda plana i coberta de falsa cúpula. Té un voladís de pedres planes i, per sobre, una filada de pedres de reforç.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-4","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8773400,1.8450300","utm_x":"404164","utm_y":"4636802","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92037-barraca-21818-a.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92037-barraca-21818-b.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"92038","titol":"Barraca 21817","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-21817","bibliografia":" ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21817)<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Barraca esfondrada","descripcio":" Barraca de planta quadrada, orientada a l’est i actualment esfondrada. Està situada en un lloc on han tallat tots els arbres del voltant.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-5","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8779600,1.8443600","utm_x":"404109","utm_y":"4636872","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92038-barraca-21817-a.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"92039","titol":"Barraca 21840","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-21840","bibliografia":" ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21840)<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Parcialment esfondrada","descripcio":" Barraca de planta quadrada, orientada a l’est, que es troba en bona part esfondrada. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-6","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8775600,1.8434100","utm_x":"404030","utm_y":"4636829","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Dolent","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92039-barraca-21840-a.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92039-barraca-21840-aa.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"92040","titol":"Barraca 21836","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-21836","bibliografia":" ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21836)<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Barraca de planta quadrada, orientada al sud-est. Té porta de llinda plana i coberta de falsa cúpula. Al costat hi ha una petita bassa de planta circular i revestida interiorment amb pedra.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-7","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8775100,1.8425700","utm_x":"403960","utm_y":"4636824","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92040-barraca-21836-a.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92040-barraca-21836-b.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"92041","titol":"Barraca 21841","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-21841","bibliografia":" ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21841)<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Coberta esfondrada","descripcio":" Barraca de planta quadrada, orientada a l’est, que té la coberta esfondrada.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-8","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8785400,1.8423900","utm_x":"403947","utm_y":"4636939","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92041-barraca-21841.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"92042","titol":"Barraca del Clot de la Seuva","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-del-clot-de-la-seuva","bibliografia":" ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13736)<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Barraca parcialment esfondrada","descripcio":" Barraca de planta bessona-composta, orientada cap al nord-est, que es troba parcialment esfondrada. Té la porta amb llinda plana i coberta de falsa cúpula. Té una construcció adossada, molt malmesa. A l’interior té tres fornícules.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-9","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8765300,1.8325600","utm_x":"403128","utm_y":"4636726","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92042-barraca-13736-a.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92042-barraca-13736-b.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"92043","titol":"Barraca 4575","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-4575","bibliografia":" ROBLES GARCÍA, Pascual (2017). Web Wikipedra (codi 4575)<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Coberta esfondrada","descripcio":" Barraca de planta circular, orientada al sud-oest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula, que es troba esfondrada.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-10","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal.","historia":"","coordenades":"41.8727600,1.8171200","utm_x":"401841","utm_y":"4636325","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92043-barraca-4575-a.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92043-barraca-4575-b.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"92044","titol":"Barraca 5839","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-5839","bibliografia":" PLANS MAESTRA, Jaume (2005). Web Wikipedra (codi 5839)<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Barraca de planta quadrada, orientada al sud-est. Té la porta amb llinda plana de fusta i la coberta amb bigues de fusta i lloses de pedra. Té lleugers esfondraments.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-11","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8751800,1.8571300","utm_x":"405165","utm_y":"4636549","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92044-barraca-5839-a.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"92045","titol":"Barraca 5840","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-5840","bibliografia":" PLANS MAESTRA, Jaume (2005). Web Wikipedra (codi 5840)<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Petit esfondrament","descripcio":" Barraca de planta quadrada, orientada a l’est. Té la porta de llinda plana i la coberta de falsa cúpula. A l’interior té tres fornícules raconeres i, en un lateral, una sortida de fums.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-12","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8740400,1.8553800","utm_x":"405018","utm_y":"4636425","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92045-barraca-5840-a.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92045-barraca-5840-b.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"92046","titol":"Barraca 5841","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-5841","bibliografia":" PLANS MAESTRA, Jaume (2005). Web Wikipedra (codi 5841)<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Esfondrament important","descripcio":" Barraca de planta quadrada, orientada a l’est. Té porta de llinda plana i coberta de falsa cúpula.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-13","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8734300,1.8538600","utm_x":"404891","utm_y":"4636358","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92046-barraca-5841.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"92047","titol":"Barraca 5842","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-5842","bibliografia":" PLANS MAESTRA, Jaume (2005). Web Wikipedra (codi 5842)<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Petit esfondrament","descripcio":" Barraca de planta quadrada, orientada a l’est. Té la porta amb llinda plana de pedra i coberta de falsa cúpula.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-14","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8734700,1.8528900","utm_x":"404810","utm_y":"4636364","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92047-barraca-5842.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"92048","titol":"Barraca 5843","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-5843","bibliografia":" PLANS MAESTRA, Jaume (2005). Web Wikipedra (codi 5843)<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XX","notes_conservacio":"Esfondrament del sostre","descripcio":" Barraca de planta quadrada, orientada a l’est\/nord-est. Té la porta amb llinda de fusta que consisteix en una biga de secció circular. La coberta era amb bigues de fusta i lloses de pedra i es troba parcialment esfondrada.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-15","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8745400,1.8502900","utm_x":"404596","utm_y":"4636486","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92048-barraca-5843-a.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"92049","titol":"Barraca 14244","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-14244","bibliografia":" ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 14244)<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Esllavissada a la paret exterior","descripcio":" Barraca de planta rectangular, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i coberta de falsa cúpula. A l’interior hi ha un banc de pedra.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-16","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8756100,1.8494600","utm_x":"404529","utm_y":"4636605","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92049-barraca-14244-a.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92049-barraca-14244-b.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"92050","titol":"Barraca 15514","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-15514","bibliografia":" DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15514)<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Barraca de planta quadrada, orientada a l’est. Té porta de llinda plana i coberta de falsa cúpula. Té una fornícula i un ràfec de pedres volades.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-17","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8735600,1.8491200","utm_x":"404498","utm_y":"4636378","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92050-barraca-15514.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"92051","titol":"Barraca 13249","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-13249","bibliografia":" ROBLES GARCÍA, Pascual (2017). Web Wikipedra (codi 13249)<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Sostre esfondrat","descripcio":" Barraca de planta rectangular, orientada al sud-est. Té la porta amb llinda plana i la coberta és amb bigues de fusta i lloses de pedra. Té un tancat descobert al lateral esquerre.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-18","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8744100,1.8463000","utm_x":"404265","utm_y":"4636476","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92051-barraca-13249-a.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92051-barraca-13249-b.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"92052","titol":"Barraca 14507","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-14507","bibliografia":" ROBLES GARCÍA, Pascual (2017). Web Wikipedra (codi 14507)<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Esfondrament important","descripcio":" Barraca de planta circular, orientada a l’est, que es troba força esfondrada. Tenia la coberta de falsa cúpula. Té la particularitat que està feta amb petites pedres planes.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-19","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8733600,1.8446100","utm_x":"404123","utm_y":"4636361","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92052-barraca-14507.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"92053","titol":"Barraca 14508","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-14508","bibliografia":" ROBLES GARCÍA, Pascual (2017). Web Wikipedra (codi 14508)<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Esfondrament important","descripcio":" Barraca de planta quadrada, orientada a l’est, que es troba pràcticament esfondrada. Té la porta amb llinda plana i la coberta és amb bigues de fusta i lloses de pedra.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-20","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8737600,1.8439300","utm_x":"404067","utm_y":"4636406","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92053-barraca-14508.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"92054","titol":"Barraca 25461","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-25461","bibliografia":" PLANES VILÀ, Josep (2022). Web Wikipedra (codi 25461)<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Sostre esfondrat","descripcio":" Barraca de planta rectangular, orientada al sud-est, parcialment esfondrada. La porta era més ample i es va enxiquir amb posterioritat. Possiblement la coberta era lleugera, amb bigues de fusta. Té un dipòsit exterior a terra que recollia l’escorrentia del pendent. <\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-21","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8737400,1.8364100","utm_x":"403443","utm_y":"4636412","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92054-barraca-25461-a.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92054-barraca-25461-b.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"92055","titol":"Barraca 23868","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-23868","bibliografia":" PLANES VILÀ, Josep (2021). Web Wikipedra (codi 23868)<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Sostre esfondrat","descripcio":" Barraca de planta quadrada irregular, orientada al sud-est. Té la porta amb llinda plana i la coberta és de falsa cúpula, molt plana i parcialment ensorrada. A l’interior té una fornícula i dues finestres.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-22","ubicacio":"Sector nord-oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8714900,1.8385100","utm_x":"403614","utm_y":"4636160","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92055-barraca-23868-a.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92055-barraca-23868-b.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92055-barraca-23868-c.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"92056","titol":"Barraca 23261","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-23261","bibliografia":" PLANES VILÀ, Josep (2020). Web Wikipedra (codi 23261)<\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Esfondrament important","descripcio":" Barraca amb planta irregular, més o menys en forma de ferradura, de factura poc acurada i orientada al sud-est. Té la porta amb llinda plana de pedra i la coberta és de falsa cúpula.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-23","ubicacio":"Sector oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8692700,1.8394800","utm_x":"403691","utm_y":"4635913","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Fàcil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92056-barraca-23261-a.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92056-barraca-23261-b.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"92057","titol":"Barraca 3812","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-3812","bibliografia":" DRAC VERD DE SITGES (2008). Web Wikipedra (codi 3812)<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Barraca de planta irregular, orientada al sud-oest. Té la porta amb llinda plana i la coberta és de falsa cúpula.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-24","ubicacio":"Sector oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8685500,1.8334200","utm_x":"403187","utm_y":"4635840","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92057-barraca-3813.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"92058","titol":"Barraca 3814","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-3814","bibliografia":" DRAC VERD DE SITGES (2008). Web Wikipedra (codi 3814)<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Barraca de planta circular, orientada al sud-oest. Té la porta amb llinda plana i la coberta és de falsa cúpula. Conserva restes d’un ràfec de pedres planes volades.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-25","ubicacio":"Sector oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8655700,1.8315800","utm_x":"403030","utm_y":"4635511","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92058-barraca-3814.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"92059","titol":"Barraca 23220","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-23220","bibliografia":"","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"Sostre esfondrat","descripcio":" Barraca de planta circular, orientada al sud. Té la porta amb llinda planta i la coberta de falsa cúpula. A l’interior té una fornícula.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-26","ubicacio":"Sector oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8647600,1.8323000","utm_x":"403089","utm_y":"4635420","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Regular","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92059-barraca-23220.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"92060","titol":"Barraca 23221","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-23221","bibliografia":" ROBLES GARCÍA, Pascual (2021). Web Wikipedra (codi 23221)<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":" Barraca de planta quadrada, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té un voladís de pedres planes a la coberta.<\/span><\/span><\/span><\/p> ","codi_element":"08018-27","ubicacio":"Sector oest del terme municipal","historia":"","coordenades":"41.8642200,1.8345700","utm_x":"403276","utm_y":"4635357","any":"","rel_municipis":"08018","municipi_nom":"Balsareny","tipus_acces":"Difícil","estat_conservacio":"Bo","images":["https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92060-barraca-23221.jpg|https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/sites\/default\/files\/imatges\/08018\/92060-barraca-23221-b.jpg"],"proteccio":"Inexistent","estil":"Popular|Contemporani","ambit":"Patrimoni immoble","tipologia":"Edifici","titularitat":"Privada","us_actual":"Sense ús","inspire_tipus":[],"inspire_subtipus":[],"inspire_atribut":["Inexistent"],"data_modificació":"2023-02-23 00:00:00","autor_fitxa":"Jordi Piñero Subirana","autor_element":"","observacions":"","codi_estil":"119|98","codi_tipologia":"45","codi_tipo_sitmun":"1.1","proteccio_id":"2484","rel_comarca":["7"]},{"id":"92061","titol":"Barraca 3813","url":"https:\/\/patrimonicultural.diba.cat\/element\/barraca-3813","bibliografia":" DRAC VERD DE SITGES (2008). Web Wikipedra (codi 3813)<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p> ","centuria":"XIX-XX","notes_conservacio":"","descripcio":"