"_id","Id","Títol","Url","Bibliografia","Centuria","Notes de conservació","Descripció","Codi d'element","Ubicació","Història","Coordenades","UTM X","UTM Y","Any","Municipi","Nom del municipi","Tipus d'accés","Estat de conservació","Imatges","Protecció","Estil","Àmbit","Tipologia","Titularitat","Ús actual","INSPIRE: Tipus","INSPIRE: Subtipus","INSPIRE: Atribut","Data de modificació","Autor de la fitxa","Autor de l'element","Observacions","Codi de l'estil","Codi de la tipologia","Codi de tipologia a sitmun","Protecció id","Comarca","_lastChange" "6604b70674973b149135c815","39870","Albereda de la Mina","https://patrimonicultural.diba.cat/element/albereda-de-la-mina","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XX","Els pocs peus d\'àlbers que es conserven a la Mina presenten un estat de salut bo tot i estar clarament amenaçats per l\'abocador de runes clausurat.Inexplicablement s\'ha continuat abocant, provocant un avenç imparable de la terra cap al torrent. Molts àlbers han estat sepultats i d\'altres han estat tallats per la seva forta inclinació.","Conjunt format per 10 àlbers (Populus alba) de característiques similars, d\'uns 20 a 25 m d\'alçada, una volta de Canó de 2,7 m, classe diametral 85-90 cm, diàmetre de 85 cm i perímetre de capçada de 28,3 m.","08005-1","Antic abocador de la Mina","","41.6707800,2.2589700","438314","4613490","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39870-foto-08005-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39870-foto-08005-1-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Pública","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c816","39871","Roure de la Boadella","https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-boadella","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XIX","S\'observen troncs sense perforacions o malalties aparents, fullatge i capçada densos i sense malalties. La gran quantitat d\'aigua pot ser un element clau per garantir un bon estat de salut dels dos individus de l\'espècie.","Conjunt format per 2 roures de característiques similars: alçada d\'uns 20-30 m, Volta de Canó de 2,8 m, classe diametral de 90-95 m, amb un perímetre de capçada de 106,8 m i una edat aproximada de 160 anys.","08005-2","Proximitats de la Bassa de la Boadella","","41.6624000,2.2488300","437462","4612567","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39871-foto-08005-2-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c817","39872","Alzina de la Boadella","https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-boadella","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XIX","S\'observa una gran proliferació de plantes enfiladisses al seu tronc, principalment heures. A la llarga, això podria ser un factor de pèrdua de salut ja que aquestes espècies podrien arribar a estrangular l\'arbre","Alzina d\'uns 135 anys d\'edat, de 20-25 m d\'alçada, amb Volta de Canó de 2,5 m, classe diametral de 75-80 cm, diàmetre de 78 cm i un perímetre de capçada de 56,5 m","08005-3","Proximitats de la Bassa de la Boadella","","41.6624000,2.2488300","437462","4612567","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39872-foto-08005-3-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c818","39873","Pins de Can Plandolit","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-de-can-plandolit","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XIX","Són abundants els paràsits perforadors. En un dels pins s\'observa una ferida produïda per un llamp que presenta evidents signes de descomposició de la fusta.","Conjunt format per 2 pins pinyers (Pinus pinea) de característiques similars: 20-25 m d\'alçada, volta de Canó de 2,8 m, classe diametral de 85-90 cm, 88 cm de diàmetre, 75,4 cm de perímetre de capçada i una edat aproximada de 110 anys","08005-4","Can Plandolit","","41.6490300,2.2519200","437706","4611080","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39873-foto-08005-4-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c819","39874","Alzinar de Can Ganduxé","https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-can-ganduxe","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XIX","En els darrers anys gran part de les capçades s\'han assecat per l\'acció d\'un paràsit barrinador","Conjunt format per 3 alzines (Quercus ilex) de característiques similars: alçada de 15 a 20 m, volta de Canó entre 1,8 - 2 m, classe diametral entre 60-70 c, diàmetre de 65-57 cm, perímetre de capçada entre 50,3 i 62,8 cm i 120 anys d\'edat.","08005-5","Can Ganduxé","","41.6541500,2.2551400","437979","4611646","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39874-foto-08005-5-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c81a","39875","Lledoners de Can Plantada","https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-de-can-plantada","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XX","Alguns exemplars presenten l\'interior completament perforat. Aquests peus més vells han rebrotat en molts casos de soca-rel","Conjunt format per 17 lledoners (celtis australis)de característiques similars: alçada de 10 a 15 m, volta de Canó de 3,9 m, classe diametral de120-125 cm, diàmetre de 123 cm i un perímetre de capçada de 40,8 m.","08005-6","Can Plantada","","41.6521100,2.2491400","437478","4611424","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39875-foto-08005-6-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Pública","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c81b","39876","Alzina de la Font de Can Draper","https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-font-de-can-draper","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XIX","No presenta alteracions de cap tipus a la seva escorça, tronc i ramatge. L\'ambient humit i ombrívol n\'ha afavorit els seu desenvolupament.","Alzina (Quercus ilex) d\'uns 30 a35 m d\'alçada, volta de Canó de 2,4 m, classe diametral de 75 a 80 cm, perímetre de capçada de 50,3 m i una edat aproximada de 135 anys.","08005-7","Can Draper","","41.6622900,2.2639100","438717","4612543","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39876-foto-08005-7-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Pública","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c81c","39877","Pi de la Font de Can Draper","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-font-de-can-draper","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XIX","Presenta signes de perforacions per part de paràsits a l\'escorça S\'observen algunes branques trencades i una capçada esclarissada","Pi (Pinus pinea) de 30 a 40 m d\'alçada, volta de Canó de 3,3 m, 105-110 cm de classe diametral, diàmetre de 106 cm, un perímetre de capçada de 75,6 m, i d\'una edat aproximada de 130 anys.","08005-8","Can Draper","","41.6621400,2.2633000","438666","4612527","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c81d","39878","Albereda de Can Reixac","https://patrimonicultural.diba.cat/element/albereda-de-can-reixac","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XX","Alguns exemplars presenten heures però en una proporció molt reduïda, cosa que no fa perillar el seu estat de salut","Conjunt format per 13 àlbers (Populus alba) de característiques similars, d\'uns 30 a 35m d\'alçada, una volta de Canó de 2,5 m, classe diametral 105-110 cm, diàmetre de 80 cm i perímetre de capçada de 47,1 m.","08005-9","Camí de Can Draper a Can Reixac","","41.6551000,2.2632600","438656","4611746","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39878-foto-08005-9-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c81e","39879","Castanyers Pla del Verder","https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-pla-del-verder","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XX","No s\'aprecien malalties a l\'escorça ni al fullatge dels individus.","Conjunt format per 5 castanyers (Castanea sativa) de característiques similars: alçada de 20 a 25 m, volta de Canó de 1,3 m, classe diametral de 40-45 cm, diàmetre de 40 cm, i un perímetre de capçada de 31,4 m.","08005-10","Pla del Verder","","41.6844300,2.2423600","436945","4615017","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39879-foto-08005-10-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Pública","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c81f","39880","Pi del Pla del Verder","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-pla-del-verder","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XIX","S\'aprecien perforacions a l\'escorça del tronc, tot i que només són a la part baixa. La capçada, tot i ser esclarissada, presenta un aspecte saludable","Pi (Pinus pinea) d\'una alçada de 20 a 25 m, volta de Canó de 2,8 m, classe diametral de 90-95 cm, diàmetre de 90 cm, perímetre de capçada de 47,4 m, i una edat aproximada de 115 anys.","08005-11","Pla del Verder","","41.6831100,2.2431000","437005","4614870","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39880-foto-08005-11-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Pública","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c820","39881","Pi de la Costa de Can Draper","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-costa-de-can-draper","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XIX","S\'aprecien perforacions a l\'escorça del tronc, tot i que només són la part baix. Presenta diverses branques trencades a la capçada per una tallada de bosc dels arbres propers. En general, la capçada està ben poblada","Pi (Pinus pinea) de 20 a 25 m d\'alçada, volta de Canó de 3 m, classe diametral de 90-95 cm, diàmetre de 94 cm, perímetre de capçada de 62,8 m i una edat aproximada de 115 anys.","08005-12","Can Draper","","41.6549600,2.2631200","438645","4611730","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39881-foto-08005-12-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c821","39882","Xiprer de Can Plantada","https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-can-plantada","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XX","No s\'observen anomalies facin perillar la seva salut.","Xiprer (Cupressus Sempervivens) amb un alçada de 20 a 25 m, volta de Canó de 2,9 m, classe diametral de 90-95 cm, un diàmetre de 91 cm, i un perímetre de capçada de 50,3 m. Presenta un port majestuós i una potent ramificació. Es pot apreciar una asimetria en la capçada fruit del seu contacte amb la paret de la casa de Can Plantada.","08005-13","Can Plantada","","41.6519000,2.2496100","437517","4611400","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39882-foto-08005-13-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c822","39883","Cedres del Parc","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedres-del-parc","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XX","Les branques presenten una disposició excessivament inclinades cap al sòl. A més, compta amb algunes zones poc denses en quant a fullam. La climatologia que han de suportar no és l\'adient pel seu creixement","Conjunt format per 3 cedres (Cedrus atlantica) de característiques similars: alçada de 15 a 20 m, volta de Canó de 2 m, classe diametral de 65-70 cm, diàmetre de 65 cm, perímetre de capçada de 29,5 m i una edat aproximada de 60 anys","08005-14","Parc","","41.6706800,2.2609600","438480","4613477","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Pública","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c823","39884","Complex mina-bassa rodona de Can Forns Nou","https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-bassa-rodona-de-can-forns-nou","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XX","","Bassa rodona de grans dimensions, uns 30m de diàmetre i 3 m de fondària, situada a ponent del camí d\'entrada a Can Forns Nou. La bassa s\'omple actualment de l\'aigua provinent d\'una mina i, quan no hi ha sequera, de la resclosa del Bosc Negre.","08005-15","Can Forns Nou. Polígon 5, parcel·la 18","Segons informacions recollides per Jordi Puig Roca, als anys cinquanta el Sr.Millet va fer excavar una mina, canalitzà l\'aigua amb un tub de formigó i hi construí la gran bassa rodona uns metres més avall de l\'antiga bassa (avui desapareguda). Aquesta obra va permetre regar una bona part d\'un camp situat al pla de la carretera.","41.6640700,2.2516200","437696","4612750","1950","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39884-foto-08005-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39884-foto-08005-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39884-foto-08005-15-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","","2019-11-21 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c824","39885","Olivera Antic Camí de Caldes","https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-antic-cami-de-caldes","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XX","Té una tanca de maó i ferro clavada a la seva base","Olivera (Olea Europaea) de 5 a 10 m d\'alçada, volta de Canó de 3,8 m, classe diametral de 120-125 cm, diàmetre de 120 cm i un perímetre de capçada de 22 m.","08005-16","Al jardí d\'una casa privada a l\'Antic Camí de Caldes","","41.6678300,2.2626400","438617","4613159","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39885-foto-08005-16-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c825","39886","Bosc d\' Alzines Sureres","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-d-alzines-sureres","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XX","La major part dels peus es troben en un estat de salut pobre, fet que pot ser provocat per un sotabosc bastant dens, format principalment per brucs, i una elevada concentració de pins.","Comunitat d\'alzines sureres (Quercus Suber) que ocupa 1 hectàrea de terreny amb característiques similars: Alçada de 5 a 20 m, volta de Canó de 0,3 m, classe diametral de 5-25 cm, diàmetre de 9,8 cm, perímetre de capçada de 9,4 m i una edat aproximada de 40 anys","08005-17","Turó situat entre el Refugi de Laila i l\' Institut d\'Educació Secundària.","","41.6749700,2.2533100","437847","4613959","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39886-foto-08005-17-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Pública","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c826","39887","Plataners Plaça Ajuntament i Passeig","https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-placa-ajuntament-i-passeig","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XX","No s\'identifica cap paràsit que pugui afectar en un futur el seu creixement.","Conjunt de 129 plataners (Platanus x hispanica) de característiques similars: de 5 a 10 m d\'alçada, volta de canó de 1,1 m, classe diametral de 30-40 cm, perímetre de capçada de 20,4 m i una edat aproximada de 100 anys","08005-18","Plaça de l\'Ajuntament i Passeig","","41.6692300,2.2615300","438526","4613316","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39887-foto-08005-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39887-foto-08005-18-3.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Pública","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c827","39888","Oliveres Can Coromines","https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-can-coromines","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XX","La seva avançada edat i el fet de ser rebrots de les gelades del anys 50 n\'ha desfigurat la seva configuració original. La capçada presenta una densitat elevada i algunes de les branques tenen assecaments.","Conjunt format per 7 oliveres (Olea Europaea) de 5 a 10 m d\'alçada, volta de Canó de 1,4 m, classe diametral de 30-40 cm, diàmetre de 45 cm i perímetre de capçada de 18,8 m","08005-19","Can Coromines","","41.6724100,2.2572900","438176","4613672","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39888-foto-08005-19-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c828","39889","Figuera Can Saniqueda","https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-can-saniqueda","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XX","L\'actual arbre és un seguit de rebrots del tronc central. L\'estat de salut dels rebrots no presenta problemes ja que no tenen molts anys. L\'interior de l\'arbre vell està podrit.","Figuera d\'una alçada de 5 a 10 m, Volta de Canó de 3,5 m, classe diametral de 110-115 cm, diàmetre de 110 cm i un perímetre de capçada de 15,7. Es tracta d\'un peu d\'extraordinària bellesa i antiguitat i un estat de conservació gairebé excel·lent. El seu curt però robust tronc es bifurca ràpidament en dues unitats de considerable amplada. A més, sobre aquesta alçada han sorgit altres branques joves que es retorcen sobre el tronc principal conferint una estampa impressionant","08005-20","Can Saniqueda","","41.6587100,2.2465400","437268","4612158","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39889-foto-08005-20-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c829","39890","Pollancres Pla del Verder","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancres-pla-del-verder","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XX","Avançada edat i molts dels arbres han caigut o han estat barrinats per insectes o fins i tot per picots.","Conjunt de pollancres (Populus nigra) format per 23 peus de característiques similars: alçada de 25 a 30 m, volta de Canó de 2,1 m, 65-70 cm de classe diametral, diàmetre de 67 cmi un perímetre de capçada de 62,8 m.","08005-21","Pla del Verder","","41.6830800,2.2471100","437339","4614864","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39890-foto-08005-21-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Pública","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c82a","39891","Alzina de Can Forns","https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-forns","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XIX","","Alzina (Quercus ilex) de 20 m d\'alçada, volta de Canó de 2,5 m, classe diametral de 80-85 cm, diàmetre de 80 cm, perímetre de capçada de 42,7 m i una edat aproximada de 150 anys. La seva capçada és majestuosa, ben estructurada i sense branques seques.","08005-22","Can Forns","","41.6655000,2.2481800","437411","4612911","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39891-foto-08005-22-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c82b","39892","Roure de Can Forns","https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-forns","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XIX","","Roure (Quercus humilis), de 25 a 30 m d\'alçada, volta de Canó de 3,5 m, classe diametral de 105-110 cm, diàmetre de 110 cm, perímetre de capçada de 75,4 m i una edat aproximada de 185 anys. Exemplar amb un estat de salut excel·lent, amb un tronc robust sense perforacions, encara que inclinat cap a l\'esquerra. El seu fullam està molt repartit per tot l\'arbre, curiosament sense anar molt més enllà dels eixos que marquen les branques secundàries. D\'aquesta manera l\'arbre creix més cap amunt que pels seus costats.","08005-23","Can Forns","","41.6643400,2.2474400","437348","4612783","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39892-foto-08005-23-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c82c","39893","Plataners Font de la Mina","https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-font-de-la-mina","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XX","","Conjunt format per 2 plataners (Platanus x hispanica) de característiques similars: alçada de 20 a 25 m, volta de Canó de 2,1 m, classe diametral de 65-70 cm, diàmetre de 68,3 cm i un perímetre de capçada de 48,2 m.","08005-24","Font de la Mina","","41.6705100,2.2591900","438332","4613459","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39893-foto-08005-24-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Pública","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c82d","39894","Servers de Sant Nicolau","https://patrimonicultural.diba.cat/element/servers-de-sant-nicolau","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XX","Alguns exemplars presenten perforacions evidents. Alguns d\'ells presenten problemes a la capçada ja que durant les obres de restauració de la capella van rebre diversos impactes i trencament de branques. Alguns dels peus van ser tallats.","Conjunt format per 3 servers (Sorbus domestica) de característiques similars: alçada de 5 a 10 m, volta de Canó de 0,5 m, classe diametral de 15-20 cm, diàmetre de 17,3 cm i perímetre de capçada de 9,4 m.","08005-25","Ermita de Sant Nicolau","","41.6777100,2.2605000","438448","4614258","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39894-foto-08005-25-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Pública","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c82e","39895","Alzines de Ca l\'Arenys","https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-ca-larenys","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XIX","L\'elevada densitat fa que en algunes zones de les capçades es presentin algunes branques trencades.","Conjunt format per 4 alzines (Quercus ilex) monumentals i un petit bosquet. L\'alçada de les alzines és de 10 a 15 m, volta de canó de 2,6 m, classe diametral de 80-85 cm, perímetre de capçada de 44 m i una edat aproximada de 130 anys.","08005-26","Piscines de Ca l\'Arenys","","41.6696200,2.2668700","438971","4613355","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39895-foto-08005-26-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Pública","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c82f","39896","Teix de Can Viver","https://patrimonicultural.diba.cat/element/teix-de-can-viver","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XX","No s\'aprecien malalties fúngiques o d\'altres lesions greus. L\'arbre ha estat coronat i podat a la part baixa i no presenta la morfologia típica coniforme d\'aquesta espècie.","Teix (Taxus bacatta) de 10 a 15 m d\'alçada, volta de Canó de 2,1 m, classe diametral de 65-70 cm, diàmetre de 65,6 cm i un perímetre de capçada de 25,1 m.","08005-27","Can Viver","","41.6734700,2.2589500","438315","4613788","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39896-foto-08005-27-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c830","39897","Xiprers de Can Pagès Vell","https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-de-can-pages-vell","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XX","No s\'observen problemes importants de salut, tot i que alguns exemplars tenen les parts baixes de les capçades malmeses.","Conjunt de xiprers (Cupressus sempervivens) format per més de 60 exemplars de 10 a 15 m d\'alçada, Volta de Canó de 0,7 m, classe diametral de 20-25 cm, diàmetre de 22,3 cm i perímetre de capçada de 12,6 m.","08005-28","Can Pagès Vell","","41.6390400,2.2730200","439454","4609956","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39897-foto-08005-28-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c831","39898","Plataners carretera","https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-carretera","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XX","La majoria d\'arbres presenten orificis i perforacions del tronc per on s\'escola l\'aigua i produeix la podridura de l\'interior. Presenta afectació per Chorytuca ciliata. Les podes successives que han patit han afavorit la perforació de la part superior del tronc.","Conjunt format per més de 160 exemplars de plataners (Platanusxhispanica), amb una alçada de 5 a 10 m, 2,3 m de volta de Canó, classe diametral de 70-75 cm, diàmetre de 73,2 cm i perímetre de capçada de 22,6 m.","08005-29","carretera de Bigues","","41.6655600,2.2625500","438607","4612907","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39898-foto-08005-29-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Pública","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c832","39899","Cedre de Can Parés","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-can-pares","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XX","","Cedre (Cedrus atlantica) de 15 a 20 m d\'alçada, 3,6 m de volta de Canó, 115-120cm de classe diametral, 116,2 cm de diàmetre i 56,5 m de perímetre de capçada. Presenta una capcada i una ramificació sense cap malaltia aparent. Té una gran vigorositat en la producció de pinyes i, a part d\'un cec a 5m d\'alçada en el tronc, té una escorça en perfecte estat. És l\'arbre de major port del centre del poble. La seva capçada gairebé cobreix la casa que rep el nom de l\'arbre i una de propera. Presenta un elevat valor ja que és el cau d\'un parella de mussols i d\'altres ocells.","08005-30","Can Parés","","41.6666900,2.2596600","438368","4613035","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39899-foto-08005-30-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","438462, 4613239","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c833","39900","Alzina Forn de Can Draper","https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-forn-de-can-draper","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XIX","No presenta alteracions de cap tipus a la seva escorça, tronc i ramatge. L\'ambient humit i ombrívol n\'ha afavorit el seu desenvolupament.","Alzina (Quercus ilex) de 30 a 35 m, volta de canó de 2,4 m, diàmetre de 75 cm, perímetre de capçada de 50,3 m i una edat aproximada de 135 anys.","08005-31","Can Draper","","41.6622900,2.2639100","438717","4612543","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39900-foto-08005-31-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c834","39901","Alzina de Can Jaumira","https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-jaumira","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XX","S\'observen parts de les fulles de color marró que ens indica que l\'alzina pateix la malaltia del barrinador que perfora les branques i les asseca.","Alzina (Quercus ilex) de 10 a 15 m d\'alçada, volta de canó de 1,7 m, classe diametral de 50-55 cm, diàmetre de 54,1 cm, perímetre de capçada de 42,1 m i una edat aproximada de 100 anys.","08005-32","Can Jaumira","","41.6462200,2.2615200","438503","4610761","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39901-foto-08005-32-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c835","39902","Olivera Can Forns","https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-can-forns","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XIX","Presenta una capçada bastant esclarissada però és positiu per a l\'estat de salut de l\'individu així com per la producció d\'oli.","Olivera (Olea europea) de 4 m d\'alçada, volta de canó de 3,8 m, classe diametral de 120-125 cm, diàmetre de 120 cm, perímetre de capçada de 12,6 m i una edat aproximada de 200 anys.","08005-33","Can Forns","","41.6645800,2.2478400","437382","4612809","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Restringit","Bo","","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c836","39903","Lledorners Can Forns","https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledorners-can-forns","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XIX","No presenta malalties ni perforacions del tronc aparents.No ha estat coronat per realitzar eines de camp i, per tant, no ha rebut tantes podes agressives que acaben mermant la salut de l\'exemplar.","Lledoner (Celtis australis), de 20 m d\'alçada, volta de Canó de 2,5 m, classe diametral de 80-85 cm, diàmetre de 80 cm, perímetre de capçada de 47,8 m i una edat aproximada de 150 anys.","08005-34","Can Forns","","41.6656400,2.2483000","437421","4612927","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39903-foto-08005-34-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c837","39904","Alzina pati de Can Forns","https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-pati-de-can-forns","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XIX","S\'observa un clap a un metre i mig del sòl sobre el seu tronc on l\'escorça ha caigut.","Alzina (Quercus ilex) de 25 a 30 m d\'alçada, volta de Canó de 2,5 m, classe diametral de 80-85 cm, diàmetre de 81 cm, perímetre de capçada de 49 m i una edat aproximada de 140 anys.","08005-35","Can Forns","","41.6643400,2.2474600","437350","4612783","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39904-foto-08005-35-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c838","39905","Xiprers de Can Forns","https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-de-can-forns","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XX","No presenten problemes sanitaris. Les capçades estan ben conformades i el rec que reben els ha facilitat el desenvolupament.","10 exemplars de xiprers (Cupressus sempervivens) de 25 m d\'alçada, 1,9-3,8 m de volta de Canó, 110-115 cm de classe diametral, 60-110 cm de diàmetre, 31, 4 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 80-100 anys.","08005-36","Can Forns","","41.6654600,2.2478200","437381","4612907","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c839","39906","Teix Can Pagès Nou","https://patrimonicultural.diba.cat/element/teix-can-pages-nou","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XX","El fet d\'estar resguardat per la casa i unes freixes i til·lers per la cara sud l\'ha permès créixer sense impediment ja que és un arbre que necessita molta humitat.","Teix (Taxus bacatta) de 15 m d\'alçada, 1,6 m de volta de Canó, 50-55 cm de classe diametral, 50 cm de diàmetre, 35,2 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 100 anys.","08005-37","Can Pagès Nou","","41.6392500,2.2773600","439816","4609976","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39906-foto-08005-37-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c83a","39907","Lledoner Can Pagès Nou","https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-can-pages-nou","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XX","S\'observa alguna perforació a l\'escorça que a la llarga pot produir cavitats en el tronc","Lledoner (Celtis australis) de 12 m d\'alçada, 4,7 m de volta de Canó, 150-155 cm de classe diametral, 150 cm de diàmetre, 50,3 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 80-100 anys. Presenta una morfologia original ja que no ha estat coronada per a la realització d\'eines de camp.","08005-38","Can Pagès Nou","","41.6392900,2.2775700","439833","4609980","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39907-foto-08005-38-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c83b","39908","Pi de la Boadella","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-boadella","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XX","S\'observen una gran quantitat de perforacions a l\'escorça del tronc. Això ens indica la presència de paràsits que, a la llarga, poden acabar amb l\'individu.","Pi (Pinus pinea) de 20 a 25 m d\'alçada, 2,6 m de volta de canó, 80-85 cm de classe diametral, 83 cm de diàmetre, 48,7 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 90-110 anys.","08005-39","la Boadella","","41.6632900,2.2485900","437443","4612665","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39908-foto-08005-39-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c83c","39909","Pi pinyer de Can Suari","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyer-de-can-suari","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XX","La part baixa del tronc ha quedat oprimida per una tanca de filat que, a la llarga, pot produir problemes a l\'arbre.","Pi pinyer (Pinus pinea) de 13 m d\'alçada, 2,8 m de volta de Canó, 80-85 cm de classe diametral, 82 cm de diàmetre, 31,4 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 70 a 100 anys. Presenta una forta poda al costat de les cases que li confereix un aspecte de capçada força desequilibrat.","08005-40","Can Suari","","41.6674700,2.2623000","438588","4613120","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39909-foto-08005-40-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c83d","39910","Ginebró Can Plantada","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ginebro-can-plantada","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XX","El pas de camions i d\'altres vehicles l\'ha malmès força. Presenta una part del tronc esqueixada i una part de la capçada està deteriorada.","Ginebró (Juniperus oxicedrus) de 4 m d\'alçada, 0,6 m de volta de Canó, 25-30 cm de classe diametral, 25 cm de diàmetre, 6,3 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 70 anys.","08005-41","Can Plantada","","41.6518400,2.2497200","437526","4611393","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39910-foto-08005-41-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c83e","39911","Pins Bassa de Can Plantada","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-bassa-de-can-plantada","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XX","Una part de la capçada ha estat retallada per facilitar el pas d\'una línia elèctrica. Successives tallades podrien alterar l\'equilibri de l\'arbre i malmetre\'l","3 exemplars de pi (Pinus pinea) de 12 a 15 m d\'alçada, 2-2,5 m de volta de Canó, 65-70 i 80-85 cm de classe diametral, 65 a 80 cm de diàmetre, 38 a 50 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 80 a 100 anys.","08005-42","Can Plantada","","41.6537100,2.2508500","437622","4611600","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39911-foto-08005-42-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c83f","39912","Cedres de les Tires","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedres-de-les-tires","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XX","No presenten cap anomalia important de salut i, tant la capçada com la resta d\'elements tenen una morfologia normal.","2 exemplars de cedre (Cedrus atlantica) de 20 a 25 m d\'alçada, 2,7 i 2,8 m de volta de Canó, 85-90 i 90-95 cm de classe diametral, 87 i 90 cm de diàmetre, 30 i 44 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 80 a 100 anys","08005-43","Carrer St. Genís, entre el carrer Alzina i el carrer Montseny","","41.6675000,2.2506900","437622","4613131","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39912-foto-08005-43-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c840","39913","Roure de Can Guineu","https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-guineu","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XX","","Roure (Quercus puvescens) de 7 m d\'alçada, 2 m de volta de Canó, 70-75 cm de classe diametral, 70 cm de diàmetre, 31,4 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 50 a 70 anys.","08005-44","Can Guineu","","41.6592700,2.2497400","437535","4612218","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39913-foto-08005-44-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c841","39914","Palmera de Can Martí","https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-de-can-marti","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XX","L\'abandonament al llarg dels anys fa que presenti una gran quantitat de fulles mortes a la part baixa del tronc.","Palmera (Phoenix dactylifera.L) de 15 m d\'alçada, 2,1 m de volta de Canó, 70-75 cm de classe diametral, 28,3 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 100 a 110 anys.","08005-45","Can Martí","","41.6673000,2.2624900","438604","4613101","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39914-foto-08005-45-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c842","39915","Roures del torrent de Can Plantada","https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-del-torrent-de-can-plantada","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XX","La proximitat al curs d\'aigua ha propiciat aquesta situació","Es tracta de 8 exemplars de roure (Quercus puvescens) de 10 a 15 m d\'alçada, 1,7 a 2,7 m de volta de Canó, 55-60 a 85-90 cm de classe diametral, 55 a 85 cm de diàmetre, 38 a 50 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 70 a 150 anys.","08005-46","torrent de Can Plantada","","41.6530600,2.2468300","437286","4611531","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39915-foto-08005-46-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c843","39916","Glicina Villa Eulàlia","https://patrimonicultural.diba.cat/element/glicina-villa-eulalia","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XX","L\'edat avançada de l\'individu format per dos peus ha produït un seguit de malalties que han portat a la degeneració d\'aquesta planta enfiladissa.","2 exemplars de glicina (Wisteria sinensis) de 5 m d\'alçada, 1,6 m de volta de Canó, 50-55 cm de classe diametral, 50 cm de diàmetre, 16 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 90 anys.","08005-47","Villa Eulàlia","","41.6697300,2.2602500","438420","4613372","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c844","39917","Glicina Can Sarral","https://patrimonicultural.diba.cat/element/glicina-can-sarral","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XX","En algunes parts del tronc i l\'escorça s\'observen petites zones amb podridures que caldria sanejar","Glicina (Wisteria sinensis) de 3 m d\'alçada, 1,1 m de volta de Canó, 35 cm de classe diametral, 35-40 cm de diàmetre, 5 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 80 anys.","08005-48","Can Sarral","","41.6671900,2.2597200","438373","4613090","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39917-foto-08005-48-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c845","39918","Oliveres Can Muntanyola","https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-can-muntanyola","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XIX","Estat de salut excel·lent degut als tractaments que reben ja que formen part de l\'arbrat de la via publica.","5 exemplars d\'olivera (Olea europea) de 3,5 m d\'alçada, 2,5 m de volta de Canó, 80-85 i 90-95 cm de classe diametral, 80-90 cm de diàmetre, 17,6 m de perímetre de capçada i més de 120 anys d\'edat.","08005-49","jardins de Can Muntanyola","","41.6695100,2.2623700","438596","4613346","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Pública","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c846","39919","Roure del camí antic de Can Plantada","https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-cami-antic-de-can-plantada","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XX","No s\'aprecien problemes greus de salut","Roure (Quercus puvescens) de 10 a 12 m d\'alçada, 2,2 m de volta de Canó, 60-65 i 79-75 cm de classe diametral, 60 i 70 cm de diàmetre, 31 a 38 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 80 a 90 anys. Té triple ramificació. Presenta una capçada molt ben conformada així com un galzerà de grans dimensions a la base del seu peu i un petit cerber","08005-50","camí antic de Can Plantada","","41.6553800,2.2549300","437963","4611783","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39919-foto-08005-50-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c847","39920","Lledoners de Can Draper","https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-de-can-draper","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XIX","Han estat coronats sistemàticament per obtenir troncs moldejables per a la confecció d\'eines de camp. Aquest fet genera que alguns dels troncs antics tinguin certs problemes de podridures ja que la fusta d\'aquest arbre és molt dèbil.","51 exemplars de lledoner (Celtis australis) de 10 a 17 m d\'alçada, 6,6 a 1,3 m de volta de Canó, 30-35 a 210-215 cm de classe diametral, 30 a 210 cm de diàmetre, 25 a 44 m de perímetre de capçada i més de 150 anys d\'edat. Molts dels troncs presenten unes formes realment espectaculars i el seu port i composició del brancatge són realment espectaculars. Entre els lledoners hi ha algunes alzines que també són destacables.","08005-51","Can Draper","","41.6618200,2.2657400","438869","4612490","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","Tenen una component històrica molt important ja que estan situats envoltant el que era l\'antic hort de can Draper fet que els conferia una doble funció, tant de protecció dels cultius enfront del vent com per a obtenir recursos.","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c848","39921","Cedres de Can Voltes","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedres-de-can-voltes","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XIX","Les seves branques es mantenen fermes tot i no ser el nostre clima l\'adient pel seu creixement.","Cedre (Cedrus atlantica) de 15 m d\'alçada, 2,4 m de volta de Canó, 75-80 cm de classe diametral, 77 cm de diàmetre, 50,3 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 100 anys.","08005-52","Can Voltes","Postals de l\'any 1918 ja mostraven aquest arbre amb un port no gens menyspreable","41.6707400,2.2613800","438515","4613483","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39921-foto-08005-52-2.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c849","39922","Camí ral de Puiggraciós","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-puiggracios","CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Es tracta del camí ral de l\'Ametlla a Puiggraciós. Actualment té una funcionalitat veïnal. És un vial asfaltat (aglomerat asfàltic), la \'carretera de Puiggraciós\', que comunica el poble amb les urbanitzacions de la Fusteria, la Miranda i el Serrat. El seu recorregut va per La Sagrera, la carretera de Puiggraciós, Can Sous el camí de Puiggraciós, Serrat d\'Ocata, can Joanet del Serrat i l\'Església de Puiggraciós. La naturalesa del camí és de domini públic. El títol és de possessió immemorial","08005-53","Inici: La Sagrera / Final: Límit de terme (Puiggraciós)","Fonts documentals: -Minutes municipals (1925) -Nº 25 Artur Osona (1888)","41.6904200,2.2506100","437637","4615676","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39922-foto-08005-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39922-foto-08005-53-3.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Xavier Campillo i Besses","","","119","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c84a","39923","Camí ral de Riells","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-riells","CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Es tracta d\'un dels antics camins de Riells. Aquest des del Serrat anava a buscar el camí ral de Riells a Puiggraciós a l\'alçada de Can Berga. El ferm és de terra. El seu recorregut s\'inicia pel Camí ral de Sant Bartomeu de Mont-ràs, Puigllonell fins al límit del terme (direcció Riells). El títol és de possessió immemorial.","08005-54","Inici: Camí ral de Sant Bartomeu de Mont-ràs / Final: límit terme (Camí ral de Riells a Puiggraciós)","Font documentals: -Cadastre rústica (1955)","41.6980400,2.2400300","436764","4616530","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39923-foto-08005-54-2.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Xavier Campillo i Besses","","","119","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c84b","39924","Camí ral de Sant Bartomeu de Mont-ràs","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-sant-bartomeu-de-mont-ras","CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Es tracta de l\'antic camí ral de Sant Bartomeu de Mont-ràs. Actualment està integrat dins de la trama urbana de la urbanització del Serrat com a \'Carretera de Sant Bartomeu\'. És un vial asfaltat (aglomerat asfàltic) El seu recorregut va pel Camí ral de Puiggraciós, travessa el camí ral de Bigues a Montmany, Església de Sant Bartomeu de Mont-ràs. El títol és de possessió immemorial.","08005-55","Inici: Camí ral de Puiggraciós / Final: límit terme (Sant Bartomeu de Mont-ràs)","Fonts documentals: -Cadastre de rústica (1955) -Nº 21 Artur Osona (1888)","41.6935900,2.2449800","437172","4616032","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39924-foto-08005-55-2.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2019-11-21 00:00:00","Xavier Campillo i Besses","","","119","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c84c","39925","Camí ral de Bigues a Montmany","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-bigues-a-montmany","CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Es tracta de l\'antic camí ral de Bigues a Montmany. Sortia de l\'esglèsia de Bigues i pel pla de la Violona primer, i després per la plana de Puiggraciós arribava al Serrat de l\'Ocata; creuava entre Can Mestre i Can Roses i arribava a Can Joanet. D\'allà seguia per l\'actual pista de Puiggraciós, i un cop al santuari, el camí continuava cap a Montmany. Actualment està integrat dins de la trama urbana de la urbanització del Serrat com a \'Carrer Guatlla\'. El tipus de ferm és aglomerat asfàltic. El seu recorregut va pel límit de terme (Bigues), coincideix amb el camí ramader, Ca l\'Encís fins al límit de terme (Montmany). El seu recorregut dins del terme de l\'Ametlla coincideix amb el del camí ramader. El seu títol és de possessió immemorial.","08005-56","Inici: límit de terme (Bigues) / Final: límit de terme (Montmany)","Font documentals: -Minutes municipals (1925)","41.6953200,2.2398300","436745","4616228","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39925-foto-08005-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39925-foto-08005-56-3.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2019-11-21 00:00:00","Xavier Campillo i Besses i Virgínia Cepero González","","","119","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c84d","39926","Camí ramader o camí Pla de la Violona","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-o-cami-pla-de-la-violona","CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Es tracta d\'un tram del camí ramader que baixa per la carena del Serrat de Santa Creu passant pel Pla de la Violona. El camí ramader travessa després l\'Ametlla bifurcant-se en direcció a Santa Eulàlia de Ronçana i Rosanes. El seu recorregut va pel límit de terme (Puiggraciós), límit de terme (Bigues), segueix resseguint el límit de terme fins que es troba amb el camí de Santa Creu, Santa Creu de l\'Ametlla, Sant Genís i el Raval de l\'Ametlla. És un vial asfaltat (aglomerat asfàltic), el \'Camí del Pla de la Violona\', que comunica el poble amb la urbanització del Serrat. Enllaça amb el camí del Rieral i amb el camí ramader de Rosanes que s\'agafa des del camí ral de Granollers. El títol és de possessió immemorial.","08005-57","Inici: límit de terme (Puiggraciós) / Final: Raval de l\'Ametlla","Font documentals: -Cadastre de rústica (1955)","41.6757600,2.2499200","437566","4614049","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39926-foto-08005-57-2.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2019-11-21 00:00:00","Xavier Campillo i Besses","","","119","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c84e","39927","Camí ral de Bigues o camí de Pinar i Portús a l\'Ametlla","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-bigues-o-cami-de-pinar-i-portus-a-lametlla","CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Es tracta del camí ral de l\'Ametlla a Bigues. És un vial de terra que actualment presenta un tram d\'enllaç amb la urbanització de Pinar i Portús. El camí original segueix cap a ponent en direcció al límit de terme (Bigues), mentre un tram més modern i principal trenca del camí antic cap a migdia i es dirigeix a la urbanització. El recorregut va per la Sagrera, Santa Creu de l\'Ametlla (Puig de la Creu), creua el Camí de Santa Creu (camí 25), Pinar i Portús o límit de terme (Bigues). Coincideix parcialment amb el camí ramader o camí del Pla de la Violona. El títol és de possessió immemorial","08005-58","Inici: La Sagrera / Final: límit de terme (Bigues)","Fonts documentals: -Minutes municipals (1925) -Nº 24 Artur Osona (1888), i Nº 76 (1896)","41.6728600,2.2418700","436893","4613733","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39927-foto-08005-58-2.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Xavier Campillo i Besses","","","119","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c84f","39928","Camí del Verder","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-verder","CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Aquest camí enllaça la Sagrera amb el camí ramader i constitueix un itinerari alternatiu al camí de Sant Bartomeu de Mont-ràs (camí 3). Actualment està integrat parcialment dins de la trama urbana de la urbanització La Miranda com a \'Camí del Verder\'. La resta de trams mantenen llur caràcter original. El tram urbanitzat presenta un paviment asfàltic, la resta de terra. El recorregut va per la Sagrera, pel Camí del Verder fins a creuar el torrent del Verder i camí ramader (límit de terme, Bigues). El títol és de possessió immemorial.","08005-59","Inici: la Sagrera / Final: camí ramader","Fonts documentals: -Cadastre de rústica (1955)","41.6780300,2.2521200","437751","4614299","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39928-foto-08005-59-2.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Xavier Campillo i Besses","","","119","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c850","39929","Camí del Rec Draper","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-rec-draper","CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Es tracta de l\'antic camí de servei del rec del Verder. El seu recorregut va de la Sagrera al torrent del Verder. El ferm és de terra. El títol és de possessió immemorial.","08005-60","Inici: La Sagrera / Final: Torrent del Verder","Font documentals: -Cadastre de rústica (1955)","41.6741900,2.2556700","438043","4613871","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39929-foto-08005-60-2.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Xavier Campillo i Besses","","","119","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c851","39930","Camí de Sant Nicolau","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-nicolau","CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Es tracta del camí ral que uneix l\'accés a Sant Nicolau des de la Sagrera i des de la Garriga. El ferm és de terra. El seu recorregut va per la Sagrera, Sant Nicolau fins al límit de terme (camí ral de la Garriga a Puiggraciós) El títol és de possessió immaterial.","08005-61","Inici: la Sagrera / Final: Camí ral de la Garriga a Puiggraciós","Fonts documentals: -Cadastre de rústica (1955) -Nº76 Artur Osona (1896)","41.6776900,2.2593000","438348","4614257","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39930-foto-08005-61-2.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Xavier Campillo i Besses","","","119","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c852","39931","Camí ral de la Garriga a Puiggraciós","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-la-garriga-a-puiggracios","CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Es tracta de l\'antic camí ral de La Garriga a Puiggraciós. És un camí rural amb ferm de terra. El seu recorregut va pel límit de terme (La Garriga), per les vinyes de Cal Busquets fins al camí ral de Puiggraciós. De la Doma (La Garriga) surt una alternativa d\'aquest traçat. El títol és de possessió immemorial.","08005-62","Inici: límit de terme (La Garriga) / Final: Camí ral de Puiggraciós","Fonts documentals: -Minutes municipals (1925) -Nº 76 Artur Osona (1896)","41.6783700,2.2768700","439811","4614320","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39931-foto-08005-62-2.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Xavier Campillo i Besses","","","119","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c853","39932","Camí ral de la Garriga (Camí del cementiri)","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-la-garriga-cami-del-cementiri","CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Es tracta del camí ral de la Sagrera a La Garriga passant pel cementiri. El ferm és de terra. El seu recorregut va per la Sagrera, el cementiri fins al límit de terme (La Garriga). El títol és de possessió immemorial.","08005-63","Inici: la Sagrera / Final: límit de terme (La Garriga)","Fonts documentals: -Minutes municipals (1925) -Cadastre de rústica (1955) -Nº 26 Artur Osona (1888)","41.6751800,2.2615800","438536","4613976","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39932-foto-08005-63-2.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Xavier Campillo i Besses","","","119","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c854","39933","Camí Antic de Bigues per Can Forns","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-bigues-per-can-forns","CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Es tracta d\'un camí estructurant del sector de ponent de l\'Ametlla. L\'inici del camí està integrat dins de la trama urbana del barri de Sant Genís com a \'Carrer de Can Forns\'. La resta del camí té una funcionalitat rural i el ferm és de terra. El seu recorregut va per la Sagrera, creua el camí de Santa Creu, can Forns fins a la carreters BP-1432. El títol és de possessió immemorial.","08005-64","Inici: la Sagrera / Final: carretera BP-1432","Font documentals: -Cadastre de rústica (1955)","41.6664900,2.2439300","437058","4613024","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39933-foto-08005-64-2.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Xavier Campillo i Besses","","","119","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c855","39934","Camí Antic de Bigues","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-bigues","CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Es tracta del camí original preexistent a la carretera BP-1432. Transcorre paral·lelament a la carretera i al nord d\'aquesta. El ferm és de terra. Camí integrat per dos trams de camins rurals paral·lels a la carretera BP-1432. El títol és de possessió immemorial.","08005-65","Inici: carretera BP-1432 / Final: carretera BP-1432","Font documental: -Cadastre de rústica (1955)","41.6624300,2.2433900","437009","4612574","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39934-foto-08005-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39934-foto-08005-65-3.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2019-11-21 00:00:00","Xavier Campillo i Besses","","","119","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c856","39935","Camí ral del Rieral (Santa Eulàlia de Ronçana)","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-del-rieral-santa-eulalia-de-roncana","CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Es tracta de l\'antic camí ral de Santa Eulàlia de Ronçana (El Rieral). Està asfaltat fins al camí del Pou de Glaç. Fora del nucli urbà la seva funcionalitat és rural i té el ferm de terra. El seu recorregut va per l\'Ametlla, Can Camps, Can Diví, Can Plandolit fins al límit de terme. Té dues variants: La primera connecta directament El Rieral amb l\'Ametlla i té la condició de camí ramader; la segona fa un tomb i passa per Can Diví i Can Camps. El títol és de possessió immemorial.","08005-66","Inici: la Sagrera / Final: límit de terme (camí ral de Bigues a Granollers)","Fonts documentals: -Minutes municipals (1925) -Cadastre de rústica (1955)","41.6560400,2.2574000","438169","4611854","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39935-foto-08005-66-2.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2019-11-21 00:00:00","Xavier Campillo i Besses","","","119","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c857","39936","Camí ral de la Sagrera (Santa Eulàlia de Ronçana)","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-la-sagrera-santa-eulalia-de-roncana","CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Es tracta de l\'antic camí ral de l\'Ametlla a Santa Eulàlia de Ronçana (la Sagrera). Actualment està parcialment integrat dins de la trama urbana de l\'ametlla com a \'Camí de Can Guineu\'. Fora de la trama urbana és un camí rural amb ferm de terra. El seu recorregut va per la carretera BP-1432, Sant Joan, Can Plantada fins al límit de terme (la Sagrera). El títol és de possessió immemorial.","08005-67","Inici: carretera BP-1432 / Final: límit de terme (La Sagrera)","Font documental: -Cadastre de rústica (1955)","41.6591500,2.2496500","437527","4612205","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39936-foto-08005-67-2.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2019-11-21 00:00:00","Xavier Campillo i Besses","","","119","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c858","39937","Camí ral de Granollers a Sant Miquel del Fai","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-granollers-a-sant-miquel-del-fai","CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Es tracta d\'un antic camí veïnal que enllaça el camí ral de l\'Ametlla a Granollers amb el camí ral de Granollers a Bigues, ja fora del terme. El ferm és de terra. El seu recorregut va pel camí ral de Granollers, Can Plandolit, Can Plantada i la carretera BP-1432. El títol és de possessió immemorial.","08005-68","Inici: camí ral de Granollers / Final: carretera BP-1432","Fonts documentals: - Minutes municipals (1925) -Cadastre de rústica 81955) Referències registrals: -Tom: 2219 -Finca: 589 Mas Plandolit -Llibre: 68 de Santa Eulàlia de Ronçanes -Foli:083 -Titular: Hereus de Josefa Alier Sanpera","41.6420500,2.2594300","438325","4610300","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39937-foto-08005-68-2.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2019-11-21 00:00:00","Xavier Campillo i Besses","","Descrit a l\'escriptura de propietat de la finca Plandolit: \'Pasa por dicha heredad un torrente, que desciende del pueblo de l\'Ametlla y desemboca en la riera de Santa Eulàlia de Ronsana, y la atraviesan el camino que desde la villa de Granollers, conduce a San Miguel del Fay y el que conduce a los términos de Santa Eulàlia de Ronsana y Lliçà d\'Amunt y a L\'Ametlla\'.El títol és de possessió immemorial.","119","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c859","39938","Camí ral de Granollers o Camí de Can Reixac i Can Valls","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-granollers-o-cami-de-can-reixac-i-can-valls","CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Es tracta del camí ral de l\'Ametlla a Granollers. És un vial asfaltat que comunica el poble amb les urbanitzacions de Can Reixac i Can Valls (Turons Vallès). L\'inici del camí és camí ramader fins al trencant de Can Draper. El seu recorregut va per la Sagrera, can Draper, Can Reixac, Can Jaumira, Can Marquès fins al límit de terme (Granollers). El títol és de possessió immemorial.","08005-69","Inici: la Sagrera / Final: límit de terme (Granollers)","Font documental: -Minutes municipals (1925)","41.6523300,2.2599700","438380","4611440","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39938-foto-08005-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39938-foto-08005-69-3.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Xavier Campillo i Besses","","","119","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c85a","39939","Camí ral de Llerona","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-llerona","CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","Està usurpat (llaurat)","Aquest camí arrenca del nucli urbà de l\'Ametlla com a \'Carrer Cànoves\'. La carretera C-17 el talla, impedint-ne el pas. A l\'altra banda segueix com a \'Carrer de Llerona\' dins la trama urbana de la urbanització Pinar Llerona. Entre la urbanització i la carretera BV-1433 el camí està usurpat (llaurat). El seu recorregut va per l\'Ametlla, carretera C-17, Can Noble, carretera BV-1433 (Llerona). Aquest camí antigament tenia una variant des del Raval, que arrencava de Can Draper i que coincideix actualment amb la carretera BV-1433. El títol és de possessió immemorial.","08005-70","Inici: la Sagrera / Final: carretera BV-1433","Font documental: -Minutes municipals (1925)","41.6657200,2.2666900","438952","4612922","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39939-foto-08005-70-2.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Xavier Campillo i Besses","","","119","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c85b","39940","Camí ramader de Rosanes o camí de Pinar Rosanes","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-rosanes-o-cami-de-pinar-rosanes","CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Es tracta del camí de Rosanes. És un vial asfaltat que comunica el poble amb la urbanització Pinar Rosanes. El seu recorregut va per Can Draper, travessa la carretera C-17, travessa el camí ral de Llerona, urbanització Pinar Rosanes fins a límit de terme (Rosanes). El títol és de possessió immemorial.","08005-71","Inici: Can Draper / Final: límit de terme (Rosanes)","Font documental: -Minutes municipals (1925)","41.6616500,2.2694400","439177","4612468","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39940-foto-08005-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39940-foto-08005-71-3.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Xavier Campillo i Besses","","","119","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c85c","39941","Camí ral de Canovelles","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-canovelles","CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","El camí està essencialment usurpat, ja que l\'han llaurat en la major part del recorregut.","Es tracta de l\'antic camí ral de Canovelles. El camí està essencialment usurpat, ja que l\'han llaurat en la major part del recorregut. Aquest fet comporta la desaparició d\'un vial estructurant fonamental del quadrant sud-oriental del terme municipal. El seu recorregut va pe la carretera C-17, segueix a la carretera BV-1433, Can Draper, grups de cases de Can Focs, Mas Dorca, Can Margens, Can Pagès Nou, paral·lel a la carretera de Canovelles i límit de terme (Canovelles). El títol és de possessió immemorial.","08005-72","Inici: carretera C-17/ Final: límit de terme (Canovelles)","Font documental: -Minutes municipals (1925) -Cadastre rústica (1955) -Nº 23 Artur Osona (1888)","41.6459300,2.2747300","439603","4610719","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39941-foto-08005-72-2.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Xavier Campillo i Besses","","","119","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c85d","39942","Camí ral del Rieral de Santa Eulàlia a Llerona o camí de Mas d\'Orca","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-del-rieral-de-santa-eulalia-a-llerona-o-cami-de-mas-dorca","CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Es tracta del camí ral de Santa Eulàlia de Ronçana (El Rieral) a Llerona. És un vial asfaltat que comunica la carretera C-17 amb la zona industrial del Mas d\'Orca. El seu recorregut va pel camí ral de Bigues a Granollers, límit de terme, urbanització Turons del Vallès, camí ral de Granollers, travessa la carretera C-17, travessa el camí ral de Canovelles, límit de terme (Llerona). El títol és de possessió immemorial.","08005-73","Inici: límit d terme (Camí ral de Bigues a Granollers) / Final: límit de terme (Llerona)","Fonts documentals: -Minutes municipals (1925) -Cadastre de rústica (1955)","41.6509600,2.2685100","439090","4611282","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39942-foto-08005-73-2.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Xavier Campillo i Besses","","","119","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c85e","39943","Camí ral de Granollers a Canovelles","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-granollers-a-canovelles","CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","El camí està essencialment usurpat, ja que l\'han llaurat en la major part del recorregut.","Es tracta de l\'antic camí ral de Granollers i Canovelles. Coincideix en bona part amb el camí ral de Canovelles. El camí està essencialment usurpat, ja que l\'han llaurat en la major part del recorregut. La secció coincident amb el camí ral del Rieral a Llerona es conserva com a camí rural amb ferm de terra. El seu recorregut va per la carretera C-17, el camí ral del Rieral a Llerona, carretera C-17, carrer de Tona (urbanització Montguit), fins a límit de terme (Canovelles). El títol és de possessió immemorial.","08005-74","Inici: carretera C-17/ Final: límit de terme (Canovelles)","Font documental: -Minutes municipals (1925)","41.6408900,2.2655400","438833","4610166","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Difícil","Dolent","","Inexistent","","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Xavier Campillo i Besses","","","","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c85f","39944","Camí ral de Canovelles a Llerona","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-canovelles-a-llerona","CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Aquest camí transcorre paral·lelament al límit de terme entre l\'Ametlla i les Franqueses del Vallès, sempre fora del terme municipal de l\'Ametlla excepte en un tram molt curt en que coincideix amb el límit de terme. És un camí rural amb ferm de terra. El títol és de possessió immemorial.","08005-75","Inici: límit de terme (Canovelles) / Final: límit de terme (Llerona)","Font documental: -Minutes municipals (1925)","41.6418500,2.2685600","439085","4610271","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39944-foto-08005-75-2.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Xavier Campillo i Besses","","","119","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c860","39945","Quintana de Can Plandolit","https://patrimonicultural.diba.cat/element/quintana-de-can-plandolit","","","","Àrea agrícola de grans dimensions destinada al cultiu dels cereals, situada al sud del municipi, a tocar amb el terme de Santa Eulàlia de Ronçana. Els camps de Can Plandolit, juntament amb els de Can Jaumira, formen una vall conreada que es configura com una de les poques àrees agroforestals que actualment es mantenen a l\'Àrea Metropolitana. La pressió urbanística i de les infraestructures és el fet que fa perillar més aquest espai. Aquests camps són un referent paisatgístic per la multiplicitat de colors que adquireixen a mesura que passen les estacions, que van del verd al daurat del cereal.","08005-76","Can Plandolit","","41.6472100,2.2507000","437603","4610879","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39945-foto-08005-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39945-foto-08005-76-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig i Roca","","","","2153","5.1","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c861","39946","Camí de Santa Creu","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-creu","CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Es tracta d\'un camí rural, amb paviment de terra, que comunica el sector del Pla del Sorral amb el Serrat. La seva funció original era accedir a l\'antiga església de la Santa Creu. Al coll de Santa Creu es creua amb el camí ramader i amb el camí del Verder. El seu recorregut va per la carretera BP-1432, travessa el camí antic de Bigues, travessa el camí ral de Bigues fins al Coll de Santa Creu. El títol es de possessió immemorial","08005-77","Inici: carretera BP-1432 / Final: Coll de Santa creu","","41.6712000,2.2436500","437039","4613547","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39946-foto-08005-77-2.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2019-11-21 00:00:00","Xavier Campillo i Besses","","","119","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c862","39947","Camí de Can Gafa","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-gafa","CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Es tracta d\'una variant del camí ral de l\'Ametlla a Santa Eulàlia de Ronçana, que transcorre entre el camí de la Sagrera i el camí del rieral. És un camí rural amb ferm de terra. El seu recorregut va pel camí ral de Granollers a Sant Miquel del Fai (Can Plantada), Can Gafa fins al límit de terme (camí ral de Bigues a Granollers). El títol és de possessió immemorial.","08005-78","Inici: camí ral de Granollers / Final: límit de terme (camí ral de Bigues a Granollers)","Font documenal: -Minutes municipals (1925)","41.6520000,2.2471600","437313","4611413","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39947-foto-08005-78-2.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2019-11-21 00:00:00","Xavier Campillo i Besses","","","119","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c863","39948","Camí de Pinar i Portús","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-pinar-i-portus","CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Es tracta del camí que comunica la carretera BP-1432 amb la urbanització de Pinar i Portús. El camí és asfaltat i té una funció veïnal.","08005-79","inici: carretera BP-1432 / Final: límit de terme (Bigues)","","41.6661600,2.2355000","436356","4612994","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39948-foto-08005-79-2.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Xavier Campillo i Besses","","","119","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c864","39949","Mas Puigllonell","https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-puigllonell","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","X","","Casa pairal amb coberta de dues vessants, amb el carener i el ràfec paral·lels a la façana (de tipologia 1 segons Danès). La referència més antiga trobada a l\'edificació data de 871 (brancal façana). Actualment està en reconstrucció. Té 2 plantes. Façana i parets de pedra de la zona (gres vermell) rejuntada amb calç. Les cantoneres són de pedra tallada de la mateixa finca. Existeixen uns contraforts d\'estabilització de la façana sud ja que té una gran alçada. Finestres de la façana sud amb brancal de pedra treballada de morfologia gòtica. Portal principal d\'accés a la masia amb dobelles de grans dimensions. A la façana hi ha una galeria que dóna un aire senyorívol al conjunt. Sostres de la masia amb embigat i llates. D\'altres part amb embigat, cairons i rajols. La teulada és reformada i feta amb embigat de fusta, cairons, rajols i teula catalana. Ocupació en planta (m2): 338,80 m2 casa pairal + pallissa 95 m2. A partir de l\'evolució històrica es pot deduir que al segle XII hi hagué el primer conjunt de reformes, vers el 1599 una segona fase i possiblement al segle XVIII la gran reforma que dóna l\'estructura actual del mas. Es dedueix que les successives ampliacions van ser fer la façana sud. Als anys 80 es realitza la darrera restauració per consolidar terres i teulat.","08005-80","Puigllonell. Polígon 1, parcel·la 25","Al segle XII es produeix la unificació del mas Puig i Llonell que dóna nom i lloc a l\'actual finca i edifici. A partir d\'aquella unificació es converteix en la casa de referència del Serrat de l\'Ocata i potència vitivinícola durant el segle XIX. Estilísticament és una masia que inicialment deuria ser de teulada de dues vessants però que amb la unificació de les dues unitats es va convertir amb un casal senyorívol de gran bellesa i poder, com ho demostren treballs de la pedra d\'empits i finestres i festejadors. Està situada a un espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L\'antropització de l\'espai va condicionar un tipus d\'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzar per l\'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d\'aigua i de sòl són els modeladors d\'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d\'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l\'aïllament i la manca de recursos amb l\'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","41.6970500,2.2408300","436830","4616419","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39949-foto-08005-80-2.jpg","Legal","Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","Infraestructures agràries:- Pallissa (vegeu fitxa 141).- Conillar (vegeu fitxa 257).- Pou (vegeu fitxa 264).","85","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c865","39950","Can Pagès Nou","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pages-nou","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","XVII","Té alguns problemes estructurals a les bigues de la planta baixa amb el primer pis, algunes goteres al terrat i terres amb panxa a la part de les habitacions.","Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants amb caraner paral·lel a façana. La referència més antiga trobada a l\'edificació data del 1858. Va ser reformada al 1902 seguint l\'estil colonial amb elements modernistes, Pels elements interns, l\'antiga masia podria haver estat construïda cap els segles XVI-XVII. Actualment, segona residència, l\'edifici consta de 3 plantes. Façana estucada i pintada amb arrimador ceràmic a la part frontal i amb motius vegetals a la resta del perímetre. Compta amb una torre i una tribuna acabats amb trencadís, així com un balcó corregut en forma de U. La façana principal compta amb 11 finestres, 3 balconeres i 1 porta. Les parets interiors són fetes amb pedra. Sostres i teulada d\'embigat de fusta. Conserva encara l\'era amb tova catalana i la masoveria a la part dreta posterior de l\'edificació. Ocupació en planta (m2): 423 m2 masia principal + 632 m2 de cobert Edificacions annexes: Masoveria i 2 cossos annexos d\'antigues corts i garatge (632 m2). Masia anterior al segle XVIII, reformada primerament al 1858 i més tard a partir del 1902 agafant un estil modernista amb aspectes d\'estil colonial. La darrera reforma es va produir entre el 2000 i el 2004.","08005-81","Can Pagès. Polígon 2, parcel·la 123","Masia que va ser adquirida per un català que va tornar de Cuba i que va voler entregar a la seva promesa que feia 17 anys que no veia en prova del seu amor. La reforma que inicia aquest senyor és de 1902 amb una clara intenció de disposar del típic xalet de segona residència de la burgesia adinerada barcelonina. Per això va usar un estil colonial barrejat amb el modernisme cada cop més imperant de l\'època. En els darrers anys de vida d\'aquest \'cubano\' es construeix la tribuna i s\'incorporen elements modernistes més clars com el trencadís a la teulada de la tribuna i la torre, així con a la paret d\'un dels porxos que feia servir com a garatge. Els jardins compten amb la mateixa atmosfera modernista-colonial, amb elements decoratius vegetals que recorden els que es troben a la mateixa façana. Situada a una àrea dominada per dos masos molt poderosos i emparentats familiarment que curiosament no han tingut molta transcendència en la història de l\'Ametlla, de ben segur per la seva llunyania del nucli, Can Pagès Vell i Nou. Zona enclavada en la plana vallesana amb un contrast de grans camps agrícoles amb masses forestals d\'alzinars i pinedes. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d\'aigua, l\'ampar de famílies poderoses i per ser lloc de pas cap al nucli poblat més important de la zona, Granollers.","41.6394000,2.2772700","439808","4609993","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39950-foto-08005-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39950-foto-08005-81-2.jpg","Legal","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","","En destaca l\'era (vegeu fitxa 401).","98|94","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c866","39951","Can Pagès Vell","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pages-vell","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","XIX","","Masia de tipus 4 segons Danès, amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a façana. Aixecament basilical a la part central de la teulada que drena les aigües a dues vessants. La façana es arrebossada i pintada de color blanc. Consta de 12 finestres amb brancals de pedra calcària d\'estil goticitzant, tres de les quals tenen capitell central. A ben segur són d\'una reforma posterior de la masia del segle XVIII o XIX. Presenta 2 portals dobellats també contemporanis d\'aquesta època. Cal destacar que la part de la façana sembla un cos afegit a la part davantera de l\'antiga masia que podria ser del segle XVI o XVII. A banda i banda d\'aquest cos més antic s\'erigeixen 2 blocs tipus galeria amb arcs, 5 en total al costats de llevant i ponent que es complementen amb un arc i un petit torreó de la cara Sud. La cara sud, la que dóna accés a l\'antic barri de la masia, presenta 3 portes dobellades i 2 arcs dels torreons. Destaca que al perímetre de la masia, hi ha un mur perimetral que engloba els serveis de la masia així com una zona d\'hort. L\'interior de la masia està molt reformat però conserva elements de gran valor. A la part nord hi ha un seguit de portes amb l\'escut de la flor de \'lis\', símbol de la reialesa borbònica. D\'altra banda, els sostres són de múltiples materials, els de la façana nord són amb volta de totxo catalana formant 3 cossos. Els de la part interior i possiblement més antiga són amb embigat i enllatat de fusta amb decoracions. La teulada no s\'ha pogut veure però a ben segur que conserva embigat de fusta. L\'actual estructura és d\'una reforma del segle XIX ja que els elements decoratius i la tipologia constructiva de les galeries laterals és típica d\'aquesta època. Posteriorment, són evidents d\'altres reformes que no s\'han pogut datar. Anteriorment, la masia del segle XVI-XVII deuria patir les pertinents reformes que no es poden datar. Ocupació en planta (m2): 1043 m2 cos principal+ annexos 833 m2.","08005-82","Can Pagès","Àrea dominada per dos masos molt poderosos i emparentats familiarment que curiosament no han tingut molta transcendència en la història de l\'Ametlla, de ben segur per la seva llunyania del nucli, Can Pagès Vell i Nou. Zona enclavada en la plana vallesana amb un contrast de grans camps agrícoles amb masses forestals d\'alzinars i pinedes. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d\'aigua, l\'ampar de famílies poderoses i per ser lloc de pas cap al nucli poblat més important de la zona, Granollers.","41.6386700,2.2719400","439364","4609915","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39951-foto-08005-82-2.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","","Infraestructures agràries:- La bassa circular, situada al nord de la masia. S\'omplia de l\'aigua provinent del pou gros del darrera de la casa, a través d\'un petit aqüeducte, fet de formigó i d\'uns 16 m de llargada, i sortia a la xarxa de recs de Can Pagès. Actualment, resta buida i abandonada.- El pou de l\'hort, situat dins del seu perímetre emmurallat. És el pou més antic de la masia.- El pou gros, situat a la part posterior de la masia, a l\'interior d\'un cobert de planta quadrada d\'un sol pis. Està fet de totxo lligat amb ciment, fa uns 4 m de diàmetre i conserva una bomba amb un motor de petroli.- La xarxa de recs (vegeu fitxa 345).","98","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c867","39952","Can Parellada","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parellada","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XIII","","Casa pairal amb teulada a dues vessants paral·leles a façana i de molt poca inclinació. Alçat basilical transversal a façana; posterior a la reforma que va aplanar la teulada. Masia de gran valor històrico-arquitectònic que data dels segle XII-XIV, però que la seva morfologia de caràcter indià, amb 3 pisos, és deguda a la reforma realitzada l\'any 1854 per Tomàs Parellada. El revestiment de la seva façana és arrebossat amb murs de pedra. Com a elements singulars a la façana trobem una cornisa de pedra treballada que dóna la volta a tota la teulada i un balcó corregut que dóna la volta a la façana principal que acaba en una terrassa lateral. A més a més, es troben un total de 6 finestres balconeres més 2 finestres amb brancals de pedra i un portal adobellat amb porta de fusta. A l\'interior trobem parets de pedra, al primer pis, 3 cossos amb volta catalana de totxo i al segon i tercer pis bigues de fusta escairades amb volta de totxo. La teulada, plana, amb teules es troba decantada amb pendent cap a cara nord. Actualment, Can Parellada és una residència de desintoxicació. La masia conserva uns trets nobles molt destacats i d\'un gran valor arquitectònic. Ocupació en planta (m2): 260 m2 masia no s\'inclouen volums annexos. La principal reforma es va produir l\'any 1854 i li va conferir un aspecte d\'estil indià. La darrera va ser als anys 70 per condicionar-la com a residència.","08005-83","Can Plantada","La majestuositat arquitectònica de la masia a dues vessants va ser modificada al segles XIX per donar-li una configuració de masia \'d\'indians\' propi de l\'època colonial que dóna un especial valor per la seva singularitat al municipi. Només aquesta masia i Can Pagès Nou poden ostentar aquesta categoria colonial al municipi. Amb l\'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s\'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d\'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l\'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d\'infrastructures hidràuliques a aquests masos). Masos com Can Jaumira o Can Parellada, pot ser no del mateix rang que les 3 cases fortes del sud del municipi, arriben a assolir cotes de desenvolupament importants tot i que es deslliguen de la influència de l\'Ametlla per ser més pròximes als àmbits de Sta. Eulàlia i Canovelles.","41.6436300,2.2477000","437350","4610483","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39952-foto-08005-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39952-foto-08005-83-2.jpg","Legal","Popular|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","","119|85","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c868","39953","Can Plandolit","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plandolit","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","XIII","","Casa pairal amb teulada a dues vessants tipus 2 segons Danès, amb un gran frontó a la façana principal i en l\'oposada. Masia de gran valor històrico-arquitectònic que data dels segle XII-XIII amb una estructura de 2 pisos més golfes. El revestiment de la seva façana és arrebossat arremolinat amb murs de pedra i cantoneres treballades. Com a elements singulars a la façana trobem les cantoneres de pedra treballada i un pica aigua. A més a més trobem un total de 14 finestres amb empits i brancals de pedra i 2 portes, una amb portal dobellat i l\'altre amb brancals de totxo i travesser de fusta. En l\'interior trobem parets de pedra i sostres amb embigats de fusta amb llates. Al primer pis, les dues ales disposen de volta catalana feta amb totxo. La teulada és embigada amb cairons, rajols i teules. Cal remarcar l\'impressionant barri que tanca la façana i que data de l\'any 1700. Del nucli inicial del segle XII-XIII se\'n conserva una part reduïda. Al segle XVII és quan es realitza la major ampliació que posteriorment es va consolidant fins al segle al 1866 que es realitza una altra actuació. Cal remarcar que a l\'any 1966 es fa una altra actuació per reformar i consolidar la façana i alguna part interior per dotar la masia de l\'aparença actual. Ocupació en planta (m2): 515 m2.","08005-84","Can Plantada. Polígon 3, parcel·la 116","Masia de gran bellesa i singularitat dins del mosaic format per les grans masies del sud del municipi. La seva singularitat, bellesa i majestuositat rau en el fet del complex sistema que formava la masia amb el seu entorn social i natural. Integrada perfectament en el lloc on es construïa i paradigma de sostenibilitat social per la concentració familiar i generacional que es produia en aquests espais, rics complexos i moltes vegades poc íntims. Arquitectònicament, cal remarcar el seu pati fortificat que li dóna un aire recollit. Situada a una àrea dominada pels masos més poderosos de l\'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l\'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s\'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d\'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l\'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d\'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l\'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d\'aquestes grans masies amb parentius de sang.","41.6489400,2.2522800","437736","4611070","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39953-foto-08005-84-2.jpg","Legal","Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2019-11-21 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","Infraestructures agràries:- La bassa (vegeu fitxa 254).- L\'era (vegeu fitxa 274).","85","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c869","39954","Can Plantada","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plantada","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XIII-XIX","Alguns dels annexos de la casa presenten problemes estructurals, especialment les corts i cavallerisses de les parts posteriors. Val a dir que recentment s\'han realitzat importants obres de millora de la façana i d\'alguns coberts annexos.","Masia pairal que ha sofert una constant evolució i s\'ha anat engrandint progressivament. La part central de la masia, és de tipus 2 segons Danès, és a dir, amb la teulada a dues vessants perpendiculars a façana. Cal destacar que al voltant d\'aquest nucli central del segle XII-XIII si han afegit un seguit d\'edificacions que han arribat a formar l\'estructura actual amb el barri tancat. La façana principal ha estat recentment arrebossada i les parets interiors d\'aquesta són de pedra. D\'altra banda, a la part alta de la façana hi ha un frontis quadrat amb dues obertures rodones i fet amb totxo que pot ser de principis del segle XIX. Trobem 7 finestres a façana, de les que 5 són finestres balconeres, les dues de la planta baixa són convencionals. De les finestres en trobem dues amb brancals de pedra sorrenca i la resta són de totxo. Cal destacar els 2 ulls del frontis. La porta d\'entrada està descentrada de la façana ja que la casa es va ampliar cap a l\'esquerra i presenta un portal dobellat de grans dimensions. Destaca un rellotge de sol a mitja façana. Pel que fa a l\'interior destaca la divisió en 3 cossos principals, tots ells amb volta catalana a la part baixa, seguint l\'estructura típica de les reformes del segle XVI o XVII. Els terres són amb toves. Destaca la gran cuina amb una llar de foc de grans dimensions amb un centre de pedra de molí. La pica també és espectacular. D\'altra banda, a la banda dreta de l\'entrada hi ha un menjador de grans proporcions i unes antigues cuines que van servir per acollir refugiats. A la part de darrera de l\'estructura descrita hi ha una cuina antiga que pot ser del segle XVI. Just al costat de l\'antiga cuina hi ha una gruta o fresquera d\'aliments. La segona planta segueix la divisió abans descrita i es caracteritza per tenir les habitacions amb frescos a les parets propis del segle XIX. La tercera planta, el sostre és amb embigat de fusta, cairons i rajols i servia com a espai d\'habitacions. La teulada és amb embigat de fusta cairons i teules. A la part de darrera de la casa hi ha adossats coberts agrícoles que eren on hi havia el bestiar i algun magatzem com ara la zona del trull de l\'oli i del vi. Adossat a façana per la part dreta hi ha l\'ala noble. Aquest espai propi del segle XVII-XVIII, està format per una part baixa on hi havia les caballerises i una galeria a cara sud per on els senyors accedien a les seves estances. Adosat a aquesta galeria hi ha l\'accés a l\'edifici noble, de planta quadrada. A l\'altre costat hi trobem la capella i una altra galeria que donava a l\'interior del pati i a cara sud. En aquesta ala, s\'hi conserva la capella de la masia. En aquests espais els sostres són d\'embigat de fusta cairons i rajols. Finalment per culminar les galeries hi ha una un mur amb porta que tanca el barri, estructura pròpia del segle XVII. Davant del barri hi ha l\'era i el cobert . Tots dos de proporcions majestuoses. Ocupació en planta (m2): Masia principal 480 m2, cos central, ala dreta 250 m2 , ala esquerra 115 m2+ annexos 768 m2.","08005-85","Can Plantada. Polígon 4, parcel·la 61","Les referències més antigues de la masia són del segle XII-XIII. Val a dir que la part més antiga de la masia que es conserva avui data de l\'any 1570 i correspon a la zona de l\'antiga cuina. Posteriorment, al segle XVII es configura tota la zona del edificis de les ales dreta i esquerra de la façana fins a culminar amb el tancament del barri. Cal destacar que la torre de planta quadrada podria ser d\'aquella mateixa època. Situada a una àrea dominada pels masos més poderosos de l\'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l\'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s\'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d\'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l\'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d\'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l\'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d\'aquestes grans masies amb parentius de sang.","41.6518000,2.2491700","437480","4611389","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39954-foto-08005-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39954-foto-08005-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39954-foto-08005-85-3.jpg","Legal","Modern|Contemporani|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2019-11-21 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","","En destaca el dipòsit d\'aigua, de forma circular, adossat a la façana nord de la casa, que fa aproximadament 3 m d\'alçada; la part inferior és de pedra lligada amb morter de calç i a la superior de totxo.En quant a les infraestructures agràries:- La mina (vegeu fitxa 205).- El safareig (vegeu fitxa 210).- La bassa (vegeu fitxa 277).- L\'era i ventador (vegeu fitxa 279).- La bassa antiga (vegeu fitxa 280).- La bassa morta o del cànem (vegeu fitxa 281).- La tanca de l\'hort (vegeu fitxa 282).- La bassa del bosc (vegeu fitxa 283).","94|98|85","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c86a","39955","Can Forns","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-forns","\
COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
\\\\PUIG, JORDI-VILANOVA, MARIA (2007).\\\\ \\\\Masies de l’Ametlla del Vallès\\\\\\\. \\\\Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XVI- XX","Existeixen alguns problemes estructurals bàsicament dels terres de la part baixa. Pel que fa als tancaments, tot i no ser un problema estructural, hi ha uns dèficits importants ja que hi ha 30 finestres i 7 portes.","\Masia tipus 1 segons Danès que va sofrir una ampliació entre l\'any 1946 i 50 que la va convertir en una casa pairal d\'estil neocolonial. Té una estructura amb 2 plantes i golfes. La façana de la masia antiga és amb paret de pedra de la zona, pedra granítica, rejuntada amb calç i morter. La façana no està arrebossada i la pedra és vista. Les cantoneres de façana són de pedra tallada. Presenta un ràfec de teulada amb morfologia tradicional catalana. De la façana primigènia només resta una finestra d\'estil gòtic i un portal dobellat, que a ben segur són del segle XVI-XVII. L\'interior de la masia antiga està format per una única estança que conserva un arc apuntat de grans dimensions i que suporta tot el sostre. L\'interior va ser reformat juntament amb la resta de la masia a finals dels 40. Conserva una llar de foc i forn de pa de gran bellesa. Els sostres de bona part de la casa són amb embigat de fusta, cairons i materials moderns en superfície. De l\'ala central de la masia ens surten dues prolongacions. Una cap a la part sud i oest de la masia i l\'altra en direcció est. Totes aquestes construccions es van adossar a l\'antiga masia i van servir per ampliar les estances i, fins i tot, el celler. És una construcció extremadament sòlida amb parets de pedra, cantoneres, empits i brancals de pedra treballada i sostres i teulada de fustes nobles. S\'aprecien a la façana antiga elements del segle XVI, tot i que la reforma important que es va realitzar a la masia i que ens ha donat l\'actual morfologia es va realitzar entre els anys 1946 i 1959. Ocupació en planta (m2): 761 m2 masia + 469 m2 granja. Edificacions annexes: Destaquen unes antigues granges de bestiar a la part dreta davantera de la masia que tenen una ocupació de 469 m2.\
","08005-86","Can Forns. Polígon 5, parcel·la 18","\Masia que té els seus origen en uns forns romans que ens han arribat als nostres dies, des del punt de vista toponímic i arquitectònic. La masia té un valor importantíssim tant des del punt de vista de l\'antiga masia que tenia elements gòtics decoratius i estructurals, com l\'ampliació dels anys 40 realitzada per \\\Jordi Bonet Garí, deixeble d\'Antoni Gaudi, i\\\ que aportà un estil neocolonial de gran simplicitat, austeritat i elegància. Situada a l\'àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l\'horta, aprofitant l\'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d\'assentaments (domus)al llarg del traçat de la via que van condicionar l\'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns on bona part dels residents a l\'espai hi tenien terres arrendades.\
","41.6658800,2.2482300","437415","4612953","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39955-foto-08005-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39955-foto-08005-86-2.jpg","Legal","Contemporani|Modernisme|Historicista|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2020-11-30 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","Infraestructures agràries: - El complex mina-font (vegeu fitxa 218). - La bassa (vegeu fitxa 220). - L\'aqüeducte (vegeu fitxa 222).","98|105|116|94","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c86b","39956","Can Draper","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-draper","\COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XVI","Als anys 90 es van fer unes reformes que van consolidar bona part de l\'estructura de la masia, val a dir que resten algunes zones no afectades, com ara la part del trull o la zona de les antigues comunes.A la part nord de la casa gran els sostres presenten problemes greus, alguns amb ensorraments. La part superior de la torre presenta problemes a la tanca i una escletxa vertical.","\Casa pairal formada per diverses construccions a l\'entorn d\'un gran pati tancat, amb una torre a la línia exterior. La seva morfologia actual correspon al segle XVI. El conjunt costa de quatre cossos diferenciats que envolten el barri: Can Barceló, la masia originària, la Casa Gran, orientada cap al sud amb un gran porxo, els coberts annexos de la part sud i la torre de defensa. La zona de Can Barceló fou reformada a la dècada dels anys 70 del segle passat i conserva pocs elements originals. La Casa Gran és una masia de dos plantes i golfes amb decoració gòtica de portes i finestres. La torre és de planta quadrangular amb planta baixa i tres pisos, coronada per una balustrada. A la planta baixa hi ha una capella espaiosa amb pintures molt deteriorades. La capella ha posseït ornaments i un retaule gòtic que va desaparèixer durant la guerra civil del 1936. Al cim de la torre hi manca la campana, que fou prestada l\'any 1939 a la parròquia de l\'Ametlla i no fou tornada mai més. A les façanes hi ha finestres gòtiques, una d\'elles amb l\'escudet i l\'any 1551.\
","08005-87","Can Draper. Polígon:3, parcel·la: 2.","\Can Barceló ja es menciona a antics documents de l\'any 1172. Aquest nom figurà fins l\'any 1393, quan és anomenat marmessor de l\'herència Ramon Draper, casat amb una filla de Barceló. A mitjans del segle XVI es constitueix el gran edifici de l\'actual mas. La construcció del mas fortificat respon a les necessitats de defensa a la vida del camp suscitada des del segle XVI amb la revolta dels remences.\
","41.6619200,2.2647400","438786","4612502","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39956-foto-08005-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39956-foto-08005-87-3.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","BCIN","National Monument Record","Defensa","2020-07-16 00:00:00","Virgínia Cepero González","","Infraestructures agràries: - El pou de glaç (vegeu fitxa 202). - La font (vegeu fitxa 203). - La Bassa Drapera Primera (vegeu fitxa382). - La Bassa Drapera (vegeu fitxa 383). - El Rec Draper (vegeu fitxa 397).","94","45","1.1","1771","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c86c","39957","Can Ciurans","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ciurans","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XVI","Als coberts annexos es fan evidents greus problemes de sostres caiguts que requereixen reformes integrals.","Masia de tipologia 1 segons Danès, amb coberta de dues vessants, amb el carener i el ràfec paral·lels a la façana. La referència més antiga trobada a l\'edificació data de 1871 (pallissa) tot i que la masia és anterior. Primera residència de 2 plantes. Façana arremoliada de color beix. Insòlitament orientada a l\'est. La paret de la façana és feta amb pedra rejuntada amb calç i cantoneres de pedra tallada. 6 finestres i 2 portes amb brancals de pedra sorrenca. Les parets interiors són fetes amb pedra i aglutinades amb fang. Sostres reformats fets amb materials moderns. Resten alguns sostres antics amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. Ocupació en planta (m2): 274 m2 de la masia +241 m2 dels coberts del davant. Edificacions annexes: Pallissa de dues plantes en mal estat i 2 coberts de construcció recent amb teulada caiguda en molt mal estat. Total annexos 241m2. Es fa evident una reforma al segle XVIII on s\'amplia la pallissa i algunes estances de les cases que formen l\'actual unitat. Posteriorment, als any 80 es fa l\'actual reforma que dóna el caràcter actual a la masia.","08005-88","Can Ciurans (Puigllonell). Polígon 1, parcel·la 30","Unió de dues masies que fins a la primera meitat del segle XX van restar separades. Can Ciurans i Can Tapies. Aquest assentament de petits masos és el mateix que es repeteix al Serrat de l\'Ocata. Aquest espai estava format per més de 10 masies, actualment desaparegudes, que s\'aglutinaven al voltant de l\'església de St. Bartomeu. En aquest sentit, el valor bé per ser la darrera estructura supervivent d\'aquest conjunt constructiu. D\'altra banda, a la cara de mig dia resta un petit repujat de l\'estructura de la masia que fa pensar en una petita torre defensiva. Situada en un espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L\'antropització de l\'espai va condicionar un tipus d\'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l\'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d\'aigua i de sòl són els modeladors d\'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d\'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l\'aïllament i la manca de recursos amb l\'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","41.6965000,2.2345300","436305","4616363","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39957-foto-08005-88-2.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","","Infraestructures agràries:- La mina, situada al sud de la masia, a un dels marges de la finca. L\'entrada de la mina està feta amb totxo i s\'endinsa cap a sota del turó del Pollancre. Actualment encara està en funcionament i dota d\'aigua a l\'explotació ramadera de la finca.- Els murs de pedra seca (vegeu fitxa 163).","94","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c86d","39958","Can Roses","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roses","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XVII","Problemes estructurals a la teulada i als sostres","Masia de dues vessant tipologia 2 segons Danès amb carener perpendicular a façana. No hi ha referències a la masia de l\'antiguitat, pel context se suposa que es posterior al segle XVII. Actualment, és segona residència en desús. De 2 plantes. Façana de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. 4 finestres, 2 finestrons i 1 porta amb brancals i empits de pedra sorrenca. Teulada amb embigat de fusta, canya i teula tradicional catalana. Sostres d\'embigat de fusta amb canya rejuntada amb calç. Destaca una era de gran bellesa i un cobert per guardar les eines adossat a façana. Ocupació en planta (m2): 132 masia m2 + annexos 102 m2. Edificacions annexes: Coberts annexos de la part oest fets amb totxo i paret de pedra amb una antiguitat de més de 50 anys en molt mal estat (66,5 m2). El de la part est està en millor bon estat (35,5 m2). Existeix un cobert amb volta de totxo que té valor arquitectònic; restes de l\'únic trull d\'oli del Serrat.","08005-89","Serrat de l\'Ocata. Polígon 1, parcel·la 8","Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L\'antropització de l\'espai va condicionar un tipus d\'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l\'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d\'aigua i de sòl són els modeladors d\'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d\'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l\'aïllament i la manca de recursos amb l\'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","41.6985200,2.2428300","436998","4616581","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39958-foto-08005-89-2.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","Infraestructures agràries:- El paller (vegeu fitxa 331).- El biot (vegeu fitxa 183).- Els murs de pedra seca (vegeu fitxa 249).- El paller (vegeu fitxa 331).","94","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c86e","39959","Can Mestre","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mestre","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XVI","","Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb un gran frontó a la façana principal i en l\'oposada. La referència més antiga trobada a l\'edificació data de 1699 tot i que la masia és anterior. Actualment, primera residència. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. Finestres i portes amb brancals de pedra sorrenca. Les parets interiors són fetes amb pedra i aglutinades amb fang. Sostres d\'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. Ocupació en planta (m2): masia 128.16 m2 +137,84 m2 dels coberts annexos Edificacions annexes: Granja, paller i un cobert separat del cos principal en bon estat de conservació.","08005-90","Serrat de l\'Ocata. Polígon 1, parcel·la 11","Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L\'antropització de l\'espai va condicionar un tipus d\'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l\'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d\'aigua i de sòl són els modeladors d\'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d\'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l\'aïllament i la manca de recursos amb l\'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","41.6984200,2.2432700","437034","4616570","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","","Legal","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","","En destaca el paller adossat a la façana oest de la casa. És de planta rectangular, fa aproximadament 3 m de llargada i uns 2 m d\'amplada i 3 m d\'alçada. Les parets són de pedra de la zona lligada amb morter de calç, la teulada és d\'un sol vessant amb embigat de fusta i l\'accés és d\'una amplada suficient per accedir-hi amb carro. Es troba en molt bon estat de conservació ja que ha estat recentment restaurat.","","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c86f","39960","Can Joan Badia","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joan-badia","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XVII","","Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. Referència més antiga de la masia data de 1717 però a ben segur que la masia és anterior. Actualment presenta una façana completament reformada amb pedra rejuntada amb formigó. El mur de la façana és de les mateixes característiques. 6 finestres i 1 porta amb brancals i empits de pedra. Interior reformat amb materials moderns. L\'estructura està formada per 3 cossos, el de més a la dreta amb 3 voltes i un annex que era usat per coberts dels cavalls. Destaca a la façana una petita galeria formada per 4 finestrals de totxo. Els sostres i la teulada són amb materials moderns, tot i que són amb embigat de fusta i llates. Ocupació en planta (m2): masia 127 m2. Edificacions annexes: Annex antic pels cavalls (15 m2). Es va produir una primera reforma amb data de 1717, època de bonança econòmica al Vallès. La següent no es va realitzar fins al 1995, on conservant la volumetria inicial, es va refer la seva façana i sobretot els interiors. A més, es va fer el porxo amb les 4 voltes.","08005-91","Serrat de l\'Ocata. Polígon 1, parcel·la 14","Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L\'antropització de l\'espai va condicionar un tipus d\'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l\'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d\'aigua i de sòl són els modeladors d\'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d\'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l\'aïllament i la manca de recursos amb l\'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","41.6986600,2.2437700","437076","4616596","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","","Legal","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","","En destaca el pou situat a les feixes de sota la casa. Excavat directament en el sòl i sense revestir. Actualment ha quedat soterrat gairebé en la seva totalitat, i les herbes cobreixen part de la boca.","","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c870","39961","Can Xacó","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xaco-0","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XVI","Problemes estructurals a la coberta","Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, però paral·leles a la façana. Actualment, la façana està orientada a cara oest, per qüestions d\'espai del terreny. Per la configuració de la casa, parteix d\'una masia amb teulada a una sola vessant que va rebre un adossat a la part oest, actual façana. No es troba referència de l\'any de construcció però, a ben segur, com la resta de masies de l\'entorn va ser reformada importantment al segle XVII però la masia és possiblement del segle XIV-XV. Actualment primera residència, de 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. La façana està encalada amb alguna zona on s\'aprecia la pedra. Façana amb 5 finestres i 1 porta amb brancals de pedra sorrenca. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. Sostres d\'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. A partir de l\'antiga masia del segle XIV-XV es va realitzar l\'ampliació de la casa al 1701 aprofitant una època de bonança econòmica. En aquella època es construeix el paller. No és fins el 1950 quan es torna a reformar la casa, sobretot incidint als seus interiors. Ocupació en planta (m2): 110 m2 masia + 28,9 m2 del paller Edificacions annexes: El paller conserva un brancal de totxo a la porta d\'entrada fet amb una tipologia de peces de gran valor per la seva antiguitat.","08005-92","Serrat de l\'Ocata. Polígon 1, parcel·la 7","Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L\'antropització de l\'espai va condicionar un tipus d\'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l\'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d\'aigua i de sòl són els modeladors d\'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d\'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l\'aïllament i la manca de recursos amb l\'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","41.6992200,2.2437200","437072","4616658","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39961-foto-08005-92-2.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","Infraestructures agràries:- La cisterna, situada a l\'est de la casa. És de planta quadrada i està feta de pedra de la zona lligada amb morter de calç. Actualment continua subministrant aigua a la masia.-El paller (vegeu fitxa 265).","94","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c871","39962","Ca l\' Arcís o Ca l\'Ermità","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-l-arcis-o-ca-lermita","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XV","Problemes estructurals evidents ja que el manteniment de la casa ha sigut mínim durant molts anys.","Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants paral·lels a la façana. D\'altra banda, té adossada la masia de Ca l\'Ermità a la part nord. Aquesta és també d\'una vessant i amb façana cap a sud. Actualment, la façana de ca l\'Arcís està orientada a sud-est per qüestions d\'espai del terreny. No es troba referència de l\'any de construcció però, de ben segur, com la resta de masies de l\'entorn va ser reformada importantment al segle XVII però la masia es possiblement del segle XIV-XV. Actualment primera residència. De 2 plantes. Façana i murs de pedra de la zona amb rejunt de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. La façana està arrebossada amb calç amb alguna zona on s\'aprecia la pedra. Té 4 finestres i 1 porta amb brancals de pedra sorrenca tots ells pintats de blau a mode tradicional per espantar les bruixes i els mals esperits. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. Sostres d\'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. Segurament al segle XVII a la casa de ca l\'Arcís se li va adossar la de Ca l\'Ermità, tot i que faltaria confirmació. Ocupació en planta (m2): Ca l\'Arcís 90 m2+90 m2 de l\'annex de Ca l\'Ermità. Edificacions annexes: Es pot considerar la casa de Ca l\'Ermità com un annex ja que actualment té la funció de cobert per al bestiar. Ocupa 90 m2.","08005-93","Serrat de l\'Ocata. Polígon 1, parcel·la 17","Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L\'antropització de l\'espai va condicionar un tipus d\'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l\'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d\'aigua i de sòl són els modeladors d\'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d\'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l\'aïllament i la manca de recursos amb l\'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","41.6990000,2.2444000","437129","4616633","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39962-foto-08005-93-2.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","","Infraestructures agràries:-La font: suant que neix entre dues vetes de llosa vermella per on s\'escola l\'aigua de pluja, que es recollida en una cisterna i permet regar els petits horts de Can Joan Badia.-El forn de coure pa, adossat a la façana principal de la casa, darrera d\'uns tarongers. De planta semicircular, fa aproximadament 1,5 m d\'alçada i 1 m d\'amplada, i està fet de pedres lligades amb morter de calç. La coberta és d\'un sol aiguavés, amb teules.-El pou situat davant la façana principal de la casa, a tocar de l\'era. L\'estructura exterior, de planta circular, està feta de totxo, amb una reforma posterior, de planta quadrada i feta de totxana, que la cobreix.-L\'era (vegeu fitxa 225).","94","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c872","39963","Can Joanet","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joanet","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XIV","Té una biga interna corcada i la llar de foc està en molt mal estat.","Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. La referència més antiga trobada a l\'edificació data de 1612 i correspon a la masia de Can Simó, casa adossada a Can Joanet. De ben segur la masia és anterior, segle XV o segle XIV. Actualment, primera residència de 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. 5 finestres i 1 porta amb brancals de pedra sorrenca. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. Destaca el balcó corregut i la galeria de la casa, probablement del principis de segle XX. Sostres d\'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada amb bigues de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. Destaca el rellotge de sol de la façana de pedra treballada. Cal fer esment de l\'era de la casa que es de gran bellesa i singularitat ja que resta elevada per la inclinació del terreny. Masia original és el cos dret de la masia que correspon a Can Simó Petit. Les posteriors reformes es van realitzar de dreta a esquerra, entre les que destaca la de 1701, any de la crema del Santuari de Puiggraciós, fet que de ben segur va proporcionar les primeres matèries necessàries com per poder-la realitzar. La part pertanyent a Can Simó, es trobava en runes i no va ser fins el 1990 quan va ser reconstruïda, època on es va arreglar la teulada. Ocupació en planta (m2): cos central 227 m2 + annexos 198\'8 m2 (Inclòs Can Simó). Edificacions annexes: Coberts adossats a la casa principal que segueixen el mateix pendent de la teulada. Ambdós coberts són d\'ús agroalimentari (198,8m2).","08005-94","Serrat de l\'Ocata. Polígon 1, parcel·la 7","Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (pins i alzines). L\'antropització de l\'espai va condicionar un tipus d\'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l\'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d\'aigua i de sòl són els modeladors d\'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d\'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l\'aïllament i la manca de recursos amb l\'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","41.6995300,2.2442200","437114","4616692","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39963-foto-08005-94-2.jpg","Legal","Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","","Infraestructures agràries:- La cisterna subterrània situada a l\'interior de la casa, destinada a conservar potable l\'aigua de pluja. Tot i no haver pogut accedir al seu interior, des de l\'exterior es pot apreciar que és de planta quadrada i té una volta, feta de pedres de la zona rejuntades amb morter de calç.- Mina i safareig (vegeu fitxa 193).- Murs de pedra seca (vegeu fitxa 179).","85","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c873","39964","Can Garriga","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garriga","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XIV","En runes","Masia en runes per les referències orals se\'n pot extreure que era: una masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No consta antiguitat de l\'edificació però possiblement és del segle XIV o XV. Actualment en runes. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. Les finestres i portes segurament eren amb brancal de pedra. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. No s\'han conservat elements interiors per descriure. Ocupació en planta (m2): masia 152 m2.","08005-95","Serrat de l\'Ocata. Polígon 1, parcel·la 6","Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L\'antropització de l\'espai va condicionar un tipus d\'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l\'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d\'aigua i de sòl són els modeladors d\'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i una petita activitat d\'explotació de la pedra, un caràcter més, una tipologia constructiva austera que compensà l\'aïllament i la manca de recursos amb l\'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","41.6997800,2.2439300","437090","4616720","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39964-foto-08005-95-2.jpg","Legal","Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2019-11-21 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","","85","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c874","39965","Can Panxa Rossa","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-panxa-rossa","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XV","","Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No es troba referència d\'antiguitat a la masia però, segurament és posterior, del segle XV o XIV. Actualment, primera residència. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions, amb alguna de treballada. 5 finestres i 1 porta amb brancals de pedra sorrenca vermella de la zona. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. Destaquen els sostres interiors fets amb embigat de fusta i encanyat endurit amb morter de calç per sobre i per sota. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. En una zona ha estat reformada amb bigues de porland i matxambrat. Destaca la cuina i l\'enllosat de pedra que hi havia al terra de la casa fins fa menys d\'un any. Actualment, a la cuina es conserva una campana de llar de foc i forn de pa. Ocupació en planta (m2): masia 123 m2 + 210 m2 annexos. Edificacions annexes: els coberts adossats a la masia de 58 m2 en total, els galliners i naus davanteres a la casa agrupats en 2 cossos de 152 m2.","08005-96","Serrat de l\'Ocata. Polígon 1, parcel·la 3","Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L\'antropització de l\'espai va condicionar un tipus d\'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l\'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d\'aigua i de sòl són els modeladors d\'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d\'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l\'aïllament i la manca de recursos amb l\'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","41.7002400,2.2432600","437035","4616772","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39965-foto-08005-96-2.jpg","Legal","Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2019-11-21 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","Infraestructures agràries:- La bassa, situada a la part posterior de la casa. És de forma rectangular i fa aproximadament 3 m de llargada i 2 m d\'amplada. Està feta amb pedra de la zona lligada amb morter de calç i té una coberta de formigó, que correspon a una reforma posterior.- El pou (vegeu fitxa 185).- Els murs de pedra seca (vegeu fitxa 248).","85","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c875","39966","Can Rit","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rit","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XV","","Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. Es troba referència de l\'any 1860 com a referència més antiga, segurament la masia és anterior, segle XV o XIV. Actualment segona residència. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de ciment i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. 4 finestres i 1 porta amb brancals de pedra i empits de pedra sorrenca a excepció d\'una d\'elles. A l\'interior destaca la cuina amb una campana del segle XVII que recollia el fum d\'un forn amb llinda de pedra de 1860 i d\'una llar de foc amb un entrant per fer bullir aigua constantment. El sostres són d\'embigat amb canya amorterada amb calç per sobre i sota. A l\'entrada hi ha una llinda a una pedra de 1870. La teulada és reformada amb bigues de porland i matxambrat. Ocupació en planta (m2): masia 100 m2.","08005-97","Serrat de l\'Ocata. Polígon 1, parcel·la 5","Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L\'antropització de l\'espai va condicionar un tipus d\'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l\'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d\'aigua i de sòl són els modeladors d\'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d\'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l\'aïllament i la manca de recursos amb l\'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","41.6999400,2.2429900","437012","4616739","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39966-foto-08005-97-2.jpg","Legal","Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","Infraestructures agràries:- La tanca de pedra (vegeu fitxa 233).- Els murs de pedra seca amb esglaons (vegeu fitxa 191).","85","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c876","39967","Can Calces","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calces","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XV","","Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No es troba referència de l\'any de construcció ja que ha estat molt reformada, segurament la masia és posterior al segle XIV-XV. Actualment, primera residència. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de ciment i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada.Actualment la façana esta arrebossada. 4 finestres i 1 porta amb els elements tapats per l\'arrebossat. No s\'ha pogut accedir a l\'interior però segurament segueix l\'estructura típica de la zona amb sostres d\'embigat de fusta i canya amorterada. Teulada amb embigat de fusta, canya i teula catalana a la part superior. S\'aprecien unes reformes importants a lateral dret de la casa per confeccionar un petit terrat. Ocupació en planta (m2): masia 89 m2.","08005-98","Serrat de l\'Ocata. Polígon 1, parcel·la 4","Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L\'antropització de l\'espai va condicionar un tipus d\'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l\'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d\'aigua i de sòl són els modeladors d\'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d\'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l\'aïllament i la manca de recursos amb l\'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","41.6998200,2.2427200","436990","4616725","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39967-foto-08005-98-2.jpg","Legal","Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","En destaquen els murs de pedra seca (vegeu fitxa 350).","85","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c877","39968","Can Simó petit","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-simo-petit","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XV","Només resten runes","Només resten runes. Queden 4 parets i una petita estructura del que seria l\'escala i possible forn.","08005-99","Serrat de l\'Ocata. Polígon 1, parcel·la 22","Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L\'antropització de l\'espai va condicionar un tipus d\'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l\'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d\'aigua i de sòl són els modeladors d\'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d\'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l\'aïllament i la manca de recursos amb l\'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu","41.6984000,2.2451600","437191","4616566","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39968-foto-08005-99-2.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","","94","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c878","39969","Can Mitjans","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mitjans","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XIV","","Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. No es troba referència a l\'edificació que pugui permetre datar la masia. De totes maneres, per elements interns, l\'antiga masia podria haver estat construïda cap els segles XI-XIV. Actualment segona residència, l\'edifici consta de 3 plantes. La façana és arrebossada i pintada a sobre, tot i que en un lateral queda la pedra amb reforç de calç a vista. La façana principal compta amb 5 finestres i 1 porta amb empits i brancal de pedra, i un frontis sobre el qual es troba un rellotge de sol. Les parets interiors són fetes amb pedra. Sostres d\'embigat de fusta, amb volta catalana i teulada amb biga de fusta i teula. Ocupació en planta (m2): masia 140 m2 + 81 m2 dels annexos. Edificacions annexes: Cobert adossat a la masia. 81m2.","08005-100","Sant Nicolau. Polígon 1, parcel·la 72","Als peus del turó de Sant Nicolau i dins del domini de la casa pairal del Casal de la Visitació s\'estenia un paisatge dominat per les enfeixades de vinya, olivera i posteriorment avellaner. En algunes zones marginals apareixien horts domèstics de poca importància. El paisatge agrest, pedregós va configurar un seguit de masies relativament pobres que, en la majoria de casos restaven sota el protectorat de les grans cases, inclòs Can Busquets. Econòmicament, la situació era precària i només la proximitat amb el poble permetia alleujar els pocs fruits del camp fent jornals a la construcció o amb d\'altres oficis.","41.6756600,2.2619300","438565","4614029","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39969-foto-08005-100-2.jpg","Legal","Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","","Infraestructures agràries:El pou, construït als anys quaranta, situat al torrent de Can Mitjans, una mica més amunt de la casa. Es troba dins d\'una caseta de maó, amb teulada a dues vessants i una porta d\'accés. Hi ha un petit safareig adossat a un dels costats, d\'aproximadament 2,5 m de llargada per 1,5 m d\'amplada per 1 m dalçada, fet amb maó arrebossat amb ciment, i coronat amb totxo. D\'aquest pou es bombejava l\'aigua per regar part de les feixes que hi ha a sota la masia.- El complex mina-conducte-bassa (vegeu fitxa 303).- El canal de rec (vegeu fitxa 339).","85","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c879","39970","Can Piquer","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-piquer","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XIV","Problemes estructurals evidents a la teulada i sostres","Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants paral·leles a façana. No es troba referència a l\'edificació que pugui permetre datar la masia. De totes maneres, per elements interns, l\'antiga masia podria haver estat construïda cap els segles XIII-XIV. Actualment, segona residència en desús, l\'edifici consta de 2 plantes. La façana és arrebossada i el mur interior és amb pedra de la zona i morter de calç. La façana principal compta amb 5 finestres, una balconera i 1 porta amb empits i brancal de totxo tot i que estan tapats per l\'arrebossat. Les parets interiors principals són fetes amb pedra. Tot i que les distribucions són reformades dels anys 50 i fetes amb maons. Els sostres són amb bigues de porland i totxo en forma de volta. Els sostres són amb bigues, cairons i teula tot i que a la part de sota hi ha un cel ras amb canyes i palla per aïllar. Ocupació en planta (m2): casa principal 129 m2 +196 m2 annex. Edificacions annexes: Presenta un annex de dues plantes que actualment funciona com habitatge o masoveria de 196 m2.","08005-101","Can Pagès.Polígon 2, parcel·la 120","Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d\'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l\'espai, es radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d\'influència. A partir d\'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d\'aquesta, fet que condiciona l\'aparició d\'un nucli de població a l\'entorn d\'una via de comunicació transversal.","41.6368700,2.2736700","439506","4609714","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39970-foto-08005-101-2.jpg","Legal","Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","","85","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c87a","39971","Can Jaumira","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaumira","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XV","Problemes estructurals evidents generals, tant externa com internament.","Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No es troba referència a l\'edificació que pugui permetre datar la masia. De totes maneres, per elements externs i morfologia, l\'antiga masia podria haver estat construïda cap els segles XIV-XV. Actualment està en desús. Consta de 3 plantes. La façana és arrebossada i pintada a sobre, tot i que està en molt mal estat i s\'aprecien els elements de façana. Els material són de pedra a la part antiga i en alguns dels cossos laterals s\'aprecien reformes posteriors amb totxo. Destaca el lateral sud fet amb tàpia. La façana principal compta amb 9 finestres i 2 portes. No es pot determinar la tipologia dels brancals de finestres i de portes ja que estan arrebossats. Cal destacar que la porta principal està dobellada però en molt mal estat. Per les observacions fetes des de l\'exterior, les parets interiors són fetes amb pedra, sostres d\'embigat de fusta, cairons i rajols, teulada, possiblement amb embigat de fusta.","08005-102","Can Jaumira. Polígon 3, parcel·la 25","Amb l\'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s\'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d\'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l\'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d\'infrastructures hidràuliques a aquests masos). Masos com Can Jaumira o Can Parellada, pot ser no del mateix rang que les 3 cases fortes del sud del municipi, arriben a assolir cotes de desenvolupament importants tot i que es deslliguen de la influència de l\'Ametlla per ser més pròximes als àmbits de Sta. Eulàlia i Canovelles.","41.6456300,2.2610200","438461","4610696","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Restringit","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39971-foto-08005-102-2.jpg","Legal","Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","","85","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c87b","39972","Can Rosari","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rosari","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XIV","","Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. No es troba referència a l\'edificació que pugui permetre datar la masia. De totes maneres, per elements interns, l\'antiga masia podria haver estat construïda cap els segles XIII-XIV. Actualment, segona residència, l\'edifici consta de 2 plantes. La façana és arrebossada i pintada a sobre. Les parets interiors són fetes amb pedra. Interior reformat i teulada amb teula antiga. Cal destacar les edificacions annexes que hi ha a les parts laterals i posteriors que són residencials. Possiblement durant els segles XVII-XVIII va patir una reforma important i durant els darrers 30 anys n\'ha patit una altra. Ocupació en planta(m2): 82 m2 de masia + 63 m2 d\'annexos. Edificacions annexes: Disposa de diversos coberts, uns dels quals han estat condicionats recentment per a ús de caire residencial de 63 m2.","08005-103","Mas Fabrera.Polígon 3, parcel·la 41","Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d\'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l\'espai, es radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d\'influència. A partir d\'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d\'aquesta, fet que condiciona l\'aparició d\'un nucli de població a l\'entorn d\'una via de comunicació transversal.","41.6423100,2.2645100","438748","4610325","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","","Legal","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","","","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70674973b149135c87c","39973","Cal Fusteret","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fusteret-0","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XIV","","Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No es troba referència a l\'edificació que pugui permetre datar la masia. De totes maneres, per elements interns, l\'antiga masia podria haver estat construïda cap als segles XIII-XIV. Actualment primera residència. L\'edifici consta de 2 plantes. La façana és arrebossada i pintada a sobre. Les parets són amb pedra i les ampliacions i repujats de la teulada amb totxo. La façana principal compta amb 7 finestres i 1 porta amb empits i brancal que ha estat arrebossats però que segurament eren de totxo i travesser de fusta. Les parets interiors són fetes amb pedra, les de la masia antiga, i totxo la resta. Sostres de materials moderns tipus biga de formigó i totxo. La teulada també és reformada. Ocupació en planta (m2): 153 m2 de la masia i un cobert annex de 176 m2. Edificacions annexes: antigues granges una de 2 pisos i l\'altre d\'un. No presenta una volar arquitectònic destacat ja que les successives reformes n\'han modificat l\'aspecte inicial. Actualment, destaca per la seva integració dins d\'un paisatge de secà enfeixat i de gran singularitat, ja que és part de la plana vallesana però amb pendents relativament elevats.","08005-104","Cal Fusteret.Polígon 3, parcel·la 59","Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d\'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l\'espai, és radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d\'influència. A partir d\'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d\'aquesta, fet que condiciona l\'aparició d\'un nucli de població a l\'entorn d\'una via de comunicació transversal.","41.6390700,2.2555400","437998","4609971","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","","Legal","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","","","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:10" "6604b70774973b149135c87d","39974","Can Pau Adjutori","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-adjutori","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XIV","Es detecten certes deficiències estructurals en els annexos","Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. No es troba referència a l\'edificació que pugui permetre datar la masia. De totes maneres, per elements interns, l\'antiga masia podria haver estat construïda cap els segles XIII-XIV. Actualment primera residència, l\'edifici consta de 2 plantes. La façana és arrebossada i pintada a sobre. Les parets són amb pedra i l\'interior és de tapial. La façana principal compta amb 4 finestres i 1 porta amb empits i brancals de totxo que han estat arrebossats. Els sostres són d\'embigat, cairons i rajols. La teulada és amb bigues de fusta, cairons rajols i teules. Destaca una era de gran bellesa i uns coberts annexos d\'interès ja que hi havia l\'antic trull d\'oli i de vi i el celler. Ocupació en planta (m2): 240 m2 de masia +179,2 m2 annexes. Edificacions annexes: Porxo, pallissa i celler.","08005-105","Can Pau Adjutori. Polígon 3, parcel·la 62","Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d\'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l\'espai, es radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d\'influència. A partir d\'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d\'aquesta, fet que condiciona l\'aparició d\'un nucli de població a l\'entorn d\'una via de comunicació transversal.","41.6389700,2.2539100","437862","4609962","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39974-foto-08005-105-2.jpg","Legal","Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","","Infraestructures agràries:- El pou, situat al davant de la casa. L\'estructura és feta amb parets de totxo, de més de 30 m de profunditat i que conserva una petita bomba manual seu interior, per tal de bombejar l\'aigua. La coberta és a dos nivells, l\'inferior fet de paredat comú i el superior de totxo, amb una obertura a cada un per tal d\'accedir al pou des del pati de baix o des del davant de la casa.Adossat a la coberta hi ha una petita pica i un safareig, de forma rectangular i fet de totxo, que actualment és buit.- La sínia (vegeu fitxa 207).- El cobert del celler (vegeu fitxa 398).- Les basses (vegeu fitxa 403).","85","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c87e","39975","Can Valls","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XVII","Probablement problemes estructurals importants, tot i que no s\'ha pogut accedir a l\'interior.","Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb un gran frontó a la façana principal i en l\'oposada. La referència més antiga trobada data de principis de segle XX, tot i que la masia és anterior i de ben segur situada en el segle XVII. Actualment, primera residència, compta amb 2 plantes i uns revestiments de la façana arrebossat, tot i que els murs són de pedra. Trobem 4 finestres amb empits i brancals de totxo i una altra balconera. El portal és amb brancals de totxo i travesser de fusta. Interior amb terres de toba, sostres amb embigat de fusta, cairons i rajols, sostres amb embigat de fusta cairons, rajols i teules. Destaca una llar de foc amb campana a l\'interior. Cal destacar que adossat a la casa hi ha construccions modernes dels anys 70. Una per la part posterior i una per la part esquerra de la façana que corresponen a habitatges. Ocupació en planta (m2): masia antiga 50 m2 + 190 m2 nous habitatges + 77 m2 cobert. Edificacions annexes: 1 cobert antic (77 m2) al davant de la façana de la masia que està en estat ruïnós i que presenta problemes greus de conservació.","08005-106","Mas Fabrera. Polígon 3, parcel·la 88","Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d\'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l\'espai, es radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d\'influència. A partir d\'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d\'aquesta, fet que condiciona l\'aparició d\'un nucli de població a l\'entorn d\'una via de comunicació transversal.","41.6444800,2.2552000","437975","4610572","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","","Legal","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2019-11-21 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","","","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c87f","39976","Can Genís-Toni","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genis-toni","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XVII","","Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. La referència més antiga trobada data de 1772 anys (llinda d\'una pedra de finestra), tot i que, de ben segur, la masia és anterior, del segle XVII. Actualment segona residència. Compta amb 2 plantes i façana arremolinada, tot i que els murs són de pedra rejuntada amb calç. Destaquen uns contraforts laterals de pedra vermella, possiblement del Serrat de l\'Ocata. Trobem 4 finestres amb brancals moderns. El portal segurament és amb brancal de totxo però està tapat per l\'arrebossat. No s\'ha pogut accedir a l\'interior de la masia. A ben segur no presenta problemes estructurals ja que està reformada. Cal destacar que adossades a la casa hi ha construccions posteriors, a la part esquerra de façana un cobert de totxo i la part posterior un garatge construït al fer la reforma. Ocupació en planta (m2): masia 104 m2 i 12 m2 annex. Edificacions annexes: Un petit annex lateral de totxo de 12 m2.","08005-107","Mas Fabrera. Polígon 3, parcel·la 43","Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d\'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l\'espai, es radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d\'influència. A partir d\'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d\'aquesta, fet que condiciona l\'aparició d\'un nucli de població a l\'entorn d\'una via de comunicació transversal.","41.6424100,2.2593400","438318","4610340","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","","Legal","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","","","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c880","39977","Complex bassa-rec de Can Pertegàs","https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-bassa-rec-de-can-pertegas","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XX","En estat d\'abandó.","Bassa situada al carreró de Can Pertegàs, a tocar de la tanca del jardí de la casa. És de forma trapezoidal i allargada, i fa aproximadament 15 m de llargada, 6 d\'amplada i 1,20 m de fondària. S\'omplia, per la seva cara nord, amb l\'aigua procedent de la resclosa de la bassa de Can Pertegàs i de la font de la Mina, i es buidava pel costat sud-est, per tal de distrubuir l\'aigua al Raval. Actualment està buida i abandonada.","08005-108","Carreró de Can Pertegàs","","41.6677100,2.2594400","438350","4613148","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39977-foto-08005-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39977-foto-08005-108-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Sense ús","","","","2019-11-21 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c881","39978","Mas Fabrera","https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-fabrera","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XIV","Segurament té problemes estructurals importants tot i que no s\'ha pogut accedir a l\'interior.","Masia de tipus 2 segons Danès. L\'any de construcció es pot entendre que és el mateix de l\'original vers els segles XIII-XIV. Presenta la teulada a una vessant fruit de formar part d\'una divisió d\'una masia de tipus 2. Actualment, la façana està arrebossada i pintada de blanc. Els materials de la façana són de pedra de riera. La façana té 2 finestres, totalment reformades i una porta d\'accés fruit de la reforma que es va fer als anys 70. L\'interior està totalment reformat amb materials moderns. Cal destacar que la façana resta tapada per un cobert de materials metàl·lics que desllueix completament la façana. Per la configuració actual, de cinc habitatges independents (Can Bernat, Can Borni, Can Manel, Can Mariet i Can Sagal), s\'entén que la masia va patir un procés primerenc de desmembrament de la propietat.","08005-109","Mas Fabrera.","Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d\'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l\'espai, és radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d\'influència. A partir d\'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d\'aquesta, fet que condiciona l\'aparició d\'un nucli de població a l\'entorn d\'una via de comunicació transversal.","41.6432600,2.2582600","438229","4610435","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39978-foto-08005-109-2.jpg","Legal","Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","","85","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c882","39979","Can Ganduxé","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ganduxe","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XX","","Masia de tipologia 1 segons Danès. La casa segons expliquen no té més de 100 anys. Possiblement era del 1915. Té 2 pisos i coberts annexos a banda i banda. La façana és arrebossada però antigament les 3 finestres i la porta eren amb brancals de totxo i biga superior de fusta. Destaca el rellotge de sòl de façana i unes pedres de molí a tall de detall. Interiors reformats amb materials moderns inclosos sostres i teulada. Ocupació en planta (m2): masia 65 m2 + edificis bandes masia 178 m2 + 302 m2 granja annexa. Edificacions annexes: A la part de darrera, queda una granja lineal de grans dimensions que actualment també està en desús, de 302 m2.","08005-110","Can Plantada. Polígon 3, parcel·la 109","Àrea dominada pels masos més poderosos de l\'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l\'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s\'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d\'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l\'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d\'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l\'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d\'aquestes grans masies amb parentius de sang.","41.6543100,2.2553900","438000","4611664","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39979-foto-08005-110-2.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","","98","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c883","39980","Quadres de Can Forns","https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadres-de-can-forns","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XX","Els coberts de la part oest, presenten greus problemes de teulada, especialment les zones cantoneres i amenacen de caure.","Estructura en forma d\'U construïda amb totxo entre els anys 1946 i 1950. Presenta un habitatge de dues plantes a la part est i uns coberts que s\'extenen a partir d\'aquest habitatge. D\'altra banda, hi ha una pahissa al costat de l\'habitatge. L\'habitatge no té un interès arquitectònic destacat, únicament pel sostre d\'embigat de fusta radial. El veritable interès rau en els coberts que són estructurats amb voltes de totxo on s\'hi apunten els embigats de fusta. La configuració dels coberts és modulable i a partir d\'aquests arcs de totxo es permetien fer estances de diverses mides. D\'altra banda, hi ha un passadís aporticat. L\'interior actualment, té un ús mixt entre residencial i estances agrícoles en desús. Antics trulls d\'oli, espais del vi i coberts dels animals.","08005-111","Can Forns. Polígon 5, parcel·la 18","Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l\'horta, aprofitant l\'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d\'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l\'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l\'espai hi tenien terres arrendades.","41.6652200,2.2467700","437293","4612881","1946","08005","L\'Ametlla del Vallès","Restringit","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39980-foto-08005-111-2.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","arquitecte Lluís Bonet Garí","","98","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c884","39981","Can Bernardines","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bernardines","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XV","En runes","Masia que s\'alinea amb el camí d\'accés al Serrat de l\'Ocata des de l\'Ametlla. Estan disposades en un petit turó a l\'altre costat de Ca l\'Arcís. Al igual que la resta de masies de l\'espai la seva arquitectura pobre es veu compensada per la integració paisatgística i la magnificència del conjunt. Resten vestigis. Ocupació en planta (m2): 40 m2.","08005-112","Serrat de l\'Ocata. Polígon 1, parcel·la 20","Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L\'antropització de l\'espai va condicionar un tipus d\'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l\'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d\'aigua i de sòl són els modeladors d\'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d\'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l\'aïllament i la manca de recursos amb l\'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puignonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","41.6982300,2.2449000","437170","4616547","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39981-foto-08005-112-2.jpg","Legal","Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","","85","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c885","39982","Can Ponet","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ponet","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XVIII","","La masia original pertanyia a la casa de Can Plandolit. Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb un gran frontó a la façana principal i en l\'oposada. No es troba referència a l\'edificació, però de ben segur per la seva estructura data dels segles XVII-XVIII. Actualment resta dividida en 5 unitats (cèdules) amb una estructura de 2 plantes. El revestiment de la façana és arrebossat, mentre que els materials dels seus murs són de tàpia i pedra. Es troben 5 finestres amb empits i brancals de totxo i travesser de fusta, i un portal amb brancals de totxo i també travesser de fusta. Les parets interiors són fetes amb tàpia i els sostres amb materials moderns. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. Ocupació en planta (m2): habitatges principals 313,31 m2. Edificacions annexes: Actualment, el cos central ha perdut bona part de la seva identitat ja que s\'han adossat granges per la part lateral i posterior de l\'edificació. Aquest fet ha generat la divisió de l\'habitatge fins a 5 unitats d\'habitatge. No es consideren annexos.","08005-113","Can Plantada. Polígon 4, parcel·la 57","Àrea dominada pels masos més poderosos de l\'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l\'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s\'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d\'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l\'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d\'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l\'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d\'aquestes grans masies amb parentius de sang.","41.6520900,2.2531400","437811","4611419","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39982-foto-08005-113-2.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","","94","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c886","39983","Can Guineu o Can Gat","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guineu-o-can-gat","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XVI","La masia antiga té el sostre cedit i es troben esquerdes importants en murs interiors.","Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb carener perpendicular a façana. La masia moderna va ser construïda a la primera meitat del segle XIX. Actualment té dues plantes. El revestiment de la façana és arrebossat i pintat i els materials d\'aquesta són de pedra de la zona amb rejunt de calç. Hi ha 5 finestres i una porta a façana que de ben segur segueixen la configuració de les cases veïnes amb brancals de totxo, tot i que no són visibles. Els sostres són en una part d\'embigat de fusta amb cairons i rajols i una altra de materials moderns. A la teulada també trobem una part amb embigat de fusta amb cairons i teules i una altra part sense l\'embigat de fusta. Actualment, hi ha una gran era davant de la masia i uns coberts annexos fins arribar a l\'antiga masia de Can Guineu, possiblement, anterior al segle XVI i amb primeres referències de finals del segle XVII. Aquesta es deia Can Gat, i era una petita masia de 2 plantes amb rebedor, cuina i dues habitacions a la part superior. També de tipus 2 segons Danès, la seva façana és de pedra vista amb fang i compta amb dues finestres i un portal amb empits i brancal de totxo. Els sotres són amb bigues de fusta amb canya, sorra i calç, i el terra es troba enformigonat. La teulada és de bigues de fusta, canya i teula. Ocupació en planta (m2): Masia nova: 147,1 m2+ Masia antiga: 38 m2 + Coberts: 246 m2. Edificacions annexes: Destaquen uns coberts a la part lateral esquerra de la masia que van fins a l\'antiga masia del fons. Són volums amb estat de conservació precari, inclosa la masia, de 246 m2.","08005-114","Can Guineu. Polígon 4, parcel·la 41","Una de les cases més importants de la part sud del municipi ja que tenia un domini de terres destacat i la seva condició de ser la darrera casa del poble abans de Can Plantada li confereix una doble importància per la referència que suposa. L\'àrea dominada pels masos més poderosos de l\'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l\'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s\'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d\'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l\'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d\'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l\'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d\'aquestes grans masies amb parentius de sang.","41.6575700,2.2478500","437376","4612031","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39983-foto-08005-114-2.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","","94","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c887","39984","Can Panedes","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-panedes","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XVII","Problemes estructurals especialment a la pallissa i alguns sostres del cos central.","Masia de tipologia 1 segons Danès, amb coberta d\'una vessants, amb el carener i el ràfec paral·lels a la façana. No s\'ha trobat referència de l\'antiguitat però queda constància d\'una llar de foc amb campana del segle XVII. Actualment, són magatzems de 2 plantes. Façana arrebossada. Orientació al sud. La paret de la façana és feta amb pedra de riera rejuntada amb calç i cantoneres de pedra tallada. Actualment, arrebossada. 8 finestres i 4 portes amb brancals de totxo i travesser de fusta. Les parets interiors són fetes amb pedra i aglutinades amb fang. Sostres amb bigues, cairons i rajols. Destaca un imponent rellotge de sol a la façana així com una era de grans dimensions feta als any 20. Pallissa adossada a la part esquerra de la casa que va rebre reformes. A la part dreta del cos central es troba una casa de construcció moderna. Ocupació en planta (m2): masia cos antic 95 m2 + masia cos modern 130 m2 + 78 m2 pallissa. Edificacions annexes: Pallissa adossada a la part esquerra de la masia que està en males condicions, especialment els sostres, de 78 m2.","08005-115","Can Guineu. Polígon 4, parcel·la 42","Àrea dominada pels masos més poderosos de l\'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l\'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s\'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d\'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l\'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d\'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l\'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d\'aquestes grans masies amb parentius de sang.","41.6583500,2.2479500","437385","4612118","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39984-foto-08005-115-2.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","","Infarestructures agràries:- La bassa situada davant la casa nova. Construïda l\'any 1930, és de planta circular i fa aproximadament 3 m de diàmetre i 1,40 m de fondària. Hi ha un rentador, fet de cairons, adossat a la paret de la bassa.- L\'era (vegeu fitxa 354).- Les basses (vegeu fitxa 378).","94","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c888","39985","Can Saniqueda","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-saniqueda","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XVII","","Unitat formada per la casa vella de Can Saniqueda i la nova. La casa nova no presenta cap interès arquitectònic. La masia és de tipus 2 segons Danès i per la tipologia constructiva es pot entreveure que va rebre una reforma al segle XX. Cal destacar que la masia és més antiga, probablement del segle XIII o XIV. La façana és de pedra encalada amb sanefes fetes amb totxo. Els murs interiors també són del mateix material tot i que es combina amb alguna zona amb fang. Té 4 finestres i una porta, totes les obertures són amb brancal de totxo i a diferència de moltes masies la part de dalt dels brancals es també de totxo. Els sostres són de fusta, cairons i rajols. El sostre de bigues, canyes i teules, amb un ràfec decorat amb teula catalana. Per l\'estructura de la façana es pot apreciar com l\'antiga masia era a una sola vessant, segurament anterior al segle XVII o XVIII. Posteriorment, i per la tipologia constructiva, es pot apreciar com a principis de segle XX es va fer una reforma que va donar a la masia tocs d\'estil modernista, totxo i pedra vista, però amb la màxima austeritat. Posteriorment, als anys 60 es va construir la casa moderna annexa. Ocupació en planta (m2): masia antiga 49 m2+casa nova 65 m2+annexos i granges 115 m2. Edificacions annexes: Galliner annex enderrocat de 50 m2 i granges antigues (65 m2).","08005-116","Can Guineu. Polígon 4, parcel·la 45","Àrea dominada pels masos més poderosos de l\'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l\'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s\'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d\'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l\'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d\'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l\'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d\'aquestes grans masies amb parentius de sang.","41.6587800,2.2491700","437487","4612164","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39985-foto-08005-116-2.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2019-11-21 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","","94","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c889","39986","Can Coix","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coix","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XVI","en runes","Només resten runes de la casa. Destaquen unes petites parets que caldria valorar si corresponen a un marge o a la casa. Apareix referència oral i escrita de l\'existència de la masia. Ocupació en planta (m2): masia 48 m2.","08005-117","Serrat de l\'Ocata. Polígon 1, parcel·la 3","Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L\'antropització de l\'espai va condicionar un tipus d\'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l\'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d\'aigua i de sòl són els modeladors d\'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d\'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l\'aïllament i la manca de recursos amb l\'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","41.6996200,2.2423800","436961","4616704","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39986-foto-08005-117-2.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2019-11-21 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","","94","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c88a","39987","Can Solé-Marí","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sole-mari","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XVII","","Masia de tipologia 1 segons Danès, amb coberta a una vessant, amb el carener i el ràfec paral·lels a la façana. No s\'ha trobat referència de l\'antiguitat però es constaten referències de les dues cases que formaven l\'actual al segle XVII. Façana arrebossada i pintada. Orientació a l\'oest. Les parets de ben segur són de pedra de riera de la zona. Portes i finestres amb brancals de totxo. Les parets interiors no s\'ha pogut constatar si són de pedra. La resta de l\'interior està tot reformat amb materials moderns. Ocupació en planta (m2): masia 60 m2.","08005-118","Mas Dorca. Polígon 3, parcel·la 13","Antigament pertanyia a dues famílies, una de les quals es deia Solé. A principis de segle XX s\'ajunten sota una mateixa família. En ella va viure l\'avi Verdaguer. Destaca la continuïtat de la casa a llarg del camí cosa que li dóna un aspecte longitudinal com si fos un carrer de poble. A nivell arquitectònic no té cap valor destacat. Cal dir però que juntament amb la resta de cases de l\'entorn formen un conjunt de gran bellesa.","41.6514500,2.2649500","438794","4611339","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","","Legal","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","","Infraestructures agràries:- El forn de coure pa, situat a la part de ponent de la façana de la casa i adossat al pou. De planta semicircular, fa aproximadament 1,5 m d\'alçada i 1 m d\'amplada, i està fet de pedres lligades amb morter de calç. La coberta és d\'un sol vessant amb teules.- El pou, situat a la façana de la casa. És de planta circular, fa aproximadament 1 m de diàmetre i està fet de pedres lligades amb morter de calç.- La bassa i safareig, situats als camps de conreu del darrera de la casa, a tocar d\'unes oliveres. La bassa és de forma quadrada amb rentador, feta d\'obra i coronada amb totxo, fa aproximadament 2,5 m de llargada per 2,5 m d\'amplada. El safareig és molt semblant a la bassa però de més petit tamany, i fa aproximadament 1,5 m de llargada per 1,5 m d\'amplada.","","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c88b","39988","Can Careta","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-careta","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XVII","","Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. No es troba referència a l\'edificació, però de ben segur per la seva estructura data dels segles XVI-XVII. El revestiment de la façana és arremolinat i els materials d\'aquesta són bàsicament pedra de riera de la zona. Es troben 5 finestres a la façana acabades amb l\'arrebossat de la façana. Destaca una galeria lateral de 2 arcs amb una porta d\'accés. Existeix un portal dobellat modern. L\'interior de l\'edificació, els sostres i la teulada són reformats amb materials moderns. Ocupació en planta (m2): masia 125 m2.","08005-119","Pinar i Portús. Polígon 5, parcel·la 74","Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l\'horta, aprofitant l\'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d\'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l\'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns on bona part dels residents a l\'espai hi tenien terres arrendades.","41.6685600,2.2340900","436241","4613261","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39988-foto-08005-119-2.jpg","Inexistent","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","","94","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c88c","39989","Can Vicens","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vicens","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XVI","en runes","Només resten runes de la casa. Destaquen dues parets alçades de cara nord i oest. Fetes amb pedra de la zona. Segurament segueix la tipologia de les masies de la zona. Ocupació en planta(m2): 68 m2 de planta.","08005-120","Serrat de l\'Ocata. Polígon 1, parcel·la 1","Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L\'antropització de l\'espai va condicionar un tipus d\'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l\'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d\'aigua i de sòl són els modeladors d\'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d\'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l\'aïllament i la manca de recursos amb l\'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu","41.6993100,2.2422600","436951","4616669","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39989-foto-08005-120-2.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","En destaquen els murs de pedra seca (vegeu fitxa 250).","94","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c88d","39990","Can Nofre","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nofre","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XVIII","","Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb un gran frontó a la façana principal i en l\'oposada. No es troba referència a l\'edificació. Amb una estructura de 2 plantes més golfes, el revestiment de la façana és de pedra vista amb materials dels murs també de pedra. Es troben 5 finestres amb empits i brancals de pedra i travessers de fusta. Portal amb brancals de totxo i travesser de fusta. No s\'ha pogut accedir a l\'interior però la reforma del 2000 ha introduït els materials moderns a sostres i teulada. Es conserven alguns elements antics singulars. Ocupació en planta (m2): masia i annexos reformats com habitatge 97 m2.","08005-121","Can Fàbregas. Polígon 5, parcel·la 72","Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l\'horta, aprofitant l\'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d\'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l\'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l\'espai hi tenien terres arrendades.","41.6675300,2.2343600","436262","4613147","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39990-foto-08005-121-2.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","","94","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c88e","39991","Can Fàbregas del Bosc","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fabregas-del-bosc","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","XVI","","Masia de tipologia 6 segons Danès, amb coberta de dues vessants, amb el carener i el ràfec perpendiculars a la façana i amb un aixecament basilical al centre de la teulada a dues vessants perpendiculars a façana. La referència més antiga trobada data de 1580 val a dir que la masia pot ser anterior. Actualment està en reconstrucció però amb expectatives de ser habitatge. Façana de pedra de la zona rejuntada amb portland. Orientació al sud-est. El mur de la façana és fet amb pedra de riera així com les parets interiors amb amorterat de calç i la restauració recent amb rejunt de ciment. Destaquen les pedres cantoneres de façana treballades. 9 finestres i 2 portes fetes amb brancals i emptis de pedra calcària sorrenca de la zona. Destaca el portal dobellat de gran bellesa i majestuositat. La porta lateral és amb brancals de totxo i travesser de fusta. Sostres amb bigues de fusta, cairons i rajols que a la seva part superior tenen un petit planxer de formigó. El sostre també conserva l\'embigat de fusta amb cairons i teula tradicional. Destaca una part annexa a la masia principal que segons s\'observa pot tenir elements de la primitiva masia. En aquest espai la reforma de les teulades s\'ha fet amb materials moderns. Són evidents les reformes del XVII, ja que hi ha dates dels anys 1680 i 1690 gravats a les portes i finestres. Ocupació en planta (m2): 248 m2 masia + 52,8 m2 annex esquerra + 60 m2 annex bassa.","08005-122","Can Fàbregas del Bosc. Polígon 5, parcel·la 67","Masia que segons s\'indica va ser una escissió de Can Fàbregues de poble cap al segle XVI. La masia és sense cap mena de dubte una de les més imponents i singulars del terme municipal per la seva estructura basilical, poc habitual al municipi, similar a ca l\'Antoja, i per la seva riquesa de gravats i treballs de la pedra. D\'altra banda, el domini de la casa és considerable i cal destacar-ne la bellesa de la seva disposició a dalt d\'un turó. Situada a un àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l\'horta, aprofitant l\'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d\'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l\'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns on bona part dels residents a l\'espai hi tenien terres arrendades.","41.6664600,2.2348000","436298","4613028","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","","Legal","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","Infraestructures agràries:- El carregador de porcs (vegeu fitxa 211)- El cobert (vegeu fitxa 212).- El complex mina-bassa-rec (vegeu fitxa 214).","","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c88f","39992","Can Sagimon","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sagimon","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XVII","","Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb teulada perpendicular a façana. No es troba referència a l\'edificació de l\'antiguitat però a ben segur és anterior al segle XVII. Amb una estructura de 2 plantes més golfes, el revestiment i mur de la façana és amb pedra vista rejuntada amb ciment i carreus a les cantonades. Destaca un rellotge de sòl a façana, 5 finestres amb empits, brancals i travessers de totxo i un portal amb brancals i volta de totxo. L\'interior és reformat amb terres moderns i sostres amb embigat de fusta i totxo amb volta. La teulada és reformada i feta amb materials moderns. Destaca una era imponent de totxo amb un cobert agrícola reformat de totxo segurament construït als anys 20 ó 30. Ocupació en planta( m2): masia 196 m2 + annex 56 m2.","08005-123","Can Fàbregas del Bosc. Polígon 5, parcel·la 65","Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l\'horta, aprofitant l\'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d\'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l\'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l\'espai hi tenien terres arrendades.","41.6657700,2.2332600","436169","4612952","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","","Legal","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","En destaca el paller (vegeu fitxa 332).","","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c890","39993","Can Melitre","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-melitre","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XVII","","Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb un gran frontó a la façana principal i en l\'oposada. No es troba referència d\'antiguitat a l\'edificació ja que ha patit una gran transformació, però a ben segur és anterior al segle XVII. Compta amb una estructura de 2 plantes i amb un revestiment de la façana arrebossat que amaga els murs de pedra. Es troben 4 finestres amb empits i brancals de pedra nova i un portal dobellat nou. Les parets interiors són fetes de tàpia i els sostres amb biga de fusta i volta catalana. La teulada compta amb un embigat de fusta i cairons i teules. El cel ras amb fusta i canyes. Com a curiositat, el torrent que passa pel seu costat se li deia Torrent del Valitre (guilla) i pot ser que el nom de la masia hagi derivat a Melitre. Ocupació en planta (m2): masia 205 m2 + annexos 70 m2 Edificacions annexes: Casa dels masovers adossada amb cantoneres de pedra i 2 pisos i un cobert separat que té les funcions de garatge de 70 m2.","08005-124","Can Melitre. Polígon 5, parcel·la 55","Masia de llarga història que ha estat modificada intensament ja que durant els any 50 va ser la casa d\'estiueig d\'un metge. Tot i aquestes reformes, conserva una volumetria pròpia d\'una masia i una gran vellesa cromàtica del conjunt. Situada a una àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l\'horta, aprofitant l\'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d\'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l\'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l\'espai hi tenien terres arrendades.","41.6634900,2.2369700","436476","4612696","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39993-foto-08005-124-2.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","","94","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c891","39994","Can Rodoreda Vell","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rodoreda-vell","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XVII","Problemes estructurals importants a la teulada","Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants paral·lels a la façana. No s\'ha trobat referència d\'antiguitat a la masia. Actualment, és segona residència. De 2 plantes. Façana arrebossada i encalada. Mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i algunes zones amb fang. 4 finestres i 2 amb brancals de totxo i fusta travessera a la part superior. Les parets interiors són fetes amb tapial de fang. Façana sense elements d\'interès excepte un rellotge de sol. Els sostres interiors són amb embigat, cairons i rajols, el terra de la planta baixa és amb tova. El sostre és amb embigat, cairons, canya i teula. Destaca una part nova realitzada adossada a la façana. Ocupació en planta (m2): cos principal 133 m2 + 45 m2 annexos Edificacions annexes: Una edificació annexa de 45 m2 que funcionava com a cort d\'animals.","08005-125","Mas Dorca. Polígon 3, parcel·la 13","Àrea agroforestal amb predominància dels boscos en front als cultius. Durant el segle XIX, la configuració de l\'espai es veu alterada per la plantació d\'una gran quantitat de vinyes que modelen l\'espai. Posteriorment, l\'avellaner és el cultiu que substitueix la vinya. Apareix una concentració d\'origen humil de població presumptament dominada per un Mas actualment desaparegut. L\'activitat principal era clarament agrícola, aprofitant la plana fèrtil. La influència del municipi sobre aquest espai és important ja que es troba propera a l\'antic camí Ral de l\'Ametlla a Granollers.","41.6514000,2.2647400","438776","4611334","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39994-foto-08005-125-2.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","","94","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c892","39995","Ca l\'Agustina","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagustina","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XVIII","No s\'ha pogut accedir a l\'interior però segurament hi ha importants problemes estructurals.","Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No s\'ha trobat referència d\'antiguitat a la masia. Actualment realitza funcions de magatzem i d\'oficina. De 2 plantes. Façana arrebossada i pintada de color blanc. Mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i algunes zones amb fang. 3 finestres i 3 portes amb brancals de totxo i fusta travessera a la part superior. Les parets interiors són fetes amb tapial de fang. Façana sense elements d\'interès excepte un petit rellotge de sol. Ha estat fortament modificada per reformes modernes. Sostres d\'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada de teula catalana tradicional. Destaca una petit terrat adossat a la façana de construcció recent. Ocupació en planta (m2): 115,5 m2 de masia + 12,36 m2 de coberts Edificacions annexes: Destaca a mà dreta de l\'edifici central uns coberts annexos que funcionen a mode de corral d\'animals.","08005-126","Can Fochs. Polígon 2, parcel·la 29","Espai agroforestal que albergava boscos de roureda intercalats amb camps de cultiu que encaraven cap al Pla de Llerona i la conca del Congost. Espai amb pocs assentaments ja que bona part de les terres eren controlades per la masia de Can Draper o de Rosanes. La dependència d\'aquests petits assentaments era molt important vers les grans masies i la major part eren masoveries. L\'encreuament de camins que es donava a l\'espai el feia un lloc de pas cap a Granollers, la Garriga o Llerona.","41.6550500,2.2712300","439320","4611734","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","","Legal","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","","","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c893","39996","Can Moret","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moret","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XVII","","Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, transversals a façana. Es troba referència més antiga a una llinda a la finestra que data del 1694 que es va descobrir en un esglaó de la porta d\'entrada. Compta amb una estructura de 2 plantes. La façana és arrebossada i pintada a sobre. Els materials de la façana són pedra de riera. Té 4 finestres amb brancals i part de dalt de totxo. El portal també era amb brancal de pedra i travesser de biga de fusta. Les parets interiors són de pedra arrebossades. Els sostres són amb embigat de fusta, cairons i rajols, però han estat tapats amb plaques de guix i els rajols amb materials moderns. La teulada conserva l\'embigat de fusta, els cairons, els rajols i la teula. Destaca la seva imponent era i les referències d\'una antiga pèrgola a davant de façana.","08005-127","Can Melitre. Polígon 5, parcel·la 45","Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l\'horta, aprofitant l\'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d\'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l\'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l\'espai hi tenien terres arrendades.","41.6639400,2.2394200","436680","4612744","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","","Legal","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2019-11-21 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","Infraestructures agràries:- La font (vegeu fitxa 217).- La bassa (vegeu fitxa 336).- La bassa del torrent (vegeu fitxa 356).","","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c894","39997","Can Gual o Can Sever","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gual-o-can-sever","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XVII","","Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, transversals a façana. Es troba referència més antiga a façana del 1798. Compta amb una estructura de 2 plantes i golfes. La façana és arrebossada i pintada a sobre. Els materials de la façana són pedra de riera. Té 9 finestres una amb balconera. El portal és arrebossat com la resta de la façana. Les parets interiors són de pedra i enguixades. Els sostres amb materials moderns. Teulada restaurada amb materials moderns i teula catalana tradicional al sostre. Destaca l\'era i les edificacions annexes. Ocupació en planta (m2): 190 m2 masia + 374 m2 de coberts. Edificacions annexes: Cobert annexos lateral dret que mantenen tipologia de construcció de maó i teula al sostre, 167 m2. Edifici de davant de l\'era, 207 m2.","08005-128","Can Melitre. Polígon 5, parcel·la 40","Masia que va néixer als peus de l\'ancestral via de comunicació de l\'Ametlla a Bigues. Aquest camí de destacada connotació història va generar un seguit d\'assentaments als seus voltants que han articulat la zona. Arquitectònicament, la masia no té un valor destacat ja que ha estat reformada però destaca per la seva simplicitat de formes i bon estat de conservació. Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l\'horta, aprofitant l\'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d\'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l\'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l\'espai hi tenien terres arrendades.","41.6610500,2.2403800","436757","4612423","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39997-foto-08005-128-2.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2019-11-21 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","","94","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c895","39998","Can Palau de la Carretera","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palau-de-la-carretera","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XIII","Problemes estructurals a sostres i teulada, risc d\'esfondrament","Masia amb teulada a una vessant perpendicular a façana. Aquesta configuració és singular i gairebé única al municipi, només comparable amb algunes masies del Serrat de l\'Ocata. Es troben referències d\'una antiga domus romana que a ben segur va evolucionar cap a la masia actual. La façana està arrebossada però està amb molt mal estat i en moltes part ha caigut. Les paret són de pedra de riera de la zona. Compta amb una estructura de 2 plantes. La casa 3 finestres tots amb brancals i empits de pedra calcària sorrenca. La porta té brancal i travesser de totxo. Les parets interiors són fetes de pedra i divideixen la casa en 2 cossos, que corresponen a les ampliacions segurament a partir del cos inicial, actual cuina. Els sostres són amb embigat de fusta, cairons i rajols. La teulada compta amb embigat de fusta i cairons, rajols i teules. Cal destacar una inscripció als rajols de la teulada que daten de la reforma de 1867. La cuina té una campana del segle XVII reformada i les toves encara es conserven al terres. A la part esquerra davantera de la masia hi havia l\'era que estava envoltada per coberts per al bestiar. A partir de fotografies antigues s\'ha constatat que l\'ala esquerra de la masia tenia un arc de pedra que arribava al terra i donava estructura a un cobert lateral de grans dimensions. Avui en dia enderrocat. Elements interiors: Boca del forn de pa, i llar de foc amb calamastres. Elements exteriors: Forn de pa i pou adossats a façana. Existia una complexa xarxa de canals de rec que portaven l\'aigua de la mina de Can Palau i permetien regar totes les terres properes fins a la Bogadella. Ocupació en planta (m2): masia 85 m2 + 976 m2 annexos.","08005-129","Can Palau. Polígon 5, parcel·la 32","Malgrat el seu mal estat, la tipologia de la masia és única a la part sud del municipi i ens transporta a les masies del segle XII-XII. La seva senzillesa constructiva ens ha permès d\'entendre com es construïa anteriorment al segle XVII, on noves tècniques constructives van revolucionar la pobresa constructiva de fins aleshores. La masia de Can Palau tot i la seva senzillesa va arribar a aglutinar bona part de les terres i poder de la zona est del municipi. Avui en dia encara hi ha topònims que fan referència a la casa de Can Palau al terme de Sta. Eulàlia. (El Serrat de Can Palau- Can Xico-). Àrea mitjanament elevada on el conreu de vinya, ametllers i oliveres va arrelar amb força degut a la manca d\'aigua. A les part més properes al Torrent del Sot de la Barca s\'establiren algunes zones d\'horta. La majoria de cases eren humils i amb una forta dependència de Can Forns. La relació amb el nucli de l\'Ametlla és més forta ja que la proximitat era major que la resta de masies del voltant del camí de Caldes.","41.6632500,2.2464900","437268","4612663","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39998-foto-08005-129-2.jpg","Legal","Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","","Infraestructures agràries:El forn de coure pa, adossat a la façana posterior de la masia, pròxim al pou. És de planta semicircular, fet de pedra i totxo, i coberta de teula d\'un sol aiguavés. No està en bon estat de conservació, ja que la vegetació que creix al seu interior està malmetent el morter de calç i han caigut algunes pedres. Actualment està abandonat i serveix com a cau d\'un dels gossos de la casa.- El pou, adossat a la façana posterior de la masia, pròxim al forn de coure pa. L\'estructura exterior, de planta quadrada, està feta de pedres i totxo rejuntats amb morter de calç, amb una coberta de teula a dues vessants, i té adossada una petita pica rectangular de pedra. Hi ha una obertura quadrada a la paret, per a donar accés al seu interior.- La mina (vegeu fitxa 357).","85","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c896","39999","Can Casanoves (Pinar i Portús)","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casanoves-pinar-i-portus","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XX","","Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. La referència més antiga de la masia és de l\'any 1932 any de construcció. Actualment, primera residència. Compta amb 2 plantes i golfes. La façana i murs són de pedra de la zona i trossos de maó amb rejunt de calç. Destaquen treballs decoratius amb totxo a la façana -cantoneres- i obertures. Trobem 4 finestres amb brancals de totxo a tot el vol. El portal també és amb totxo. Els sostres de l\'interior són amb embigat de fusta, cairons i rajols. La teulada, presenta embigat de fusta, cairons i rajols amb teula tradicional catalana. Destaca la petit era que hi ha a la part davantera i un pou d\'aigua Ocupació en planta (m2): masia 130 m2+ 50 m2 annexos. Elements exteriors: Cal destacar la bassa i el rec d\'aigua que serveix tot el veïnat.","08005-130","Can Carlons. Polígon 5, parcel·la 99","La masia en qüestió forma part d\'una tipologia de masies construïdes o reformades a principis de segle XX amb una estètica molt similar. La pedra es combinava amb totxo i d\'altres elements de ceràmica. Aquesta tipologia constructiva de ben segur volia seguir la corrent estètica d\'aquell moment, el modernisme, tot i que la senzillesa de la construcció defugia elements decoratius destacats. Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l\'horta, aprofitant l\'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d\'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l\'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns on bona part dels residents a l\'espai hi tenien terres arrendades.","41.6429800,2.2578700","438196","4610404","1932","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39999-foto-08005-130-2.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","En quant a infraestructures agràries, en destaca la bassa i el rec (vegeu fitxa 357)","98","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c897","40000","Can Bergu","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bergu","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XVII","","Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a la façana. No s\'ha trobat referència d\'antiguitat a la masia però els indicis indiquen que és anterior al segle XVII. Actualment és primera residència. De 2 plantes. Façana arremolinada i pintada de color groc. Mur de pedra de riera amb rejunt de calç i algunes zones amb fang. 4 finestres i 1 porta amb brancals de totxo i fusta travessera a la part superior. Les parets interiors són fetes amb tapial de fang. Façana sense elements d\'interès. Aquesta ha estat fortament modificada per reformes modernes. Sostres d\'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada reformada amb bigues i volta apuntada. Teula catalana tradicional. Destaca un petit cobert-pèrgola d\'estructura de fusta adossat a la part davantera de la casa. Elements interiors: Campana de la cuina del segle XVII i boca del forn de pa. Ocupació en planta (m2): 180 m2 masia +162,70 m2 annex lateral darrera+34,45 m2 annex petit.","08005-131","Can Fochs. Polígon 2, parcel·la 33","Espai agroforestal que albergava boscos de roureda intercalats amb camps de cultiu que encaraven cap al Pla de Llerona i la conca del Congost. Espai amb pocs assentaments ja que bona part de les terres eren controlades per la masia de Can Draper o de Rosanes. La dependència d\'aquests petits assentaments era molt important vers les grans masies i la major part eren masoveries. L\'encreuament de camins que es donava a l\'espai el feia un lloc de pas cap a Granollers, la Garriga o Llerona.","41.6557500,2.2741200","439561","4611810","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","","Legal","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","","","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c898","40001","Can Xic Genet","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xic-genet","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XVII","","Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. Referències de 1920 tot i que la masia es pot datar dels segles XVI-XVII. La façana és amb zones amb pedra, totxo i arrebossades. Compta amb una estructura de 2 plantes. La casa té dues portes, la principal, amb brancal de totxo i travesser de fusta i una de secundària d\'una reforma posterior. Es troben 5 petites finestres amb brancals de totxo. Les parets interiors són fetes de pedra de la zona. Sostres de la primera planta amb embigat de fusta i rajols. La teulada feta amb materials moderns però conserva les antigues teules. La reforma actual és de 2002 i engloba un cobert annex. Ocupació en planta (m2): masia 143,5 m2.","08005-132","Can Fochs. Polígon 2, parcel·la 24","Masia que formava part de la propietat de Can Draper i que era dels masovers que cuidaven les terres de la zona de Can Focs. La masia és d\'una gran senzillesa però tenia una funció i un valor destacat ja que la zona no estava molt habitada. Espai agroforestal que albergava boscos de roureda intercalats amb camps de cultiu que encaraven cap al Pla de Llerona i la conca del Congost. Espai amb pocs assentaments ja que bona part de les terres eren controlades per la masia de Can Draper o de Rosanes. La dependència d\'aquests petits assentaments era molt important vers les grans masies i la major part eren masoveries. L\'encreuament de camins que es donava a l\'espai el feia un lloc de pas cap a Granollers, la Garriga o Llerona.","41.6557700,2.2712100","439319","4611814","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40001-foto-08005-132-2.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","","94","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c899","40002","Can Carlons","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carlons","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XIX","","Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. No es troba referència a la masia de la seva antiguitat. Compta amb una estructura de 2 plantes. La façana està encalada i pintada de blanc a sobre. Les parets són fetes amb pedra de la zona i rejuntades amb calç. La casa té dues portes: la principal, amb brancal de totxo i una de secundària també de totxo per accedir al cobert annex, antic trull d\'oli i vi. Trobem 4 finestres amb empits de totxo, els brancals han quedat amagats per la reforma de la façana. Les parets interiors són fetes de pedra. Els sostres són amb embigat de fusta i llates en algunes zones i, en d\'altres, amb canya encalada. La teulada compta amb embigat de fusta i cairons i teules. Cal destacar que la masia ha estat restaurada i s\'ha fet habitable. Destaca una petita era a la part davantera. Compta amb un torreó de mitjans de segle XX fet sobre un galliner. L\'interior conserva molt l\'aspecte original. S\'hauria de preserva la zona de trull i premsa. Ocupació en planta (m2): masia 136 m2.","08005-133","Can Carlons. Polígon 5, parcel·la 99","Masia de llarga història on va viure el pintor Josep Maragall. Havia estat mas de la Baronia de Montbui. El valor arquitectònic de la masia no és molt destacat però l\'actual torreó a la part lateral de la masia la dota d\'una singularitat destacada tot seguint l\'estil de Can Feliu. Àrea mitjanament elevada on el conreu de vinya, ametllers i oliveres va arrelar amb força degut a la manca d\'aigua. A les part més properes al Torrent del Sot de la Barca s\'establiren algunes zones d\'horta. La majoria de cases eren humils i amb una forta dependència de Can Forns. La relació amb el nucli de l\'Ametlla és més forta ja que la proximitat era major que la resta de masies del voltant del camí de Caldes.","41.6676000,2.2424600","436937","4613148","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40002-foto-08005-133-2.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","","Infraestructures agràries:- Pou i safareig. Construcció situada a la part davantera de la casa, a l\'inici del torrent de Can Carlons. El pou està dins una barraca de totxo que té adossat, al seu costat de llevant, un petit safareig rectangular amb rentador de cairons.- Les basses (vegeu fitxa 156).","98","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c89a","40003","Can Feliu o Can Sitjas","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-feliu-o-can-sitjas","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","XX","","Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. Primera datació de 1780 (de ben segur l\'any de reforma) tot i que la masia és probablement anterior. La façana és arremolinada i pintada a sobre. Compta amb una estructura de 2 plantes i un tercer pis repujat amb una terrassa. La casa té una porta principal, amb brancal de totxo i una de secundària d\'una reforma posterior. Es troben 4 finestres amb empits i brancals de totxo tot i que han quedat amagats per la reforma de la façana. Les parets interiors són fetes de pedra. Al lateral dret de la casa hi ha una reforma del XX juntament amb el torreó de la cantonera que corresponen a l\'ampliació que va realitzar en Xammar quan va anar a viure a la casa. Elements que barregen l\'estil colonial amb nombrosos elements modernistes. Elements exteriors: Rec que va a la Bassa de Can Patrallus; la seva torre, el pou. Superfícies edificada (m2): 251 m2 cos principal + 48 m2 annex. Edificacions annexes: Antigues corts ara reformades amb un ús decoratiu (48 m2).","08005-134","Can Carlons. Polígon 5, parcel·la 21","Àrea mitjanament elevada on el conreu de vinya, ametllers i oliveres va arrelar amb força degut a la manca d\'aigua. A les part més properes al Torrent del Sot de la Barca s\'establiren algunes zones d\'horta. La majoria de cases eren humils i amb una forta dependència de Can Forns. La relació amb el nucli de l\'Ametlla és més forta ja que la proximitat era major que la resta de masies del voltant del camí de Caldes.","41.6668400,2.2447400","437126","4613062","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40003-foto-08005-134-2.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","","Infraestructures agràries:- El pou, situat al costat nord-est de la casa, arran del Camí Antic de Bigues cap a Can Forns. L\'estructura del pou, feta de paredat comú, fa 1m de diàmetre, sobresurt aproximadament 1 m sobre el nivell del pla, i se li adossa una barraca de maquinària.- El rec (vegeu fitxa 352).","98","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c89b","40004","Can Ros de les Cabanes","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ros-de-les-cabanes","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XIV","","Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. No es pot datar l\'any de construcció però per les referències orals es pot afirmar que pot ser del segle XIII-XIV amb les pertinents reformes del XVII. Compta amb una estructura de 2 plantes i unes petites golfes. La meitat de la façana de la casa ha quedat integrada a la reforma realitzada als anys 70 i ha perdut el seu valor, conserva 2 finestres i la porta d\'accés fetes amb brancal de totxo i fusta travessera. Les parets són de pedra amb rejunt de calç i algunes zones amb tapial. Les parets interiors són fetes de pedra. Destaca l\'era a la part davantera de la masia, desplaçada cap un costat. Ocupació en planta (m2): 105 m2 masia + 115 m2 casa moderna + 21 m2 cobert. Edificacions annexes: existeix un cobert a la part dreta de la masia que actualment serveix per a guardar cotxes 21 m2.","08005-135","Can Carlons. Polígon 5, parcel·la 20","Masia que ha perdut la seva singularitat arquitectònica per les reformes realitzades als anys 70 però per la seva disposició al territori i la història que porta associada mereix conservar l\'estructura que en resta. Segons la història de tradició oral, en el seu origen es tractava de construccions arcaiques que hi havia a la zona, tipus coves, on monjos hi feien exercicis espirituals. Està situada a un àrea mitjanament elevada on el conreu de vinya, ametllers i oliveres va arrelar amb força degut a la manca d\'aigua. A les part més properes al Torrent del Sot de la Barca s\'establiren algunes zones d\'horta. La majoria de cases eren humils i amb una forta dependència de Can Forns. La relació amb el nucli de l\'Ametlla és més forta ja que la proximitat era major que la resta de masies del voltant del camí de Caldes.","41.6676500,2.2452100","437166","4613152","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40004-foto-08005-135-2.jpg","Legal","Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","","85","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c89c","40005","Mina de Can Camp","https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-camp","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XVIII","Avui dia encara es conserven alguns pous de registre però l\'estructura està molt malmesa.","Mina que captava l\'aigua del torrent del Verder per mitjà d\'una resclosa, situada a sota les Roquetes, i era conduïda subterràniament cap a una galeria excavada a mà. Uns metres més enllà, hi havia l\'entrada per netejar-la. Aquesta mina, que data de l\'any 1753, fou construïda amb uns sistemes arcaics. En alguns punts es pot apreciar la manca de coincidència de les galeries que es feien des de diferents pous de registre, fet que va generar la modificació de la secció en alguns trams.","08005-136","Can Camp","És una de les infrastructures mes espectaculars del passat agrícola del poble. El recorregut de la infrastructura seguia el torrent del Sorral pel marge esquerre, passava per sota de Can Lluch, creuava la carretera de Bigues entre Cal Carreter i Can Matalot i seguia, ja dins de Can Camp, fins a la font i les basses que hi havia sobre la masia. En total hi havia gairebé un quilòmetre de galeries, algunes d\'elles a més de 15 m de profunditat.","41.6636100,2.2589400","438305","4612694","1753","08005","L\'Ametlla del Vallès","Sense accés","Dolent","","Inexistent","","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca i Virginia Cepero González","","Les coordenades UTM corresponen a un punt del traçat pròxim a Can Camp.","","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c89d","40006","Can Casanoves (Mas Fabrera)","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casanoves-mas-fabrera","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XVIII","","Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. Primera datació de 1740 (de ben segur l\'any de reforma) tot i que la masia probablement és anterior. La façana és arremolinada i pintada a sobre. Compta amb una estructura de 2 plantes i unes petites golfes. La casa té dues portes: la principal, amb brancal de totxo i una de secundària d\'una reforma posterior. Es troben 4 finestres amb empits i brancals de totxo tot i que han quedat amagats per la reforma de la façana. Les parets interiors són fetes de pedra i divideixen la casa en 3 cosos: un de central i dues ales laterals fetes amb volta catalana. La teulada compta amb embigat de fusta i cairons i teules. Cal destacar que la reforma actual és de fa uns 15 anys i va canviar la fessomia de la masia. Destaca una era de grans dimensions a la part davantera de la casa i un pou amb una pica al lateral. Elements interiors: desquen les restes d\'una premsa d\'oli i vi. Elements exteriors: el pou i la bassa que hi ha davant la casa. Ocupació en planta (m2): 237 m2 masia + 69,6 m2 de cobert.","08005-137","Mas Fabrera. Polígon 3, parcel·la 48","Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d\'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l\'espai, és radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d\'influència. A partir d\'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d\'aquesta, fet que condiciona l\'aparició d\'un nucli de població a l\'entorn d\'una via de comunicació tranversal.","41.6429600,2.2578700","438196","4610402","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","","Legal","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","","Infraestructures agràries:- Pou adossat a la façana lateral de la masia. L\'estructura exterior, de planta semicircular i coberta còncava, està feta de pedres i morter de calç, i té adossada una petita pica rectangular de pedra. Una recent restauració ha arrebossat amb ciment tot l\'exterior. Hi ha una obertura quadrada a la paret, per a donar accés al seu interior.- La bassa, situada al davant de la casa. És de forma rectangular, feta d\'obra, i fa aproximadament 3 m d\'amplada i 7 m de llargada.","","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c89e","40007","Can Gitano","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gitano","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XVII","en runes","Masia adosada al marge davant mateix de Can Xacó. Actualment amb runes. Es pot intuir que la construcció tenia dues plantes i a ben segur la teulada era a una sola vessant paral·lela a façana. No es pot fer cap més consideració de la descripció.","08005-138","Serrat de l\'Ocata. Polígon 1, parcel·la 7","Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L\'antropització de l\'espai va condicionar un tipus d\'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l\'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d\'aigua i de sòl són els modeladors d\'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d\'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l\'aïllament i la manca de recursos amb l\'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puignonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu","41.6991200,2.2429500","437008","4616648","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40007-foto-08005-138-2.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2019-11-21 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","","94","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c89f","40008","Can Moret de Baix o Mas Ventós","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moret-de-baix-o-mas-ventos","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XVI","","Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, paral·lela a la façana. No es troba referència d\'antiguitat a l\'edificació ja que ha patit una gran transformació, però a ben segur és anterior al segle XVI. Compta amb una estructura de 2 plantes i golfes. La façana sense revestir feta de pedra de riera de la zona. Les cantoneres són amb pedra tallada. Es troben 6 finestres, les 2 de baix amb empits i brancals de pedra nova, les 4 de la part posterior són amb brancals de totxo i travesser de totxo. El portal és dobellat de nou. Les parets interiors són de pedra i els sostres són de materials moderns. La teulada, tot i conservar la teula tradicional, és feta amb materials moderns. Antigament se la coneixia per Can Moret de baix. Compta amb dues parts, les quals conserven la façana de pedra original i 2 plantes més golfes. Compta amb una ampliació moderna a la part esquerra que corresponia a una antiga granja i que, actualment, és habitatge. S\'aprecia que la part antiga és la unió de dues antigues masies. Elements exteriors: Bassa al torrent de la part posterior i restes d\'un antic canal de rec que servia a les cases de sota, veïnat de Can Xico.","08005-139","Can Melitre. Polígon 5, parcel·la 40","De ben segur al segle XVI-XVII la masia va patir una reforma que va portar a fusionar les dues masies que hi existien. Posteriorment, es van produir successives reformes fins als anys 90, on es va realitzar l\'actual. Situada a una àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l\'horta, aprofitant l\'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d\'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l\'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l\'espai hi tenien terres arrendades.","41.6629600,2.2381700","436575","4612636","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","","Legal","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","En quant a les infraestructures agràries, en destaca el complex bassa-rec (vegeu fitxa 328).","","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8a0","40009","Can Tomeu","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tomeu","COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XVII","","Masia de tipus 2 segons Danès amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a façana. Actualment, presenta façana arrebossada sense pintar. Portes i finestres també estan arrebossades. L\'interior està completament reformat amb materials moderns inclosos sostres i teulada. Destaca l\'espai de l\'antiga era que actualment forma part d\'un jardí. L\'any 1933 es va fer la reforma que va donar l\'aspecte actual a la masia. Anteriorment la masia deuria ser de l\'estil de les veïnes. Ocupació en planta (m2): masia 120m2 + 56 m2 annexos. Edificacions annexes: Destaca un cobert adossat a la part dreta de la façana de 56 m2 de superfície que actualment funciona com a garatge.","08005-140","Serrat de l\'Ocata. Polígon 1, parcel·la 10","Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L\'antropització de l\'espai va condicionar un tipus d\'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l\'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d\'aigua i de sòl són els modeladors d\'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i una petita activitat d\'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l\'aïllament i la manca de recursos amb l\'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.","41.6990100,2.2418800","436919","4616636","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40009-foto-08005-140-2.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca","","","94","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8a1","40010","Pallissa del Mas Puigllonell","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-mas-puigllonell","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","Problemes estructurals a la teulada.","Pallissa situada a la part posterior de la masia. És de planta irregular,i fa aproximadament 12 m de llargada i uns 7 m d\'amplada. La teulada és a dues vessants amb embigat de fusta. Les parets són de pedra de la zona lligada amb morter de calç amb cantoneres de pedra desbastada i fan aproximadament 3 m d\'alçada. L\'accés és d\'una amplada suficient per accedir-hi amb carro. A la seva banda sud-est té adossat un petit galliner fet també amb pedra de la zona i morter de calç. Tot i que actualment és un cobert d\'eines, conserva la volumetria original i alguns elements de l\'antic ús.","08005-141","Mas Puigllonell. Polígon 1, parcel·la 25","","41.6971600,2.2409800","436842","4616431","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Restringit","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40010-foto-08005-141-2.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8a2","40011","Les Roquetes","https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-roquetes","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Les Roquetes és un dels paratges geològicament més singulars de l\'Ametlla. En aquest punt hi ha un contacte discordant entre els materials granodorítics de les Roquetes i els materials al·luvials del Plistocè de la font de la Mina. Des d\'aquest punt, la vista del poble i de bona part de la plana del Vallès és espectacular.","08005-142","Les Roquetes","","41.6699800,2.2575800","438198","4613402","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40011-foto-08005-142-2.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2153","5.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8a3","40012","Piscines de Ca l\'Arenys","https://patrimonicultural.diba.cat/element/piscines-de-ca-larenys","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XX-XXI","","Les piscines de Ca l\'Arenys, caracteritzades per les majestuoses alzines i l\'imponent aqüeducte que porta l\'aigua al complex, generen un conjunt de gran interès que ha sabut ser aprofitat per al lleure del poble des dels anys cinquanta del segle XX. Anteriorment, a Ca l\'Arenys havia tres basses. La primera, la bassa dels roures, era la més petita i era on queia l\'aigua que sortia de la font de la mina. La segona era una bassa més gran que servia de rentador i que actualment està reconvertida en dipòsit enterrat. Finalment, hi havia la bassa gran d\'emmagatzematge que és la que equival a l\'actual piscina.","08005-143","torrent de Ca l\'Arenys","L\'any 1961 es van inaugurar les noves piscines. Foren construïdes per Maties Barres, propietari de la finca i constructor de renom del poble. La celebració a les piscines públiques del Festival de la Cançó Catalana, el 24 d\'agost de 1963, que portà a l\'Ametlla artistes de la Nova Cançó tan significats com Raimon o Josep M. Espinàs i que va atreure uns quatre mil assistents, va posar en entredit les autoritats locals per la falta de control envers els promotors del festival i la seva significació política, i des d\'aquell moment, les autoritats franquistes van perdre la confiança a Josep Felibadaló i Ferrer. Durant pràcticament la dècada dels anys 90 del s.XX, les piscines van caure en l\'oblit i restaren pràcticament abandonades. No fou fins a finals d\'aquesta dècada que reobriren i ja des d\'una òptica municipal.","41.6694800,2.2670900","438989","4613339","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40012-foto-08005-143-2.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Lúdic","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","Fotografia antiga de les piscines a finals de la dècada dels anys 60, principis dels anys 70 del segle XX, (Arxiu Digital de l\'Ametlla del Vallès).","98","2153","5.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8a4","40013","Plaça carbonera del Verder","https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-del-verder","","XX","","Antiga plaça carbonera, situada a uns 200 m al nord-oest del camp de futbol municipal, molt pròxima al torrent, a la seva banda de ponent. Aquest element conserva la petita cavitat de sòl aplanat per a bastir-hi la carbonera, la qual és de forma rectangular i fa aproximadament 2 m de llargada per 1 m d\'amplada i uns 60 cm de profunditat.","08005-144","torrent del Verder","","41.6729100,2.2558000","438052","4613728","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40013-foto-08005-144-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8a5","40014","Bosc de Can Carlons","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-carlons","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Espai forestal situat entre les masies de Can Carlons, la de Can Valènica, la de Can Malitre i la de Can Fàbregues del Bosc, a la zona de Pinar i Portús. El bosc s\'estructura amb una predomini clar de pi pinyer i pi blanc amb un sotabosc d\'alzina i brolla mediterrània. Té un destacat valor paisatgístic ja que se situa en una zona de carena visible des de la Vall del Tenes. Antigament, una part important del territori que ara ocupa el bosc eren cultius de secà, especialment vinya.","08005-145","Can Carlons","","41.6679400,2.2412500","436836","4613187","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40014-foto-08005-145-2.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig i Roca","","Els camins que transcorren pel bell mig d\'aquest espai permeten visitar-lo d\'una manera tranquil·la i relaxada, ja que el desnivell no és gaire pronunciat.","","2153","5.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8a6","40015","Forn del Verder","https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-verder","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Possibles restes d\'un forn situat a les proximitats del torrent del Verder. És un clot d\'aproximadament 3 m de llargada, 2 m d\'amplada i 1,5 m de profunditat; al tall s\'aprecia un estrat de carbons i material constructiu. A l\'exterior del clot, es conserva una mena de volta feta de material constructiu lligat amb morter de calç. Tot i que sembla tractar-se d\'un forn, la interpretació de les restes admet dubtes.","08005-146","Torrent del Verder","","41.6731300,2.2554700","438025","4613753","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40015-foto-08005-146-2.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8a7","40016","Ribes del riu Tenes","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ribes-del-riu-tenes","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","El riu Tenes és un afluent del riu Besòs que neix vora Santa Coloma Sasserra, a la serra de Sauva Negra, i després de passar per Castellcir i Sant Quirze Safaja, s\'encaixa ràpidament tot constituint pintorescs congosts i salts d\'aigua al molí de Llavateres i al Fai, on rep, per l\'esquerra, el riu Rossinyol, fins a Riells del Fai, on s\'obre a la depressió vallesana. El riu, amb les seves frondoses ribes, destaca per ser una zona d\'alt valor paisatgístic així com un important corredor biològic entre la plana i els Cingles de Bertí a causa de la gran quantitat d\'espècies vegetals que s\'hi poden trobar.","08005-147","Riu Tenes","","41.6645800,2.2340800","436236","4612819","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40016-foto-08005-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40016-foto-08005-147-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","","2153","5.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8a8","40017","Bosc Negre","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-negre","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Espai forestal situat a la part est de la finca de Can Forns, delimitat per la part est pel torrent del mateix nom. És un bosc format per diverses espècies coníferes i sotabosc d\'alzines. Aquest topònim cal atribuir-lo a la densitat de vegetació que tenia aquesta massa forestal que, en moltes zones feia que fos un bosc impenetrable i extremadament ombrívol. Durant anys les plantacions que hi predominaren foren les de pins blancs amb un sota bosc més o menys dens d\'alzina i roure.","08005-148","Can Forns","","41.6679700,2.2524200","437766","4613182","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40017-foto-08005-148-2.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2153","5.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8a9","40018","Jardins de Can Forns","https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-can-forns","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XX","El sistema de recs està, a la totalitat del seu traçat, soterrat per fullaraca i terres.","Els jardins de Can Forns són obra de Nicolau Mª Rubió i Tudurí (1891-1981), arquitecte, urbanista i paisatgista. És ric en espècies i en exemplars arboris excepcionals tant pel que fa a la mida com a l\'edat, com un exemplar d\'alzina (Quercus ilex) centenaria de 20 m d\'alçada. Es tracta d\'un espai ombrejat amb petits bosquets, parterres d\'heura, camins curvilinis i racons paisatgístics de gran bellesa. Aquests jardins adquireixen autonomia formal respecte al paisatge i hi apareix una de les constants de l\'obra jardinera de Rubió: l\'entroncament del jardí amb la naturalesa. Els agrupaments arboris es fusionen amb tot el paisatge que circumda el jardí i els eixos visuals fortament marcats, ens condueixen cap als diversos punts d\'interès, al final dels quals es troben elements ornamentals, com ara estàtues o petites fonts.","08005-149","Can Forns","Amb motiu de la remodelació de la masia de Can Forns, a principis dels anys cinquanta es va construir un jardí que avui dia té un gran interès, tant pel seu disseny com pel seu autor, com pel seu complex sistema de recs.","41.6656700,2.2478400","437383","4612930","1950","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40018-foto-08005-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40018-foto-08005-149-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","Nicolau Maria Rubió i Tudorí","Nicolau Maria Rubió i Tudurí (Maó, Menorca 1891 - Barcelona 1981) fou un arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista i escriptor menorquí. Era fill del militar Marià Rubió i Bellver i nebot de l\'arquitecte Joan Rubió i Bellver. Es graduà el 1915 a l\'Escola d\'Arquitectura de Barcelona, on fou deixeble de Francesc d\'Assís Galí i de Jean Forestier. Després fou professor d\'arquitectura de jardins a l\'Escola Superior dels Bells Oficis i el 1917 director dels jardins públics de Barcelona.","98","2153","5.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8aa","40019","Bosc de Can Plantada","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-plantada","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Espai forestal situat entre les masies de Can Plantada, Can Gafa i Can Panedes. És un bosc format per pi blanc de grans dimensions i un sotabosc molt desenvolupat d\'alzines. És destacable la gran majestuositat dels exemplar d\'aquest bosc per la riquesa i profunditat dels sòls de la plana del Vallés. Es documenta la presència de nombroses infraestructures agràries i de protoindústria, que ens indiquen una forta activitat humana i, uns límits de la massa forestal variables en funció del context econòmic. Els seus grans arbres fan de mur cap a la conca visual de la masia de Can Plantada i generen el típic paisatge agroforestal de la plana vallesana.","08005-150","Can Plantada","","41.6558500,2.2466800","437277","4611841","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40019-foto-08005-150-2.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2153","5.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8ab","40020","Quintana de Can Margens","https://patrimonicultural.diba.cat/element/quintana-de-can-margens","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","La Quintana de Can Margens, amb els cultius d\'horta que s\'hi realitzen, presenta un paisatge colorista i divers que aporta gran harmonia i singularitat a la zona. El petit turonet que hi ha al darrera de la casa de Can Pagès Vell, és un bon lloc per gaudir d\'aquest entorn. També hi ha el bosc de Can Margens, que en limita el camp visual.","08005-151","Can Pagès","","41.6385700,2.2763800","439733","4609901","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40020-foto-08005-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40020-foto-08005-151-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2153","5.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8ac","40021","Can Draper: pedra esculpida","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-draper-pedra-esculpida","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.\
","XVII","","\Pedra esculpida, situada a la façana meridional de la torre de Can Draper, a sota de la finestra del primer pis. És de forma rectangular i conté una inscripció que diu: FONCH EDIFICADA LA PRESENT TORRA A XXVI DE MAIG DE L\'ANY MDLXXIIII PER LO HONORABLE EN JAUME DRAPER. La llegenda està emmarcada per una garlanda de fulles i fruites i sostinguda per dues figures infantils nues, esculpides en alt relleu; a la part superior i inferior de la mateixa hi ha una carota.\
","08005-152","Can Draper","\Els segles XVI i XVII foren segles importants per a la pagesia la qual prengué un nou impuls després d\'anys de pestes, fams i lluites socials. A l\'ametlla es reconstrueixen moltes masies i es basteix l\'església parroquial (1679).\
","41.6619200,2.2647400","438786","4612502","1624","08005","L\'Ametlla del Vallès","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40021-foto-08005-152-1.jpg","Legal","Barroc","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Ornamental","BCIN","National Monument Record","Commemoratiu","2019-12-16 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","96","47","1.3","1769","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8ad","40022","Torrent del Sorral","https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-sorral","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Anomenat d\'aquesta manera per la gran quantitat de sorres que al llarg del seu curs es dipositen per efecte de l\'erosió. Essencialment, els materials granítics de la part nord del municipi són arrossegats pel torrent i, històricament, s\'han acumulat en importants dipòsits de sorres a la part sud del municipi. Fins fa pocs anys, aquestes sorres eren emprades per a la construcció.","08005-153","torrent del Sorral","","41.6559900,2.2453100","437163","4611857","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40022-foto-08005-153-2.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2153","5.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8ae","40023","Ca l\'Antoja","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantoja","AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XVII","","Masia de tipologia basilical amb la façana orientada a migdia, formada per planta baixa, pis i golfes. La teulada és a quatre vessants amb imbricacions al carener de la façana. La façana és plana amb portal adovellat d\'arc de mig punt, amb tres finestres de pedra amb arc pla, amb llindes i brancals amb inscripcions: al primer pis hi ha una finestra balconera amb una data a la pedra:1608, a l\'altra finestra hi ha també una data, 1610 amb el nom dels propietari PERE VIVER . Es destacable un majestuós pou amb l\'estructura coberta que se situa a la zona de la cuina. La reixa del balcó té als extrems barres en reganyol i decoració senzilla. A la part esquerra de la casa hi trobem un porxo on antigament hi havia la premsa, el trull i un espai que s\'utilitzava per a decantar l\'oli. Interiorment la casa es divideix en tres crugies. La cuina, a mà dreta de l\'entrada té una important llar de foc a la cara nord; on en destaca una sitja d\'importants dimensions.","08005-154","C/ Pompeu Fabra, 25","La primera referència documental del mas Antoja correspon al compliment pascual de l\'any 1644, tot i que és probable que la seva existència sigui anterior.","41.6671400,2.2630900","438654","4613083","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40023-foto-08005-154-2.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","L\'any 2007 va ser objecte d\'unes obres de remodelació que, desafortunadament, van alterar profunda i irreversiblement la fisonomia original de la casa, tant l\'interior com l\'exterior.","94","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8af","40024","Torrent de Can Draper","https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-draper","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Torrent que neix a l\'actual carretera BP-1432, a l\'açada del Trull, inici del camí de Can Draper. Discorre en paral·lel a la masia de Can Draper i s\'uneix amb el torrent de Can Boter a l\'alçada de la masia de Can Camp. És, sens dubte, un dels torrents més ben conservats de l\'Ametlla, especialment, la zona de la font de Can Draper, on hi ha una de les concentracions d\'arbres monumentals més importants del municipi. Uns metres més avall, passada la unió amb el torrent de Can Boter, hi ha el Prat de Can Draper. Aquesta zona, dedicada al cultiu d\'arbres de creixement ràpid era un dels principals espai de pastureig hivernal del ramat de la casa.","08005-155","Can Parellada","","41.6619000,2.2633100","438667","4612501","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40024-foto-08005-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40024-foto-08005-155-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2153","5.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8b0","40025","Basses de Can Carlons","https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-can-carlons","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XX","","Es tracta de dues basses situade, una a tocar de l\'altra, a les proximitats del bosc de Can Carlons. Les basses són de formes i tamanys diferents. La bassa més petita, de forma quadrada, fa aproximadament 4 m de llargada, 4 m d\'amplada i 1,5 m de fondària. Actualment resta buida i abandonada. La bassa més gran, de forma rectangular, fa aproximadament 8 m de llargada, 4 m d\'amplada i 2,5 m de fondària. Tot i estar abandonada encara té aigua.","08005-156","Can Carlons","Probablement les basses estaven en funcionament fins fa aproximadament 10 anys, ja que estan situades a una zona boscosa a la qual encara s\'intueixen camps enfeixats. L\'aigua de les basses devia de servir per a regar aquests camps.","41.6659600,2.2397400","436709","4612968","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40025-foto-08005-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40025-foto-08005-156-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8b1","40026","Camps de Can Jaumira","https://patrimonicultural.diba.cat/element/camps-de-can-jaumira","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Espai agrícola de grans dimensions, destinat al conreu dels cereals, que es situa al nord-oest del Bosc de Can Plandolit. Es configura com una de les poques àrees agroforestals que avui en dia es mantenen a l\'Àrea Metropolitana. Al mig del camp de Can Jaumira es pot contemplar una alzina que, tot i que no és un arbre d\'un port excepcional, la seva ubicació enmig d\'un camp de tanta dimensió la converteixen tot un referent del paisatge. La pressió urbanística i de les infraestructures és el fet que fa perillar més aquest espai.","08005-157","Can Jaumira","","41.6472800,2.2604300","438413","4610879","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40026-foto-08005-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40026-foto-08005-157-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González","","","","2153","5.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8b2","40027","Vista panoràmica des de l\'era de Can Joanet","https://patrimonicultural.diba.cat/element/vista-panoramica-des-de-lera-de-can-joanet","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Des de la bassa de la Boadella es pot obtenir un camp visual de gran abast: al nord els camps enfeixats que suaument porten a les quadres i, finalment, a la casa pairal. Tot el conjunt queda protegit pel bosc que hi ha al fons. Es tracta doncs d\'un mirador privilegiat d\'aquest referent paisatgístic de l\'Ametlla del Vallès, pel seu especial interès dins la fisonomia del territori.","08005-158","Can Joanet (Serrat de l\'Ocata)","","41.6994700,2.2443100","437122","4616685","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González","","","","2153","5.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8b3","40028","Vista panoràmica des del turó del Pollancre","https://patrimonicultural.diba.cat/element/vista-panoramica-des-del-turo-del-pollancre","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","","","\Des del turó del Pollancre es pot gaudir d\'un camp visual magnífic i de gran abast, corresponent a la plana del Vallès en tota la seva extensió. Es tracta doncs d\'un mirador privilegiat d\'aquest referent paisatgístic de la comarca, que permet observar fins i tot, en un dia de cel clar, el mar.\
","08005-159","Puiggraciós","\Aquesta situació privilegiada va condicionar l\'assentament d\'un poblat ibèric que buscava un lloc fàcil de defensar i amb un gran camp visual per detectar l\'enemic.\
","41.7027900,2.2412500","436870","4617056","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40028-foto-08005-159-2.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Científic","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González","","","","2153","5.1","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8b4","40029","Vista panoràmica des del turó de la Santa Creu","https://patrimonicultural.diba.cat/element/vista-panoramica-des-del-turo-de-la-santa-creu","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","","","\El turó de Santa Creu està situat al final del pla de la Violona, en un petit aixecament de la topografia on antigament hi havia emplaçada una petita ermita. Des d\'aquest punt es pot gaudir d\'una impressionant vista sobre la plana del Vallès i, especialment, de la vall del Tenes.\
","08005-160","Turó de la Santa Creu","\Segurament l\'emplaçament de l\'ermita no va ser escollit a l\'atzar. Segons les antigues referències documentals, es constata l\'existència de la capella des de principis del segle XII. A mitjans del segle XVI, concretament l\'any 1563, en desaparegué el culte i les relíquies es traslladaren a la parròquia de Bigues.\
","41.6738500,2.2483300","437431","4613838","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Científic","","","","2023-01-18 00:00:00","Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero","","","","2153","5.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8b5","40030","Resclosa del Bosc Negre","https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-bosc-negre","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XX","","\Al torrent del Bosc Negre, just a sota de la vinya de Can Forns, hi ha una resclosa que desvia el curs d\'aigua del torrent per tal d\'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a un rec que omple la gran bassa rodona. La paret de la resclosa, transversal al curs de l\'aigua, està feta de pedres lligades amb morter de calç, i fa aproximadament 2 m de llarg i 0,8 m d\'alçada. Actualment, no baixa aigua pel torrent i resta temporalment inutilitzada.\
","08005-161","Can Forns Nou. Polígon 5, parcel·la 15","","41.6685000,2.2529200","437808","4613241","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40030-foto-08005-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40030-foto-08005-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40030-foto-08005-161-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Productiu","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8b6","40031","Vista panoràmical des de l\'era de Can Xammar de Baix","https://patrimonicultural.diba.cat/element/vista-panoramical-des-de-lera-de-can-xammar-de-baix","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","","","\L\'era de can Xammar de Baix és un excel·lent mirador que permet observar una vista immillorable del poble de l\'Ametlla del Vallès així com de la Vall del Congost. S\'aprecien la Garriga i Granollers així com de la urbanització incessant que, pràcticament, ja ha aïllat el pla de Llerona entre polígons industrials.\
","08005-162","Can Xammar de Baix","","41.6746300,2.2604900","438444","4613916","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Científic","","","","2023-01-18 00:00:00","Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González","","","","2153","5.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8b7","40032","Murs de pedra seca de Can Ciurans","https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-ciurans","","","","\Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)\
","08005-163","Can Ciurans (Puigllonell). Polígon 1, parcel·la 30","","41.6960300,2.2363700","436458","4616309","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","","Inexistent","","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","","2023-01-18 00:00:00","","","","","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8b8","40033","Quintana de Can Draper","https://patrimonicultural.diba.cat/element/quintana-de-can-draper","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","","","\Espai agrari de prop de 20 ha de superfície, a cavall entre la C-17 i la urbanització de Can Camp i Can Diví. Tant a la part nord - quintana de dalt-, com a la part sud -quintana de baix- de la masia de Can Draper s\'estenia la terra de major valor i intensitat productiva de la finca. Aquesta terra fou, a partir del segle XVIII regada per mitjà del rec Draper. Una infraestructura que naixia a la torrent del Verder, creuava el poble i finalitzava als peus del Pou de Glaç de Can Draper. Des del mig dels camps de la Quintana hi ha una vista privilegiada de la masia, del poble i, al fons, dels Cingles de Bertí. Aquest punt de la finca evoca el paisatge d\'altres temps.\
","08005-164","Can Draper","","41.6592300,2.2653500","438834","4612203","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40033-foto-08005-164-2.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Productiu","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Jordi Puig i Roca","","","119","2153","5.1","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8b9","40034","Creu d\'Albats","https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dalbats","\Bellavista, Joan (2000). La Creu de la Parròquia de L\'Ametlla. Dins del Programa parroquial de la Festa Major de L\'Ametlla. L\'Ametlla del Vallès.\
","XVII","","\Creu processional, creada l\'any 1621 per l\'argenter Guilem Canas. És de plata repujada enriquida amb dosserets i imatgeria. El seu nom prové del fet que es feia servir en les exèquies, cerimònies funerals, dels infants. El nus de la creu és de forma convexa. A l\'anvers de la creu, al centre, hi ha la figura de Jesucrist, i al revers hi ha la Mare de Déu coronada, amb el nen Jesús als braços. Els travessers, que estan decorats amb motius florals i geomètrics, acaben en forma de flor de lis, amb uns caps d\'àngels als dos costats.\
","08005-165","Església de Sant Genís","","41.6739500,2.2600500","438407","4613841","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40034-foto-08005-165-1.jpg","Física","Renaixement","Patrimoni moble","Objecte","Privada accessible","Religiós","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","Guilem Canas","","95","52","2.2","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8ba","40035","Torrent de Can Plantada","https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-plantada","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","","","\Torrent que neix al centre de la urbanització de Can Camp i, com el 70% del torrents del municipi, és afluent del riu Tenes. Aquest espai presenta una de les majors concentracions de forns d\'obra del municipi i les referències cronològiques remunten aquesta activitat a l\'època ibèrica.\
","08005-166","Can Plantada","","41.6554800,2.2521800","437734","4611796","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Altres","","","","2023-01-18 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2153","5.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8bb","40036","Vista panoràmica des de l\'era de Can Plantada","https://patrimonicultural.diba.cat/element/vista-panoramica-des-de-lera-de-can-plantada","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","","","\Des de l\'era de la masia de Can Plantada es pot gaudir de la Quintana, amb els camps d\'avellaners al fons i el bosc de Can Plandolit a l\'est. Aquests formen una vall conreada que es configura com una de les poques àrees agroforestals que actualment es mantenen a l\'Àrea Metropolitana i són un referent paisatgístic per la multiplicitat de colors que adquireixen a mesura que passen les estacions.\
","08005-167","Can Plantada","","41.6516700,2.2495900","437515","4611375","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40036-foto-08005-167-2.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Científic","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Jordi Puig i Roca i Virgínia Cepero González","","","","2153","5.1","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8bc","40037","Festa Major","https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-1","\BADIA MORET, J. (1978). L\'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d\'un poble. Documentals de l\'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XVIII-XXI","","\La Festa Major de l\'Ametlla es celebra en honor al seu patró, Sant Genís, el dia 25 d\'agost. A mitjans del segle XX, la festa durava aproximadament tres dies i s\'organitzaven diferents activitats festives: el gran dinar popular, el torneig de futbol i es muntava un envelat de fusta per la orquestra i el ball, ocasió que els habitants del municipi aprofitaven per a estrenar vestits i arreglar-se molt. La festa concloïa amb el Ball de Nit i la Batalla de confeti. Actualment és similar a les que es fan arreu de Catalunya, amb el pregó, la popular Lluita de Barris entre els de Dalt i el de Baix, la fira, el ball amb orquestra, un sopar popular, la missa en honor dels Sants Patrons, els espectacles i concerts de música, els tallers, contes i jocs per a infants, torneigs esportius, trobada de puntaires i altres activitats lúdiques.\
","08005-168","L\'Ametlla del Vallès","","41.6695600,2.2614600","438520","4613352","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40037-foto-08005-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40037-foto-08005-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40037-foto-08005-168-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immaterial","Manifestació festiva","Pública","Lúdic","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","Fotografies antigues de l\'envelat al 1942, i de la dansa de Festa Major al 1914-15 (Arxiu Digital de l\'Ametlla del Vallès) i fotografia actual facilitada per l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","119|98","2116","4.1","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8bd","40038","Carnaval","https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnaval","\BADIA MORET, J. (1978). L\'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d\'un poble. Documentals de l\'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XVIII-XXI","","\El carnaval, anomenat també carnestoltes, és una festa popular de caràcter lúdic que troba el seu origen en antigues festes paganes d\'hivern, de celebracions dionisíaques gregues o de festes romanes. En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el Carnestoltes oferia un petit espai de temps de permissivitat que s\'oposava a la severa formalitat litúrgica de la Quaresma. L\'Ametlla del Vallès, durant la postguerra i la dictadura franquista, de forma excepcional va conservar el privilegi de celebrar aquesta festa; convertint-se així en un gran esdeveniment popular. És una celebració que pertany al culte lunar, i per aquest motiu, és una festa mòbil, que s\'ha d\'emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Entre els actes, organitzats per la Comissió de Carnaval i Gitanes, destaquen: el Ball de Gitanes, la Cercavila Nocturna amb música,on els participants es disfressen i ballen, l\'escudellada popular, la Gran Cercavila amb disfresses, carrosses i comparses, el Ball al pavelló i, finalment, la Gran Cremada del Carnestoltes. El Ball de Gitanes que es balla per Carnestoltes està molt estès per diferents poblacions del Vallès, tant Oriental com Occidental. Hi participen diferents personatges com els nuvis, els diablots, el vell i la vella, el capità de cavall o els nuvis del darrera. El ball es composa de diferents parts, com el pas o pasdoble d\'entrada i sortida, les contradanses, els xotis, les catxutxes i la jota.\
","08005-169","L\'Ametlla del Vallès","","41.6695600,2.2614600","438520","4613352","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40038-foto-08005-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40038-foto-08005-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40038-foto-08005-169-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immaterial","Manifestació festiva","Pública","Lúdic","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","Fotografies antigues de la festa al 1951 i al 1961 (Arxiu Digital de l\'Ametlla del Vallès), i fotografia actual facilitada per l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","119|98","2116","4.1","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8be","40039","Can Casals","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casals-0","\AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.\
","XVII","","\Edifici entre mitgeres, format de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab i carener paral·lel a la façana. S\'hi va annexionar a Ca l\'Apotecari, la casa veïna, tot i que ambdues cases conserven la seva configuració original amb entrades i escales independents. La façana sud, que es troba enretirada respecte a l\'alineació de la façana de Ca l\'Apotecari, presenta l\'entrada principal amb un arc adovellat de mig punt i un balcó amb brancals i llinda de pedra treballada. A la façana nord, destaca la finestra amb impostes i llinda decorades amb motius gòtics. La casa forma part de la illa delimitada al nord pel carrer d\'Emma, al sud pel carrer Poeta Joan Maragall, a l\'est pel carrer Major i a l\'oest pel Passatge Ribes.\
","08005-170","C/ Poeta Joan Maragall, 3","","41.6732500,2.2594900","438360","4613763","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40039-foto-08005-170-2.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Productiu","","","BPU","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","94","45","1.1","1762","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8bf","40040","Roure de Can Camp","https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-camp","","XX","En un futur, caldria fer una poda de regeneració per evitar la caiguda de branques mortes.","\Roure (Wisteria sinensis) de 20 m d\'alçada, volta de canó de 4,4 m, classe diametral de 112 cm, diàmetre de 1,12 m, un perímetre de capçada de 62,8 m i una edat aproximada de 80 a 90 anys. És destacable la seva majestuositat -port de capçada de grans dimensions- i el seu doble tronc. L\'estat fitosanitari de l\'individu és immillorable. El fet d\'estar en una zona amb un jardí molt extens fa que no tingui estrés hídric i un aport de nutrients abundant i regular.\
","08005-171","Can Camp","","41.6611600,2.2592700","438330","4612421","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40040-foto-08005-171-2.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Altres","","","Arbre o arbreda d\'interès","2023-01-18 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","98","2151","5.2","2211","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8c0","40041","Festa de la camioneta","https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-camioneta","\BADIA MORET, J. (1978). L\'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d\'un poble. Documentals de l\'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XX","Actualment no es celebra.","\Es tracta d\'una festa anual, avui dia desapareguda, organitzada per la Germandat de Camioners de Nostra Senyora de Puiggraciós. Aquesta associació va néixer durant el mes de setembre de l\'any 1939 a iniciativa d\'un grup d\'estiuejants que s\'havien instal·lat a l\'Ametlla durant la Guerra Civil i que, per motius de feina havien de desplaçar-se diàriament a Barcelona. Al no existir transport públic per a fer el trajecte, van contractar una camioneta. En un d\'aquets viatges els va sorprendre una tempesta i van haver de refugiar-se sota el pont de Parets que s\'estava inundant per moments però, gràcies als precs que van fer a la Verge de Puiggraciós, es van salvar miraculosament, i per agrair-li li van dedicar una festa en el seu honor. Els actes de la festa començaven amb una missa solemne en honor a la Verge de Puiggraciós; després un berenar sardanista a l\'era de Can Sous i una processó amb torxes fins a la parròquia de l\'Ametlla amb una rebuda amb focs d\'artifici i escopetades dels homes del sometent; la festa finalitzava amb una vetllada teatral a la Sala de Can Bassa.\
","08005-172","Puiggraciós","","41.6695600,2.2614600","438520","4613352","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40041-foto-08005-172-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immaterial","Manifestació festiva","Pública","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","Fotografia antiga de la Festa de la camioneta l\'any 1947 (arxiu Digital de l\'Ametlla del Vallès).","119","2116","4.1","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8c1","40042","Festa Major del Serrat","https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-serrat","\BADIA MORET, J. (1978). L\'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d\'un poble. Documentals de l\'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XVIII-XXI","","\La Festa Major del Serrat es celebra el segon diumenge de setembre, durant l\'Aplec de Puiggraciós. A mitjans del segle XX, la festa començava amb la missa al Santuari, continuava amb el ball a l\'alzinar del darrera del temple i després la processó amb la Verge fins a Can Joanet. Finalment, a l\'era de Can Mestre, on es muntava per a l\'ocasió un envelat (fet de branques, palla, falgueres, esparregueres i mata) es feia l\'últim ball. Actualment és similar a les que es fan arreu de la comarca, amb el pregó, un sopar de germanor, ball i discoteca a la fresca, la misa al santuari de Puiggraciós, botifarrada popular i Ball de fi de festa.\
","08005-173","Serrat de l\'Ocata","","41.6695600,2.2614600","438520","4613352","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","","Inexistent","Popular","Patrimoni immaterial","Manifestació festiva","Pública","Lúdic","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","2116","4.1","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8c2","40043","Homenatge a la vellesa","https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-vellesa","\BADIA MORET, J. (1978). L\'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d\'un poble. Documentals de l\'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XX-XXI","","\Es tracta d\'una celebració anual en homenatge a la gent gran del municipi. Fou impulsada a principis dels anys cinquanta per l\'empresari Feliu Badaló, juntament amb una comissió representativa del poble. Antigament la festa, que era gestionada per un padrí i per La Caixa de Pensions i Estalvis, s\'iniciava amb la reunió dels participants a la plaça de Can Bahcs, en processó i amb un acompanyant jove, anaven a l\'església a celebrar la missa. Un cop finalitzada, es feia la tradicional fotografia de tots els participants a l\'escalinata de l\'església, i en processó anaven a la Sala, on es celebraven els parlaments i els discursos; després, també en processó, anaven fins a la plaça de l\'Ajuntament on es feien els Balls de Gitanes. Aquesta continuava amb el dinar al parvulari i amb un sorteig de diners. Actualment, la festa consisteix en la reunió dels participants a un restaurant, on es duen a terme primer els parlaments de l\'alcalde i regidors, després el dinar de germanor seguit per la celebració de les noces d\'or d\'algunes parelles i pel ball de cloenda.\
","08005-174","L\'Ametlla del Vallès","","41.6695600,2.2614600","438520","4613352","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40043-foto-08005-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40043-foto-08005-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40043-foto-08005-174-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immaterial","Manifestació festiva","Pública","Lúdic","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","Fotografies antigues de l\'any 1954 (Arxiu Digital de l\'Ametlla del Vallès).","119|98","2116","4.1","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8c3","40044","Ca l\'Apotecari","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lapotecari","\AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.\
","XVII","","\Casa de cos en testera, de planta rectangular, formada per planta baixa, planta pis i golfes. S\'hi va annexionar Can Casals, la casa veïna, tot i que conserven la seva configuració original amb entrades i escales independents. Forma part de la illa delimitada al nord pel carrer d\'Emma, al sud pel carrer Poeta Joan Maragall, a l\'est pel carrer Major i a l\'oest pel Passatge Ribes. La façana oest, degut a la seva adaptació al tram del carrer Major, presenta un canvi de pla amb una aresta en tota l\'alçada de la façana. A la façana sud destaca una senzilla porta i una finestra just al damunt de la llinda, i una finestra d\'estil clàssic coronada per les dos arcades de mig punt. La façana nord, presenta una finestra d\'estil clàssic a cada una de les plantes superiors. A la façana principal, que dona al carrer Major, hi han una gran quantitat d\'obertures sense cap ordre compositiu, dos balcons sense llosana i el portal principal, amb brancals i llinda de pedra.\
","08005-175","C/ Poeta Joan Maragall, 1","\La casa disposava d\'uns porxos amb arcs a la façana est, els quals van ser enderrocats en el decurs de l\'any 1937, per tal de facilitar el trànsit en aquest tram del carrer.\
","41.6732700,2.2594300","438355","4613766","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40044-foto-08005-175-2.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","BPU","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","94","45","1.1","1762","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8c4","40045","Can Moncau","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moncau","\AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.\
","XVII / XX","","\Edifici en cantonada de planta rectangular, formada per soterrani, planta baixa, planta pis i planta sotacoberta. La coberta és a una sola vessant de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana i situat a la seva part posterior. Les façanes estan arrebossades amb morter de calç. L\'edifici actual és fruit d\'unes obres de reforma d\'estil modernista, projectades a principis del segle XX per l\'arquitecte Manuel Joaquim Raspall Mallol. Les obertures estan tancades amb arc rebaixat de totxo a plec de llibre. A l\'alçada del segon sostre s\'hi situa una imposta ceràmica i el ràfec està guarnit amb un emmotllurat ceràmic. La façana del costat meridional, que és on es situa la porta d\'entrada, es composa amb un únic eix vertical.\
","08005-176","C/ Major,6","\L\'edifici actual és fruit d\'unes obres de reforma d\'estil modernista, projectades a principis del segle XX per l\'arquitecte Manuel Joaquim Raspall Mallol, dutes a terme quan la família Millet compra el mas de Can Xammar de Dalt i s\'enretira la façana que confronta amb el carrer Major per tal d\'afavorir el trànsit. L\'any 2000, l\'edifici es objecte d\'una reforma integral que buida tot el seu \'interior, tot i que, els nous forjats es mantenen a la mateixa alçada que els antics sostres d\'embigat de fusta amb llates i cairons. L\'únic rastre visible a l\'exterior d\'aquesta intervenció és la fulla de la porta d\'entrada i la pèrgola de fusta que corona la terrassa a la banda Sud.\
","41.6735700,2.2593700","438350","4613799","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40045-foto-08005-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40045-foto-08005-176-2.jpg","Legal","Contemporani|Modernisme|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","BPU","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","Manuel Joaquim Raspall Mallol (reformes)","","98|105|94","45","1.1","1762","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8c5","40046","Font de la Mina","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XX","","\Font situada a l\'indret de la Mina. L\'aigua arriba a una aixeta de cop i raja a un nivell inferior al carrer. En aquest punt més baix respecte al nivell del pla s\'hi baixa a través de la doble escala d\'onze graons. Probablement anomenada així perquè l\'aigua de la font venia a través d\'una mina del pou de Ca l\'Anglada.\
","08005-177","La Mina","\La font de la Mina és un espai d\'esbarjo emblemàtic dels veïns de l\'Ametlla, on els estiuejants anaven a passejar i a berenar. La font s\'alimentava amb aigua que procedia del sobreeixidor del pou de Ca l\'Anglada. A partir d\'aquí l\'aigua es canalitzava fins a la bassa de can Partegàs i es distribuïa al Raval a través d\'un rec.\
","41.6704900,2.2590700","438322","4613457","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40046-foto-08005-177-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","49","1.5","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8c6","40047","Aplec Pasqual","https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-pasqual","\BADIA I MORET, J. (1991). Una crònica del nostre temps. L\'Ametlla del Vallès (1936-1975). Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d\'un poble. Documentals de l\'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XX","Actualment no es celebra.","\Es tracta d\'un concurs coral impulsat per Fèlix Millet i Marestany, i celebrat des de 1944 fins 1953, el diumenge o el dilluns de Pasqua, al pati de Can Xammar de Dalt o Can Millet. Els aples pasquals van constituir una festa popular amb un gran nombre de participants tant del municipi, com vinguts d\'altres comarques. Els foranis dinaven a la Font de la Mina o a la Font de Can Draper, on tot seguit s\'organitzaven coples, balls i sardanes. A la tarda, a l\'escenari muntat per l\'ocasió al pati de Can Millet, es celebrava el concurs coral i després es feia el repatiment de premis. L\'acte finalitzava amb un discurs del senyor Millet exaltant Catalunya, fet extraordinari per aquella època. L\'aplec era presentat oficialment com un concurso de caramellas, però a la pràctica era l\'excusa per recuperar tradicions catalanes i escoltar música en català.\
","08005-178","Can Millet","","41.6743700,2.2582800","438260","4613889","1944","08005","L\'Ametlla del Vallès","Sense accés","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40047-foto-08005-178-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immaterial","Manifestació festiva","Pública","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","Fèlix Millet i Maristany","Fotografia antiga de la Coral lo Lliri a l\'Aplec Pasqual de Can Millet l\'any 1948 (Arxiu Digital de l\'Ametlla del Vallès).","119","2116","4.1","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8c7","40048","Murs de pedra seca de Can Joanet","https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-joanet","","","","\Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)\
","08005-179","Serrat de l\'Ocata. Polígon 1, parcel·la 7","","41.6997200,2.2453000","437204","4616712","","08005","L\'Ametlla del Vallès","","Regular","","Inexistent","","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","","2023-01-18 00:00:00","","","","","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8c8","40049","Retaule de la Mare de Déu del Roser de Can Draper","https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-mare-de-deu-del-roser-de-can-draper","","XVI","","\Retaule de la Mare de Déu del Roser de la capella de la masia de Can Draper. És d\'autor anònim i datat al segle XVI. Al centre del retaule hi ha la imatge de la Verge del Roser amb el Nen, envoltada d\'àngels i altres personatges. Està asseguda, i al seu voltant hi ha una corona de flors on hi apareixen imatges de la seva vida. Les seves dimensions són 167 x 157 cm.\
","08005-180","Museu de Granollers","\És desconeguda la forma en que el retaule va arribar a parar al fons de l\'Antic Museu de Granollers; l\'única notícia que tenim és que es va entregar probablement l\'any 1936 per a salvaguardar-lo durant la Guerra Civil. Segons informacions facilitades pel Museu de Granollers, l\'any 1983 va ser sotmès a una restauració (consolidació, neteja i reintegració pictòrica) duta a terme per la restauradora del Museu d\'Art Modern de Barcelona, Marisa Sainz de la Maza.\
","41.6695600,2.2614600","438520","4613352","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Sense accés","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40049-foto-08005-180-1.jpg","Inexistent","Renaixement","Patrimoni moble","Objecte","Pública","Ornamental","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","Fotografia del retaule facilitada pel Museu de Granollers.","95","52","2.2","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8c9","40050","Ball de Gitanes","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes","\BADIA MORET, J. (1978). L\'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d\'un poble. Documentals de l\'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XIX-XXI","","\El Ball de gitanes - d\'origen vuitcentista-, és una de les manifestacions més antigues del folklore català, i alhora una de les més vives i dinàmiques, molt estesa per diferents poblacions del Vallès, tant Oriental com Occidental. És una evolució d\'anteriors formes de ball popular. L\'origen del seu nom, tot i que hi ha diverses interpretacions, podria provenir de les castanyoles que fan sonar i de les faldilles que porten les noies, que són de vius colors. No eren considerades pròpiament com un ball sinó com un espectacle tradicional celebrat anyalment per Carnestoltes, on hi participaven colles de diferents pobles del Vallès, donant a la festa un sentit competitiu, rivalitzant en la riquesa de vestuari com ideant noves combinacions que fessin més atractiu i remarcable el ball. A les Gitanes del Vallès hi figura un casori, i es per això que la primera parella són els nuvis que van al davant, seguits dels padrins i dels convidats. Es composa de diferents passos: la Jota, la Caxutxada, la Contradansa, la polca, la Mazurka. D\'altra banda, el Ball Mut, que té com a so només les castanyoles, restant la cobla callada. El vestuari té sempre uns trets comuns: les espardenyes amb picarols cosits, les castanyoles, la faixa del balladors i les faldilles voladores de les noies. Aquestes danses tenen un caire alegre, vistós i vigorós, i tot i que es ballen amb la mateixa música, cada poble hi aporta la seva particularitat coreogràfica. A l\'Ametlla, sempre s\'inicia amb l\'anomenat \'Pas de l\'Ametlla\'. El municipi, que té una gran tradició de gitanes, compta amb quatre colles: la dels Plançons, que va dels 3 als 6 anys, la dels Petits, de 7 a 10 anys, la dels Mitjans de 11 a 15 anys i la de Joves i Grans.\
","08005-181","l\'Ametlla del Vallès","","","438520","461335","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40050-foto-08005-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40050-foto-08005-181-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immaterial","Música i dansa","Pública","Científic","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","Fotografia del Ball de gitanes davant la plaça de l\'Ajuntament al 1943 (Arxiu Digital de l\'Ametlla del Vallès).","119|98","62","4.4","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8ca","40051","Can Riera","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-0","\AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.\
","XIV","","\Casa de planta rectangular, formada per planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és a dues vessants de diferent nivell amb teula àrab. A la façana principal hi destaquen els portals i les dues finestres amb brancals carreuats i llinda de pedra. Forma part d\'una illa, constituïda per Can Garró, Can Pontí, Can Permanyer i Can Riera, que correspon a la zona més antiga del nucli urbà del poble, limitada al nord per la plaça de l\'Esglèsia, al sud pel carrer d\'Emma, a l\'oest pel carrer Major, i a l\'est pel jardí del recinte parroquial.\
","08005-182","C/ Major, 5","","41.6734300,2.2595000","438361","4613783","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40051-foto-08005-182-2.jpg","Legal","Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","BPU","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","85","45","1.1","1762","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8cb","40052","Biot de Can Roses","https://patrimonicultural.diba.cat/element/biot-de-can-roses","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XIX","","\Biot situat a un marge de pedra seca, i construït amb pedra de la zona lligada amb morter de calç. L\'entrada fa aproximadament 1,50 m d\'alçada i 0,5 m d\'amplada. Té uns graons de pedra que baixen i condueixen a un petita cavitat, que permet recollir l\'aigua de la pluja que s\'escola del buit superior.\
","08005-183","Can Roses (Serrat de l\'Ocata)","","41.6984600,2.2423700","436959","4616575","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40052-foto-08005-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40052-foto-08005-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40052-foto-08005-183-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8cc","40053","Can Pontí","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ponti","\AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.\
","XIV","","\Edifici amb una paret mitgera, format per planta baixa i golfa. Es troba alineat al carrer amb servitud de vistes al pati de la casa nº5 del costat meridional. La coberta és a una vessant amb teula àrab. Les façanes estan arrebossades. En destaca la porta d\'entrada amb els brancals i la llinda de pedra.\
","08005-184","C/ Major, 3","","41.6734700,2.2594900","438360","4613788","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40053-foto-08005-184-2.jpg","Legal","Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","BPU","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","85","45","1.1","1762","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8cd","40054","Pou de Can Panxa Rossa","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-panxa-rossa","","XX","","\Pou situat a l\'extrem de ponent de les propietats de la casa. Està fet de pedres de la zona rejuntades amb morter de calç. És de planta semicircular amb una coberta còncava. Té una obertura quadrada a la paret, per a donar accés al seu interior.\
","08005-185","Can Panxa Rossa (Serrat de l\'Ocata)","\Segons recorda la propietària, Concepció Mas, el seu oncle li va explicar que el pou s\'havia construït quan ell era molt petit; així doncs el pou tindria uns 110 anys aproximadament.\
","41.6997700,2.2417600","436910","4616721","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40054-foto-08005-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40054-foto-08005-185-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Productiu","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8ce","40055","Can Sebastià","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sebastia","\AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.\
","XVII","","\Edifici entre mitgeres, format de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab i carener paral·lel a la façana. Les façanes estan arrebossades i pintades. A la façana sud, hi ha l\'entrada principal amb llinda plana de fusta, situada al costat esquerra i una petita obertura a l\'altre extrem seu, un balcó i, a les golfes, dues petites finestres. El ràfec s\'acaba amb una tortugada i està guarnit amb una imbricació de tres filades de totxo. La façana nord presenta sis obertures, dues a cada planta. La casa forma part de la illa delimitada al nord pel carrer d\'Emma, al sud pel carrer Poeta Joan Maragall, a l\'est pel carrer Major i a l\'oest pel Passatge Ribes.\
","08005-186","C/ Poeta Joan Maragall, 5","","41.6732600,2.2595900","438368","4613764","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","","Legal","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8cf","40056","Casa del Mestre","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-mestre","\AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.\
","XIX","","\Casa entre mitgeres de planta rectangular, formada de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab i carener paral·lel a la façana. A la façana sud, hi ha l\'entrada principal amb arc rebaixat i tres finestres, amb ampit de pedra motllurada. El ràfec està guarnit amb dues filades de rajola. S\'adscriu a la mateixa configuració urbana que la resta de cases del mateix carrer, col·locades a banda i banda d\'aquest.\
","08005-187","C/ Poeta Joan Maragall, 7","\La casa, que és de titularitat municipal, antigament havia estat l\'habitatge del mestre del poble. Posteriorment, va ser objecte d\'unes obres de reforma per tal d\'adaptar-la com a seu de l\'emissora de ràdio municipal.\
","41.6732800,2.2596400","438372","4613767","1820","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","","Legal","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Social","","","","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8d0","40057","Casa Doctor Aubert","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-doctor-aubert","\AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.\
","XIX","","\Casa de cos en cantonada, formada per planta baixa, planta pis i sotacoberta. La coberta és de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel al carrer Major. La façana principal, que dona al carrer Major, s\'avança respecte l\'alineació de la vorera sud produït un estretament. La cantonada del carrer Major amb el carrer Antoni Gaudí es troba aixamfranada i rematada a l\'alçada del primer forjat amb una petxina per tal de millorar l\'accessibilitat. La façana està revestida amb morter de calç, a excepció de la planta baixa, que presenta una reparació amb morter de ciment pòrtland. La façana principal està estructurada segons un únic eix, tot i que en la planta baixa hi ha una petita finestra recent que trenca la composició. Les dos obertures superiors conserven encara la fusta antiga i la barana de ferro.\
","08005-188","C/ Major, 13","","41.6730000,2.2596900","438376","4613736","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","","Legal","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8d1","40058","Turó de la Majordoma","https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-majordoma","\COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.\
","","","\Restes en superfície ubicades al turó situat al final de la pujada de la Crta. de Puiggraciós i l\'accés al C/Bertí. Es tracta d\'un espai amb una immillorable visibilitat sobre la plana del Vallès. Troballes indeterminades. L\'orografia fa que sigui un lloc excepcional per a possibles assentaments. Hi ha notícia de troballes de materials arqueològics indeterminats en superfície. En la prospecció realitzada l\'any 2007 no s\'hi ha localitzat cap tipus de resta en superfície. Tanmateix, s\'observa que recentment s\'ha obert un camí fins al cim del turó, que s\'ha aplanat, eliminant-hi l\'estratigrafia més superficial.\
","08005-189","Turó de la Majordoma","","41.6799600,2.2554000","438026","4614511","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40058-foto-08005-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40058-foto-08005-189-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Enric Costa i Argemí","","","","1754","1.4","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8d2","40059","Casa Monujos","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-monujos","\AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.\
","XIX","","\Casa de cos en cantonada, formada per planta baixa i planta pis, amb coberta de teula àrab i carener paral·lel al carrer Antoni Gaudí. La façana, que és asimètrica, està arrebossada i pintada, i presenta un sòcol de pedra. El coronament està constituït per dues franges, una cornisa emmotllurada que conté el canaló i, just a sota, un grup de tres forats de ventilació de la golfa. Al mig presenta un conjunt format pel portal d\'entrada i dues balconeres emmarcades per un balcó corregut. A l\'altre banda del carrer hi ha el jardí de la casa, tancat amb un mur revestit de ceràmica vidrada de dos colors i una reixa de barrots de ferro, amb una porta central de barrots també de ferro.\
","08005-190","C/ Antoni Gaudí, 9","\El 31 de gener de 1939 una canonada que avançava l\'arribada de les tropes de l\'exèrcit nacional va causar danys en aquesta casa.\
","41.6732100,2.2599900","438401","4613759","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","","Legal","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8d3","40060","Murs de pedra seca amb esglaons de Can Rit","https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-amb-esglaons-de-can-rit","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","","Hi ha alguns despreniments de pedres de les parets.","\Murs de pedra seca situats a la part del davant del pla de la casa. Són ben estructurats, i tenen graons per superar-los, formats per pedres llargues que sobresurten del pla de la paret a manera de permòdols, també en sec, introduïdes al gruix de la paret. Fan més de 2 m d\'alçada i 5 m de llargada. Les escales de marge són un enginy pensat per a poder accedir directament d\'una feixa a una altra. Per regla general eren construïdes al mateix moment que el marge.\
","08005-191","Can Rit (Serrat de l\'Ocata)","","41.6996200,2.2431700","437027","4616703","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40060-foto-08005-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40060-foto-08005-191-3.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","47","1.3","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8d4","40061","Cisterna de Can Rit","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-can-rit","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","","","\Cisterna subterrània situada al davant la casa. Tot i no haver pogut accedir al seu interior, des de l\'exterior es pot apreciar que és de planta quadrada i té una volta feta de totxo massís i pedra rejuntats amb morter de calç. L\'accés queda protegit amb una petita caseta feta de totxana i ciment, construïda fa 10 anys aproximadament. Per la seva volumetria exterior té una cabuda superior a 10 m3. Possiblement era una de les cisternes més grans del Serrat.\
","08005-192","Can Rit (Serrat de l\'Ocata)","","41.6999300,2.2428300","436999","4616738","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40061-foto-08005-192-2.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","47","1.3","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8d5","40062","Complex mina-safareig de Can Joanet","https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-safareig-de-can-joanet","","XX","","\Mina situada a una de les feixes de sota la masia de Can Joanet, en direcció cap al Mas Miquel.Té una longitud d\'uns 5 m i permet l\'accés de persones al seu interior. Subministrava un petit cabal d\'aigua que s\'emmagatzemava en un safareig rectangular, d\'aproximadament 1,5 m per 1m, situat a tocar de la boca de la mina, que permetia regar els hortets que hi havia en aquestes feixes.\
","08005-193","Can Joanet (Serrat de l\'Ocata)","","41.6996200,2.2450700","437185","4616702","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40062-foto-08005-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40062-foto-08005-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40062-foto-08005-193-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8d6","40063","Casa Justribó","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-justribo","\AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.\
","XIX","","\Edifici entre mitgeres format per planta baixa i planta pis, amb coberta de teula àrab i carener paral·lel a la façana. La façana, que està arrebossada i pintada, es composa segons tres eixos verticals, amb l\'accés pel central, que presenta un balcó amb llosa a la planta pis. Els altres dos eixos presenten una finestra a la planta baixa i un balcó sense llosa la planta pis. Totes les obertures de la planta pis tenen la llinda amb arc rebaixat de maó a plec de llibre. A l\'altre banda del carrer hi ha el jardí de la casa, tancat amb un mur revestit de ceràmica vidrada de dos colors i una reixa de barrots de ferro, amb una porta central de barrots també de ferro.\
","08005-194","C/ Antoni Gaudí, 5","","41.6731400,2.2598100","438386","4613751","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","","Legal","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8d7","40064","Font de la Penyora o de la Teula","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-penyora-o-de-la-teula","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","","","\Font situada a l\'inici de la Vall Roja, a peu d\'un marge rocós. Recull els escorrentius d\'un petit torrent de la zona i raja un petit fil d\'aigua (antiga font); al seu costat hi ha una aixeta de cop i a sobre un rètol amb el nom \'Font de la Penyora\'.\
","08005-195","Can Ciurans. Polígon 1, parcel·la 30","","41.6975500,2.2339400","436257","4616480","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40064-foto-08005-195-2.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","49","1.5","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8d8","40065","Font del Desmai","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-desmai","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XIX","Només queden restes de l\'estructura de la bassa.","\Es tracta de les restes de la font i la bassa del Desmai, situades a l\'est de Can Diví del Sot, a tocar del torrent. La font recollia aigua de l\'escorrentiu del torrent i omplia una gran bassa rectangular, situada a la part davantera, que quedava resguardada per un desmai (Salix babylonica) de grans dimensions. Actualment la font ja no raja i només es conserven algunes restes de l\'estructura de la bassa, feta amb pedres irregulars lligades amb morter de calç, i del revestiment intern de morter per a impermeabilitzar-la. Els murs fan aproximadament 0,45 m d\'amplada i 1,4 m d\'alçada; a nivell superficial, un d\'ells conserva 1 m de llargada i l\'altre uns 9 m.\
","08005-196","Can Diví del Sot","\Emblemàtic espai que antigament realitzava una doble funció -productiva i d\'esbarjo-. La bassa emmagatzemava l\'aigua utilitzada per a regar els horts que hi havia a banda i banda del torrent. També era un indret d\'esbarjo de les famílies pageses del poble. La bassa fou destruïda en el decurs de les obres d\'urbanització de Can Diví, a finals dels anys vuitanta del segle passat.\
","41.6598800,2.2625200","438599","4612277","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40065-foto-08005-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40065-foto-08005-196-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","49","1.5","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8d9","40066","Pont de la Font del Desmai","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-font-del-desmai","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XX","","\Pont d\'un ull, que salva el torrent de Can Diví, situat en el pas de l\'antic camí de Can Camp a Llerona, a tocar de la bassa i la font del Desmai. Les parets són fetes de pedres i totxos lligats amb morter de calç, i volta de maó massís. Fa aproximadament 3 m d\'amplada i 4 m de llargada.\
","08005-197","Can Diví del Sot","","41.6598800,2.2625200","438599","4612277","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40066-foto-08005-197-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Estructural","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","49","1.5","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8da","40067","Bassa de les Pomeres","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-les-pomeres","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XX","","\Bassa, feta de totxo i morter de calç, situada a sota la font del Desmai, al marge del torrent més proper a la masia de Can Diví del Sot. Està soterrada gairebé en la seva totalitat, menys una de les parets laterals, que fa més de 5 m de llargada i més de 2 m d\'alçada. S\'omplia per mitjà d\'un pou que hi havia uns metres més amunt.\
","08005-198","Can Diví del Sot","\Segons informacions recopilades per Jordi Puig Roca, aquesta bassa durant anys s\'emprà per a regar una gran quantitat de pomeres que es plantaren al torrent. Els propietaris de la finca, la família Girgau, decidiren plantar pomeres perquè tenien parades de fruita a Barcelona, en concret a la Boqueria, al carrer Casp i al Mercat de la Concepció. Finalment optaren per arrencar-les ja que el torrent, que quedava molt ensotat, feia que la fruita agafés malures i no fos apta per vendre.\
","41.6578000,2.2612700","438493","4612047","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40067-foto-08005-198-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","47","1.3","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8db","40068","Casa Feliu Pous","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-feliu-pous","\AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.\
","XIX","","\Edifici en cantonada, de planta rectangular, format per planta baixa, planta pis i golfes. L\'extrem de la cantonada, amb xamfrà, té només una planta, i a la coberta, orientada al sud, hi ha una terrassa tancada amb un ampit massís amb la part central, la que correspon al xamfrà, amb balustres de ceràmica cuita. Els cossos que abracen la cantonada tenen un sol pendent amb el carener paral·lel a la façana. Totes les façanes estan revestides de morter de calç pintat de color clar. L\'entrada principal es situa a la façana est, tot i que actualment, no s\'utilitza a causa del tràfic i es troba resituada al seu costat sud. La façana, que es composa per un sòcol d\'arrebossat i impostes motllurades situades a l\'alçada de cada sostre, està coronada amb una cornisa també motllurada sobrepassada per la part superior de les golfes.\
","08005-199","C/ Antoni Gaudí, 1","","41.6730800,2.2596400","438372","4613744","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","","Legal","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8dc","40069","Can Diví del Sot","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-divi-del-sot","\AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XIV-XIX","","\Edificació aïllada formada per dos cossos: l\'antiga masia i una edificació posterior. L\'antiga masia és de planta rectangular, consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teula àrab a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal presenta tres finestres, dues de les quals tenen permòdols a la part superior. La porta d\'entrada és adovellada amb un arc rebaixat. A la façana sud, hi ha quatre finestres, una amb permòdols de pedra treballada, una altra amb arc de punt rodó i, finalment, dues d\'estil clàssic amb dintell de fusta interior. L\'entrada és allargada i amb habitacions a la banda esquerra, que formen una estructura de dues crugies. El segon cos, del segle XIX, , va ser la torre d\'estiueig dels propietaris de la finca, amb una petita torre-mirador molt característica. És de planta quadrada i té planta baixa i dues plantes pis. La coberta és a dues vessants i el carener orientat en direcció nord-sud. A la part alta del segon pis i seguint l\'escala hi ha una torre. L\'estructura de la masia està feta amb parets de maó i sostres molt alts, recolzats sobre bigues de fusta. En destaca el gran balcó corregut de la façana, a la banda sud que permetia la comunicació de la casa vella amb la comuna.\
","08005-200","C/ Can Diví, 2","","41.6585400,2.2606000","438438","4612129","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40069-foto-08005-200-1.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","BPU","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","Infraestructures agràries: - El pou de servei de la masia, situat a la banda de ponent de la torre, que omplia el safareig amb el rentador i servia per rentar i per regar l\'hort de sota la casa. - El pou situat a prop del torrent, a tocar del Prat de Can Draper. L\'aigua del torrent era bombejada fins a un dipòsit dins de l\'actual urbanització de Can Camp i, posteriorment, enviada cap a la masia a través d\'un rec. Va ser construït durant els anys quaranta per en Pere Puigdomènech.","98","45","1.1","1762","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8dd","40070","Pont-passera del torrent de Can Diví","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-passera-del-torrent-de-can-divi","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XX","","\Petit pont-passera d\'un ull, que salva el torrent de Can Diví en el pas del camí que porta a Can Reixac. Està fet d\'obra, de maó massís lligat amb morter de calç i volta també de maó massís; fa aproximadament 1 m d\'alçada, 2 m de llargada i 2 m d\'amplada.\
","08005-201","Can Diví del Sot","","41.6562800,2.2601000","438394","4611879","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40070-foto-08005-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40070-foto-08005-201-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Estructural","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","49","1.5","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8de","40071","Pou de glaç de Can Draper","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-can-draper","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XVII","","\Pou de glaç situat al final de la propietat de Can Darper, proper a Can Reixac, i a la banda nord del Camí del pou de Glaç. Fou construït possiblement al segle XVII, està fet de pedres lligades amb morter de calç i està en bon estat de conservació. És de planta rodona, amb coberta còncava, i fa aproximadament 10 m de diàmetre i 10 m de profunditat. Té dues boques d\'accés.\
","08005-202","Camí del Pou de Glaç","\El pou de glaç servia per a emmagatzemar els blocs de gel que es treien del torrent del Sot d\'en Torres. En aquest espai hi havia unes basses que s\'omplien amb l\'aigua del rec Draper i el gel obtingut s\'empouava de novembre a març, i s\'extreia de maig a agost.\
","41.6547400,2.2627200","438611","4611706","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40071-foto-08005-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40071-foto-08005-202-2.jpg","Inexistent","Popular|Modern","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Científic","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|94","49","1.5","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8df","40072","Font de Can Draper","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-draper","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XX","","\Font ubicada gairebé al mig del torrent de Can Reixac, a un punt més baix respecte al nivell del pla. Es troba dins d\'una estructura de planta de semicircular allargada, amb parets laterals fetes de pedra i coronades amb totxo, que fa aproximadament 3 m de llargada per 2 m d\'amplada, i 1 m d\'alçada. S\'hi accedeix a través d\'una escala de cinc graons fets de maó massís. Al seu voltant hi havia un banc i una taula de pedra, actualment desaparegudes. L\'aigua arribava al broc, a través d\'una petita mina que la recollia del torrent, i rajava a una petita pica de secció quadrada feta de pedra. La mina va quedar inutilitzada i actualment la font no raja i resta abandonada.\
","08005-203","Can Draper. Polígon 3, parcel·la 1","\Emblemàtic espai d\'esbarjo de les famílies pageses del poble, on antigament s\'organitzaven festes populars i sardanes.\
","41.6619800,2.2632900","438665","4612509","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40072-foto-08005-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40072-foto-08005-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40072-foto-08005-203-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","49","1.5","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8e0","40073","Forn de Can Draper","https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-draper","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XIX","En estat ruïnós.","\Forn d\'obra de grans dimensions, situat més avall de la font de can Draper, al marge del costat de ponent del torrent de Can Diví. Encara es conserva bona part de la seva estructura original caracteritzada per una boca d\'entrada en forma d\'arc, de grans dimensions (aproximadament 2,5 per 2,5 m), construïda amb pedra lligada amb morter de calç, i la part superior construïda amb totxo Actualment, està envoltat d\'espessa vegetació, per la qual cosa no resulta fàcil accedir a les seves proximitats.\
","08005-204","Can Draper. Polígon 3, parcel·la 1","\Regentat pels de Can Campaner, servia per a confeccionar material de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d\'elaboració d\'aquest material era totalment manual: primer s\'anava a buscar la primera matèria a un torrent proper, just darrera dels forn, conegut com el Terral. Posteriorment, es garbellava la terra per a netejar-la d\'impureses i tot seguit es col·locava a unes basses per extreure\'n el fang. L\'aigua necessària per a mullar l\'obra i fer-ne argila s\'obtenia del rec de can Draper i era traslladada en carro fins al forn. La llenya per coure l\'argila provenia del bosc de la mateixa propietat. El forn no s\'utilitza des dels anys trenta, quan en Padrós el Campaner va deixar de treballar-hi. Més recentment, alguns sense sostre aprofitaren la infraestructura per passar la nit sota el seu arc. L\'últim d\'aquests pidolaires, ara fa aproximadament vint anys, durant el dia recollia pel poble tot allò que podia, mentre que per la nit dormia sota el forn en companyia dels seus gossos. Actualment, està envoltat d\'espessa vegetació, per la qual cosa no resulta fàcil accedir a les seves proximitats.\
","41.6617000,2.2624700","438597","4612479","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40073-foto-08005-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40073-foto-08005-204-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8e1","40074","Mina de Can Plantada","https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-plantada","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XVIII","Molts trams de la mina s\'han anat ensorrant.","\Mina que drenava l\'aigua del torrent del Sorral i el de Can Plantada, per tal de subministrar-la a la masia. Fou construïda a finals del segle XVIII. Està bastida amb peces de maó massís amb grans juntes, i volta de peces ceràmiques apuntades. Fa aproximadament 0,6 m d\'amplada i alçades diferents segons els trams. Ara resta abandonada i en un estat de conservació precari, degut a que molts trams del seu traçat s\'han anat ensorrant. Neix just a sota de la resclosa dels horts del Metge, continua per sota de Can Saniqueda i Can Panedes, fins al pla de l\'Arcada, on creua el torrent de Can Plantada i arriba a la bassa de la masia. Al darrere de Can Codina hi ha un dels nombrosos pous de registre que permetien la seva neteja. Abans d\'entrar a la bassa de Can Plantada, la mina tenia un repartidor que derivava un part de l\'aigua i, per mitja d\'un tub enterrat, la feien passar pel mig dels camps fins a la bassa de Can Gafa.\
","08005-205","Can Plantada","\Segons textos antics provinent de l\'Arxiu de Can Plantada, les obres de construcció de la mina van finalitzar l\'any 1795.\
","41.6568000,2.2506700","437610","4611943","1795","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40074-foto-08005-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40074-foto-08005-205-3.jpg","Inexistent","Modern","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González","","","94","49","1.5","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8e2","40075","Can Cariteu","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cariteu","\AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.\
","XX","","\Edifici entre mitgeres, format per planta baixa, planta pis i sotacoberta. La coberta és de teula àrab amb el carener paral·lel al carrer Antoni Gaudí. La façana principal, que es composa verticalment segons tres eixos, cada un dels quals amb una obertura a cada planta i l\'entrada principal a l\'eix central, està revestida íntegrament amb morter de calç. Les portes i les dues finestres de la planta baixa estan tancades amb un arc rebaixat i les finestres del nivell superior amb una llinda plana.\
","08005-206","C/ Antoni Gaudí, 3","","41.6731100,2.2597100","438378","4613748","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","","Legal","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8e3","40076","Sínia de Can Pau Adjutori","https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-can-pau-adjutori","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XX","en estat d\'abandó","\Sínia situada a les proximitats del torrent del Sot d\'en Girbau. Es tracta d\'una màquina d\'elevar aigua formada per una roda horitzontal que, accionada per mitjà d\'un animal que donava voltes fermat a l\'extrem d\'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, engranava amb una altra roda vertical i movia una cadena, l\'extrem inferior de la qual era submergida a l\'aigua del pou. Avui dia, la sínia resta abandonada i tot els seus elements estan molt malmesos.\
","08005-207","Can Pau Adjutori. Polígon 3, parcel·la 62","\Segons Joaquim Batlles Jo, propietari de la masia, la sínia bombejava aigua, primer per mitjà d\'un animal i, anys després, amb un motor.\
","41.6395700,2.2579300","438198","4610025","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40076-foto-08005-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40076-foto-08005-207-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8e4","40077","Rescloses menors del Verder","https://patrimonicultural.diba.cat/element/rescloses-menors-del-verder","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XX","","\Resclosses situades al llarg del torrent del Verder, construïdes per tal de derivar l\'aigua cap als recs dels petits horts que hi havia a les ribes. Es conserven algunes parets d\'aquestes petites rescloses, transversals al curs de l\'aigua del torrent, fetes de pedres lligades amb morter de calç. Actualment ja no es conrea cap horta tocar del torrent, i les recloses estan abandonades.\
","08005-208","Torrent del Verder","","41.6814800,2.2488900","437485","4614685","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40077-foto-08005-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40077-foto-08005-208-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","49","1.5","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8e5","40078","Basses de la Boadella","https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-la-boadella","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XIX","","\Són dues basses, situades a la Boadella, de forma quadrada i fetes de pedres lligades amb morter de calç. Una bassa gran, la més antiga, i a tocar d\'aquesta, una bassa més petita. S\'omplen per mitjà d\'un rec que transporta l\'aigua recollida a la resclosa del pont de la Terrera i d\'una mina. Des de les basses l\'aigua es distribuïda a una comunitat de més de deu regants mitjançant un complex entramat de recs, que permeten regar entre 12 i 13 parcel·les d\'una superfície variable (entre 2000 i 2500m2). Només 3 parcel·les reguen amb la bassa gran i la resta amb la petita. Segons la proximitat a les basses, les hores d\'aigua són variables entre: 9\'5h les parcel·les més properes i 11h les més allunyades.\
","08005-209","La Boadella","","41.6623400,2.2500400","437563","4612559","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40078-foto-08005-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40078-foto-08005-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40078-foto-08005-209-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Productiu","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González i Jordi Puig Roca","","Des de les basses de la Boadella es pot gaudir d\'un camp visual de gran abast: al nord els camps enfeixats que suaument porten a les quadres de Can Forns i a la casa pairal, i finalment, el bosc que hi ha al fons. Es tracta doncs d\'un mirador privilegiat d\'aquest referent paisatgístic de l\'Ametlla del Vallès, pel seu especial interès dins la fisonomia del territori.","119|98","49","1.5","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8e6","40079","Safareig de Can Plantada","https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-plantada","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XX","","\Safareig situat dins el pati cobert de la masia. És de forma rectangular, fet de pedra, amb el broc de coure allargat i estret. El bonó, situat a un dels extrems, omple un altre safareig, petit i quadrat, que se li adosa.\
","08005-210","Can Plantada. Polígon 6, parcel·la 61","","41.6517900,2.2494500","437503","4611388","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40079-foto-08005-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40079-foto-08005-210-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Ornamental","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8e7","40080","Carregador de porcs de Can Fàbregas del bosc","https://patrimonicultural.diba.cat/element/carregador-de-porcs-de-can-fabregas-del-bosc","","XIX-XX","","\Carregador de porcs situat a tocar de les corts de la masia de Can Fàbregas del Bosc. És tracta d\'una estructura de planta quadrada, d\'aproximadament 1,2 m de llargada per 1,2 m d\'amplada, feta amb còdols de riu lligats amb morter de calç. Al seu interior hi ha una rampa, feta de terres atapeïdes, que a la seva alçada màxima fa aproximadament 1 m sobre el nivell del pla, per tal de facilitar la càrrega dels porcs al carro. Una restauració recent ha reforçat la junta de les pedres amb pòrtland.\
","08005-211","Can Fàbregas del Bosc","","41.6664600,2.2348000","436298","4613028","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40080-foto-08005-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40080-foto-08005-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40080-foto-08005-211-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Ornamental","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8e8","40081","Cobert agrícola de Can Fàbregas del Bosc","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-agricola-de-can-fabregas-del-bosc","","XX","","\Cobert agrícola, construït l\'any 1933, situat a pocs metres al nord-est de la masia, i a tocar de la bassa. És de planta rectangular, d\'un sol nivell, i fa 60 m2 de superfície. La teulada és d\'un sol aiguavés, amb coberta de teula àrab. Les façanes del davant i posterior són fetes de pedra de la zona, lligada amb morter de calç i les laterals de maó massís. Les cantoneres són també de totxo. Hi ha tres portes d\'accés, situades a la façana principal del cobert, amb llinda i brancals de maó massís, i tres petites finestres amb llinda, brancals i ampit del mateix material, a la façana posterior.\
","08005-212","Can Fàbregas del Bosc. Polígon 5, parcel·la 67","","41.6663900,2.2351400","436326","4613020","1933","08005","L\'Ametlla del Vallès","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40081-foto-08005-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40081-foto-08005-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40081-foto-08005-212-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8e9","40082","Restes estructurals a Can Fàbregas del Bosc","https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-estructurals-a-can-fabregas-del-bosc","","","Està en estat ruïnós","\Es tracta de les restes d\'un cobert situat a uns 40 m al nord-est de la masia. És una estructura de planta quadrada, feta amb pedres irregulars lligades amb morter de calç, que conserva part dels quatre murs de façana, dos dels quals de més de 3 m d\'alçada. A l\'interior de l\'estança hi ha una pedra de molí hidràulic que, a simple vista, no sembla tenir cap mena de relació amb l\'estructura. A nivell superficial no s\'ha pogut documentar cap tipus de fragment ceràmic que permeti datar aquests vestigis.\
","08005-213","Can Fàbregas del Bosc. Polígon 5, parcel·la 67","\Segons la propietària del terreny, Teresa Barbany Torell, el seu padrastre, nascut al 1912, no havia vist mai l\'estructura dempeus però sempre l\'havia conegut com \'les restes del molí\'.\
","41.6665900,2.2351000","436323","4613042","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Restringit","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40082-foto-08005-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40082-foto-08005-213-3.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","1754","1.4","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8ea","40083","Complex mina-bassa-rec de Can Fàbregas del Bosc","https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-bassa-rec-de-can-fabregas-del-bosc","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XX","","\La mina, situada uns metres més amunt de la casa, drena aigua del torrent i, mitjançant una canalització, omple la bassa. Avui dia, tot i que està en ús, la mina queda totalment soterrada degut a les remocions de terres de les obres dels darrers anys. La bassa, situada a tocar del cobert agrícola, és de planta rectangular i ocupa una superfície de 52,8 m2. A la seva banda meridional, i al seu interior, hi ha un safareig de planta quadrada, que permetia obtenir aigua neta per abeurar el bestiar, evitant que es barregés amb l\'aigua de la bassa, bruta pels ànecs que criaven els propietaris. A un dels laterals, hi ha una rampa d\'accés pels anàtids, feta de rajoles. A la paret on s\'hi adossa la rampa hi ha dos gravats, de molt petit tamany, amb l\'any d\'inici (1929) i el del final (1930) de la construcció de la bassa. El rec baixa, des d\'uns metres més avall de la bassa, creua la carretera i va paral·lel al camí que duu en direcció al riu Tenes. Just en el tram que va per sota la carretera, passa per un tub que rega les feixes de la part baixa de la finca.\
","08005-214","Can Fàbregas del Bosc. Polígon 5, parcel·la 67","","41.6663800,2.2349900","436314","4613019","1930","08005","L\'Ametlla del Vallès","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40083-foto-08005-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40083-foto-08005-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40083-foto-08005-214-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Productiu","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8eb","40084","Els Quatre Cantons","https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-quatre-cantons","\COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.\
","","","\Estructures negatives situades a prop de la cruïlla entre la carretera BP-1432 i la via que dóna entrada al poble des de la carretera C-17. No es coneix el lloc exacte de la troballa. Sepulcre de fossa amb un esquelet localitzat a uns 3 metres de profunditat. Estava cobert amb una llosa grisa. Es desconeix si tenia aixovar associat, però en tot cas no se\'n conserven restes. No es coneixen d\'altres troballes posteriors en indrets propers, i actualment no s\'observa cap tipus de resta en superfície, ja que la zona està totalment urbanitzada. Malgrat això, es mantenen algunes parcel·les molt properes a la cruïlla amb una densitat baixa de construcció, en especial el Parc públic de Maria Lluïsa.\
","08005-215","A prop de la cruïlla entre la carretera BP 1432 i la via dóna entrada al poble des de la C-17.","\El jaciment el localitzà el sr. Maties Barres l\'any 1948, mentre construïa un pou. Comunicà la troballa al sr. Josep Estrada\
","41.6659500,2.2657400","438873","4612949","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40084-foto-08005-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40084-foto-08005-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40084-foto-08005-215-3.jpg","Inexistent","Neolític|Prehistòric","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Altres","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","78|76","1754","1.4","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8ec","40085","Rec de Can Radissa","https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-can-radissa","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XX","","\Canal de regatge format per una cavitat oberta a terra, estreta, poc profunda i sense revestir, que condueix l\'aigua captada per la resclosa del pont de Ca l\'Unyó (Santa Eulàlia de Ronçana), fins a Ca l\'Hermano i Can Donat, on es situen els Horts de Can Radissa, part dels quals pertanyen a Can Plantada. A les propietats de Can Sagimon, dins del rec, hi ha un safareig amb un rentador, fet amb còdols lligats amb morter de calç i arrebossat amb una capa de morter gruixat, que fa aproximadament 1 m de llargada i uns 0,4 m d\'amplada.\
","08005-216","Can Fàbregas del Bosc","\A la zona dels Horts de Can Radissa hi tenien hort moltes famílies de l\'Ametlla, com els de Can Muntaner, els de Can Ganduxé o els de Can Casanoves.\
","41.6648500,2.2333000","436171","4612850","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40085-foto-08005-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40085-foto-08005-216-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Productiu","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","49","1.5","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8ed","40086","Font de Can Moret","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-moret","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XX","en estat ruïnós","\Font, mig soterrada, situada a tocar del torrent de Can Carlons, al nordoest de Can Moret de Dalt, a un indret gairebé inaccessible degut a les bardisses. Es tracta d\'una construcció proveïda d\'una canal feta de maó massís, per on raja un filet d\'aigua que cau a un seti de pedres. Al voltant de la font, hi ha les restes d\'una estructura feta de totxo i morter relacionada directament amb aquesta. El seu estat ruïnós dificulta la seva interpretació; podria tractar-se dels bancs o de la coberta de la font.\
","08005-217","Can Moret. Polígon 5, parcel·la 57","","41.6640400,2.2383100","436588","4612756","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40086-foto-08005-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40086-foto-08005-217-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","49","1.5","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8ee","40087","Complex mina-font de Can Forns","https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-font-de-can-forns","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","","","\Mina bastida que segueix el curs del torrent de Can Forns. La boca de la mina, feta de totxos lligats amb morter de calç, fa aproximadament 1m d\'alçada i 50 cm d\'amplada. La mina enviava l\'aigua cap a la font, proveïda per un broc de pedra de color vermellosa, per on brollava l\'aigua. Actualment la font no raja.\
","08005-218","Can Forns. Polígon 5, parcel·la 19","\Segons informacions orals recollides per Jordi Puig Roca, antigament dins d\'aquesta mina hi havia un repartidor que per mitjà d\'una canonada de plom enviava l\'aigua a la casa (dipòsits del celler) per al consum domèstic.\
","41.6670900,2.2495700","437528","4613087","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40087-foto-08005-218-2.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","47","1.3","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8ef","40088","Complex resclosa-rec-mina del Pont de la Terrera","https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-resclosa-rec-mina-del-pont-de-la-terrera","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XIX","","\Resclosa, situada a sota el Pont de la Terrera, que desvia el curs d\'aigua del torrent per tal d\'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a un rec. La paret de la resclosa, transversal al curs de l\'aigua, està feta de pedra i maó massís lligats amb morter de calç i fa aproximadament 2 m de llargada i uns 70 cm d\'alçada. El rec, fet dels mateixos materials, i d\'una amplada aproximada de 12 cm, ressegueix a cel obert el marge dret del torrent i arriba a una petita mina, situada sota el camp del davant de les Basses de la Boadella, que condueix l\'aigua fins a la bassa gran.\
","08005-219","Can Forns. Polígon 4, parcel·la 12","","","437823","612791","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40088-foto-08005-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40088-foto-08005-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40088-foto-08005-219-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Productiu","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8f0","40089","Bassa de Can Forns","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-forns","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XX","","\Bassa situada entre la font i els forns de Can Forns, davant de l\'aqüeducte. La part sud és rectangular i la part nord, que s\'adapta al desnivell del terreny, és de forma trapezoïdal. Al seu interior hi ha una paret de mamposteria, que la subdivideix en dues basses. Fa aproximadament 15 m de llargada, 8 m d\'amplada i 1,5 m de fondària. Conserva el bonó amb el mecanisme metàl·lic, que donava sortida de l\'aigua pel rec i l\'aqüeducte.\
","08005-220","Can Forns","","41.6672500,2.2495900","437530","4613104","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40089-foto-08005-220-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","47","1.3","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8f1","40090","Complex piscina-canalitzacions de Can Forns","https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-piscina-canalitzacions-de-can-forns","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XX","actualment aquest complex resta en estat d\'abandó.","\Piscina de grans dimensions, amb una capacitat per a 30.000 litres, que s\'omplia amb l\'aigua provinent de dos pous, un situat davant de la casa, prop del torrent de la font, i l\'altre, al torrent de Can Feliu. Permetia regar els jardins dissenyats per Nicolau Maria Rubió i Tudurí i tots els camps de davant de la casa, amb un sistema de canalització, que encara es conserva. Aquest complex salva els desnivells del terreny a través de diversos petits aqüeductes, d\'una alçada aproximada d\'1 m, fets de maó massís lligat amb morter. Actualment resta abandonat.\
","08005-221","Can Forns. Polígon 5, parcel·la 19","","41.6666500,2.2474500","437351","4613039","1960","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40090-foto-08005-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40090-foto-08005-221-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","98","47","1.3","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8f2","40091","Aqüeducte de Can Forns","https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-can-forns","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XX","","\Aqüeducte d\'un arc de mig punt, en forma de pont, que salva el desnivell del terreny al pas del torrent de la font. Conduïa l\'aigua del rec que sortia de la bassa de Can Forns fins als horts que hi havia a l\'altre costat del torrent. És fet de paredat comú, amb l\'arcada de totxo a plec de llibre. Actualment només es fa servir com a pont i té les baranes metàl·liques a mode de passamà, tot i que inicialment eren de fusta.\
","08005-222","Can Forns","\La seva construcció va ser encarregada per en Salvador Millet Maristany.\
","41.6669800,2.2495800","437529","4613074","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40091-foto-08005-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40091-foto-08005-222-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8f3","40092","Forn de Can Forns","https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-forns","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XVIII","","\Restes d\'un forn situat a migdia de la bassa de Can Forns. És una estructura que conserva les dues boques d\'enfornar, construïdes amb els brancals de pedra i la part superior en forma d\'arc, feta de totxo a plec de llibre. El seu interior està dividit en dos forns separats per un petit mur, fet de pedra lligada amb morter de calç i coronat amb totxo, d\'aproximadament 60 cm d\'alçada. La paret on es situen les boques d\'enfornar està feta de totxo lligat amb morter de calç, i les tres restants tenen la part inferior feta de tàpia i la superior del mateix materials que la primera.\
","08005-223","Can Forns. Polígon 5, parcel·la 19","","41.6670800,2.2495200","437524","4613086","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40092-foto-08005-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40092-foto-08005-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40092-foto-08005-223-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8f4","40093","Bassa de sota Cal Forcaire","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-sota-cal-forcaire","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XX","","\Bassa situada sota Cal Forcaire, dins de les propietats de Can Bachs. Probablement s\'omplia de l\'aigua que baixava del torrent del Verder. És de forma rectangular, fa aproximadament 5 m de llargada i 2 m d\'amplada, i està feta de totxo. Actualment resta buida i abandonada.\
","08005-224","Cal Forcaire","","41.6745000,2.2593200","438347","4613902","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40093-foto-08005-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40093-foto-08005-224-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8f5","40094","Era de Ca l\'Arcís","https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-ca-larcis","","","","\Era situada a tocar de la façana principal de la masia. És de forma rectangular, amb paviment de lloses de pedra de la zona de color vermelloses. Les lloses de l\'extrem de la façana són de formes regulars, rectangulars i quadrades, i les de l\'extrem contrari són irregulars, de formes i tamanys diversos.\
","08005-225","Ca l\'Arcís (Serrat de l\'Ocata)","","41.6989400,2.2444900","437136","4616626","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40094-foto-08005-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40094-foto-08005-225-3.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","47","1.3","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8f6","40095","Pontet del torrent de Can Plantada","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontet-del-torrent-de-can-plantada","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XX","","\Pont d\'un ull que salva el torrent de Can Plantada en el pas del camí de Can Guineu. Les parets són de pedra i morter i la volta de maó. Fa aproximadament uns 2 m d\'alçada, 4 m de llargada i uns 4 m d\'amplada.\
","08005-226","Can Plantada. Polígon 4, parcel·la 9005","\Segons informacions orals recollides per Jordi Puig Roca, als anys quaranta, Ventura Ganduxé va fer construir aquest pont que va suposar una millora important al camí i va permetre abolir el gual del torrent.\
","41.6537700,2.2487000","437443","4611609","1940","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40095-foto-08005-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40095-foto-08005-226-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Estructural","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","49","1.5","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8f7","40096","Can Sarral","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sarral","\AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.\
","XVI","","\Es tracta d\'una antiga masia, de planta irregular, formada per planta baixa i planta pis. Actualment es troba adossada, pels seus costats oest i nord per Can Campaner, la casa veïna. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. Tota la façana està arrebossada i pintada. La seva façana principal està orientada al sud. Al seu costat est presenta un cos annex, destinat a les corts i la pallissa, i un porxo que actualment serveix com a terrassa de la planta superior.\
","08005-227","C/ Antic Camí de Caldes, 26","\Antiga ferreria del poble, on es duïen a ferrar els cavalls. Queden argolles a la façana principal. La finestra que queda a la part central de la façana denota que era antigament una porta a la que es va fer un ampit. A la Planta Pis, just a sobre s\'hi percep encara l\'emprenta d\'una finestra avui tapiada.\
","41.6672400,2.2598900","438387","4613096","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","","Legal","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8f8","40097","Can Campaner","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-campaner","\AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.\
","XIX","","\Casa de cos en cantonada, formada per planta baixa i planta pis. La coberta és de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Tota la façana està arrebossada i pintada, i rematada a la part superior amb un senzill acroteri ubicat sobre cornisa. La façana principal, que dona a l\'Antic Camí de Caldes, presenta una obertura a cada planta, la de planta baixa a l\'extrem dret i la de planta pis centrada, i un balcó corregut amb una barana de ferro. Hi ha l\'accés a un dels dos habitatges que la formen; l\'altre habitatge té l\'accés des del pati de la façana oposada. La façana lateral s\'adapta al traçat del carrer Francesc Macià amb un canvi de pla que forma una aresta vertical en tota la seva alçada.\
","08005-228","C/ Antic Camí de Caldes, 28","","41.6672200,2.2597200","438373","4613094","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","","Legal","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8f9","40098","Pou del carrer Poeta Maragall","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-carrer-poeta-maragall","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XIX","","\Pou, construït amb totxo i morter, situat al carrer del Poeta Maragall nº 6. Té dues obertures tancades amb reixa de ferro, la més gran dóna al carrer i la més petita dóna al pati de la casa. La gran, tancada amb vidre, amb ampit i llinda de pedra -té una inscripció amb l\'any 1876-; la més petita, de forma semicircular i amb ampit de pedra, permetia omplir una petita pica de pedra que hi ha adossada al pou. Té una placa commemorativa de la història de la seva construcció, en el seu 133è aniversari.\
","08005-229","C/ Poeta Maragall, 6.","\Segons la placa commemorativa, l\'any 1876 un conjunt de veïns de la zona (Joan Carbonell, Sebastià Parera, Pere Cariteu, Josep Cariteu, Josepa Montcada de Pujol, Domingo Subirana, Genís Riera i Teresa Croquí i Jansana) van finançar la construcció del pou per tal de solucionar la manca d\'abastament d\'aigua potable. En el document contractual de l\'època es regulava d\'una manera detallada el procés constructiu i la posterior explotació del pou.\
","41.6732200,2.2595800","438367","4613760","1876","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40098-foto-08005-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40098-foto-08005-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40098-foto-08005-229-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Científic","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8fa","40099","Biot de les serps","https://patrimonicultural.diba.cat/element/biot-de-les-serps","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","","","\Biot situat a tocar del Camí Antic de Bigues, en un indret proper a la barraca d\'en Feliu (Bigues i Riells). És un petit clot natural, de poca profunditat, que acumula aigua bastant neta i sense moviment.\
","08005-230","Camí ral de Bigues. Polígon 1, parcel·la 44","","41.6745100,2.2416300","436874","4613916","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40099-foto-08005-230-2.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","47","1.3","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8fb","40100","Bassa de Can Coromines","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-coromines","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XX","La vegetació que creix a l\'interior de la bassa està malmetent la seva estructura.","\Bassa situada a sobre la masia, en direcció nord-oest, a una parcel·la del carrer de Salvador Millet. És de forma rectangular i de grans dimensions, i s\'omplia amb aigua del torrent del Verder. Actualment resta buida, abandonada i en mal estat de conservació degut a que la vegetació que creix al seu interior malmet la seva estructura.\
","08005-231","Can Coromines","\Segons informacions orals recopilades per Jordi Puig Roca, durant els estius de la dècada dels anys trenta, la bassa era utilitzada com a piscina per bona part dels habitants del poble.\
","41.6736400,2.2570300","438155","4613808","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40100-foto-08005-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40100-foto-08005-231-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8fc","40101","Forn del Verder (Can Coromines)","https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-verder-can-coromines","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","","Estat d\'abandó. Només queden algunes restes de l\'estructura.","\Restes d\'un forn situat a peu del torrent del Verder, a un marge proper a Can Muntaner. És una estructura de planta quadrada, amb restes de cendres al seu interior, que conserva part de les quatre parets, fetes de tàpia i revestides amb una capa de morter de calç. Al seu davant, a un lloc planer a tocar del marge, destaca una era amb un fi estrat de carbons a tota la seva superfície.\
","08005-232","Torrent del Verder. Polígon 1, parcel·la 47","","41.6726200,2.2557200","438045","4613696","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40101-foto-08005-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40101-foto-08005-232-3.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","47","1.3","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8fd","40102","Tanca de pedra de Can Rit","https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-pedra-de-can-rit","","","","\Tanca de pedra, situada entre Can Rit i Can Calces, que separa les dues propietats. Està feta amb pedres de la zona lligades amb morter de calç, i fa aproximadament 1,2 m d\'alçada, 0,3 m d\'amplada, i uns 5 m de llargada.\
","08005-233","Can Rit (Serrat de l\'Ocata). Polígon 1, parcel·la 5","","41.6998000,2.2428900","437004","4616723","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40102-foto-08005-233-2.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","47","1.3","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8fe","40103","Complex mina-aqüeducte de Ca l\'Arenys","https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-aqueducte-de-ca-larenys","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.\
","XX","","\Aqüeducte de gran alçada (aproximadament 5 m), fet de pedra de la zona amorterada amb calç, amb quatre arcs de mig punt fets de totxo a plec de llibre. És conegut també amb el nom de l\'Arcada. La construcció salva el desnivell del terreny al pas del torrent de Ca l\'Arenys, travessant-lo en sentit nord-oest sud-est. Condueix l\'aigua de la mina a través d\'un tub de morter de ciment fins a les basses, a les actuals piscines. Antigament ho feia per mitjà d\'un rec a cel obert. La mina neix molt a prop de sota el cementiri i voreja el torrent fins a arribar a l\'antiga arcada que dona pas als safareigs i a les basses de Ca l\'Arenys. Al llarg de la Mina, que encara està en funcionament, hi ha diversos pous de registre.\
","08005-234","Ca l\'Arenys","","41.6698600,2.2672600","439003","4613382","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40103-foto-08005-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40103-foto-08005-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40103-foto-08005-234-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González i Jordi Puig Roca","","Fotografia antiga del rec de l\'aqüeducte facilitada per la família Fonta.","119|98","47","1.3","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c8ff","40104","Can Mestre Miquel","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mestre-miquel","\AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.\
","XIX","","\Edifici entre mitgeres, format de planta baixa i dos plantes. La coberta és de teula àrab a dues vessants i el carener paral·lel a la façana. La façana està revestida amb morter de calç i té incisions de forma quadrada. A l\'alçada de cada sostre hi ha una imposta emmotllurada. La façana principal està estructurada per quatre eixos verticals, els dos centrals formant un conjunt. Les dues plantes pis tenen dues balconeres a la part central unides per un balcó corregut. A l\'extrem dret de la façana hi ha una porta, amb una finestra just al damunt, que permet l\'accés a l\'escala de les plantes superiors. La façana està rematada per un ràfec amb tres filades de totxo disposades en punta de diamant.\
","08005-235","C/ Major, 21","","41.6728300,2.2598900","438393","4613717","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","","Legal","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c900","40105","Casa Soler","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-soler","\AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.\
","XX","","\Edifici aïllat amb planta en forma de \'L\', que consta de planta baixa, pis i soterrani. Es troba elevat respecte del carrer al que confronta. La piscina, a l\'extrem de llevant és un element que forma part de la pròpia edificació.\
","08005-236","C/ Mestre Ramon Capell, 4","","41.6673100,2.2636000","438696","4613101","1967","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40105-foto-08005-236-2.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","BPU","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","Gabriel Mora, arquitecte","","98","45","1.1","1762","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c901","40106","Ca la Pepa","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pepa","\AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.\
","XVII","","\Masia de planta rectangular, formada per planta baixa i planta pis. La coberta és de teula àrab a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, la qual està orientada al sud. Les façanes són de paredat comú sense revestir, amb cadenes de carreus. Les obertures de la planta superior tenen l\'ampit, brancals i llinda de pedra amb inscripcions corresponents al segle XVII. Al seu costat oest presenta un cos annex, destinat a les quadres.\
","08005-237","C/ Francesc Macià, 31","","41.6661000,2.2594200","438347","4612970","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40106-foto-08005-237-2.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","BPU","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","94","45","1.1","1762","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c902","40107","Font del Gat","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gat","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","","","\Font situada a la part alta del torrent de la Font del Gat, als peus de la Serreta. S\'hi accedeix a través d\'un sender que neix al camí del Verder i va paral·lel al curs del torrent. La font està enclotada a un marge rocós on s\'hi baixa a través d\'una escala de pedra de vuit graons, d\'aproximadament 1,2 m d\'alçada, i raja un filet diminut d\'aigua.\
","08005-238","Torrent de la Font del Gat","\Està considerada com una de les fonts més emblemàtiques del municipi, on Els estiuejants de principis del segle XX passaven llargues estones. A la seva aigua se li atribuïen propietats medicinals.\
","41.6806100,2.2536300","437879","4614585","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40107-foto-08005-238-2.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","49","1.5","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c903","40108","Pantà de Can Millet","https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-can-millet","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XX","","\Pantà situat al mig del torrent de Can Millet, poc més amunt de l\'aqüeducte. Recollia l\'aigua de la pluja que baixa pel torrent i la subministrava a Can Xammar de Dalt (Can Millet). És construït amb una gran resclosa, feta de paredat comú, de gairebé 2 m d\'amplada, i més de 2 m d\'alçada, amb una paret de maó a mode de barana, que voreja aquest espai elevat. Actualment resta inutilitzat, ja que tot i que emmagatzema aigua, el seu interior està ple de sorra.\
","08005-239","Torrent de Can Millet","\PUIG J. (2007:81) l\'obra va ser dissenyada pel Sr. Sabater durant la primera meitat dels anys quaranta. La realització material va ser feta per Jaume Soler \'Paleta\'. Va ser una obra que va donar feina a unes 30 persones i 8 o 10 carros. La construcció va durar un any i mig i, durant aquell temps la quantitat de feina fou tan gran que sorgí la necessitat que hi hagués un aiguader que s\'encarregués de transportar càntirs d\'aigua del Verder cap a l\'obra. Cal dir que va ser un autèntic fracàs ja que en pocs anys va quedar omplert de la sorra que arrossegava el torrent.\
","41.6825800,2.2501500","437591","4614806","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40108-foto-08005-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40108-foto-08005-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40108-foto-08005-239-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c904","40109","Complex mina de l\'Alba-aqüeducte del Verder o de Can Millet","https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-de-lalba-aqueducte-del-verder-o-de-can-millet","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XX","","\La mina de l\'Alba, construïda cap als anys quaranta del segle XX, recollia els escorrentius del torrent de l\'Alba i d\'allà l\'aigua anava, per mitjà de canonades, directament cap a Can Millet. L\'aqüeducte, situat a llevant del camí del Verder, salva el desnivell del terreny al pas del torrent de Can Millet. Condueix les aigües provinents de la mina de l\'Alba cap a la bassa dels peixos de Can Xammar de Dalt (Can Millet) per mitjà d\'una canonada. És una construcció allargada i estreta, feta de pedres lligades amb morter de calç, amb volta apuntada de totxo.\
","08005-240","Can Millet","","41.6818300,2.2492300","437514","4614723","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40109-foto-08005-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40109-foto-08005-240-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González i Jordi Puig Roca","","Les coordenades UTM són les de l\'aqüeducte.","119|98","47","1.3","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c905","40110","Caixaruda o escaxarrotat","https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixaruda-o-escaxarrotat","","","","\Nom local de la zona de Puiggraciós que es dona a una primitiva i universal menja, un brou que recull els elements de l\'hort disponibles en el moment, trossejats i barrejats en una olla. Per donar gust s\'afegeix sagí ranci que s\'enfarina en forma de petites boletes. És un plat de cuina de subsistència.\
","08005-241","Serrat de l\'Ocata","","41.7000200,2.2441900","437112","4616747","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","","Inexistent","","Patrimoni immaterial","Costumari","Pública","Altres","","","","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","Informacions orals facilitades per Pep Salsetes, cuiner i historiador gastronòmic.","","63","4.5","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c906","40111","Torrent del Verder","https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-verder","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","","","\El seu nom segurament és derivat de l\'exuberància de la vegetació que creixia i creix a les ribes del torrent de Verder. L\'existència d\'aigua durant tot l\'any fan que sigui un dels torrent amb major concentració d\'infraestrucutres hidràuliques del municipi i, segurament, els primers pobladors de la zona ja s\'abastiren de l\'aigua d\'aquest torrent. En bona part, l\'emplaçament de l\'Ametlla podria estar condicionat per la proximitat d\'accés a l\'aigua del Verder.\
","08005-242","Zona del Verder","","41.6802300,2.2494300","437529","4614546","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40111-foto-08005-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40111-foto-08005-242-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Altres","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2153","5.1","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c907","40112","Font dels caçadors (Sot de la Barca)","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-cacadors-sot-de-la-barca","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","","","\Font situada a l\'inici del Sot de la Barca, que recull les aigües ja en forma de torrent. Naixia de la mateixa torrentera al costat de la propietat de Can Coromines. Antigament era coneguda com la Font del Sot de la Barca. Actualment, degut a la sequera, no raja aigua de la font, tot i que en època de pluja encara ho fa.\
","08005-243","Sot de la Barca","\PUIG, J (2007:62): la font permetia regar els horts que hi havia a banda i banda d\'aquest torrent. Els horts eren compartits entre Can Coromines i Can Cariteu.\
","41.6732600,2.2466400","437290","4613774","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","","Inexistent","","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Social","","","","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c908","40113","Font del Racó","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raco","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XX","","\Font situada a tocar del torrent del Verder, al costat del Salt de les Roquetes, sota la resclosa del rec Draper. El broc només conserva una petita obertura per on raja un fil d\'aigua que cau a un pedrís.\
","08005-244","Torrent del Verder","\Segons informacions orals recopilades per Jordi Puig Roca, antigament la font tenia una petita cúpula que la protegia així com un replà davant la font; a principis del segle XX era un lloc d\'esbarjo tradicional dels estiuejants.\
","41.6750100,2.2548500","437975","4613962","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40113-foto-08005-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40113-foto-08005-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40113-foto-08005-244-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Social","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","49","1.5","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c909","40115","Villa Pepita","https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-pepita","\AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.\
","XIX","","\Casa aïllada de planta rectangular, formada per planta baixa, planta pis i golfes amb coberta de teula àrab a dues vessants. Les façanes estan estucades i presenten decoracions esgrafiades al voltant de les obertures, a les cantonades, i al sòcol de gran alçada. La façana principal té una composició simètrica i està estructurada en tres eixos verticals. En destaca el portal d\'accés a la planta baixa, un balcó amb balustres a la planta pis i tres finestres amb arcs de mig punt a les golfes.\
","08005-246","C/ Francesc Macià, 42","","41.6681900,2.2597800","438379","4613201","1931","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40115-foto-08005-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40115-foto-08005-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40115-foto-08005-246-3.jpg","Legal","Noucentisme|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","BPU","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","106|98","45","1.1","1762","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c90a","40116","Els Casalots II","https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-casalots-ii","\COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.\
","","","\Restes en superfície situades als terrenys compresos a banda i banda del camí d\'accés a l\'actual granja Tilmar en una petita elevació del terreny natural - carena que separa la conca del Congost i del Tenes-. Avui en dia hi ha com a referència una petita barraca agrícola. Àrea on apareixen mòduls i peces de sílex dispersos en superfície. Moltes vegades les peces presenten tosca -concrecions calcàries-. Alguns exemplars provenen de la zona del Brull, Aiguafreda i el Figaró, i sembla que podien haver estat transportats pel riu Congost. Alguns d\'ells tenen indicis d\'haver estat treballats o utilitzats. Les dimensions de les peces no superen els 600 o 700 mm. L\'any 1982 Maria Victòria Gràcia revisà els materials i els situà cronològicament a l\'Epipaleolític-Neolític Antic, fet que els podria convertir en els materials més antics trobats al municipi. Malgrat que és freqüent la localització de noves peces quan els caps són llaurats, en la prospecció realitzada l\'any 2007 no se\'n han trobat. El jaciment se sobreposa en part a l\'espai ocupat pel jaciment romà dels Casalots I. Actualment els materials recollits es troben en dipòsit al Museu de Granollers, cedits per Josep Estrada. Consisteixen en tres bosses de materials: una de fragments de sílex, una altra de nuclis i encara una altra de peces retocades.\
","08005-247","granja Tilmar","\El jaciment fou localitzat per Emili Ramon i Jordi Pardo, i els materials els revisà l\'any 1982 Maria Victòria Gràcia.\
","41.6580800,2.2712000","439320","4612071","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40116-foto-08005-247-1.jpg","Inexistent","Paleolític|Neolític","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Productiu","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","77|78","1754","1.4","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c90b","40117","Murs de pedra seca de Can Panxa Rossa","https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-panxa-rossa","","","","\Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)\
","08005-248","Serrat de l\'Ocata. Polígon 1, parcel·la 3","","41.7002400,2.2424700","436969","4616772","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Sense accés","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40117-foto-08005-248-2.jpg","Física","","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","","","","","47","1.3","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c90c","40118","Murs de pedra seca de Can Roses","https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-roses","","","","\Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)\
","08005-249","Serrat de l\'Ocata. Polígon 1, parcel·la 8","","41.6985700,2.2423600","436959","4616587","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Sense accés","Regular","","Física","","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","","2023-01-18 00:00:00","","","","","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c90d","40119","Murs de pedra seca de Can Vicens","https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-vicens","","","","\Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)\
","08005-250","Serrat de l\'Ocata. Polígon 1, parcel·la 1","","41.6992100,2.2423800","436961","4616658","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Sense accés","Regular","","Física","","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","","2023-01-18 00:00:00","","","","","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c90e","40120","Can Riera (Can Pau)","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-can-pau","\AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.\
","XVII-XX","","\Conjunt edificatori format per diverses fases constructives. La coberta és plana i en sobresurt un petit cos a la cantonada. Les façanes són planes, arrebossades i pintades, i la principal es composa segons tres eixos. L\'edifici originari correspon a una masia, Can Pau, actualment visible només a la façana nord del conjunt. La segona fase correspon a la planta baixa que es situa alineada a tocar de la carretera. La següent fase correspon a la botiga, i finalment, a l\'ampliació del primer pis, que unifica la façana més pública. El cos afegit present una mitgera i una cantonada.\
","08005-251","Ctra. de Sant Feliu, 44","","41.6655000,2.2586300","438281","4612904","1934","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40120-foto-08005-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40120-foto-08005-251-2.jpg","Legal","Contemporani|Racionalisme|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","BPU","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","98|120|94","45","1.1","1762","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c90f","40121","Villa Eulàlia","https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-eulalia","\AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.\
","XX","","\Edifici de planta rectangular, format per planta baixa i planta sotacoberta, que està aixecat respecte del terreny. Es situa en un solar en cantonada, alineat amb el carrer de la Mina i enretirat respecte l\'alineació de les cases del carrer Francesc Macià. La coberta és de teula àrab a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal. Les façanes estan revestides amb estuc de calç i, sota el ràfec, hi ha una garlanda d\'esgrafiats amb motius vegetals. Les obertures presenten arcs carpanells apuntats. L\'accés es produeix per una marquesina coberta amb teula àrab vidrada de diferents colors. La tanca del jardí es composa per un mur baix de coronament aixamfranat i pilars de rematats a dues aigües, amb una reixa de ferro forjat. Els coronaments del mur i del pilar estan revestits amb ceràmica vidrada.\
","08005-252","C/ Francesc Macià, 12","","41.6696700,2.2605400","438444","4613365","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40121-foto-08005-252-1.jpg","Legal","Modernisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","BPU","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","105","45","1.1","1762","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c910","40122","Col·lecció arqueològica de l\'Ametlla del Vallès al Museu de Granollers","https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-lametlla-del-valles-al-museu-de-granollers","\http://www.museugranollers.org/index.php\
","IaC-IIIdC","","\El Museu de Granollers ha actuat com a focus de recerca arqueològica dins de l\'àmbit comarcal durant varies dècades. Aquest fet ha repercutit en la col·lecció arqueològica del seu fons. L\'abast geogràfic s\'estén per tota la comarca del Vallès Oriental. El material de l\'Ametlla del Vallès procedeix de les prospeccions que durant més de tres dècades(1945-80), es van dur a terme a la comarca. Aquest va entrar sense una documentació sistemàtica, però recull el nom del jaciment o del lloc de trobada: - Cal Fusteret. Conjunt d\'eines i elements artesanals; 2 pondus ibèrics (Núm. registre 6432). - Can Forns. Conjunt de fragments de ceràmica romana (Núm. Registre 5588). - Can Tiano. Conjunt de material ibèric i romà (Núm. registre 5587); 19 fragments de ceràmica ibèrica (Núm. registre 6336); 1 fragment de pondus (Núm. registre 6337). - Ermita de Sant Nicolau. Material ibèric corresponent a un conjunt de fragments de ceràmica (Núm. Registre 1726), 1 fragment de ceràmica amb nansa (Núm. Registre 2220), 1 fragment de vora pintada de forma triangular amb base de cercles concèntrics (Núm. Registre 2917) i una peça de teler de forma trapezoïdal (Núm. Registre 394). - Puiggraciós. Material ibèric corresponent a 2 lots de ceràmica (Núm. registre 1725 i 5638) i un lot de 7 fragments de ceràmica provinent de prospeccions (Núm. Registre 5867). - El Pollancre. Conjunt de diversos fragments de ceràmica romana i un sílex (Núm. Registre 5653).\
","08005-253","Museu de Granollers","","41.6695600,2.2614600","438520","4613352","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Sense accés","Bo","","Física","Ibèric|Romà","Patrimoni moble","Col·lecció","Pública","Científic","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","81|83","53","2.3","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c911","40123","Complex mina-bassa de Can Plandolit","https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-bassa-de-can-plandolit","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XX","","\Bassa circular situada a tocar de la banda de llevant del camí de Can Plandolit, al davant del encreuament amb el camí de Can Plantada. Està construïda amb maó lligat amb ciment, és de grans dimensions, aproximadament 30 m de diàmetre, i està protegida per una tanca metàl·lica al seu voltant. La bassa, que permet regar els camps de conreu del voltant, s\'alimenta d\'una mina que capta l\'aigua del torrent, entre Can Reixac i Can Diví, així com d\'un dels pous situat a dins d\'un cobert als peus de la mateixa bassa.\
","08005-254","Can Plandolit","\A la minuta municipal de 1925 ja es constata l\'existència d\'una petita bassa rectangular en el mateix indret i un pou uns metres més cap al nord. Segons la memòria oral de la gent gran de la zona, el Sr. Pascual, constructor del municipi, s\'encarregà de la construcció de la nova bassa cap als anys cinquanta del segle XX.\
","41.6506500,2.2523700","437745","4611259","1950","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40123-foto-08005-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40123-foto-08005-254-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","Sr. Pascual","Les coordenades UTM són les de la bassa.","119|98","47","1.3","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c912","40124","Col·lecció arqueològica de l\'Ametlla del Vallès al Museu Can Xifreda","https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-lametlla-del-valles-al-museu-can-xifreda","\BUSTAMANTE I PICAÑOL, Martí (1988). Materials i jaciments arqueològics de Sant Feliu de Codines. Museu Arqueològic Municipal, Ajuntament de Sant Feliu de Codines. http://www.ictisp.com/~xifreda/\
","I-III dC","","\L\'origen del Museu de Can Xifreda prové d\'una col·lecció arqueològica de les troballes provinents de les prospeccions o excavacions fetes pel Grup Talp, afeccionats locals a l\'arqueologia, entre les dècades dels anys 50 i 70 del segle passat. L\'abast geogràfic s\'estén per Sant Feliu de Codines i pels municipis pròxims. El material de l\'Ametlla del Vallès va entrar sense una documentació sistemàtica, però recull el nom del jaciment o del lloc de trobada: - Can Tiano. Són materials d\'època romana provinents d\'una tomba, datada entre els segles II-III dC, que fou excavada als anys 70. Es tracta d\'una gerra íntegra de ceràmica comuna, diversos fragments de terra sigil·lada, un sílex i una tègula completa. - Pla de Can Carlons. Són materials ibèrics i romans provinents d\'una sitja, datada cap als segles I-II dC, que fou excavada als anys 70. Es tracta d\'una boca de dolia i quatre pesos de teler.\
","08005-255","Museu Can Xifreda (Sant Feliu de Codines)","\Aquest petit museu municipal va néixer gràcies a l\'impuls del Sr. Martí Garriga, afeccionat local. La col·lecció de troballes fetes pel Grup Talp al llarg dels anys 50, 60 i 70 van esdevenir patrimoni municipal l\'any 1970, i des de l\'any1988 estan ubicades a l\'edifici modernista de Can Xifreda.\
","41.6695600,2.2614600","438520","4613352","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40124-foto-08005-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40124-foto-08005-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40124-foto-08005-255-3.jpg","Física","Romà|Antic","Patrimoni moble","Col·lecció","Pública","Científic","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","83|80","53","2.3","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c913","40125","Casa \'Aigües\'","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-aigues","\AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.\
","XX","","\Edifici de planta quadrada, format per planta baixa, que es troba alineat a dos carrers, amb la cantonada aixamfranada. Al costat de llevant, crea un petit pas amb la casa adjacent, utilitzat antigament com a rec de distribució d\'aigua. La coberta és de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana es composa horitzontalment, i està arrebossada i pintada amb un sòcol de paredat comú. En el xamfrà hi ha dues pilastres que emmarquen una obertura. L\'entrada, a la que s\'accedeix a través d\'un porxo, presenta un arc el·líptic, que es repeteix dues vegades a la mateixa façana.\
","08005-256","C/ Francesc Macià, 9","","41.6696100,2.2608700","438471","4613358","1934","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40125-foto-08005-256-1.jpg","Legal","Noucentisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Altres","","","BPU","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","Emili Sala i Pibernat, arquitecte","","106","45","1.1","1762","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c914","40126","Conillar de Mas Puigllonell","https://patrimonicultural.diba.cat/element/conillar-de-mas-puigllonell","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XV-XVI","","\Tanca situada a la part est de la masia. És un mur fet de pedra de la zona lligada amb morter de calç, que fa aproximadament 1 m d\'alçada i uns 30 m de llargada. Actualment es desconeix la seva funcionalitat, que podria ser diversa, tot i que probablement s\'utilitzava per a guardar el bestiar.\
","08005-257","Mas Puigllonell. Polígon 1, parcel·la 25","\Segons informacions orals facilitades pels propietaris de la masia, la tanca és coneguda amb el nom del conillar perquè un avantpassat seu, anomenat Genís Antoja, a finals del segle XIX, patí una malaltia que el deixà paral·lític i es distreia disparant des de la casa, amb l\'escopeta, els conills que quedaven atrapats al recinte.\
","41.6969700,2.2404400","436797","4616411","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40126-foto-08005-257-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","47","1.3","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c915","40127","Restes estructurals al Mas Puigllonell","https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-estructurals-al-mas-puigllonell","\PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","","Les restes dels dipòsits estan bastant malmeses i hi creix vegetació al seu interior.","\Es tracta de les restes d\'un conjunt d\'estructures antigues, situat per sobre de la masia, en direcció nord-est, format per tres dipòsits de decantació, un forn i un molí, de funcionalitat i cronologia indeterminades. Tots els elements estructurals són fets de pedres irregulars de la zona, lligades amb morter de calç. Els dipòsits, que són de planta quadrada, conserven les restes del revestiment intern de morter per a impermeabilitzar-los. Possiblement eren utilitzades com a basses de decantació ja que aprofiten el desnivell del terreny per a la seva construcció. A tocar del dipòsit del capdamunt, a la seva dreta, es troben les restes d\'un petit forn, on s\'observa una superfície rubefactada i la presència de fragments de carbó. A tocar seu, hi ha unes pedres de molí, que semblen descontextualitzades, i un element de construcció vertical, d\'aproximadament 2 m d\'alçada, de forma circular, que probablement servia com a suport d\'una altra estructura. A nivell superficial no s\'ha pogut documentar cap tipus de fragment ceràmic que permeti datar aquests vestigis. D\'altra banda, l\'indret no han estat mai objecte de cap tipus d\'intervenció arqueològica que permeti la seva interpretació.\
","08005-258","Mas Puigllonell","","41.6974800,2.2410100","436845","4616467","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Sense accés","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40127-foto-08005-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40127-foto-08005-258-3.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","1754","1.4","2484","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c916","40133","Pou del Mas Puigllonell","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-mas-puigllonell","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XV-XVI","","Pou situat a la banda oest de la pallissa del Mas Puigllonell. L\'estructura exterior, de forma quadrada, està feta amb pedra de la zona lligada amb morter de calç, fa aproximadament 1,8 m d\'alçada, i està coberta amb una gran llosa. A banda i banda de l\'obertura del pou, hi ha dos petits murs, fets també amb pedra i morter de calç, coronats amb unes pedres llises de forma regular.","08005-264","Mas Puigllonell. Polígon 1, parcel·la 25","","41.6971900,2.2408500","436832","4616435","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Restringit","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40133-foto-08005-264-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c917","40134","Paller de Can Xacó","https://patrimonicultural.diba.cat/element/paller-de-can-xaco","","","Problemes estructurals.","Paller situat a la part sud-oest de la casa. És de planta rectangular, i la teulada és d\'un sol vessant amb embigat de fusta i teula àrab. Les façanes són de pedra de la zona lligada amb morter, i fa aproximadament7,8 m de llargada, uns 3,7 m d\'amplada i uns 3 m d\'alçada. La porta d\'accés és amb volta de totxo. Té adossat un petit galliner fet també amb pedra de la zona. El paller està en mal estat de conservació i té problemes estructurals evidents.","08005-265","Can Xacó (Serrat de l\'Ocata). Polígon 1, parcel·la 7","","41.6991800,2.2435400","437057","4616654","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40134-foto-08005-265-2.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c918","40140","Ajuntament i escoles","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-i-escoles","AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.","XX","","Edifici aïllat, alineat i elevat respecte al nivell de la plaça, format per un cos central i dos cossos laterals annexos. La seva composició és simètrica respecte a l\'eix que forma el cos central. De la façana central en destaca l\'arc de la porta d\'entrada amb dues columnes amb capitells, el balcó central i el coronament que inscriu un rellotge de sol, motiu central dels esgrafiats geomètrics florals de la façana. A ambdues bandes del cos central es situen els cossos laterals, amb obertures d\'arcs de mig punt rebaixats i tripartits per pilars de totxo. Un sòcol de pedra coronat amb un filet de totxo unifica els tres cossos El cos central era destinat a les dependències de l\'ajuntament i els laterals eren destinats a les escoles públiques, un per a nois i un altre per a noies, formant un conjunt característic de principis del segle XX, model seguit també en diverses poblacions. El conjunt forma part del projecte d\'eixample de l\'Ametlla, realitzat pel llavors arquitecte municipal Joaquim Raspall i Mayol vers el 1906.","08005-271","Plaça de l\'Ajuntament, s/n.","","41.6695700,2.2614600","438520","4613353","1913","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40140-foto-08005-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40140-foto-08005-271-2.jpg","Legal","Modernisme|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","Manuel Joaquim Raspall Mallol","","105|98","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c919","40142","Escalinata i jardins de l\'església","https://patrimonicultural.diba.cat/element/escalinata-i-jardins-de-lesglesia","","XX","","Es tracta d\'un projecte urbanitzador de Joaquim Manuel Raspall i Mallol. Entre els anys 1911 i 1912, quan es va traslladar l\'antic cementiri, situat a la plaça de l\'església, a la seva ubicació actual, va urbanitzar aquest espai, amb una àmplia plaça i unes escalinates amb una barana de forma corba.","08005-273","Plaça de l\'Església","","41.6737900,2.2595000","438361","4613823","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40142-foto-08005-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40142-foto-08005-273-2.jpg","Legal","Modernisme|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","Manuel Joaquim Raspall i Mallol","","105|98","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c91a","40143","Era de Can Plandolit","https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-can-plandolit","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XIX","Moltes de les rajoles estan fragmentades.","Era situada a la part oest de la masia, a un pla superior respecte a la casa. És de forma circular, el paviment està enrajolat amb cairons, i reforçada per un petit mur perimetral, fet de pedra lligada amb morter de calç i coronat amb totxo. Fa aproximadament 30 m de llargada i 10 d\'amplada.","08005-274","Can Plandolit. Polígon 3, parcel·la 116","","41.6489800,2.2518700","437702","4611074","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40143-foto-08005-274-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40143-foto-08005-274-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c91b","40144","Forn d\'obra de Can Plandolit","https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-plandolit","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XX","","Forn d\'obra situat a tocar dels pins pinyers del davant de la casa. L\'estructura, feta de totxo i ciment i d\'aproximadament 2 m de llargada i 2 m d\'amplada, està formada per un petit dipòsit d\'aigua, que s\'omple a partir d\'un pou situat al torrent, i al davant l\'estructura semicircular del forn.","08005-275","Can Plandolit. Polígon 3, parcel·la 86","PUIG, J (2007: 153): al mateix indret on es situa aquest forn hi havia hagut l\'antic forn que, com a totes les cases fortes del sud del municipi, permetia extreure\'n beneficis extraordinaris en una època en que els materials de construcció escassejaven. Als anys quaranta, fruit de la important demanda de materials de construcció que hi havia al poble, els germans Moreno van reactivar el forn fins a la dècada dels vuitanta.","41.6477600,2.2518700","437701","4610939","1960","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40144-foto-08005-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40144-foto-08005-275-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c91c","40145","Pont de Can Plandolit","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-plandolit","","XX","","Petit pont d\'un ull, que salva el torrent de Can Reixac en el pas del camí que porta a Can Catafau i al Mas Fabrera. Fa aproximadament 1 m d\'alçada, 2 m de llargada i 2 m d\'amplada. Les parets exteriors són de mamposteria, les interiors de paredat comú i la volta de totxana.","08005-276","Can Plandolit. Polígon 3, parcel·la 116","","41.6480400,2.2525600","437759","4610970","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40145-foto-08005-276-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c91d","40146","Bassa de Can Plantada","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-plantada","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XX","","Bassa situada a uns 250 m al nord-est de la casa, i molt pròxima al torrent. S\'hi accedeix pel camí que surt just al davant la cara nord de la casa. És de forma circular, de grans dimensions, amb una capacitat aproximada d\'1,5 milions de litres. S\'omplia amb aigua de la mina de Can Plantada i permetia regar bona part de les terres de la finca per mitjà d\'un complex sistema de recs. La seva estructura està coronada amb maó massís i conserva el bonó.","08005-277","Can Plantada","PUIG, J (2007:159) la bassa tenia dos bonons. El de dalt donava sortida a un rec que seguia paral·lel al camí de la casa i que permetia regar els camps enfeixats que baixaven fins el torrent. Amb aquest rec es podia regar part dels camp que anava en direcció a la bassa de Can Ponet. L\'altre bonó situat a la part baixa de la bassa, proporcionava l\'aigua a una canonada més profunda que conduïa l\'aigua a la masia i possibilitava el rec de la Quintana, l\'horta de la casa i el camp del corral.","41.6539000,2.2512400","437654","4611621","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40146-foto-08005-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40146-foto-08005-277-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c91e","40147","Casa Bernadàs","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bernadas","AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.","XX","","Edifici aïllat de planta concentrada i aixecat respecte del terreny, format per planta baixa i planta pis. La coberta, amb teula àrab, presenta una estructura en creu, amb una torre-mirador al costat de migdia, i les arestes de trencament, els ràfecs i un remat als extrems est i nord a l\'holandesa coronats amb una esfera ceràmica rematada amb punta de llança. La torre-mirador té una teulada de pavelló també composta rematada amb un penell. Les façanes, revestides d\'estuc de calç, es composen horitzontalment amb un basament a la part inferior, una imposta de totxo a l\'alçada del primer forjat i un ràfec a l\'extrem de la teulada, amb la part inferior rematada amb una imposta ceràmica. L\'entrada es troba a la façana est, a través d\'un atri sobre dos pilars amb capitell decorat amb totxo. La casa està limitada per una tanca perimetral formada per un basament de paredat comú amb una reixa de ferro. El xamfrà de l\'extrem sud està tancat amb un parament de paredat amb tres buits, cada un dels quals tancat amb un arc pla de totxo.","08005-278","C/ Francesc Macià, 6","","41.6704300,2.2606100","438450","4613450","1931","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40147-foto-08005-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40147-foto-08005-278-2.jpg","Legal","Noucentisme|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","106|98","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c91f","40148","Era i ventador de Can Plantada","https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-i-ventador-de-can-plantada","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XX","","Era situada a l\'exterior del barri de la casa. El paviment és enrajolat amb cairons, i està recentment reformada. Fa aproximadament 21 m de llargada per 17 m d\'amplada. El ventador, que servia per aprofitar millor la recollida del gra al entrar el vent per la seva part superior, es troba a la zona sud-est de l\'era. Està completament restaurat, tot i que conserva les columnes originals: tres arrodonides al darrere, i quatre de forma quadrada al davant. El sostre és d\'embigat de fusta i teules, i fa aproximadament 14 m de llargada per 5 m d\'amplada.","08005-279","Can Plantada. Polígon 4, parcel·la 61","","41.6516500,2.2495700","437513","4611372","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40148-foto-08005-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40148-foto-08005-279-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c920","40149","Bassa antiga de Can Plantada","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-antiga-de-can-plantada","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Bassa situada a tocar del costat nord de la casa, integrada dins l\'estructura d\'un cobert agrícola. És de forma arrodonida i allargada, feta pedra lligada amb morter de calç, i fa aproximadament 12 m de llargada per 7 m d\'amplada. Actualment ja no es fa servir com a bassa, ja que es va aprofitar la seva estructura per a construir a sobre un cobert agrícola. Hi ha una font adossada a part del davant, recentment restaurada, amb una paret semicircular feta de pedra i coronada amb totxo, amb un broc i un bonó de teula.","08005-280","Can Plantada","","41.6520300,2.2493100","437492","4611415","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40149-foto-08005-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40149-foto-08005-280-3.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c921","40150","Bassa Morta o del Cànem","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-morta-o-del-canem","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XIX","Només queden restes de les parets de la bassa.","Restes de la bassa morta, que permetia amarar el cànem que es produïa a la zona. Amb l\'aigua d\'aquesta bassa es podien regar els camps que hi havia arran del torrent. Actualment queden restes de les parets de la bassa, fetes amb pedres lligades amb morter de calç, amb una alçada màxima d\' 1,2 m, i una amplada màxima d\'1 m.","08005-281","Can Plantada","PUIG, J (2007:160) La bassa estava dividida en dos compartiments i possiblement un d\'aquests servia per a netejar les impureses de l\'oli d\'un trull que hi havia al costat seu.","41.6525600,2.2479700","437381","4611475","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40150-foto-08005-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40150-foto-08005-281-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c922","40151","Tanca de l\'hort de Can Plantada","https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-lhort-de-can-plantada","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Tanca de grans dimensions, situada a la part sud de la casa. Està feta de pedres lligades amb morter de calç, i tanca la zona d\'horta, d\'uns 37 m de llargada per 23 m d\'amplada aproximadament. El mur de la zona del nord-oest fa gairebé 3 m d\'alcada, i les altres dues aproximadament 1 m d\'alçada.","08005-282","Can Plantada. Polígon 4, parcel·la 61","","41.6515100,2.2487500","437445","4611358","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40151-foto-08005-282-2.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","","2019-11-21 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c923","40152","Bassa del bosc de Can Plantada","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-bosc-de-can-plantada","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Bassa, feta de pedra i morter de calç, situada al mig del Bosc de Can Plantada. Només se\'n conserven els vestigis d\'un mur, que fa aproximadament 1,5 m de llargada per 1 m d\'alçada.","08005-283","Can Plantada","Segons informacions orals recopilades per Jordi Puig Roca, la bassa ja existia abans de l\'artigatge del bosc durant la Guerra Civil; cosa que corroboraria l\'existència de cultiu en aquesta zona molts anys enrere i posaria de manifest la gran quantitat de canvis que ha sofert el paisatge d\'aquesta plana agroforestal.","41.6544200,2.2467900","437284","4611682","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40152-foto-08005-283-2.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c924","40153","Can Gafa","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gafa","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","","Actualment és difícil localitzar més materials a la zona.","Restes en superfície situades a les proximitats de la masia, que pertany al terme municipal de Santa Eulàlia de Ronçana. A la primera terrassa del torrent de Can Plantada, lleugerament elevada. La part corresponent al terme de l\'Ametlla del Vallès se situa al nord de la casa de Can Gafa i a banda i banda de l\'antic camí de Santa Eulàlia. Conjunt de materials lítics descontextualitzats, trobats en superfície, que es poden situar en un context cronològic que aniria entre l\'Epipaleolític i el Neolític Antic. Actualment és difícil localitzar més materials a la zona.","08005-284","Can Plantada","Els materials foren localitzats per Josep Estrada.","41.6515500,2.2460600","437221","4611364","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40153-foto-08005-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40153-foto-08005-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40153-foto-08005-284-3.jpg","Inexistent","Paleolític|Neolític|Prehistòric","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","77|78|76","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c925","40154","Can Catafau","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-catafau","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","","","Restes en superfície situades a la zona de la masia de can Catafau i del petit turó que hi ha al davant. Actualment és el restaurant el Racó de l\'Ametlla. En aquest punt elevat, ben assolellat i d\'accés fàcil a aigua i terres de conreu és on és més lògic l\'assentament, malgrat que en la prospecció realitzada l\'any 2007 no s\'hi ha localitzat cap tipus de resta. Es conserven els materials al Museu de Granollers. Restes de sílex trobades en superfície.","08005-285","Can Catafau","","41.6451500,2.2561500","438055","4610646","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40154-foto-08005-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40154-foto-08005-285-3.jpg","Inexistent","Edats dels Metalls|Prehistòric","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","79|76","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c926","40155","Pla de Magús II/Turó Arbocer","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-magus-iituro-arbocer","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","","Actualment aquest espai ha estat totalment modificat i se n\'ha alterat la topografia amb la construcció d\'un gran edifici i l\'adequació del seu entorn.","Restes en superfície situades a la zona més o menys planera al nord-est del turó Arbocer, a la part final del c/Gralla. Zona aixecada, fàcil de protegir, amb bona insolació i propera a algunes terres de conreu relativament planes. A l\'inici de la vessant sud es localitzaven fragments treballats de sílex associats a ceràmica grollera feta a mà, amb un desgreixant molt vast, força reduïda a la cara interna. La mida mitjana de les peces oscil·la entre els 5 i els 250 mm de longitud. El jaciment, que es troba a pocs metres del Turó Arbocer i al costat del jaciment ibèric del Coll de Magús, s\'ha interpretat com una possible zona amb enterraments en urnes d\'incineració. Actualment aquest espai ha estat totalment modificat i se n\'ha alterat la topografia amb la construcció d\'un gran edifici i l\'adequació del seu entorn. Es conserven els materials, cedits per Josep Estrada, al Museu de Granollers.","08005-286","Turó Arbocer","Jaciment documentat per Jordi Pardo i Emili Ramon","41.6916300,2.2373200","436532","4615820","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40155-foto-08005-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40155-foto-08005-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40155-foto-08005-286-3.jpg","Inexistent","Edats dels Metalls|Prehistòric","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","79|76","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c927","40156","Coll de Can Sous I","https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-can-sous-i","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","XII aC","","Restes en superfície situades a mà esquerra de la carretera de Puiggraciós en direcció al Santuari. Des de l\'actual carretera en direcció a les parcel·les que hi ha cap a la urbanització de la Miranda. Restes de ceràmica descontextualitzada, trobada en superfície a la zona més planera del coll de Can Sous. S\'hi localitzaren diversos fragments de ceràmica grollera feta a mà amb motius decoratius de tradició del bronze final, com ara cordons amb pessic. Es conserven els materials al Museu de Granollers. El jaciment coincideix en part amb el Coll de Can Sous II, de cronologia romana. Tot l\'espai que ocupa es troba actualment urbanitzat excepte una petita zona ajardinada, que inclou la font de Can Sous, just davant del restaurant.","08005-287","Puiggraciós","Jaciment localitzat per Josep Estrada.","41.6868200,2.2517900","437732","4615276","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40156-foto-08005-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40156-foto-08005-287-2.jpg","Inexistent","Edats dels Metalls|Prehistòric","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","79|76","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c928","40157","Turó d\'en Grèsol","https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-den-gresol","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","","","Restes en superfície situades al que avui és part del camí d\'accés a la urbanització de Pinar i Portús, en una zona relativament aturonada que presentava camps de cultiu força planers al llarg de la petita serra on s\'assentava el jaciment. Queda uns 100 m al sud del camí antic de Bigues. Restes de ceràmica hallstàtica de pasta negra, localitzada en superfície. Es localitzaren dues vores, una d\'elles biselada. Ceràmica feta a mà amb motius decoratius de cordó amb pessic. Actualment en aquest indret no s\'observen restes arqueològiques de cap tipus en superfície.","08005-288","Pinar i Portús","Localitzat per Josep Estrada.","41.6725600,2.2427700","436967","4613699","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40157-foto-08005-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40157-foto-08005-288-2.jpg","Inexistent","Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","79|80|81|76","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c929","40158","Km 32 de l\'autovia de l\'Ametlla","https://patrimonicultural.diba.cat/element/km-32-de-lautovia-de-lametlla","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","","","Estructures negatives situades al Km 32 de l\'autovia, en una zona que correspon a una carena que fragmenta la vall del Congost amb la del Tenes. Bona insolació, terres de cultiu relativament planes i poca persistència de la boira de les fondalades. Durant la construcció de l\'autovia, al marge, es van detectar dues sitges amb ceràmica feta a mà, sense decoració. També hi van aparèixer fragments d\'ossos. Les sitges van ser destruïdes durant les obres i actualment, amb la zona urbanitzada, no es localitzen restes arqueològiques en superfície. Es conserven els materials al Museu de Granollers.","08005-289","autovia C-17","Jaciment documentat l\'any 1964 per Josep Estrada","41.6449900,2.2674700","438997","4610620","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40158-foto-08005-289-1.jpg","Inexistent","Edats dels Metalls","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Pública","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","79","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c92a","40159","Puiggraciós (Turó del Pollancre)","https://patrimonicultural.diba.cat/element/puiggracios-turo-del-pollancre","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","IV-III aC","","Restes estructurals situades a la part superior del turó del Pollancre o de Puiggraciós, fins arribar per la part oest a la casa del Pollancre. La major part del jaciment està situat dins el terme municipal de Figaró-Montmany, però una petita part es troba dins el de l\'Ametlla. Disposem de relativament poques dades sobre el poblat del Turó de Puiggraciós. Leandre Villaronga hi va fer una petita intervenció arqueològica l\'any 1950, i a partir d\'aquest moment el jaciment ha estat objecte de successives destruccions i expoliacions, que van culminar amb la construcció de la torre de guaita després dels incendis de l\'any 1994. Les úniques dades disponibles, doncs, són les poques publicades per Villaronga. Aquest autor divideix el poblat en dos sectors: la part més elevada, un recinte de 240 per 40 metres, recolzada a la muralla, de 240 metres de llargada i 1,60 d\'amplada, que tanca l\'espai per la part nord; el poblat s\'estendria per la pendent que baixa en direcció sud i sud-oest, cap a la casa del Pollancre -on hi ha una important font d\'aigua-, format per habitacions isolades, sense formar carrers. Les parets són de pedra seca. Aquesta zona ocuparia uns 22.300 m2 i, juntament amb la superior abans descrita, formaria un conjunt que arribaria a les 3,5 hectàrees. Aquest fet, i la troballa, al centre del recinte superior, d\'una construcció singular, rectangular, de 10 per 17 metres fa pensar que el poblat de Puiggraciós es podria incloure a la categoria dels nuclis vertebradors del territori laietà. La muralla, segons Villaronga a mig construir, tanca el recinte superior només per la part nord, la menys fàcilment defensable. Tenim notícia també de la troballa d\'abundant material arqueològic: ceràmica comuna i grollera ibèrica, campaniana B -una de les quals amb el grafit ibèric OL-, fusaioles, pesos de teler, un pesal de bronze que pesa exactament una unça romana. També nou monedes de bronze amb llegendes ibèriques -una de les quals de la seca de Lauro, Llerona-, la pràctica totalitat de les quals de la segona meitat del segle II a.C., tot i que n\'hi ha una del segle I a.C. En definitiva, es tracta d\'un poblat força important, que ocupa una superfície destacable. Actualment encara es localitza material ceràmic en superfície fins, almenys, la casa del Pollancre-, tot i que, amb les dades molt parcials de què disposem, no sembla comptar, a la zona dels habitatges, amb un urbanisme organitzat. Tot i així, hi ha un recinte diferenciat a la part més alta, amb almenys un edifici singular, protegit per una muralla, que, d\'altra banda, no sabem si compta amb sistemes defensius complexos. Podria tractar-se del nucli que controlés bona part de la vall del Congost, incloent-hi a l\'est tota la zona de Samalús i Marata i arribant a l\'oest fins al riu Tenes. El territori actual de l\'Ametlla, evidentment, en formaria part. De fet, la troballa de les monedes, pertanyents sobretot a la segona meitat del segle II a.C., evidencia la forta vitalitat i continuïtat del poblat ben entrada ja l\'etapa de domini romà de la zona, fet que només es documenta normalment en assentaments d\'importància, com el de la Torre Roja de Caldes, abandonat definitivament a finals del segle I a.C. Part de la zona d\'habitació, a la vessant oest del turó, pertany al terme de l\'Ametlla. En aquesta petita zona hi hem trobat abundant material ceràmic ibèric, principalment restes de ceràmica comuna, de pasta de sandwitch i d\'àmfora.","08005-290","Turó del Pollancre","Excavat parcialment l\'any 1950 per Leandre Villaronga.","41.7022000,2.2402100","436783","4616992","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40159-foto-08005-290-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40159-foto-08005-290-2.jpg","Inexistent","Ibèric|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","81|80","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c92b","40160","Mas Dorca I","https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-dorca-i","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","","","Restes en superfície situades a la zona aturonada on actualment hi ha el restaurant la Quaranya i que representa un baluard respecte les zones més properes relativament planes. Tenia una molt bona insolació, resguardat de les boires i amb accés a camps de cultiu i aigua amb facilitat. Actualment la zona es troba totalment emboscada i ben a prop s\'hi ha urbanitzat un nou polígon industrial. No es localitza cap tipus de resta. El jaciment romà de Mas Dorca II ocupa també aquest espai.","08005-291","Mas Dorca","Josep Estrada hi localitzà restes de sílex en superfície. Es conserven els materials al Museu de Granollers.","41.6509600,2.2685100","439090","4611282","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40160-foto-08005-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40160-foto-08005-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40160-foto-08005-291-3.jpg","Inexistent","Edats dels Metalls|Prehistòric","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","79|76","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c92c","40161","Pla de la Violona","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-violona","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","","","Restes en superfície situades a la zona central del Pla de la Violona. Per l\'orografia de la zona s\'ha marcat la zona més planera del terreny pertanyent al municipi de l\'Ametlla. En aquesta zona actualment emboscada però relativament plana i apta per al conreu s\'hi localitzaven fragments de ceràmica ibèrica comuna en superfície. Es conserven els materials al Museu de Granollers, cedits per Josep Estrada. Hi ha fragments de ceràmica comuna ibèrica, grollera i a torn, i també fragments de sílex. Actualment no es localitza ceràmica en superfície. Tanmateix, la vegetació impedeix la realització d\'una prospecció de manera correcta.","08005-292","Pla de la Violona","","41.6836600,2.2390400","436668","4614934","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40161-foto-08005-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40161-foto-08005-292-2.jpg","Inexistent","Ibèric|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","81|80","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c92d","40162","Ermita / Serrat de Santa Creu","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-serrat-de-santa-creu","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","","","Restes en superfície situades al que són les restes de l\'ermita de Santa Creu i les proximitats de l\'assentament. Es tracta d\'un espai aturonat, ara completament cobert pel bosc, a tocar del terme de Bigues. En aquesta zona, als anys 80, es localitzaven alguns fragments dispersos de ceràmica medieval, però era difícil la localització de cap estructura, per la densa vegetació de l\'espai. En aquest turó es localitzava probablement l\'antiga ermita de Santa Creu, refernciada documentalment en època medieval. Durant els anys 70, a ponent del camí del Pla de la Violona, en una vessant orientada a llevant i ocupada antigament per vinyes, era freqüent la troballa de restes de sílex de cronologia indeterminada en superfície. Dalt del turó, amb una panoràmica privilegiada vers Nord, Sud i Oest, es conserva un pany de paret de construcció molt sòlida que es pot atribuir a l\'antiga ermita. El parament del mur és de pedra, lligada amb morter de calç i intercalant-hi alguns fragments de teula. El pany de paret està orientat Sudoest-Nordest, té uns 6 metres de llargada i uns 70-80 cm de gruix. Seguint la carena en direcció a ponent, a pocs metres, es localitzen algunes acumulacions de pedres que podrien correspondre a antigues estructures.","08005-293","Santa Creu","Jaciment descobert als anys 70 del segle XX per A. Valldeoriola. Propsectat en diverses ocasions per Emili Ramon, Josep Estrada i P. Font.","41.6738600,2.2483300","437431","4613839","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40162-foto-08005-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40162-foto-08005-293-3.jpg","Inexistent","Medieval","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","85","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c92e","40163","Al nord oest de Can Sous","https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-nord-oest-de-can-sous","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","","Actualment, als camps llaurats no hi hem localitzat restes materials en superfície, tot i que la zona ocupada per camps d\'avellaners es troba tancada i no s\'hi ha pogut realitzar la corresponent prospecció.","Restes en superfície ubicades a prop del creuament de la carretera de Puiggraciós i la carretera de sant Bartomeu. La zona presenta uns camps de cultiu molt ben disposats de cara a sud amb pendents relativament suaus, a la zona anomenada Pla del Roure. En aquests camps apareixien restes de ceràmica ibèrica comuna grollera i a torn quan es llaurava. L\'àrea de les troballes s\'extenia paral·lelament al camí de Sant Bartomeu, d\'est a oest. No hi apareixia cap tipus d\'estructura, però la quantitat de restes de ceràmica feia pensar en l\'existència de sitges. Amb anterioritat a Jordi Pardo, Emili Ramon hi havia localitzat abundants restes de ceràmica, entre les quals destacava un vaset de ceràmica grollera, actualment desaparegut. Es conserven els materials al Museu de Granollers. Actualment, als camps llaurats no hi hem localitzat restes materials en superfície, tot i que la zona ocupada per camps d\'avellaners es troba tancada i no s\'hi ha pogut realitzar la corresponent prospecció.","08005-294","Can Sous","Jaciment localitzat per Jordi Pardo l\'any 1979.","41.6898900,2.2481900","437435","4615619","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Restringit","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40163-foto-08005-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40163-foto-08005-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40163-foto-08005-294-3.jpg","Inexistent","Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","79|80|81|76","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c92f","40164","Coll de Magús","https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-magus","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","","","Restes en superfície situades al final del carrer Gralla just abans d\'arribar al pla de Puigllonell. Aquest indret presenta un petit turó, actualment amb un hotel en construcció. Entre aquest turonet i el Turó Arbocer es localitza el Coll de Magús. Al voltant d\'aquest establiment es troben un seguit de terres relativament planes amb condicions òptimes per a ser conreuades. En aquest indret s\'han detectat nombroses restes de ceràmica ibèrica grollera feta a mà i comuna a torn, en tots els casos de tradició ibèrica. Tot el material apareix en superfície i no hi ha restes estructurals. Actualment, però, la pràctica totalitat d\'aquest espai es troba tancat i no s\'hi pot accedir, i just al nord, les obres de construcció d\'un gran edifici han modificat l\'orografia del turonet amb importants excavacions. A la zona del Turó Arbocer pertanyent a l\'Ametlla s\'hi observen encara moltes restes de les feixes de paret seca de les antigues vinyes.","08005-295","Puigllonell","Jaciment localitzat per Emili Ramon.","41.6923100,2.2389400","436668","4615894","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40164-foto-08005-295-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40164-foto-08005-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40164-foto-08005-295-3.jpg","Inexistent","Ibèric|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Lúdic","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","81|80","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c930","40165","Can Ros de Cabanes II","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ros-de-cabanes-ii","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","II - I aC","","Restes en superfície situades entre el turó d\'en Grèsol i can Ros. Per la topografia el que avui és la part alta dels carrers de la urbanització de can Carlons i part del circuit de motocross. En aquest indret es localitzaven restes de ceràmica campaniana en superfície, un dels quals, que es considerava perdut, conserva un gravat amb la lletra ibèrica \'tu\'. Els materials es troben dipositats al fons del Museu de Granollers, i hi destaquen campanianes A i B. Actualment, en aquest espai, que es troba majoritàriament ocupat per una densa vegetació, només hi hem localitzat algun fragment aïllat de ceràmica comuna de cronologia indeterminada.","08005-296","Can Ros de les Cabanes","Materials localitzats per Josep Estrada.","41.6684700,2.2434700","437022","4613244","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40165-foto-08005-296-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40165-foto-08005-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40165-foto-08005-296-3.jpg","Inexistent","Ibèric|Romà|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","81|83|80","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c931","40166","Complex mina-bassa de les Tires","https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-bassa-de-les-tires","","XX","estat d\'abandó","Mina que naixia sota l\'actual cementiri, rebia l\'aigua del sot dels Roures, i omplia la bassa de les Tires. La bassa, situada dins una parcel·la del carrer de les Tires, és de forma rectangular, feta d\'obra, i actualment resta buida i abandonada. L\'aigua que sortia de la bassa era canalitzada fins a la mina de Ca l\'Arenys.","08005-297","Les Tires","Segons informacions orals recopilades per Jordi Puig Roca, la bassa regava un tros relativament petit d\'horta i fruiters, i tenia com a aiguarregants la família Carbonell i la família Mas. El Sr. Maties Barres va comprar bona part de les propietats de Can Viver, va gestionar la urbanització de Les Tires, i més endavant, realitzà la connexió de la mina de Ca l\'Arenys i la de les Tires. Amb aquesta operació s\'assegurà aprofitar l\'aigua de la mina de les Tires que ja ningú utilitzava per regar.","41.6711300,2.2648000","438800","4613524","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Sense accés","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40166-foto-08005-297-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c932","40167","A prop de Can Ros de les Cabanes","https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-prop-de-can-ros-de-les-cabanes","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","","","Jaciment situat a la vessant de migdia d\'un suau turó, a les rodalies de Can Ros de les Cabanes, en un camí obert en urbanitzar la zona, als anys 70, el que avui podria ser part del carrer obert per donar servei a les cases de can València. En una zona plana amb una lleugera elevació i propera al torrent, amb accés a l\'aigua. Van aparèixer restes de ceràmica feta a mà i fragments de sílex dispersos -trossos de ganivets, burins i ascles retocades-La terrissa és de pasta negrosa, amb el desgreixant molt groller. S\'hi va loaclitzar un fragment amb restes de decoració de pentinat. Tanmateix, el material ceràmic apareix molt rodat. El jaciment s\'ha interpretat com una zona de fons de cabanes i, per tant, com un lloc d\'habitat. En la propsecció realitzada només s\'han localitzat alguns fragments aïllats i molt rodats de ceràmica comuna ibèrica. Part dels materials, cedits per Josep Estrada, es troben en dipòsit al Museu de Granollers.","08005-298","Can Ros de les Cabanes","Jaciment documentat per Josep Estrada i Emili Ramon","41.6688500,2.2439300","437060","4613286","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40167-foto-08005-298-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40167-foto-08005-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40167-foto-08005-298-3.jpg","Inexistent","Edats dels Metalls|Prehistòric","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","79|76","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c933","40168","Can Plantada","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plantada-0","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","","","Restes estructurals situades al marge de sota la bassa gran de Can Plantada, a peu de torrent, es descobriren dos forns ibèrics actualment difícilment localitzables entre la vegetació. Lloc molt apte ja que hi ha argila, aigua i fusta per a la cocció. D\'altra banda, entre el torrent, la bassa i la casa hi ha les restes de les canalitzacions modernes de la mina de la casa, així com la bassa del cànem. A llevant de l\'encreuament entre el camí de Can Plantada i el torrent del mateix nom, als marges d\'aquest, es localitzen dos forns d\'obra ibèrics. Actualment, en aquest espai, prop del camí s\'hi ha localitzat un forn d\'obra, amb dues fogaines i construït en bona part amb maó. La tipologia del forn és d\'aparença moderna. El mateix passa amb dos forns del mateix tipus, d\'importants dimensions, situats al mateix marge, però en aquest cas a ponent de l\'encreuament entre el camí i el torrent. En aquesta zona també es localitza un forat que sembla correspondre a un indret d\'extracció d\'argila. D\'altra banda, a l\'espai protegit es localitzen dues basses, la de can Plantada i la del cànem, així com part de la mina de la casa, de finals del segle XVII. La mina és construïda amb maó i peces d\'obra. El sostre és construït a base de conjunts de dos maons corbs, que formen una volta de mig punt.","08005-299","Can Plantada","Els forns ibèrics foren localitzats per Emili Ramon, mentre que els de tipologia moderna foren localitzats per Josep Vila. Les restes modernes foren localitzades per Jordi Puig.","41.6523500,2.2482100","437401","4611451","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40168-foto-08005-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40168-foto-08005-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40168-foto-08005-299-3.jpg","Inexistent","Ibèric|Modern|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","81|94|80","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c934","40169","Corrals de Can Muntaner","https://patrimonicultural.diba.cat/element/corrals-de-can-muntaner","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","","","Estructures negatives i restes en superfície situades en el que avui és part de l\'IES de l\'Ametlla, l\'antiga construcció annexa del corral de can Muntaner i la part alta de la urbanització de Santa Creu. Per l\'orografia i les notícies que ens n\'han arribat, el turó del costat de \'can Capmany\' quedaria inclòs en aquest jaciment. Es tracta d\'un lloc especialment apte per al cultiu ja que presenta nombrosos camps amb una orientació excel·lent. Fins avui encara es trobaven restes de ceràmica ibèrica feta a mà o a torn al voltant de l\'antic corral de Can Muntaner. El Sr. Emili Ramon hi localitzà el que interpretà com una sitja, però no s\'hi trobà cap tipus d\'estructura aèria. Durant les obres d\'urbanització de la zona les troballes van ser molt nombroses. Recentment ha desaparegut l\'antic corral de Can Muntaner, a causa de la construcció d\'un nou edifici.","08005-300","Can Muntaner","Documentat per Emili Ramon i Jordi Pardo.","41.6898900,2.2481900","437435","4615619","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40169-foto-08005-300-1.jpg","Inexistent","Edats dels Metalls|Antic|Ibèric","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","79|80|81","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c935","40170","Can Melitre","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-melitre-0","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","IIaC-IIdC","","Estructures negatives situades als voltants de la masia de can Melitre de Pinar i Portús, en un espai molt ben irrigat i amb camps de conreu enfeixats en direcció sud-oest. Situat a tocar de l\'antic camí romà de l\'Ametlla a Sant Feliu. Hem tingut notícia, per la informació aportada pel senyor Julià Pérez, de la troballa de material ceràmic ibèric en abundància en uns camps de conreu situats al costat nord de la carretera de Bigues, ben a prop de Can Melitre, un indret planer i ben irrigat, molt apte per al conreu. La quantitat i concentració de materials feien pensar en la possible presència de sitges. També a l\'alçada de Can Melitre, just sobre la carretera, l\'equip d\'arqueòlegs vinculat al Museu de Sant Feliu de Codiens hi excavà una tombà de tegula romana molt arrasada. No s\'hi localitzaren materials associats. Actualment, l\'any 2007, les feixes no es troben conreades, fet que impossibilita la realització de la prospecció. Tanmateix, segons el que es pot veure al marge del costat de la carretera, sembla que la potència estratigràfica de la zona és més aviat poca.","08005-301","Can Melitre","Jaciment localitzat per Julía Pérez.","41.6635200,2.2357500","436374","4612700","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40170-foto-08005-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40170-foto-08005-301-2.jpg","Inexistent","Ibèric|Romà|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","81|83|80","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c936","40171","Can Forns","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-forns-0","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","IIaC-IdC","","Restes estructurals situades al voltant de l\'actual masia de can Forns, del torrent que hi ha a llevant de la casa i també als camps de Can Forns Nou. Es tracta d\'una zona ideal per a l\'establiment rural, amb un suau pendent al sud, amb camps de conreu, espais forestals i molt bona disponibilitat d\'aigua Prop de la casa de Can Forns, Josep Estrada hi localitzà diversos forns de ceràmica de tipus ibèric i romà que, evidentment, s\'han de relacionar amb el nom de la finca, documentat a partir del segle X. En un marge proper a la casa hi aparegueren paviments d\'opus testaceum, fragments de dolia, ceràmica ibèrica, campaniana, sigilata hispànica i sudgàl·lica. També s\'hi localitzà una moneda de la seca d\'Emporiton -Empúries-. Els materials conservats al Museu de Granollers corresponen en general a una cronologia que abarcaria també del segle II a.C. a l\'I d.C, malgrat que també s\'hi troba una vora d\'un recipient de ceràmica africana de cuina. El senyor Manel Calbó va confirmar que als camps del voltant de la casa s\'hi localitzava abundant material ceràmic, i també algunes monedes. Segons ell mateix, davant l\'entrada a la casa, en el decurs d\'unes obres, aparegué una sitja buida. Totes aquestes troballes fan pensar en l\'existència d\'una vil·la republicana, en una zona molt favorable per al conreu, però també molt favorable per a l\'existència de forns de ceràmica: es tracta d\'un terreny molt argilós, just al costat d\'un torrent amb una bona disponibilitat d\'aigua i ben a prop de les masses boscoses que s\'estenen a les vessants dels turons situats just al nord de la casa. La cronologia del material trobat en superfície sobrepassa només esporàdicament el segle I d.C. D\'altra banda, cal fer notar que es tracta d\'un assentament situat just al costat de la via que creuaria l\'Ametlla d\'Est a Oest en direcció a Bigues. Actualment, però, només localitzem un forn d\'aparença moderna, molt ben conservat, que aprofita en part el terreny natural endinsant-se en un marge i en part és construït amb maó, al costat del camí que, des de la casa, segueix el torrent en direcció nord, prop d\'una bassa i unes restes estructurals que, probablement també actuaven com a basses. Probablement, les restes dels forns antics hagin quedat cobertes per la vegetació. El senyor Jordi Puig, d\'altra banda, informava que als camps de Can Forns hi apareixien força fagments de ceràmica que identificaven com a ibèrica. Nosaltres no n\'hem localitzat. Can Forns s\'identifica també amb el vil·lar alt-medieval de Furnos, mencionat a l\'acta de conagració de l\'església de Sant Genís de l\'Ametlla d\'any 932.Es conserven alguns materials al Museu de Granollers. Pel que fa a Can Forns Nou, als camps situats davant de la casa s\'hi localitza material de cronologia romana. Apareix de forma especialment abundant a la zona més propera a l\'inici del camí de la bassa gran, on, barrejat amb força quantitat de pedres, hi hem localitzat ceràmica comuna i, sobretot, molt material constructiu -tègula, fragments de maons de grans dimensions i fragments d\'opus signinum-. També hi hem localitzat un pivot d\'àmfora, fragments de dolia i un tros d\'una tapa ceràmica de dolia. A l\'altra banda dels camps, a la part més propera a Can Forns, també hi hem localitzat algun fragment aïllat de ceràmica comuna.","08005-302","Can Forns","El jaciment de Can Forns fou localitzat per Josep Estrada. El de Can Forns Nou fou localitzat per Virgínia Cepero.","41.6658500,2.2482100","437414","4612950","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40171-foto-08005-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40171-foto-08005-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40171-foto-08005-302-3.jpg","Inexistent","Ibèric|Romà|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","81|83|80","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c937","40172","Complex mina-conducte-bassa de Can Mitjans","https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-conducte-bassa-de-can-mitjans","PUIG ROCA, J. (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant 1000 anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XX","La vegetació creix al seu interior i les arrels dels arbres estan fent malbé l\'estructura.","Mina que neix per la banda de llevant del turó de Sant Nicolau. Té una longitud d\'uns 30 m i permetia l\'accés de persones al seu interior. Des d\'aquest punt l\'aigua era conduïda, per mitjà d\'un conducte cobert fet de totxo, fins a la bassa de Can Mitjans, per a regar les feixes conreades que hi havia als voltants de la la masia. La bassa, situada a l\'est de la casa, és rectangular, fa aproximadament 8 m de llarg, 5 m d\'amplada i 1,5 m de profunditat, i està feta de pedra lligada amb morter de calç i coronada amb totxo, amb els interiors arrebossats.","08005-303","Can Mitjans. Polígon 1, parcel·la 72","","41.6763900,2.2618800","438562","4614110","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40172-foto-08005-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40172-foto-08005-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40172-foto-08005-303-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2019-11-21 00:00:00","Virgínia Cepero González i Jordi Puig Roca","","","119|98","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c938","40173","El Serrat de l\'Ocata-Can Tomeu","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serrat-de-locata-can-tomeu","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","II-I aC","","Restes estructurals situades al que avui són els entorns de la masia de can Tomeu -Serrat de l\'Ocata-, a tocar d\'una gran bassa d\'aigua feta a la propietat de Puigllonell. Molt ben ubicada ja que és la primera zona conreable per sota del poblat ibèric del Turó del Pollancre. S\'hi ha trobat material ceràmic ibèric i romà republicà abundant: Kàlathos ibèric, àmfora ibèrica i àmfora romana dels tipus Dressel 1 i 2, i dolia. Antigament s\'hi podien observar restes de parets seques del què podia haver estat un conjunt d\'habitacions que Josep Estrada interpretava com un vicus. Als anys 80 era ja difícil identificar les restes arqueològiques, a causa de l\'abundant vegetació. Actualment la finca de Can Tomeu es troba tancada i no s\'hi pot realitzar una prospecció. Tanmateix s\'hi observen moltes restes de parets i feixes de pedra seca, així com les restes de l\'antic edifici.","08005-304","Serrat de l\'Ocata","Localitzat per Josep Estrada.","41.6989500,2.2417100","436905","4616630","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40173-foto-08005-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40173-foto-08005-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40173-foto-08005-304-3.jpg","Inexistent","Ibèric|Romà|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","81|83|80","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c939","40174","Can Fusteret","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fusteret","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","II-I aC","","Estructures negatives i restes en superfície situades a l\'extrem sud d\'un camp situat al costat de Can Fusteret, en un marge, a l\'est de la urbanització de Can Juli. Es tracta d\'una zona molt apta per al conreu, amb un lleuger pendent a migdia i amb una bona insolació. En aquest indret aparegueren dues sitges de les quals no es tenen més dades que les proporcionades pels materials que contenien; Àmfores romanes Dressel, un pes de teler, fragments de dolia, una mola circular de conglomerat, fragments de ceràmica comuna ibèrica, una vora de plat, etc. Als anys 80 només es localitzava esporàdicament ceràmica ibèrica a torn. Entre el material conservat al Museu de Granollers, hi destaquen dos pondus ben conservats i ceràmica de parets fines. En la prospecció realitzada l\'any 2007, i malgrat que els camps del voltant de la casa no es trobaven llaurats, s\'hi ha localitzat un fragment de ceràmica comuna ibèrica i, en un marge situat just al costat de la casa, en el que sembla ser un retall indeterminat en el terreny natural, un fragment de dolium i una nansa d\'una olla de ceràmica comuna ibèrica.","08005-305","Can Pau Adjutori","Localitzat per Josep Estrada i Emili Ramon.","41.6991300,2.2561300","438105","4616639","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40174-foto-08005-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40174-foto-08005-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40174-foto-08005-305-3.jpg","Inexistent","Ibèric|Romà|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","81|83|80","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c93a","40175","Can Palau de la Carretera","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palau-de-la-carretera-0","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","I aC","","Restes estructurals situades al que és avui la masia de Can Palau i les granges que hi ha al voltant. Es tracta d\'una zona immillorable per a l\'establiment d\'una explotació rural, amb camps en lleuger pendent a migdia, molt bona insolació i disponibilitat d\'aigua just al costat. Situat, a més, al costat de l\'antic camí romà. Si bé la bibliografia posa de manifest l\'abundant material ceràmic imperial -terra sigil·lata sud-gàl·lica, hispànica i africana, dolia, tegulae- i el fragment de paviment d\'opus testaceum que s\'hi havia localitzat, al Museu de Granollers també s\'hi conserva ceràmica campaniana i ibèrica, que ens podria fer endarrerir la fundació de l\'establiment al segle I a.C. Tanmateix, diverses fonts orals ens han confirmat que, sobretot en el moment de construir la granja que hi ha al costat de la masia, aparegueren nombrosos paviments, murs -dels quals es podia observar la secció tallada als marges- i fins i tot es parla de banys o estructures amb paviments hidràulics -piscines? dipòsits?-. Les diferents fonts també confirmen la troballa de diversos enterraments de tègula. Es tracta d\'un establiment, altra vegada, immillorablement situat per al conreu, ben encarat, amb disponibilitat d\'aigua i pendents molt suaus. I just al costat de l\'antiga via romana. Can Palau de la Carretera s\'identifica també amb el vil·la altmedieval de Palacio, que apareix citat a l\'acta de consagració de l\'església de Sant Genís, de l\'any 932. Aquest topònim permet també aportar la hipòtesi que es tractés anteriorment d\'un palau visigòtic, encarregat de fiscalitzar el pas per lantic camí. En la prospecció realitzada l\'any 2007, malgrat només prospectar la feixa situada més al sud, a tocar de la carretera i, per tant, més allunyada de les troballes realitzades fins al moment, hi hem localitzat diversos fragments de ceràmica comuna, un fragment de tègula, altre material constructiu i un petit fragment d\'opus signinum, així com una acumulació destacable de pedres de dimensions més aviat reduïdes.","08005-306","Can Palau","Fou localitzat per Josep Estrada.","41.6630200,2.2456400","437197","4612638","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40175-foto-08005-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40175-foto-08005-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40175-foto-08005-306-3.jpg","Inexistent","Romà|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","83|80","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c93b","40176","Els Rourets","https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-rourets","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","IaC-IIdC","","Restes estructurals situades a la darrera terrassa del terme de l\'Ametlla abans d\'entrar al pla de Llerona baixant a mà esquerra de la carretera. Davant de la caseta de les aigües de SOREA i a tocar dels termes de Llerona i la Garriga. Es tracta d\'una zona de suau pendent en direcció sud-est, amb espais molt aptes per al conreu i amb una bona disponibilitat d\'aigua. Jaciment que la bibliografia situa en època alt-imperial. S\'hi localitza gran quantitat de material ceràmic d\'època alt-imperial -tègula, dolia, ceràmica comuna romana i terra sigil·lata hispànica-, així com una gran quantitat de còdols, alguns d\'ells lleugerament escairejats i amb restes de morter, i és dels pocs jaciments ametllatans que conserva alguns murs visibles, sota uns ametllers. A més, el senyor Emili Ramon explicava que, a la part nord, s\'hi observava un camp de sitges i dolia, que es trobava tapat per un femer. Es tracta doncs, molt probablement, d\'una vil·la -o potser un establiment més petit- que potser té origen republicà- ja que al Museu de Granollers es conserven alguns materials de tradició ibèrica, al fons cedit per Josep Estrada- i que sembla que no sobrepassà el període alt-imperial. Entre els materials del Museu de Granollers també hi ha alguns fragments de sílex. Actualment -any 2007-, encara es localitza un fragment de mur sota uns ametllers, que n\'estan malmetent l\'estructura ràpidament. Així mateix, al voltant dels ametllers es continua trobant un gran cloper de pedres, majoritàriament còdols de riu, i es localitzen força fragments de tegula, dolia i ceràmica comuna romana, malgrat que la vegetació i l\'herbassar són molt abundants i dificulten molt la prospecció. Immediatament al nord, segueix havent-hi el femer que tapava el camp de dolia i sitges documentat per Emili Ramon. Encara més al nord d\'aquest femer, a l\'inici d\'un camp de conreu encara treballat, s\'observa un gran nombre de pedres i fragments dispersos de material constructiu.","08005-307","a tocar dels termes de Llerona i la Garriga","Documentat als anys 70 del segle XX per Mn. Joan Vallicrosa. Posteriorment documentat i prospectat per Josep Estrada.","41.6580000,2.2765700","439767","4612058","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40176-foto-08005-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40176-foto-08005-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40176-foto-08005-307-3.jpg","Inexistent","Romà|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","83|80","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c93c","40177","Can Serral","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serral","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","II - I aC","","Restes en superfície situades prop de la urbanització de can Reixac, a la zona aturonada que ocupa la casa de Can Serral, força planera i ben insolada. El jaciment se situa a la zona entre Can Serral i la torrentera que passa a ponent de la casa, en una zona de suau pendent a ponent. A uns 150 metres de Can Serral en direcció oest, abans d\'arribar a un alzinar i a la banda de migdia d\'un camp d\'avellaners, s\'hi localitzaren tegulae, fragments de dolia i ceràmica comuna ibèrica a torn, però no s\'hi trobà cap tipus d\'estructura. Es conserven els materials al Museu de Granollers. Actualment, aquest espai es troba tancat, ja que pertany a dues finques privades. No s\'ha pogut, doncs, realitzar la prospecció corresponent.","08005-308","Can Reixac","Localitzat per Josep Estrada.","41.6526900,2.2638800","438706","4611478","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40177-foto-08005-308-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40177-foto-08005-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40177-foto-08005-308-3.jpg","Inexistent","Ibèric|Romà|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","81|83|80","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c93d","40178","Torregassa","https://patrimonicultural.diba.cat/element/torregassa","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","IIaC-IIIdC","","Restes estructurals situades a les illes compreses entre l\'actual can Muntanyola i l\'antic escorxador municipal (C/ Sebastià Bassa i C/ Josep Carreras) i els carrers Torregassa i Alzina. Les troballes al jaciment de la Torregassa o e la Torre Maragall són nombroses. En una excavació d\'abans de 1892 s\'hi localitzà ceràmica romana, ossos i cendres, pesos de teler, una moneda ibèrica i d\'altres de romanes i, el més important, aparegueren murs a flor de terra. Posteriorment s\'hi localitzaren paviments d\'opus signinum i d\'opus sectile, paviment que sembla que als anys 80 del segle XX encara es conservava i que Josep Estrada datava al segle II a.C. També s\'hi trobaren abundants fragments de terra sigillata. Entre el material del jaciment conservat al Museu de Granollers hi hem pogut identificar fragments de ceràmica ibèrica pintada i de campaniana B, que confirmarien la datació antiga de l\'establiment, així com de sigilata africana, que podem datar a partir del segle II d.C. El senyor Manel Calbó ens ha confirmat que una de les zones amb més abundància de material arqueològic era el marge que separa l\'actual Torre Maragall de la parcel·la inferior. En aquest indret, entre d\'altres, hi aparegueren monedes i dues tombes de tègula. Les tegulae eren tan nombroses que a meitat del segle XX s\'utilitzaven com a recolzament i tapa dels nombrosos ruscs d\'abelles que tenia el propietari del terreny. Molt més recentment, els constructors ens han comunicat que en el curs de les obres de construcció d\'un habitatge al carrer Joan Guarch, a la part posterior de Can Feliuà, hi aparegué una altra tomba de tègula, que sembla que fou respectada. Es conserven alguns materials al Museu de Granollers. Les troballes de cronologia romana de la Torregassa fan suposar l\'existència d\'una important vil·la, en un indret privilegiat, amb una etapa inicial molt primerenca, del segle II a.C., però amb una durada important en el temps -com a mínim durant tot l\'Alt Imperi-.","08005-309","carrers Sebastià Bassa, Josep Carreras,Torregassa i Alzina.","Excavació anterior a 1892. A meitat del segle XX s\'utilitzaven tegulae per a a suportar i tapar els ruscos d\'abelles que hi havia a la zona. L\'any 2005 es descobrí una de les tombes de tegula localitzades en aquest indret. El constructor, sr. Arisa, confirma que la tomba fou respectada i que es troba en un solar encara per a urbanitzar, entre els carrers Torregassa i dr. Guarch.","41.6700700,2.2617600","438546","4613409","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40178-foto-08005-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40178-foto-08005-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40178-foto-08005-309-3.jpg","Inexistent","Ibèric|Romà|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","81|83|80","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c93e","40179","Can Catalán","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-catalan","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","I aC","","Zona d\'inhumació situada a Can Catalán, a l\'encreuament entre l\'antic camí romà i el Passeig. Es tracta d\'una zona amb suau pendent a sud, ben assolellada, i avui completament urbanitzada. Jaciment del qual s\'ha tingut notícia per diversos veïns del poble. Es localitzà en construir una de les cases que fan cantonada entre el Passeig i l\'Antic Camí de Caldes. En aquest lloc es trobaren diverses tombes, també de tègula. No en coneixem, però, el nombre exacte. Algunes notícies apunten la possibilitat que les tombes continguessin, a banda dels esquelets, algun tipus d\'aixovar, i que, a més, s\'hi localitzessin associades d\'altres tipus d\'estructures. També es té notícia de la troballa d\'alguns objectes de vidre. D\'altres notícies parlen de la troballa de monedes d\'or associades a aquest jaciment. La zona presenta unes condicions molt bones per a l\'assentament. L\'any 2006 es realitzà el seguiment arqueològic d\'unes rases de serveis en aquest encreuament. S\'hi localitzà algun fragment dispers d\'opus signinum. Tanmaeix, es tractava d\'un espai ja modificat en anteriors obres, i per tant, el material apareixia descontextualitzat.","08005-310","Can Catalán","El jaciment fou localitzat entre els anys 60 i 70 del segle XX.","41.6679700,2.2619200","438557","4613175","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40179-foto-08005-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40179-foto-08005-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40179-foto-08005-310-3.jpg","Inexistent","Romà|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","83|80","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c93f","40180","L\'Areny (Cal Arenys)","https://patrimonicultural.diba.cat/element/lareny-cal-arenys","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","II - I aC","","Restes estructurals situades sobre la carretera de la Garriga en direcció a can Barretó i al que pot ser l\'àmbit del que es coneix com les cases de la Tasana, en un espai de suau pendent cap al sud, ben assolellat, actualment en bona part urbanitzat. Es tracta d\'un establiment situat prop de Ca l\'Arenys, a l\'altre costat del torrent del mateix nom i just a sobre de la carretera de la Garriga. En aquest indret, en un marge, es localitzaren paviments d\'opus testaceum i ceràmica ibèrica. Això, efectivament, ens fa parlar d\'un establiment d\'arrel republicana. Tanmateix, entre els materials conservats al Museu de Granollers hi destaquen uns claus que podrien correspondre al tancament d\'un taüt de fusta. Així mateix, notícies orals proporcionades pels senyors Esteve Argemí i Gepis Flaqué ens fan parlar de la troballa, durant la construcció de les cases de la Tasana, a l\'altre costat de la carretera, just al marge inferior, d\'almenys una inhumació en una tomba de lloses -en realitat còdols de riera sense treballar- que es deixà in situ, i de diversos murs que formaven habitacions. Aquestes informacions- sobretot la tipologia de l\'enterrament- ens fan apuntar la possibilitat que aquest establiment hagués perdurat en el temps fins l\'Antiguitat tardana. Malgrat això, la migradesa de les troballes i la parcialitat de les informacions ens fan deixar aquestes argumentacions en meres hipòtesis.","08005-311","Ca l\'arenys","Localitzat per Josep Estrada.","41.6678100,2.2706300","439282","4613152","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40180-foto-08005-311-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40180-foto-08005-311-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40180-foto-08005-311-3.jpg","Inexistent","Romà|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","83|80","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c940","40181","Cementiri","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-1","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","IIaC-IdC","","Restes en superfície situades a les feixes de sota de Can Mitjans, entre el torrent i l\'actual cementiri. Es tracta d\'una zona apta per al conreu, amb diponibilitat d\'aigua i un lleuger pendent en direcció a ponent. Es tracta d\'un jaciment localitzat a partir de les informacions orals aportades pel senyor Jaume Casas. Segons aquestes notícies, als camps del costat de l\'actual cementiri hi apareixien nombroses restes en superfície de ceràmica romana i fins i tot s\'hi havia localitzat algunes monedes de la mateixa cronologia. Una vegada prospectada la zona i malgrat no haver estat llaurada en els darrers temps, es localitzava abundant quantitat de ceràmica de tradició ibèrica, sobretot de pasta de sandwitch, però no material romà. En la darrera prospecció realitzada a la zona, l\'any 2008, s\'ha localitzat ceràmica ibèrica en superfície de manera molt abundant, especialment a les zones de les feixes on també apareix força quantitat de pedra de petites dimensions. Principalment es tracta de ceràmica comuna, però també de pasta de sandwitch i grollera. S\'ha localitzat també àmfora ibèrica i força material constructiu. Així mateix, cal destacar la localització, en aquesta darrera prospecció, d\'un fragment d\'àmfora púnico-ebussitana, un fragment de tègula i restes aïllades de material medieval i modern. El material apareix sobretot a les feixes situades entre Can Mitjans i el cementiri, però també se\'n localitzen restes aïllades al voltant de la casa de Can Mitjans. Cal fer notar que el jaciment se situa just als peu del turó de Sant Nicolau i, per tant, de l\'assentament ibèric el mateix nom.","08005-312","Can Mitjans","Jaciment localitzat per Jaume Casas.","41.6756600,2.2627900","438637","4614029","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40181-foto-08005-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40181-foto-08005-312-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40181-foto-08005-312-3.jpg","Inexistent","Ibèric|Romà|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","81|83|80","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c941","40182","Can Tiano","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tiano","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","IIaC-VdC","","Restes estructurals situades entre el pont de la Terrera i el Carrer Raval i el carrer Avellaners i el carrer Pollancre. S\'estén fins arribar al torrent del Sorral. Zona de pendent suau cap al sud-oest, ben assolellada i amb bona disponibilitat d\'aigua. La bibliografia situa el jaciment de Can Tiano davant de la casa del mateix nom, just al marge nord de la carretera de Bigues. Tanmateix, per les informacions que hem anat recollint, l\'ampliem a tot l\'espai comprès entre el pont de la Terrera i el camí de Can Guineu, sobretot al costat nord de la carretera i almenys fins arribar a la casa de Can Tiano. El senyor Esteve Argemí ens ha explicat que, en obrir la carretera actual, les troballes de ceràmica antiga en tot aquest sector eren molt abundants. En el sector més proper a l\'encreuament entre l\'Antic Camí de Caldes i la carretera s\'hi ha localitzat abundant material ceràmic d\'època republicana, així com escòria de ferro i material ceràmic imperial -per exemple, sigilata africana-. Així mateix, l\'any 1976, en fer els fonaments d\'una torre en aquell sector, es localitzà una paviment d\'opus testaceum i un petit cap esculturat representant un silè, actualment desaparegut. D\'altres notícies diuen que en aquest mateix moment també aparegué una olla sencera i el que es va identificar com un possible forn. També durant les obres de construcció de dues cases al carrer Avellaners, davant de Can Suari, el mateix Esteve Argemí ens ha confirmat que aparegueren algunes tombes de tègula, força quantitat de tègules i una mena de pica de pedra amb un forat -probablement el desaigüe-. El senyor Terricabras, de la Garriga, ens ha confirmat la troballa en aquesta mateixa zona, d\'una mena de canalitzacions de tegula, durant les obres d\'urbanització de Can Camp, en què realitzava les tasques de lampisteria. També en aquesta zona es realitzà l\'any 2006 una petita excavació arqueològica que documentà diversos espais d\'habitació, amb paviments d\'opus signinum, i restes d\'una premsa i d\'espais probablement dedicats a la producció de vi. Més a prop del pont de la Terrera i també al marge nord de la carretera, un equip vinculat al que després ha estat el Museu de Sant Feliu de Codines, format entre d\'altres pels senyors Martí Garriga i Joan Grau hi va excavar una altra tomba de tègula, que entre d\'altres materials va proporcionar una bonica gerra de ceràmica comuna quasi sencera, i que es datà entre els segles II i III d.C. Una tomba molt similar a aquesta és la que aparegué en decurs de les obres d\'urbanització realitzades l\'any 2006 al tram final del Carrer Antic Camí de Caldes. Així mateix, es conserven dos fragments de bases de sigil·lata africana D1, que Ramon Járrega datà entre els anys 350 i 450. Finalment, pel que fa al marge sud, a la zona de l\'antic camp de futbol, diverses fonts asseguren que durant els treballs agrícoles s\'hi localitzaven nombrosos paviments de molt bona qualitat, que identificaren en alguns casos amb dipòsits, cisternes o, potser, banys. Entre el material conservat al Museu de Granollers, hi destaquen alguns materials que demostren l\'amplitud cronològica del jaciment: un pondus ibèric o fragments de ceràmica grisa de la costa catalana, al costat de sigil·lates africanes, per exemple. Ens trobem, doncs, davant d\'una altra vil·la important i amb una àmplia cronologia, que començaria al segle II a.C. i que, almenys, encara continuaria ocupada durant la segona meitat del segle IV o la primera del V. Actualment resten encara alguns solars d\'aquesta zona per urbanitzar.","08005-313","pont de la Terrera","Localitzat per Josep Estrada.","41.6659000,2.2556400","438032","4612950","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40182-foto-08005-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40182-foto-08005-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40182-foto-08005-313-3.jpg","Inexistent","Romà|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","83|80","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c942","40183","Can Draper","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-draper-0","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","","","Restes estructurals situades als voltants de la masia de can Draper. Fins arribar a la bassa Drapera i el seu conjunt de recs i basses cap al nord, i a l\'espai ocupat per una plantació d\'oliveres, al sud-oest. Es tracta d\'una zona pràcticament planera, molt apta per al conreu, ocupada per un dels masos medievals més importants del municipi, l\'edifici del qual està catalogat com a BCIN. Josep Estrada localitzà l\'any 1949 un fragment d\'opus testaceum a la paret de tanca de la casa. L\'arrebossat actual de les estructures de la casa fa impossible localitzar aquest fragment. Malgrat això, esporàdicament es localitzen fragments de tegula i de ceràmica comuna rodada. Així mateix, l\'any 2007, en realitzar una rasa d\'uns 40 cm de profunditat a la zona de la plantació d\'oliveres, en un sector han aparegut nombroses restes de tegula romana i importants acumulacions de morter de calç que fan pensar en la possible preexistència d\'algun tipus d\'estructura. En superfície també es troben restes disperses de ceràmica blava catalana, i als camps situats al nord de la casa, són destacables les restes de la bassa drapera i del rec draper, una de les infrastructures hidràuliques més important del municipi.","08005-314","Can Draper","","41.6620700,2.2651300","438819","4612518","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40183-foto-08005-314-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40183-foto-08005-314-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40183-foto-08005-314-3.jpg","Inexistent","Romà|Medieval|Modern|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","83|85|94|80","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c943","40184","Sot d\'en Torres","https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-den-torres","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","","","Restes estructurals situades a la part final de la Quintana de Can Draper. A tocar de l\'Autovia i del camí del Pou de Glaç. Es tracta d\'un indret amb bona disponibilitat d\'aigua, però lleugerament ensotat respecte dels camps més plans propers. Josep Estrada documentà en aquest indret l\'aparició en superfície de fragments de ceràmica comuna romana i de tegula, sense cap tipus d\'estructura associada. Al vessant meridional del Sot d\'en Torres, a tocar del Camí del Pou de Glaç, es troba el pou de glaç de Can Draper, construït al segle XVII. L\'any 2006 es va netejar la vegetació que havia crescut sobre la coberta. L\'estructura es troba en bon estat. A la part baixa de la torrentera es localitzaven les basses on es feia glaçar l\'aigua que, a través del rec draper, es feia arribar fins a l\'indret. Actualment, l\'abundant vegetació no en permet veure cap resta. L\'any 2007, el camp de conreu es troba erm i, amb la vegetació crescuda, no es localitza cap tipus de resta arqueològica en superfície. Pel que fa al torrent, la densa vegetació fa impossible la prospecció de la zona.","08005-315","Quintana de Can Draper","El jaciment fou documentat per Josep Estrada. El pou de glaç i les estructures associades, documentades per Jordi Puig.","41.6550900,2.2661500","438897","4611743","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40184-foto-08005-315-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40184-foto-08005-315-2.jpg","Inexistent","Romà|Modern|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","83|94|80","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c944","40185","Can Focs","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-focs","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","I aC","","Restes en superfície situades prop de l\'actual residència de Can Focs. Es tracta d\'un indret immillorable per al conreu, a la segona terrassa sobre el Congost i amb un suau penedent al sud-est, just a l\'inici de l\'actual carretera de Llerona. En aquest indret, a tocar del jaciment dels Casalots I i ben a prop del de Rourets, es localitza material ceràmic romà imperial en supefície, molt dipers. El Museu de Granollers en conserva algunes mostres, aportades per Josep Estrada. No hi ha cap resta estructural. L\'any 2007, en realitzar la prospecció pels camps llaurats del voltant de la residència, no s\'han trobat restes arqueològiques. Per les poques referències que en tenim, situem el jaciment sota la mateixa residència, i a les finques, actualment inaccessibles, de Can Bergu i d\'una casa de nova construcció situada al nord de la mateixa.","08005-316","Can Focs","Localitzat per Josep Estrada.","41.6577300,2.2727700","439451","4612031","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40185-foto-08005-316-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40185-foto-08005-316-2.jpg","Inexistent","Romà|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","83|80","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c945","40186","Casc Antic / Sagrera","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casc-antic-sagrera","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","VIII-X","","Restes estructurals situades al nord, C/ de la Font; a l\'est, el Pla Parcial del Casal; a l\'Oest, la Baixada Roca, i al Sud el C/ Pep Munné. Zona de suau pendent a migdia situada al voltant de l\'església parroquial de Sant Genís, i que inclou tot l\'espai construït del nucli antic i de la sagrera de l\'Ametlla. Jaciment que inclou l\'antiga Sagrera de l\'Ametlla i les seves proximitats. L\'estudi d\'aquest sector permetria aprofundir en el coneixement de l\'evolució del nucli històric de l\'Ametlla, en el seu desenvolupament urbanístic i arquitectònic. Cal destacar la troballa, en algunes cases del carrer Emma i durant la construcció de l\'aparcament del mateix carrer, sota l\'església, d\'inhumacions on l\'esquelet estava situat en un clot directament excavat a terra, sense cap estructura, fet que fa pensar en la possibilitat de l\'existència d\'enterraments en tombes antropomorfes, característiques dels segles VIII-X. La seva situació al costat de l\'espai de l\'església, ens confirmaria l\'existència prèvia al segle X del temple religiós.","08005-317","Sagrera","","41.6732700,2.2595400","438364","4613766","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40186-foto-08005-317-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40186-foto-08005-317-2.jpg","Inexistent","Modern|Medieval","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","94|85","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c946","40187","Les Cabanes del Sol Ponent","https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cabanes-del-sol-ponent","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","","","Referències documentals situades al que avui poden ser les proximitats de la masia de Can Carlons, en un espai encarat a ponent, molt proper als jaciments del voltant de Can Ros, amb bones condicions per a un establiment agrícola. A l\'acta de consagració de l\'església de Sant Genís de l\'Ametlla, de l\'any 932, hi apareix un vil·lar altmedieval anomenat Kabannas, que s\'identifica amb la zona de Can Ros i Can Carlons. És molt habitual que aquest tipus d\'assentaments altmedievals aprofitessin estructures i construccions anteriors, fet que abona la hipòtesi d\'una vil·la d\'algun tipus d\'estructura similar d\'època romana. En aquesta zona, posteriorment, s\'hi localitzen els masos de les Cabanes de Sol Ixent -Can Ros- i de les Cabanes de Sol Ponent -Can Carlons-, segons la localització que en realitzà Mn. Anton Bassolas. En la prospecció realitzada l\'any 2007 només s\'han localitzat alguns fragments aïllats de ceràmica comuna de cronologia indeterminada. Val a dir, però, que bona part del jaciment es troba en zona boscosa o en terrenys erms, fet que en dificulta la prospecció.","08005-318","Can Carlons","","41.6677000,2.2420700","436904","4613160","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40187-foto-08005-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40187-foto-08005-318-3.jpg","Inexistent","Medieval","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","85","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c947","40188","Can Pagès Vell","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pages-vell-0","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","II - I aC","","Restes en superfície situades prop de la masia de Can Pagès Vell, en un indret immillorable per a l\'establiment d\'una explotació rural, amb camps de conreu planers, amb una bona insolació i disposició d\'aigua. Abans de l\'any 1948, aparegueren en aquesta zona nombrosos fragments de tegulae, dolia, ceràmica comuna romana i alguns fragments de paviment arrencats. La zona se segueix conreant intensivament, però actualment no es localitzen restes arqueològiques en superfície.","08005-319","Can Pagès","Documentat per Josep Estrada.","41.6384100,2.2721900","439384","4609886","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40188-foto-08005-319-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40188-foto-08005-319-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40188-foto-08005-319-3.jpg","Inexistent","Romà|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","83|80","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c948","40189","Can Màrgens","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-margens","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","II-I aC","","Restes en superfície situades a les proximitats de la masia de can Màrgens, pertanyent a Llerona, al començament del Pla de Llerona, en un espai pla molt apte per al conreu, tant de secà com de regadiu. L\'any 1949 Josep Estrada hi localitzà un fragment d\'opus testaceum. Als anys 80 no es localitzaven restes d\'estructures, però sí que s\'observen fragments de tegulae aïllats escampats als camps del voltant. En la prospecció realitzada l\'any 2007 s\'han localitzat només dos fragments de ceràmica comuna, i en un espai proper als coberts dels animals, una acumulació important de pedres, al mig dels camps de conreu.","08005-320","Can Màrgens","Localitzat l\'any 1949 per Josep Estrada.","41.6447200,2.2765900","439757","4610584","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40189-foto-08005-320-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40189-foto-08005-320-2.jpg","Inexistent","Romà|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","83|80","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c949","40190","Can Plandolit","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plandolit-0","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","II - I aC","En la prospecció realitzada l\'any 2007 només hi hem localitzat un petit fragment informe de terra sigil·lata hispànica.","Restes en superfície situades als voltants de la masia de can Plandolit, especialment als camps situats en direcció sud-oest respecte de l\'edificació. Com en el cas del jaciment de Can Ponet, les condicions de la zona són immilorables per a l\'establiment d\'una explotació rural. El jaciment se situa a banda i banda del camí de Can Parellada. Jaciment situat a tocar del de Can Ponet. Als camps situats al sud-oest de Can Plandolit s\'hi localitzaren fragments de tegula, d\'àmfora i de dolia dispersos i pobres. En la prospecció realitzada l\'any 2007 només hi hem localitzat un petit fragment informe de terra sigil·lata hispànica.","08005-321","Can Plandolit","Localitzat per Josep Estrada i Emili Ramon.","41.6488600,2.2518100","437697","4611061","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40190-foto-08005-321-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40190-foto-08005-321-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40190-foto-08005-321-3.jpg","Inexistent","Romà|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","83|80","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c94a","40191","Mas Fabrera","https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-fabrera-0","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","","","Restes en superfície situades a prop de la masia de mas Fabrera, en una zona avui urbanitzada. Es tracta d\'una petita fondalada, amb bona disponibilitat d\'aigua, però lleugerament ensotada respecte els camps de conreu, força planers, del voltant. A la fondalada del Mas Farbera s\'hi han localitzat restes romanes molt disperses. Josep Estrada hi localitzà, sempre en superfície fragments de tegulae, dolia, àmfora i un fragment desprès de paviment d\'opus testaceum. La pobresa i la poca definició de les troballes no permeten especificar el tipus de jaciment, més tenint en compte que es tracta d\'una zona urbanitzada on actualment no es localitzen més restes. Així mateix, el Mas Fabrera s\'identifica amb la vil·la altmedieval de Vilalba, que apareix citada a l\'acta de consagració de l\'església parroquial de Sant Genís de l\'Ametlla, de l\'any 932.","08005-322","Mas Fabrera","Localitzat per Josep Estrada.","41.6432500,2.2586400","438260","4610433","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40191-foto-08005-322-1.jpg","Inexistent","Romà|Medieval","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","83|85","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c94b","40192","Conjunt Bañó","https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-bano","AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.","XX","","Grup de cases homogeni, de planta rectangular i aixecat respecte del terreny ,que consten de planta baixa. Les cobertes són de teula àrab a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La coberta és holandesa amb remat a la part superior dels capcers amb un petit vessant. Es tracta d\'una promoció creada en dues fases, la primera sota la direcció de l\'arquitecte Manel Joaquim Raspall i Mallol, corresponent a les cases dels números 32 a 36 del carrer Francesc Macià, i la segona fase, sota la direcció de l\'arquitecte Emili Sala i Pibernat, corresponent a les cases dels números 24 al 30 del mateix carrer. L\'entrada està protegida per un atri cobert a tres vessants i recolzat sobre dues columnes amb capitell toscà. A cada costat de la porta hi ha una finestra d\'arc rebaixat. Les façanes estan recobertes amb estuc de calç amb una imposta ceràmica que marca el sostre de la planta baixa per sobre de la qual hi ha una faixa esgrafiada amb motius florals. La tanca del jardí és de reixa de ferro forjat assentada sobre un parament de paret massissa amb dues pilastres coronades per capitells que sustenten una bola, emmarcant la porta d\'accés. La casa corresponent al número 34 interior centre és una edificació aïllada, de planta rectangular, formada per planta baixa i dues plantes pis, estructurada com a masia del tipus basilical amb coberta de teula àrab a dues vessants trencades amb ràfec emmotllurat ceràmic.","08005-323","C/ Francesc Macià, 24-36","","41.6687700,2.2601300","438409","4613266","1933-35","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40192-foto-08005-323-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40192-foto-08005-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40192-foto-08005-323-3.jpg","Legal","Noucentisme|Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","Manuel Joaquim Raspall Mallol i Emili Sala Pibernat, arquitectes","","106|98","46","1.2","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70774973b149135c94c","40193","Edifici Badia","https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-badia","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","","","Restes en superfície situades al que pot ser l\'antiga casa del sr. Carles Badia, el Maset Nou -zona de Can Valls-. Situat en un petit turó amb molt bon accés a terres de cultiu i un torrent a les proximitats. S\'hi ha detectat ceràmica ibèrica comuna en superfície, sense restes de cap tipus d\'estructura. La zona ha estat recentment urbanitzada i actualment no s\'hi observa cap tipus de resta arqueològica, ni en superfície ni en els marges resultants de la urbanització al voltant del Maset Nou. Es conserven alguns materials del fons de Josep Estrada al Museu de Granollers.","08005-324","Can Valls","Localitzat per Josep Estrada.","41.6577300,2.2571800","438153","4612042","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40193-foto-08005-324-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40193-foto-08005-324-2.jpg","Inexistent","Ibèric|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","81|80","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70874973b149135c94d","40194","Pont de Can Moret","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-moret","","XX","","Pont d\'un ull que salva el torrent de Can Moret al pas de la carretera de Sant Llorenç Savall a Llinars. És construït amb parets de mamposteria i volta de totxo a plec de llibre. La boca del pont fa aproximadament 2 m d\'alçada, 1 m d\'amplada i uns 10 m de llargada.","08005-325","Can Moret","","41.6632100,2.2385300","436605","4612664","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40194-foto-08005-325-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40194-foto-08005-325-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:11" "6604b70874973b149135c94e","40195","Casa Ana Viñas Vda. de Lucas","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ana-vinas-vda-de-lucas","AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.","XX","","Edifici aïllat de planta rectangular, format per planta baixa i terrat, i aixecat respecte del terreny. Les façanes estan revestides d\'estuc de calç amb especejament carreuat, la principal està coronada per una barana massissa de perfil sinuós amb elements vegetals de ferro forjat. La tanca del jardí és composa per un basament de paret massissa revestida amb ceràmica vidrada de motius vegetals i pilastres amb capitell floral, amb reixa de ferro forjat. La porta és de ferro forjat amb la grafia \'A\' i \'V\'.","08005-326","C/ Torregassa, 9","","41.6709300,2.2614900","438524","4613504","1906","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40195-foto-08005-326-1.jpg","Legal","Modernisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","Manel Joaquim Raspall i Mallol","","105","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c94f","40196","Casa Joaquim Alerm","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joaquim-alerm","AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.","XX","","Edifici de planta rectangular situat en alineació de vial, en cantonada. Consta de planta baixa, dues plantes pis i un àtic. Les façanes són planes, arrebossades i pintades, on s\'hi obren arcades de mig punt tancades amb un parament de vidre i un ampit de rajols formant triangles. La façana est, la principal, es composa simètricament segons tres eixos. A sobre de l\'entrada principal, en destaca un balcó amb llosana i barana de ferro. La tanca del jardí és de ferro forjat sobre un basament de paret massissa amb quatre pilastres coronades amb capitell piramidal.","08005-327","C/ Major, 35","","41.6716400,2.2608000","438467","4613584","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","","Legal","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c950","40197","Complex bassa-rec de Can Moret de Baix","https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-bassa-rec-de-can-moret-de-baix","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XX","","Bassa, de forma rectangular, situada a la confluència la torrentera de Can Sever amb el torrent de Can Carlons. S\'omplia amb l\'aigua captada per una petita resclosa que hi havia a la torrentera. Fa aproximadament 4 m d\'amplada, 8 m de llargada i 1,5 m de profunditat, i actualment resta buida i sense ús. De la bassa sortia un rec que arribava fins a les propietats del carrer de Santa Eulàlia com ara Can Xicó, Can Moret del Carrer, Can Molins, Can Vicari, etc. Es conserven alguns trams d\'aquest rec.","08005-328","Can Moret de Baix. Polígon 5, parcel·la 50","","41.6634200,2.2376500","436532","4612688","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40197-foto-08005-328-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c951","40198","Trull de Can Coromines","https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-can-coromines","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XVIII","Es troba en estat ruïnós.","Restes del trull situat a uns metres al sud-oest de la masia. Només conserva part dels murs del cobert, de la bassa que servia per a netejar les olives i decantar les impureses de l\'oli, i d\'una pica excavada a terra per guardar-hi l\'oli procedent de la premsa. El trull rebia aigua del rec Draper.","08005-329","Can Coromines. Polígon 1 , parcel·la 50","PUIG, J. (2007: 63). Durant els anys trenta albergà Ramon Marxant, un home amb dificultats econòmiques que es dedicava a la recol·lecció i a la venda de pinyons, especialment els dies de missa.","41.6722600,2.2569100","438144","4613655","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40198-foto-08005-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40198-foto-08005-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40198-foto-08005-329-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c952","40199","Pintures murals de l\'església de Sant Genís","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-lesglesia-de-sant-genis","\Bellavista, Joan (2001). Les pintures al fresc de l\'Església Parroquial de L\'Ametlla. Dins del Programa parroquial de la Festa Major de L\'Ametlla. L\'Ametlla del Vallès.\
","XX","Presenten algunes esquerdes.","\Les pintures al fresc de l\'absis de l\'església de Sant Genís foren creades l\'any 1943 pel destacat cartellista Josep Morell i Macias. Al centre i a baix de les pintures murals, hi apareixen les imatges sobreposades dels dos patrons Sant Genís de Roma i Sant Genís d\'Arle, i a ambdós costats les escenes de la vida dels Sants. A sobre de les mateixes, pels laterals, hi ha un grup d\'àngels amb instruments musicals rodejats de núvols. Per sobre i al centre hi ha la Mare de Déu de les Neus amb el Nen Jesús als braços, i als costats les imatges de Sant Nicolau i Sant Oleguer. Al cim del conjunt apareixen Santa Maria Magdalena i Santa Filomena en estat de gloria, i l\'Esperit Sant. Per sobre la porta de la sagristia hi ha una representació de Sant Pere i en el mur oposat la de Sant Pau.\
","08005-330","Església de Sant Genís","","41.6739600,2.2600500","438407","4613842","1943","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40199-foto-08005-330-2.jpg","Física","Contemporani","Patrimoni moble","Objecte","Privada accessible","Ornamental","","","Inexistent","2023-05-29 00:00:00","Virgínia Cepero González","Josep Morell i Macias","","98","52","2.2","2484","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c953","40200","Paller de Can Roses","https://patrimonicultural.diba.cat/element/paller-de-can-roses","","","","Paller situat a la part sud de la casa, adossat a un cobert. És de planta rectangular, i fa aproximadament 2 m de llargada, uns 2 m d\'amplada i uns 3 m d\'alçada. La teulada és d\'un sol vessant amb embigat de fusta i teula àrab. Les parets són de pedra de la zona lligada amb morter, i la porta d\'accés amb volta de totxo.","08005-331","Can Roses. Serrat de l\'Ocata. Polígon 1, parcel·la 8","","41.6984800,2.2429500","437008","4616577","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40200-foto-08005-331-2.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c954","40201","Paller de Can Sagimon","https://patrimonicultural.diba.cat/element/paller-de-can-sagimon","","XX","","Cobert agrícola situat a la part del davant de la casa, construït a la dècada dels anys 20 o 30. És de planta rectangular, fet de totxo, a dos nivells, fa 56 m2 de superfície, i està recentment reformat. La coberta és de teula, a dues vessants. Hi ha tres portes d\'accés situades a la planta baixa de la façana principal del cobert, i una porta enlairada al pis superior per la qual s\'entrava la palla.","08005-332","Can Fàbregas del Bosc. Polígon 5, parcel·la 65","","41.6664200,2.2322700","436087","4613025","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40201-foto-08005-332-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c955","40202","Casa- cafè Dr. Bassa o El Cafè","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cafe-dr-bassa-o-el-cafe","AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","XX","","Edifici entre parets mitgeres, format per planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues vessants amb façana plana de composició simètrica. La façana està revestida de pedra i en ella s\'hi combinen diferents materials com a únics motius decoratius: paredat, maó vist i ceràmica. El totxo marca els límits de la façana i els diferents tipus d\'arcs de les finestres de les tres plantes, decorades amb ceràmica vidrada. En destaquen les finestres dels baixos, amb el trencadís ceràmic, i els elements de ferro dels balcons i baranes, que representen l\'element més identificatiu de la primera etapa modernista de Raspall: l\'estilització vegetal que sobrepassa el brancal i s\'endinsa orgànicament. L\'interior d\'El Cafè conserva els arrambadors ceràmics originals i l\'estètica de cafè de primers de segle.","08005-333","C/Torregassa, 25.","El Cafè és una de les obres més rellevants de l\'arquitecte Manel Joaquim Raspall i Mayol. Fou construït com a Cafè i residència del Dr. Sebastià Bassa i Barbany, metge i alcalde de l\' Ametlla del 1902 al 1915 i promotor de la transformació urbanística de la vila com a centre d\'estiueig.","41.6699600,2.2620000","438566","4613396","1906","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40202-foto-08005-333-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40202-foto-08005-333-2.jpg","Legal","Modernisme|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","Manuel Joaquim Raspall i Mayol","","105|98","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c956","40203","Bassa del Casal","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-casal","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XX","","Bassa situada davant la façana principal del Casal, de forma rectangular, allargada i estreta. És feta de paredat comú coronat amb totxo, i fa aproximadament 2 m d\'amplada i 6 m de llargada. S\'omple amb aigua de la mina i pous de la finca.","08005-334","Can Xammar de Baix (Casal de la Visitació)","","41.6744100,2.2604500","438441","4613892","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40203-foto-08005-334-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40203-foto-08005-334-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c957","40204","Bassa dels Boscos de la Vivera","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-dels-boscos-de-la-vivera","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XX","","Bassa situada a tocar del circuit de motocròs del Bosc de Can Carlons. És de forma rectangular i fa aproximadament 5 m d\'amplada i 8 m de llargada. S\'omplia a partir d\'aigua bombejada d\'un pou, construït per Josep Maragall al torrent del Sot de la Barca, als anys cinquanta. Actualment resta buida i en estat d\'abandó, tot i que està en bon estat de conservació.","08005-335","Can Carlons. Polígon 5, parcel·la 77","","41.6703600,2.2439500","437063","4613454","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40204-foto-08005-335-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Sense ús","","","","2019-11-21 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c958","40205","Bassa de Can Moret de Dalt","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-moret-de-dalt","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XIX","La bassa pràcticament ha desaparegut.","Bassa situada entre Can Sever i Can Moret de Dalt, en un indret embardissat i difícil d\'accedir. És de forma rectangular i aprofita el clot natural del marge, voltat de material d\'obra. L\'aigua que omplia aquesta bassa servia d\'una banda, per a regar els camps enfeixats que baixaven fins a la carretera, i de l\'altre, de rentador per a les dones de Can Moret. La bassa pràcticament ha desaparegut, i resta buida, abandonada i en molt mal estat de conservació. La vegetació que creix descontroladament al seu interior està malmetent l\'estructura.","08005-336","Can Moret. Polígon 5, parcel·la 87","","41.6642500,2.2386400","436615","4612779","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40205-foto-08005-336-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40205-foto-08005-336-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c959","40206","Casa Ignasi Solà","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ignasi-sola","AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.","XX","","Edifici aïllat, de planta rectangular, alineat a dos carrers. Està format per planta baixa, planta pis i una segona planta, que es troba reculada respecte el carrer del Mestre Pompeu Fabra. La coberta d\'aquesta segona planta és de teula àrab a dues vessants, la de la resta de l\'edifici és plana. Les façanes estan arrebossades i coronades per una motllura, i a les cantonades i entre els buits hi pengen uns medallons verticals. Les dues façanes principals es composen simètricament segons tres eixos verticals.","08005-337","C/ del mestre Pompeu Fabra, 2","","41.6694900,2.2619500","438561","4613344","1910","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40206-foto-08005-337-1.jpg","Legal","Modernisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","Manuel Joaquim Raspall Mallol","","105","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c95a","40207","Complex mina de la font del Gat-bassa gran de Can Xammar de Dalt","https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-de-la-font-del-gat-bassa-gran-de-can-xammar-de-dalt","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XX","Només es conserva una paret sencera de la bassa.","La mina drenava el torrent de la font del Gat i portava les seves aigües a la bassa gran de Can Xammar. La bassa, situada a l\'encreuament del camí del Verder amb el camí del refugi de Laila, només conserva dues de les parets, fetes de paredat comú. A més de les aigües de la mina de la font del Gat, recollia també les de la mina de l\'Alba.","08005-338","La Miranda","","41.6777400,2.2528000","437807","4614267","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40207-foto-08005-338-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40207-foto-08005-338-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González i Jordi Puig Roca","","Les coordenades UTM són les de la bassa.","119|98","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c95b","40208","Canal de rec de Can Mitjans","https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-rec-de-can-mitjans","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XIX-XX","Només queden restes molt fragmentades del canaló en petits trams.","Canal de rec, situat a pocs metres al sud de Can Mitjans. És fet de rajoles quadrades, de terra cuita, lligades amb morter de calç. Només conserva petits trams del seu recorregut, en molt mal estat -els cairons estan molt fragmentats-. El canaló regava, amb l\'aigua provinent de la bassa, les feixes conreades de la casa.","08005-339","Can Mitjans","","41.6753200,2.2620800","438577","4613991","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40208-foto-08005-339-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40208-foto-08005-339-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40208-foto-08005-339-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c95c","40209","Casa Esteve Bigas","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-esteve-bigas","AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.","XX","","Edifici aïllat de planta quadrada, format per planta baixa, que es troba aixecat respecte del terreny, i situat al centre de la parcel·la que ocupa. La coberta és de teula àrab a dues vessants, holandesa amb remat a la part superior dels capcers amb un petit vessant amb ràfec recolzat sobre cartel·les. L\'encontre dels tres plans de coberta està coronat amb una esfera ceràmica rematada amb punta de llança. La façana està revestida amb un estuc de morter de calç que imita una obra de carreus. En destaca la imposta que envolta tot l\'edifici. La porta principal està protegida per un atri cobert a tres vessants i sustentat per dues columnes amb capitell toscà. Les obertures estan rematades amb un arc pla amb guardapols. Al límit sud de la parcel·la s\'hi emplaça un edifici annex, i a la part posterior de la casa s\'hi adhereix un altre petit cos annex. La tanca del jardí és de reixa de ferro sobre un basament de paret massissa amb pilastres.","08005-340","C/ Francesc Macià, 11","","41.6694000,2.2608300","438468","4613335","1934","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40209-foto-08005-340-1.jpg","Legal","Noucentisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2019-11-21 00:00:00","Virgínia Cepero González","Emili Sala Pibernat, arquitecte","","106","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c95d","40210","Villa Elvira","https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-elvira","AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.","XX","","Edifici entre parets mitgeres, de planta rectangular, format per planta baixa i dos pisos. La coberta és plana i en sobresurt el badalot de la caixa d\'escala. La façana, que està revestida d\'estuc de calç i coronada per una motllura que marca el sostre del terrat, es composa segons quatre eixos verticals. A l\'eix central hi ha l\'entrada i dos balcons de ferro forjat.","08005-341","C/ Torregassa, 13","","41.6705900,2.2615200","438526","4613467","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40210-foto-08005-341-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40210-foto-08005-341-2.jpg","Legal","Noucentisme|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2019-11-21 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","106|98","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c95e","40211","Tanca del jardí de la casa del Doctor. Antoni Grífols","https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-del-jardi-de-la-casa-del-doctor-antoni-grifols","","XX","","La tanca del jardí es composa d\'un basament de paredat revestit amb morter de calç sobre el que hi ha una reixa de ferro forjat. Les dues pilastres que emmarquen l\'entrada estan coronades amb rajoles vidriades a dues vessants. De l\'edifici modernista que es va emplaçar en aquesta propietat no en queda cap resta.","08005-342","C/ Torregassa, 11","","41.6707600,2.2613800","438515","4613486","1904","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40211-foto-08005-342-1.jpg","Legal","Modernisme","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","105","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c95f","40212","Casa Miquel Blancher","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-miquel-blancher","AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","XX","","Edifici entre parets mitgeres, de planta rectangular, que es composa de planta baixa i dos pisos. Forma part d\'un grup de tres cases: a la banda nord comparteix paret mitgera amb la casa del Doctor Satorras i a la banda sud amb Ca\'l Barber. La coberta és de teula àrab a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Les façanes estan arrebossades i pintades. La central és simètrica, amb elements decoratius amb predomini de la línia corba. Al primer pis hi ha un balcó enllaçat amb un altre del segon pis per un arc conopial de gran profunditat. En destaca un petit capcer amb la data de 1906 i les inicials J.B.","08005-343","C/ Torregassa, 3","","41.6711100,2.2611400","438495","4613525","1906","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40212-foto-08005-343-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40212-foto-08005-343-2.jpg","Legal","Modernisme|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","105|98","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c960","40213","Sant Nicolau","https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-nicolau","AA.DD. (1991). Vallès Oriental i Vallès Occidental. Catalunya Romànica. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, vol. XVIII. Barcelona.","XVII","","Ermita d\'una sola nau, de planta rectangular. L\'actual capella, refeta amb una doble paret a la cara de tramuntana, fou probablement construïda sobre l\'edifici romànic, tot i que actualment l\'arrebossat de l\'aparell no permet destriar-ne les parts primitives. Les seves mesures aproximades són 12 m de llarg per 6 m d\'ample. A la façana de ponent, destaca el campanar d\'espadanya amb arc de mig punt i la porta d\'accés de llinda plana. La façana septentrional conserva els vestigis d\'una petita barbacana o ràfec. A la façana meridional hi ha una porta d\'estil romànic.","08005-344","Turó de Sant Nicolau","","41.6776800,2.2605000","438448","4614255","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40213-foto-08005-344-2.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Pública","Religiós","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","94","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c961","40214","Xarxa de recs de Can Pagès","https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-de-recs-de-can-pages","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XIX","en estat d\'abandó","Xarxa de recs situada entre Can Pagès Vell i Can Pagès Nou, que permetia regar bona part dels camps de la zona, amb l\'aigua provinent del pou gros. Les sèquies són fetes de paredat comú, coronades amb rajola i de mides variables segons els trams -oscil·len entre 70 cm i 1m d\'amplada i 50-80 cm d\'alçada-.","08005-345","Can Pagès. Polígon 2, parcel·les 102 i 103","","41.6388300,2.2757400","439680","4609931","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40214-foto-08005-345-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40214-foto-08005-345-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40214-foto-08005-345-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c962","40215","Pou i banc de Can Xammar","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-banc-de-can-xammar","","XX","","Pou i banc situats a la zona de la Mina, a prop del torrent del Verder. És una estructura formada per una caseta, amb un pou a seu interior, i un banc de pedra adossat a un dels seus costats. La caseta del pou és de totxo, amb les parets arrebossades i la coberta de teula a dues vessants. Fa aproximadament 2 m llargada, 1 m d\'amplada i uns 2,5 m d\'alçada. El banc fa uns 3 m de llargada, i està format per dos grans esglaons de pedra coronats amb totxo, d\'aproximadament 50 cm d\'alçada i 40 cm d\'amplada cada un.","08005-346","Can Coromines. Polígon 1, parcel·la 50","Pou i banc construïts a la dècada dels anys 50 del segle passat. El pou abastia d\'aigua Can Millet, on s\'utilitzava per cultivar xampinyons.","41.6737700,2.2562500","438091","4613823","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40215-foto-08005-346-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40215-foto-08005-346-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40215-foto-08005-346-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Científic","","","","2020-10-07 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c963","40216","Via Crucis","https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-crucis","","XIX-XXI","","El Via Crucis és una manifestació de religiositat popular que adapta, de forma singular, la dramatització de la passió i mort de Jesús i l\'expressió de fervor i participació popular de les tradicionals processons, tot escenificant de forma itinerant els moments de la vida de Jesús de Natzaret, des que va ser fet presoner fins a la seva crucifixió i sepultura. Des de fa molts anys, el dia del Divendres Sant, un grup de feligresos porten a coll el Sant Crist Gros, des de l\'església de Sant Genís fins al cim del turó de Sant Nicolau.","08005-347","Sant Genís i Sant Nicolau","","41.6738800,2.2597900","438385","4613833","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40216-foto-08005-347-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40216-foto-08005-347-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immaterial","Manifestació festiva","Privada","Religiós","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","Fotografia antiga del Via Crucis, de mitjans del segle passat (Arxiu Digital de l\'Ametlla del Vallès).","119|98","2116","4.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c964","40217","Torrent de Ca l\'Arenys","https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-ca-larenys","","","","Torrent que neix a Sant Nicolau i que drena les seves aigües a la conca del Congost. La masia de Ca l\'Arenys, que dona nom al torrent, és una de les més antigues i importants del municipi. Bona part de la riquesa de la casa es basava en l\'aprofitament de l\'aigua del torrent per mitjà d\'un complex entremat de mines i basses que van permetre desenvolupar una potent xarxa de regadiu.","08005-348","Ca l\'Arenys","","41.6702200,2.2659500","438895","4613422","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40217-foto-08005-348-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40217-foto-08005-348-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2153","5.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c965","40218","Ca l\'Avi","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lavi-0","AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.","XX","","Edifici aïllat, de planta rectangular, reculat respecte l\'alineació del carrer, i format per planta baixa i pis. La coberta és un terrat de pendents pronunciats. Les façanes estan recobertes amb estuc de calç i pintades. La façana principal es composa simètricament segons tres eixos verticals, amb una motllura que marca els forjats; en destaca un balcó amb una barana metàl·lica. En el centre de l\'acroteri hi ha un medalló el·líptic de pedra amb la inscripció -Ca l\'avi 1908-. La part davantera queda limitada per una balustrada de pedra artificial amb graonat central i lateral.","08005-349","C/ Major, 31","","41.6720500,2.2605300","438445","4613629","1908","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40218-foto-08005-349-1.jpg","Legal","Eclecticisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","102","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c966","40219","Murs de pedra seca de Can Calces","https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-calces","","","Hi ha despreniments d\'algunes pedres d\'aquestes parets","Murs de pedra seca, fets amb pedres de la zona de color vermelloses, situats al davant de la casa. Com totes les cases del Serrat les terres s\'estructuraven en feixes situades a l\'entorn de la pagesia. Avui en aquesta casa ja no es treballen aquestes terres.","08005-350","Can Calces (Serrat Ocata). Polígon 1, parcel·la 4","","41.6997200,2.2426900","436987","4616714","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","","Inexistent","","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c967","40220","Cal Picapedrer","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-picapedrer","AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.","XX","","Edifici de planta rectangular situat en alineació de vial, en cantonada. Aixecat respecte del terreny, consta de planta baixa i soterrani. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb la crestallera paral·lela a la façana principal. Les façanes són de pedra carreuada. La façana principal es composa horitzontalment amb una basament de pedres, una imposta i una cornisa. Les cantonades estan formades per cadenes i les obertures es troben emmarcades per pedra. A la banda est s\'hi situa un pati i a la banda sud un passadís estret el separa de la tanca mitjanera. El material que composa l\'habitatge de la finca veïna per la banda est és el mateix que el d\'aquest edifici, denotant el seu origen comú.","08005-351","C/ Pompeu Fabra, 7","","41.6681100,2.2627300","438625","4613190","1931","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40220-foto-08005-351-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40220-foto-08005-351-2.jpg","Legal","Noucentisme|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2019-11-21 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","106|98","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c968","40221","Rec de Can Feliu","https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-can-feliu","","XIX","","Petit canal de rec, situat al davant de la casa, que condueix l\'aigua des de la bassa de Can Patrallus fins a Can Feliu. Parts del seu traçat són fets d\'obra i altres trams estan excavats directament a terra, sense revestir. Dins les propietats de Can Feliu, el canal és molt estret, uns 15 cm d\'amplada, i bastit amb rajoles rectangulars.","08005-352","Can Feliu (Can Carlons). Polígon 5, parcel·la 22","","41.6666400,2.2445700","437111","4613040","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40221-foto-08005-352-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40221-foto-08005-352-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c969","40222","Casa Montfort","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-montfort","AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.","XX","","Edifici aïllat de planta concentrada, format de soterrani, planta baixa i pis. Es situa a la banda de ponent d\'una parcel·la que ocupa una illa sencera, envoltada per quatre carrers. La coberta és de teula àrab a quatre vessants en el cos principal, i acaba en un ràfec recolzat sobre cartel·les de formigó armat. En sobresurt, a la cantonada est, una torre-mirador amb coberta de pavelló. Les façanes, revestides d\'estuc de calç, no tenen eixos vertebradors ni compositius a excepció de la part central de la façana principal. L\'entrada s\'emmarca en un porxo flanquejat per dues columnes de pedra picada. A sobre hi ha tres balconeres amb un arc de mig punt i amb reixes de ferro.","08005-353","C/ Torregassa, 75","","41.6671900,2.2652800","438836","4613087","1933","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40222-foto-08005-353-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40222-foto-08005-353-2.jpg","Legal","Noucentisme|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","Emili Sala i Pibernat, arquitecte","","106|98","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c96a","40223","Era de Can Panedes","https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-can-panedes","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XX","Alguns cairons estan fragmentats.","Era de grans dimensions, situada entre l\'entrada de la casa antiga i els coberts agrícoles. És pavimentada amb tova, de planta irregular que s\'adossa a la façana de la casa, resseguint la seva forma. Tot i que en general està en bon estat de conservació, alguns dels cairons s\'han anat fragmentant.","08005-354","Can Panedes. Polígon 4, parcel·la 42","PUIG, J. (2007:146) Construïda durant les nits i a les estones lliures que tenien durant la postguerra. Les toves necessàries per a la seva confecció les portaven els de Can Castany -germans González- i sortiren de la bòbila de Can Ferrer-Sidró. El tracte consistí en canviar toves per mongetes.","41.6582600,2.2477700","437370","4612108","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40223-foto-08005-354-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40223-foto-08005-354-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c96b","40224","Font del Raspall","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raspall","","XX","","Font pública d\'estil noucentista, obra de l\'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol. Està formada per un mur de paredat amb un coronament sinuós de maó a plec de llibre, amb un broc i una pica a cada costat. A cada extrem del mur hi ha un petit banc.","08005-355","C/ de la Torregassa amb C/ del Mestre Pompeu Fabra","","41.6693700,2.2621900","438581","4613331","1932","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40224-foto-08005-355-1.jpg","Inexistent","Noucentisme","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2019-11-21 00:00:00","Virgínia Cepero González","Manuel Joaquim Raspall i Mayol","","106","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c96c","40225","Bassa del torrent de Can Moret de Dalt","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-torrent-de-can-moret-de-dalt","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XIX","Les bardisses estan deteriorant l\'estructura i el caient del marge l\'està soterrant lentament.","Bassa situada al torrent de Can Carlons, a un clot embardissat i difícil d\'accedir. Agafava l\'aigua d\'una mina, la boca de la qual està situada al seu interior, i permetia regar les feixes de Can Moret fins arran de la carretera. És de planta irregular i aprofita el caient del marge com a estructura, amb tres parets d\'obra, de pedres lligades amb morter de calç. La bassa té un rentador a una de les parets laterals, fet amb una gran llosa. Actualment resta buida, abandonada i en mal estat de conservació, degut a que el caient del marge està soterrant part de la bassa.","08005-356","Can Moret. Polígon 5, parcel·la 87","","41.6642500,2.2386400","436615","4612779","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40225-foto-08005-356-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40225-foto-08005-356-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40225-foto-08005-356-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c96d","40226","Complex mina de Can Palau-bassa-rec de Can Casanoves","https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-de-can-palau-bassa-rec-de-can-casanoves","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XX","","Mina que neix al torrent del Sot de la Barca, capta l\'aigua amb una antiga resclosa i, per mitjà d\'un rec, la condueix fins les masies de Can Ros, Can Feliu, Can Casanoves i, finalment, a Can Palau de la carretera. Aquesta mina omple la bassa de Can Casanoves, també coneguda com la bassa de Can Patrallus, situada a sobre de la casa. És de planta trapezoïdal, i li surt un rec excavat al terra, sense bastir, que subministra aigua als camps del voltant de la casa.","08005-357","Can Casanoves. Polígon 5, parcel·la 94","","41.6635200,2.2453100","437170","4612693","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40226-foto-08005-357-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40226-foto-08005-357-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40226-foto-08005-357-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","Les coordenades UTM i la ubicació són les de la bassa.","119|98","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c96e","40227","Camps d\'en Nota (urb. De Can Juli)","https://patrimonicultural.diba.cat/element/camps-den-nota-urb-de-can-juli","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","","","Restes en superfície situades a prop de can Juli. Vista la topografia, la zona més alta de la urbanització, que fa un petit turonet, és la més probable de l\'assentament. Actualment, una part de l\'assentament podria estar situat a la zona dels dipòsits d\'aigua de la urbanització, a banda i banda del Camí de Can Parellada. Troballes de peces ceràmiques en superfície. Probablement, les peces trobades eren d\'estil verazià decorades amb mamelons disposats diametralment al llarg de la superfície del vas, malgrat que se\'n desconeix la localització. Actualment, la zona es troba totalment urbanitzada, excepte algunes parcel·les aïllades i els camps que culminen la zona urbanitzada.","08005-358","Can Juli","Materials localitzats per Josep Estrada.","41.6403200,2.2521500","437717","4610113","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40227-foto-08005-358-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40227-foto-08005-358-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40227-foto-08005-358-3.jpg","Inexistent","Neolític|Prehistòric","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa i Argemí","","","78|76","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c96f","40228","Pont de Can Palau","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-palau","","XX","","Pont d\'un ull que salva el torrent del Sorral al pas de la carretera de Sant Llorenç Savall a Llinars. Fa aproximadament 4 m d\'amplada, 3 m d\'alçada i 4 m de llargada. Construït de pedra, amb aletes de reforç a una de les boques, doble filada de totxo a plec de llibre als pilars d\'entrada, amb l\'arc també de totxo.","08005-359","Can Palau de la carretera","","41.6633400,2.2470200","437312","4612672","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40228-foto-08005-359-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40228-foto-08005-359-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c970","40229","Arxiu municipal de l\'Ametlla del Vallès","https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-lametlla-del-valles","http://www.ametlla.org/arxiu_historic/index.php","XIX-XX","","Es tracta d\'un conjunt documental amb gairebé 500 ml de documentació en suport paper. A més, inclou també fotografies i documents audiovisuals. Disposa d\'un quadre de classificació extret del normatiu d\'arxius administratius però lleugerament adaptat. El quadre de classificació permet consultar les sèries documentals que integren el fons i que són: Administració General, Hisenda, Proveïments, Beneficència i assistència social, Sanitat, Obres i Urbanisme, Seguretat Pública, Serveis Militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Medi ambient, Col·leccions factícies. La documentació està físicament distribuïda en 4 espais: a l\'arxiu de l\'edifici de l\'ajuntament, a l\'arxiu de l\'edifici de Serveis Territorials, a l\'arxiu de la Biblioteca Municipal i a l\'arxiu de la masia de can Camp. El fons municipal de l\'Ametlla està constituït per: - Arxiu històric municipal (1816-1986): Bàsicament és documentació en suport paper. També hi ha negatius de fotografies, així com una col·lecció de gairebé 1500 fotografies antigues en suport digital que fan referència al poble (paisatges, carrers, arquitectura, festivitats, retrats personals i col·lectius) amb unes dates que van de finals del segle XIX fins el 1969. Dins de l\'arxiu històric s\'inclouen també 180 hores de gravacions audiovisuals fetes recentment a gent gran del poble que tracten de l\'època de la Segona República i el franquisme a l\'Ametlla del Vallès. - Arxiu administratiu municipal (1987-2009): Documentació fonamentalment en paper però també en suport digital. - Arxiu Municipal Josep Badia i Moret: Documentació en suport paper i negatius de fotografies. El fons va ser creat i estructurat per Josep Badia en les sèries següents: 1.Baronia de Montbui 2.Parròquia de Sant Genís 3.Germandat de Sant Sebastià 4.Coral lo Lliri 5.Associació Amics del Llibre 6.Les Festes Majors 7.Club de Futbol l\'Ametlla 8.El Teatre 9.Homenatge a la vellesa 10.Santuari de Puiggraciós 11.Sala de cinema 12.Programes i fullets d\'eleccions municipals 13.Ajuntament 14.Galeria de personatges 15.F.E.T. y de las J.O.N.S. a l\'Ametlla 16.Revistes informatives 17.Associacions de veïns 18.Altres associacions i agrupacions lúdiques o culturals 19.Actes culturals 20.Retalls de premsa 21.Ametlla-Films 22.Urbanisme: Història i evolució 23.Àlbums de fotografies 24.Germandat Nostra Senyora de les Neus 25.Sindicat Agrícola i Cooperatiu","08005-360","Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès","","41.6695700,2.2614600","438520","4613353","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","","Física","","Patrimoni documental","Fons documental","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Crisant Tengo i Valldeoriola","Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès","","","56","3.2","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c971","40230","Festa de Canaletes","https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-canaletes","","XX","Actualment no es celebra.","La festa de Canaletes va néixer l\'any 1942 i va durar aproximadament 3 anys. Es celebrava cada 15 d\'agost. Es feia a l\'actual carrer Major, concretament a la zona on s\'ubicaven les botigues del poble en aquella època i que gràcies a l\'estraperlo d\'aquells anys passaven per un moment econòmic molt més bo que el de la majoria de la població. Un dels propietaris d\'aquestes botigues, un lampista anomenat Medí Verdaguer, aprofitant aquesta relativa bonança econòmica va tenir la idea de muntar una festa i, com que era molt de la broma, va proposar el nom de Festa de Canaletes. La festa era finançada pels propietaris de les botigues d\'aquesta zona que engalanaven el carrer Major, portaven orquestres de música i fins i tot algun any van utilitzar el pati de ca l\'Anglada com a jardí on fer-hi part de la festa. Quan l\'estraperlo va anar de baixa la situació econòmica d\'aquests botiguers se\'n va ressentir i es va deixar de fer.","08005-361","C/ Major","Informació facilitada per Josep Calbó.","41.6721300,2.2603100","438427","4613638","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Sense accés","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40230-foto-08005-361-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immaterial","Manifestació festiva","Privada","Sense ús","","","","2019-11-21 00:00:00","Crisant Tengo Valleoriola","","","119","2116","4.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c972","40231","Arxiu de la Corona d\'Aragó","https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-la-corona-darago","","","","Organitza el seu fons documental en 9 seccions i conserva el document més antic que fa referència a la vil·la de l\'Ametlla. Es tracta d\'un pergamí de l\'any 906 on es confirmava que la Parròquia de Sant Genís de l\'Ametlla era una propietat de la abadessa Emma, filla de Guifré el Pilós.","08005-362","C/ Almogàvers 77, 08018 Barcelona.","","41.6695700,2.2614600","438520","4613353","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","","Legal i física","Modern","Patrimoni documental","Fons documental","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Crisant Tengo Valleorila","","","94","56","3.2","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c973","40232","Fons parroquial de l\'església de Sant Genís de l\'Ametlla","https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-lesglesia-de-sant-genis-de-lametlla","","XVI - XX","","\A l\'Arxiu Diocesà de Barcelona es conserva la immensa part de l\'arxiu parroquial de l\'Ametlla del Vallès (1513-1971). Es tracta fonamentalment de: - Llibres sacramentals: baptismes, confirmacions, desposoris, matrimonis, defuncions i llibretes de compliment pasqual. - Testaments. - Fundacions - Administració: capbreus, censals, delmes, sentències, vendes, donacions, fundacions. - Cofradies: Cofradia de Ntra. Sra. del Roser.\
","08005-363","Arxiu Diocesà del Bisbat de Barcelona. C/ del Bisbe, 5 (Barcelona).","","41.6695700,2.2614600","438520","4613353","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","","Física","Contemporani","Patrimoni documental","Fons documental","Privada accessible","Científic","","","Inexistent","2023-05-26 00:00:00","Crisant Tengo i Valldeoriola","Parròquia de Sant Genís de l\'Ametlla del Vallès","","98","56","3.2","2484","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c974","40233","Fons Eugeni Xammar","https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-eugeni-xammar","","XX","","El fons documental Eugeni Xammar va ingressar l\'any 1998 a l\'Arxiu Nacional de Catalunya i aplega documentació varia relativa al periodista i traductor de l\'Ametlla del Vallès. Es tracta bàsicament de documents textuals en suport paper d\'entre els anys 1916 i 1991, encara que també hi ha fotografies, fotogravats i algun document sonor. El fons s\'organitza en les sèries següents: Obra original, correspondència, escrits sobre Eugeni Xammar, Biblioteca i hemeroteca.","08005-364","Arxiu Nacional de Catalunya","","41.6695700,2.2614600","438520","4613353","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","","Física","","Patrimoni documental","Fons documental","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Crisant Tengo i Valldeoriola","","","","56","3.2","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c975","40234","Resclosa de la bassa de la Coma","https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-bassa-de-la-coma","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XX","","Al torrent de Sant Nicolau, a l\'alçada del camí del cementiri, hi ha una resclosa que desviava el curs d\'aigua del torrent per tal d\'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a un rec que omplia la bassa que es situava al costat dels \'Pisos de la Coma\'. La paret de la resclosa, transversal al curs de l\'aigua, està feta de pedres lligades amb morter de calç, i fa aproximadament 2 m de llarg i 1 m d\'alçada.","08005-365","Torrent de Sant Nicolau","","41.6750900,2.2617100","438546","4613966","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40234-foto-08005-365-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c976","40236","Mina Nova del Pla del Verder","https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-nova-del-pla-del-verder","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XX","","Mina excavada amb mitjans manuals, als materials granodiorítics del pla del Verder. Té una longitud aproximada de 80 m. Actualment, resten dos pous de registre, tot i que, antigament en tenia tres. Destaca la singular boca d\'entrada de la mina, amb unes escales i una volta de pedra per protegir-la de l\'erosió del talús. Durant molts anys, la mina va alimentar l\'aigua del poble com a suport a la resclosa de Mossèn Lluís Paradell. Des dels anys vuitanta dels segle XX, va quedar en desús i, fins i tot, ha estat objecte d\'actes vandàlics.","08005-367","Pla del Verder","Es va construir cap als anys quaranta per intentar solucionar els problemes d\'aigua d\'una població creixent. Els senyors Balançó i Millet van encarregar a una empresa de Barcelona la construcció d\'aquesta obra. La realització implicava un tracte: si l\'empresa no trobava més de 80 o 90 plomes d\'aigua, els propietaris no pagarien. Tot i el poc cabal que varen trobar l\'empresa de Barcelona va cobrar l\'obra realitzada.","41.6833800,2.2480100","437414","4614896","1940","08005","L\'Ametlla del Vallès","Restringit","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40236-foto-08005-367-2.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","98","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c977","40238","Tres Tombs","https://patrimonicultural.diba.cat/element/tres-tombs-0","","XVIII-XXI","","Festa organitzada per la Germandat de Sant Sebastià, la Parròquia de Sant Genís, la Quaranya i la Regidoria de Festes. Cada any te lloc a la vila la tradicional benedicció d\'animals en motiu de la celebració de Sant Antoni Abat, protector dels animals de companyia, que s\'escau el 17 de gener. Com a patró del gremi dels traginers o dels Tonis, el sant beneeix les cavalleries i presideix les cavalcades dels Tres Tombs, també anomenades Passades o Beneïdes, on participen un gran nombre de cavalls i alguns carruatges. La invocació a Sant Antoni està encaminada a obtenir la fertilitat dels animals i dels aliments, i la purificació, i és hereva de bona part d\'antigues advocacions precristianes amb idèntics propòsits.","08005-369","Nucli urbà","","41.6695700,2.2614600","438520","4613353","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40238-foto-08005-369-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40238-foto-08005-369-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40238-foto-08005-369-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immaterial","Manifestació festiva","Privada","Religiós","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","Fotografies antigues de la festa (Arxiu Digital de l\'Ametlla del Vallès) i fotografia actual facilitada per l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","119|98","2116","4.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c978","40239","Complex resclosa-rec dels horts del Metge","https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-resclosa-rec-dels-horts-del-metge","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XX","","Resclosa situada al torrent del Sorral, a tocar del pont de Can Palau. Desvia el curs d\'aigua per tal d\'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a un singular rec que marxa pel costat dret del torrent, fet de pedra lligada amb morter de calç, que omple un seguit de basses, -la dels horts del Metge, la bassa dels horts del Ferrer-Sidro i les basses de Can Panedes-. La paret de la resclosa, transversal al curs de l\'aigua, està feta de pedres lligades amb morter de calç, i fa aproximadament 3 m de llarg i 40 cm d\'alçada.","08005-370","Torrent del Sorral","","41.6632600,2.2470900","437318","4612663","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40239-foto-08005-370-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40239-foto-08005-370-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40239-foto-08005-370-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c979","40240","Can Camp","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-camp","AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit. CALBÓ I BARBANY, J. (2006). Can Camp: L\'abans i el després. Quaderns de l\'Ametlla. Servei de Publicacions de la Fundació Universitària Martí l\'Humà / Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XV-XX","","Antiga explotació agrícola estructurada a partir de dos grans patis. Les edificacions principals es situaven a la banda nord i els cossos auxiliars, destinats a quadres i magatzems, envoltaven els patis. El cos originari, datat al segle XIV i situat al costat nord-oest del conjunt, correspon a una masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i planta sotacoberta. La coberta és a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Es constituïa per cinc crugies de mur de paredat comú col·locades en paral·lel a la façana principal, amb una torre de vigilància a la cantonada nord-oest. A principis del segle XX, es va construir el cos principal de quadres, que dividia l\'espai interior en dos patis, i la capella a l\'extrem nord-est. Amb una planta baixa de voltes de maó rebaixades i un cos enretirat a l\'extrem nord, es tanca completament aquest pati principal. Al pati secundari, situat al costat de llevant, s\'hi situa la capella i els diferents cossos annexos destinats a usos agrícoles, i està tancat amb un mur baix i pilars de totxo amb baranes de ferro. L\'entrada de l\'extrem sud-oest està emmarcada per pilastres de secció circular i rematades per un capitell de peces de motllo i un barret revestit de trencadís de ceràmica, coronat amb una esfera ceràmica rematada amb punta de llança.","08005-371","Ptge. Pi, s/n","","41.6624400,2.2597200","438369","4612563","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40240-foto-08005-371-1.jpg","Legal","Contemporani|Modernisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","En destaca la mina (vegeu fitxa 136).","98|105","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c97a","40241","La Masia","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masia","AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.","XX","","Edifici en alineació de vial, de planta rectangular, situat a l\'extrem de migdia de la parcel·la original. L\'edificicació principal consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta de teula àrab a dues vessants, i la crestallera perpendicular a la façana principal. Els dos cossos laterals annexos, de només una planta, estan coberts amb un terrat. La façana principal és simètrica i s\'estructura verticalment mitjançant cinc eixos que responen a les crugies interiors. Els brancals i llindes de les obertures, així com els arcs, estan revestits amb esgrafiats. Els arcs de mig punt del segon pis a més, s\'emmarquen amb peces vidriades de color verd. A la part superior de la façana es situa el respirador de les golfes, emmarcat amb un esgrafiat i tancat amb una reixa. La tanca que delimita el pati davanter és una extensió del basament de paredat.","08005-372","C/ Torregassa, 77","","41.6663900,2.2657800","438877","4612997","1920","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40241-foto-08005-372-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40241-foto-08005-372-2.jpg","Legal","Modernisme|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Altres","","","","2019-11-21 00:00:00","Virgínia Cepero González","Salvador Valeri i Pupurull, arquitecte","","105|98","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c97b","40242","Pont de Can Segimon","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-segimon","","XX","","Pont d\'un ull que salva el torrent de Can Fàbregues del Bosc al pas de la carretera de Sant Llorenç Savall a Llinars. Construït amb parets de pedra, i volta de totxo a plec de llibre; fa aproximadament 1 m d\'amplada i 2 m d\'alçada.","08005-373","Can Segimon","","41.6664100,2.2331000","436156","4613023","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40242-foto-08005-373-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c97c","40243","Pont de Ca l\'Arenys","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ca-larenys","","XX","","Pont d\'un ull que salva el torrent de Ca l\'Arenys, al pas de la carretera de Sant Llorenç Savall a Llinars. Fa aproximadament 2 m d\'amplada, 5 m d\'alçada i 3 m de llargada. És construït de pedra, amb aletes de reforç a una de les boques, doble filada de totxo a plec de llibre als pilars d\'entrada, amb l\'arc també de totxo.","08005-374","Ca l\'Arenys","","41.6688800,2.2696700","439203","4613271","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40243-foto-08005-374-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40243-foto-08005-374-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Estructural","","","","2019-11-21 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c97d","40244","Pont de la Terrera","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-terrera","","XX","","Pont d\'un ull que salva el el torrent de la Mina al pas de la carretera de Sant Llorenç Savall a Llinars. Construït amb base de pedra i volta de totxo a plec de llibre, amb laterals de pedra i cadena cantonera també de pedra. Fa aproximadament 6 m d\'alçada, 5 m d\'amplada i 3 de llargada.","08005-375","La Terrera","","41.6644800,2.2531900","437827","4612794","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40244-foto-08005-375-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Estructural","","","","2019-11-21 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c97e","40245","Bassa dels Horts del Metge","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-dels-horts-del-metge","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XX","","Bassa situada als horts del Metge, ran el camí de Can Panedes, molt pròxima a la bassa dels horts de Ferrer-Sidro. S\'omple de l\'aigua captada per la resclosa dels horts del Metge i rega els horts d\'aquest camp. És de forma rectangular, feta de formigó i s\'assenta sobre les restes d\'una estructura de pedra lligada amb morter de calç, que podrien correspondre a les de l\'antiga bassa.","08005-376","Can Palau. Polígon 4, parcel·la 9018","","41.6605800,2.2463900","437257","4612366","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40245-foto-08005-376-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c97f","40246","Bassa dels Horts de Ferrer-Sidro","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-dels-horts-de-ferrer-sidro","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XX","","Bassa situada a tocar del camí de Can Panedes, al capdavall del torrent de Can Palau i molt pròxima a la bassa dels horts del Metge. S\'omple de l\'aigua captada per la resclosa dels horts del Metge i rega aquest camp. És de forma quadrada, feta de paredat comú coronat amb totxo, amb una reforma posterior que cobreix tota l\'estructura antiga amb totxo.","08005-377","Can Palau. Polígon 4, parcel·la 35","","41.6602700,2.2459700","437222","4612332","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40246-foto-08005-377-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c980","40247","Basses de Can Panedes","https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-can-panedes","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XX","","Bassa situada ran el camí de Can Panedes, en direcció als horts del metge, un cop superat el torrent del Sorral. S\'omplia de l\'aigua captada per la resclosa dels horts del Metge i servia per a regar aquests camps i per a rentar. És de forma rectangular, construïda amb pedra i totxo lligats amb morter de calç,i coronada amb totxo. Té un rentador fet de cairons, i un petit contrafort de pedra a un dels seus laterals. Una reforma posterior, la va dividir en dos amb un mur de formigó, per tal de separar la zona del rentador de la resta. Actualment és buida i abandonada.","08005-378","Can Panedes. Polígon 4, parcel·la 36","","41.6593800,2.2456200","437192","4612234","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40247-foto-08005-378-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40247-foto-08005-378-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2019-11-21 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c981","40248","Can Xacó-Bachs","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xaco-bachs","AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.","XVII","","Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La coberta és de teula àrab a dues vessants desiguals. Les façanes estan arrebossades i pintades i algunes obertures estan emmarcades amb pedra. Se li adossa pel costat de llevant una edificació.","08005-379","C/ Sant Pere, 5-7.","","41.6645000,2.2627000","438619","4612790","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","","Legal","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c982","40249","Torre Sant Josep","https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-sant-josep","AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.","XX","","Edifici de planta rectangular, d\'una sola planta, en alineació de vial, que es troba situat a l\'extrem nord-est d\'un solar en cantonada. La coberta és plana i forma un terrat. Sobrepassant aquest nivell hi ha un badalot de planta quadrada. Tant la façana com el badalot estan decorats amb merlets amb coronament aixamfranat i revestits de ceràmica vidrada. La façana, que està revestida de morter de calç i pintada, s\'assenta sobre un basament i es col·loca una doble imposta que emmarca la cambra de ventilació del terrat. Les obertures estan tancades amb una reixa de ferro forjat i s\'emmarquen amb decoració esgrafiada. La tanca del jardí està formada per un mur baix i pilars amb reixa de ferro forja, i porta d\'entrada també de ferro forjat.","08005-380","C/ Francesc Macià, 14","","41.6695200,2.2605900","438448","4613349","1909","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40249-foto-08005-380-1.jpg","Legal","Modernisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","Miguel Bertrán, arquitecte","","105","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c983","40250","Repartidor","https://patrimonicultural.diba.cat/element/repartidor","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XX","","Barraca del Repartidor situada a l\'encreuament del camí de Puiggraciós amb el camí del Verder. És una construcció de planta rectangular, amb parets de totxo i teulada a dues vessants. Al seu interior hi ha un sistema de 8 compartiments que repartien l\'aigua per mitjà de plomes, cadascuna de les quals equivalia a uns 200 l d\'aigua per hora. Des d\'aquest punt es distribuïa l\'aigua del torrent del Verder al poble. Actualment la barraca i el repartidor ja no es fan servir, però formen part d\'un dels punts d\'un itinerari històrico-monumental del municipi.","08005-381","Can Millet. Polígon 1, parcel·la 60","PUIG, J: (2007:81). El repartidor es va construir entre l\'any 1924 i 1925 per distribuir al poble, per mitjà de plomes, l\'aigua del Verder. Fou construït sota el protectorat de mossèn Lluís Paradell.","41.6753000,2.2587600","438301","4613992","1924","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40250-foto-08005-381-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40250-foto-08005-381-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40250-foto-08005-381-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c984","40251","Bassa Drapera Primera","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-drapera-primera","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XIX","","Bassa situada al sudest de la font del Racó, a pocs metres de la resclosa, i a una zona plena de bardisses i de difícil accés. Acumulava l\'aigua captada per la resclosa i l\'enviava amb més força rec avall. És una bassa de planta rectangular feta de pedra lligada amb morter de calç, amb les parets d\'aproximadament 0,7 m d\'amplada i 1 m d\'alçada. Conserva el bonó que enviava l\'aigua de la bassa al rec draper.","08005-382","torrent del Verder","","41.6747600,2.2551300","437998","4613934","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40251-foto-08005-382-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40251-foto-08005-382-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c985","40252","Bassa Drapera","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-drapera","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XIX","La vegetació que creix al seu interior ha anat malmeten la seva estructura.","Bassa situada darrere de la casa, al seu costat nord-est. S\'omplia amb l\'aigua provinent del rec draper, i subministrava l\'aigua, a la avui dia desapareguda, bassa de l\'hort, regava la Quintana fins arribar a les també desaparegudes basses del pou de glaç. És de forma rectangular, feta de paredat comú coronat amb totxo, amb els rentadors de cairons al seu costat oest. Actualment resta buida, abandonada i en un precari estat de conservació.","08005-383","Can Draper","Segons documentació escrita de l\'any 1881, l\'aigua d\'aquesta bassa era desviada cap a la Quintana de Baix o cap l\'altre costat de l\'autovia per regar la zona de les saleres.","41.6629300,2.2652700","438831","4612614","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40252-foto-08005-383-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40252-foto-08005-383-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c986","40253","Can Noble","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-noble","","XX","","Habitatge unifamiliar que consta de planta baixa, pis i soterrani, i dos cossos de planta baixa. La coberta de l\'edificació principal és de teula àrab a dues vessants i la dels dos cossos és de teula àrab a una vessant, el del costat de llevant està obert a manera de porxo. Les façanes són de maçoneria, amb les cantonades i els brancals de pedra i les llindes de formigó armat. La tanca del jardí és un mur massís i baix, amb dos pilars, fets de maçoneria, que emmarquen l\'entrada.","08005-384","C/ Llerona","","41.6640900,2.2706000","439276","4612739","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40253-foto-08005-384-1.jpg","Legal","Avantguardes","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2019-11-21 00:00:00","Virgínia Cepero González","Josep Pratmarsó i Parera, arquitecte","","107","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c987","40254","Camp d\'aviació de Rosanes","https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-daviacio-de-rosanes","GESALÍ, D. i ÍÑIGUEZ, D. (2009). Aviació i guerra a la Garriga, 1933-1946. El camp d\'aviació civil, l\'aeròdrom militar i el final de la guerra. Ajuntament de la Garriga. http://aviacioiguerra.cat","XX","","El camp d\'aviació de Rosanes es troba ubicat entre els tres municipis de La Garriga, les Franqueses i l\'Ametlla. Va ser construït com a aeròdrom privat, a l\'inici de la dècada dels anys 30 del segle passat, per part d\'un empresari argentí afincat a Barcelona, Esteve Fernández, representant de Mercedes a Barcelona i apassionat per l\'aviació. En arribar la guerra, el govern republicà el va incautar per tal de convertir-lo en aeròdrom de guerra, per la qual cosa el va ampliar, ocupant diverses finques agrícoles d\'uns terrenys molt plans al límit dels termes municipals de La Garriga, Les Franqueses i L\'Ametlla. Entre 1937 i 1938 va tenir un paper molt important als fronts del Segre i de l\'Ebre i, després, en la defensa aèria de Barcelona. A més, el camp va tenir una forta transcendència als municipis de l\'entorn, que van aportar mà d\'obra a la seva construcció i que van allotjar la major part del personal i dels serveis vinculats: companyies de transmissions, gabinets d\'interpretació fotogràfica, tallers i indústries de guerra... Tenia 1.200 metres de llarg i, actualment, encara conserva l\'espai i les infraestructures que el van convertir durant uns anys en un espai d\'activitat frenètica: els refugis, la torre de control, els edificis dels comandaments, el menjador, la garita de vigilància, l\'hangar, el xalet racionalista... El camp d\'aviació de Rosanes es pot visitar a través d\'un itinerari senyalitzat impulsat pels ajuntaments de la Garriga, les Franqueses i l\'Ametlla del Vallès, juntament amb el Memorial Democràtic. La part del camp de vol corresponent al municipi de l\'Ametlla ocupa un 9% del total de la seva superfície.","08005-385","Al límit del terme municipal de l\'Ametlla amb la Garriga i les Franqueses","Durant la Guerra Civil Espanyola, el camp d\'aviació de Rosanes va ser un dels més amplis de l\'exèrcit de la República ja que disposava d\'una pista de \'terra piconada\' d\'1,5 quilòmetres, un \'mas amb funcions de caserna\' que permetia l\'allotjament diari d\'uns 150 soldats amb les respectives instal·lacions de menjadors i dormitoris. Aquest camp d\'aviació va viure dues etapes diferenciades cronològicament. La primera, compresa entre el mes de maig fins el mes de desembre del 1938 correspon a l\'etapa de l\'aeròdrom quan pertanyia a la segona esquadreta del grup de \'Natatxes\' republicà, que eren avions de bombardeig biplans relativament grans. Aquesta unitat de les forces aèries va ser dissolta el 24 de desembre del 1938 després d\'una operació a la zona del Segre on la majoria de caces republicans van ser abatuts per l\'aviació franquista. La segona etapa d\'aquest aeròdrom, compresa entre el 15 de gener del 1939 i la fi de la guerra, va coincidir amb la dissolució de la unitat vinculada a l\'aeròdrom de la Garriga, l\'esquadreta de \'Natatxes\', amb la retirada del \'gruix de l\'aviació republicana\' ubicada a la zona del Penedès.","41.6623000,2.2776000","439857","4612535","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40254-foto-08005-385-2.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","98","2153","5.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c988","40255","Resclosa dels Aiguarregants","https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-dels-aiguarregants","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XX","","Resclosa situada a l\'encreuament del camí de Laila. Desviava el curs d\'aigua del torrent del Verder per tal d\'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a un rec que omplia la bassa gran de Can Xammar perquè els regants del poble en fessin ús. La paret de la resclosa, transversal al curs de l\'aigua, està feta de pedres lligades amb morter de calç, i fa aproximadament 2 m de llarg i 0,3 mm d\'alçada.","08005-386","Torrent del Verder","","41.6751200,2.2548200","437973","4613974","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40255-foto-08005-386-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40255-foto-08005-386-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Sense ús","","","","2019-11-21 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c989","40256","Resclosa i rec del Repartidor","https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-del-repartidor","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XX","","Resclosa situada al torrent del Verder, més amunt de la resclosa dels Aiguarregants. Desviava el curs d\'aigua del torrent del Verder i la derivava cap a un rec que la conduïa fins al Repartidor. La paret de la resclosa, transversal al curs de l\'aigua, està feta de pedres lligades amb morter de calç, i fa aproximadament 2 m de llarg i 2 m d\'alçada.","08005-387","Torrent del Verder","Entre els anys 1924 i 1925 mossèn Lluís paradell va encarregar la construcció d\'una resclosa al torrent del Verder, just a sobre de l\'actual camí del refugi de Laila. D\'aquesta resclosa en sortia un rec amb diversos decantadors per a sorres que portava l\'aigua, en paral·lel","41.6802500,2.2494600","437532","4614548","1924","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40256-foto-08005-387-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40256-foto-08005-387-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Sense ús","","","","2019-11-21 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c98a","40257","Bosc de Pins Americans","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-pins-americans","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Espai forestal situat al davant de l\'actual IES Eugeni Xammar. És un bosc format de pi marítim (Pinus pinaster), ubicat a una antiga vinya. Segons notícies facilitades per la gent gran de la zona, que són els que anomenen aquest indret amb el nom del Bosc de Pins Americans, els arbres foren plantats a partir de pinyons. Avui en dia, el seu interès rau en el fet de que el exemplars d\'aquesta tipologia de pins (Pinus pinaster) no són abundants al municipi.","08005-388","IES Eugeni Xammar","","41.6746900,2.2500300","437574","4613930","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40257-foto-08005-388-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40257-foto-08005-388-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2153","5.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c98b","40258","Bosc de Can Draper","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-draper","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","És possiblement, la zona forestal més ben conservada del municipi. Se situa entre la masia de Can Draper, la de Can Camp i la de Can Reixac. Bona part del bosc està format per un alzinar madur amb nombrosos arbres catalogats. Les zones de pi blanc també són abundants amb un sotabosc d\'alzina. Cal destacar la gran proliferació d\'infraestructures protoindustrials de l\'espai -pou de glaç i forn d\'obra-. És molt destacable dins d\'aquesta massa forestal la zona del Prat de Can Draper on hi ha un bosc de ribera de grans dimensions i molt ben conservat.","08005-389","Can Draper","","41.6554000,2.2642400","438738","4611778","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40258-foto-08005-389-2.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig i Roca","","","","2153","5.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c98c","40259","Bosc de Can Plandolit","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-plandolit","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Espai forestal situat entre les masies de Can Plandolit, Can Catafau i Can Reixac, en una carena de la plana del Vallès. L\'estructura d\'aquest bosc és mixta entre pi blanc i pi pinyer, amb un sotabosc d\'alzina. El seu valor paisatgístic s\'integra en el marc del mosaic agroforestal de la plana de l\'Ametlla i protegeix la conca visual d\'aquest espai de les urbanitzacions adjacents. Antigament, en aquest bosc es va desenvolupar una potent activitat de forns d\'obra. Pel seu marge est transcorre el torrent de Can Plandolit, que gràcies al seu bosc de ribera incrementa la biodiversitat de l\'espai i el seu valor paisatgístic.","08005-390","Can Plandolit","","41.6496900,2.2553300","437991","4611151","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig i Roca","","","","2153","5.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c98d","40260","Torrent de Can Plandolit","https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-plandolit","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","És la continuació natural del torrent que neix a sobre de Can Draper i de Can Boter. A l\'alçada de can Plandolit, aquest torrent, té una major amplada i, pràcticament, tot l\'any té aigua en superfície. El torrent, avui en dia, és una plantació de plàtans. Tot i aquesta monotonia vegetal, alberga una gran diversitat d\'ocells i mamífers.","08005-391","Can Plandolit","","41.6491700,2.2532700","437819","4611094","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40260-foto-08005-391-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40260-foto-08005-391-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2153","5.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c98e","40261","Bosc de Can Forns","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-forns","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Espai forestal situat entre les masies de Can Forns, Can Ros i la zona de Santa Creu. L\'estructura del bosc és mixta de pi blanc i de pi pinyer amb un sotabosc escadusser d\'alzina. La seva ubicació en una zona elevada, pràcticament de carena el fa visible des de bona part del sud del municipi i es constitueix com una fita en el paisatge. D\'altra banda, destaca una potent xarxa de camins al seu interior així com nombrosos forns d\'obra d\'èpoques pretèrites.","08005-392","Can Forns","","41.6673100,2.2475600","437361","4613113","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40261-foto-08005-392-2.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Productiu","","","","2020-10-07 00:00:00","Jordi Puig i Roca","","","","2153","5.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c98f","40262","Can Calet Nou","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calet-nou","AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.","XX","","Edifici aïllat de planta rectangular, format d\'una planta baixa, amb coberta de teula àrab a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal, amb ràfec emmotllurat ceràmic. Les façanes, revestides amb estuc de calç, es recolzen en un sòcol de paredat comú coronat per una filada de totxo pintat. A la façana principal, una imposta ceràmica trencada emmarca la porta, el capcer està coronat per una cornisa i flanquejat per dues mènsules laterals coronades per una esfera ceràmica. Les obertures estan tancades amb un dintell pla a excepció de la porta, que presenta un arc conformat per tres arcs de circumferència tot i que hi ha un envà que conforma un dintell pla. A la part posterior es situa una edificació annexa amb coberta també de teula àrab a dues vessants, i una altra edificació destinada a usos agrícoles. La tanca del jardí es composa d\'un basament de paredat comú, amb una faixa ceràmica de motius florals emmarcada per dues filades de totxo, i coronat amb rajola vidrada verda. Al capdamunt hi ha la reixa de ferro forjat. Les dues entrades al solar estan tancades amb portes de ferro forjat.","08005-393","C/ Torregassa, 53","","41.6684800,2.2637400","438709","4613231","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40262-foto-08005-393-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40262-foto-08005-393-2.jpg","Legal","Noucentisme|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","106|98","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c990","40263","Resclosa de la bassa de Can Pertegàs","https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-bassa-de-can-pertegas","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XX","","Sota el pont situat en el pas del camí de la Mina, es conserva part de la paret de la resclosa de la bassa de Can Pertegàs. Desviava el curs del torrent per tal de derivar l\'aigua cap a un rec que omplia la bassa. La paret de la resclosa, transversal al curs de l\'aigua, està feta de pedres lligades amb morter de calç, i fa aproximadament 2 m de llarg i 1,2 m d\'alçada. Actualment, només es conserva part de la resclosa, i evidentment ja no envia aigua a la bassa.","08005-394","Zona de la Mina","","41.6706400,2.2580100","438234","4613475","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40263-foto-08005-394-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40263-foto-08005-394-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c991","40264","Roure de Can Draper","https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-draper","PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d\'arbres i arbredes d\'interès local de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla","XIX","","Roure (Quercus puvescens), de 30 a 35 m d\'alçada, volta de Canó de 3,1 m, classe diametral de 95-100 cm, diàmetre de 99 cm, perímetre de capçada de 103,7 m i una edat aproximada de 110 anys. Exemplar amb un estat de salut excel·lent, amb un tronc robust sense perforacions, capçada i fulles sense malalties. S\'ha inclòs al catàleg per la seva majestuositat, impressionant tronc i capçada. Per sobre de tot destaca la seva bifurcació del tronc a 2 m d\'alçada que li confereix un aspecte bífid. Segurament aquest exemplar és la unió de dos peus des de fa molts anys.","08005-395","Can Draper","","41.6621500,2.2637400","438703","4612528","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordi Puig Roca","","","","2151","5.2","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c992","40265","Resclosa del Rec Draper","https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-rec-draper","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XX","","Al torrent del Verder, just a sobre de la Font del Racó, hi ha una resclosa que desviava el curs del torrent per tal de derivar l\'aigua cap al rec draper. La paret de la resclosa és transversal al curs de l\'aigua i està feta de pedres lligades amb morter de calç. Actualment la resclosa, el rec i les basses draperes resten abandonades.","08005-396","Torrent del Verder","","41.6750200,2.2548000","437971","4613963","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40265-foto-08005-396-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40265-foto-08005-396-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40265-foto-08005-396-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c993","40266","Rec Draper","https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-draper","PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XIX","només es conserven petits trams del seu recorregut.","El rec de Can Draper naixia a la resclosa situada a sobre de la Font de Racó (torrent del Verder), travessava l\'Ametlla i finalitzava a la Bassa Drapera, ja dins la finca. Actualment ha quedat engolit per la pròpia xarxa urbana, i només es conserven determinats trams del seu recorregut, com en el seu naixement, a la resclosa i a la bassa drapera primera.","08005-397","Torrent del Verder","PUIG, J (2007:109). L\'any 1881, hi havia 14 propietats del municipi que podien regar gràcies a aquest rec. Creuava el poble per sota Can Coromines, passava a prop de la plaça de l\'Ajuntament i seguia al biaix fins que passava entre Can Martí i l\'actual dispensari municipal. D\'allà seguia pel carrer Pompeu Fabra, creuava la carretera per mitjà d\'un sifó i baixava cap a la masia. Un cop passat el Trull hi havia un decantador de sorres.","41.6748700,2.2549700","437985","4613947","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40266-foto-08005-397-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c994","40267","Cobert del celler de Can Pau Adjutori","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-del-celler-de-can-pau-adjutori","","XIX","problemes estructurals molt greus; un dels sostres s\'ha ensorrat recentment.","Cobert annex a la masia, de gran interès ja que al seu interior hi havia l\'antic trull d\'oli i vi i el celler. És una construcció de planta quadrada, de dos nivells, i teulada a dues vessants amb coberta de teula àrab. Les parets de la planta baixa, de pedra i morter, corresponen a una antiga edificació amortitzada posteriorment per a construir aquest cobert de totxo.","08005-398","Can Pau Adjutori. Polígon 3, parcel·la 62","","41.6389700,2.2540500","437874","4609961","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40267-foto-08005-398-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c995","40268","Casa Aguilar","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-aguilar","AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.","XX","","Habitatge unifamiliar aïllat, de planta en forma de \'L\', que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab amb múltiples vessants, i les façanes són d\'obra vista amb maó. A l\'extrem del costat llarg de la \'L\' hi ha un porxo sustentat per columnes de maó. A l\'interior de l\'angle sobresurt un petit cos cobert amb una terrassa.","08005-399","C/ del Pinar, 23","","41.6606200,2.2605400","438435","4612360","1968","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40268-foto-08005-399-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40268-foto-08005-399-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","Oscar Tusquets Blanca, arquitecte","","98","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c996","40269","Casa Carles Badia. \'El Maset\'","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carles-badia-el-maset","AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.","XX","","Habitatge unifamiliar aïllat, de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab a dues aigües. A la planta baixa de la façana principal, que està orientada a llevant, hi ha un porxo amb arcs rebaixats, i al pis superior, dos balcons, un dels quals en cantonada. Les façanes estan revestides amb arrebossat remolinat.","08005-400","Camí antic de Can Plantada","","41.6575300,2.2572100","438155","4612020","1969","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40269-foto-08005-400-2.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","Pere Benavent de Barberà i Abelló, arquitecte","","98","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c997","40270","Era de Can Pagès Nou","https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-can-pages-nou","","","","Era situada a la part sud de la casa. És de forma oval, amb paviment encaironat, i està reforçada per un petit mur perimetral de totxo. Fa aproximadament 30 m de llargada per 15 m d\'amplada.","08005-401","Can Pagès. Polígon 2, parcel·la 123","","41.6394200,2.2777200","439846","4609995","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40270-foto-08005-401-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40270-foto-08005-401-3.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c998","40271","Casa Uriach","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-uriach","AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit.","XX","","Habitatge unifamiliar aïllat, de planta en forma de \'L\', i d\'un sol nivell. La coberta és plana. Els paraments són llisos i les finestres estan protegides amb persianes de llibret corredisses. El seu interior es compartimenta amb l\'entrada i el garatge situats al vèrtex, la sala d\'estar, el menjador i la cuina en una de les ales i els dormitoris i serveis a l\'altra.","08005-402","C/ del Prat, 12","","41.6637000,2.2615400","438521","4612702","1961","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","","Legal","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","José Antonio Coderch de Sentmenat, arquitecte","","","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c999","40272","Basses de Can Pau Adjutori","https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-can-pau-adjutori","","XX","","Bassa i safareig, situats a prop del torrent del Sot d\'en Girbau, a tocar de la sínia. S\'omplien amb l\'aigua provinent de l\'aqüífer del torrent. La bassa, de planta rectangular, és feta de maó massís lligat amb ciment, i fa aproximadament 4 m de llargada, 3 m d\'amplada i 1 m de fondària. Adossat a la bassa, hi ha el safareig, que s\'omplia a través del bonó de la bassa. És de planta rectangular, de totxo, i fa aproximadament 2 m d\'amplada, 2 m de llargada i 1 m de fondària, amb el rentador fet de cairons. Actualment la bassa i el safareig resten buits i abandonats.","08005-403","Can Pau Adjutori. Polígon 3, parcel·la 62","","41.6395800,2.2579300","438198","4610026","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40272-foto-08005-403-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40272-foto-08005-403-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","119|98","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c99a","40273","La Creu Major parroquial","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-major-parroquial","\Bellavista, Joan (2000). La Creu de la Parròquia de L\'Ametlla. Dins del Programa parroquial de la Festa Major de L\'Ametlla. L\'Ametlla del Vallès. Bellavista, Joan (2001). La Creu Major parroquial de L\'Ametlla. Dins d\' AMINDOLA, n.43. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. L\'Ametlla del Vallès. Bellavista, Joan (2002). Una peça de l\'orfebreria de la Parròquia de L\'Ametlla. Dins del Programa parroquial de la Festa Major de L\'Ametlla. L\'Ametlla del Vallès.\
","XVI","","\Creu gòtica creada l\'any 1593 per Andreu Tamarit, joier barceloní. És de plata repujada i enriquida notablement amb dosserets i imatgeria. Té una d\'alçada de 121 cm per 55 cm d\'amplada. Al centre de la creu hi ha un crucifix, amb cert relleu. En un extrem es situa la figuració de Sant Joan i a l\'altre costat la de la Mare de Déu. Al cim travesser vertical hi ha un pelicà com a símbol de la immortalitat, i al cap d\'avall, el Ressuscitat sortint del sepulcre. A la cara posterior, al centre, hi ha la Mare de Déu, i als extrems els quatre evangelistes: a dalt Sant Joan, a baix Sant Mateu, al costat dret Sant Marc i al costat esquerre Sant Lluc. El nus de la creu és de forma hexagonal, simulant un edifici gòtic, formant capelletes separades per pinacles que allotgen petites escultures de sants i santes. Els capçals dels dos travessers són en forma de flor de lis. Hi ha petites floritures que ornamenten tot el voltant de la creu. Els encaixos pels medallons circulars, a banda i banda de la creu, amb les figuracions, són lleugerament quatrilobulats. El reposat que omple decorativament els espais correspon a un dibuix geomètric ondulat.\
","08005-404","Església de Sant Genís","\Durant la guerra civil, la part inferior de la Creu va ser amagada per uns feligresos per tal de protegir-la del possible saqueig a l\'església. La resta de la creu va romandre desapareguda fins que el rector mossèn Valentí Ganduxé, trobà les làmines restants i l\'any 2000 va ser objecte d\'una acurada restauració.\
","41.6739600,2.2600500","438407","4613842","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40273-foto-08005-404-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40273-foto-08005-404-2.jpg","Física","Gòtic|Medieval","Patrimoni moble","Objecte","Privada accessible","Religiós","","","","2020-01-10 00:00:00","Virgínia Cepero González","Andreu Tamarit","","93|85","52","2.2","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c99b","40274","La Custòdia","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-custodia","\Bellavista, Joan (2000). La Creu de la Parròquia de L\'Ametlla. Dins del Programa parroquial de la Festa Major de L\'Ametlla. L\'Ametlla del Vallès.\
","XIX","","\La Custòdia de l\'Ametlla és obra de l\'orfebre De Ros l\'any 1850. Segueix el model sorgit a l\'entorn del segle XVII, on l\'ostensori pren forma radiant. Al mig dels raigs es defineix un espai rodó pel viril, i hi ha dos caps d\'àngels a la part superior i dos a la part inferior. La tija està formada per una bola sobre la qual hi ha un àngel dret que té els braços oberts enlaire els quals fan de suport, juntament amb el seu cap, al que és pròpiament l\'ostensori. A Ambdós costats de la bola hi ha un braç decorat amb fullatge, que acaba amb dues espigues entre pàmpols i raïms. El conjunt descansa sobre un peu de planta ovalada, decorat amb motius vegetals i geomètrics, amb l\'Anyell que aguanta l\'estendard de la creu al centre. Al peu de la custòdia hi ha la marca de l\'orfebre, De Ros, i la data d\'acabament, l\'any 1850.\
","08005-405","Església de Sant Genís","\Va existir una custòdia anterior, encarregada per mossèn Bartomeu Viver de la Plaça a l\'argenter de Barcelona Guillem Canas, en el període comprès entre el 1620 i el 1640.\
","41.6739600,2.2600500","438407","4613842","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40274-foto-08005-405-1.jpg","Física","Neoclàssic","Patrimoni moble","Objecte","Privada accessible","Religiós","","","","2020-01-10 00:00:00","Virgínia Cepero González","De Ros","","99","52","2.2","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c99c","40275","Can Rodoreda Nou","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rodoreda-nou","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","II - I aC","","Restes en superfície situades ben a prop de l\'actual encreuament entre la carretera C-17 i la carretera de Canovelles, en una zona de suau carena que separa les conques del Congost i del Tenes. Tenia una molt bona insolació, resguardat de les boires i amb accés a camps de cultiu i aigua amb facilitat. El jaciment es va descobrir en ajardinar el bosc pertanyent a una casa -Can Rodoreda Nou, situada just a ponent de la carretera C-17-. En un marge hi van aparèixer, sense estructures, restes de ceràmica comuna ibèrica i de ceràmica campaniana B, a la banda est de l\'autovia. La finca es troba tancada i ha estat impossible realitzar-hi cap tipus de prospecció.","08005-406","Encreuament entre la carretera C-17 i la carretera de Canovelles","Localitzat per Lluís Valls i Torruella. Documentat per Emili Ramon i Josep Estrada.","41.6505900,2.2653200","438824","4611243","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40275-foto-08005-406-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40275-foto-08005-406-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40275-foto-08005-406-3.jpg","Inexistent","Ibèric|Romà|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","81|83|80","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c99d","40276","Sant Nicolau","https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-nicolau-0","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","II - I aC","","Estructures negatives situades al turó de sant Nicolau. Per la seva situació elevada té una visibilitat excepcional de la plana del Vallès i també compta amb terrenys de cultiu a les proximitats. El poblat ibèric del Turó de Sant Nicolau es dividia en dos jaciments als inventaris arqueològics fets fins al moment. Per la curta distància entre ambdós, menys de 100 metres, i per la homogeneïtat dels materials trobats, s\'infereix que es tracta del mateix jaciment. En aquest indret, ben a prop de l\'ermita, es localitzaven fins fa relativament pocs anys, tot i que amb dificultats, algunes parets seques formant un conjunt de dues o tres habitacions. També hi ha notícies que a l\'entorn immediat de l\'ermita antigament s\'hi podien veure restes de murs. Així mateix, el jaciment ha proporcionat abundant material ceràmic: ceràmica d\'importació itàlica -campanianes A amb estampetes, i C-, kalathos ibèrics pintats, ceràmica comuna ibèrica i romana, grollera ibèrica.També, per exemple s\'hi han localitzat pondera, pesos de teler. Aquestes restes localitzades, juntament amb la situació del jaciment, que compta amb un camp visual amplíssim sobre la plana del Vallès, i la seva superfície, ens fa pensar que es podria tractar d\'un vilatge fortificat ibèric. En aquest cas, seria lògic pensar que, com en molts dels assentaments d\'aquest tipus, el poblat comptés amb una muralla de protecció pel seu costat nord, el menys fàcilment defensable. Es conserven alguns materials recollits per Josep Estrada al fons del Museu de Granollers. Actualment, l\'any 2007, en el camí d\'accés i al voltant de l\'ermita, semblen endevinar-se encara algunes traces de murs. A la zona boscosa la vegetació és tan densa que hi impossibilita cap tipus de recerca. Es troben alguns materials constructius en superfície.","08005-407","turó de Sant Nicolau","Localitzat per Josep Estrada.","41.6777400,2.2601900","438422","4614261","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40276-foto-08005-407-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40276-foto-08005-407-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40276-foto-08005-407-3.jpg","Inexistent","Ibèric|Romà|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","81|83|80","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c99e","40277","Can Ros de Cabanes I","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ros-de-cabanes-i","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","","","Estructures negatives i restes en superfície. Amb tota probabilitat el jaciment se situa al voltant del què avui són les feixes que hi ha a banda i banda de la masia de Can Ros, fins arribar als terrenys de can València. Zona molt adequada per al conreu, amb pendents, suaus, bona insolació i disponibilitat d\'aigua. Prop de la casa de Can Ros, en obrir algun vial, es va localitzar una sitja el material de la qual feia pensar en la possibilitat de l\'existència d\'una vil·la romano-republicana: ceràmica campaniana A i B, ibèrica, àmfora itàlica, pondus i fusaioles -pesos de teler-, dolia i teules romanes. Tanmateix, en revisar recentment els materials conservats al Museu de Granollers, hi hem localitzat material que ens fa pensar en un origen més antic del jaciment: molta ceràmica a mà, grollera, amb decoracions de cordons incisos i de sanefes, un fragment de destral de pedra i un fragment d\'un podall de ferro, prou ben conservat, amb l\'extrem en forma de tub, on s\'introduïa el mànec de fusta. Actualment, en la prospecció realitzada hem localitzat alguns fragments de ceràmica comuna de cronologia indeterminada, tot i que les feixes més properes a Can Ros no són accessibles. A l\'acta de consagració de l\'església de Sant Genís de l\'Ametlla, de l\'any 932, hi apareix un vil·lar altmedieval anomenat Kabannas, que s\'identifica amb la zona de Can Ros i Can Carlons. És molt habitual que aquest tipus d\'assentaments altmedievals aprofitessin estructures i construccions anteriors, fet que abona la hipòtesi d\'una vil·la d\'algun tipus d\'estructura similar d\'època romana. En aquesta zona, posteriorment, s\'hi localitzen els masos de les Cabanes de Sol Ixent -Can Ros- i de les Cabanes de Sol Ponent -Can Carlons-. .","08005-408","Can Ros de les Cabanes","Localitzat per Josep Estrada","41.6673100,2.2446200","437116","4613115","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40277-foto-08005-408-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40277-foto-08005-408-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40277-foto-08005-408-3.jpg","Inexistent","Ibèric|Romà|Medieval|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","81|83|85|80","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c99f","40278","Cova del Pollancre","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-pollancre","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","II-I aC","","Restes en superfície situades a la part oest del turó del Pollancre -Puiggraciós-. A prop de la font de la tosca i de les escaletes. Es tracta d\'una cova propera a la casa del Pollancre i per tant, molt probablement relacionada amb el poblat ibèric de Puiggraciós. S\'hi localitzaren restes de ceràmica ibèrica comuna i campaniana a més d\'un esclat de sílex. Els materials es troben conservats al fons del Museu de Granollers, i hi destaquen dos fragments de ceràmica campaniana B. No hem pogut localitzar la cova, però per les informacions recollides i per l\'orogafia del terreny és de suposar que es trobi a la zona de cinglera, amb accés des de la part inferior, venint des del Serrat de l\'Ocata.","08005-409","Puiggraciós","","41.7019600,2.2396900","436740","4616965","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40278-foto-08005-409-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40278-foto-08005-409-2.jpg","Inexistent","Ibèric|Romà|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","81|83|80","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c9a0","40279","Peça de la Cervera/ Camp de la Serbera","https://patrimonicultural.diba.cat/element/peca-de-la-cervera-camp-de-la-serbera","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","III - IV","","Restes estructurals situades a prop de la urbanització de can Reixac, a la zona aturonada que ocupa la casa de Can Serral, força planera i ben insolada. Fou descobert en un marge l\'any 1975, en el curs de les obres d\'urbanització de la zona. Situat a tocar dels assentaments de Can Serral i Can Catafau Vell i de la urbanització de Can Reixac. S\'hi localitzà un enterrament de tègula, documentat per Jordi Pardo i Emili Ramon, amb la tomba orientada a ponent i sense cap tipus d\'aixovar. La tipologia dels fragments de tegulae i la pasta d\'aquestes, així com la morfologia de l\'enterrament dataren la troballa entre finals del segle III i principis del IV. Al voltant apareixien algunes restes ceràmiques. Sembla que en aquesta mateixa zona, anys abans, Emili Valls, avi d\'Emili Ramon, hi havia localitzat una segona tomba, en desboscar una zona per convertir-la en camp de conreu. La tomba es va atribuir a un soldat romà per l\'aixovar que contenia: casc, cuirassa, llança i espasa curta. No obstant, se\'n desconeix la ubicació exacta. Actualment no es localitzen restes arqueològiques en superfície.","08005-410","Can Reixac","Localitzat i documentat per Jordi Pardo i Emili Ramon, que van aixecar una secció i un petit informe durant la inspecció de les obres d\'urbanització.","41.6529900,2.2655600","438846","4611510","","08005","L\'Ametlla del Vallès","","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40279-foto-08005-410-1.jpg","Inexistent","Romà","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","83","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c9a1","40280","Can Catafau Vell","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-catafau-vell","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","I aC","","Restes en superfície situades a prop de la urbanització de can Reixac i en part engolit per la mateixa, a la zona aturonada que ocupa la casa de Can Serral, força planera i ben insolada. En aquesta zona, a tocar dels jaciments de Can Serral i de la Peça de la Cervera, actualment pràcticament engolida per la urbanització de Can Reixac, apareixien fragments de tegulae, ceràmica comuna romana i cèramica rogenca grollera, feta a mà, ibèrica. No hi apareixia, no obstant, cap estructura. Actualment, a la part més alta del camp de conreu situat a tocar de la urbanització de Can Reixac, al voltant d\'un ametller, es localitzen moltes pedres, algunes de dimensions importants. Sembla que algunes presenten restes de morter de calç. No obstant, no es localitzen materials ceràmics antics.","08005-411","Can Reixac","Localitzat per Emili Ramon.","41.6529100,2.2619400","438544","4611503","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40280-foto-08005-411-1.jpg","Inexistent","Romà","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","83","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c9a2","40281","Mas Dorca II","https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-dorca-ii","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","","","Restes estructurals situades entre Can Màrgens, el Mas Dorca i la carretera C-17, ben a prop del restaurant la Quaranya. Les condicions per a l\'agricultura i l\'accés als recursos que presenta aquesta zona són immillorables. Josep Estrada documentà en una de les feixes de vinya d\'aquesta zona, avui desapareguda, restes de parets, de paviments d\'opus testaceum, tegula i dolia, elements que fan pensar en la possibilitat de l\'existència d\'algun establiment romà en aquest indret. A causa de l\'abandonament dels camps de conreu molts anys enrere, als anys 80 es feia difícil localitzar material arqueològic en superfície. Actualment la zona està parcialment emboscada, i en part es troba sota el nou polígon industrial recentment urbanitzat No es localitzen restes arqueològiques en superfície.","08005-412","Entre Can Màrgens, el Mas Dorca i la carretera C-17","Jaciment documentat per Josep Estrada l\'any 1948.","41.6516000,2.2695000","439173","4611353","","08005","L\'Ametlla del Vallès","","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40281-foto-08005-412-1.jpg","Inexistent","Romà","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","83","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c9a3","40282","Can Ponet","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ponet-0","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","II- I aC","","Restes en superfície situades als voltants de la casa de can Ponet i els camps de can Plandolit que van des de can Ganduxé fins a la bassa de can Plandolit. Es tracta d\'un espai immillorable per a l\'emplaçament d\'una explotació rural, amb uns camps plans i fèrtils, molt bona insolació i bona disposició d\'aigua, situat a banda i banda de l\'antic camí de Santa Eulàlia. Josep Estrada documentà la localització, als camps de sota de Can Ganduxé, de nombroses troballes de fragments de ceràmica comuna romana, tegula i un peu de premsa, avui desaparegut. Així mateix, prop de can Ponet, algunes notícies parlen de la localització d\'estructures i paviments que fan pensar en possibles edificacions. La família Ganduxé, a més, afirma que quan es van aplanar les feixes de sota la casa -aproximadament el mateix lloc on va documentar les restes Josep Estrada- van aparèixer grans quantitats de tegula. En la prospecció realitzada l\'any 2007 no hem localitzat cap tipus de resta arqueològica en superfície.","08005-413","can Ponet","Documentat per Josep Estrada. Emili Ramon recordava també l\'existència de restes d\'una necòpolis visigòtica en un indret per determinar proper a Can Ponet.","41.6525200,2.2544200","437918","4611466","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40282-foto-08005-413-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40282-foto-08005-413-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40282-foto-08005-413-3.jpg","Inexistent","Romà|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","83|80","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c9a4","40283","Els Casalots I","https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-casalots-i","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","IaC-IVdC","","Restes estructurals situades a la zona dels casalots de can Draper. Actualment, són els camps que hi ha davant de la residència de can Focs, solapant en part el jaciment dels Casalots II. Es tracta d\'un indret immillorable per al conreu, a la segona terrassa sobre el Congost i amb un suau penedent al sud-est, just a l\'inici de l\'actual carretera de Llerona. El sol fet del topònim, que ja apareix en un plànol de la finca de Can Draper de meitat del segle XIX -tot i que en aquell moment es tractava d\'una zona boscosa-, fa pensar en la possibilitat que ja llavors es tingués constància d\'estructures i murs antics. S\'hi han localitzat dolia, àmfora, ceràmica comuna africana, sigilates itàliques, hispàniques i africanes.També hi ha notícia de la troballa d\'una moneda de la seca de Lauro. Emili Ramon recordava també la troballa per part d\'Eusebi Álvarez en aquest indret, en el moment en què s\'obrí la carretera, d\'un enterrament de tègula amb una llàntia d\'aixovar. Precisament, entre els materials que hem localitzat al Museu de Granollers hi destaca un fragment d\'una llàntia africana. Però probablement el material més destacat és el fragment escultòric representant dos cavalls marins enfrontats que encara es conserva encastat al mur de tancament del barri de la masia de Can Draper. Josep Estrada, pels materials trobats, situava el jaciment -probablement una vil·la- entre els segles I i IV d. C. Ramon Járrega identifica una vora de sigil·lata africana datada, com a mínim, al segle IV-. Tanmateix, revisats els materials conservats al Museu de Granollers, es podria avançar la fundació de l\'assentament al segle I a.C., potser a l\'inici de l\'època imperial. En la prospecció realitzada l\'any 2007 no s\'han localitzat restes ceràmiques antigues. Tanmateix, al voltant de la barraca agrícola es localitzen gran nombre de pedres, algunes de grans dimensions i amb restes de morter de calç.","08005-414","Can Focs","Documentat per Josep Estrada.","41.6577300,2.2727700","439451","4612031","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40283-foto-08005-414-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40283-foto-08005-414-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40283-foto-08005-414-3.jpg","Inexistent","Romà|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","83|80","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c9a5","40284","Coll de Can Sous II","https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-can-sous-ii","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","II - I aC","Probablement el jaciment està destruït, ja que actualment tot aquest espai es troba urbanitzat.","Estructures negatives situades a les proximitats de la masia de Can Sous, als camps situats al sud de la mateixa, un dels pocs indrets planers de la zona, apte per al conreu. En aquest indret, un equip d\'arqueòlegs vinculat al Museu de Sant Feliu de Codines, als anys 60 o 70 del segle XX, localitzà i excavà una sitja plena de materials ceràmics datables entre els segles II i I a.C., encara exposats, en part, al citat museu. El jaciment coincideix en part amb el del Coll de Can Sous I, datat al Bronze. Actualment tot aquest espai es troba urbanitzat excepte dues parcel·les que conserven, abandonats, els antics avellaners. No s\'hi localitza cap resta en superfície, però l\'estat d\'abandonament de les parcel·les ho dificulta.","08005-415","Can Sous","Localitzat i documentat per Martí Garriga.","41.6875100,2.2521300","437761","4615352","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40284-foto-08005-415-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40284-foto-08005-415-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40284-foto-08005-415-3.jpg","Inexistent","Romà|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","83|80","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c9a6","40285","Camí romà de l\'Ametlla","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-roma-de-lametlla","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","","","Camí que, seguint en part l\'antic camí de la Garriga i, a partir de Can Tiano, a grans trets, l\'actual carretera de Bigues, uniria la Garriga amb la zona de Sant Feliu de Codines i Caldes de Montbui. Com ja hipotetizaven Marc Mayer i Isabel Rodà, es tractaria d\'una via secundària però relativament important que, seguint a grans trets l\'actual carretera, uniria Llinars del Vallès i Sant Feliu de Codines, i que travessaria l\'Ametlla d\'Est a Oest. Des de la Garriga seguiria el traçat de l\'antic camí de l\'Ametlla, passant per Can Burbó i Can Busquets, i entraria al nostre terme municipal per Can Barretó. Prop de Ca l\'Arenys agafaria el traçat que ha quedat fossilitzat en el carrer Antic Camí de Caldes, fins a unir-se a l\'actual carretera davant de Can Tiano. A partir d\'aquí seguiria, amb algunes petites variacions, l\'actual traçat en direcció a Bigues. La nombrosa presència de villae i la troballa d\'enterraments en diversos llocs al llarg de l\'itinerari descrit almenys vuit tombes hi ha estat localitzades, als jaciments de Can Catalan, Can Tiano, Can Palau i Can Melitre, a més de la lògica d\'aquest traçat, ens fan advocar per l\'existència d\'aquesta via.","08005-416","carretera de Bigues","","41.6648500,2.2559900","438060","4612833","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40285-foto-08005-416-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40285-foto-08005-416-2.jpg","Inexistent","Romà|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa i Argemí","","","83|80","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c9a7","40286","Mas Bord","https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bord","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","","","Restes en superfície trobades a la part baixa dels camps de Can Forns, prop del pont de can Palau, en un espai idoni per l\'establiment d\'una explotació agrícola, en terrenys amb lleuger pendent a migdia, ben assolellats i amb una molt bona irrigació Es tracta d\'un mas rònec, abandonat arrel de les pestes del segle XIV, que la documentació i Mn. Anton Bassolas situaven als camps de Can Forns. Notícies facilitades per Jordi Puig diuen que en aquests camps es localitzaven nombroses pedres i morter que feien pensar en alguna estructura antiga, així com ceràmica de tradició medieval. En la prospecció realitzada l\'any 2007 només hi hem localitzat alguns fragments aïllats de ceràmica comuna de cronologia indeterminada, així com algunes acumulacions de pedres poc importants.","08005-417","Can Forns","","41.6638300,2.2477900","437377","4612726","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40286-foto-08005-417-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40286-foto-08005-417-3.jpg","Inexistent","Medieval","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","","","","85","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c9a8","40287","Veïnat de Sant Bartomeu","https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-sant-bartomeu","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","","","Restes estructurals situades als voltants de l\'Ermita de Sant Bartomeu, en l\'espai situat dins el terme de l\'Ametlla. Assentament de múltiples masies agrupades a l\'entorn de l\'Ermita de Sant Bartomeu. La família Ciurans afirma que entre la part de l\'Ametlla i Bigues al veïnat hi havia més de 15 masies. Avui en dia, a la zona de l\'Ametlla, i deixant de banda Can Ciurans, només es localitzen restes de les estructures d\'aquestes cases. L\'ermita es documenta des del segle XII, però el topònim apareix ja a l\'acta de consagració de l\'església de Sant Genís, de l\'any 932.","08005-418","Sant Bartomeu","","41.6966500,2.2344200","436296","4616380","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40287-foto-08005-418-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40287-foto-08005-418-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40287-foto-08005-418-3.jpg","Inexistent","Modern|Medieval","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","94|85","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c9a9","40288","Camí del Cementiri","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-cementiri","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","","","Espai arqueològic localitzat als camps situats al sud de Can Xammar de Baix i a llevant de l\'església de Sant Genís, en un espai amb lleuger pendent en direcció a migdia i amb bona disponibilitat d\'aigua. En el decurs de les obres d\'urbanització d\'aquest sector, l\'any 2007, es localitzà una sitja seccionada, amb material ibèric i ossos al seu interior, així com el que semblaven restes d\'algun altre retall o cubeta també seccionades. Aquestes restes foren excavades i es dataren al voltant del segle IV a.C. Sembla que la sitja podria formar part d\'un conjunt de sitges que haurien estat arrasades per la urbanització. Prop d\'aquest punt es localitzà també un forn d\'obra seccionat per un dels nous vials, que una vegada excavat, es datà al segle XVII. Tot l\'espai ocupat pel desenvolupament d\'aquest Pla Parcial, així com les feixes situades immediatament sota la casa de Can Xammar de Baix, presenten unes condicions immillorables per a l\'assentament humà.","08005-419","Can Xammar de Baix","Jaciment localitzat per Arantza Guilera i Enric Costa l\'any 2007.","41.6742900,2.2606800","438460","4613878","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40288-foto-08005-419-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40288-foto-08005-419-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40288-foto-08005-419-3.jpg","Inexistent","Ibèric|Modern|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","81|94|80","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c9aa","40289","Can Camp","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-camp-0","COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l\'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","","","Estructures negatives situades al mig de l\'actual urbanització a la qual dóna nom la casa. Es tracta d\'una zona força planera, amb només un suau pendent a migdia, amb una bona insolació i disponibilitat d\'aigua. A banda de les restes del mas medieval, un dels més importants de l\'Ametlla, el senyor Manel Calbó va informar de la troballa de dues sitges en el decurs d\'unes obres. Les sitges es trobaven just davant de l\'entrada de la casa i estaven buides. Per tant, no s\'hi va trobar cap tipus de material.","08005-420","urbanització Can Camp","","41.6624200,2.2594100","438343","4612561","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40289-foto-08005-420-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40289-foto-08005-420-3.jpg","Inexistent","Medieval","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Pública","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Enric Costa Argemí","","","85","1754","1.4","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c9ab","40290","Can Draper: escultura","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-draper-escultura","\Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.\
","","","\Escultura en alt relleu, situada a sota de la finestra de la banda oriental de la torre de Can Draper. És una figura d\'un guerrer, de tamany natural, que empunya amb la seva mà dreta una arma, i duu una cuirassa amb les inicials I H S; al seu voltant hi ha una cinta que conté una inscripció que diu: AMB AQUEST SIGNE VENCERAS. Al peu de la figura hi ha inscrit: A L\'EDAT DE LV ANYS. Per la seva forma podria correspondre a la tapa d\'una tomba d\'època indeterminada, però no es pot confirmar.\
","08005-421","Can Draper","\Segons infamacions orals facilitades per gent de la zona, aquesta escultura fou trobada de forma casual en algun lloc pròxim a Can Draper.\
","41.6619200,2.2647400","438786","4612502","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Restringit","Bo","","Inexistent","","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Ornamental","","","","2019-12-16 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c9ac","40291","Can Coromines","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coromines","AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XIII-XX","","Masia de planta rectangular amb estructura de baixos i pis. El cos original de la casa, situat a la cara nord, és del segle XIII i és fet amb parets de tàpia d\'uns alçada aproximada de 5 m; la teulada és a dues vessants, amb carener perpendicular a la façana i ràfec d\'una filada de teules. Fou objecte d\'obres de reforma i ampliació al segle XVI o XVII. A l\'interior es conserva un celler estructurat a partir de tres crugies amb dos arcs de carreus de punt rodó. També es conserva la part que era destinada a les corts amb arcades molt antigues, sitges i grutes.","08005-422","C/ Can Coromines","La primera referència documental de la família Coromines correspon a l\'any 1202.","41.6725800,2.2578500","438223","4613690","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40291-foto-08005-422-1.jpg","Legal","Modern|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","Infraestructures agràries:- La bassa (vegeu fitxa 231).- El forn (vegeu fitxa 232).- El trull (vegeu fitxa 329).","94|98","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c9ad","40292","Sant Genís","https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis","\AA.DD. (1991). Vallès Oriental i Vallès Occidental. Catalunya Romànica. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, vol. XVIII. Barcelona. AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit. MARTÍ BONET, J.Mª. (1981): Catàleg Monumental de l\'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental, vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.\
","XVII","","\L\' església parroquial, dedicada a Sant Genís de Roma i Sant Genís d\'Arlés, és d\'origen romànic tot i que va ser ampliada en estil barroc al segle XVII. De l\'antiga església romànica només en queda un llenç de mur d\'uns 12 m de llarg per 8 m d\'alçada, que dona al carrer per la cara meridional, on es conserven dues finestres de doble esqueixada. És de planta de tipus basilical, i absis circular amb volta de mitja taronja i un petit cos amb volta de llunetes. En destaca la seva portalada barroca formada per dos pilastres que sostenen un arquitrau senzill; el fris està decorat amb motius florals, la cornisa és senzilla. El frontó està partit en dues aletes que culmina en sengles pinacles coronats amb bolets. El cos superior, damunt el frontó, té una fornacina coronada amb una bola amb les imatges de sant Genís d\'Arlés i sant Genís de Roma. Al damunt hi ha una imatge d\'un home mort (evocació del martiri de sant Genís d\'Arlés). El campanar, que ha estat reconstruït, és de planta quadrada; el cos per a les campanes té uns buits amb arcs de mig punt i uns altres al damunt, quadrats.\
","08005-423","Plaça de l\'Església","\La nova esglèsia es va començar a construïr l\'any 1679. El mestre de cases fou Pere Cases i el picapedrer Rafael Serra, tots dos ciutadans de Vic. Des de 1610, aquesta parròquia té com a patrons els dos Sant Genís, el de Roma i el d\'Arlès.\
","41.6738800,2.2597900","438385","4613833","1691","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40292-foto-08005-423-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40292-foto-08005-423-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40292-foto-08005-423-3.jpg","Legal","Barroc|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Religiós","","","Inexistent","2023-05-29 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","96|94","45","1.1","2484","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c9ae","40293","Rectoria","https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-0","AA.DD. (1991). Vallès Oriental i Vallès Occidental. Catalunya Romànica. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, vol. XVIII. Barcelona. AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","XVII","","La Casa Rectoral es troba adossada a l\'edifici de l\'església parroquial, amb una façana allargada en planta baixa amb soterrani. Té un porxo a la cantonada dreta amb teulada a una vessant. La teulada té el carener paral·lel a la façana amb imbricacions, i les obertures són totes planes, de carreu, alineades. Hi ha una segona porta amb marquesina de teulada àrab. En una de les finestres hi ha la data de 1671, i en una altra hi ha la mateixa data, amb el nom del rector Santmartí.","08005-424","C/ Mare de Déu de Puiggraciós","Fou encarregada pel rector mossèn Joan Santmartí que fou l\'artífex del gran complex Rectoria -Temple.","41.6740600,2.2601000","438411","4613853","1668","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40293-foto-08005-424-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40293-foto-08005-424-2.jpg","Legal","Barroc|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Religiós","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","En aquest edifici s\'hi ubicaven antigament les escoles i encara actualment s\'utilitza com a equipament parroquial.","96|94","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c9af","40294","Can Xammar de Dalt o Can Millet","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xammar-de-dalt-o-can-millet","AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XVII-XX","","Masia de planta irregular amb estructura interior formada per tres crugies, planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és a dues vessants i en sobresurt una torre mirador acabada amb una coberta a quatre vessants amb un potent ràfec i barbacana coronada per una interessant reixa. Probablement, la seva estructura original correspon als segle XIV, tot i que l\'any 1643 fou objecte d\'una important reforma. Tanmateix l\'aspecte actual és el resultat de la remodelació integral que va dur a terme l\'arquitecte modernista Manel Joaquim Raspall l\'any 1908. La façana principal integra alguns elements gòtics, com el portal adovellat i les finestres geminades i conopials de la primera planta, amb trencadissos i treballs de ceràmica que es complementen amb treballs de forja a les finestres i balcons. L\'interior segueix l\'estructura d\'una masia noble dels segles XVI i XVII però amb la reformulació de diversos espais sota l\'òptica modernista, amb elements decoratius amb simbologia catalanista: el drac, les quatre barres, i la Mare de Déu de Montserrat.","08005-425","Ctra. de Puiggraciós","L\'any 1908 Joan Millet va encarregar a l\'arquitecte modernista Manel Joaquim Raspall una remodelació integral d\'acord a l\'estil de l\'època. És destacable la incorporació d\'uns pinacles al capcer i la torre mirador, típica de les cases - jardí modernistes.","41.6745800,2.2577600","438217","4613912","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40294-foto-08005-425-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40294-foto-08005-425-2.jpg","Legal","Contemporani|Modernisme|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","Manuel Joaquim Raspall i Mayol (reformes)","Infraestructures agràries:- La bassa antiga: situada a uns 120 m al nord-oest de la casa, la seva funció era regar les feixes més properes. La bassa, que resta abandonada, és de forma rectangular, fa aproximadament 15 m de llargada i 7 m d\'amplada, i el seu interior és a dos nivells. A finals dels anys cinquanta, es va reconvertir en una piscina que compartien els dos germans Millet (Fèlix i Joan). A tocar de la bassa hi ha un original edifici, també abandonat, on hi ha les dutxes i els canviadors de la piscina.- La bassa gran (vegeu fitxa 338).- El pantà (vegeu fitxa 239).- L\'aqüeducte (vegeu fitxa 240).","98|105|94","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c9b0","40295","Can Xammar de Baix o Casal de la Visitació","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xammar-de-baix-o-casal-de-la-visitacio","\AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.\
","XVII","","\Masia de planta rectangular amb estructura formada per tres crugies i tres plantes. La teulada és a quatre aigües sense alçament central. La façana està presidida per un portal adovellat de punt rodó a sobre del qual hi ha l\'escut heràldic dels Xammar. Hi ha nou finestres que es reparteixen als tres pisos, les de la sala del segon pis i les balconeres. L\'interior de l\'edifici és imponent, i l\'antiga bodega, actual capella, és un dels elements més destacables de la masia, per la seva volumetria, els seus mosaics i la seva cripta.\
","08005-426","C/ Mare de Déu de Puiggraciós, 4","\El seu origen es remunta a la segregació de la casa pairal Can Xammar de Dalt, que s\'havia produït a meitat del segle XVI; el poder econòmic de la nova branca familiar va permetre construir la masia actual. En els segles XVI i XVII fou reconstruïda amb una gran esplendidesa, com molts dels masos de la baronia i en general del Vallès.\
","41.6746300,2.2604900","438444","4613916","1649","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40295-foto-08005-426-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40295-foto-08005-426-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40295-foto-08005-426-3.jpg","Legal","Renaixement|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","BPU","2023-01-18 00:00:00","Virgínia Cepero González","","En destaquen les tres fonts construïdes pel lleure de la finca al segle XX. Es situen, més amunt de la cova de la Mare de Déu de Lurdes, punt on finia la mina i aflorava l\'aigua. Totes tenen un mosaic de rajoles esmaltades amb imatges religioses, una d\'elles amb el nom de La Font dels Àngels i les restants amb la figura de la Mare de Déu. Actualment ja no raja l\'aigua i resten abandonades i en mal estat. En quant a infraestructures agràries, en destaquen els dos pous. El més antic es troba a la banda de llevant de la casa, dins d\'un cobert a sota de l\'escala que hi ha a tocar de la cova de Lurdes. L\'altre pou, construït poc després de la Guerra Civil, està al costat del torrent de Sant Nicolau.","95|94","45","1.1","1762","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c9b1","40296","Can Xammar de Baix: escut","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xammar-de-baix-escut","Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","XVII","","Escut situat a l\'eix de la dovella clau de la porta de mig punt de Can Xammar de Baix. Es tracta d\'un carreu que conté l\'escut dels Xammar esculpit al seu centre, i una inscripció que diu: FOU EDIFICADA LA PRESENT CASA PER ANTONI XAMMAR A 10 DE MARÇ DE 1649. L\'escut té forma oval i és travessat diagonalment per una faixa que separa el seu terç superior de la resta, i conté tres estrelles de sis puntes; sota la faixa hi ha un eixam d\'abelles que penja damunt un mar on hi ha la silueta d\'una embarcació.","08005-427","Can Xammar de Baix","","41.6746300,2.2604900","438444","4613916","1649","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40296-foto-08005-427-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40296-foto-08005-427-2.jpg","Inexistent","Barroc|Modern","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","96|94","47","1.3","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c9b2","40297","Ca l\'Arenys","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larenys","AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","XV","","Masia originàriament conformada per una sola crugia, que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. Posteriorment se li va agregar un cos a l\'extrem de ponent i una edificació annexa a continuació. Finalment, es va construir un cos a la banda de llevant, amb un porxo a l\'extrem nord, i es va capgirar l\'entrada principal, que és manté íntegrament a la façana oposada, la del costat nord. En destaca una finestra conopial de pedra situada a la façana nord, a sobre del portal d\'entrada de Ca l\'Arenys. És feta amb carreu i té un petit ampitador de pedra. L\'arc té decoració de traceria, i les impostes estan ornamentades amb motius vegetals (relleus de flors), amb sengles carotes al vèrtex de la imposta. Als vèrtex de les impostes hi havia carotes; tot i que actualment tan sols es conserva la de l\'esquerra.","08005-428","Ca l\'Arenys, 12","","41.6692000,2.2667500","438960","4613309","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","","Legal","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c9b3","40298","Casa Can Garriga","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-can-garriga","AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","XX","","Edifici aïllat, de tipologia ciutat-jardí, que es composa de planta baixa i pis, amb estructura allargada i simètrica, llevat de la torre mirador. Es situa en un terreny on hi crea un desnivell contingut amb un mur coronat amb una balustrada. La coberta és a quatre vessants, acabada en gran barbacana, i la façana, revestida amb morter de calç de color blanc, simula carreus de pedra a les cantonades. La torre, situada al costat de llevant, és de planta quadrada amb coberta de teula àrab composada de pavelló. La casa té una tanca d\'obra amb balustres.","08005-429","Carrer Torregassa, 24","A principis del segle XX, l\'Ametlla passa de ser un petit poble agrícola a un centre d\'estiueig molt destacat. Aquesta situació va donar lloc a la construcció d\'un nou fenomen arquitectònic: l\'habitatge de temporada, que té una importància remarcable a l\'arquitectura catalana del segle passat. Modernisme, noucentisme i Eclecticisme es perllonguen en aquest tipus d\'arquitectura fins gairebé la guerra civil.","41.6680100,2.2637900","438713","4613179","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40298-foto-08005-429-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40298-foto-08005-429-2.jpg","Legal","Eclecticisme|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","102|98","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c9b4","40299","Can Bachs","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bachs","AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XVI-XX","","Masia de planta irregular, formada per planta baixa, dos pisos i una divisió interior a partir de tres crugies. El carener de teulada és perpendicular a la façana. La façana és orientada cap al sud, i hi destaquen el portal adovellat, set finestres d\'estil clàssic de pedra calcària i al centre, un gran rellotge de sol. A inicis del segle XX, fou objecte de reformes d\'estil modernistes: el coronament del capcer en la seva part central, el treball de guarniment del ràfec, i el torreó coronat amb una balustrada. Es conserva un important celler, situat a la façana nord de la masia que, antigament, tenia premsa pròpia. El seu interior ha estat objecte de diverses reformes, per la qual cosa conserva pocs elements originals.","08005-430","Plaça Vella, 1","La primera referència documental de Can Bachs és de l\'any 1644 i correspón a l\'acta de compliment pascual de la parròquia. La reforma de la casa, que fou pagada pel seu llogater, el senyor Guarro, s\'efectuà a principis del segle XX, i obeïa a les noves necessitats del poble en el moment d\'ampliació i transformació de centre agrícola a centre d\'estiueig.","41.6734000,2.2592400","438339","4613780","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40299-foto-08005-430-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40299-foto-08005-430-2.jpg","Legal","Contemporani|Modernisme|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","Manuel Joaquim Raspall i Mayol (reformes)","","98|105|94","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c9b5","40300","Can Viver","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-viver","AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XVI","","Masia de planta irregular, formada per planta baixa, planta pis i golfes. El carener és paral·lel a la façana amb un ràfec d\'una filada de teules. El barri estava tancat per un imponent mur del qual avui només es conserva la portalada d\'arc rebaixat. A la façana principal destaca el portal adovellat, amb carreus de grans dimensions, i les quatre finestres clàssiques de la planta baixa. L\'estructura interior ha estat totalment reformada i compartimentada en quatre habitatges.","08005-431","Plaça Vella, 3","A la talla feta a mitjans del segle XVII (1656) es classifica el mas Viver de la Plaça a la segona talla, és a dir, a la segona categoria, pagant 16 sous, juntament amb el mas pagès, Can Forns i can Xammar de Dalt.","41.6733100,2.2589300","438313","4613770","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40300-foto-08005-431-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40300-foto-08005-431-3.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","94","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c9b6","40301","Villa Rosita","https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-rosita","AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","XX","","Edifici aïllat modernista, de tipologia ciutat - jardí, formada per planta baixa i golfa, amb coberta composta. De la part davantera de la teulada en sobresurt una part coberta a dues vessants. A cadascun dels costats de les vessants hi ha les finestres de les golfes, amb teulada també a dues vessants. Els esgrafiats ressegueixen les finestres planes i la teulada. La casa està vorejada per una tanca d\'obra i reixa.","08005-432","C/ Francesc Macià, 8","Fou construïda a principis del segle XX, moment en que l\'Ametlla passa de ser un petit poble agrícola a un centre d\'estiueig molt destacat.","41.6699100,2.2606400","438452","4613392","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40301-foto-08005-432-1.jpg","Legal","Modernisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","Jaume Soler (aparellador)","","105","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c9b7","40302","Conjunt Juan","https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-juan","AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","XX","","Conjunt d\'edificis aïllats de tipologia de ciutat - jardí, formats per planta baixa amb coberta a dues vessants. Estan alineats al mateix carrer, amb un petit jardí al davant i tanca d\'obra i reixa. Els elements formals i decoratius corresponen al noucentisme: alguns d\'ells tenen esgrafiats, altres tenen un capcer amb elements barrocs.","08005-433","Passeig Torregassa 55-63","El carrer Torregassa juntament amb el carrer Macià són l\'eix de desenvolupament urbanístic de principis del segle XX de l\'Ametlla del Vallès, quan el poble es converteix en un centre d\'estiueig molt destacat.","41.6681900,2.2642100","438748","4613198","1933","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40302-foto-08005-433-1.jpg","Legal","Noucentisme","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","106","46","1.2","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c9b8","40303","Villa Lola","https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-lola","AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","XX","","Edifici de planta rectangular, aïllat i alineat al carrer del Mestre Pompeu Fabra, de tipologia ciutat - jardí. El cos de l\'edifici és basteix en una superfície ortogonal irregular. En sobresurt, a la cantonada nord-est, una torre de planta octogonal amb coberta apuntada i revestida d\'escates de ceràmica vidrada de color verd. Les façanes estan revestides amb estuc de calç i decorades amb esgrafiats. Les obertures són de llinda plana amb motius decoratius i esgrafiats al voltant. A la façana principal, a la cornisa, hi ha un treball de reixa que s\'assembla a un cistell. Al voltant de l\'edifici hi ha el jardí, el qual es troba limitat per una tanca amb sòcol de paredat arrebossat, coronat per peces vidrades, pilastres amb capitell de perfil corb i una reixa de ferro forjat.","08005-434","C/ Sebastià Bassa, 7","Es situa en el primer eixample de principis de segle XX, on es troben representats els estils arquitectònics més importants segle passat. Fou construïda com a residència d\'estiueig de la família Rosselló, i se\'n desconeix l\'autor.","41.6690300,2.2623900","438597","4613293","1911","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40303-foto-08005-434-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40303-foto-08005-434-2.jpg","Legal","Eclecticisme|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","Ramon Ribera, mestre d\'obres","","102|98","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c9b9","40304","Can Fanés","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fanes","AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","XX","","Edifici aïllat de tipologia ciutat - jardí, de planta concentrada, i aixecat respecte del terreny. Està format per planta baixa i pis, i la coberta és de teula àrab, on sobresurt una torre de planta ortogonal, al seu costat de migdia. Les façanes, revestides d\'estuc de calç, es composen horitzontalment amb un basament rematat amb totxo, un imposta a l\'alçada del primer forjat i un potent ràfec corona totes les parts cobertes, i les cantonades estan decorades amb esgrafiats de carreus. La tanca del jardí és de paredat comú i les pilastres estan coronades amb capitells ceràmics piramidals.","08005-435","C/Torregassa, 49-51.","La casa correspon a la xara d\'edificacions que s\'efectuà a primer terç del segle XX a l\'Ametlla, quan es transformà de petit poble agrícola a centre destacat d\'estiueig.","41.6686400,2.2634700","438687","4613249","1935","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40304-foto-08005-435-1.jpg","Legal","Noucentisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","106","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c9ba","40305","Casa Doctor Satorras","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-doctor-satorras","AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","XX","","Edifici entre parets mitgeres, de planta rectangular, situat en testera i formant part d\'un grup de tres. Consta de planta baixa i planta pis, i té la coberta de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les façanes està arrebossades i pintades amb una motllura que emmarca els sostres. La façana principal, orientada a ponent, es composa simètricament segons tres eixos verticals, en el central es troba la porta d\'accés i un balcó amb barana de ferro forjat.","08005-436","C/ Torregassa, 1","És una de les primeres construccions fora del recinte històric del poble. Al carrer Torregassa que és l\'eix principal, juntament al carrer Macià, del primer eixample de la població, hi trobem un escampat d\'edificis o conjunts de cases unifamiliars d\'estils propis de la primera meitat XX.","41.6711500,2.2611100","438493","4613529","1906","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40305-foto-08005-436-1.jpg","Legal","Modernisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2019-11-21 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","105","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c9bb","40306","Cal Barber o casa Jaume Alern","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barber-o-casa-jaume-alern","AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","XX","","Edifici amb una paret mitgera, de planta rectangular, situat en un terreny ortogonal. Està format per planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal, orientada a l\'oest, és de composició simètrica segons tres eixos, el central més ample amb arc de doble corba i barana de ferro, valorat amb un balcó. És de pedra vista i maó amb un petit sòcol de pedres sense tallar. En destaquen, al primer pis, unes originals finestres germinades amb una columna de maó al mig, i a la planta baixa, la finestra que forma un arc curvilini amb un senzill i acurat reixat, i uns singulars vitralls a la part alta amb el nom de la casa, amb grafia plenament modernista.","08005-437","Carrer Torregassa, 5.","Es tracta de la primera obra de l\'arquitecte Joaquim Raspall i Mayol a l\'Ametlla, encàrrec de Jaume Alerm i Monrós per a instal·lar-hi una barberia, l\'any 1904.","41.6710100,2.2612100","438501","4613514","1904","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40306-foto-08005-437-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40306-foto-08005-437-2.jpg","Legal","Modernisme|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2019-11-21 00:00:00","Virgínia Cepero González","Manel Joaquim Raspall i Mayol","","105|98","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c9bc","40307","Can Fàbregas de la Plaça","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fabregas-de-la-placa","AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.","XVI-XX","","Casa entre mitgeres de planta irregular, formada per planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és a dues vessants amb teula àrab, i el carener paral·lel a la façana meridional. Les façanes estan arrebossades i sense pintar. A la façana sud, la principal, en destaca una finestra de tipus conopial, que és feta amb carreu i amb un petit ampitador de pedra. L\'arc té decoració de traceria simulant fulles, i les impostes també estan ornamentades amb motius vegetals, amb sengles carotes al vèrtex de la imposta. A l\'angle de l\'arc hi ha en relleu un escut de Barcelona. L\'interior de la casa s\'adapta al terreny originari amb pendent ascendent en sentit Nord.","08005-438","C/ Major, 8","","41.6735000,2.2593500","438348","4613791","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40307-foto-08005-438-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40307-foto-08005-438-2.jpg","Legal","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","98|94","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c9bd","40308","Ca l\'Anglada","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-langlada","AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l\'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L\'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l\'Ametlla del Vallès. L\'estructuració d\'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament de l\'Ametlla del Vallès.","XVI-XX","","Masia de planta irregular formada per tres crugies asimètriques. Estructuralment es composa de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és a dues vessants amb carener paral·lel a la façana principal, i el ràfec és de tres filades mixtes. De la façana en destaca el portal adovellat amb un gran arc de punt rodó, flanquejat a la banda esquerra per una finestra i a la dreta per dues més, totes d\'estil clàssic amb gravats conopials a la llinda. A la planta pis hi ha quatre finestrals gòtics amb arc conopial i dentat amb arquets que presenten unes decoracions. L\'entrada al barri es fa a través d\'una porta porticada sota d\'una galeria que encara es conserva.","08005-439","Carrer Major, 18","L\'actual Can Balançó o Ca l\'Anglada consta a la documentació antiga com a Mas Viver Ferrer. A la Talla de l\'any 1656 aquest mas era classificat en tercera categoria.","41.6727200,2.2596200","438370","4613704","1518","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40308-foto-08005-439-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40308-foto-08005-439-2.jpg","Legal","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Virgínia Cepero González","","En destaca el pou, situat dins la mateixa propietat de Ca l\'Anglada, sota un cobert a l\'esquerra del pati i al davant de les voltes de la casa. De coll rodó i sense cobrir, té 1,2 m de diàmetre i 50 m de profunditat amb una columna d\'aigua constant de més de 20 m. A l\'interior hi ha una gran cavitat de la qual en surten dues galeries en direcció nord-est; del pou en surten també dues mines, una de les quals alimentava la Font de la Mina i l\'altra marxava en direcció al camp de futbol. Aquestes mines eren fetes amb lloses apuntades que formaven una secció triangular. Segons unes proves de cabal fetes anys enrere les mines donaven al pou 50.000 l/h. És per tant el pou del municipi que possiblement gaudia del major cabal.","98|94","45","1.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c9be","40309","Museu virtual de la targeta postal de Catalunya","https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-virtual-de-la-targeta-postal-de-catalunya","","","","Es tracta d\'un fons d\'imatges integrat per targetes postals antigues, totes elles anteriors a l\'any 1940. Són postals de diferents poblacions de Catalunya digitalitzades per l\'envers i pel revers. Actualment el fons conté gairebé 7000 postals i progressivament la xifra anirà augmentant. Les imatges estan catalogades en base a diferents criteris: població, comarca, nom de l\'editor, any, etc.","08005-440","www.postalsdecatalunya.cat","","41.6695700,2.2614600","438520","4613353","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","","Inexistent","","Patrimoni documental","Fons d\'imatges","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Crisant Tengo Valleoriola","","Fons públic creat a partir del conveni de col·laboració signat entre l\'ajuntament de l\'Ametlla del Vallès i el Cercle Cartòfil de Catalunya, el principal organisme del país pel que fa al col·leccionisme, investigació i divulgació de la targeta postal a Catalunya. En origen, algunes de les postals procedeixen de fons públics, mentres que d\'altres procedeixen de fons o col·leccions privades que han cedit els drets de visualització de les mateixes. Les postals podran consultar-se en breu a través de la web: www.postalsdecatalunya.cat","","55","3.1","","41","2024-03-28 01:17:12" "6604b70874973b149135c9bf","40310","Xarxa de camins de l\'Ametlla del Vallès","https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-de-camins-de-lametlla-del-valles","","","","L\'Ametlla del Vallès compta amb un important nombre de camins de titularitat pública, amb un alt valor patrimonial que cal protegir, conservar i reivindicar. Els camins són una infraestructura rural per definició, constitueixen el principal mitjà d\'accés als espais rurals i naturals i configuren una xarxa subordinada jeràrquicament a la xarxa de carreteres.","08005-441","L\'Ametlla del Vallès","","41.6695700,2.2614600","438520","4613353","","08005","L\'Ametlla del Vallès","Fàcil","Bo","","Inexistent","","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2019-11-21 00:00:00","Virgínia Cepero González","","","","49","1.5","","41","2024-03-28 01:17:12"