"_id","Id","Títol","Url","Bibliografia","Centuria","Notes de conservació","Descripció","Codi d'element","Ubicació","Història","Coordenades","UTM X","UTM Y","Any","Municipi","Nom del municipi","Tipus d'accés","Estat de conservació","Imatges","Protecció","Estil","Àmbit","Tipologia","Titularitat","Ús actual","INSPIRE: Tipus","INSPIRE: Subtipus","INSPIRE: Atribut","Data de modificació","Autor de la fitxa","Autor de l'element","Observacions","Codi de l'estil","Codi de la tipologia","Codi de tipologia a sitmun","Protecció id","Comarca","_lastChange" "6604b72274973b149135dc93","41531","La Morera","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-morera","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona. RAURELL, Carles i PUIGPELAT, Bàrbara (2011). «Els últims masovers» a \'Monografies del Montseny\', 26. Associació d\'Amics del Montseny.","XVIII","Darrerament se li han fet reformes a les cobertes, tant de la casa com dels coberts que delimiten l\'era.","Casa de planta quadrada, amb planta baixa, dos pisos i les golfes, i la teulada de doble vessant. Presenta un volum afegit a la façana de ponent que només arriba a l\'alçada del primer pis. L\'entrada principal és a la façana sud, al davant de la qual es veu una era semi enllosada i delimitada a ponent per uns corrals i a llevant per graners. Els materials utilitzats per a la construcció són la pedra unida amb argamassa, que impedeix veure els contorns, i la teula.","08026-1","Brull, el","Tot i que la Morera existís ja a les darreries de l\'Edat Mitjana, en tenim constància el 1419, la construcció actual data possiblement del segle XVIII, a l\'igual que els coberts que es troben a la part de ponent de l\'era, datats al 1700. Fins a meitats del s. XX va ser un mas amb una intensa activitat agrícola i ramadera.","41.8126700,2.3302600","444371","4629194","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41531-foto-08026-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41531-foto-08026-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41531-foto-08026-1-3.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Pública","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Igual que moltes de les masies de la zona, la Morera segueix sent explotada com a centre agrari i ramader, però no és habitada permanentment.","94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dc94","41532","La Castanyera","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-castanyera","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVIII-XX","Ha estat restaurada i condicionada els darrers anys, respectant-ne el seu aspecte exterior, no sols de les teulades i llinda, sinó també de l\'arrebossat dels seus murs.","Casa de planta quadrada, de grans proporcions. Té la façana principal encarada al sud, tot i que s\'hi pot accedir també des de tramuntana. L\'edifici consta de planta i pis, amb golfes. La teulada és a dues vessants (est/oest) i de teula àrab. Té una porxada que és de nova construcció. El seu interior ha estat adaptat a les necessitats de residència per a minusvàlids (és propietat del Cottolengo), i per tant la seva estructura ha estat modificada. Tota l\'era que circumda la casa ha estat enquitranada i s\'ha construït un edifici en la part nord, destinat a menjadors, i una església neoromànica al sud.","08026-2","Brull, el","Casa pairal construïda a la segona meitat del segle XVIII (1762), possiblement en el mateix indret on anteriorment hi hauria l\'antiga masia. Tan sols la construcció d\'un porxo al sud ha alterat el seu aspecte exterior. Al seu costat ha estat edificada de nou una capella romànica de pedra i lloses, al 1985.","41.8140300,2.3275800","444150","4629347","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41532-foto-08026-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41532-foto-08026-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41532-foto-08026-2-3.jpg","Legal","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Al seu costat ha estat edificada de nou una capella romànica de pedra i lloses, al 1985. Actualment és residència esporàdica de malalts del Cottolengo.","98|94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dc95","41533","Serra-Montmany","https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-montmany","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVII-XVIII","Va ser objecte de reformes a la dècada del 1950.","Construcció de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes. Té la façana principal encarada al sud, precedida d\'una petita era. La teulada és a dues vessants i més alta a la part central i d\'una sola vessant més baixa als costats de llevant i ponent. Tan a llevant com a ponent hi ha cossos afegits, amb funcions de corral o cort, amb teulada d\'una vessant. Totes les cobertes són de teula àrab. La planta baixa de la casa és destinada a feines agràries, mentre que el primer pis és destinat a habitatge. De la façana principal s\'ha de destacar la finestra del primer pis amb llinda decorada.","08026-3","Sant Jaume de Viladrover","Es coneix amb certesa l\'existència de Serra-Montmany ja al segle XIII, concretament al 1270. Se sap també que restà habitat i en funcionament després de la pesta negra del 1348 i següents. La construcció actual, però, és molt posterior a aquestes dates i molt possiblement s\'hagi de situar entre els segles XVII i XVIII. La casa va ser l\'objecte de reformes a la dècada dels cinquanta del segle passat. Actualment realitza les funcions de granja.","41.8282900,2.2575300","438345","4630978","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41533-foto-08026-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41533-foto-08026-3-3.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","S\'hi ha afegit un edifici de nova construcció destinat a les funcions de granja.","94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dc96","41534","Sant Jaume de Viladrover","https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-viladrover","ORRIOLS i PUIG, Gil [et al.] (1984). «Sant Jaume de Viladrover» a \'Catalunya romànica II\', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. ASENSI, Rosa M.; PLADEVALL, Antoni (1999). \'Guies comarcals. Catalunya romànica 2. Osona\'. Editorial Pòrtic. GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). \'Osona\'. Col. Inventari d\'esglésies, 15. Arxiu Gavín. MESTRE i GODES, Jesús; ADELL i GISBERT, Joan A. (2002). \'La Catalunya central. Viatge al romànic català/7\'. RACC - 62, S.L.","XI-XX","Va ser restaurada al 1926.","Església amb una nau i arcs torals, amb absis a la capçalera i un campanar de planta quadrada a ponent. La porta original era al sector meridional. El més destacable és el campanar de tres pisos d\'alçada que descansa sobre la volta a l\'extrem oest de la nau. Al mur de ponent es pot veure una porta oberta al segle XVII i una finestra en forma de creu. L\'absis, reconstruït al segle XX, presenta dents de serra i arcuacions llombardes perfectament imitades. L\'aparell constructiu és de mida mitjana, ben alineat i molt regular. Les cobertes de la nau, l\'absis i el campanar són de teula.","08026-4","Sant Jaume de Viladrover","Va ser una sufragània de Sant Martí del Brull fins al segle XIX, moment en que va esdevenir parròquia. La primera notícia documental del temple data del 1029. En aquella data era de propietat privada, pertanyent a la masia Viladrover. El 1372 va ser venuda al canonge vigatà Pere Berenguer. El 1685 va ser renovada per complet la volta i el 1689 es va construir una capella nova a tramuntana. El 1926 va ser novament reformada amb la construcció de l\'absis i amb la prolongació de la nau. Actualment és una parròquia autònoma.","41.8274400,2.2528100","437952","4630887","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41534-foto-08026-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41534-foto-08026-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41534-foto-08026-4-3.jpg","Legal","Romànic|Modern|Contemporani|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Religiós","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Coneguda també com a Sant Jaume dels Bastons pel mas dels Bastons que té prop seu.","92|94|98|85","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dc97","41535","L\'Estanyol","https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestanyol","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XIV-XX","Ha estat restaurada totalment, pràcticament només s\'han respectat les façanes.","Masia de grans proporcions formada per tres cossos, el més antic dels quals presenta reminiscències d\'un gòtic tardà. El cos principal consta de planta, dos pisos i golfes, i té la façana principal al sud, tot i que també s\'hi pot accedir des del nord. A aquest cos hi ha un edifici adossat a la part de ponent, de planta quadrada i dos pisos, en el qual es pot veure un doble nivell de galeries al primer i al segon pis. Hi ha restes d\'un segon cos afegit al sud, actualment ensorrat, i, finalment, podem veure-hi un pou adossat a l\'exterior de la façana nord. Com a conjunt, l\'Estanyol se\'ns mostra com una casa de grans proporcions i d\'aire senyorívol.","08026-5","Urbanització de l\'Estanyol","Masia existent a la baixa Edat Mitjana amb importants reformes fetes en el decurs dels segles XVIII i XIX. Actualment forma part de les instal·lacions del Club de Golf Montanyà.","41.8193100,2.2821900","440385","4629964","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41535-foto-08026-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41535-foto-08026-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41535-foto-08026-5-3.jpg","Legal","Modern|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Lúdic","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Actualment forma part de les instal·lacions del Club de Golf Montanyà, que hi ha ubicat a l\'edifici les oficines.","94|85","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dc98","41536","Capella Mitjancera o de La Font del Faig","https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-mitjancera-o-de-la-font-del-faig","GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). \'Osona\'. Col. Inventari d\'esglésies, 15. Arxiu Gavín.","XX","És de construcció recent.","Petita capella de planta quadrada amb teulada feta de teula i d\'una sola vessant. Té el campanar afegit a la part nord, en forma d\'espardenya que puja damunt la petita sagristia adossada. Els seus murs són de pedra excepte el de llevant, o façana principal, que és de fusta. S\'accedeix al seu interior per dues portes que es troben a llevant, quedant el petit altar a aquesta façana. La seva capacitat és reduïda.","08026-6","Brull, el","Hi ha poques notícies sobre la capelleta, ja que és de construcció recent, cap a 1960. S\'hi celebra un aplec anual. Forma una unitat juntament amb la casa que duu el mateix nom. Tan sols és oberta al culte quan la casa de recés és habitada. Pertany a la parròquia del Brull. El projecte data del 20 d\'octubre de 1960 i va ser beneïda el 22 d\'agost de 1961 per Mn. Joan Colom, rector de Tona, i Mn. Narcís Casanovas i Pujol, que fou un decidit promotor d\'aquesta advocació.","41.8080400,2.3408600","445248","4628673","1961","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41536-foto-08026-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41536-foto-08026-6-3.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Religiós","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","A la façana principal es pot veure un banc de pedra entre les dues úniques obertures.","98","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dc99","41537","Mas Font del Faig o Mitjancera","https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-font-del-faig-o-mitjancera","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVIII-XX","Es conserva perfectament, tot i que no és habitat regularment ja que l\'edifici va ser restaurat als anys seixanta del segle XX.","Mas de petites dimensions situat al pendent assolellat. Té la façana principal orientada al sud, tot i que d\'ençà de la darrera restauració es pot accedir des de tramuntana i des de ponent. La seva situació al pendent fa que consti de nivells diferents i de dos pisos. La coberta és de teula a dues vessants. L\'edifici és el resultat de l\'annexió de dos cossos al volum original, situat a llevant. Presenta com a materials bàsics la pedra amb argamassa i la teula, tot i que per a la seva restauració s\'ha utilitzat també el formigó i el totxo.","08026-7","Brull, el","Tot i que es tenen notícies documentals de l\'existència del mas de la Font del Faig, altrament dit Mitjancera, ja al final de l\'Edat Mitjana, l\'edifici actual possiblement dati dels segles XVIII o XIX. Després d\'un estat d\'abandonament total, ha estat restaurat i reconvertit en casa de recés, essent ara propietat d\'una congregació religiosa. La restauració ha estat poc respectuosa amb l\'antic mas.","41.8076900,2.3413400","445287","4628634","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41537-foto-08026-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41537-foto-08026-7-3.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Inicialment era anomenat Casanova de la Castanyera.","94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dc9a","41538","El Pinar","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pinar","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XX","El seu estat de conservació és bo degut a la seva recent edificació.","Casa de planta quadrada amb un cos (original) a la cara sud, on es troba la façana principal. Els materials emprats per a la seva construcció han estat la pedra, el formigó i la fusta, així com la teula. Les seves façanes de pedra intenten imitar l\'aspecte de les masies dels voltants, tot i que la seva estructura és molt diferent. L\'edifici consta de planta baixa, dos pisos i golfes i compta amb una petita capella a l\'est de la casa. L\'entrada principal és precedida per una porxada-balcó de tres columnes que sostenen un terrat al primer pis. La coberta és a quatre vessants.","08026-8","Brull, el","Va ser edificada als anys 20 del segle XX pel veí de Seva Josep Crivillé i Ciurana i feia les funcions d\'hotel per als familiars que venien a visitar els seus parents malalts que estaven en el Sanatori de Casademunt. Així va néixer el Brull-Hotel (o l\'Hotel), però després va deixar de fer aquesta funció per ser reconvertit en el Sanatori del Brull.","41.8216700,2.2964700","441573","4630216","1920-30","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41538-foto-08026-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41538-foto-08026-8-3.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Abans era conegut com l\'Hotel, degut a les seves funcions hoteleres. Més tard fou la residència de gent gran de Santa Maria de la Pineda o del Pinar. Tot i que el seu valor arquitectònic potser no és notable, el Pinar és una construcció substancialment diferent de la resta de cases del terme. Actualment compleix les funcions de casa d\'acolliment per a joves.","98","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dc9b","41539","Creu de La Castanyera","https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-castanyera","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XIX","El seu estat de conservació és bo tot i que la pedra està erosionada i envellida. S\'ha construït una peanya de pedra per estabilitzar-la.","Creu situada a l\'accés del mas La Castanyera. La creu és de pedra i està formada per tres blocs de secció quadrada, units entre ells amb una mena de ciment o argamassa: el cos mesura aproximadament 4,5 metres d\'alçada, el creuer uns 2 metres de llarg i el bloc que fa de cap no arriba al metre d\'alçada. A la part baixa de la creu hi ha un a base rodona d\'uns 70 cm d\'alçada i 1,5 m de diàmetre que està feta de pedra unida amb argamassa.","08026-9","Brull, el","Creu relacionada amb el mas de La Castanyera . El mas data de la segona meitat del segle XVIII, però anteriorment hi havia una antiga masia.","41.8143700,2.3280400","444188","4629384","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41539-foto-08026-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41539-foto-08026-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41539-foto-08026-9-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dc9c","41540","Ermita de La Castanyera o de la Trinitat","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-castanyera-o-de-la-trinitat","GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). \'Osona\'. Col. Inventari d\'esglésies, 15. Arxiu Gavín.","XX","És de nova construcció.","Església neoromànica de planta rectangular, feta de pedra i lloses, amb la façana principal orientada al NO. Consta d\'un absis d\'estil romànic. Té un petit campanar al capdamunt de la façana principal, d\'uns 2,5 m d\'alçada, amb una creu de forja al damunt. A la façana principal hi trobem també una petita rosassa. Tot l\'edifici té petites finestres acabades amb volta de canó.","08026-10","Brull, el","Ermita de nova construcció (1985) al mas de la Castanyera.","41.8139400,2.3273300","444129","4629337","1985","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41540-foto-08026-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41540-foto-08026-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41540-foto-08026-10-3.jpg","Inexistent","Historicista|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Religiós","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Imita una ermita romànica, excepte per un porxo a la part davantera i una entrada al lateral esquerra.","116|98","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dc9d","41541","Ermita del Pinar","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-del-pinar","GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). \'Osona\'. Col. Inventari d\'esglésies, 15. Arxiu Gavín.","XX","És de nova construcció.","Ermita de base rectangular orientada al NO feta de carreus de pedra irregulars de tons rogencs i blanquinosos units amb ciment. La teulada és de doble vessant feta amb teula àrab. Hi ha una porta tan a la façana principal com a la part del darrera. Les finestres són acabades amb volta de canó. A la façana principal hi ha afegit un petit campanar, d\'un metre i mig d\'alçada, fet de ciment i amb una creu de forja al damunt.","08026-11","Brull, el","Ermita construïda segurament a la dècada del 1920 que és quan es va edificar la casa.","41.8216400,2.2968600","441605","4630212","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41541-foto-08026-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41541-foto-08026-11-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","En el moment de visitar-la, s\'utilitzava com a magatzem.","98","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dc9e","41542","Cementiri de Sant Jaume de Viladrover","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-jaume-de-viladrover","GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). \'Osona\'. Col. Inventari d\'esglésies, 15. Arxiu Gavín.","XX","És de construcció recent.","Petit cementiri unit a l\'església de Sant Jaume de Viladrover per la seva façana nord. Consta d\'una sola paret de nínxols, que és la paret oposada a la façana de l\'església. En conjunt és de petites proporcions i el terra està enllosat. Al mig hi ha una creu feta de forja, d\'uns 50 cm d\'alçada. La creu reposa sobre una base feta de pedres unides amb ciment, de secció quadrada i d\'un metre d\'alçària aproximadament.","08026-12","Sant Jaume de Viladrover","L\'antic cementiri va patir una reforma a principis-mitjans del s.XX i es creà l\'actual estructura. Es cobrí parcialment amb lloses de granit el terra de l\'antic cementiri.","41.8274900,2.2527800","437950","4630893","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41542-foto-08026-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41542-foto-08026-12-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Es tracta d\'un cementiri força modern, ja que es va ampliar i ordenar aconseguint la seva estructura actual a principis-mitjans del s.XX","98","46","1.2","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dc9f","41543","Creu de Sant Jaume de Viladrover I","https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-jaume-de-viladrover-i","GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). \'Osona\'. Col. Inventari d\'esglésies, 15. Arxiu Gavín.","XX","La base de la creu sembla restaurada recentment.","Creu ornamentada de forja, pintada de color platejat, situada a les escales per accedir a l\'església de Sant Jaume de Viladrover. La creu està a sobre d\'una base o peanya de secció quadrada i d\'un metre d\'alçada aproximadament. La peanya està feta de blocs rectangulars de pedra, bastant regulars, units amb ciment. La seva aparença és molt nova. Creu i base descansen sobre dos graons fets també de pedres i ciment.","08026-13","Sant Jaume de Viladrover","La creu és molt posterior a la creació de l\'església de Sant Jaume de Viladrober, construïda al s.XVII. Tot i això, amb les reformes efectuades a l\'església al 1926 es devia refer alhora aquesta creu.","41.8273300,2.2528500","437956","4630875","1926","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41543-foto-08026-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41543-foto-08026-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41543-foto-08026-13-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","S\'hauria refet amb la renovació de l\'església de Sant Jaume de Viladrober al 1926.","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dca0","41544","Turó del Prat d\'Ori","https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-prat-dori","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","IV/V-IX/X","Es conserven la majoria de caixes però algunes d\'elles ja han perdut les lloses laterals.","Necròpolis d\'inhumació situada dalt d\'un turó proper al nucli del Brull (molt a prop del GR-2) i formada per un mínim de set tombes. Aquestes tombes de caixa estan fetes de lloses i pedres, i estan orientades únicament de dues maneres: orientació est-oest i nord-sud.","08026-14","Brull, el","La necròpolis se situa en un context històrico-geogràfic que cal situar entre l\'Antiguitat Tardana i l\'Alta Edat Mitjana (IV/V-IX/X dC), entre el moment en que es generalitza la inhumació enfront l\'antic ritual d\'incineració i just abans de la implantació de la xarxa parroquial medieval de la zona, que obligarà a la població a enterrar-se dins els espais de les sagreres. Aquest espai de temps coincideix amb l\'establiment del cristianisme a tota la zona, i es tenen dubtes de si les tombes podien pertànyer a la població ja cristianitzada o bé a grups de població residuals al marge de les noves creences (tal com indica l\'orientació N-S d\'algunes de les tombes).","41.8243400,2.3048100","442268","4630507","","08026","El Brull","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41544-foto-08026-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41544-foto-08026-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41544-foto-08026-14-3.jpg","Legal","Medieval|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","A principis del segle XX el jaciment fou objecte d\'una excavació clandestina per part d\'uns seminaristes que estiuejaven la zona.","85|80","1754","1.4","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dca1","41545","Can Baucells","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baucells","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVII-XVIII","Algunes zones de l\'edifici han perdut part de l\'arrebossat que lliga els carreus, però no en fa perillar l\'estructura ni la mateixa façana.","Masia de planta rectangular (gairebé quadrada) amb la façana principal orientada sud-oest. Està feta de pedra unida amb argamassa i la teulada, que és de doble vessant, amb teula àrab. Té dos pisos i les golfes. Les finestres son rectangulars i estan emmarcades amb grans lloses de pedra. La llinda de la porta principal té un gravat on s\'hi llegeix \'1691\'. La masia té un cos afegit a llevant, de dos pisos d\'alçada, i un segon cos afegit a aquest primer d\'una sola alçada amb funcions de cort probablement.","08026-15","Sant Jaume de Viladrover","Aquesta masia s\'erigí just en el període de màxima activitat econòmica i ramadera dins del terme del Brull (segles XVII-XVIII) i, per tant, respon a les necessitats econòmiques de la zona.","41.8274100,2.2531200","437978","4630884","1691","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41545-foto-08026-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41545-foto-08026-15-3.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Actualment és coneguda també com a cal Bonjorn.","94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dca2","41546","Alzina de Santandreu de la Castanya","https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-santandreu-de-la-castanya","","","","Alzina (Quercus ilex) de grans dimensions situada a la vora del camí davant del mas de Santandreu de la Castanya que li dóna el nom. És una de les alzines més grans de tot el Montseny i es calcula que té uns 350 anys d\'edat. Té la capçada bastant arrodonida excepte per la banda NNO que està escapçada a causa d\'un llamp. L\'alzina fa entre 18-20 metres d\'alçada i la capçada uns 16-18 metres de diàmetre.","08026-16","La Castanya","S\'ha estimat que té uns 350 anys d\'edat. L\'any 2004 va ser parcialment amputada per un llamp.","41.8017500,2.3528000","446234","4627968","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41546-foto-08026-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41546-foto-08026-16-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Catalogada com a arbre d\'interès comarcal i local. Es troba en un dels camins més freqüentats per ascendir al Matagalls des de Collformic.","","2151","5.2","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dca3","41547","Santandreu de la Castanya","https://patrimonicultural.diba.cat/element/santandreu-de-la-castanya","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVIII-XX","Se\'n va restaurar una part als anys 50.","Petit complex agrari/ramader format a partir de l\'ampliació d\'un nucli inicial amb diversos cossos. La façana principal està orientada cap al sud i s\'hi accedeix a través d\'un portal que condueix a una era de reduïdes dimensions, delimitada al sud per uns corrals, a ponent pel portal i a llevant per unes corts. La casa està feta de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. Consta de planta baixa i un sol pis, i en destaca una galeria porxada al nivell del primer pis a la part sud. Per la seva situació de pendent la casa consta almenys amb dos nivells de sòl, més elevat a tramuntana que al sud. La teulada del cos principal és de teula àrab i doble vessant (est/oest).","08026-17","La Castanya","Malgrat el seu nom, no hi ha memòria que hagi tingut mai cap capella. La masia que es pot veure avui dia data essencialment del s. XVIII, segons es desprèn de les llindes (1725 i 1752), i hauria estat el resultat de l\'ampliació d\'un antic nucli. Tot i que no és habitada amb regularitat, segueix funcionant com a centre ramader i agrari, fet que ha comportat que se\'n restaurés una part als anys 50 (teulades i forjats).","41.8025600,2.3534100","446286","4628057","1725","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41547-foto-08026-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41547-foto-08026-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41547-foto-08026-17-3.jpg","Legal","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","És la masia habitada a més altitud del Montseny. Es troba en un dels camins més freqüentats per ascendir al Matagalls des de Collformic. Fou un dels primers refugis de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya.","98|94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dca4","41548","Font de Santandreu","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santandreu","ILLA, Faustí (1990). \'Quaranta anys d\'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny\' a \'Monografies del Montseny\', n.5. Associació d\'Amics del Montseny.","XX","","Font situada a 150 metres del mas que li dóna el nom, Santandreu de la Castanya, a la dreta de la pista i al costat d\'uns freixes. Està feta de pedra unida amb argamassa. Fa uns tres metres d\'alçada i té forma de piràmide truncada amb base rectangular d\'1 per 0,5 metres. La part superior està coronada per unes lletres metàl·liques amb el nom de la font. A la cara frontal, que dóna a ponent, hi ha una dedicatòria a la Verge del Remei i al lateral esquerre n\'hi ha una altra dedicada a en Pompeu Fabra. Al davant hi ha una bassa que recull l\'aigua de la font.","08026-18","La Castanya","Segons la placa la font és del 1968. Va ser restaurada en un dels Aplecs de Matagalls.","41.8016100,2.3518100","446152","4627953","1968","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41548-foto-08026-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41548-foto-08026-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41548-foto-08026-18-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Es troba al costat d\'un dels camins més freqüentats per ascendir al Matagalls des de Collformic.","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dca5","41549","Can Bou","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bou","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVII-XVIII","Està en runes.","Petita masia de planta rectangular, d\'uns 12 per 8,5 metres, feta de pedra unida amb argamassa, de dos pisos d\'alçada i de teulada de doble vessant. La masia està en runes. En queden dempeus gairebé senceres les quatre parets (falta un tros de la paret posterior) però el sostre ja ha cedit. La porta principal està orientada al ENE i té una gran llinda de pedra. Hi ha obertures de petites dimensions a les quatre parets i només una finestra de dimensions més grans (1,2 x 0,5 m) a la paret lateral esquerra. A dins s\'observa una paret que delimita un espai independent.","08026-19","Sant Jaume de Viladrover","Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament.","41.8279900,2.2604900","438591","4630943","","08026","El Brull","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41549-foto-08026-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41549-foto-08026-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41549-foto-08026-19-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","La vegetació ha envaït l\'interior i part d\'una de les parets de la masia.","98|94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dca6","41550","Can Carena","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carena","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona. RAURELL, Carles i PUIGPELAT, Bàrbara (2011). «Els últims masovers» a \'Monografies del Montseny\', 26. Associació d\'Amics del Montseny.","XVII-XVIII","En runes.","Masia en runes de la qual només en queden restes dels murs exteriors. S\'observa que era de planta rectangular, aproximadament de 13 per 8 metres. Les parets són fetes de pedra unida amb argamassa. De la paret de la cara sud no en queda res. De la resta es conserven tan sols els fonaments, fins a un màxim d\'un metre d\'alçada.","08026-20","Brull, el","En trobem la primera referència en un recompte de masies que es dugué a terme l\'any 1846, tot i que en aquells temps es coneixia amb el nom de Casanova del Rourell degut a la masia pròxima (era dels mateixos propietaris). Va ser una residència de masovers que va estar en funcionament fins el 1973.","41.8192900,2.2751300","439798","4629966","","08026","El Brull","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41550-foto-08026-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41550-foto-08026-20-3.jpg","Inexistent","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Tot el conjunt està bastant cobert per la vegetació. Antigament se la coneixia com la Casanova del Rourell.","94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dca7","41551","Can Gasala","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gasala","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVIII-XIX","L\'arrebossat de la paret ha caigut en part i això fa que l\'edifici denoti la necessitat d\'una millora estructural externa.","Masia de planta rectangular, d\'uns 14 per 10 m, de dos pisos d\'alçada, feta de totxo i arrebossada. La teulada és a doble vessant, amb desguàs a llevant i a ponent, de teula. La façana principal està orientada a ponent, amb dues portes rectangulars i una finestra al pis de baix i tres finestres al pis de dalt. Aquests finestres són rectangulars i aproximadament d\'1 metre per 90 cm. Al sud i ha un cos afegit també de teulada a doble vessant, més petit, però d\'alçada una mica superior. A llevant hi ha un altre cos afegit amb teulada d\'una sola vessant i de només un pis d\'alçària.","08026-21","Sant Jaume de Viladrover","Aquesta masia ha patit reformes estructurals segons les necessitats de cada moment històric i això ha provocat que no mostri una unitat arquitectònica.","41.8303800,2.2548800","438127","4631212","","08026","El Brull","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41551-foto-08026-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41551-foto-08026-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41551-foto-08026-21-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Hi ha hagut diverses reformes estructurals fet que comporta una barreja d\'estils arquitectònics poc definits.","98|94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dca8","41552","Can Serrà","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-1","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVIII-XX","Està completament restaurada i el seu estat és òptim.","Casa de planta quadrada i teulada de teula àrab a dues vessants, la part central de la qual és més elevada. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. Té la façana principal orientada a llevant i és precedida per una era esdevinguda jardí. Els materials són pedra i teula àrab, i destaquen les llindes i marcs de la totalitat de les finestres, de pedra del país. A la part del sud hi ha un cos afegit que fa les funcions de galeria i de garatge. La casa ha estat restaurada completament per passar a ser segona residència, amb la conseqüent alteració dels espais de la planta baixa que han passat de ser magatzems a ser menjador i sales i cuina.","08026-22","Brull, el","Es té constància històrica can Serrà des de la baixa Edat Mitjana. La casa que avui podem contemplar pertany, però, al segle XVIII, segons es desprèn d\'un llinda de la façana principal: 1790. Cal destacar les marques del picapedrer que es troben a la part esquerra del marc de la porta principal. Can Serrà ha estat objecte d\'una restauració als anys 80 del segle XX, el que li ha donat un aspecte completament renovat però sense perdre l\'aire i les línies de la vella masia, i que ha comportat, entre d\'altres coses, que ara es pugui veure tota la pedra de la façana rejuntada de nou.","41.8194300,2.2929100","441275","4629970","1790","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41552-foto-08026-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41552-foto-08026-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41552-foto-08026-22-3.jpg","Legal","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","A la part davantera hi ha una era enrajolada i tota la masia està envoltada per un jardí molt cuidat.","98|94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dca9","41553","Torrent de can Serrà","https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-serra","CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). \'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya\' a \'Monografies del Montseny\', n.5. Associació dels Amics del Montseny.","","","Petit torrent que comença a prop del nucli del Brull i del Serrat de la Creu, a uns 850 m d\'altitud i desemboca a l\'embassament de les Illes, a 765 m d\'altitud. En total el seu recorregut és d\'un kilòmetre i mig aproximadament. Al llarg del seu curs passa prop dels masos de Casademunt i de can Serrà, que és d\'on agafa el nom.","08026-23","Brull, el","La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d\'aigua a gran part de la Plana de Vic.","41.8183300,2.2959600","441527","4629845","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41553-foto-08026-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41553-foto-08026-23-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","El torrent transcorre a través d\'una zona boscosa i amb abundant sotabosc.","","2153","5.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcaa","41554","Font de can Serrà","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-serra-0","ILLA, Faustí (1990). \'Quaranta anys d\'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny\' a \'Monografies del Montseny\', n.5. Associació d\'Amics del Montseny.","XIX-XX","Caldria dur-hi a terme treballs de desbrossament.","Font situada al torrent de can Serrà i també proper a la masia del mateix nom. Consta d\'un dipòsit de base quadrada d\'aproximadament un metre d\'alçada format per parets de totxana i ciment, amb restes d\'arrebossat. La paret frontal és oberta fins a la meitat. La tapa d\'aquest dipòsit és una gran llosa quadrada de pedra situada de manera que forma angle. De la base de la paret lateral esquerra en surt un petit broc metàl·lic, de secció circular, per on surt un raig d\'aigua.","08026-24","Brull, el","La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts.","41.8188900,2.2951400","441460","4629908","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41554-foto-08026-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41554-foto-08026-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41554-foto-08026-24-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Tota la zona està coberta d\'abundant vegetació.","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcab","41555","Can Serradases","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serradases","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XIX","","Gran masia de planta bastant quadrada, entre 16 i 18 metres de costat, amb planta baixa, pis i golfes. La teulada és de doble vessant, de teula ceràmica, i desguassa als laterals. Està feta de pedra. La façana principal està orientada al sud i té al davant una era molt espaiosa envoltada de camps de conreu. En aquesta façana tan la porta principal com les finestres estan emmarcades amb pedra. Hi ha un cos afegit a llevant, amb teulada d\'una vessant continuant la teulada del mas. A ponent hi trobem també un altre cos afegit, també d\'una vessant però un metre per sota de la teulada del mas, i un porxo. Aquestes construccions ja estan fetes amb totxana però amb el mateix acabat que el cos principal.","08026-25","Sant Jaume de Viladrover","Can Serradases és una antiga casa de masovers pertanyent al mas d\'Els Bastons. Fins fa pocs anys funcionava com a allotjament de turisme rural.","41.8363100,2.2468800","437469","4631876","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41555-foto-08026-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41555-foto-08026-25-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Recentment ha estat restaurada amb arrebossat pintat.","98","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcac","41556","Can Soler","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soler","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVIII-XX","Va ser restaurada l\'any 2000.","Masia de planta rectangular (d\'uns 11 per 15 m aproximadament) amb planta baixa i pis. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa als laterals. La masia està feta de pedra unida amb ciment. Les portes i finestres (rectangulars totes elles) estan emmarcades amb pedra. Tots els acabats i el seu estat és bo, doncs ha estat restaurada recentment. La façana principal dóna al SSO i hi trobem una porta i una finestra a la planta baixa i dues finestres al primer pis. Els carreus de la porta principal són d\'un to rogenc que els diferencien de la resta de l\'edifici. A la llinda de pedra de la porta s\'hi observa una xifra poc llegible degut al pas dels anys (\'1722\' o be \'1729\'). A la paret de ponent i hi trobem també una gran porta d\'entrada.","08026-26","Sant Jaume de Viladrover","Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola.","41.8313900,2.2587000","438445","4631322","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41556-foto-08026-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41556-foto-08026-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41556-foto-08026-26-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","El seu entorn està molt cuidat i s\'hi poden trobar jardins, piscina i diverses construccions amb funcions de cobert, estable i d\'altres.","98|94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcad","41557","La Caseta","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-2","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVIII-XIX","Hi ha zones de la façana que han perdut el seu arrebossat, sense perill per l\'estrucutra ni la façana.","Masia de planta rectangular (12 per 9 m aproximadament) amb planta baixa i pis. Està feta de pedra unida amb ciment, i acabat amb un arrebossat que es troba en un estat regular. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa pels laterals del mas. La façana principal està orientada a ponent, amb una porta amb llinda de fusta i una finestra a la planta baixa i tres finestres al primer pis. Totes les finestres tenen marc de pedra. Al sud s\'hi observa un cos afegit, no té porta i té el mateix acabat que la casa, per donar aparença d\'un sol cos, però és de posterior construcció. Al nord observem que s\'hi està construint actualment un nou cos.","08026-27","Sant Jaume de Viladrover","Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola i ramader, activitat que encara avui dia s\'hi desenvolupa.","41.8336600,2.2514000","437841","4631579","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41557-foto-08026-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41557-foto-08026-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41557-foto-08026-27-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","També és coneguda com la Caseta d\'en Grau. Al costat i han diverses estructures (graners, coberts, etc.), doncs es tracta d\'una masia d\'explotació ramadera.","98|94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcae","41558","Creu de Collformic","https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-collformic","PLADEVALL i FONT, Antoni (2000). \'La Tercera Guerra Carlina vista per un liberal: Extractes de la \'Crònica\' de Joan Camps i Prat, de Seva (1824-1905) amb un apèndix del carlí Josep Molins i Prat\'. Patronat d\'Estudis Osonencs.","XX","S\'hi veuen petites reformes al pedestal.","La creu de Collformic o creu carlina és una creu metàl·lica que descansa sobre una peanya de carreus de pedra i argamassa. L\'alçada total del conjunt és d\'uns tres metres, essent la mida de la creu de 120 cm aproximadament. La creu és de ferro forjat treballat de tal manera que tan sols es marca el contorn de la creu, amb el voltant lleugerament ondulat. La seva forma recorda lleugerament la creu de Malta, tot i que és un xic més esvelta. A la seva base hi ha una esfera del mateix material, que és la que està clavada a la pedra. La peanya fa tres graons, essent el del mig el més gran en alçada i el que forma la major part de la base, i a la cara NO d\'aquest hi ha una placa de forma pentagonal amb una inscripció. Una llosa de pedra fa de graó superior, de mida més petita.","08026-28","Brull, el","La creu de Collformic és un monument que amaga una de les històries més dramàtiques del Montseny, la mort d\'un grup de liberals de Vic a mans dels carlins. Durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), després de la presa de Vic per part de les tropes carlines, el 1874, més d\'un centenar de soldats i voluntaris nacionals van haver de fugir. El seu objectiu era arribar a Sant Celoni, però un escamot de carlins, dirigits per Ramón Vila i Colomer, va interceptar un dels grups prop del pla de la Calma i els va dur cap a la masia de Santandreu de la Castanya, a Collformic, on van ser afusellats. Durant la nit, a més, els carlins van perseguir la resta dels grups amenaçant també als habitants dels masos dels voltants. En total les víctimes van ser més d\'un centenar. La creu fou erigida l\'any 1913 pels veïns de Vic gràcies, principalment, a la campanya de l\'escriptor Lluís Bertran Nadal i Canudas que aconseguí que el Ple de l\'Ajuntament de Vic n\'aprovés la instal·lació el dia 9 d\'abril de 1913.","41.8012000,2.3478800","445825","4627910","1913","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41558-foto-08026-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41558-foto-08026-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41558-foto-08026-28-3.jpg","Legal","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Simbòlic","","","","2020-06-25 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","El lloc on es troba la creu, Collformic, és el punt de partida de la ruta més tradicional i freqüentada per ascendir al Matagalls. La inscripció de la creu és la següent: \'Pregueu germans per les víctimes inhumanament sacrificades per una partida carlista en aqueix terme de Collformich los dies 10 y 11 de janer del any 1874\'.","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcaf","41559","El Maset","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-maset","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVIII-XIX","Ha estat recentment restaurada.","Masia de planta rectangular (11 per 18 m aproximadament) amb planta baixa i primer pis. Està feta de pedra unida amb argamassa. La teulada és a doble vessant, de teula àrab, i desguassa a la façana principal, orientada al SSE, i a la part posterior. Tan la porta, que disposa d\'un petit sostre, com les finestres estan emmarcades amb pedra. Es veu perfectament a la façana meridional una posterior ampliació a llevant de l\'edifici original que va mantenir la mateixa estructura d\'aquest. A la banda de ponent observem un porxo. A la part davantera hi ha una era empedrada que dóna tota la volta a la casa, passant per sota del porxo. Hi trobem quatre fanals i un petit mur de pedra que separa l\'era del jardí.","08026-29","Brull, el","Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola.","41.8203700,2.3044800","442237","4630066","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41559-foto-08026-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41559-foto-08026-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41559-foto-08026-29-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Observem dos cossos més a la part posterior de la masia, un per a la masoveria i un garatge. Tot el conjunt es troba envoltat d\'un jardí tancat per xiprers.","98|94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcb0","41560","El Pla de Sant Jaume","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-sant-jaume","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVIII","Hi ha algunes zones de la façana que necessitarien una lleugera restauració.","Masia de planta rectangular (d\'uns 16 per 12 m) amb planta baixa, pis i golfes. Està feta de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa als laterals de la casa. Les obertures són fetes amb carreus regulars de mida força voluminosa i d\'un to rogenc. La porta, que té el mateix tipus de pedra, és de volta de canó. A la pedra central d\'aquesta volta de canó hi ha gravada la inscripció \'Carlos Pvjol 1786\'. A la façana principal, orientada al SSE, hi trobem en total dues obertures a la planta baixa, dues al primer pis i una a les golfes. Les finestres del primer pis destaquen per tenir a la part superior una estructura triangular feta de teula. La de les golfes és de mida més reduïda i té un acabat menys curós.","08026-30","Sant Jaume de Viladrover","Com moltes de les masies del Brull, aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola.","41.8307400,2.2655400","439013","4631244","1786","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41560-foto-08026-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41560-foto-08026-30-3.jpg","Inexistent","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","L\'edifici principal està envoltat de varis volums complementaris que denoten l\'origen agrícola d\'aquesta estructura.","94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcb1","41561","Pou del Pla de Sant Jaume","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-pla-de-sant-jaume","Diversos Autors (2005). \'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració\', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions.","XIX-XX","","Pou de forma cilíndrica, fet de carreus irregulars de pedra units amb ciment. Aproximadament fa 1,2 metres de diàmetre i 1,5 metres d\'alçada. La part superior està tapada amb ciment i no és plana, té una lleugera inclinació. A la banda NO hi té una obertura amb una porta de fusta i a la base una petita estructura en forma de \'U\' invertida feta amb tres lloses de pedra.","08026-31","Sant Jaume de Viladrover","Aquest pou pertany al conjunt agrícola de El Pla de Sant Jaume. És anterior a la masia però forma part del desenvolupament agrícola de la zona del s.XVIII-XIX.","41.8290700,2.2657800","439031","4631059","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41561-foto-08026-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41561-foto-08026-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41561-foto-08026-31-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","El pou es troba enmig d\'una gran extensió de camps de conreu i s\'utilitza la seva aigua per regar.","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcb2","41562","El Prat","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVIII-XIX","Tot i que l\'aspecte de la casa és bo, s\'observa que l\'heura ha envaït l\'entrada principal i una de les façanes, signe evident del poc ús que se\'n fa.","Masia de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos. Està feta de pedra unida amb ciment. L\'acabat és arrebossat excepte a les cantonades de la casa i al voltant de les obertures, on hi veiem carreus regulars de pedra de grans dimensions. Cal destacar que, degut a la inclinació del terreny, la banda de llevant és més baixa. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa a la façana principal i a la part posterior. A la façana principal, que està orientada al ENE, la porta d\'accés és al primer pis i hi ha unes escales de pedra, adossades a la façana i amb una barana de ferro, per poder accedir-hi. La seva llinda està adornada amb un escut gravat a la pedra. A la banda sud hi un cos afegit, amb planta baixa i un porxo al primer pis. A la part posterior hi ha un cos amb planta baixa i pis. I a la banda nord s\'hi observen tres murs que fan de contrafort, fets de carreus irregulars de pedra, de forma triangular i que arriben a l\'alçada del primer pis de la casa.","08026-32","Brull, el","Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola.","41.8215800,2.3031700","442129","4630201","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41562-foto-08026-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41562-foto-08026-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41562-foto-08026-32-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","L\'heura ha envaït l\'entrada principal i una de les façanes.","98|94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcb3","41563","Pantà de les Illes","https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-les-illes","","","","El pantà de les Illes es troba a escassos 100 m de la masia que duu el mateix nom. Ocupa una superfície d\'unes 4,5 ha, depenent de l\'època de l\'any. Està tocant al Club de Golf Montanyà, les seves aigües juntament amb les del pantà de l\'Estanyol són les que s\'utilitzen per regar els camps de golf. Per la banda est rep les aigües del torrent de can Serrà. Per la banda oest rep aigua i desguassa al mateix torrent de l\'Estanyol. Per l\'est hi voreja una pista que passa per can Serrà i Casademunt.","08026-33","Urbanització de l\'Estanyol","","41.8223500,2.2904600","441074","4630296","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41563-foto-08026-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41563-foto-08026-33-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Productiu","","","","2020-10-07 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Se\'l coneix com a pantà o bé embassament de les Illes.","","2153","5.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcb4","41564","Font Barbota","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-barbota","ILLA, Faustí (1990). \'Quaranta anys d\'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny\' a \'Monografies del Montseny\', n.5. Associació d\'Amics del Montseny.","XIX-XX","La pedra d\'on surt el broc hauria de netejar-se.","Font feta bàsicament de totxanes i ciment. Hi ha tres murs de totxanes que delimiten la font aprofitant el pendent del terreny. El mur posterior és el més alt, uns 120 cm des de les lloses de la vorera, i hi ha una tapa metàl·lica amb un cadenat on suposem que hi deu haver una clau de pas. Les parets laterals són uns 20 cm més baixes i formen angle una mica obtús respecte al mur posterior. A l\'interior hi ha un graó més baix amb unes lloses al capdamunt que fan de lleixa. Entre aquesta lleixa i la base és on hi ha l\'aixeta per on raja l\'aigua. A la part davantera, que està orientada al NNO, la font es tanca amb un petit mur d\'uns 20 cm d\'alçada de forma corba.","08026-34","Urbanització de l\'Estanyol","La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts.","41.8222200,2.2753200","439817","4630292","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41564-foto-08026-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41564-foto-08026-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41564-foto-08026-34-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcb5","41565","Font Cabridella","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-cabridella","ILLA, Faustí (1990). \'Quaranta anys d\'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny\' a \'Monografies del Montseny\', n.5. Associació d\'Amics del Montseny.","XIX-XX","S\'hauria de dur a terme el seu desbrossament.","Font que es troba al peu de la carretera de Seva a Palautordera, la BV-5301, molt a prop de Collformic. Està feta de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. Consta d\'un mur posterior, d\'uns 5 m de llarg i entre 1,5 i 2 m d\'alçada, que trenca el talús de la muntanya, i dos murs, d\'un metre d\'alçada aproximadament, en forma de \'U\' que adossats al mur posterior creen dos espais rectangulars on es recull l\'aigua de la vessant. Entre aquests dos espais hi ha quatre graons fets també de pedra. De la part esquerra del mur posterior en surt un broc metàl·lic de secció circular que és d\'on raja l\'aigua. Trobem una petita placa metàl·lica que denomina la font (font de Sant Jordi) i una altra placa més gran de marbre amb una dedicatòria.","08026-35","Brull, el","La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts.","41.8033400,2.3470300","445756","4628148","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41565-foto-08026-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41565-foto-08026-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41565-foto-08026-35-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Tot i que la placa la denomina com a font de Sant Jordi, a la zona tothom la segueix coneixent com a font Cabridella. La placa de marbre està dedicada a Xevi Calm i Vilaró.","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcb6","41566","Font de Collformic","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-collformic","ILLA, Faustí (1990). \'Quaranta anys d\'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny\' a \'Monografies del Montseny\', n.5. Associació d\'Amics del Montseny.","XX","Hi hauria d\'haver una neteja de la pedra.","Un mur de pedra segueix el corriol a través d\'una fageda, i al final, en aquest mur, trobem la font. La font pròpiament dita està feta de totxana i ciment, i té forma de prisma de secció quadrada. Fa aproximadament 2 m d\'alçada i 30 cm de costat. A uns 40 cm de la base surt un broc metàl·lic de secció circular per on raja l\'aigua. A sobre, hi ha una placa de pedra que té gravada una dedicatòria a en Miquel Bosch i Jover. Just a la dreta de la font, enganxada al mur, hi ha una placa amb un fragment de l\'escriptor gravat, i, a sobre, quatre barres de ferro que simbolitzen les quatre barres catalanes.","08026-36","Brull, el","La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","41.8015800,2.3460700","445675","4627953","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41566-foto-08026-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41566-foto-08026-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41566-foto-08026-36-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Font per la qual s\'hi accedeix des de l\'aparcament de Collformic baixant un corriol bastant inclinat. Es pot conéixer com a font de Bosch i Jover, però tothom l\'anomena font de Collformic.","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcb7","41567","Font de l\'Aulet","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laulet-0","ILLA, Faustí (1990). \'Quaranta anys d\'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny\' a \'Monografies del Montseny\', n.5. Associació d\'Amics del Montseny.","XX","S\'hauria de desbrossar tot el conjunt.","Font que es troba al peu de la carretera de Seva a Palautordera, la BV-5301. Es tracta d\'un mur corbat fet de carreus irregulars de pedra, d\'uns 4 m de llarg, 1,2 m d\'alt i amplada variable segons el talús de la muntanya. Sembla fet de pedra seca, però en algunes parts s\'ha hagut d\'utilitzar argamassa per fer l\'estructura més resistent. A la base d\'aquest mur hi ha un altre mur més petit que fa de banc o de lleixa; està fet també de pedra i fa uns 30 cm d\'alt per 20 cm d\'ample. A la part central del mur aquest graó no hi és, deixa un espai d\'uns 40 cm d\'ample que és on trobem el broc, metàl·lic i de secció circular, per on raja l\'aigua. A sobre del broc hi ha una placa amb una dedicatòria a Artur Osona. Davant de la font el paviment és de lloses tallades de forma irregular.","08026-37","Brull, el","Va ser restaurada i, en gran mesura, refeta, el juliol de 1972.","41.8137900,2.3384200","445050","4629313","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41567-foto-08026-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41567-foto-08026-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41567-foto-08026-37-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","També es coneix com a font de Riudeboix, doncs és el nom del torrent que l\'abasteix.","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcb8","41568","Font de l\'Obi (masia)","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lobi-masia","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVIII-XIX","S\'hauria de controlar el creixament de l\'heura de la façana per prevenir futures esquerdes.","Masia de planta rectangular (d\'uns 15 per 9 m aproximadament) feta de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa als laterals. Les obertures estan fetes de pedra tallada de manera regular i d\'un volum considerable. La façana principal està orientada al nord. A la planta baixa hi trobem la porta de pedra, que a la part superior hi té una estructura decorativa feta de totxanes i en forma d\'arc, i dues finestres. Una de les finestres de la planta baixa queda a sota d\'un porxo o cobert que està construït adossat a la façana principal. El primer pis té tres finestres i les golfes una de molt reduïda. A ambdós laterals de la casa, a llevant i a ponent, hi ha cossos afegits amb teulada d\'una sola vessant; el de llevant té també un petit porxo. A la part posterior també hi observem un petit cos.","08026-38","Sant Jaume de Viladrover","Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola.","41.8197500,2.2503300","437739","4630035","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41568-foto-08026-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41568-foto-08026-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41568-foto-08026-38-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Un tros de la façana principal està força envaïda per l\'heura. A pocs metres s\'hi veuen dos edificis de nova construcció.","98|94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcb9","41569","Font de l\'Obi (font)","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lobi-font","ILLA, Faustí (1990). \'Quaranta anys d\'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny\' a \'Monografies del Montseny\', n.5. Associació d\'Amics del Montseny.","XX","S\'hauria de desbrossar.","Font que porta el nom de la masia que té a escassos 50 metres, la Font de l\'Obi. Consta d\'un broc que surt directament del centre d\'una paret de pedra que ha estat cimentada i arrebossada, tot i que només en part. Aquesta paret fa uns 2 m de llarg per uns 80 cm d\'alçada, i és orientada a l\'oest. El broc no es veu directament, en veiem el rajolí d\'aigua que surt, perquè tot el seu voltant està cobert de molsa. A uns 30 cm del broc hi ha una aixeta. L\'aigua es recull en un espai fet amb lloses de pedra que fa uns 2 m de llarg, 40 cm d\'amplada i 25 cm d\'alçada.","08026-39","Sant Jaume de Viladrover","La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","41.8197700,2.2511200","437805","4630037","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41569-foto-08026-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41569-foto-08026-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41569-foto-08026-39-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Altres","","","","2019-11-22 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Al costat de la font hi ha una bassa rectangular construïda artificialment.","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcba","41570","Pont de Sant Jaume","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-jaume","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XIX-XX","En algunes parts del pont s\'observa com alguns dels carreus han estat substituïts per totxanes més modernes.","Pont d\'un sol ull en forma de mitja circumferència fet de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. És un pont recte, amb una lleugera pendent, fa uns 25 metres de llargada i té orientació nord-sud. A la part més alta la seva alçada és d\'uns sis metres. La seva amplada és d\'uns quatre metres, que és l\'amplada de la carretera que hi passa per sobre, la que va de Sant Miquel de Balenyà a Sant Jaume de Viladrover. Per sota el pont hi passa un torrent, anomenat torrent de Sant Jaume. L\'obertura fa uns dos metres de diàmetre. A la part superior, als dos laterals de la carretera, hi ha dos murs de contenció també de pedra, que són continuació del pont; fan uns 50 cm d\'alçada per uns 30 cm d\'amplada i estan acabats amb lloses de major grandària.","08026-40","Sant Jaume de Viladrover","El pont va ser restaurat el 1994.","41.8304300,2.2564000","438253","4631217","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41570-foto-08026-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41570-foto-08026-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41570-foto-08026-40-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","És un dels ponts més emblemàtics del municipi, tan per la seva bellesa arquitectònica com pel seu ús.","119|98","49","1.5","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcbb","41571","Font del Pont","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pont","ILLA, Faustí (1990). \'Quaranta anys d\'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny\' a \'Monografies del Montseny\', n.5. Associació d\'Amics del Montseny.","XX","Hi falta el broc o l\'aixeta.","La font del Pont està enganxada al pont de Sant Jaume per la seva cara de ponent. Té forma de prisma de secció rectangular i està feta de carreus irregulars de pedra units amb ciment, molt més recents que els del pont. La seva base fa més o menys un metre per 25 cm, i fa uns dos metres d\'alçada. La part superior està acabada amb una gran llosa de pedra, de color més fosc, amb la inscripció gravada \'Font del Pont 1994\'. A uns dos terços de l\'alçada de la font hi ha un petit forat, de secció circular, on hi hauria d\'haver el broc o l\'aixeta però aquest és inexistent. Tampoc raja aigua. A la base, tres lloses de pedra en forma de \'U\' unides a la font formen un petit receptacle.","08026-41","Sant Jaume de Viladrover","L\'existència d\'aquesta font va lligada a la del pont de Sant Jaume. Malgrat que l\'estructura actual és íntegrament del 1994.","41.8305000,2.2564100","438254","4631224","1994","08026","El Brull","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41571-foto-08026-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41571-foto-08026-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41571-foto-08026-41-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcbc","41572","Font del Sot del Rector","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sot-del-rector","ILLA, Faustí (1990). \'Quaranta anys d\'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny\' a \'Monografies del Montseny\', n.5. Associació d\'Amics del Montseny.","XX-XXI","Refeta l\'any 2008","Font situada al peu de la pista de Collformic a la Castanya, al sot del Rector. Està feta amb tres grans lloses de pedra, de color clar, situades verticalment recolzades al talús de la muntanya i formant entre elles un angle obtús. La llosa del mig és de forma rectangular, fa aproximadament 1,8 m d\'alçada per 50 cm d\'amplada, i té uns 10 cm de gruix. Les altres dues lloses tenen forma irregular. A la part superior d\'aquesta llosa central hi ha una placa de fusta amb una inscripció. Al bell mig de la llosa hi trobem un broc metàl·lic, de secció circular, d\'uns 4 cm de diàmetre i que surt 10 cm. A la base, sobre una pedra perfectament tallada que fa de peanya, trobem un receptacle quadrat de pedra esculpida. Fa uns 40 per 40 cm de base i uns 25 cm d\'alçada. Aquest recipient desguassa l\'aigua per un forat que té a la banda inferior esquerra on una pedra fa de canaló. Davant la font el terra està pavimentat amb lloses de pedra.","08026-42","La Castanya","La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. És feta de nou l\'any 2008.","41.7940000,2.3463800","445694","4627111","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41572-foto-08026-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41572-foto-08026-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41572-foto-08026-42-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","A la inscripció hi ha gravat \'Font Sot del Rector - 59è Aplec de Matagalls\'. És dedicada al bicentenari del naixement del Pare Claret.","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcbd","41573","Les Illes","https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-illes","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVIII-XX","Està totalment reformada, mantenint algunes parts de l\'edifici original.","Masia de planta rectangular de dimensions considerables, uns 23 per 16 metres, feta de carreus irregulars de pedra units amb ciment. Té planta baixa i primer pis. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa al nord i al sud. Aquesta teulada no és simètrica essent la vessant nord de major longitud. Les obertures són fetes amb el mateix tipus de pedra i amb grans llindes de fusta, a més estan proveïdes amb reixes de ferro. La façana principal està orientada al sud, a escasses passes de la carretera BV-5301, i hi trobem dues portes i quatre finestres a la planta baixa i tres finestres al primer pis. A la façana oest hi ha una porta i quatre finestres a la planta baixa i el primer pis és obert a manera de porxo. A la façana nord observem que la part central de la casa és d\'un sol pis i fa de garatge, amb una gran porta i una minúscula finestra. A banda i banda del garatge hi ha una finestra, i a sobre, corresponent al primer pis, n\'hi ha quatre. La façana est és oberta, a manera de porxo, amb columnes del mateix tipus de pedra, i encara hi trobem un segon porxo afegit d\'una sola vessant. A la façana sud hi ha un petit cos afegit.","08026-43","Brull, el","Tenim constància històrica de les Illes ja al segle XIII, amb anterioritat del 1270. La construcció actual possiblement dati del segle XVIII, amb diverses reformes i afegits fets al llarg del XIX i del XX. Les reformes que s\'han fet darrerament li atorguen un aspecte molt nou.","41.8231100,2.2925800","441251","4630378","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41573-foto-08026-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41573-foto-08026-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41573-foto-08026-43-3.jpg","Legal","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Es troba pràcticament a peu de carretera i molt a prop del pantà també de les Illes.","98|94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcbe","41574","Ajuntament del Brull","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-del-brull","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XIX-XX","S\'han restaurat les façanes, la teulada i s\'ha remodelat l\'estructura interior de la casa.","Casa de planta rectangular feta de carreus de pedra units amb ciment. Té planta baixa i un sol pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants (desguassa a la façana principal i a la paret posterior). La façana principal està encarada al sud-oest. Les obertures tenen llinda de pedra i, a sobre d\'aquesta, dues d\'elles tenen un adornament triangular fet també amb carreus. A més, les obertures de la planta baixa tenen una reixa de ferro. L\'aspecte que ofereix avui és el resultat de successives ampliacions a partir d\'un cos original, respectant sempre les línies de façana i l\'alçada de la casa. A la part de llevant hi ha una construcció adossada, que actualment és un restaurant. A ponent hi ha una altra construcció, aquesta amb acabat arrebossat a la planta baixa i un porxo obert al primer pis.","08026-44","Brull, el","El cos principal a partir del qual es formaria tota la casa que avui es pot veure, data del segle XIX, concretament del 1885. La seva situació prop de l\'església i del camí propicià que en aquest indret es formés un petit nucli habitat.","41.8169400,2.3053100","442303","4629685","1885","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41574-foto-08026-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41574-foto-08026-44-3.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Propera a l\'església de Sant Martí, crea l\'únic nucli de població concentrat del municipi.","98","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcbf","41575","Castell del Brull","https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-brull","\
ASENSI, Rosa M.; PLADEVALL, Antoni (1999). \'Guies comarcals. Catalunya romànica 2. Osona\'. Editorial Pòrtic. BURON, Vicenç (1989). \'Castells romànics catalans: guia\'. Edicions Mancús. CATALÀ i ROCA, Pere (1990). \'Comentaris a castells catalans\'. Rafael Dalmau, Editor. PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere (1973). «Castell del Brull» a \'Els castells catalans\'. Rafael Dalmau, Editor. ADELL, Joan A.; PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert (1984). «Castell del Brull» a \'Catalunya romànica II\', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana.\
","IX-XV","Es troba en ruïnes.","\Situat davant d\'un petit turó a ponent de l\'església de Sant Martí, se\'n conserva part de l\'angle nord-est i un fragment del mur de tramuntana amb restes d\'una finestra. Segons l\'arquitecte Pericas, tenia una planta pentagonal amb reforços cilíndrics als angles, dels quals en resta un. Els materials són la pedra i la calç, amb carreus de pedra calcària tallats regularment i sense polir. Contrasta la part més nova amb carreus de pedra sorrosa vermella millor tallada i amb les juntes de calç enfonsades. Sembla ser que té almenys dues fases constructives, possiblement dels segles XII i XIII.\
","08026-45","Brull, el","\Aquest castell defensava el terme del Brull juntament amb el castell de Seva. Si be inicialment no tenia terme, ja al 904 estarà delimitat. El domini pertanyia als Comtes de Barcelona. Sabem de lluites serioses per la seva possessió a finals del segle XII, que acabaren en la recuperació del castell per part del vescomte Guillem Ramon de Cardona. La castlania major pertanyia als Balenyà, i al segle XIII Guillem de Balenyà la transferí a Ramon de Vilagrelans; la mitjana era en mans dels Vilanova, fins el 1415; i la menor era dels Desbrull, que residien al castell. El 1265 els Cardona deixaren el seu domini sobre el castell en vendre\'l al bisbe de Vic, Ramon d\'Anglesola, i al capítol de canonges. El castell perdurà com a baronia dels bisbes de Vic fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. El castell ja es trobava en mal estat al primer quart del segle XIII, especialment les seves torres.\
","41.8167800,2.3045500","442239","4629668","","08026","El Brull","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41575-foto-08026-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41575-foto-08026-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41575-foto-08026-45-3.jpg","Legal","Romànic|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Pública","Sense ús","BCIN","National Monument Record","Defensa","2020-06-25 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Actualment es troba en ruïnes, consolidades i enjardinades, perfectament visitables. L\'Antic castell del Brull està ubicat en un turó a ponent de l\'església de Sant Martí, situat al nord del massís del Montseny. Es tracta d\'un castell de planta pentagonal que consta d\'una torre circular a cada angle, amb una torre semicircular al centre del mur nord de la fortificació. Del castell, se\'n conserva en alçada una de les torres circulars i part d\'un pany de muralla d\'uns 4 metres d\'altura. Es distingeixen dues fases constructives, que cal situar cronològicament entre els segles XII i XIII. En la primera fase, l\'aparell és de carreuons de pedra calcària de color blanc, lligats amb morter de calç molt granulós, i amb una factura regular. Les torres tenen un metre de diàmetre, en la seva fase constructiva original. La segona fase es diferencia per la utilització de carreuons de pedra sorrenca de color vermell, d\'una millor factura que en el moment anterior. Els carreuons són més grans i estan més ben tallats. En aquest moment, les torres són revestides i reforçades, i les parets s\'eleven. Durant la intervenció arqueològica realitzada el 1998, es va documentar un paviment de lloses del segle XIII, amb un capitell romànic del segle XII reaprofitat en els nivells de preparació de la pavimentació.","92|85","45","1.1","1771","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcc0","41576","Castell del Brull","https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-brull-0","ASENSI, Rosa M.; PLADEVALL, Antoni (1999). \'Guies comarcals. Catalunya romànica 2. Osona\'. Editorial Pòrtic. BURON, Vicenç (1989). \'Castells romànics catalans: guia\'. Edicions Mancús. CATALÀ i ROCA, Pere (1990). \'Comentaris a castells catalans\'. Rafael Dalmau, Editor. PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere (1973). «Castell del Brull» a \'Els castells catalans\'. Rafael Dalmau, Editor. ADELL, Joan A.; PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert (1984). «Castell del Brull» a \'Catalunya romànica II\', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana.","IX-XII-XV","Es troba en ruïnes.","Durant la intervenció arqueològica realitzada el 1998, es va documentar un paviment de lloses del segle XIII, amb un capitell romànic del segle XII reaprofitat en els nivells de preparació de la pavimentació.","08026-46","Brull, el","Aquest castell defensava el terme del Brull juntament amb el castell de Seva. Si be inicialment no tenia terme, ja al 904 estarà delimitat. El domini pertanyia als Comtes de Barcelona. Sabem de lluites serioses per la seva possessió a finals del segle XII, que acabaren en la recuperació del castell per part del vescomte Guillem Ramon de Cardona. La castlania major pertanyia als Balenyà, i al segle XIII Guillem de Balenyà la transferí a Ramon de Vilagrelans; la mitjana era en mans dels Vilanova, fins el 1415; i la menor era dels Desbrull, que residien al castell. El 1265 els Cardona deixaren el seu domini sobre el castell en vendre\'l al bisbe de Vic, Ramon d\'Anglesola, i al capítol de canonges. El castell perdurà com a baronia dels bisbes de Vic fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. El castell ja es trobava en mal estat al primer quart del segle XIII, especialment les seves torres.","41.8167800,2.3045500","442239","4629668","","08026","El Brull","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41576-foto-08026-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41576-foto-08026-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41576-foto-08026-46-3.jpg","Legal","Romànic|Medieval","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Pública","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","L\'Antic castell del Brull està ubicat en un turó a ponent de l\'església de Sant Martí, situat al nord del massís del Montseny. Es tracta d\'un castell de planta pentagonal que consta d\'una torre circular a cada angle, amb una torre semicircular al centre del mur nord de la fortificació. Del castell, se\'n conserva en alçada una de les torres circulars i part d\'un pany de muralla d\'uns 4 metres d\'altura. Es distingeixen dues fases constructives, que cal situar cronològicament entre els segles XII i XIII. En la primera fase, l\'aparell és de carreuons de pedra calcària de color blanc, lligats amb morter de calç molt granulós, i amb una factura regular. Les torres tenen un metre de diàmetre, en la seva fase constructiva original. La segona fase es diferencia per la utilització de carreuons de pedra sorrenca de color vermell, d\'una millor factura que en el moment anterior. Els carreuons són més grans i estan més ben tallats. En aquest moment, les torres són revestides i reforçades, i les parets s\'eleven. Durant la intervenció arqueològica realitzada el 1998, es va documentar un paviment de lloses del segle XIII, amb un capitell romànic del segle XII reaprofitat en els nivells de preparació de la pavimentació.","92|85","1754","1.4","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcc1","41577","Sant Martí del Brull","https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-del-brull","ANGLADA BAYÉS, Manuel [et al.] (1984). «Sant Martí del Brull» a \'Catalunya romànica II\', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. ASENSI, Rosa M.; PLADEVALL, Antoni (1999). \'Guies comarcals. Catalunya romànica 2. Osona\'. Editorial Pòrtic. GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). \'Osona\'. Col. Inventari d\'esglésies, 15. Arxiu Gavín. MESTRE i GODES, Jesús; ADELL i GISBERT, Joan A. (2002). \'La Catalunya central. Viatge al romànic català/7\'. RACC - 62, S.L.","XI-XVIII","","Església de nau única amb absis semicircular a llevant i coberta de teula àrab a dues vessants. L\'absis és cobert amb volta de quart d\'esfera. La volta de canó té llunetes i està reforçada amb arcs torals. La porta principal actual és a ponent (l\'original era a migdia). L\'interior és enguixat amb decoració barroca, excepte l\'absis, que mostra pintures romàniques. L\'aparell és format per petits carreus tallats de forma regular i rejuntats amb calç. L\'església actual és el resultat de grans modificacions efectuades sobre el volum inicial. Té un campanar bastit el 1791.","08026-47","Brull, el","L\'església de Sant Martí fou la parròquia de Seva fins que es va crear la del Brull. Es troba documentada com a parròquia ja al segle XI (1029). Se sap que va ser consagrada entre els anys 1048 i 1060 pel bisbe vigatà Guillem de Balsareny. El 1062 va ser dotada amb delmes pel vescomte Ramon Folc I i la seva muller Ermesenda. Entre les nombroses reformes que ha sofert, en destaquen la construcció del campanar i la modificació del portal d\'accés, dels anys 1791 i 1588 respectivament. Els seus murs també varen ser repujats. El 1909 Gudiol hi va descobrir un important conjunt pictòric que actualment es troba al Museu Episcopal de Vic.","41.8167400,2.3054700","442316","4629663","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41577-foto-08026-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41577-foto-08026-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41577-foto-08026-47-3.jpg","Legal","Romànic|Modern|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Religiós","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Ha patit diversos canvis i actualment la façana ja no és d\'estil romànic, sinó del segle XVIII. Hi destaca el color rogenc característic dels carreus de pedra.","92|94|85","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcc2","41578","Les Batalles","https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-batalles","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVII-XVIII","S\'observen parts clarament restaurades.","Masia de planta rectangular, d\'uns 14 per 9 metres, feta de carreus irregulars de pedra units amb ciment. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa als laterals de la casa. Consta de planta baixa i primer pis. La majoria d\'obertures han estat reconstruïdes amb totxanes, en lloc de la pedra, i les llindes són de fusta. La façana principal s\'orienta al NO. En aquesta façana observem una porta i dues finestres a la planta baixa i tres finestres al primer pis. Les finestres de la planta baixa són reixades. Al lateral SO hi ha dos cossos afegits d\'una sola planta i una finestra al primer pis. A la façana posterior hi ha també un petit cos afegit i dues finestres de petites dimensions a la planta baixa; al primer pis hi ha dues finestres més. En aquesta façana s\'hi detecta una antiga obertura a la planta baixa que ha estat tapiada.","08026-48","Brull, el","Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola.","41.8202700,2.2679200","439200","4630080","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41578-foto-08026-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41578-foto-08026-48-3.jpg","Inexistent","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Davant la masia hi ha una altra edificació que pot fer de magatzem, garatge, etc. Ambdues edificacions i l\'era de gespa que hi ha al davant estan envoltades amb una tanca feta d\'estaques de fusta i filaments elèctrics.","94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcc3","41579","L\'Aranyó","https://patrimonicultural.diba.cat/element/laranyo","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVIII-XIX","Ha estat recentment restaurada.","Masia de planta rectangular de forma allargada, d\'uns 15 m de façana per 6,5 m de fondària, feta de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa als laterals. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal s\'orienta al SE. En aquesta façana hi trobem la porta principal i dues finestres a la planta baixa, tres finestres al primer pis i una petita obertura a les golfes. Les obertures (a part de la de les golfes) són fetes amb carreus de pedra tallats de manera regular, de gran mida i d\'un color més fosc que els de la resta de la casa. Algunes d\'aquestes obertures tenen la llinda decorada amb carreus que fan una forma triangular o bé d\'arc. A la gran llinda de la porta hi ha la data 1803. A la part posterior hi ha dos volums afegits, de grans dimensions, amb teulada d\'una sola vessant orientada al NO; el primer té dos pisos i el segon només planta baixa. Al lateral esquerre hi trobem un cos afegit d\'una sola planta, un cobert i un tancat. Al lateral dret hi ha un cos afegit que segueix la línia de la teulada.","08026-49","Brull, el","Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola.","41.8249700,2.2698000","439361","4630601","1803","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41579-foto-08026-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41579-foto-08026-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41579-foto-08026-49-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","A la part davantera hi ha una gran extensió de camps de conreu, amb un pou proper a la casa.","98|94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcc4","41580","Pou de l\'Aranyó","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-laranyo","Diversos Autors (2005). \'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració\', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions.","XX","Es troba en mal estat de conservació.","Pou situat al camp de conreu de davant el mas de l\'Aranyó. És un pou de secció quadrada, aproximadament d\'un metre i mig de base per, també, un metre i mig d\'alçada. Els materials de la construcció són la pedra i el ciment tot i que en algunes parts (sobretot a les cantonades) ha estat reconstruït amb totxanes. La teulada és de doble vessant, feta de teula àrab i amb alguns rocs a sobre per assegurar aquestes teules. A la paret orientada al SO hi trobem una porta feta de fusta, també en mal estat, d\'aproximadament 120 cm d\'alçada i 50 cm d\'ample. Un metre per davant de la paret frontal del pou veiem un registre d\'aigua amb una tapa metàl·lica.","08026-50","Brull, el","Aquest pou forma part del conjunt agrícola de l\'Aranyó.","41.8252300,2.2710600","439466","4630629","","08026","El Brull","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41580-foto-08026-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41580-foto-08026-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41580-foto-08026-50-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Aquest pou s\'utilitza per regular l\'aigua de reg dels camps on es troba.","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcc5","41581","Alzina de l\'Estanyol","https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-lestanyol","","","És cuidada pels treballadors del camp de golf.","Alzina (Quercus ilex) de grans dimensions situada prop de l\'Estanyol, dins el recinte del camp de golf. És una alzina d\'una bellesa i unes dimensions espectaculars. La seva alçada supera els 14 metres. El tronc fa uns 3 metres de perímetre. Però el més impressionant és la seva capçada, de forma rodona, que fa entre 22 i 24 metres de diàmetre. L\'amplada màxima de la capçada és a la part baixa, on les branques creixen horitzontalment al tronc, llavors va disminuint de diàmetre a mesura que va augmentant en alçada, com el cap d\'un bolet.","08026-51","Urbanització de l\'Estanyol","","41.8203600,2.2820700","440376","4630080","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41581-foto-08026-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41581-foto-08026-51-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","També es coneix com l\'alzina grossa o alzina rodona. Està catalogada com a arbre d\'interès comarcal i local. A l\'hivern es col·loquen uns troncs de fusta de manera vertical entre les branques inferiors i el terra, això és una mesura de protecció perquè el pes de la neu no trenqui cap branca.","","2151","5.2","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcc6","41582","Can Rebugall","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rebugall","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVII-XVIII","S\'ha utilitzat la totxana en algunes parts de la casa per reforçar l\'estructura de la mateixa.","Masia de planta rectangular, d\'uns 15 per 10 metres aproximadament, feta de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa al nord i al sud. Consta de planta baixa i primer pis. La façana principal està orientada al sud. En aquesta façana hi trobem la porta, de forma rectangular, que està feta també amb carreus de pedra però que en algunes parts ha estat refeta amb totxanes. Té una gran llinda de pedra. Les finestres d\'aquesta façana, que n\'hi ha dues a la planta baixa i tres al primer pis, també tenen llinda de pedra i la majoria han hagut de ser restaurades també amb totxanes. Estan, a més a més, protegides amb una reixa de ferro. A la banda de llevant hi ha dos cossos afegits d\'un sol pis amb teulada d\'una sola vessant que desguassa al nord; el primer està fet també de carreus de pedra però acabat amb arrebossat (tot i que aquest es troba en mal estat) i el segon és de totxana. A ponent trobem un cos afegit, fet de carreus, que antigament hauria tingut teulada i al primer pis una finestra i dues obertures més de dimensions reduïdes. A la part posterior, al nord, hi ha un cos afegit i dues finestres.","08026-52","Sant Jaume de Viladrover","Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola.","41.8292600,2.2603700","438582","4631084","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41582-foto-08026-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41582-foto-08026-52-3.jpg","Inexistent","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Prop de la casa trobem dues construccions més, fetes ja de totxana, a més d\'un cobert i un tancat pels animals. Una tanca protectora envolta tot el conjunt.","94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcc7","41583","La Sala","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-0","\PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.\
","XII-XX","Ha estat restaurada completament.","\Construcció de planta rectangular amb la façana principal a llevant. Consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta de teula a quatre vessants. L\'edifici actual és el resultat de l\'ampliació del nucli primitiu cap al sud. Destaquen unes finestres d\'espitllera visibles als murs de tramuntana i llevant. S\'accedeix al seu interior per un portal de pedra datat al segle XIX (1869). La seva estructura interna respon a les necessitats pròpies d\'una casa de pagès, amb una planta destinada a magatzems i els pisos superiors a l\'habitatge. Són destacables les galeries porxades del pis superior, restaurades recentment. A l\'extrem de tramuntana hi ha un darrer cos afegit.\
","08026-53","Brull, el","\Aquesta fortalesa és documentada a partir del segle XII. En el mas actual es guarda documentació de la família des de 1270. Pel que fa al punt de vista arquitectònic, les finestres espitlleres poden datar-se al segle XIII; del XVIII hi ha una llinda reaprofitada al sector nord de la façana principal; del segle XIX tot el cos sud i la remodelació de la façana amb el portal principal, i del XX la restauració de les cobertes i el repicat de la façana principal. El seu estat de conservació és bo i avui funciona encara com a explotació agrícola.\
","41.8043000,2.2847900","440587","4628295","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41583-foto-08026-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41583-foto-08026-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41583-foto-08026-53-3.jpg","Legal","Modern|Contemporani|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","BCIN","National Monument Record","Domèstic","2019-12-16 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Dins de la finca hi trobem les instal·lacions ramaderes, un pou i una bassa.","94|98|85","45","1.1","1772","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcc8","41584","Pou de La Sala","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-sala","Diversos Autors (2005). \'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració\', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions.","XVIII-XIX","Està totalment restaurat.","Pou de forma cilíndrica fet de carreus irregulars de pedra, de color clar, i ciment. Fa aproximadament 1,6 metres de diàmetre i uns 2 metres d\'alçada. El sostre està fet de lloses de pedra i vessa cap al NE. A la banda SO hi ha una porta de fusta, de 50 cm d\'alçada i 35 cm d\'amplada aproximadament. L\'obertura de la porta està feta amb carreus grans tallats de forma regular. A l\'esquerra d\'aquesta porta hi ha un sortint de forma rectangular que fa uns 35 cm d\'alçada. Tot el conjunt està restaurat i ofereix un aspecte molt nou.","08026-54","Brull, el","Antigament sí que s\'utilitzava per a l\'extracció d\'aigua però en l\'actualitat no té cap funció associada.","41.8047200,2.2853200","440631","4628342","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41584-foto-08026-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41584-foto-08026-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41584-foto-08026-54-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","L\'aigua es troba només a uns tres metres de profunditat.","98|119|94","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcc9","41585","Mas Casademunt","https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-casademunt","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVI-XIX","Presenta nombroses reformes amb maons.","Casa de planta quadrada, dos pisos d\'alçada i grans proporcions, amb teulada de teula àrab a quatre vessants. Té la façana principal orientada a llevant i presenta tot l\'entorn enjardinat. La porta principal està feta amb grans carreus de pedra fent volta de canó, i a la llinda hi ha la data 1635. El seu interior respon a les necessitats de casa de serveis (exercicis espirituals), amb cambres i sales de reunions, sense cap altra funció. A l\'extrem NO s\'hi ha afegit un cos de proporcions més reduïdes i d\'alçada inferior a l\'original, en el qual hi ha una galeria i un terrat. Els materials de construcció bàsics són la pedra i la teula, tot i que presenta nombroses reformes amb maons (finestres). Al tercer pis dels angles NO i SE es poden veure petites torres.","08026-55","Brull, el","Casademunt va ser construïda per picapedrers francesos pels volts de 1540. Posteriorment va ser objecte de reformes, bàsicament a l\'interior, a mitjans de segle XIX, de les quals destaquen les rajoles valencianes. Això succeí quan la casa era propietat de la família Ponç. Entre els anys 1931 i 1950 va servir de sanatori de tuberculosos. Actualment és una estança de repòs i meditació, propietat d\'una comunitat religiosa. El complex es completa amb una església (veure fitxa) i una altra construcció amb funcions residencials per acollir els hostes. El seu estat de conservació actual és òptim i no presenta cap patologia digna de menció.","41.8160600,2.2973900","441644","4629592","1635","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41585-foto-08026-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41585-foto-08026-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41585-foto-08026-55-3.jpg","Legal","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","També se\'l coneix com a Casa de l\'Espiritualitat. La casa té funció religiosa i s\'hi poden observar diverses cambres per tal de dur a terme exercicis espirituals al seu interior.","98|94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcca","41586","Església del mas Casademunt","https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-del-mas-casademunt","GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). \'Osona\'. Col. Inventari d\'esglésies, 15. Arxiu Gavín.","XX","","Església de planta de creu llatina amb el campanar adossat a la part de ponent i l\'absis a llevant. Els materials constructius bàsics són pedra i maó, i la coberta és de teula. Als murs de tramuntana i migjorn presenta arcbotants que li donen aspecte de temple gòtic. S\'accedeix a l\'interior per la porta situada als peus del campanar, a l\'extrem de ponent. En el creuer del sud hi ha la sagristia i s\'hi pot accedir des de l\'exterior. Els dos braços dels creuers són afegits posteriorment a la construcció original.","08026-56","Brull, el","La conversió del mas Casademunt en un sanatori de tuberculosos entre els anys 1931 i 1950 comportarien la construcció de l\'església, amb línies que imiten un temple gòtic, bàsicament els arcbotants i els contraforts, així com les esveltes línies i el pronunciat pendent de les cobertes. El to vermellós dels maons i de les pedres emprades li donen un aire modernista. Forma part integrant del conjunt del mas, tot i que n\'està totalment exempta. Ofereix un aspecte curiós des de la carretera, ja que el gòtic urbà que imita és poc freqüent al mig del bosc.","41.8162800,2.2978600","441683","4629617","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41586-foto-08026-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41586-foto-08026-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41586-foto-08026-56-3.jpg","Legal","Modernisme|Historicista|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Religiós","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","","105|116|98","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dccb","41587","Pou del mas Casademunt","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-mas-casademunt","Diversos Autors (2005). \'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració\', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XIX","És necessària una actuació de restauració de l\'element.","Pou de secció quadrada, d\'uns 1,2 metres de costat, fet de maons i ciment, amb els caires superiors arrodonits. Està decorat amb rajoles valencianes excepte les cantonades que són d\'obra vista. A la base hi ha com una peanya o graó fet també de maons que sobresurt 40 cm per cada costat i que fa 20 cm d\'alçada. Contant la base el total fa 1,2 m d\'alçada aproximadament. Dels laterals del pou en surten dues barres de ferro forjat unides per dalt amb una altra barra de ferro. A la part superior el ferro forjat té forma triangular i està guarnit amb diverses ornamentacions. Del mig en penja una cadena. L\'alçada total des del sòl fins a la part superior del ferro forjat és d\'uns 3 metres.","08026-57","Brull, el","Aquest pou està lligat a la masia i als seus usos agrícoles.","41.8159200,2.2974000","441645","4629577","","08026","El Brull","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41587-foto-08026-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41587-foto-08026-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41587-foto-08026-57-3.jpg","Inexistent","Modernisme|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Avui dia no té funció de pou.","105|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dccc","41588","Font de Casademunt","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-casademunt","ILLA, Faustí (1990). \'Quaranta anys d\'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny\' a \'Monografies del Montseny\', n.5. Associació d\'Amics del Montseny.","XIX-XX","No funciona com a font.","Font feta amb carreus irregulars de pedra units amb ciment. Consta de dues fileres de carreus que fan com dos graons, un més alt que l\'altre, d\'uns cinc metres de llarg i de forma arquejada. A la part central hi ha una estructura feta amb carreus més grans, de forma irregular, que s\'alça fins a 1,8 metres aproximadament i està envaïda parcialment per l\'heura. Al mig d\'aquesta part central hi ha, envoltat de ciment, un broc metàl·lic amb rosca, on hi hauria d\'haver una aixeta però que aquesta no hi és. No hi raja aigua. A la base trobem una pica, esculpida en un únic tros de roca, de forma rectangular. Aproximadament la pica fa 50 per 70 cm de base i uns 30 cm d\'alçada.","08026-58","Brull, el","La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","41.8149100,2.2970200","441612","4629465","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41588-foto-08026-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41588-foto-08026-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41588-foto-08026-58-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Les religioses del mas Casademunt l\'anomenen Font de la mare de Déu de Montserrat.","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dccd","41589","Ginebró de Casademunt","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ginebro-de-casademunt","","","L\'arbre presenta un estat de risc degut a una malaltia","Magnífic espècimen de ginebró (Juniperus oxycedrus subsp. badia) de mides espectaculars. Situat a prop del mas Casademunt, del qual rep el nom, aquest arbre monumental té més de 1000 anys d\'existència. De fet, hi ha gent que sosté que s\'aproxima als 2000 anys d\'edat però no podem saber-ho amb certesa. El tronc fa un metre de diàmetre a la seva base i es va eixamplant en alçada. Està esberlat pel mig, on s\'aprecia un forat de grans dimensions, i en surten cinc grans ramificacions en totes les direccions. Aquest tronc, en part, està cobert de molsa i líquens. Supera els 14 metres en alçada.","08026-59","Brull, el","","41.8149000,2.2960200","441529","4629465","","08026","El Brull","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41589-foto-08026-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41589-foto-08026-59-3.jpg","Legal","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Catalogat com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya. Generalment els ginebres són arbustos o petits arbres de poc més de 4 metres d\'alçada, en aquest cas les seves mides són espectaculars.","","2151","5.2","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcce","41590","El Boix","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-boix","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XIII-XVIII","El fet que actualment no es trobi habitat no ha afectat a les seves estructures i estat de conservació. Tot i que és explotat com a centre agrari, el seu estat pot començar a perillar.","Masia de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes. Té la teulada a dues vessants i la façana principal és orientada a llevant. S\'accedeix al seu interior a través d\'un portal que condueix a l\'era enllosada i delimitada per la casa, dos portals (un a llevant i un a ponent) i un cobert. A la part del darrera hi ha estat edificat un cos rectangular afegit a la casa. A la part sud es pot veure un forn, avui inservible, adossat a l\'exterior del mur. Tot i que no és habitada amb regularitat, hom l\'explota com a centre agrícola i ramader.","08026-60","Brull, el","Tot i que ja es troba documentada l\'any 1270, l\'actual edifici possiblement dati del segle XVIII. Se sap del Boix que va resistir les calamitats dels segles XIV i XV i que continuava sent una de les masies importants al segle XVIII.","41.8012300,2.2820000","440352","4627957","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41590-foto-08026-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41590-foto-08026-60-3.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Són destacables les llindes bellament decorades que es troben a la façana principal, a l\'alçada del primer pis, tallades amb formes arrodonides, dotant la finestra d\'una aparença d\'arc.","94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dccf","41591","El Brugué (El Bruguer)","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-brugue-el-bruguer","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XIII-XVIII","El seu estat de conservació és bo.","Masia de planta quadrangular amb la façana principal orientada al sud. Consta de planta baixa, primer pis i golfes, amb teulada de dues vessants. S\'accedeix al seu interior per un portal de grans dovelles obert a la façana principal. L\'asimetria de la teulada és deguda a la prolongació cap a llevant del cos principal de la casa. Pel fet d\'haver estat habitada ininterrompudament, el seu estat de conservació és bo, i entre les reformes més visibles hi ha un contrafort a la paret de tramuntana, amb forma d\'arcbotant. Al cos principal se li ha afegit un altre al sud.","08026-61","Brull, el","El Brugué està documentat des de l\'any 1270. Se sap que va resistir les sotragades dels segles XIV i XV. Es tracta, doncs, d\'una de les masies històriques del Brull. L\'edifici actual data possiblement de mitjans de segle XVIII, tal i com ens revela una llinda del primer pis de la façana principal (1780). El fet que encara estigui funcionant com a centre agrari important ha contribuït notablement al seu manteniment.","41.7977000,2.2711600","439448","4627572","1780","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41591-foto-08026-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41591-foto-08026-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41591-foto-08026-61-3.jpg","Legal","Modern|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","La llinda de la finestra central del primer pis de la façana principal presenta la data 1780. Darrerament s\'ha construït un cobert al davant, així com algunes granges a les immediacions.","94|85","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcd0","41592","Forn de calç del Brugué","https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-brugue","Diversos Autors (2005). \'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració\', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVII-XIX","Només en queda una part de la paret de pedra.","Se\'n conserva el clot i una part de les pedres que conformaven l\'olla o la caixa. El clot que observem fa entre 3,5 i 4 metres de diàmetre. L\'alçada va en funció del pendent, que és accentuat, i varia entre els 2 i els 3 metres depenent del costat. El vessant està orientat al NO, que és on hi ha la part fonda i on es conserva encara un tros de la paret de pedra. Aquesta paret està feta de carreus irregulars de pedra sense cap mena de material per lligar-los. El gruix d\'aquesta paret és d\'uns 30 cm i se\'n conserva un pany d\'uns tres metres d\'ample.","08026-62","Brull, el","Els forns de calç efímers, com aquest, es feien prop de la muntanya on abundava la llenya i la roca calcària. De vegades també es feien a prop de casa per poder fabricar la seva pròpia calç. Es triava un terreny amb un pendent considerable, s\'hi feia un clot a terra d\'uns dos metres de fondària i quatre de diàmetre i llavors es feia la caixa que era una paret de pedra seca que constituïa l\'olla. A les juntes es solia posar argila. Llavors amb una combustió de llenya (el forn assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC) es coïa la roca calcària i se\'n obtenia la calç. Aquesta calç s\'utilitzava majoritàriament en la construcció. Va tenir importància fins a mitjans del segle XX.","41.7997300,2.2708900","439428","4627798","","08026","El Brull","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41592-foto-08026-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41592-foto-08026-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41592-foto-08026-62-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Són les restes d\'un antic forn de calç situat a la finca del Brugué.","98|94","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcd1","41593","Can Coromines","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coromines-1","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XIII-XVIII","Ha estat restaurada totalment.","Masia formada a partir d\'un cos inicial de planta quadrada al que se li han afegit dos cossos a la part de ponent. El cos principal consta de planta baixa i un pis amb golfes, i presenta una teulada de teula àrab de dues vessants. Té la façana principal orientada cap al sud, i s\'hi accedeix a través d\'una era enllosada i delimitada per un mur de contenció. Els materials constructius són la pedra i la teula. Cal destacar la llinda de la porta principal, bellament decorada amb una creu de Malta esculpida i un rellotge de sol que es troba a l\'alçada del primer pis. La seva estructura interior ha estat adaptada a les necessitats de segona residència.","08026-63","Brull, el","Tenim constància documental del mas Coromines d\'ençà de la baixa edat mitjana. Malgrat tot, l\'edifici actual data de les darreries del segle XVIII, segons es desprèn d\'una de les llindes de la façana principal (1796).","41.8118200,2.3022000","442040","4629118","1796","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41593-foto-08026-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41593-foto-08026-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41593-foto-08026-63-3.jpg","Legal","Modern|Contemporani|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","A la llinda de la façana principal hi ha la data 1796, la mateixa data que apareix al rellotge de sol. Darrerament ha estat restaurada totalment, esdevenint una segona residència. La restauració ha afectat a la coberta i al seu interior. També són de nova construcció la pràctica totalitat de les llindes de pedra de les diverses finestres. El seu estat de conservació actual és bo.","94|98|85","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcd2","41594","El Solà","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sola","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XIII-XX","Ha estat restaurada gairebé completament, tant l\'exterior com l\'interior.","Casa de planta quadrada amb la façana principal orientada al sud i la teulada a dues vessants (est/oest). Té planta baixa, un pis i golfes. Al cos original s\'hi ha afegit posteriorment un cobert a la part de llevant. S\'accedeix a la casa per un portal de grans dovelles que formen un arc de mig punt, i és destacable també la finestra gòtica que trobem a l\'alçada de la planta baixa de la façana principal. La clau de volta de l\'accés principal presenta un escut de família. Al davant de la casa trobem una era enllosada a la que s\'accedeix per un portal, i que es troba delimitada pels coberts i per un clos de pedres. Després de la restauració, la casa conserva el seu aspecte exterior. L\'edifici ha patit diverses transformacions tal i com podem observar en la situació i estil de les diverses finestres i obertures.","08026-64","Brull, el","Segons l\' historiador A. Pladevall, el Solà forma part de les masies històriques del Brull. Ja que la trobem esmentada al capbreu i els pergamins del 1270. Fou també una de les masies que resistiren la crisi baix medieval, i sabem que el 1870 era habitada. Darrerament ha estat objecte de restauració, ja que es trobava en estat ruïnós, i ha esdevingut segona residència.","41.8083600,2.2983900","441720","4628737","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41594-foto-08026-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41594-foto-08026-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41594-foto-08026-64-3.jpg","Legal","Modern|Contemporani|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","La restauració ha afectat a la totalitat del seu interior, així com a les cobertes i forjats, molt malmesos d\'ençà del seu abandonament. Dins la finca trobem també un pou, una bassa i una piscina.","94|98|85","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcd3","41595","Pou del Solà","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-sola","Diversos Autors (2005). \'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració\', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XIX-XX","El seu estat és molt bo degut a que ha estat restaurat.","Pou situat a la finca del Solà. És un pou de forma cilíndrica, fet de carreus irregulars de pedra. A la meitat inferior els carreus estan units amb argamassa però a la meitat superior hi ha només la pedra seca. El sostre està fet amb lloses i vessa al NO. Es troba situat a la punta d\'un talús que separa dues feixes per tant el sòl té dos nivells. A la part baixa l\'alçada total del pou és de 2,6 metres mentre que a la feixa de dalt és només de 1,5 metres. De diàmetre fa 1,8 m aproximadament. A la cara SE hi ha una obertura de dos metres d\'alçada i un metre d\'ample. La part baixa d\'aquesta obertura està tapada amb una gran llosa i a sobre hi ha una porta de fusta d\'uns 40 per 80 cm.","08026-65","Brull, el","Aquest pou està lligat a la masia del Solà i als seus usos agrícoles.","41.8085000,2.2979100","441680","4628753","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41595-foto-08026-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41595-foto-08026-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41595-foto-08026-65-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcd4","41596","Font dels Empouadors","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-empouadors","ILLA, Faustí (1990). \'Quaranta anys d\'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny\' a \'Monografies del Montseny\', n.5. Associació d\'Amics del Montseny.","XIX-XX","S\'hauria de fer un desbrossament tan de l\'entorn de la font com del broc.","Font artificial que trobem situada al torrent Negre o torrent del Brugué. Veiem una caseta feta de totxana, de planta quadrada de tres metres de costat i entre 2 i 2,5 metres d\'alçada, amb teulada de dues vessants feta de formigó. Aquesta té una porta de fusta per accedir-hi a l\'interior on ni hi ha una bomba d\'aigua. A la paret nord de la caseta, a la part inferior dreta, hi ha una obertura feta de pedra. D\'aquesta obertura en surt un tub metàl·lic, d\'uns 40 cm de llarg i uns 10 cm de diàmetre, per on raja l\'aigua. Aquest tub es troba reposant sobre una teula i unes roques.","08026-66","Brull, el","La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","41.8017800,2.2726900","439579","4628024","","08026","El Brull","Difícil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41596-foto-08026-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41596-foto-08026-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41596-foto-08026-66-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Tota la zona propera al rajolí d\'aigua es troba recoberta d\'abundant molsa.","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcd5","41597","Torrent del Brugué o torrent Negre.","https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-brugue-o-torrent-negre","CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). \'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya\' a \'Monografies del Montseny\', n.5. Associació dels Amics del Montseny.","","","Petit torrent d\'escassament un quilòmetre de longitud. El seu origen és a la banda nord de la serra Montmany, prop del mas el Boix, a uns 750 m d\'altitud. Llavors flueix en direcció est fins desembocar a la riera de Martinet, que en aquest tram s\'anomena riera de l\'Afrau, ja dins el terme municipal d\'Aiguafreda, a 580 m d\'altitud (aquí el límit entre els termes de Seva i Aiguafreda segueix el curs d\'aquesta riera). És alimentat per petits torrents de poca importància, secs bona part de l\'any, que són el sot de les Parets, el sot de la Mina i el sot del Quintà Nou. En aquest torrent hi trobem també la font dels Empouadors.","08026-67","Brull, el","La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d\'aigua a gran part de la Plana de Vic.","41.8023000,2.2713200","439466","4628083","","08026","El Brull","Difícil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41597-foto-08026-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41597-foto-08026-67-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Tot el recorregut passa pel mig del bosc. En aquest totrrent s\'hi troba la font dels Empouadors.","","2153","5.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcd6","41598","El Grau","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVI-XIX","El fet que avui dia aquesta casa segueixi sent un important centre agrari i ramader ha contribuït notablement a que el seu estat de conservació sigui molt bo.","Casa de grans dimensions de planta rectangular, d\'uns 27 per 17 metres, feta amb carreus irregulars de pedra units amb ciment. Té planta baixa, un pis i golfes, i la teulada és de quatre vessants. La façana principal mira a llevant i s\'hi accedeix a través d\'un portal que delimita una ampla era per ponent. La porta està feta amb grans carreus de pedra que formen una volta de canó i a la clau de volta observem un escut gravat a la pedra. Les finestres són fetes també amb grans carreus de pedra tallats de forma regular, i les de la planta baixa són reixades.","08026-68","Sant Jaume de Viladrover","Per bé que al portal principal es pugui llegir: \'1568 Bernat G.\' la construcció que es pot contemplar avui data bàsicament del segle XVIII, moment en el que s\'hauria duplicat gairebé el volum del casal, concretament el 1793, ampliant-lo cap al sud. La senzillesa de les seves línies austeres li donen un aire senyorial, fet al que també hi contribueix tant el volum com la planta rectangular no alterada.","41.8279600,2.2549300","438129","4630943","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41598-foto-08026-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41598-foto-08026-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41598-foto-08026-68-3.jpg","Legal","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","L\'interior respon a l\'estructura de les cases de pagès, combinant els espais residencials, al pis, i els de magatzems. A l\'escut de la clau de volta hi ha esculpides la data \'1568\' i les sigles \'Bernat G\' i \'IHS\' (Jesus Homninum Salvator).","98|94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcd7","41599","El Grau (conjunt)","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau-conjunt","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVIII-XIX","El fet que avui dia aquesta casa segueixi sent un important centre agrari i ramader ha contribuït notablement a que el seu estat de conservació sigui molt bo.","Conjunt arquitectònic format per cinc edificis i una bassa que delimiten un pati interior tancat per dos accessos. L\'edifici més important és el que està situat al SO i correspon a la fitxa 68. Al seu nord hi ha un segon edifici important (fitxa 70), amb funcions de vivenda, unit a aquest per un arc (fitxa 71) fet de pedra amb volta de canó. Al sud i a l\'est hi ha les corts, i entre ells una bassa artificial i un accés per la banda est. Les corts estan fetes de carreus irregulars de pedra lligats amb ciment i hi trobem dues portes de fusta de les que destaquen les llindes fetes amb grans carreus de pedra tallats regularment. A tramuntana hi ha les cavallerisses on hi destaca un porxo amb dos pisos d\'arcades.","08026-69","Sant Jaume de Viladrover","L\'edifici principal (fitxa 68) ha anat ampliant els seus espais amb edificis posteriors segons les necessitats. El fet que avui dia aquesta casa segueixi sent un important centre agrari i ramader ha contribuït notablement a que el seu estat de conservació sigui òptim.","41.8280500,2.2551800","438150","4630953","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41599-foto-08026-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41599-foto-08026-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41599-foto-08026-69-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","L\'interior respon a l\'estructura de les cases de pagès, combinant els espais residencials, al pis, i els de magatzems. És destacable la cavallerissa, de construcció més moderna, que delimita l\'era de la casa per la part nord.","98|94","46","1.2","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcd8","41600","El Grau (segon edifici)","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau-segon-edifici","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVIII-XIX","El fet que avui dia aquesta casa segueixi sent un important centre agrari i ramader ha contribuït notablement a que el seu estat de conservació sigui òptim.","Edifici més petit que el principal, de planta rectangular, d\'uns 15 per 11 metres, fet de carreus irregulars de pedra lligats amb ciment i amb acabat arrebossat (tot i que l\'arrebossat no és uniforme i es veu la pedra en molts llocs). Consta de planta baixa i primer pis. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa al nord i al sud. La façana principal està orientada a ponent, s\'hi observen una porta i dues finestres a la planta baixa i tres finestres al primer pis. Les finestres estan fetes amb llinda de fusta i les de la planta baixa són reixades. Per la banda sud s\'uneix al edifici principal per un arc amb volta de canó. Per la banda nord té dos petits cossos afegits d\'una sola planta i amb teulada d\'una vessant. Per llevant hi trobem les cavallerisses.","08026-70","Sant Jaume de Viladrover","L\'edifici principal (fitxa 68) ha anat ampliant els seus espais amb edificis posteriors segons les necessitats. El fet que avui dia aquesta casa segueixi sent un important centre agrari i ramader ha contribuït notablement a que el seu estat de conservació sigui òptim.","41.8281700,2.2549200","438128","4630967","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41600-foto-08026-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41600-foto-08026-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41600-foto-08026-70-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","","98|94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcd9","41601","Arc del Grau","https://patrimonicultural.diba.cat/element/arc-del-grau","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XIX","","Aquest arc uneix l\'edifici principal del Grau amb el segon edifici residencial del nord. La seva base està constituïda per dos grans carreus de pedra sobre els quals s\'alça un conjunt de carreus regulars que tanquen amb forma de volta de canó. A sobre de l\'arc es recolza un petit sostre fet de teules i bigues de fusta, amb vessant a l\'interior del pati. Destaquem a la clau de volta, per la part exterior, un gravat a la pedra amb el text \'1803 Ramon Grav\'.","08026-71","Sant Jaume de Viladrover","L\'edifici principal (fitxa 68) ha anat ampliant els seus espais amb edificis posteriors segons les necessitats.","41.8281000,2.2548600","438123","4630959","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41601-foto-08026-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41601-foto-08026-71-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","","2019-11-22 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","","98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcda","41602","Font del Gatell","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gatell","ILLA, Faustí (1990). \'Quaranta anys d\'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny\' a \'Monografies del Montseny\', n.5. Associació d\'Amics del Montseny.","XX","Ha estat recentment restaurada.","A la base hi veiem una pica que més o menys fa un arc circular, tot i que irregular, feta de carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. El seu interior fa aproximadament 50 cm a la part més ampla i 30 a la part més estreta, el gruix total dels carreus és d\'uns 45 cm. Enganxat a la pica per la part de la muntanya hi ha un petit mur (o paret) de pedra cimentat amb un broc metàl·lic que és per on raja l\'aigua. Aquest broc és de secció circular, d\'uns 6 cm de diàmetre, de 15 cm de llarg i aspecte ben nou. Aquest muret fa una mica de receptacle on s\'hi acumula l\'aigua a la seva part superior. A sobre, aprofitant el talús, hi ha uns carreus de pedra units amb ciment que completen l\'estructura de la font. En total, des del terra, fa 1,8 m d\'alçada.","08026-72","La Castanya","La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","41.7988600,2.3594700","446786","4627643","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41602-foto-08026-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41602-foto-08026-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41602-foto-08026-72-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Font situada a peu de la carretera de Seva a Palautordera, la BV-5301.","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcdb","41603","Corral de Puigventós","https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-puigventos","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XIX-XX","Ha estat restaurat recentment.","Construcció de planta rectangular, d\'uns 17 per 12 m, d\'una sola planta feta de carreus irregulars de pedra. Aquests carreus en bona part de la construcció estan posats sense cap lligam excepte en algunes parts on s\'ha utilitzat l\'argamassa i el ciment. La teulada és de teula àrab, a doble vessant que desguassa a la façana principal i a la part posterior. La façana principal s\'orienta al NE. Aquí hi observem dues portes, que són fetes amb carreus més grans i tallats de forma regular, l\'una amb la llinda de fusta i l\'altra amb una biga de formigó. En cap de les quatre parets hi ha finestres sinó unes petites obertures de 35 per 10 cm aproximadament.","08026-73","La Castanya","Tradicionalment en la vida del camp s\'han utilitzat corrals, barraques, cabanes, bordes, etc. per guardar-hi eines, bestiar, palla, fems i d\'altres. En aquest cas, però, la seva funció inicial era d\'habitatge.","41.7899100,2.3437500","445472","4626659","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41603-foto-08026-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41603-foto-08026-73-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Encara s\'utilitza avui dia per guardar-hi el bestiar en algunes èpoques de l\'any.","98","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcdc","41604","Font Pomereta","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-pomereta","ILLA, Faustí (1990). \'Quaranta anys d\'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny\' a \'Monografies del Montseny\', n.5. Associació d\'Amics del Montseny.","XIX-XX","Es troba en un estat força bo.","Font situada al torrent que du el mateix nom, a peu d\'un dels camins que van al Matagalls. Es tracta d\'una font ben visible, de grans dimensions. Hi ha una gran paret, feta de carreus i argamassa, que fa un arc gairebé semicircular d\'entre cinc i sis metres de llargada. L\'alçada en el punt més alt, que és el central, fa uns 2,6 m. En aquest punt hi trobem una creu de metall i a sota seu una placa amb una inscripció. A la base d\'aquesta part central hi ha la pica que també està feta amb carreus i fa un metre de llarg per mig d\'ample. Just aquí a la part de la pica, a la paret, hi ha la sortida de l\'aigua sense que hi hagi broc, i entre aquest i la placa veiem quatre brocs més (sense aigua). A banda esquerra de la pica hi ha un banc fet de carreus, lloses i ciment, de 2,5 m de llarg i 0,5 m d\'alçada. A la banda oposada hi ha una filera de tres metres de carreus amuntegats.","08026-74","Brull, el","La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","41.8188600,2.3393900","445135","4629876","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41604-foto-08026-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41604-foto-08026-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41604-foto-08026-74-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Tant la serra, la font, el torrent com un coll de la zona duen el nom de Font Pomereta.","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcdd","41605","Torrent de Font Pomereta","https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-font-pomereta","CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). \'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya\' a \'Monografies del Montseny\', n.5. Associació dels Amics del Montseny.","","Transcorre tot el temps per una vall atapeïda de bosc.","Torrent que té el seu origen entre el turó de les Queredes i el turó dels Esqueis, a uns 1220 m d\'altitud, i desemboca a la riera de Font Savellar, a uns 740 m d\'altitud, ja al terme municipal de Seva. La seva llargada total és d\'uns 4 km. Des del seu inici, transcorre en direcció nord-oest durant 1,8 km, la resta és pràcticament en direcció nord. Del total del seu recorregut els primers 1,3 km pertanyen al terme municipal del Brull i la resta a Seva. Tot el seu recorregut passa per una zona molt boscosa.","08026-75","Brull, el","La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d\'aigua a gran part de la Plana de Vic.","41.8249600,2.3335600","444656","4630557","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41605-foto-08026-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41605-foto-08026-75-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Altres","","","","2020-10-07 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Tan la serra, la font, el torrent com un coll de la zona duen el nom de Font Pomereta.","","2153","5.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcde","41606","Forn de calç del pla del Forn","https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-pla-del-forn","Diversos Autors (2005). \'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració\', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions.","XVIII-XIX","Està bastant ben conservat tot i que li falta alguna filera de maons i alguns carreus.","Forn de calç situat a uns 150 m del GR2 en el seu tram entre el Brull i Aiguafreda. Es tracta d\'un forn excavat en un talús de paret gairebé vertical, per tant està excavat en direcció horitzontal. L\'estructura està feta amb volta de canó. D\'ample fa 1,3 metres, d\'alçada 1,6 m i de profunditat 2,5 m aproximadament. La meitat inferior del forn, corresponent a les dues parets que aguanten la volta, està feta amb carreus de pedra units amb ciment, la part de la volta de canó en canvi està feta amb maons.","08026-76","Brull, el","Els forns de calç es feien prop de la muntanya on abundava la llenya i la roca calcària. De vegades també es feien a prop de casa per poder fabricar cadascú la seva pròpia calç. Es triava un terreny amb un pendent considerable, s\'hi feia un clot a terra d\'uns dos metres de fondària i quatre de diàmetre i llavors es feia la caixa que era una paret de pedra seca que constituïa l\'olla. A les juntes si solia posar argila. Llavors amb una combustió de llenya (el forn assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC) es coïa la roca calcària i se\'n obtenia la calç. Aquesta calç s\'utilitzava majoritàriament en la construcció. Va tenir importància fins a mitjans del segle XX.","41.8055700,2.2936800","441326","4628430","","08026","El Brull","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41606-foto-08026-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41606-foto-08026-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41606-foto-08026-76-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Just a sobre de l\'estructura trobem el pla del Forn, descobert de vegetació, que du el nom degut a l\'existència del forn de calç.","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcdf","41607","El Vilar","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-2","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVIII-XX","Està totalment restaurada i el seu estat de conservació és bo.","Masia de grans proporcions, de planta quadrada, amb planta baixa, pis i golfes. Té la façana principal al sud, precedida d\'una era enllosada. La teulada és de teula àrab a dues vessants i l\'aparell constructiu és de pedra. Destaca el portal d\'arc de mig punt de la porta d\'entrada amb la clau de l\'arc decorada. El seu interior ha estat modificat i adaptat a les necessitats d\'escola amb la construcció d\'aules, dormitoris i menjador. Cal destacar el rellotge de sol de la façana principal, possiblement reaprofitat, així com les finestres del primer pis, la pedra de les quals és diferent de la resta.","08026-77","La Castanya","Situat al límit mateix del terme municipal del Brull, al sector de la Castanya, l\'antiga masia del Vilar ha estat restaurada per la Diputació de Barcelona per esdevenir escola de la Natura als peus del Montseny. Es tenen notícies al segle XVIII, tot i que dataria de l\'Edat Mitjana. Actualment es troba en una estat de conservació òptim degut a la seva funció. De no haver estat reconvertida, aquesta masia ja estaria en ruïnes. La restauració ha afectat també el seu entorn, amb l\'enllosat de l\'era i la construcció d\'un mur de contenció de terres a la part sud.","41.7790400,2.3548400","446385","4625445","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41607-foto-08026-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41607-foto-08026-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41607-foto-08026-77-3.jpg","Legal","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Actualment l\'edifici funciona com a escola de natura. Se la coneix com El Vilar de la Castanya.","98|94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dce0","41608","L\'Adrobau","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ladrobau","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVIII","La proximitat d\'aquesta casa amb la del Vilar (Escola de la Natura) ha propiciat una restauració que actualment és en una fase molt inicial i que afecta per ara a les cobertes. L\'interior es troba en estat totalment ruïnós.","Masia de planta rectangular resultat de l\'afegit de diversos cossos a un cos inicial, donant com a resultat una allargada façana totalment desproporcionada amb l\'amplada de la casa. Consta de planta baixa i un sol pis, està orientada cap al sud i té la teulada de teula àrab a dues vessants. La major part de les seves estances, excepte el cos central, eren destinades a magatzems, corrals i graners. A la façana principal hi podem veure un voluminós contrafort. És digne de menció l\'arcada dovellada que hi ha a la porta principal. La masia s\'ha format a partir d\'un nucli inicial que possiblement dati del segle XVIII, tot i que en ell hi podem veure interessants elements anteriors, com les llindes d\'una de les finestres del nord, que presenten una decoració poc habitual amb cercles.","08026-78","La Castanya","Aquesta masia pertanyia a l\'antiga parròquia de la Castanya. Ja apareix documentada per primer cop el 1419.","41.7795400,2.3578500","446635","4625499","","08026","El Brull","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41608-foto-08026-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41608-foto-08026-78-3.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Pública","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","A l\'era anterior, abandonada i coberta per abundant vegetació, hi trobem una estació de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) de la Generalitat. El seu emplaçament distant dels camins i carreteres han propiciat un abandonament primerenc.","94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dce1","41609","Sant Cristòfol de la Castanya","https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-la-castanya","SARRI VILAGELIU, Jordi [et al.] (1984). «Sant Cristòfol de la Castanya» a \'Catalunya romànica II\', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona. GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). \'Osona\'. Col. Inventari d\'esglésies, 15. Arxiu Gavín.","XI-XV","Restaurada a finals del s.XX","Església romànica de petites dimensions que forma un conjunt amb la sagristia que li fou adossada. És una construcció rústega d\'una sola nau, amb tres arcs torals, i coberta amb volta d\'aresta. Ha desaparegut l\'absis antic, substituït per una construcció trapezoïdal. Aquest forma un sol cos amb la sagristia que hi ha entre l\'absis i el campanar. El presbiteri també és trapezoïdal, sense cap línia concreta. Al fons de l\'església i a sota del cor de fusta hi ha un pou al costat de la pica baptismal, que és barroca. El mur de tramuntana és el més ben conservat. S\'accedeix a l\'interior de l\'església per la porta original, situada al mur de migjorn, que és adovellada i coberta per un arc de mig punt. El campanar va ser adossat posteriorment a l\'església al perllongar el mur.","08026-79","La Castanya","Es tenen notícies documentals d\'aquesta església dels anys 1025, 1047 i 1050. Sabem que el 1082 va ser consagrada pel bisbe de Vic Berenguer Seniofred de Lluçà, a petició de R. Folc, vescomte de Cardona i senyor del Brull. Al seu interior es conservava un retaule fet expressament pel pintor Bertran Badia, que va ser posteriorment substituït per un altre de barroc, cremat durant la Guerra Civil. La seva acta de dotació data del 7 de juny de 1082 i es conserva a l\'Arxiu Episcopal de Vic. La Castanya mai havia estat parròquia, sinó que depengué des dels seus orígens de Sant Martí.","41.7838200,2.3523000","446178","4625977","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41609-foto-08026-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41609-foto-08026-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41609-foto-08026-79-3.jpg","Legal","Romànic|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Religiós","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Va ser restaurada entre el 1986 i 1989 per part del servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Hi ha un petit cementiri situat a la vessant est de l\'església.","92|85","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dce2","41610","Sant Cristòfol de la Castanya","https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-la-castanya-0","SARRI VILAGELIU, Jordi [et al.] (1984). «Sant Cristòfol de la Castanya» a \'Catalunya romànica II\', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona. GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). \'Osona\'. Col. Inventari d\'esglésies, 15. Arxiu Gavín.","IX-XII","Tot el conjunt es tapà amb lloses al s. XX","Es duren a terme treballs arqueològics que permeteren treure a la llum les restes de l\'estructura de l\'antiga església romànica de Sant Cristòfol de la Castanya, construïda el s. XI amb nau única i absis semicircular. Tenia bancs de pedra en els murs perimetrals, amb la nau lliure pel pas. En el lloc destinat als fidels hi havia un paviment de lloses, i a la nau hi havia un graó que salvava el fort desnivell del terra. Cap al segle XII es construeix el campanar. A finals del s. XIII es construeix una volta apuntada que cobreix la nau, recolzada en pilars adossats als murs perimetrals. Al s. XV es construeix un cor al final de la nau. Durant el XVI es reparen la coberta i el campanar. En el primer quart del s. XVII es decideix encalçar l\'església. Al mateix temps s\'aprofundeixen les capelles laterals. Al s. XVII hi ha obres importants: es construeix un absis abocinat i s\'afegeix la sagristia. Al s. XVIII es col·loca un paviment nou de cairons i es fa un trona. Al s. XX es posa el paviment de formigó.","08026-80","La Castanya","Es tenen notícies documentals d\'aquesta església dels anys 1025, 1047 i 1050. Sabem que el 1082 va ser consagrada pel bisbe de Vic Berenguer Seniofred de Lluçà, a petició de R. Folc, vescomte de Cardona i senyor del Brull. Al seu interior es conservava un retaule fet expressament pel pintor Bertran Badia, que va ser posteriorment substituït per un altre de barroc, cremat durant la Guerra Civil. La seva acta de dotació data del 7 de juny de 1082 i es conserva a l\'Arxiu Episcopal de Vic. La Castanya mai havia estat parròquia, sinó que depengué des dels seus orígens de Sant Martí. El 1987 es va començar la seva excavació i restauració.","41.7838200,2.3523000","446178","4625977","","08026","El Brull","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41610-foto-08026-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41610-foto-08026-80-3.jpg","Legal","Medieval","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Pública","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","","85","1754","1.4","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dce3","41611","Rectoria de Sant Cristòfol de la Castanya","https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-cristofol-de-la-castanya","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XV-XX","Quan els actuals propietaris la van comprar la van restaurar totalment.","Masia de planta rectangular força allargada, feta de carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Consta de planta baixa i pis, amb teulada de doble vessant que desguassa a llevant i a ponent. Les obertures són fetes amb grans carreus de pedra tallats regularment. La façana principal s\'orienta al sud. Cal destacar un porxo a l\'entrada, aquí la paret fa una gran arcada de pedra a l\'alçada del primer pis. L\'entrada principal també està feta amb volta de canó. Aquest mas es troba adossat a l\'església de Sant Cristòfol de la Castanya (fitxa 79) per la banda de llevant, doncs n\'era l\'antiga rectoria. A ponent hi trobem un pati i un segon edifici més petit també pertanyent a la casa.","08026-81","La Castanya","Aquest mas era l\'antiga rectoria de l\'església de Sant Cristòfol de la Castanya.","41.7837600,2.3521800","446168","4625971","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41611-foto-08026-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41611-foto-08026-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41611-foto-08026-81-3.jpg","Inexistent","Modern|Contemporani|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Actualment aquest edifici no pertany a l\'església ja que és de propietat privada i, per tant, ha perdut la funció de rectoria.","94|98|85","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dce4","41612","Cementiri de la Castanya","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-la-castanya","SARRI VILAGELIU, Jordi [et al.] (1984). «Sant Cristòfol de la Castanya» a \'Catalunya romànica II\', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona. GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). \'Osona\'. Col. Inventari d\'esglésies, 15. Arxiu Gavín.","XX","L\'estructura és recent i, per tant, en bon estat de conservació.","Cementiri de petites dimensions situat a tocar de l\'església de Sant Cristòfol de la Castanya, per la banda de llevant. Observem un cos amb una sola paret de nínxols, de dos fileres d\'alçada, feta de carreus irregulars de pedra i argamassa, amb teulada d\'una sola vessant (al sud) feta de teula àrab. Al davant hi trobem una era amb gespa, i un banc i un parell de xiprers entre els nínxols i la paret posterior de l\'església. Un mur de pedra, d\'uns 80 cm d\'alçada i 50 cm d\'amplada, fet també amb carreus de pedra, delimita el recinte. S\'hi accedeix per una porta de forja que es troba a tocar de l\'entrada de l\'església.","08026-82","La Castanya","Aquesta estructura és recent, tot i situar-se en la parcel·la destinada com a antic cementiri històric.","41.7838000,2.3525100","446195","4625975","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41612-foto-08026-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41612-foto-08026-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41612-foto-08026-82-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","L\'estructura és actual tot i situar-se a la parcel·la on històricament hi havia hagut l\'històric cementiri.","119|98","46","1.2","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dce5","41613","Font de la Castanya","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-castanya","ILLA, Faustí (1990). \'Quaranta anys d\'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny\' a \'Monografies del Montseny\', n.5. Associació d\'Amics del Montseny.","XX","La font és recent.","Font que es troba a la vora de l\'església de Sant Cristòfol de la Castanya. Consta d\'un mur de pedra seca que s\'ha fet aprofitant la inclinació del terreny i una alzina. Aquest mur, fet amb carreus irregulars, té un tros de paret recte, fa un angle on hi ha l\'alzina i segueix amb un altre costat recte. La seva llargada total mesura entre cinc i sis metres i la seva alçada varia des del nivell del sòl fins a 1,2 m en el seu punt més alt. Al mig hi trobem una estructura rectangular feta de maons i en el seu centre una aixeta de metall.","08026-83","La Castanya","La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","41.7835900,2.3524700","446192","4625952","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41613-foto-08026-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41613-foto-08026-83-3.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Just al davant de la font hi ha també un banc.","119","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dce6","41614","Creu del Pedró (o creu de la Castanya)","https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pedro-o-creu-de-la-castanya","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XX-XXI","Tot el conjunt és recent.","Creu situada davant de l\'església de Sant Cristòfol de la Castanya. Consta d\'una peanya o base de pedra i una creu de forja. La peanya està feta amb carreus irregulars de pedra lligats amb una mica de ciment. Té forma de prisma de secció quadrada, de mig metre de costat aproximadament, i un metre d\'alçada. A sobre de la base de carreus trobem una gran llosa de pedra, quadrada, més ample que la peanya i que sobresurt pels quatre costats. Al centre d\'aquesta llosa hi ha una creu de forja, d\'uns 40 cm d\'alçada i uns 30 cm d\'amplada aproximadament.","08026-84","La Castanya","El pedró era una creu de ferro o de pedra posada sobre un pilar o una petita taula de pedra on, antigament, els sacerdots anaven a beneir el terme per demanar la protecció celestial sobre les collites. Aquesta creu es va construir a principis d\'aquest segle però utilitzant algunes de les pedres de l\'antic pedró de la Castanya que van trobar alguns dels habitants de la zona.","41.7836000,2.3523700","446183","4625953","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41614-foto-08026-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41614-foto-08026-84-3.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Simbòlic","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Tan la creu de forja com la peanya semblen força recents.","119","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dce7","41615","Can Bordons","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bordons","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVIII","","Casa de planta poligonal amb coberta de teula a dues vessants. El desnivell de la roca natural sobre la que està edificada ha comportat un triple nivell de sòls al seu interior. Té la façana principal orientada a ponent i s\'hi accedeix des d\'una era enllosada, també de diferents nivells. El desnivell del sòl i el relatiu mal estat de la construcció han comportat la col·locació, en un període força antic, de dos contraforts a la façana principal i un altre a la cara sud. A la façana nord es pot veure un cos afegit corresponent a un forn de pa. En aquest mur es pot veure clarament el cos inicial a partir del que es va formar la casa.","08026-85","La Castanya","Es tracta d\'una casa de pagès de reduïdes dimensions i de línies senzilles però de gran bellesa. El pas del temps és present als seus murs amb elements com els contraforts o les llindes treballades de la façana de llevant. Tot i que encara roman habitada, el seu estat de conservació és precari, factor propiciat per la dificultat que presenten els seus accessos. Els masovers no recorden intervencions importants els darrers anys. El seu difícil emplaçament fa témer pel seu imminent abandonament.","41.7923900,2.3623400","447019","4626922","","08026","El Brull","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41615-foto-08026-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41615-foto-08026-85-3.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Fotografies: Ajuntament del Brull.","94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dce8","41616","Molí de l\'Adrobau","https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-ladrobau","Diversos Autors (2005). \'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració\', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVII-XVIII","Està completament restaurat.","Es tracta d\'un antic molí situat a la riba de la riera de Collformic, a peu del GR-5. Està totalment restaurat, de secció rectangular, feta de carreus de pedra i ciment, i en part amb un acabat arrebossat també de ciment. La teulada és d\'una sola vessant, de teula àrab. Degut al desnivell del terreny la casa consta de diferents nivells de sòl en el seu interior, essent un màxim de tres. A la façana principal hi ha un cos afegit també de pedra. Al davant hi trobem una era enllosada i dues taules de pedra fetes amb les rodes del molí. Pel lateral dret unes escales fetes amb lloses baixen fins a tocar de la riera.","08026-86","La Castanya","La creació i unicació d\'aquest molí anava lligada a la producció agrícola de l\'Adrobau, aprofitant la riera de Collfornic. No tan sols el propietari de l\'Adrobau sinó alguns propietaris veïns, pagant-ne un lloguer, en podien fer ús.","41.7809900,2.3661000","447322","4625654","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41616-foto-08026-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41616-foto-08026-86-3.jpg","Inexistent","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Aquest molí pertanyia a la masia de l\'Adrobau, molt propera a aquest emplaçament i, d\'aquí, el nom. Avui dia, al no tenir funció de molí, el lligam amb l\'edifici principal ha desaparegut.","94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dce9","41617","Riera de Collformic","https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-collformic","CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). \'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya\' a \'Monografies del Montseny\', n.5. Associació dels Amics del Montseny.","","","Curs d\'aigua abundant d\'uns quatre quilòmetres de recorregut aproximadament. Comença a la banda est de Collformic, a la vall que formen els turons de Collformic (1286 m), Puig Ventós (1244 m) i la carena dels Roures. Va en direcció sud-est seguint aquesta vall que queda al sud del Matagalls (1697 m) fins que es troba amb la riera de la Castanya, a 530 m d\'altitud. Durant tot el seu trajecte recorre aquesta frondosa vall atapeïda de bosc i rep l\'aigua de nombrosos sots i torrents (sot del Rector, dels Castanyers, dels Pollancres i de la carena d\'en Besa entre d\'altres). El sot de la carena d\'en Besa (a la vessant est, pel sot de la font del Vilar) i la riera de Collformic, a partir d\'aquest sot, delimiten els termes del Brull i Montseny (Vallès Oriental).","08026-87","La Castanya","La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d\'aigua a gran part de la Plana de Vic.","41.7907600,2.3612700","446929","4626742","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41617-foto-08026-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41617-foto-08026-87-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","És coneguda també com a riera del Molí, almenys en el seu tram final, degut al Molí de l\'Adrobau que es troba un quilòmetre abans de la seva desembocadura a la riera de la Castanya.","","2153","5.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcea","41618","Riera de la Castanya","https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-castanya","CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). \'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya\' a \'Monografies del Montseny\', n.5. Associació dels Amics del Montseny.","","","Riera que es forma a la vall de la Castanya, on s\'uneixen el sot del Cafè i del Bassau, provinents del pla de la Calma, a uns 795 m d\'altitud. Flueix sempre en direcció est recollint les aigües del sot de la Verneda, de les Mines, del Llançà i de la riera de Collformic entre d\'altres. Desemboca a la Tordera, ja al terme municipal de Montseny, a uns 560 m d\'altitud. El seu recorregut és d\'uns 2,5 km dins el terme del Brull i d\'uns 3,35 km al terme de Montseny.","08026-88","La Castanya","La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d\'aigua a gran part de la Plana de Vic.","41.7779400,2.3584900","446687","4625320","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41618-foto-08026-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41618-foto-08026-88-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Al igual que la riera de Collformic transcorre per una vall atapeïda d\'un bosc frondós.","","2153","5.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dceb","41619","Serradussà","https://patrimonicultural.diba.cat/element/serradussa","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona. RAURELL, Carles i PUIGPELAT, Bàrbara (2011). «Els últims masovers» a \'Monografies del Montseny\', 26. Associació d\'Amics del Montseny.","XV-XVIII","Està totalment restaurada.","Masia de planta rectangular, d\'uns 14 per 10 m, feta amb carreus irregulars de pedra i ciment que consta de planta baixa i pis. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa als laterals. Aquesta teulada no és simètrica, és més llarga la banda de ponent, degut segurament a l\'ampliació de la casa per aquesta banda. Les obertures estan fetes de pedra, amb grans carreus tallats regularment i grans llindes. La façana principal està orientada al sud. Aquí hi trobem dues portes, la principal amb la data 1797 a la llinda, i cinc finestres de les quals les dues de la planta baixa són reixades. Destaca a la part posterior un antic forn que sobresurt de la façana. Està totalment restaurada.","08026-89","Brull, el","Tenim nocions de Serradussà ja el 1419, i més tard el 1586 com a masoveria del Pujol, tot i que probablement dati de temps més antics. L\'activitat principal, per la ubicació del mas, ha estat l\'explotació forestal, la ramaderia i l\'agricultura pel consum de la casa, activitats que s\'han desenvolupat fins als nostres temps. La casa ha estat habitada de forma continuada fins l\'any 1960, quan l\'última família masovera la va abandonar. Actualment la casa ha estat restaurada però no hi viu ningú.","41.8082900,2.3174900","443307","4628716","1797","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41619-foto-08026-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41619-foto-08026-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41619-foto-08026-89-3.jpg","Inexistent","Modern|Contemporani|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","A les immediacions trobem corts i pallisses que també han estat reformades.","94|98|85","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcec","41620","El Rourell","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rourell","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona. RAURELL, Carles i PUIGPELAT, Bàrbara (2011). «Els últims masovers» a \'Monografies del Montseny\', 26. Associació d\'Amics del Montseny.","XIV-XVIII","El seu estat és d\'abandonament total.","Antiga masia fortificada de planta rectangular feta amb carreus irregulars de pedra i argamassa. En algunes parts s\'observa també l\'acabat arrebossat. La teulada és de doble vessant, de teula. El cos principal consta de planta baixa i dos pisos. El mas actual és el resultat de l\'addició de cossos al llarg dels anys a partir d\'aquest cos inicial. La façana principal està orientada al NE, i just davant hi ha unes corts que s\'uneixen a la casa per un porticó, tancant una petita era. Es percep la fortificació en la construcció d\'una petita torre a la cantonada sud i al fet que la majoria d\'obertures siguin posteriors a la construcció de l\'edifici principal. La majoria d\'aquestes són fetes amb pedra, amb grans llindes, però també s\'hi observa el maó en algunes d\'elles. El seu estat és d\'abandonament total.","08026-90","Brull, el","Tenim notícies del Rourell ja al 1322. Des d\'aquesta data fins el 1973 la casa ha estat habitada de forma permanent. Com a casa de mitja muntanya la seva activitat principal ha estatt tant el cultiu de cereal com l\'explotació del bosc.","41.8135000,2.2751800","439797","4629324","","08026","El Brull","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41620-foto-08026-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41620-foto-08026-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41620-foto-08026-90-3.jpg","Inexistent","Modern|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","A part de les corts hi trobem també altres cossos que feien de pallissa i de cobert. També un tancat fet amb un mur de pedra a la part sud.","94|85","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dced","41621","El Casal","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casal","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XV-XVII","Es troba en estat ruïnós.","El Casal són les runes d\'una masia situada a la Castanya, entre els masos del Boscàs i el Vilar. Actualment només en queden les restes d\'alguns dels seus murs. Són murs de pedra, de carreus irregulars, i s\'hi observa també en alguns punts l\'ajuda de terra o argamassa. Aquests murs fan uns 40 cm d\'amplada i la seva alçada, que és molt variable pel seu estat ruïnós, no supera els 2,5 metres. S\'hi distingeixen més o menys fins a quatre compartiments diferents tot i que és impossible de saber l\'ubicació de les obertures o la seva orientació.","08026-91","La Castanya","Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament.","41.7806900,2.3524900","446191","4625630","","08026","El Brull","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41621-foto-08026-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41621-foto-08026-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41621-foto-08026-91-3.jpg","Inexistent","Modern|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","El bosc està envaint aquestes runes.","94|85","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcee","41622","El Boscàs","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-boscas","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XII-XX","S\'han anat reformant diverses parts de la casa al llarg dels anys. A la façana sud s\'han hagut de construir uns grans contraforts de formigó pel perill que suposa que la casa reposi en un terreny tan inclinat.","El Boscàs és una de les masies històriques de la Castanya. És una gran casa de pagès de grans dimensions feta de carreus irregulars de pedra i argamassa, en part amb acabat arrebossat, i teula àrab. El cos principal, que és petit, té l\'entrada orientada a ponent i la teulada de doble vessant al nord i al sud. Un segon cos afegit al sud, de major grandària, té la teulada desguassant a ponent i a llevant. Els dos cossos, units tant per l\'interior com per l\'exterior, atorguen molt espai a la casa. Les finestres són fetes amb grans carreus de pedra, de forma regular, i grans llindes. La porta principal és, també de pedra, amb volta de canó. Degut a la inclinació del terreny la casa té diversos nivells de sòl. A la façana sud s\'han hagut de construir uns grans contraforts de formigó pel perill que suposa que la casa reposi en un terreny tan inclinat.","08026-92","La Castanya","Es tenen notícies històriques del mas el Boscàs des del s. XII. És una de les masies tradicionals de la castanya i encara és habitada avui dia.","41.7822000,2.3487600","445882","4625800","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41622-foto-08026-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41622-foto-08026-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41622-foto-08026-92-3.jpg","Inexistent","Modern|Contemporani|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Diverses parts de la mateixa casa fan funcions de pallissa i graner. A més, i han d\'altres volums que fan de corral, doncs aquest mas encara es dedica a la ramaderia.","94|98|85","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcef","41623","Font del Boscàs","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-boscas","ILLA, Faustí (1990). \'Quaranta anys d\'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny\' a \'Monografies del Montseny\', n.5. Associació d\'Amics del Montseny.","XX","Està restaurada i el seu estat és bo.","Font que porta el nom del proper mas del Boscàs i que es troba situada al peu de la pista que hi passa. Consta d\'un llarg mur fet de carreus irregulars de pedra i acabat amb grans lloses a la part superior. Aquesta paret talla el talús de la muntanya i fa de mur de contenció. Comença a peu pla per la banda est i va pujant en alçada fins arribar a sobrepassar els dos metres d\'alçada per la banda oest. Aquí hi trobem un contrafort. A la part inferior central d\'aquest mur hi ha la font pròpiament dita. D\'una pedra de forma rodona, i de color més clar que la resta, en surt un broc metàl·lic de secció circular per on raja l\'aigua. A sobre, en una de les pedres hi ha la data 1909. A sota, l\'aigua es recull en una pica tallada d\'un sol tros de pedra. A tota la banda esquerra del mur, a partir del broc, hi ha un banc d\'uns 40 cm d\'alçada.","08026-93","La Castanya","La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","41.7824100,2.3478200","445804","4625823","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41623-foto-08026-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41623-foto-08026-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41623-foto-08026-93-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Just davant de la font hi ha també un banc o taula fet amb carreus i una gran llosa.","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcf0","41624","El Cafè","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cafe","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVI-XIX","Està en runes.","El Cafè són les restes d\'una antiga masia situada al pla de la Calma, més concretament al pla del Cafè. Aquest mas estava fet amb carreus irregulars de pedra vermellosa i teula àrab. En resten drets trossos d\'algunes parets. Són parets gruixudes, de gairebé mig metre d\'amplada, i l\'alçada màxima que s\'aguanta dempeus és d\'uns 3,5 metres. S\'intueixen almenys tres estances diferents. A la paret sud es veuen també les restes d\'una porta de fusta, tot i que de ben segur que no era l\'entrada principal. A la paret de llevant encara s\'aguanta un petit cos d\'un sol pis i teulada cap a l\'est.","08026-94","La Castanya","El nom veritable del mas és el Cafè dels Carlins, que es popularitzà durant les guerres civils del segle XIX. Abans era conegut per la Casa de les Lloses. Diverses fonts discrepen de si era un hostal, un cafè o una masia com tantes d\'altres. L\'opinió més extensa, però, és que era una masia que al estar ubicada en un lloc de pas molta gent hi feia parada.","41.7758300,2.3291700","444249","4625105","","08026","El Brull","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41624-foto-08026-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41624-foto-08026-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41624-foto-08026-94-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","També va ser conegut en un principi com a Casa de les Lloses i més tard com a Cafè dels Carlins.","98|94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcf1","41625","Les Mirones","https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-mirones","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVIII-XX","Està restaurada totalment.","Masia situada a la pista que porta a l\'església de la Castanya. És una casa de planta rectangular molt allargada, fa 6 o 7 m d\'ample però passa dels 22 de llargada, feta de carreus irregulars de pedra i ciment. Hi predomina molt el ciment. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa a ponent i a llevant. Consta de planta baixa i pis. La façana principal està orientada al sud. La porta principal és de volta de canó, però de nova construcció. De fet la casa està reformada totalment i només en alguns punts, com en algunes de les finestres del primer pis, es veu la pedra antiga. En aquesta façana hi trobem dues portes més, a banda de set finestres.","08026-95","La Castanya","Aquesta masia té un ús actual residencial i ha perdut el seu origen agrícola.","41.7855400,2.3472200","445757","4626171","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41625-foto-08026-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41625-foto-08026-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41625-foto-08026-95-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Al davant hi ha una cuidada era enjardinada delimitada per un mur de pedra de forma corba. A l\'altra banda del camí hi ha un tancat per animals.","98|94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcf2","41626","Font de la Verneda","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-verneda","ILLA, Faustí (1990). \'Quaranta anys d\'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny\' a \'Monografies del Montseny\', n.5. Associació d\'Amics del Montseny.","XX","Està força coberta per la vegetació.","Font situada a pocs metres de la pista que porta a la Castanya, prop del mas de les Mirones. És una font que raja tot l\'any, i tant la font com el seu entorn immediat estan coberts per la vegetació (abunden entre d\'altres la molsa i les falgueres). Aquesta font consta d\'una estructura ben senzilla. Trobem un petit pany de paret fet amb carreus irregulars de pedra, de poc més d\'un metre d\'alçada i uns 70 cm d\'amplada. D\'un dels carreus de la part inferior en surt un broc metàl·lic de secció circular, que és per on raja l\'aigua. A sota una petit clot al sòl ajudat per alguns carreus fa una mica de receptacle.","08026-96","La Castanya","La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","41.7855900,2.3458200","445641","4626178","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41626-foto-08026-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41626-foto-08026-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41626-foto-08026-96-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Font que raja tot l\'any.","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcf3","41627","Cal Geperut","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-geperut","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVIII-XIX","Actualment només se\'n conserva l\'estructura exterior.","Masia de planta rectangular, de forma allargada, situada molt a prop de l\'església de la Castanya. Està feta amb carreus irregulars de pedra lligats amb argamassa i, recentment, s\'ha decidit arrebossar tot el conjunt. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa a llevant i a ponent. La façana principal està orientada al sud. Aquí hi trobem la porta, que és feta amb carreus de mida gran tallats regularment i d\'una pedra més vermellosa, i la llinda que és de fusta. Les finestres també estan fetes amb aquests carreus més grans però n\'hi ha amb llinda de pedra i amb llinda de fusta. A ponent veiem que la masia es va ampliar amb dos cossos que segueixen la línia de la casa, això és el que li atorga aquesta forma allargada. A llevant hi ha adossats uns corrals.","08026-97","La Castanya","Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament.","41.7841600,2.3541900","446335","4626014","","08026","El Brull","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41627-foto-08026-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41627-foto-08026-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41627-foto-08026-97-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Actualment només se\'n conserva l\'estructura.","98|94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcf4","41628","La Teuleria","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-teuleria","Diversos Autors (2005). \'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració\', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions.","XVIII-XIX","Només en queden unes quantes runes.","Runes d\'aquesta antiga teuleria situada al pla de la Calma. Actualment només en queden unes quantes pedres que costen força de trobar degut a la densa vegetació de la zona. S\'intueix un clot a terra, quadrat o potser rectangular, i en el seu interior s\'hi veu un trosset de pany de paret que encara s\'aguanta, d\'encara no un metre d\'alçada.","08026-98","La Castanya","Les teuleries eren centres terrissers on es coïen, en un forn, els materials del fang (argila) necessaris per a la construcció, bàsicament teules i rajoles.","41.7864800,2.3309500","444406","4626286","","08026","El Brull","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41628-foto-08026-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41628-foto-08026-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41628-foto-08026-98-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","A part d\'això només hi ha les pedres amuntegades a terra, carreus irregulars d\'una pedra vermellosa.","98|119|94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcf5","41629","El Pont de Ferro","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pont-de-ferro","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XX","","És un pont situat a la confluència de la riera del Burguès amb la riera del Pujol o de Picamena, a uns 300 metres del límit municipal amb Tagamanent, tot i que les aigües que passen per sota del pont són només les de la riera del Burguès. El pont està constituït per un sol ull en forma d\'arc de mig punt. Està fet amb carreus irregulars de pedra, units amb ciment, i per a la construcció de l\'arc s\'han utilitzat maons. La part de la calçada fa entre 7 i 8 metres de llarg i uns 4 d\'ample. Està recoberta amb terra i grava, com la pista que hi ha a banda i banda, i no té camp mena d\'ampit o barana.","08026-99","Brull, el","Aquest pont es construí en la postguerra civil fruit de la destrucció de l\'antic pont. Per tant, el podríem datar aproximadament entre el 1940 i el 1960.","41.7999600,2.3006800","441903","4627803","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41629-foto-08026-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41629-foto-08026-99-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Excepte la zona de la calçada el pont està força recobert per la vegetació, és una zona molt frondosa.","98","49","1.5","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcf6","41630","La Palanca","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palanca","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XX","S\'hauria de desbrossar.","La Palanca és un pont construït sobre la riera del Pujol, a la pista que surt del cementiri del Brull i passa pel mas el Pujol. És un pont constituït per dos estreps i un tauler, que és fet amb bigues, tot de formigó, i amb orientació nord sud. El tauler fa entre 3,5 i 4 metres d\'ample i entre 8 i 9 metres de llarg. El paviment de la calçada també és de formigó. A banda i banda de la calçada hi ha una tanca de protecció metàl·lica de mig metre d\'alçada.","08026-100","Brull, el","Aquest pont es construí en la postguerra civil fruit de la destrucció de l\'antic pont. Per tant, el podríem datar aproximadament entre el 1940 i el 1960.","41.8077000,2.3049800","442267","4628659","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41630-foto-08026-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41630-foto-08026-100-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Estructural","","","","2019-11-22 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Al sud d\'aquest pont hi ha una barrera amb un cadenat.","98","49","1.5","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcf7","41631","El Pujol","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVI-XVIII","Està gairebé totalment restaurada.","Masia històrica del Brull de grans dimensions, ara gairebé totalment restaurada, que consta de dos cossos principals adossats. Els dos cossos són de planta rectangular i fets amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa al nord i al sud. Consta de planta baixa i primer pis, tot i que degut a l\'elevat desnivell del terreny aquests pisos es troben en diferents nivells del sòl. Les obertures són fetes amb grans carreus de pedra tallats de forma regular i amb gran llinda també de pedra d\'un color rogenc. Les finestres estan proveïdes d\'ampit. La façana principal està orientada a l\'oest, aquí hi ha la porta principal, però també trobem entrades a les façanes nord i sud.","08026-101","Brull, el","En trobem les primeres notícies històriques als fogatges dels segles XV i XVI on ja apareix la masia del Pujol. Ara està gairebé totalment restaurada.","41.8030600,2.3028200","442083","4628145","","08026","El Brull","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41631-foto-08026-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41631-foto-08026-101-3.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Trobem un cos afegit al sud i, uns metres enllà, un cobert.","94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcf8","41632","Riera del Pujol","https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-pujol","CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). \'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya\' a \'Monografies del Montseny\', n.5. Associació dels Amics del Montseny.","","","La riera del Pujol o de Picamena és un dels cursos fluvials importants del Brull. Comença al vessant nord de Collformic on es crea el gran fondal que antigament s\'anomenava Vallmanya o la Gran vall. El primer tram flueix en direcció NO fins arribar al nucli del Brull, a partir d\'aquí fa un gir i se\'n va direcció SO. Els últims 1400 metres la riera fa de límit entre els municipis del Brull i Tagamanent, llavors arriba a un punt on coincideixen els termes municipals del Brull, Tagamanent i Aiguafreda, a 500 m d\'altitud. A partir d\'aquí passa a anomenar-se riera de l\'Avencó i més tard desguassa al riu Congost. Dins el terme del Brull la riera del Pujol transcorre aproximadament uns set kilòmetres. Rep les aigües, entre d\'altres, del torrent Gros, el torrent de Riudeboix, el sot dels Hortets o la riera del Burguès.","08026-102","Brull, el","La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d\'aigua a gran part de la Plana de Vic.","41.8077700,2.3066700","442407","4628666","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41632-foto-08026-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41632-foto-08026-102-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","","","2153","5.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcf9","41633","Molí de Baixolí de Baix","https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-oli-de-baix","BOLÒS i MASCLANS, Jordi (1983). \'Els Molins fariners\'. Ketres Editora, S.L.","XVI-XVIII","Està en runes.","El molí de Baix o de Casademunt són les restes d\'un antic molí fariner situat al peu de la riera del Pujol o de Picamena, en una zona amb gran desnivell del terreny. Actualment només en queden la bassa i algunes parts de les parets dels edificis annexos que devien fer de vivendes. Aquests trams de paret estan força coberts per la vegetació doncs al ser una zona humida hi ha força densitat de plantes. Són parets gruixudes, d\'uns 40 cm d\'ample, i estan fetes amb carreus irregulars de pedra lligats amb argamassa i ciment. S\'observa també una porta feta amb grans carreus de pedra de forma més regular i una gran llinda també de pedra, i una altra porta feta amb carreus irregulars i una petita biga de fusta que fa de llinda. Devia ser un molí de considerables dimensions, algunes de les parets fan sobre cinc metres d\'alçada, amb almenys un parell d\'edificis annexos a l\'estructura pròpia del molí.","08026-103","Brull, el","Aquest molí estava lligat a la construcció propera coneguda com el Molí de Dalt. Tant un com l\'altre formaven part del conjunt d\'edificis lligats a la producció agrícola del Pujol. La ubicació dels edificis respon a la necessitat d\'aigua constant per tal de poder fer anar les moles de forma mecànica.","41.8104200,2.3085500","442566","4628959","","08026","El Brull","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41633-foto-08026-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41633-foto-08026-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41633-foto-08026-103-3.jpg","Inexistent","Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Devia ser un molí de considerables dimensions amb almenys un parell d\'edificis annexos a l\'estructura pròpia del molí.","119|94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcfa","41634","Font de Sant Martí","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-marti","ILLA, Faustí (1990). \'Quaranta anys d\'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny\' a \'Monografies del Montseny\', n.5. Associació d\'Amics del Montseny.","XX","","Font situada a la faldilla del turonet on hi ha el castell del Brull, entre el castell i l\'ajuntament. Té forma de podi, amb tres graons, i està feta amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Fa tres metres de llarg i mig metre d\'ample. L\'alçada varia: el graó del mig en fa un metre mentre que els dos graons laterals en fan mig. La part superior està acabada amb lloses de pedra. Al bell mig hi trobem una aixeta metàl·lica amb un pitjador, a sobre una placa metàl·lica amb una dedicatòria i l\'any 1985. A la part inferior hi ha una pica, que està feta també amb carreus i ciment, que recull l\'aigua de la font.","08026-104","Brull, el","La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","41.8168400,2.3048100","442261","4629674","1985","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41634-foto-08026-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41634-foto-08026-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41634-foto-08026-104-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","A les immediacions trobem tres bancs i una taula amb dos bancs més, tot de pedra.","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcfb","41635","Cementiri del Brull","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-del-brull","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XX","","El cementiri del Brull és un recinte enjardinat de forma rectangular. Està envoltat per un mur fet de carreus irregulars de pedra i ciment, de 140 cm d\'alçada de mitjana, i amb una entrada reixada a la banda SO que té un xiprer a banda i banda. Passada l\'entrada hi ha sis xiprers alineats en dues fileres, dos bancs de fusta i, al centre del recinte, una petita capella. Aquesta capella és de planta rectangular, de tres per quatre metres, està feta amb carreus, té la teulada de doble vessant i les obertures anterior i posterior amb volta de canó. A ambdós costats de la capella, enganxada al mur del cementiri, hi ha una filera de nínxols. També trobem una filera de nínxols més petits entrant a mà esquerra i unes quantes tombes sense nínxol a la banda oposada.","08026-105","Brull, el","Aquest cementiri és de recent construcció que permeté ampliar i ordenar l\'antic cementiri de Sant Martí.","41.8161900,2.3113100","442800","4629598","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41635-foto-08026-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41635-foto-08026-105-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","A la part oposada de l\'entrada, darrera els nínxols i la capelleta, queda un espai buit només ocupat per dos arbres amb sengles escocells.","98","46","1.2","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcfc","41636","Creu de Terme o creu del Brull","https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-o-creu-del-brull","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XX","","Està formada per una columna prismàtica acabada en creu feta de grans carreus de pedra vermellosa tallats de manera regular i precisa. A la part de la creu, a dalt, hi ha una figura de Crist feta de pedra blanca i orientada a l\'est. Hi trobem també una evocació del patró Sant Martí, una de Santa María i un escut amb les quatre barres, tot de pedra blanca. Al llarg de la columna, amb el text en vertical, hi ha gravada la inscripció \'Pau a vosaltres\'. A sota hi ha una base o penya feta del mateix tipus de pedra.","08026-106","Brull, el","Aquesta creu es va inaugurar el 3 d\'agost de 1961i substituia l\'antic pedró. Cap al 1960 l\'entitat \'Amics de les Creus de Terme\' va proposar la construcció de la creu al rector del Brull, Mn. Josep Coma, exposant que ornamentaria el lloc que aleshores ja era molt freqüentat perquè s\'acabava d\'obrir la carretera de Collformic al nucli del Brull. Va fer la part d\'escultura i picapedrer en Joan Dodas, de Folgueroles, i l\'obra de maçoneria en J. Crivillé, de Seva. El cost total de l\'obra fou de 36.000 pessetes.","41.8168000,2.3048700","442266","4629670","1961","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41636-foto-08026-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41636-foto-08026-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41636-foto-08026-106-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","Joan Dodas i J. Crivillé","La creu de Terme, o creu del Brull, és una creu situada a la falda del turonet on hi ha l\'antic castell, enfront de l\'església de Sant Martí.","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcfd","41637","Font de Faig","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-faig","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XX","Va ser restaurada el 1999.","Un gran pany de paret fet de carreus irregulars de pedra i ciment talla el talús de la muntanya i fa de mur de contenció. Al mig hi ha una aixeta metàl·lica i, a sobre, una gran llosa de pedra amb una inscripció gravada. A la seva dreta trobem una placa metàl·lica més petita amb una inscripció de quan va ser restaurada. A la meitat dreta d\'aquesta paret hi ha un banc també fet de pedra i acabat amb lloses a la part superior, fa uns 40 cm tan d\'alçada com de profunditat. A l\'esquerra un mur, d\'aproximadament la mateixa alçada i amplada que el banc, delimita una bassa que recull l\'aigua. Tot el conjunt es recolza sobre una base plana, feta també de pedra, que anivella el terreny.","08026-107","Brull, el","Va ser restaurada el 1999.","41.8072100,2.3435200","445468","4628580","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41637-foto-08026-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41637-foto-08026-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41637-foto-08026-107-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Font situada a l\'est del mas i l\'ermita també anomenats Font de Faig o Mitjancera.","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcfe","41638","Les Planes","https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-1","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XV-XVII","Està totalment restaurada.","Masia de planta rectangular feta amb carreus irregulars de pedra lligats amb un ciment vermellós, totalment restaurada. Consta de dos nivells d\'alçada diferents: a la meitat sud hi ha planta baixa i pis i la meitat nord és més alta. La teulada és a dues vessants, de teula àrab, i desguassa al nord i al sud. Al vessant sud veiem un pati interior. Les obertures són fetes amb grans carreus tallats de manera regular. Aquestes obertures són totes rectangulars i, en general, tenen llindes de fusta a la planta baixa i de pedra al primer pis. En alguna d\'elles s\'ha usat també el maó. A la façana sud dues de les obertures fan de petit balcó i estan proveïdes d\'una barana. Tan per la banda de llevant com de ponent de la masia hi ha cossos afegits de nova construcció.","08026-108","Brull, el","Aquesta masia té un ús actual residencial i ha perdut el seu origen agrícola.","41.8261100,2.3200400","443534","4630693","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41638-foto-08026-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41638-foto-08026-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41638-foto-08026-108-3.jpg","Inexistent","Modern|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Tot el conjunt es troba envoltat per una zona enjardinada i ben cuidada.","94|85","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72274973b149135dcff","41639","La Farigola","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farigola","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVIII-XIX","","Masia de planta rectangular amb acabat de color blanc. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa als laterals. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal està orientada al sud-oest. Totes les obertures són rectangulars i estan reixades, excepte algunes del primer pis. A la banda de llevant hi ha un cos afegit que fa que la casa no sigui simètrica.","08026-109","Sant Jaume de Viladrover","Aquesta masia té un ús actual residencial i ha perdut el seu origen agrícola.","41.8219900,2.2448600","437287","4630288","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41639-foto-08026-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41639-foto-08026-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41639-foto-08026-109-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Es troba en un recinte envoltat per una tanca amb una gran porta metàl·lica a l\'entrada. És el mas més allunyat del nucli de Sant Jaume de Viladrover.","98|94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72374973b149135dd00","41640","Can Rabasseda","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rabasseda","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XV-XVII","Presenta símptomes evidents d\'abandonament i d\'haver estat malmès pel foc.","És un mas fet amb carreus irregulars de pedra lligats amb argamassa i ciment, amb evidents símptomes d\'abandonament. Consta de planta baixa i pis, la teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa als laterals. La façana principal està orientada al sud-est. La porta principal, de mida petita, es troba al primer pis i s\'hi accedeix per unes escales adossades a la façana fetes de formigó; aquí també hi veiem l\'ús de les totxanes. Les obertures són fetes amb carreus més grans de pedra tallats de manera més regular. Al lateral esquerre hi ha un cos afegit segurament amb funcions de cort. També hi ha un petit cos afegit a la part posterior.","08026-110","Sant Jaume de Viladrover","","41.8303800,2.2584100","438420","4631210","","08026","El Brull","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41640-foto-08026-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41640-foto-08026-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41640-foto-08026-110-3.jpg","Inexistent","Modern|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Petit mas deshabitat que es troba a la zona del Raval, a Sant Jaume de Viladrover.","94|85","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:38" "6604b72374973b149135dd01","41641","Casa de colònies de Casademunt","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-colonies-de-casademunt","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVI-XIX","Va ser restaurada totalment però respectant sempre l\'estructura original.","Mas format per dos cossos adossats de planta rectangular i allargada, en total uns 36 metres de façana. Tots dos són fets amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. El cos situat al sud és el més gran i té la teulada a tres vessants (llevant, ponent i sud) mentre que el cos del nord la té a una sola vessant (a llevant). Ambdues teulades estan fetes amb teula àrab. Trobem portes d\'accés a les quatre façanes. A la façana est la porta queda a més alçada, degut a la inclinació del terreny, i unes escales fetes de pedra en faciliten l\'accés. La majoria de les finestres són fetes de carreus, amb grans llindes de pedra i rajoles als ampits. En algunes d\'elles (molt poques) s\'han utilitzat maons, com en un dels accessos de la façana est que fa un arc de mig punt. Per a l\'entrada del nord s\'han d\'utilitzar també unes escales i per a la del sud una rampa feta de formigó. A la part sud de la façana est hi ha un cos afegit que fa de garatge. Cal destacar també un contrafort a la cantonada SO.","08026-111","Brull, el","Edifici relacionat amb el mas Casademunt. Casademunt va ser construït pels volts de 1540 i posteriorment va ser objecte de reformes (a mitjans de segle XIX).","41.8155400,2.2979500","441690","4629534","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41641-foto-08026-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41641-foto-08026-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41641-foto-08026-111-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","És un dels edificis situats a les proximitats del mas i l\'església de Casademunt.","98|119|94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd02","41642","La Betania","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-betania","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVI-XIX","","És una casa de planta rectangular, d\'uns 12 per 10 metres, de planta baixa i dos pisos. Té la teulada a dues vessants i desguassa al nord i al sud. Els materials utilitzats per a la construcció són la pedra (carreus irregulars) la teula i el ciment, tot i que també s\'han utilitzat maons per a fer les llindes de portes i finestres. La façana principal està orientada a l\'oest, aquí la porta té un arc carpanell d\'estil industrial fet de maons. A la façana nord hi ha adossat un cos que, tot i ser més recent, utilitza els mateixos materials i segueix la mateixa línia de la casa, amb la teulada d\'una sola vessant. També trobem en aquest lateral unes escales de pedra que faciliten l\'accés a la façana principal per aquesta banda, doncs queda a diferent nivell degut a la inclinació del terreny.","08026-112","Brull, el","Edifici relacionat amb el mas Casademunt. Casademunt va ser construït pels volts de 1540 i posteriorment va ser objecte de reformes (a mitjans de segle XIX).","41.8158900,2.2979800","441693","4629573","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41642-foto-08026-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41642-foto-08026-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41642-foto-08026-112-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","També se la coneix com la casa de la marquesa. És un dels edificis situats a les proximitats del mas i l\'església de Casademunt.","98|119|94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd03","41643","Escut del Prat","https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-prat","\Decret 571/63, de 14 de març de 1963, del Ministerio de Educación.\
","XVII-XVIII","L\'escut es troba en molt bon estat de conservació.","\L\'escut del Prat està gravat a la llinda de pedra de la porta principal d\'accés. L\'escut té forma rectangular amb la cara nord lleugerament arrodonida. El contingut de l\'escut fa clarament referència a la persona o família d\'un antic propietari. Consta d\'una \'A\' majúscula i dues \'C\' a banda i banda de les\'A\'. Les tres lletres lligades tenen un acabat floral.\
","08026-113","Brull, el","\Aquest rellotge pertany al Prat, masia fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola.\
","41.8215800,2.3031700","442129","4630201","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41643-foto-08026-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41643-foto-08026-113-3.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Altres","BCIN","National Monument Record","Commemoratiu","2019-12-16 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Tractant-se d\'un escut familiar és un BCIN (Bé Cultural d\'Interès Nacional) segons el decret 571/63, de 14 de març de 1963, del Ministerio de Educación sobre \'Protección de escudos, emblemas, piedras heráldicas, rollos de justicia, cruces de término y similares\' on tot aquell escut heràldic o creu de terme de més de cent anys passen directament a ser considerats com a Béns Culturals d\'Interès Nacional.","94","47","1.3","1769","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd04","41644","Rellotge de sol de can Coromines","https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-coromines","BOU i VILALTA, Concepció (2004). \'Rellotges de sol de Catalunya : un patrimoni per descobrir\'. Efadós. \'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans\' a Societat Catalana de Gnomònica: http://www.gnomonica.cat/","XVIII","Es troba en bon estat.","Es tracta d\'un rellotge de sol rectangular, vertical declinant, amb orientació sud, té marques horàries a les hores i mitges hores de les 5 del matí a les 7 de la tarda, en cicles de 12 hores, amb numeració aràbiga. El gnòmon és de vareta amb un cercle al pol, emmarcat, cisellat sobre la mateixa pedra formada per 3 carreus del mateix material que els de la resta de la edificació. Hi ha gravada la data 1790.","08026-114","Brull, el","Tenim constància documental del mas Coromines d\'ençà de la baixa edat mitjana. Malgrat tot, l\'edifici actual data de les darreries del segle XVIII, segons es desprèn d\'una de les llindes de la façana principal (1796).","41.8118200,2.3022000","442040","4629118","1790","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41644-foto-08026-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41644-foto-08026-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41644-foto-08026-114-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Rellotge de sol situat a l\'alçada del primer pis de la façana principal de can Coromines, entre la finestra del mig i la de la dreta.","98|119|94","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd05","41645","La Cortada","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cortada","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVII-XVIII","La casa es troba en bon estat de conservació. S\'observen reformes recents a la façana principal.","Masia de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos orientada al SSE, amb la teulada a quatre vents. Està feta amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment, arrebossada en part, i amb la teulada de teula. Les obertures són fetes amb grans carreus tallats de forma regular i grans llindes de pedra, i les finestres del primer pis tenen l\'ampit decorat. La porta principal també està feta amb grans carreus però té un arc de mig punt rebaixat fet de maons. A la façana principal hi ha nou obertures (8 finestres i la porta) ben alineades en tres rengleres. Dos graons de pedra faciliten l\'accés a la casa per aquesta porta; just al davant hi ha una petita era.","08026-115","La Castanya","En trobem les primeres referències documentades a finals dels s.XVII. La casa actual segurament és posterior, però encara conserva un cos de l\'antiga casa, el cos de llevant, on la seva llinda data del 1651.","41.7867200,2.3483400","445851","4626302","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41645-foto-08026-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41645-foto-08026-115-3.jpg","Inexistent","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Adossat a la part posterior hi ha un cos afegit que segueix les línies de la casa, però de menor altura degut a l\'elevada inclinació del terreny. Trobem també altres cossos a ponent, a llevant i al nord, destinats tots ells a funcions ramaderes.","94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd06","41646","Escut del Vilar","https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-vilar","\Decret 571/63, de 14 de març de 1963, del Ministerio de Educación.\
","XVI-XVIII","Tot i que el blasó es conserva perfectament, els motius s\'han gastat amb el pas dels anys.","\És un escut en forma de blasó, punxegut a la part inferior. A la part central ens mostra tres franges a mode de faixes, que divideixen el blasó en cinc parts diferenciades. La part superior és més ample que la resta. Segurament en aquesta part s\'hi representaria algun motiu que donés una major personalització de l\'escut. Actualment està molt desgastat.\
","08026-116","La Castanya","\Situat al límit mateix del terme municipal del Brull, al sector de la Castanya, l\'antiga masia del Vilar ha estat restaurada per la Diputació de Barcelona per esdevenir escola de la Natura als peus del Montseny. Es tenen notícies al segle XVIII, tot i que dataria de l\'Edat Mitjana. Actualment es troba en una estat de conservació òptim degut a la seva funció. De no haver estat reconvertida, aquesta masia ja estaria en ruïnes. La restauració ha afectat també el seu entorn, amb l\'enllosat de l\'era i la construcció d\'un mur de contenció de terres a la part sud.\
","41.7790400,2.3548400","446385","4625445","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41646-foto-08026-116-2.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Altres","BCIN","National Monument Record","Commemoratiu","2019-12-16 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Escut que deuria pertànyer a la família Vilar, propietària i constructora de la masia original. Tractant-se d\'un escut familiar és un BCIN (Bé Cultural d\'Interès Nacional) segons el decret 571/63, de 14 de març de 1963, del Ministerio de Educación sobre \'Protección de escudos, emblemas, piedras heráldicas, rollos de justicia, cruces de término y similares\' on tot aquell escut heràldic o creu de terme de més de cent anys passen directament a ser considerats com a Béns Culturals d\'Interès Nacional.","94","47","1.3","1769","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd07","41647","Rellotge de sol del Vilar","https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-vilar","BOU i VILALTA, Concepció (2004). \'Rellotges de sol de Catalunya : un patrimoni per descobrir\'. Efadós. \'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans\' a Societat Catalana de Gnomònica: http://www.gnomonica.cat/","XVIII","Es troba en bon estat de conservació.","Rellotge de sol situat a l\'alçada del primer pis de la façana principal del Vilar, a l\'esquerra de la finestra central. Es tracta d\'un rellotge de sol rectangular, fet de guix, vertical declinant, amb orientació sud-est. Té marques horàries a les hores i mitges hores de les 6 del matí a les 5 de la tarda, sense nombres. La línia del migdia es vertical. El gnòmon és de vareta, amb un cercle al pol. Té la indicació de la data 1797 i està emmarcat amb motius geomètrics.","08026-117","La Castanya","Situat al límit mateix del terme municipal del Brull, al sector de la Castanya, l\'antiga masia del Vilar ha estat restaurada per la Diputació de Barcelona per esdevenir escola de la Natura als peus del Montseny. Es tenen notícies al segle XVIII, tot i que dataria de l\'Edat Mitjana. Actualment es troba en una estat de conservació òptim degut a la seva funció. De no haver estat reconvertida, aquesta masia ja estaria en ruïnes. La restauració ha afectat també el seu entorn, amb l\'enllosat de l\'era i la construcció d\'un mur de contenció de terres a la part sud.","41.7790400,2.3548400","446385","4625445","1797","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41647-foto-08026-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41647-foto-08026-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41647-foto-08026-117-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","És un rellotge de sol possiblement reaprofitat.","98|119|94","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd08","41648","La Castanya","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-castanya","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","IX-XX","","El conjunt arquitectònic de La Castanya està format per l\'església de Sant Cristòfol de la Castanya (fitxa 79), el seu cementiri (fitxa 82) i l\'antiga rectoria que ara és una vivenda particular (fitxa 81).","08026-118","La Castanya","Es tenen notícies documentals d\'aquesta església dels anys 1025, 1047 i 1050. Sabem que el 1082 va ser consagrada pel bisbe de Vic Berenguer Seniofred de Lluçà, a petició de R. Folc, vescomte de Cardona i senyor del Brull. Al seu interior es conservava un retaule fet expressament pel pintor Bertran Badia, que va ser posteriorment substituït per un altre de barroc, cremat durant la Guerra Civil. La seva acta de dotació data del 7 de juny de 1082 i es conserva a l\'Arxiu Episcopal de Vic. La Castanya mai havia estat parròquia, sinó que depengué des dels seus orígens de Sant Martí. El 1987 es va començar la seva excavació i restauració.","41.7838200,2.3523000","446178","4625977","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41648-foto-08026-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41648-foto-08026-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41648-foto-08026-118-3.jpg","Inexistent","Romànic|Modern|Contemporani|Medieval","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","","92|94|98|85","46","1.2","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd09","41649","Decoració mural de Sant Martí del Brull","https://patrimonicultural.diba.cat/element/decoracio-mural-de-sant-marti-del-brull","ALCOY i PEDRÓS, Rosa (1986). «Decoració mural del Brull» a \'Museu Episcopal de Vic. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona\'. Col. Catalunya romànica, 22. Enciclopèdia Catalana. GROS i PUJOL, Miquel S. (1991). \'Museu Episcopal de Vic: romànic\'. Ausa Ed. ROSÉS i POU, Carme (1991). \'Museu Episcopal de Vic: 1r centenari\'. Col·leccionable del setmanari Ausona.","XII","Van ser restaurades per A. Cividini.","Les pintures de l\'església de Sant Martí que han arribat fins a nosaltres es trobaven a la capçalera. Només se\'n poden analitzar les que en dos registres particularitzen l\'absis central i les que ornaven la volta i l\'arc d\'entrada. Tot i així el seu mal estat fa que no s\'hagin pogut veure en la seva plenitud originària, algunes de les escenes han sofert pèrdues molt considerables. La temàtica d\'aquestes pintures són el Gènesi, la Redempció i el Pantocràtor voltat pel tetramorf. La tècnica emprada és el fresc. Això té la seva importància si, seguint l\'estudi de J. Dols i Rusiñol, tenim en compte que la resta de conjunts relacionats amb aquest opten per l\'anomenat \'fresco secco\'. El plafó del sostre fa 3,68 x2,56 m, l\'interior de les absidioles és diferent en cada cas però estan entre 2,10 i 2,90 m d\'alt, l\'altura total del mur semicircular és de 3,52 m i l\'obertura de l\'absis fa 4,84 m de diàmetre.","08026-119","Brull, el","Les va descobrir l\'any 1909 en Josep Gudiol i Cunill i en deixà constància en les seves publicacions, fent notar que el conjunt de l\'edifici devia anar originàriament cobert totalment de figuracions. El 1935 van ser traslladades al Museu Episcopal de Vic. Van ser restaurades per A. Cividini.","41.8167400,2.3054700","442316","4629663","","08026","El Brull","Restringit","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41649-foto-08026-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41649-foto-08026-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41649-foto-08026-119-3.jpg","Inexistent","Romànic|Medieval","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Religiós","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Fotografies: Gemma Llop. Fundació Enciclopèdia Catalana (1984).","92|85","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd0a","41650","La Casa de Dalt","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-de-dalt","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVI-XIX","Està derruïda en part i envaïda per la vegetació.","És una casa de planta rectangular, gairebé quadrada, feta de carreus irregulars de pedra i que consta de planta baixa i primer pis. La teulada és de doble vessant, de teula, tot i que en algunes parts hi ha fibrociment. La façana principal s\'orienta al sud-oest i hi trobem la porta a la planta baixa i dues finestres al primer pis. La porta està feta amb els mateixos carreus i té una llinda de pedra. Les finestres són fetes també de carreus i amb llinda de pedra exceptuant-ne alguna de la façana oest on s\'han utilitzat maons. La cantonada nord té forma rodona. En aquesta façana nord hi ha un pati envaït per la vegetació i la meitat de la façana est està derruïda.","08026-120","Sant Jaume de Viladrover","Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament.","41.8303700,2.2586700","438442","4631208","","08026","El Brull","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41650-foto-08026-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41650-foto-08026-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41650-foto-08026-120-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","La Casa de Dalt és una masia situada al Raval, a l\'est de can Rabasseda, en una zona amb molt de desnivell. Actualment es troba en runes.","98|94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd0b","41651","Els Bastons","https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-bastons","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVII-XIX","Ha estat restaurat i el seu estat és molt bo.","Els Bastons és un dels masos històrics de la zona de Viladrover. Consta d\'una casa de pedra, de planta rectangular i de grans dimensions, amb acabat arrebossat i teulada de doble vessant que desguassa a llevant i a ponent. Té planta baixa i dos pisos. Les obertures són fetes amb grans carreus de pedra tallats regularment, així com les cantonades de la casa. La façana principal, precedida per una era enllosada, està orientada al sud. Aquí trobem dues finestres i la porta principal a la planta baixa, tres balcons al primer pis, i un balcó i dues finestres més al segon pis. Per la banda de ponent hi ha un volum adossat de dos pisos d\'alçada que està construït amb els mateixos materials i acabats que el cos principal. Aquest té a la façana sud una porta estreta amb volta de canó. A la clau de volta hi ha un escut gravat on llegim \'IHS (Iesus Hominum Salvator) Bastons 1577\'. Aquesta porta anteriorment estava al cos principal. Al segon pis i destaca un porxo amb tres grans arcades.","08026-121","Sant Jaume de Viladrover","Hi ha documentació d\'aquest mas des del segle XV.","41.8301600,2.2499600","437718","4631191","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41651-foto-08026-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41651-foto-08026-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41651-foto-08026-121-3.jpg","Legal","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","A l\'entorn de la casa hi ha diversos corrals i graners per poder dur a terme tasques agrícoles i ramaderes . També hi ha una bassa i una casa de nova construcció.Els propietaris conserven un plec de pergamins antics.","98|94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd0c","41652","Pou dels Bastons","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-dels-bastons","Diversos Autors (2005). \'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració\', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XIX-XX","S\'observen algunes esquerdes i zones on han caigut diversos carreus.","És un pou fet de carreus i ciment, amb un acabat arrebossat, tot i que no d\'una manera uniforme. En algunes parts també s\'han utilitzat maons. És de planta rectangular, d\'uns 3,5 per 5 metres, i fa 3 metres d\'alçada. Té la teulada de doble vessant feta de teula. Es troba a la vora d\'un camp de conreu i està orientat a l\'est, on dóna a la carretera. En aquesta façana hi té dues obertures: una a la banda esquerra feta amb totxanes i llinda de fusta, amb una porta també de fusta que arriba fins a terra; i una a la seva dreta feta amb carreus i llinda de fusta que té la porta metàl·lica. A la façana sud també hi ha una petita obertura.","08026-122","Sant Jaume de Viladrover","Aquest pou estar vinculat a la masia dels Bastons i al seu ús agrícola.","41.8332500,2.2489200","437635","4631535","","08026","El Brull","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41652-foto-08026-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41652-foto-08026-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41652-foto-08026-122-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd0d","41653","Rectoria del Brull","https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-del-brull","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVIII-XIX","Ha estat restaurada recentment.","Casa de planta rectangular, gairebé quadrada, feta amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment i amb acabat arrebossat a la façana principal. Consta de planta baixa i dos pisos, tot i que la seva alçada varia degut a la inclinació del terreny. La teulada és de doble vessant, feta de teula, i desguassa a llevant i a ponent. La façana principal està orientada al sud. Hi ha porta d\'accés tan a la façana sud com nord. Les obertures són fetes amb carreus més grans i regulars i llindes de pedra. La casa comunica amb l\'església de Sant Martí per un passadís elevat en forma d\'arcada on hi ha un parell de finestres espitlleres.","08026-123","Brull, el","L\'església de Sant Martí fou la parròquia de Seva fins que es va crear la del Brull. Es troba documentada com a parròquia ja al segle XI (1029). Se sap que va ser consagrada entre els anys 1048 i 1060 pel bisbe vigatà Guillem de Balsareny. El 1062 va ser dotada amb delmes pel vescomte Ramon Folc I i la seva muller Ermesenda. Entre les nombroses reformes que ha sofert, en destaquen la construcció del campanar i la modificació del portal d\'accés, dels anys 1791 i 1588 respectivament. Els seus murs també varen ser repujats. El 1909 Gudiol hi va descobrir un important conjunt pictòric que actualment es troba al Museu Episcopal de Vic.","41.8165500,2.3055600","442323","4629641","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41653-foto-08026-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41653-foto-08026-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41653-foto-08026-123-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","A la façana sud hi ha adossat un edifici que funciona com a centre d\'informació del Brull i del Parc Natural del Montseny.","98|94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd0e","41654","Pou de Sant Martí del Brull","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-sant-marti-del-brull","Diversos Autors (2005). \'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració\', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVIII-XIX","Ha estat recentment restaurat","És un pou de forma cilíndrica orientat perfectament a l\'oest. Està fet de carreus de pedra i ciment. El seu diàmetre exterior és d\'un metre i mig aproximadament i la seva alçada de 1,2 metres. El gruix de la paret és d\'uns 30 centímetres. Aquesta paret té una part més prima i de menor alçada per la seva banda oest. Una reixa de ferro de forma circular protegeix l\'obertura del pou. Del mur de pedra en surt una barra metàl·lica que es corba en alçada i acaba amb una corriola al seu extrem.","08026-124","Brull, el","Aquest pou anava lligat a l\'ús agrícola que tenia la rectoria de Sant Martí.","41.8165900,2.3058500","442347","4629646","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41654-foto-08026-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41654-foto-08026-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41654-foto-08026-124-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Altres","","","","2019-11-22 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Aquest pou està situat al pati que queda a la part posterior de la rectoria de Sant Martí del Brull.","98|119|94","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd0f","41655","Can Roca","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roca-0","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVIII-XX","Ha estat restaurada i el seu estat de conservació és bo.","Masia de planta rectangular feta amb carreus de pedra i acabat arrebossat. Consta de planta baixa i primer pis. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa als laterals. La façana principal està orientada al SO. En aquesta façana hi ha la porta principal i una finestra feta nova i de grans dimensions a la planta baixa, i dues finestres més al primer pis. Les obertures són fetes amb grans carreus tallats de forma regular i grans llindes de pedra. La casa va ser ampliada per la banda esquerra seguint la mateixa línia de la teulada, en aquesta part hi ha també una petita finestra. Adossat a cada costat de la façana principal hi ha construït un cos d\'una sola planta, i al mig una era enllosada. Per la banda posterior de la casa hi ha un cos adossat de mida superior a la casa principal i de construcció recent.","08026-125","Sant Jaume de Viladrover","Aquest mas es va anar ampliant a partir de la masia original afegint-t\'hi diversos volums.","41.8343300,2.2454300","437346","4631658","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41655-foto-08026-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41655-foto-08026-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41655-foto-08026-125-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","També se la coneix com can Roca de les Garses. Actualment aquest mas es dedica a la hípica rural i el pupil·latge de cavalls.","98|94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd10","41656","Llinda de Serra-Montmany","https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-serra-montmany","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVII-XVIII","S\'han desprès algunes parts de la llinda però la rosa es troba en bon estat.","És una pedra rogenca d\'un metre d\'amplada per uns trenta centímetres d\'alçada. A la part central inferior de la llinda hi ha una enfonadura que té una forma semblant a una estrella per la part superior i que es va eixamplant a la part inferior. Al bell mig hi trobem una rosa o flor rodona, d\'uns 15 centímetres de diàmetre, amb deu pètals.","08026-126","Sant Jaume de Viladrover","Es coneix amb certesa l\'existència de Serra-Montmany ja al segle XIII, concretament al 1270. Se sap també que restà habitat i en funcionament després de la pesta negra del 1348 i següents. La construcció actual, però, és molt posterior a aquestes dates i molt possiblement s\'hagi de situar entre els segles XVII i XVIII. La casa va ser l\'objecte de reformes a la dècada dels cinquanta del segle passat. Actualment realitza les funcions de granja.","41.8282600,2.2575800","438349","4630975","","08026","El Brull","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41656-foto-08026-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41656-foto-08026-126-3.jpg","Inexistent","Modern","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Aquesta llinda es troba a la finestra central del primer pis de Serra-Montmany.","94","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd11","41657","Rectoria de Sant Jaume de Viladrover","https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-jaume-de-viladrover","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XIX-XX","Actualment s\'hi duen a terme algunes reformes.","Casa de planta rectangular feta de carreus irregulars de pedra i argamassa, amb teulada de doble vessant feta de teula que desguassa als laterals. Consta de planta baixa i pis. La façana principal està orientada al SE i té un acabat arrebossat. Les obertures estan fetes amb maons i formen arcs carpanells. A la façana principal hi ha la porta i dues finestres reixades a la planta baixa, i dues finestres i un balcó al primer pis. Al lateral esquerre hi ha dos cossos afegits: un de la mateixa alçada que la casa i un altre d\'un sol pis amb una porta de garatge. Aquest últim té el sostre que fa de terrat.","08026-127","Sant Jaume de Viladrover","Va ser una sufragània de Sant Martí del Brull fins al segle XIX, moment en que va esdevenir parròquia. La primera notícia documental del temple data del 1029. En aquella data era de propietat privada, pertanyent a la masia Viladrover. El 1372 va ser venuda al canonge vigatà Pere Berenguer. El 1685 va ser renovada per complet la volta i el 1689 es va construir una capella nova a tramuntana. El 1926 va ser novament reformada amb la construcció de l\'absis i amb la prolongació de la nau. Actualment és una parròquia autònoma.","41.8276200,2.2531400","437980","4630907","","08026","El Brull","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41657-foto-08026-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41657-foto-08026-127-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Un espai envoltat per un mur de pedra enllaça la rectoria amb l\'església.","98","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd12","41658","Torrent de l\'Estanyol","https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-lestanyol","CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). \'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya\' a \'Monografies del Montseny\', n.5. Associació dels Amics del Montseny.","","","Aquest torrent neix al vessant nord-oest del nucli d\'El Brull, al sud del serrat del Prat d\'Ori. El seu recorregut dins el terme municipal d\'El Brull és d\'uns 5,5 quilòmetres i transcorre en direcció sud-oest fins sortir-ne pel punt on convergeixen els termes d\'El Brull, Seva i Aiguafreda, a l\'oest del turó del Montgròs. Les seves aigües proveeixen dos embassaments, el pantà de les Illes i el pantà de l\'Estanyol, que serveixen per regar el camp de golf. El torrent de l\'Estanyol és alimentat per petits cursos d\'aigua com el torrent de can Serrà, el torrent de les Merles o el torrent Negre. A la seva part final dins el terme d\'El Brull passa anomenar-se riera de l\'Afrau, i més tard riera de Martinet fins acabar desembocant al riu Congost.","08026-128","Urbanització de l\'Estanyol","La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d\'aigua a gran part de la Plana de Vic.","41.8147300,2.2832400","440468","4629455","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41658-foto-08026-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41658-foto-08026-128-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Altres","","","","2020-10-07 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","","","2153","5.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd13","41659","Pantà de l\'Estanyol","https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-lestanyol","","","","El pantà de l\'Estanyol es troba a uns 745 m d\'altitud i té una superfície més o menys variable d\'unes 1,85 ha. Aquest pantà està dins el Club de Golf Montanyà i les seves aigües són utilitzades per regar-lo (juntament amb les del pantà de les Illes). L\'aigua li arriba del torrent de l\'Estanyol pel nord.","08026-129","Urbanització de l\'Estanyol","","41.8180300,2.2845400","440579","4629820","","08026","El Brull","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41659-foto-08026-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41659-foto-08026-129-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Al sud hi ha una presa, passada la presa el torrent segueix el seu curs convertint-se en la riera de Martinet.","","2153","5.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd14","41660","Mas Casanova de Figueroles","https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-casanova-de-figueroles","RIU, Manuel (1983). \'Alguns costums funeraris de l\'Edat Mitjana a Catalunya\'. Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.","IX-XII","Pateix els efectes de l\'erosió fluvial.","Es tracta d\'una tomba antropomorfa excavada parcialment a la roca, situada al costat sud de l\'antic camí de Seva al Brull i a uns 200 metres de la masia Casanova de Figueroles. La cova té forma trapezoïdal amb la capçalera orientada cap a l\'oest. Les restes òssies corresponen a un sol individu i es trobaven en mal estat de conservació.","08026-130","Brull, el","","41.8256100,2.2950800","441461","4630654","","08026","El Brull","Fàcil","Regular","","Legal","","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Actualment l\'àrea on es va trobar l\'enterrament està colgada per les aigües d\'un petit embassament, el pantà de la Casa Nova.","","1754","1.4","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd15","41661","El Brullet","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-brullet","PARELLA, M. (1982). \'Prehistòria a l\'Alta Vall del Congost\'.","-3500-2500","","Necròpolis situada al SE del mas El Brugué. Segons la descripció que fa M. Parella (PARELLA, 1982), la necròpolis presenta les següents característiques: \'Es tracta d\'un conjunt sepulcral, amb diferents tombes rectangulars. S\'hi distingeixen aproximadament unes 7 o 8 formes vagues, les més sobresortints de les quals han estat excavades\'. Segons la descripció que continua fent l\'autor, les tombes estaven fetes amb lloses als laterals i al fons. La seva llargada era aproximadament d\'uns 2 m, si bé una d\'elles no arribava a 1 m. En les 4 tombes excavades es van recollir nombrosos fragments d\'ossos humans i de ceràmica. Aquests fragments però són de difícil precisió tipològica.","08026-131","Brull, el","Entre el 1956 i 1957 es va fer la descoberta i la extracció de les restes a càrrec d\'Albert de Sicília i Cruells i un grup de col·laboradors. S\'hi han fet també altres intervencions a càrrec del CEV i el CEC.","41.7946100,2.2751400","439776","4627226","","08026","El Brull","Obert","Dolent","","Legal","Neolític","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Actualment és molt difícil localitzar el lloc exacte on hi havia les restes.","78","1754","1.4","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd16","41662","Dolmen del Pla del Boix","https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-pla-del-boix","\Diversos autors (1916). Butlletí del Centre Excursionista de Vic, II. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.\
","-2200-1800","Es troba en mal estat de conservació, en queden les lloses amuntegades.","\Es tracta d\'una cambra simple, rectangular, formada per 5 grans lloses calcàries. El túmul, avui encara apreciable, té uns 10-11 m de diàmetre i ve delimitat per pedres petites i mitjanes. Com a restes arqueològiques provinents de les excavacions cal citar a nivell antropològic, un fragment de crani d\'adult, 4 peces dentàries, 3 molars d\'adult, una falange i diversos ossos llargs. En sílex un fragment pertanyent a una punta lenticular i tres fragments sense retoc. Pel que fa als objectes d\'adorn, s\'han trobat diverses denes discoïdals, realitzades en pècton, pissarra i pedra calcària així com 3 fragments de metall. A més d\'això es va trobar un vas fet de ceràmica d\'estil campaniforme pirinenc, de pasta vermellosa, que ara es pot veure reconstruït al Museu de Vic; un casquet esfèric, sense decoració; diversos fragments informes i d\'altres pertanyents a vores, amb decoració tipus campaniforme. També ceràmiques amb decoracions incises, formes carenades, nanses de mugró i fons plans, fetes amb pastes molt tosques. Cap de les publicacions sobre aquest megàlit fa referència a un possible nombre d\'enterraments que pogués contenir.\
","08026-132","Brull, el","\Les tasques de neteja i excavació les va dur a terme el Grup d\'excavacions del Centre Excursionista de Vic entre el 1916 i el 1917.\
","41.7946300,2.2833200","440456","4627223","","08026","El Brull","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41662-foto-08026-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41662-foto-08026-132-3.jpg","Legal","Prehistòric","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Social","","","BCIL","2023-01-24 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Actualment el jaciment està pràcticament destruït i les seves lloses caigudes i amuntegades en el seu entorn. La seva destrucció ha estat causada molt directament per l\'acció humana.","76","1754","1.4","1761","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd17","41663","Muralles del Montgròs","https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralles-del-montgros","\MORRAL, E., NIETO, J. i MIQUEL, D. (1982). «Turó del Montgròs, El Brull» a \'Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys\'. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, Antoni (1981). «El Brull» a \'Gran Geografia Comarcal de Catalunya\'. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni (1971). «El Brull» a \'Gran Enciclopèdia Catalana\'. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.\
","IV aC","Encara estan en curs d\'excavació i de restauració.","\Muralla d\'uns vuitanta metres de llargada que clou tot l\'estret anomenat de Montgròs. Els seus murs estan formats per carreus de pedra, tallats de forma irregular, disposats en filades poc homogènies i sense cap mena de material per lligar-los. Hi podem veure amb claredat dues grans torres a l\'interior de les quals s\'ha trobat ceràmiques àtiques. Al seu interior es lliuraven les cases ibèriques, aprofitant el gran mur, el gruix del qual oscil·la segons els trams entre un metre i un metre vint centímetres.\
","08026-133","Brull, el","\Les muralles del Brull o de Montgròs van ser descobertes l\'any 1974, i encara estan en curs d\'excavació i de restauració per part del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Segons es desprèn dels informes de les excavacions, es tracta d\'una construcció defensiva dels ibers ausetans, construïda entre els segles IV i III aC amb importants reformes a l\'època romana. Actualment s\'ha consolidat un tram de muralla i dues de les seves torres.\
","41.8032800,2.2733200","439633","4628190","","08026","El Brull","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41663-foto-08026-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41663-foto-08026-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41663-foto-08026-133-3.jpg","Legal","Ibèric|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Pública","Social","BCIN","National Monument Record","Defensa","2020-06-25 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","El seu descobriment ha estat important per a l\'estudi del món iber, i més concretament dels ausetans.","81|80","1754","1.4","1771","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd18","41664","Turó del Montgròs","https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-montgros","MORRAL, E., NIETO, J. i MIQUEL, D. (1982). «Turó del Montgròs, El Brull» a \'Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys\'. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, Antoni (1981). «El Brull» a \'Gran Geografia Comarcal de Catalunya\'. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni (1971). «El Brull» a \'Gran Enciclopèdia Catalana\'. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","IV aC","Encara estan en curs d\'excavació i de restauració.","El jaciment està constituït per una muralla que tanca l\'accés a la península pel costat est, resultant una zona defensada de prop de 9 hectàrees. La muralla té uns 145 m de llarg i una amplada de 5 m amb una alçada màxima conservada d\'entre 3 i 4 m; fou construïda sense fonamentació sobre la roca verge i/o sobre un estrat d\'argiles vermelloses amb restes d\'un anterior establiment datat de l\'edat del Bronze Final II. La part central de la muralla s\'aixeca sobre una plataforma natural lleugerament elevada. Als límits sud i nord d\'aquest promontori natural es construïren dues torres trapezoïdals (11 x 6 m) contiguament a les quals la muralla continua fins trobar els cingles. La porta d\'accés se situa al costat sud de la muralla, defensada per un petit baluard i per un doble parament a l\'esquerra. El material utilitzat per a la construcció és la pedra calcària de la zona, amb blocs mitjans lleugerament escairats, d\'aparença irregular i amb tendència a formar filades. A les cantoneres els carreus estan tallats.","08026-134","Brull, el","Les muralles del Brull o de Montgròs van ser descobertes l\'any 1974, i encara estan en curs d\'excavació i de restauració per part del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Segons es desprèn dels informes de les excavacions, es tracta d\'una construcció defensiva dels ibers ausetans, construïda entre els segles IV i III aC amb importants reformes a l\'època romana. Actualment s\'ha consolidat un tram de muralla i dues de les seves torres.","41.8032800,2.2733200","439633","4628190","","08026","El Brull","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41664-foto-08026-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41664-foto-08026-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41664-foto-08026-134-3.jpg","Legal","Ibèric|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Pública","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","El seu descobriment ha estat important per a l\'estudi del món iber, i més concretament dels ausetans.","81|80","1754","1.4","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd19","41665","Barraca d\'en Terrers","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-den-terrers","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XV-XVIII","Es troba en runes.","Actualment només en queden una pila de carreus amuntegats sense cap mena d\'ordre ni sentit. No es distingeix cap mena d\'estructura que en pugui indicar la forma o les dimensions.","08026-135","La Castanya","Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament.","41.7887800,2.3548900","446397","4626526","","08026","El Brull","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41665-foto-08026-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41665-foto-08026-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41665-foto-08026-135-3.jpg","Inexistent","Modern|Medieval","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Antiga masia situada a la Castanya, al nord-est de la Cortada.","94|85","1754","1.4","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd1a","41666","Can Cisteller","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cisteller","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVI-XX","La casa ha estat totalment reformada i no conserva exactament la mateixa planta que la original.","Can Cisteller és una masia situada a Sant Jaume de Viladrover. Està feta de carreus irregulars de pedra de tons diversos units amb ciment. La teulada està feta de teula i desguassa a quatre vessants. Consta de planta baixa i primer pis. La seva planta és en forma de \'U\' eixamplada, d\'uns 21 per 14 metres. La façana principal està orientada a l\'est. Aquí hi trobem la porta principal, una finestra i una gran porta de garatge a cada banda de l\'edificació. Al primer pis hi ha dues finestres a la part central i una gran porta a cada banda precedida per un porxo. Aquests dos porxos s\'uneixen mitjançant un balcó i s\'hi accedeix per unes escales situades a la façana sud. Les obertures són fetes de pedra i les del primer pis tenen una gran llinda de fusta.","08026-136","Sant Jaume de Viladrover","Aquest mas es va anar ampliant a partir de la masia original afegint-t\'hi diversos volums.","41.8336700,2.2531700","437988","4631579","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41666-foto-08026-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41666-foto-08026-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41666-foto-08026-136-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Just al davant trobem una altra vivenda que antigament era un paller. En l\'entorn proper també trobem altres construccions dedicades a les funcions de granja.","98|94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd1b","41667","Can Font","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-0","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVIII","Es troba en runes.","Can Font és una antiga masia de la zona de la Castanya que actualment es troba en runes. Està feta de carreus irregulars de pedra i argamassa. Se\'n conserven dempeus algunes parts de les parets, d\'uns 40 cm de gruix i d\'alçada variable que arriba fins a un màxim d\'uns 3 m. S\'observa també part de la teulada, que és de doble vessant i de teula. Hi ha també una finestra, feta de carreus i amb llinda de pedra, i algunes bigues de fusta. Es pot deduir que la planta era de secció lleugerament rectangular o gairebé quadrada.","08026-137","La Castanya","Les primera aparició documentada de can Font és d\'un cens que data del 1717. Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament.","41.7848900,2.3565500","446532","4626093","","08026","El Brull","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41667-foto-08026-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41667-foto-08026-137-3.jpg","Inexistent","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Es troba al mig de zona boscosa i està envaïda per la vegetació.","94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd1c","41668","Can Ton","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ton","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVIII-XX","Ha estat reformada i el seu estat de conservació és bo.","Masia situada a la zona del Raval, a Sant Jaume de Viladrover. És de planta rectangular, feta de carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Consta de planta baixa i primer pis. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa al nord i al sud. La façana principal està orientada al sud. Aquí hi ha la porta principal al mig i una finestra a cada banda. Al primer pis hi ha dues finestres, alineades amb les inferiors, i un balcó a la part central que té una porta i una finestra. Tortes les obertures són fetes de carreus i amb llinda de fusta. Les finestres inferiors són reixades.","08026-138","Sant Jaume de Viladrover","Aquesta masia té un ús actual residencial i ha perdut el seu origen agrícola.","41.8304000,2.2593700","438500","4631211","","08026","El Brull","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41668-foto-08026-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41668-foto-08026-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41668-foto-08026-138-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","S\'hi accedeix per un camí particular amb una reixa. Hi ha una segona construcció amb funcions de garatge. Per la façana oest està adossada a can Nap.","98|94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd1d","41669","Can Domingo","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-domingo","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVIII-XIX","El seu estat és ruïnós.","Masia en runes situada a la zona de la Castanya. Se\'n conserven dempeus parts d\'algunes parets i algunes bigues de la teulada de doble vessant. Aquestes parets són fetes de carreus irregulars de pedra lligats amb argamassa, d\'uns 30 cm de gruix i d\'alçada variable. Hi ha una porta feta amb grans carreus i una gran llinda també de pedra on s\'hi aprecia, més o menys, gravada la data 1879. També s\'hi aprecia una petita finestra feta de carreus.","08026-139","La Castanya","Can Domingo apareix documentada per primer cop en un cens de l\'any 1840, el moment en què la Castanya es va fusionar definitivament amb el Brull. Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament.","41.7837100,2.3637600","447130","4625958","","08026","El Brull","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41669-foto-08026-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41669-foto-08026-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41669-foto-08026-139-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Es troba en una zona boscosa envaïda per la vegetació.","98|94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd1e","41670","El Jovany","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-jovany","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVII-XVIII","Es troba en runes.","El Jovany és una masia, que actualment es troba en runes, situada a la zona de la Castanya. Només en queden dempeus parts d\'algunes de les parets, que són fetes de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. L\'alçada màxima que s\'aguanta dreta és d\'entre 3 i 3,5 metres. Hi ha dues portes fetes de carreus molt més grans i regulars i llinda de pedra. També s\'observen dues finestres, fetes també amb grans carreus tallats regularment.","08026-140","La Castanya","La primera aparició documentada data del 1697, en una llista de les cases que pagaven un tribut al rector de la Castanya. Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament.","41.7833200,2.3637900","447132","4625915","","08026","El Brull","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41670-foto-08026-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41670-foto-08026-140-3.jpg","Inexistent","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Es troba en una zona boscosa envaïda per la vegetació.","94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd1f","41671","Font del Roure","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roure","ILLA, Faustí (1990). \'Quaranta anys d\'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny\' a \'Monografies del Montseny\', n.5. Associació d\'Amics del Montseny.","","","La font del Roure és una font natural situada prop del naixement del sot del Cafè. Es troba a uns 170 m a l\'est de les runes del Cafè, al vessant est del pla de la Calma. No hi ha cap construcció feta per la mà de l\'home, senzillament el terreny fa un petit clot on l\'aigua hi queda acumulada.","08026-141","La Castanya","La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","41.7758700,2.3311300","444412","4625108","","08026","El Brull","Difícil","Bo","","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Es troba en una zona molt boscosa i és de difícil localització. Fotografia: Ajuntament del Brull","","2153","5.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd20","41672","Font del Gamarús","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gamarus","ILLA, Faustí (1990). \'Quaranta anys d\'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny\' a \'Monografies del Montseny\', n.5. Associació d\'Amics del Montseny.","","","La font del Gamarús és una font natural situada al sot de l\'Obi, que va a parar al sot del Cafè, al vessant est del pla de la Calma. No hi ha cap construcció feta per la mà de l\'home, és el terreny pedregós que fa un sot on l\'aigua hi queda emmagatzemada.","08026-142","La Castanya","La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","41.7734600,2.3341200","444658","4624838","","08026","El Brull","Difícil","Bo","","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Es troba en una zona molt boscosa i és de difícil localització. Fotografia: Ajuntament del Brull","","2153","5.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd21","41673","Necròpolis de les Planes","https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-les-planes","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","IX-XII","","El cementiri de les Planes o de Vilageltrú és un conjunt format per un mínim de quatre tombes de caixa, excavades a terra i cobertes amb lloses. Es conserven algunes de les lloses de la tapa, però només en una de les tombes hi ha les lloses laterals.","08026-143","Brull, el","Aquestes tombes són molt difícils de datar perquè és un sistema d\'enterraments que va perdurar fins a inicis dels temps medievals.","41.8324400,2.3212200","443638","4631395","","08026","El Brull","Difícil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41673-foto-08026-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41673-foto-08026-143-3.jpg","Inexistent","Medieval","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Fotografies: Marc Guàrdia","85","46","1.2","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd22","41674","Bassa (Serra-Montmany)","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-serra-montmany","","XIX-XX","","Bassa que es troba al sud dels masos del Grau i Serra-Montmany, al costat d\'una la cruïlla de camins. Es tracta d\'un mur en forma de \'L\' destinat a frenar i emmagatzemar l\'aigua. Aquest mur està fet de carreus irregulars de pedra i ciment. La seva alçada és d\'un metre en la part més alta i llavors va disminuint depenent de la inclinació del terreny. La part més gran d\'aquest mur, que té una orientació est-oest, fa uns 34 m de llarg i mig metre d\'ample. La part curta té orientació nord-sud i fa uns 7 m de llargada i sobre un metre d\'amplada. La superfície de la bassa és d\'uns 300 m² tot i que aquesta dada és molt variable.","08026-144","Sant Jaume de Viladrover","","41.8270800,2.2568400","438287","4630844","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41674-foto-08026-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41674-foto-08026-144-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Aquesta bassa de poca fondària està densament poblada de vegetació, sobretot de canyes.","98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd23","41675","Bassa (El Grau)","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-el-grau","","","","Bassa natural situada al sud del mas del Grau i al sud-est de l\'església de Sant Jaume de Viladrover. Aquesta bassa es troba al marge d\'un camp de conreu i s\'hi acumula l\'aigua de forma natural. La seva superfície és d\'uns 200 m², tot i que aquesta dada és molt variable depenent de l\'època de l\'any i de les condicions climatològiques, i és d\'escassa profunditat.","08026-145","Sant Jaume de Viladrover","","41.8260900,2.2552300","438152","4630736","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41675-foto-08026-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41675-foto-08026-145-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Tota aquesta zona humida està densament poblada de vegetació.","","2153","5.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd24","41676","Aplec de Matagalls","https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-matagalls","Diversos autors (1950, -). \'Àlbum / Amics Aplec de Matagalls\'. Associació Amics Aplec de Matagalls.","XX","","L\'Aplec de Matagalls és una trobada anual que té lloc al cim d\'aquest emblemàtic cim cada segon diumenge de juliol. És organitzat per l\'Associació d\'Amics de l\'Aplec del Matagalls i cada any i assisteixen més de 800 persones (o romeus). El principal motiu de l\'aplec és el de retre homenatge a Sant Antoni Maria Claret i a mossèn Cinto Verdaguer. En aquest aplec, que comença al peu de la Creu del Matagalls, s\'hi duen a terme diverses activitats. Entre d\'altres actes simbòlics s\'hissa una senyera, s\'atorguen medalles als romeus més veterans i s\'hi celebra una missa presidida pel bisbe de Vic. Posteriorment aquesta associació acostuma a recuperar i beneir alguna font del Montseny dedicada a personatges, efemèrides, etc. de Catalunya. L\'aplec finalitza amb una ballada de sardanes al poble de Viladrau.","08026-146","El Brull, Viladrau i Montseny.","L\'aplec va començar el 1950, de la mà dels claretians de Barcelona, amb ganes de refer el camí del seu fundador, Sant Antoni Maria Claret. Algunes persones li atribueixen l\'autoria d\'haver plantat la creu al cim del Matagalls per bé que aquesta ja apareix documentada des del 1614. El mossèn i poeta Jacint Verdaguer va ser el gran cantor d\'aquesta creu, la Creu de Catalunya, motiu pel qual l\'Associació d\'Amics de l\'Aplec del Matagalls també li dedica la trobada. Antigament l\'aplec durava tot el cap de setmana, ja que la pujada es feia el dissabte a la tarda, s\'acampava al ras i, l\'endemà, s\'assistia a la missa.","41.8169400,2.3053300","442304","4629685","","08026","El Brull","Fàcil","","","Inexistent","","Patrimoni immaterial","Manifestació festiva","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Cada any és editat un llibret o àlbum amb temes culturals, memòria de l\'aplec de l\'any anterior.","","2116","4.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd25","41677","Cap de Setmana Ibèric","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-de-setmana-iberic","","XX","","El primer cap de setmana del mes d\'octubre es celebra el Cap de Setmana Ibèric, que forma part de les jornades de portes obertes de la Ruta dels Íbers. Aquesta ruta és un projecte de turisme cultural coordinat des del Museu d\'Arqueologia de Catalunya que té per objectiu donar a conèixer els principals jaciments ibèrics del nostre país, així com els pobles que els habitaven. La ruta està formada per 17 jaciments ibèrics estructurats en 7 itineraris que mostren els escenaris propis de cadascuna d\'aquests pobles. Un d\'aquests jaciments són les muralles del Montgròs, al Brull. Cada any es selecciona un tema específic del món ibèric entorn del qual es dissenyen tot un seguit d\'activitats. Entre les més habituals hi ha les visites guiades al jaciment i els tallers artesanals.","08026-147","Brull, el","","41.8169400,2.3053300","442304","4629685","","08026","El Brull","Fàcil","","","Inexistent","","Patrimoni immaterial","Manifestació festiva","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","L\'organització del Cap de Setmana Ibèric és fruit de la col·laboració entre el Museu d\'Arqueologia de Catalunya i els ens gestors de cadascun dels jaciments que integren la Ruta dels Íbers.","","2116","4.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd26","41678","Gran Festa del Parc: festival de pallassos","https://patrimonicultural.diba.cat/element/gran-festa-del-parc-festival-de-pallassos","","XX","","El nucli del Brull acull cada tercer diumenge de setembre la Gran Festa del Parc dedicada al món dels pallassos, del circ i dels estels. En aquest festival de pallassos hi han passat grans artistes de la talla de Tortell Poltrona o Marcel Gros. No hi falta tampoc la tradicional enlairada d\'estels i també es fa un dinar popular.","08026-148","Brull, el","","41.8169400,2.3053300","442304","4629685","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","","Inexistent","","Patrimoni immaterial","Manifestació festiva","Pública","Lúdic","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Aquesta celebració està inclosa dins de la campanya Viu el Parc que organitza el Parc Natural del Montseny.","","2116","4.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd27","41679","Molí de Dalt","https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt","BOLÒS i MASCLANS, Jordi (1983). \'Els Molins fariners\'. Ketres Editora, S.L.","XVIII-XIX","Està en runes.","El molí de Dalt són les restes d\'un antic molí fariner situat al peu de la riera del Pujol o de Picamena, a la seva vessant est. En queden dempeus alguns trams de les seves parets, molt cobertes per la vegetació, i que delimiten una sola construcció. Aquests murs són fets amb carreus irregulars de pedra units amb argamassa. L\'alçada màxima que se\'n conserva és d\'uns quatre metres. A la façana oest, la que dóna a la riera, hi ha una petita obertura amb volta de canó rebaixada a la part inferior, i també una obertura rectangular a uns 2 m d\'alçada, ambdues fetes de carreus. Se\'n conserven també tres de les moles, que es troben en més o menys bon estat.","08026-149","Brull, el","Aquest molí estava lligat a la construcció propera coneguda com el Molí de Baix. Tan un com l\'altre formaven part del conjunt d\'edificis lligats a la producció agrícola del Pujol. La ubicació dels edificis respon a la necessitat d\'aigua constant per tal de poder fer anar les moles de forma mecànica.","41.8127300,2.3110800","442778","4629214","","08026","El Brull","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41679-foto-08026-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41679-foto-08026-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41679-foto-08026-149-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","També se\'l coneix com a molí de Dalt de Casademunt. El fet de no haver-hi restes d\'altres edificis annexos indica que probablement no era habitat permanentment.","119|98","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd28","41680","Poua de la Collada Fonda","https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-la-collada-fonda","","","","És una bassa natural que es troba a la vora de l\'antiga carretera que va del Brull a Aiguafreda, a la banda est, a la collada fonda. Està entre la carretera i un camí que enfila cap a la serra de l\'Arca en direcció sud. És un clot poc profund, de forma una mica ovalada amb una de les bandes més pronunciada. La part més ampla fa uns 4 metres i la part estreta uns 2,5 m. Hi ha molta vegetació, amb clar predomini de les rosàcies, per tota la zona.","08026-150","Brull, el","","41.8065200,2.2935200","441314","4628536","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41680-foto-08026-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41680-foto-08026-150-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Altres","","","","2020-10-07 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Aquesta poua conté aigua gairebé durant tot l\'any.","","2153","5.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd29","41681","Creu de la Parròquia","https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-parroquia","Diversos autors (1950, -). \'Àlbum / Amics Aplec de Matagalls\'. Associació Amics Aplec de Matagalls.","XVIII-XX","Ha estat reparada ,s\'observa la marca del trencament.","Està feta amb pedra rogenca. Fa aproximadament uns 60 cm d\'alçada, uns 30 cm d\'ample i uns 12 cm de gruix. Està feta d\'una sola peça i clavada directament a terra, tot i que a pocs centímetres de la seva base es veu que ha estat reparada. A la seva cara nord hi ha gravada una B i a la cara sud una A, corresponents a les parròquies del Brull i Aiguafreda.","08026-151","Brull, el","És un dels pocs exemples que encara s\'han mantingut avui dia per assenyalar les parròquies. Aquesta creu és important no tan sols administrativament sinó també religiosa.","41.7917300,2.2816600","440315","4626902","","08026","El Brull","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41681-foto-08026-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41681-foto-08026-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41681-foto-08026-151-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Creu que delimita els termes eclesiàstics del Brull i Aiguafreda.","98|119|94","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd2a","41682","Creu de Sant Jaume de Viladrover II","https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-jaume-de-viladrover-ii","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XX","","Creu situada al sud de can Gasala. Consta d\'una peanya o base de pedra i una creu de ferro. La peanya està feta amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Té forma de prisma de secció quadrada, de mig metre de costat aproximadament i uns 60 cm d\'alçada. La part superior de la peanya consta d\'una sola gran pedra. Al centre d\'aquesta hi ha clavada la creu, que fa uns 40 cm d\'alçada i uns 25 d\'ample. És ornamentada i pintada de negre, amb la base rodona i ample. Al bell mig hi ha les lletres IHS.","08026-152","Sant Jaume de Viladrover","El pedró era una creu de ferro o de pedra posada sobre un pilar o una petita taula de pedra on, antigament, els sacerdots anaven a beneir el terme per demanar la protecció celestial sobre les collites.","41.8297100,2.2547200","438113","4631138","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41682-foto-08026-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41682-foto-08026-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41682-foto-08026-152-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Aquesta creu es coneguda també com a creu del Pedró.","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd2b","41683","Font del Vilar","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vilar","ILLA, Faustí (1990). \'Quaranta anys d\'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny\' a \'Monografies del Montseny\', n.5. Associació d\'Amics del Montseny.","XX","Ha estat restaurada recentment i el seu estat de conservació és bo.","La font del Vilar està situada al nord de la masia que porta el mateix nom, prop del sot de l\'Adrobau, a peu de la pista que va cap a la Castanya. És una font feta de carreus irregulars de pedra i ciment. Consta d\'una estructura vertical quadrada, d\'un metre per un metre, que es recolza en el talús de la muntanya. A la part superior hi ha un ornament en forma de teulada de dues vessants que sobresurt una mica. Al bell mig de l\'estructura hi ha el broc, que és metàl·lic i de secció circular, d\'uns 6 cm de diàmetre. A la part inferior, a terra, hi la pica. La pica té forma quadrada i fa mig metre de costat i uns 40 cm d\'alçada. El gruix de les seves parets és d\'uns 18 cm. Al voltant de la font el terra està enllosat.","08026-153","La Castanya","La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","41.7804000,2.3557700","446463","4625595","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41683-foto-08026-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41683-foto-08026-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41683-foto-08026-153-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Pocs metres a la dreta de la font s\'hi troben una taula i dos bancs fets també de carreus i de lloses.","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd2c","41684","Font del Vilar II","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vilar-ii","ILLA, Faustí (1990). \'Quaranta anys d\'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny\' a \'Monografies del Montseny\', n.5. Associació d\'Amics del Montseny.","XX","El seu estat de conservació és bo.","La segona font del Vilar es troba passat el mas Adrobau, en un revolt de la pista que va a la Castanya. Consta d\'una estructura vertical feta de carreus irregulars de pedra i ciment. Aquesta estructura té forma de casa, amb els costats rectes i la part superior formant una mica d\'angle. Fa aproximadament 110 cm d\'alt i 90 cm d\'ample. A un terç de l\'alçada de la font hi ha una obertura per on raja l\'aigua, i hi ha enganxada una teula que és la que canalitza l\'aigua i fa de broc. A terra hi han algunes lloses cimentades per frenar l\'erosió del terreny.","08026-154","La Castanya","La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","41.7801700,2.3598800","446805","4625567","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41684-foto-08026-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41684-foto-08026-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41684-foto-08026-154-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Està força envaïda per la vegetació. Només raja en certes èpoques de l\'any.","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd2d","41685","Font dels Abeuradors","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-abeuradors","ILLA, Faustí (1990). \'Quaranta anys d\'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny\' a \'Monografies del Montseny\', n.5. Associació d\'Amics del Montseny.","XX","S\'han desprès alguns dels carreus.","La font dels Abeuradors es troba al sector de Sant Jaume de Viladrover, molt a prop de la carretera, en una sèquia destinada a regar els camps de la zona. La font té una forma que s\'aproxima a un prisma rectangular, d\'uns 45 cm d\'ample i un metre d\'alçada, tot i que és força irregular. Els materials amb el què està construïda són carreus irregulars de pedra i argamassa. A la part superior, com a tapa, hi ha una gran llosa de pedra. No té cap mena de broc ni de canaló per l\'aigua.","08026-155","Sant Jaume de Viladrover","La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","41.8350000,2.2543600","438088","4631725","","08026","El Brull","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41685-foto-08026-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41685-foto-08026-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41685-foto-08026-155-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Social","","","","2019-11-22 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Es troba enclotada i molt coberta per la vegetació.","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd2e","41686","Bandera del Brull","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandera-del-brull","","XX","És d\'elaboració molt recent.","Segons la resolució de 13 de setembre de 1999, per la qual es dóna conformitat a l\'adopció de la bandera del municipi del Brull (DOGC núm. 2996, 18-10-1999): \'Bandera apaïsada de proporcions dos d\'alt per tres de llarg, blanca, amb un griu negre amb la llengua i les ungles vermelles, situat a 1/6 de les vores superior i inferior, i a 2/9 de l\'asta i a 3/9 de la vora del vol\'. Es troba a l\'ajuntament i fa un metre d\'alt per un i mig de llarg aproximadament.","08026-156","Brull, el","Va ser aprovada el 13 de setembre de 1999 i publicada en el DOGC el 18 d\'octubre del mateix any amb el número 2996.","41.8169300,2.3053300","442304","4629684","1999","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41686-foto-08026-156-2.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni moble","Objecte","Pública","Simbòlic","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Un griu o grifó és una criatura mitològica amb el cap i les potes davanteres d\'àliga gegant i les potes del darrera de lleó.","98","52","2.2","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd2f","41687","Castanyer de setze plançons","https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-setze-plancons","","","El seu estat de salut no és gaire bo.","El castanyer de setze plançons és un gran exemplar d\'aquesta espècie (Castanea sativa) ubicat a la Castanya, a tocar dels masos de la Cortada i les Mirones. És un gran espècimen que es troba aïllat, a la vora d\'uns camps de conreu. La seva alçada és d\'uns 25 metres. La seva principal característica és que de la seva soca en surten setze branques que s\'enlairen vigorosament en forma de canelobre. Algunes d\'elles fan més d\'un metre de perímetre.","08026-157","La Castanya","","41.7856700,2.3486700","445878","4626185","","08026","El Brull","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41687-foto-08026-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41687-foto-08026-157-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","No està del tot clar si té quinze o setze branques, per això també se\'l coneix com el castanyer de les quinze branques.","","2151","5.2","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd30","41688","Alzines de la font dels Pardals","https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-font-dels-pardals","","","Tenen un bon estat de salut.","Es tracta de tres grans exemplars d\'alzina (Quercus ilex) que es troben a la vora de la font dels Pardals, al marge oest de la pista, al sector de Sant Jaume de Viladrover. Les seves soques són equidistants i formen un triangle equilàter d\'uns tres metres de costat. La seva mida varia, però les tres tenen un tronc que fa més d\'un metre de perímetre i una alçada considerable. Al estar tan properes les seves capçades es barregen i de lluny s\'observa una sola gran capçada arrodonida.","08026-158","Sant Jaume de Viladrover","","41.8216900,2.2532900","437987","4630248","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41688-foto-08026-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41688-foto-08026-158-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Tot i no estar catalogades són espècimens de gran dimensions.","","2151","5.2","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd31","41689","Lledoners del Pujol","https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-del-pujol","","","Té un bon estat de salut.","Es tracta d\'uns lledoners (Celtis australis) centenaris de grans dimensions situats a les immediacions del mas el Pujol. De centenaris n\'hi ha un mínim de quatre, però el més gran i espectacular és un exemplar que hi ha a la part davantera de la casa. El perímetre del seu tronc és de més de dos metres i la seva alçada supera els vuit. La seva capçada, més o menys arrodonida, fa més de sis metres de diàmetre.","08026-159","Brull, el","","41.8031400,2.3022600","442037","4628155","","08026","El Brull","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41689-foto-08026-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41689-foto-08026-159-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Tot i no estar catalogat és un espècimen majestuós.","","2151","5.2","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd32","41690","El Burguès","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-burgues","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVII-XVIII","Es troba en runes.","Actualment només en queden dempeus algunes parts de les parets. Aquestes parets són fetes amb carreus irregulars de pedra i argamassa. Algunes parts tenen més de 30 cm de gruix, i l\'alçada màxima que se\'n conserva és d\'uns 2,5 metres. Es pot identificar més o menys una base de secció lleugerament rectangular.","08026-160","Brull, el","Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament.","41.7957900,2.3305300","444379","4627320","","08026","El Brull","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41690-foto-08026-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41690-foto-08026-160-3.jpg","Inexistent","Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","El Burguès són les restes d\'una antiga masia ubicada al vessant oest del pla de la Calma, en una zona amb molta pendent.","94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd33","41691","Pont (torrent de l\'Estanyol)","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-torrent-de-lestanyol","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XX","El seu estat de conservació és bo.","Es tracta d\'un pont d\'un sol ull amb arc de mig punt. Està fet amb grans carreus de pedra i ciment; els carreus que formen l\'arc estan tallats de manera regular, i la resta irregular. Aquest arc fa 1 m d\'ample i 1,2 m d\'alt aproximadament. A la part de la calçada hi ha la carretera, enquitranada, que té una amplada entre 5 i 6 metres. A banda i banda de la calçada hi ha sengles tanques protectores. També s\'observa formigó en algunes parts.","08026-161","Brull, el","Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l\'anterior es va destruir en aquella guerra. S\'utilitzaren pedres de pedreres properes.","41.8256000,2.2912500","441143","4630656","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41691-foto-08026-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41691-foto-08026-161-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Pont que es troba a la carretera de Palautordera a Seva, la BV-5301, al torrent de l\'Estanyol.","98","49","1.5","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd34","41692","Arxiu del Brull","https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-del-brull","","XVIII-XX","Es troba en bon estat.","L\'arxiu municipal del Brull conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d\'institucions i fons d\'entitats, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. Es troba en una sala rectangular del primer pis de l\'ajuntament. Consta de quatre fileres de lleixes metàl·liques, cadascuna amb set pisos d\'alçada. En total hi deu haver al voltant de 550 volums arxivats.","08026-162","Brull, el","L\'Arxiu Municipal del Brull forma part de la Xarxa d\'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l\'any 2004.","41.8169300,2.3053300","442304","4629684","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41692-foto-08026-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41692-foto-08026-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41692-foto-08026-162-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni documental","Fons documental","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","El Servei d\'Arxiu Municipal del Brull és el servei de l\'ajuntament destinat a l\'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local, tant pels usuaris interns com als externs.","98|94","56","3.2","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd35","41693","Riera del Burguès","https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-burgues","CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). \'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya\' a \'Monografies del Montseny\', n.5. Associació dels Amics del Montseny.","","","La riera del Burguès és un curs d\'aigua d\'aproximadament 3,5 quilòmetres de longitud que flueix sempre en direcció oest i enterament dins el terme municipal del Brull. Neix a l\'oest del pla de la Calma, al pla de l\'Ase Mort, a uns 1200 m d\'altitud. A partir d\'aquest moment descendeix sempre cap a l\'oest on ben aviat passa a prop de l\'antiga masia en runes que du el mateix nom. Aquesta riera drena a la riera del Pujol, a 556 m d\'altitud, just després de passar pel pont de Ferro.","08026-163","Brull, el","La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d\'aigua a gran part de la Plana de Vic.","41.7977900,2.3165500","443219","4627551","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41693-foto-08026-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41693-foto-08026-163-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Al llarg del seu recorregut s\'alimenta de cursos de poca importància com són el torrent de la Ciureda o el sot del Tell.","","2153","5.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd36","41695","Mines del Remei","https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-del-remei","MATA i PERELLÓ, Josep M. (1990). \'Els Minerals de Catalunya\'. Institut d\'Estudis Catalans.","XIX-XX","","Les mines del Remei estan situades a la vall de la Castanya, al vessant vallesà del pla de la Calma, al NE del Puig Drau. Són unes mines abandonades que van funcionar de finals del s. XIX a principis del s. XX. Estan excavades en una esquerda de la cinglera i s\'hi poden observar fins a set boques. L\'explotació es va fer per nivells, amb galeries de llarg recorregut intercomunicades per plans inclinats, i s\'hi han pogut identificar fins a set nivells.","08026-165","La Castanya","Aquestes mines van començar a ser explotades l\'any 1890. El període de major activitat va ser durant la Primera Guerra Mundial degut a l\'augment del preu del mineral. Després el preu del transport sortia massa car i l\'extracció va deixar de ser rendible. Aquest transport es realitzava amb mules que havien de fer un llarg recorregut fins a l\'estació de tren d\'Aiguafreda. El 1922 van ser definitivament abandonades.","41.7710200,2.3439500","445473","4624561","","08026","El Brull","Difícil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41695-foto-08026-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41695-foto-08026-165-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Les mineralitzacions estan formades per filons de quars que prenen direcció nord-sud. S\'hi poden trobar principalment òxids, malaquita, atzurita i també calcopirita.Fotografies: Joan Martínez Bruguera, 2010.","98","49","1.5","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd37","41696","Sot de les Mines","https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-de-les-mines","CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). \'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya\' a \'Monografies del Montseny\', n.5. Associació dels Amics del Montseny.","","","Curs d\'aigua d\'uns 2,5 km de llargada que transcorre pel vessant vallesà del pla de la Calma, a la vall de la Castanya. Neix al pla de la Calma, prop del turó de la Torre, a uns 1260 m d\'altitud. Tot seguit baixa en direcció nord-est, passant per les mines del Remei d\'on rep el nom, fins que drena a la riera de la Castanya. El punt de desembocadura es troba a 644 m d\'altitud, a 300 m del mas El Vilar, per tant aquest sot o torrent acumula força desnivell.","08026-166","La Castanya","La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d\'aigua a gran part de la Plana de Vic.","41.7725600,2.3470000","445728","4624730","","08026","El Brull","Difícil","","","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Al llarg del seu recorregut s\'alimenta de cursos de poca importància.","","2153","5.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd38","41697","Parc Natural del Montseny","https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-montseny","LÓPEZ, L., CASANELLES, F., MERINO, D. (2010). \'Mapa i guia excursionista / Map \& hiking guide. Montseny: Parc Natural\'. Editorial Alpina, S.L., Societat Gestora d\'Informació Territorial Geoestel, SA. LLOBET, Salvador (1990). \'El medi i la vida al Montseny: Estudi geogràfic\'. Museu de Granollers : Agrupació Excursionista de Granollers. LLOBET, T. (2010). \'Flora i fauna del Parc Natural del Montseny\'. Brau Edicions. \'Xarxa de Parcs Naturals\'. Diputació de Barcelona: www.diba.cat","","","El Parc Natural del Montseny és situat a la Serralada Prelitoral Catalana, de la qual és el massís més enlairat. Ocupa una extensió de 31063,94 ha distribuïdes entre divuit municipis que pertanyen a tres comarques (Osona, la Selva i el Vallès Oriental). Des del punt de vista orogràfic, el Montseny s\'inicia a cotes de menys de 200 m al vessant oriental i s\'enfila fins a poc més dels 1700 m. El riu Tordera segmenta la muntanya en tres grans subunitats: a ponent el pla de la Calma i el puig Drau, al nord el cim del Matagalls, i a llevant el pic de les Agudes i el turó de l\'Home, cim culminant del massís. El mosaic trencat que configura la diversitat d\'ambients dóna una gran riquesa paisatgística i biològica al parc natural.","08026-167","Osona, la Selva i el Vallès Oriental","Any d\'aprovació del Pla Especial: 1977 (sector barceloní); 1978 (sector gironí). Nou Pla Especial: aprovat definitivament l\'11 de desembre de 2008 i publicat en el DOGC número 5308 de 30 de gener de 2009. Any de declaració de Parc Natural: 1987. Any de declaració Reserva de la Biosfera: 1978. La UNESCO va incloure el Montseny dins la xarxa mundial de reserves de la biosfera del programa MaB (Home i Biosfera).","41.7753400,2.3333100","444592","4625048","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","","Legal","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Els òrgans gestors del parc són l\'Àrea d\'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i l\'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona.","","2153","5.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd39","41698","Can Pou","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pou-0","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XV-XVII","Està en runes.","Antiga masia en runes situada a l\'est de Sant Cristòfol de la Castanya, a la vora de la pista que porta a can Bordons. Se\'n conserva més o menys l\'estructura de la planta, que és rectangular i feta de carreus irregulars de pedra i argamassa. Són unes parets gruixudes, de 40 cm d\'ample o més, i la part més alta fa uns dos metres, tot i que és difícil de mesurar perquè està enclotada. La teulada era de doble vessant, allargada per ponent, i encara es pot veure alguna teula solitària. Hi ha també, encara, vàries de les bigues de la teulada.","08026-168","La Castanya","Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament.","41.7846700,2.3559900","446485","4626069","","08026","El Brull","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41698-foto-08026-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41698-foto-08026-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41698-foto-08026-168-3.jpg","Inexistent","Modern|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Està molt envaïda per la vegetació, sobretot per enfiladisses.","94|85","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd3a","41699","Can Ribes","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribes-0","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XV-XVII","Està en runes.","Restes d\'aquesta antiga masia situada a la vall de la Castanya, a pocs metres de la pista principal. Se\'n conserven dempeus parts d\'algunes de les parets de la casa. S\'hi veu, més o menys, una planta rectangular allargada dividida en dues estances. Són parets fetes de carreus irregulars de pedra, la majoria de mida petita, i argamassa. Perduren alguns trams de paret de tres metres d\'alçada en bastant bon estat. Hi ha una petita finestra rectangular amb llinda de fusta i també el que era, ara destruïda totalment, una porta també amb una prima llinda de fusta.","08026-169","La Castanya","Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. Alguns veïns de la zona diuen que antigament era una hostatgeria o fonda.","41.7860500,2.3567000","446545","4626222","","08026","El Brull","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41699-foto-08026-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41699-foto-08026-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41699-foto-08026-169-3.jpg","Inexistent","Modern|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Les runes es troben bastant envaïdes per la vegetació.","94|85","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd3b","41701","Estàtua de Sant Martí","https://patrimonicultural.diba.cat/element/estatua-de-sant-marti","","XX","Es troba en bon estat.","Estàtua situada al sud de l\'església de Sant Martí del Brull, en una zona enjardinada. El material emprat per a la seva creació és el granit. Consta de dos blocs massissos, en forma de prisma rectangular de secció quadrada, col·locats de forma vertical. La seva alçada és de 1,70 m cadascun i el seu costat fa uns 25 cm. La separació entre els dos prismes és de 15 cm. Al capdamunt de cada prisma hi ha una esfera ovalada, d\'uns 30 cm de llarg, del mateix material. Aquestes peces estan inclinades i unides entre elles pel capdamunt. Tot el conjunt està embolcallat amb heura.","08026-171","Brull, el","","41.8166400,2.3054500","442314","4629651","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41701-foto-08026-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41701-foto-08026-171-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","És una obra dedicada a l\'amor i simbolitza una parella d\'enamorats.","98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd3c","41702","Travessa Matagalls Montserrat","https://patrimonicultural.diba.cat/element/travessa-matagalls-montserrat","JEREZ i AMAT, Josep (2004). \'Ruta Matagalls-Montserrat\'. Associació Catalana de Senderisme.","XX","","La Matagalls Montserrat és una coneguda caminada de resistència que s\'organitza anualment. Consisteix en anar des de Collformic (1145 m), al peu del Matagalls, fins al monestir de Montserrat (709 m) en menys de 24 hores i majoritàriament per camins de muntanya. En total són 83,4 quilòmetres de recorregut amb un desnivell acumulat de 5.980 metres.","08026-172","Brull, el","La travessa es creà l\'any 1972 en memòria de mossèn Jaume Oliveras i Brossa (1877-1957). Aquest fou un dels pioners del muntanyisme a Catalunya i realitzà el recorregut per primera vegada el 1904. En un principi s\'organitzava de forma biennal, passant a partir del 1989 a ser anual. Originàriament es partia del cim del Matagalls però el 1998 es traslladà el punt de partida al Collformic per motius mediambientals. Al mateix temps es limità el nombre d\'inscripcions a 3000.","41.8169400,2.3053300","442304","4629685","1972","08026","El Brull","Fàcil","","","Inexistent","","Patrimoni immaterial","Manifestació festiva","Pública","Lúdic","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","La prova està organitzada pel Club Excursionista de Gràcia. Transcorre dins el terme municipal del Brull uns 2,9 km, de Collformic al pla de l\'Estany (al pla de la Calma). A partir d\'aquí el camí va serpentejant entre el Brull i Tagamanent fins passat el turó de la Torre, on el camí ja surt del Brull.","","2116","4.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd3d","41703","Casanova de l\'Estanyol","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-lestanyol","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVIII-XX","Ha estat restaurada i el seu estat és bo.","Casa senyorial de grans dimensions i de planta lleugerament rectangular (el cos principal), d\'uns 17 per 14,5 m aproximadament. Té un cos afegit a cada lateral, amb un nivell menys d\'alçada, que li atorga un aspecte més allargat. Està feta de pedra amb acabat arrebossat i amb els revestiments d\'obertures i cantonades embellits amb maó. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa als laterals. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal està orientada al sud, on s\'hi troba la porta principal. Hi ha un mínim de sis portes més repartides per la planta baixa de la casa. De finestres en trobem més de 28. Gairebé totes les obertures són fetes de maó i amb arcs carpanells. A la part posterior hi ha un altre cos afegit i un mur amb arcades que tanca una piscina.","08026-173","Urbanització de l\'Estanyol","Aquesta masia té un ús actual residencial i ha perdut el seu origen agrícola.","41.8219700,2.2789000","440114","4630261","","08026","El Brull","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41703-foto-08026-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41703-foto-08026-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41703-foto-08026-173-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Una reixa envolta tota la finca i en restringeix l\'accés.","98|94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd3e","41704","Capelleta de Sant Bernat","https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-sant-bernat","CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). \'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya\' a \'Monografies del Montseny\', n.5. Associació dels Amics del Montseny.","XX","","Petita capella situada a Collformic, a pocs metres de la carretera. Es tracta d\'una capelleta amb forma de caseta, feta de fusta, d\'uns 40 cm d\'alçada i uns 30 cm d\'ample. A l\'interior, sobre una base de fusta més gruixuda, hi ha la figura de Sant Bernat i el gos amb el barrilet penjat al coll. Just a sota hi ha una placa metàl·lica de forma pentagonal amb les lletres del CEC (Centre Excursionista de Catalunya). Tot el conjunt està subjecte a una base també metàl·lica, de forma cilíndrica, d\'uns 25 cm de diàmetre i 1,2 m d\'alçada.","08026-174","Brull, el","Estàtua col·locada en aquest punt pel Centre Excursionista de Catalunya.","41.8009200,2.3474200","445787","4627879","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41704-foto-08026-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41704-foto-08026-174-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Religiós","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Es troba a l\'extrem est del turonet que hi ha entre el pàrquing i el restaurant de Collformic.","98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd3f","41705","Font (cal Geperut)","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-cal-geperut","ILLA, Faustí (1990). \'Quaranta anys d\'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny\' a \'Monografies del Montseny\', n.5. Associació d\'Amics del Montseny.","XIX-XX","Es troba en estat regular, hi han esquerdes i s\'han desprès alguns carreus. S\'hauria de desbrossar urgentment.","Font que es troba entre els masos de cal Geperut i can Pou, a peu del camí, a la Castanya. Es va fer aprofitant el talús de la muntanya fent-hi una paret amb carreus i ciment, d\'uns 2 m de llarg i 1 m d\'alçada. Al mig d\'aquesta estructura hi sobresurt uns 10 cm un broc en forma de U que canalitza l\'aigua. A sota, a terra, hi ha una pica rectangular de pedra. Aquesta té uns 45 cm d\'ample, uns 25 de fondària i una alçada molt irregular que va dels 15 als 25 cm.","08026-175","La Castanya","La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","41.7847600,2.3556300","446455","4626079","","08026","El Brull","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41705-foto-08026-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41705-foto-08026-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41705-foto-08026-175-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Tot el conjunt es troba envaït per la vegetació.","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd40","41706","El pla de l\'Ase Mort (llegenda)","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-lase-mort-llegenda","\'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny\'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org","","","Aquesta llegenda diu que un veí d\'un mas del pla de la Calma va anar a vendre carn al mercat de Vic. Com que duia la carn carregada en un ase, l\'animal va quedar impregnat de la seva olor i, de tornada cap al mas quan ja fosquejava, els llops atrets per la flaire que desprenia l\'ase s\'hi van abraonar i el van matar. Des d\'aleshores, aquest indret del Pla de la Calma s\'anomena el Pla de l\'Ase Mort.","08026-176","Brull, el","","41.8169400,2.3053300","442304","4629685","","08026","El Brull","Obert","","","Inexistent","","Patrimoni immaterial","Tradició oral","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Explicació llegendària de l\'origen del topònim d\'aquest indret del pla de la Calma.","","61","4.3","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd41","41707","El pla de la Calma (llegenda)","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-la-calma-llegenda","\'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny\'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org","","","Es diu que al pla de la Calma no hi ha arbres perquè el rei Jaume I el Conqueridor (1208-1276) va netejar el bosc per fer els ‘mastils\' [el pal mascle] dels vaixells.","08026-177","Brull, el","","41.8169400,2.3053300","442304","4629685","","08026","El Brull","Obert","","","Inexistent","","Patrimoni immaterial","Tradició oral","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Llegenda relacionada amb la qualitat i el prestigi de la fusta del Montseny.","","61","4.3","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd42","41708","Aplec de Sant Jaume","https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-jaume","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona. \'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny\'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org","XX","","Aquest aplec es celebra anualment el diumenge de Pasqua Florida o de Resurrecció a l\'església de Sant Jaume de Viladrover i té una gran assistència popular. Es fa una missa a les deu del matí i a continuació s\'hi duen a terme diverses rifes de mones, cava, llonganisses, fuets, coques i pernils. A la tarda, a dos quarts de cinc, es fa una altra rifa amb els mateixos premis i, després, a les cinc, una audició i ballada de sardanes amb música de cobla en viu.","08026-178","Sant Jaume de Viladrover","Aquest costum començà per la Pasqua de l\'any 1932, i des d\'aleshores cada any constituïa una bona entrada per ajudar a les despeses parroquials. Els aplecs són trobades populars, amb una llarga tradició als Països Catalans, on es reuneixen un conjunt de persones mogudes per motivacions religioses, festives, etc.","41.8169400,2.3053300","442304","4629685","","08026","El Brull","Obert","Bo","","Inexistent","","Patrimoni immaterial","Manifestació festiva","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","És anomenat també Aplec dels Ous, o Aplec dels Ous de Pasqua.","","2116","4.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd43","41709","Festa major de Sant Cristòfol de la Castanya","https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-cristofol-de-la-castanya","","","","Festa major del veïnat de muntanya de la Castanya en honor del seu patró Sant Cristòfol. Els actes de la festa són: la missa, la benedicció dels automòbils (Sant Cristòfol és el patró dels conductors), un concert que es fa dins l\'església parroquial, el dinar popular i un sorteig de productes naturals.","08026-179","La Castanya","","41.8169400,2.3053300","442304","4629685","","08026","El Brull","Sense accés","Bo","","Inexistent","","Patrimoni immaterial","Manifestació festiva","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Sant Cristòfol s\'escau el dia 10 de juliol, per tant, per proximitat, la festa s\'hauria de celebrar el segon diumenge de juliol però, amb l\'objectiu que no coincidís amb l\'Aplec de Matagalls, ja fa molts anys es va decidir fer-la el primer diumenge de juliol.","","2116","4.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd44","41710","Pont (font Cabridella)","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-font-cabridella","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XX","El seu estat de conservació és bo.","És un pont fet amb grans carreus de pedra, de mida regular, i ciment. El pont té una alçada d\'uns 10 m i consta d\'un sol ull fet amb volta de canó de poc més d\'un metre d\'amplada i un parell de metres d\'alçada. Aquesta mida reduïda de l\'ull és degut a que aquest sot és molt profund però de poc cabal, ja que es tracta d\'una capçalera. A la part de la calçada hi ha la carretera, enquitranada, que té una amplada d\'uns sis metres. A banda i banda de la calçada hi ha sengles tanques protectores.","08026-180","Brull, el","Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l\'anterior es va destruir en aquella guerra. S\'utilitzaren pedres de pedreres properes.","41.8030600,2.3471900","445769","4628117","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41710-foto-08026-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41710-foto-08026-180-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Pont situat en un revolt de la carretera de Palautordera a Seva, la BV-5301, al nord de Collformic.","98","49","1.5","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd45","41711","Elisabet Beneta (bruixa)","https://patrimonicultural.diba.cat/element/elisabet-beneta-bruixa","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","","","Aquesta dona, més coneguda com a Bellesa de les Aigües, era mig germana de Valentina Vinyes i Grau (fitxa 182), també acusada de bruixeria. Es diu que el 1619, i per tal d\'obtenir la gràcia del diable, aquesta bruixa seduí el mossèn de l\'església del poble i li\'n donà mort. El bisbe de Vic, un cop assabentat, es desplaçà a Sant Martí per tal de penjar-la però la comtessa de Centelles, preocupada pel què pogués produir la mort de la bruixa, intercedí per ella i aconseguí almenys un judici. Aquest judici es celebrà a la plaça del poble i la Bellesa de les Aigües fou penjada en un indret secret.","08026-181","Brull, el","La gent havia cregut històricament en l\'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l\'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L\'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622.","41.8169400,2.3053300","442304","4629685","","08026","El Brull","Obert","Bo","","Inexistent","","Patrimoni immaterial","Tradició oral","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Es diu que aquesta i d\'altres bruixes de l\'època es reunien prop del castell del Brull (o en d\'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se\'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven.","","61","4.3","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd46","41712","Valentina Vinyes i Grau (bruixa)","https://patrimonicultural.diba.cat/element/valentina-vinyes-i-grau-bruixa","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","","","Aquesta dona era filla bastarda de Pere Grau, de Viladrover, i el 1620 era viuda de Joan Vinyes. És descrita com una dona baixeta, molt vella (tenia 70 anys) que sempre anava amb un drapot lligat al cap. Tenia dues mitges germanes, una dita Joana Montmany i l\'altra l\'Elisabet Beneta, o la Bellesa de les Aigües (fitxa 181). Va ser penjada per bruixa.","08026-182","Brull, el","La gent havia cregut històricament en l\'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l\'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L\'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622.","41.8169400,2.3053300","442304","4629685","","08026","El Brull","Obert","Bo","","Inexistent","","Patrimoni immaterial","Tradició oral","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Es diu que aquesta i d\'altres bruixes de l\'època es reunien prop del castell del Brull (o en d\'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se\'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven.","","61","4.3","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd47","41713","Elisabet Martina (bruixa)","https://patrimonicultural.diba.cat/element/elisabet-martina-bruixa","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","","","Dona oriünda de Viladrau però que ja feia uns cinquanta anys que vivia a Seva, aleshores del terme del Brull. Va anar-hi a viure amb el seu marit quan van ser desterrats de Viladrau, poble de la baronia de Taradell, perquè el seu marit, d\'ofici escaler, robava arbres del bosc del Montseny, propietat del senyor del castell de Taradell, per fer les escales. Fou torturada fins a onze vegades abans de ser penjada per bruixa l\'any 1620.","08026-183","Brull, el","La gent havia cregut històricament en l\'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l\'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L\'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622.","41.8169400,2.3053300","442304","4629685","","08026","El Brull","Obert","Bo","","Inexistent","","Patrimoni immaterial","Tradició oral","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Es diu que aquesta i d\'altres bruixes de l\'època es reunien prop del castell del Brull (o en d\'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se\'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven.","","61","4.3","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd48","41714","Margarida Font (bruixa)","https://patrimonicultural.diba.cat/element/margarida-font-bruixa","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","","","Aquesta dona era casada amb Joan Font, d\'origen francès, i per això li deien «la gavatxona». Tenia uns 28 anys pel 1620 i vivia en una caseta propera a l\'església de Sant Martí del Brull. Se sap que va ser acusada de bruixeria però no si fou penjada o no.","08026-184","Brull, el","La gent havia cregut històricament en l\'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l\'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L\'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622.","41.8169400,2.3053300","442304","4629685","","08026","El Brull","Obert","Bo","","Inexistent","","Patrimoni immaterial","Tradició oral","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Es diu que aquesta i d\'altres bruixes de l\'època es reunien prop del castell del Brull (o en d\'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se\'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven.","","61","4.3","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd49","41715","Montserrat Soler (bruixa)","https://patrimonicultural.diba.cat/element/montserrat-soler-bruixa","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","","","Aquesta dona tenia com a sobrenom «la Flassada» i vivia al poble de Seva (aleshores pertanyent al Brull). Se sap que va ser acusada de bruixeria però no si fou penjada o no.","08026-185","Brull, el","La gent havia cregut històricament en l\'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l\'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L\'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622.","41.8169400,2.3053300","442304","4629685","","08026","El Brull","Obert","Bo","","Inexistent","","Patrimoni immaterial","Tradició oral","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Es diu que aquesta i d\'altres bruixes de l\'època es reunien prop del castell del Brull (o en d\'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se\'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven.","","61","4.3","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd4a","41716","Font (sot de les Mines)","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-sot-de-les-mines","ILLA, Faustí (1990). \'Quaranta anys d\'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny\' a \'Monografies del Montseny\', n.5. Associació d\'Amics del Montseny.","XX","Ha estat restaurada i el seu estat de conservació és bo.","Font situada al sot o torrent de les Mines, a uns 710 m d\'altitud. Consta d\'una paret vertical, feta de carreus irregulars de pedra i ciment, que talla el talús de la muntanya. Aquesta paret fa uns quatre metres de llargada per tres d\'alçada aproximadament. Al bell mig hi ha un broc metàl·lic de secció circular d\'uns 6 cm de diàmetre, tot i que l\'aigua raja per tot arreu menys per aquest broc. A terra, l\'aigua és recollida per una pica perfectament cúbica feta també de carreus i ciment que té uns 70 cm de costat.","08026-186","La Castanya","La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","41.7744300,2.3515900","446111","4624935","","08026","El Brull","Difícil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41716-foto-08026-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41716-foto-08026-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41716-foto-08026-186-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Es troba en una zona amb molta pendent on s\'han construint uns graons fets de pedra per facilitar-ne l\'accés. És una zona també molt humida i amb abundant vegetació.","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd4b","41717","Font dels Pardals","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pardals-0","ILLA, Faustí (1990). \'Quaranta anys d\'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny\' a \'Monografies del Montseny\', n.5. Associació d\'Amics del Montseny.","XX","","Font situada al sector de Viladrover, a l\'oest de la pista que va del Grau a la Font de l\'Obi. Consta d\'una estructura semicircular, amb volta de canó, feta de carreus irregulars de pedra i ciment, de 100 cm d\'alçada i uns 130 d\'amplada aproximadament. No té cap broc visible.","08026-187","Sant jaume de Viladrover","La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","41.8217800,2.2531400","437974","4630259","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41717-foto-08026-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41717-foto-08026-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41717-foto-08026-187-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Altres","","","","2019-11-22 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Està situada prop d\'una sèquia que és utilitzada per regar els camps de la zona.","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd4c","41718","Pont (torrent Gros)","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-torrent-gros","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XX","El seu estat de conservació és bo.","És un pont fet amb grans carreus de pedra, de mida regular, i ciment. El pont fa uns 20 m de llarg i una alçada de més de 8m. Consta d\'un sol ull fet amb volta de canó, de mida molt inferior a les grans proporcions del conjunt del pont. Això és degut a que aquest curs d\'aigua (el torrent Gros) és molt profund però de poc cabal, ja que es tracta d\'una capçalera. A la part de la calçada hi ha la carretera, enquitranada, que té una amplada d\'uns sis metres. A banda i banda de la calçada hi ha sengles tanques protectores.","08026-188","Brull, el","Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l\'anterior es va destruir en aquella guerra. S\'utilitzaren pedres de pedreres properes.","41.8168600,2.3309200","444430","4629659","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41718-foto-08026-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41718-foto-08026-188-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Pont situat en un revolt de la carretera de Palautordera a Seva, la BV-5301, al nord dels masos la Castanyera i la Morera.","98","49","1.5","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd4d","41719","Rellotge de sol de Sant Cristòfol de la Castanya","https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-sant-cristofol-de-la-castanya","BOU i VILALTA, Concepció (2004). \'Rellotges de sol de Catalunya : un patrimoni per descobrir\'. Efadós.","XX","La pintura està força esborrada.","Es tracta d\'un rellotge de sol rectangular, d\'1 m per uns 80 cm, vertical declinant, amb orientació sud. Té marques horàries pintades a les hores, de les 6 del matí a les 6 de la tarda, amb numeració romana. El gnòmon és de vareta i d\'uns 30 cm. Hi ha pintada la data MCMLXXXIX (1989).","08026-189","La Castanya","Va ser al llarg dels segles XV i XVI quan s\'emparellaren l\'art de fer els rellotges de sol, i el gran esclat de la tècnica constructora. Durant aquells segles es construïren moltes esglésies com és el cas de Sant Cristòfol de La Castanya. Aquest rellotge és una reproducció actual de l\'antic rellotge de sol que hi devia haver a l\'església.","41.7838200,2.3523000","446178","4625977","1989","08026","El Brull","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41719-foto-08026-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41719-foto-08026-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41719-foto-08026-189-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Rellotge de sol situat a la façana principal del campanar de Sant Cristòfol de la Castanya.","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd4e","41720","Can Solà","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sola-0","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVII-XIX","Està en runes.","Antiga masia en runes situada a l\'est de Sant Cristòfol de la Castanya. Està feta amb carreus irregulars de pedra i ciment, tot i que en algunes parts s\'observen també totxanes. Romanen dretes parts d\'algunes de les parets de la casa però és impossible concretar-ne l\'estructura de la planta. L\'alçada màxima que se\'n conserva és d\'uns tres metres. Podem apreciar-hi dues portes, l\'una enfront de l\'altra, amb llinda de fusta i una d\'elles amb els laterals de maó. S\'hi distingeix també una finestra amb llinda de fusta.","08026-190","La Castanya","Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament.","41.7832400,2.3546200","446370","4625911","","08026","El Brull","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41720-foto-08026-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41720-foto-08026-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41720-foto-08026-190-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","La zona està molt coberta per bardisses i vegetació diversa que en dificulta localització i l\'accés.","98|94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd4f","41721","Els Campots","https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-campots","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XVI-XX","Encara es troba en procés de restauració.","Masia situada a la Castanya, a l\'est de Sant Cristòfol. Es tracta d\'una casa de planta rectangular, d\'una 10 m de façana, feta de carreus irregulars de pedra i ciment. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa al nord i al sud. La façana principal està orientada al sud. Aquí hi ha la porta principal, feta amb carreus i també totxana, que fa una volta de canó rebaixada. També hi ha una porta de garatge feta amb grans carreus tallats de manera regular i dues finestres al primer pis, ambdues amb llinda de fusta.","08026-191","La Castanya","Aquesta masia va deixar de tenir les funcions agrícoles inicials i ha passat a ser un edifici residencial.","41.7839100,2.3571500","446581","4625984","","08026","El Brull","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41721-foto-08026-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41721-foto-08026-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41721-foto-08026-191-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","El fet d\'estar en procés de restauració fa que hi convisquin materials originals i de nous.","98|94","45","1.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd50","41722","Font del Ginebre","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ginebre","ILLA, Faustí (1990). \'Quaranta anys d\'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny\' a \'Monografies del Montseny\', n.5. Associació d\'Amics del Montseny.","XX","Es troba en bon estat de conservació.","La font del Ginebre és una bassa situada al pla de la Calma. Es troba la capçalera del sot que du el mateix nom, i que més tard formarà el torrent de les Mines juntament amb el sot del Matxo. És tracta d\'un mur fet de carreus irregulars de pedra i ciment que actua com a petita presa. Aquest mur fa uns 3,5 m de llarg, 50 cm d\'ample i 35 cm d\'alçada màxima.","08026-192","La Castanya","La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","41.7658200,2.3352200","444743","4623990","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41722-foto-08026-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41722-foto-08026-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41722-foto-08026-192-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","El seu volum és petit, tot i que varia segons l\'època de l\'any.","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd51","41723","Les pluges a Sant Segimon","https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-pluges-a-sant-segimon","\'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny\'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org","","","Diuen que antigament els veïns de sant Martí del Brull feien romeries a Sant Segimon perquè plogués, excepte un veí, de la masia del Maset, que demanava sol.","08026-193","Brull, el","","41.8169400,2.3053300","442304","4629685","","08026","El Brull","Obert","Bo","","Inexistent","","Patrimoni immaterial","Tradició oral","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Aquesta llegenda denota la importància de la meteorologia lligada a les activitats econòmiques de l\'època, basades totes elles en el sector primari i, per tant, on la pluja era i és encara necessària.","","61","4.3","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd52","41724","Als del Brull els diuen «potarrojos»","https://patrimonicultural.diba.cat/element/als-del-brull-els-diuen-potarrojos","\'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny\'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org","","","Als del Brull els diuen «potarrojos». Dita tòpica amb la qual s\'anomena, de manera satírica, els veïns del Brull. «Potarrojos» és un mot derivat del color vermellós de la terra del municipi.","08026-194","Brull, el","","41.8169400,2.3053300","442304","4629685","","08026","El Brull","Sense accés","Bo","","Inexistent","","Patrimoni immaterial","Tradició oral","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Relacions entre municipis veïns. Toponímia.","","61","4.3","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd53","41725","Bassa (sot de les Mines)","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-sot-de-les-mines","","XX","","Bassa situada al sot de les Mines, una mica més amunt de la confluència amb la riera de la Castanya. Hi ha una petita presa feta de formigó que a la part central té una estructura metàl·lica que és per on passa l\'aigua. Uns metres més amunt hi ha una altra estructura de formigó que fa que l\'embassament tingui dos nivells d\'alçada (d\'un metre de diferència).","08026-195","La Castanya","","41.7763600,2.3523900","446179","4625149","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41725-foto-08026-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41725-foto-08026-195-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Es troba en una zona on la llera del torrent és més ampla que en la resta del recorregut.","98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd54","41726","Pont (riera de la Castanya)","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-riera-de-la-castanya","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XX","El seu estat de conservació és bo.","Pont situat a la confluència de la riera de la Castanya i el sot de les Mines. Consta d\'un tauler i dos estreps. El tauler està fet de formigó, fa aproximadament dos metres d\'ample i es troba a gairebé dos metres sobre la riera. Els estreps són fets amb carreus irregulars de pedra i ciment. La calçada està completament recoberta per terra i vegetació i no hi ha cap mena de barana. En total la llargada del pont és d\'uns quatre metres.","08026-196","La Castanya","Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l\'anterior es va destruir en aquella guerra. S\'utilitzaren pedres de pedreres properes.","41.7772800,2.3524700","446186","4625251","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41726-foto-08026-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41726-foto-08026-196-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Estructural","","","","2019-11-22 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Tota la zona és molt humida i està envaïda per la vegetació.","98","49","1.5","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd55","41727","Pont 1 (sot de les Mines)","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-1-sot-de-les-mines","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XX","El seu estat de conservació és bo.","Pont situat al sot de les Mines, a la Castanya. Consta d\'un tauler i dos estreps fets amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Al tauler també hi trobem bigues de formigó per subjectar l\'estructura. Es troba a un metre escàs sobre el torrent. La seva amplada és 1,8 m i la seva llargada total d\'uns 7 m. A ambdós costats de la calçada hi ha un petit ampit de 20 cm d\'alçada.","08026-197","La Castanya","Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l\'anterior es va destruir en aquella guerra. S\'utilitzaren pedres de pedreres properes.","41.7744600,2.3524200","446180","4624938","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41727-foto-08026-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41727-foto-08026-197-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Tot l\'entorn i bona part de la calçada estan recoberts per la vegetació.","98","49","1.5","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd56","41728","Pont 2 (sot de les Mines)","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-2-sot-de-les-mines","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XX","El seu estat de conservació és bo.","Pont situat al sot de les Mines, a la Castanya, pocs metres per sota de la font d\'aquest torrent. Consta d\'un tauler i dos estreps fets amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Al tauler també hi trobem una estructura de formigó que fa de base. Es troba a uns 2,5 m sobre el torrent. En total fa 1,8 m d\'ample i uns 6 m de llarg. A ambdós costats de la calçada hi ha un petit ampit de 20 cm d\'alçada.","08026-198","La Castanya","Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l\'anterior es va destruir en aquella guerra. S\'utilitzaren pedres de pedreres properes.","41.7744200,2.3517000","446120","4624934","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41728-foto-08026-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41728-foto-08026-198-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Tot l\'entorn i bona part de la calçada estan recoberts per la vegetació.","98","49","1.5","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd57","41729","Festa Major de Sant Jaume de Viladrover","https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-jaume-de-viladrover","","","","S\'organitza el dissabte més proper al 25 de juliol. Entre els actes habituals hi ha un sopar popular, ball, missa i sorteig de productes artesans.","08026-200","Sant Jaume de Viladrover","","41.8169400,2.3053300","442304","4629685","","08026","El Brull","Obert","Bo","","Inexistent","","Patrimoni immaterial","Manifestació festiva","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Són els sacerdots de Sant Miquel de Balenyà els responsables del culte a Sant Jaume de Viladrover.","","2116","4.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd58","41730","Festa Major del Brull","https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-brull","","","","La festa major del municipi es celebra el cap de setmana posterior al 15 d\'agost. Dins el seu programa d\'activitats hi trobem una passejada popular, ball, missa, sardanes, activitats infantils, sopar popular...","08026-201","Brull, el","","41.8169400,2.3053300","442304","4629685","","08026","El Brull","Obert","Bo","","Inexistent","","Patrimoni immaterial","Manifestació festiva","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","","","2116","4.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd59","41731","Festa de Sant Martí","https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-marti","","","","La festa de Sant Martí dels Brull es celebra el cap de setmana més proper a l\'11 de novembre en honor al seu patró (Sant Martí) i coincidint amb la castanyada. Aquest, una castanyada popular, és el principal acte de la celebració.","08026-202","Brull, el","","41.8169400,2.3053300","442304","4629685","","08026","El Brull","Obert","Bo","","Inexistent","","Patrimoni immaterial","Manifestació festiva","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","També és coneguda com a Festa Major d\'Hivern o festa de la Castanyada.","","2116","4.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd5a","41732","Plegament geològic","https://patrimonicultural.diba.cat/element/plegament-geologic","Diversos autors (1992). \'Història Natural dels Països Catalans.\' Vol. I i II. Gran Enciclopèdia Catalana.","","","Sortint del talús apareix una enorme roca vermellosa que forma un pla inclinat: són els estrats de roca que s\'han deformat elàsticament per l\'acció de forces tectòniques de tipus divers durant les eres geològiques mesozoica i cenozoica. des de fa uns 300 milions d\'anys fins a l\'actualitat.","08026-203","Brull, el","Aquest procés geològic dura des de fa uns 300 milions d\'anys fins a l\'actualitat.","41.8164100,2.3153700","443138","4629619","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41732-foto-08026-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41732-foto-08026-203-3.jpg","Inexistent","Mesozoic","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Altres","","","","2020-10-07 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Una bona mostra de plegament geològic és ben visible al peu de la carretera de Palautordera a Seva, la BV-5301, poc després de deixar el Brull en direcció a Collformic.","122","2153","5.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd5b","41733","Pou de la Morera","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-morera","Diversos Autors (2005). \'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració\', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XIX-XX","Està restaurat i s\'han utilitzat materials com els maons en alguna de les seves parts.","Pou de forma cilíndrica fet de carreus irregulars de pedra lligats amb argamassa. Fa 140 cm de diàmetre aproximadament. Té una alçada que frega els dos metres en la part més alta i un metre en la part més baixa, doncs es troba situat en un talús. Hi ha una obertura orientada al sud que està feta amb carreus més grans i regulars i amb una llinda de formigó. Hi trobem una porta de fusta i, a la part inferior, una petita lleixa a banda i banda.","08026-204","Brull, el","Aquest pou anava lligat a l\'ús agrícola que tenia la masia de La Morera.","41.8125400,2.3307600","444413","4629180","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41733-foto-08026-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41733-foto-08026-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41733-foto-08026-204-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","A l\'est hi ha un petit mur de pedra seca.","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd5c","41734","Pou del Rourell","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-rourell","Diversos Autors (2005). \'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració\', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XIX-XX","El seu estat és d\'abandonament.","Pou fet amb carreus irregulars de pedra i ciment, amb algunes de les seves parts arrebossades. La seva forma és de cilindre truncat per un pla perpendicular a la base. Aquest pla es troba orientat a l\'est. El seu diàmetre aproximadament d\'uns 150 cm. La seva alçada varia molt, degut a que es troba ubicat en un talús mol pronunciat, arribant gairebé als quatre metres per la banda oest i poc més d\'un metre per la banda est. En aquesta banda hi ha una obertura rectangular feta de carreus.","08026-205","Brull, el","Aquest pou anava lligat a l\'ús agrícola que tenia la masia de El Rourell.","41.8139900,2.2753300","439810","4629378","","08026","El Brull","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41734-foto-08026-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41734-foto-08026-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41734-foto-08026-205-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","La part superior del pou queda oberta.","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd5d","41735","Dipòsit de Sant Jaume","https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-sant-jaume","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XX","","Dipòsit municipal d\'aigua situat a Sant Jaume de Viladrover, entre el Raval i el Pla de Sant Jaume. Aquest es tracta d\'un dipòsit cilíndric, d\'uns 13 m de diàmetre i uns 4 m d\'alçada, construït amb formigó. A la banda oest trobem també una estructura de planta rectangular feta de maons que forma part de les mateixes instal·lacions.","08026-206","Sant Jaume de Viladrover","Els dipòsits d\'aigua han servit per emmagatzemar aigua per usos agrícoles lligats a l\'explotació agrícola de la zona de Sant Jaume de Viladrover.","41.8307600,2.2619700","438716","4631249","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41735-foto-08026-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41735-foto-08026-206-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Forma part de la xarxa d\'abastiment d\'aigua del municipi.","98","49","1.5","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd5e","41736","Bassa del Boix","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-boix","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XX","L\'estructura es conserva força be tot i que es troba en un estat d\'abandonament.","Bassa que consta de dues estructures de planta rectangular contigües fetes de carreus de pedra tallats de manera més o menys regular, lloses i ciment. La més gran, al sud, fa 4 m d\'amplada per 6 m de llargada aproximadament, amb un metre i mig de profunditat. La més petita, que queda al nord, fa uns 3 per 4 metres i és menys profunda. El gruix de les seves parets oscil·la entre els 40 i 50 cm.","08026-207","Brull, el","Les basses han servit per emmagatzemar aigua per usos agrícoles lligats a l\'explotació agrícola de la zona del Boix.","41.7993000,2.2822000","440367","4627742","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41736-foto-08026-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41736-foto-08026-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41736-foto-08026-207-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Es troba al llindar entre uns camps sense conrear i el bosc. Està força envaïda per la vegetació.","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd5f","41737","Bassa dels Bastons","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-dels-bastons","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XX","Es troba en molt bon estat de conservació.","Bassa feta amb carreus irregulars de pedra i ciment de forma irregular, amb una lleugera semblança a una forma el·líptica. Les parets fan uns 40 cm de gruix amb una alçada molt variable. La part est d\'aquesta paret està culminada amb lloses de pedra que formen un angle amb dues vessants. En total la bassa té una superfície d\'uns 210 m². A la cantonada sud-est hi trobem unes escales de pedra que serveixen per accedir a l\'interior.","08026-208","Sant Jaume de Viladrover","Les basses han servit per emmagatzemar aigua per usos agrícoles lligats a l\'explotació agrícola de la zona de Sant Jaume de Viladrover.","41.8299800,2.2497700","437702","4631171","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41737-foto-08026-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41737-foto-08026-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41737-foto-08026-208-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","La paret del sud està proveïda d\'una reixa metàl·lica.","119|98","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd60","41738","Pantà de la Casa Nova","https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-la-casa-nova","","","","Pantà ubicat al pla del Forn, a la vora del GR 2. Uns 300 m a l\'est trobem el mas Casanova de Figueroles (ja al terme de Seva) que és d\'on agafa el nom. Té aproximadament una superfície d\'uns 7080 m², depenent de l\'època de l\'any, i una forma lleugerament triangular. Rep les aigües del torrent de l\'Estanyol per l\'est i desguassa cap a l\'oest.","08026-209","Brull, el","","41.8256200,2.2951300","441465","4630655","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41738-foto-08026-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41738-foto-08026-209-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Les seves aigües colguen el jaciment Mas Casanova de Figueroles.","","2153","5.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd61","41739","Pantà d\'Aiguafreda","https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-daiguafreda","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XX","","Pantà ubicat en el curs de la riera del Pujol o de Picamena, a tocar del punt on coincideixen els termes municipals del Brull, Tagamanent i Aiguafreda. Té uns 1770 m² de superfície depenent de l\'època de l\'any. Al sud hi ha una gran presa de formigó amb forma corba, d\'uns 22,5 m de llarg i uns 12 m de profunditat. Entre el pantà i el camí també hi ha un mur de formigó d\'uns 34 m de longitud.","08026-210","Brull, el","Els pantans artificials han servit per emmagatzemar aigua per usos agrícoles lligats a l\'explotació agrícola de la zona d\'Aiguafreda.","41.7901900,2.2892500","440944","4626726","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41739-foto-08026-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41739-foto-08026-210-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","El lloc és un refugi de pesca.","98","49","1.5","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd62","41740","Font del Raval","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raval-0","ILLA, Faustí (1990). \'Quaranta anys d\'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny\' a \'Monografies del Montseny\', n.5. Associació d\'Amics del Montseny.","XX","","Font situada al torrent de Sant Jaume, al sud del Raval. Es tracta d\'una estructura amb forma de prisma rectangular feta de totxana, arrebossada i amb fibrociment a la teulada. Fa 1 m d\'alçada aproximadament, i 80 cm d\'amplada i de profunditat. A la cara nord-oest hi ha una porta de fusta d\'uns 90 cm d\'alçada per uns 60 cm d\'amplada.","08026-211","Sant Jaume de Viladrover","La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","41.8290100,2.2585200","438428","4631057","","08026","El Brull","Difícil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41740-foto-08026-211-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Està envaïda per la vegetació, sobretot per enfiladisses. Antigament proveïa d\'aigua a totes les cases del Raval.","119","47","1.3","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd63","41741","Brolladors del Brull","https://patrimonicultural.diba.cat/element/brolladors-del-brull","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","","","Brolladors naturals situats entre can Serrà i el camp de golf. Es tracta d\'unes cavitats al sòl de les quals en veiem unes obertures en la superfície. S\'observen uns forats ovalats, de no més de 40 cm de llarg per 30 cm d\'ample, i de profunditat indeterminada.","08026-212","Brull, el","La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal.","41.8195800,2.2899300","441028","4629988","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41741-foto-08026-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41741-foto-08026-212-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Quan plou, l\'aigua surt propulsada d\'aquests forats, degut a la diferència de pressions entre l\'aigua subterrània i la pressió atmosfèrica, i és bastant espectacular.","","2153","5.1","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd64","41742","Dipòsit del Brull","https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-del-brull","PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). \'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny\'. Diputació de Barcelona.","XX","","Dipòsit municipal d\'aigua situat a l\'est del nucli del Brull, a tocar de la carretera BV-5301. Es tracta d\'un dipòsit de planta rectangular de grans dimensions, d\'uns 56 m de llarg per 17 m d\'ample, construït amb formigó. La seva alçada màxima és d\'uns 5 m, però és variable degut al pendent del terreny. A la cantonada oest trobem dues estructures més de planta rectangular que formen part de les mateixes instal·lacions.","08026-213","Brull, el","Els dipòsits d\'aigua han servit per emmagatzemar aigua per usos agrícoles lligats a l\'explotació agrícola de la zona del Brull.","41.8161400,2.3095700","442656","4629593","","08026","El Brull","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41742-foto-08026-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41742-foto-08026-213-3.jpg","Inexistent","Prehistòric","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Marc Cucurella Pinilla","","Forma part de la xarxa d\'abastiment d\'aigua del municipi.","76","49","1.5","","24","2024-03-28 01:17:39" "6604b72374973b149135dd65","41743","Dolmen de la Creu de Parròquia o de Can Brull","https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-la-creu-de-parroquia-o-de-can-brull","CASANELLAS, F. (2013). Restes prehistòriques d\'Aiguafreda i el seu entorn. Inèdit. http://www.casanellas.com/varis/megalits-aiguafreda.pdf","","Les arrels de les alzines que creixen en el túmul l\'estan malmetent i movent les pedres.","Restes d\'un dolmen que té molt d\'interès, ja que se\'n conserva el túmul. Està obert i buit. Està orientat S-N i la cavitat interior té 1,5 m de llargada, 80 cm d\'amplada i 70 cm de profunditat. Malauradament les arrels de les alzines que creixen en el túmul l\'estan malmetent i movent les pedres i si, no s\'hi posa remei, en pocs anys la destrucció serà total.","08026-214","Camí d\'Aiguafreda a El Brull","El dolmen es troba a l\'oest de la pista que va d\'Aiguafreda al Brull, just abans del camí que va cap a can Brull, i a prop d\'on hi ha la creu de la Parròquia, a l\'altre costat del camí. El masover de can Brull el recorda des de petit, que la primera vegada que el va veure va ser perquè li van ensenyar que hi havia estat enterrat un gos, prova que ja estava buit en aquell temps. Gràcies a ell el va incorporar Lluís Vila a la \'Carta Arqueològica del Vallés Oriental\' el 1992. Paral·lelament Pere Sanglas, de la Garriga, en va informar l\'equip de Josep Tarrús.","41.7918300,2.2806100","440228","4626914","","08026","El Brull","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41743-foto-08026-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41743-foto-08026-214-3.jpg","Inexistent","Prehistòric","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Cortés Elía, María del Agua. OPC Diputació de Barcelona","","","76","1754","1.4","","24","2024-03-28 01:17:39"