"_id","Id","Títol","Url","Bibliografia","Centuria","Notes de conservació","Descripció","Codi d'element","Ubicació","Història","Coordenades","UTM X","UTM Y","Any","Municipi","Nom del municipi","Tipus d'accés","Estat de conservació","Imatges","Protecció","Estil","Àmbit","Tipologia","Titularitat","Ús actual","INSPIRE: Tipus","INSPIRE: Subtipus","INSPIRE: Atribut","Data de modificació","Autor de la fitxa","Autor de l'element","Observacions","Codi de l'estil","Codi de la tipologia","Codi de tipologia a sitmun","Protecció id","Comarca","_lastChange" "6604b835556c784011440ad9","46413","Aguilar","https://patrimonicultural.diba.cat/element/aguilar","AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l\'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","XVI-XIX","Part de les parets i el sostre de la masia han caigut","Masia que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d\'estructura clàssica, pertany al tipus I. Així doncs, la coberta és a dues aigües, amb una filada de rajols al ràfec, i amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. L\'edifici, de tres crugies, consta de planta baixa, pis i golfes. Les parets són de pedra arrodonida sense carejar i argamassa (mescla de calç, sorra i aigua), amb restes d\'arrebossat. La façana de migdia du annexat un cos, de manera que el frontis d\'aquest resulta ser la façana principal del mas, i un baluard, que presenta una entrada amb llinda de fusta. A tramuntana trobem diversos cossos annexats, alguns d\'ells tinars, però resulta difícil descriure\'n l\'estructura a causa del seu mal estat. El cos annexat a migdia, més baix que l\'original, és estret, d\'una vessant, de planta baixa i pis, i amb el carener paral·lel al frontis. D\'aquesta façana tan sols es veuen dues finestres, amb l\'emmarcament de rajols ceràmics, al pis, ja que és impossible accedir a l\'interior del baluard per percebre la resta. També es distingeix la finestra de les golfes de la façana original i una xemeneia. La façana de ponent d\'aquest cos annexat presenta una finestra d\'arc escarser amb rajols ceràmics, mentre que la del cos original disposa de dues finestres senzilles amb ampit al pis i d\'un finestró a les golfes. A més, té un construcció annexada que podria ser un pou o una cisterna. L\'ampliació del mas cap a tramuntana sembla ser un conjunt de cossos que contenen tines, a excepció del cos més proper a la façana que seria la continuació de la vivenda. Les tines, tot i trobar-se en mal estat, conserven les rajoles envernissades.","08062-1","Entre la riera de Bellver i el torrent d\'Aguilar","Al fogatge de 1553 apareix un tal Arnau Gascó del mas d\'Aguilar. Segons Vila Rovira, el 1900 Aguilar estava habitada per la família de Josep Baraldés Ribó i, posteriorment, tingué varis propietaris més: família Franch i Peralta (1915), família Cornet (1922), família de Ramon Sunyer Puiggantell (1935). Al 1945 comprà el mas Eduardo Segues i anys més tard passà a propietat de Lluvia Solé. Finalment la Paperera Espanyola comprà la casa. Actualment pertany als hereus del Sr. Dr. Antoni Trullàs Fontanet. Segons l\'autor, quan la família Baraldés habitava el mas, Maria Dolors Baraldés Ribó, de només setze anys, fou assassinada a la mateixa casa d\'Aguilar per Joan Calvés i Compañó que, després d\'un llarg procés judicial, seria condemnat al garrot vil en un acte públic, que tingué lloc el 30 de juliol de 1884 a Manresa. Les vinyes que pertanyien a la casa d\'Aguilar foren les úniques que sobrevisqueren la fil·loxera perquè els ceps eren d\'empelt de cep americà, molt més resistent a la plaga. Podem esmentar també que algunes teules de la coberta del mas d\'Aguilar foren utilitzades per a la teulada de l\'església de Sant Andreu de Castellnou.","41.8220400,1.8190300","401922","4630692","","08062","Castellnou de Bages","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46413-foto-08062-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46413-foto-08062-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46413-foto-08062-1-3.jpg","Inexistent","Modern|Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","El camí que duia a la masia ha estat reconvertit en camp de conreu","94|98|119","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440ada","46415","Barraca de pastor de Cal Nofre","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-de-cal-nofre","AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d\'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l\'Arquitectura Popular. Cervera. BORRÀS, Xavier. (2005). http://www.excursionismefomentmartinenc.com/altres/barraques/cabanes.doc","XVIII-XX","El sostre de la barraca comença a estar deteriorat a causa de la vegetació que hi creix al voltant.","Barraca de pastor de forma quadrangular realitzada amb pedra seca i amb la coberta aplanada de pedra i fang. En aquest cas s\'han emprat pedres carreuades o lloses combinades amb falques de pedra. Està construïda aprofitant el desnivell d\'un marge, de manera que queda a recer del vent.","08062-3","Cal Nofre. Castellnou de Bages - 08251","Normalment les barraques de pastor es troben en zones de pastura lluny dels pobles, en aquest cas feien servei tot l\'any, i als grans plans de muntanya, d\'ús durant l\'estiu. Es construeixen a recer, sovint en marges, i gairebé sempre prenen l\'orientació E o SE. Freqüentment s\'utilitza pedra provinent de l\'entorn per construir-les, si bé s\'agraeix la pedra carreuada combinada amb falques de pedra. Se n\'obtenen barraques de formes irregulars, quadrades o rodones. Sens dubte, les seves dimensions només permeten l\'aixopluc del pastor, el sarró i el gos. Però aquestes construccions també tenen altres funcions, a part d\'arrecerar-se de les inclemències meteorològiques. Així, de Sant Joan fins a Sant Miquel, servien per guardar-hi cledes, cordes, vacunes i remeis, el sac de la sal, llumins, la manta, menjar i beure, ...","41.8282400,1.8294300","402795","4631368","","08062","Castellnou de Bages","Restringit","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46415-foto-08062-3-1.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","98|119","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440adb","46416","Barraques de vinya del camí a Comelles","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-de-vinya-del-cami-a-comelles","AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d\'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l\'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya... Secció d\'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","XVIII-XX","Les parets comencen a deformar-se i hi podria haver perill d\'ensorrament. A més, el sostre no està en bon estat.","Combinació de dues barraques adossades construïdes amb pedra seca i de planta quadrangular. Aquestes es troben a l\'interior d\'un camp, prop del camí, i aprofiten el resguard d\'un turonet. Les lloses dels murs estan enfalcades per pedres més petites, que serveixen de suport. Com és propi al Bages, la majoria de pedres es troben sense treballar. La coberta d\'ambdues construccions és de volta cònica, feta a partir de filades de lloses planes que es van tancant cap a l\'interior. Tal com explica Soler Bonet, \'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l\'exterior per expulsar l\'aigua\' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s\'observa un voladís que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. Les entrades a les barraques presenten una obertura rectangular amb una llinda de pedra que suporta el pes de la coberta. Cal observar que la barraca que es troba més a l\'interior del camp té la llinda a tocar del voladís, mentre que a l\'altra barraca la llinda està més avall.","08062-4","Camí a Comelles","El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la suposada ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l\'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L\'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l\'embriaguesa, i d\'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d\'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l\'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l\'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d\'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d\'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s\'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.","41.8172300,1.8090200","401083","4630169","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46416-foto-08062-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46416-foto-08062-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46416-foto-08062-4-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","Possiblement ambdues barraques no foren construïdes al mateix moment.","98|119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440adc","46417","Barraca de vinya entre la Sala i les Valls","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-entre-la-sala-i-les-valls","AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d\'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l\'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d\'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","XVIII-XX","Parts de la barraca es comencen a ensorrar.","Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única quadrangular. Aquesta es troba a la pujada d\'un camí. Les lloses dels murs es troben enfalcades per pedres petites, que serveixen de suport. Com és propi al Bages, la majoria de les pedres es troben sense treballar. La coberta és de volta cònica feta a partir de filades de lloses planes que es van tancant cap a l\'interior. Tal com explica Soler Bonet, \'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l\'exterior per expulsar l\'aigua\' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s\'observa un voladís que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. L\'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda de pedra allunyada del voladís. La part posterior de la construcció presenta una petita obertura, que garanteix la funció de vigilància.","08062-5","Prop de Les Valls","Durant una temporada va estar habitada per una família. El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la suposada ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l\'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L\'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l\'embriaguesa, i d\'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d\'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l\'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l\'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d\'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d\'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s\'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. S\'explica que, en temps de guerra, una família residí temporalment a la barraca.","41.8008300,1.8097500","401119","4628348","","08062","Castellnou de Bages","Difícil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46417-foto-08062-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46417-foto-08062-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46417-foto-08062-5-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","98|119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440add","46418","Barraca de vinya prop de la Roca","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-prop-de-la-roca","AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d\'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l\'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d\'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","XVIII-XX","El sostre està deteriorat.","Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única circular. Aquesta es troba a la pujada d\'un camí. Les nombroses lloses dels murs es troben enfalcades per pedres petites, que serveixen de suport. Gran part de les pedres es troben força treballades. La coberta és de volta cònica feta a partir de filades de lloses planes que es van tancant cap a l\'interior. Tal com explica Soler Bonet, \'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l\'exterior per expulsar l\'aigua\' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s\'observa un lleuger voladís que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. A la part superior de la volta es pot observar el caramull (dues o més pedres sobreposades que coronen la volta). L\'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda estreta de pedra que toca el voladís. La part posterior de la construcció presenta una petita obertura en forma d\'espitllera, que garanteix la funció de vigilància.","08062-6","Camí de La Roca a Cal Pere, a mà esquerra","El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la suposada ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l\'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L\'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l\'embriaguesa, i d\'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d\'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l\'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l\'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d\'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d\'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s\'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.","41.8218600,1.8432500","403933","4630645","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46418-foto-08062-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46418-foto-08062-6-2.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","98|119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440ade","46419","Barraca de vinya camí de Cal Nofre I","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-cami-de-cal-nofre-i","AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d\'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l\'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d\'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","XVIII-XX","El sostre comença a estar en mal estat.","Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única quadrangular. Aquesta es troba al costat d\'un camí. Les pedres mitjanes dels murs es troben falcades per pedres petites, que serveixen de suport. Els eixos entre murs són de lloses. Com és propi al Bages, la majoria de les pedres i, en aquest cas, de lloses es troben sense treballar. La coberta és de volta cònica feta a partir de filades de lloses planes que es van tancant cap a l\'interior. Tal com explica Soler Bonet, \'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l\'exterior per expulsar l\'aigua\' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s\'observa un lleuger voladís que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. L\'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda de pedra que toca el voladís. El mur lateral que dóna al camí presenta una petita obertura en forma d\'espitllera, que garanteix la funció de vigilància.","08062-7","Camí de Cal Nofre, a mà esquerra","El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la suposada ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l\'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L\'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l\'embriaguesa, i d\'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d\'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l\'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l\'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d\'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d\'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s\'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.","41.8242700,1.8316200","402971","4630925","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46419-foto-08062-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46419-foto-08062-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46419-foto-08062-7-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","98|119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440adf","46420","Barraca de vinya camí de Cal Nofre II","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-cami-de-cal-nofre-ii","AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d\'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l\'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d\'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","XVIII-XX","Tant les parets com el sostre s\'ensorren","Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única quadrangular. Aquesta es troba a l\'extrem d\'un camp. Les lloses dels murs, que són de mides variades, es troben falcades per pedres petites, que serveixen de suport. Com és propi al Bages, la majoria de les pedres es troben sense treballar. La coberta és de volta cònica feta a partir de filades de lloses planes que es van tancant cap a l\'interior. Tal com explica Soler Bonet, \'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l\'exterior per expulsar l\'aigua\' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s\'observa un voladís, en part perdut, que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. Al caramull trobem una llosa de grans dimensions que, probablement, ha estat afegida posteriorment per cobrir el desgast de la volta. L\'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda de pedra lleugerament allunyada del voladís.","08062-8","Camí de Cal Nofre, a mà dreta","El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la suposada ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l\'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L\'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l\'embriaguesa, i d\'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d\'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l\'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l\'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d\'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d\'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s\'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.","41.8248300,1.8305900","402886","4630989","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46420-foto-08062-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46420-foto-08062-8-2.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","98|119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440ae0","46421","Ca l\'Ubaguenc","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lubaguenc","AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l\'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","","Estat ruïnós: no hi ha teulada i les parets estan caient","Masia de planta baixa, primer i segon pis, pel que es pot intuir. L\'edifici, orientat a migdia, presenta tres crugies. A la planta baixa de migdia hi ha un portal, emmarcat amb carreus irregulars, i una finestra. Al primer pis trobem tres finestres irregulars amb llinda de pedra i un balcó amb l\'emmarcament de rajols ceràmics. Finalment, al segon pis sembla que hi hauria hagut un altre balcó i alguna obertura més, però és difícil esbrinar-ho ja que està molt malmès. La casa fou construïda amb pedra, de petites dimensions lleugerament treballada, i argamassa.","08062-9","A 800m del nucli antic, pel camí de Santpedor a Castellnou","Segons Vila Rovira, Ca l\'Ubaguenc hauria pogut estar habilitada com a escola a les darreries del segle XIX i principis del segle XX.","41.8338900,1.8349100","403259","4631990","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46421-foto-08062-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46421-foto-08062-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46421-foto-08062-9-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","98|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440ae1","46422","Goig en Honor de Nostra Senyora de Lourdes","https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-honor-de-nostra-senyora-de-lourdes","\
AA.VV. (2005). Religiositat en l\'arquitectura popular. Pagès editors. Lleida. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.\
","XX","","\Goig que honora la Verge de Lourdes. El text fa referència a la santedat de la Verge i als poders que li concedí Déu per guarir, a través de l\'aigua miraculosa que féu brollar a Lourdes. També s\'esmenta la voluntat del poble de Castellnou per adorar-la i, així, obtenir-ne la seva protecció i salut. Com és habitual, el goig consta d\'un emmarcament a mode d\'orla, el títol, una imatge de la Verge -que ensenya la Llei de Déu a una nena-, el text, una oració en llatí i, sota l\'emmarcament, el nom de l\'impressor, el lloc i l\'any. El text consta de deu estrofes de sis versos heptasíl·labs i octosíl·labs, i una tornada que es repeteix al principi i final del goig i després de cada estrofa.\
","08062-10","Indeterminat","\Els goigs són, originàriament, composicions poètiques, de vegades il·lustrades amb dibuixos, i dedicades a la Trinitat, Jesucrist, la Verge o els Sants i, fins i tot, hi ha goigs que demanen favors urgents. Així doncs, el poble començà ben aviat a proclamar la gratitud cap a determinats Sants que havien guarit, satisfet unes necessitats o allunyat algun mal, com podria ser una pedregada o una tempesta. Segons comenta Fortuny, a Catalunya els trobem ja al segle XIV. I, posteriorment, se n\'han escrit de profans, humorístics o dedicats a personalitats literàries o polítiques. Els goigs impresos en paper apareixen ja al segle XVI, i se\'n conserven des del segle XVII. La gran majoria presenten unes característiques formals molt semblant, és a dir, un format d\'orla, un títol, la imatge d\'advocació i el text.\
","41.8338900,1.8370100","403433","4631987","1930","08062","Castellnou de Bages","Obert","Bo","","Inexistent","","Patrimoni documental","Fons documental","Privada accessible","Simbòlic","","","","2020-01-24 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","Goig imprès a la Impremta Josep Roca (c. de Sant Miquel, 15. Manresa). Actualment no es té constància de la ubicació d\'aquest goig que apareix a l\'obra: VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","","56","3.2","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440ae2","46423","Cal Pep","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pep","AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l\'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","XVIII-XX","No té sostre i les parets estan bufades, encara que s\'hi ha fet algunes modificacions i una neteja en els últims vint anys","Masia de planta baixa i pis, amb la coberta ensorrada. L\'edifici, de tres crugies, està orientat a migdia i té un cos annexat a tramuntana. A la planta baixa del frontis trobem dues finestres tapiades de llinda de pedra i un portal d\'arc escarser fet amb rajols ceràmics. El pis presenta tres balcons d\'arc escarser i rajols ceràmics; les baranes són de ceràmica, excepte la del tercer balcó que és de ciment. La façana de llevant presenta tres finestres asimètriques i alguna altra de tapiada. A tramuntana es poden observar les restes de mur del cos annexat. Les parets del mas són de pedra petita sense carejar i morter (mescla de calç, sorra i aigua), i els eixos entre façanes presenten carreus.","08062-11","A 800m del nucli antic, pel camí de Santpedor a Castellnou","","41.8339200,1.8344100","403217","4631993","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46423-foto-08062-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46423-foto-08062-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46423-foto-08062-11-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","Fa més d\'un segle que no hi viu ningú. Actualment s\'utilitza com a magatzem.","98|119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440ae3","46424","Cal Tatxeta","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tatxeta","AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l\'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","XVI-XX","","Masia que, segons la classificació de Danés i Torras dels masos d\'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a mestral. Antigament, però, la façana principal es trobava a xaloc. L\'edifici, de tres crugies, consta de planta baixa pis i golfes i presenta un cos annexat a garbí i dos a xaloc. Els materials emprats per a la construcció del mas han estat pedra grossa lleugerament carejada i argamassa; conserva restes d\'arrebossat, sobretot a la planta baixa i a les juntures entre pedres. A la planta baixa del frontis trobem, d\'esquerra a dreta, una finestra emmarcada amb rajols ceràmics, un portal d\'arc escarser, fet amb rajols ceràmics, i amb tres esglaons per salvar el desnivell i dues finestres amb les mateixes característiques que la primera. Al pis trobem tres finestres simètriques també emmarcades amb rajols ceràmics, així com a l\'única finestra de les golfes. Arran de terra, una jardinera, amb els murets de pedra i argamassa, decora el frontis. La façana de garbí té un cos annexat reformat. La coberta és a tres aigües i té planta baixa i pis, a mestral, i planta baixa, primer i segon pis, a xaloc. Les parets són d\'obra nova al pis i de pedra i argamassa amb restes d\'arrebossat a la planta baixa. La façana de mestral consta d\'un portal, amb llinda de pedra i carreus irregulars als brancals, i de dos pòrtics tancats amb una uralita de plàstic. Els arcs són de mig punt fets amb rajols ceràmics. La façana de garbí presenta tres pòrtics amb les mateixes característiques, que conformen una galeria juntament amb els dos pòrtics de xaloc i de mestral. A la planta baixa trobem dues finestres asimètriques. A la façana de xaloc, el segon pòrtic comunica amb la terrassa del cos annexat al principal. D\'altra banda, al primer pis trobem un portal que comunica amb el terrat del cos annexat. Aquest és un cos completament nou, de planta baixa, pis i terrassa a la zona superior. La façana de xaloc del cos original, doncs, presenta aquest cos esmentat annexat i un altre cos que constitueix un espai destinat a corral i a guardar la llenya. A la planta baixa trobem un portal, amb la inscripció 1791, i als pisos diverses finestres i portes amb l\'emmarcament, normalment, de rajols ceràmics. La façana de gregal és la més austera per protegir-se del vent. El mas de Cal Tatxeta presenta diversos edificis annexos reformats o de recent construcció, com ara coberts i garatges. A l\'interior es conserva una menjadora, situada en una habitació amb volta de mig punt.","08062-12","A 1400m del nucli antic, pel camí de Santpedor a Castellnou","Es conserva documentació antiga, segons també explica Vila Rovira.","41.8294300,1.8347100","403235","4631495","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46424-foto-08062-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46424-foto-08062-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46424-foto-08062-12-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","98|119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440ae4","46425","Cal Ton","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ton","AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l\'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","","En ruïnes: tant el sostre com part de les parets han caigut, de manera que resulta molt complicat esbrinar l\'estructura original de la casa","Masia de, probablement, planta baixa i pis, orientada a migdia. Actualment es troba en estat ruïnós, i només en resta una finestra de llinda plana a la planta baixa. L\'edifici està fet de pedra petita sense carejar i argamassa.","08062-13","A 900m del nucli antic, pel camí de Santpedor a Castellnou","Al 1930 hi vivia l\'Anton Sallés Cullell, però quan abandonà la casa, aquesta es començà a ensorrar.","41.8324700,1.8352000","403281","4631832","","08062","Castellnou de Bages","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46425-foto-08062-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46425-foto-08062-13-2.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","La casa queda a l\'altre costat de riera i no hi ha cap camí per accedir-hi","98|119|94","1754","1.4","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440ae5","46426","Cal Tona","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tona","AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l\'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","XVI-XX","Mas en reformes","Masia en reformes. Pertany al tipus II.2, segons la classificació de Danés i Torras dels masos d\'estructura clàssica. El frontis original es troba orientat a migdia, mentre que l\'actual es troba a tramuntana. Així doncs, el cos principal actual presenta la coberta a dues aigües amb les vessants asimètriques, d\'una filada de rajols al ràfec, i amb el carener perpendicular al frontis. Aquest cos és fet de pedra carejada rejuntada i argamassa, però ha estat força reformat. Consta de tres crugies i de planta baixa i pis. El portal es troba situat a l\'esquerra de la crugia central i disposa d\'una llinda de fusta arquejada. A la crugia de la dreta trobem un portal elevat. Al pis hi ha dues finestres noves d\'arc de mig punt adovellades i amb ampit. El cos de migdia és més estret, però més alt que el descrit a causa del desnivell del terreny. Té la coberta també a dues aigües, amb dues filades de rajols al ràfec, i amb el carener perpendicular al frontis. El cos, de tres crugies, consta de planta baixa, pis i golfes i està fet de pedra i argamassa, amb carreus als eixos entre façanes. A la planta baixa trobem un portal, amb llinda plana de pedra i carreus als brancals, i una finestra reformada. El pis disposa d\'un balcó, amb llinda plana de pedra i carreus als brancals, i d\'una finestra, amb llinda de pedra i ampit. A les golfes trobem dues finestres reformades que fan parella amb les dues del cos de tramuntana. La façana de ponent presenta un portal, de llinda plana i rajols ceràmics als brancals, i un cos d\'una planta amb la coberta d\'uns vessant al lateral. El pis està presidit per dues finestres asimètriques, de llinda plana, pedra carejada als brancals i ampit. A les golfes hi ha dos finestrons reformats. Aquest cos annexat, amb la porta de llinda plana de pedra, conté una premsa de vi. La façana de llevant té un cobert annexat totalment nou. L\'interior del mas conserva una interessant llar de foc amb un forn de pa a l\'interior i un refugi, a mode d\'amagatall, on hi cabien tres o quatre persones.","08062-14","Camí, abans de Cal Mau, que s\'inicia al camí de Santpedor a Castellnou i que passa per Cal Tona","Abans de 1936 hi vivia el matrimoni d\'Isidro Colldeforn Clarena i Teresa Casarramona Carol amb els seus tres fills. Després de la Guerra Civil, la casa fou habitada fins la dècada dels cinquanta. Però restà deshabitada fins anys més tard, quan el senyor Padró, recent propietari de Cal Mau, la comprà.","41.8090800,1.8344800","403186","4629235","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46426-foto-08062-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46426-foto-08062-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46426-foto-08062-14-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","Cal Tona estava a punt d\'ensorrar-se l\'any 1992. La façana de tramuntana i les golfes de migdia foren reformades, ja que es trobaven en molt mal estat. Actualment continua la rehabilitació de tot el mas.","98|119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440ae6","46427","Cal Tonet","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tonet","AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l\'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","","Mas molt reformat.","Mas que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d\'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. Presenta planta baixa, primer i segon pis. La coberta és a dues aigües, amb les vessants asimètriques, i amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a migdia. L\'edifici, de tres crugies, presenta un cos annexat a llevant, un a ponent, i un altre a l\'eix entre ponent i tramuntana. A la planta baixa del frontis trobem un portal de llinda plana de pedra, amb la inscripció 1880, i carreus als brancals. Sobre el portal hi ha un balcó, amb barana de ferro, emmarcat amb pedruscall. A l\'esquerra trobem una finestra nova i al pis superior dues finestres, una amb llinda de fusta i l\'altra amb llinda estreta de pedra. A la crugia central hi ha una balconada d\'arc rebaixat i barana de ferro. La façana de tramuntana presenta diverses finestres de llinda plana de pedra i un carreu a cada brancal. A ponent trobem un portal emmarcat amb pedruscall i amb dues obertures als laterals. Aquesta façana té un cobertís annexat, així com un cos, més baix i d\'una sola vessant, a l\'eix amb la façana de tramuntana. Finalment, a llevant hi ha un cos que enllaça amb la coberta del cos original, perllongant així el mas. La zona de migdia d\'aquesta construcció annexa, però, és de planta baixa i terrat. L\'edifici és fet de pedra i argamassa, tot i que ha estat rejuntat amb ciment. Els eixos entre façanes presenten carreus.","08062-15","A 1200m del nucli antic, pel camí de Santpedor a Castellnou","L\'any 1924, l\'amo de la casa, l\'Isidre Vilaseca Culell cultivava la terra dels voltants de la casa i, al mateix temps, es dedicava als treballs del bosc. El seu fill, Salvador Vilaseca Vilaseca, marxà del mas i s\'instal·là a Santpedor.","41.8310000,1.8350400","403265","4631669","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46427-foto-08062-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46427-foto-08062-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46427-foto-08062-15-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","98|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440ae7","46431","Comelles","https://patrimonicultural.diba.cat/element/comelles-0","AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l\'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","","La teulada comença a ensorrar-se i l\'interior es troba molt degradat","Masia de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel al frontis, de manera que la casa pertany al tipus I, segons la classificació de Danés i Torras. L\'edifici, de tres crugies, està orientat a xaloc i presenta un cos annexat a gregal amb la coberta a una vessant, també paral·lela al frontis; de fet, seria una continuació de la façana principal, amb una crugia afegida, però de dimensions inferiors. A ponent trobem un altre cos annexat amb la coberta a una vessant que, curiosament, presenta la inclinació cap al cos original. Finalment, a garbí hi ha un cos annexat que, probablement, servia de corral. Aquest és més baix que la resta de la casa i té diverses obertures. Les tres crugies de la façana principal presenten una distribució simètrica de les obertures. Així, a les crugies laterals trobem un portal a la planta baixa i un finestró al pis, mentre que la crugia central disposa del portal principal, d\'arc escarser, i d\'una balconada de dos arcs de mig punt i baranes ceràmiques. El cos de gregal té la mateixa distribució que les crugies laterals, conferint, així, una imatge harmònica a tot el frontis. A mestral i a gregal trobem dues finestres al pis. La masia és feta de pedra sense carejar i argamassa, però està totalment arrebossada; probablement de no massa anys enrere. L\'interior del mas es troba en mal estat, tot i que conserva alguns elements interessants com un forn de pa, la boixa d\'una tina, una pica de pedra, una cuina econòmica i un foc a terra. El celler fou reconvertit en estable.","08062-19","Al NO de la urbanització de Les Pinedes i a l\'O de la riera de Bellver","Fa dècades hi vivia la família del Joan Esquius Arnau, que es dedicaven a criar xais. Més endavant s\'instal·laren a Santpedor on muntaren una carnisseria. La casa fou comprada per l\'Antoni Trullàs.","41.8224000,1.8126900","401396","4630739","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46431-foto-08062-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46431-foto-08062-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46431-foto-08062-19-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","98|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440ae8","46432","Lo Putxot","https://patrimonicultural.diba.cat/element/lo-putxot","VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","XX","","Poema commemoratiu dedicat a les cases abandonades del Putxot, després de la fil·loxera. El poema presenta tretze estrofes de quatre versos cada una, una estrofa de tres versos (potser l\'últim vers s\'ha perdut) i dos versos finals. Els versos A i C són octosíl·labs, mentre que els B i D són heptasíl·labs. Aquesta composició s\'inicia amb un lament per l\'aspecte ruïnós del barri, i amb el record de la gent que hi vivia anys enrere. Tot seguit, l\'autor incita el lector a entrar a les cases sense por ja que, tanmateix, estan mig ensorrades. Un cop dins les cases, el convida a sentir el passat, que es respira a cada racó i omple l\'ambient de tristesa. Ara el poema ens parla d\'aquells temps, quan els pagesos veremaven, tot passant els dies amb allò just per viure: \'un xic de blat per menjar\'. També ens recorda els moments de tempesta, quan dones i homes resaven perquè no fes malbé els conreus. Tot i els esforços, però, sovint la pedregada els deixava sense res. Tot seguit, el poeta es pregunta per què aquella gent no fuig, ja que, després del mal temps, no tindrà menjar per alimentar-se. El Putxot es queda sol, només dos avis hi resten (probable referència al Guenyo i a la seva esposa). No obstant, el poeta ens recorda que el pas del temps no perdona i que la parella d\'ancians també morí.","08062-20","Indeterminat","La riquesa de la zona i de les cases en aquells temps es basava en la vinya. Aquesta s\'estenia pels vessants de les muntanyes i turons i, a les solanes, els espais més conreats, s\'aprofitava el desnivell de les feixes per construir parets de vinya. Dels anys 1700 al 1890 fou conservada la vinya vella, però amb l\'arribada de la fil·loxera començà la gran decadència de la vinya i els terrenys ja no foren replantats de nou. Amb tot això, les famílies del Putxot deixaren les cases i emigraren a altres indrets. A voltants de 1930 El Putxot ja no es trobava habitat. Només un tal Josep Soladríguez, més conegut com el Guenyo, va viure fins el 1950 en una barraca gran al costat del Putxot anomenada La Barraca del Guenyo.","41.8351900,1.8190000","401940","4632152","1962","08062","Castellnou de Bages","Obert","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46432-foto-08062-20-2.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni documental","Fons documental","Pública","Simbòlic","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","Josep Puig Castelló (Pep)","","98","56","3.2","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440ae9","46433","El Graner","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-graner","AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l\'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","","El sostre i part de les parets s\'han ensorrat","Masia que, segons la classificació de Danés i Torras dels masos d\'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. Presenta la coberta a dues aigües de vessants asimètrics, amb una filada de rajols al ràfec, i amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a migdia. L\'edifici conserva part de l\'arrebossat i està fet de pedra lleugerament carejada i argamassa; trobem carreus als eixos entre façanes. El cos original consta de tres crugies i de planta baixa, pis i golfes. A més, presenta uns edificis, probablement corrals, a la part exterior del baluard i un cos, actualment en ruïnes, annexat a l\'original cap a tramuntana. La façana principal disposa, a la planta baixa, d\'un magnífic portal d\'arc de mig punt adovellat, amb la inscripció 1751, i d\'un petit cos, potser una cisterna. Al pis trobem, sobre el portal, un balcó amb llinda de pedra i carreus als brancals i una finestra a l\'esquerra amb llinda de pedra, que du la inscripció 1753, carreus als brancals i ampit. Segons una fotografia antiga de Vila Rovira, la planta gaudia de dues finestres asimètriques més a la dreta del balcó i de tres finestres a les golfes, també desaparegudes. La façana de llevant conserva dues finestres notables, amb llinda de pedra, carreus als brancals i ampit motllurat. Entre les runes de la part de tramuntana queden les restes d\'una fresquera. Però potser l\'element més remarcable que conserva part dels murs és el baluard que, a la seva part de llevant, presenta unes espitlleres per a la vigilància i defensa del mas.","08062-21","Entre el torrent del Graner i la riera de Bellver. Al S de Casamitjana","Al fogatge del 13 d\'octubre de 1553 apareix un tal Miquel Graner, possible habitant del mas. La casa fou venuda a l\'Antoni Trullàs.","41.8426100,1.8189000","401943","4632976","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46433-foto-08062-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46433-foto-08062-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46433-foto-08062-21-3.jpg","Inexistent","Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440aea","46434","El Putxot","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-putxot","AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l\'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","XVII-XIX","Tots els edificis estan en ruïnes: sense sostre ni parets. Alguns d\'aquests edificis presenten tal deteriorament que és impossible descobrir-ne l\'estructura.","El barri del Putxot és un conjunt arquitectònic format per deu cases alineades que, orientades a xaloc, formen el carrer anomenat del Sol, tot i que el camí passi per mestral. Totes les cases tenien unes característiques similars, que es podrien desgranar de la següent manera: presentaven la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel al frontis. Les parets són de pedra sense carejar i argamassa, amb carreus irregulars als eixos entre façanes. Al frontis, el portal sol ser de llinda plana de pedra amb carreus als brancals o bé amb l\'emmarcament de rajols ceràmics. El pis consta de dues finestres de llinda de pedra i rajols ceràmics als brancals o bé de llinda de pedra sola. A la zona de les golfes trobem finestres com les descrites anteriorment o, fins i tot, finestres de dimensions considerables i d\'arc de mig punt que podrien haver format una petita galeria superior. La façana de mestral presenta planta baixa, pis i golfes, però l\'actual desnivell del terreny cobreix la zona inferior de la majoria de cases. Algunes d\'aquestes cases conserven una entrada i un balcó a aquesta façana. Al pis es poden observar finestres de dimensions més petites, però totes decorades amb llindes i carreuons o amb rajols ceràmics. Aquesta zona de mestral contenia habitualment les tines per a la conservació del vi.","08062-22","A prop de la riera de Bellver, al S del Graner","Aquestes cases estaven habitades per famílies que es feien càrrec de les terres dels voltants. Els noms de les cases eren els següents: 1. Cal Guenyo 2. Cal Pau Florit 3. Cal Pere Ros 4. Cal General 5. Cal Tinoi Petit 6. Ca la Coloma 7. Cal Menja Bacallà 8. Cal Mateu 9. Cal Nofre del Putxot 10. Cal Caricas La riquesa de la zona i de les cases en aquells temps es basava en la vinya. Aquesta s\'estenia pels vessants de les muntanyes i turons i, a les solanes, els espais més conreats, s\'aprofitava el desnivell de les feixes per construir parets de vinya. Dels anys 1700 al 1890 fou conservada la vinya vella, però amb l\'arribada de la fil·loxera començà la gran decadència de la vinya i els terrenys ja no foren replantats de nou. Amb tot això, les famílies del Putxot deixaren les cases i emigraren a altres indrets. A voltants de 1930 El Putxot ja no es trobava habitat. Només un tal Josep Soladríguez, més conegut com el Guenyo, va viure fins el 1950 en una barraca gran al costat del Putxot, anomenada La Barraca del Guenyo. L\'any 1962 Josep Puig Castelló va fer un poema dedicat a El Putxot, titulat Lo Putxot.","41.8351900,1.8190000","401940","4632152","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46434-foto-08062-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46434-foto-08062-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46434-foto-08062-22-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","98|119|94","46","1.2","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440aeb","46435","El Serrat dels Ossos","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serrat-dels-ossos","AA.VV. (2005). Religiositat en l\'arquitectura popular. Pagès editors. Lleida.","","S\'endugueren la majoria d\'ossos, però no s\'ha fet cap tasca de prevenció ni d\'adequació de l\'indret","Ossera d\'època indeterminada ubicada sota unes grans roques a la zona del Serrat; s\'hi van trobar nombroses restes d\'ossos humans. Actualment són molt pocs els ossos que hi queden.","08062-23","A l\'O de la urbanització El Serrat i sota el torrent de La Sala","","41.7986300,1.8108500","401207","4628102","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46435-foto-08062-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46435-foto-08062-23-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","","1754","1.4","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440aec","46437","Fita de terme entre Santpedor i Castellnou","https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-santpedor-i-castellnou","VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","","El gravat de la pedra està bastant desgastat","Fita de terme situada al SO del terme de Castellnou. Aquesta pedra poc treballada indica l\'inici del terme municipal de Santpedor amb les lletres esculpides SP (cara N de la fita), mentre que l\'inici del terme de Castellnou està marcat amb una C (cara S de la fita).","08062-25","Al SO del terme municipal","","41.7978600,1.8160200","401635","4628011","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46437-foto-08062-25-2.jpg","Inexistent","Modern","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Simbòlic","","","","2019-11-26 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","94","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440aed","46438","Goig de Santa Eularia de Mérida Verge y Mártir","https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-santa-eularia-de-merida-verge-y-martir","\AA.VV. (2005). Religiositat en l\'arquitectura popular. Pagès editors. Lleida. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.\
","XVIII-XIX","","\Goig que honora la Verge i màrtir Santa Eularia de Mérida, que es venera a l\'església de Santa Eulàlia d\'Argençola. El text fa referència a la vida de la Santa nascuda a Mérida, que rebé l\'adoctrinament d\'un sacerdot i, ben aviat, es preocupà pel dolor dels cristians. Tot seguit, el goig fa referència al martiri que patí la Verge en mans del Pretor Calfurnià: rebé assots, fou ruixada amb oli bullent i li arraparen uns ferros punxeguts. Després d\'aquests turments, li desencaixaren els ossos i li cremaren la sang. Així morí Santa Eularia de Mérida i, segons el text, la seva ànima pujà al Cel al costat del Senyor, que envià un vestit de neu sobre el cos crucificat de la Santa. El poble de Castellnou, doncs, implora la protecció de la Verge. Com és freqüent en els goigs, el de Santa Eularia consta d\'un emmarcament a mode d\'orla, un títol, una imatge de la Verge amb els atributs, el text, una oració en llatí i, sota l\'emmarcament, el lloc d\'impressió i el nom de la impremta. El text consta de vuit estrofes de sis versos irregulars cada una i d\'una tornada que, al principi i al final de la composició, només repeteix els dos versos finals dels quatre que té.\
","08062-26","Indeterminat","\Els goigs són, originàriament, composicions poètiques, de vegades il·lustrades amb dibuixos, i dedicades a la Trinitat, Jesucrist, la Verge o els Sants i, fins i tot, hi ha goigs que demanen favors urgents. Així doncs, el poble començà ben aviat a proclamar la gratitud cap a determinats Sants que havien guarit, satisfet unes necessitats o allunyat algun mal, com podria ser una pedregada o una tempesta. Segons comenta Fortuny, a Catalunya els trobem ja al segle XIV. I, posteriorment, se n\'han escrit de profans, humorístics o dedicats a personalitats literàries o polítiques. Els goigs impresos en paper apareixen ja al segle XVI, i se\'n conserven des del segle XVII. La gran majoria presenten unes característiques formals molt semblant, és a dir, un format d\'orla, un títol, la imatge d\'advocació i el text.\
","41.8338900,1.8370100","403433","4631987","","08062","Castellnou de Bages","Obert","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46438-foto-08062-26-1.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni documental","Fons documental","Privada accessible","Simbòlic","","","","2020-01-24 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","Impressió i litografia de Lluís Roca (c. de Sant Miquel, 15. Manresa). Actualment no es té constància de la ubicació d\'aquest goig que apareix a l\'obra: VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","98","56","3.2","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440aee","46439","Font de la Guixa","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-guixa","","","","Font que es troba al camí entre el Graner i el Putxot. S\'hi accedeix per un caminet estret, a uns 50 m del camí principal. La font es troba al costat del torrent del Graner, excavada a la roca. Al 1852 es va fer una restauració de la font i es va construir un dipòsit de pedra i argamassa per emmagatzemar l\'aigua. La sortida d\'aigua de la font està tapada per no mal gastar-la.","08062-27","Camí del Putxot al Graner, a mà dreta","","41.8383100,1.8198100","402012","4632497","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46439-foto-08062-27-2.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440aef","46440","Font de les Índies","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-indies","VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","","Hi ha molta vegetació que impedeix accedir-hi","Font de broll subterrani sota la riera de Bellver, amb una altra sortida artificial a partir d\'una canalització una mica més a la seva dreta, actualment tapada per un pi caigut.","08062-28","Prop de Les Barracotes i de la riera de Bellver","S\'anomena Font de les Índies perquè va ser descoberta a la mateixa època de la descoberta de les Índies al segle XV. Segons explica Vila Rovira, a un lloc d\'una roca de la font hi ha la marca d\'un tret. A un caçador, a finals segle XIX, se li disparà una arma i ferí de mort un company. Fou transportat en braços fins el cementiri de Castellnou.","41.8324900,1.8078100","401006","4631865","","08062","Castellnou de Bages","Difícil","Regular","","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","","2153","5.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440af0","46442","La Barraca del Guenyo","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca-del-guenyo","AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d\'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l\'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d\'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","XVIII-XX","","Barraca de grans dimensions construïda amb pedra i argamassa, de planta única circular. Aquesta es troba a l\'interior d\'un bosc, prop del Putxot. Les pedres dels murs es troben enfalcades per pedres molt petites, que serveixen de suport en combinació amb l\'argamassa. La coberta és de volta cònica feta a partir de filades de lloses planes i pedres petites que es van tancant cap a l\'interior. Tal com explica Soler Bonet, \'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l\'exterior per expulsar l\'aigua\' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s\'observa un voladís doble que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. El caramull que corona la volta consta de vàries pedres sobreposades per deixar veure la claror des de l\'interior, així com permetre la ventilació del foc que es feia dins la barraca per escalfar-se; cal observar que les parets estan fumades. L\'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda de pedra molt allunyada del voladís. A l\'interior de la construcció trobem una repisa, un banc de pedra i una llar de foc, que aprofita el mateix mur buidat. A la part superior esquerra de la llar hi ha una obertura que servia, com el caramull, per ventilar el fum.","08062-30","A l\'E de la riera de Bellver i al S del torrent del Graner","El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la suposada ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l\'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L\'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l\'embriaguesa, i d\'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d\'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l\'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l\'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d\'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d\'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s\'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. Un tal Josep Soladríguez, més conegut com el Guenyo, va viure fins el 1950 en aquesta barraca gran al costat del Putxot anomenada La Barraca del Guenyo. El Guenyo havia viscut a El Putxot amb nou famílies més, però quan a final del segle XIX arribà la fil·loxera, la gent abandonà casa i terres, excepte aquest personatge.","41.8360000,1.8213100","402133","4632239","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46442-foto-08062-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46442-foto-08062-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46442-foto-08062-30-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","98|119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440af1","46443","Les Barracotes","https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-barracotes","AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l\'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","","Només resten drets alguns trams de les parets laterals. La bardissa cobreix gran part dels murs.","Mas en estat completament ruïnós, probablement orientat a tramuntana, que només conserva restes d\'alguns murs. Està fet de pedra sense carejar i argamassa.","08062-31","A la banda esquerra de la riera de Bellver, prop del torrent de Viladelleva","","41.8311800,1.8068800","400927","4631721","","08062","Castellnou de Bages","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46443-foto-08062-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46443-foto-08062-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46443-foto-08062-31-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","98|119|94","1754","1.4","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440af2","46444","La Roca","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-2","AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l\'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. IGLÉSIES, Josep (1991). El fogatge de 1497, vol. I. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","XIII-XX","Presenta moltes modificacions i reformes que no permeten percebre els elements constructius originals.","Mas reformat que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d\'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. La coberta és a dues aigües amb les vessants asimètriques i amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a tramuntana. Els materials de què consta la casa són pedra i argamassa, tot i que està arrebossada totalment. L\'edifici, de tres crugies, consta de planta baixa, pis i golfes, a la zona més baixa del desnivell del terreny. El frontis té un petit pati annexat amb unes escales que salven el desnivell fins a l\'alçada del portal, de llinda plana de pedra i carreus als brancals. A les crugies central i dreta trobem dues finestres, però l\'emmarcament ha estat arrebossat, com a totes les obertures del mas. Al pis superior, que seria les golfes de la resta de l\'edifici, hi ha un balcó, actualment convertit en una altra entrada per mitjà d\'unes escales. A la façana de llevant trobem un finestró a la planta baixa, tres finestres al pis i tres a les golfes, a més de dos cossos d\'alçada diferent annexats que podrien ser garatges. A migdia un portal d\'arc escarser arrebossat presideix la façana, mentre que al pis trobem dos finestrals i un balcó i a les golfes dues finestres. La façana de ponent consta de diverses obertures, entre elles un balcó, i d\'un coniller annexat. A uns metres del mas es poden observar vàries construccions, algunes reformades i d\'altres noves, com ara una pallissa, un cobert o una caseta.","08062-32","A 1900m del nucli antic, pel camí que s\'agafa al camí de Santpedor a Castellnou","Al fogatge de 1497 apareix \'En Rocha\' i al fogatge de 1553 un tal Pere Rocha, possible amo del mas. És una de les cases antigues de Castellnou, segons Vila Rovira. Sembla ser que la casa ja existia al segle XIII. El 1761 l\'amo era Magí Conangle, casat amb la Francisca. Aquest matrimoni no tingué descendència, de manera que la propietat i les terres passaren al convent de les Monges de Santa Clara de Vic. L\'any 1933, l\'apoderat de convent, mossèn Climent Arqués, signa els tractes de venda i arrendaments. El 1844 Miquel Cots Enric és el nou administrador de la finca, que constava de La Roca, Cal Pere Negre, Comadalena, Ca l\'Aiguader, El Pujol, Cal Mau i Cal Tona. En aquestes cases hi vivien quartaires i, a més a més, molts pagesos de Santpedor conreaven vinya en aquestes terres. Tots havien de donar la quarta part dels fruits a la masia de La Roca. A La Roca vivien com a masovers uns Vilaseca. En Josep Vilaseca fou qui demanà permís per aixecar una casa prop dels terrenys que cultivava; seria ca l\'Aiguader. Les generacions de la casa, fins a mitjan segle XX, conservaren el cognom Vilaseca, però el 1946 la pubilla es casà amb Francisco Rovira Clarena i el cognom es perdé.","41.8197600,1.8422700","403849","4630412","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46444-foto-08062-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46444-foto-08062-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46444-foto-08062-32-3.jpg","Inexistent","Modern|Contemporani|Popular|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","94|98|119|85","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440af3","46445","La Sala","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-2","AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l\'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. IGLÉSIES, Josep (1991). El fogatge de 1497, vol. I. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","","","Masia que no pertany a cap tipus de mas d\'estructura clàssica de la classificació de Danés i Torras, però que s\'assembla al tipus II de les masies amb galeries. El cos original, que es troba orientat a llevant, presenta planta baixa, pis i golfes. La coberta és a tres aigües, amb un ràfec de tres filades mixtes, i amb el carener paral·lel al frontis. L\'edifici, de dues crugies, presenta un cos, suposem que posterior, annexat a ponent i dos cossos a tramuntana i migdia, respectivament. A la planta baixa de la façana principal trobem, a la crugia de l\'esquerra, una finestra amb el revestiment modern i el portal d\'entrada. Aquest és adovellat amb arc de mig punt, mentre que la porta és de fusta amb un picaporta de ferro d\'estil carlí, que du forjada una flor de lli. La crugia de la dreta està presidida per una sola finestra senzilla de llinda plana, carreus als brancals i ampit. A la primera planta trobem, a la crugia dreta, una finestra també senzilla, amb les mateixes característiques, però més estreta, que la descrita anteriorment. A la crugia esquerra, en canvi, hi ha una finestra sobre el portal amb llinda plana i ampit. Al costat esquerre d\'aquesta trobem una finestra geminada amb llinda de pedra, carreus als brancals i ampit motllurat. A la zona de les golfes, una galeria de set obertures presideix la façana. Aquestes obertures són d\'arc de mig punt i presenten dovelles en forma de carreus als brancals i de lloses fines als arcs. Aquest cos, fet de pedra lleugerament carejada i argamassa conserva part de l\'arrebossat. El cos de ponent consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues aigües, amb una filada de rajols ceràmics al ràfec, i amb el carener perpendicular al frontis. Aquest cos té annexats a tramuntana i a migdia dos cossos, respectivament, continuïtat dels que presenta el cos original. El cos, de tres crugies, té a la planta baixa un portal reformat amb dovelles i un rellotge de sol a la part superior. Aquest està en contacte amb les finestres geminades del pis, de llinda plana i carreus als brancals. Sobre aquestes finestres hi ha inscrita la data 1825. Al mateix pis trobem, a les crugies laterals, dues finestres amb llinda de pedra, carreus als brancals i ampit. A les golfes, dues finestres asimètriques amb rajols ceràmics als brancals conclouen aquesta façana. El cos és fet de pedra lleugerament carejada i argamassa, i conserva part de l\'arrebossat. El cos de migdia consta de planta baixa i pis. La coberta és a tres aigües, amb tres filades mixtes al ràfec, i amb el carener paral·lel al frontis, que es troba orientat també a migdia. A la planta baixa trobem dues portalades adovellades d\'arc de mig punt, a mode de galeria, amb funcionalitat agropecuària. El primer pis és presidit per una galeria sostinguda per pilars, a la zona esquerra, i per una finestra de llinda plana i ampit, a la zona dreta. El cos és fet de pedra i argamassa, però està gairebé completament arrebossat. Aquest edifici té un cos annexat a ponent, relativament recent. Consta de planta baixa i pis. La coberta és a una vessant, amb tres filades mixtes al ràfec, i amb el carener paral·lel al frontis, orientat a tramuntana. Aquesta façana presenta, a la planta baixa, una portalada adovellada d\'arc escarser que serveix d\'entrada al garatge. Al pis trobem unes finestres geminades de llinda plana, carreus als brancals i ampit. L\'edifici és fet de pedra força carejada i argamassa, i té carreus als eixos entre façanes. Finalment, el cos de tramuntana, força estret, consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, amb tres filades mixtes al ràfec, i el carener paral·lel a la façana que dóna a tramuntana. Aquí trobem, al pis, una galeria amb ampit sostinguda per pilars. A la façana de llevant hi ha una finestra senzilla amb llinda plana, carreus als brancals i ampit, al pis. A ponent trobem, a la planta baixa, una portalada adovellada d\'arc de mig punt i, al pis, una finestra de llinda plana, carreus als brancals i ampit.","08062-33","Al SO del terme municipal","Al fogatge de 1497 apareix \'En Sala\' i al fogatge de 1553 un tal Melehior Sala, possible amo del mas. Segons Vila Rovira, la casa de La Sala ja constava, en unes notes llegides a Sallent, al segle XIV. Al segle XIX pertanyia al marquès de Palmerola, Ignasi de Despujol i de Chávez. L\'avi del mas, Josep Baraldés Casamitjana va néixer a Aguilar l\'any 1904, i el seu pare, Josep Baraldés Ribó, havia comprat La Sala el gener de 1903 per 27000 pessetes. Tota la família procedent d\'Aguilar anà a viure a la masia, i es dedicaren a cultivar la terra i a conservar els boscos. El nom de la Sala és força corrent arreu del Bages i fora d\'aquesta comarca també. Pertany a cases amb grans propietats, on parcers portaven els tributs de les collites i pagaven els arrendaments al marquès o comte de la seva baronia. Molts pagesos de Santpedor cuidaven les vinyes de la Sala al segle XIX; d\'aquestes vinyes se n\'extreia un vi de renom a tota la comarca. Però l\'aparició d\'indústries i la fil·loxera féu que molts pagesos abandonessin aquesta activitat i les vinyes quedessin ermes. No obstant, cap a 1930 i després de la Guerra Civil, molts pagesos tornaren a conrear aquestes terres perquè, en època de fam, almenys ells podien menjar d\'allò que plantaven. Després, les terres quedaren ermes de nou. En Josep Baraldés buscava un mitjà de progrés i tramità la instal·lació del campament militar de Castillejos a la seva finca. Aquest, però, s\'instal·là a Tarragona. L\'any 1966, tocant al municipi de Santpedor, sobre la carena de la Costa de la Vila i dins la finca de La Sala, Baraldés començà una urbanització de xalets, coneguda com El Serrat.","41.8035800,1.8168300","401711","4628645","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46445-foto-08062-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46445-foto-08062-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46445-foto-08062-33-3.jpg","Inexistent","Modern|Contemporani|Popular|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","(Continuació descripció) El cos, que està restaurat, és fet de pedra carejada combinada amb pedra més petita escassament carejada i argamassa; a més, presenta carreus als eixos entre façanes.Si entrem a la casa pel frontis de llevant, trobem, tot just entrar, una volta de canó de pedra. A mà dreta hi ha el menjador, que era l\'antic celler; conserva una volta de canó també de pedra. Aquí hi trobem alguns objectes curiosos com ara una premsa, utilitzada actualment com a contenidor per al menjar, o una bóta de vi, transformada en armari per guardar-hi vaixelles. Aquest mas acull una considerable col·lecció d\'escultures de sants, que trobem repartides en diverses estances. Així, i a tall d\'exemple, a la fornícula de l\'escala apareix Sant Josep amb la vara i el Nen Jesús. També és notable la col·lecció de pintura de temàtica religiosa que presideix algunes estances. Per exemple, són interessants les obres de \'Crist portant la creu\' o \'El camí al calvari\' i la \'Crucifixió\'.No podem oblidar tampoc que a La Sala es conserva la pedra on el 7 d\'agost de 1963, Ramon Vila Capdevila \'Caracremada\' va caure mortalment ferit en un enfrontament amb la Guàrdia Civil a la masia abandonada de la Creu del Perelló. En Caracremada va agonitzar durant tota la nit recolzat al terra amb la seva motxilla i restes de pedres de la masia. Actualment la pedra forma part del mur exterior d\'un cos afegit recentment al mas en forma de galeria oberta. La pedra és visible al costat nord del mas ja que està marcada amb pintura blava.","94|98|119|85","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440af4","46446","Les Valls","https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-valls","AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l\'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","","En ruïnes: només es conserva alguns trams de les parets laterals","Mas en estat ruïnós de planta baixa, pis i golfes. L\'edifici, de dues crugies, presenta un cos més baix annexat a un lateral. El frontis ha desaparegut quasi totalment. La paret posterior conserva cinc finestres amb llinda monolítica de pedra i una obertura a mode d\'espitllera. La casa és feta de pedra lleugerament carejada i argamassa, i trobem alguns carreus als eixos entre façanes.","08062-34","Entre Vallbona i el torrent de la Sala","Segons Vila Rovira, la llinda de la balconada, avui desapareguda, duia la inscripció 1706. Els darrers habitants de Les Valls foren el Joan Sangrà, l\'Angeleta i una filla que, cap al 1920, abandonà la casa per traslladar-se a Santpedor. S\'explica que quan morí l\'àvia de la casa, la mare del Joan Sangrà, queia una terrible nevada i l\'hagueren de dur en una camilla des de les Valls al cementiri de Castellnou, passant tota mena d\'adversitats.","41.7988600,1.8070500","400891","4628132","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46446-foto-08062-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46446-foto-08062-34-2.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","98|119|94","1754","1.4","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440af5","46447","Llinda de la Sala","https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-la-sala","AA.VV. Gran diccionari de la llengua catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona: www.grec.net/home/cel/dicc.htm AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres.","XVI","","Llinda de fusta travessera que clou la part superior del portal d\'entrada al menjador de La Sala i que descansa sobre els muntants. Porta la inscripció 1598.","08062-35","La Sala. Castellnou de Bages - 08251","","41.8035800,1.8168300","401711","4628645","1598","08062","Castellnou de Bages","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46447-foto-08062-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46447-foto-08062-35-2.jpg","Inexistent","Renaixement|Modern","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","","2019-11-26 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","95|94","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440af6","46449","Mina de lignit del toll del Xuclador","https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-lignit-del-toll-del-xuclador","","XIX","És impossible accedir a l\'interior de la mina perquè l\'entrada està plena de vegetació. Possiblement l\'interior de la mina també es trobi en mal estat","Antiga mina de lignit excavada a la roca. A la part exterior es poden observar els diferents estrats d\'on s\'obtingué el carbó. Aquesta mina està situada entre els materials de lignits procedents de la formació Mequinensa i Calaf de l\'Eocè superior-Oligocè. Amb el lignit hi ha mineralitzacions ferruginoses.","08062-37","A la riera de Bellver, prop del Toll del Xuclador","","41.8014200,1.8041500","400654","4628420","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46449-foto-08062-37-2.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","98","49","1.5","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440af7","46450","Ball dels Cascavells","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dels-cascavells","BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","","S\'està intentant popularitzar més","Ball que es realitza durant les Caramelles, per les festes de Pasqua. És una dansa tradicional que consisteix en fer una sèrie de voltes i salts amb uns cascavells, que sonen al moment de saltar, penjats a la part inferior de les cames.","08062-38","Castellnou de Bages - 08251","","41.8338900,1.8370100","403433","4631987","","08062","Castellnou de Bages","Obert","Regular","","Inexistent","","Patrimoni immaterial","Música i dansa","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","","62","4.4","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440af8","46451","El Pinet i la Pineta","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pinet-i-la-pineta","","XX","","Capgrossos fets de paper i cola que es treuen durant les festes del barri de Les Pinedes. El Pinet, que mostra un ampli somriure, només té dues dents. Presenta les galtes pigades i els ulls esbatanats. Du una barretina al cap i, com la Pineta, la indumentària del cos se la posa el portador o la portadora, que sol ser un infant. La Pineta té les galtes rosades i pigades i du una llarga cabellera rossa, feta d\'escuma.","08062-39","Local Social de Les Pinedes. Les Pinedes. Castellnou de Bages - 08251","El Pinet fou creat arran d\'un concurs de dibuix per a nens i nenes del barri de Les Pinedes, el guanyador del qual fou l\'Isaac Cabezón. Tots els participants contribuïren a la creació del capgròs sota la supervisió de la Núria del Puig. Ara bé, la Pineta no se sap qui la va fer; així doncs, expliquen la llegenda de què, un bon dia, el Pinet féu una passejada i tornà amb xicota.","41.8122500,1.8190600","401910","4629605","1989","08062","Castellnou de Bages","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46451-foto-08062-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46451-foto-08062-39-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni moble","Objecte","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","98","52","2.2","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440af9","46452","El poeta Salmerón","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-poeta-salmeron","VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","XX","Només la gent que ha viscut des de sempre a Castellnou en coneix la història","S\'explica que després de la Guerra Civil transitava per Castellnou un captaire conegut pels veïns com \'el poeta Salmerón\'. Aquest individu tenia un especial sentit de l\'humor, de manera que es guanyà la simpatia de tots els veïns. Aquest captaire era un bufó que, amb el seu acordió, cantava rodolins bromistes o recitava versos. També coneixia tots els camins i dreceres de la comarca i, de fet, de tot l\'Estat. Havia fet de guia recorrent amb cavalls i mules les fires. Com a anècdota es comenta que \'Salmerón\', trobant-se a la masia de La Sala, rebé l\'encàrrec de l\'àvia d\'anar a tallar llenya seca per fer fogaina al fons del bosc. El poeta acceptà amablement tot dient que l\'endemà podria anar a fira a Verdú. L\'àvia li insinuà que digués \'si Déu vol\', però ell contestà \'tant si vol com si no ho vol\'. \'Salmerón\', mentre tallava la llenya\' es clavà l\'aixada al peu. L\'àvia el curà i li recordà el \'si Déu vol\', però sempre agut, respongué \'Déu no ha volgut\'. Una vegada, el captaire fou detingut per un guàrdia de Sallent. Es deixà endur tot xai fins a la presó, però un cop davant la cel·la tirà unes passes endarrere i exclamà que ja hi havia algú altre tancat. El guàrdia, tot incrèdul, entrà per revisar-ho i \'Salmerón\' aprofità per tancar la porta i passar el forrellat. Llavors, fugí tot corrent.","08062-40","Castellnou de Bages - 08251","","41.8338900,1.8370100","403433","4631987","","08062","Castellnou de Bages","Obert","Regular","","Inexistent","","Patrimoni immaterial","Tradició oral","Pública","Simbòlic","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","","61","4.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440afa","46453","Albergínies seques","https://patrimonicultural.diba.cat/element/alberginies-seques","","","Encara se n\'assequen i se\'n mengen","Es posen les albergínies, tallades ben primes, en un garbell i es deixen assecar. Així doncs, un cop deshidratades es conserven perfectament. Per a ús alimentari s\'afegeixen als guisats, on recuperen l\'aigua i, així, la textura, i es deixen coure. Les albergínies seques s\'utilitzen molt per elaborar la cabra amb albergínies; plat típic de Castellnou de Bages.","08062-41","Castellnou de Bages - 08251","","41.8338900,1.8370100","403433","4631987","","08062","Castellnou de Bages","Obert","Bo","","Inexistent","","Patrimoni immaterial","Tècnica artesanal","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","En diuen també soles d\'espardenya. S\'utilitzen especialment per elaborar la cabra amb albergínies.","","60","4.2","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440afb","46454","Cabra amb albergínies","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabra-amb-alberginies","","","Segons ens ha comentat la gent, actualment ja no es realitza aquesta recepta i només la recorden algunes dones grans.","Es posa en una olla de terra amb oli: una fulla de llorer, una cabeça d\'alls, una mica de canyella i la cabra a trossets. Cal sacsejar-ho tot fins que la cabra es torni ben rossa. Llavors s\'hi tira un bon raig de vi i es continua sacsejant. Hi tirem una o dues cebetes i un parell de tomàquets. Tot seguit es cobreix d\'aigua i es deixa bullir, mentre es tapa l\'olla amb un plat fondo, que també ha de contenir aigua. Quan ja gairebé estigui llest, hi podem tirar les albergínies que, si se\'n disposa, poden ser albergínies seques.","08062-42","Castellnou de Bages - 08251","Recepta que es preparava com a acte de celebració durant el veremar. Així doncs, quan es collien els raïms es mataven cabres i se les menjaven estofades.","41.8338900,1.8370100","403433","4631987","","08062","Castellnou de Bages","Obert","Dolent","","Inexistent","","Patrimoni immaterial","Tècnica artesanal","Pública","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","","60","4.2","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440afc","46455","Pou de Cal Tona","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-tona","AA.VV. (2004). L\'arquitectura de l\'aigua. Pagès Editors. Lleida.","","Comença a estar en ruïnes i presenta una vegetació abundant a sobre","Pou en forma d\'absidiola per la seva part posterior. Està fet amb pedra seca poc treballada i presenta l\'obertura per extreure l\'aigua a la part superior dreta de la cara principal.","08062-43","Cal Tona. Castellnou de Bages - 08251","Els pous permeten captar l\'aigua de corrents subterranis. Un cop s\'havia excavat el pou, es consolidava amb una paret, normalment circular, de pedra; així s\'evitava que caigués terra al pou.","41.8087400,1.8344300","403181","4629198","","08062","Castellnou de Bages","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46455-foto-08062-43-1.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","Es troba al mig d\'un camp, de manera que no hi ha cap camí que hi condueixi","98","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440afd","46456","Sínia de Cal Tona","https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-tona","AA.VV. (2004). L\'arquitectura de l\'aigua. Pagès Editors. Lleida. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","","Part de les pedres de la base estan deteriorades, així com l\'eix horitzontal per fermar l\'animal","Sínia ubicada a l\'oest de Cal Tona. Es conserva la base cilíndrica on, a través d\'una barra de fusta horitzontal connectada a un eix, es fermava l\'animal perquè donés voltes. Aquesta base és feta de pedres petites enllosades i argamassa. La resta de la sínia és una edificació moderna, feta de totxos i arrebossada, que es troba situada sota la base descrita. L\'aigua s\'extreu d\'un pou situat sota la sínia. La sínia és una: \'màquina d\'elevar aigua que consisteix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna voltes fermat a l\'extrem d\'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l\'extrem inferior de la qual és submergida a l\'aigua del pou\' http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm","08062-44","Cal Tona","La sínia és un dels mecanismes més freqüents a l\'hora d\'extreure aigua. S\'introdueix a la península ibèrica en època andalusina. Arribarà als comtats catalans durant el segle XI.","41.8090300,1.8339300","403140","4629231","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46456-foto-08062-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46456-foto-08062-44-2.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2019-11-26 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","98|94","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440afe","46458","Safranassos","https://patrimonicultural.diba.cat/element/safranassos","AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l\'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","","El sostre s\'ha ensorrat i part de les parets es troben en molt mal estat. A més, les llindes i les dovelles han estat espoliades. Els cossos annexats han desaparegut parcialment, segons una fotografia antiga de Vila Rovira, i actualment es troben en molt mal estat.","Mas que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d\'estructura clàssica, pertany al tipus I. Presenta planta baixa, pis i golfes. La coberta, actualment desapareguda, era a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. L\'edifici, de dues crugies, presenta cossos annexats a ponent i a llevant. A la planta baixa del frontis hi ha el portal, totalment espoliat, i una finestra, amb l\'emmarcament de rajols ceràmics. Al pis, les dues finestres han estat també espoliades, mentre que les golfes només conserven les traces d\'una finestra. La façana de llevant conserva algunes finestres de llinda plana i pedra carejada als brancals, però es troben en molt mal estat. Els cossos annexats a ponent constitueixen uns sis edificis, probablement tinars, un a tocar de l\'altre en forma d\'ela. Aquests cossos es troben en mal estat i estan plens de bardissa. Els cossos de llevant eren, probablement, corts, a més d\'un forn d\'obra completament ruïnós, que només conserva l\'entrada inferior d\'arc de mig punt adovellada. El conjunt és fet de pedra i argamassa, mentre que el cos original presenta restes d\'arrebossat i carreus als eixos entre façanes.","08062-46","A l\'O de la riera de Bellver i al SE del torrent de Viladelleva","Hi havia viscut una família que subsistia dels pocs fruits de la terra. La mestressa era marxanta ambulant, i anava acompanyada d\'un fill seu, discapacitat mental, que era el qui duia els paquets. Voltava per Santpedor, Callús i Súria tot venent mocadors i roba. La casa quedà molt malmesa després del terrible incendi del 28 de juliol de 1983.","41.8282700,1.8056100","400817","4631399","","08062","Castellnou de Bages","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46458-foto-08062-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46458-foto-08062-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46458-foto-08062-46-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","98|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440aff","46459","Sant Andreu de Castellnou","https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-castellnou","AA.VV. (1984). Catalunya Romànica, vol. XI Bages. Grup Enciclopèdia Catalana S.A. Barcelona. AA.VV. (1986). Memòria 1984. Història i Arquitectura. La recerca històrica en el procés d\'intervenció en els monuments. Diputació de Barcelona. Barcelona. AA.VV. (2006). Inventari del patrimoni cultural immoble de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. GAVÍN, Josep M. Inventari d\'esglésies. Bages. Arxiu Gavín. SITJES, Xavier (1986). Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Caixa d\'Estalvis de Manresa. Manresa. VILLEGAS, Francesc (1983). El Romànic del Bages. Llibreria Sobrerroca. Manresa.","XI-XX","","Església romànica del segle XI d\'estil llombard. L\'edifici és de planta basilical de tres naus, on la central és més alta que les laterals. Aquestes estan acabades amb tres absis semicirculars a la capçalera que es troba a Llevant. El portal d\'entrada d\'arc de mig punt amb dovelles es troba a Ponent (hi ha una inscripció a l\'arc que posa 1588, que és la data de la seva construcció). La coberta és de volta de canó de mig punt a les naus i de volta de quart d\'esfera a l\'absis i a les absidioles. La nau central es comunica amb les laterals mitjançant tres arcs formers que es recolzen sobre pilars cruciformes d\'on apareixen els arcs torals que reforcen les tres voltes. Pel que fa a les obertures es veuen tres finestres de doble esqueixada que acaben amb arcs de mig punt adovellats a l\'absis central i una a cada absidiola. \'A l\'absis central encara hi ha les empremtes que deixà la porta que comunicava amb la sagristia. A l\'inici del mur de Tramuntana, ultra un portal tapiat, hi ha una finestra que s\'obre fins al primer escaix, però que a l\'exterior no té sortida ni se\'n veu cap vestigi. Al mur de Migjorn encara són ben marcats els rastres del portal primitiu, ara tapiat, i dues finestres donen més llum al temple. A frec de l\'absidiola, aquest mateix mur ha estat descarregat amb un rebaix fet modernament a manera de capella. La il·luminació del temple és completada amb les obertures del mur frontal de Ponent, on s\'obre un òcul modern, sota la qual hi ha quatre finestres esglaonades, de les quals dues donen llum a la nau central, mentre que les dues restants enllumenen les naus col·laterals.\' PLADEVALL (1984:202). L\'estil llombard es troba reflectit en la decoració tant als murs interiors com exteriors amb els frisos d\'arcuacions cegues al voltant de l\'edifici, sota el ràfec de les cobertes. A la part exterior de l\'absis les arcuacions cegues es complementen amb lesenes fent grups de quatre arcuacions entre lesena i lesena. La coberta de les naus és de teula àrab a dues vessants i la de l\'absis i les absidioles és col·locada en cascada. L\'aparell del conjunt és a base de carreus de pedra escairats de mode irregular i disposats en fileres. Sant Andreu presenta restes de decoració mural al costat de l\'epístola, al cantó meridional, a l\'arc d\'ingrés a l\'absis i a l\'inici del mur de separació de la nau lateral del mateix costat i de la central. L\'arc de volta de l\'absis conserva una decoració policroma, a base d\'una ornamentació de mòduls vegetals complementat amb tiges i fulles de forma espiral. Hi ha més restes a l\'arc d\'ingrés a l\'absis de tons vermells i foscos i a l\'intradós de l\'arc d\'ingrés hi ha decoració geomètrica molt rudimentària a base de figures hexagonals irregulars. El conjunt original ha estat modificat al pas dels segles com l\'erecció del campanar construït a mode de torre quadrada damunt el frontal, on actualment es troba el portal d\'entrada que data de 1588. Al 1671 es van aixecar les lloses de la teulada per fer-hi unes golfes. Entre els segles XVI i XVII es va construir el cor sobre arc rebaixat i volta d\'aresta que encara avui perdura tot i ser construït amb mala traça. L\'última modificació va ser la construcció de la sagristia, i per això es va destruir una absidiola per fer-hi l\'accés. Als anys setanta va començar una reconstrucció per part de la Diputació de Barcelona i el poble de Castellnou, per tal de tornar-li l\'estructura original al conjunt i avui dia ja resta acabada.","08062-47","Plaça de l\'Església, s/n. Castellnou de Bages - 08251","L\'església es troba situada dins l\'antic terme de Buc o Bugu, esmentat ja a l\'any 952 en documents del monestir de Sant Benet de Bages. A partir del 1001 passà a dir-se Castellnou de Bages, segurament per la reedificació de l\'antic castell on avui encara es pot veure la torre. La primera referència de l\'església la trobem al cartulari de Sant Cugat del Vallès l\'any 981, en la jura d\'un testament per part d\'un home anomenat Guitard. L\'església apareix citada al 1032 sota l\'advocació de Sant Andreu i amb la categoria de parròquia. Al 1035 Ramon Guifré de Balsareny deixa en testament als preveres de Sant Andreu de Castellnou un parell de bous per obres. I la seva muller Ingilberga fa un llegat, el 1038, en favor de l\'església. El testament es jura a l\'altar de Santa Maria de la mateixa església. Entre 1126 i 1142 el vescomte de Barcelona, Reverter, donà les esglésies de Castellnou a la comunitat canonical de Sant Vicenç de Cardona. Entre els segles XVI i XVII l\'església patí algunes reformes que danyaren bastant l\'estat original, però el 1976 el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, amb la col·laboració de veïns del poble, van començar una restauració que li va retornar la seva imatge original. Als anys 1993 i 1996 es feren dues intervencions més, que anaren a càrrec del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, en les quals es va consolidar el campanar, es va restaurar la coberta, etc. i, a més, es començaren els estudis per a la construcció del nou cementiri municipal. L\'església comptava amb dues peces d\'un nivell artístic acceptable. La primera és una talla romànica datada del segle XIII de la Mare de Déu que avui dia es troba en mans de particulars a Barcelona i també una pica baptismal venuda a un col·leccionista de Sallent. Durant la Guerra Civil Espanyola del 1936-1939, a Castellnou, com a la majoria de pobles i ciutats, es van destruir béns de l\'església. Revolucionaris del poble veí de Sallent van destruir el retaule barroc de Sant Andreu i van cremar la casa rectoral i l\'arxiu parroquial. Una campana fou transportada a Sallent per fer-ne material bèl·lic i una segona campana va ser salvada gràcies a un veí de Castellnou i actualment és la que hi ha al campanar datada de 1540.","41.8341400,1.8373700","403463","4632015","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46459-foto-08062-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46459-foto-08062-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46459-foto-08062-47-3.jpg","Inexistent","Romànic|Modern|Contemporani|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Religiós","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","92|94|98|85","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b00","46461","Sant Salvador de Torre Abadal","https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-torre-abadal","AA.VV. (1984). Catalunya Romànica, XI Bages. Grup Enciclopèdia Catalana S.A. Barcelona. AA.VV. (2006). Inventari del patrimoni cultural immoble de Catalunya. Castellnou de Bages. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. GAVÍN, Josep M. (1979). Inventari d\'esglésies. Bages, vol. 5. Artestudi Edicions. Barcelona. PLADEVALL, Antoni (1976). \'Capelles i Santuaris del Bisbat de Vic. Sant Salvador de Torrabadal\'. Full Diocesà, núm. 3387. Vic. VILLEGAS, Francesc (1983). El romànic al Bages. Llibreria Sobrerroca. Manresa.","XI-XX","","Petita capella d\'origen romànic, que ha estat objecte de modificacions al llarg dels segles, i això dificulta destriar-ne els elements primitius que encara perviuen avui dia. És de planta rectangular formada per una sola nau i amb un absis semicircular a Llevant, que queda emmarcat per un arc triomfal. Presenta una coberta amb volta de canó, reforçada amb un arc faixó. La coberta és a dues vessants amb teula àrab i acabada amb una cornisa amb una lesena decorativa. A la part de Ponent es troba la porta d\'entrada adintellada i de pedra artificial, amb una petita fornícula a la part superior flanquejada per dos pinacles adossats al mur, per sobre dels quals hi ha un petit òcul. Sobre la coberta, damunt la porta d\'entrada, s\'aixeca un campanar d\'espadanya. A partir del segle XVII va patir moltes reformes, a causa potser del mal estat, com la de contraforts exteriors i l\'enguixament del mur. La part exterior de l\'absis que avui dia compta amb una petita obertura, antigament era una finestra de doble esqueixada. La decoració interior és molt senzilla, amb un altar de pedra i una imatge de Sant Salvador de poca qualitat artística. Els murs interiors estan pintats en tons vermellosos a l\'absis, i els arcs també estan decorats a l\'intrados amb sanefes de creus. L\'absis també conté les pintures de dos àngels que flanquegen el sant. La resta de l\'interior està pintada amb un to ocre.","08062-49","El Serrat","Sant Salvador de Torre Abadal es trobava dins l\'antic terme de Buc més tard anomenat Castellnou, al lloc on sorgí el mas Torre Abadal. L\'església anomenada en la documentació com de Torre-abadal, va ser construïda dins una propietat del monestir de Sant Benet de Bages, alou que tenia cedit d\'Udalard (1036-1077), vescomte de Barcelona, casat amb Guisla, antiga comtessa de Barcelona, vídua de Berenguer Ramon I, que era de la família de Lluçà o Balsareny. Sobre l\'antic alou del monestir s\'hi va edificar la torre que rebé el nom d\'abadal o de l\'abat, i que més tard, cap a l\'any 1182, aquest mas seria assignat a la dotació de l\'ofici de cambreria del monestir de Sant Benet. La capella és una construcció petita, obra de finals del segle XI, o primers del XII, dedicada al Salvador o a la Transfiguració de Crist. Apareix documentada al 1038 com a Sant Salvador de Castellnou. El 1301 sabem que l\'església tenia uns ermitans anomenats Esteve i Berenguer, als quals el monestir confirmà les terres i drets que depenien de la capella. Les notícies segueixen al llarg del segle XIV, fins que el 1462 deixà de proveir-se el benefici que tenia el sacerdot que servia l\'església, seguint, no obstant, tenint culte; fins i tot el 1686 s\'hi feren unes reformes on probablement es construí el frontal on hi ha el portal actual modern.","41.8079400,1.8334700","403100","4629110","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46461-foto-08062-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46461-foto-08062-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46461-foto-08062-49-3.jpg","Inexistent","Romànic|Modern|Contemporani|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Religiós","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","Només s\'hi celebren misses en dies molt puntuals: per Nadal, per Sant Salvador, per la Festa Major, ...Com es vol destacar aquí, i amb el reforç de comentaris d\'experts com Pladevall i Villejas, les últimes intervencions en l\'edifici, encara que amb molta voluntat dels qui les van realitzar, es van fer amb molt poc encert i es va desdibuixar la bellesa de l\'edifici.","92|94|98|85","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b01","46462","La Fassina","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fassina-1","AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l\'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","","La vegetació ha ocupat gran part de l\'edifici. A més, part de l\'estructura està ensorrada","Mas en avançat estat de ruïna que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d\'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. La coberta, actualment desapareguda, era a dues aigües amb el carener perpendicular al frontis, que es trobava orientat a llevant. L\'edifici, possiblement de tres crugies, consta de planta baixa, pis i golfes i presenta un cos annexat a tramuntana. Els material emprats en la construcció foren pedra sense carejar i argamassa; i disposa de carreus als eixos entre façanes. Segons una fotografia antiga de Vila Rovira, La Fassina té un portal amb llinda de pedra, dues finestres al pis i una a les golfes, però actualment només resta el portal.","08062-50","A 1500m del nucli antic, pel camí de Santpedor a Castellnou","En principi, La Fassina era un edifici destinat a la destil·lació per crear aiguardent i licors. Però amb el temps perdé aquesta funció. Segons esmenta Vila Rovira, la casa estava habitada l\'any 1935 per Francisco Soler Suades. Després de la Guerra Civil restà molts anys deshabitada. Del gener a l\'abril de 1960 s\'hi aixoplugà la família Pasquet Galobart. Quan marxaren, l\'amo desmuntà la teulada per donar la casa de baixa. Així doncs, les inclemències del temps han anat malmetent La Fassina.","41.8283100,1.8345400","403220","4631370","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46462-foto-08062-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46462-foto-08062-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46462-foto-08062-50-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","98|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b02","46463","Sínia de Cal Batista","https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-batista","AA.VV. (2004). L\'arquitectura de l\'aigua. Pagès Editors. Lleida. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","","La vegetació ha ocupat part de l\'edifici","Sínia ubicada a l\'interior d\'una edificació, amb la coberta a dos vessants, propera al riu d\'Or. Les parets són de pedra lleugerament treballada i argamassa, mentre que als eixos entre façanes hi trobem carreus. Als murs es poden apreciar unes petites obertures a mode d\'espitlleres. També hi ha un cos adossat a l\'edificació, posteriorment, semblant a un corral. La sínia és una: \'màquina d\'elevar aigua que consisteix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna voltes fermat a l\'extrem d\'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l\'extrem inferior de la qual és submergida a l\'aigua del pou\' http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm","08062-51","Al camí que va del camí de Santpedor a Castellnou al nucli antic","La sínia és un dels mecanismes més freqüents a l\'hora d\'extreure aigua. S\'introdueix a la península ibèrica en època andalusina. Arribarà als comtats catalans durant el segle XI.","41.8289500,1.8347600","403239","4631441","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Regular","","Inexistent","","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b03","46464","Sínia de Cal Tatxeta","https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-tatxeta","AA.VV. (2004). L\'arquitectura de l\'aigua. Pagès Editors. Lleida. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","","La vegetació ocupa tot el cos de la sínia, de manera que és pràcticament impossible distingir-ne les formes. Els elements restants estan bastant deteriorats","Sínia molt coberta de vegetació, però que conserva la pedra i el fermall on es lligava l\'animal a l\'extrem del pal horitzontal. Sota d\'aquesta part de la sínia hi ha la zona dels engranatges i el pou d\'on s\'extreia l\'aigua. Aquest ha estat reconstruït i, actualment, és fet de rajols i ciment. La sínia és una: \'màquina d\'elevar aigua que consisteix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna voltes fermat a l\'extrem d\'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l\'extrem inferior de la qual és submergida a l\'aigua del pou\' http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm","08062-52","Cal Tatxeta. Castellnou de Bages - 08251","La sínia és un dels mecanismes més freqüents a l\'hora d\'extreure aigua. S\'introdueix a la península ibèrica en època andalusina. Arribarà als comtats catalans durant el segle XI.","41.8293500,1.8347800","403241","4631486","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46464-foto-08062-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46464-foto-08062-52-2.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","98|94","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b04","46465","Sínia de l\'Hostal","https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-lhostal","AA.VV. (2004). L\'arquitectura de l\'aigua. Pagès Editors. Lleida. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","","El sostre s\'ha començat a ensorrar i la vegetació ocupa part de l\'edifici","Sínia ubicada a l\'interior d\'una edificació, amb el carener paral·lel al frontis, ubicada prop del riu d\'Or. Les parets són de pedra i argamassa, i els murs conserven part de l\'arrebossat. Als eixos entre façanes hi trobem carreus. El portal consta d\'una llinda de pedra i rajols ceràmics als brancals. La sínia és una: \'màquina d\'elevar aigua que consisteix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna voltes fermat a l\'extrem d\'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l\'extrem inferior de la qual és submergida a l\'aigua del pou\' http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm","08062-53","Al camí que va del camí de Santpedor a Castellnou al nucli antic","La sínia és un dels mecanismes més freqüents a l\'hora d\'extreure aigua. S\'introdueix a la península ibèrica en època andalusina. Arribarà als comtats catalans durant el segle XI.","41.8306600,1.8360000","403344","4631630","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46465-foto-08062-53-1.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","98","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b05","46466","Tines de Comadalena","https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-comadalena","BALLBÈ, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Una elaboració del vi insòlita a Catalunya. Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","XVIII-XIX","Només resten alguns indicis de les parets de l\'edifici. A més, les rajoles de les tines sembla que han estat espoliades","Grup de dues tines, amb les boques a nivell de terra, que es trobaven situades a l\'interior d\'una edificació que aprofita el desnivell del terreny. Així, l\'obertura de les tines queda a la zona superior, mentre que el cos de la tina s\'estén pel desnivell. Actualment, la zona superior de l\'edificació es troba sense sostre ni, pràcticament, parets. Aquesta construcció només conserva tres murs, fets de pedra lleugerament treballada i argamassa: els laterals inferiors i el mur i contraforts posteriors. Les tines, que estaven impermeabilitzades amb rajoles envernissades, estan en mal estat perquè gran part d\'aquestes rajoles han estat espoliades.","08062-54","Comadalena. Castellnou de Bages - 08251","A partir del segle XVII, la tina fou el recipient bàsic per a l\'elaboració del vi al Bages. A l\'època medieval la verema era xafada en un recipient de fusta anomenat follador, i el most s\'abocava en un cup de fusta. Les tines, construïdes amb pedra i morter de calç, s\'impermeabilitzaven amb cairons o rajoles envernissades de color rogenc. La primera filada de cairons estava, normalment, més enfonsada que les altres per permetre la col·locació del brescat, unes fustes travesseres. La verema, doncs, era abocada sobre el brescat, de manera que, al xafar el raïm, el most es filtrava entre les fustes. Després, el most fermentava i es convertia en vi. Tal com explica Ballbè \'a la part inferior de la tines es col·locava una pedra quadrada amb un forat al mig: era la boixa, que servia per retirar el vi. Normalment es feia un encaix a terra per tal que les portadores es poguessin col·locar sota la boixa\' BALLBÈ (1993:6). Finalment, el vi trascolat de les tines era guardat en bótes. Aquestes tines s\'ubicaven en terrenys amb desnivell o, dins les cases, entre un pis i un altre per permetre l\'abocar la verema per dalt i la recollida del vi per sota. Ara bé, el Bages és l\'única comarca de Catalunya on trobem tines en un indret molt concret, al bell mig de les vinyes. Són tines agrupades al mig del camp i allunyades dels masos. Com esmenta Ballbè, possiblement varis parcers s\'ajuntessin per construir-les i, després, cadascú en fes servir una. Aquestes tines només s\'han localitzat als municipis de Mura, Rocafort i Talamanca.","41.8203800,1.8459300","404154","4630477","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46466-foto-08062-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46466-foto-08062-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46466-foto-08062-54-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2019-11-26 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","98|94","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b06","46467","Tines de Comelles","https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-comelles","BALLBÈ, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Una elaboració del vi insòlita a Catalunya. Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","XVIII-XIX","Els sostres s\'han ensorrat i les parets es troben en molt mal estat","Conjunt de sis tines, amb les boques a nivell de terra, que es troben a l\'interior d\'edificacions adossades. Les parets són fetes de pedra poc treballada i argamassa, i algun mur conserva part de l\'arrebossat. Les tines, que estaven impermeabilitzades amb rajoles envernissades, estan en mal estat perquè gran part d\'aquestes rajoles han estat espoliades.","08062-55","Comelles. Castellnou de Bages - 08251","A partir del segle XVII, la tina fou el recipient bàsic per a l\'elaboració del vi al Bages. A l\'època medieval la verema era xafada en un recipient de fusta anomenat follador, i el most s\'abocava en un cup de fusta. Les tines, construïdes amb pedra i morter de calç, s\'impermeabilitzaven amb cairons o rajoles envernissades de color rogenc. La primera filada de cairons estava, normalment, més enfonsada que les altres per permetre la col·locació del brescat, unes fustes travesseres. La verema, doncs, era abocada sobre el brescat, de manera que, al xafar el raïm, el most es filtrava entre les fustes. Després, el most fermentava i es convertia en vi. Tal com explica Ballbè \'a la part inferior de la tines es col·locava una pedra quadrada amb un forat al mig: era la boixa, que servia per retirar el vi. Normalment es feia un encaix a terra per tal que les portadores es poguessin col·locar sota la boixa\' BALLBÈ (1993:6). Finalment, el vi trascolat de les tines era guardat en bótes. Aquestes tines s\'ubicaven en terrenys amb desnivell o, dins les cases, entre un pis i un altre per permetre l\'abocar la verema per dalt i la recollida del vi per sota. Ara bé, el Bages és l\'única comarca de Catalunya on trobem tines en un indret molt concret, al bell mig de les vinyes. Són tines agrupades al mig del camp i allunyades dels masos. Com esmenta Ballbè, possiblement varis parcers s\'ajuntessin per construir-les i, després, cadascú en fes servir una. Aquestes tines només s\'han localitzat als municipis de Mura, Rocafort i Talamanca.","41.8227600,1.8128600","401411","4630779","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46467-foto-08062-55-1.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2019-11-26 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","98","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b07","46468","Tines de Vilatorrada","https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-vilatorrada","BALLBÈ, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Una elaboració del vi insòlita a Catalunya. Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","XVIII-XIX","Els sostres s\'han ensorrat i part de les parets també. A més a més, hi ha moltes deixalles, de manera que no es pot ni accedir a l\'interior de moltes tines.","Conjunt de ben bé deu tines ubicades a l\'interior d\'edificacions adossades. Aquests edificis són construccions senzilles fetes de pedra i argamassa, i algun mur encara conserva part de l\'arrebossat. Part de les parets i de les portes han caigut. Les boques de les tines es troben a nivell de terra i estaven impermeabilitzades amb rajoles envernissades, però gran part d\'aquestes rajoles han estat espoliades.","08062-56","Vilatorrada. Castellnou de Bages - 08251","A partir del segle XVII, la tina fou el recipient bàsic per a l\'elaboració del vi al Bages. A l\'època medieval la verema era xafada en un recipient de fusta anomenat follador, i el most s\'abocava en un cup de fusta. Les tines, construïdes amb pedra i morter de calç, s\'impermeabilitzaven amb cairons o rajoles envernissades de color rogenc. La primera filada de cairons estava, normalment, més enfonsada que les altres per permetre la col·locació del brescat, unes fustes travesseres. La verema, doncs, era abocada sobre el brescat, de manera que, al xafar el raïm, el most es filtrava entre les fustes. Després, el most fermentava i es convertia en vi. Tal com explica Ballbè \'a la part inferior de la tines es col·locava una pedra quadrada amb un forat al mig: era la boixa, que servia per retirar el vi. Normalment es feia un encaix a terra per tal que les portadores es poguessin col·locar sota la boixa\' BALLBÈ (1993:6). Finalment, el vi trascolat de les tines era guardat en bótes. Aquestes tines s\'ubicaven en terrenys amb desnivell o, dins les cases, entre un pis i un altre per permetre l\'abocar la verema per dalt i la recollida del vi per sota. Ara bé, el Bages és l\'única comarca de Catalunya on trobem tines en un indret molt concret, al bell mig de les vinyes. Són tines agrupades al mig del camp i allunyades dels masos. Com esmenta Ballbè, possiblement varis parcers s\'ajuntessin per construir-les i, després, cadascú en fes servir una. Aquestes tines només s\'han localitzat als municipis de Mura, Rocafort i Talamanca.","41.8072000,1.8074700","400939","4629058","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46468-foto-08062-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46468-foto-08062-56-2.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2019-11-26 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","98|94","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b08","46469","Toll de Fontcoberta","https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-de-fontcoberta","","","","Toll de petites dimensions i envoltat de molta vegetació, però amb l\'aigua una mica tèrbola. El nom de Toll de la Font prové d\'una font natural que normalment queda amagada sota l\'aigua del toll.","08062-57","A la riera de Bellver","Un toll és un lloc profund d\'un riu o sèquia on l\'aigua és neta i té poc moviment.","41.8034000,1.8038200","400630","4628640","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46469-foto-08062-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46469-foto-08062-57-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","També es coneix com a toll de la Font.","","2153","5.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b09","46470","Toll del Xuclador","https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-del-xuclador","","","","Toll de grans dimensions i d\'uns 5m de profunditat, amb abundant vegetació tant al voltant com a l\'interior del toll. El toll també està envoltat per una paret de roca desgastada pel curs de l\'aigua, que provoca un salt d\'aigua quan n\'hi ha en abundància a la riera.","08062-58","A la riera de Bellver","Un toll és un lloc profund d\'un riu o sèquia on l\'aigua és neta i té poc moviment.","41.8012700,1.8040000","400642","4628403","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46470-foto-08062-58-2.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","","2153","5.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b0a","46471","Toll de la Por","https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-de-la-por","","","","Toll de dimensions mitjanes, però d\'una profunditat d\'entre 4 i 5m, envoltat de roca i vegetació. Del toll en sorgeix un gran salt d\'aigua quan la riera és més cabdalosa. El nom li prové de la proximitat amb el mas de Vilatorrada. Els amos del mas van construir un pou al costat del toll, del qual n\'extreien aigua.","08062-59","A la riera de Bellver","Un toll és un lloc profund d\'un riu o sèquia on l\'aigua és neta i té poc moviment.","41.8050100,1.8044200","400682","4628818","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46471-foto-08062-59-2.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","També es coneix com a toll de Vilatorrada.","","2153","5.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b0b","46472","Trinxera del Serrat dels Ossos","https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-del-serrat-dels-ossos","","XX","","Trinxera situada a l\'extrem de la carena del Serrat dels Ossos. Es tracta d\'un conjunt de blocs de pedra quadrangulars de grans dimensions que permetien la protecció dels tiradors durant la Guerra Civil.","08062-60","El Serrat dels Ossos","","41.7984300,1.8118600","401290","4628079","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","","Inexistent","","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b0c","46473","Viladerran","https://patrimonicultural.diba.cat/element/viladerran","AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l\'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","XIV-XX","Part del sostre ha caigut i les parets presenten moltes esquerdes","Mas que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d\'estructura clàssica, pertany al tipus I. Presenta planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, amb el ràfec d\'una filada de teules, i amb el carener paral·lel al frontis, que està orientat a llevant. L\'edifici, de quatre crugies, presenta dos cossos annexats a migdia. Al frontis, el portal és adovellat d\'arc rebaixat i s\'hi poden apreciar dues entrades més, una de les quals té l\'emmarcament fet de rajols ceràmics. Hi havia una tercera entrada, però actualment es troba tapiada. El pis està presidit per dues finestres sense massa valor arquitectònic i un balcó de rajols ceràmics i barana ceràmica. Sobre el portal trobem una finestra de llinda plana amb relleu conopial, carreus als brancals i ampit, tapiada amb una ceràmica de Sant Ramon Nonat. La crugia de l\'esquerra presenta, al pis, dos pòrtics que, probablement, encapçalaven una galeria que s\'estenia cap a migdia. Aquests pòrtics estan sostinguts per un pilar central i dues pilastres als laterals, són d\'arc de mig punt i estan emmarcats per rajols ceràmics. Aquesta darrera crugia podria ser d\'època posterior que la resta de la façana principal, o bé pot haver estat reformada. A migdia trobem un cos annexat al lateral del mas, que s\'estenen cap a llevant, i un altre cos a ponent d\'aquest, que ocupa la resta del lateral. El cos que sobresurt cap a llevant és estret i presenta planta baixa i pis. La coberta és d\'una vessant, encarada a migdia. El pis és una galeria composta de cinc pòrtics frontals d\'arc de mig punt i amb l\'emmarcament de rajols ceràmics, sostinguts per quatre pilars i per dues pilastres laterals; una pòrtic més petit a llevant, amb les mateixes característiques que els anteriors i ampit; i cinc pòrtics posterior, actualment tapiats, excepte un. Aquesta construcció presenta zones de rajols ceràmics, sobretot als brancals, però fonamentalment està feta de pedra lleugerament carejada i argamassa. Aquest cos té annexat un altre cos a tramuntana, just on sobresurt respecte del cos original. Es tracta d\'una pallissa construïda recentment. D\'altra banda, aquest cos de migdia presenta un cos annexat davant seu. És una construcció recent que serveix de garatge i de magatzem. L\'altre cos annexat al cos original per migdia és també un edifici recent, que presenta un cobert a ponent. La façana de ponent ha estat reformada i convertida en garatge, excepte la crugia més exterior, que manté una finestra i part de la pedra i l\'argamassa. La façana de tramuntana presenta una finestra i disposava d\'un portal, actualment tapiat. Conserva, però, les restes d\'una fresquera circular annexada a la façana. L\'edifici original, fet de pedra escassament carejada i argamassa, conserva zones arrebossades. La part de tramuntana estava a punt d\'esfondrar-se, de manera que, a més d\'un petit contrafort antic situat a tramuntana, s\'ha habilitat un altre contrafort de formigó a l\'eix de llevant amb tramuntana.","08062-61","A tocar de La Sala","Al fogatge de 1553 apareix un tal Jaume Viladerran, possible amo del mas. A principis del segle XX la casa pertanyia a Ramon Cerdans Grau, que vivia a Barcelona, però venia a Viladerran amb la família a passar l\'estiu. L\'any 1946 la casa pertanyia a Margarida Cerdans Lloveras, que vengué la casa l\'any 1947 al seu veí de La Sala, Josep Baraldés Casamitjana.","41.8036300,1.8163900","401675","4628651","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46473-foto-08062-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46473-foto-08062-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46473-foto-08062-61-3.jpg","Inexistent","Modern|Contemporani|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","94|98|85","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b0d","46474","Vilaseca","https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaseca","AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l\'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. IGLÉSIES, Josep (1991). El fogatge de 1497, vol. I. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","XIII-XX","","Mas que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d\'estructura clàssica, pertany al tipus I. Presenta planta baixa, primer i segon pis. La coberta és a dues aigües, amb dues filades mixtes al ràfec, i amb el carener paral·lel al frontis, que està orientat a tramuntana; tot i que anteriorment ho estava a migdia. L\'edifici, almenys de quatre crugies, ha sofert moltes transformacions i ampliacions al llarg dels segles. Així doncs, presenta un cos annexat a tramuntana, dos a llevant i un a migdia. A més, l\'entorn del mas disposa d\'una espècie de baluard a migdia amb uns corrals a la part exterior i una sèrie d\'edificacions properes a l\'edifici, com ara coberts i garatges. El frontis presenta, a la planta baixa, el portal d\'entrada, al qual s\'accedeix per unes escales. Aquest es troba situat a tocar del cos annexat. Les finestres es troben distribuïdes de forma força simètrica a tota la façana, de manera que en trobem, aproximadament, una per crugia i pis. Estan conformades per llinda plana i pedra carejada als brancals. La façana de ponent presenta un balcó al pis, amb llinda plana, carreus als brancals i barana de ferro forjat. Les finestres estan disposades asimètricament. La majoria són de llinda plana, pedra carejada als brancals i ampit, tot i que les del pis superior presenten l\'emmarcament de rajols ceràmics. La façana de migdia, segons una fotografia antiga de Vila Rovira, consta d\'un balcó i dues obertures. A llevant trobem dos cossos annexats, l\'un davant de l\'altre, que ocupen pràcticament tota aquesta façana i sobresurten cap a tramuntana. El més exterior presenta, a l\'esquerra, una finestra a cada pis i, a la dreta, dues entrades amb esglaons. La més interior és de llinda plana amb carreus als brancals i l\'altra és l\'entrada a una tina; el mur adopta forma circular en aquest extrem. El cos annexat a tramuntana és estret i d\'una vessant, amb el carener paral·lel al frontis. I el cos de migdia, també estret i d\'una vessant, presenta, al pis, quatre finestrals seguits força recents i un finestró de llinda plana i pedra carejada als brancals. L\'edifici és fet de pedra i argamassa i està arrebossat; als eixos entre façanes s\'entreveuen carreus.","08062-62","A l\'E del terme municipal, prop del Sallés de la Serra (Sallent)","Al fogatge de 1497 apareix \'En Vilasequa\' i al fogatge de 1553 un tal Joan Vilasecta, possible amo del mas. És, segons Vila Rovira, una de les masies més antigues de Castellnou. L\'autor, en uns pergamins escrits en llatí, va poder constatar la data 1325. També va poder veure anotacions del 1400 i del 1500. A la sala gran, en un rajol de pedra hi ha la inscripció 1384, a les golfes la data 1501, a la porta d\'entrada de tramuntana Andreum Valdosa 1581 (traduït del llatí: Andreu Vilaseca). D\'altres inscripcions presents a les portes de les tines daten del 1585 i del 1608. A la galeria del terrat trobem la inscripció 1795. I la cisterna consta del 1872. Una generació dels Vilaseca amb molts nois escampà el cognom Vilaseca arreu de Castellnou. És una casa amb molts terrenys agrícoles i propietats.","41.8310700,1.8457900","404158","4631664","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46474-foto-08062-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46474-foto-08062-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46474-foto-08062-62-3.jpg","Inexistent","Modern|Contemporani|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","94|98|85","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b0e","46475","Vilatorrada","https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilatorrada","AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l\'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","XIV-XX","","Masia que, segons la classificació de Danés i Torras dels masos amb galeries, pertany al tipus I.1. La galeria d\'aquest mas, que actualment constitueix el frontis, és un afegit al cos original i sobresurt cap a llevant. Així, la coberta és de dues vessants asimètriques, amb dues filades mixtes al ràfec, i amb el carener paral·lel al frontis, que es troba orientat a migdia. Presenta planta baixa i pis a la zona de la galeria i planta baixa, primer pis i segon pis a la resta del cos original. L\'edifici, de tres crugies, té un cos annexat a tramuntana. El frontis disposa d\'un portal amb llinda de pedra, que du la inscripció CAMILO FABRA, carreus als brancals i quatre esglaons. A la dreta del portal trobem dues finestres i una altra a l\'esquerra que presenten les mateixes característiques: llinda de pedra, carreus als brancals i ampit. El pis està presidit per una galeria porticada composta per deu pòrtics que donen a migdia, un a ponent i un a llevant. Aquests estan sostinguts per pilars, formats per carreus, amb arcs de mig punt adovellats. A la façana de ponent trobem, al pis, quatre finestres simètriques amb llinda de pedra carejada, carreus als brancals i ampit, alguns motllurats. Al segon pis hi ha la mateixa distribució de finestres, tot i que aquestes són més petites. La façana de tramuntana presenta un tinar annexat, que ocupa la zona de la planta baixa i del primer pis. Consta d\'una vessant amb el carener paral·lel al frontis i sis esglaons, que permeten l\'accés a les tines. L\'edifici presenta tres portalades emmarcades amb rajols ceràmics. El segon pis d\'aquesta façana, que correspon al cos original, consta d\'una finestra reixada emmarcada amb carreus. Finalment, la façana de llevant presenta un pati annexat a mode de baluard amb una petita edificació que, actualment, es troba en força mal estat. Les parets que tanquen aquest pati són de pedra combinada amb rajols ceràmics. Les finestres es distribueixen irregularment al llarg de la façana i, la majoria, presenten llinda de pedra i carreus als brancals. Aquest mur té incorporada una escala que condueix a un portal situat al primer pis. La casa de Vilatorrada està feta de pedra carejada i argamassa, tot i que ha estat força reformada. Això es pot constatar si observem una fotografia antiga del mas, com la de Vila Rovira: antigament les parets estaven arrebossades i pintades. A alguns eixos entre façanes trobem carreus.","08062-63","Prop de La Sala i de Viladerran","Al fogatge de 1553 apareix un tal Jaume Joan Vilatorrada, possible habitant del mas. Casa comprada pel Dr. Antoni Trullàs. Els masovers de la casa foren, fins el 1922, la família de Cal Palomes. Més tard ho fou en Joan Franc i més endavant la família de Prat Travé.","41.8064200,1.8085400","401027","4628970","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46475-foto-08062-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46475-foto-08062-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46475-foto-08062-63-3.jpg","Inexistent","Modern|Contemporani|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","És interessant una pica de pedra de grans dimensions que es troba a l\'exterior del mas.","94|98|85","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b0f","46476","Forn d\'obra de Viladerran","https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-viladerran","AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d\'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l\'Arquitectura Popular. Cervera.","","Un tros de la part superior del forn s\'ha perdut","Forn d\'obra situat al sud de Viladerran. Les parets exteriors són de pedra seca lleugerament treballada. Ara bé, l\'entrada al forn és de pedra i argamassa. El portal presenta un arc adovellat rebaixat amb una intercalació de dovelles petites combinades amb altres més grans. Els brancals que sostenen l\'arc entren uns 15cm cap a l\'interior del portal. L\'entrada al forn consta d\'una petita volta de canó, feta de pedra i argamassa, que s\'estreny lleugerament en forma còncava cap a l\'interior. A la paret del final de l\'entrada trobem, a nivell de terra, una petita obertura amb un arc adovellat; és l\'entrada a la cambra de foc, on s\'hi dipositava la fusta per cremar. Sobre aquesta cambra hi ha la cambra de cocció, on s\'hi posaven les peces d\'argila que s\'havien de coure.","08062-64","Viladerran. Castellnou de Bages - 08251","Els forns d\'obra normalment estan constituïts per dos espais, l\'un damunt l\'altre: \'la cambra de foc, a la qual s\'accedia per les obertures d\'obra i s\'omplia de fusta per cremar, i la cambra de cocció, a la qual s\'accedia per dalt per col·locar-hi les peces d\'argila assecades al sol amb la forma desitjada. A més, hi havia el garbell, una reixa d\'argila cuita que separava les dues cambres. La cocció durava diversos dies per tal que les peces assolissin consistència\'. http://www.diba.es/parcsn/parcs/plana.asp. D\'aquests forns se n\'obtenia: teules, rajoles i totxos d\'argila cuita.","41.8038000,1.8156900","401617","4628671","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46476-foto-08062-64-2.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","98","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b10","46477","Pous de La Sala","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-de-la-sala","AA.VV. (2004). L\'arquitectura de l\'aigua. Pagès Editors. Lleida.","XX","La bardissa cobreix part dels pous. Actualment no es pot accedir a l\'interior perquè les parets no es troben en bon estat","Conjunt de dos pous fets de pedra sense treballar i argamassa, situats a l\'inici d\'una zona de bosc. Primerament trobem un pou de dimensions més aviat petites i de base circular. A l\'interior hi ha uns entrants a la paret que realitzen la funció d\'escales. Aquest primer pou està connectat subterràniament amb un segon pou de característiques similars, però de dimensions superiors, actualment cobert per branques i bardissa perquè la gent no hi caigui. Aquest segon pou comunica amb unes galeries subterrànies, que se sostenen per mitjà de columnes, d\'aproximadament 1,30m d\'alçada.","08062-65","Prop de La Sala","Els pous permeten captar l\'aigua de corrents subterranis. Un cop s\'havia excavat el pou, es consolidava amb una paret, normalment circular, de pedra; així s\'evitava que caigués terra al pou.","41.8055700,1.8199000","401969","4628862","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Regular","","Inexistent","","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2019-11-26 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","No és del tot segur, però sembla que van ser construïts cap a l\'any 1907","","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b11","46478","El Flequer","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-flequer","AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l\'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","XII-XX","Masia molt reformada","Mas molt reformat que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d\'estructura clàssica, pertany al tipus I. Presenta planta baixa, primer i segon pis. La coberta és a dues aigües, amb dues filades mixtes al ràfec (la filada de rajols, pintada), i amb el carener paral·lel al frontis, que es troba orientat a garbí. L\'edifici, de tres crugies, presenta un cos annexat a xaloc i un altre a mestral. El portal és adovellat amb pedra carejada. A la seva esquerra trobem una finestra amb l\'emmarcament totalment nou, així com al balcó i finestra del primer pis i a les finestres del segon. La façana de xaloc presenta l\'emmarcament de les obertures també remodelat i enllaça, al primer pis, amb el terrat transitable del cos annexat. El cos de mestral és força recent i ha estat, a més, completament reformat. La casa original és feta de pedra lleugerament carejada i argamassa, tot i que les pedres han estat retocades i rejuntades amb ciment.","08062-66","Al SE de La Roca, entre el riu d\'Or i el torrent de Comadalena","Segons Vila Rovira, és una de les masies més antigues de Castellnou. Per exemple, a la porta del frontis hi podem llegir la inscripció 1520. Cap a 1850 pertanyia a l\'Antoni Flequer. Entre els anys 1944 i 1946 la propietària fou la filla de l\'Antoni, la Maria Flequer Soler, que vengué la casa a Jaume Santpere Santpere de Manresa. El nou propietari era agricultor i ramader i dedicà un gran capital a ampliar el mas i reformar-lo. El dia 26 de gener de 1957, Ramon Pujols, un obrer que treballava a les obres de la casa, trobà una olla amagada en una paret de conreu. Aquesta contenia quatre-centes monedes d\'or i de plata. Quan arribà l\'amo li entregaren les monedes i aquest les entregà a la policia. Els obrers, però, es mostraren molestos per no haver rebut cap recompensa. Finalment, l\'amo donà tres monedes a cada obrer. Podria ser que les monedes, dels segles XVIII i XIX, haguessin estat enterrades durant la guerra carlista del segle XIX. No obstant, Vila Rovira s\'inclina per la hipòtesi següent: podria ser que les monedes haguessin estat amagades per Víctor Selles de Comadalena. Aquest home solitari feia la campanya de segar de Catalunya cap a la Cerdanya i el Rosselló, i cobrava amb monedes d\'or i de plata. Víctor Selles era bastant garrepa i sembla que ja havia comentat que tenia un tresor ben amagat. El lloc on es trobà havia estat conreat per aquest home anys enrere. A uns quatre o cinc-cents metres del mas hi ha les restes d\'una paret que podria ser la casa primitiva del Flequer, però no l\'hem localitzat amb seguretat.","41.8169900,1.8443800","404020","4630103","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46478-foto-08062-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46478-foto-08062-66-2.jpg","Inexistent","Modern|Contemporani|Popular|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","94|98|119|85","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b12","46479","Forn d\'obra del Flequer","https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-flequer-0","AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d\'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l\'Arquitectura Popular. Cervera.","","La major part de parets s\'han ensorrat i és difícil esbrinar-ne l\'estructura","Forn d\'obra situat en una petita elevació del terreny. Exteriorment està fet de pedra sense treballar i argamassa, mentre que per dins trobem pedres carejades molt més regulars. Es pot observar encara el to argilós que van prendre els murs interiors del forn.","08062-67","Prop del Flequer","Els forns d\'obra normalment estan constituïts per dos espais, l\'un damunt l\'altre: \'la cambra de foc, a la qual s\'accedia per les obertures d\'obra i s\'omplia de fusta per cremar, i la cambra de cocció, a la qual s\'accedia per dalt per col·locar-hi les peces d\'argila assecades al sol amb la forma desitjada. A més, hi havia el garbell, una reixa d\'argila cuita que separava les dues cambres. La cocció durava diversos dies per tal que les peces assolissin consistència\'. http://www.diba.es/parcsn/parcs/plana.asp. D\'aquests forns se n\'obtenia: teules, rajoles i totxos d\'argila cuita.","41.8139600,1.8451500","404079","4629765","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46479-foto-08062-67-2.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2019-11-26 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","98","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b13","46480","Riu d\'Or","https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-dor","AA.VV. (1986). Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana S.A. Barcelona.","","","Afluent, per la dreta, del Llobregat, que neix als contraforts meridionals de la serra de Castelladral, prop de Castellnou de Bages, i després de travessar els termes de Santpedor i de Sant Fruitós de Bages, aflueix al seu col·lector aigua avall de Sant Benet de Bages.","08062-68","Zona SE del terme municipal","","41.8139500,1.8450300","404069","4629764","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46480-foto-08062-68-2.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","Neix al contrafort meridional de la serra de Castelladral i s\'ajunta amb el Llobregat a Sant Benet de Bages.","","2153","5.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b14","46481","La Barraca del Pepet","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca-del-pepet","AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l\'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","","En ruïnes: la pallissa està totalment ensorrada i la barraca es troba en molt mal estat.","Barraca de grans dimensions, d\'una sola planta, que s\'utilitzava com a vivenda. La porta es troba a un lateral de la casa i presenta una llinda de fusta. A la dreta hi ha la pallissa, actualment ensorrada. L\'edifici està fet de pedra i argamassa, amb el sostre recobert d\'argila; als eixos entre façanes trobem carreus.","08062-69","Al SE de Vilaseca","","41.8317700,1.8506100","404559","4631737","","08062","Castellnou de Bages","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46481-foto-08062-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46481-foto-08062-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46481-foto-08062-69-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","No hi ha cap camí que dugui a la Barraca actualment. Es troba al marge d\'un camp","98|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b15","46482","Ca l\'Aiguader","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laiguader","AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l\'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","XIX","El sostre ha caigut i part de les parets també","Masia, segons sembla, de planta baixa, pis i golfes, molt adaptada al desnivell del terreny. Pertany al tipus II-2 de la classificació de Danés i Torras de les masies d\'estructura clàssica. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a migdia. L\'edifici, de tres crugies, presenta un cos annexat a tramuntana. A la façana de llevant hi ha una finestra a mode d\'espitllera a la zona inferior dreta. La casa és feta de pedra escassament treballada i argamassa; presenta carreus als eixos entre façanes. A l\'interior es poden observar les restes d\'unes tines, ja molt malmeses.","08062-70","Entre El Flequer i El Pujol","El dia 26 de desembre de 1860, Miquel Cots Enric i Josep Vilaseca firmaren per duplicat l\'escriptura privada per a la construcció de Ca l\'Aiguader que, segons Vila Rovira, diu així: \'Miquel Cots Enric, amo del mas de La Roca de Castellnou de Bages, concedeix permís a Josep Vilaseca, pagès del mateix terme, i als seus per edificar una casa dins de la vinya que en emfiteusi té plantada en terres del mateix mas com també de valer-se i cultivar per l\'hort una porció de terra d\'un quartà català; de llavor en el lloc que Cots li assenyalarà, tot pel temps pactes i preus següents: 1. Aquest permís es concedeix pel termini de vuitanta anys, que començarà en el 1r de gener de 1861 i finarà en igual dia de 1941. 2. El que se ha dit en el antecedent capítol, si la vinya en que serà edificada la casa es perd, en qualsevol temps antes del relatat any 1941, després de perduda acabarà el present permís. 3. Tot seguit acabat el permís, deberà Josep Vilaseca o els seus destruir la casa i emportar-se\'n el que li plagui d\'ella, a menos de que l\'amo del Manso Roca la volgués per ell pagándola el preu a que estimin dos pèrits escollits un per part o d\'un tercer en cas de discòrdia. 4. No podrà Vilaseca ni els seus successors fer pasturar els pàmpols ni les herbes de la vinya ni demés terres del predit Manso si que solament tindrà facultat a l\'estaca i dins de la casa -criar tocinos, burros o mules. 5. Tampoc tindrà facultat Vilaseca ni els seus de tallar ni recollir llenya encara que sigui perduda en las terras del Manso Roca i si faltés aquest pacte pagarà la primera vegada el bando acostumat en el país, la segona vegada pagarà al amo de La Roca la quantitat de tres-cents rals de vellon i la tercera vegada quedarà cancel·lada i conclós el permís i es procedirà a lo que va escrit en el capítol tercer. 6. Tots els pagos i contribucions baix qualsevol nom que tinga que s\'inpongan a la casa i l\'hort mencionat deberà pagar-los enterament Vilaseca i els seus indemnitzant a Cots en cas necessari el tan que aquest imponga en respecte a dita casa, doncs que el tan que per dit permís deberà cobrar deu entendres tot liquit sense merma alguna. 7. Quedan en la seva força i vigor tots els pactes mencionats en la escriptura del establiment de la vinya que si edificarà la casa. 8. No podrà Vilaseca ni seus descendents permitir que altre família habiti en la casa cas de voler l\'amo, tampoc podran llogar-la a persona alguna. 9. No podrà Vilaseca ni els seus dividir ni vendre la casa que conté aquest permís sinó inclús la vinya en que se edificarà la casa i en cas de voler-la vendra tindrà l\'amo de La Roca el dret de preferència i fatiga pel temps de trenta dies. 10. Podrà Miquel Cots i els seus collir gratis de dit hort els fruits que produeixi pel seu consum i el de la seva família els dias que perteneixi a Castellnou. 11. El preu d\'aquesta concessió serà de vuitanta ral de velló cada any pagats per anticipació començant a verificar la primera paga el dia primer de gener de 1861. A tals pactes el preu i el temps -consent Josep Vilaseca obligan las dos parts tots els seus bens al cumpliment dels mateixos; i parque així consti o firman per duplicat a Manresa al 26 de desembre de 1860. = Miquel Cots Enric = De voluntat de Josep Vilaseca que no sap escriure = Pere Garcet.\' Aquests són els tractes de la fundació de Ca l\'Aiguader, que només tingué gent habitant la casa una centúria. Avui només en resta parts de parets.","41.8162700,1.8400700","403661","4630027","1861","08062","Castellnou de Bages","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46482-foto-08062-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46482-foto-08062-70-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","La masia queda al mig d\'uns camps. Abans hi havia un camí, però ha estat reconvertit en camp de conreu.","98","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b16","46483","Sínia de Castellnou","https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-castellnou","AA.VV. (2004). L\'arquitectura de l\'aigua. Pagès Editors. Lleida. MUSEU D\'HISTÒRIA DE CATALUNYA. www.mhcat.net/oferta_museal/exposici_permanent/el_naixement_d_una_naci VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","","El cobert està en força mal estat i, a més, hi ha molta vegetació a la zona de l\'eix de l\'animal","Sínia construïda aprofitant el desnivell del terreny, tocant al riu d\'Or. A la zona del desnivell es pot apreciar un cos de forma circular fet amb pedra seca (els carreus estan enfalcats per pedres més petites). Sobre aquest cos trobem un cobert de dos aiguavessos amb la teulada feta de teules ceràmiques, però amb un afegit d\'uralita a sobre més recent. Les parets que sostenen la coberta són de pedra i argamassa, i conserven part de l\'arrebossat. Una llarga biga de fusta va de paret a paret del cobert i sosté l\'eix de ferro on es lligava l\'animal. La sínia és una: \'màquina d\'elevar aigua que consisteix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna voltes fermat a l\'extrem d\'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l\'extrem inferior de la qual és submergida a l\'aigua del pou\' http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm","08062-71","Al camí que va del camí de Santpedor a Castellnou al nucli antic","La sínia és un dels mecanismes més freqüents a l\'hora d\'extreure aigua. S\'introdueix a la península ibèrica en època andalusina. Arribarà als comtats catalans durant el segle XI.","41.8330600,1.8370500","403435","4631895","","08062","Castellnou de Bages","Difícil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46483-foto-08062-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46483-foto-08062-71-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","La sínia es troba a l\'extrem d\'un camp, de manera que no hi ha cap camí per poder arribar-hi","98","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b17","46484","Pou de Ca l\'Ubaguenc","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-ca-lubaguenc","AA.VV. (2004). L\'arquitectura de l\'aigua. Pagès Editors. Lleida.","","El pou està cobert de vegetació i, a més, les parets estan força deteriorades","Pou de forma quadrangular, però que ha perdut força l\'estructura. Està fet de pedra sense treballar de mides diferents i argamassa. L\'obertura per on s\'extreia l\'aigua està esfondrada.","08062-72","Al S de Ca l\'Ubaguenc","Els pous permeten captar l\'aigua de corrents subterranis. Un cop s\'havia excavat el pou, es consolidava amb una paret, normalment circular, de pedra; així s\'evitava que caigués terra al pou.","41.8329000,1.8351400","403276","4631879","","08062","Castellnou de Bages","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46484-foto-08062-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46484-foto-08062-72-2.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","El pou es troba a l\'extrem d\'un camp, de manera que no hi ha cap camí que hi condueixi","98|94","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b18","46485","El Jaumà","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-jauma","AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l\'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","XII-XX","La major part del sostre i del frontis s\'ha ensorrat","Masia que, segons la classificació de Danés i Torras dels masos d\'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. Presenta planta baixa, pis i golfes. La coberta és de dues vessants asimètriques amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a xaloc. L\'edifici, de tres crugies, fou construït en diverses fases, és a dir, les crugies primitives corresponen a les dues situades més a l\'est. Presenta un cos annexat a mestral. El frontis i la teulada s\'han ensorrat recentment, però gràcies a una fotografia de Vila Rovira podem esbrinar-ne la disposició. Davant el frontis hi havia una sèrie de construccions que, probablement, tenien la funció de corts o corrals. A més, la casa disposava d\'un pati tancat a l\'entrada gràcies als murs d\'aquestes construccions. No obstant, aquesta espècie de baluard ha desaparegut totalment; només en resta una minsa part del mur que s\'unia amb la zona esquerra del frontis. L\'entrada al mas es realitzava per un portal, situat a la crugia central, d\'arc de mig punt adovellat, actualment també desaparegut. Sobre d\'aquest hi havia un balcó amb llinda de pedra i barana senzilla de ferro. A la crugia dreta trobem dues finestres simètriques de rajols arrebossats i ampit, i a la de l\'esquerra una finestra, ara desapareguda. Les golfes també disposaven d\'una obertura a la crugia central. A la façana de gregal trobem dos balcons d\'arc escarser, rajols ceràmics i barana senzilla de ferro, i dues finestres asimètriques de rajols ceràmics. A garbí hi ha dues finestres al pis fetes de carreus i amb ampit. Finalment, a mestral trobem un cos annexat al costat de les crugies originals. Aquest s\'ha esfondrat parcialment, tot i que encara es pot apreciar un portal amb llinda de fusta, decorat amb un arc escarser de pedra a damunt. El més destacable de l\'interior és l\'entrada a la casa, que presenta una volta de canó de pedra força interessant. Sobre l\'entrada hi havia el menjador, on encara es pot observar una fornícula, que devia contenir algun sant.","08062-73","Prop de Cal Tatxeta","El Jaumà s\'ha ensorrat fa poc temps. És, possiblement, una de les cases més antigues de Castellnou. La inscripció de la reforma més recent és del 1895 i, segons Vila Rovira, es trobava al balcó del frontis. El propietari era el Fernando Torner Sala i la pubilla la seva filla Maria Torner Rojas, esposa d\'Enric Bach. Aquests vengueren la casa a Antoni Trullàs el 1974.","41.8334600,1.8317200","402993","4631945","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46485-foto-08062-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46485-foto-08062-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46485-foto-08062-73-3.jpg","Inexistent","Modern|Contemporani|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","94|98|85","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b19","46486","Pallissa del Jaumà","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-jauma","AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l\'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. Gran diccionari de la llengua catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona: http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm","","El sostre i gran part de les parets s\'han ensorrat","Pallissa feta amb carreus de pedra i argamassa. La porta d\'entrada es troba a un lateral i presenta una llinda de pedra. Era l\'espai destinat a guardar-hi la palla i, en alguns casos, l\'herba seca per al bestiar.","08062-74","El Jaumà. Castellnou de Bages - 08251","","41.8333500,1.8314400","402970","4631934","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46486-foto-08062-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46486-foto-08062-74-2.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","98|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b1a","46487","Tines del Jaumà","https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-jauma","BALLBÈ, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Una elaboració del vi insòlita a Catalunya. Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","XVIII-XIX","Les parets es troben en mal estat i part del sostre ha caigut. Part de les rajoles de les tines han estat espoliades","Grup de dues tines construïdes prop del Jaumà. Les boques de les tines es troben a nivell de terra i dins una edificació de dos cossos, construïts en moments diferents. L\'edifici està fet amb pedra i argamassa, i algun mur conserva part de l\'arrebossat. La porta d\'entrada està completament destrossada i el sostre de la tina més propera al camp ha caigut. Les tines, que estaven impermeabilitzades amb rajoles envernissades, estan en mal estat perquè gran part d\'aquestes rajoles han estat espoliades.","08062-75","El Jaumà. Castellnou de Bages - 08251","A partir del segle XVII, la tina fou el recipient bàsic per a l\'elaboració del vi al Bages. A l\'època medieval la verema era xafada en un recipient de fusta anomenat follador, i el most s\'abocava en un cup de fusta. Les tines, construïdes amb pedra i morter de calç, s\'impermeabilitzaven amb cairons o rajoles envernissades de color rogenc. La primera filada de cairons estava, normalment, més enfonsada que les altres per permetre la col·locació del brescat, unes fustes travesseres. La verema, doncs, era abocada sobre el brescat, de manera que, al xafar el raïm, el most es filtrava entre les fustes. Després, el most fermentava i es convertia en vi. Tal com explica Ballbè \'a la part inferior de la tines es col·locava una pedra quadrada amb un forat al mig: era la boixa, que servia per retirar el vi. Normalment es feia un encaix a terra per tal que les portadores es poguessin col·locar sota la boixa\' BALLBÈ (1993:6). Finalment, el vi trascolat de les tines era guardat en bótes. Aquestes tines s\'ubicaven en terrenys amb desnivell o, dins les cases, entre un pis i un altre per permetre l\'abocar la verema per dalt i la recollida del vi per sota. Ara bé, el Bages és l\'única comarca de Catalunya on trobem tines en un indret molt concret, al bell mig de les vinyes. Són tines agrupades al mig del camp i allunyades dels masos. Com esmenta Ballbè, possiblement varis parcers s\'ajuntessin per construir-les i, després, cadascú en fes servir una. Aquestes tines només s\'han localitzat als municipis de Mura, Rocafort i Talamanca.","41.8333000,1.8310800","402940","4631928","","08062","Castellnou de Bages","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46487-foto-08062-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46487-foto-08062-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46487-foto-08062-75-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","Les tines es troben a l\'extrem d\'un camp, de manera que no hi ha cap camí que hi condueixi","98|94","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b1b","46488","El Sallés de Figuerola","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salles-de-figuerola","AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l\'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","","","Mas que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d\'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. La coberta és a dues aigües, amb una filada de carreus al ràfec, i amb el carener perpendicular al frontis, actualment orientat a tramuntana. Antigament es trobava orientat a migdia, però s\'annexà un cos a aquesta façana. Així doncs, el cos original està construït amb pedra escassament carejada i argamassa, però rejuntat amb ciment, i amb carreus als eixos entre façanes. Consta de planta baixa, primer i segon pis, a la zona més baixa del desnivell del terreny. El frontis actual presenta un muret que ressegueix la zona de l\'entrada, que és presidida per un portal, amb llinda de pedra i carreus als brancals, i tres finestrons: el més proper al portal presenta un emmarcament ben interessant, així doncs, una pedra grossa serveix de llinda, mentre que als brancals trobem dos carreus que s\'estrenyen cap a la zona superior formant una corba a la part exterior, punt on hi ha una decoració lobulada. El finestró central presenta reixes de ferro forjat i l\'emmarcament amb rajols ceràmics, mentre que el lateral queda emmarcat per quatre carreus irregulars. Al pis, que correspondria amb el segon pis de la resta del cos original, trobem dues finestres, l\'una amb llinda plana, carreus als brancals i ampit i l\'altra amb ampit, però sense decoració. Finalment, resulta curiosa la filada de llosetes planes que constitueixen el ràfec d\'aquesta façana. El lateral esquerre del frontis presenta un cos annexat que, per la seva cara de ponent, té una entrada, mentre que per llevant presenta una font artificial de tres brolladors. A l\'eix del frontis amb llevant trobem una arcada que s\'uneix amb un edifici proper, completament restaurat. A ponent, a pocs metres de l\'eix amb tramuntana, hi ha un cos annexat fet d\'obra nova, com la resta de construccions recents. La façana de llevant presenta un balcó i dues finestres a cada pis amb l\'emmarcament de rajols ceràmics. A migdia trobem un cos annexat, d\'alçada lleugerament inferior, de planta baixa i pis. Aquest cos té, també a migdia, un altre cos que, aprofitant el desnivell del terreny, queda conformat per un pati porticat que conté una planta a sota. A ponent presenta un petit cos annexat i a llevant un de dimensions superior, que sosté una escala que condueix al portal situat al pis. A l\'interior de l\'edifici es conserva el portal original de migdia, de llinda plana i carreus als brancals, i un estable amb volta de canó per als cavalls, que era l\'estança que segueix al portal. Si entrem per tramuntana trobem, en una llosa del terra, la inscripció Masia 1862.","08062-76","A 500m del nucli antic, pel camí de Santpedor a Castellnou","És, com el Jaumà, una de les masies antigues de Castellnou, segons comenta Vila Rovira. La casa havia estat propietat de Joan Vilaseca. S\'annexaren varis cossos a la casa i s\'hi creà un restaurant, que el dugué Àngel Vilaseca. Actualment és una casa de colònies.","41.8355800,1.8333300","403130","4632179","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46488-foto-08062-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46488-foto-08062-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46488-foto-08062-76-3.jpg","Inexistent","Modern|Contemporani|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","94|98|85","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b1c","46489","Cementiri de Castellnou de Bages","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-castellnou-de-bages","GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antoni. (2000). Para qué y para quién las ruinas. Actuación en la termas de Sant Boi de Llobregat y construcción del nuevo cementerio de Castellnou de Bages. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental Q12. Diputació de Barcelona, Barcelona. GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antoni. (2006). Conservació preventiva: última etapa. Memòria SPAL 1999-2001. Diputació de Barcelona. Barcelona.","XX","","El nou cementiri de Castellnou de Bages es troba a l\'antiga casa rectoral que va ser destruïda el 1936, arran de l\'incendi provocat per la reacció popular en contra de l\'alçament militar que va dur a la Guerra Civil. Està concebut com a espai funerari, però també com a espai públic de visita. S\'accedeix al cementiri per sota l\'arc que forma l\'antic pas que hi havia des de la casa rectoral a l\'església, fins arribar a la porta de reixa situada entre el cos més antic de la rectoria i un dels murs nous que delimiten el recinte. El primer espai que trobem és l\'anomenada plaça de Llevant, delimitada cap a l\'est per un mur baix que s\'estén en dos trams separats per una gàrgola de marbre blanc. Al nord es troba l\'antic cup de Can Batista, que és el lloc on es van dipositar totes les restes de les exhumacions fetes arran de la construcció del nou cementiri i on també es troben les restes del maqui Ramon Vila Capdevila \'Caracremada\'. Al sector oest hi ha un banc d\'acer inoxidable que porta el nom de \'Banco catalano\', dissenyat per Lluís Clotet i Òscar Tusquets. Sota el sector de llevant hi ha setze enterraments en fossa i l\'ossera comuna. A través d\'un arc apuntat es té accés a un espai descobert on trobem dos conjunts de nínxols, un de sis en dos pisos de tres que es troben sota les restes de la volta que va ser el vestíbul de la casa rectoral. El segon conjunt, de dotze nínxols, està disposat en tres pisos de quatre i està situat al costat del primer conjunt. La paret nord d\'aquest espai descobert hi ha un tram d\'opus spicatum datat del segle X, que es va trobar en una de les excavacions fetes, i es diu que podria haver estat part del mur d\'un antic castell. Els nínxols són prefabricats i amb tancaments de vidre, a través del qual es pot veure la làpida. A la paret nord d\'aquest espai es troba una obertura amb tancament de vidre des del qual es pot veure l\'interior del museu local. Sota la volta contigua a la façana de ponent de l\'antiga rectoria es troba un espai, amb accés directe des de l\'exterior, habilitat com l\'avanç esmentat museu local. A migdia s\'obre un petit espai on es troben dos conjunts de nínxols més, al costat est un conjunt de tres pisos de sis nínxols, i al sud, en un mur de nova construcció, hi ha un conjunt de dos pisos de sis nínxols. Davant aquest últim conjunt es troba l\'antiga entrada principal de la casa rectoral i passant sota la volta, que era el vestíbul, s\'accedeix per unes escales al segon pis on es trobava l\'habitatge del rector. El segon pis està destinat al passeig o reflexió, té dos espais descoberts, un cap a ponent i l\'altre cap a llevant, on es van col·locar dos elements que li donen al conjunt una gran singularitat. El primer és la instal·lació per part del pintor i arquitecte Domingo García-Pozuelo d\'\'El balcó de Montserrat\', que el conformen dues grans plaques de marbre blanc de Macael disposades en angle, que estan situades a l\'antic balcó del despatx del rector, des d\'on es veu la muntanya de Montserrat. Des de l\'exterior es veu una llinda on hi ha la inscripció: 17 + 21 RT. FELIX PUIG REFAGUT\'. També en aquest primer espai hi ha un columbari d\'urnes cineràries, ubicat en el forat d\'un armari de paret de l\'antic despatx del rector. Al segon espai es troba la instal·lació de l\'arquitecte Antoni González, que ja apareix anunciada a l\'escala d\'accés al segon pis on, en una barana, hi ha una frase molt significativa i alhora el títol de la instal·lació: \'La porta entre dos móns\'. Es tracta d\'un monòlit negre que, com l\'àngel de l\'escultor Josep Llimona al cementiri de Comillas (Cantàbria), en què s\'inspira, presideix la ruïna des d\'una terrassa inaccessible.","08062-77","Pl. de l\'Església, s/n. Castellnou de Bages - 08251","Entre 1976 i 1984 la Diputació de Barcelona va restaurar part de l\'església de Sant Andreu de Castellnou de Bages i al 1993 l\'Ajuntament de Castellnou va demanar a la Diputació una nova actuació a l\'edifici i a l\'entorn, amb la remodelació de l\'antic cementiri. Va fer gestions davant el Bisbat de Vic per la cessió dels terrenys per portar-ho a terme. Al 1996 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local va intervenir a l\'església i es van començar els estudis i projectes per tal d\'arranjar l\'entorn i construir el nou cementiri municipal. Després de diferents estudis es va proposar instal·lar el nou cementiri a les ruïnes de l\'antiga casa rectoral abandonada des de l\'incendi de 1936 i amenaçada d\'enderroc. L\'Ajuntament va acceptar la proposta i a partir d\'aquí es va començar un estudi de documents i un altre d\'arqueològic que tingué lloc entre 1998 i 2001 per tal de conèixer a fons la casa rectoral. La recerca arqueològica es va realitzar a partir de diverses campanyes d\'excavació entre 1997 i 2000, i es va fer l\'estudi de restes òssies i un estudi paleoantropològic de les restes de Ramon Vila \'Caracremada\' que van ser traslladades a un altre sector del nou cementiri (cup de Can Batista). \'A les ruïnes de la casa rectoral, la recerca va consistir en l\'estudi estratigràfic dels paraments, que va proporcionar la cronologia relativa de les nombroses etapes constructives del conjunt, complementant amb una sèrie de sondeigs en punts estratègics per tal d\'aplegar informació sobre la data absoluta d\'aquestes fases. El resultat de tot plegat va permetre proposar una evolució històrica de l\'edifici molt esclaridora, que va palesar el veritable valor de la construcció, que remuntava al segle X, quan probablement era castell, el castell nou que dóna nom al poble. Tant a l\'entorn de l\'església com al recinte de la casa rectoral i els espais intermedis, també es van excavar nombroses tombes, bàsicament dels segles XVI al XIX, de les quals es va realitzar un complet estudi antropomètric i patològic. Pel que fa a la recerca documental, malgrat que a priori no hi havia perspectives de trobar gaires notícies, ja que l\'arxiu parroquial havia estat cremat el 1936, finalment es va aplegar un grapat de dades.\' GONZÁLEZ, A. (2006:6). \'El projecte es va plantejar amb el doble objectiu de donar resposta al programa funerari i contribuir a la revitalització del poble. L\'objectiu general de l\'actuació era col·laborar a aconseguir regenerar i refermar el paper del nucli antic [..]. Pel que fa al nou cementiri, es pretenia convertir el recinte en un lloc atractiu per a veïns i forasters, cosa que va induir a aprofitar tants els valors propis de la ruïna com els del paisatge i els que poguessin aportar algunes obres d\'art contemporani. [..] Amb la decisió de situar el cementiri a les ruïnes de l\'antiga casa rectoral s\'impedia que es perdés de la memòria col·lectiva un edifici significatiu i, alhora, se n\'usufructuaven els valors formals i sobretot sentimentals en benefici del nou equipament. Aquesta actuació, les ruïnes assumien nous valors que, juntament amb els genuïns, aportaven una nova significació col·lectiva. La intervenció estava destinada a aconseguir un recinte heterogeni, concebut no només com a espai funerari, sinó també com a espai públic de visita o passeig. El fet de decidir ubicar-hi algunes obres d\'art i potenciar les visites al paisatge té a veure amb aquesta darrera funció. [..] Respecte al tractament general de la ruïna, es va considerar que no eren adients ni la inhibició ni la recreació, i es va optar per una conservació crítica i per la reintegració de les llacunes amb pedra. Aquesta decisió propiciaria després el criteri general d\'obra, en què només s\'utilitzà la pedra -quan va ser possible, extreta de la mateixa ruïna, que actuava així com a pedrera de si mateixa-, de diversos tipus, mides i col·locació per expressar el caràcter de cada llenç: llacunes reintegrades, murs restaurats o murs de nova planta. [..]","41.8340000,1.8375800","403481","4631999","2000","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46489-foto-08062-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46489-foto-08062-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46489-foto-08062-77-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Medieval","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","Antoni González, Domingo García-Pozuelo, Lluís Clotet, Òscar Tusquets","(Continuació descripció) Al ser, el de Castellnou, un cementiri no confessional, la figura expressa un missatge més abstracte, encara que pot expressar un missatge molt més espiritual. \'Aquesta instal·lació està inspirada en el monòlit negre ideat per Arthur C. Clark, guionista del film 2001: A Space Odyssey, dirigit per Stanley Kubrick, un símbol modern del misteri, del desconegut: una porta tancada o oberta, segons la mirada de cadascú, entre el món dels vius i el món dels morts\' GONZÁLEZ, A. (2006:3). Segons Antoni González també hi pot haver una lectura simbòlica de l\'espai \'La lectura de l\'entramat simbòlic que conformen, per exemple, els tres xiprers que delimiten un triangle; els murs que tracten de senyalar, més que separar; contraposar, més que oposar, el món dels presents i el dels absents. O el curs de l\'aigua de la pluja, l\'aigua que ve de fora i, desllisar-se sobre l\'espai de dins i acariciar superficialment l\'ossera comuna que representa tots els absents, torna a la terra de fora a través d\'una gàrgola blanca i un mur també blanc, per la qual es davalla suaument, com les llàgrimes d\'enyorança davallen per les galtes. O la pujada voluntària, desinteressada al segon pis, que és com un ascens gratuït a un segon nivell de consciència, es podria dir religió o espiritualitat laica o inclús agnòstica (ja que l\'espiritualitat no és patrimoni exclusiu dels creients). Una pujada a través de l\'escala, superat el resplendor que ens espera i rep al seu peu en forma de mur blanc. Una pujada als espais oberts, als paisatges, als cels (creences, esperances, somnis i pors) de cadascú. Unes emocions i sentiments que també volem despertar i significar mitjançant aquell àngel que ens va inspirar Domènec i Muntaner i Josep Llimona. Un àngel que no podia ser qualsevol àngel. No podia ser un ésser alat, havia de ser un signe més que ecumènic, agnòstic, però capaç d\'expressar missatges espirituals encara que no siguin transcendents. I què millor que aquell monòlit negre, de proporcions 1:4:9, símbol genuí del misteri, del desconegut; porta simbòlica (oberta o tancada) entre aquests dos móns contraposats però no oposats; brillant metàfora de l\'ascensió, global o personal, a un segon nivell de percepció; símbol de la sinergia entre el missatge pretèrit, però vigent dels absents i el treball i l\'esperança, la fe de futur, dels presents; símbol de l\'amor i de la pau com a úniques sortides futures a una història basada en l\'odi i la violència, que el propi monòlit, al·legòricament va propiciar al passat.\' GONZÁLEZ, A. (2000:152).(Continuació història)Mentre va anar prenent forma el cementiri nou, el vell va perdurar, i el primer trasllat de restes no es va iniciar fins el 10 de març de 2000. Al juny es van enderrocar els darrers nínxols vells. A la tardor de 1998 s\'havien començat les obres pròpiament dites a l\'antiga rectoria: la consolidació de les ruïnes, l\'adequació de les diverses dependències per al nou ús, la restauració de la torre del cup de Can Batista, etc. El 7 de juliol de 2000, enllestits els treballs i el condicionament i museïtzació d\'un espai dins el recinte del cementiri habilitat per aportar informació sobre el poble, així com l\'arranjament del seu entorn, les obres a l\'antiga rectoria es van donar per acabades, dia que també es va fer la inauguració pública.\' GONZÁLEZ, A. (2006:7).","98|85","46","1.2","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b1d","46490","Tomba del Ramon Vila Capdevila \'Caracremada\'","https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-ramon-vila-capdevila-caracremada","AA.VV. (1986). Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana S.A. Barcelona. AA.VV. (2000). Exhumació, estudi i inhumació definitiva de les restes de Ramon Vila Capdevila. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental Q12. Diputació de Barcelona. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. www.sindominio.net/marxa-maquis","XX","","Ramon Vila Capdevila \'Caracremada\' va ser enterrat a l\'agost del 1963 en un lloc discret, al costat de l\'església de Castellnou de Bages, als peus de la façana de Ponent de l\'antiga casa rectoral, dins el recinte de l\'antic cementiri, ja llavors sense ús, sense creu ni referència. L\'any 1999 les restes de Ramon Vila van ser exhumades arran de les obres de restauració i millora de l\'església, casa rectoral i cementiri. Les restes es van dipositar dins una caixa de fusta de bolondo, on a l\'interior, a part de les restes òssies s\'hi va dipositar una moneda de cent pessetes i un text que diu: \'Ramon Vila Capdevila \'Maroto\', \'Caracremada\'. Peguera (Fígols, Berguedà), 2 d\'abril de 1908. Castellnou de Bages (Bages), 7 d\'agost de 1963. Enterrat a Castellnou el 8 d\'agost de 1963. Les seves restes descansen en aquesta caixa des del 23 de juliol de 1999\'. La caixa amb les seves restes es van dipositar a la torre de l\'antic cup del mas de Can Batista transformada en fossar, condicionada a l\'efecte. Les seves restes estan separades per una paret de totes les restes humanes aparegudes durant les excavacions fetes fins llavors per les obres de rehabilitació i restauració de l\'entorn de l\'església i el cementiri. El fossar es troba darrera la capçalera de l\'església, dins l\'actual cementiri. Actualment hi ha una placa identificativa.","08062-78","Cementiri de Castellnou de Bages","Ramon Vila Capdevila va néixer a Peguera (Fígols, Berguedà) el 2 d\'abril de 1908, en una casa anomenada Can Maroto, d\'on prové un dels seus sobrenoms. A més de Maroto, també era conegut com Pasos Largos o Caracremada, nom amb què, segons alguns autors, va ser rebatejat per la policia i la premsa, possiblement per les cremades que li havia fet un llamp que li desfigurà la part dreta del rostre, el 1923, quan era a la masia Casa Jorba de Castellar de Riu, fent feines de pagès amb la seva mare, que va morir arran d\'aquest accident. D\'un valor i coratge personal extraordinari mai no va tolerar el feixisme, que va combatre fins a la mort. L\'altre cap guerriller del Berguedà, Marcel·lí Massana, deia d\'ell: \'En Ramon fou, sens dubte, el millor de tots nosaltres\'. Era un home alt, amb una gran força física. De cos ample i de fesomia enèrgica, ulls vius, front ample, amb un aire entre selvàtic i tímid. Era senzill i modest, amb una gran agilitat, per això, sembla que en cercles íntims era anomenat Jabalí. Des de molt jove va treballar amb el seu pare a les mines de Fígols, on s\'afilià a la Confederació Nacional de Treballadors (CNT). El 18 de gener de 1932 va participar a la insurrecció de Fígols i, tot i que en un primer moment va aconseguir fugir de la Guàrdia Civil, acabà poc després a la presó quan va ser detingut a Barcelona per repartir propaganda, i va ser condemnat a quatre anys de presó. A la presó va aprendre a llegir i escriure. Poc després de sortir-ne va ser detingut de nou per haver perpetrar un atracament a una farmàcia de Castelló de la Plana. Amb l\'aixecament militar contra la República, inici de la Guerra Civil, va ser alliberat pels propis treballadors de la presó, es va allistar a la columna de ferro valenciana, i va passar a lluitar al front de Terol fins el març del 1937 que va ser cridat a la 153 Brigada Columna Terra i Llibertat. Durant la guerra va ser \'Comisario de Abastecimientos\' de la central tèrmica de Fígols i també responsable polític de la zona. Quan va acabar la Guerra Civil Espanyola va passar a França i va ingressar a l\'escola d\'activistes de Tolosa, on coneixeria els membres també llegendaris dels maquis Josep Facerias i Quico Sabater. Juntament amb altres llibertaris, va passar a organitzar la resistència llibertària a Catalunya, amb la creació de grups volants, que actuaven a l\'un i altre costat dels Pirineus. A França era conegut com a Ramon Llaugí o capità Raymond, i va col·laborar amb la resistència francesa contra el nazisme fins la victòria dels aliats, moment en què va reprendre la lluita armada contra el franquisme en territori català. Feia de guia de la CNT, amb el nom de Ramon Llaugí, travessant en múltiples ocasions els Pirineus, tant per a transportar carregaments d\'armes per als grups d\'acció, com per a traslladar activistes a l\'altre costat del Pirineus. Col·labora amb diversos grups de guerrillers, com els de Faceries, Massana i Quico Sabater. Ramon Vila creia que el sabotatge contra les torres d\'alta tensió i instal·lacions de subministrament elèctric era l\'única manera d\'acabar amb el règim franquista, l\'única opció al seu abast per acabar amb l\'economia de l\'estat. La seva última acció va ser el 2 d\'agost de 1963 al terme municipal de Rajadell, proper a Castellnou, on entre les vies del tren i el mas de Can Jona, es van produir diverses explosions i van ser volades tres torretes de conducció d\'energia elèctrica; la Guàrdia Civil, que va acusar a Ramon Vila dels fets, es va posar en estat d\'alerta i més de dos-cents efectius es van distribuir per les rutes habituals de maquis i contrabandistes, disposats a capturar-lo. El dimecres 7 d\'agost de 1963, poc després de la mitjanit, la Guàrdia Civil de la comandància 231 de Manresa, apostada a la Creu del Perelló, que fa de límit entre Castellnou i Balsareny, molt a prop del mas abandonat de la Creu, va disparar contra un sospitós, que va resultar ser Ramon Vila Capdevila.","41.8341400,1.8377800","403497","4632014","1963","08062","Castellnou de Bages","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46490-foto-08062-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46490-foto-08062-78-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Simbòlic","","","","2020-06-25 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","(Continuació història) Les circumstàncies de la seva mort estan envoltades de misteri i llegenda, segons Vila Rovira, va ser abatut d\'un tret a la cama i, després de defensar-se, es va amagar darrere unes pedres, però una segona bala li va provocar la mort. El més probable és que morís poc després. Altres versions expliquen que va estar agonitzant durant tota la nit i que la Guàrdia Civil no va gosar acostar-s\'hi fins que es va fer de dia per la por que li tenien. La notícia de la seva mort es va estendre ràpidament pel Bages i el Berguedà i deien: \' En Maroto és mort!, l\'han matat les caderneres!\'. L\'endemà, després de realitzar-li l\'autòpsia, va ser enterrat a l\'antic cementiri de Castellnou, ja sense ús, i sense cap creu ni referència. Amb la mort de Ramon Vila Capdevila, arribà el final històric de la lluita dels maquis antifranquistes a Catalunya.","98","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b1e","46491","Museu de Castellnou de Bages","https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-castellnou-de-bages","GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antoni. (2000). Para qué y para quién las ruinas. Actuación en la termas de Sant Boi de Llobregat y construcción del nuevo cementerio de Castellnou de Bages. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental Q12. Diputació de Barcelona, Barcelona. GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antoni. (2006). Conservació preventiva: última etapa. Memòria SPAL 1999-2001. Diputació de Barcelona. Barcelona.","XX","","El museu de Castellnou està instal·lat a la planta baixa del cos II de l\'antiga casa rectoral: \'l\'exposició històrica local (museu), instal·lada a la planta baixa del cos II, amb la resta del cementiri municipal.\' LÓPEZ, A. i GUTIÉRREZ, A. (2002:709). L\'interior del museu és de planta rectangular amb una volta de canó apuntada. Al mur interior hi ha una obertura que dóna al cementiri. La volta presenta restes d\'arremolinat i el terra és de gres modern. Al fons de la sala hi ha un alçat de pedra. El museu acull una exposició sobre la història local de Castellnou. L\'exposició està dividida en vuit espais, disposats en plafons informatius, amb text i fotografies, i vitrines, que tracten els següents temes: 1. Origen i història de Castellnou de Bages 2. Ramon Vila Capdevila (vitrina: s\'hi poden veure les botes que calçava el Caracremada quan va caure mort) 3. Castellnou de Bages, l\'any 2000 4. L\'església de Sant Andreu 5. El nou cementiri municipal 6. La casa rectoral 7. Els estudis de coneixement (mostra de ceràmica i altres utensilis) 8. Les idees del projecte (transformació de la casa rectoral en cementiri) La sala també compta amb una maqueta del nucli de Castellnou. A més a més, a la zona alçada de la sala s\'hi exposen les pintures del Concurs de Pintura Ràpida que se celebra per la Festa Major.","08062-79","Pl. de l\'Església, s/n. Castellnou de Bages - 08251","Entre 1976 i 1984 la Diputació de Barcelona va restaurar part de l\'església de Sant Andreu de Castellnou de Bages i al 1993 l\'Ajuntament de Castellnou va demanar a la Diputació una nova actuació a l\'edifici i a l\'entorn, amb la remodelació de l\'antic cementiri. També va fer gestions davant el Bisbat de Vic per la cessió dels terrenys necessaris per portar-ho a terme. Al 1996 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local va intervenir a l\'església i es van començar els estudis i projectes per tal d\'arranjar l\'entorn i construir el nou cementiri municipal. Després de diferents estudis es va proposar instal·lar el nou cementiri a les ruïnes de l\'antiga casa rectoral abandonada des de l\'incendi de 1936 i amenaçada d\'enderroc per por que caigués i fes mal als veïns. L\'Ajuntament va acceptar la proposta, es va començar un estudi documental i un d\'arqueològic que tingué lloc entre 1998 i 2001 per conèixer a fons la casa rectoral. La recerca arqueològica es va realitzar a partir de diverses campanyes d\'excavació entre 1997 i 2000, i es va fer l\'estudi de restes òssies i un estudi paleoantropològic de les restes de Ramon Vila \'Caracremada\' que van ser traslladades a un altre sector del nou cementiri (cup de Can Batista). \'A les ruïnes de la casa rectoral, la recerca va consistir en l\'estudi estratigràfic dels paraments, que va proporcionar la cronologia relativa de les nombroses etapes constructives del conjunt, complementant amb una sèrie de sondeigs en punts estratègics per tal d\'aplegar informació sobre la data absoluta d\'aquestes fases. El resultat de tot plegat va permetre proposar una evolució històrica de l\'edifici molt esclaridora, que va palesar el veritable valor de la construcció, que remuntava al segle X, quan probablement era castell, el castell nou que dóna nom al poble. Tant a l\'entorn de l\'església com al recinte de la casa rectoral i els espais intermedis, també es van excavar nombroses tombes, bàsicament dels segles XVI al XIX, de les quals es va realitzar un complet estudi antropomètric i patològic. Pel que fa a la recerca documental, malgrat que a priori no hi havia perspectives de trobat gaires notícies, ja que l\'arxiu parroquial havia estat cremat el 1936, finalment es va aplegar un grapat de dades.\' GONZÁLEZ, A. (2006:6). \'El projecte es va plantejar amb el doble objectiu de donar resposta al programa funerari i contribuir a la revitalització del poble. L\'objectiu general de l\'actuació era col·laborar a aconseguir regenerar i refermar el paper del nucli antic [..]. Pel que fa al nou cementiri, es pretenia convertir el recinte en un lloc atractiu per a veïns i forasters, cosa que va induir a aprofitar tants els valors propis de la ruïna com els del paisatge i els que poguessin aportar algunes obres d\'art contemporani. [..] Amb la decisió de situar el cementiri a les ruïnes de l\'antiga casa rectoral s\'impedia que es perdés de la memòria col·lectiva un edifici significatiu i, alhora, se n\'usufructuaven els valors formals i sobretot sentimentals en benefici del nou equipament. Aquesta actuació, les ruïnes assumien nous valors que, juntament amb els genuïns, aportaven una nova significació col·lectiva. La intervenció estava destinada a aconseguir un recinte heterogeni, concebut no només com a espai funerari, sinó també com a espai públic de visita o passeig. El fet de decidir ubicar-hi algunes obres d\'art i potenciar les visites al paisatge té a veure amb aquesta darrera funció. [..] Respecte al tractament general de la ruïna, es va considerar que no eren adients ni la inhibició ni la recreació, i es va optar per una conservació crítica i per la reintegració de les llacunes amb pedra. Aquesta decisió propiciaria després el criteri general d\'obra, en què només s\'utilitzà la pedra -quan va ser possible, extreta de la mateixa ruïna, que actuava així com a pedrera de si mateixa-, de diversos tipus, mides i col·locació per expressar el caràcter de cada llenç: llacunes reintegrades, murs restaurats o murs de nova planta. [..]","41.8339700,1.8374500","403470","4631996","2000","08062","Castellnou de Bages","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46491-foto-08062-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46491-foto-08062-79-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","(Continuació història) Mentre va anar prenent forma el cementiri nou, el vell va perdurar, i el primer trasllat de restes no es va iniciar fins el 10 de març de 2000. Al juny es van enderrocar els darrers nínxols vells. A la tardor de 1998 s\'havien començat les obres pròpiament dites a l\'antiga rectoria: la consolidació de les ruïnes, l\'adequació de les diverses dependències per al nou ús, la restauració de la torre del up de Can Batista, etc. El 7 de juliol de 2000, enllestits els treballs i el condicionament i museïtzació d\'un espai dins el recinte del cementiri habilitat per aportar informació sobre el poble, així com l\'arranjament del seu entorn, les obres a l\'antiga rectoria es van donar per acabades, dia que també es va fer la inauguració pública.\' GONZÁLEZ, A. (2006:7).","98","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b1f","46492","Cal Noi Xic","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-noi-xic","AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l\'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","","","Masia que, segons la classificació de Danés i Torras dels masos d\'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. Presenta planta baixa, primer i segon pis. La coberta és a dues aigües, amb una filada de rajols al ràfec, i amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a llevant. L\'edifici, de tres crugies, presenta dos cossos annexats a tramuntana i ponent, respectivament. La masia ha estat molt remodelada. Així, si s\'examina una fotografia antiga, com la feta per Vila Rovira, s\'observa que, originalment, la casa ocupava les dues crugies de la dreta i que, més endavant s\'afegí un cos a migdia. Posteriorment hi hagué una elevació de la coberta per crear un nou pis on hi havia les golfes. La façana principal presenta, a la planta baixa, dos portals: el més antic té llinda de pedra, carreus als brancals i tres esglaons, que salven el desnivell entre l\'actual alçada del terra de la plaça i l\'entrada. D\'altra banda, el portal més nou presenta un arc escarser lleugerament arrebossat i dos esglaons. A la dreta de la porta antiga trobem un finestró amb unes reixes de ferro forjat decorades amb motius vegetals. El primer pis conserva dues finestres simètriques emmarcades amb carreus escassament carejats i ampit, mentre que les obertures del segon pis, de construcció recent, són asimètriques. La façana de migdia compta, a la planta baixa, amb dues finestres d\'arc escarser, el qual inicia una petita volta cap a l\'interior de l\'obertura. A la zona esquerra del pis trobem dos balcons simètrics amb arc escarser i barana de ferro pintada de vermell, i a la dreta un balcó de llinda plana i també amb barana de ferro pintada. Al segon pis hi ha una balconada sostinguda per unes fines columnes metàl·liques i barana de ferro. L\'edifici està fet de pedra lleugerament carejada i argamassa. La façana de ponent presenta dues finestres asimètriques noves i un portal d\'entrada a l\'alçada del segon pis, a més de dos cossos annexats i un pati tancat amb mur de pedra que ocupa la part superior d\'un dels cossos. El cos més extens és de planta baixa i ocupa tota la zona inferior del pati, el qual, gràcies al desnivell del terreny, queda situat en gran part a prop del terra, sobretot a la zona més allunyada de la façana. S\'hi accedeix, a través de tres esglaons, que connecten amb una escala, que condueix al terrat transitable del segon cos annexat. Aquest terrat permet l\'accés al cos original gràcies al citat portal del segon pis. Aquesta zona ha estat força reformada. A la façana de tramuntana es pot percebre el desnivell del terreny, consta de planta baixa i pis, que es corresponen amb el primer i el segon pis del frontis. La finestra del pis superior és nova, mentre que la de l\'inferior és de llinda de fusta i reixa de ferro. El cos annexat a tramuntana ocupa, tan sols, uns metres d\'aquesta façana del cos original i sobresurt gairebé en la seva totalitat cap a llevant. La coberta és d\'una vessant amb el carener paral·lel al frontis. Presenta planta baixa i pis i està ubicat de manera que aprofita el desnivell del terreny. La façana orientada a migdia disposa, a la planta baixa, d\'un portal amb llinda de fusta a la dreta, i a l\'esquerra trobem dues finestres simètriques amb llinda de fusta i carreus als brancals. El pis superior presenta tres finestres que repeteixen simetria i característiques. La façana de tramuntana té la zona dreta lleugerament enfonsada, respecte la resta de façana, i es troba situada a la part superior del desnivell. La planta baixa d\'aquesta façana es correspon amb el pis de la de migdia. S\'hi pot observar un portal amb llinda de fusta, carreus irregulars als brancals i dos esglaons. Als laterals del portal trobem dues finestres amb llinda de fusta i reixa de ferro. La façana de ponent queda a la zona més alta del terreny i només presenta un portal amb llinda de fusta. Aquest cos ha estat força reformat, sobretot per tramuntana, de manera que conserva zones de pedra i argamassa, mentre que moltes són d\'obra nova.","08062-80","Pl. de l\'Església, s/n. Castellnou de Bages - 08251","Al cens de 1932 consta que ja no hi vivia ningú. Actualment és bar i forma part de la Casa de Colònies Don Bosco.","41.8341300,1.8368700","403422","4632014","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46492-foto-08062-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46492-foto-08062-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46492-foto-08062-80-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","98|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b20","46493","L\'Hostal","https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-1","AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l\'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","","","Mas que, segons la classificació de les masies d\'estructura clàssica de Danés i Torras, pertany al tipus II.2. La coberta és a dues aigües amb les vessants asimètriques i amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a migdia. Les parets són de pedra i argamassa, amb restes d\'arrebossat. L\'edifici, de tres crugies, consta de planta baixa, pis i golfes. El frontis presenta un portal reformat de llinda de fusta, una finestra al pis també de llinda de fusta i una entrada, a la qual s\'accedeix per unes escales. A les golfes trobem dues finestres de llinda plana de pedra, carreus als brancals i ampit, una de les quals du la inscripció 17+29. Part del mur d\'aquesta façana ha estat reformat i és d\'obra nova. De l\'eix entre migdia i llevant neix una arcada que s\'ajunta a un cobert, fet de pedra i argamassa. La façana de llevant disposa, a més d\'una jardinera amb murets de pedra, d\'un balcó amb l\'emmarcament de rajols ceràmics al pis i d\'una finestra. A continuació trobem un cos annexat, d\'un sol vessant, amb una finestra a la part superior. A l\'eix entre llevant i tramuntana hi ha annexat un cos de forma arrodonida, amb una obertura a ponent, que podria tractar-se d\'una cisterna o un cup. La façana de tramuntana consta d\'un portal amb llinda de fusta, d\'una finestra senzilla i d\'un finestró amb llinda plana de pedra i un carreu a cada brancal. A ponent trobem un gran pati annexat a la façana on hi ha la piscina de la casa de colònies i una edificació recent. Aquesta façana disposa de tres finestres, una amb llinda de pedra.","08062-81","Nucli antic. Castellnou de Bages - 08251","Segons Vila Rovira, és una de les cases antigues de Castellnou. Servia de posada per als transeünts que feien via cap a França. Els darrers que hi visqueren foren Simón Trenc Tresserras, que morí als 95 anys, i la seva esposa Antònia Xandri Tomàs, que visqué 103 anys. La congregació salesiana de la Casa de Colònies Don Bosco els ha dedicat una plaça amb la col·locació d\'una placa que els rememora. Actualment la casa disposa de piscina i forma part de la Casa de Colònies Don Bosco.","41.8345000,1.8366800","403407","4632055","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46493-foto-08062-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46493-foto-08062-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46493-foto-08062-81-3.jpg","Inexistent","Modern|Contemporani|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","94|98|85","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b21","46494","Font de la Casa de Colònies","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-casa-de-colonies","","XX","","Font d\'un sol sortidor situada al final d\'una gran jardinera de pedra. L\'aigua brolla sobre una pica quadrangular de pedra, que està assentada sobre un mur de pedra i argamassa. El brollador està situat al centre d\'una pedra de mola que, al seu torn, s\'assenta sobre una falca. Darrere la pedra hi ha un mur de pedra i argamassa amb una llinda de pedra a la part superior. Aquesta llinda porta clavada una inscripció metàl·lica: COLÒNIES XXV ANIVERSARI 1993. Sobre la llinda hi ha un emblema metàl·lic.","08062-82","Nucli antic. Castellnou de Bages - 08251","","41.8345000,1.8368900","403424","4632055","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46494-foto-08062-82-2.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni moble","Element urbà","Privada","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","98","51","2.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b22","46495","Casa de Colònies Don Bosco","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-colonies-don-bosco","AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l\'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","","Bon estat en general, tot i que alguna façana de llevant, com la de Cal Fuster, no es troba en un estat òptim","La Casa de Colònies Don Bosco és un conjunt arquitectònic format per quatre edificis (d\'esquerra a dreta): Cal Fuster, l\'Ajuntament Vell, Ca la Rosa i Cal Panxeta. Tots els edificis els trobem al llarg del camí, presenten el carener paral·lel al frontis i estan orientats a llevant. Totes les façanes de Llevant presenten un jardinet de mig metre d\'amplada entre el mur i la vorera. Per la part de ponent, també trobem una jardinera lleugerament més ampla, coronada a migdia per una font, però separada dels murs. Cal Fuster: casa de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a una aigua i presenta dues filades de rajols ceràmics al ràfec. L\'edifici, de tres crugies, té un cos d\'època posterior i menor alçada i amplada annexat a ponent. El portal es troba situat a la crugia de l\'esquerra i està remodelat, tot i que encara es poden apreciar les restes de rajols ceràmics que l\'emmarcaven anteriorment. A les altres dues crugies de la planta baixa hi ha dues finestres asimètriques. Al pis, tres balcons, amb llinda de rajols ceràmics i carreus sense carejar combinats amb pedres als brancals, presideixen les crugies. Els balcons central i dret presenten una barana de ferro, mentre que l\'esquerre té la barana feta de ceràmica. Les golfes, afegides o remodelades posteriorment, tenen una obertura a la crugia central de forma romboïdal. La casa, feta de pedra i argamassa, presenta a la zona dreta una fina capa de ciment (probablement per tapar algunes esquerdes, com les que s\'intueixen a la resta de la casa), i també es poden observar carreus als eixos entre façanes. El cos de ponent, fet de pedra nova i ciment, té un portal a migdia que dóna a una placeta. Aquest presenta una llinda de fusta i està emmarcat per carreuons; les mateixes característiques presenta el balcó amb barana ceràmica de sobre el portal. La façana de ponent presenta un portal al centre i elevat del terra. Per salvar el desnivell hi ha unes escales que continuen fins a la part superior del cos, on hi ha un terrat que condueix a les golfes del cos original. Finalment, a l\'esquerra de la façana trobem una finestra senzilla. Ajuntament Vell: casa de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues aigües sense cap decoració al ràfec. L\'edifici, de tres crugies, presenta dos cossos annexats a ponent. El portal es troba situat a la crugia central, però una mica desplaçat a l\'esquerra. Aquest ha estat completament reformat i, actualment, presenta l\'emmarcament de ciment. A les altres dues crugies de la planta baixa hi ha dues finestres simètriques. Al pis, tres balcons, amb l\'emmarcament reformat i les baranes de ceràmica, presideixen les crugies. Les golfes no ofereixen cap obertura, almenys a simple vista. La casa presenta la pedra del frontis coberta amb una fina capa de ciment, que deixa veure la pedra, però que en tapa el color original. La zona de les golfes ha estat completament remodelada amb pedra carejada i ciment. A ponent trobem, a l\'esquerra, un cos a mode de torre, d\'una sola aigua. Aquest cos és fet de totxos, amb un revestiment de pedra nova a les façanes de ponent i de migdia. Consta de planta baixa, primer i segon pis. A la planta baixa trobem un portal amb llinda de fusta i als pisos una finestra, també amb llinda de fusta, a cada pis. A la façana de migdia trobem una entrada que comunica amb el terrat del cos annexat a Cal Fuster. A la dreta se\'ns presenta un cos amb un porxo a tramuntana. Els materials emprats també són totxo i pedra nova, com en el cas del cos descrit anteriorment. A la planta baixa trobem un portal a mà esquerra i una finestra allargada a la dreta. Al primer pis hi ha dues finestres senzilles simètriques. Finalment, dins el porxo, unes escales amb barana de ferro condueixen a una entrada, que comunica amb el cos original de l\'Ajuntament Vell.","08062-83","Nucli antic. Castellnou de Bages - 08251","La família de Cal Fuster la componien els Masferrer. Actualment, els quatre edificis formen part de la Casa de Colònies Don Bosco, que pertany a la Congregació Salesiana de Barcelona.","41.8347200,1.8369800","403432","4632079","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46495-foto-08062-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46495-foto-08062-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46495-foto-08062-83-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","(Continuació descripció)Ca la Rosa: casa de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, amb una filada de rajols ceràmics al ràfec. L\'edifici, de dues crugies, presenta la part de ponent reformada i amb un cos annexat, que té certa continuïtat física i formal amb els cossos annexats a l\'Ajuntament Vell i a Cal Panxeta. El portal es troba a la crugia de l\'esquerra i ha estat reformat; anteriorment era més ample i amb l\'emmarcament de rajols ceràmics. A la dreta del portal trobem una finestra que ha estat ampliada. Al pis, dos balcons, amb l\'emmarcament de rajols ceràmics i les baranes de ferro, presideixen les crugies. La casa, feta de pedra i argamassa, conserva l\'arrebossat, sobretot a la part superior. El cos annexat a ponent presenta la planta rectangular i la coberta plana. Consta de planta baixa, amb un portal amb llinda de fusta, i pis, amb finestra de llinda de fusta a la dreta. La cara de tramuntana d\'aquest cos consta d\'una finestra al pis. La zona de ponent de Ca la Rosa ha estat reformada i presenta dos portals, un a la planta baixa i un al pis, amb una finestra a l\'esquerra. També s\'hi ha habilitat unes escales que condueixen al portal superior.Cal Panxeta: casa de planta baixa i pis. La coberta és a una aigua, amb una filada de rajols ceràmics al ràfec, però el cos que té annexat a ponent li confereix la imatge d\'un edifici amb coberta a dues aigües. L\'edifici presenta quatre crugies i dos portals. El primer portal es troba a la crugia de l\'esquerra i el segon a la tercera crugia. Ambdós presenten l\'emmarcament reformat amb pedra nova; anteriorment era de rajols ceràmics. A les altres dues crugies hi trobem dues finestres simètriques emmarcades amb rajols ceràmics. Al pis, les crugies primera, segona i quarta presenten finestres simètriques també de rajols ceràmics, tot i que la segona ha estat tapiada. A la crugia tercera hi ha un balcó de rajols amb barana de ferro. La casa està feta amb pedra sense carejar i argamassa. El cos de la part de ponent és posterior i consta de planta baixa i pis. La coberta és a una aigua i queda lleugerament més alta que la del cos original. Al lateral esquerre presenta un balcó amb llinda de fusta i barana de ferro. La cara de ponent consta, a la planta baixa, de tres finestres allargades, portal i finestra amb les llindes de fusta. Al pis trobem tres balcons, amb llindes de fusta i baranes de ferro, i dues finestretes, també amb llinda de fusta, a la zona esquerra. Les parets són de pedra nova. La planta baixa queda enclotada: per salvar el desnivell s\'ha habilitat un mur de pedra, que conforma un estret pati entre aquest i la paret, amb unes escales. La façana de migdia del cos presenta un portal amb llinda de fusta i dues finestres, també amb llinda de fusta, al pis.Tots els cossos de ponent són posteriors als de llevant, i presenten força similituds i continuïtat en l\'espai. De fet, estan adaptats a la nova funcionalitat del conjunt: la de casa de colònies.","119|98","46","1.2","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b23","46496","Barraca de vinya del Pla del Jaumà","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-pla-del-jauma","AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d\'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l\'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d\'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","XVIII-XX","La paret de la zona dreta, si mirem a la porta, es comença a ensorrar","Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única circular. Aquesta es troba al bosc del pla, prop del camí. Les lloses dels murs es troben enfalcades per pedres petites, que serveixen de suport. Com és propi al Bages, la majoria de les pedres es troben sense treballar. La coberta és de volta cònica feta a partir de filades de lloses planes i pedres petites que es van tancant cap a l\'interior. Tal com explica Soler Bonet, \'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l\'exterior per expulsar l\'aigua\' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s\'observa un lleuger voladís a la part posterior que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. L\'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda de pedra gruixuda que connecta amb la volta.","08062-84","Pla del Jaumà","El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l\'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L\'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l\'embriaguesa, i d\'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d\'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l\'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l\'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d\'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d\'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s\'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.","41.8323100,1.8332300","403117","4631816","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46496-foto-08062-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46496-foto-08062-84-2.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","98|119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b24","46497","Trinxera del Pla del Jaumà","https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-del-pla-del-jauma","","XX","Hi ha molta brossa i la col·locació de les pedres que feien de trinxera pot haver estat modificada","Trinxera situada al capdavall d\'un bosc del Pla del Jaumà. Una elevació voluntària del terreny va permetre ancorar-hi unes pedres, de manera que la terra tapava el cos dels soldats i les pedres també, a més de servir per apuntalar les armes a l\'hora de disparar.","08062-85","Pla del Jaumà","Aquesta trinxera es féu servir durant la Guerra Civil.","41.8321700,1.8329000","403089","4631801","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46497-foto-08062-85-2.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","98","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b25","46498","Parets de vinya del Serrat de Lourdes","https://patrimonicultural.diba.cat/element/parets-de-vinya-del-serrat-de-lourdes","AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d\'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l\'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya... Secció d\'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","XVIII-XX","","Parets de vinya de tipus esglaonat construïdes al vessant del Serrat de Lourdes amb pedra seca. Actualment, aquestes feixes han estat abandonades i ocupades pels matolls. Les parets s\'han construït aprofitant el desnivell del terreny, de manera que sobre cada paret trobem un bancal de terra anivellada que havia estat destinat al conreu de vinya. Aquestes parets de junta discontínua estan formades de pedres sense treballar que se sostenen per pedres de mida inferior enfalcades.","08062-86","Serrat de Lourdes","Els marges, espones, ribes o parets són un elements característic del paisatge català. La seva missió és \'esglaonar els terrenys en pendent per facilitar el seu cultiu i aprofitar de forma convenient l\'aigua de les pluges\' AA.VV. Les cabanes i els marges... (2000:129). A l\'hora de distingir els marges es té en compte la disposició de les pedres, que poden ser arenoses o calerenques: perfil vertical, atalussat o esgraonat. Els marges apareixen en la conversió de terres ermes i boscos en terrenys de cultiu. També hi ha, però, els marges que limiten finques vorejades per camins, tanques i tàpies dels horts. Els constructors d\'aquestes parets eren els marjaires o els mateixos pagesos. L\'època d\'expansió dels marges coincideix amb el procés de la desamortització eclesiàstica de mitjan segle XVIII, moment en què molts boscos passen a ser terres de cultiu, així com les propietats senyorials. Actualment s\'ha perdut el costum de reparar-los, o sigui que molts d\'ells es troben en mal estat. Al Bages, aquestes parets tenen la funció de sostenir les feixes de conreu, en aquest cas de vinya. La millor manera per netejar els camps de pedres és utilitzant-ne en la construcció de parets, i més en una comarca com aquesta on la pedra és tan abundant. A partir de la crisi de la fil·loxera, però, els camps foren abandonats i arbres i matolls envaïren les feixes.","41.8339400,1.8008500","400431","4632034","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46498-foto-08062-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46498-foto-08062-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46498-foto-08062-86-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2019-11-26 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","98|119|94","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b26","46499","Barraca de vinya de Lourdes","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-lourdes","AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d\'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l\'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d\'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","XVIII-XX","Algunes parets estan malmeses","Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única quadrangular. Aquesta es troba sobre una paret de vinya, en una feixa. Les lloses dels murs es troben enfalcades per lloses i pedres petites, que serveixen de suport. Com és propi al Bages, la majoria de les pedres es troben sense treballar. La coberta presenta una forma piramidal. A l\'alçada de la porta les filades es van tancant mantenint l\'estructura quadrangular, fins a formar una petita piràmide que es clou amb el caramull, format per un conjunt de lloses fines sobreposades. A més a més, s\'observa un voladís que permet millorar el desaiguat. La coberta de pedres està recoberta per una fina capa de terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. L\'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular descentrada a l\'esquerra, amb una llinda de pedra allunyada del voladís.","08062-87","Serrat de Lourdes","El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l\'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L\'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l\'embriaguesa, i d\'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d\'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l\'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l\'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d\'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d\'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s\'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. Aquesta barraca fou utilitzada pels maquis per refugiar-se. Aquests posaren força bombes al voltant de la barraca. Durant els incendis del 1986 les bombes van començar a esclatar i se sentiren des de molts quilòmetres lluny.","41.8339700,1.8004800","400400","4632038","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46499-foto-08062-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46499-foto-08062-87-2.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","98|119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b27","46500","Lourdes","https://patrimonicultural.diba.cat/element/lourdes","VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","XIX","La Verge ha desaparegut, el sostre s\'ha ensorrat i part de les parets també. A més, les parets que queden estan esquerdades","Petita capella en avançat estat d\'ensorrament que es troba a la zona d\'Argençola, situada al cim d\'un petit coll anomenat el serrat de Lourdes entre el torrent de Viladelleva i la rasa del Guerxo, prop dels masos de Viladelleva i Colldeforn. Avui dia la coberta i el frontis han desaparegut. Capella d\'una sola nau de cinc metres de llargada per tres d\'amplada amb murs fets de pedra combinada i argamassa. Per les restes es pot deduir que la coberta feta de teula era de doble vessant. El frontis era situat a garbí i presenta les restes d\'un portal amb un emmarcament de rajols ceràmics. A l\'interior queda la fornícula de forma semicircular i amb un petit arc de mig punt, on estava la imatge de la Verge, i les restes d\'uns graons de pedra per accedir a la fornícula. Tant els murs interiors com exteriors estan mancats de decoració.","08062-88","Serrat de Lourdes","Segons explica Vila Rovira, la capella fou construïda entre la dècada de 1870 i 1880, gràcies a la iniciativa dels pagesos del mas de Viladelleva, de Cal Ferrer, Cal Torrente i d\'altres veïns de Castellnou. Quan feien la plantació de ceps per les terres d\'aquests masos van fer la promesa que si arribaven a plantar fins dalt la carena anirien al santuari de Lourdes (França) i portarien una imatge de la Verge, i al cim de la carena construirien una petita capella per col·locar-hi la imatge a l\'interior. Així ho van fer ja que la plantació de ceps va arribar fins el cim de la carena. Van anar en peregrinatge fins a Lourdes; un tal Jaume Peramiquel en va ser el portador fins a Castellnou i allí, al cim de la carena, es va construir la capella, la qual va ser molt visitada i venerada per tots els veïns de Castellnou. Entre els anys 1936 i 1939 la capella va ser saquejada i parcialment destruïda i avui dia només en resten els murs laterals i la capçalera.","41.8335700,1.7986600","400248","4631996","1870","08062","Castellnou de Bages","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46500-foto-08062-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46500-foto-08062-88-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","98","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b28","46501","Font del nucli antic de Castellnou","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-nucli-antic-de-castellnou","","XX","","Font de pedra de dos sortidors situada al mig d\'unes escales de pedra, que condueixen a una placeta. L\'aigua brolla sobre una pica circular de pedra, que es troba assentada sobre dos blocs circulars simètrics, també de pedra. La zona que sosté els brolladors metàl·lics és un muret de pedra i argamassa.","08062-89","Pl. de l\'Església, s/n. Castellnou de Bages - 08251","","41.8316000,1.8340200","403181","4631736","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","","Inexistent","","Patrimoni moble","Element urbà","Privada","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","","51","2.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b29","46502","Barraca de vinya prop de Vilatorrada","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-prop-de-vilatorrada","AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d\'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l\'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d\'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","XVIII-XX","El sostre comença a deteriorar-se","Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única circular. Aquesta es troba en un descampat entre pins. Les fines lloses dels murs es troben enfalcades per lloses i pedres petites, que serveixen de suport. Com és propi al Bages, la majoria de les pedres es troben sense treballar. La coberta és de falsa volta cònica feta a partir de filades de lloses planes que es van tancant cap a l\'interior. Tal com explica Soler Bonet, \'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l\'exterior per expulsar l\'aigua\' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s\'observa un voladís que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. L\'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda de pedra lleugerament allunyada del voladís.","08062-90","Prop de Vilatorrada","El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l\'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L\'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l\'embriaguesa, i d\'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d\'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l\'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l\'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d\'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d\'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s\'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.","41.8049400,1.8092400","401083","4628805","","08062","Castellnou de Bages","Difícil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46502-foto-08062-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46502-foto-08062-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46502-foto-08062-90-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","98|119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b2a","46504","Font de Vilatorrada","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-vilatorrada","AA.VV. Gran diccionari de la llengua catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona: http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm","XX","La zona de les taules està inundada, de manera que és difícil accedir a la font. A més a més, tot l\'espai està molt ple de brossa i pedres.","Font d\'un sol sortidor funcional situada a la riba més propera a Vilatorrada del torrent de Vilatorrada. La font està emmarcada per uns murs d\'uns 2,5m d\'alçada, fets de pedra i argamassa arrebossats. El brollador metàl·lic, que queda al mur paral·lel al torrent, està situada a l\'interior d\'un portal enfonsat al mur, d\'uns 20cm de profunditat. També hi ha un sortidor d\'aixeta una mica més amunt i a la dreta del funcional. L\'aigua brolla en una espècie d\'abeurador quadrangular d\'uns 40cm de fondària. Al costat de la font trobem un banc de pedra que ressegueix els murs i al davant una taula i uns bancs de pedra i argamassa.","08062-92","A tocar del torrent de Vilatorrada","","41.8053300,1.8086100","401031","4628849","","08062","Castellnou de Bages","Difícil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46504-foto-08062-92-2.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","98","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b2b","46505","La font del Puig","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-del-puig","","","Es troba coberta per la vegetació.","\Curs d\'aigua que ve canalitzada per sota terra des d\'una mina, i que va a parar a una font, on s\'hi ha instal·lat una aixeta metàl·lica. La font es troba enmig d\'un camp de conreu, i es va construir tot aprofitant una feixa de pedra seca. La font resta avui amagada per la vegetació. L\'aigua que cau d\'aquesta, va parar a una bassa construïda amb lloses de pedra. Actualment hi raja poca quantitat d\'aigua, pel que la bassa té un nivell d\'aigua baix. En unes de les parets de la bassa, hi ha tres graons que permeten accedir-hi.\
","08062-111","Argençola","","41.8708900,1.8033000","400691","4636134","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46505-foto-08062-111-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2020-11-26 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b2c","46506","Barraca de la zona de Cal Calciner I","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-zona-de-cal-calciner-i","PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d\'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","XVIII-XX","La part superior de la llinda s\'ha esfondrat, pel que ha quedat una obertura sobre la porta i els murs comencen a cedir.","Barraca de vinya de dimensions reduïdes i de planta irregular, que combina la planta quadrangular i la circular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l\'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per pedres petites i terra, que s\'estenen al llarg de tota la façana posterior (de manera que no se\'n veu el mur), i que té una funció impermeabilitzadora. La porta d\'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda. Tot i que l\'interior es manté en bon estat, la part superior de la llinda s\'ha esfondrat, pel que ha quedat una obertura sobre la porta i els murs comencen a cedir. Propera a la barraca hi trobem una bassa de reduïdes dimensions, amb parets de pedra, que servia com a petit dipòsit d\'aigua per al conreu i el bestiar.","08062-112","Nord-oest de Castellnou de Bages","El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l\'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L\'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l\'embriaguesa, i d\'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d\'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l\'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l\'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d\'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d\'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s\'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.","41.8652800,1.8101600","401252","4635503","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46506-foto-08062-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46506-foto-08062-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46506-foto-08062-112-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98|119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b2d","46507","Barraca de la zona de Cal Calciner II","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-zona-de-cal-calciner-ii","PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d\'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","XVIII-XX","A la façana posterior el mur s\'ha esfondrat parcialment, pel que l\'estructura se\'n podria ressentir.","Barraca de vinya de dimensions reduïdes i de planta semicircular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l\'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per pedres petites i terra , i allà on arrenca aquesta a l\'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d\'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. L\'estructura de la barraca es manté en bon estat, excepte a la façana posterior, on el mur s\'ha esfondrat parcialment.","08062-113","Nord-oest de Castellnou de Bages","El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l\'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L\'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l\'embriaguesa, i d\'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d\'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l\'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l\'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d\'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d\'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s\'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.","41.8655100,1.8129600","401485","4635525","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46507-foto-08062-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46507-foto-08062-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46507-foto-08062-113-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98|119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b2e","46508","Barraca de la zona de Cal Calciner III","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-zona-de-cal-calciner-iii","PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d\'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","XX","","Barraca de vinya de dimensions mitjanes i de planta rectangular. Es troba alçada aprofitant el desnivell del sòl, pel que aprofita parcialment la paret natural i els murs laterals i posterior tenen una alçada diferent respecte la façana principal. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l\'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de mitjanes dimensions, i allà on arrenca aquesta a l\'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. Com a coronament de la barraca hi ha un caramull o cantamussols, que consisteix en tres lloses planes col·locades una sobre l\'altra en el punt més alt. La porta d\'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. En una de les lloses dels brancals hi consta la inscripció \'1912\', amb una creu centrada. En una façana lateral hi ha un petit finestró quadrat.","08062-114","Nord-oest de Castellnou de Bages","El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipot\'tica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l\'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L\'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l\'embriaguesa, i d\'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d\'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l\'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l\'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d\'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d\'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s\'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.","41.8652100,1.8139000","401562","4635491","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46508-foto-08062-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46508-foto-08062-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46508-foto-08062-114-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98|119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b2f","46509","Barraca de la zona de Cal Calciner IV","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-zona-de-cal-calciner-iv","\PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d\'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.\
","XVIII-XX","L\'esfondrament de la coberta ha provocat la pèrdua de la majoria de bigues, l\'esfondrament de la façana principal i el deteriorament progressiu de la construcció.","\Barraca de vinya de petites dimensions i de planta rectangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una coberta suportada per bigues de fusta. A conseqüència de l\'esfondrament de la coberta i de la façana principal, es desconeix la tipologia de la porta d\'accés i de la coberta. La pedra utilitzada per als eixos entre façanes és de majors dimensions i segueixen una disposició regular. Propera a la barraca hi ha una bassa de mitjanes dimensions, amb les parets de pedra treballada, que s\'associa amb les tasques de conreu i al bestiar proper a aquesta.\
","08062-115","Nord-oest de Castellnou de Bages","\El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l\'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L\'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l\'embriaguesa, i d\'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d\'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l\'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l\'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d\'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d\'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s\'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.\
","41.8639300,1.8138500","401556","4635349","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46509-foto-08062-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46509-foto-08062-115-2.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2020-11-26 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98|119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b30","46510","Barraca de la zona de la Baga","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-zona-de-la-baga","PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d\'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","XVIII-XX","L\'erosió ha provocat que la terra que cobreix la barraca hagi minvat notablement.","Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. Es troba situada en una pendent, i s\'ha alçat aprofitant el desnivell del sòl, pel que s\'assenta parcialment en la paret natural. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l\'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l\'exterior, hi ha una cornisa senzilla de pedra formada per les lloses de coberta. La porta d\'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions i segueixen una disposició regular.","08062-116","Nord de Castellnou de Bages","El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l\'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L\'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l\'embriaguesa, i d\'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d\'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l\'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l\'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d\'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d\'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s\'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.","41.8618200,1.8101500","401246","4635119","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46510-foto-08062-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46510-foto-08062-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46510-foto-08062-116-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98|119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b31","46511","La Creu del Perelló","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-del-perello","DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","","Es troba en estat ruïnós i queda cobert en algunes parts per la vegetació.","Masia que havia estat de dos vessants i que constava de planta baixa, pis i golfes. Sembla que els dos vessants desaiguaven a la façana principal i posterior, pel que pertany al tipus de masia clàssica I-1 definida per Danés i Torras. Actualment es troba en estat ruïnós, essent la façana de sol ixent i la de tramuntana les úniques que conserva fins al ràfec. També es manté la distribució interior de la planta baixa, on són visibles diverses fornícules. Presumiblement, l\'entrada es trobava situada a la façana de tramuntana, i el portal d\'accés, que encara es conserva, és d\'arc escarser arrebossat, i es situa a l\'alçada del primer pis de la masia. Això s\'explica perquè es troba construïda aprofitant el desnivell del sòl, pel que des de la façana de tramuntana només són visibles el primer pis i les golfes. A la façana de sol ixent hi ha un cos annexat de planta baixa, amb una obertura que hi té accés i on hi consta l\'any \'1888\'. Els eixos entre façanes presenten carreus de pedra escairats i disposats de forma regular. La major part de les obertures de la masia són amb llinda de fusta plana, una de les quals té la inscripció \'1780\' amb una creu al mig. Tant a l\'exterior -al costat del portal d\'accés- com a l\'interior, hi ha tines encaironades, que apunten a que l\'activitat vinícola hi era important.","08062-117","Nord de Castellnou de Bages","La creu del Perelló servia de divisòria entre les dues feligresies d\'Argençola i Castellnou. Pertanyia a la masia de Casamitjana, a qui els propietaris havien de pagar l\'arrendament. Pel que sembla, a principis del segle XX, el seu propietari, venint de fer les diligències a Balsareny amb el carro, fou sorprès per una tempesta, i va morir en caure-li un llamp a sobre. A mitjans del segle XX, també hi succeí una tragèdia, aquest cop relacionada amb els maquis. Sembla ser que la família que hi residia va refugiar durant un temps als maquis (entre altres el popular Ramon Vila \'Caracremada\') a casa seva i, en ser descoberts, tota la família va ser assassinada. També expliquen que hi morí el propi Caracremada. Recorda l\'episodi una placa commemorativa que s\'ha penjat a la seva façana i que diu: \'A la memòria de Ramona Bessa i Domingo Rovira/ Del mas de la creueta, base guerrillera de suport als maquis assassinats el febrer de 1945 per lluitar contra el feixisme, i a Ramon Vila, mort en combat als murs d\'aquest mas el 7 Agost de 1963. IX Marxa d\'Homenatge als maquis. Set. 2006\'.","41.8601500,1.8180000","401895","4634924","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46511-foto-08062-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46511-foto-08062-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46511-foto-08062-117-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98|119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b32","46512","Les Vilaredes","https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vilaredes","DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","XVI-XIX","Els annexos de la masia es troben parcialment esfondrats, i desmilloren el conjunt.","Masia de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, pel que es correspon amb les masies d\'estructura clàssica del tipus II- 2 definides per Danés i Torras. Té una aparença massissa, que ve reforçada per les seves dimensions. Tant a la façana de mestral com a la de gregal hi havia adossats cossos de poca entitat que a causa del seu mal estat s\'han esfondrat parcialment. A la façana de gregal hi ha adossat un cos de planta baixa. La façana principal es troba orientada a garbí, i presenta un portal d\'arc rebaixat adovellat al centre, amb les dovelles força erosionades. En un extrem d\'aquesta façana hi ha un gran contrafort, i a l\'altre el mur es troba inclinat formant un angle cap a l\'interior. Sobre el portal hi ha una finestra de pedra carejada i llinda plana, i al nivell de les golfes n\'hi ha una altra de dimensions més petites. A la part del mur inclinada hi ha una altra finestra de pedra carejada i llinda plana. Les obertures de la façana de mestral també són de pedra carejada i llinda plana, i dues d\'elles consten de les inscripcions \'1740\' i \'1840\'. A la façana de xaloc hi ha un altre contrafort de dimensions inferiors, i s\'ha tapiat una porta de pedra. En aquesta façana hi ha obertures de pedra carejada, de pedra senzilles i de ceràmica, totes elles disposades de forma desigual. Pel que sembla, antigament les golfes es trobaven semi obertes, però actualment s\'han tapiat, cosa que és visible tant a la façana principal com en aquesta última. A la façana posterior hi ha una petita finestra allargada amb forma d\'espitllera, que també veiem a la façana principal, al costat del portal d\'entrada. Aquí veiem que les obertures han estat intervingudes; s\'ha tapiat una porta amb llinda de fusta, s\'ha disminuït la mida d\'una finestra, i s\'ha reformat el tancament de les finestres. L\'acabat exterior de la masia és de pedra vista, i els eixos entre façanes presenten carreus de pedra disposats de forma regular. A l\'interior, conserva els cairats de fusta i alguns paviments originals. Davant de la façana de mestral hi ha el viver i les que havien estat les corts, en mal estat estructural i amb perill imminent d\'esfondrament. Entre aquestes i el camí d\'accés hi ha la pallissa, i davant la façana principal hi ha una cort amb volta de pedra que es troba en un nivell inferior del sòl que la resta de la construcció. És visible també una tina circular encaironada que ha quedat coberta per la vegetació.","08062-118","Nord de Castellnou de Bages","Al fogatge de 1553, ja hi apareix el nom de Joan Vilaredes. La masia té a la façana de mestral dues finestres amb les llindes amb les dates \'1748\' i \'1880\' gravades. Aquestes dates pertanyen, molt probablement, a dues ampliacions, ja que per les característiques de la masia, sembla de major antiguitat (com també hi apunta el fogatge abans esmentat). Coincideixen, alhora, amb l\'època de prosperitat econòmica que portava el cultiu de la vinya en aquesta zona, que afavoria el creixement dels masos i de les dependències vinculades a aquest conreu. La finca ha estat propietat de diverses famílies, entre les que destaquen els Vilaredes (XVIII), que donen nom actual de la casa, els Oms o els Saladrigas, de la Vila d\'Argençola. D\'aquests darrers, n\'eren els masovers la família Manubens, que hi residí durant més d\'un segle, fins que al 1982 en van marxar.","41.8734000,1.8114900","401375","4636403","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46512-foto-08062-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46512-foto-08062-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46512-foto-08062-118-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b33","46513","Barraca de l\'Ubagenc","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lubagenc","PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d\'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","XVIII-XX","","Barraca de vinya de dimensions petites i de planta rectangular. Es troba alçada aprofitant el desnivell del sòl, pel que s\'assenta parcialment en la paret natural. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l\'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l\'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d\'entrada té una llinda plana a l\'interior i una a l\'exterior, que consisteixen en una llosa monolítica gruixuda. Les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions i es troben col·locades segons una disposició regular. A l\'interior hi ha dues fornícules, un banc de pedra afegit recentment, i una obertura per a deixar escapar els fums.","08062-119","Nord de Castellnou de Bages","El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l\'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L\'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l\'embriaguesa, i d\'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d\'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l\'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l\'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d\'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d\'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s\'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.","41.8489400,1.8197500","402023","4633678","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46513-foto-08062-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46513-foto-08062-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46513-foto-08062-119-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","Va ser restaurada recentment en motiu de la convocatòria d\'un concurs de recuperació de barraques de vinya de la zona. Es va restaurar la volta, la coberta i les parets a l\'exterior.","98|119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b34","46514","Parets de vinya de Vilaseca I","https://patrimonicultural.diba.cat/element/parets-de-vinya-de-vilaseca-i","AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d\'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l\'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d\'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","XVIII-XX","Algun tram de paret està en mal estat, possiblement a causa dels incendis del 1994","Parets de vinya de tipus esgraonat construïdes al vessant d\'un serrat propietat de Vilaseca amb pedra seca. Actualment, aquestes feixes han estat abandonades i ocupades pel sotabosc i per pins. Les parets s\'han construït aprofitant el desnivell del terreny, de manera que sobre cada paret trobem estrets bancals de terra anivellada que havien estat destinats al conreu de vinya. Aquestes parets de junta discontínua estan formades de pedres sense treballar que se sostenen per pedres de mida inferior enfalcades.","08062-93","Al NO del nucli antic de Castellnou","Els marges, espones, ribes o parets són un element característic del paisatge català. La seva missió és \'esglaonar els terrenys en pendent per facilitar el seu cultiu i aprofitar de forma convenient l\'aigua de les pluges\' AA.VV. Les cabanes i els marges... (2000:129). A l\'hora de distingir els marges es té en compte la disposició de les pedres, que poden ser arenoses o calerenques: perfil vertical, atalussat o esgraonat. Els marges apareixen en la conversió de terres ermes i boscos en terrenys de cultiu. També hi ha, però, els marges que limiten finques vorejades per camins, tanques i tàpies dels horts. Els constructors d\'aquestes parets eren els marjaires o els mateixos pagesos. L\'època d\'expansió dels marges coincideix amb el procés de la desamortització eclesiàstica de mitjan segle XVIII, moment en què molts boscos passen a ser terres de cultiu, així com les propietats senyorials. Actualment s\'ha perdut el costum de reparar-los, o sigui que molts d\'ells es troben en mal estat. Al Bages, aquestes parets tenen la funció de sostenir les feixes de conreu, en aquest cas de vinya. La millor manera per netejar els camps de pedres és utilitzant-ne en la construcció de parets, i més en una comarca com aquesta on la pedra és tan abundant. A partir de la crisi de la fil·loxera, però, els camps foren abandonats i arbres i matolls envaïren les feixes.","41.8442200,1.8354200","403317","4633136","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46514-foto-08062-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46514-foto-08062-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46514-foto-08062-93-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","98|119|94","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b35","46515","Parets de vinya de Vilaseca II","https://patrimonicultural.diba.cat/element/parets-de-vinya-de-vilaseca-ii","AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d\'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l\'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d\'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","XVIII-XX","Com es pot observar, hi ha trams de paret que han perdut part de les làmines més exteriors de pedres","Parets de vinya de tipus esgraonat construïdes al vessant d\'un desnivell, propietat de Vilaseca, amb pedra seca. Actualment, aquestes feixes han estat abandonades i ocupades pel sotabosc i per arbres. Les parets s\'han construït aprofitant el desnivell del terreny, de manera que sobre cada paret trobem bancals de terra lleugerament anivellada que havien estat destinats al conreu de vinya. Aquestes parets són de junta discontínua i estan formades de pedres sense treballar que se sostenen per pedres de mida inferior enfalcades. En aquest cas es pot apreciar la primera làmina vertical de pedres, aquestes encastades a la terra.","08062-94","Al NO del nucli antic de Castellnou","Els marges, espones, ribes o parets són un element característic del paisatge català. La seva missió és \'esglaonar els terrenys en pendent per facilitar el seu cultiu i aprofitar de forma convenient l\'aigua de les pluges\' AA.VV. Les cabanes i els marges... (2000:129). A l\'hora de distingir els marges es té en compte la disposició de les pedres, que poden ser arenoses o calerenques: perfil vertical, atalussat o esgraonat. Els marges apareixen en la conversió de terres ermes i boscos en terrenys de cultiu. També hi ha, però, els marges que limiten finques vorejades per camins, tanques i tàpies dels horts. Els constructors d\'aquestes parets eren els marjaires o els mateixos pagesos. L\'època d\'expansió dels marges coincideix amb el procés de la desamortització eclesiàstica de mitjan segle XVIII, moment en què molts boscos passen a ser terres de cultiu, així com les propietats senyorials. Actualment s\'ha perdut el costum de reparar-los, o sigui que molts d\'ells es troben en mal estat. Al Bages, aquestes parets tenen la funció de sostenir les feixes de conreu, en aquest cas de vinya. La millor manera per netejar els camps de pedres és utilitzant-ne en la construcció de parets, i més en una comarca com aquesta on la pedra és tan abundant. A partir de la crisi de la fil·loxera, però, els camps foren abandonats i arbres i matolls envaïren les feixes.","41.8412700,1.8352200","403296","4632809","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46515-foto-08062-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46515-foto-08062-94-2.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","98|119|94","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b36","46516","Camí antic de Santpedor a Castellnou, al seu pas per la Roca","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-santpedor-a-castellnou-al-seu-pas-per-la-roca","","","El camí només conserva algun tram original ja que, en alguns punts, ha estat desviat per necessitat humana. A més, els trams conservats no estan en massa bon estat.","Camí estret de terra que conduïa de Santpedor a Castellnou. Al seu pas per la Roca s\'eleva turons amunt fins al nucli antic de Castellnou. Quedà en desús després de la construcció del nou camí i, avui en dia, només és utilitzat per fer alguna ruta a peu.","08062-95","Camí de Santpedor al nucli de Castellnou","","41.8205100,1.8419200","403821","4630496","","08062","Castellnou de Bages","Obert","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46516-foto-08062-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46516-foto-08062-95-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","","49","1.5","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b37","46517","Festa Major de Castellnou de Bages","https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-castellnou-de-bages","BALLÚS, Glòria (2000). Guia de festes del Bages. Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","","","La Festa Major de Castellnou se celebra el diumenge coincident o posterior al 16 d\'agost, dia de Sant Roc, patró del municipi. El dissabte hi ha concurs d\'habilitats de tractors i demostracions d\'oficis antics, cada any d\'una especialitat diferent, com tallada de troncs, gossos d\'atura. A la nit es fa un sopar de germanor i ball amb espectacle i proclamació de la reina de la festa. A la matinada es reparteix coca i mistela als assistents. I diumenge al matí es realitza el típic concurs de pintura ràpida per a adults (des de 1976) i infantil (des de 1990). Al migdia hi ha missa de Festa Major i concert-aperitiu ofert per l\'Ajuntament. A la tarda hi ha jocs de cucanya i xocolatada. Després, ball de tarda amb lliurament de trofeus de: futbol, fotografia, pintura, dibuix infantil, tennis i petanca, que s\'han fet a la vigília.","08062-96","Casc antic. Castellnou de Bages - 08251","Festa en honor a Sant Roc, patró de Castellnou, en virtut d\'una promesa efectuada pels afectats de la pesta.","41.8340300,1.8373200","403459","4632002","","08062","Castellnou de Bages","Obert","Bo","","Inexistent","","Patrimoni immaterial","Manifestació festiva","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","","2116","4.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b38","46518","La tramuntana no té abric, com l\'home pobre no té amic","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tramuntana-no-te-abric-com-lhome-pobre-no-te-amic","ESTRUCH, Maria (2003). Els noms populars dels núvols, boires i vents del Bages. Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","","Només les persones més grans fan ús d\'aquesta dita","Dita que fa referència al fred que acompanya el vent de tramuntana o vent del nord. És a dir, per molt que hom s\'abrigui, la Tramuntana sempre produeix una forta sensació de fred de la que tothom s\'allunya com si d\'un pobre es tractés.","08062-97","Castellnou de Bages - 08251","","41.8338900,1.8370100","403433","4631987","","08062","Castellnou de Bages","Obert","Regular","","Inexistent","","Patrimoni immaterial","Tradició oral","Pública","Simbòlic","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","","61","4.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b39","46519","Quan el sol fa xup, a la tarda fa xup-xup","https://patrimonicultural.diba.cat/element/quan-el-sol-fa-xup-a-la-tarda-fa-xup-xup","ESTRUCH, Maria (2003). Els noms populars dels núvols, boires i vents del Bages. Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","","Avui en dia ningú fa servir aquesta dita","Aquesta dita significa que si al matí el sol s\'ennuvola, a la tarda plou segur.","08062-98","Castellnou de Bages - 08251","","41.8338900,1.8370100","403433","4631987","","08062","Castellnou de Bages","Obert","Dolent","","Inexistent","","Patrimoni immaterial","Tradició oral","Pública","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","","61","4.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b3a","46520","Núvols de Creu","https://patrimonicultural.diba.cat/element/nuvols-de-creu","ESTRUCH, Maria (2003). Els noms populars dels núvols, boires i vents del Bages. Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","","Només les persones més grans utilitzen aquest terme","Terme per descriure un tipus de núvol que indica pluja segura en menys de vint-i-quatre hores. És un núvol vertical que sol ser de color blanc i que s\'aixeca, i un altre d\'horitzontal i de color fosc que el travessa per davant.","08062-99","Castellnou de Bages - 08251","","41.8338900,1.8370100","403433","4631987","","08062","Castellnou de Bages","Obert","Regular","","Inexistent","","Patrimoni immaterial","Tradició oral","Pública","Simbòlic","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","","61","4.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b3b","46521","Les Pinedes","https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-pinedes","AA.VV. (2006). Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Castellnou de Bages. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. DAURA, Antoni, GALOBART, Joan i PIÑERO, Jordi (1995). L\'arqueologia al Bages. Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. FEIXAS, Josep M. i PARDO, Dolors. \'Una aportació a l\'estudi de l\'arqueologia bagenca: els jaciments a les Pinedes (Castellnou de Bages) i Sant Francesc (Sallent)\'. Miscel·lània d\'Estudis Bagencs, vol. 5. Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","XIXaC-IaC","Se\'n coneix el lloc, però actualment no hi ha cap indici visible d\'un jaciment","El jaciment es troba en un camp de conreu tocant a una zona de bosc, molt proper al camí de Santpedor a Castellnou, a uns 200m de l\'entrada nord de la urbanització del Serrat. Es tracta d\'un jaciment de tipus superficial on es van trobar peces força interessants i molt significatives, d\'èpoques molt concretes, però sense una prou clara relació evolutiva entre elles. P-1: Vaset carenat de fons arrodonit amb la seva nansa de mugró reforçada per un cordó aplicat. Bronze Inicial. P-2: Gerra globular llisa, amb un mamelló. Bronze Inicial. P-3: Petit fragment ceràmic sense forma, del tipus campanià B. Presenta empremta curiosíssima i totalment atípica. Iberoromà. P-4: Pàtera gairebé completa de campaniana B, corresponent a la forma Lamboglia núm. 5. Iberoromà. P-5: Base fragmentada de campaniana B pertanyent, possiblement, a la pàtera núm. 7 o 8 de la Lamboglia. Iberoromà. P-6: Moneda romana republicana d\'argent que té les característiques següents: *Seca: Roma. Valor nominal: Denari. *Cronologia: 150a.C. *Anvers: Roma amb casc a la dreta, darrere seu hi ha la marca X. *Revers: Victòria sobre una biga i la llegenda safra per sobre de la línia de l\'exerg. *Exerg: Roma dins d\'una cartel·la. *Metall: Ag (argent). *Pes: 3,150g *Mòdul: 25/30mm *Tipus de gràfila: contínua. *Notes i observacions: moneda que presenta un fort tall, fet, amb probabilitat, per a comprovar la qualitat del metall. Es tracta, de fet, d\'un denari folrat (plata a l\'exterior solament). Trobem, doncs, peces del Bronze Inicial, per una banda, i peces entre mitjan segle IIa.C. i bona part del segle Ia.C. Seria una zona ocupada al darrer moment de la cultura ibèrica, probablement en contacte amb els romans.","08062-100","Prop de Cal Mau","Fou descobert com a fèrtil per Ramon Camprubí el 1976 i resseguit després per Josep M. Feixas durant dos anys. Es descobriren diversos vestigis més. Aquest jaciment fou donat a conèixer per primera vegada en una comunicació presentada el mes de febrer de 1987 a les Jornades Internacionals d\'Arqueologia Romana a Granollers.","41.8078500,1.8296400","402782","4629104","","08062","Castellnou de Bages","Sense accés","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46521-foto-08062-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46521-foto-08062-100-2.jpg","Inexistent","Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","Per poder accedir-hi s\'ha de travessar un camp. Abans hi havia un camí, però ha estat reconvertit en camp de conreu. Les peces trobades estan ubicades al Museu Municipal de Santpedor.","79|80|83|76","1754","1.4","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b3c","46523","Ramon Vila Capdevila \'Caracremada\'","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ramon-vila-capdevila-caracremada","AA.VV. (1986). Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana S.A. Barcelona. AA.VV. (2000). Exhumació, estudi i inhumació definitiva de les restes de Ramon Vila Capdevila. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental Q12. Diputació de Barcelona. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. www.sindominio.net/marxa-maquis","XX","Només la gent que ha viscut des de sempre a Castellnou segueix transmetent la història oral del Caracremada","Són moltes les històries en les que es relaciona Ramon Vila Capdevila amb el poble de Castellnou. Era molt conegut a la zona, ja que s\'havia amagat en diferents masos i en diverses barraques del terme municipal, amenaçant de represàlies a qui donés informació de la seva situació. Però el fet més destacat que relaciona Ramon Vila amb Castellnou és la seva mort i posterior enterrament al cementiri de Castellnou. Ramon Vila travessava els Pirineus prop de Solsona a finals del juliol de 1963, passant per la Serra de Pinós i seguia pel Cardener, fins arribar a Palà. Després va anar fins a Camps i Fals, i va seguir fins a Sant Joan de Vilatorrada, pels voltants de Coll-Baix. Anava per la font del Rel i pel marge del rierol de Rajadell. Seguia la via fèrria, fins a arribar al desnivell de Can Prim. Allà es va aturar, el seu objectiu eren les torres de conducció de línies d\'alta tensió que subministraven energia elèctrica a Barcelona. El 2 d\'agost, cap a les onze de la nit, va col·locar les càrregues a les torretes. L\'explosió es va produir a primeres hores de la matinada, i va reprendre el camí de tornada. Quan encara era de nit va tornar cap a la zona de Calders, i travessant el riu Cardener, es va internar pel bosc que s\'estén entre Sallent i Balsareny. La nit del 6 al 7 d\'agost va travessar el riu Llobregat en direcció cap a Calders. Arribada la mitjanit, en un enfrontament amb la Guàrdia Civil en el qual no va tenir ni temps de disparar, queia mortalment ferit. L\'últim guerriller català va ser assassinat en el paratge de la Creu del Perelló, situat entre els termes municipals de Castellnou de Bages i Balsareny. La seva agonia va durar fins a les set del matí, quan morí amb l\'esquena acomodada en la seva motxilla, i a les mans encara hi tenia una metralleta. La seva agonia va durar tota la nit, ja que la Guàrdia Civil de la 231 comandància de Manresa, composta per uns 200 guàrdies, no van gosar apropar-s\'hi. Immediatament va córrer la notícia per les comarques del Bages i el Berguedà: \' En Maroto és mort, l\'han matat les caderneres\'!. Va ser enterrat a l\'altra banda del mur del cementiri de Castellnou de Bages, sense creu ni referència, oblidat entre el fullatge. Aquest és un dels relats que hi ha sobre la mort de Ramon Vila Capdevila; és un dels relats més heroics que s\'expliquen.","08062-102","Castellnou de Bages - 08251","Ramon Vila Capdevila va néixer a Peguera (Fígols, Berguedà) el 2 d\'abril de 1908, en una casa anomenada Can Maroto, d\'on prové un dels seus sobrenoms. A més de Maroto, també era conegut com Pasos Largos o Caracremada, nom amb què, segons alguns autors, va ser rebatejat per la policia i la premsa, possiblement per les cremades que li havia fet un llamp que li desfigurà la part dreta del rostre, el 1923, quan era a la masia Casa Jorba de Castellar de Riu, fent feines de pagès amb la seva mare, que va morir arran d\'aquest accident. D\'un valor i coratge personal extraordinari mai no va tolerar el feixisme, que va combatre fins a la mort. L\'altre cap guerriller del Berguedà, Marcel·lí Massana, deia d\'ell: \'En Ramon fou, sens dubte, el millor de tots nosaltres\'. Era un home alt, amb una gran força física. De cos ample i de fesomia enèrgica, ulls vius, front ample, amb un aire entre selvàtic i tímid. Era senzill i modest, amb una gran agilitat, per això, sembla que en cercles íntims era anomenat Jabalí. Des de molt jove va treballar amb el seu pare a les mines de Fígols, on s\'afilià a la Confederació Nacional de Treballadors (CNT). El 18 de gener de 1932 va participar a la insurrecció de Fígols i, tot i que en un primer moment va aconseguir fugir de la Guàrdia Civil, acabà poc després a la presó quan va ser detingut a Barcelona per repartir propaganda, i va ser condemnat a quatre anys de presó. A la presó va aprendre a llegir i escriure. Poc després de sortir-ne va ser detingut de nou per haver perpetrar un atracament a una farmàcia de Castelló de la Plana. Amb l\'aixecament militar contra la República, inici de la Guerra Civil, va ser alliberat pels propis treballadors de la presó, i es va allistar a la columna de ferro valenciana, i va passar a lluitar al front de Terol fins el març del 1937 que va ser cridat a la 153 Brigada Columna Terra i Llibertat. Durant la guerra va ser \' Comisario de Abastecimientos\' de la central tèrmica de Fígols i també responsable polític de la zona. Quan va acabar la Guerra Civil Espanyola va passar a França i va ingressar a l\'escola d\'activistes de Tolosa, on coneixeria els membres també llegendaris dels maquis Josep Facerias i Quico Sabater. Juntament amb altres llibertaris, va passar a organitzar la resistència llibertària a Catalunya, amb la creació de grups volants, que actuaven a l\'un i altre costat dels Pirineus. A França era conegut com a Ramon Llaugí o capità Raymond, i va col·laborar amb la resistència francesa contra el nazisme fins la victòria dels aliats, moment en què va reprendre la lluita armada contra el franquisme en territori català. Feia de guia de la CNT, amb el nom de Ramon Llaugí, travessant en múltiples ocasions els Pirineus, tant per a transportar carregaments d\'armes per als grups d\'acció, com per a traslladar activistes a l\'altre costat del Pirineus. Col·labora amb diversos grups de guerrillers, com els de Faceries, Massana i Quico Sabater. Ramon Vila creia que el sabotatge contra les torres d\'alta tensió i instal·lacions de subministrament elèctric era l\'única manera d\'acabar amb el règim franquista, l\'única opció al seu abast per acabar amb l\'economia de l\'estat. La seva última acció va ser el 2 d\'agost de 1963 al terme municipal de Rajadell, proper a Castellnou, on entre les vies del tren i el mas de Can Jona, es van produir diverses explosions i van ser volades tres torretes de conducció d\'energia elèctrica; la Guàrdia Civil, que va acusar a Ramon Vila dels fets, es va posar en estat d\'alerta i més de dos-cents efectius es van distribuir per les rutes habituals de maquis i contrabandistes, disposats a capturar-lo. El dimecres 7 d\'agost de 1963, poc després de la mitjanit, la Guàrdia Civil de la comandància 231 de Manresa, apostada a la Creu del Perelló, que fa de límit entre Castellnou i Balsareny, molt a prop del mas abandonat de la Creu, va disparar contra un sospitós, que va resultar ser Ramon Vila Capdevila.","41.8338900,1.8370100","403433","4631987","","08062","Castellnou de Bages","Obert","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46523-foto-08062-102-2.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immaterial","Tradició oral","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","(Continuació història) Les circumstàncies de la seva mort estan envoltades de misteri i llegenda, segons Vila Rovira, va ser abatut d\'un tret a la cama i, després de defensar-se, es va amagar darrere unes pedres, però una segona bala li va provocar la mort. El més probable és que morís poc després. Altres versions expliquen que va estar agonitzant durant tota la nit i que la Guàrdia Civil no va gosar acostar-s\'hi fins que es va fer de dia per la por que li tenien. La notícia de la seva mort es va estendre ràpidament pel Bages i el Berguedà i deien: \' En Maroto és mort!, l\'han matat les caderneres!\'. L\'endemà, després de realitzar-li l\'autòpsia, va ser enterrat a l\'antic cementiri de Castellnou, ja sense ús , i sense cap creu ni referència. Amb la mort de Ramon Vila Capdevila, arribà el final històric de la lluita dels maquis antifranquistes a Catalunya.","98","61","4.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b3d","46524","Casa Rectoral de Castellnou","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rectoral-de-castellnou","AA.VV. (2006). Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Castellnou de Bages. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. LÓPEZ MULLOR, Albert i GUTIÉRREZ GARCÍA-MORENO, Anna (2002). \'Arqueologia de l\'arquitectura a l\'antiga rectoria de Sant Andreu de Castellnou de Bages\'. II Congrés d\'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès. LÓPEZ MULLOR, Albert i GUTIÉRREZ GARCÍA-MORENO, Anna (2004). \'Estudi arqueològic de l\'antiga casa rectoral de Sant Andreu de Castellnou de Bages\'. Actes de les Jornades d\'Arqueologia i Paleontologia. La Garriga (29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001), vol. III. Generalitat de Catalunya i Diputació de Barcelona. Barcelona.","X-XIX","","Antiga rectoria de Castellnou de Bages, situada a xaloc de l\'església de Sant Andreu i cremada en l\'incendi de 1936. Presenta planta trapezoïdal i està formada per \'un cos principal (cos I) al qual s\'adossa, pel cantó oest, un segon cos rectangular i allargat (cos II). A l\'angle sud-est s\'hi adossa una construcció de dimensions considerables (cos III), mentre que a les façanes est i nord, respectivament, s\'hi adossen dues petites estructures: una contenia dos cups cilíndrics (àmbit D), i l\'altra que feia funció de forn (àmbits A, B i C). Totes dues van ser desmuntades al maig de 1998 per les obres de restauració.\' LÓPEZ, A. i GUTIÉRREZ, A. (2002:697). La casa tenia tres plantes i una coberta a dues aigües, segons una fotografia de 1917. Segons els estudis arqueològics realitzats entre el 1997 i el 2000, la primera fase constructiva de la casa correspon a les parets septentrional i occidental del cos I. Aquestes parets, molt probablement, corresponien a una construcció de dimensions mitjanes i planta rectangular, del tipus que es coneix a Catalunya com a \'sala\'. Els estudis permeten datar aquestes parets del segle X. Els murs esmentats presenten un aparell d\'\'opus spicatum\', que, per si mateix, permet intuir aquesta data. En una excavació realitzada a la necròpolis veïna es va trobar una tomba antropomorfa retallada al terreny natural. Aquest tipus d\'enterraments, a Catalunya, tenen un arc cronològic que va de mitjan segle X a principis del segle XI. La documentació escrita que es coneix sobre l\'església de Sant Andreu es remunta al segle X (981) i la primera referència explícita al castell de Castellnou és de 1020, amb motiu d\'una transferència feudal de la seva propietat, encara que la presència del topònim als documents es remunta al 1001. Es creu, doncs, que aquests murs altmedievals els podrien relacionar amb un primitiu castell. Així, potser el topònim del poble podria tenir relació amb el suposat castell del nucli primitiu. La segona fase data del moment en què el cos I adoptà la seva aparença actual. Les estructures es caracteritzen per: \'una fàbrica de maçoneria de pedra local, col·locada en filades rudimentàries [...] el material de cohesió utilitzat era l\'argamassa de calç\' LÓPEZ, A. i GUTIÉRREZ, A. (2002:707). A la part oriental trobem les restes d\'una porta senzilla; se\'n conserva una llinda de fusta i un brancal de pedra mal escairada. Tots aquests trets van portar a la conclusió que aquesta segona fase és d\'època baixmedieval. A la tercera fase s\'erigí la façana meridional, més endavant dotada de dues portes amb brancals de pedra calcària poc treballada i llinda de fusta. L\'aparell és de pedra escassament treballada, col·locada en filades i amb fragments de teules o pedretes amb la funció de cuny. Tot plegat ens permet datar la façana del segle XV. Segurament, la rectoria es trobava en aquest estat cap al 1425, quan apareix citada als documents per primer cop. Durant la quarta fase, la porta baixmedieval del parament de llevant va ser tapiada i substituïda per un arc apuntat. La seva aparença el situa en un moment avançat de l\'estil gòtic. També es construïren uns murs interiors i la cantonada sud-est, on s\'obrí la porta esmentada que donava a la façana de migjorn. A la sisena fase el primer pis del cos principal de la rectoria adquireix el seu aspecte definitiu. Es pot datar del segle XVII. En aquesta fase la porta sud-est de la façana de migjorn va ser tapiada i substituïda per una nova al mig de la façana. Seria la porta d\'accés principal a la casa rectoral fins al seu incendi. La setena fase se situa a partir de 1721, inscrita a la llinda de la façana meridional del cos II, juntament amb el nom del patrocinador de les obres, Fèlix Puig. Els antics forjats de bigues de fusta que suportaven els pisos superiors van ser substituïts per voltes de canó apuntat. També es reféu la planta pis del cos II i se\'n va afegir una altra al cos I, de pedra. El pont d\'accés a la sagristia també és d\'aquesta època.","08062-103","Pl. de l\'Església, s/n. Castellnou de Bages - 08251","El juny de 1993, l\'Ajuntament de Castellnou demanà a la Diputació una nova actuació a l\'església de Sant Andreu i al seu entorn. El 1995 se signà un conveni entre l\'Ajuntament i el Bisbat de Vic: els terrenys que ocupava l\'antiga casa eren cedits al municipi. I mitjançant un segon acord, se cedí l\'ús de l\'edifici. Paral·lelament, la Diputació es comprometé a reordenar el nucli antic. Així doncs, l\'estudi arqueològic de l\'antiga rectoria de Castellnou es dugué a terme entre el 1997 i el 2000, abans que s\'iniciessin les obres de construcció del nou cementiri municipal i del museu, que aprofiten les restes de la rectoria. Aquest edifici es trobava en ruïnes per culpa de l\'incendi de 1936.","41.8339800,1.8375200","403476","4631997","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46524-foto-08062-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46524-foto-08062-103-2.jpg","Inexistent","Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","(Continuació descripció)Durant la vuitena fase, s\'annexà un porxo i una balconada a la façana de migjorn i dues crugies al sud-est del cos III. En aquest cos perifèric s\'hi instal·là l\'Ajuntament fins la Guerra Civil. També són d\'aquest moment els cups cilíndrics de gregal.Les següents fases, fins a un total d\'onze, s\'han de situar en època recent i són de menor entitat: un forn de pa a la façana septentrional, reparacions de murs, tapiat d\'algunes finestres i construccions d\'envans. Destaca la construcció de la porta que permet l\'accés independent al cos de ponent (II), al mateix temps que: \'es tapiava l\'antiga entrada des de l\'àmbit I del cos principal, que, arran de les obres, s\'ha tornat a obrir, per tal de comunicar l\'exposició històrica local (museu), instal·lada a la planta baixa del cos II, amb la resta del cementiri municipal.\' LÓPEZ, A. i GUTIÉRREZ, A. (2002:709).Segons un testimoni oral, s\'accedia a la casa per la porta de migjorn i, des d\'allí, a l\'estança coberta amb volta (àmbit I) que feia al mateix temps de vestíbul, a través del qual es podia pujar a la planta superior per l\'escala o passar a les estances de la planta baixa. Aquí es trobaven les dependències auxiliars: la quadra i el celler. Al pis superior hi residia el rector, que disposava de: cuina, habitacions i comuna, així com d\'una estança on es guardava l\'arxiu parroquial, cremat el 1936 durant l\'incendi.","93|94|98|85","1754","1.4","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b3e","46525","Arxiu Municipal","https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-10","Tríptic de l\'Arxiu municipal","XIX-XXI","","L\'Arxiu Municipal de Castellnou conserva el fons documental generat per l\'Ajuntament des del segle XIX fins l\'actualitat. També inclou els documents que els ciutadans i les entitats locals han volgut cedir o donar. L\'Arxiu s\'ha ordenat a partir de 14 matèries amb els seus subtemes. Les matèries són les següents: 1. Administració general 2. Hisenda 3. Proveïments 4. Beneficència i assistència social 5. Sanitat 6. Obres i urbanisme 7. Seguretat ciutadana 8. Serveis militars 9. Població 10. Eleccions 11. Instrucció pública 12. Cultura 13. Serveis agropecuaris 14. Col·leccions factícies","08062-104","Ajuntament de Castellnou de Bages. Pl. de l\'Església, s/n. Castellnou de Bages - 08251","","41.8339100,1.8370000","403432","4631989","","08062","Castellnou de Bages","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46525-foto-08062-104-2.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni documental","Fons documental","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","L\'Arxiu ha estat ordenat, condicionat i inventariat gràcies al programa que desenvolupa, des de 1992, la Diputació de Barcelona en col·laboració amb els ajuntaments de la província. Es va realitzar durant l\'any 1997.","98","56","3.2","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b3f","46526","Santa Margarida de Viladepost","https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-viladepost","AA.VV. (1984). Catalunya Romànica. El Bages, vol. XI. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona. GAVÍN, Josep M. (1979). Inventari d\'esglésies. Bages, vol. 5. Artestudi Edicions. Barcelona. SITJES, Xavier (1986). Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Caixa d\'Estalvis de Manresa. Manresa. VILLEGAS, Francesc (1982). El Romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos. Llibreria Sobrerroca Editor. Manresa.","XIII, XVII","","Ermita de petites dimensions, que té la coberta de dues vessants que desaigüen a les façanes laterals. Consta d\'una sola nau rectangular, i es troba orientada a migdia. Per la façana de ponent, presenta una petita finestra de pedra carejada amb llinda d\'arc de mig punt, i a la part del carener hi ha un campanar de cadireta que ha perdut la campana. A la façana de migdia hi ha l\'entrada, que consisteix en un portal de pedra carejada i de llinda plana, on hi consta la inscripció \'1646\'. A la part superior d\'aquest portal hi ha una rajola amb el número 13, que conserva de l\'època franquista. També hi ha, en un dels laterals del portal, una petita finestra de pedra amb la llinda plana. A la façana de sol ixent hi ha l\'absis semicircular, al centre del qual hi ha una finestra de les mateixes característiques que la de ponent, és a dir, que és feta de pedra carejada amb llinda d\'arc de mig punt. El tractament del mur és a base de petits carreus disposats en filades regulars. Al ràfec es troba decorat amb una filera de tres rajols i teules ceràmiques. A l\'interior, davant de l\'entrada hi ha a nivell del sòl una tomba amb una llosa que té inscripcions. Consta d\'un altar-retaule senzill, que separa la sagristia, que es troba a la part de l\'absis, de la resta de la nau. Tot l\'interior es troba arrebossat i pintat de color blanc. Ha estat restaurada recentment, pel que es va afegit arremolinat de pòrtland a la coberta de l\'absis i entre els carreus dels murs.","08062-105","Argençola","L\'origen de l\'ermita de Santa Margarida de Viladepost podria ser una capella dedicada a Santa Maria que apareix citada en la demarcació del Castell d\'Argençola. La primera notícia documental que es té de l\'ermita data de 1205, quan apareix amb el nom de Santa Margarida de Villa Porcorum. Al voltant de la segona meitat del segle XVII el portal fou canviat pel que veiem actualment, així com es va afegir el campanar de cadireta. Actualment depèn de la parròquia d\'Argençola, però antigament pertanyia a la de Ferrans. A l\'interior, hi ha un retaule-altar fet per la casa Barons de Sallent, de poca entitat artística. Durant la guerra civil fou incendiada, del que encara hi ha restes a l\'interior, ja que la tomba del seu interior, datada de 1705, i el paviment, van quedar malmesos. Ja a finals del segle XIII, apareix associada a la masia del Puig, que també es coneix com el Puig de Viladepost.","41.8680400,1.8032100","400679","4635817","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46526-foto-08062-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46526-foto-08062-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46526-foto-08062-105-3.jpg","Inexistent","Romànic|Modern|Contemporani|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Religiós","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","92|94|98|85","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b40","46527","Corranda dels clergues","https://patrimonicultural.diba.cat/element/corranda-dels-clergues","VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","","","Es tracta d\'una vella corranda que la gent de Castellnou i d\'Argençola recitava en motiu de les reunions que els dos clergues celebraven en aquest indret. La carena on es troba la Creu del Perelló feia de divisòria entre les dues parròquies de Castellnou, la de Sant Andreu i la de Santa Eulàlia d\'Argençola. Pel que sembla, aquestes reunions despertaven l\'interès dels feligresos, ja que en desconeixien els motius. La corranda diu: \'El rector de Castellnou/ i el vicari d\'Argençola/ a la creu del Perelló,/ ballaven la farandola.\'","08062-106","Castellnou de Bages i Argençola","Antigament, la Creu del Perelló feia de fita divisòria entre les feligresies de Castellnou i Argençola.","41.8338900,1.8370100","403433","4631987","","08062","Castellnou de Bages","Obert","Bo","","Inexistent","","Patrimoni immaterial","Música i dansa","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","Actualment, pocs habitants del municipi la recorden. Es troba recopil·lada, però, en diverses publicacions.","","62","4.4","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b41","46528","Bassa de la creu de Sant Toi","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-creu-de-sant-toi","","","","Bassa que fou excavada directament sobre el terreny natural, i no presenta materials de construcció de pedra. Ha quedat coberta de vegetació, especialment de canyissar, i s\'hi ha creat un hàbitat propens a les espècies relacionades amb zones humides. A causa de la seva poca profunditat, és un indret on encara avui s\'hi paren a beure els ramats d\'ovelles de la zona, així com senglars salvatges.","08062-107","Argençola","","41.8526400,1.8045400","400766","4634106","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46528-foto-08062-107-2.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Productiu","","","","2020-10-07 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","Segons fonts orals, aquesta bassa deu tenir certa antiguitat, ja que recorden haver-la vist \'de tota la vida\'.","","2153","5.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b42","46529","Pont de Gallifa","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-gallifa","","XX","","Aquest pont fou construït per creuar la riera d\'Argençola per poder accedir a la casa de Gallifa. Es tracta d\'un pont que fa uns 25 metres de llarg, i que està construït amb murs de maçoneria de pedra unida amb argamassa. Està format per tres arcs de mig punt simètrics que presenten una filera de pedra carejada al seu extrem. Als pilars de l\'arc central hi ha dues plaques on hi consten les inscripcions \'Magí Gallifa\' i \'Any MCMXI\' .","08062-108","Argençola","Aquest pont fou construït per Magí Gallifa en motiu de la construcció de la casa de Gallifa. Al mateix temps, es va obrir el camí actual que puja fins a la casa. Sembla ser que Magí Gallifa construí la casa i el pont per encàrrec del seu pare, qui era propietari de la finca.","41.8480500,1.7833800","399002","4633621","1911","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46529-foto-08062-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46529-foto-08062-108-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","Magí Gallifa","","98","49","1.5","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b43","46530","Les Cases","https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-0","DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","XV-XIX","","Masia de planta baixa, pis i golfes que consta de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l\'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. La construcció que veiem actualment és fruit de diverses d\'ampliacions i reformes portades a terme al llarg de la seva història. Així, adossat al volum principal per la façana de xaloc, hi ha un cos de planta baixa i pis amb les vessants que també desaigüen a la façana principal i posterior, i que té el pis superior semi obert amb sortida a una terrassa que suporta un cos modern més baix de planta baixa i pis. Adossat a la façana de tramuntana hi ha un cos de planta baixa amb el carener perpendicular a la façana principal, que s\'estén al llarg d\'aquesta façana i envolten la casa per la façana de mestral i de migdia. Orientat a migdia també s\'ha afegit un volum modern de planta baixa i pis amb la mateixa pendent de vessants que el volum principal. La majoria d\'aquests cossos moderns, excepte el de migdia, són d\'escassa qualitat constructiva i estan destinats a un ús agropecuari. L\'accés a la masia es troba alçat respecte el nivell del sòl i es fa a través d\'escales. Totes les obertures de la façana principal es troben disposades segons una disposició asimètrica; el portal principal es troba descentrat en un lateral, i les finestres són de dimensions diferents i es troben desordenades en la façana. El portal és d\'arc de mig punt adovellat, i presenta una marquesina de fusta i coberta de teula àrab. En un costat d\'aquest hi ha tres contraforts de diferents alçades i gruixos, i a l\'altre costat, allà on finalitza la pedra del portal, comença la coberta del cos annexat. Sobre del portal hi ha una finestra de pedra carejada i llinda plana, sobre de la qual hi ha dues petites finestres també de pedra carejada i llinda plana. En un lateral a l\'alçada del primer pis queda una altra obertura amb un petit balcó de forjat senzill. Tota la pedra carejada de les obertures d\'aquesta façana, excepte del portal, és afegida de forma moderna (a la resta de la masia són originals). Des del nivell del sòl fins al ràfec és visible, entre les dues obertures del primer pis, un canvi en el tractament del mur, que posa de manifest les dues crugies que conformen el volum principal. S\'han afegit tiradors per a reforçar les parets de la casa, que són visibles a la façana de mestral. L\'acabat exterior és pedra vista, excepte els cossos de planta baixa que l\'envolten, que són d\'obra vista, i el volum modern, que és arrebossat. A l\'interior, s\'ha habilitat per complet com a vivenda moderna, tot i que conserva elements interessants com el portal adovellat del menjador, el celler les lloses de l\'escala i les voltes a la planta baixa, entre d\'altres.","08062-109","Argençola","En el fogatge de 1497 apareix, dins de la demarcació de Balsareny, a la que pertanyia Argençola, un foc d\'\'En Cases\'. Actualment, en el terme municipal de Balsareny també hi ha una masia anomenada \'Les Cases\', però per les seves característiques i antiguitat podem pensar que el fogatge fa referència a aquesta masia. Alhora, al fogatge de 1553 de Santa Maria de Balsareny i Argençola, fogatjat pel mateix Joan Cases i Joan Pere Cases, torna a aparèixer aquest cognom que denomina la masia.","41.8664600,1.8022600","400598","4635643","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46530-foto-08062-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46530-foto-08062-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46530-foto-08062-109-3.jpg","Inexistent","Modern|Contemporani|Popular|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","94|98|119|85","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b44","46531","Portal de les Cases","https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-les-cases","","","El rostre humà de la part dreta del portal es troba força erosionat a causa del desgast de la pedra.","Portal adovellat que actualment és la porta d\'entrada al menjador, dins de la masia de les Cases. Presenta un relleu que s\'inicia als brancals de la porta, i que culmina amb un gravat en forma de creu grega a la clau, la part central del portal. Sobre d\'aquesta creu n\'hi ha una altra que sobresurt més, però d\'inferiors dimensions, i que presenta una creu llatina. Alhora, en cadascun dels brancals hi ha un alt relleu que té forma de rostre humà, sobre el qual s\'hi posaven a cremar les teies, la part central del tronc del pi blanc que era molt emprada a causa de la seva ràpida i fàcil combustió. Signe d\'això, el portal es troba ennegrit, ja que el fum que desprenien les teies s\'impregnava a les dovelles d\'aquest. Resseguint l\'arc de mig punt que conforma el portal, l\'any 1964 s\'hi va inscriure un recordatori.","08062-110","Les Cases","","41.8664900,1.8021700","400591","4635647","","08062","Castellnou de Bages","Restringit","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46531-foto-08062-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46531-foto-08062-110-3.jpg","Inexistent","Medieval","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","","2019-11-26 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","85","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b45","46532","Barraca de l\'Ordal","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lordal","\PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d\'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa.\
\SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.\
","XIX","La llinda de la porta es troba partida, pel que si no es restaura podria acabar provocant l\'esfondrament de la barraca. (descripció de l\'any 2007).L\'any 2022 la coberta ja s\'ha esfondrat i la llinda deu estar colgada sota la runa.","\Barraca de vinya de dimensions mitjanes i de planta rectangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l\'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l\'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d\'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. La llinda de la porta es troba partida per la meitat, i s\'hi pot llegir la inscripció emmarcada \'1862\'. A l\'interior hi ha dos finestrons i dues fornícules.\
\L\'any 2022 la coberta ja s\'ha esfondrat i la llinda deu estar colgada sota la runa. \
","08062-120","Nord de Castellnou de Bages","\El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l\'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L\'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l\'embriaguesa, i d\'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d\'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l\'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l\'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d\'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d\'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s\'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.\
","41.8525500,1.8083000","401078","4634092","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46532-img20220521103642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46532-img20220521103612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46532-foto-08062-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46532-img20220521103715.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46532-foto-08062-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46532-foto-08062-120-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2022-05-25 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","119|98","45","1.1","2484","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b46","46533","Barraca del Benet","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-benet","PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d\'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","XVIII-XX","","Barraca de vinya de petites dimensions i de planta rectangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l\'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de mitjanes dimensions, i allà on arrenca aquesta a l\'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d\'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. A l\'interior, hi ha una fornícula sobre la llinda d\'entrada, i als murs hi ha dos petits finestrons i una obertura a la part superior que serveix per l\'escapament de fums.","08062-121","Nord de Castellnou de Bages","El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l\'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L\'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l\'embriaguesa, i d\'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d\'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l\'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l\'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d\'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d\'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s\'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.","41.8493500,1.8153100","401655","4633728","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46533-foto-08062-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46533-foto-08062-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46533-foto-08062-121-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98|119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b47","46534","Riera de Vallverd o de Bellver","https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-vallverd-o-de-bellver","","","","La riera de Vallverd, tributària del riu Cardener, neix prop de la masia de Casamitjana, sobre una bassa de parets de fang i pedra treballada. El seu recorregut passa prop de l\'Alzinota i el Graner fins que, al peu de la Carena de Cal Roig, desemboca al torrent de Viladelleva. En total, fa un recorregut aproximat d\'uns 3400 metres, sobre un territori de desnivells suaus. El cabal de l\'aigua és força irregular, pel que en alguns punts es troba pràcticament seca, i en d\'altres hi ha un cabal continu. Es troba en un entorn paisatgístic privilegiat, ja que fa un recorregut entre camps i boscos joves. En alguns trams, hi ha crescut canyissar, i forma part de l\'hàbitat dels animals salvatges de la zona.","08062-122","Nord-est de Castellnou de Bages","","41.8420300,1.8178400","401854","4632913","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46534-foto-08062-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46534-foto-08062-122-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","","2153","5.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b48","46535","Font de l\'Alzinota","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalzinota","","","","\Aquesta font neix a tocar de la riera de Bellver, entre la masia del Graner i l\'Alzinota. L\'aigua brolla directament des del sòl, i hi ha una gran llosa col·locada de forma perpendicular, de manera que l\'aigua queda provisionalment retinguda en un clot. Clavat a llosa, hi ha un brollador metàl·lic per on surt l\'aigua, que cau directament sobre el sòl i arriba fins a la riera.\
","08062-123","Nord de Castellnou de Bages","","41.8474700,1.8174800","401832","4633517","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46535-46535-foto-08062-123-2.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Social","","","","2020-11-26 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","Tot i la sequera que hi havia en el moment de fer l\'inventari, l\'aigua brollava de forma contínua.","","2153","5.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b49","46536","Casamitjana","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casamitjana-0","DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","XVI-XIX","Convindria reforçar el forjat de les golfes, reposar alguna biga i la llinda d\'entrada de les tines, que es troba partida.","Masia de planta baixa, pis i golfes, que consta de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, pel que es correspon amb les masies d\'estructura clàssica del tipus II- 2 definides per Danés i Torras. Consta d\'un volum de planta baixa, pis i golfes annexat a la façana de garbí, amb les vessants com l\'anterior i de poca més alçada. La masia que veiem actualment és fruit d\'un seguit de reformes i ampliacions que es varen realitzar entre el segle XVI i el XIX. Els cossos es van afegir al volum tot seguint el pendent de les vessants del volum existent, pel que a la façana de garbí s\'han prolongat fins a conformar una coberta única de dues vessants desiguals. Les inscripcions que trobem en les diferents llindes ens permeten orientar-nos de l\'antiguitat de cadascuna de les ampliacions que ha tingut la masia. Pel que sembla, la part més antiga de la casa és la planta baixa del volum de gregal, que per les voltes de pedra que presenta podria tenir certa antiguitat. A continuació, es devia construir el primer pis, on a la terrassa hi consta la inscripció de l\'any \'1530\'. A les golfes trobem la data gravada de \'1750\', pel que estaríem davant de la següent ampliació. Finalment, coincidint amb el període de prosperitat econòmica que portà vinya al segle XVIII, es va ampliar per la terrassa de mestral l\'any 1849, i allà on hi ha les tines hi ha l\'any \'1844\'. La façana principal, orientada a gregal, no presenta obertures a la planta baixa, pel que l\'accés queda desplaçat a un annex lateral. Aquest portal d\'accés és de pedra carejada i llinda plana, i al primer pis hi ha tres finestres de pedra carejada i llinda plana, com ho és la que hi ha sobre la del centre, de dimensions més reduïdes. A la façana de xaloc, hi ha dues obertures de pedra carejada i llinda plana, una de les quals té sortida a una terrassa, que en el volum de garbí s\'ha resolt amb una galeria semioberta de dos pòrtics horitzontals de llinda plana. La façana de mestral té també les obertures de pedra carejada amb llinda plana, i al centre hi ha un cos annexat de planta baixa, amb una terrassa transitable a sobre amb un pou d\'obra antic. A l\'altre extrem d\'aquesta façana se situen les tines, a les que s\'hi accedeix a través d\'escales per un portal de pedra carejada i llinda plana. Per últim, a la façana de garbí, hi ha una galeria de pòrtics d\'arc de mig punt, dos horitzontals i dos de verticals. En els altres dos cossos, alçats en diferents etapes constructives, hi ha tres finestres arrebossades, dues finestres de pedra carejada, i una porta amb la llinda de pedra; totes elles es troben disposades de forma desordenada al llarg de la façana. Al llarg d\'aquesta façana hi ha adossat un cobert d\'uralita. L\'acabat exterior és de pedra vista a totes les façanes excepte la de gregal, que es troba arrebossada. A l\'interior, s\'accedeix a la planta baixa a través d\'un portal de mig punt adovellat situat de forma perpendicular a la façana principal, i que consta d\'una porta amb l\'any \'1886\' gravat. El sostre d\'aquest nivell presenta unes interessants voltes de canó de pedra. Des d\'aquest punt, comencen unes escales formades per grans lloses, i que porten a la sala principal del primer nivell, que a banda i banda presenta les diferents habitacions. Una altra escala de lloses puja a les golfes, des d\'on són visibles les teules disposades a llata per canal. Al voltant de la casa, hi ha una pallissa amb un gran arc de mig punt, les tines circulars encaironades i la premsa de vi. La masia de Casamitjana conserva tots els elements característics d\'aquest tipus de construcció, ja que no ha patit reformes en els últims segles. Manté el paviment original de tova i lloses, la distribució interior, les teules, les voltes i els cairats de fusta, la cuina, les corts, el celler, i un llarg etcètera.","08062-124","Nord de Castellnou de Bages","La masia de Casamitjana consta de diverses dates a les llindes de les obertures que senyalen el gran nombre d\'ampliacions que tingué. La data més antiga que trobem correspon al 1530, en un portal situat al terrat del primer pis, i que probablement també respon a una ampliació, ja que els orígens podrien ser força antics. A les golfes hi ha la segona llinda datada més antiga, del 1750. Però sens dubte, el període en què la masia tingué més reformes fou durant la segona meitat del segle XIX; hi ha una llinda del 1884 i de 1849, una porta amb l\'any 1886 escrit, l\'any 1861 gravat a la façana, 1844 a la pallissa i 1882 a la premsa de vi. Aquestes coincideixen amb l\'època de prosperitat econòmica que portava el cultiu de la vinya en aquesta zona, que afavoria el creixement dels masos i de les dependències vinculades a aquest conreu. El propietari actual manté el cognom de Casamitjana, tot i que és el segon cognom, ja que la seva mare fou la pubilla per manca d\'hereu.","41.8535100,1.8185700","401932","4634186","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46536-foto-08062-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46536-foto-08062-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46536-foto-08062-124-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b4a","46537","L\'Alzinota","https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzinota","DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","","S\'ha esfondrat l\'estructura interior i part de l\'exterior, només salvant-se la façana de tramuntana i la de sol ixent, que corren el perill d\'esfondrar-se davant el clima advers.","Masia que es troba en ruïnes i que havia estat de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, pel que es correspon amb les masies d\'estructura clàssica del tipus II- 2 definides per Danés i Torras. Actualment, la coberta i l\'estructura interior es troben esfondrades, i només conserva fins al ràfec les façanes de tramuntana, de sol ixent i part de la de ponent. La façana principal, orientada a migdia, es troba completament esfondrada. Sembla que davant d\'aquesta hi havia un annex de petites dimensions, probablement unes corts o coberts. L\'única obertura de pedra que conserva original és a la façana de sol ixent, que és de pedra carejada i llinda plana; la resta sembla que han estat espoliades. També hi ha alguna obertura amb llinda de fusta plana. Són també visibles els forats on s\'encaixaven els cairats de fusta que sostenien el terra de les golfes. El tractament del mur consisteix en filades més o menys regulars de carreus poc treballats, que són més treballats als eixos entre façanes. Adossades a la façana de ponent hi ha dues tines circulars encaironades -una amb un cobert de planta rectangular, i l\'altra circular acabada a l\'exterior amb pedra-, que també estan patint els efectes de l\'ensorrament de la casa. L\'interior està cobert de vegetació, però es mantenen els murs que delimiten la distribució de la planta baixa.","08062-125","Nord de Castellnou de Bages","Es troba deshabitada des de mitjans del segle XX, moment a partir del qual va començar el seu deteriorament, fins al moment actual, en què es troba en estat ruïnós.","41.8469500,1.8154900","401666","4633462","","08062","Castellnou de Bages","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46537-foto-08062-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46537-foto-08062-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46537-foto-08062-125-3.jpg","Inexistent","Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b4b","46538","Barraca del Puig","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-puig-1","PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d\'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","XVIII-XX","","Barraca de vinya de dimensions mitjanes i de planta rectangular. Es troba alçada sobre un marge d\'un camp de conreu, pel que en el creixement dels murs s\'aprofità el pendent natural. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l\'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l\'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d\'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són disposades regularment i són de majors dimensions que les de la resta de la construcció.","08062-126","Nord-oest del Castellnou de Bages","El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l\'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L\'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l\'embriaguesa, i d\'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d\'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l\'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l\'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d\'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d\'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s\'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.","41.8711200,1.8090000","401165","4636153","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46538-foto-08062-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46538-foto-08062-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46538-foto-08062-126-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98|119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b4c","46539","Parets de vinya del Puig","https://patrimonicultural.diba.cat/element/parets-de-vinya-del-puig","PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d\'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","XVIII-XX","Es troben en bon estat de conservació, però en alguns trams s\'han esfondrat","Parets de vinya de pedra seca que es troben situades en el marge d\'unes feixes de conreu. El mur suporta el pes de la terra acumulada, per la qual cosa el seu parament ha estat col·locat per donar-li resistència i alhora permetre el drenatge de l\'aigua. Tot i que l\'alçada de les diverses parets és variable, totes elles estan formades per murs de pedres irregulars de dimensions petites i mitjanes. Algunes de les parets presenten al coronament del mur una filada de pedres disposades de forma vertical.","08062-127","Nord-oest de Castellnou de Bages","El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l\'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L\'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l\'embriaguesa, i d\'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d\'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l\'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l\'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d\'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d\'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s\'utilitzava per fer les feixes o les barraques.","41.8709700,1.8073200","401025","4636138","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46539-foto-08062-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46539-foto-08062-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46539-foto-08062-127-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","Tot i que originalment foren construïdes en conreus de vinya, actualment els camps on es troben estan conreats amb ordi.","98|119|94","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b4d","46540","Forn del Puig","https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-puig","","","La coberta i part del mur s\'han esfondrat, i es troba en estat ruïnós.","Forn de teules de planta baixa i de planta quadrangular que es troba en estat ruïnós, ha perdut la coberta i part del mur. Consta de dues parts diferenciades: la cambra de foc i la cambra de cocció. La primera es troba al nivell del sòl, i era on s\'encenia el foc per a coure les teules. Sobre d\'aquesta hi havia la cambra de cocció, que és on es dipositava l\'argila per a coure-la. S\'hi accedia per un portal senzill de pedra, que actualment no presenta llinda ni el mur superior. Els murs són de carreus mitjans de pedra irregulars disposats en filades desiguals, que es troben més treballades i són de majors dimensions als eixos entre façanes. A la façana principal hi ha indicis que els murs es trobaven acabats amb una capa de calç. L\'interior i l\'entorn es troben coberts de vegetació, però encara és visible la boca per on s\'encenia el forn.","08062-128","Nord-oest de Castellnou de Bages","","41.8701000,1.8105400","401291","4636038","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46540-foto-08062-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46540-foto-08062-128-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b4e","46541","El Puig","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-2","DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","XVI-XIX","","Masia de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l\'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. Al llarg de la seva història ha estat ampliada i reformada en diverses ocasions, pel que es troba constituïda per diversos volums. Per la façana de gregal, de manera que cobreix parcialment la façana principal i la lateral, hi ha un volum de la mateixa alçada i coberta que el volum principal, el qual queda enretirat a la façana principal respecte el volum afegit. El mur d\'aquest volum que queda perpendicular a la façana principal es troba semiobert al pis superior amb un pòrtic d\'arc escarser. L\'annexament d\'aquest volum s\'ha solucionat a la coberta perllongant· la seva caiguda, de manera que el vessant que desaigua a la façana principal és més llarg que el de la posterior. En aquest és visible també una ampliació en alçada, entre la coberta i les golfes. A la façana de mestral hi ha adossat un altre volum de planta baixa i dos pisos amb la coberta que desaigua a la façana posterior, com també ho fa el cos que s\'ha annexat a continuació, de planta baixa i pis, el qual està obert amb una galeria horitzontal de pòrtics d\'arc de mig punt. Aquest últim cos s\'estén fins a la façana de xaloc, on la coberta s\'ha resolt amb una gran terrassa transitable. En aquesta façana també hi ha un petit volum afegit de planta baixa i pis, amb la coberta amb un altre terrat. L\'accés a la casa es fa a través d\'una lliça que ha estat adossada al volum afegit i que segueix amb un baluard, pel que l\'entrada queda semi tancada per un petit pati. El portal principal és d\'arc de mig punt adovellat, que es veu interromput pel volum afegit en un dels seus brancals. Les obertures de la façana principal són totes de pedra carejada i llinda plana, dues de les quals es troben alineades amb el portal, i dues que es troben disposades aleatòriament per la façana. En una d\'elles hi consta la inscripció: \'Miquel Puig i Serra/ Any 1866\'. A la façana de mestral hi ha tres petites obertures allargades de pedra carejada i llinda plana, com també ho són les tres del primer pis, de majors dimensions. Sobre d\'aquestes hi ha quatre finestrals emmarcats amb ceràmica, dels que tres estan junts i són de majors dimensions que el que queda a un lateral. A l\'alçada de les golfes hi ha una finestra circular de ceràmica. A la façana de mestral que queda descoberta hi ha al primer pis dues finestres de pedra carejada i llinda plana, una de petita i l\'altra de mitjanes dimensions. Al segon pis hi ha una petita finestra de ceràmica i una altra de més gran feta d\'obra. A les golfes hi ha tres petites obertures d\'arc de mig punt. A la façana de sol ixent, hi ha sis obertures fetes d\'obra i disposades de forma aleatòria, juntament amb una obertura circular ceràmica a l\'alçada de les golfes. L\'acabat exterior de la masia és la pedra vista, mentre que les corts i naus afegides modernament al voltant d\'aquesta són de maó vist. A l\'interior, conserva la planta baixa amb volta- amb una gran pica de pedra- els cellers, i corts antigues. La resta de la casa ha estat habilitada com a vivenda moderna, pel que no conserva els elements tipològics tradicionals. Davant de la masia hi ha una gran era rectangular encaironada, que es troba assentada sobre roca natural, com ho està tota la masia. Perpendicular a la casa hi ha en una banda de l\'era la pallissa (actualment reformada com a vivenda) i el garatge, i a l\'altra banda hi ha unes corts modernes construïdes en maó. Seguint el camí que voreja la casa, trobem a pocs metres l\'ermita de Santa Margarida de Viladepost.","08062-129","Nord-oest del Castellnou de Bages","És una de les masies més antigues de la zona d\'Argençola. Al fogatge de 1553, apareixen dos noms que amb tota seguretat pertanyen a aquest mas; d\'una banda hi ha \'En Puig\', i de l\'altra \'Joan Viladepos\', i \'la viuda de Viladepos esta al Puigbo\'. Tot i així, la casa probablement és més antiga, per les seves característiques i per la seva vinculació a l\'ermita de Santa Margarida de Viladepost (del Puig). El mas s\'anà ampliant amb el pas del temps, però sens dubte, l\'època en què va créixer més fou durant el segle XIX, any de datació de la volta d\'entrada, entre d\'altres. Aquí hi ha una placa amb la inscripció \' MYQVEL PVIG Y SERRA A FET ENFONDIR EL SALLER Y FEV LA BOLTA Y EL REBOST EL ANY DE 1838. MIQUEL PUIG Y SERRA A FET LA BOLTA DE LA ENTRADA Y CUARTUS LO ANÑ DE 1861\'. A la façana principal, a la llinda d\'una finestra també hi ha escrit \'MYQVEL PVIG Y SERRA AÑ 1886\'. La lliça d\'entrada també té la inscripció \' mestra Franc Buixadera any 1704\', el mateix any que veiem a la llinda d\'una finestra a la façana posterior. Aquestes inscripcions, coincideixen amb l\'època de prosperitat econòmica que portava el cultiu de la vinya en aquesta zona, que afavoria el creixement dels masos i de les dependències vinculades a aquest conreu.","41.8686200,1.8035200","400706","4635881","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46541-foto-08062-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46541-foto-08062-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46541-foto-08062-129-3.jpg","Inexistent","Modern|Contemporani|Popular|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","94|98|119|85","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b4f","46542","La Vila","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vila-0","VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","XX","","Gran casal al voltant del qual s\'organitzen diversos edificis i construccions inherents al llac artificial que es troba dins la propietat. El casal és de planta baixa i dos pisos, que originalment constava d\'una coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, però que actualment la té plana. Disposa d\'una torre de planta quadrada de tres nivells d\'alçada adossada a la façana principal, de manera que és la part més elevada de la casa. La casa de la Vila es va construir sobre una casa més antiga, de la qual es va conservar el portal d\'accés de pedra carejada que veiem actualment. El perímetre de la planta baixa és superior al dels pisos superiors, pel que aquest volum sobresurt per la façana principal i posterior. A la façana principal, orientada a mestral, hi ha un gran arc rebaixat amb la inscripció \'La Vila 1922\' al centre, que es troba suportat per pilars amb capitells d\'ordre corinti. Des d\'aquest punt comencen unes escales de pedra interrompudes al centre per un bloc de pedra rectangular, al final de les quals comencen tres arcs de mig punt de dimensions inferiors a l\'anterior. Les escales porten cap al portal original de pedra carejada i llinda plana. Totes les obertures de la planta baixa tenen la llinda d\'arc de mig punt amb relleu, excepte el portal lateral que és d\'arc escarser, i es troben emmarcades amb ceràmica pintada de color roig. Corona aquest volum una terrassa transitable que s\'estén per la resta de les façanes; en aquesta, enretirada respecte el nivell que marca la façana de la planta baixa, comença l\'altra part de la construcció. Aquesta es caracteritza per un volum de planta baixa i pis que consta d\'una torre adossada a la part frontal del mur, amb un volum de planta baixa a l\'altre lateral i un de posterior. Aquest primer volum, té en el mateix eix compositiu una obertura quadrigèmina de pedra carejada i llinda d\'arc de mig punt, amb petits pilars de capitells d\'ordre corinti. Sobre d\'aquest hi ha dues finestres geminades senzilles, amb un pilar com els anteriors descrits, però emmarcada amb ceràmica. A l\'altre eix compositiu, hi una finestra geminada en cada pis, amb els mateixos pilars i llinda d\'arc de mig punt, però emmarcades amb pedra que a la llinda circular s\'hi ha afegit un motiu decoratiu circular. El ràfec d\'aquest volum es troba decorat amb fileres de rajols ceràmics disposats alternativament de forma vertical i horitzontal. Es troba coronat per uns merlets ceràmics que als eixos són de majors dimensions. Pel que fa a la torre, és d\'un nivell superior en alçada que la resta de la construcció, amb tres nivells i terrat superior, i que s\'inicia en aquest nivell. Presenta una obertura en cada un dels pisos i de les cares visibles dels seus murs. Així, al primer nivell, hi ha dues finestres ceràmiques de llinda plana als laterals, i una finestra ceràmica de llinda d\'arc de mig punt a la part frontal. Al segon nivell, hi ha dues finestres ceràmiques de llinda plana tapiades als laterals, i a la part frontal hi ha una finestra trigèmina de pedra amb llindes d\'arc de mig punt amb dos pilars i capitells com els descrits anteriorment. Al tercer nivell, hi ha dues petites obertures ceràmiques de llinda plana, i a la part frontal hi ha una imatge de ceràmica vidrada blava i de temàtica religiosa. Més concretament, la imatge és de la Verge de Montserrat portada pels escolans, amb la muntanya de Montserrat al fons i la inscripció \'La perla de Catalunya\'. Com a coronament, la torre té una terrat amb barana de balustrada i pilars ceràmics als extrems. Els diferents nivells de forjat es manifesten a l\'exterior de la torre amb una línia de rajols ceràmics al primer nivell, i una línia de ceràmica vidrada amb motius florals al segon nivell i sota el ràfec. El volum adossat al costat de la torre és d\'un sol nivell, i presenta una altra finestra geminada i una galeria d\'un pòrtic d\'arc rebaixat a la façana principal, i un altre a la lateral, de manera que queda semi obert.","08062-130","Argençola","Tot sembla indicar que la casa de la Vila que actualment veiem fou construïda sobre una antiga masia, de la qual tan sols en queda la planta baixa. Al fogatge de 1553, hi apareix el nom de \'Joan Vila de Argensola\', el mateix nom que encara rep actualment la casa. No fou fins a principis del segle XX, quan Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa i tots els seus voltants, creant els Llacs esglaonats amb les seves preses, el pont per accedir-hi, les fonts i els colomars, i les creus de terme.","41.8590300,1.7937100","399877","4634828","1906-22","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46542-foto-08062-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46542-foto-08062-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46542-foto-08062-130-3.jpg","Inexistent","Modernisme|Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","(Continuació descripció) Per la façana de xaloc hi ha adossat de forma perpendicular un altre volum de planta baixa i pis amb obertures de llinda plana i coronament amb merlets, que queden substituïts a la façana posterior per una capçalera de formes ondulants que sobresurt en alçada. En aquesta hi consta la inscripció \' 1906\', que és l\'any de la primera fase constructiva de la casa que veiem actualment.L\'acabat exterior és de pedra vista (en alguns trams carreus regulars) a la planta baixa i al volum de xaloc, i arrebossat als volums superiors; excepte la torre, la capçalera i els elements decoratius, que són d\'obra vista. Els eixos entre façanes dels diferents nivells es troben decorats amb ceràmica a mode de carreus de pedra, com és característic en l\'arquitectura popular. Adossat de forma perpendicular a la façana de xaloc hi ha tres cossos de planta baixa paral·lels entre sí, que consten de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Són les que havien estat les cotxeres de la casa, davant de les quals hi ha l\'església romànica de Santa Eulàlia. Al seu costat hi ha la rectoria, i seguint el camí es travessa la riera d\'Argençola per un pont del mateix període de construcció que la casa. A una banda del pont queden els llacs artificials de La Vila, i a l\'altra les diferents preses i les fonts que segueixen la riera. Alhora, davant de la façana de garbí hi ha les corts i un femer antic amb volta de canó; davant de la de mestral, a l\'altre costat de la carretera, hi ha les tines i la pallissa. El conjunt format per la casa, l\'església i la rectoria es troben en un marge amb desnivells, pel que es van construir grans murs de contenció esglaonats de pedra per suportar-ne la terra.","105|98","46","1.2","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b50","46543","Llacs d\'Argençola","https://patrimonicultural.diba.cat/element/llacs-dargencola","AA.VV. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. Centre d\'Estudis del Bages. Manresa. http://mediambient.gencat.net/Images/43_37935.pdf","XX","El sediment acumulat i el poc cabal de la riera poden provocar-ne la desaparició com a zona humida.","Embassament d\'una hectàrea i mitja creat de forma artificial tot aprofitant el pas de la riera d\'Argençola per la zona, que és una tributària del riu Cardener. La presa principal es va construir durant els anys vint del segle XX, a partir dels quals la riera ha acumulat sediments fins a provocar una notable reducció de la superfície estanyada. El nivell de l\'aigua ha minvat molt amb el pas del temps, cosa que ha provocat que el canyissar s\'està convertint en un ecosistema pràcticament terrestre. El canyissar constitueix un hàbitat propici per a aus aquàtiques, com són l\'ànec collverd (Anas platyrhyncos), el bernat pescaire (Ardea cinerea) i la fotja (Fulica atra); i les aus estacionàries com la cigonya (Ciconia ciconia) i l\'agró roig (Ardea purpurea). El bosc de ribera, però, és pràcticament inexistent. També hi signes evidents del pas de senglars per la zona. Els llacs i el bosc d\'Argençola constitueixen un corredor ecològic entorn de les zones humides destacat, essent l\'hàbitat de diverses espècies tant autòctones com estacionàries.","08062-131","Argençola","A principis del segle XX, Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa i tots els seus voltants, creant els Llacs escalonats amb les seves preses, el pont per accedir-hi, les fonts i els colomars, i les creus de terme. El seu interès per la naturalesa i la hidrologia va ser el que el va empènyer a construir la seva obra de major magnitud: els llacs artificials, després d\'un estudi minuciós de les possibilitats de la zona. Un cop construït continuà estudiant-lo, com prova la inscripció de la placa ceràmica de l\'embarcador: \'Altura alcanzada por las aguas sobre la coronación de la presa/ Junio de 1934 0\'45 metros/ Junio de 1936 0\'36/ Octubre 1940 0\'74/ Agosto 1941 1\'49\'. Aquesta ens indica que durant els primers anys d\'existència dels llacs, el nivell de l\'aigua anava en augment. Actualment, lamentablement, s\'ha trencat aquesta dinàmica i el nivell es troba molt baix.","41.8587100,1.7962800","400090","4634790","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46543-foto-08062-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46543-foto-08062-131-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98","2153","5.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b51","46544","Colldeforn","https://patrimonicultural.diba.cat/element/colldeforn","DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","","Es troba en estat ruïnós, i en perillen els murs que queden dempeus.","Gran masia en estat ruïnós de planta baixa, pis i golfes, que consta de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l\'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. A la façana de garbí hi ha adossat de forma perpendicular un gran volum de planta baixa i pis, que sobresurt respecte el nivell que marca la façana principal i s\'estén al llarg de tota la façana de garbí fins a la façana posterior, de manera que el conjunt conforma una planta en forma de \'L\'. A la façana de gregal també hi ha un volum agregat de planta baixa, pis i golfes, i que probablement respon a una ampliació del volum principal. La coberta i els murs interiors s\'han esfondrat, i tan sols manté parcialment la distribució interior a la planta baixa. El mur de la façana principal s\'ha esfondrat a la part del ràfec, del que tan sols n\'és visible un tram, que estava format a base de tres fileres de rajols i teules ceràmiques. Les obertures de la façana principal es troben disposades segons una disposició asimètrica. Així, a la planta baixa, hi ha descentrat el portal principal, de llinda de fusta amb brancals de pedra carejada, alguna de la qual ha estat arrencada del mur. A banda i banda del portal hi ha dues obertures allargades de dimensions molt reduïdes, que tenien la funció de guaita, a mode d\'espitlleres. Al pis superior hi ha tres obertures; dues tenen llinda de fusta , i la del centre es troba en mal estat i no se\'n pot conèixer la tipologia. Al nivell de les golfes, hi havia quatre obertures, l\'única de les que es conserva és amb llinda de fusta. Al costat d\'aquesta hi ha les restes d\'una capa rectangular de calç que amb tota probabilitat correspon a un rellotge de sol. Pel que fa al volum afegit a gregal, presenta a la façana principal un portal d\'arc escarser amb emmarcament ceràmic, i té a sobre un finestral també d\'arc escarser, però tan sols amb la llinda ceràmica. Els murs de gregal i mestral es troben en alguns trams semienderrocats, i és en aquesta part de la casa on són visibles una quantitat notable de tines, fet que apunta a una important economia basada en la vinya. Els eixos entre façanes es troben marcats amb carreus regulars de mitjanes dimensions. Pel que fa a l\'acabat exterior, és de carreus de pedra més o menys regulars disposats en filades irregulars. A la façana principal, encara és visible la capa original de calç que constituïa l\'acabat exterior original de la construcció. Davant de la façana principal hi havia una era encaironada, que no és visible a causa de la vegetació que hi creix, i prop hi ha una pallissa de tres nivells, també en estat ruïnós.","08062-132","Nord-oest de Castellnou de Bages","Es troba deshabitada des de principis del segle XX. El gran nombre de tines i les notables dimensions del conjunt, apunten a que la casa va viure un període de prosperitat econòmica que portava el cultiu de la vinya en aquesta zona, que afavoria el creixement dels masos i de les dependències vinculades a aquest conreu. Pel que sembla, la ràpida propagació de la fil·loxera, i la crisi econòmica que portà, provocaren l\'abandonament de la masia.","41.8471500,1.8053700","400826","4633496","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46544-foto-08062-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46544-foto-08062-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46544-foto-08062-132-3.jpg","Inexistent","Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b52","46545","Cal Mestres","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestres-0","DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona.","","","Masia de planta baixa, pis i golfes, que consta de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l\'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. Es troba constituïda per dos volums adossats paral·lelament que alhora es troben separats en dues vivendes : Cal Mestres, a sol ixent, i Ca l\'Inglès, a ponent. El volum que conforma Cal Mestres és de majors dimensions que el de ca l\'Inglès, pel que a la façana posterior el primer sobresurt respecte l\'altre. D\'altra banda, té dos cossos de planta baixa adossats a la façana de sol ixent; un amb els vessants com el volum original, i l\'altre d\'una única vessant que desaigua a la façana principal. A la façana de ponent té adossat un cobert de planta baixa, amb una vessant que desaigua als laterals, és a dir, perpendicular al volum principal. La façana principal, orientada a migdia, té dos portals centrats de pedra carejada i llinda plana. Al primer pis, hi ha un total de cinc obertures centrades, totes elles arrebossades, essent les dues del centre de majors dimensions i amb balcó (un amb l\'any \'1869\' al centre), que queden disposats sobre els portals del pis inferior. Al pis superior, es repeteix el mateix esquema compositiu d\'obertures que al primer pis, excepte en els finestrals, que no tenen balcó, i que presenten llindes de fusta. Les façanes de ponent i sol ixent no tenen obertures, mentre que la de tramuntana té un grup de finestres de petites dimensions, fetes amb llinda de pedra i emmarcades amb pedra sense carejar o bé arrebossades. En aquesta façana també hi ha un portal d\'arc escarser i de pedra disposada a plec de llibre. Els eixos entre façanes tenen una filera de carreus de pedra regulars de mitjanes dimensions disposats de forma regular. L\'acabat exterior és la pedra vista i, en alguns trams de la façana principal es troba arrebossada. L\'entrada de Cal Mestres el constitueix una volta de punt rodó feta de pedra disposada a plec de llibre.","08062-133","Nord de Castellnou de Bages","La masia de Cal Mestres es troba dins de la propietat del Puig. A la barana del balcó de la façana principal, hi consta l\'any \'1869\', que tant podria ser l\'any de construcció de la casa com el d\'una reforma.","41.8667500,1.8042200","400761","4635673","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46545-foto-08062-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46545-foto-08062-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46545-foto-08062-133-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98|119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b53","46546","Gallifa","https://patrimonicultural.diba.cat/element/gallifa","","XX","","Casa de planta baixa, pis i golfes que té la coberta de tipus basilical, pel que el nivell de les golfes, també de dos vessants, sobresurt amb un cos central a la zona del carener de la coberta principal. Adossada a la façana de tramuntana hi ha una torre de planta quadrangular de planta baixa i tres pisos, i que representa la part més emblemàtica del conjunt. Davant de la torre, a un nivell inferior del sòl respecte el volum principal i amb un pati interior enmig, hi ha les corts i el femer de dos nivells d\'alçada i de quatre i dos vessants, respectivament. La casa de Gallifa es va construir seguint un esquema compositiu simètric. Així, la façana principal, orientada a migdia, té un portal centrat d\'arc rebaixat de pedra carejada, i a banda i banda té una petita finestra de ceràmica d\'arc de mig punt. Tant a la façana de ponent com a la de sol ixent, hi ha a la planta baixa la mateixa tipologia de finestres que a les de la façana principal. Al primer pis, des de la façana principal, hi ha centrada una galeria oberta de tres pòrtics de mig punt suportats per pilars de ferro, amb una barana de ferro senzilla que la tanca. Sobre d\'aquesta galeria hi ha les inscripcions \'1913/ M G\' de rajola vidrada, que fan referència a l\'any de construcció de la casa i al seu autor, Magí Gallifa. A cada costat de la galeria hi ha una finestra ceràmica de mitjanes dimensions, d\'arc escarser amb la llinda prominent. D\'aquestes mateixes obertures n\'hi ha tres a la façana de ponent (una ha estat canviada), i tres més a la de sol ixent, totes elles alineades amb les del pis inferior. També n\'hi ha una a les golfes a la façana principal, mentre que a ponent i sol ixent hi ha dues petites finestres arrebossades. Pel que fa a la torre, tan sols té una finestra al segon pis a la façana de tramuntana i, al pis superior, a cada façana en té tres d\'allargades arrebossades, a mode d\'espitlleres. A la part del ràfec hi ha una cornisa amb volada que combina fileres de rajols plans i quadrangulars. Com a coronament, la torre consta d\'una filera de quatre merlets a la façana de ponent i de sol ixent, i de tres a la façana de migdia i de tramuntana. L\'acabat exterior és arrebossat i pintat, que es troba erosionat a la façana principal, deixant veure en alguns trams el paredat de pedra i argamassa. Els nivells de forjat es posen de manifest a l\'exterior a través d\'una filera de rajols ceràmics vidrats de color verd al primer nivell, col·locats de forma romboïdal. També hi ha marcada una filera vertical de carreus regulars de pedra als eixos entre façanes. El ràfec del volum principal es troba decorat amb cinc fileres de rajols i teules ceràmiques. A l\'interior, la distribució de la casa respon a l\'estructura de tres crugies, que es manifesten a l\'exterior a partir de les obertures. Els sostres de la planta baixa es troben constituïts per voltes de maó, i als pisos superiors per bigues de fusta. La torre és la caixa d\'escala per accedir als pisos superiors. Davant de la façana de sol ixent, alienades amb les corts de tramuntana, hi ha unes corts de planta baixa amb una era encaironada al davant.","08062-134","Nord-oest de Castellnou de Bages","Magí Gallifa, un industrial manresà amb coneixements d\'arquitectura, rebé l\'encàrrec del seu pare per construir la casa de Gallifa, a principis del segle XX. En motiu de la construcció de la casa, es va obrir el camí que actualment puja a la casa, i al seu temps es van construir dos ponts i el mur.","41.8454500,1.7878700","399371","4633327","1913","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46546-foto-08062-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46546-foto-08062-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46546-foto-08062-134-3.jpg","Inexistent","Modernisme|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","Magí Gallifa","També es coneix amb el nom de Mas Bosch.","105|98","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b54","46547","Cal Magí","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magi-0","DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","","Presenta petites fissures a la façana posterior, i la tina ha perdut la coberta.","Masia de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l\'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. Les obertures es troben disposades a les façanes seguint una disposició asimètrica. Així, la façana principal, orientada a sol ixent, consta d\'un portal centrat d\'arc escarser ceràmic. Al pis superior hi ha tres obertures desiguals; la de sobre el portal és de mitjanes dimensions amb sortida a un balcó, i les laterals són, una ceràmica i l\'altra arrebossada. Les finestres de les golfes d\'aquesta façana tenen la llinda integrada en el ràfec, i són arrebossades, la del centre de majors dimensions i amb barana ceràmica. A la façana de tramuntana hi ha les restes enderrocades del que havien estat les corts, i al mur s\'ha adossat un dipòsit o cisterna moderna. En aquesta façana hi ha tres obertures desordenades, dues d\'elles arrebossades i al primer pis, i una de ceràmica al pis superior. A la façana de ponent hi ha adossat un cos quadrangular de planta baixa, amb la coberta plana, que tan sols consta d\'una petita finestra allargada. A la planta baixa, a banda i banda d\'aquest cos, hi ha dues petites finestres d\'obra. Al primer pis d\'aquesta façana hi ha tres finestrals d\'arc escarser arrebossats amb llinda ceràmica, essent el central de majors dimensions i amb sortida al cos adossat. Aliniades amb aquestes, al pis superior hi ha tres finestres arrebossades de llinda plana. Per últim, a la façana de migdia, hi ha un portal descentrat de llinda de fusta, amb una finestra de llinda de fusta i una ceràmica al primer pis, i dues de ceràmica a les golfes; totes elles de mesures desiguals. Al llarg de la façana principal hi ha unes corts de planta baixa amb coberta d\'uralita, que tanquen l\'accés formant un petit pati davant la casa. Davant de la façana de migdia hi ha una pallissa i corts de dos nivells d\'alçada i una tina encaironada que ha perdut la coberta.","08062-135","Nord-est de Castellnou de Bages","Explica Pere Vila que la casa tenia una llinda amb data de 1700, que no ha estat localitzada.","41.8655500,1.8192400","402006","4635523","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46547-foto-08062-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46547-foto-08062-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46547-foto-08062-135-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98|119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b55","46548","Bosc d\'Argençola","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dargencola","","","Es va cremar durant els incendis forestals de 1994, pel que es troba en procés de recuperació, pel que la flora que hi trobem és encara jove.","Es tracta d\'un bosc que s\'estén per la zona que envolta els llacs d\'Argençola i que pràcticament arriba fins a la masia de Colldeforn. La seva cobertura arbustiva és força elevada, ja que el constitueixen espècies arbustives i espècies arbòries en un estadi de desenvolupament arbustiu, perquè el bosc es va cremar gairebé en la seva totalitat durant els incendis de 1994. Les espècies arbòries predominants són el pi blanc (Pinus halepensis), l\'alzina comú (Quercus ilex), el pi pinaster (Pinus pinaster) i el roure martinenc (Quercus humilis). Com a espècies arbustives destaquen l\'argelaga (Ulex parviflorus), la farigola (Thymus vulgaris), el romaní (Romarinus officinalis), el ginebre (Juniperus oxicedrus) i l\'esbarzer (Rubus ulmifolius), entre d\'altres. El bosc d\'Argençola, juntament amb els llacs d\'Argençola, constitueixen un corredor ecològic entorn de les zones humides destacat, essent l\'hàbitat de diverses espècies tant autòctones com estacionàries.","08062-136","Argençola","","41.8564600,1.8011700","400492","4634534","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46548-foto-08062-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46548-foto-08062-136-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","","2153","5.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b56","46549","Riera del Tordell","https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-tordell","","","","La riera del Tordell inicia el seu pas pel municipi de Castellnou de Bages provinent de Navàs i, després d\'un recorregut aproximat d\'uns 5000 metres, entra al municipi de Súria, on desemboca al riu Cardener. La riera transcorre pel nord de Castellnou seguint un recorregut de desnivells amb trams de masses rocoses que s\'han erosionat amb el pas de l\'aigua. Al seu pas pel municipi, la riera té un cabal força irregular, amb alguns trams pràcticament eixuts i d\'altres amb cabal continu, tot i que el més habitual és que tingui el cabal continu. Al seu pas per la Vila d\'Argençola, la riera va ser remodelada a principis del segle XX per a convertir-la en un embassament artificial amb una sèrie de rescloses avui dia encara visibles. Cal afegir que l\'acció erosiva de l\'aigua de la riera del Tordell, al seu pas per Súria, ha deixat al descobert l\'anomenada Falla del Tordell, que ha esdevingut una zona d\'interès geològic.","08062-137","Nord de Castellnou de Bages","","41.8638300,1.8014900","400530","4635352","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46549-foto-08062-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46549-foto-08062-137-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Social","","","","2020-10-07 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","També s\'anomena riera de Castellnou, d\'Argençola, de Sant Cugat o de les Vilaredes.","","2153","5.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b57","46550","La Font del Lleó","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-del-lleo","","XX","","La font del Lleó es troba dins el marc de la Vila d\'Argençola, davant de la riera del Tordell. La construcció que l\'alberga es troba situada dins un marge, i la font es troba empotrada. Aquest cos consisteix en dos murs laterals de mamposteria que es tanquen de forma obtusa cap a la paret posterior, que és on s\'emplaça la font. Cobreix el cos una volta de carreus plans que segueix el mateix angle que els murs. A les dues parets laterals hi ha dos bancs de pedra que es tanquen cap a la font. Aquesta, es troba esculpida en pedra, amb un marc rectangular vertical que s\'estén fins al terra. Alhora, en aquest marc hi ha un altre rectangle amb gravat ornamental, amb una placa metàl·lica a la part inferior on hi posa \'MARIA DEL CARMEN/ DIA 31 ENERO AÑO 1931\'. Sota d\'aquesta hi ha el brollador, que consisteix en un altrelleu del cap d\'un lleó, que escup l\'aigua per la boca. L\'aigua cau en una petita pica circular.","08062-138","La Vila d\'Argençola","Miquel Saladrigas era el propietari de la Vila durant la primera meitat del segle XX. Tenia dues filles, a les qui feu construir una font per cada una. La font del lleó la va construir per la que s\'anomenava María del Carmen.","41.8566200,1.7926800","399788","4634562","1931","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46550-foto-08062-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46550-foto-08062-138-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b58","46551","Font d\'Argençola","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dargencola","VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","XX","","La font d\'Argençola forma part del conjunt de la Vila d\'Argençola, davant de la riera del Tordell. Consisteix en un cos construït sota al nivell natural del sol, pel que per accedir-hi s\'han de baixar unes escales de rajols ceràmics. A banda i banda d\'aquestes hi ha les parets de maó que suporten les terres naturals, i al final de les escales hi ha, coberta amb una volta de carreus, la font. Aquesta consisteix en un brollador metàl·lic que surt de la paret, la qual té un raig continu d\'aigua que cau directament sobre el terra.","08062-139","La Vila d\'Argençola","Miquel Saladrigas era el propietari de la Vila durant la primera meitat del segle XX. Tenia dues filles, a les qui feu construir una font per cada una. Aquesta font és la que corresponia a la Núria.","41.8576100,1.7917700","399714","4634673","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46551-foto-08062-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46551-foto-08062-139-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b59","46552","Llegenda de la Torre dels Moros ILlegenda de la Torre dels Moros I","https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-torre-dels-moros-i-llegenda-de-la-torre-dels-moros-i","http://www.xtec.cat/satis/ac/llegenda/textos/lleg1tex.htm","","Les persones del municipi a qui s\'ha preguntat sobre aquesta llegenda la desconeixen, pel que probablement la seva transmissió oral s\'ha perdut.","Explica la llegenda que a la torre dels moros hi ha enterrat un tresor que, segons les versions, expliquen que es tracta d\'un vedell d\'or pur. D\'altra banda, també s\'explica que la Torre dels Moros comunica amb el castell de Balsareny, amb qui manté contacte visual.","08062-140","Castellnou de Bages","","41.8509800,1.8300100","402878","4633893","","08062","Castellnou de Bages","Obert","Dolent","","Inexistent","","Patrimoni immaterial","Tradició oral","Pública","Simbòlic","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","","61","4.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b5a","46553","Cal Mau","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mau","AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l\'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","","","Mas que, segons la classificació de J. Danés de les masies d\'estructura clàssica, pertany al tipus I. La coberta és a dues aigües, amb quatre filades de rajols al ràfec, i amb el carener paral·lel al frontis, que es troba orientat a xaloc. L\'edifici, de dues crugies, consta de planta baixa, pis i golfes i ha estat construït amb pedra i argamassa. Actualment, la crugia esquerra del frontis conserva l\'arrebossat, mentre que la resta de la façana té la pedra carejada i rejuntada amb ciment. El cos original es perllonga cap a gregal amb un altre cos, que representaria una tercera crugia. A xaloc trobem un porxo annexat, que s\'inicia a la crugia esquerra i s\'estén cap a garbí. D\'altra banda, la façana de garbí té annexat un cos d\'alçada inferior i d\'una vessant, mentre que a mestral trobem un garatge de pedra nova. El frontis consta del portal d\'entrada, situat a l\'interior del porxo, de llinda plana de pedra, amb una clau central, i carreus als brancals. Al pis trobem dues finestres asimètriques de llinda plana de pedra, carreus als brancals i ampit. Sota una d\'aquestes finestres hi ha una llinda amb la inscripció 1692. Les dues finestres de les golfes presenten les mateixes característiques, però han estat reformades ja que la pedra es troba clarament carejada. La façana de garbí presentava un cos annexat, però actualment només en resta un d\'alçada inferior. Conserva, a les golfes, dos finestrons reformats. A mestral trobem tres finestres al pis de llinda plana, carreus als brancals i ampit i dues finestrons a les golfes amb les mateixes característiques. El cos annexat a gregal ha estat reformat. La façana principal presenta, a la planta baixa, un interessant porxo de tres arcs rebaixats asimètrics i dos arcs simètrics als laterals, emmarcats amb carreus als fusts dels arcs i amb pedruscall a les arcades. A l\'interior trobem un portal amb esglaons i una finestra. El pis està presidit per una balconada d\'arc rebaixat, amb un fina columna de ferro forjat que el sosté. Als laterals de la façana hi ha dues finestres asimètriques, també d\'arc rebaixat i ampit. Les golfes consten d\'una finestra centrada, amb les mateixes característiques que la resta, però amb una columna de pedra que la sosté. Els laterals d\'aquest cos tenen una disposició simètrica, que consta del següent: un arc rebaixat del porxo a la planta baixa, una finestra d\'arc rebaixat i una finestra de llinda plana i carreus als brancals al pis i un finestró a les golfes. Cal Mau presenta l\'entorn del mas envoltat d\'una tanca de pedra i disposa d\'alguna construcció propera, com ara un cobert. L\'interior de la casa conserva elements interessants, com pot ser una volta de canó de pedra, una tina o la boixa d\'una tina.","08062-141","Pel camí de Santpedor a Castellnou, després de la urbanització del Serrat","Segons una còpia d\'una escriptura de l\'establiment perpetu de la casa Estrada: el matrimoni d\'Anton i Maria Martí Estrada, el dia 9 de febrer de 1817, vengueren la casa Estrada a Mauro Cornet. L\'últim descendent fou Sabina Cornet Comas, que es casà amb Ramon Mascaró Codina cap al 1950, establerts a la casa amb el nom ja de Cal Mau. Cap a 1960 es vengueren la casa i les terres a Ramon Padró de Manresa, que l\'ha restaurat.","41.8107200,1.8334300","403101","4629419","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46553-foto-08062-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46553-foto-08062-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46553-foto-08062-141-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes","","","98|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b5b","46554","Tines de Planacoll","https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-planacoll","","XIX","","A l\'interior de l\'edifici annex de Planacoll hi ha tres tines circulars encaironades de mitjanes dimensions, les quals van perdre la teulada que les protegia del mal temps, pel que es van obrir pel nivell inferior i es troben connectades entre elles a través d\'unes portes que s\'hi ha fet recentment. L\'edifici on es troben les tines és fet de pedra i argamassa, i consta de dos nivells d\'alçat. Les obertures d\'aquest són petites, algunes en forma d\'espitllera, i la porta d\'entrada presenta una llinda de fusta.","08062-142","Planacoll","","41.8079400,1.8335400","403106","4629110","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46554-foto-08062-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46554-foto-08062-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46554-foto-08062-142-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Ornamental","","","","2019-11-26 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","119|98","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b5c","46555","Barraca de les Cases","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-cases","DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","XVIII-XX","Es troba inclinada cap a la paret de vinya.","Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. S\'ha construït aprofitant la paret de vinya del camp on es troba, i es troba inclinada cap a aquesta. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres regulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l\'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l\'exterior, hi ha una cornisa senzilla de pedra formada per les lloses de coberta. La porta d\'entrada es troba descentrada, i té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions i estan disposades de forma regular.","08062-143","Argençola","El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l\'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L\'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l\'embriaguesa, i d\'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d\'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l\'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l\'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d\'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d\'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s\'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.","41.8638600,1.8024400","400609","4635354","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46555-foto-08062-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46555-foto-08062-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46555-foto-08062-143-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98|119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b5d","46556","Barraca de Planacoll","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-planacoll","PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d\'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","XVIII-XX","El forat a la volta podria provocar a llarg plaç que perillés l\'estructura de la barraca.","Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l\'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de mitjanes dimensions, i allà on arrenca aquesta a l\'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. Com a coronament de la barraca hi ha un caramull o cantamussols, que consisteix en tres lloses planes col·locades una sobre l\'altra en el punt més alt. La porta d\'entrada es troba descentrada, i té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs estan disposades regularment i són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. Consta d\'un petit finestró a la façana principal. A causa de la pèrdua progressiva del cobriment de terra i pedra, presenta un forat a la volta.","08062-144","Sud-est de Castellnou de Bages","El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l\'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L\'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l\'embriaguesa, i d\'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d\'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l\'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l\'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d\'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d\'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s\'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.","41.8079200,1.8320000","402978","4629109","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46556-foto-08062-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46556-foto-08062-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46556-foto-08062-144-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98|119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b5e","46557","La Portella","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-portella-0","DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","","","Masia de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, pel que es correspon amb les masies d\'estructura clàssica del tipus II- 2 definides per Danés i Torras. Es troba construïda aprofitant el desnivell del sòl, pel que la façana posterior queda parcialment coberta pel marge i s\'hi accedeix directament pel primer pis. Adossat a la façana de garbí hi ha un petit cos de planta baixa d\'un vessant que desaigua a la seva façana principal. Alhora, a la façana de gregal s\'han adossat diversos cossos: un de planta baixa construït sobre el marge i que segueix la vessant del volum principal per la façana posterior; davant d\'aquest un de planta baixa amb la vessant perpendicular a la coberta principal; i, per últim, dos cossos de planta baixa i alçades desiguals que s\'adossen a aquest darrer. Tots aquests cossos adossats al voltant de la casa constitueixen les que havien estat les corts i els annexos relacionats amb la producció del vi, pel que trobem diverses tines circulars encaironades, que actualment s\'han reformulat com a elements moderns. La façana principal, orientada a xaloc, consta d\'un portal descentrat de pedra carejada i llinda plana, que al costat té una finestra de pedra sense carejar i llinda plana. Al primer pis, seguint la mateixa disposició de les obertures que a la planta baixa, hi ha dues finestres de pedra carejada i llinda plana, essent la de sobre el portal de majors dimensions. A l\'alçada de les golfes hi ha dues finestres d\'iguals dimensions fetes de pedra sense carejar. A la façana de garbí hi ha un petit contrafort afegit modernament, i dues finestres de pedra carejada i llinda plana a l\'alçada del primer pis. A la façana orientada a mestral hi ha un portal centrat amb una finestra de desiguals dimensions a cada costat, totes de pedra carejada i llinda plana. Sobre el portal hi ha una petita obertura allargada de ceràmica. Al volum afegit en aquest nivell per la façana de gregal hi ha dues obertures desiguals, una de pedra carejada i llinda plana, i l\'altra de majors dimensions i de pedra sense carejar. L\'acabat exterior del conjunt és la pedra vista, que va ser repassada amb pòrtland a les juntes durant l\'última restauració. Al ràfec hi ha una filera decorativa de rajols ceràmics. A l\'interior, a la planta baixa es conserven les voltes de punt rodó de pedra, i als pisos superiors es mantenen les bigues, algunes de les quals s\'han hagut de reemplaçar a causa del seu mal estat. El paviment de la planta baixa, de tova, va ser extret de la masia del Soler, de la mateixa propietat. Conserva les portes de pedra carejada a l\'interior.","08062-145","Sud de Castellnou de Bages","Expliquen l\'anècdota que, després de la guerra, els maquis hi varen entrar a robar aprofitant l\'absència dels propietaris.","41.8140900,1.8242000","402339","4629803","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46557-foto-08062-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46557-foto-08062-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46557-foto-08062-145-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98|119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b5f","46558","El Soler","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-1","DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona.","","Tot i que la masia es troba en procés de restauració, els edificis annexos es troben en estat ruïnós.","Masia de planta baixa, pis i golfes, que consta de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, pel que es correspon amb les masies d\'estructura clàssica del tipus II- 2 definides per Danés i Torras. Es troba construïda sobre un marge de terra i roca natural, i està alçada aprofitant el desnivell del terreny, que a la façana posterior es troba en el primer nivell. Per la façana de gregal del volum principal, s\'ha adossat un volum de planta baixa i pis amb les vessants com les del primer. Així mateix, a la façana de mestral s\'ha afegit un altre volum de planta baixa i pis, col·locat de forma perpendicular respecte el volum principal, per la qual cosa té els vessants a la façana principal i posterior. Tant el volum principal, orientat a gregal, com els altres dos, tenen les obertures disposades aleatòriament per les quatre façanes. Així, el portal principal és d\'arc escarser emmarcat de ceràmica a la llinda i de carreus de pedra regular als brancals. Sobre d\'aquest hi ha una finestra de pedra carejada i llinda plana, d\'iguals característiques que la que hi ha desplaçada al nivell de les golfes. Per la façana de xaloc totes les obertures són finestres de pedra carejada i llinda plana, trobant-se una al nivell de la planta baixa, i dues més a cada nivell superior; totes elles es troben alienades entre sí, i alhora desplaçades a un lateral de la façana. Pel que fa al volum afegit a gregal, té en aquesta orientació dues finestres de pedra carejada i llinda plana a cada pis. La façana de garbí té un portal desplaçat a un lateral, d\'arc escarser emmarcat amb ceràmica, i a l\'altre extrem hi ha una finestra de pedra carejada i llinda plana. Les dues finestres centrades que hi ha al nivell de les golfes són de les mateixes característiques que aquesta última. El volum afegit a mestral segueix en aquesta façana amb una galeria horitzontal de dos pòrtics d\'arc de mig punt arrebossats. Tant a la façana de mestral com a la de gregal d\'aquest volum adossat hi ha obertures arrebossades, una d\'elles en forma de portal, avui tapiada, i a la qual s\'hi accedia a través d\'unes escales. En un extrem d\'aquesta façana, hi ha un portal d\'arc escarser amb llinda ceràmica i brancals de pedra carejada com el portal principal, que es troba al seu costat. Durant el procés de restauració de la masia, es va reemplaçar la pedra carejada original de les finestres, per posar-ne de moderna. L\'acabat exterior és la pedra vista al volum principal i de pedra vista amb la planta superior arrebossada amb pòrtland als dos volums afegits. Tanca la façana de garbí un baluard amb un pati interior i unes corts i pallissa paral·leles a la resta de la construcció, que actualment es troben en estat ruïnós.","08062-146","Sud de Castellnou de Bages","","41.8211900,1.8363200","403357","4630578","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46558-foto-08062-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46558-foto-08062-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46558-foto-08062-146-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98|119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b60","46560","Font del Soler","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-soler-0","","","Està quedant coberta per la vegetació.","Font que consta d\'una construcció de tres murs de maçoneria que la cobreixen, quedant el frontal obert. Els murs es troben coberts amb una volta de punt rodó que conforma una entrada emmarcada amb carreus regulars de pedra. A l\'interior, un senzill brollador metàl·lic surt de la paret, per on cau un raig continu directament al terra, que fa que l\'accés a la font estigui inundat. La vegetació l\'ha cobert per complet, excepte a la part frontal, que es troba parcialment tapada. Alhora, sembla que a pocs metres d\'aquesta font hi ha uns safarejos, que han quedat totalment coberts de vegetació i no s\'hi pot accedir. A causa de la frondositat de la vegetació que l\'envolta, que ve marcada per l\'aigua de la font, constitueix l\'hàbitat d\'espècies com la salamandra (Salamandra salamandra) i l\'esquirol (Sciurus vulgaris).","08062-148","Sud de Castellnou de Bages","","41.8203000,1.8344600","403201","4630481","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46560-foto-08062-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46560-foto-08062-148-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b61","46561","Cal Xisquet","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xisquet","DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","XVIII","Es troba en estat ruïnós, i en perillen els murs que queden dempeus.","Masia en ruïnes que havia estat de planta baixa i pis, i que constava de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que tenia l\'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. Actualment, la coberta s\'ha esfondrat gairebé per complet, excepte en un tram del vessant que desaigua a tramuntana. Adossada a la façana de sol ixent hi ha una lliça amb la llinda feta de ceràmica, que ostenta de la inscripció \'1881\'. Aquesta lliça portava a un pati interior tancat, al voltant del qual es distribuïen un conjunt d\'edificis annexes, tals com corts i coberts, i que actualment també es troben en estat semi ruïnós. Els murs del volum principal s\'han esfondrat en major part fins a la planta baixa (excepte una part del de tramuntana que manté el primer pis), deixant al descobert la volta de pedra de punt rodó que constituïa el sostre d\'aquest nivell, i que es manté en peu. L\'ensorrament també ha deixat a la vista l\'estructura interior, així com els cairats de fusta caiguts. A la façana de ponent hi ha una estructura circular de dos nivells, que podria correspondre a un pou, un forn o bé una tina. Es desconeix la tipologia de les obertures que tenia, perquè tota la façana principal es troba esfondrada, però entre les runes es pot veure un gran bloc monolític que es correspon amb la llinda de pedra carejada del portal.","08062-149","Sud de Castellnou de Bages","Explica Vila Rovira que la llinda del portal principal tenia la inscripció \'1763\', que amb tota probabilitat és l\'any de construcció de la masia. Expliquen l\'anècdota que els maquis hi entraven a robar el vi de les tines.","41.8241700,1.8411800","403765","4630903","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46561-foto-08062-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46561-foto-08062-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46561-foto-08062-149-3.jpg","Inexistent","Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","La llinda del portal té una inscripció, que no es pot veure a causa de la posició amb què ha quedat i el seu pes.","119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b62","46562","Pallissa de la Vila","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-vila","","","","Pallissa que es troba situada davant el nucli de la Vila d\'Argençola, a l\'altre costat de la carretera, en un terreny amb desnivell, pel que des de la façana posterior tan sols hi ha un nivell d\'alçada. Consta de dues vessants i es troba alçada tres nivells. Els murs són fets de pedra i argamassa vista, excepte la part sota el ràfec, que és feta de maó i respon a una ampliació. Totes les obertures segueixen una mateixa tipologia, d\'arc de mig punt o circulars i emmarcades amb un relleu de ceràmica; es troben ordenades seguint una disposició simètrica. A la planta baixa tenen la variació que al centre hi ha una barra ceràmica vertical que les divideix. D\'aquestes n\'hi ha dues a la façana de sol ixent, i quatre a la de migdia, amb el portal fet d\'obra al centre. De les altres, al primer nivell, n\'hi ha tres a la façana de sol ixent i cinc a la de migdia; aquesta distribució es repeteix al nivell superior amb obertures circulars. A les façanes de migdia i de tramuntana, l\'ampliació de sota el ràfec s\'ha resolt amb una galeria oberta de quatre pòrtics rectangulars. La façana de ponent es troba semi oberta, amb un mur que tanca el primer nivell de forma semicircular, interrompuda al centre per una obertura. A la façana de tramuntana tan sols hi ha dos portals d\'arc de maó pla. La coberta és feta d\'uralita, i es troba suportada per cairats de fusta. Tant el nivell del forjat del primer pis com els eixos entre façanes es troben marcats amb ceràmica, a mode de carreus.","08062-150","Argençola","","41.8592800,1.7931300","399829","4634856","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46562-foto-08062-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46562-foto-08062-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46562-foto-08062-150-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","119|98","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b63","46563","Tines de la Vila","https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-la-vila","","XVIII-XIX","Es troben en mal estat estructural, i una part va ser enderrocada voluntàriament per evitar despreniments sobre la carretera, pel que en perilla la integritat.","Tines que es troben construïdes davant del nucli de la Vila d\'Argençola, a l\'altre costat de la carretera. Es troben en un terreny amb fort desnivell, fet comú en aquestes construccions perquè així es facilitava l\'accés superior de forma natural. En aquest desnivell, els cossos quadrangulars que alberguen les tines es troben construïts en dos nivells d\'alçat adossats entre sí, i es distribueixen en dues fileres; una de cinc cossos arrenglerats al superior, i una altra de quatre cossos arrenglerats a l\'inferior. Els cossos superiors són de planta baixa i pis, amb la coberta d\'un vessant que desaigua a davant; aquests es troben units als inferiors, de planta baixa i pis dos centrals, i de planta baixa els laterals, tots amb la coberta com els anteriors. Els cossos posteriors tenen accés per la façana de ponent, on hi ha quatre portals d\'arc de maó pla, que a l\'interior guarden les tines, que són fetes de pedra i morter de calç, de planta circular, i impermeabilitzades amb fileres de cairons envernissats. Per aquest punt s\'abocava la verema a les tines, i el vi es buidava per baix, per on s\'accedeix des dels cossos inferiors. Tots els cossos es troben construïts amb pedra i argamassa, i alguns es troben acabats amb pedra vista, i d\'altres estan arremolinats amb una capa de calç terrós. Al nivell inferior hi ha, orientats a sol ixent, quatre portals de diferents tipologies: un amb llinda de plana de pedra carejada i brancals amb carreus regulars, un altre amb llinda de pedra carejada i brancals ceràmics, un altre de pedra carejada i llinda plana, i una d\'arrebossada. Els dos cossos centrals d\'aquest nivell tenen els pisos superiors enderrocats recentment; expliquen que es va fer per tal d\'evitar el seu esfondrament sobre la carretera, que queda just a sota.","08062-151","Argençola","Tot sembla indicar que la casa de la Vila que actualment veiem fou construïda sobre una antiga masia, de la qual tan sols en queda la planta baixa. Al fogatge de 1553, hi apareix el nom de \'Joan Vila de Argensola\', el mateix nom que encara rep actualment la casa. Les tines i la premsa de vi formaven part d\'aquesta masia.","41.8593900,1.7936200","399870","4634868","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46563-foto-08062-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46563-foto-08062-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46563-foto-08062-151-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2019-11-26 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98|119|94","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b64","46564","Pont de la Vila","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-vila-0","","XX","","Pont que fou construït per travessar la riera del Tordell cap a la zona dels Llacs i les fonts dins el nucli de la Vila d\'Argençola. És de dos trams, i es troba construït amb grans carreus de pedra regular als extrems, i pedra i argamassa a la resta. El conformen dos arcs rebaixats, que presenten grans carreus disposats verticalment als seus extrems. El pilar central queda cobert, a banda i banda, per un mateix esperó semicircular que té la funció de tallar el corrent de la riera al seu pas per sota el pont. No presenta cap ampit, i la zona de pas queda anivellada amb el nivell del terreny. Al costat de ponent, sobre l\'esperó, hi ha una placa quadrangular amb la inscripció \'MSF/1917\'. Des del camí que ve de la Vila hi ha un portal amb murs laterals i pilars ceràmics, que dóna pas al pont.","08062-152","Argençola","A principis del segle XX, Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa i tots els seus voltants, creant els Llacs escalonats amb les seves preses, el pont per accedir-hi, les fonts i els colomars, i les creus de terme.","41.8579900,1.7940200","399901","4634712","1917","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46564-foto-08062-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46564-foto-08062-152-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98","49","1.5","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b65","46565","Preses de la Vila","https://patrimonicultural.diba.cat/element/preses-de-la-vila","","XX","La presa principal presenta petites esquerdes que fan que l\'aigua s\'escoli, i alhora la vegetació n\'accelera el desgast.","L\'embassament de la Vila d\'Argençola es va crear artificialment a partir d\'un conjunt de preses i rescloses fetes a la riera del Tordell. La presa principal del conjunt és de volta, tenint una alçada aproximada d\'uns cinc metres. El parament de la presa està fet per grans carreus de pedra regulars amb morter de calç, i baixa de forma esglaonada aigua avall. Centrats en el parament hi ha tres grans contraforts que s\'estenen en tot el seu recorregut. El sobreeixidor queda al descobert per la part de l\'embassament, a causa del baix nivell de les aigües que presenta. La segona resclosa que hi trobem és de menors dimensions que la principal, amb uns dos metres i mig d\'alçada, aproximadament. Es troba parcialment assentada sobre la roca natural que caracteritza aquesta riera. Com l\'anterior, el parament és fet amb carreus de pedra i morter de calç. Al centre del mur sobresurt un sobreeixidor amb caiguda lliure, que facilita el descens de l\'aigua. La tercera resclosa que hi trobem és de dimensions similars a la segona, amb uns dos metres i mig d\'alçada, aproximadament. Es troba parcialment assentada sobre la roca natural que caracteritza aquesta riera. Com l\'anterior, el parament és fet amb carreus de pedra i morter de calç. Al centre del mur sobresurt un sobreeixidor amb caiguda lliure. El parament de l\'aigua amunt queda visible a causa del poc cabal d\'aigua de la riera. La presa té, en cadascun dels marges laterals de la riera, un mur de pedra de grans carreus i morter de calç, i s\'ha pavimentat la zona de caiguda aigües avall.","08062-153","Argençola","A principis del segle XX, Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa i tots els seus voltants, creant els Llacs esglaonats amb les seves preses, el pont per accedir-hi, les fonts i els colomars, i les creus de terme. Per la construcció de les preses, es va contractar un gran nombre de personal, que venia de tots els indrets de la comarca.","41.8583400,1.7953700","400014","4634750","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46565-foto-08062-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46565-foto-08062-153-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","Les coordenades són de la presa principal. Les de la segona presa són: 399916,4634954. Les de la tercera: 399836,4634987.","98","49","1.5","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b66","46566","Festa Major d\'Argençola","https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dargencola","","","","Al nucli d\'Argençola, al nord del municipi de Castellnou de Bages, es celebra la festa major el tercer diumenge de maig. Antigament, es celebrava davant l\'església de Santa Eulàlia i hi venia gent de tota la comarca. Al matí hi havia una missa en honor a Santa Eulàlia, i a la tarda es ballava davant l\'església, que es guarnia de boixos per a la ocasió. Actualment, després d\'uns quants anys en què es deixà de celebrar, s\'ha recuperat la festa. L\'emplaçament segueix essent dins el nucli constituït al voltant de la casa de la Vila, tot i que s\'ha desplaçat a l\'era de davant de la pallissa, a l\'altre costat de la carretera. A part de la tradicional missa al matí i el vermut davant l\'església, s\'han incorporat proves de tractors i un concurs d\'acordionistes, entre d\'altres activitats. Conclou la festa el ball de la tarda.","08062-154","Argençola","","41.8592800,1.7931300","399829","4634856","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","","Inexistent","","Patrimoni immaterial","Manifestació festiva","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","","2116","4.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b67","46567","Jaciment al nord de Cal Tico","https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-al-nord-de-cal-tico","AA.VV. (2006). Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Castellnou de Bages. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.","V-XV","Una part del jaciment es troba en un camí rural, pel que el pas de vehicles en pot malmetre les restes.","En un petit turó a tocar el bosc d\'Argençola es va trobar un gran nombre de ceràmica grisa medieval, especialment al peu del camí i en el primer marge. No hi ha estructures que permetin contextualitzar la troballa. Després de l\'excavació de l\'indret, es va determinar que hi havia vàries formes de vores exvasades, algunes amb decoracions incises de ceràmica grisa medieval, i ceràmica a torn oxidant. Actualment, s\'han localitzat petits fragments de ceràmica grisa medieval.","08062-155","Argençola","La troballa fou descoberta pel senyor Josep Rodríguez de Súria.","41.8549800,1.7901600","399576","4634383","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","","Inexistent","","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","","1754","1.4","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b68","46568","Colomars de la Vila","https://patrimonicultural.diba.cat/element/colomars-de-la-vila","","XX","","Entre la font de la Vila i la riera del Tordell, trobem dos colomars separats entre ells uns 20 metres. Tots dos són de planta circular i d\'un nivell, amb la coberta cònica. Sota de la coberta, hi ha dues fileres circulars d\'espais rectangulars a mode de nínxols, que és l\'espai per on hi accedeixen els coloms. Sota d\'aquests, el mur que els conforma és de ceràmica col·locada a plec de llibre. El colomar més proper a la font consta d\'una placa a la part inferior on hi consta la inscripció \'MSF-1926\'. A l\'altre costat de la riera, és visible una altra filera de nínxols, construïts sobre la roca natural.","08062-156","Argençola","A principis del segle XX, Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa i tots els seus voltants, creant els Llacs escalonats amb les seves preses, el pont per accedir-hi, les fonts i els colomars, i les creus de terme.","41.8576900,1.7916800","399706","4634682","1926","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46568-foto-08062-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46568-foto-08062-156-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b69","46570","Santa Eulàlia d\'Argençola","https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia-dargencola","AA.VV. (1994). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà, Solsonès. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona.","XVIII","","Església d\'una sola nau i de planta rectangular que té la coberta de dos vessants que desaigüen a les façanes laterals. A la part del carener, encarat a la façana principal, hi ha un campanar que sobresurt en alçada, i que té els vessants com els del volum inferior. La façana principal, orientada a ponent, consta d\'un portal centrat d\'arc de mig punt adovellat, amb la dovella de la clau de majors dimensions que les altres. A un costat d\'aquest, hi ha una imatge i una inscripció amb rajoles vidrades on hi ha una il·lustració de Santa Eulàlia, i una explicació dels orígens de l\'església, respectivament. Sobre del portal, presenta una petita obertura circular emmarcada amb pedra carejada de forma quadrangular, des de la que surten quatre pedres que donen a l\'obertura l\'aparença d\'una creu grega. Al campanar hi ha dues obertures mitjanes d\'arc de mig punt, dins de les quals trobem dues campanes. Corona l\'església, centrada en la seva part més alta, una creu llatina de pedra. A la façana de tramuntana hi ha adossat de forma perpendicular un petit cos de planta baixa, amb una única obertura, que constitueix la sagristia de l\'església. A la façana de migdia hi ha un cos adossat de forma posterior, de planta baixa i de majors dimensions que el de tramuntana. Aquest presenta una teulada d\'uralita i el mur de maó vist. El tractament del mur és arrebossat i pintat de color ocre. Els angles entre façanes es troben delimitats per carreus mitjans de pedra.. Al ràfec es troba decorat amb tres fileres de rajols i teules ceràmiques. A l\'interior, presenta una única volta d\'ansa-paner, i totes les parets es troben enguixades. Consta d\'un altar-retaule senzill, així com d\'un confessionari, una capella amb un sant, tres figures de sants al voltant de l\'altar (amb Sant Antoni, Sant Isidre i Santa Eulàlia), un baptisteri, etc. Es troba situada dins el nucli de la Vila d\'Argençola, entre la casa principal i la rectoria.","08062-158","Argençola","L\'any 1950, Ramon Masnou Baixeda, bisbe de Vic, va descobrir una placa ceràmica a la façana principal, on consta la inscripció \' En el término del antiguo castillo de Argensola, consta la existencia de una iglesia eregida en el año 993 en función de centro parroquial dedicada a Santa Eulalia. La actual iglesia fue edificada en 1787 seguramente sobre el emplazamiento de la primitiva. -MCML-\'. Això apuntaria a que es tracta d\'un lloc de culte molt antic, tot i que no semblen quedar-ne vestigis.","41.8586400,1.7938600","399889","4634785","1787","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46570-foto-08062-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46570-foto-08062-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46570-foto-08062-158-3.jpg","Inexistent","Modern|Contemporani|Popular|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Religiós","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","94|98|119|85","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b6a","46571","Cal Tico","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tico-0","DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona.","","Actualment s\'està restaurant per complet, ja que es trobava en estat semiruïnós.","Masia de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l\'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. La façana principal, orientada a sol ixent, té un portal amb llinda plana de pedra carejada i els brancals ceràmics, i es troba desplaçat a l\'extrem de la façana més pròxim a migdia. Al primer pis hi ha tres finestres arrebossades disposades sense ordre, i també són visibles quatre tirants (dos entre la PB i el P1, i dos entre P1 i golfes) que reforcen l\'estructura. A les golfes hi ha una petita finestra feta amb ceràmica en un extrem. A la façana de migdia hi ha centrada una petita finestra arrebossada a la planta baixa, i al primer pis hi ha dues finestres d\'iguals característiques, amb llinda d\'arc rebaixat de maó a plec de llibre, que són el resultat d\'una intervenció sobre les originals. A l\'alçada de les golfes hi ha dues finestres centrades, que són arrebossades amb llinda plana ceràmica, i entre elles hi ha una finestra com les del primer pis, però tapiada. A la façana de ponent totes les obertures són arrebossades amb llinda plana, que es distribueixen en dues a la planta baixa, una a cada extrem de la façana al primer pis, i dues que queden a sota el ràfec; totes elles segueixen una disposició aleatòria per la façana. A la meitat de ponent de la façana de tramuntana hi ha un cos adossat de planta baixa i pis i un sol vessant, que desaigua a la façana de ponent. Aquest cos, a l\'interior del qual hi ha una tina, es troba alçat tot aprofitant el desnivell natural del terreny, pel que queda gairebé alineat amb els dos pisos superiors del volum principal. Als eixos que conforma aquest cos hi ha grans carreus treballats. Tant en aquest volum, com a la façana de tramuntana on es troba adossat, hi ha restes de la capa de morter de calç original de la casa, però a la resta de la construcció l\'acabat és la pedra vista. Davant de la façana de ponent hi ha un volum de forma perpendicular respecte el volum principal que correspon a les corts i la pallissa de la casa, que es troba en estat semi ruïnós. A l\'interior, es conserven parcialment els paviments originals de tova, així com una biga d\'una premsa empotrada a una paret on hi consta gravat l\'any 1861.","08062-159","Nord-oest de Castellnou de Bages","","41.8520400,1.7880800","399399","4634059","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46571-foto-08062-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46571-foto-08062-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46571-foto-08062-159-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","119|98","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b6b","46572","Barraca de Cal Tico","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-tico","PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d\'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","XVIII-XX","Tot i que estructuralment es troba en bon estat, la vegetació comença a cobrir-la, i a llarg plaç podria malmetre\'n els murs.","Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l\'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l\'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d\'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i com a tancament consta d\'una porta de fusta. A l\'interior hi ha dos petits finestrons.","08062-160","Nord-oest de Castellnou de Bages","El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l\'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L\'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l\'embriaguesa, i d\'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d\'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l\'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l\'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d\'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d\'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s\'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.","41.8499900,1.7840300","399059","4633836","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46572-foto-08062-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46572-foto-08062-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46572-foto-08062-160-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98|119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b6c","46573","Cal Ventura","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ventura-0","VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","","Es troba en estat ruïnós, i en perillen els murs que queden dempeus.","Masia en estat ruïnós de la qual només queda en peu l\'estructura exterior fins a l\'alçada de la planta baixa, excepte un petit tram on queda part del mur del primer pis. Actualment no se\'n distingeixen les obertures, la coberta ni els pisos, però les fonts fotogràfiques consultades presenten indicis que era a de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta, orientada a migdia, té encara la part inferior dels brancals del portal principal, que sembla que era emmarcat amb pedra carejada i llinda plana. A la façana de sol ixent, on els murs tenen la màxima alçada del conjunt, hi ha els que devien ser edificis annexos o ampliacions de la masia. Davant de la façana de migdia hi ha la pallissa, de dos nivells, que també es troba en estat ruïnós. A l\'interior de la casa, es poden veure, entre la vegetació que ha crescut, tres tines circulars encaironades i envernissades.","08062-161","Nord-oest Castellnou de Bages","Vila Rovira apunta al segle XVIII com al període en què probablement fou construïda. No hi ha prou indicis per confirmar-ho.","41.8505800,1.7913900","399671","4633893","","08062","Castellnou de Bages","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46573-foto-08062-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46573-foto-08062-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46573-foto-08062-161-3.jpg","Inexistent","Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","Segons fotografies fetes a la casa al 1982, encara tenia els murs exteriors fins a l\'alçada del primer pis, i seria probable que la coberta fos a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Cal afegir que té unes bones vistes de la zona.","119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b6d","46574","Font de Gallifa","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-gallifa","","","","Font natural que neix prop de la casa de Gallifa. L\'aigua brolla directament al terra, tot i que s\'ha canalitzat en part fins a un recinte de maó de nova construcció, que consta d\'un dipòsit, i s\'ha col·locat una aixeta metàl·lica per beure-la.","08062-162","Nord-oest de Castellnou de Bages","","41.8460300,1.7857500","399196","4633394","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46574-foto-08062-162-2.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","Tot i la sequera que hi havia en el moment de fer l\'inventari, la font no deixa de brollar.","","2153","5.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b6e","46575","Pou de glaç de Gallifa","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-gallifa","PERARNAU I LLORENS, Jaume (1992). Els pous de glaç a la comarca del Bages. Manresa, Centre d\'Estudis del Bages.","","","Pou de glaç excavat sota terra en la part alta d\'un desnivell, sota del qual hi ha una riera. És de planta circular i d\'uns cinc metres de diàmetre, aproximadament. Es troba fet amb un parament de carreus de pedra, disposats en filades regulars. Es desconeix la fondària real del pou, ja que la sedimentació de la base i la terra superior han provocat, molt probablement, el seu cobriment parcial. La part superior queda tancada amb una coberta de volta semiesfèrica, amb una única obertura a la part central. Aquesta, feta amb grans lloses monolítiques planes, presenta una forma quadrangular, que és per on s\'hi accedia i per on s\'extreia el gel mitjançant una politja. No s\'han trobat indicis d\'un túnel d\'accés per accedir a la base del pou, així com tampoc del canal de desguàs de l\'aigua. Tant la vegetació, com el pendent de la riera inferior no permeten obtenir-ne més informació.","08062-163","Nord-oest de Castellnou de Bages","El consum del gel o glaç, no comença a popularitzar-se fins al segle XVI, ja que anteriorment era considerat un producte de luxe, i es mantindrà la seva producció fins al segle XIX.","41.8462200,1.7820000","398885","4633420","","08062","Castellnou de Bages","Difícil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46575-foto-08062-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46575-foto-08062-163-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2019-11-26 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","Havia estat tapat amb una gran llosa (on havia crescut vegetació) durant molts anys perquè no hi caigués el bestiar, pel que es troba en molt bon estat de conservació.","","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b6f","46576","Pont de Gallifa II","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-gallifa-ii","","XX","","Pont d\'un sol tram que travessa un torrent que comença més amunt de la casa de Gallifa. El parament es troba constituït per carreus mitjans de pedra irregular unida amb argamassa, i el mur del pont s\'estén de forma perpendicular a aquest seguint els marges que envolten el torrent. El conforma un sol arc de mig punt, que presenta als extrems carreus de pedra carejada disposada en filades regulars. A banda i banda de l\'arc, presenta un petit contrafort, i a la part superior una petita cornisa poc pronunciada. Sobre el pont hi ha una plataforma de formigó posada en els darrers anys. En aquest punt no hi ha ampits, i la zona de pas queda anivellada amb el nivell del terreny.","08062-164","Nord-oest de Castellnou de Bages","Aquest pont fou construït per Magí Gallifa en motiu de la construcció de la casa de Gallifa. Al mateix temps, es va obrir el camí actual que puja fins a la casa. Sembla ser que Magí Gallifa construí la casa i el pont per encàrrec del seu pare, qui era propietari de la finca.","41.8475100,1.7854700","399175","4633559","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46576-foto-08062-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46576-foto-08062-164-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98","49","1.5","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b70","46577","Creu de terme d\'Argençola","https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-dargencola","","XX","","Creu que delimita el terme d\'Argençola (i alhora el municipal) i el començament del de Súria. Es troba situada sobre un peu format per quatre grans lloses quadrangulars que disminueixen el seu volum en funció de l\'alçada, a mode de graons. El que seria el cinquè graó, es troba gravat en cadascuna de les seves cares, excepte la posterior; a la part frontal hi té l\'escut i la inscripció de \'Catalunya\', en un lateral hi té l\'escut i la inscripció d\'\'Argençola\', i a l\'altre lateral hi posa \'MSF 1923\', que fa referència a qui féu construir-la i l\'any en què es va fer. Sobre aquesta llosa hi ha una altra llosa esculpida que s\'estreny a mida que creix en alçada, i que presenta una cornisa petita amb volada a la part superior. Culmina el volum una creu llatina que combina el metall i el morter de calç.","08062-165","Argençola","A principis del segle XX, Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa i tots els seus voltants, creant els llacs esglaonats amb les seves preses, el pont per accedir-hi, les fonts i els colomars, i les creus de terme.","41.8538400,1.7859200","399222","4634261","1923","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46577-foto-08062-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46577-foto-08062-165-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","A l\'altra punta del municipi, ja dins el terme municipal de Balsareny, hi ha una creu de les mateixes característiques que aquesta, i en comptes de tenir inscrit \'Argençola\', hi posa \'Balsareny\'.","98","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b71","46578","La Baga","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-baga","DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","","","Mas de notables dimensions al voltant del qual s\'organitzen diverses construccions annexes en estat ruïnós, entre les que destaquen els cossos de planta irregular que es situen davant la façana de gregal. El volum principal és d\'aparença massissa, de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta a dos vessants amb carener paral·lel a la façana principal, pel que té l\'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. El volum que veiem actualment és fruït d\'un gran nombre de reformes i ampliacions, que són visibles en els diferents tractaments dels murs. Per una part de la façana de mestral (no arriba fins a la de gregal) es va ampliar amb un cos que segueix les mateixes característiques que el volum principal, així com el pendent de la coberta, de manera que el vessant de la façana posterior s\'estén més de llargada que la principal. Alhora, per la façana de xaloc, la principal, s\'ha adossat perpendicularment un cos de planta baixa i pis, amb coberta que es recolza a un cos que correspon a una altra intervenció. Aquesta és de planta baixa i dos pisos, i segueix el pendent de la coberta principal. Aquest cos no presenta mur principal, sinó que és obert amb un pilar central, i als pisos superiors hi ha un porxo fet de maó modern. A l\'interior, a la planta baixa, hi ha el portal principal d\'arc de mig punt adovellat, que es troba en el mur de la que seria la façana principal del volum original. Davant de la façana de gregal hi els cossos irregulars citats anteriorment, alguns adossats a la façana del volum principal, i que es troben en estat semi ruïnós. Semblen correspondre a habitatges auxiliars de la masia, i presenten portals i finestres de pedra carejada de força magnitud. El volum principal té poques obertures a les façanes, i es troben distribuïdes de forma aleatòria. A la façana de garbí no hi ha obertures al nivell de la planta baixa, sinó tan sols un cos ruïnós que correspon a unes escales que portaven a una porta del primer pis, actualment tapiada. Al primer pis hi ha quatre finestres de pedra carejada amb llinda plana, que es troben disposades sobre el mur irregular de diferents rasants. A les golfes hi ha, descentrada, una petita finestra també de pedra carejada i llinda plana. A la façana de mestral, tampoc no hi ha cap obertura a la planta baixa, i també hi ha unes escales adossades paral·leles al mur, que condueixen a una porta del primer pis, arrebossada amb llinda de fusta. Al primer pis, a un costat de la porta, també hi ha un finestral arrebossat amb llinda de fusta, i una finestra arrebossada amb llinda ceràmica. Al nivell de les golfes hi ha dues petites finestres, una de pedra carejada i l\'altra sense carejar, amb la llinda de fusta, que coincideix amb el nivell del ràfec. A la façana de gregal hi ha, corresponent amb l\'ampliació de xaloc, un portal adovellat d\'arc de mig punt tapiat, i al seu costat hi ha un contrafort ample de nova construcció. Al primer nivell hi ha una finestra de pedra carejada i llinda plana, quatre arrebossades de llinda plana, i una amb llinda de pedra carejada i brancals ceràmics. A les golfes hi ha una obertura estreta amb forma d\'espitllera, i dues de pedra carejada i llinda plana. A la façana de xaloc, a part del cos semi obert amb elements de nova construcció, hi ha un portal auxiliar de pedra carejada i llinda plana, i un altre de mig punt amb pedra disposada a plec de llibre, actualment tapiat. Al primer pis, també hi ha tapat un finestral de pedra sense carejar i llinda de fusta, i tres obertures de diferents dimensions de pedra carejada i llinda plana. Per últim, a la part de la façana del volum principal que queda al descobert a xaloc, hi ha al pis superior una obertura de pedra carejada i llinda plana de petites dimensions. Aquest mur es troba arrebossat amb pòrtland, però la resta del parament presenta, en diferents trams, restes d\'arrebossat, en d\'altres, carreus de pedra disposats en filades irregulars, o bé pedra irregular unida amb argamassa.","08062-166","Nord de Castellnou de Bages","El mas que veiem actualment és el resultat d\'un gran nombre de reformes i ampliacions al llarg dels segles. Probablement, l\'època en què va créixer més fou durant el segle XIX, coincidint amb l\'època de prosperitat econòmica que portava el cultiu de la vinya en aquesta zona, que afavoria el creixement dels masos i de les dependències vinculades a aquest conreu. D\'aquest segle daten el conjunt de tines que hi ha davant la casa. En algunes llindes, hi veiem gravades creus de diferents tipologies, entre d\'altres, una amb la inscripció I H S (Jesucrist Salvador dels Homes). Com a anècdota, expliquen que a meitat del segle XX hi residia un tal Enric Grané Suades, qui fou assassinat no se sap si pels nacionals o pels republicans, quan pasturava el seu ramat de xais.","41.8608000,1.8058000","400883","4635011","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46578-foto-08062-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46578-foto-08062-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46578-foto-08062-166-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2019-11-26 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","(Continuació descripció) Els angles que conformen els diferents volums es troben acabats amb carreus regulars de pedra. Davant la façana de garbí hi ha una gran era rectangular encaironada, en un extrem de la qual hi ha les tines, i un edifici annex en estat ruïnós. A pocs mestres respecte la façana principal hi ha les corts, i més enllà hi ha el viver.","98|119|94","46","1.2","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b72","46579","Tines de la Baga","https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-la-baga","","XIX","Presenten danys estructurals que en podien fer perillar la integritat.","Tines que es troben situades davant la façana de garbí de la masia de La Baga, i que estan en un terreny amb fort desnivell, fet comú en aquestes construccions perquè així es facilitava l\'accés superior de forma natural. Es distribueixen formant un grup de quatre tines, un altre de dues i una d\'individual. El primer grup, consta de quatre construccions de pedra d\'un sol cos, adossades entre sí de forma paral·lela, totes elles d\'una vessant a la façana posterior. Dos d\'aquests cossos han perdut la coberta, pel que les tines queden a la intempèrie i se n\'accelera el desgast. Les portes d\'accés a cada tina són amb llindes de fusta, i tenen les teules de la coberta disposades a llata per canal. Sota del ràfec hi ha una petita cornisa de pedra de poca volada. A l\'interior d\'aquestes construccions hi ha les tines, que són fetes de pedra i morter de calç, de planta circular, i impermeabilitzades amb fileres de cairons envernissats. Algunes d\'elles estan tapiades actualment. La tina que es troba construïda de forma individual respon a les mateixes característiques que aquest grup, i és la construcció de dues tines la que es diferencia de les altres. Així, té la coberta a dues vessants als laterals, amb una tina a l\'interior, i consta d\'un cos més petit adossat a un lateral que conté una segona tina. Totes dues tenen una obertura amb llinda de fusta, la primera de majors dimensions que la del cos adossat. Té la coberta esfondrada, i hi creix la vegetació, pel que el desgast és notable. Les tines són de les mateixes característiques que les de les altres construccions. L\'acabat exterior de tot el conjunt de tines de la masia és la pedra vista, però hi ha signes evidents que indiquen que es trobaven arremolinades amb morter de calç.","08062-167","Nord de Castellnou de Bages","Una de les tines porta la inscripció amb l\'any \'1876\', al voltant del qual poden datar les que té al seu voltant.","41.8607000,1.8053900","400849","4635000","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46579-foto-08062-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46579-foto-08062-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46579-foto-08062-167-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","119|98","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b73","46580","Bassa de la Baga","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-baga","","","Perd part de l\'aigua, que s\'escola cap al camp.","Bassa artificial creada a partir d\'una excavació del terreny, sense emprar materials constructius per consolidar-la. Consta d\'un mur lateral recolzat en un dels marges que la delimita, i que té la funció de frenar la sedimentació de terres cap a la bassa. La pèrdua de la seva funcionalitat original, com a lloc de subministrament d\'aigua per algunes tasques vinculades a la masia, tals com abeuradors de bestiar i reg, ha facilitat la propagació del canyissar. D\'aquesta manera, constitueix un hàbitat idoni per les espècies animals i vegetals de la zona.","08062-168","Nord de Castellnou de Bages","","41.8599900,1.8065700","400946","4634920","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46580-foto-08062-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46580-foto-08062-168-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b74","46582","Cellers del Puig","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cellers-del-puig","","","Les bótes es troben força desgastades.","La masia del Puig té dos cellers situats a un nivell inferior respecte la planta baixa. En tots dos, l\'accés es fa per unes escales de lloses de pedra de grans dimensions. La masia es troba assentada sobre un terreny constituït per roca natural i terra, pel que aquests dos cellers tenen les parets excavades de roca natural i terra, i el paviment és igualment de terra. Alberguen diverses bótes de fusta de considerable antiguitat, tot i que estan en desús. La de majors dimensions, de trenta càrregues, té grans cèrcols de fusta, com també en té una altra de set càrregues. El major grup el formen sis bótes de dues càrregues cadascuna, amb cèrcols metàl·lics. L\'altre celler tan sols conté una bóta, de set càrregues i de cèrcols metàl·lics.","08062-170","Argençola","","41.8686400,1.8034800","400703","4635884","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46582-foto-08062-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46582-foto-08062-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46582-foto-08062-170-3.jpg","Inexistent","Modern|Contemporani|Medieval","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","Una càrrega equival a 120 litres de capacitat.","94|98|85","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b835556c784011440b75","46583","Cal Calciner","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-calciner","DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","","","Masia senzilla de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l\'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. S\'ha ampliat en alçada, per la façana de gregal, amb un volum sobre la planta baixa de dos nivells d\'alçada, pel que sobresurt respecte el principal, orientat a garbí. El volum principal, de planta baixa i pis, consta d\'un portal d\'accés d\'arc escarser amb llinda amb ceràmica a plec de llibre, i brancals igualment ceràmics. Al costat del portal hi ha una obertura amb forma d\'espitllera, i sobre el portal hi ha un finestral d\'arc rebaixat emmarcat amb ceràmica, com la finestra que hi ha al seu costat. En un extrem de la coberta d\'aquest volum, s\'ha afegit un petit cos amb una obertura frontal amb la llinda de pedra. El volum superior afegit, que queda enretirat respecte la façana principal, disposa de dues finestres arrebossades que finalitzen sobre la coberta del volum principal. A la façana de xaloc hi ha un pati interior que queda tancat per diverses construccions auxiliars, tals com la pallissa, les corts i els coberts. Des de la façana de gregal, hi ha un cos de planta baixa amb obertures a mode d\'espitllera, i enretirats hi ha dos cossos amb dues finestres arrebossades al primer pis i una galeria oberta de dues obertures, i dues a les golfes; tots ells tenen la pròpia vessant que desaigua a la façana posterior, de forma escalonada. L\'acabat exterior és la pedra vista al volum principal, i arrebossat amb pòrtland al volum afegit. Al ràfec d\'aquest, a la façana de garbí, hi ha uns falsos cabirons de formigó. A l\'interior, conserva les voltes de punt rodó a la planta baixa, i s\'ha habilitat per complet com a vivenda moderna. A pocs metres de la façana principal, hi ha un pou antic de pedra.","08062-171","Nord de Castellnou de Bages","L\'origen del nom Cal Calciner sembla apuntar que en aquesta casa hi devia haver un forn de calç. Vila Rovira apunta que hi ha una inscripció amb l\'any 1700 inscrit, però no s\'ha pogut confirmar la seva existència.","41.8648700,1.8090800","401162","4635459","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46583-foto-08062-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46583-foto-08062-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46583-foto-08062-171-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98|119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b836556c784011440b76","46584","La Torre","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-5","DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona.","","La façana de sol ixent, la única que es conserva fins al ràfec, presenta esquerdes importants que poden causar l\'esfondrament imminent de tota la construcció.","Masia en ruïnes, que havia estat de planta baixa, pis i golfes, i tenia coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que tenia l\'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. Es troba construïda aprofitant el desnivell natural del terreny, pel que sembla que per la façana de tramuntana, la masia tan sols presentava dos nivells. Actualment, la coberta s\'ha esfondrat, i tan sols manté la façana sencera a la façana de sol ixent. La resta de la casa, conserva els murs fins a l\'alçada de la planta baixa, i en alguns casos una part del primer pis. Tota l\'estructura interior es troba esfondrada, tot i que es pot entreveure la distribució de la planta baixa, amb voltes de punt rodó de pedra. La façana principal, orientada a migdia, es troba pràcticament enderrocada per complet, excepte als dos extrems. La part més pròxima a sol ixent de la façana principal presenta un finestral de pedra carejada i llinda plana, i una part d\'una finestra de les mateixes característiques. La façana de sol ixent, amb esquerdes importants, presenta indicis d\'haver tingut un volum adossat, probablement relacionat amb l\'economia de la masia, ja que en aquest punt trobem diverses tines encaironades i el que sembla ser un forn. La façana de tramuntana, actualment amb un sol nivell d\'alçada, presenta un accés auxiliar que consisteix en una porta arrebossada amb llinda de pedra. El mur de la façana de ponent es troba pràcticament enderrocat per complet, i probablement correspon a una ampliació del volum principal. Al voltant de les façanes de migdia, de ponent i de sol ixent, hi ha un conjunt de cossos annexos a la masia en estat ruïnós, que probablement corresponien a les corts i coberts, i que tanquen la casa per davant. Alhora, davant de la façana de sol ixent hi ha una tina i un interessant forn amb volta de pedra i d\'entrada de pedra disposada a plec de llibre.","08062-172","Nord-est de Castellnou de Bages","Es desconeixen els seus orígens. Tenint en compte els annexos que envolten la casa, sembla que el cultiu de la vinya n\'era l\'economia principal, pel que durant l\'època de prosperitat econòmica de la vinya, el mas es degué ampliar i s\'hi van afegir dependències vinculades al seu conreu.","41.8501000,1.8291000","402801","4633796","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46584-foto-08062-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46584-foto-08062-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46584-foto-08062-172-3.jpg","Inexistent","Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:13" "6604b836556c784011440b77","46585","Pallissa de Casamitjana","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-casamitjana","","XIX","","Pallissa amb coberta de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Consta d\'una única obertura (excepte una petita finestra a la façana posterior), consistent en un gran portal d\'arc de mig punt emmarcat amb pedra carejada. Sobre d\'aquest hi ha la inscripció gravada \'1844\'. A l\'interior, hi ha dos pilars centrals de maó amb bigues horitzontals de fusta, que reforcen l\'estructura, la qual es va veure danyada durant un incendi. A la coberta, la disposició de les teules és a llata per canal. L\'acabat exterior és la pedra vista, en forma de carreus disposats en filades irregulars. Els angles entre façanes es troben definits per grans carreus regulars de pedra. Forma part del conjunt arquitectònic creat al voltant de la masia de Casamitjana, davant de la qual es troba encarada.","08062-173","Nord-est de Castellnou de Bages","La pallissa de Casamitjana data de l\'any 1844, segons consta a la llinda del portal. L\'any 1946 patí un incendi, pel que la seva estructura interior es va haver de reforçar.","41.8537500,1.8189200","401961","4634213","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46585-foto-08062-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46585-foto-08062-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46585-foto-08062-173-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","119|98","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:14" "6604b836556c784011440b78","46586","Pallissa de les Vilaredes","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-les-vilaredes","","","Presenta una esquerda a la façana de garbí que a la llarga en podria fer ressentir l\'estructura. Alhora, la coberta sembla trobar-se en estat precari.","Pallissa de dos nivells d\'alçat i dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. A la façana principal, encarada a xaloc, hi ha un gran portal d\'arc de mig punt emmarcat amb pedra carejada. En un extrem d\'aquesta façana hi ha una finestra arrebossada. A la façana de garbí hi ha dues petites obertures de pedra sense carejar. L\'acabat exterior és arrebossat amb una capa de calç de color terrós. Els angles entre façanes es troben definits per carreus mitjans regulars de pedra. A l\'interior, els sostres tenen cairats de fusta; el primer pis té paviment de terra, mentre que el segon pis és empostissat. Es troba compartimentada, de manera que a la planta baixa hi ha un mur baix que delimita una cort. En un lateral hi ha unes escales de pedra que permeten pujar al pis superior. El portal ha estat intervingut amb un mur de maó que el cobreix des de la línia d\'arrencada de l\'arc fins a la línia de clau, i a l\'espai que queda sota s\'hi ha col·locat una persiana de garatge blava. Això, juntament amb la instal·lació elèctrica i l\'antena de televisió que hi ha al ràfec, desmilloren notablement el conjunt. Forma part de la masia de Les Vilaredes, a la que es troba encarada.","08062-174","Nord de Castellnou de Bages","","41.8735800,1.8110700","401340","4636423","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46586-foto-08062-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46586-foto-08062-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46586-foto-08062-174-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","119|98","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:14" "6604b836556c784011440b79","46587","Rectoria de Santa Eulàlia","https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-santa-eulalia","VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","XIX-XX","L\'estat d\'abandonament i l\'enderrocament del porxo frontal fan que presenti un aspecte força deteriorat.","La rectoria de Santa Eulàlia es troba davant de la façana de migdia de l\'església. Es troba assentada sobre un terreny amb desnivell descendent, pel que la façana posterior presenta un nivell menys que la principal. Consta de planta baixa, pis i golfes, i coberta de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Des de la façana posterior hi ha signes en el mur que indiquen que fou ampliada en alçada amb un nivell més. La façana principal, orientada a xaloc, tenia un porxo adossat de baixa qualitat constructiva, i que s\'estenia al llarg dels dos primers nivells. En ser enderrocat aquest, el mur ha quedat amb els forats dels cairats i les restes de pintura del porxo. Pel que fa a les obertures, en aquesta façana hi ha centrat un portal d\'arc escarser emmarcat amb ceràmica disposada a plec de llibre. En un costat té un portal auxiliar d\'arc escarser arrebossat. Al pis superior, centrats marcant els eixos compositius de la façana, hi ha tres finestrals d\'arc escarser arrebossats, un dels quals ha perdut la llinda, suposadament quan es va enderrocar el porxo. Al pis de les golfes, sobre les obertures del primer pis, hi ha tres finestres de llinda plana emmarcades amb ceràmica. A la façana de mestral hi ha un portal arrebossat i una finestra al costat, tots dos arrebossats, i una finestra superior ceràmica. A la façana de gabí tan sols hi ha una finestra ceràmica al primer pis, i a la de gregal hi ha una finestra arrebossada i un petit cos adossat de dos nivells amb una altra finestra arrebossada. L\'acabat exterior és arremolinat amb calç de color terrós, excepte al primer pis de la façana de xaloc i de gregal, on es troba pintada de color blanc.","08062-175","Argençola","Expliquen que després de 1936, el rector que vivia a Sant Andreu, després de l\'incendi d\'aquesta, va anar a viure en aquesta parròquia. Fou habitada fins el 1960 pel Mossèn Ramon Carbonell, i ha restat deshabitada des d\'aleshores.","41.8585000,1.7940000","399900","4634769","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46587-foto-08062-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46587-foto-08062-175-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:14" "6604b836556c784011440b7a","46589","Barraca de Gallifa I","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-gallifa-i","PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d\'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","XVIII-XX","L\'esfondrament de la part superior de la volta provocarà a curt plaç l\'esfondrament de la resta de la construcció.","Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. Es troba alçada aprofitant el desnivell del sòl, pel que aprofita parcialment la paret natural i els murs laterals i posterior tenen una alçada diferent respecte la façana principal. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l\'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions i té un gran forat al centre, i allà on arrenca aquesta a l\'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d\'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs es troben disposats de forma regular i són majors dimensions que les de la resta de la construcció.","08062-177","Nord-oest de Castellnou de Bages","El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l\'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L\'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l\'embriaguesa, i d\'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d\'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l\'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l\'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d\'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d\'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s\'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.","41.8450000,1.7858000","399198","4633280","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46589-foto-08062-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46589-foto-08062-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46589-foto-08062-177-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98|119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:14" "6604b836556c784011440b7b","46590","Barraca de Gallifa II","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-gallifa-ii","PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d\'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","XVIII-XX","La volta s\'ha esfondrat parcialment, pel que tota la barraca està seguint un procés progressiu d\'enderrocament.","Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l\'interior formant una volta cònica. La volta, però, es troba semi enderrocada, així com part dels murs que la sostenen. La porta d\'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions que les de la resta de la construcció.","08062-178","Nord-oest Castellnou de Bages","El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l\'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L\'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l\'embriaguesa, i d\'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d\'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l\'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l\'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d\'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d\'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s\'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.","41.8443200,1.7851500","399143","4633205","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46590-foto-08062-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46590-foto-08062-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46590-foto-08062-178-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","Es troba cercada amb una reixa de filat metàl·lic, i és utilitzada pels caçadors per criar conills salvatges.","98|119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:14" "6604b836556c784011440b7c","46591","Barraca entre Argençola i Navàs I","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-entre-argencola-i-navas-i","PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d\'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","XVIII-XX","","Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. Es troba alçada aprofitant el desnivell del sòl, pel que s\'aprofità la paret natural per construir els murs. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l\'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l\'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. La porta d\'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions que les de la resta de la construcció.","08062-179","Nord-oest de Castellnou de Bages","El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l\'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L\'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l\'embriaguesa, i d\'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d\'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l\'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l\'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d\'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d\'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s\'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.","41.8554500,1.7862100","399249","4634439","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46591-foto-08062-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46591-foto-08062-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46591-foto-08062-179-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98|119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:14" "6604b836556c784011440b7d","46592","Barraca entre Argençola i Navàs II","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-entre-argencola-i-navas-ii","PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d\'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","XVIII-XX","","Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. Es troba situada en una pendent, i s\'ha alçat aprofitant el desnivell del sòl. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres regulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l\'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l\'exterior, hi ha una cornisa senzilla de pedra formada per les lloses de coberta. La porta d\'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions i estan disposades de forma regular.","08062-180","Nord-oest de Castellnou de Bages","El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l\'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L\'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l\'embriaguesa, i d\'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d\'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l\'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l\'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d\'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d\'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s\'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.","41.8558200,1.7867100","399291","4634480","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46592-foto-08062-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46592-foto-08062-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46592-foto-08062-180-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98|119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:14" "6604b836556c784011440b7e","46593","Bassa de les Vilaredes","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-les-vilaredes","","","","Bassa artificial creada a partir d\'una excavació del terreny, sense emprar materials constructius per consolidar-la. La pèrdua de la seva funcionalitat original, com a lloc de subministrament d\'aigua per algunes tasques vinculades a la masia, tals com abeuradors de bestiar i reg, ha facilitat la propagació del canyissar. D\'aquesta manera, constitueix un hàbitat idoni per les espècies animals i vegetals de la zona.","08062-181","Nord de Castellnou de Bages","","41.8736300,1.8114400","401371","4636429","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46593-foto-08062-181-2.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:14" "6604b836556c784011440b7f","46594","Cal Mariano","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mariano","DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona.","","Es troba en estat ruïnós, i en perillen els murs que queden dempeus.","Masia en ruïnes, que havia estat de planta baixa, pis i golfes, i amb coberta de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, pel que tenia l\'estructura clàssica del tipus II-2 definida per Danés i Torras. Es trobava formada per dos volums superposats un davant de l\'altre, dels quals el primer era de menors dimensions. La façana principal, orientada a xaloc, es troba pràcticament enderrocada per complet, i la posterior tan sols manté el mur a la part que correspon a la planta baixa. En canvi, les dues façanes laterals arriben en alguns trams fins a l\'alçada del ràfec, on és visible una petita cornisa de pedra de poca volada. D\'aquestes, la façana de gregal es troba coberta per vegetació trepadora. La façana de garbí presenta senyals en el mur de l\'existència d\'una porta de pedra disposada a plec de llibre, així com hi ha un tram en què les pedres es troben disposades de cantó (com en l\'aparell d\'espiga, però tan sols d\'una filada). A sota el ràfec hi ha l\'única finestra que es conserva; és arrebossada amb la llinda plana de ceràmica. El parament de la masia es troba constituït per carreus desiguals disposats en filades irregulars. Els angles entre façanes es troben definits per carreus de majors dimensions que els dels murs. L\'interior es troba completament cobert per la vegetació. A pocs metres de la casa hi ha una tina circular encaironada dins una construcció que ha perdut la coberta.","08062-182","Nord-oest de Castellnou de Bages","","41.8520400,1.7980300","400225","4634047","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46594-foto-08062-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46594-foto-08062-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46594-foto-08062-182-3.jpg","Inexistent","Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:14" "6604b836556c784011440b80","46595","Embarcador dels llacs de la Vila","https://patrimonicultural.diba.cat/element/embarcador-dels-llacs-de-la-vila","","XX","","L\'embarcador dels llacs consisteix en una petita construcció d\'un sol nivell, amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Es troba construïda en el marge del llac, de manera que el nivell del terra coincideix amb el de l\'aigua. La façana de migdia és la que es troba encarada als llacs, i consta d\'una obertura amb una llinda de fusta en primer pla, i en un pla posterior té una obertura d\'arc de mig punt que es troba tapiada amb maó. Aquest és l\'accés per la barca, que havia de ser de petites dimensions si tenim en compte el volum de la construcció. L\'accés a peu a l\'embarcador es feia per la façana de ponent, a través d\'una obertura que s\'estén en tota l\'alçada aquesta façana. Hi ha una placa ceràmica al costat d\'aquesta obertura, on hi ha inscrit \'Altura alcanzada por las aguas sobre la coronación de la presa\'. A continuació hi ha anotats els anys i les medicions que es van fer. També consta d\'una petita finestra a la façana de tramuntana i a la de sol ixent. El parament del mur és fet a base de pedra i argamassa, i l\'acabat exterior és arrebossat i pintat de blanc. A l\'interior, el terra es troba foradat al centre, amb un acabament semi circular a la punta, on la barca quedava ben encaixada. Hi ha senyals a les parets de grans crescudes de l\'aigua del llac, que provocaven d\'inundació de l\'embarcador.","08062-183","Argençola","A principis del segle XX, Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa i tots els seus voltants, creant els Llacs esglaonats amb les seves preses, el pont per accedir-hi, les fonts i els colomars, i les creus de terme. El seu interès per la naturalesa i la hidrologia va ser el que el va empènyer a construir la seva obra de major magnitud: els llacs artificials, després d\'un estudi minuciós de les possibilitats de la zona. Un cop construït continuà estudiant-lo, com prova la inscripció de la placa ceràmica de l\'embarcador: \'Altura alcanzada por las aguas sobre la coronación de la presa/ Junio de 1934 0\'45 metros/ Junio de 1936 0\'36/ Octubre 1940 0\'74/ Agosto 1941 1\'49\'. Aquesta ens indica que durant els primers anys d\'existència dels llacs, el nivell de l\'aigua anava en augment. Actualment, lamentablement, s\'ha trencat aquesta dinàmica i el nivell es troba molt baix.","41.8587100,1.7953400","400012","4634791","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46595-foto-08062-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46595-foto-08062-183-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2019-11-26 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:14" "6604b836556c784011440b81","46596","Parets de vinya de la Vila","https://patrimonicultural.diba.cat/element/parets-de-vinya-de-la-vila","PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d\'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","XVIII-XX","Algunes es troben semi enderrocades, i d\'altres cobertes de vegetació.","Parets de vinya de pedra seca que es troben situades en el marge d\'unes feixes de conreu, davant del nucli de la Vila d\'Argençola. El mur suporta el pes de la terra acumulada, pel que el seu parament ha estat col·locat per donar-li resistència i alhora permetre el drenatge de l\'aigua. Tot i que l\'alçada de les diverses parets és variable, totes elles estan formades per murs de pedres irregulars de dimensions petites i mitjanes. La major part presenten al coronament del mur una filada de pedres disposades de forma vertical.","08062-184","Argençola","El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l\'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L\'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l\'embriaguesa, i d\'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d\'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l\'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l\'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d\'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d\'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s\'utilitzava per fer les feixes o les barraques.","41.8601700,1.7953800","400017","4634953","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46596-foto-08062-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46596-foto-08062-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46596-foto-08062-184-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","","2019-11-26 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98|119|94","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:14" "6604b836556c784011440b82","46597","Cotxeres de la Vila","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cotxeres-de-la-vila","","XX","Una d\'elles no té coberta, que pot provocar el deteriorament progressiu i el ressentiment de l\'estructura.","A la façana posterior de la casa de la Vila hi ha adossades tres cotxeres de planta baixa, amb les cobertes a dos vessants amb el carener perpendicular a la seva façana principal. La seves façanes principals, encarades a l\'església de Santa Eulàlia d\'Argençola, presenten una composició simètrica que ve reforçada per la distribució de les obertures. Cada cotxera té centrat un portal emmarcat amb ceràmica amb relleu a la llinda; les dues primeres el tenen d\'arc d\'ansa-paner i de majors dimensions que el de l\'altre extrem, d\'arc escarser. El portal de la cotxera central presenta una rajola amb l\'any \'1945\' gravat, que correspon al seu any de construcció. Cada portal té una finestra a cada costat, de la mateixa tipologia de les que hi ha a la planta baixa de la casa de La Vila. Són d\'arc de mig punt emmarcades amb ceràmica, i la llinda té un relleu de poca volada. Les dues cotxeres dels extrems presenten una obertura d\'aquestes característiques a la façana lateral que queda lliure. El cos del portal més petit té una petita obertura circular de ceràmica sobre el portal. Aquest no s\'emprava com a cotxera, sinó que n\'era un annex, cosa que es posa de manifest tant per la variació tipològica respecte les altres, com per les dimensions del portal (no hi entra un cotxe). Aquest ha perdut la coberta, i el central té la part superior construïda amb maó, pel que l\'única que es troba en bon estat de conservació és la de l\'altre extrem, que limita amb la façana de gregal de la casa. El parament del mur, a part de la reforma de maó vist del cos central, és de pedra unida amb argamassa.","08062-185","Argençola","A principis del segle XX, Manel Saladrigas, en un moment de gran prosperitat econòmica, començà a reformar la casa de La Vila, a la que donà l\'aspecte actual, i hi afegí a la part posterior les cotxeres per guardar-hi els seus vehicles.","41.8588900,1.7937900","399883","4634812","1945","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46597-foto-08062-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46597-foto-08062-185-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:14" "6604b836556c784011440b83","46598","Mur del camí de Gallifa","https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-del-cami-de-gallifa","","XX","","Al camí que puja cap a la casa de Gallifa, hi ha un gran mur fet amb carreus mitjans de pedra. Aquest segueix un tram d\'uns 300 metres de forma paral·lela el camí.","08062-186","Nord-oest de Castellnou de Bages","Magí Gallifa, un industrial manresà amb coneixements d\'arquitectura, rebé l\'encàrrec del seu pare per construir la casa de Gallifa, a principis del segle XX. En motiu de la construcció de la casa, es va obrir el camí que actualment puja a la casa, i al seu temps es van construir dos ponts i el mur.","41.8473700,1.7856200","399187","4633543","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","","Inexistent","","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","","2019-11-26 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:14" "6604b836556c784011440b84","46599","Murs de contenció de la Vila","https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-contencio-de-la-vila","","","","El nucli de la Vila d\'Argençola es troba situat en la part alta d\'un desnivell, pel que es van construir un conjunt de murs contenció que suporten el pes de la terra acumulada. Els murs es troben distribuïts de forma esglaonada per les diferents terrasses de conreu que s\'han creat. El parament del mur és de pedra unida amb argamassa. Constitueixen un element característic entorn el conjunt arquitectònic de la Vila.","08062-187","Argençola","Tot sembla indicar que la casa de la Vila que actualment veiem fou construïda sobre una antiga masia, de la qual tan sols en queda la planta baixa. Al fogatge de 1553, hi apareix el nom de \'Joan Vila de Argensola\', el mateix nom que encara rep actualment la casa. Les tines i la premsa de vi formaven part d\'aquesta masia, així com probablement aquests murs de contenció (ja que el nucli de l\'església i la masia ja estava format).","41.8587600,1.7934400","399854","4634798","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46599-foto-08062-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46599-foto-08062-187-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:14" "6604b836556c784011440b85","46601","Pallissa del Puig","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-puig","","","","Pallissa de tres nivells que forma part del conjunt arquitectònic format al voltant de la masia del Puig. És de dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Antigament, la pallissa es dividia en dues meitats: una part de la façana principal presentava un mur tan sols obert amb un portal senzill i una finestra amb llinda de fusta; i l\'altra part de la façana no tenia mur, ja que hi havia una estructura de bigues de dos nivells i encanyissat que ho cobria, que era on s\'emmagatzemava la palla. Actualment, ha estat completament restaurada i habilitada com a vivenda. Així, adossat a la façana de ponent té un volum de planta baixa, la coberta del qual és una terrassa transitable a la que s\'accedeix des del primer pis. Totes les obertures de la pallissa són de ceràmica disposada a plec de llibre, i es troben repartides per la façana seguint una composició aleatòria. A la façana principal hi ha descentrat el portal d\'arc escarser, que té dues finestres també de llinda rebaixada a cada costat. Sobre el portal hi ha un finestral també rebaixat amb sortida a un balcó amb baranes de ferro forjat. A l\'altre costat de la façana hi ha un finestral disposat de forma horitzontal. A la part de les golfes hi ha una obertura circular central. A la façana de sol ixent tan sols hi ha una obertura d\'arc rebaixat al primer pis, i a la façana de tramuntana hi té cinc obertures repartides entre la planta baixa i el primer pis. A la façana de ponent hi té un portal al primer pis amb sortida a la terrassa i una finestra. L\'acabat exterior és la pedra vista i, part de la façana principal, allà on hi havia el canyissar antigament, es troba arrebossada i pintada de color salmó. Decoren el ràfec quatre fileres de rajols i teules ceràmiques. La part del ràfec del volum de planta baixa amb terrassa presenta una cornisa esglaonada. Per la façana de tramuntana, aprofitant el desnivell descendent del terreny, hi ha construït soterrat un femer de pedra amb volta de canó i un cobert.","08062-189","El Puig","Darrera la façana posterior de la pallissa del Puig hi ha una llinda de fusta al cobert on hi consta l\'any 1868, que tant podria ser l\'any de construcció del cobert com de la pallissa sencera.","41.8686700,1.8031800","400678","4635887","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46601-foto-08062-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46601-foto-08062-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46601-foto-08062-189-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98|119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:14" "6604b836556c784011440b86","46602","Molí de la Vila","https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-vila-1","AA.VV. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","","Tan sols es manté la bassa.","Seguint la riera del Tordell, davant dels colomars de la Vila d\'Argençola, hi ha les restes del que havia estat un molí hidràulic. Constitueix una estructura rectangular, amb forma de bassa, que ocupa un tram de la riera on l\'aigua queda retinguda. El primer mur que trobem és el que facilita el salt d\'aigua que permetria impulsar la roda que transformarà aquesta energia en energia motriu. De la roda no en queden restes, com tampoc de cap element associat al molí.","08062-190","Argençola","","41.8581700,1.7916100","399701","4634735","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46602-foto-08062-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46602-foto-08062-190-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98","1754","1.4","","7","2024-03-28 01:22:14" "6604b836556c784011440b87","46603","Resclosa de Cal Tico","https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-cal-tico","","","","Resclosa situada de forma perpendicular respecte el curs de l\'aigua de la riera del Tordell, prop del seu pas pel municipi de Súria. Es troba construïda de roca, i embassa part del cabal aigües amunt. Part d\'aquesta aigua es desviava del curs de la riera per regar camps de conreu propers a la seva vorera.","08062-191","Nord-oest de Castellnou de Bages","","41.8534300,1.7849600","399142","4634217","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46603-foto-08062-191-2.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98","49","1.5","","7","2024-03-28 01:22:14" "6604b836556c784011440b88","46605","Celler de Casamitjana","https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-casamitjana","","","Algunes de les bótes es troben força deteriorades.","El celler de Casamitjana es troba a la planta baixa d\'aquesta masia, pel que l\'accés es fa a peu pla. Els murs que el delimiten són de pedra ajuntada amb argamassa, i el sostre presenta una volta de canó de pedra -com a la resta de la planta baixa-, i el paviment és de terra. Alberga diverses bótes de fusta de considerable antiguitat, tot i que estan en desús. Les bótes, de mitjanes dimensions, són de fusta amb cèrcols metàl·lics.","08062-193","Nord-est de Castellnou de Bages","","41.8534800,1.8185400","401929","4634183","","08062","Castellnou de Bages","Restringit","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46605-foto-08062-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46605-foto-08062-193-3.jpg","Inexistent","Medieval","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2019-11-26 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","85","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:14" "6604b836556c784011440b89","46606","Tines de Casamitjana","https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-casamitjana","","XIX","","Al voltant de la masia de Casamitjana hi ha un total de nou tines, repartides en dos grups diferents. D\'una banda, a la façana de garbí, s\'accedeix dins la masia a través d\'un portal de pedra carejada, que al pis superior té una finestra també de pedra carejada amb la inscripció \'1884\'. Segueixen el portal unes escales de lloses de pedra, que porten cap a les tines. Aquestes, ensotades al terra, són fetes de pedra i morter de calç, de planta circular, i impermeabilitzades amb fileres de cairons envernissats. Dues d\'elles, una de les quals és rectangular, es troben actualment tapades. D\'altra banda, un segon grup el trobem davant de la façana de gregal. Al cos on hi ha la premsa n\'hi ha dues, actualment tapiades, i adossat a aquest hi ha un cos d\'un vessant que al seu interior en té una altra, de les mateixes característiques que les descrites anteriorment.","08062-194","Nord-est de Castellnou de Bages","El període en què la masia tingué més reformes fou durant la segona meitat del segle XIX; hi ha una llinda del 1884 i de 1849, una porta amb l\'any 1886 escrit, l\'any 1861 gravat a la façana, 1844 a la pallissa i 1882 a la premsa de vi. Aquestes coincideixen amb l\'època de prosperitat econòmica que portava el cultiu de la vinya en aquesta zona, que afavoria el creixement dels masos i de les dependències vinculades a aquest conreu.","41.8535400,1.8184500","401922","4634190","","08062","Castellnou de Bages","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46606-foto-08062-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46606-foto-08062-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46606-foto-08062-194-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2019-11-26 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","119|98","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:14" "6604b836556c784011440b8a","46608","Sant Pere","https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-0","DAURA, Antoni, GALOBART, Joan i PIÑERO, Jordi (1995). L\'arqueologia al Bages. Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. VILLEGAS, Francesc (1981). Sant Pere de Castellnou de Bages. Una església antiga recuperada. Butlletí núm. 31. Centre Excursionista del Bages.","","Es troba en estat ruïnós.","Ruïnes d\'una petita ermita de planta rectangular, sense absis, de la qual tan sols en queden dempeus els murs de poca alçada. Havia tingut una única volta al sostre, ja que els murs deixen entreveure el que devia ser el seu punt d\'arrencada. Davant del portal, avui inexistent, sembla que hi podia haver un petit porxo. Té dues obertures en forma d\'espitllera i una d\'esqueixada. El parament del mur és fet de carreus irregulars de pedra.","08062-196","Nord de Castellnou de Bages","En motiu d\'una exposició a Manresa de fotografies de l\'Arxiu Gavín l\'any 1972, es va posar al descobert l\'existència d\'aquesta ermita. El 1974, el grup Foment Arqueològic Excursionista Sallentí va localitzar les ruïnes, i posteriorment, l\'any 1980, se\'n feu una primera neteja. Durant la dècada de 1990, una atenta observació de les estructures va permetre determinar que es tracta d\'una ermita preromànica i romànica.","41.8453000,1.8166700","401762","4633277","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46608-foto-08062-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46608-foto-08062-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46608-foto-08062-196-3.jpg","Inexistent","Pre-romànic|Romànic|Medieval","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","91|92|85","1754","1.4","","7","2024-03-28 01:22:14" "6604b836556c784011440b8b","46609","Cal Sus Nou","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sus-nou","VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","","Es troba en estat ruïnós.","Masia de petites dimensions i planta irregular que es troba en estat ruïnós. Tan sols en queden els fonaments, pel que es desconeixen per complet les seves característiques constructives i els elements tipològics que presentava. Es troba a uns 100 metres al sud de Cal Sus Vell, a l\'altre vessant de la muntanya.","08062-197","Nord de Castellnou de Bages","Fa molts anys que es troba deshabitada. Com a anècdota relacionada amb la casa, la gent gran de Santpedor recorda que quan despreciaven el menjar que els donaven a casa, se\'ls amenaçava dient \'ja et portarem una temporada a Cal Sus de Castellnou\', en referència a la misèria que devien passar els seus habitants.","41.8384000,1.8055200","400825","4632524","","08062","Castellnou de Bages","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46609-foto-08062-197-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","Es troba en un pendent descendent que queda delimitat per una riera. Alhora, ha quedat totalment coberta per la vegetació, pel que no ens hem pogut apropar a fer la fotografia.","119","1754","1.4","","7","2024-03-28 01:22:14" "6604b836556c784011440b8c","46610","Cal Sus Vell","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sus-vell","","","Es troba en estat ruïnós.","Masia de petites dimensions i planta irregular que es troba en estat ruïnós. Tan sols en queden els fonaments, pel que es desconeixen per complet les seves característiques constructives i els elements tipològics que presentava. Es troba a uns 100 metres al nord de Cal Sus Nou, a l\'altre vessant de la muntanya.","08062-198","Nord de Castellnou de Bages","","41.8392500,1.8053200","400810","4632618","","08062","Castellnou de Bages","Difícil","Dolent","","Inexistent","","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","Es troba en un pendent descendent que queda delimitat per una riera. Alhora, ha quedat totalment coberta per la vegetació, pel que no ens hem pogut apropar a fer la fotografia.","","1754","1.4","","7","2024-03-28 01:22:14" "6604b836556c784011440b8d","46611","Necròpolis de Casamitjana","https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-casamitjana","","","","Es tracta d\'una tomba que s\'ha localitzat en el marge d\'un camp de conreu prop de la masia de Casamitjana. En superfície es poden veure quatre lloses dretes col·locades formant un rectangle. Segons fonts orals, l\'arada amb què estaven treballant el camp va deixar al descobert un crani humà, que van retornar al seu lloc i van tornar a cobrir.","08062-199","Nord-est de Castellnou de Bages","","41.8504300,1.8124400","401418","4633852","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46611-foto-08062-199-2.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","Segons fonts orals, sembla que en aquest indret se n\'han localitzat diverses, però en el moment de fer l\'inventari només se n\'ha pogut localitzar una. Davant la informació de què es disposa no es pot concretar l\'entitat del jaciment ni la fase cronològica","","1754","1.4","","7","2024-03-28 01:22:14" "6604b836556c784011440b8e","46612","Cal Minguet","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-minguet-0","DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona.","","Es troba en estat ruïnós, i en perillen els murs que queden dempeus.","Masia de petites dimensions que es troba en estat ruïnós, i que està situada en el punt més elevat d\'un desnivell descendent força pronunciat. Havia estat de planta baixa, pis i golfes, i tenia la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que es corresponia amb les masies d\'estructura clàssica definides per Danés i Torras. Té la coberta esfondrada, així com els murs fins a l\'alçada de la planta baixa, on l\'estructura suportada per voltes d\'arc de punt rodó de pedra es manté. El mur que es manté més alt és el de sol ixent, del qual els angles que forma amb els altres murs arriben fins el primer pis, mentre la part central es troba fins el forjat del primer pis. La façana principal, orientada a migdia, manté en major mesura el nivell de la planta baixa, i consta d\'un portal d\'arc rebaixat amb ceràmica disposada a plec de llibre. Hi ha signes que indiquen que els brancals eren de pedra carejada, que ha estat arrencada. Sobre d\'aquest portal hi ha la part inferior d\'una finestra, i que també era ceràmica. A la façana de sol ixent conserva una finestra de pedra sense carejar. El parament del mur és de pedra irregular unida amb argamassa. Els angles entre façanes presenten carreus mitjans de pedra.","08062-200","Nord de Castellnou de Bages","","41.8665900,1.8167800","401803","4635641","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46612-foto-08062-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46612-foto-08062-200-3.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","119","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:14" "6604b836556c784011440b8f","46613","Parets de vinya de Cal Mestres","https://patrimonicultural.diba.cat/element/parets-de-vinya-de-cal-mestres","","XVIII-XX","","Parets de vinya de pedra seca que es troben situades en el marge d\'unes feixes de conreu, prop de la masia de Cal Mestres. El mur suporta el pes de la terra acumulada, pel que el seu parament ha estat col·locat per donar-li resistència i alhora permeti el drenatge de l\'aigua. Tot i que l\'alçada de les diverses parets és variable, totes elles estan formades per murs de pedres irregulars de dimensions petites i mitjanes.","08062-201","Argençola","El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l\'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L\'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l\'embriaguesa, i d\'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d\'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l\'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l\'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d\'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d\'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s\'utilitzava per fer les feixes o les barraques.","41.8658300,1.8042600","400763","4635571","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46613-foto-08062-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46613-foto-08062-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46613-foto-08062-201-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98|119|94","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:14" "6604b836556c784011440b90","46614","Barraca de Cal Mestes","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-mestes","PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d\'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","XVIII-XX","","Barraca de vinya de petites dimensions i de planta mixta, de manera que combina la planta circular amb un angle quadrangular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres regulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l\'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l\'exterior, hi ha una cornisa senzilla de pedra formada per les lloses de coberta. La porta d\'entrada es troba descentrada, i té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals són de majors dimensions i estan disposades de forma regular.","08062-202","Argençola","El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l\'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L\'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l\'embriaguesa, i d\'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d\'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l\'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l\'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d\'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d\'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s\'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.","41.8638600,1.8024400","400609","4635354","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46614-foto-08062-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46614-foto-08062-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46614-foto-08062-202-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98|119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:14" "6604b836556c784011440b91","46615","Tines de Colldeforn","https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-colldeforn","PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d\'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","XVIII-XX","A causa del mal estat de l\'edifici i al desgast a què es troben sotmeses, algunes han perdut una part dels cairons.","A l\'interior de la masia de Colldeforn hi ha un total de nou tines, repartides al voltant de les façanes de gregal i de mestral. Es troben agrupades en dues estances diferents, que eren els espais destinats a la producció del vi. Les tines són de grans dimensions, i presenten dues tipologies diferents. Totes són fetes de pedra i morter de calç, i estan impermeabilitzades amb fileres horitzontals de cairons envernissats, però en trobem que tenen planta circular, i alhora de planta quadrangular. Estan quedant cobertes per la vegetació, i algunes han perdut la major part de les fileres de cairons.","08062-203","Nord de Castellnou de Bages","El gran nombre de tines i les notables dimensions del conjunt de Colldeforn, apunten a que la casa va viure un període de prosperitat econòmica que portava el cultiu de la vinya en aquesta zona, que afavoria el creixement dels masos i de les dependències vinculades a aquest conreu. Pel que sembla, la ràpida propagació de la fil·loxera, i la crisi econòmica que portà, provocaren l\'abandonament de la masia.","41.8472100,1.8053300","400823","4633502","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46615-foto-08062-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46615-foto-08062-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46615-foto-08062-203-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2019-11-26 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98|119|94","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:14" "6604b836556c784011440b92","46616","Toll de Cal Tico","https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-de-cal-tico","","","","Al seu pas per Argençola, just abans de la resclosa de Cal Tico, la riera del Tordell forma un toll que alenteix el curs de l\'aigua. Aquesta cau des d\'una formació rocosa que travessa la riera de forma perpendicular, les roques de la qual presenten llargs talls laminats. És un toll de poca fondària, però esdevé un indret favorable per a l\'hàbitat tant de fauna aquàtica com terrestre.","08062-204","Nord-oest de Castellnou de Bages","","41.8530400,1.7861300","399238","4634172","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","","2153","5.1","","7","2024-03-28 01:22:14" "6604b836556c784011440b93","46617","Barraca entre el Puig i Maçaners","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-entre-el-puig-i-macaners","PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d\'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.","XVIII-XX","","Barraca de vinya de dimensions mitjanes i de planta quadrangular. Es troba alçada sobre un camp de conreu, que consta d\'un petit pendent natural. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l\'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l\'exterior hi ha una cornisa senzilla de pedra. Com a coronament de la barraca hi ha un caramull o cantamussols, que consisteix en tres lloses planes col·locades una sobre l\'altra en el punt més alt. La porta d\'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions i es troben disposades de forma regular. A les façanes laterals hi ha dos finestrons.","08062-205","Nord-oest de Castellnou de Bages","El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l\'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L\'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l\'embriaguesa, i d\'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d\'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l\'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l\'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d\'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d\'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s\'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.","41.8698300,1.8004700","400455","4636019","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46617-foto-08062-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46617-foto-08062-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46617-foto-08062-205-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","Maçaners és una masia que es troba dins del terme municipal de Navàs.","98|119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:14" "6604b836556c784011440b94","46618","Pont de la zona del Puig","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-zona-del-puig","","XX","","Pont sota del qual passa la riera de Sant Cugat, i sobre el qual transcorre la carretera de Balsareny a Súria. És de tres trams, i es troba construït amb carreus mitjans de pedra disposats en filades regulars, i als extrems que delimiten l\'ull es troba arrebossat. El conformen tres arcs rebaixats de mitjanes dimensions. Els pilars centrals queden coberts, a banda i banda, per un mateix esperó semicircular que té la funció de tallar el corrent de la riera al seu pas per sota el pont. Presenta un petit ampit a banda i banda, que està coronat per una barana metàl·lica.","08062-206","Argençola","Durant la guerra civil el pont antic es va enderrocar, i una vegada acabada aquesta es va construir el que veiem actualment.","41.8691800,1.8017900","400563","4635946","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46618-foto-08062-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46618-foto-08062-206-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98","49","1.5","","7","2024-03-28 01:22:14" "6604b836556c784011440b95","46619","Cal Pujol","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pujol","DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.","XVIII","","Masia de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l\'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. Es troba construïda amb un terreny amb nivell descendent, pel que la façana posterior presenta un nivell menys d\'alçada que la principal. La façana principal, orientada a xaloc, té descentrats un portal de llinda plana de pedra sense carejar, com el que hi ha en un extrem d\'aquesta façana, de majors dimensions per a l\'entrada d\'un vehicle rodat. Al primer pis hi ha quatre finestres d\'arc rebaixat de pedra sense carejar, d\'iguals dimensions i característiques que les tres que veiem centrades en el pis superior, que presenten baranes de fusta. En aquest últim pis hi ha també una finestra circular a cada extrem. A la façana de garbí hi ha un portal descentrat de pedra carejada i llinda plana, i sobre d\'aquest hi ha una petita finestra de pedra carejada tapiada. En cadascun dels pisos superiors hi ha una finestra de pedra sense carejar i llinda d\'arc rebaixat. A la façana de mestral hi ha un portal i una finestra d\'arc rebaixat al primer nivell, i al segon una finestra circular a cada extrem. Finalment, a la façana de gregal hi ha tres finestres de pedra rebaixada i llinda d\'arc rebaixat, que queden repartides en dues al primer pis, i una al superior. L\'acabat exterior és la pedra vista, que en el moment de la restauració de la casa, es va repassar a les juntes amb pòrtland. A l\'interior, s\'ha habilitat per complet com a vivenda moderna, tot i que conserva algun element com unes escales de lloses que pugen al primer pis. Davant de la façana de garbí, paral·leles al volum principal, hi ha unes corts que tenen una llinda amb l\'any 1909 inscrit. Alhora, davant de la façana de mestral hi ha un cobert.","08062-207","Sud de Castellnou de Bages","Es conserva un document de l\'establiment amb censal perpetu de la masia de Cal Pujol, que data de 1782.","41.8160600,1.8363100","403348","4630008","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46619-foto-08062-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46619-foto-08062-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46619-foto-08062-207-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98|119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:14" "6604b836556c784011440b96","46620","Cal Coll","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coll","DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona.","","","Masia de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l\'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. Es troba construïda en un terreny amb un suau nivell descendent, i la façana posterior presenta un nivell menys que la principal. La masia ha estat ampliada en diverses ocasions amb diferents volums superposats. Així, al llarg d\'una part de façana de mestral, s\'ha afegit un volum de planta baixa i pis i un sol vessant, amb el mateix pendent que el vessant del volum principal, sense ser continu. També s\'ha afegit un volum de planta baixa i pis a l\'angle de façana orientat a migdia, amb coberta a un vessant que desaigua també a migdia. Aquest volum sobresurt respecte el volum principal, pel que l\'espai que quedava entre aquest i la façana principal s\'ha solucionat amb un volum prominent de planta baixa que s\'estén al llarg de tota la façana principal, orientada a xaloc. Aquest, a la part superior consta d\'un terrat transitable amb pilars ceràmics i baranes de ferro forjat, i a la planta baixa consta d\'un portal ceràmic a plec de llibre a mode de lliça i de tres obertures petites en l\'altre angle. A la mateixa façana, però del volum principal, hi ha tres finestres arrebossades entre el primer pis i el segon, una de les quals és d\'arc rebaixat i de majors dimensions. A la façana de gregal també hi ha tres finestres arrebossades; dues al primer pis i una al segon, disposades aleatòriament. Al volum afegit a mestral hi ha un portal d\'arc rebaixat de ceràmica disposada a plec de llibre a la planta baixa, i dues finestres arrebossades al primer pis. A la part que queda visible del volum principal a la façana de mestral, s\'hi accedeix a través d\'una petita escala a un portal, de pedra carejada i llinda plana, on té un relleu d\'un triangle amb una creu superior. Sobre d\'aquest hi ha una finestra arrebossada. A la façana de garbí hi ha tres obertures arrebossades en cada nivell, totes elles de dimensions desiguals. L\'acabat exterior és arrebossat i pintat de color terrós. A l\'interior, conserva els cairats de fusta als sostres i el paviment de tova i mosaic, i s\'ha habilitat com a vivenda moderna. Davant de la façana posterior hi ha dos coberts.","08062-208","Sud de Castellnou de Bages","","41.8216800,1.8362100","403348","4630632","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46620-foto-08062-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46620-foto-08062-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46620-foto-08062-208-3.jpg","Inexistent","Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","119|94","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:14" "6604b836556c784011440b97","46621","Torre dels Moros","https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-moros-0","\AA.VV. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. Centre d\'Estudis del Bages. Manresa. AA.VV. (2006). Inventari del patrimoni cultural immoble de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. BALLÚS, Glòria (2000). Els municipis del Bages. Centre d\'Estudis del Bages. Manresa.\
","XI","L\'esfondrament d\'algunes parts podria fer-ne ressentir l\'estructura.","\La torre dels Moros és una torre de defensa de planta circular, que constitueix l\'únic vestigi d\'una construcció defensiva del segle XI. Es troba situada en el punt més alt d\'un desnivell descendent pronunciat; manté contacte visual amb el castell de Balsareny, i té unes vistes panoràmiques que van des dels Pirineus fins a Montserrat. Es troba assentada sobre un terreny constituït per roca natural i terra. És de forma cilíndrica, i té una alçada considerable; el punt més alt amida uns 12 metres, tot i que sembla que havia estat una mica més alta. La part orientada a xaloc té la meitat superior esfondrada, pel que el parament interior queda al descobert en aquest punt. Alhora, prop del seu punt d\'arrencada hi ha un altre esvoranc, un tram amb un forat, des del qual es pot veure la construcció des de l\'interior. El gruix dels murs és força considerable, amb uns 2\'45 metres. Sembla que constava de tres nivells, que poden definir-se a través del desgruixament dels murs en aquests punts. No és visible l\'emplaçament de la porta d\'accés, així com des que quin nivell es feia, però es probable que es trobés al segon nivell, orientada a xaloc, que és la part esfondrada. Des de l\'exterior, són visibles a la part inferior petits orificis al mur, que probablement servien d\'encaix per a una altra estructura. El parament es troba constituït per petits carreus de pedra disposats en filades regulars. A l\'interior, no es poden veure signes d\'estructures de pedra, pel que els tres nivells devien estar marcats amb material perible, com pot ser una estructura de fusta amb paviment empostissat. L\'acabat exterior de la torre era arrebossat, ja que al seu voltant hi ha restes d\'una capa de calç de color terrós. Davant de la cara sud de la torre, hi ha les restes de la fortificació, de la que es pot veure una estructura rectangular, i parts de murs exteriors.\
","08062-209","Nord de Castellnou de Bages","\El nom de Castell Nou sembla tenir els seus orígens en la construcció d\'aquest castell, ja al segle XI. Comprenia els termes de Castellnou i del Buc, que no tenia castell. La primera referència que es té del castell data de 1001, i apareix documentat com el Castell del Buc (del Bugo). Va estar sota la jurisdicció dels comtes de Barcelona, i també va ser domini feudal dels Balsareny. El 1020, Guillem de Balsareny la va vendre a la seva esposa, Ingilberga. Ja el 1246, es trobava en mans del propi rei Jaume I, que més tard el permutà al bisbe de Vic per altres propietats en territori valencià. El bisbe el va unir en una única baronia, amb el d\'Artés i el de Sallent.\
","41.8509800,1.8300100","402878","4633893","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46621-foto-08062-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46621-foto-08062-209-3.jpg","Legal","Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","BCIN","National Monument Record","Defensa","2020-06-25 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","85","45","1.1","1771","7","2024-03-28 01:22:14" "6604b836556c784011440b98","46622","Cal Potret","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-potret","DANÉS, Josep (1933). \'Estudi de la masia catalana\'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona.","","","Masia de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l\'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. A l\'extrem de sol ixent de la façana principal hi ha un petit cos de planta baixa disposat de forma perpendicular al volum principal. Aquest cos és d\'un sol vessant que desaigua a la façana posterior, i a la frontal, davant la façana principal, té una gran obertura. Aquest cos té una tina circular encaironada al seu interior. També a l\'extrem de sol ixent, però de la façana de gregal, hi ha un cos de planta baixa disposat de forma perpendicular, aquest amb la obertura amb llinda de fusta orientada a xaloc. La façana principal, també orientada a xaloc, consta d\'un portal descentrat amb llinda de fusta i pedra carejada als brancals, i a cada costat té una obertura amb llinda de fusta, una de majors dimensions que l\'altra. Tant al primer pis com a les golfes, hi ha tres obertures alienades entre elles, les primeres amb llinda de fusta plana i les superiors amb llinda de pòrtland; els finestrals centrals són de majors dimensions que els laterals en tots els nivells. A la façana de gregal hi ha centrada al primer pis una finestra amb llinda de pòrtland, al costat de la qual n\'hi ha una amb llinda de fusta. Al nivell superior n\'hi ha una al centre de pedra sense carejar. Pel que fa a la façana de mestral, hi ha tres finestres de desiguals dimensions a la planta baixa, dues de pedra carejar i una amb llinda de fusta. També són de fusta les dues del primer pis, essent la central amb balcó sense baranes. Al nivell de les golfes hi ha tres finestres amb llinda plana de pòrtland. Finalment, a la façana de garbí hi ha, centrades al primer pis i a les golfes, una finestra amb llinda de fusta i un finestral amb llinda de pòrtland, respectivament. Aquest últim és l\'entrada de les escales metàl·liques d\'emergència que hi ha en aquesta façana, que encara no tenen graons. La masia està essent restaurada per complet, pel que els interiors i els acabats es troben inacabats en el moment de fer l\'inventari. L\'acabat exterior és la pedra vista, i els angles entre façanes presenten carreus regulars de pedra. El ràfec ha estat fet de nou. A l\'interior, conserva el sostre de voltes a la planta baixa, i al primer pis s\'han canviat els cairats de fusta per bigues de pòrtland. També hi ha una tina a la planta baixa i un celler al soterrani.","08062-210","Nord de Castellnou de Bages","","41.8653900,1.8053900","400856","4635521","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46622-foto-08062-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46622-foto-08062-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46622-foto-08062-210-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","119|98","45","1.1","","7","2024-03-28 01:22:14" "6604b836556c784011440b99","46623","Resclosa entre el Puig i Maçaners","https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-entre-el-puig-i-macaners","","","","Resclosa situada de forma perpendicular respecte el curs de l\'aigua de la riera de Sant Cugat, situada prop del terme municipal de Navàs. Es troba construïda amb terra, i el sobreeixidor es troba format per una filera de roques, aigües amunt del qual hi ha una acumulació de sediments. La resclosa embassa part del cabal aigües amunt. Aquesta construcció permetia desviar l\'aigua del seu curs per regar camps de conreu propers a la seva vorera.","08062-211","Argençola","","41.8698200,1.8017400","400560","4636017","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46623-foto-08062-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46623-foto-08062-211-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98","49","1.5","","7","2024-03-28 01:22:14" "6604b836556c784011440b9a","46624","Resclosa de Gallifa","https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-gallifa","","","Ha quedat coberta de sediments i vegetació, i algunes de les roques que la conformaven s\'han desprès.","Resclosa situada de forma perpendicular respecte el curs de l\'aigua de la riera del Tordell, prop del seu pas pel municipi de Súria. Es troba construïda de roca, i embassa part del cabal aigües amunt. El sobreeixidor ha quedat cobert de vegetació, i aigües avall, s\'han acumulat sediments i fragments de roca. La resclosa permetia desviar l\'aigua del seu curs per regar camps de conreu propers a la seva vorera.","08062-212","Nord-oest de Castellnou de Bages","","41.8505500,1.7830000","398975","4633899","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46624-foto-08062-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46624-foto-08062-212-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98","49","1.5","","7","2024-03-28 01:22:14" "6604b836556c784011440b9b","46625","Passeres de la riera del Tordell","https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeres-de-la-riera-del-tordell","","","Es troben gairebé cobertes per complet per la vegetació.","La riera del Tordell presenta, al seu pas per la finca de Gallifa, unes passeres que s\'empraven per a travessar la. Consisteixen en carreus mitjans adossats sobre un munt de terra. Es troben pràcticament coberts per la vegetació que envolta la riera.","08062-213","Argençola","","41.8509900,1.7826700","398948","4633948","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46625-foto-08062-213-2.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","98","49","1.5","","7","2024-03-28 01:22:14" "6604b836556c784011440b9c","46626","Toll de la resclosa de Cal Tico","https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-de-la-resclosa-de-cal-tico","","","","Al seu pas per Argençola, passat el nucli de La Vila, la riera del Tordell forma un toll que alenteix el curs de l\'aigua. Antigament, en aquest indret hi havia una resclosa, que a causa del seu desgast ha acabat desapareixent. Això ha afavorit la formació d\'aquest toll, d\'aigües profundes.","08062-214","Argençola","","41.8549700,1.7923500","399758","4634379","","08062","Castellnou de Bages","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46626-foto-08062-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46626-foto-08062-214-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","","2153","5.1","","7","2024-03-28 01:22:14" "6604b836556c784011440b9d","46627","Tomba de Santa Margarida","https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-santa-margarida","","XVIII","","Davant l\'entrada de l\'ermita de Santa Margarida, hi ha una gran llosa a terra que marca l\'espai d\'una tomba. En aquesta, hi ha al centre un escut amb una calavera amb dues tíbies entrecreuades, i a sota hi consta la inscripció \'OSSOS Y POLS DELS RNS IOSEPH Y IAVME PVIG, RRS D CASTELLNOV, YD VIVER\'. Alhora, al voltant de la tomba hi ha inscrit \'..LA D POS 1705 /ASSI AGVARDARAN LA RESURRECTIO UNIVERSAL (..)\'. Un dels extrems superiors ha quedat esborrat a causa de l\'incendi que es provocà a dins l\'ermita durant la guerra civil. S\'intueix, però, que hi posava Santa Margarida o bé El Puig de ViLA De POSt.","08062-215","Santa Margarida de Viladepost","","41.8680200,1.8032100","400679","4635815","1705","08062","Castellnou de Bages","Restringit","Bo","","Inexistent","","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Simbòlic","","","","2019-11-26 00:00:00","Marta Lloret Blackburn","","","","47","1.3","","7","2024-03-28 01:22:14"