"_id","Id","Títol","Url","Bibliografia","Centuria","Notes de conservació","Descripció","Codi d'element","Ubicació","Història","Coordenades","UTM X","UTM Y","Any","Municipi","Nom del municipi","Tipus d'accés","Estat de conservació","Imatges","Protecció","Estil","Àmbit","Tipologia","Titularitat","Ús actual","INSPIRE: Tipus","INSPIRE: Subtipus","INSPIRE: Atribut","Data de modificació","Autor de la fitxa","Autor de l'element","Observacions","Codi de l'estil","Codi de la tipologia","Codi de tipologia a sitmun","Protecció id","Comarca","_lastChange" "6604b994556c784011444f0f","87162","Castell del Papiol","https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-papiol","Català i Roca, P. (1990). Els castells catalans, 1. Barcelona: Edit. Dalmau. Martí Albanell, Ms. F. (1926). Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Miralda, S. (1963) Itineraris castells breus notícies històriques. 1ª sèrie. Barcelona: Dalmau. Pla (s.d.) Pla estratègic de Turisme del Papiol. Diputació de Barcelona-Ajuntament del Papiol-Cat Emocions. https://seu-e.cat/documents/3161678/7023994/Pla+estrat%C3%A8gic+de+turisme+del+Papiol/f9a57b43-792d-4605-be4d-09e3db0dd8f2. Pladevall i Font, A. Et al. (1992) Catalunya Romànica. XX El Barcelonès. El Baix Llobregat. El maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 396-398","XI-XX","El castell va ser restaurat per Maria Teresa Almirall (neboda del polític Valentí Almirall, que fou baró d\'El Papiol), aconsellada per Lluís Monreal i Martí de Riquer. Sembla que hi col·laboraren els Amics dels Castells.","Gran construcció fortificada de planta rectangular, construida a dalt d\'un turó kàrstic que domina el poble i te una bona visibilitat sobre tota la vall del Llobregat. La construcció, actualment, continua dominant tota la població. Estructuralment, està formada per varis cossos juxtaposats corresponents a diverses èpoques d\'edificació, tot i que amb una important presència d\'obres d\'època romànica. Les façanes són altes i llises i les finestres s\'obren als pisos alts. Es conserven, parcialment, dues torres romàniques, una al nord, rodona, i una altra al mig dia, quadrada i més tardana. A diversos indrets hi ha restes de murs clarament romànics de diverses èpoques, que per la seva solidesa van ser aprofitats en la renovació fonamental del castell darrere el terratrèmol del 1448. Dels múltiples espais de l\'edifici, destaquen els següents: - De les estructures medievals conservades, la sala és la més antiga, amb el seu eix longitudinal orientat de SE. a NO. i es pot datar dins del segle X, es troba a la planta baixa, tot just traspassada l\'entrada: una escala excavada a la roca mena cap a aquesta sala, de forma estreta i allargada, amb les parets d\'aparell d\'espiga, més sortides que no pas la volta de mig punt que sostenen. Al costat hi ha una altra sala més àmplia, també coberta amb volta. Entre totes dues hi ha ubicada la que s\'ha considerat antiga masmorra medieval. - Entre la sala i el corredor hi ha un espai quadrat inaccessible, que segurament deu contenir la cambra baixa o túnel del pou que hi ha a la terrassa del primer pis. Al costat de tramuntana d\'aquest espai hi ha una petita estança romànica coberta amb volta que es considera la masmorra del castell, o bé un dipòsit de cereals. - Una de les estances ubicades a tramuntana, entre els segles XVI i XVII, devia ser utilitzada com a presó. Aquesta estança no te obertures,i conserva uns bonics grafits. De tots ells, destaquen la representació d\'una gran galera armada amb canons. - Dels buits de façana, són remarcables dues finestres dobles, polilobulades i separades cadascuna en dos, per una petita columna molt esvelta, amb capitell corinti. Totes dues estan alineades al mateix eix, així com una altra finestra amb llinda treballada en forma d\'arc mixtilini i que correspon a l\'època de les anteriors: es troba a la mateixa paret, justament, a la part menys modificada de l\'edifici. Els pisos superiors semblen haver estat reformats, tot i que no s\'ha tingut accés. L\'exterior també ha estat restaurat.","08158-1","Plaça del Castell, s/n","El castell del Papiol està documentat el 18 de gener de l\'any 1115, en un conveni pel qual Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, va cedir en feu als seus germans (Arnau Pere i Bernat Pere) el castell del Papiol, reservant-ne el dret per a ell. És versemblant, tanmateix, que el castell existís anteriorment. El 1395, el rei Joan I va vendre a Berenguer de Cortilles el domini directe i alodial del terme i castell d\'El Papiol, juntament amb la jurisdicció civil i criminal. El nou senyor va cedir aquell mateix any tot el domini i jurisdicció a Ramon Despapiol. El 1448 un terratrèmol va enderrocar parcialment el castell, i va produir la mort de tres homes, tal com consigna el dietari de la Generalitat. Tot i aquesta afirmació, només degueren enderrocar-se els pisos alts, perquè als baixos es conserva bona part de la construcció romànica (Pladevall i Font, 1992, XX: 396). El 1505 la baronia d\'El Papiol passà a mans de la família Marimon, després als Guimerà, que el 1661 varen vendre-la al mercader Francesc Argemí. Després de passar per altres mans el castell ha estat en propietat dels Almirall, últim descendent dels quals és cognominat Bofarull. Durant les carlinades del castell del Papiol serví de refugi principal i de lloc estratègic per a la Milicia Nacional, al servei de la causa isabelina, segons Pla (s.d.: 66). L\'any 1900 li va caure un llamp que va deixar al descobert un graner secret desconegut fins aleshores. Tenia diversos compartiments d\'obra d\'un metre d\'alçada, per a diferents tipus de cereals i llegums: blat, blat de moro, faves i ordi. Del graner, hi sortia una rampa de fusta que baixava al lloc on es guardaven les botes, que contenien un vi molt espès, el qual donaven a les dones que acabaven de parir perquè deien que era reforçant (Faura Arís, 1996: 76). Amb motiu d\'unes obres de restauració, es va descobrir un sostre fals del qual van sortir les armes del primer destacament de muntanya -Lleida- de la tercera guerra carlina. Varen trobar 35 fusells, uniformes de tropa, diaris, cartes dels soldats, gorres, sarrons i dos tipues d\'armes: unes amb pistó i baqueta i altres amb beina metàl·lica. També unes cinc mil bales (Faura Arís, 1996: 76).","41.4385800,2.0101600","417307","4587918","","08158","El Papiol","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87162-foto-08158-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87162-foto-08158-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87162-foto-08158-1-3.jpg","Legal i física","Medieval|Romànic|Modern|Renaixement|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Residència del barons del Papiol.Les restes d\'estructures romàniques dels baixos es troben englobades dins de la fàbrica exteriorment poligonal de la fortalesa i es poden reconèixer fàcilment.Va patir el terratrèmol del 1448, després del qual va ser reconstruït, a l\'igual que a la dècada de 1970.També a inicis del segle XXI, va ser objecte d\'un important robatori de mobiliari.Tot i això, encara conserva armes i peces de vestuari militar de les guerres Carlines, ja que el castell serví d\'alberg a la milícia, així com un sepulcre gòtic que abans del 1936 era a la parròquia: el de Galceran Despapiol, del 1324.Actualment el castell allotja una pinacoteca que comprén una al·legoria mitològica del pintor academicista Antoni Caba, un del pintor realista Ramón Martí i Alsina i diverses obres de paisatgistes catalans, sense relacionar en detall (Pla, s.d.)Es tractaria d\'un servei feudal semblant a l\'host senyorial, formada pel mateix senyor del lloc -proveït del seu cavall- i la seva mainada o agrupació de gent armada. Aquest servei fou assumit pels senyors del Papiol com a resultat d\'un acord per mitjà del qual se\'ls commutava el pagament d\'una quarta part dels fruits de la terra a canvi d\'una compensació militar.La mobilització que comportava en termes socials l\'obligació del cavall armat va fer que acabés sent un símbol detestat per la població.El 1587 Felip II commutà a Gispert de Guimerà l\'obligació del cavall armat, a canvi d\'un cànon anual de 20 lliures. Aquest servei militar, per tant, perdurà 381 anys, en el decurs de quinze regnats, segons Pla (s.d.: 66).Conserva una interessant col·lecció documental.","85|92|94|95|98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:04" "6604b994556c784011444f10","87163","Ermita de la Mare de Déu de la Salut - Santa Eulàlia de Madrona - Sant Pere i Santa Madrona","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-mare-de-deu-de-la-salut-santa-eulalia-de-madrona-sant-pere-i-santa-madrona","Barral i Altet, X. (1981) L\'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X. Barcelona: Edicions 62. Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Jordà, J.M. (1998) Albirant la història de l\'ermita de la Mare de Déu de la Salut del Papiol. El Papiol: Efadós.","XII-XIX","Fou restaurada per l\'SPAL de la Diputació l\'any 1972.","L\'edifici es desenvolupa en una sola nau, amb capçalera trevolada. La part preromànica, de cap al segle X, abasta les dues terceres parts de ponent de la nau, i se suposa que devia estar coberta amb encavallades de fusta. D\'aquesta fase és la finestra geminada de la façana de ponent i la finestra esqueixada senzilla del costat de la porta. Les parets de l\'antiga construcció preromànica eren més primes i foren reformades interiorment a la reforma romànica. Els pocs elements conservats d\'època preromànica (a part de l\'estructura de la planta) són dues finestres, una doble separada per una petita columna de capitell corinti i una altra finestra que va quedar mig tapada per haver-s\'hi afegit posteriorment un petit contrafort que en tapa just la meitat. La coberta és de volta de canó sostinguda per quatre arcs torals i s\'hi afegiren els contraforts. La porta d\'accès, situada a migdia, és posterior a l\'edificació original,possiblement de finals del segle XII, i està resolta amb dos arcs dovellats en degradació i timpà llis. És romànica però se suposa que s\'obre al mateix lloc que s\'obria la porta original del temple preromànic. L\'absis principal presenta decoració d\'arcuacions entre lesenes. La part de ponent de la nau conserva l\'aparell i dues finestres preromàniques. Al terre, s\'endevinen restes constructius probablement corresponents a l\'antiga casa de l\'ermità, que va ser eliminada l\'any 1972, i d\'altres desconeguts.","08158-2","Avinguda de Can Monmany, 89","El nom de Madrona és documentat des del 1013 i des del 1017 el terme de Madrona. L\'església de la Salut del Papiol era l\'antiga parròquia de Santa Eulàlia de Santa Madrona (documentada amb seguretat el 1060). La decoració absidal permet situal amb seguretat la reforma de l\'edifici dins les formes de l\'arquitectura del segle XI, mentre que és més difícil de situar la datació de l\'edifici primitiu, que es podría tractar, perfectamente, d\'una obra del segle X (Barral i Altet, 1981: 243). Fou parròquia fins el 1315 quan Jaume II, atesa la demanda de Galceran Despapiol (senyor del lloc i del castell), autoritzà el trasllat de la parròquia al nucli habitat que s\'havia format vora el castell. Llavors l\'antic edifici, que va perdre l\'esplendor que havia ostentat, va romandre com a capella rural sota l\'advocació de Sant Pere de Madrona. El 26 de juny de 1554 es va comprar un retaule procedent de l\'església del monestir de Sant Cugat del Vallès, també sota l\'advocació de Sant Pere. Al s.XVI uns terratrèmols provocaren esquerdes en l\'estructura de la nau, fet que obligà a construir els contraforts que envolten l\'església. Després d\'haver estat reconstruït a causa del seu mal estat, al s.XVIII, a proposta del bisbe de Barcelona Diego de Astorga (1717), es va fer la donació d\'una nova imatge de la Verge de la Salut, en substitució de la de Sant Pere de Madrona. Tot i això, sembla que la devoció a la Mare de Déu de la Salut és més antiga. A l\'exposició de les \'Artes santuarias antigues y modernes\', presentada a Barcelona l\'any 1877, constava, amb el número 599 una \'Imagen esculpida de la Virgen de la Salud de Papiol, s. XIII\'. L\'any 1757 es buiden les terres del cementiri, ja que el terraplè ocasionava molta humitat a la capella; segurament estava situat a la part nord (Jordà: 1998). De les múltiples inhumacions que es degueren fer en aquest lloc, se sap que l\'any 1564, amb motiu de la pesta, Amigó del Mas, Pere Puig i una filla de Toni Busquets, els quals havien mort de pesta, foren inhumats al cementiri de l\'ermita. Fou restaurada el 1911, mentre n\'era rector Josep Rull, durant la Guerra Civil Espanyola fou saquejada, fet que no afectà l\'edifici. L\'any 1926, el Sr, Plaja de Rubí, per encàrrec del Rector-Doctor Josep Rull i Picassò, va decorar amb un patocràtor l\'absis. Aqueste pintures, van ser eliminades a la restauració de la Diputació de Barcelona de l\'any 1972.","41.4492800,2.0253000","418585","4589092","","08158","El Papiol","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87163-foto-08158-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87163-foto-08158-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87163-foto-08158-2-3.jpg","Legal","Pre-romànic|Romànic|Modern|Contemporani|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Pública","Religiós","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Una nota confusa provinent de l\'historial de la família de Can Doménech i feta a principi del segle XIX, parla d\'un ritual particular: \'els avis havien sentit dir dels seus avis com anaven a missa a Sant Pere de Madrona i que si no hi podien anar la seguien per focs que feien a dalt del Puig\'. (Jordà, 1998: 64).L\'Aplec de la Salut és una festa molt papiolenca, que organitza la Parròquia de Santa Eulàlia del Papiol amb el suport de l\'Ajuntament de la localitat i diverses entitats i associacions locals. La celebració comença dissabte. La preservació de l\'entorn natural del Parc de Collserola impedeix seguir una tradició que havia estat consolida, d\'acampar a l\'entorn de l\'ermita per passar la nit de dissabte, amb una guitarra al voltant d\'un foc, per exemple, o fer un concurs d\'arrossos. Afegida a la construcció de culte, hi havia la casa de l\'ermità, els fonaments de la qual encara semblen visibles al terra. Aquesta casa fou eliminada l\'any 1972 (Faura Arís, 1996: 109).","91|92|94|98|85","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:04" "6604b994556c784011444f11","87164","Can Bou / La Casa de Pedra/Torre Bou","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bou-la-casa-de-pedratorre-bou","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol.","XX","","Edifici de pedra, de planta gairebé triangular i tres pisos d\'alçada; té un cos central cobert a quatre aigües, en el pis superior del qual es troba l\'encaix motllurat en reserva d\'un antic escut o ornament avui desaparegut, del qual ha perviscut la petjada. A banda i banda d\'aquest cos central hi ha dos cossos laterals que s\'avancen a les façanes de tramuntana i migdia. Al primer pis es comuniquen tots tres cossos per una balconada, també de pedra. Els acabats es desenvolupen en formes ondulades que recorden la manera gaudiniana. A la part posterior de la casa hi ha un jardí, tancat per una porta també modernista amb reixes de ferro on hi consta el nom de l\'edifici, i que resulten d\'un interesssant treball de forja, en gran part fet per un ferrer del poble.","08158-3","Carrer de l\'Abat Escarré, 18-20","Construcció feta amb pedra extreta de les Escletxes, abans de que hi hagués una pedrera (1952-60) instal·lada per la indústria cimentera (Faura, 1996: 140). El 1918, els hereus de Miquel Bou presenten una instància a l\'ajuntament, on es declaren propietaris de les finques denominades csa Peró, casa Figueres i Casa Bial, situades al carrer del Ferrocarris, i demanen permís per cercar-les i que els sigui donada la parcel·la sobrant d\'unió pública del carreró sense sortida que duu a dues d\'aqueste finques. A canvi cedeixen a l\'ajuntament terreny de la façana per donar al carrer una amplada constant de 6 metres. L\'ajuntament accepta les obres a canvi del pagament de ls tarifes establertes (Ahicart et al., 2019). El projectista de l\'edifici va ser el Salvador Valeri i Pupurull (Barcelona, 1873-1954), arquitecte que forma part de la segona generació d\'arquitectes del modernisme català, amb obres rellevants com la Casa Comalat (Barcelona). Valeri i Pupurull és considerat l\'autor més característic del terme municipal del Papiol, amb una important petjada al Baix Llobregat: Can Trian, Casa Gensana i Fàbrica Prats (Sant Vicenç dels Horts), el Casino de Sant Andreu de la Barca, cellers a Sant Esteve Sesrovires, etc. L\'arquitecte Salvador Valeri Pupurull (Barcelona, 1873-1954) era fill de Joan Valeri i Anglà, mestre d\'obres originari d\'Oristà, a Osona. Es titula a l\'escola d\'arquitectura de Barcelona el 1899. Es de la segona generació d\'arquitectes modernistes. Les seves obres es caracteritzen per l\'ús de frontons ondulats, ornaments de derivació floral i modelat de materials en formes de composició lliure, així com per una gran exuberància. A principis de la dècada de 1920, el ferrer del Papiol va forjar les baranes, a excepció de la porta que es va encarregar a un ferrer de fora (Faura, 1996: 180). La casa de Pedra era una de les parades del trajecte de la processó que es feia pel Corpus (Faura: 1996, 266).","41.4385100,2.0107200","417353","4587910","1914","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87164-foto-08158-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87164-foto-08158-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87164-foto-08158-3-3.jpg","Legal","Contemporani|Modernisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","Salvador Valeri i Pupurull","Es tracta d\'un dels edificis més singulars del municipi, que s\'albira a la vessant sud del poble i que s\'enlaira dominant la vall del Llobregat, mentre que l\'accés principal de l\'habitatge s\'obre al carrer de l\'Abat Escarré, evitant així el gran desnivell del solar en el qual es va construir l\'edifici. Primitivisme de materials, formes orgàniques i ondulació en buits i altres elements ornamentals dominen la composició de l\'edifici, que tracta de conjugar-se amb la geologia de la població, i que es troba en línia amb l\'edifici del castell que es troba, dominant, per sobre d\'aquesta casa.","98|105","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:04" "6604b994556c784011444f12","87165","La Sala Gran","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-gran","Alert i Puig, J. et al. Pla estratègic de turisme del Papiol. Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament del Papiol, CatEmocions, SL. Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol.","XVII","Les naus s\'aguanten per grapes.","Edifici de planta rectangular amb coberta a doble vessant. Està situat al nucli del Papiol de Baix,. Els murs són de maçoneria i arrebosats amb morter de calç. La façana principal presenta, però, un acabat amb fals carreuat en relleu. Els buits de les finestres són rectes, i emmarcats amb carreus abuixardats, tanmateix les portes són d\'arc de mig punt. A la façana principal, conserva, en bon estat, tres portes adovellades, A la clau de l\'arc de la central i principal, hi ha la data: 1665. També a la façana principal hi ha nou finestres amb llinda motllurada, de les quals, la que s\'obre en vertical a sobre de la porta central, és de majors dimensions, conservant un ampit que demostra que en el seu origen debia ser un balcó. A una de les façanes laterals, s\'obre una antiga porta adovellada, actualmente reformada com a finestra. Al costat lateral hi ha diferents finestres disposades a diversos nivells. A la façana posterior, s\'obren el mateix número de finestres que a la façana principal, i també una porta elevada al mig. Aquesta porta, d\'arc de mig punt, presenta un recercat de carreus de pedra picada, i està situada a l\'alçada del primer pis. En dues finestres de la façana posterior, s\'endevina el sistema constructiu de triangles de descàrrega amb maons, a sobre dels llindars de pedra.","08158-4","Carrer del Papiol de Baix, 1","Edificada l\'any 1665, pertanyia al castell del Papiol. Es va conèxier com l\'Hostal o la Sala Gran, i era un dels masos més antics del terme, situat a prop del camí ral. Amb tota seguretat, l\'hostal fou un lloc de pas per als vianants de l\'antic camí, que el feren servir com a fonda per al relleu o descans dels cavalls en trajectes de llarga distància. Els darrers hostalers de què hom té constància daten de 1860. L\'any 1898, amb motiu de la riuada de Sant Antoni, les aigües inundaren el pla de can Mas i del Colomer i arribaren fins a l\'Hostal i l\'escaleta (Alety i Puig, s.d.). Aquesta construcció va tenir diversos usos, com ara, magatzem agrícola (de blat, ordi i civada), i després es va fer servir per a estendre el paper elaborat i manipulat al molí paperer (Faura Arís, 1996: 263). Al segle XIX, va ser tan gran el volum de paper estès que es va haver de reforçar l\'estructura amb uns tensors o tirants per por que cedissin les parets. Actualment s\'usa com a nau industrial.","41.4285000,2.0049100","416855","4586804","1665","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87165-foto-08158-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87165-foto-08158-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87165-foto-08158-4-3.jpg","Legal","Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","En un moment determinat de la historia contemporània de l\'edifici, molt probablement a finals del segle XIX, les seves naus es van reforçar amb grapes.","119|94","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:04" "6604b994556c784011444f13","87166","Casa Rectoral/La Rectoria","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rectoralla-rectoria","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XIV","A la planta baixa i primera s\'han dut a terme diverses actuacions poc afortunades.","Casal compost per planta baixa i primer pis. La planta del conjunt és un rectangle força irregular. Està situat darrera l\'església, i presenta a la façana principal, un arc de mig punt adovellat, de pedra picada local i precedit per dos graons d\'accés que salven el desnivell. La porta d\'accés està coronada per un escut recent. A la planta inferior presenta arcades molt àmplies de diafragma, de mig punt, tot i que la que dóna al carrer de volta de canó. Conserva en bon estat el portal adovellat de pedra vermella.","08158-5","Carrer Mossen Rull, 8","La Casa Rectoral és un dels edificis més antics de la població, construït al peu del Castell. La volta de canó del pont que està per sota d\'aquesta construcció data dels segles XIII-XIV. Existeix un document de l\'any 1488 fet pel vicari del Papiol d\'aquell moment que descriu amb detall els espais de la casa, que s\'han conservat pràcticament igual. En temps del R. Dr. Josep Rull hi hagué de vicaris, Mn Frederic Martí Albanell, autor de les Notes Històriques, Mn. Piña i Mn Pere Soler, entre d\'altres. El darrer, conjuntament amb el jovent de la parròquia, va reconvertir la part baixa de la rectoria en un escenari en el qual s\'hi van fer obres de teatre, els pastorets, la passió i, també, ballets. Mossen Enric Aymerich va estar set anys com a rector i va habilitar la part baixa de la rectoria com a despatx i una habitació que servia de dormitori; la pimera planta va quedar com a sales de l\'Esbarjo. Va ser l´últim que va viure a la casa (Faura Arís, 1996: 125).","41.4389700,2.0102900","417318","4587961","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87166-foto-08158-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87166-foto-08158-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87166-foto-08158-5-3.jpg","Legal","Gòtic|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Religiós","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","És un casal gòtic força restaurat després de la Guerra Civil, que el va malmetre, igual que l\'església antiga del poble. Al seu interior es conserven diversos objectes mobles d\'interès. Conserva en bon estat un portal adovellat de pedra vermella. Al seu interior es configuren espais amplis i profitosos, adequats per a les funcions de la casa rectoral: a la planta baixa hi ha una sala amb tres arcs de diafragma i mig punt; al pis superior, un arc apuntat sosté l\'embigat de fusta i la coberta a dues aigües. A la zona d\'habitatge del rector, a la planta alta, es conserva la disposició antiga de les estances, fins i tot l\'estructura d\'alcobes i el mobiliari de principis del segle XX. El conjunt, format per la rectoria adjacent a l\'antiga muralla que delimita el casc antic, es veu reforçat per la portalada de mig punt que dóna accés a una immillorable entrada al recinte del Castell. La primera planta de la rectoria va ser la vivenda del rector i despatx parroquial fins el 1970. A la planta baixa hi havia un celler, avui eliminat, i una quadra, en la qual el rector guardava el matxo que utilitzava com a transport per visitar les masies del poble. Actualment, la rectoria ja no és la vivenda del rector, sinó el despatx parroquial i l\'Esbarjo.L\'edifici ha patit en temps recents reparacions poc acurades. Tot i aixi, es conserven elements i ambients originals, especialment els corresponents al segle XIX i principis del XX, tot i que es troben en deficient estat de conservació. Resulten interessants els grafits de la guerra civil i anteriors que es poden contemplar en determinats murs que no han estat repintats.Amb les obres d\'acondicionament dutes a terme a la plaça del Castell, des d\'aquest punt s\'ha fet malbé l\'entrada a l\'edifici per la part posterior, afectant a la zona de l\'antic barri.","93|85","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:04" "6604b994556c784011444f14","87167","Masia de Can Tintorer","https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-can-tintorer","Faura i Casanovas, E. (1999) L\'ahir i l\'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. http://cultura.gencat.cat/web/.content/dgpc/documents/documents2008/qmem377_web.pdf.pdf https://www.raco.cat/index.php/Pyrenae/article/viewFile/165054/242562","XVII-XVIII","La masia ha estat totalment reformada per adaptar-la als usos actuals","Antiga masia avui transformada i adaptada com a seu d\'oficines. De la seva estructura original, només es conserva la galeria d\'arcs del tercer pis que servia com assecador dels productes que es conreaven a les terres de la casa.","08158-6","Cementiri Comarcal Roques Blanques Crta. C-1413a, km 4.5","Can Tintorer és un dels indrets en que es pot constatar l\'existència de poblament ja des d\'època romana. Prova d\'allò són les diverses restes procedents d\'excavacions furtives i d\'urgències que es van dur a terme al seu voltant, i que demostren la temprana ocupació humana d\'aquest indret. La masia deu ser anterior al segle XVIII. En aquest segle es fan reconstruccions importants, tal i com proba una data que es conserva a l\'interior de l\'edifici.","41.4561700,2.0077500","417128","4589873","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87167-foto-08158-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87167-foto-08158-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87167-foto-08158-6-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Pública","Administratiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","La masia no ha estat estudiada. Se sap de l\'existència, en els seus terrenys, d\'un antic pou de glaç, enderrocat i desaparegut en el moment de la construcció de l\'autopista B-30. Aquesta era una gran construcció circular d\'uns 10 ms de diàmetre, ubicada en un dels torrents més obacs i rics d\'aigües del terme.L\'hort de Can Tintorer es trobava a sota de la casa, a la plana coneguda per les Basses, és a dir, el lloc on s\'acumulava l\'aigua relacionada amb el pou de gel (Faura i Casanovas: 1999: 91).Actualment s\'ha convertit en edifici d\'oficines i de representació del Cementiri comarcal de Roques Blanques. La remodelació de l\'any 1983 va estar feta per Enric Batlle i Durany i Joan Roig i Durán, arquitectes.","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:04" "6604b994556c784011444f15","87168","Can Domènec","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-domenec-3","Jordà, J.M. (1998) Albirant la història de l\'ermita de la Mare de Déu de la Salut del Papiol. El Papiol: Efadós. Vilalta, J. (2017) La \'plaça del Domènech\', un espai molt estimat pels rubinencs/ques. el blog de la història i el patrimoni de Rubí - GCMR- 12 de febrer de 2017. http://historiaygrupomuseorubi.blogspot.com/2017/02/la-placa-del-domenech-un-espai-molt.html","XV-XX","Bo","Conjunt d\'edificacions situades al voltant de l\'era i un barri tancat per alts murs. Te una portalada d\'accés que està datada el 1909. L\'edifici principal consta de planta baixa, pis i golfes amb coberta de teula àrab a dues vessants paral·lela a la façana principal. Al seu interior destaquen diverses dependències que es troben en el seu estat original, amb terres de terracota i mosaic hidràulic, celler, cuina del segle XIX, llar de foc, alcobes, etc. L\'accés principal està resolt en arc de carpanell rebaixat. Totes les obertures estan adintellades. Trobem diversitats decoratives: filigrana en picat, una greca de petits motius florals i un rellotge de sol. El rellotge de sol té un emmarcament quadrat en el que s\'inscriu la data al registre inferior (1868) i en als altres tres costats hi ha una frase: \'Les hores fugen - de pressa fugen - i no tornen més.\' Te un tancament perimetral, que forma el barri de l\'edifici, fora del qual hi ha l\'era enrajolada. Conserva diverses col·leccions mobles a l\'interior, tot destacant un relleu de temàtica religiosa esculpit en pedra de gres, rescatat d\'un antic habitatge de Barcelona, i que en origen devia estar encastat en un mur, ara esempte.","08158-7","Camí de can Domènec, s/n","Aquest edifici va ser construït a finals del s. XV, principis del s. XVI i l\'interior conserva restes de l\'època. Dins la casa hi ha una placa en la que es diu: \'El pueblo de Rubí a D. Jaime Doménech y Cañomeras, por su desprendimiento y buen gusto en la construcción de su teatro. 29 de junio de 1886\'. Aquest teatre fou construït a instàncies del Sr. Jaume Domènech, a l\'antic pla de Can Cabanyes, pertanyent a la masia d\'aquest nom, i que era propietat de la família de la seva mare. La plaça va a començar a urbanitzar-se a la dècada de 1880. Allà, a la part nord de l\'espai, Jaume Domènech, va edificar el 1886 el teatre i cafè del seu nom i d\'aquí el popular nom de la plaça. L\'any 1973 el Teatre-Cinema fou enderrocat i el 1974, la masia de Can Cabanyes (Vilalta, 2017). La inscripció del rellotge de sol (1868) assenyala la data en què varen tenir lloc les reformes de l\'edifici, quedant tal i com el veiem ara. L\'estucat i l\'ornamentació de la façana són d\'aquesta època. Els anys 1829 i 1896 es va construir i fer reformes a l\'era enrajolada que hi ha al lateral de la masia. El 1909 es va envoltar el recinte amb una gran tanca, però fins el moment passava el camí per davant de la casa. Una nota confusa provinent de l\'historial de la família de Can Doménech i feta a principi del segle XIX, parla d\'un ritual particular: \'els avis havien sentit dir dels seus avis com anaven a missa a Sant Pere de Madrona i que si no hi podien anar la seguien per focs que feien a dalt del Puig\'. (Jordà, 1998: 64).","41.4581500,2.0195400","418115","4590082","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87168-foto-08158-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87168-foto-08158-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87168-foto-08158-7-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","No es va tenir accés al celler, tot i que se sap per altres persones del seu gran interès patrimonial. Dins del barri conserva un relleu de bona factura, no original de la casa, sinò traslladat des d\'un edifici de la ciutat de Barcelona, que havía estat propietat de la família, al carrer Carassa. Resulten també de gran interès les col·leccions d\'objectes, grabats, cafeteres i teteres, pintures, rosaris... Que es conserven a totes les habitacions de l\'edifici principal.Cal destacar fora l\'edifici dedicat antigament a paller, ara quadres pels caballs. El seu tancament de ferro treballat de l\'exterior no és original: el propietari el va agafar d\'un abocador d\'escombreries. Resulta de gran interès també, a l\'exterior un molí de vent, situat a 100 metres del mas, format per una estructura metàl·lica muntada sobre un petit edifici de planta quadrada rematat per una cornisa i terrat de terracota.","98|119","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:04" "6604b994556c784011444f16","87169","Can Maimó","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maimo-0","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol.","XVI-XVII","La part dedicada a l\'agricultura està en pitjor estat de conservació","Conjunt d\'edificacions que tanquen un barri o pati d\'accés amb una gran portalada en arc carpanell. L\'edifici principal es de planta rectangular, amb tres crugies, pis i golfes. La composició manté una forma simètrica creada a partir dels buits de la façana. La porta d\'accés està solucionada en arc de mig punt, adovellat, i la resta d\'obertures són en general, de llindars plans, i ornades amb pedra picada, exceptuant les del pis més alt, que són cinc finestres d\'arc de mig punt, de gran verticalitat, obertes a sobre d\'una motllura única que fa d\'ampit continu, i acompanyades a banda i banda, per sengles finestres d\'època posterior a la resta, sense cap decoració, però amb migs festejadors per dintre. Del conjunt de la façana, destaca el balcó central que més alt que la resta (la llinda te la data de 1688 i l\'anagrama de JMS sota creu al mig). A la dreta d\'aquest balcó, hi ha una finestra també de llindars plans, que presenta la data de 1602 i, al mig, entre el balcó i aquesta darrera finestra, hi ha un rellotge de sol de perímetre rectangular emmarcat amb la llegenda doble inscrita a la part de dalt i de baix: \'Sólo marco las hores clares\', i al naixement del gnòmon, l\'anagrama JHS emmarcat per un sol. A la part esquerra de la façana, una finestra de menors dimensions, refeta, presenta en la llinda, un arc carpanell inscrit. Es troben imbricacions, cornisa i campanar d\'espadanya, marcant la verticalitat de l\'edifici, amb campana. Un segon rellotge de sol, desdibuixat, es troba a l\'edifici annex lateral. A l\'oest de la masia hi ha la casa dels masovers i d\'altres dependències envoltades per una tanca o barri, que té l\'accés a manera de portal d\'arc carpanell, adovellat. A la cantonada hi ha una capella, dedicada a la Mare de Déu del Carme. Un campanar d\'espadanya corona l\'angle del carener de la teulada.","08158-8","Prop del Cementiri de Roques Blanques","De l\'estructura de la masia, es deriva la importància que va tenir a la primera metiat del segle XX. La disposició i proliferació d\'alcobes construides a finals del XIX,- principis del XX,, potser ens estigui parlant de l\'arribada de molta gent a la casa. Un altre fet destacable és la importància de la vinya, fet que es fa palès en les enormes estructures dedicades a celler que hi ha a la planta baixa del conjunt arquitectònic.","41.4521200,2.0079800","417142","4589424","1602-66","08158","El Papiol","Restringit","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87169-foto-08158-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87169-foto-08158-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87169-foto-08158-8-3.jpg","Legal","Contemporani|Modern|Popular","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","És una de les masies millor conservades del municipi. És també un dels pocs exemples que queden al Papiol d\'una masia tradicional amb tots els estris i el mobiliari que reflecteixen la seqüència històrica de la seva ocupació.No s\'ha realitzat cap estudi de la mateixa. Hi tenia era pel batre, encara visible al davant de la casa, barri i un enorme celler. També hi havia un molí d\'aigua (avui desaparegut), del qual resten diverses canalitzacions per a conduïr les aïgues corrents dins el conjunt edificat.A la casa es conserven diverses i variades mostres del mobiliari propi dels darrers anys de la seva ocupació, amb una presència important de mobles de principis deL segle XX. Resulten rellevants: un arca de núvia del segle XVIII, diversos mobles alfonsins, pintures a l\'oli, gravats, portes decorades i mobiliari modernista, antics documents de caire administratiu emmarcats...Resulta interessant també la cuina del darrer pis, d\'inicis del segle XX, la qual conserva els estris del moment de la seva construcció, i un ascensor que es feia servir per a traslladar el menjar als altres pisos de l\'habitatge.","98|94|119","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:04" "6604b994556c784011444f17","87170","Estació de tren del Papiol","https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-tren-del-papiol","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol.","XIX","L\'edifici està restaurat","Estació de ferrocarril, actualment propietat d\'Adif, situada a la part baixa del municipi del Papiol. De les instal·lacions d\'origen, a més de l\'entramat de vies, es conserva l\'edificació central, de planta rectangular, amb teulada a dues vessants, la qual presenta l\'estructura original, tot i que l\'antic rellotge no hi és. Alguns dels buits de les façanes estan cegats, i tots es trobren recercats amb guardapols de guix. Al costat de la porta d\'accès al vestíbul hi ha la placa de la \'Direcció General del Instituto Geográfico y Estadístico\' , que marca 37,3 m. d\'altura sobre el \'nivel medio del Mediterráneo en Alicante\'. A tocar l\'edifici principal, es conserva el destinat als lavabos. L\'estació es troba a la línia Barcelona-Martorell-Vilafranca-Tarragona per on circulen trens de la línia R4 de Rodalies de Catalunya operat per Renfe Operadora, servei que uneix el Bages, el Vallès Occidental i Barcelona amb Sant Vicenç de Calders a través de les comarques del Baix Llobregat, Alt Penedès i Baix Penedès. L\'estació del Papiol és actualment, un baixador (núm. 72.211), situat en el punt quilomètric 82,0 de la línia 240 d\'Adif de Sant Vicenç de Calders a l\'Hospitalet de Llobregat, entre l\'estació de Castellbisbal i l\'estació de Molins de Rei. De l\'estació del Papiol part un dels ramals de la línia Castellbisbal / el Papiol - Mollet.","08158-9","Carretera de Caldes, s/n","Aquesta estació de la línia de Vilafranca va entrar en servei l\'any 1856 quan es va obrir el tram entre Molins de Rei-Coromines, l\'estació provisional de Martorell, fins que la línia va creuar el Llobregat, amb un recorregut de 10 km, i es va obrir la definitiva el 1859. El tram va ser construit pels veïns del poble en prestació personal (Faura Arís, 1996: 159). La via de mercaderies deixà de funcionar el 25 de novembre de 1982, quan es va inaugurar un nou tram: El Papiol-Mollet del Vallès, per al tràfic de mercaderies. Durant un quart de segle, Castellbisbal va dur a facturar a l\'estació del Papiol les seves mercaderies, que feien arribar amb carros perquè el tren, malgrat passar per davant, no va tenir parada fins el 1906 (Faura Arís, 1996: 150). El 26 de setembre de 1982 es va inaugurar la doble via entre estacions del tram Sant Vicenç de Calders-Molins de Rei amb la finalitat de ser una alternativa a la línia de la costa. Les obres es van fer en diferents trams i van durar dotze anys (Faura Arís, 1996: 151). Al seu voltant va anar creixent un barri que portava el seu nom: el barri de l\'estació. Aquest barri es va derruir a final de la dècada de 1960, en el moment en que es va construir l\'autopista. Darrere l\'estació hi havia la Taverneta, on s\'aplegaven els viatgers del ferrocarril, i que també era coneguda per ca l\'Agneta. La carretera de pujada al poble començava a cal Castellón. Molt a prop hi discorria una mina d\'aigua que venia de Castellbisbal (Faura Arís, 1996: 324). El 5 de maig de 1935, era aturat a l\'estació del Papiol un tren de mercaderies en direcció Martorell. De sobte, una locomotora sola va aparèixer per la mateixa via i direcció, va superar el guardaagulles que era a l\'alçada del pont de ferro i va xocar amb l\'últim vagó del tren de mercaderies. Sortodament, no hi va haver danys personals. Les investigacions posteriors van arribar a la conclusió que l\'accident es va deure a una errada humana. El comboi i la locomotora eren de la companyia MZA-Madrid Saragossa-Alacant (Faura Arís, 1996: 78). El 2007 s\'hi va realitzar un pas inferior per creuar les vies","41.4353900,2.0025900","416670","4587571","1856","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87170-foto-08158-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87170-foto-08158-9-3.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Pública","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","El nucli urbà està allunyat de l\'estació, a la qual s\'hi pot arribar amb autobús.La línia Castellbisbal / el Papiol - Mollet o ramal del Vallès es va construir l\'any 1982 com a ferrocarril orbital per evitar que els trens de mercaderies passessin per Barcelona, especialment l\'anomenat tren nuclear.","98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:04" "6604b994556c784011444f18","87171","Cal Bolero/Cal Daniel","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bolerocal-daniel","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX","","Es tracta de dos edificis units en un sistema constructiu molt similar, i que semblen respondre a un projecte arquitectònic únic. Ambdós es desenvolupen en alçada en planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants, i està feta de teula àrab. Tots els buits que s\'obren a l\'exterior estan dominats per la verticalitat. Destaquen els que s\'obren a la façana principal a l\'alçada del primer pis, que formen balcons: a l\'habitatge número 9, el balcó és d\'un sol i ampli buit, i el seu trespol, reposa a sobre de dues mènsules decorades amb denes, flors i motius geomètrics. A l\'habitatge número 7, hi ha tres buits verticals que s\'obren a la mateixa balcona, més llarga i estreta que l\'anterior, i que també, descansen a sobre de 6 mènsules que presenten la mateixa decoració i volumetria que les anteriors. Totes aquestes obertures es protegeixen amb fusteria de llibret, i les baranes són de ferro i estan fetes en la mateixa decoració: roleus, motius geomètrics i creus florals que els enllacen. A la planta baixa, a la que s\'obren tres portes, hi a, a la casa número 7, dues finestres a banda i banda de la porta d\'accés, amb reixa de reganyol. Destaca la gran portalada de l\'habitatge número 9, de fusta, que presenta al tancat cec de la part superior, un ull-respirall rodó, tancat mitjançant reixa també circular, a manera de rosassa de ferro, ornada per roleus segmentats. Tots dos edificis es coronen mitjançant una barana cega, de maçoneria, plana, que és introduïda per mitjà d\'una cornisa amb dentells i que conclou verticalment les façanes.","08158-10","Carrer del Migdia, 7-9","Al voltant de l\'any 1770 en aquest lloc hi vivia Sebastià Font Mestres. El seu fill, Joan Font Brunet (1785-1832) era un cabaler de cal Papiol. Es va casar amb Maria Coll Faura, de cal Gola, i van tenir tres fills, dos nois i una noia. El gran, en Gabriel, no va tenir fills. El segón, en Sebastià, va marxar a Cervelló, i la petita, la Marianna es va casar amb en Jaume Bou Pagès, i va anar a viure al carrer d\'Abat Escarré. A la mort dels seus germans, la noia va heretar les dues propietats i el motiu. El 1898 es coneixia com a Cal Daniel, per Daniel Bou Torras (1873-1942). La casa va ser confiscada durant la Guerra Civil. S\'hi va instal·lar l\'associació de caràcter social \'Dona a la Rereguarda\' del Papiol (Ahicart et al., 2019).","41.4387000,2.0109500","417373","4587931","1890-99","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87171-foto-08158-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87171-foto-08158-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87171-foto-08158-10-3.jpg","Legal","Eclecticisme|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","El Catàleg de Patrimoni Arquitectònic del Papiol anomena la casa com a \'Ca l\'Andelet\'.","102|98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:04" "6604b994556c784011444f19","87172","Església parroquial de Santa Eulàlia","https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-eulalia","Faura i Casanovas, E. (1999) L\'ahir i l\'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. https://www.enciclopedia.cat https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/signes-dels-temps/esglesia-de-santa-eulalia-del-papiol/video/5019431/","XX","","Edifici de tres naus, les laterals són molt estretes i capçades per absidioles poligonals, mentre que la central té l\'absis de planta semicircular. Al campanar hi ha dues campanes que són accionades mecànicament, una d\'elles es diu Teresa, en honor a una de les germanes propietàries del castell. A l\'interior, els pilars de comunicació tenen capitells ornamentals amb fullatges i fauna selvàtica. A l\'exterior, destaca la façana principal, que està coberta amb teulada a dues vessants, interrompuda per la banda esquerra per la torre de planta quadrada i gran esveltesa, en la qual sembla recolçar-se. Els buits, es resolen en finestres d\'arcs de mig punt dobles, tant a la façana principal com als orientats cap a migdia. Destaquen els óculs amb vitralls al lateral de migdia i un de major dimensions a la façana princial, orientada a est, a manera de rosassa. Les finestres d\'arc de mig punt presenten a l\'intradós, arquacions de maons, i estan aparellades, llevat de les del campanar, que són simples i disposades unitàriament, obertes als quatre vents. Per sota del campanar, a la torre, hi ha dos rellotges, a les façanes de sud i est. La portalada, a la qual s\'accedeix mitjançant un tram de graons, està formada per columnes que sustenten sengles capitells, els quals presenten decoració floral, i aguanten arcs trilobulats, amb arquivolta exterior també de decoració floral i elements selvàtics. La façana es remata per un timpà llis, al qual s\'obre l\'anteriorment dit, ócul amb vitralls, que està inscrit en diverses arquacions: al vèrtex hi ha una creu que remata el conjunt.","08158-11","Carrer de Mossèn Rull, 8","L\'església parroquial de Santa Eulàlia del Papiol fou reconstruïda a la segona meitat del segle XVI. Encara existeix una part del tresor parroquial que es relaciona en una altra fitxa. D\'aquesta església, que fou destruïda en la guerra civil de 1936-1939, es conserven dos contractes entre els obrers de la parròquia i el mestre d\'obres Bernat Bosc de Vilafranca, el qual el 1565 havia d\'aixecar les parets laterals i construir la volta de l\'altar major de cinc claus, com dues arcades més d\'una clau cadascuna; el 1568 havia de construir el cor. Així, se sap que l\'església aleshores, era encara de tradició gòtica. El 1751, el temple fou ampliat per la banda de ponent, alhora que hom en capgirava l\'orientació i obria una porta al lloc on hi havia hagut l\'altar major. El campanar, quadrat, duia la data del 1752. L\'església tenia vuit retaules, dels quals els de més mèrit eren segons Martí Albanell, el del Remei, que era gòtic, i el del Sagrat Cor, del 1586, que antigament devia ser dedicata a la patrona, ja que s\'hi representaven escenes de la vida de santa Eulàlia. Tots van ser cremats el 1936. Els objectes litúrgics de la parròquia es van perdre també en aquella guerra. L\'església parroquial actual fou inaugurada el 1950. A la plaça, al davant de l\'església, hi havia el primitiu cementiri parroquial, documentat ja com a fossar el 1564, fins a l\'any 1808 que es trasllada al carrer de la Salut, 2 (Faura i Casanovas: 1999: 64).","41.4390800,2.0104900","417335","4587973","1950","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87172-foto-08158-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87172-foto-08158-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87172-foto-08158-11-3.jpg","Legal","Historicista|Popular|Contemporani|Eclecticisme","Patrimoni immoble","Edifici","Pública","Religiós","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","Josep Ros i Ros i Joan Montero Pazos. Intervingué en els plans Josep Maria Pericas","L\'escultura d\'alabastre de Santa Eulàlia de Mèrida que precideix l\'altar central, és obra de M. Vilorbina, i va ser donada pel Dr. Joaquim Roig i Campderrós (Faura i Casanovas: 1999: 161).Pel que fa a l\'arquitectura dels grans edificis del Papiol, es produeix un tàndem interessant entre l\'arquitecte municipal Salvador Valeri i Pupurull i l\'arquitecte que sembla que més treballava en El Papiol en la dècada de 1920 (José Ros i Ros).","116|119|98|102","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:04" "6604b994556c784011444f1a","87173","Ca n\'Esteve de la Font","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nesteve-de-la-font","https://www.enciclopedia.cat","XVIII-XIX","","Edificació aïllada que, tipològicament, recorda les masies, datades a principis del s.XX. Per referències, se sap que el conjunt conserva una arcada gòtica que devia sostener un sostre d\'embigat. Algunes teules de la coberta del pis superior duen inscripcions dels segles XVIII i XIX. Al davant de la porta hi ha una base de premsa de pedra.Tot i que no s\'ha tingut accès a l\'interior, es coneix l\'existència d\'una arcada gòtica de mig punt; d\'ull molt ample, aquesta arcada devia sostenir un sostre d\'embigat.","08158-12","Camí de ca n\'Esteve, s/n","L\'any 1880 s\'inaugurà un conducte d\'aigües del vessant de ca n\'Esteve fins a les cases i fonts del poble, fet que més endavant donà com a resultat la font de ca n\'Esteve -substituïda posterioment per la dels Avellaners- i la construcció de safareigs públics i un pou per a l\'abastament del poble.","41.4418500,2.0160300","417801","4588276","","08158","El Papiol","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87173-foto-08158-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87173-foto-08158-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87173-foto-08158-12-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","No s\'ha pogut accedir a aquest element.Algunes teules de la coberta del pis superior duen inscripcions dels segles XVIII i XIX.","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:04" "6604b994556c784011444f1b","87174","Cal Fayol del Puig/Cal Rius","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fayol-del-puigcal-rius","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XVIII","Actualment ha estat restaurat d\'una manera excesiva, suprimint l\'arrebossat de les façanes, així com de la major part de les parets interiors.","Casa i edificis annexos amb murs de pedra, cobertes a dues vessants, i en alguns indrets amb aparell disposat en forma d\'espiga. Presenta com a principals característiques l\'existència de ràfecs amb teula àrab a la coberta, portals amb arc de pedra de mig punt, finestres amb lleixa motllurada de pedra, d\'altres amb arcs escarsers i portal coronat per un arc de mig punt. En un dels murs laterals, exactament el que dona a l\'est, es veu la volta d\'un forn de pa. Un altre forn s\'endevina a la façana principal, al nord. En una de les finestres de l\'interior de l\'edificació principal, es conserva la part superior d\'una premsa de cargol reaprofitada, amb la data de 1804.","08158-13","Camí de Can Puig, 9","No hi ha cap estudi històric de la construcció, tot i així, l\'arquitectura de traça més antiga que es troba visible, respon a una edificació en part construïda al segle XVIII.","41.4350000,2.0211300","418219","4587510","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87174-foto-08158-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87174-foto-08158-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87174-foto-08158-13-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","L\'any 2014, es va arranjar el camí de ca n\'Amigonet, que te 1.600 m de longitud. Aquest camí, actualment ha esdevingut una important entrada al Parc Natural de Collserola, molt freqüentada pels veïns del Papiol com a espai de passejada i esport. Es troba a l\'entorn proper a l\'àmbit d\'un espai protegit (el PEIN Serra de Collserola, pertanyent a la xarxa Natura 2000) i d\'un espai d\'interès (Espai d\'interès geològic les Escletxes del Papiol).","98|119","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:04" "6604b994556c784011444f1c","87175","Cal Rei","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rei-8","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XVII-XIX","","Edificació que s\'adossa a altres edificis de caire rural. Te la planta quadrada i presenta teulada a dues vessants, amb ràfec de teula àrab. Com a element de major interès, destaca la porta d\'accés, adovellada i d\'arc de mig punt. A la clau de l\'arc hi ha una creu patent inscrita en un cercle i que conserva pintura de color vermell. Per sota de la creu, hi ha la data de 1814. A l\'esquerra de la porta s\'obre una finestra de traça quadrada, de factura posterior a la resta de l\'edificació. Al primer pis hi ha les finestres, verticals que tenen ampit de pedra, i entre les dues, en un nivell superior, hi ha un rellotge de sol gairebé desdibuixat.","08158-14","Camí de Can Puig, 11","Lluís Alujas Torras ja està documentat a la casa l\'any 1734. Diu la tradició oral que el motiu de cal Rei prové d\'amagar un descendent dels reis francesos durant la Revolució francesa. El gruix de l\'edificació visible actualment és de característiques morfològiques pròpies del segle XIX.","41.4348300,2.0212800","418231","4587491","1614?","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87175-foto-08158-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87175-foto-08158-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87175-foto-08158-14-3.jpg","Legal","Popular|Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Arranjat l\'any 2014, el camí de ca n\'Amigonet, de 1.600 m de longitud, ha esdevingut en l\'actualitat una important entrada al Parc Natural de Collserola, molt freqüentada pels veïns del Papiol com a espai de passejada i esport.Es troba a l\'entorn proper a l\'àmbit d\'un espai protegit (el PEIN Serra de Collserola, pertanyent a la xarxa Natura 2000) i d\'un espai d\'interès (Espai d\'interès geològic les Escletxes del Papiol).","119|98|94","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:04" "6604b994556c784011444f1d","87176","Antic Ajuntament/Ajuntament Vell/Cal Cirera/Convent","https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntamentajuntament-vellcal-cireraconvent","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Madoz, P. (1849) Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid : Est. literario-tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti. Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de “Rigol i Cia”.","XIX","Només es conserva la façana. Recentment s\'ha enderrocat tota la part estructural de l\'edifici, i retirar, per tant la coberta.","Habitatge entre mitgeres estructurat en planta baixa i pis. Les obertures són allindades, amb motllures que recorren les llindes i, en alguns casos, es perllonguen fins agafar tota l\'amplada de la façana. Al primer pis hi ha dues obertures que donen a una balcona, el voladís de la qual està suportat per quatre mènsules. Tanca la peanya una barana de ferro forjat força simple, la qual ocupa pràcticament tota la façana. A sobre s\'obren dues obertures més, de forma rectangular i de petites dimensions. Totes les obertures estan ornades per suaus guardapols, amb més decoració a la planta pis, la qual està representada per sengles motius florals inscrits dintre d\'arcs centrals decoratius. L\'edifici és rematat per una cornisa amb diverses motllures planes, una sanefa d\'escaquejat, etc. La coberta ha desaparegut. Destaca el ferro forjat de la finestra de la planta baixa, tancada per una reixa amb motius geomètrics, potser l\'element més interessant de l\'edifici. També es conserva la porta original d\'accès a l\'edificació.","08158-15","Carrer Major, 11","L\'edifici, que va ser construït per a servir de Casa Consistorial, ocupa el solar de l\'antiga capella de Sant Antoni i Santa Bàrbara. Una vegada extingit el culte, l\'edificació es converteix en escola i Casa Consistorial (Martí Albanell, 1926:34). L\'escola ja s\'hi trobava instal·lada l\'any 1839 i l\'any 1877 es va fer el trespol i l\'edifici es dividí, de manera que en la part baixa quedà l\'escola de nois i en la part alta, la Secretaria del Municipi i la sala de sessions de la Casa Consistorial, que fins llavors anava a lloguer (Martí Albanell, 1926: 36). L\'Ajuntament pagà al mestre de nens 213 rals i 12 maraedís velló i en 1844 pagà 1.100 rals de velló. Els primers mestres de nois foren Jaume Bartran, natural de Sant Martí de Sobremunt, que feia a la vegada de Secretari municipal, Salbador Campmany i Joan Xauccó. L\'ensenyança de noies anava a càrrec particular (Martí Albanell, 1926:34). Madoz fa referència també a aquesta casa i a l\'escola d\'instrucció primària dotada amb 1.100 reals de velló, i comptava amb 30 alumnes (MADOZ, 1849: XII, 677). L\'any 1767 la casa es deia Cal Cirera, i també s\'havia conegut com a Cal Marsal. Durant les primeres dècades del segle XX, la casa fou seu d\'un convent de monges franciscanes que es van dedicar a l\'ensenyament (Ahicart et al., 2019).","41.4390700,2.0111900","417393","4587972","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87176-foto-08158-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87176-foto-08158-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87176-foto-08158-15-3.jpg","Legal","Contemporani|Eclecticisme","Patrimoni immoble","Edifici","Pública","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","L\'ajuntament era al primer pis. S\'hi accedia per una porteta que hi havia al costat i, a la planta baixa hi havia el col·legi nacional (Faura Arís, 1996: 71).","98|102","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:04" "6604b994556c784011444f1e","87177","Cal Xullo","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xullo","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XVIII","Destaca pel seu bon estat de conservació i, en general, el respecte cap a l\'arquitectura de caire tradicional.","Edificació de planta rectangular en part exempta,a la qual se li adossa pel cantó sud una edificació posterior. Te la teulada a dues vessants,conformada per sengles teules que sobresurten lleugerament, tot marcantn el carener per l\'est i per l\'oest. Els murs són de llicorella i estaven encalats. La façana principal presenta els buits emmarcats amb maó vist (en principi havien estat encalats) i excepte el de l\'extrem sud de la façana, que és una porta posterior a l\'obra original, de llindar pla, presenten els llindars d\'arquació escarsana, i ampits de maons que formen motllures. La porta principal d\'accès és d\'arc escarser, quasi de volta de cordil. Conserva la textura original de l\'edifici a la façana i a la resta dels murs de tancament:, així com els buits originals. Actualment les finestres de la façana principal presenten el recercat de maó vist.","08158-16","Carrer Joan Santacana, 9","Francesc Arús Bernardí ja viu en aquesta casa el 1778, i estava casat amb la Maria Alujas Mitjans, pares de Josep Arús Alujas, qui es va maridar amb l\'Eulàlia Margarit Jané. Aquests van ser pares del Francesc Arús Margarit, qui el 1820 es va casar amb la Maria Estaper Juliá. El successor, Josep Arús Estaper (1859-1933), es va casar amb l\'Adelina Planas Paulet. La seva filla, Rosalia Arús Planas (1891), es casarà amb el Josep Arís Sadurní. Al segle XVIII era normal que els homes portessin el cabell llarg lligat amb una cua. Conta la tradició oral que un membre d\'aquesta família es va tallar la cua i la gent els va anomenar des d\'aleshores, cal Xullo (Ahicart et al., 2019).","41.4355900,2.0063100","416981","4587590","1778","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87177-foto-08158-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87177-foto-08158-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87177-foto-08158-16-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","L\'edifici presenta una volumetria autònoma que mostra moltes de les característiques de la construcció tradicional.","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:04" "6604b994556c784011444f1f","87178","Fita del Papiol","https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-papiol","","XIX","","En un extrem de la plaça de Joan Fuster es troba, com a un element patrimonial fora de context, la fita termenal del municipi, provinent de Can Domènech. Està acompanyada de la corresponent senyalització patrimonial i ubicada a sobre d\'un suport d\'acer corten. La fita és un paral·lelepípede de pedra sorrenca local, gravada només per un cantó amb la llegenda: \'PAPIOL\', i entre les dues primeres lletres, hi h la creu de Santa Eulàlia, patrona de la població.","08158-17","Plaça de Joan Fuster, s/n","Marcava el límit del terme municipal del Papiol i estava ubicat en terrenys de Can Domènech. Probablement es tracti d\'un afitament del segle XIX.","41.4392000,2.0140300","417631","4587983","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87178-foto-08158-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87178-foto-08158-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87178-foto-08158-17-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni moble","Element urbà","Pública","Cultural","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Segons informació oral de la Senyora Teresa Bofarull, la fita es va trobar al límit amb el municipi de Rubí, en terres de Can Domènec.","98|119","51","2.1","","11","2024-03-28 01:28:04" "6604b994556c784011444f20","87179","Cal Girona","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-girona-0","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia.","XIX","Recentment ha sofert una desafortunada intervenció amb l\'instal·lació d\'una galeria d\'alumini blanc al darrer pis, la qual que trenca la fesomia i harmonia de l\'edifici.","Edifici en cantonada, de planta rectangular, estructurat en dos cossos: un d\'ells més alt que fa cantonada amb el carrer del Carme, dissenyat com a torre-mirador. Aquesta torre acentúa la façana de l\'edifici ubicada entre ambdós carrers (Carme i de les Parres). Te planta baixa i dos pisos, i totes les obertures de les façanes presenten una variada ornamentació: columnes i pilastres embegudes, capitells, pinacles, animals, flora i fulles, filigranes amb inicials, medalló coronat i personatges: tots aquests elements donen un aire ecléctic i molta personalitat al conjunt. En destaquen la tribuna i la galeria del pis superior, amb finestrals d\'arquets de mig punt entre columnes. Està compost per planta baixa i dos pisos. La torre està coronada per una sanefa d\'arqueria cega i una coberta en forma de piràmide, amb molta pendent i a quatre vessants, feta de teula ceràmica vidrada que combina els colors vermell i verd. Les obertures presenten diferents ornamentacions: columnes i pilastres embegudes, capitells, pinacles, decoració vegetal, animal i antropomòrfica, filigranes amb inicials i fins i tot un medalló decorat sostingut per dos personatges. Tot plegat contribueix a donar un sentit eclèctic a l\'edifici. A l\'interior es conserven disposicions espacials i mobiliari de la època, així com ferros, i decoracions dels sostres. A la planta alta, hi ha l\'antiga sala de billar, i està presidida per un esplèndid llum de sostre de vidres de colors i interessant decoració. Igualment resulten d\'interès diverses figuretes de bronze. A la façana posterior, i des de la cuina hi ha un accés a un petit pati enjardinat que dona al carrer de les Parres.","08158-18","Carrer del Carme, 19","Aquesta construcció era d\'un comerciant de Barcelona que vivia al passeig de Gràcia, Josep Girona Anguera. L\'any 1926 va venir a viure en aquesta casa del carrer del Carme (Ahicart 2019). La esposa del senyor Girona, era la Maria Dulon, cunyada del Sr. Diotallevi (Faura Arís, 1996: 240). Gaietà Diotallevi va ser l\'empresari que va portar l\'electricitat al poble del Papiol l\'any 1916 (Martí Albanell, 1926:36).","41.4392600,2.0136700","417601","4587990","1888","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87179-foto-08158-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87179-foto-08158-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87179-foto-08158-18-3.jpg","Legal","Historicista|Contemporani|Alfonsí","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Durant molts anys, aquesta edificació tan singular va caracteritzar el poble del Papiol: la seva torre-mirador, amb coberta piramidal allargada de teules verdes, sobresortia de la resta d\'edificacions del carrer del Carme i, avui dia, segueix sent un referent paisatgístic del Papiol.És un dels edificis més íntegrament conservats del Papiol dins de l\'arquitectura del canvi de segle, mostrant totes les seves envolvents (façanes i cobertes) i elements compositius d\'aquell tipus d\'arquitrctura pre-modernista en la qual es feien servir elements ornamentals que es referien a diferents estils de la història de l\'arquitectura.","116|98|2194","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:04" "6604b994556c784011444f21","87180","Ca l\'Adjutori","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-ladjutori","PLA ESPECIAL (2007) \'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni paleontològic del Papiol\' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i d\'Obres Públiques. Direcció General d\'Urbanisme. Comissió Territorial d\'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007.","XVIII","Tot i haver estat reformada recentment, la casa, ha preservat l\'aspecte exterior de masia, fet que fa queresulti volumètricament interessant.","Masia tradicional catalana inclosa dins del nucli urbà. Edifici que presenta moltes de les característiques típiques de la construcció tradicional. Consta de planta baixa i pis. Presenta una façana asimètrica amb coberta a dues vessants. En planta baixa destaca la porta d\'arc de mig punt amb un recercat no original de falsos carreus. Al primer pis, hi ha dos balcons amb baranes de barrots en els quals s\'alternen els recargolats amb els llisos. Acaben en sengles boles per les cantonades exteriors. Hi ha finestres petites amb reixa llangardaix de forja. Un rellotge de sol completa la façana al primer pis, a l\'esquerra dels balcons.","08158-19","Carrer del Carme, 1","Està datada com a masia de principis del s.XVIII, i és una de les cases més antigues del municipi, avui ubicada al nucli urbà.","41.4393100,2.0129500","417541","4587997","1711","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87180-foto-08158-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87180-foto-08158-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87180-foto-08158-19-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Per informació oral de la família Bofarull, la casa conserva una càmara hipogea (fresquera). La fesomia i volumetria de la construcció,la situa en sintonia arquitectònica amb tot un seguit de cases d\'arquitectura d\'origen rural tradicional, lgunes de les quals (poques), encara es conserven en aquest carrer.","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:04" "6604b994556c784011444f22","87181","Ca l\'Hugo/Cal Josepet de cal Pongrau","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhugocal-josepet-de-cal-pongrau","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XX","","Es tracta d\'una casa que es desenvolupa en una única planta, i està construïda en el desnivell creat per la via d\'accés principal al Papiol. Te adossada una torre quadrada de dos cossos d\'alçada. A la façana s\'obren nombroses obertures, destacant-ne, per la que dona a un recinte interior, un petit porxo, flanquejat per dues columnes amb capitells corintis. Les finestres i les portes estan remarcades en la part superior per estructures decoratives molt fines, de maó vist. Les finestres, polilobulades, estan dividides per columnetes corínties. La coberta és a quatre vessants en la torre i a dos en el cos principal. Està vorejada en aquest punt, per una cornisa amotllurada. La part posterior de l\'edificació es resol en una mena d\'absis, que fa que l\'edifici sigui molt singular en relació als circundants.","08158-20","Carrer d\'Ignasi Iglesias, 2,","Va ser una de les primeres edificacions del turó de Pongrau durant l\'expansió urbanística del Papiol, per la proliferació de cases d\'estiueig. Aquesta edificació presenta una volumetria expressiva, propera a l\'estil modernista, amb alguns dels elements característics d\'aquest moviment, tot i que en la seva aparença global predominen les línies senzilles més característiques d\'un noucentisme coetani al modernisme que es vivia en aquell moment. Primer havia estat havitada pel Josep de cal Pongrau (c. 1936), en Josep Casanovas Campderrós (1877) i la Mercè Julià Amigó (Ahicart, 2019). El nom de Ca l\'Hugo (1955) ve de l\'Hugo Neuman Franet (1893), casat amb la Frida Marner Burreblandt. La parella havien viscult al carrer d\'Anselm Clavé. Durant la dècada de 1950 van decidir anar a viure a aquesta finca. Tots dos estan enterrats al cementiri del Papiol (Ahicart, 2019).","41.4374100,2.0049600","416871","4587793","1920-40","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87181-foto-08158-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87181-foto-08158-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87181-foto-08158-20-3.jpg","Legal","Historicista|Contemporani|Noucentisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","És una torre d\'estiueig.","116|98|106","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:04" "6604b994556c784011444f23","87182","Cal Canals/Cal Biel","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-canalscal-biel","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XX","Restaurada","Edifici entre mitgeres, de planta baixa, dos pisos, terrat i coberta de teula àrab. És de grans dimensions i presideix la plaça de Rafael Casanova. Se li adossa un altre, que és el número 1 de la mateixa plaça. El cos oest és força interessant: conserva les reixes de ferro forjat originals i una cornisa amb imbricacions de teula àrab. La composició és simètrica, a partir dels buits de façana. A nivell compositiu i decoratiu destaca la part central, avançada lleugerament, la qual cosa li confereix una major monumentalitat al conjunt. Com a elements singulars hi ha arcs carpanells, una obertura balconera amb un frontó doble, i pilastres embegudes, així com a buits geminats i aplacat ceràmic. El llenguatge de la composició de la façana es complementa i singularitza amb les columnetes geomètriques i les cornises de tipus clàssic, amb motllures, que es troben coronades per un frontó auster, i que emmarquen el balcó principal.","08158-21","Plaça de Rafael Casanova, 2.","Casa de principis del segle XX, que és un referent d\'interès arquitectònic tradicional local. Presenta una composició simètrica i clàssica, formant part d\'un moviment modernista més sobri i estructurat. Símbol del creixent poder econòmic de la comarca.","41.4368200,2.0101500","417304","4587723","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87182-foto-08158-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87182-foto-08158-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87182-foto-08158-21-3.jpg","Legal","Contemporani|Modernisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Es tracta d\'una de les façanes més atractives del municipi, composada a partir d\'elements de la tradició arquitectònica, i que ha arribat als nostres dies íntegrament, essent una perfecta mostra d\'arquitectura culta dins de la construcció tradicional.","98|105","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:04" "6604b994556c784011444f24","87183","Cal Biel/Cal Ramon Faura","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bielcal-ramon-faura","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XVIII-XX","","Casa entre mitgeres i planta rectangular. En alçada, consta de planta baixa i pis. Presenta teulada de peces àraba, disposada a dues vessants. Destaca la façana, que és plana. En planta baixa està ornamentada per falsos carreus abuixardats, a l\'igual que el marc de les dues obertures que corresponen a la balcona de la planta primera. La planta pis, a banda del marc abuixardat, està decorada per esgrafiats, amb plafons en reserva a banda i banda de la balcona doble, i fris i cornisa decorats amb la mateixa tècnica ornamental. A la cornisa, amb decoració denticular, hi ha, al centre, el nom de la casa \'Casa Biel\', i als costats d\'aquest nom, a banda i banda, la data de primera edificació: 1781, i per fi, a la dreta, la de la restauració, la qual configura la fesomia actual de l\'edifici: 1934.","08158-22","Carrer Barcelona, 5.","La casa ja es coneix com a Cal Biel l\'any 1778, per Gabriel Casanovas Riera, cabaler de cal Pongrau, maridat amb la Mariàngela Plademunt Quatrecases, de Vic. Tots dos van iniciar la nissaga. El darrer Biel que va viure en aquesta casa fou Esteve Casanovas Pagès (1848-1933). El seu fill Josep Maria Casanovas Torras, quan es va casar el 1910, va anar a viure a la plaça de Rafel Casanova (l\'altra Can Biel). L\'Esteve va deixar la casa a la seva filla Mercè, casada amb l\'hereu de cal Faura. En Ramon Faura Casanovas, nét de l\'Esteve, hi va anar a viure quan es va casar amb la Montserrat Miarnau. El 1950 la casa també era coneguda com a Cal Ramon Faura. Aquest Ramon, regentava una tenda de queviures al carrer de l\'Abat Escarré. Estava casat amb Montserrat Miarnau Roca, la qual era filla del mestre que el poble havia tingut durant la Guerra Civil (Ahicart, 2019).","41.4374900,2.0098800","417282","4587797","1934","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87183-foto-08158-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87183-foto-08158-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87183-foto-08158-22-3.jpg","Legal","Contemporani|Noucentisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|106","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:04" "6604b995556c784011444f25","87184","Cal Fitó/Cal Pollina","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fitocal-pollina","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XX","","Edifici situat entre mitjeres, de planta rectangular, el qual presenta una curiosa façana elevada en cinc nivells: el més alt dels quals és una torratxa capçada amb un teulat a quatre aigües. Aquest teulat presenta els ràfecs ben sobresortits. La construcció es desenvolupa en alçada, en planta baixa, dos / tres pisos. La façana principal és asimètrica, amb la porta principal d\'accés a l\'extrem més baix, ja que l\'edifici està construït adaptant-se al terreny, en un carrer força empinat, a la vessant del cim dominat pel castell de la població. A la planta noble s\'obre un ampli balcó i a la part de dalt hi ha una galeria de quatre arquets de mig punt. Les obertures principals tenen les llindes ressaltades amb arquets de maó vist que contrasten amb l\'arrebossat blanc del mur. La façana sud, també presenta una composició a diferents nivells. Les obertures són allindades, d\'arc carpanell rebaixat i d\'arc de mig punt, algunes d\'elles amb ornament d\'obra vista i d\'altres amb trencaaigües. La barbacana és de fusta ornamentada, coberta amb teula àrab a quatre vessants en tres cossos i a dues vessants en dos cossos. Destaca cromàticament el color del maó sobre el blanc intens de les façanes.","08158-23","Carrer Barcelona, 4/ Carrer del Doctor Fleming, 2.","Al Papiol des de finals del segle XIX, i sobre tot les primeres dècades del segle XX, l\'estiueig prolifera, atraït per la proximitat a la ciutat de Barcelona i en concordància amb el pensament de que el seu clima era més benigne i sobretot l\'aire, que es considerava més sa que el de la gran ciutat. D\'aquesta manera, les classes mitjanes i burgeses es van anant fent la seva torre o el seu xalet en aquest poble.","41.4376400,2.0097800","417274","4587814","1911","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87184-foto-08158-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87184-foto-08158-23-2.jpg","Legal","Contemporani|Noucentisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Amb la moda que s\'imposa a finals del segle XIX i principis del XX pel que fa a les construccions de cases d\'estiueig, l\'arquitectura urbana imita també aquestes noves maneres de fer en cases del casc urbà, no aïllades, en les quals es fa una recuperació d\'elements significatius de les arquitectures del Renaixement.","98|106","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:04" "6604b995556c784011444f26","87185","Calvari/Via Crucis","https://patrimonicultural.diba.cat/element/calvarivia-crucis","Museu de Ceràmica de l\'Alcora (s.d.). Museu de Ceràmica de l\'Alcora. Guía de visita. Alcora: Ajuntament de l\'Alcora.","XX","Manca la número 8, i també la llegenda de la número 10. Hi ha dues restaurades recentment.","Via Crucis urbà que troba el seu complet desenvolupament en el nucli antic del municipi del Papiol. És l\'expressió artística i devocional del camí que segueixen les persones que fan el Via Crucis, és a dir, la rememoració de la passió de Crist. Es desenvolupa en un seguit d\'estacions que commemoren els passos de la pujada de Jesucrist al Calvari. S\'ubiquen a les façanes d\'alguns habitatges del centre i carrers principals del Papiol, a una alçada aproximada de 3 metres des del paviment del carrer. Tot i que les estacions del viacrucis són catorze,pel fet de referenciar en origen els moments de la passió de Jesucrist, només es conserven 13 a l\'actualitat, ja que s\'ha perdut la corresponent al número 8. Les estacions són les següents: 1- Ponç Pilat condemna a mort a Jesús. 2- Jesús és obligat a carregar la creu. 3- Jesús cau per primera vegada. 4- L\'encontre de Jesús amb la seva mare. 5- Simó Cirineu ajuda a portar la creu. 6- La Verònica. 7- Jesús cau per segona vegada. 8- L\'episodi de Maria Magdalena i les dones pietoses. 9- Jesús cau per tercera vegada. 10- L\'espoli i escarni de Jesús. 11- La crucifixió. 12- Les darreres paraules i mort de Jesús. 13- El davallament de la creu. 14- Sant enterrament. Està fet amb rajoles de ceràmica cuita i vidrada, amb la base estannífera i decoració figurativa policroma: els dibuixos estan pintats a ma amb la tècnica de l\'estergit. Els plafons del Via Crucis es desenvolupen en dos cossos de rajoles separades: el de l\'escena de la passió es situa a la part superior i està format per quatre rajoles quadrades que conformen l\'escena, tot constituint un plafó unitari quadrat, i per sota d\'aquest plafó, hi ha un altre de rectangular, més petit, que inclou les llegendes que estan formades sempre pel número d\'estació, i per sota, l\'evocació del punt de la passió, que es plasma en una reflexió moral lligada a la descripció de l\'escena superior. A tots ells es pot llegir el nom de l\'artista, el qual, sembla va fer la decoració, però no sabem si la cuita: J. Cotanda. També, per sota, consta el nom del llloc de producció: Alcora. Els plafons devocionals del via crucis que es poden contemplar al municipi del Papiol són els següents: Estació 1, carrer de Mossèn Rull, número 3: \'I/Jesús, víctima escollida,/és condemnat a la mort,/per adornar-me eterna vida,/ell sofreix tan trista sort\'. Estació 2, carrer de Mossèn Rull, número 41: \'II/ Jesucrist la creu pesada/porta al coll per amor meu: /jo mateix li he carregada/ al pecar contra mon Déu!\' Estació 3, carrer de Doctor Fleming, número 24: \'III/Jesús, per volta primera, /cau de cansament rendit: /son creu tornaré lleugera/si a sos peus caie penedit\' Estació 4, carrer de Barcelona, número 21: \'IV/Al carrer de l\'Amargura/Mare i Fill s\'han contemplat./Mira\'ls bé, vil creatura: /quin martiri els has causat!\' Estació 5, carrer de Barcelona, número 2: \'V/Jesús li dona ajuda/de mal grat el Cireneu:/per mes culpes merescuda,/no voldré portar ma creu?\' Estació 6, carrer de l\'Abat Escarré, número 19: VI/Verónica compassiva/eixuga aquell front sagrat/de la sang, pols i saliva/amb qué jo l\'he profanat. Estació 7, carrer e l\'Abat Escarré, número 35: VII/Com la creu és tan pesada/defallit cau novament/cau Jesús cada vegada/que jo trenco un manament. Estació 8 (s\'ha perdut). Estació 9, carrer Carme, numero 6: IX/Jesús, tercera vegada,/sense forces ha caigut:/ai! que cara l\'ha pagada/ma obstinada ingratitud. Estació 10, Plaça de Joan Fuster, número 3: anepígrafa (s\'ha perdut) Estació 11, carrer Carme, número 9: XI/Amb furientes martellades/és Jesús clavat en creu;/jo sò qui les hi ha donades/amb nos ofenses a Déu. Estació 12, carrer de la Salut, número 1: \'XII/Després de llarga agonia/el Bon Jesús ha expirat:/davant seu, ¿no ploraria/el gran crim d\'haver pecat? Estació 13, carrer de Montserrat, número 2: XIII/Rep Maria amb amargura/el cos de son Fill diví/amb ma vida tan impura/jo he sigut el seu botxí. (restaurada la llegenda) Estació 14, carrer Passatge de Santa Eulàlia (al lateral de Can Ros de Cal Monmany): XIV/Dins el sepulcre reposa/el Cos del meu Redemptor:/agraït, damunt la llosa/voldria morir d\'amor.","08158-24","Nucli urbà antic","Després de la guerra civil es va instal·lar el Via Crucis a diversos llocs del nucli antic de la ciutat. L\'artífex dels diversos plafons ceràmics podria ser José Cotanda Aguilella, autor de molts panells devocionals i plaques de Via Crucis encara visibles avui en nombrosos localitats, molt especialment a la província de Castelló, així com obres de gran format a l\'Alcora, com el panell dels Quatre Elements (seu central de la Caixa rural) o la façana de l\'ermita del Calvari. José Cotanda va fundar l\'any 1944 \'La Ceràmica Artística\' i el 1976 serà l\'artífex de la creació de la Molt Noble i Artística Ceràmica de l\'Alcora, que tancarà les portes el 2008.","41.4385800,2.0101600","417307","4587918","1945-69","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87185-foto-08158-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87185-foto-08158-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87185-foto-08158-24-3.jpg","Legal","Popular|Contemporani","Patrimoni moble","Element urbà","Pública","Simbòlic","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","José Cotanda Aguilella","Es desconeix l\'autor dels textos. Les rajoles formen part de la memòria col·lectiva del Papiol i apareixen decorant les façanes d\'algunes de les cases del poble.","119|98","51","2.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f27","87186","Cal Xancó","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xanco","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XX","Presenta un cert estat d\'abandó.","La torre de Cal Xancó, és un edifici isolat de planta allargada. Consta de dos cossos en disposició perpendicular. Destaca, pel sudest, la torre que mira a la vall del Llobregat. Els diversos buits que s\'obren a la façana són de traça orgànica: en general estan recercats amb guardapols de color rosa, i es tanquen mitjançant persianes de llibret de color blau, el mateix color que es fa servir a les rajoles vidredes que es troben als ampits de les finestres. En destaca, sobretot, la teulada a dues aigües de peces de color negre, les quals posseeixen amb una forma que li ofereix una gran personalitat. La casa, construida en un vessant pronunciat, està envoltada d\'un jardí actualment molt abandonat.","08158-25","Carrer de B. C. Aribau, 23","La torre de Cal Xancó, obra de l\'arquitecte modernista Josep Ros Ros, es construeix en un moment en el qual les cases residencials i els habitatges d\'estiueig proliferen al Papiol. Josep Ros Ros (Martorell, 1885 -1951 va ser arquitecte municipal del Papiol entre els anys 1913 i 1951. En la seva trajectòria professional, fou considerat un dels arquitectes municipals més prolífics del moment. Pertanyé a la considerada \'segona generació d\'arquitectes modernistes\', titulats entre els anys 1906 i 1911. Juntament amb Salvador Valeri i Pupurull va portar a terme projectes de remodelació urbanística i d\'obra nova, tots dins del marc del modernisme popular català. Cal Xancó rep aquest nom pel fet d\'haver estat construïda per encàrrec de la família Xancó, pares d\'Ernest Xancó, violoncel·lista i director d\'orquestra, deixeble de Pau Casals, i impulsor del Festival de Música del Papiol. Els Xancó habian estat camisers de Barcelona (Josep Xancó Farreras: 1880-1940). Tenien botiga davant el Liceu, que encara conserven (Ahicart, 2019).","41.4361900,2.0043900","416822","4587658","1921","08158","El Papiol","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87186-foto-08158-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87186-foto-08158-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87186-foto-08158-25-3.jpg","Legal","Contemporani|Modernisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","Josep Ros Ros","És una torre d\'estiueig. Està enquadrada dins l\'estil del modernisme popular. Representa un dels edificis més característics del paisatge visible del Papiol a l\'entrada al municipi per la carretera que rodeja el turó de Pongrau.","98|105","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f28","87187","Can Colomer - Mas Rossell","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colomer-mas-rossell","Faura i Casanovas, E. (1999) L\'ahir i l\'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós.","XVII-XVIII","","Masia de tipus basilical, de tres crugies, la central més elevada, i amb coberta a doble vessant. La façana s\'obre amb portal adovellat i tres finestrals al pis principal, dos dels quals conserven la llinda, els brancals i l\'ampit de pedra. Les golfes són obertes amb una galeria de tres arcs de punt rodó. Davant de la casa hi ha una torre quadrada de caire defensiu, coberta amb teulada piramidal i amb una cartela que inclou la data: 1668(?).","08158-26","Carretera de Caldes, s/n","Per la seva estructura, hom creu que l\'actual mas data del s.XVIII o de principis del XIX. No obstant, en bibliografía es parla de l\'existència de parets de tàpia antigues (Faura i Casanovas: 1999: 185). Faura diu que, segons referències orals, els seus últims hostalers ho van ser pels volts del 1860. Es suposa que aquest Hostal va servir més per als vianants de l\'antic camí que no pas per als de la carretera nova. És molt probable que servís com a fonda per al relleu o descans dels cavalls en els llargs trajectes (Faura i Casanovas: 1999: 185). La seva ubicació al costat del camí ral va propiciar les funcions d\'hostal, que deuria combinar amb les rendes agrícoles. Podria haver estat la continuació d\'un mas anterior al qual serviria de defensa la torre que hi ha al seu costat. Aquesta torre seria anterior a la resta de l\'edificació, i dataria del segle XV-XVI. Molt probablement actuaria com a element de protecció d\'un mas anterior a l\'actual.","41.4303100,2.0043400","416810","4587006","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87187-foto-08158-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87187-foto-08158-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87187-foto-08158-26-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Actualment el conjunt allotja un restaurant.","98|119","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f29","87188","Torre de can Colomer","https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-colomer","Faura i Casanovas, E. (1999) L\'ahir i l\'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós.","XVII","","Torre de planta quadrada i tres pisos d\'alçada, amb teulada a quatre aiguavessos, que s\'alça a un costat de l\'antic Camí Ral, al davant de l\'actual masia de Can Colomer. Presenta la porta d\'accés pel flanc sud, i pocs buits a les façanes, tots quadrats i amb marcs de carreus de pedra buixardada. L\'escassedat de buits correspon a la seva funció, molt probablement de guaita i defensa. Destaca, d\'entre tots els buits, el de la paret orientada a nord: a la planta baixa i a tocar del sostre d\'aquesta hi ha una pedra foradada que probablement correspongui a l\'antiga sortida de la xemeneia que escalfaria l\'estança. Està feta de maçoneria, amb carreus en algunes cantonades, i ràfecs plans entre el segon i tercer pis. A dalt, al fris previ a la teulada, es conserva, a la façana sud, una cartel·la amb roleus laterals, pintada a la mangra, amb la data de la construcció: 1663.","08158-27","Ctra de Caldes, s/n","Amb molta probabilitat es tracta d\'una torre de vigilància al costat del camí Ral, que podria haver protegit un mas anterior a l\'actual. Al seu costat es van fer diverses edificacions que constituexen l\'origen de l\'actual nucli del Papiol de Baix. Tot i que la torre presenta la data de 1663, per l\'aparell (la part inferior de carreus petits i la resta de maçoneria) i l\'estructura constructiva podria indicar una edificació anterior (podria ser del segle XV). La coberta piramidal, segurament en posició més baixa que el nivell original, és més tardana.","41.4303500,2.0042400","416802","4587010","1663","08158","El Papiol","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87188-foto-08158-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87188-foto-08158-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87188-foto-08158-27-3.jpg","Legal","Popular|Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","119|98|94","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f2a","87189","Cal Francesc Faura/Cal Titó","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-francesc-fauracal-tito","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Pla (s.d.) Pla estratègic de Turisme del Papiol. Diputació de Barcelona-Ajuntament del Papiol- Cat Emocions. https://seu-e.cat/documents/3161678/7023994/Pla+estrat%C3%A8gic+de+turisme+del+Papiol/f9a57b43-792d-4605-be4d-09e3db0dd8f2.","XVIII-XX","Algo deteriorada la façana orientada a sud","Edifici que fa mitgera amb un altre pel nord, mentre que pel sud és exempte. Posseeix planta quadrangular i presenta teulada a dues vessants. És un tipus de construcció popular, amb façanes de maçoneria, planes i arrebossades. Un jardí li ofereix el frescor de la natura per la part sud-est de la construcció. Portes i finestres es resolen en mòduls verticals. La cornisa es simple i s\'ubica per sota del ràfec.","08158-28","Carrer de l\' Abat Escarré, 22-24","Francec Faula Sala (1799-1891) era un conegut partidari dels carlins. La tradició oral diu que quan es formaven les partides carlistes per a fer ràtzies per la comarca, li deia a la seva muller: \'Marianna, marxo!\' Marianna, que era nascuda a Sant Andreu de Palomar, tenia una escola a la mateixa casa de cal Titó. El primer aixecament de la Primera Guerra Carlina fou protagonitzat pel guerriller Josep Tabescà, de renom Tei, oriünd de Molins de Rei i resident a Sant Vicenç dels Horts. Fracassada la temptativa inicial, Tabescà fugí a Rubí, on s\'alçà de nou en armes a favor del pretendent Carles M. Isidre. En aquest segon intent, se li uniren els papiolencs Francesc Faura i Josep Julià -coneguts respectivament amb els renoms de Titó i Lena-, a més d\'Anton Cluet -àlies Damali-, nascut a la Donzell però resident al Papiol. Un altre dels que s\'uniren a la revolta fou Josep Barba, que probablement procedia de la masia de Can Barba de Madrona, actualment al terme de Sant Cugat del Vallès-, que fins al 1867 va pertànyer a la parròquia del Papiol. La casa la va heretar el seu fill Joaquim que es va casar amb la Mercè Amigó Pagès. La parella va tenir quatre fills, Francesc, Concepció, Tomàs i Carme. La petita es va casar el 1919 amb en Sebastià Rodó Androzzini, de Sant Cugat del Vallés, però el matrimoni no va funcionar i ella es divorciaria el 1935, gràcies a la Llei del divorci de la República. L\'hereu de cal Titó, en Francesc, es va casar amb la seva cosina María Faura Badía, de cal Faura. El setembre de 1922, en Francesc i el seu fill Joaquim estaven treballant a la vinya quan un cable elèctric va caure a sobre el fill de 13 anys que va morir per les cremades. La seva filla, coneguda con la Mercedes de cal Titó, va morir sense descendència i va deixar la casa a l\'Ajuntament i a la parròquia. El nom actual del carrer, Abat Escarré, abans era el de carrer del Ferrocarril (Faura, 1996: 143).","41.4382700,2.0101800","417308","4587884","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87189-foto-08158-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87189-foto-08158-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87189-foto-08158-28-3.jpg","Legal","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","119|98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f2b","87190","Carrer Barcelona","https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-barcelona-0","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XIX-XX","","Carrer de traçat molt costerut a la part del nucli urbà que es desenvolupa entre la vessant del castell i la plaça de Rafael Casanova. Està format per diversos edificis d\'interès arquitectònic, majoritàriment d\'arquitectura popular, llevat d\'alguns exemples d\'arquitectura modernista. Tots aquests es referencien en fitxes individualitzades. Conserva en bon estat un urbanisme amb façanes de finals del XIX fins a la dècada de 1950. Destaquen els habitatges següents: Número 2, Cal Pilé/Cal Fuster. Fa cantonada amb Doctor Fleming. A la façana hi ha una rajola del Calvari. / Núm. 4, Cal Fitó/Cal Pollina / Núm. 5, Cal Biel/Cal Ramon Faura / Núm. 7, Cal Roig / Núm. 8, Cal Patró / Núm. 9, Cal Carpintero, Cal Joan Ferro/Cal Luciano / Núm. 11, Cal Julià/Cal Cargola (remodelada, però conserva decoració esgrafiada en fris del coronament, i entre les obertures del balcó en la primera planta) / Núm. 13. / Núm. 14, Cal Carril / Núm. 15, Cal Valeta / Núm. 17, Ca l\'Arís / Núm. 19, Cal Francisco Mallorca / Núm. 21, a la cantonada amb la plaça Casanovas, tot i que està remodelada, conserva la rajola. / Núm. 22, Cal Garrell/Cal Garriga / Núm. 24, Cal Costa / Núm. 26, Cal Mariano","08158-29","Carrer Barcelona","Aquest carrer molt probablement es va anar formant des del segle XVIII, en un moment en que comença una revifalla econòmica al Papiol, a partir d\'edificacions tradicionals que es van anar sumant i que, finalment, al segle XIX, van configurar l\'actual vial urbanístic que segueix el pendent abrupte de la muntanya, en la qual es va iniciar el poblament urbà de l\'actual municipi. D\'altra banda, l\'any 1840 Rubí i Terrassa promogueren la construcció d\'una nova carretera, que travessava les terres cultivables del Papiol. En aquella època ja estava canalitzat el torrent Batzac. Aquest carrer enllaçaria, tot enfilant-se cap avall, fins a aquest vial. No se sap la data d\'inauguració de la carretera, però es va obrir tota nova, des del pont de ferro. De fet solament es va eixamplar, ja que aquest camí ja existia: era el vial que conduïa al Papiol, passant per la rasa, pel camí del Peu de la Costa, per l\'actual carrer de Jacint Verdaguer i pel carrer de Barcelona. El nom del carrer precisament li ve del fet de dir: \'el carrer d\'anar a Barcelona\'. Amb aquesta carretera nova, el camí vell va convertir-se en pas ramader.","41.4372300,2.0099400","417287","4587769","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87190-foto-08158-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87190-foto-08158-29-3.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f2c","87191","Sínia","https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia","Bonilla, A, et al. (2013) Pa, vi, oli. La Pagesia al Papiol Catàleg de l\'exposició. Museu del Papiol. Ajuntament del Papiol. Calpe, R. et al. (2006) Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XIX","Avui està en desús, i es troba amagada entre la vegetació. La base de l\'estructura metàlica està deteriorada.La riuada del 1962 va fer desaparèixer bona part de les sínies del municipi (Faura Arís, 1996: 308).","Màquina senzilla de fosa de ferro, que es feia servir per tal d\'elevar aigua de l\'aqüífer del Llobregat. Consisteix en dues rodes,la primera horitzontal, a la qual es comunica un moviment de rotació mitjançant un pal mogut per un animal, i la segona, vertical, la qual engrana amb la primera i mou una sèrie de catúfols disposats al llarg d\'una cadena. Les dues rodes estan realitzades amb ferro colat. Era moguda per un ruc o un mul, el qual li proporcionava l\'energia suficient per tal de pujar l\'aigua subterrània per així regar el horts del voltant, tot conduint aquesta a través de diverses canalitzacions. Funcionava amb una roda de ferro amb calaixos que recollia l\'aigua del pou i la deixava caure en un dipòsit. D\'aquest dipòsit, l\'aigua anava a les dues regadores de terra que travessava el pla del mig. A la base del travesser de fusta que es fa servir per imprimir el moviment hi ha la data de la seva construcció i el nom del manyà: \'José Salvatella. 1880\'","08158-30","Horts del pla del Llobregat","Els Salvatella eren ferrers a Sant Vicenç dels Horts. Tenien la seva casa al carrer de Barcelona números 114-116, fent cantonada amb el carrer d\'Angel Guimerà, on hi havia Cal Manyà o Cal Salvatella (Calpe, 2006). La família Salvatella, va establir al carrer de Barcelona un primer negoci de manyeria. Entre els anys 1872-1886, Pau Salvatella Rodó tributava a la matrícula industrial com a manyà i paral·lelament, els anys 1877 i 1878, Pau Salvatella començava la construcció de maquinària de cavalleries. Uns anys més tard, José Salvatella Pañella tributava com a ferrer. Els Salvatella es van dedicar especialment a les sínies, perfeccionant-ne el disseny, i posteriorment van fer motors de bomba. Durant la Guerra Civil s\'hi establiren al taller de la Cooperativa de Mecànics. La família Salvatella, va mantenir la indústria fins a les primeries de la dècada de 1980. Es podria dir que la major part de les sínies de la comarca, com aquesta, van sortir del seu taller.","41.4323200,1.9991500","416379","4587234","1880","08158","El Papiol","Difícil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87191-foto-08158-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87191-foto-08158-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87191-foto-08158-30-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","José Salvatella","Les sínies van ser una eina de treball important per als pagesos de la comarca. Al Papiol cinc sínies regaven el pla de can Mas, a la dreta del Canal de la Infanta.Una manera de conservar els catúfols era pintar-los amb quitrà per tal de que no es fessin malbé (Faura Arís, 1996: 308).","119|98","47","1.3","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f2d","87192","Carrer Llibertat","https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-llibertat-0","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XVIII-XX","","Carrer que sembla seguir una corba de nivell, la qual marca un perímetre de creixement important del poble vell,tot dominant l\'actual Avinguda de la Generalitat. En aquest carrer destaquen l\'imponent casa de Can Bou, així com els darreres de le antigues cases que s\'alçan entre el carrer de l\'Abat Escarré i aquest carrer de la Llibertat. Urbanísticament parlant, aquest cvial inicia el seu traçat en la confluència del carrer Migdia amb l\'Avinguda de la Generalitat, i continua fins a fer cantonada amb el carrer de Barcelona, en el qual te el seu fi.","08158-31","Carrer Llibertat","En fotografies datades entre 1915-1920 es poden veure algunes de les cases que ja estaven habitades, com ara Cal Peret de la Marcelina (núm. 4), la número 6, avui transformada, Cal Gabino Vilaseca, Cal Ferrer, Cal Florencio, etc. (Faura Arís, 1996).","41.4379000,2.0104300","417328","4587842","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87192-foto-08158-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87192-foto-08158-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87192-foto-08158-31-3.jpg","Legal","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","119|98","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f2e","87193","Cal Pagès - Antic Hospital","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pages-antic-hospital","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura i Casanovas, E. (1999) L\'ahir i l\'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós.","XIV","L\'edici sembla haver patit diverses modificaciones en època contemporània. La clau esculpida en l\'arc s\'ha amagat en unes obres recents.","Edifici entre mitgeres de grans proporcions i parets de gran gruixària. Te la coberta a dues vessants, i està feta amb peces de teula àrab. La façana és plana, acabada amb morter grosser, en el qual es dibuixen lleugerament falsos carreus. Presenta una dinàmica de buits excèntrica i es desenvolupa en dues alçades. La porta d\'accès és d\'arc de mig punt, i també presenta arcuació l\'obertura de la seva esquerra, tot i que aquesta està resolta en arc escarser. El buit està protegit per una persiana de llibret amb marc decorat per la part superior mitjançant treball de marqueteria, en el qual es reprodueixen elements florals. A l\'alçada del primer pis destaquen,a sobre de la porta principal, dos balcons amb baranes de bréndoles de ferro forjat, les quals estàn senzillament decorades amb motius geomètrics i roleus simples. A l\'interior hi ha restes de volta però les reformes fetes en els últims anys han enmascarat els elements que resultaven més interessants. D\'aquests elements es te notícies per documentació escrita, describint-se una clau d\'arc de pedra, decorada amb figures que agafen una mena d\'escut anepígraf, la persistència de la qual per sota de l\'arrebossat la confirma el propietari de la casa.","08158-32","Carrer Major 29","Es tracta de l\'antic hospital. Se sap que Berenguer de Papiol, arxidiaca penitencier i canonge de Barcelona, el qual morí el 2 de setembre de 1363, dotà la capella de Sant Antoni i Santa Bàrbara, la qual ocupava la Casa Consistorial i l\'antiga escola de nois, i la va dotar no només la capella, sinò també amb el benefici d\'un hospital adjunt, justament aquest edifici. Tenien el patronat amb alternativa el rector del Papiol i el senyor alodial del Castell. Entre els que posseïren aquest benefici, hi havia Bernard Rius, 1376, que fou el primer; Pere de Benagues, 1395; Bernard Roca, 1403; Bernard Rovira, 1413; Agustí Comar, rector del Papiol, 1421; Francesc Santacana, 1474; Giralt de Marimón, 1497. En la visita del 1726 es posà l\'obligació de resar dues misses l\'any a l\'altar del benefici en els dies de la festa de Sant Antoni Abat i santa Bàrbara, a més de resar dos oficis pels difunts fundadors. L\'any 1823 morí l\'últim obtentor del benefici, Bartomeu Ràfols, rector d\'Alella. El nom de Cal Pagès te el seu origen l\'any 1664, ja que aleshores el propietari de la casa era Jaume Pagès Maimó i aquest cognom va continuar fins el segle actual (Ahicart., 2019). Havia estat al segle XX, i probablement abans, lloc de venda de vi. Al segle XX, els hi feia el transport amb bots, la gent de Cal Camilo, els quals vivien a la plaça de l\'església, i feien de transportistes, primer amb carro i després amb camió.","41.4391400,2.0119900","417460","4587979","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87193-foto-08158-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87193-foto-08158-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87193-foto-08158-32-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","A pesar de les modificacions que s\'han fet a l\'interior de l\'edifici en els darrers anys, en general la major part dels espais interiors han mantingut la traça antiga.","98|119|94","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f2f","87194","Cal Ferrer","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-9","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XIX","Amb motiu d\'un canvi de propietat, l\'any 2018 ha estat restaurada. No conserva cap element del taller del ferrer al seu interior.","Habitatge entre mitgeres força estret, de planta baixa i pis amb terrat. La façana és arrebossada i pintada de blanc, i les obertures, una a cada pis, allindades. Destaca el balcó del primer pis, fet de pedra. Aquesta pedra conforma una motllura que es perllonga a tota l\'amplada de la façana, marcant la separació entre plantes. Aquest balcó està suportat per dues motllures de grans dimensions. La barana és de ferro forjat amb motius geometritzants. La llinda de l\'obertura està motllurada, i els muntants, imiten falses pilastres, la qual cosa ennobleix la factura de la construcció.","08158-33","Carrer de l\'Abat Escarré, 6","A principis de la dècada de 1920, el ferrer del Papiol va forjar les baranes, a excepció de la porta que es va encarregar a un ferrer de fora (Faura, 1996: 180).","41.4378900,2.0100100","417293","4587842","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87194-foto-08158-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87194-foto-08158-33-3.jpg","Legal","Contemporani|Eclecticisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","L\'edifici està erroniament identificat dins l\'inventari de la Generalitat, ja que dues de les imatges que el representen corresponen a altre edifici.","98|102","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f30","87195","Casa de Pedro Camacho","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-pedro-camacho","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XX","","Habitatge situat en una cantonada del carrer en el qual s\'ubica. Es desenvolupa en alçada, en planta baixa i dos pisos superiors. Es troba precedit per un barri construït per una tanca de maçoneria i reixa de ferro simple, excepte en el cas de la porta que està decorada amb senzills elements geomètrics inscrits dins d\'un oval. La part davantera del barri, i a nivell del sòcol, presenta, un trencadís de color blau marí sobre fons blanc, amb alguna decoració de rajoles pintades en verd, i allí està representada la data de construcció de l\'edifici: \'Any 1920\'. La porta enreixada constitueix l\'accés a la transició al nivell superior, en el qual està construïda la torre, de planta rectangular. Destaca la façana principal, que està arrebossada amb colors pàl·lids: actualment la pintura color crema cobreix els falsos carreus que conformen l\'acabat, i que es troben lleugerament marcats en relleu. Com a motius decoratius a les zones superiors, hi ha garlandes, motllures i elements verticals rectes, i horitzontals curvilinis, tots en relleu i de color vermell, així com un escut heràldic ornamental. Del conjunt d\'aquesta façana, en destaca una tribuna a l\'alçada del primer pis, amb obertures allindades i teulada llisa de color vermell.","08158-34","Carrer de B. C. Aribau, 3","La casa ha conservat el nom del que podria ser el seu propietari, Pedro Camacho.","41.4357500,2.0066300","417008","4587607","1926","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87195-foto-08158-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87195-foto-08158-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87195-foto-08158-34-3.jpg","Legal","Noucentisme|Contemporani|Modernisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","106|98|105","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f31","87196","Can Bofarull / Villa Mercedes/Cal Bernades","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bofarull-villa-mercedescal-bernades","Faura i Casanovas, E. (1999) L\'ahir i l\'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós.","XX","","Edifici (torre) d\'estètica historicista, de planta rectangular, construit en desnivell. Presenta una volumetria autònoma en relació als volums dels actuals carrers. Està arrebossat de calç, sorra i terra, amb paredat comú. La seva façana principal es desenvolupa en planta baixa i dos pisos, amb una estructura de façana molt simètrica, en la qual s\'obre una balconada comuna a tres portes (primer pis). Aquesta balconada descansa la seva llosana, a sobre de motllures de pedra. Tres balcons independents constitueixen les obertures al segon pis i planta baixa, que presenten les portes centralitzades per dues finestres amb reixa molt simple i lleixes motllurades de pedra. Els quatre angles de la cornisa i la terrassa apareixen flanquejats per quatre garites-torrasses, les quals configuren l\'única decoració de la façana, que, en conjunt, és força sobria. L\'edifici es complementa amb un barri tancat. Exempt, i al sud de l\'edifici principal, hi ha un altre edifici auxiliar, de petites dimensions i planta quadrada, amb una decoració modernista en el remat, simulant els merlets d\'un castell.","08158-35","Plaça Catalunya, 1","La construcció que es pot contemplar ara, es pot datar al primer quart del s. XX (pels volts de 1915). És un dels edificis més fotografiats als inicis del segle XX, i figura a les postals i diverses fotografies com a \'Villa Mercedes\'. El Sr. Bernadas va comprar una construcció que hi havia pels volts de 1915, i la va fer reconstruir amb quatre torrasses cilíndriques en els vèrtexs de la teulada com si es tractés d\'un petit palau. L\'any 1920 fou reconstruïda amb les quatre garites- torrasses cilíndriques als vèrtexs de la teulada. Després, el senyor Bofarull la va comprar el 1934, amb la intenció de treure\'n les torrasses, però va descobrir que eran d\'una peça i només en va treure la part posterior, amb la qual cosa van quedar tal i com es poden contemplar en l\'actualitat. Com a nota curiosa d\'aquesta edificació cal dir que durant la Guerra Civil, l\'exèrcit republicà confiscà l\'edifici als propietaris i durant quatre dies va residir-hi Enrique Líster -militar republicà d\'alta graduació- mentre el seu exèrcit es retirava (Faura i Casanovas: 1999: 207).","41.4364500,2.0046500","416844","4587687","1915","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87196-foto-08158-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87196-foto-08158-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87196-foto-08158-35-3.jpg","Legal","Noucentisme|Popular|Contemporani|Eclecticisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","106|119|98|102","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f32","87197","Ca n\'Amigonet","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-namigonet","Faura i Casanovas, E. (1999) L\'ahir i l\'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós.","XVIII-XIX","","Antic mas format per dues edificacions juxtaposades que es desenvolupen en planta baixa i pis. L\'edificació més antiga presenta dos cossos amb coberta a una i dues vessants, respectivament, i murs arrebosats. L\'edificació més moderna te coberta a quatre vesants i murs de paredat comú pintats de blanc. Tot i que no s\'ha tingut accès a linterior de l\'element, se sap de l\'existència d\'una cambra hipogea al soterrani.","08158-36","Camí de ca n\'Amigonet, s/n","Es tracta d\'un dels masos antics del Papiol, amb referències que es remunten a 1792, any en que fra Climent de Sant Martí Sas Corts, caputxí i arquitecte hidràulic,va fer estudis i plans per a la conducció de l\'aigua al torrent de ca n\'Amigonet, tributari de la riera de Vallvidrera. Fins al 1916 pertangué al desaparegut terme municipal de Santa Creu d\'Olorda, i limita amb el terme de Molins de Rei (Faura i Casanovas: 1999: 128). Antigament es deia Ca n\'Amigó del Mas (Faura i Casanovas: 1999: 190). El cognom Amigó ha estat associat a administradors de la parròquia i als batlles que hi va haver fins a l\'any 1812, els quals portaven aquests cognoms. El primer alcalde Amigó conegut va ser, el 1812, Carles Amigó (Faura i Casanovas: 1999: 211). L\'any 1925 es bastí el camí que, passant pel turó de les Escletxes, accedeix a cal Puig i ca n\'Amigonet.","41.4350300,2.0255900","418591","4587509","","08158","El Papiol","Difícil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87197-foto-08158-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87197-foto-08158-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87197-foto-08158-36-3.jpg","Legal","Eclecticisme|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Arranjat l\'any 2014, el camí de ca n\'Amigonet, de 1.600 m de longitud, ha esdevingut en l\'actualitat una important entrada al Parc Natural de Collserola, molt freqüentada pels veïns del Papiol com a espai de passejada i esport. Es troba a l\'entorn proper a l\'àmbit d\'un espai protegit (el PEIN Serra de Collserola, pertanyent a la xarxa Natura 2000) i d\'un espai d\'interès (Espai d\'interès geològic les Escletxes del Papiol).No s\'ha tingut acès a la edificació.","102|98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f33","87198","Casa de V. Gavarra i habitatges números 5 i 7 del Carrer Bonaventura Carles Aribau","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-v-gavarra-i-habitatges-numeros-5-i-7-del-carrer-bonaventura-carles-aribau","","XX","","Grup de tres edificis entre mitgeres de planta rectangular que presenten façana al carrer de l\'actor teatral Joan Santacana i al carrer Bonaventura Carles Aribau. A la banda del carrer Aribau al davant de la façana hi ha sengles barris o petits patis d\'esbarjo. Les cases per aquest costat són d\'una sola planta però aprofiten el desnivell del terreny i per l\'altre carrer són de dues plantes. Les façanes són molt simples totes elles amb tres eixos de composició vertical. Destaca el número 9 per les reixes del barri, les quals són de brèndoles llises però estan suportades en pilars d\'obra rematats en airoses piràmides còncaves recobertes per trencadís que li donen un aspecte molt original.","08158-37","Carrer Bonaventura Carles Aribau, 5-9","A la porta del barri del número 9 hi ha gravat el nom d\'un dels propietaris \'V. GAVARRA\'.","41.4357100,2.0063500","416985","4587603","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87198-foto-08158-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87198-foto-08158-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87198-foto-08158-37-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana María Huélamo Gabaldón","","","98|94","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f34","87199","Cal Ros de can Montmany/Cal Rabassa","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-de-can-montmanycal-rabassa","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XX","En un moment indeterminat, abans de la dècada de 1980, l\'habitatge fou restaurat.","Habitatge situat en una cantonada que presenta cert desnivell. Està desenvolupat en una sola planta. La façana té un sòcol d\'aplacat de pedra,i la resta és d\'obra arrebossada, estant rematada per un petit ràfec suportat per mènsules. Destaquen en la seva decoració les cartel·les amb dibuix de traç continu, la cornisa i la barana a manera de frontó que intercala corbes i rectes. Les obertures són grans, amb les llindes i els muntants ressaltats d\'un color més clar. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana, i és de teula romana. A la paret exterior lateral, la qual dóna al passatge de Santa Eulàlia, l\'edifici te enganxada una estació del Calvari: la número 14.","08158-38","Carrer Montserrat, 18/cantonada Passatge de Santa Eulàlia","Josep Rabassa Pagès ja era propietari cap a l\'any 1900. El nom de Cal Ros de Can Montmany, circa de l\'any 1930, ve del Lluís Casanovas Roig. Aquests darrers propietaris representen la branca lateral dels Casanovas de l\'Hostal del Papiol de Baix. Poc abans de la Guerra Civil, en Lluís Casanovas Roig i la seva muller Eulàlia Pujadas Serra, van anar a viure al carrer de Montserrat. Com que havien estat masovers de can Montmany, la casa seria coneguda des d\'aleshores com a cal Ros de can Montmany (Ahicart., 2019).","41.4394000,2.0106300","417347","4588009","1900-30","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87199-foto-08158-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87199-foto-08158-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87199-foto-08158-38-3.jpg","Legal","Eclecticisme|Contemporani|Alfonsí","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","102|98|2194","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f35","87200","Racó de les Màscares/Cal Faura","https://patrimonicultural.diba.cat/element/raco-de-les-mascarescal-faura","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XX","","Es tracta d\'un conjunt : edifici (Cal Faura) decorat amb un gran conjunt d\'obres d\'art fetes en terracota que formen part integral de la construcció, conegudes com màscares. Tot plegat resulta una mena de conjunt expositiu, amb una ornamentació molt peculiar. La majoria d\'aquestes obres estan sense acolorir. Una gran part del conjunt estan penjades i allotjades als murs i façanes de la casa, propietat del seu autor, l\'artista local Joan Faura. Son majoritàriament representacions de cares fetes amb la tècnica de la terracota, tot i que també hi ha elements emblemàtics, i moltes estan concebudes com el suport escriptori, en argila, d\'aforismes o llegendes breus que enuncien en general normes morals o filosòfiques, moltes d\'elles agafades d\'autors clàsics. Les representacions figuratives són molt expressives, amb faccions ben marcades, que van sorgir de la imaginació de l\'autor, les quals són fruit d\'una acurada tècnica. També s\'hi troben escuts heràldics, rajoles i diversos i variats personatges.","08158-39","Carrer Doctor Fleming, 4-6","L\'autor pertany a la família Faura. Els més antics membres documentats d\'aquesta família van ser masovers de can Mas des de finals del segle XVIII fins a finals del segle XIX. A mitjan segle XIX van comprar uns terrenys al Baix Castell on hi van construir unes cases que van posar a lloguer i que foren conegudes com a Cases d\'en Faura. Quan van deixar la masoveria van reconvertir les cases en una de sola i hi van anar a viure. Durant la dècada de 1920, cal Faura va ser la seu de l\'Associació de Barraloners de Catalunya. Els barraloners eren els venedors de vi a granel, i els del Papiol el venien majoritàriament a Sabadell i a Barcelona (Ahicart et al., 2019).","41.4377300,2.0092700","417231","4587825","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87200-foto-08158-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87200-foto-08158-39-2.jpg","Legal","Popular|Contemporani|Expressionisme","Patrimoni moble","Element urbà","Privada","Cultural","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","És un conjunt molt singular, tant per la seva ubicació com per la seva densitat, la qual cosa ha fet que la casa es conegués més que pel nom del seu propietari, per la imatge que dóna als veïns, de manera que popularment s\'anomena com \'El racó de les màscares\'.També s\'han trobat algunes obres del mateix autor escampades pel municipi, com ara, en algún habitatge particular: així succeeix a la façana principal de Ca l\'Estevet, o als vivers que són propietat de la família de l\'autor,els quals estan ubicats al costat de l\'estació de la Renfe.","119|98|2138","51","2.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f36","87201","Casa a la baixada de can Minguet","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-baixada-de-can-minguet","","XX","Es troba en estat d\'abandó, i les façanes tenen un cert deteriorament.","Edificació aïllada, de planta rectangular, acompanyada al davant d\'una de més petita dedicada a garatge, i per la façana sud, de dues construccions que semblen torretes i que estan flanquejant l\'entrada posterior a l\'edifici, per la part del jardí, amb horts que acompanyen la construcció. Presenta una façana plana, i en alçada, la construcció només disposa d\'una planta baixa i golfes amb respiralls. Els buits són de llinda i llindar rectes i de mòdul vertical. La teulada és a dues vessants amb peto per la part de la façana principal. Presenta un barri amb dos pilars centrals que flanquegen l\'accès a l\'edifici des de l\'actual carrer. Aquests pilars tenen decoració de rajoles tipus Cuenca, les quals estan disposades formant sengles frissos emmarcats per les corresponents bores de maons. Finalment, els pilars queden rematats per maons corbs, i per sota d\'ells, en cadascun, hi ha flors de ceràmica vidrada en verd.","08158-40","Plaça dels Països Catalans, 5","Es tracta d\'un cas més d\'edificació aïllada del tipus \'ciutat jardí\', de llenguatge noucentista, que hi ha al municipi, i que es van anar desenvolupant a la meitat del segle XX.","41.4408200,2.0098500","417284","4588167","1954 c.","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87201-foto-08158-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87201-foto-08158-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87201-foto-08158-40-3.jpg","Legal","Popular|Contemporani|Noucentisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","119|98|106","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f37","87202","Casa Brunet/Cal Carrabina/Torre del Pi/Cal Senyor Domènec/Vil·la Maria","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-brunetcal-carrabinatorre-del-pical-senyor-domenecvilla-maria","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XIX","","Edificació entre mitgeres, amb teulada a dues vessants. La precedeix un pati enjardinat, que s\'extén entre el reixat del barri i la façana principal. Les reixes que tanquen els buits de la façana, són de barrots recargolats, i la porta, també de ferro, s\'ornamenta amb fulles de trèbol i flors de gavarrera sobreposades. En el jardí, pel cantó est, hi ha una font de trencadís presidida per una rajola amb la figura de Sant Jordi derrotant al drac, amb l\'emblema de l\'escut del Sant als peus, i marcant aquest, per la part superior, el broc de la font, que és de bronze i representa el cap d\'una au rapinyaire. La façana és plana, i presenta 4 línies verticals que estan marcades, en la planta baixa, quatre finestres amb reixes de barrots recargolats, i a la planta pis,quatre balcons, els quals estàn precedits de baranes de ferros cargolats i decorats per la part superior e inferior per roleus. Les baranes es recolzen en voladissos. El tancament dels buits dels balcons es resol amb persianes de llibret.","08158-41","Carrer del Carme, 23","La casa es coneixia com a Cal Carrabina al segle XVIII, tot i que l\'edifici actual no és d\'aquesta època. Es tractava d\'una branca lateral de cal Barba del carrer Major. Va iniciar aquesta nissaga Barba, en Joan Barba Pi (1721-1793), el qual es va maridar amb la Maria Mitjans Trabal. A finals del segle XIX, els seus descendents van marxar del poble. Va ser a finals de la dècada de 1920, quan es va refer la casa i es va construir l\'actual, convertint-se des d\'aleshores, en una torre per estiuejants. A partir d\'aquell moment va ser coneguda com a \'Torre del Pi-Cal Senyor Domènec-Vil·la Maria\', succesicament (Ahicart, 2019).","41.4392600,2.0139400","417623","4587990","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87202-foto-08158-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87202-foto-08158-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87202-foto-08158-41-3.jpg","Legal","Popular|Contemporani|Eclecticisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","La casa surt fotografiada en una postal de Roisin, probablement d\'entre 1925-1935","119|98|102","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f38","87203","Ceràmiques Joan Canals/Bòbila Canals/ca l\'Albareda/La Rajoleta","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceramiques-joan-canalsbobila-canalsca-lalbaredala-rajoleta","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XX","La xemeneia està força recta i no presenta fisures verticals en tota la seva alçada.","Conjunt industrial corresponent a una antiga bóvila. Del conjunt d\'edificis que es troben al peu de les Escletxes, destaca la xemeneia. La resta de naus han estat partides en diferents tallers i espais que han fet perdre el sentit unitari de l\'edificació original. La xemeneia és de planta quadrada i de maó vist i es conserva dins les edificacions (no s\'ha pogut accedir a la base). El coronament està resolt mitjançant una cornisa de maons que sobresurten en plànol horitzontal.","08158-42","Paratge Bòbila Canals","Aquest tipus d\'indústria ha estat molt lligada històricament al Papiol. Pels volts de la dècada de 1920 es va establir la Rajoleta, propietat d\'en Josep Albareda, en la qual es feia ceràmica constructiva fina del Vendrell com cairó, vidriat, etc. La bòbila va ser de túnel i foc continu, primer de carbó, dresprés de gas. L\'any 1950, en Ramon Guasch va obrir la seva bòbila a la vinya del Garrofa (Faura Arís, 1996: 288).","41.4390300,2.0162300","417814","4587962","1920-40","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87203-foto-08158-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87203-foto-08158-42-3.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","De la bòbila d\'Albareda va sortir la imatge que es conserva dins el tresor parroquial de l\'església de Santa Eulàlia.","98","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f39","87204","Cal Nina/Cal Batallé/Cal Castellón","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ninacal-batallecal-castellon","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX-XX","Una part de l\'edificació s\'ha remodelat introduïnt elements que transformen morfològicament l\'aspecte original de la façana","Edifici que fa mitgera per l\'oest, mentre que per l\'est hi ha un carreró que el separa de la següent edificació. Presenta la coberta a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal que dona a l\'eixida, i amb teules àrabs. Actualment ha esta reformat en una part.. Tot i així conserva l\'aspecte original en l\'altra, per l\'oest. Es desenvolupa en alçada en planta baixa ii pis. En el de l\'esquerra, que presenta la traça original, les obertures estan recercades per un guardapols en relleu, a trencaaigües. El ràfec està ocult per el canaló que acull l\'aigua de pluja.","08158-43","Carrer Bonaventura Carles Aribau, 18-20","Salvador Casas Escala (1763), de Cervelló, es va casar a finals del segle XVIII amb la Magdalena Major Casas, de cal Jan Majó. Van anar a viure al carrer d\'Aribau en una casa senzilla. A finals del segle XIX, el seu fill Francesc Casas Alujas i la seva muller Eulàlia Costa, es van traslladar al carrer Major, primer a can Cueva i després a can Janés, que a partir d\'aleshores seria coneguda com a cal Nina. Després, a la dècada de 1930, van venir a viure en aquesta casa, estiuejants de Gràcia (Cal Batallé, per Pere Batallé). El 1947, va morir Julio Castellón (Cal Castellón), un ferroviari nascut a Santiago de Cuba el 1878, i que vivia al Papiol des de principis de la dècada del 1920. La seva muller va deixar el barri de l\'Estació i va anar a viure amb la seva filla Luciana Castellón Rodríguez al carrer d\'Aribau.","41.4361600,2.0053400","416901","4587654","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87204-foto-08158-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87204-foto-08158-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87204-foto-08158-43-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana María Huélamo Gabaldón","","","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f3a","87205","Font de can Tintorer","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-tintorer","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XIX-XX","Va ser totalment restaurada i reformada.","Eixida d\'aigua de xarxa hidràulica d\'abastiment del municipi, que es localitza a la cantonada de l\'Avinguda de la Generalitat amb la plaça Gaudí i el carrer Major. Consta d\'una pica de pedra a la qual s\'aboca ll\'aigua que raja d\'una aixeta de bronze. Al seu costat te un indicador amb el nom i la data del moment en que es va instal·lar la primera font. L\'aigua que surt actualment és de la xarxa d\'aigües potables del municipi. Un plataner de bon port, li genera una zona ombrívola a la font.","08158-44","Plaça Gaudí, s/n","La font original la van manar construir els propietaris de la masia de Can Tintorer. Era lloc de trobada i, amb motiu de la festivitat del Corpus, al seu costat s\'hi feia un altar (Faura Arís, 1996). La primera font tenia una petita construcció que l\'arrreceraba.","41.4391800,2.0123800","417493","4587983","1880","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87205-foto-08158-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87205-foto-08158-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87205-foto-08158-44-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Social","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","És un element que forma part de l\'imaginari del poble i presenta un important valor simbòlic.Figura dins el Catàleg de Patrimoni Arquitrectònic, però s\'ha remodelat i no s\'ha col·locat la placa senyalitzadora original, la qual, molt probablement s\'hagi perdut.","98|119","47","1.3","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f3b","87206","Les Escletxes","https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escletxes","Alert i Puig, J. et al. Pla estratègic de turisme del Papiol. Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament del Papiol, CatEmocions, SL. Gómez-Bolea, A et al. (2010) Estudi de les comunitats brio-liquèniques i els micromicets al Parc de Collserola. Memòria. https://www.parcnaturalcollserola.cat/pdfs/recerca/recerca_parc_1987_2013s.pdf","","Han estat malmeses històricament, primer per la seva explotació com a pedrera, i actualment per haver-se convertit en un punt de trobada de pràctiques d\'escalada esportiva.","Formació geològica integrada dins la Serra de Collserola: es tracta d\'un turó tabular fracturat per un seguit d\'esquerdes obertes en un massís rocós mesozoic que s\'assenta damunt un terreny argilós i estovat per filtracions d\'aigua. Aquestes esquerdes, popularment dites, \'escletxes\', donen nom al conjunt. Una bona part són escletxes a cel obert que travessen la massa calcària del puig en direcció N-S. En diferents trams s\'uneixen entre elles gràcies a altres fractures menors disposades en sentit ortogonal. Altres fractures formen trams completament subterranis. Les fissures presenten dimensions variables. La més ampla és situada a ponent del conjunt. Com a resultat de les prospeccions liquèniques dutes a terme i publicades l\'any 2010 (Gómez-Bolea, 2010: 354) a les Escletxes de Papiol i Puigmadrona s\'han catalogat 38 líquens saxícoles i terrícoles, dels quals 32 són nous tàxons per a la flora del Parc de Collserola. Entre aquests, destaca la primera cita per a Catalunya de Porina byssophila.","08158-45","Camí de la Salut","La història geològica d\'aquest enclavament te el seu origen durant el Miocè inferior, degut a l\'acció de petits ventalls al·luvials i conques de drenatge que van donar lloc a la sedimentació de de conglomerats bretxoides, bretxes, gresos i argiles. Aquests conglomerats van ser afectats durant el Miocè mitjà per un important desplaçament de la línea costera, dit transgressió (Transgressió Languiana), el qual es reconeix a tot l\'àmbit de la Mediterrània, els dipòsits de la qual són en aquesta zona els que es coneixen sota el geòtop de les Escletxes.","41.4387200,2.0186400","418015","4587926","","08158","El Papiol","Obert","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87206-foto-08158-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87206-foto-08158-45-3.jpg","Inexistent","Mesozoic","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Lúdic","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Tot el conjunt reposa sobre materials argilosos continentals que daten també del miocè.En l\'àmbit geològic i paleontològic, inclou l\'únic registre representatiu al Baix Llobregat de les successions marines esculloses coral·lines i algals del miocè mitjà de la semifossa del Vallès-Penedès. Allotja també una comunitat de mamífers fòssils singular, tant per la seva datació (miocè), com per la diversitat de formes que la integren.És un paratge de renom internacional. La seva rellevància deriva del fet que és considerada una de les localitats de referència per a l\'escala biocronològica de mamífers fòssils d\'EuropaCom a conjunt, tindrien un recorregut total de 640 metres, comptant les fractures que van desaparèixer arran de l\'activitat extractiva de la pedrera. A partir de les actuals dades topogràfiques, i darrera les diverses destruccions del lloc, s\'ha fet un càlcul estimatiu de 300 metres conservats.Les Escletxes són el resultat del lliscament dels blocs calcaris fracturats sobre una base argilosa.Aquests processos han donat lloc a la formació de passadissos i galeries que poden arribar a tenir uns 80 metres de longitud i una fondària d\'entre sis i deu metres.El turó de les Escletxes és format per calcàries esculloses amb nombrosos fòssils d\'ostrèids, gasteròpodes, eriçons marins, etc., que indiquen que el seu dipòsit es produí en condicions climàtiques tropicals.","122","2153","5.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f3c","87207","Cal Poch/Cal Diotallevi","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pochcal-diotallevi","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Alert i Puig, J. et al. Pla estratègic de turisme del Papiol. Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament del Papiol, CatEmocions, SL. Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol.","XX","S\'ha modificat molt l\'edifici original","Edifici de façana plana, i acabat cromàtic a la cúpula. Com a element singular, i ubicada a la façana del carrer del Carme, presenta una torre que li dona un caràcter propi, i que està coronada per una cúpula de trencadís. Al llarg de la seva alçada, presentava en origen obertures-finestres de forma el·líptica, de les quals només es conserva una. Un barri genera el cercat de la construcció, i al seu interior hi ha una altra construcció, probablement en origen dedicada a cotxera, a manera d\'edificació auxiliar, situada al mig del jardí. Aquesta construcció presenta planta quadrangular, i com a element característic, un coronament ondulat de les façanes. Es conserven també reixes de ferro a les tanques i portes que fan el cercat i tancament d\'aquesta construcció, les quals molt probablement siguin del moment de l\'edificació original.","08158-46","Carrer del Carme, 3","Al segle XIX la vila es prolongà vers el NE. pel carrer del Carme (continuació del carrer Major) i carrerons adjacents. A inicis del segle XX, Cayetano Diotallevi i la seva esposa, Manuela Dulon, encarreguen a l\'arquitecte municipal del Papiol, Salvador Valeri i Pupurull, en terrenys de la seva propietat, llindants amb el cementiri municipal, una \'casa cochera\', que és projectada l\'any 1914. La família Diotallevi-Dulon, va portar el llum elèctric al municipi l\'any 1916. Es va crear una societat, la qual va fer-ne la infraestructura i, desprès, va tenir cura de l\'explotació del consum de l\'electricitat. Finalment, l\'empresa va fer fallida i van haver de vendre-la a una societat més gran. El cobrador dels rebuts de la llum, que anava casa per casa, era en Ramon Calopa. Després, la casa va passar a ser habitada per Robert Poch Sarrià i Carme Vila Jaume, estiuejants de Barcelona, els quals li donen el nom actual. La finca fou expropiada durant la Guerra Civil i utilitzada com a escola. La mestra titular va ser la Montserrat Miarnau Roca (Ahicart, 2019).","41.4390800,2.0150200","417713","4587969","1914","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87207-foto-08158-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87207-foto-08158-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87207-foto-08158-46-3.jpg","Legal","Contemporani|Modernisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","Salvador Valeri i Pupurul","De l\'edifici primigeni destinat a habitatge, només resta la torre amb la cúpula de trencadís.Es conserven els plànols de l\'edifici a l\'arxiu Municipal de l\'Ajuntament del Papiol.La construcció ha patit diverses transformacions que desvirtuen el seu aspecte original, així, les finestres ovals s\'han convertit en quadrangulars (excepte una), i la resta de l\'edifici ha estat clarament modificat.Pel que fa a l\'edifició visible a l\'interior,la qual probablement en origen s\'hagués projectat com a cotxera, es conserva en la seva fesomia original, però en regular estat de conservació.","98|105","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f3d","87208","Font dels Avellaners/Font de Ca n\'Esteve","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-avellanersfont-de-ca-nesteve","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia.","XX","Es troba bruta i en clar estat d\'abandonament","Paret llarga de pedra que segueix el marge. Té una aixeta de bronze amb polsador, la qual actualment no està connectada a la xarxa d\'aigües.","08158-47","Camí sota ca n\'Esteve, s/n","El pou que hi ha al costat de la font es va construir per tal de subministrar aigua al poble,arribant-se a un acord entre l\'Ajuntament i del propietari de ca n\'Esteve, Celestí Pinya, el qual va cedir, a més, els terrenys en els quals es van construir els safareigs públics (avui enterrats). A canvi, l\'Ajuntament li havia de cedir vuit plomes d\'aigua pel seu ús. Per tal que el subministrament arribés a tot el poble, es va construir un contrapou a la Plana i un altre contrapou i dipòsit a Les Escletxes (el punt més alt). D\'aquesta manera, arribava l\'aigua als veïns per decantació, fins al nivell de la rectoria. El dipòsit tenia capacitat per a 40.000 litres d\'aigua. La caseta on hi havia la bomba d\'aigua arribava a 40 m. de fondària i 2 m. d\'amplada (Faura Arís, 1996: 304).","41.4425500,2.0177300","417944","4588352","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87208-foto-08158-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87208-foto-08158-47-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","A pocs metres de la font i a sota d\'uns grans plàtans hi ha les restes de l\'antiga font.Al costat de la font es va obrir un pou i es va fer un dipòsit d\'aigua, tot això, a la mateixa propietat de ca n\'Esteve.Per tal que el subministrament arribés a tot el poble, es va construir un contrapou a la Plana i un altre contrapou i dipòsit a Les Escletxes (el punt més alt). D\'aquesta manera, arribava l\'aigua al poble per decantació fins a nivell de la rectoria.El dipòsit tenia capacitat per a 40.000 litres d\'aigua. La caseta on hi havia la bomba d\'aigua arribava a 40 m. De fondària i 2 m. D\'amplada (Faura Arís, 1996: 304).","","2153","5.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f3e","87209","Can Mas","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-2","\
Faura i Casanovas, E. (1999) L\'ahir i l\'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós.\
","XVII","La masia esta en un bon estat de conservació","\Conjunt d\'edificacions aïllades de les quals destaquen les següents: Un edifici de grans dimensions i aïllat. Aquest, presenta planta de disposició rectangular, i en alçada, es desenvolupa en planta baixa i dos pisos amb coberta de teula àrab, a dues vessants. A la zona oest, hi ha un segon edifici amb coberta a una sola vessant (potser sigui la part més antiga del conjunt, crescuda verticalment amb posterioritat pel flanc nord, i la qual, avui representa la part més alçada de l\'edificació). La composició es realitza de forma simètrica a partir dels buits de la façana. La porta d\'accés està resolta en arc de mig punt, amb dovelles de pedra natural. Els buits balconers i la finestra de la planta baixa són ornamentats amb carreus de pedra de marès picada. S\'obren grans balcons a l\'alçada del primer pis, amb reixes de barrots decorats en general amb roleus, persianes de llibret i en un dels brancals està assenyalada la data d\'una possible refacció o moment important en la construcció de la casa (1680). A l\'edifici prinicipal, hi ha també un rellotge pintat sobre un lliscat marmori. Te l\'orientació sud-est,si bé el gnòmon, de vareta simple, declina sud-oest. Les línies horàries són de 7 a 3, i les xifres romanes. El conjunt de la masia i les dependències annexes està tancat per una paret (barri) amb porta d\'accés de ferro decorat. La casa dels masovers està adossada a la façana per l\'esquerra. Per la part nord i oest de la construcció hi ha, a l\'alçada del primer pis, una coberta plana aterrassada tancada per un catxapit d\'obra de balustres intercalats, amb copes decoratives, força destacat.\
","08158-48","Ctra. De Caldes, s/n","\La Guerra dels Trenta Anys va impulsar l\'arribada d\'alguns habitants procedents de l\'altra banda dels Pirineus al Papiol. És el cas, per exemple, del Joan Faura, qui va venir com a mestre de cases, i sembla que va ser qui va construir aquesta casa en algun moment del segle XVII: en un carreu del brancal dret d\'un balcó de la façana principal es pot veure la data de 1680, i en una biga dels cups es pot llegir l\'any 1691 (Faura i Casanovas: 1999: 135). La masia era una de les més allunyades del nucli urbà, i disposava de cinc sínies per abastir d\'aigua els seus camps de conreu.\
","41.4414400,1.9989800","416376","4588246","1680?","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87209-foto-08158-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87209-foto-08158-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87209-foto-08158-48-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2021-05-17 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","Joan Faura?","Per informació oral se sap de l\'existència d\'un interessant celler, així com de mobiliari propi dels segles XVIII i XIX, a les sales principals de la masia. No s\'ha tingut accès a l\'interior.","119|98","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f3f","87210","Font del Cosí/Font de Ca l\'Amigonet","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cosifont-de-ca-lamigonet","Faura i Casanovas, E. (1999) L\'ahir i l\'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós.","XIX-XX","En un greu estat de deteriorament","A uns 15 minuts a l\'E. del Papiol, en el fons del barranc de can Puig i equidistant de les dues cases, es troba aquesta font de la qual és ben visible la seva arqueta de captació, situada sota un espès alzinar. Al davant es troba, així mateix, un roure monumental. El corriol d\'aigua que s\' inicia amb les seves aigües, es suma a un altre que ve de dalt i mana directament a la Riera de Vallvidrera. Actualment ha perdut la pica i el broc, tot patint els efectes destructius de la caiguda d\'una de les alzines que l\'envolten. En un grafitti a sobre d\'una planxa de ciment que cobreix la paret es pot llegir la següent llegenda de la seva darrera restauració (1979): \'Cuide la fuente como su hogar. La ijiene es mui grande. 1979\'","08158-49","Barranc de can Puig","Era la font més coneguda i on anava més gent d\'esbarjo o paseig. Es deia que les aigües feien venir ganes de menjar i, ja fos per aquest motiu o perquè era a prop del poble, hi anava gent, fins i tot, de fora del Papiol. Al costat s\'hi va construir una sínia per a regar els horts del voltant. L\'aigua continuava cap a la riera de can Rabella (Faura i Casanovas: 1999: 208).","41.4337900,2.0230300","418376","4587374","","08158","El Papiol","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87210-foto-08158-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87210-foto-08158-49-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","","2153","5.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f40","87211","Font del Lleó","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-lleo-5","http://fontscollserola.com/?p=300","XIX-XX","Restaurada recentment per grups de voluntaris","Paret de totxo arrebossada d\'on surten 2 canonades, de les quals només raja la que es troba a un nivell superior. Hi ha una dèbil filtració per sota que continua metres avall. La paret frontal està trencada i es veu la cova interior on es recull l\'aigua. Encara que està situada a una cota relativament alta, quasi sempre te aigua. El dia 17 de novembre de 2016, els Voluntaris del Parc van fer la seva rehabilitació netejant el camí d\'accés i l\'entorn de la font.","08158-50","Corriol sota la Salut","És una de les surgències naturals més afamades del municipi. El fet de que es trobi per sota de l\'ermita de la Salut, la feia un lloc d\'importància tradicional.","41.4481500,2.0237000","418450","4588968","","08158","El Papiol","Difícil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87211-foto-08158-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87211-foto-08158-50-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","El dia 30 de juny de 2018 i dins del programa \'Col·laborem amb el Parc\' que coordina el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, l\'Associació \'Fes Fonts Fent Fonting\' va col·laborar amb el Grup Excursionista del Papiol en la rehabilitació d\'aquesta font, netejant el camí d\'accés, la vegetació que envaïa els voltants, l\'interior de la petita galeria i construint una bassa per a amfibis.","","2153","5.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f41","87212","Font del Vernet","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vernet","","XIX-XX","Restaurada i neta l\'any 2018","\Construcció en forma de caseta de mesures reduïdes, a l\'interior de la qual hi cap una persona ajupida. L\'entrada està construïda amb totxo vist i arc de mig punt. A l\'interior el sostre és de volta de canó, construït de ciment armat i pedres. De la part superior surt una canonada que alimenta un safareig situat a uns 10 metres.\
","08158-51","Font del Vernet","","41.4448500,2.0246900","418528","4588601","","08158","El Papiol","Difícil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87212-foto-08158-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87212-foto-08158-51-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Social","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","El dia 28 d\'abril de 2018 i dins del programa \'Col·laborem amb el Parc\' que coordina el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, els voluntaris del Grup Excursionista del Papiol i els de l\'Associació Fes Fonts Fent Fonting la van rehabilitar, netejant el camí d\'accés, la vegetació que envaïa el safareig, i l\'interior de la caseta. També es va recuperar una paret de pedra seca en el camí d\'accés. Durant el mes de març de 2019, per part de l\'Ajuntament del Papiol, es fa una gran actuació en la qual es neteja la vegetació de tota la zona i es fa un bon camí d\'accés a la font i al safareig.","","2153","5.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f42","87213","Monument a Rafael Casanova","https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-casanova-1","","XX","","Monument que està format per una base de formigó, en forma de paral·lelepípede, dins la qual es troben, en plànol vertical, i de manera visible, a mitja alçada del formigó, quatre feixos de barres de ferro corrugat, els quals estructuralment consoliden la forma de la base per les cantonades. En una de les cares de superfície de la base, hi ha una llegenda grafitejada: \'EL PAPIOL A RAFAEL CASANOVA\'","08158-52","Plaça de Rafael Casanova, s/n","Aquesta obra va ser realitzada per l\'artista local Eduard Serra, impulsor del Museu del municipi.","41.4367900,2.0101200","417301","4587720","1990","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87213-foto-08158-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87213-foto-08158-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87213-foto-08158-52-3.jpg","Legal","Contemporani|Abstracció","Patrimoni moble","Element urbà","Pública","Simbòlic","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","Eduard Serra","Es troba al costat d\'un conjunt de pedres sense desvastar que formen els sustrat geològic del poble, així com a la placeta que hi ha al davant de Ca l\'Estrada.Un petit enjardinament format per una adelfa i una bardissa de cirerers xinesos, complementen el conjunt i donen singularitat a la visualització de l\'escultura.","98|111","51","2.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f43","87214","Cal Roig/Cal Ceguet de Cal Roig/Can Barberà","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roigcal-ceguet-de-cal-roigcan-barbera","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Bohigas, O. (1983) Reseña y catalogo de la arquitectura modernista. Barcelona: Lumen. Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XX","","Edifici exempt, de planta rectangular, construït sobre un gran desnivell. Te la coberta a dues aigües i un cos lateral afegit a l\'est, de una sola planta. Les façanes anterior i posterior són simètriques. A la principal, que dóna a l\'Avinguda Generalitat, hi han dues portes, cadascuna limitada per dues finestres a banda i banda. Tant les finestres, com la capçalera, estan decorades amb unes arquacions cegues curvilínies que segueixen el ritme de la guirnalda, la qual decora la façana i es troba per sota d\'una decoració en forma d\'escut. La cornisa, esgrafiada, es perllonga com en degradació escalonada des del centre, als extrems. Corona la façana un objecte daurat de forma esfèrica amb base de peanya. L\'edifici, actualment habitatge particular, està envoltat d\'una tanca de maó i reixa de ferro.","08158-53","Avinguda de la Generalitat, 7","Aquesta casa la va fer en Joanet de l\'Hostal per a habitatge propi (Faura Arís, 1996: 145). Josep Roig Bernet era l\'hereu de cal Roig. Va marxar del Papiol per anar a Madrid, on es va casar amb Maria Bastarrica Odriozola, d\'Azcoitia (Guipúscoa). Allí van tenir un fill, en Joaquim. A principis de la década de 1930 va retornar amb la família al Papiol i van anar a viure a l\'avinguda de la Generalitat. En Josep i el seu fill es van implicar en política. El 1934 en Josep fou nomenat regidor per l\'autoritat militar. Era el representant del Partit Radical (lerrouxista). Un any després va dimitir per discrepàncies amb l\'alcalde (Carles Jutglar Pagès). El 1939, durant la Causa general, fou acusat d\'haver participat en la revolta del juliol del 1936 i fou ondemnat a 6 anys de presó major. Quan va retornar al Papiol la seva dona ja havia mort. En Joaquim, el seu fill, havia marxat a l\'exili el 1939. Va participar en la resistència francesa i fou apressat i conduït l camp de concentració de Dashau, on fou alliberat el 1945. No va tornar al Papiol (Ahicart et al., 2019).","41.4382100,2.0111300","417387","4587876","1900-22","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87214-foto-08158-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87214-foto-08158-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87214-foto-08158-53-3.jpg","Legal","Contemporani|Eclecticisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Per l\'extrem sud, i a tocar la tanca, hi ha un molí de vent per a l\'extracció d\'aigua del freàtic, que donava servei a la casa. Inicialment l\'edifici es va construir entre mitgeres, però posteriorment, al quedar aïllat, s\'hi van fer reformes en les quals es van obrir obertures a les façanes laterals. Oriol Bohigas (Bohigas, 1983) la menciona al costat de la casa Gomis de Can Pedrerol de Baix (Castellbisbal), masia sempre amb molta relació amb El Papiol, obra d\'Antoni Gallissà i Soquè. Es va fer un molí per tal d\'abastir d\'aigua la seva propietat. Al seu costat hi havia l\'era de batre, lloc a on anys més tard es van fer els envelats de la festa major d\'estiu.Aquesta casa presenta els trets diferencials de les arquitectures aixecades a l\'avinguda de la Generalitat: responen a construccions de línies marcades que van des de l\'eclecticisme vuitcentista fins el corrent noucentista de caràcter més racional que es desenvolupà a Catalunya en contraposició al decorativisme del modernisme que l\'havia precedit.Així són típics els coronaments dels edificis en capcers de línia mixtilínia trencada.D\'entre els habitatges que configuren aquest vial, destaquen aquest, al costat de l\'edifici de Cal Blanc i Cal Joanet de l\'Hostal.Aquí va estar ubicada l\'escola durant els anys 1940-1949.","98|102","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f44","87215","Cal Joanet de l\'Hostal","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joanet-de-lhostal","Bohigas, O. (1983) Reseña y catalogo de la arquitectura modernista. Barcelona: Lumen. Faura i Casanovas, E. (1999) L\'ahir i l\'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós. Vila García, J.A. (2001). El Papiol: Centre d\'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Ajuntament del Papiol-Coral \'La Perdiu\'.","XX","","Edifici de planta rectangular, amb planta baixa, primer pis i coberta a dues aigües. Presenta, a més, un cos lateral afegit a l\'est, d\'una sola planta. Les obertures estan realitzades en arcs carpanells i emmarcades per un cos a manera de frontó calat per respiralls. Les peanyes dels balcons simulen sanefes. Corona i remata la façana un frontó ondulat amb motllures. L\'edifici va ser construït entre mitjeres i al quedar aïllat, s\'hi van fer reformes i es van obrir les finestres laterals.","08158-54","Avinguda de la Generalitat 15","El carrer on es troba enclavat formava part de la carretera que el 1889 es va concloure i que pujava a dalt del poble, passant pel bosc del Blanc (Faura i Casanovas: 1999: 187). A la seva era es feia tradicionalment l\'envelat d\'ençà la dècada de 1940 (Vila García, 2001:74)","41.4378000,2.0108900","417367","4587831","1929","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87215-foto-08158-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87215-foto-08158-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87215-foto-08158-54-3.jpg","Legal","Impressionisme|Popular|Contemporani|Eclecticisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Aquest edifici presenta els trets diferencials de les arquitectures presents a l\'avinguda de la Generalitat: responent a construccions de línies marcades que van des de l\'eclecticisme vuitcentista fins el corrent noucentista de caràcter més racional que es desenvolupà a Catalunya en contraposició al decorativisme del modernisme que l\'havia precedit.Així són típics els coronaments dels edificis en capcers de línia mixtilínia trencada. D\'entre els habitatges que configuren aquest vial, destaquen tambe les cases del número 7 del carrer.","104|119|98|102","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f45","87216","Murs del jardí de cal Brunet","https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-del-jardi-de-cal-brunet","","XX","","Edificació que constitueix la tanca d\'un espai enjardinat, i que es desenvolupa seguint el perfil del terreny natural. Es tracta d\'un mur de línies ondulades, fet de pedra irregular provinent de les pedreres del municipi. Està vorejat en alguns punts per una motllura de traça corba, de manera especial a la zona de la porta i en altres localitzacions, amb la intenció de subratllar el caràcter orgànic de la construcció. Domina la pedra escasament trabada que s\'erigeix com a element dominant, marcant una mola ben visible, tot emergent a la zona del barranc que domina. Està remarcat el seu perímetre per cinc garites decoratives que donen certa singularitat i alhora, verticalitat a la construcció.","08158-55","Carrer Carme, 8","","41.4391000,2.0139000","417620","4587972","1914-18?","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87216-foto-08158-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87216-foto-08158-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87216-foto-08158-55-3.jpg","Legal","Contemporani|Modernisme","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Ornamental","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","Salvador Valeri i Pupurul?","Construcció pròpia de l\'estil modernista, agermanada amb el tipus d\'edificació de la casa de pedra (Can Bou) del mateix municipi i amb altres tanques de menor entitat que, a manera de barri, tanquen els solars d\'algunes edificacions.","98|105","47","1.3","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f46","87217","Cal Parrot","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-parrot","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XX","","Edifici quadrangular, amb teulada a dues vessants. Es desenvolupa en una sola planta i altell. La façana és recta, i acaba i està rematada per la part superior per un ampit que forma un mena de fris en l\'acabament fet de maons vistos, disposats verticalment. En la seva composició presenta tres eixos de simetria: marca el central una porta coronada amb arc carpanell, i els altres dos, a banda i banda, es composen de sengles finestres amb ampit, i amb mòdul vertical: més curta la del flanc est darrera la seva última remodelació. Tres respiralls florals de ceràmica airegen l\'altell.","08158-56","Avinguda de la Generalitat 74","Els propietaris eren gent de Cal Milans: l\'Antoni Parrot Bosc es va maridar amb l\'Emília Rovira Armengol. Pere Parrot Rovira, el seu fill, es casa amb la Carme Font Julià i van ser els propietaris d\'aquesta casa (Ahicart et al., 2019).","41.4365700,2.0084200","417159","4587697","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87217-foto-08158-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87217-foto-08158-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87217-foto-08158-56-3.jpg","Inexistent","Modernisme|Noucentisme|Contemporani|Eclecticisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Aquesta casa es troba al costat de Cal Blanch.","105|106|98|102","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f47","87218","Barri de cal Ferro/El Barri","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-cal-ferroel-barri","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XVIII-XIX","","Habitatge exempt, precedit d\'un barri de maçoneria i pilars de maons rematats per sengles petites teulades a dues vessants, de rajola vidrada. Aquest barri dona pas a un camí empinat que mena cap a l\'edificació. La porta exterior que tanca el barri és una reixa baixa de ferro amb decoració de roleus, flors de lis i motius vegetals, simples. L\'edifici és un habitatge familiar que consta de planta baixa i pis. Tres portes s\'obren a la planta baixa: la que ocupa el centre de la consstrucció està coberta amb un ràfec de teula àrab. Els buits del primer pis són balcons, amb voladís motllurat. Les baranes són de ferro sense cap decoració. Un ràfec de tortugada finalitza la façana per la part superior.","08158-57","Carrer de Montserrat 3-7","La casa havia estat possesió de Francesc Amigó Alujas ja des de l\'any 1722. Carles Amigó Mallol, un descendent seu, va morir el 1870 sense fer testament. Tenía dos fills, noi i noia. La noia, Josepa, havia marxat al barri de Sants de Barcelona, on s\'havia casat amb Jaume Pagès Major, cabaler de cal Cuera. El noi, en Salvador, que vivia en la casa familiar, també s\'havia casat alguns anys abans amb la Madrona Font Julià, filla d\'un cabaler de cal Senyoret. Amb el repartiment de l\'herència, la Josepa es va quedar la finca que va posar a lloguer. En Salvador va anar a viure de lloguer al carrer del Carme i cap als anys 1880 va comprar la finca del carrer de les Parres que, a partir d\'aleshores, seria coneguda com a cal Ferro (Ahicart et al., 2019). El nomb amb molta probabilitat li vingui donat pel fet de l\'existència d\'aquesta protecció de l\'exterior, en un espai ja netament urbà.","41.4394800,2.0114500","417416","4588017","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87218-foto-08158-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87218-foto-08158-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87218-foto-08158-57-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Es tracta d\'una edificació antiga, que per ubicació i restes adjacents, es podria considerar ja documentada des d\'època medieval.","98|119|94","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f48","87219","Cal Barrios","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barrios","Faura i Casanovas, E. (1999) L\'ahir i l\'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós.","XX","Restaurat recentment","Edifici-torre de grans proporcions, aïllat i desenvolupat en diversos nivells, ja que es troba condicionat per la geologia del terreny en el qual està construit. Consta de planta baixa i dos pisos, i està aixecat en un gran pendent per la part nord, aterrassada al sud, tot ocupant un gran solar en el que hi ha una bona zona de jardí. Les façanes són planes, i de buits amb un predomini dels de traça recta, en les finestres i balcons de planta baixa i pis, amb recercat, en el cas dels més grans, i molts d\'ells acabats en punt rodó, també recercat. Aquests buits d\'arc es troben a la torrassa i a la façana posterior de l\'edifici, sempre al\'últim pis. Destaca el gran voladís del ràfec, que és suportat per grans ménsules. La façana posterior presenta, sobre la porta d\'accés, un singular pòrtic cobert amb voladís que està sustentat per mènsules, així com per dues columnes de fust acanalat i capitells jònics. Le teulada és composta, Destaquen la torrassa de base quadrada i coberta piramidal a quatre vessants que sobresurt de tota l\'estructura de la casa.","08158-58","Carrer del Doctor Fleming, 2-Mossen Rull, 50","A principis del segle XX es va iniciar al Papiol una forta afluència de barcelonins que van descobrir-hi unes condicions ideals per passar l\'estiu. Amb la vinguda d\'aquests estiuejants, la vila es va convertir en un dels pobles pioners del turisme i l\'estiueig, i durant els mesos calorosos doblava el nombre d\'habitants (Faura i Casanovas: 1999: 197)","41.4378600,2.0096800","417266","4587839","1900-25","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87219-foto-08158-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87219-foto-08158-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87219-foto-08158-58-3.jpg","Legal","Popular|Contemporani|Modernisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Es tracta d\'una composició volumètrica molt expressiva amb l\'ús de la torre-mirador. És una edificació-torre que destaca al seu lloc d\'mplaçament, molt a prop del castell, inserida dins d\'un estil de segon modernisme de caire popular.","119|98|105","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f49","87220","Museu Municipal del Papiol","https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-municipal-del-papiol","","","","Museu que acull peces de la vida qüotidiana del Papiol i donacions de particulars de diversa procedència. Tot el fons conservat està inventariat en un document informàtic en format excel. El número de registres es de 1.600, però no correspon al dels objectes, ja que hi ha col·leccions que només es consignen globalment. Està gestionat per membres de l\'associació Museu del Papiol, una entitat local que té com a finalitat investigar, preservar, promoure i difondre el patrimoni material i immaterial del municipi. El recinte del Museu compta amb una exposició permanent, i organitza diverses exposicions temàtiques produïnt en moltes ocasions catàlegs de les mateixes.","08158-59","Carrer Doctor Trueta, 6","El museu te el seu origen en l\'Associació Museu del Papiol, impulsada per l\'escultor Eduard Serra, és qui fa tasques de dinamització i conservació del Museu. Es va formar l\'any 2012 amb un grup de voluntaris i voluntàries compromesos amb el patrimoni municipal i la recuperació de la memòria històrica del poble. El fons és el resultat de diferents donacions de particulars. Inclou sobretot objectes de valor històric i testimonial, amb una especial rellevància per aquells que corresponen a l\'etapa de la postguerra, la vida qüotidina, la pagesia i els oficis menestrals.","41.4360100,2.0071900","417055","4587636","2012","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87220-foto-08158-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87220-foto-08158-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87220-foto-08158-59-3.jpg","Física","Modern|Contemporani|Romà","Patrimoni moble","Col·lecció","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","El Museu, ubicat dins l\'antic menjador de les antigues escoles públiques de la població, obre l\'últim diumenge de cada mes, d\'11.30 a 13.30 h. La seva col·lecció, que es de propietat privada i accés públic, aplega el material recollit pels membres de l\'entitat amb el propòsit de recuperar el patrimoni local.També es poden fer visites concertades prèvia petició als seus encarregats.Els membres de l\'associació s\'encarreguen de la neteja i mateniment dels objectes.","94|98|83","53","2.3","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f4a","87221","Fanal de l\'escala d\'accès a l\'església de Santa Eulàlia de Mèrida","https://patrimonicultural.diba.cat/element/fanal-de-lescala-dacces-a-lesglesia-de-santa-eulalia-de-merida","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XX","Desubicat. No s\'ha pogut accedir a la seva observació","Fanal de ferro de factura modernista.","08158-60","Escala de plaça de l\'església","La Senyora Manuela Dulon, qui va venir a estiuejar a Papiol, sembla ser la persona que va pagar la realització d\'aquest fanal. Aquesta senyora va continuar estieujant al Papiol després de la mort del seu marit, Cayetano Diotallevi. Tots dos havien encarregat a l\'arquitecte municipal del Papiol, Salvador Valeri i Pupurull, una casa a tocar els terrenys del cementiri del Papiol l\'any 1914. La família Diotallevi-Dulon, va portar el llum elèctric al municipi l\'any 1916. Es va crear una societat, la qual va fer-ne la infraestructura i, desprès, va tenir cura de l\'explotació del consum de l\'electricitat. Finalment, l\'empresa va fer fallida i van haver de vendre-la a una societat més gran. Fins a la dècada de 1920, el desnivell entre la zona inferior i la superior de la plaça de l\'església era molt acentuat i es salvava amb un pendent. La senyora Manuela, qui frecuentava el temple, un dia va ensopegar i va decidir pagar unes escales per fer l\'ascensió més fàcil. Aquestes escales es van inaugurar l\'agost de 1926, durant la Festa Major del poble. Al peu de les escales es va ubicar aquest fanal (Ahicart, 2019).","41.4379700,2.0110500","417380","4587850","1926","08158","El Papiol","Sense accés","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87221-foto-08158-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87221-foto-08158-60-2.jpg","Legal","Contemporani|Modernisme","Patrimoni moble","Objecte","Pública","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Es conserva dins d\'un magatzem municipal, però no s\'ha tingut accès. És un element que ha acompanyat la gent del Papiol al llarg dels temps i es troba a la memòria col·lectiva.La fotografia de la peça en el seu lloc original està presa del portal \'Todocolección\'","98|105","52","2.2","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f4b","87222","Pou de glaç del Papiol de Baix","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-del-papiol-de-baix","Ros Bofarull, T. (inèdit) Les Masies del Papiol. El Papiol. Treball de síntesi de batxillerat.","XVIII-XIX","En superfície no hi ha cap reste d\'aquest element, molt probablement amagat per sota del paviment actual","Antic pou de glaç del Papiol de Baix. Es tracta d\'una antiga estructura no apreciable en superfìcie, pero de la qual podrien quedar restes al subsòl, d\'acord amb un plànol conservat al castell, molt probablement datat el segle XIX (Ros Bofarull, inèdit).","08158-61","C/ El Papiol de Baix","Es tracta del segón pou de glaç conegut al terme del Papiol: l\'altre estava situat al costat de l\'antiga masia de Can Tintoré, i va desaparèixer amb les obres de construcció dels vials i del cementiri. Aquest pou devia donar servei a la ciutat de Barcelona i pobles del voltant. Estava localitzat al costat de la Sala Gran i de l\'antic Camí Ral de Barcelona.","41.4286700,2.0045800","416828","4586823","","08158","El Papiol","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87222-foto-08158-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87222-foto-08158-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87222-foto-08158-61-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Es coneix la seva existència a través d\'un plànol del XIX conservat a l\'Arxiu del Castell.","98|94","1754","1.4","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f4c","87223","Cal Barea","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barea","Faura i Casanovas, E. (1999) L\'ahir i l\'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós.","XX","","Edifici unifamiliar que fa mitgera per la façana del darrera. És de tipologia ciutat jardí, de planta gairebé quadrada. Consta de planta baixa, pis i golfes. Es cobreix amb una teulada composta, a dues vessants, amb imbricació davantera, de teula corba, i te el carener perpendicular a la façana que dona a un jardí interior, però que fa de façana principal, visible des del carrer. Totes les façanes estan revestides d\'un color rosat. Els buits son gairebé verticals (les persianes són modernes). L\'entrada al barri és pel lateral i te una tanca amb reixa també moderna.","08158-62","Carrer Baix Castell, 2","","41.4338500,2.0149800","417703","4587389","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87223-foto-08158-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87223-foto-08158-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87223-foto-08158-62-3.jpg","Inexistent","Eclecticisme|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","És una de les diverses edificaciones corresponents al tipus \'ciutat jardí\' , evolució del model de Hosard, que es van construir en el municipi cap a la meitat del segle XX.","102|98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f4d","87224","El Peu de la Costa","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-peu-de-la-costa","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. https://mdc.csuc.cat/digital/collection/materialsBC/id/4352","XVIII-XIX","Algunes cases presenten elements remodelats al segle XX","Conjunt d\'habitatges alineats al carrer. Tot i que els habitatges que el composen estan força remodelats, especialment pel que fa a les dimensions dels buits de les façanes, encara el vial, conserva el seu traçat i ambient de carrer antic. Destaquen per mantenir en major o menor part l\'estructura original del moment de construcció les cases que corresponen als número 5, Cal Figueras Gros (queda sense remodelació la portada d\'accès, amb arc escarser), o Cal Pallejà, el número 13, en la qual encara és visible la tortugada del ràfec.","08158-63","Carrer del Peu de la Costa","Destaquen com hem dit les cases número 5, Cal Figueras Gros, o Cal Pallejà, el número 13, ja documentada al segle XVIII (1793), essent propietat d\'en Pau Urpi Gener, casat amb la Maria Blanc Amigó. Un descendent, el Miquel Urpi Costa (el 1909), fou detingut l\'agost de 1939 acusat d\'haver comés nombrosos delictes durant la Guerra. Després d\'un judici sumaríssim, fou posat en llibertat (Ahicart et al., 2019). Cal Figueras Gros ja està documentada el 1827, propietat de Francesc Figueras Amigó, casat amb l\'Eulàlia Abella Campmany. Al número 8 del carrer, hi ha Cal Julià, ja construïda el 1930, hi vivia Ramon Julià Calabús, un ferroviari procedent de Pera, al Baix Empordà, que va venir al Papiol abans de la Guerra Civil i s\'hi va quedar. Aquesta zona era coneguda popularment com \'els gripaus\' perquè els mé vells expliquen que una nit el metge va baixar a atendre un malalt i va aixafar pel camí un gripau (Faura Arís, 1996: 142). Es conserva un dibuix a color realitzat el 9 de març de 1926 pel Joaquim Renart.","41.4378300,2.0096600","417264","4587835","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87224-foto-08158-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87224-foto-08158-63-3.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Carrer que segueix un antic camí en pendent, que connectava al poble amb la vall i el nucli del Papiol de Baix, a tocar el torrent de les Argiles, tot passant, ja a la part alta, pels carrers de Jacint Verdaguer i Barcelona.","98","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f4e","87225","Cal Peró/Cal Peró de la Figuera/Cal Peronet","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-perocal-pero-de-la-figueracal-peronet","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XVIII-XIX","","Habitatge entre mitgeres de planta quadrangular que consta de dos cossos amb dos nivells d\'alçada: el de la banda sud presenta un pis més que el que ocupa el flanc més al nord. La façana est dona al carrer Llibertat, i l\'edificació està casi gairebé a tocar la casa de pedra de Can Bou. La coberta és a una vessant, i el ràfec està resolt fent tortugada. La façana respon a una tipología constructiva de caire popular, i és de grans dimensions, acabada en maçoneria irregular, protegida amb morter de calç viu. Per si mateixa sembla constituir un mur que segueix una de les corves de nivell sobre les que es van situant els diversos carrers, els quals històricament s\'han anat formant a la vessant est del cim, en el qual va crèixer el nucli antic, als peus del castell. A l\'igual que l\'edificació del castell, aquestes construccions dominen, en avançada, la vall del riu Llobregat. Els buits de façana en general estan emmarcats per recercats de maons, i alguns han patit una modificació, doncs s\'han engrandit els seus mòduls originals que procuraven la tradicional eficiència energètica a la construcció. En general són de llinda recta, llevat de les portes d\'accès, originals, que presenten sengles arcs escarsers. També d\'arc escarser i recercat sencerament de maons, és una de les finestres de la banda nord est que a més, està protegida per una reixa simple de ferrro forjat. La fusteria de les portes és tradicional.","08158-64","Carrer Llibertat, 19","Gaspar Pagès Casanovas, cabaler de cal Pagès (1685-1756), va casar-se durant la Guerra de Successió amb la Maria Ravella Campmany, donzella de cal Ravella i van iniciar la saga de cal Peró. A finals d\'aquell segle, en Francesc Bou Mitjans, cabaler de cal Piler, va entrar de pubill a la casa en casar-se amb Teresa Pagès Gener el 1790. La família va viure en aquesta finca fins a finals de la dècada del 1910. Després de la mort del patriarca Gaspar Bou Torras, la família va anar a viure primer a la Baixada de la Lluna i després al carrer Migdia. Cal Peró havia estat comprada anys abans per un cabaler de la família, en Miquel Bou Oliveras, fuster i paleta establert a Barcelona (Ahicart et al., 2019)","41.4382600,2.0105200","417336","4587882","1712","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87225-foto-08158-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87225-foto-08158-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87225-foto-08158-64-3.jpg","Legal","Popular|Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","És un dels exemples d\'arquitectura popular del Papiol que ha patit poques transformacions formals i resulta una mostra excel·lent d\'arquitetura tradicional al municipi. També, per volumetria, conjuntament amb cal Bou, caracteritza aquest espai del nucli urbà en el qual està aixecat, essent una de les perspectives més atratives del Papiol, paisatgísticament parlant, amb el castell al fons.","119|98|94","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f4f","87226","Cal Peret de ca la Marcelina/Cal Valencià","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peret-de-ca-la-marcelinacal-valencia","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX","","Habitatge ubicat entre mitgeres. Consta de planta baixa i pis. A la part baixa, a sobre del sócol, hi ha uns motius decoratius a un costat i altre de la finestra enreixada: és un mosaic d\'aproximadament un metre d\'alçada, fet de trencadís en colors blau i en menor mida groc i verd. Destaquem les obertures com a element distintiu de l\'immoble. A la planta baixa, al costat de l\'entrada, hi ha una obertura, en origen un arc escarser, avui allindat amb formigó, que té una reixa de ferro forjat amb motius ondulants i que ha estat pintada de verd. A sobre seu, al primer pis,es troben dues finestres ampitadores, allindades amb ampit de pedra, i una petita reixa fins a mitja alçada. Sobre les llindes hi ha dos buits simètrics que dibuixen un arc el·líptic que corona un triangle graonat i que donen molta animació a l\'obertura.","08158-65","Carrer de la Llibertat, 4","Pere Mayol Pagès va viure en aquesta casa acb la Magdalena Alòs Solana. L\'any 1926 es coneixia com a Cal Peret de ca la Marcelina. Cap a l\'any 1950, hi vivien Miquel Company Garcia i la Josepa Fuster Llorens. Ell era picapedrer de la Núcia, a la Marina Baixa (Ahicart et al., 2019).","41.4376000,2.0100800","417299","4587810","1889","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87226-foto-08158-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87226-foto-08158-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87226-foto-08158-65-3.jpg","Legal","Contemporani|Modernisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Els buits de la façana a l\'alçada del primer pis són un motiu típic de les cases de pagès del segle XIX, força comú en l\'indret: una obertura amb d\'altre al damunt, de reduïdes dimensions que constituien la ventilació dels galliners.","98|105","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f50","87227","Cal Tita","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tita","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XVII","Molt reformat i amb remuntes actuals","Casa entre mitgeres, de planta rectangular i teulada a una vessant. De tot l\'edifici, el més interessant és la façana a ponent, que dona al carreró estret en que es converteix el carrer de Montserrat en el lateral nordest de l\'església de Santa Eulàlia, ja que la façana que dona a l\'espai obert com una mena de plaça que s\'obre al davant de la porta principal de l\'església, s\'ha transformat absolutament en època molt recent, de manera que ha perdut la seva fesomia original. A la façana lateral antedita, que en origen devia ser la principal, presenta un arc de punt rodó delimitat per carreus treballats amb buixarda fina, mentre que la resta dels buits han estat transformats.","08158-66","Carrer de Montserrat, 25","Aquesta casa ja és coneguda l\'any 1686. Els seus primers propietàris van ser el Macià Pugès Romagosa i la Paula Barba. El motiu del nom sembla be del fet de que una de les mestresses que hi vivia, quan donava de menjar a les gallines anava dient:..\'tites, tites...\'. Amb motiu de la guerrra del Francès, va haver una epidèmia de tifus en la qual van morir molts membres d\'aquesta casa.","41.4391600,2.0106500","417348","4587982","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87227-foto-08158-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87227-foto-08158-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87227-foto-08158-66-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Dins del catàleg arquitectònic només està inclós l\'arc de pedra de la portalada d\'accès.","98|119|94","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f51","87228","Cal Pere Pau/Cal Secretari","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-paucal-secretari","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XX","","Habitatge entre mitgeres estructurat en planta baixa i dos pisos. La façana és arrebossada i pintada de groc. El més destacable de la construcció són les seves obertures: A la planta baixa hi ha una finestra de grans dimensions amb reixa de ferro i al costat, la porta, totes dues obertures d\'arc lobulat amb la línia d\'imposta lleugerament deprimida. A la primera planta hi ha una única obertura. Es tracta d\'un balcó de ferro forjat d\'arc deprimit. El marc està realçat per una motllura que dibuixa un arc de mig punt emmarcat per un de conopial. A l\'últim pis destaca una galeria d\'arcs de mig punt. L\'edifici es remata per petits elements sobresortints que sobrevolen un fris amb motius decoratius vegetals esgrafiats als laterals, i una mena d\'escut heràldic que conté la data de construcció, i que està coronat per sobre amb una simplificada flor de lis.","08158-67","Carrer Pi i Margall, 6","Cal Pere Pau ja està documentada al 1767 (Pere Pau Mallol Badia, qui es va casar amb la Margarida Arís Gordí) (Ahicart et al., 2019). Per la data de construcció i el propietari del moment (1913), es pot deduir que la seva fesomia actual se la van atorgar els seus propietaris d\'aquell moment, és a dir, el Pere Mallol Bou i la Montserrat Amigó Puig.","41.4354900,2.0068500","417026","4587578","1913","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87228-foto-08158-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87228-foto-08158-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87228-foto-08158-67-3.jpg","Legal","Modernisme|Contemporani|Eclecticisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","105|98|102","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f52","87229","Goigs de Santa Eulàlia de Mèrida","https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-eulalia-de-merida-0","Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Pons, A (1998) Exposició: \'Quin goig de... goigs!\' Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona. http://bid.ub.edu/14pons.htm","XVII-XX","Es segueixen cantant a l\'església","Composicions poètiques de caràcter popular dedicades a la Mare de Déu de la Salut del Papiol. Es canten col·lectivament, en el marc dels diversos actes religiosos de cert relleu, a fi de donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Formalment, la composició poètica es presenta en versos heptasíl·labs. La primera i última estrofa tenen quatre versos i inclouen la tornada (els dos últims versos), que es van repetint al final de cada estrofa. La resta d\'estrofes tenen vuit versos. Mossèn Frederic Martí Albanell (Martí Albanell, 1926:41-44) transcriu l\'any 1926 el següent text: \'Esposa del Salvador la devota Espanya os canta: socorreu, o verge santa, aquest poble del Senyor. Filla del noble Tiberi, Mérida la cuna os dona, ilustrant vostra persona lo catòlich emisferi; confundint lo vil imperi de ña ceguera i rencor, etc. Mostrareu gran compostura en vostra primera edat; gran prudencia i gravetat, i en vostre rostro mesura: essent tot proba segura de vostre pur interior, etc. Quant Dacià en son deliri, a los cristians persegueix; vostre esperit se enardeix, suspirant lo sant martiri, per esser matizat lliri en los camps del Redemptor, etc. Vostre Pare os retirà temerós en la heretat: i alli vostra pietatmes i molt mes se inflamà; esperant que lo tirà vomités tot son furor, etc. En la moral pura i sana os instruí un Sacerdot; i a Deu os donau del tot ab vostra amiga Juliana: puix vostra vida cristiana fou a la edat superior, etc. Manan per fi los tirans fer a sos deus sacrificis, per preparar nous suplicis a los ocults cristians; sos intents sortiren vans a vostra virtut i ardor, etc. Fou tant gran vostre esperit per correr tras lo martiri que en un celestial deliri de casa eixireu de nit; animosa alzau lo crit devant del jutge traidor, etc. Reprenéu ab energía, al jutge la crueltat, de sos deus la falsetat, del Prefet la tiranía; i la lley infame e impia del furiós Emperador, etc. Manà lo jutge irritat azotarvos cruelment, i tirar oli bullent sobre vostre cos llagat; mostrareu serenitat en mitg de tant gran rigor, etc. Vostras carns adolorides obran ab cruels instruments; i tranquila en los torments, contemplau vostras feridas; ‘Sian en mi repetidas las llagas del Redemptor\'. etc. En la garrutxa os alzaren verdugos encarnizats, i los membres delicats un per un desconjuntaren; foch als costats aplicaren plens de un infernal ardor, etc. Obriu la boca piadosa mentres que lo poble clama i luego la voraz flama os entra en ella furiosa; aixi entregàreu ditxosa lo esperit al criador, etc. Cual acendrat serafí, volaren devant de Déu; i luego ab manto de neu lo cel vostre cos cubrí; conservant hasta la fi vostra innocencia i candor, etc. Gloria del regne espanyol, que vostras virtuts pregona, Eularia, digna patrona del poble del Papiol; siau lo nostre consol en esta vall de dolor, etc. TORNADA Puix contrit lo nostre cor aqui vostres glorias canta; socorren, oh verge santa aquest poble del Senyor. V. Specie tua el pulchritudine tua. R. Intende, próspere, procede et regna. OREMUS Omnipotens sempiterne Deus, qui infirma mundi eligis fortia quaeque confundas; da nobis in festivi- tate sanctae virginis et martiris tuae Eulaliae con- grua devotione gaudere; et ut potentiam tuam in ejus passione laudemus et ut promissiam nobis per- cipiamus auxilium. Per Christum Dominum nostrum. Amen.\'","08158-68","","S\'ignora l\'origen i l\'autor d\'aquestes composicions. En general, per a tota Catalunya, la primera documentació d\'aquest gènere poètic es troba al segle XIV (Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328) i el primer text conegut de goigs en català és la \'Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo\', conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV) (Pons, 1998).","41.4379700,2.0110500","417380","4587850","","08158","El Papiol","Obert","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87229-foto-08158-68-1.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immaterial","Música i dansa","Pública","Religiós","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","62","4.4","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f53","87230","Rellotge de Sol de l\'Hostal/Cal Patxuca","https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lhostalcal-patxuca","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/mapa-dels-rellotges-de-sol-dels-paisos-catalans","XIX","Ha estat restaurat l\'any 1981","A la façana lateral de l\'edifici, sense que es vegi des de l\'exterior, hi ha un rellotge vertical de sol, esgrafiat i pintat en blanc. Te forma de rectangle vertical i està emmarcat. Per dins hi ha les línees que marquen les hores. El gnòmon és de grans dimensions i per sota, en una cartela, presenta la següent llegenda: JC1880 PS1981","08158-69","Papiol de Baix,17","Se sap que a la segona meitat del segle XIX, hi vivien a la casa el Vicenç Casanovas Roig o el Francesc Casanovas Roig (Ahicart et al., 2019).","41.4280300,2.0048900","416853","4586752","1880","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87230-foto-08158-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87230-foto-08158-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87230-foto-08158-69-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","No s\'ha pogut accedir a l\'element","98|119","47","1.3","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f54","87231","Ca l\'Estrada/Cal Biel","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestradacal-biel","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XVIII-XX","A la dècada de 1950 es feren tota una sèrie de reformes, moment en que es fa el rellotge de sol de la façana sud, que dona a l\'Avinguda de la Generalitat","Habitatge de grans dimensions situat en una cantonada, entre la plaça de Rafael Casanova i l\'Avinguda de la Generalitat. La composició estructural de les façanes és ben ordenada, amb elements propis de la construcció tradicional, que combinen perfectament amb altres de propis del modernisme popular. S\'adossa al número 2 de la mateixa plaça de Rafael Casanova, formant un conjunt imponent. Està estructurat en planta baixa i quatre pisos superiors i presenta una planta força complexa. A les façanes hi ha un gran nombre d\'obertures, allindades, ben distribuïdes geomètricament i amb elements propis de la construcción tradicional, que combinen perfectamente amb altres del modernisme popular. La façana que dona a l\'avinguda de la Generalitat, resulta imponent: s\'alça en planta baixa, planta pis i segon pis. En aquesta, destaca una galeria d\'arcs de mig punt al quart pis, així com l\'esgrafiat d\'un rellotge de sol. La façana nord, que dona a un pati interior, presenta una mena de tribuna, en galería, adintellada, per la part posterior. Aquesta, está suportada per arcs de mig punt. Hi ha un joc de blanc i vermell entre les façanes i els recercats, que li dona singularitat a l\'edifici. A nivell expressiu, destaquen dins de la composición estructural les torres-mirador, les teulades de quatre vessants de teula àrab i els grans ràfecs, així com l\'ús de l\'esgrafiat a les decoracions d\'estuc de les façanes, que es combina amb dos colors (blanc i vermell). Destaca el rellotge de sol, ubicat a la façana est. És vertical, declinant. Està pintat en tons rosats. Es tracta d\'un rectangle esgrafiat que presenta les XII hores. La busca surt d\'un sol somrient, a l\'estrem superior, esgrafiant dins d\'un camp que es presenta a manera d\'escut. Porta la correcció per longitud. Al costat de cada línia horària apareix una línia més curta: les primeres indiquen l\'hora del meridià 0º i les segones, l\'hora solar del Papiol. Per sobre i per sota, sengles cartel·les en forma de bandes recullen les següents llegendes: 1, EN LA SUPERIOR: \'pentagrama amb clau de sol i tres notes musicals: Si-fa-sol. SOC UN REI\'. 2, EN LA INFERIOR: \'SI ESTA NUVOL-1956-SOC UN NINGÚ\'. Conserva el gnomon, que es troba recolçat per un suport metàl·lic, en un molt bon estat.","08158-70","Plaça Rafael Casanova, 1 /Avinguda de la Generalitat, 54","Tot i que es tracta d\'un edifici antic, va ser reconstruit a la primera meitat del segle XX. Va patir algunes reformes durant la década de 1950 (entre d\'altres s\'afegeix el rellotge de sol).","41.4367500,2.0101700","417305","4587715","1781","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87231-foto-08158-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87231-foto-08158-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87231-foto-08158-70-3.jpg","Legal","Contemporani|Noucentisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Les seves grans dimensions ofereixen gran presència en la composició paisatgística a l\'entrada de la població. Presenta elements propis de la construcció tradicional i d\'altres propis del modernisme popular, com ara la composició volumétrica expressiva, les teulades a quatre vessants amb inflexions i grans ràfecs i l\'ús dels esgrafiats.Destaca el rellotge de sol","98|106","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f55","87232","Cal Rocabert","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rocabert","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XX","","Edifici exempte, de planta rectangular, i que es desenvolupa en alçada, en planta baixa i un pis. La façana principal està dividida amb una estructura típica: a la planta baixa una porta centralitzada entre dues finestres, totes tres obertures, rematades a la part superior per elements decoratius en maó, que en ressalten la forma. Al primer pis s\'obre un balcó flanquejat per dues finestres (que repeteix així l\'estructura inferior de la façana). Aquestes finestres estan rematades amb rajoles que presenten una decoració floral, i que al seu torn, estan rematades per garlandes que flanquegen una tercera garlanda ubicada a la part central i més alta de la façana, rematada a banda i banda per la balustrada en maó. La balustrada procura una estructura terrassada al sostre","08158-71","Rambla de Catalunya, 11","Havia estat propietat d\'en Miquel Rocabert Sagristà i Mercè Daltell Florentí, tots dos fusters de Barcelona (cap a l\'any 1924) (Ahicart et al., 2019).","41.4365000,2.0061400","416968","4587691","1924 c.","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87232-foto-08158-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87232-foto-08158-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87232-foto-08158-71-3.jpg","Legal","Contemporani|Modernisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|105","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f56","87233","Cal Mansió - Club Inferno - Club El Paraíso","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mansio-club-inferno-club-el-paraiso","Faura i Casanovas, E. (1999) L\'ahir i l\'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós.","XIX","La casa que es situa a ponent, ha incorporat posteriorment a la seva construcció original, un aplacat de façana de pedra vista.","Conjunt de dues cases aïllades. La de majors dimensions i més antiga s\'alça per la banda de llevant. Les plantes són quadrangulars, i totes dues presenten coberta a dues vessants amb peces de teula àrab. La de llevant conserva els elements originals, i està completament arrebossada i pintada en blanc amb els elements de fusteria i grans dentellons decoratius, a manera de bigues sobresortides, que estan subratllats en color vermell. El coronament es fa mitjançant un timpà simple amb capcer motllurat d\'ona trencada. Els elements de fusteria són originals i les finestres i la porta en la planta baixa presenten guardapols recte en relleu (una d\'elles està cegada). El sòcol és de morter bastardat. Els buits de façana en totes dues estan recercats en relleu, a manera de guardapols, formant arcs mixtilinis simples. Ambdues es desenvolupen en alça en planta baixa i pis. La de llevant, presenta en la planta pis una balcona protegida amb reixa de baranes decorades amb reganyol, amb roleus simples a dalt, i fris a la part de baix en la que s\'intercalen roleus dobles en disposició vertical amb figures oblongues simples.","08158-72","Carretera de Caldes","L\'any 1856 es va obrir el tram entre Molins de Rei-Coromines, l\'estació provisional de Martorell, fins que la línia va creuar el Llobregat, amb un recorregut de 10 km, i es va obrir la definitiva el 1859. Comença així la història del ferrocarril al Papiol. El tram va ser construit pels veïns del poble en prestació personal (Faura Arís, 1996: 159). Dos fets històrics són importants en aquesta zona: el ferrocarril i l\'existència de l\'antiga carretera de Caldes. Ambdós suposen una revifalla d\'aquest indret, amb la qual cosa es van anar construir habitatges, com aquest ubicat a peu de carretera i a prop de l\'estació.","41.4369800,2.0015600","416586","4587749","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87233-foto-08158-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87233-foto-08158-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87233-foto-08158-72-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Des de la construcció de la carretra B-23, aquesta zona ha patit un cert deteriorament.","98|119","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f57","87234","Can Rabella","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rabella-0","García, D. et al. (1988) Apunts per a la realització de la Carta Arquelògica de Molins de Rei / L\'espai. Dossier: Via i territori, futur, present i passat / Molins de Rei. Solias, J.M. (1990, inèdit) El poblament del curs inferior del Llobregat en època ibèrica i romana. Tesis doctoral. Universitat de Barcelona.","VII aC-IdC","Espai molt degradat","Jaciment d\'èpòca ibèrica en superfície. Actualment és una explotació agropequària, situada en una plana de suaus ondulacions a la vessant d\'un petit turó, prop de la riera de Vallvidrera. L\'any 1982 es va detectar aquest possible lloc d\'habitació, en un ambient de pissarres paleozoïques i argiles pliocèniques. Ve determinat per l\'existència de material ibèric en superfície.","08158-73","Camps de can Rabella","El jaciment es va determinar pels treballs d\'en Josep Maria Solias, qui en les seves prospeccions l\'any 1982, va recollir material ceràmic d\'època ibèrica típica , àmfora de boca plana i ceràmica de cocció reduïda. Durant la revisió de la carta arquelògica l\'any 1998, es va constatar la presència de material ceràmic d\'època ibèrica en superfície. Encara avui és visible en superfície, i en una senzilla exploració visual, ceràmica ibèrica molt rodada.","41.4286700,2.0169600","417862","4586812","-650/-50","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87234-foto-08158-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87234-foto-08158-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87234-foto-08158-73-3.jpg","Legal","Ibèric|Edats dels Metalls","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Per accedir al jaciment cal situar-se al polígon industrial La Riera del Molí de Molins de Rei. Des d\'aquí cal agafar el carrer de can Rabella i anar cap a la carretera en direcció Parets-Molins. Cal seguir la riera de can Vidriera uns 700m, fins a al masia de can Rabella. Un cop aquí, s\'ha de seguir la ruta marcada que tira cap al nord uns 400m, fins arribar a una caseta situada a mà esquerra del camí, davant d\'un petit turó.","81|79","1754","1.4","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f58","87235","Can Tintorer","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tintorer","Bergadà i Múria, E. / Vil·la romana de can Tintorer. El Papiol, Barcelona / Publicacions del Museu Municipal de Molins de Rei / 1981 / núm. 6 Julià, M. [et. Al.] / la villa romana de can Tintorer ( El Papiol) / Pre-actes de les I jornades d\'Arqueològia del Baix Llobregat / Castelldefels / 1989 Julià, M.; Puig, F.; Solias, J.M. / introducció a l\'estudi del poblament ibèric i romà al delta del Llobregat / XXV Assemblea Intercomarcal d\'Estudiosos / El Prat de Llobregat / 1980 Pascual,R. / Las ánforas de la Laietania / Méthodes classiques et méthodes formelles dans l\'étude des amphores: actes du colloque de Rome, 27-29 mai 1974 / Roma / 1977 Solias, J.M. / El poblamentdel curs inferior del Llobregat en època romana / Barcelona / 1982. Julià, M. et. Al. (inèdit, 1989) La villa romana de can Tintorer (El Papiol). Pre-actes de les I Jornades d\'Arqueològia del Baix Llobregat. Castelldefels. Julià, M. et al. (1980) Introducció a l\'estudi del poblament ibèric i romà al delta del Llobregat. XXV Assemblea Intercomarcal d\'Estudiosos. El Prat de Llobregat. Pascual, R. (1977) Las ánforas de la Laietània. Méthodes classiques et méthodes formelles dans l\'étude des amphores: actes du colloque de Rome, 27-29 mai 1974. Solias, J.M. (1990, inèdit) El poblament del curs inferior del Llobregat en època ibèrica i romana. Tesis doctoral. Universitat de Barcelona.","IIIaCIIIdC","Afectat pel cementiri","Lloc d\'habitació amb estructures conservades d\'una vil·la romana en una zona afectada pel pas de l\'autopista B-30, i per l\'accés al Cementiri Comarcal de les Roques Blanques, construït per la Corporació Metropolitana de Barcelona. Les restes arquitectòniques, de les que avui no en resta pràcticament res, consisteixen en una gran habitació de 15x6m, amb murs d\'opus caementicium i recobriment de morter de calç, amb paviment d\'opus signinum i una gran escalinata en un dels seus costats més petits. Podria tractar-se d\'una gran piscina, ja que la funció d\'aquest estructura permetia la contenció d\'aigua en el seu interior. A l\'extrem superior d\'aquesta escalinata s\'hi unia una altra habitació, de dimensions més petites, i a uns 100 metres d\'aquesta apareix un altre dipòsit, aquest aïllat, que està pavimentat amb tègules col·locades en sentit invers. A les immediacions d\'aquest nucli hi apareix una claveguera feta amb parets de pedra i enllosat de tègules.","08158-74","Camí al cementiri de Roques Blanques","Ell lloc, correspon probablement a una vil·la, la datació de la qual s\'estèn des d\'època Romà Republicana (segle II aC), fins al segle III dC.","41.4569000,2.0062200","417001","4589956","","08158","El Papiol","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87235-foto-08158-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87235-foto-08158-74-3.jpg","Legal","Romà","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Cal destacar la troballa d\'un cap de terracota, força malmès, que probablement deu ser d\'època romana, així com diversos objectes mobles, com ara agulles de cap i una gemma que, conservada al Museu de Rubí, va ser objecte de robatori.L\'any 1975, quan es va construir l\'autopista B-30, es va destruir bona part de l\'àrea arqueològica, i el Museu Municipal de Molins de Rei i el Museu de Rubí van efectuar-hi excavacions de salvament.L\'any 1983, quan la Corporació Metropolitana de Barcelona construïa el Cementiri Comarcal de Roques Blanques, degut a que l\'accés a aquest podia afectar les restes arqueològiques, el museu Municipal de Molins de Rei va alertar del fet, i el Servei d\'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va donar el permís d\'excavació a Josep Mª Solias i Marta Vilalta. L\'any 1985 es va dur a terme una excavació d\'urgència dirigida per Marta Vilalta i Carme Miró, en la qual es va descobrir un forn d\'àmfores Pascual 1 i Dressel 2-4. A la campanya de l\'any 1986 , sota la direcció de Josep Mª Solias i Marta Vilalta, es va demostrar que la zona afectada resultava ser fora de la zona arqueològica, o així almenys ho semblava. De fet, actualment encara resta una bona part del jaciment per excavar, concretament en un àrea situada al cantó nord de l\'autopista, que abans era una vinya i avui es troba abandonada.Durant la campanya de l\'any 2001 es va poder delimitar l\'extensió del dipòsit de líquids i tot seguit es va procedir al seu cobriment, per eixamplament de l\'autopista A-7.A l\'abril del 2005 es va dur a terme una prospecció arqueològica als terrenys afectats pel projecte de construcció de l\'enllaç entre l\'autovia del Baix Llobregat i l\'autopista AP-7 tram Castellbisbal. Aquest traçat al seu pas pel terme municipal del Papiol afecta al jaciment romà de can Tintorer. En el reconeixement de la zona, concretament al talús de terra situat entre l\'autopista i la carretera d\'accés al cementiri, s\'ha localitzat en superfície restes de ceràmica romana, de tègula, i d\'un possible mur, en el que s\'observen diferents blocs de pedra alineats. Els treballs de control arqueològic encara es duen a terme en qualsevol possible afectació de les restes.Part dels objetes trobats es conserven als dipòsits de materials arqueològics de la Generalitat de Catalunya i als museus de Molins de Rei i Rubí.","83","1754","1.4","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f59","87236","La Salut","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-salut-1","Barral i Altet, X. (1981) L\'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X. Barcelona: Edicions 62. Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Jordà, J.M. (1998) Albirant la història de l\'ermita de la Mare de Déu de la Salut del Papiol. El Papiol: Efadós.","IX","Les restes estan practicament desdibuixades","Jaciment que es troba delimitat per la terrassa en la qual s\'enclava l\'ermita de La Salut. Tot i que no s\'ha realitzat una prospecció en aquest indret que determini l\'abast cronològic d\'aquest, com a mínim, i d\'acord amb la documentació escrita i les restes edificades, es pot considerar que es podrien trobar restes d\'ocupació de a partir del segle IX. Al voltant de l\'església actual hi ha restes visibles d\'altres construccions.","08158-75","Paratge de la Salut","La seva existència com a parròquia està documentada des de finals del segle IX (1060).","41.4492800,2.0253000","418585","4589092","","08158","El Papiol","Restringit","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87236-foto-08158-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87236-foto-08158-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87236-foto-08158-75-3.jpg","Legal","Pre-romànic|Modern|Medieval","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Religiós","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Mai s\'ha fet en aquest indret una excavació arqueològica.","91|94|85","1754","1.4","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f5a","87237","Les Argiles","https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-argiles","Cercador del patrimoni arqueològic de Catalunya: Patrimoni Arqueològic - Gencat. http://invarque.cultura.gencat.cat/ García, D. et al. (1988) Apunts per a la realització de la Carta Arquelògica de Molins de Rei / Lèspai. Dossier: Via i territori, futur, present i passat / Molins de Rei. Solias, J.M. (1990, inèdit) El poblament del curs inferior del Llobregat en època ibèrica i romana. Tesis doctoral. Universitat de Barcelona.","VIIaC-IaC","","Jaciment arqueològic corresponent a un lloc probablement d\'habitació i conreus, considerat majoritàriament d\'èpòca ibèrica, amb troballes ceràmiques en superfície. Està situat a la zona coneguda com Les Argiles entre els termes municipals de Molins de Rei i el Papiol, en terrenys en part conreats i en part erms s\'han recollit en prospeccions superficials trossos de ceràmica ibèrica. Aquests són bàsicament, ceràmica comuna a torn oxidada i reduïda, ceràmica feta a mà i àmfora. Segons l\'arqueòleg territorial Magí Miret a la vessant oest del pujol hi ha escampats alguns fragments ceràmics de tipologia ibèrica, força escadussers i sense forma. De moment, no es pot concretar més la cronologia ni les característiques del jaciment, però cal apuntar que la vessant del turó, en aquest punt, està força erosionada. Al sud s\'aixeca la part més alta del turó, coberta de bosc, on no s\'observen materials arqueològics ni restes constructives. A l\'extrem sud hi ha uns murs de pedra que semblen correspondre a una funcionalitat agrícola (terrasses de conreu).","08158-76","Paratge de les Argiles","És un lloc poblat que s\'ha situat cronològicament entre l\' Edat del Ferro i l l\'Època ibèrica ( -650 / -50 )","41.4295000,2.0137600","417596","4586907","-650/-50","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87237-foto-08158-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87237-foto-08158-76-3.jpg","Legal","Ibèric","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Per accedir al jaciment cal situar-se al polígon industrial de la Riera del Molí de Molins de Rei i agafar el carrer de les Aiguaderes, en direcció nord. Un cop s\'acaba l\'asfaltat del carrer i seguint el camí, a 350 m, hi ha un petit pujol a mà dreta. Al final d\'aquest cim, tocant a l\'explotació d\'àrids, és on se situa el jaciment. Es tracta d\'un jaciment que es troba a cavall entre els termes municipals del Papiol i Molins de Rei.","81","1754","1.4","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f5b","87238","Jaciment arqueològic del Castell","https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-castell","Català i Roca, P. (1990). Els castells catalans, 1. Barcelona: Edit. Dalmau. Martí Albanell, Ms. F. (1926). Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Miralda, S. (1963) Itineraris castells breus notícies històriques. 1ª sèrie. Barcelona: Dalmau. Pla (s.d.) Pla estratègic de Turisme del Papiol. Diputació de Barcelona-Ajuntament del Papiol-Cat Emocions. https://seu-e.cat/documents/3161678/7023994/Pla+estrat%C3%A8gic+de+turisme+del+Papiol/f9a57b43-792d-4605-be4d-09e3db0dd8f2. Pladevall i Font, A. Et al. (1992) Catalunya Romànica. XX El Barcelonès. El Baix Llobregat. El maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 396-398","X","","Jaciment arqueològic al castell castell del Papiol. L\'edifici s\'alça sobre la roca i la població, al Puig del Papiol, amb un domini absolut sobre la vall del Llobregat i interconnectat amb altes torres de guaita. Aquesta construcció forma part de la xarxa castellera que vigilava el curs del Llobregat i el camí d\'accés a Barcelona enfront de les ràtzies musulmanes procedents fonamentalment del Penedès.","08158-77","Plaça del Castell, s/n","És molt probable la seva existència com a fortaleça, com a mínim al segle XI, sin no abans. Una torre circular amb porxo, dencara visible, és esmentada en un document datat el 18 de gener de l\'any 1115: els comtes de Barcelona Ramon Berenguer III i esposa Dolça de Provença, infeudaren als seus vassalls, germans Arnau (o Artal) Pere i Bernat Pere el «castro quod vocant Papiol» (o castell de Papiol) i l\'honor del castell perquè el tinguessin, el posseïssin i el defensessin. Els comtes se\'n reservaren la potestat, la quarta part de les eixides i els plets. Els comtes també es reserven la torre on es farien una mansió sota la roca. En efecte, la seva situació dominant a sobre de la vall del Llobregat, podria induir a sospitar una ocupació anterior d\'aquest indret, la qual cosa encara no ha pogut demostrar l\'arqueologia.","41.4385800,2.0101600","417307","4587918","","08158","El Papiol","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87238-foto-08158-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87238-foto-08158-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87238-foto-08158-77-3.jpg","Legal","Modern|Medieval","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Mai s\'ha documentat arqueològicament si existeix un substrat encara més antic al segle X, moment en que es tenen notícies documentals i estructurals vistes, a la base de l\'edifici.","94|85","1754","1.4","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f5c","87239","Jaciment arqueològic de Puig Madrona","https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-puig-madrona","Cercador del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya: Patrimoni Arqueològic - Gencat. http://invarque.cultura.gencat.cat/ Solias, J.M. (1990, inèdit) El poblament del curs inferior del Llobregat en època ibèrica i romana. Tesis doctoral. Universitat de Barcelona.","VIIaC-IaC","Afectat per remocions de terres","Jaciment d\'èpòca ibèrica en superfície, situat a la carena que separa els termes del Papiol i Valldoreix, hi ha el Puig Madrona, turó pissarrós a sobre del qual apareixen restes de ceràmica en superfície. Al cim mateix es veuen habitacions excavades a la roca. Les restes ceràmiques en superfície són típicament ibèriques. Durant la darrera actualització de la carta arqueològica no es va poder constatar la presència d\'habitacions del possible poblat ibèric, però sí hem observat la presència de material ceràmic d\'època ibèrica, no al cim sinó en la vessant que desemboca a l\'ermita.","08158-78","Muntanya del Puig Madrona","Es tracta d\'un lloc d\'habitació amb estructures conservades datat en el moment ibèric ( -650 / -50).","41.4511500,2.0237600","418459","4589301","-650/-50","08158","El Papiol","Difícil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87239-foto-08158-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87239-foto-08158-78-3.jpg","Legal","Ibèric","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Pública","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Per accedir al jaciment des de Sant Cugat del Vallès, s\'ha d\'anar a la urbanització Valldoreix. Un cop aquí s\'ha d\'agafar el Passeig de la Guineu, en direcció oest per la pista forestal coneguda com Camí de la Salut. Des de final de la urbanització fins a l\'ermita de la Salut hi ha 1 km aproximadament. Des de l\'ermita hi ha un petit corriol, en direcció nord, fins a la muntanya Puig Madrona. L\'accés es pot realitzar des d\' El Papiol, on situat en el nucli urbà d\' El Papiol cal agafar el carrer de Ca n\'Esteve, que es converteix en el Camí de Ca n\'Esteve, on es circula per una pista forestal. En cada intersecció es marca l\'accés al Puig Madrona o l\'ermita de la Salut. Un cop s\'ha accedit des de Sant Cugat del Vallés o des d\' El Papiol a l\'ermita de la Salut, cal deixar el cotxe, i en direcció al nord per un corriol, s\'aixeca una muntanya ocupada per una torre de vigilància del Parc de Collserola, és on se situa el jaciment.","81","1754","1.4","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f5d","87240","Jaciment arqueològic de can Maimò","https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-maimo","Solias, J.M. (1990, inèdit) El poblament del curs inferior del Llobregat en època ibèrica i romana. Tesis doctoral. Universitat de Barcelona.","I aC - IdC","Afectat per moviments importants de terres","El jaciment es troba sobre la serra d\'en Maimó, a una certa distància de la casa del mateix nom. En aquest lloc es va localitzar ceràmica romana. Això es va produir en prospecció superficial quan es realitzava una tesi doctoral (Solias, 1990). Es tracta d\'un terreny que fa pendent cap al nucli urbà del Papiol, però a molt poca distància de la carena que marca l\'inici de la vall de la riera de Rubí, prop ja de la seva desembocadura al Llobregat. De fet, el jaciment domina perfectament l\'aiguabareig de la riera i el riu. El jaciment es troba a sobre d\'un substrat geològic format per profunds capes d\'argiles quaternàries i miocèniques explotades industrialment, pel mig de pedreres a cel obert. El material localitzat és el que a continuació es descriu: INVENTARI 1748Fragment de vora de TSAA. Forma Lamb. 2 B. Cronologia: mitjan segle II- inicis del segle III. Pasta taronja. Desgreixant de quars. 1749Fragment de paret de TSH. Forma Drag. 37. Decoració d\'escates. Pasta taronja fort. Vernís marró fosc. 1750 Fragment de vora de TSAD. Forma Hayes 58 B. Datació: finals del segle III - inicis del segle IV. 1751Fragment de nansa d\'àmfora. Pasta taronja clara. Restes d\'engalba. Tros de paret de forn. Ens trobem davant d\'un jaciment, que presenta una llarga perduració de la seva vida. Els materials més antics es poden situar a partir de mitjan segle I, fins a inicis del segle IV. No es te cap rastre que pugui indicar el tipus de jaciment al qual aniria associat aquest material. L\'única estructura correspon a un fragment de forn.","08158-79","Pedreres de can Maimò","","41.4405400,2.0017200","416604","4588144","","08158","El Papiol","Difícil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87240-foto-08158-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87240-foto-08158-79-3.jpg","Inexistent","Romà","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Reduït a la mínima expressió per les explotacions d\'argila. No s\'ha determinat el tipus d\'asentament, tot i que es va trobar una resta de forn.","83","1754","1.4","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f5e","87241","Jaciment paleontològic de can Cerdà","https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-cerda","Casanovas, I et al. (2011) \'Informe sobre la intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, campanya 2011\'. Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Cercador del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya: Patrimoni Arqueològic - Gencat. http://invarque.cultura.gencat.cat/ Crusafont, M. Et al. (1955) Mem. y Com. Ins. Geol. y Min. Dip. Barcelona Golpe, J. M. (1971) Suiformes del Terciario español y sus yacimientos. Acta Geológica Hispánica, t. VII (1972), n.º 1, págs. 18-21. CSIC - Instituto de Ciencias de la Tierra Jaume Almera (ICTJA). Memòria (2011) Memòria de la intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, núm. 10798: Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. PINTER 7013. Pla especial (2007) \'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni palontològic del Papiol\' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Dobre Públiques. Direcció General d\'Urbanisme. Comissió Territorial d\'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007.","","Pràcticament exhaurit","Jaciment constituït per argiles vermelles d\'origen continental fluvial (Miocè Inferior: Burdigalià), amb capes lenticulars de conglomerats i sorres de gra medi a fi. Conté nombrosos restes de mamífers (micro i macro). Crusafont et al. citen en l\'any 1955 quatre jaciments paleontològics del Miocè Inferior en el terme del Papiol: Can Cerdà, Can Canals, Can Mas (IPAC 12898) i El Papiol (Vila), aquest darrer equivalent al de Les Escletxes (IPAC 13128). En aquesta fitxa s\'agrupen els antics jaciments paleontològics de Can Cerdà i Can Canals, que es troben en l\'interior de l\'actual explotació d\'argiles Sílvia (Suministros de Arcillas, SA - SASA), i per sota del Dipòsit Controlat de Runes del Papiol amb què es rebleix una part exhaurida d\'aquesta explotació, per la qual cosa es considera l\'estat d\'aquest jaciment destruït. L\'entrada a la pedrera Sílvia, pel seu costat nordoest, es troba junt al mas de Can Canals, mentre que el de Can Cerdà, que estava dins i a prop del seu costat nordest, està destruït i desaparegut amb motiu de l\'explotació d\'argiles. En la campanya 2011 de la intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, dirigida per Isaac Casanovas i Daniel de Miguel, de l\'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, es prospecta en un talús a l\'entrada de l\'argilera Sílvia donant com a resultat una resta fòssil òssia consistent en una epífisi distal de tíbia d\'un mamífer indeterminat. Associació fossilífera: Artiodàctils: Listriodon lockharti, Cainotherium miocenicum. Liptoterns: Lanthanotherium piveteaui. Lagomorfs: Lagopsis peñai, Prolagus vasconensis. Perissodàctils: Aceratherium sp.","08158-80","Paratge de can Cerdà, Can Maimò","","41.4426000,2.0017200","416607","4588373","","08158","El Papiol","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87241-foto-08158-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87241-foto-08158-80-3.jpg","Legal","Neògen","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Es troba a continuació del terral Silvia, encara que el can Cerdà caldria considerar-lo exhaurit.","125","2153","5.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f5f","87242","Jaciment paleontològic de can Mas","https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-mas","CASANOVAS, I.\& DE MIGUEL, D.(2011)\'Informe sobre la intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, campanya 2011\'. Memòries i informes Memòria 10798: Memòria de la intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, 2011, Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Crusafont, M. Et al. (1955) Mem. Y Com. Ins. Geol. Y Min. Dip. Barcelona. Santafé Llopis, J.V (1978) Rinoceróntidos fósiles de España. Pla especial (2007) \'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni paleontològic del Papiol\' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i d\'Obres Públiques. Direcció General d\'Urbanisme. Comissió Territorial d\'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007.","","Afectat per la remoció de terres","Jaciment constituït per argiles vermelles d\'origen continental fluvial (Miocè inferior: Burdigalià), amb capes lenticulars de conglomerats i sorres de gra medi a fi. Conté nombrosos restes de mamífers, micro i macro. Associació fossilífera: Artiodàctils: Cainotherium miocenicum, Euprox minumus, Procervulus dichotomus. Carnívors: cf. Semigenette cadeoti, Felis vireti, Pseudaelurus turnauensis, Ictiocyon dehmi. Lagomorfs: Lagopsis peñai, Prolagus vasconensis. Proboscids: Gomphoterium angustidens, Dinotherium cuvieri, Dinotherium bavaricum. Perisodàctils: Anchiterium aurelianense, Aceratherium platyodon, Dicerorhinus sp.","08158-81","Paratge de can Mas","","41.4417900,1.9990800","416385","4588285","","08158","El Papiol","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87242-foto-08158-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87242-foto-08158-81-3.jpg","Legal","Neògen","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Els fòssils del Burdigalià trobats al Papiol són nombrosos i alguns internacionalment famosos, per la seva qualitat i interès científic. És el cas de la mandíbula complerta d\'un proboscidi, exactament un mastodont anomenat Gomphoterium angustidens, trobat al terral de Can Mas, l\'any 1955, dins les argiles de color vi. Avui dia aquest ffòssil està dipositat a l\'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.En la campanya 2011 de l\'intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, dirigida per Isaac Casanovas i Daniel de Miguel, de l\'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, es prospecten els voltants de Can Mas amb resultats negatius, i es constata l\'estat cobert del seu jaciment per la urbanització de la zona. En la campanya 2011 de la intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, dirigida per Isaac Casanovas i Daniel de Miguel, de l\'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, es prospecta.","125","2153","5.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f60","87243","Jaciment paleontològic de can Puig","https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-puig","Cercador del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya: Patrimoni Arqueològic - Gencat. http://invarque.cultura.gencat.cat/ Pla especial (2007) \'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni paleontològic del Papiol\' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i d\'Obres Públiques. Direcció General d\'Urbanisme. Comissió Territorial d\'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007.","","És necessària la protecció de la zona per tal d\'evitar-ne la degradació que va en augment","Jaciment constituït per pissarres purpúries del període Paleozoic (Carbonífer: Viseà), en el que son visibles totes les unitats del Carbonífer. Correspon a dipòsits marins amb restes de artròpodes (trilobits) i equinoderms, d\'un gran interès a causa de la seva raresa en el territori català. A la base del jaciment hi ha calcosquistos del Devonià mitjà, mentre que la seqüència del Carbonífer està constituïda per 15 m de lidites i pissarres silícies molt replegades, 7 m de calcàries dolomítiques grises i calco-esquists, 12 m de pissarres purpúries i 10-15 m de pissarres amb sorra gris i grauwackas. Associació fossilífera: Bivalves: Posidonia membranacea, Posidonia beecheri. Crinoïdeus: Encrinus sp. Braquiòpodes: Productus longispinus. Trilòbits: Phillipsia derviensis, Drevermania (Drevermania) pruvosti.","08158-82","Paratge de can Puig","","41.4364300,2.0211100","418219","4587669","","08158","El Papiol","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87243-foto-08158-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87243-foto-08158-82-3.jpg","Legal","Paleozoic","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","El registre fòssil del Carbonífer és molt escàs a Catalunya. Aquest jaciment és un dels punt en els que afloren totes les unitats estratigràfiques del Carbonífer.","121","2153","5.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f61","87244","Jaciment paleontològic del Papiol","https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-papiol","Cercador del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya: Patrimoni Arqueològic - Gencat. http://invarque.cultura.gencat.cat/ Mapa Geològic 1:50.000, fulla 420, dipòsits HAp12. Pla especial (2007) \'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni paleontològic del Papiol\' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i d\'Obres Públiques. Direcció General d\'Urbanisme. Comissió Territorial d\'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007.","","Parcialment destruït","Jaciment constituït per pissarres purpúries del període Paleozoic (Carbonífer: Viseà), en el que son visibles totes les unitats del Carbonífer. Correspon a dipòsits marins amb restes de artròpodes (trilobits) i equinoderms, d\'un gran interès a causa de la seva raresa en el territori català. A la base del jaciment hi ha calcosquistos del Devonià mitjà, mentre que la seqüència del Carbonífer està constituïda per 15 m de lidites i pissarres silícies molt replegades, 7 m de calcàries dolomítiques grises i calco-esquists, 12 m de pissarres purpúries i 10-15 m de pissarres amb sorra gris i grauwackas. Associació fossilífera: Bivalves: Posidonia membranacea, Posidonia beecheri. Crinoïdeus: Encrinus sp. Braquiòpodes: Productus longispinus. Trilobits: Phillipsia derviensis, Drevermania (Drevermania) pruvosti.","08158-83","Nucli antic del Papiol","","41.4272000,2.0079700","417109","4586657","","08158","El Papiol","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87244-foto-08158-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87244-foto-08158-83-3.jpg","Legal","Paleozoic","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Aquest jaciment és el resultat de la fusió de diversos jaciments inventariats per la Generalitat de Catalunya (12.862, 12.866 i 13.817 de l\'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya). Està considerat com el jaciment \'clàssic\' del Pliocè marí del Llobregat.Correspon als periodes geològics: Plistoè d\'origen marí: Zanclià i Plasencià.","121","2153","5.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f62","87245","Jaciment paleontològic del polígon industrial sud - Les Torrenteres","https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-poligon-industrial-sud-les-torrenteres","Cercador del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya: Patrimoni Arqueològic - Gencat. http://invarque.cultura.gencat.cat/ Informació oral Eugeni Navas. Riu i Coll, X.(1998). Memòria paleontològica. El Papiol. Polígon sud, Mem.núm. 3123. Pla especial (2007) \'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni paleontològic del Papiol\' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i d\'Obres Públiques. Direcció General d\'Urbanisme. Comissió Territorial d\'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007.","","A conseqüència de l\'activitat antròpica, el jaciment es troba en continua degradació","Durant la intervenció paleontològica de l\'any 1998 s\'ha arribat a la conclusió que algunes espècies, encara existents a la Mediterrània indiquen unes temperatures relativament fredes (com per exemple bivalbs amúsids). Les fàcies de badia oberta contenen una variada fauna de mol·lusc: 25 tipus de gasteròpodes i 11 de bivalbs. Aquesta fauna, malgrat que en part ha sigut transportada, conté una fracció in situ. Això ho reflexen els delicats fragments ossis de peixos teleostis que indicaria poc transport i probablement una bona connexió amb el mar obert. Les fàcies restringides, tant la del cicle transgressiu com la del regressiu estan representades per sengles dipòsits aflorants a banda i banda de la zona estudiada (polígon sud). Les seves característiques d\'unes condicions de poca connexió amb el mar obert.,Jaciment corresponent al Miocè, en el qual es va trobar l\'holotip \'Brissopsis papiolensis\'. Es troba a tocar el polígon sud del Papiol.","08158-84","Al costat del polígon industrial sud","","41.4283600,2.0125700","417495","4586781","","08158","El Papiol","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87245-foto-08158-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87245-foto-08158-84-3.jpg","Legal","Neògen","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","125","2153","5.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f63","87246","Jaciment paleontològic de les Escletxes I","https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-les-escletxes-i","Cercador del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya: Patrimoni Arqueològic - Gencat. http://invarque.cultura.gencat.cat/ Pla especial (2007) \'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni paleontològic del Papiol\' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i d\'Obres Públiques. Direcció General d\'Urbanisme. Comissió Territorial d\'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007.","","Atès que l\'estat dels altres jaciments del Miocè inferior continental del Papiol estan en estat de conservació dolent (total o parcialment destruïts o coberts per un gran abocador de runes), el jaciment paleontològic de les Escletxes és l\'únic aflorament que es conserva d\'aquesta edat en aquest municipi amb capacitat d\'aportar restes fòssils de vertebrats, per la qual cosa és molt important la seva preservació.","Jaciment constituït per argiles vermelles d\'origen continental fluvial (Miocè inferior: Burdigalià), amb capes lenticulars de conglomerats i sorres de gra mitjà a fi, i que estan per sota dels nivells marins calcaris i de calcarenites que conformen Les Escletxes del Papiol (Miocè Mitjà). El jaciment de les Escletxes contè nombrosos restes de mamífers amb restes micropaleontològiques, es considera que té potencial per aportar restes de macrovertebrats, i ja va ser citat pel Dr. Crusafont (et al.) l\'any 1955 encara que amb el nom de Papiol (vila). En la campanya de 2011 corresponent a la \'Intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes\' de l\'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont s\'han mostrejat i rentar mostres de les argiles d\'aquest jaciment sense cap resultat. Associació fossilífera: Artiodàctils: Taucanamo lochartu, Cainotherium miocenicum, Amphitragulus sp., cf. Lagomeryx, Cervidae indet. Carnívors: Pseudaelurus tournauensis. Lagomorfs: Lagopsis peñai, Prolagus vasconensis. Rosegadors: Peridyromys murinus.","08158-85","Al costat de les Escletxes","","41.4387200,2.0186400","418015","4587926","","08158","El Papiol","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87246-foto-08158-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87246-foto-08158-85-3.jpg","Legal","Neògen","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","125","2153","5.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f64","87247","Cal Roig","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roig-1","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XX","Ha estat recentment restaurada, perdent elements originals d\'acabat de façana.","Edifici de planta rectangular, entre mitgeres, que segueix el desnivell del terreny i que presenta la façana plana, sense cap decoració. La teulada és a dues vessants, i el carener paral·lel al carrer. Es desenvolupa en alçada en planta baixa i dos pisos. Tots els buits de la façana estan remarcats amb marcs. A la planta baixa hi ha, a la porta d\'accès, un arc escarser molt rebaixat. A la seva dreta, s\'obre una finestra de traça vertical protegida per una reixa de forja. A la planta primera, hi ha una balcona amb dues obertures verticals, protegida d\'una barana amb barrots del tipus pit de colom, decorada amb reganyols, flors de gavarrera i rolleus molt simples. A la segona planta, les obertures, també verticals i emmarcades, presentan un ampit estret tancat per reixes similars a les de la balcona de la planta principal, però amb una decoració més simple. Es desenvolupa en planta baixa i dos pisos. La finestra de la planta baixa presenta reixa modernista força interessant, així com la balconada de la primera planta, de grans dimensions. Al pis segon s\'obren dos balcons estrets, també amb reixes de la mateixa factura i decoració que a la resta de l\'edifici. Les llindes de tots els buits de la façana són plans.","08158-86","Carrer Barcelona, 7","Cal Roig ja existia l\'any 1708, en que Geroni Pagè Casanovas i Maria Carbonell Barfull eran propietaris. Geroni era un cabaler de cal Pagès, i es va casar el 1708 amb Maria Carbonell Barfull, nascuda a Cornellà de Llobregat i filla de l\'hostaler del Papiol. Els Pagès Carbonell només van casar a la seva filla Teresa, la pubilla, amb Francesc Roig Ferrer, de Corbera de Llobregat. Amb el temps, els Roig van anar ampliant el patrimoni urbà i, a finals del segle XIX, tenien a més de la casa on residien, quatre cases més. El darrer Roig de la casa fou en Joan Roig Bernet (1883), qui va casar-se ja gran amb la Carme Barba Vilà, vidua de Josep Pagès Bohigas, de cal Marc. Els germans Pagès Barba van heretar la casa del marit de la seva mare (Ahicart et al., 2019).","41.4374000,2.0099500","417288","4587787","1910-20","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87247-foto-08158-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87247-foto-08158-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87247-foto-08158-86-3.jpg","Legal","Contemporani|Modernisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Presenta, a les reixes, elements decoratius del segon modernisme: flors de gavarrera, barrots en reganyol, perfil de pit de colom als balcons, circells penjants dins de cercles (a la finetra de la planta baixa).","98|105","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f65","87248","Ca la Senyora Manuela","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-senyora-manuela","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol.","XIX","","Habitatge entre mitgeres d\'una sola planta força senzill, essent els elements decoratius sobreposats els únics elements destacables en la seva fesomia arquitectònica. La façana està arrebossada imitant el carreuat de la pedra, i pintada en color rosa. Les obertures són allindades amb els marcs ressaltats amb motllures geometritzants, exceptuant les de la façana lateral exempta, que presenta dues finestres geminades d\'arc de mig punt dominades per la seva verticalitat. La porta està emmarcada per un guardapols, amb una decoració força singular, i està suportat per unes mènsules, avui malmeses. Són uns elements punxeguts d\'inspiració vegetal de poca alçada. Els brancals són falses pilastres acanalades molt poc sobresortints. A sobre dels buits, hi ha una franja, a la manera de frontó, amb respiralls decoratius, i rematant l\'edifici, un element decoratiu amb flor i fullatge. Remata l\'edifici un element sobresortint a la zona central amb motius naturals.","08158-87","Carrer del Carme, 7","El nom li ve d\'una de les seves propietàries, la Senyora Manuela Dulon, qui va venir a estiuejar al Papiol a aquesta casa després de la mort del seu marit l\'any 1923. En aquell temps el desnivell entre la zona inferior i la superior de la plaça de l\'Església es salvava amb un pendent. Un dia la senyora Manuela hi va ensopegar i va decidir pagar unes escales per fer l\'ascensió més fàcil. Aquestes escales es van inaugurar l\'agost de 1926, durant la Festa Major del poble (Ahicart et al., 2019). En aquesta casa va viure Mn. Magí durant la dècada de 1940, fins que es va dur a terme la reconstrucció de l\'església parroquial (Faura Arís, 1996: 240). També la casa va ser coneguda com a Cal Gau (1950 c.), doncs el senyor Sadurní Gau Pons, mestre nacional hi vivia en aquest lloc. Posteriorment es va traslladar al carrer de Barcelona (Ahicart et al., 2019).","41.4392900,2.0132500","417566","4587994","1880","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87248-foto-08158-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87248-foto-08158-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87248-foto-08158-87-3.jpg","Legal","Popular|Contemporani|Modernisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Es tracta d\'una de les façanes més atractives del Papiol, composada a partir d\'elements de la tradició arquitectònica, i que ha arribat íntegrament fins als nostres dies. És la perfecta mostra al municipi, fins i tot amb valor pedagògic, d\'una arquitectura culta dins de la construcció tradicional.","119|98|105","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f66","87249","Carrer del Carme","https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-carme-0","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Martí Albanell, Ms. F. (1926). Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia.","XVIII-XX","En part s\'ha modificat el seu valor arquitectònic com a conjunt","Vial urbà que s\'inicia per l\'est, a la plaça Gaudí, donant així continuïtat al carrer Major continuant en direcció oest fins a perllongar-se cap al barri de Can Puig, tot incloent la zona esportiva del municipi, i donant continuïtat a la part antiga del nucli urbà. En el seu traçat, resulten interessants un bon nombre d\'edificacions i elements que dibuixen l\'urbanisme d\'aquest sector del Papiol: alguns de caire tradicional agrari, com pot ser ca l\'Adjutori, una de les cases més antigues del Papiol, la qual conserva la seva disposició de pairalia, amb portal adovellat i finestral reixat, i d\'altres corresponents al període d\'estiueig de finals dels segle XIX i inicis del segle XX, com poden ser Cal Girona, edifici que destaca de manera singular, la Casa Brunet, també coneguda com a Cal Carrabina/Torre del Pi/Cal Senyor Domènec/Vil·la Maria, Cal Poch, amb la singular cúpula de trencadís, la casa unifamiliar de la Senyora Manuela, els murs del jardí del Senyor Brunet, que li donen un caire molt singular a aquest espai o alguns interessants edificis de veïns entre mitgeres. També dona a aquest carrer el cementiri municipal, i una pèrgola contemporània, que genera un esplèndid mirador a la vall del Llobregat, i una interessant zona d\'ombra en aquest sector urbà.","08158-88","Carrer del Carme","Aquest carrer es va crear urbanísticament parlant l\'any 1968. Abans, formava part d\'un camí antic al costat del qual s\'anaven alineant les cases ja a finals del segle XIX. Com que és un carrer que menava, a manera de camí, cap al terme del nucli urbà, l\'any 1836 es va construir al seu costat, en una zona fora del nucli habitat, el cementiri municipal. Aquest ocuparia les antigues terres de Can Barba, exactament el paratge conegut com \'la Païssa de Casa Roger\'.","41.4392900,2.0132500","417566","4587994","1968","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87249-foto-08158-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87249-foto-08158-88-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","La vila es prolongà vers el NE. a la llera d\'aquest vial, suposant la continuació de l\'antic carrer Major i carrerons adjacents.","98","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f67","87250","Carrer de les Parres","https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-les-parres","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX-XX","Alguns edificis refets en època actual han mermat l\'esperit original del conjunt arquitectònic","Espai urbà de la ciutat en el qual s\'ajunten tot un seguit d\'edificis de vàlua patrimonial: d\'una banda en els números senars, hi han les façanes posteriors dels edificis més interessants que obren les seves façanes principals al carrer del Carme i per la vorera de numeració parell, es contemplen les façanes meridionals de cases de caire tradicional, que es desenvolupen en alçada en planta baixa i pis, com la número 16, Cal Segismon o d\'altres que van remodelar la seva aparença en un segon modernisme de caire popular, com la número 2, Cal Gola/Cal Morelló. El carrer es completa amb la font de la Mare de Déu de Montserrat que genera un racó de regust tradicional i encara amb un emparrat que recorda l\'origen de la denominació del vial.","08158-89","Carrer de les Parres","D\'acord amb la tipologia constructiva, les edificacions del carrer semblen haver-se iniciat a finals del segle XVIII i sobre tot al segle XIX. Les primeres d\'elles responen a una tipologia d\'ús agrícola.","41.4394900,2.0138100","417613","4588016","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87250-foto-08158-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87250-foto-08158-89-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Moltes façanes han estat modificades, però el carrer manté l\'aire de traçat urbà de finals del XIX i començament del XX.Aquest carrer correspon als habitatges, primer de caire rural, després periurbans que es van anar aglutinant, en paral·lel al carrer del Carme, formant un urbanisme lineal que encara conserva un ambient tradicional.","98","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f68","87251","Passatge","https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX-XX","","Carrer en gran pendent que comunica l\'antic nucli urbà amb l\'antiga zona de camps de cultiu. La més important edificació del carrer és la de Cal Ros de Cal Monmany, que te el seu accès pel carrer Montserrat, generant-se en aquest espai una petita plaça, en el replà de la qual arrenca aquest passatge en abrupte desnivell.","08158-90","Passatge de Santa Eulàlia","El nucli antic del Papiol, es va anar estenent per aquest sector a finals del segle XIX. Destaca en la cantonada, Cal Ros de Cal Monmany, construida en el número 18 del carrer de Montserrat. En la seva façana lateral, al començar el passatge, es feia una parada en el trajecte del Calvari, del qual encara es conserva la rajola número 14 que ho assenyala.","41.4395300,2.0107400","417356","4588023","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87251-foto-08158-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87251-foto-08158-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87251-foto-08158-90-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani|Modernisme","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Es tracta d\'un carrer amb un aire tradicional que dona perspectiva al nucli antic","119|98|105","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f69","87252","Cal Joan Bonic/Cal Mànies/Cal Jep de Can Mas","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joan-boniccal-maniescal-jep-de-can-mas","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XVIII-XIX","","Edifici entre mitgeres, amb teulada plana. Es desenvolupa en alçada en planta baixa i dos pisos. A la façana principal, en la planta baixa, presenta recercats en les obertures i un filet idéntic, que marca la diferenciació de pisos a les diverses alçades. L\'accès es fa a travès d\'una porta d\'arc escarser de maons vistos, i a la seva esquerra hi ha una una petita finestra de traça vertical, amb reixa simple (dos barrots creuats). Al primer i segon pis s\'obren, a la dreta, dos balcons: el primer de majors dimensions, el qual sobresurt i es protegeix amb una barana amb brèndoles recargolades i decorades amb roleus i flors. Aquests elements florals estan sobreposats als angles inferiors; el segón balcó, ampitador, presenta una barana més sencilla. A l\'esquerra d\'ambós, i en la mateixa línia vertical, s\'obren una finestra a cada pis. L\'edifici acaba amb una barana simple de ferro que precedeix la terrassa de coberta.","08158-91","Carrer Major, 35","Documentada com a Cal Joan Bonic l\'any 1758, i Cal Mànies el 1940 (Ahicart et al., 2019).","41.4392300,2.0121600","417475","4587988","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87252-foto-08158-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87252-foto-08158-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87252-foto-08158-91-3.jpg","Legal","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","119|98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b995556c784011444f6a","87253","Carrer del Migdia","https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-migdia","","XIX-XX","S\'han fet modificacions d\'obertures de façana per tal de donar més claredat a l\'interior dels habitatges, apart de l\'incorporació de materials estranys, com és el cas de la número 5.","Vial que segueix una curva de nivell al pendent que baixa del castell, per la vessant meridional del turó, en el qual s\'enlaira la població. El vial està flanquejat per tot un seguit d\'habitatges, de planta baixa i pis, moltes de les quals han patit transformacions en moments recents, tot modificant l\'estructura de façana amb l\'ampliació de obertures i remodelació de portes. En ocasions aquestes transformacions han incorporat elements que trenquen l\'estètica del conjunt, com ara el sócol de l\'habitatge número 5. Urbanísticament parlant, aquest carrer arranca el seu traçat en la confluència del carrer Llibertat amb l\'Avinguda de la Generalitat.","08158-92","Carrer del Migdia","Les cases han anat remodelant molt les seves façanes als darrer anys, però en general reflecteixen un moment constructiu a cavall entre el segle XIX i principis del XX.","41.4387000,2.0109500","417373","4587931","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87253-foto-08158-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87253-foto-08158-92-3.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","L\'urbanisme en aquest vessant meridional de la població va crèixer bigarradament, buscant una situació privilegiada en el substrat rocós dins el qual se situa la població.","98","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b996556c784011444f6b","87254","Monument a la Coral \'La Perdiu\'","https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-coral-la-perdiu","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XXI","","Monument commemoratiu urbà, que està ubicat en un racó, dins del jardí de la Castanyera. Es tracta d\'una placa d\'acer corten que tanca una terrassa on creix una heura que li fa de marc vegetal. El monument es presenta de la següent manera: en un filet d\'acer, sobreposats hi ha tres elements, 1. figura d\'una perdiu en relleu i dues cartel·les amb els següents textos que es presenten de manera independent: 2. Llegenda: \'Societat Coral \'La Perdiu\'. 1899/1999/...// més de cent anys omplint el cel de cançons...\' 3. Llegenda: \'El Papiol en agraïment al mestre Joaquim Voltas// 1 de març de 2001\'.","08158-93","Parc de La Castanyera, carrer d\'Anselm Clavé, 14","La Societat Coral la Perdiu, afiliada a l\'Associació dels Cors d\'en Clavé, es va fundar l\'any 1899. El primer reglament intern que es conserva data de l\'any 1900 (Faura Arís, 1996: 316-322). En els inicis de la dècada dre 1920 es va dissoldre, i l\'estendard es va quedar a casa del aleshores president, l\'amo de cal Muray. L\'any 1923, en Pep de cal Pepus i altres van redactar uns nous estatuts i la coral va tenir una important revifalla fins a arribar al moment actual.","41.4376000,2.0084800","417165","4587811","2001","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87254-foto-08158-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87254-foto-08158-93-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni moble","Element urbà","Pública","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98","51","2.1","","11","2024-03-28 01:28:05" "6604b996556c784011444f6c","87255","Cal Presas/Cal Colomé","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-presascal-colome","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XVIII-XIX","Molt modificada la planta baixa i la finestra de l\'est a la planta superior.","Edifici entre mitgeres, amb coberta a dues vessants de teula àrab. La façana és llisa. En alçada es desenvolupa en dues plantes: la baixa, està molt modificada, com també ho està la finestra del cantó est, en la planta primera, que es van modificar en mòduls no tradicionals. El balcó, amb barana de ferro de barrots simples recargolats, i la finestra de traça vertical amb ampit, que s\'obre en vertical a la porta d\'accés a l\'habitatge, són originals. Entre el balcó i la finestra, hi ha un rellotge de sol vertical amb decoració d\'un sol sense raigs, de la boca del qual surt el gnòmon. Presenta numeració àrab a l\'interior del tercer cercle groc concèntric esgrafiat, que forma la decoració. A l\'est, per sobre de la placa del carrer, hi ha les rajoles de l\'estació 24 (?) del calvari.","08158-94","Plaça Joan Fuster, 3","Josep Presas Ferrer va ser el primer propietari documentat al 1683, casat amb la Maria Pagès Prats. El nom de Colomer, li ve del matrimoni de Jacinta Presas Font, amb el Ramon Colomer Massaats, l\'any 1903 (Ahicart et al., 2019).","41.4392700,2.0142100","417646","4587991","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87255-foto-08158-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87255-foto-08158-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87255-foto-08158-94-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Es tracta d\'una edificació rural tradicional aïllada que es va incorporar al nucli urbà de la població.","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f6d","87256","Pas cobert","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-cobert","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XIII","","Pas cobert que actualment forma part d\'un habitatge plurifamiliar. És un carreró adossat a l\'edifici de la rectoria. L\'entrada es fa per un arc de mig punt amb l\'interior d\'embigat de fusta i sortida també d\'arc de mig punt. A un dels laterals veiem senyals d\'un arc el·líptic, avui cegat amb pedruscall, precisament al mur que forma part de la paret límit de la rectoria, actualment molt transformada.","08158-95","Carrer Mossen Rull, s/n","Aquest pas, és molt probablement del moment de construcció de la Casa Rectoral, un dels edificis més antics de la població, que es va construir al voltant dels segles XIII-XIV.","41.4389200,2.0103700","417325","4587956","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87256-foto-08158-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87256-foto-08158-95-3.jpg","Legal","Romànic","Patrimoni immoble","Edifici","Pública","Estructural","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","És una construcció molt interessant dins el conjunt més antic de la població que s\'ha mantingut en bon estat a pesar de les destruccions del moment de la guerra civil.Constitueix un espai integrat dins del conjunt medieval de la població, amb diverses afectacions importants en el decurs de la guerra civil (1936- 1939)","92","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f6e","87257","Fons paleontològics del Papiol de l\'ICP Miquel Crusafont","https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-paleontologics-del-papiol-de-licp-miquel-crusafont","\Alba, d. et al (2018) First record of a Miocene pangolin (Pholidota, Manoidea) from the Iberian Peninsula. Journal of Vertebrate Paleontology, 38,1. Galindo, J (2019) Llistat de vertebrats de les col·leccions del Papiol dins el fons de l\'Institut Miquel Crusafont. Extracte de l\'inventari general de les col·leccions. Document administratiu. Cap d\'Àrea de Gestió de Col·leccions i Treballs de Camp de l\'Institut Català de Paleontologia Universitat Autònoma de Barcelona\
","","","\Formen part de les col·leccions del Museu fòssils provinents dels següents jaciments paleontològics del municipi del Papiol, bàsicament trobats a les excavacions de les pedreres que explotaven les diverses bòbiles del municipi: Les Escletxes. MAMÍFERS. Insectívors indeterminats. Lagomorfs ocotònids indeterminats. Rosegadors: Cricètids: Cricètids indeterminats, Megacricetodon primitivus, Democricetodon hispanicus, Democricetodon cf. Decipiens, Eumyarion sp., Glírids: Pseudodryomys ibericus. Esciúrids: Heteroxerus sp. Proboscidis: Dinotèrids: Prodeinotherium bavaricum. Can Canals. RÈPTILS. Testudines. Testudínids: Ptychogaster sp., Testudo sp. Cocodrílids indeterminats MAMÍFERS. Lagomorfs ocotònids indeterminats. Proboscidis: Gomfotèrids indeterminats. Artiodàctils. Artiodàctils indeterminats, Suids: Conohyus giganteus, Aureliachoerus minus. Cèrvids indeterminats. Carnívors. Carnívors indeterminats. Fèlids: Pseudaelurus sp. Creodonts: Hienodòntids: Sivanasua antiqua. Can Cerdà. RÈPTILS. Rèptils indeterminats. MAMÍFERS. Lagomorfs: Ocotònids: Lagopsis penai. Folidota: Mànids: Necromanis franconica. Can Mas: RÈPTILS. Testudines. Testudínids: Paralochelys catalaunicus. Quelònids: Quelònids indeterminats. MAMÍFERS. Lagomorfs: Ocotònids: Lagopsis penai. Proboscidis: Proboscidis indeterminats. Gomfotèrids: Gomfotèrids indeterminats, Gomphotherium angustidens, Dinotèrids: Prodeinotherium bavaricum. Perissodàctils: Rinoceròtids: Dicerorhinus? Sp. Artiodàctils: Cèrvids: Lagomeryx sp. De totes les restes trobades en jaciments del Papiol, i conservades en aquesta institució, destaca, per la seva importància, el primer fòssil de pangolí a la península ibèrica, un fèmur de fa 16 milions d\'anys del jaciment de Can Cerdà, al Papiol ( Barcelona).\
","08158-96","ICP Miquel Crusafont, Carrer Escola industrial, 23 · 08201- Sabadell, Vallès Occidental","\Les restes identificades d\'aquest pangolí del Papiol, corresponen a un fèmur datat en uns 16 milions d\'anys: és el primer exemplar conegut d\'aquesta espècie a la península ibèrica.\
","41.4379700,2.0110500","417380","4587850","","08158","El Papiol","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87257-femurpangoli.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87257-87257-87257-foto-08158-96-2.jpg","Legal i física","Neògen|Paleozoic","Patrimoni moble","Col·lecció","Pública","Científic","","","","2021-03-16 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Fotografia corresponent a la mandíbula d\'un Gomphotherium, cortesia de l\'Institut Crusafont. Els pangolins actualment viuen a Àsia i Àfrica, però en el miocè van estar presents a Europa, i l\'espècimen representa el primer registre de pangolins fòssils a la península ibèrica. El fòssil, prové de l\'antiga masia de Can Cerdà, avui desapareguda, en una pedrera d\'argila. El jaciment va ser esmentat per primera vegada en un escrit de Miquel Crusafont el 1975, però el material no va ser dibuixat o escrit, per la qual cosa va caure a l\'oblit fins que el van tornar a descobrir els paleontòleg David M. Alba, a partir dels textos de Crusafont. El fèmur s\'assembla al de \'necromanis\' i al d\'altres pangolins extints per ser més primitius que el dels representants actuals del grup, i una mostra d\'aquests caràcters primitius és una depressió en el cap d\'aquest reste ossi. Va ser publicat a la revista \'Journal of Vertebrate Paleontology\', fent resó del seu magnífic estat de conservació. Manté diferents característiques primitives en comparació amb els actuals i s\'ha assignat al gènere extint \'necromanis\'. Els pangolins o ossos formiguers escatosos estan representats per tres gèneres, que difereixen en la seva distribució geogràfica i adaptacions locomotores: els pangolins asiàtics s\'inclouen en el gènere \'manis\', mentre que els africans estan en \'smutsia\' (de terra) i \'phataginus\' (arboris). No obstant això, durant el eocè els pangolins es estendrien des d\'Àsia fins a Amèrica del nord i, posteriorment, al miocè es troben exclusivament a Europa, on estan representats pel gènere extint \'necromanis\', de relacions incertes amb les espècies actuals.","125|121","53","2.3","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f6f","87258","Mina d\'aigua del Canyet","https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-del-canyet","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XVIII-XIX","Tallada en alguns indrets","Es tracta d\'un sistema de captació d\'aigües subterrànies, format per un túnel hipogeu que recollia aigües de la riera de Rubí per tal de regar els camps de la part superior de l\'estació i els del Peu de la Costa. La construcció està feta de maons i te una alçada aproximada d\'un metre i mig; es pot passar per l\'interior amb el cap cot (Faura Arís, 1996: 152). Una part de la mina surt a la superfície formant un aqueducte. Continua a cel obert per a regar els camps del pla del Colomé. La boca de la mina està situada al pont del Canyet, en el qual hi havia un filtre per a no deixar passar la brossa que arroseguen les aigües. Travessa les vies del tren per sota, a tocar l\'estació del ferrocarril, i desemboca als camps de l\'Esteve Faura i del Jaume Reig. Continua a cel obert per tal de regar els camps del pla del Colomé.","08158-97","Carretera Molins de Rei a Rubí, Km 2.6","","41.4351300,2.0024500","416658","4587543","","08158","El Papiol","Difícil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87258-foto-08158-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87258-foto-08158-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87258-foto-08158-97-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","La mina finalitzava en els camps de l\'Esteve Faura, i recollia les aigües de la riera de Rubí per regar els camps de la part superior de l\'estació i els del Peu de la Costa.","98|119","49","1.5","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f70","87259","Molí de l\'Argemí","https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-largemi","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Inventari d\'edificació tradicional: https://parcs.diba.cat/documents/170508/5156227/p09d003.pdf Orive Ortega, A. (2011) Galceran de Papiol. Estudis, 6. B de biografia. Edicions del Llobregat. Centre d\'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Ajuntament del Papiol. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.","XIV","Actualment en restauració per la família propietària.","Edifici d\'aspecte molt irregular, degut a les diferents ampliacions que es feren durant els temps en que fou ocupat. Inicialment fou una construcció de planta rectangular amb la teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. A la part de darrera hi estava el molí, del qual resta alguna roda i l\'espai que ocupa tota l\'alçada de l\'edifici. Un cos afegit que es troba a la part davantera, és d\'una construcció més acurada. Les cantoneres estan fetes de pedra molt ben treballada. Aquest cos queda a l\'alçada del primer pis i el camí hi circula per sota d\'ell. D\'entre els elements mòvils conservats, destaca una mola tallada: el fet de que aparegui trencada just per la meitat, impedeix determinar amb seguretat si es tracta de la mola jussana (fixa) o bé la sobirana (mòbil), tot i que el seu ratllat de línies rectes sembla indicar que es tracti d\'aquesta darrera. Les dimensions d\'aquesta mola s\'ajusten a la mida típica de les moles de la baixa edat mitjana, que tenien entre 1,10 i 1,40 m de diàmetre, i feien entre 700 i 1.100 kg, i el ratllat tenia entre 3 i 5 mm. de profunditat. Aquesta mola té unes mesures semblants, amb un diàmetre d\'1,14 i un ratllat de 5 mm. També conserva a una de les façanes, tot i que en un estat molt dolent, un rellotge de sol. Davant de l\'edifici hi ha un pont i restes d\'antics rentadors.","08158-98","Horts del pla del Llobregat","És molt probable que es tracti de l\'antic molí que ja surt a la documentació l\'any 1328, d\'acord a documents conservats a l\'arxiu del castell de Papiol: allà es diu taxativament que el molí d\'Argemir era el molí antic del senyor del castell. Si és així, es pot assimilar al molí que s\'esmenta en un asentència arbitral de l\'any 1327, en el qual es detallen els problemes que hi havia entre els pagesos del Papiol per les reparacions que estaven obligats a fer al molí del senyor del castell, Raimon de Papiol, fill de Galceran (Orive, 2011: 108). El molí es esmentat al segle XIX, com a molí fariner i al Nomenclàtor de la Província de Barcelona. El descriu com \'molí situat a 1 km de la capital de l\'ajuntament, edifici de dues plantes habitat constantment\'. Va ser també habitatge dels treballadors del molí paperer, i hi van viure fins a quatre famílies. Aquestes famílies tenien la responsabilitat de regular el pas d\'aigua del canal de qualsevol pujada de cabal (Faura Arís, 1996: 218). Dins l\'edifici hi ha senyals de diferents riuades, la darrera l\'any 1962, que provocà l\'abandó definitiu de l\'habitatge, tot i que s\'ha reformat recentment.","41.4295800,2.0013600","416560","4586927","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87259-foto-08158-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87259-foto-08158-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87259-foto-08158-98-3.jpg","Legal","Medieval|Modern|Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Està situat molt a prop del Llobregat: el rec que el feia treballar encara discorre al seu costat.La zona propera al Molí de l\'Argemí era un dels indrets on es feien les millors captures de pesca al Llobregat, al seu pas pel Papiol.","85|94|98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f71","87260","Molí d\'en Roig","https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-roig","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XX","En estat d\'oxidació","Molí eòlic aiguader, de ferro, que està muntat a sobre d\'una edificació quadrangular de maons que li fa de base i que es troba a sobre de la vertical del pou de captació de l\'aigua. De la part estructural metàlica, conserva la torre, la roda multipala, el penell i el rotor. Es tracta d\'un giny d\'eix horitzontal, orientat al vent dominant. Aquesta orientació es realitza automàticament mitjançant el penell que encara la roda cap al vent que bufa més fort en cada moment. L\'energia eòlica és transmessa per aquest moviment, mitjançant una biela, a la barra de la bomba de pistó que impulsa l\'aigua des de l\'interior del pou fins a la bassa que es trobava a prop i que actualment ha desaparegut.","08158-99","Avinguda de la Generalitat de Catalunya, 7-9","La primera documentació que es posseeix d\'aquest molí és d\'inicis del segle XX.","41.4381300,2.0109700","417374","4587867","1900-10","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87260-foto-08158-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87260-foto-08158-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87260-foto-08158-99-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","El molí no únicament bombejava aigua del pou natural que hi havia als terrenys del Roig, per tal d\'omplir la bassa per a d\'aquest amanera regar els horts del propietari, sinó que també oferia el servei d\'aigua a les cases de la zona.","98|119","49","1.5","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f72","87261","Monument als morts de la riuada de 1962","https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-morts-de-la-riuada-de-1962","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XX","","Monòlit de pedra calcària, d\'1,5 m d\'alçada x 0,80 cm de gruix. Està desbastat i picat per la part frontal (la posterior no està desbastada), amb un espai que sobresurt en relleu, repicat amb buixarda fina, disposat per a incloure la llegenda. L\'espai reservat en relleu, està precedit per una mena d\'escut amb coloms en relleu que s\'uneixen pels caps en una mena de flor central. A continuació, per sota, es desenvolupa la llegenda epigràfica que commemora els luctuosos successos de la riuada del Vallès de 1962. La inscripció està gravada a la pedra escrita en lletra capital majúscula, a excepció del lloc i la data, que no corresponen a aquest tipus de lletra monumental, i que es situa al peu, a la dreta, també en majúscules. Diu el següent: \'A LA MEMORIA DE CUANTOS PERECIERON EN LAS TRAGICAS INUNDACIONES DEL VALLES EL DIA 25 DE SEPTIEMBRE DE 1962, Y DE LOS CUALES 157 CADAVERES FUERON RECOGIDOS EN ESTOS CAMPOS QUE FUERON ARRASADOS Y DEVASTADOS POR LA FURIA DE LAS AGUAS Y EN PRUEBA DE GRATITUD A CUANTOS CON SUS ESFUERZOS CONTRIBUYERON A SU RESCATE: Y RECUPERACION DE LOS DAÑOS CAUSADOS. PAPIOL 25-9-1965\'.","08158-100","Horts del pla del Llobregat","A la nit del 25 de setembre de 1962 es va produir la tragèdia més gran de la història recent del Papiol. Les pluges torrencials van fer estralls a tot Catalunya, sobretot la zona dels Vallès i Baix Llobregat. Terrassa, Sabadell, Ripollet, Rubí, Papiol, Molins de Rei i altres poblacions van viure una nit de tragèdia i de por. Es van produir aproximadament uns 600 morts i desapareguts -al terme del Papiol, però, no hi van haver desgràcies personals. Al Papiol es van recollir 157 cadàvers que la riera va arrossegar. Darrera de la tragèdia es van succeïr moviments de solidaritat i ajut: Mica en mica van arribar les indemnitzacions i després, en honor de tots els damnificats i en memòria de les víctimes, s\'aixecà el 25 de setembre de 1969, un petit monòlit al costat de la casa d\'aigües, i a tocar el torrent de Batzacs (Faura Arís, 1996: 102). La memòria d\'avingudes i aiguats que, de manera important, van afectar al Papiol són les corresponents a les dates següents: -2-6 de gener de 1826: riuada (documentada per Bartomeu Massaveu , rector de Santa Eulàlia). -24 d\'agost de 1842: riuada de Sant Bartomeu. 23 de setembre de 1845: temporal de Santa Tecla (segons testimoni d\'Antoni Canals fou \'causant d\'infinitat de maleses\'). -16 de gener de 1898: riuada de Sant Antoni (destrucció del convent de monges). -21 de setembre de 1901: riuada. -13 d\'octubre de 1901: riuada. -16 d\'octubre de 1901: riuada. -22 d\'octubre de 1901: riuada. -7 de novembre de 1901: riuada. -29 de setembre de 1913: riuada de Sant Miquel (destrucció de la resclosa del desaparegut Molí Paperer). -1940: pluges intenses. -1942: pluges intenses. -1943: pluges intenses. -1944: pluges intenses. -25 de setembre de 1962: destrucció del pla de can Mas i el del Colomer, amb un resultat de 157 morts. -Setembre de 1971: riuada. -6 de desembre de 1971: riuada. -8 de novembre de 1982: caiguda del pont de pedra de la N-II de Molins de Rei.","41.4356900,2.0006300","416507","4587607","1967","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87261-foto-08158-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87261-foto-08158-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87261-foto-08158-100-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Eclecticisme","Patrimoni moble","Element urbà","Pública","Simbòlic","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","En la parla tradicional papiolenca les crescudes del Llobregat es coneixen amb el nom de carbassers, per la quantitat d\'aquests fruits que s\'acumulaven a les vores del riu després del pas d\'una riuada.","98|102","51","2.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f73","87262","Fons Paleontològic del Papiol del Museu Geològic del Seminari de Barcelona.","https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-paleontologic-del-papiol-del-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona","Garcia, M.J.; Brito Martín, R.. (2016). Breu recull de la Geologia i la Paleontologia de la ciutat de Barcelona. Revista Comunicats 2016. Institut Català de Gemmologia, Mineralogia i Paleontologia (ICGMP). Revista Comunicats. Inventari del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Document d\'ús intern. Lambert, J. (1906) Memòries de la Société Géologique de Grance. Paléontologie. Tome XIV.- Fascicule 2-3. Paris: Au siège de la Société Géologique de France.","","","Dins els fons paleontològics del Museu hi ha enregistrats 2.176 fòsils procedents del Papiol, amb el nom del donant i el lloc de recollida. Destaca el Brissopsis papiolensis del miocè (Echinodermata /Echinozoa /Equinoderms), trobat a LesTorrenteres, i que porta el nom del municipi.","08158-101","Carrer de la Diputació, 231","","41.4379700,2.0110500","417380","4587850","","08158","El Papiol","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87262-foto-08158-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87262-foto-08158-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87262-foto-08158-101-3.jpg","Legal i física","Neògen|Paleozoic","Patrimoni moble","Col·lecció","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Propietat privada però d\'accès públic. Des de finals del segle XIX, es vas despertar un gran interès entre la comunitat científica per la geologia del Papiol, de manera que els grans estudiosos van realitzar directament troballes en els diversos jaciments del municipi, o van acollir els fóssils que altres anaven recollint en les seves excursions, moltes d\'elles de caire científic en aquell territori. Almera o Lambert, són noms dels grans científics vinculats a la geologia d\'aquest municipi. El resultat va ser una gran i magnífica col·lecció de fóssils que avui formen part del fons del Museu.","125|121","53","2.3","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f74","87263","Monument als Morts de la Guerra Civil","https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-morts-de-la-guerra-civil-0","","XX","Es troba un xic deteriorat el parament","Monument en forma de paralelepíped molt allargat fet a base de rajoles de gres que cubreixen una ànima central. Es troba ubicat en un racó de l\'Avinguda de la Generalitat, a sobre d\'una base graonada i enjardinada darrera d\'un mur de totxo que serveix de contenció a la part de jardí embardissat. Presenta la llegenda incisa i pintada en negre: \'PER TOTS/ELS MORTS/DEL POBLE/1936-1939\' i per sota, també incisa i pintada en color negre, una creu llatina lleugerament patada.","08158-102","Avinguda de la Generalitat de Catalunya (al davant del número 5)","Es va col·locar sota l\'alcaldia de Casajuana.","41.4385300,2.0111200","417387","4587912","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87263-foto-08158-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87263-foto-08158-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87263-foto-08158-102-3.jpg","Legal","Contemporani|Eclecticisme","Patrimoni moble","Element urbà","Pública","Simbòlic","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|102","51","2.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f75","87264","Torrent de Batzacs","https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-batzacs","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","","Alguns paraments es troben deteriorats","Curs fluvial que neix a la serra de Collserola. Passa vorejant el terme del Papiol, i arriba fins a la zona agrícola: en aquest punt el seu curs està limitat per sengles murs de protecció que ajuden a canalitzar la força de les aïgues per tal de protegir les terres de cultiu. Poc abans de desembocar en el riu Llobregat, hi havia els Quatre Bagants, un dels punts de regulació del cabal de l\'aigua del canal de la Infanta.","08158-103","A l\'oest del terme municipal","L\'any 1947 es van construir al marge dret del seu curs, un pou que donaria servei al nucli de la població, emmagatzemant les aigües en uns dipòsits (Faura Arís, 1996: 46). També es va construir una col·lectora i un dipòsit regulador amb cabuda per a 1.000 litres. Al final del torrent en l\'indret conegut com els Quatre Bagants, hi havia una roda de molí de grans dimensions, que agafava l\'aigua del canal de la Infanta i la distribuïa pels recs. Aquesta roda va ser posteriorment substituïda per un motor.","41.4385300,2.0027100","416684","4587920","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87264-foto-08158-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87264-foto-08158-103-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","","2153","5.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f76","87265","Torrent de les Argiles","https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-les-argiles","Faura i Casanovas, E. (1999) L\'ahir i l\'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós.","","","Curs d\'aigua que comença a les terres argiloses a la part baixa del nucli urbà i que desemboca en el riu Llobregat, en el pla de les hortes. Conflueix amb les Torrenteres, i passa vorejant el Peu de la Costa.","08158-104","Polígon industrial Sud i al costat de les cases del Peu de la Costa","","41.4334800,2.0070500","417040","4587355","","08158","El Papiol","Difícil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87265-foto-08158-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87265-foto-08158-104-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Actualment, en part, està soterrat, essent utilitzat, a tocar el Peu de la Costa, com a camí per vianants.Sembla un curs que tradicionalment es feia servir com a camí,el qual devia comunicar les cases del Peu de la Costa amb la part alta del nucli del Papiol.El torrent ha estat canalitzat al llarg de la història. Antigament tenia la seva desembocadura aigües molt a prop del molí e l\'Argemí. El seu cabal era format per l\'aiguabarreig dels seus dos principals afluents, el torrent Gavatx (que passa tocant les parets del carrer del Peu de la Costa), i el de les Torrenteres (que es trobava llavors més a prop del riu que de la masia del Colomer).La primera reforma del curs d\'aquest torrent fou necessària quan es van enllaçar dos recs: el que ve de la Casa de l\'Aigua amb el rec vell, o sigui, el que comença a les fàbriques. Aquest enllaç s\'efectuà a principis del segle XIX; en allargar-lo per mor e conduir les seves aigües al rec anteriorment esmentat, que ja era construït feia molts anys. Aquest torrent calgué desviar-lo en direcció esquerra, i així l\'aigua podria travessar-lo per sota.La segona reforma va ésser el 1856. En construir-se el ferrocarril, fou necessari construir dos ponts per tal de travessar els dos afluents anteriorment esmentats. Un d\'ells, el del torrent Gavatx, feia de camí principal per accedir al Papiol, en el tros conegut per la Rasa. Sis anys més tard, el 1862, Rubí i Castellbisbal sol·licitaren la construcció d\'una carretera per empalmar amb la general de Molins de Rei i, majorment amb l\'estació de ferrocarril.El 14 de juliol de 1862, es va acordar construir la carretera per empalmar amb la general de Molins de Rei. El Diputat Prats i Soler va comunicar que la Diputació aportaria els dos terços del seu pressupost, mentre que la part restant havia d\'ésser sufraga pels municipis de Rubí, Castellbisbal, Molins de Rei, el Papiol i la companyia Ferrocarriles del Centro, que també era part interessada. Papiol no va donar mostres d\'interessar-se pel projecte, ja que el propietari del Castell, advocava per transformar en carretera el ramal antic del camí reial, que a partir del 1764, només servia per la comunicació amb el Vallès.Per construir la carretera, el problema radicava a travessar la via fèrria i passar per l\'estació. Va ésser aprofitat el pas de l\'aigua del torrent Gavatx i s\'amplià d\'acord amb les necessitats dels vehicles d\'aquell temps. El pas va ser cobert amb bigues de ferro, que li van donar el nom amb què es va conèixer des d\'aleshores: el pont de Ferro (Faura i Casanovas: 1999: 98-102)Les aigües d\'aquest torrent es van desviar amb una variant d\'uns 90º, per la qual cosa aquell pont havia d\'absorbir l\'aigua de l\'altre torrent. Aquest fet va ocasionar la canalització dels dos afluents del torrent del Colomer, amb gruixudes parets reforçades amb esperons.Amb la construcció de l\'autopista, es va desplaçar de nou la confluència d\'aquests dos torrents: la construcció del pont de l\'autopista ha fet que s\'uneixen noves aigües, tot augmentat el seu cabal: les que pertanyen a la vessant del torrent de Batzacs. D\'aquesta manera prop d\'aquest pont s\'uneixen actualment les aigües dels torrents Gavatx, Magre i Torrenteres amb el seu afluent, anomenat de les Argiles.","","2153","5.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f77","87266","Rec del Canal de la Infanta","https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-del-canal-de-la-infanta","Bonilla, A, et al. (2013) Pa, vi, oli. La Pagesia al Papiol Catàleg de l\'exposició. Museu del Papiol. Ajuntament del Papiol. Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XIX","En alguns punts brut i difícilment localitzable","Canalització que en tot el seu recorregut te 17,420 km de llargària, i que agafa les aigües del riu Llobregat al seu pas pel Papiol de la presa o resclosa que hi ha a tocar la casa de l\'aigua. Des d\'aquest punt pasa per sota la casa i continua fins al torrent de Batzacs, que creua per via subterrània. A la vora dreta del torrent, s\'hi troben quatre bagants, continua pel molí fariner de l\'Argemí i després arriba fins al molí paperer de Can Capdevila, i d\'aquí fins a la casa de comportes de Molins de Rei. A partir d\'aquí segueix cap a Sant Feliu, Sant Joan d\'Espí, Cornellà, L\'Hospitalet, Sants, fins arribar al peu de la muntanya de Montjuïc, on desemboca al mar.","08158-105","Horts del pla del Llobregat","Un primer canal construït el 1188 va ser el conegut com a Rec Vell, que partint des del Papiol va servir per abastir diversos molins fariners de la banda esquerra del Llobregat, donant lloc posteriorment a la vila de Molins de Rei. En principi, aquest canal havia d\'arribar fins a Barcelona però problemes de finançament de l\'obra van fer que no s\'estengués més enllà de Molins de Rei. El Rec Vell posteriorment serà el subministrador d\'aigua al Canal de la Infanta, ja que el cabal d\'aigua sobrant del rec, en arribar a la Casa de les Comportes, es regula i es desvia cap al canal o directament es desaigua cap al riu en funció de les necessitats d\'irrigació del moment. El Canal de la Infanta, el nom complet del qual era Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón, es va construir per subministrar aïgua al molí fariner i l\'energia que necessitaven per fer rodar els molins, i alhora va aconseguir dinamitzar l\'economia agrària de la vall del Llobregat, transformant moltes terres de secà en regadiu, amb la qual cosa es convertí en un eix dinamitzador de l\'economia d\'aquest territori. La seva aparició va dur a terme l\'augment del nombre de llocs de treball, especialment al molins i fàbrica de filats de cotó, i fàbrica de cartrons. El Pla era la part del Papiol que es regava. Es dividia en dues parts: el Pla de Can Mas i el de Colomé, separades pel torrent de Batzacs. Estava parcel·lat en molts trossos petits de mitja o una mujada (1 mujada equival a 0,49 hectàrees) i solcat per sèquies per distribuir l\'aigua.","41.4305900,2.0009300","416525","4587040","1817-20","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87266-foto-08158-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87266-foto-08158-105-3.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","Tomàs Soler i Ferrer","Popularment la pagesia li deia \'el Rec\' (Faura Arís, 1996: 149).","98","49","1.5","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f78","87267","Casa de les Aigües","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-les-aigues","","XIX","En un avançat estat de degradació","Edificació aillada, de planta quadrangular i teulada a dues vessants. Les façanes són planes i estan fetes de maçoneria irregular. En dos d\'elles s\'obren escasses finestres de petites dimensions i recercat de maons. Conserva la tortugada en els ràfecs. L\'antecedeix un barri, en el qual s\'obre la porta d\'entrada al pati interior. Aquesta porta és d\'arc escarser i marc de maons. Conserva la fusteria d\'origen. A la part dreta hi ha un pou amb coberta de volta que sobresurt cap en fora.","08158-106","Horts del pla del Llobregat","Construcció del segle XIX.","41.4351400,1.9972100","416220","4587549","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87267-foto-08158-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87267-foto-08158-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87267-foto-08158-106-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Pública","Sense ús","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Prop de l\'aiguabarreig del Llobregat, la riera de Rubí i la Casa de les aigües, hi ha, actualment, una estació de control de les aigües residuals per a mesurar els nivells de crom, cianurs, sals, etc., que poden portar aquestes aigües.En aquest punt s\'iniciava el canal del Rec, agafant l\'aigua de la resclosa del riu Llobregat, i derivant l\'aigua cap a aquest indret.","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f79","87268","Ca l\'Amadeu","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamadeu-0","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XX","","Casa aïllada, de planta quadrangular i teulada a dues vessants amb faldons i sengles boles de remat al carener, marcant la verticalitat de la façana principal i la posterior. En alçada es desenvolupa en planta baixa i altell. Les façanes són planes, i a elles s\'obren buits de mòdul vertical. Les persianes originals han estat substituïdes per fusteria d\'alumini. Està envoltada d\'un petit jardí i te porta al barri.","08158-107","Avinguda de la Generalitat, 33","El nom li ve de l\'Amadeu Jané Ribas, vingut del Vendrell, el qual va entrar de pubill a la casa de la seva dona, la Fracesca Alias Tusset (Ahicart et al., 2019).","41.4365400,2.0099000","417282","4587692","1930","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87268-foto-08158-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87268-foto-08158-107-2.jpg","Legal","Popular|Contemporani|Modernisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","119|98|105","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f7a","87269","Màquina excavadora Menck","https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquina-excavadora-menck","","XX","Recentment restaurada","Excavadora de cables MENCK (MENCK \& HANBROCK GmbH, Hamburg-Altona, Deutschland) M110 instal·lada en memòria de l\'activitat extractiva d\'argiles, a la rotonda que dona accès al polígon industrial sud del Papiol i que és visible a l\'entrada al municipi. Vehicle metàl·lic dotat d\'un braç articulat i una pala amb la funció d\'excavar i moure grans quantitats de terra. Està pintat de color blau. Presenta en el lateral la marca, inscrita en relleu en una cartela groga: \'Menck¬Hambrock. Hamburg Altona\', i en la part posterior el model: \'Menck. M110. La màquina, de tracció mecànica, era activada per motor dièsel. El moviment de la pala es duia a terme enrotllant o desenrotllant els cables d\'acer.","08158-108","Rotonda d\'accès al polígon industrial sud","L\'excavadora Menck va ser importada d\'Hamburg, Alemanya, l\'any 1962. És un símbol del procés d\'industrialització en l\'extracció de l\'argila a El Papiol. L\'explotació dels terrals, juntament amb la creació de bòbiles ( avui desaparegudes) va donar un gir a l\'activitat econòmica del poble. L\'explotació dels jaciments d\'argiles fins a finals dels anys cinquanta es duia a terme amb estris força rudimentaris, com eren, el pic, la pala i pel transport, el carro de tracció animal. Quan l\'argila estava molt compacte s\'utilitzaven explosius. Posteriorment es va evolucionar cap a les màquines hidràuliques: des d\'aleshores, el mecanisme ha sofert innovacions però sempre dins el mateix sistema. Menck \& Hambrock (sovint abreujat a Menck) va ser una empresa d\'enginyeria alemanya amb seu a Hamburg-Altona, que va produir especialment excavadores. L\'empresa va ser fundada l\'any 1868 per Johannes Menck i Diedrich Hambrock a l\'antic poble Ottensen. Fins i tot abans de la primera guerra mundial, Menck va ser un dels principals fabricants mundials d\'excavadores. El 1901, per exemple, la fàbrica va presentar la seva primera retrocarregadora d\'elevació alta al món. A partir de 1923, es van produir les primeres excavadores de cadenes a Europa","41.4331500,2.0059500","416948","4587319","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87269-foto-08158-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87269-foto-08158-108-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni moble","Element urbà","Pública","Simbòlic","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","Empresa MENCK \& HANBROCK","El Museu del Papiol ha gestionat la donació de l\'excavadora que ha fet l\'empresa \'Suministros de Arcilla, S.A\', duent a terme la restauració i proposant l\'actual ubicació de la màquina.","98","51","2.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f7b","87270","Horts del Pla del Llobregat","https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-del-pla-del-llobregat","Bonilla, A, et al. (2013) Pa, vi, oli. La Pagesia al Papiol Catàleg de l\'exposició. Museu del Papiol. Ajuntament del Papiol.","","La seva conservació varia en funció del propietari: hi ha espais en cultiu actiu i altres abandonats","Zona de cultius d\'horta que s\'estèn per tota la plana fèrtil de la vall del Llobregat. Està travessada pel rec i les seves derivacions, i abans era regada per sínies de les que avui només queda un exemplar amb un relatiu bon estat de conservació. Actualment els cultius principals són fruiters i hortalisses.","08158-109","Horts del pla del Llobregat","","41.4314500,2.0011000","416541","4587135","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87270-foto-08158-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87270-foto-08158-109-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","El parc fluvial del qual formen part aquests horts, té més de trenta quilòmetres de longitud, des del Pont del Diable, a Martorell, fins a la seva desembocadura al mar al Prat de Llobregat.L\'agricultura va ser molt important pel Papiol (Faura i Casanovas: 1999: 197). Les hortes proporcionaven les fruites i verdures a la població i encara més enllà.L\'agricultura es va complementar amb el treball en altres oficis o a les fàbriques, que proporcionaven per a molt dels veïns del Papiol el gruix del jornal que portaven a casa. De manera que molt sovint s\'alternava en el mateix dia el \'torn de la fàbrica\' amb el treball al seu petit trosset. Les fàbriques que havia en el terme -les filatures, la paperera les bòbiles, ho permetien. Es produïa, doncs una simbiosi entre agricultura i indústria que va permetre la coexistència dels dos sectors durant molt de temps.Es te memòria de la plantació de mongetes del ganxet, patates, enciams, faves, pésols, tomàquets, pebrots, maduixes, que sobretot es produïen pel consum de la casa.","98","2153","5.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f7c","87271","Pou de captació d\'aigües","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-captacio-daigues","Faura Arís, A. (2018) El traç de la Guerra. El Papiol, 1934-1935. El Papiol Ajuntament del Papiol. Espai de recerca del Patrimoni del Papiol.","XX","","Edificació aïllada, amb façanes planes i coberta a dues vessants, amb una finestreta respirall a sobre de la porta d\'accès. Dins d\'aquesta construcció és protegeix un pou de captació d\'aigúes. Al davant de la construcció hi ha un espai per lleure al davant d\'una font que oferia el sobrant d\'aigua, i que avui està absolutament seca, fins i tot havent perdut el broc per on rajava l\'aigua.","08158-110","Horts del pla del Llobregat, al cosat esquerra del torrent de Batzacs","La primera portada d\'aigües fou l\'any 1880, essent alcalde Josep Calopa, amb la construcción de la xarxa de distribució i les fonts públiques de cal Pere Pau, cal Piler i Can Tintorer. L\'any 1907 es construí a la Font de ca n\'Esteve un dipòsit que donava servei als rentadors públics situats ben a prop. A partir de l\'any 1916, amb l\'arribada de l\'electricitat, es va obrir un pou a la propietat de ca n\'Esteve, que va ser ampliat l\'any 1926. L\'any 1922 l\'Ajuntament del Papiol contracta els sauris Pere Cinto de Castellbisbal, i Pau Estruch, d\'Esparraguera, per fer una inspecció al terme del Papiol per a trovar nous pous d\'aigua. Llocs on es va trovar aigua i estimacions van ser els següents: hort del Biel, de 20 a 30 plomes d\'aigua (una ploma d\'aigua equival a 25 ml per segon); zona de la Font del Cosí, 100 plomes; torrent de ca n\'Esteve (hort del Roger), de 20 a 30 plomes; torrent de can Pagès del Mas (no determinat), falda nord del Puig Madrona (zona de Can Domènech), 100 plomes. A aquest indret es construí un pou de 26 metres de fondària. Per la Festa Major de 1947, la Comissió Gestora del Papiol, encapçalada pel seu alcalde-president Frederic Santacana Amigó, publica una memòria descriptiva de l\'Ajuntament entre els anys 1939-1947, que es dedica majoritàriament al projecte i l\'obra de l\'ampliació del proveïment d\'aigües potables. El projecte era construir una caseta al marge dret del torrent de Batzacs amb un pou interior i un motor electrobomba que extragués l\'aigua del fons i la pugés a través de canonades fins al dipòsit que tenia una capacitat de 200.000 l, amb la funció d\'emmagatzemar l\'aigua i fer-la arribar a la xarxa distribuïdora de l\'aigua per totes les cases del poble. Per la Festa Major de 1947 es beneeix i es col·loca la primera pedra del dipòsit d\'aigua. A causa del gran nombre de jornals no pressupostats, per obrir rases i col·locar-hi tubs es va haver d\'acabar l\'obra amb la prestació personal dels veïns del poble perquè no hi hagués dèficit en la partida de despeses. (Faura Arís, 2018: 80).","41.4359000,2.0007600","416518","4587630","","08158","El Papiol","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87271-foto-08158-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87271-foto-08158-110-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","La manca d\'aigua, les sequeres i l\'augment de població sobretot a l\'estiu provocaven problemas d\'abastament constants al municipi.","98","49","1.5","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f7d","87272","Riu Llobregat","https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-llobregat-4","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0048909.xml","","","El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya. Neix a les fonts del Llobregat, a una altitud de 1.295 m sobre el nivell del mar a Castellar de n\'Hug (Berguedà) i desemboca al Mar Mediterrani al Prat de Llobregat, prop de Barcelona. Tota la seva conca és en territori català i recorre les comarques barcelonines des del nord cap el sud. El curs d\'aquest riu ha estat molt aprofitat per a diversos usos: agrícoles, industrials i de consum, entre altres. El riu, en passar pel terme del Papiol, es troba encaixonat a la vall baixa del Llobregat, que va des del congost de Martorell fibs l\'estret de Sant Boi-Cornellà, el qual marca l\'inici del delta. En aquest punt el riu ha perdut part del seu cabal que s\'enfonsa a la cubeta de Sant Andreu de la Barca i forma l\'aqüifer profund del delta Al terme del Papiol el riu presenta una plana que ha estat aprofitada tradicionalment per a conreus d\'horta, com demostraven les nombroses sínies que hi havia. L\'estrucutra hidràulica més important és la resclosa i comportes que serveixen per a la captació d\'aigua potable per a les poblacions de la plana baixa del Llobregat i la ciutat de Barcelona. I antigament derivava l\'aigua cap a la casa de comportes de Molins de Rei. Els torrents tributaris de la riera de Vallvidrera són el de les Barreres i el de Ca n\'Amigonet, tots dos paral·lels. Un dels torrents que ha desaparegut és el de les Argiles. Abans abocava les seves aigües al torrent del Gavatx (dit també del Peu de la Costa), prop del Molí de l\'Argemí, però aquest aiguabarreig va ésser desplaçat més enrere en la construcció del ferrocarril i més tard per l\'autopista, i finalment va desaparèixer amb la construcció d\'un polígon industrial.","08158-111","Horts del pla del Llobregat","A l\'antiguitat el riu era conegut com a Rubricatum, topònim que ens ha arribat pel testimoni dels geògrafs Pomponi Mela, Plini el Vell i Claudi Ptolemeu. En llatí, el mot Rubricatus vol dir vermellós i probablement feia referència a les tonalitats vermelloses de les seves aigües, que són molt evidents en moments de crescuda l\'aigua es torna d\'aquest color, especialment després de passar per Castellbisbal. El topònim no torna a aparèixer fins al segle IX, sota la forma Lubricatus, Barbs, bagres, anguiles, carpes...encara es pescaven a començament del segle XX al riu Llobregat al seu pas pel Papiol. Això era possible gràcies al gran cabal d\'aigua que aleshores portava el riu. Les captures més bones es feien a la resclosa. Era tan gran l\'anomenada d\'aquests llocs que els aficionats a la pesca arribaven a venir-hi amb el tren (Faura Arís, 1996: 29). De sempre el riu ha estat el motor de riquesa del poble: propiciava l\'aigua per la indústria (primer els molins de gra, després els paperers...) i regava el vall ple d\'hortes. També, en ocasions, es desbordava amb les consegüents riuades documentades històricament.","41.4320900,1.9976200","416251","4587210","","08158","El Papiol","Difícil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87272-foto-08158-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87272-foto-08158-111-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","El Llobregat i la riera de Rubí formen el límit de ponent amb els termes de Pallejà i Castellbisbal (del Vallès Occidental), respectivament.","","2153","5.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f7e","87274","Taller de Gerhard Grenzing","https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-de-gerhard-grenzing","https://ca.wikipedia.org/wiki/Gerhard_Grenzing","XX","","Es tracta del taller i elements propis de l\'ofici d\'un important constructor d\'òrgues en actiu que, establert en la zona industrial del municipi, està identificat amb la població.","08158-113","Carrer d\'Edison, 7-9","Gerhard Grenzing (Chernyakhovsk, 1942) és un orguener alemany establert a Catalunya. Va completar la seva formació com a constructor d\'òrgans amb Rudolf von Beckerath Orgelbau a Hamburg. Va conèixer la cultura catalana de la mà de l\'orguener Gabriel Blancafort i París de Collbató, i es va instal·lar a Mallorca el 1969, des d\'on va restaurar òrgans històrics durant tres anys. El 1972 va fundar el seu propi taller a El Papiol (Baix Llobregat). Ha construït òrgans per a França, Alemanya, Bèlgica, Itàlia, Portugal, Espanya, Corea, Japó, Suïssa i els EUA. Del 2006 al 2010 va ser president de la Societat Internacional d\'Orgueners. És membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Va ser guardonat pel Ministeri de Cultura d\'Espanya amb la medalla d\'or al mèrit artístic.","41.4321100,2.0137600","417599","4587196","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","","Física","","Patrimoni immaterial","Tècnica artesanal","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","","60","4.2","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f7f","87275","Jaciment Paleontològic del Terral Sílvia","https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-terral-silvia","Pla especial (2007) \'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni paleontològic del Papiol\' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i d\'Obres Públiques. Direcció General d\'Urbanisme. Comissió Territorial d\'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007.","","Es troba amenaçada la seva conservació per l\'impacte de l\'activitat minera i de remoció i trasllat de terres","Terral d\'argiles vermelles en el qual es pot trobar una mostra important del període Burdigalià. De fet, es pot considerar la continuació del jaciment paleontològic de can Cerdà., que es troba a continuació. Es tracta d\'un jaciment constituït per argiles vermelles d\'origen continental fluvial (Miocè Inferior: Burdigalià), amb capes lenticulars de conglomerats i sorres de gra medi a fi. Conté nombrosos restes de mamífers (micro i macro). Crusafont et al. citen en l\'any 1955 quatre jaciments paleontològics del Miocè Inferior en el terme del Papiol: Can Cerdà, Can Canals, Can Mas (IPAC 12898) i el Papiol (Vila), aquest darrer equivalent al de Les Escletxes (IPAC 13128). A la fitxa de can Cerdà s\'agrupen els antics jaciments paleontològics de Can Cerdà i Can Canals, que es troben en l\'interior de l\'actual explotació d\'argiles Sílvia (Suministros de Arcillas, SA - SASA), i per sota del Dipòsit Controlat de Runes del Papiol amb què es rebleix una part exhaurida d\'aquesta explotació, per la qual cosa es considera l\'estat d\'aquest jaciment destruït. L\'entrada a la pedrera Sílvia, pel seu costat nordoest, es troba junt al mas de Can Canals, mentre que el de Can Cerdà, que estava dins i a prop del seu costat nordest, està destruït i desaparegut amb motiu de l\'explotació d\'argiles. En la campanya 2011 de la intervenció paleontològica als dipòsits del Miocè Inferior de la Conca del Vallès-Penedès i àrees properes, dirigida per Isaac Casanovas i Daniel de Miguel, de l\'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, es prospecta en un talús a l\'entrada de l\'argilera Sílvia donant com a resultat una resta fòssil òssia consistent en una epífisi distal de tíbia d\'un mamífer indeterminat. Associació fossilífera: Artiodàctils: Listriodon lockharti, Cainotherium miocenicum. Liptoterns: Lanthanotherium piveteaui. Lagomorfs: Lagopsis peñai, Prolagus vasconensis. Perissodàctils: Aceratherium sp.","08158-114","La Soleia","El període Burdigalià és un estatge faunístic del Miocè. Comprèn el períod\'entre fa 20,43 ± 0,005 milions d\'anys i fa 15,97 ± 0,005 milions d\'anys. El seu nom va ser establert pel paleontòleg rossellonès Charles Depéret.","41.4472400,2.0074800","417094","4588882","","08158","El Papiol","Difícil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87275-foto-08158-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87275-foto-08158-114-3.jpg","Legal","Neògen","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Tota la runa de la Nova Icària de Barcelona omple el forat del costat, ja explotat. A l\'oficina de l\'empresa que fa l\'explotació del terral hi ha una important col·lecció de fòssils d\'aquest terral.Seria molt important conservar una part del jaciment per a futures investigacions","125","2153","5.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f80","87276","Font del Pi del Balç","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pi-del-balc","Faura i Casanovas, E. (1999) L\'ahir i l\'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós.","XX","Es troba molt descuidada","Font feta amb un broc metàlic que surt de la paret rocosa, al costat d\'un peu de maons molt estret que la limita per una banda, i que està absolutament seca. Es troba al marge del camí que mana a l\'urbanització del Pi del Balç, i agafa l\'aigua d\'una déu de la muntanya del mateix nom, formada de pissarres, envoltada d\'un bosc de pins i un sotabosc degradat. La muntanya te una altitud de 114 metres. Des de la seva ubicació és domina tota la vall del riu Llobregat. No te cap senyalització ni pica que reculli l\'aigua.","08158-115","Camí del Pi del Balç, 08754","La muntanya del Pi del Balç era jurisdicció del castell, i al segle XII es coneixia com la muntanya de Matosses. Joan dels Molins el 1188 construïa un casal amb dotze moles, en el lloc on hi ha avui el molí Paperer, sota la protecció i l\'ajuda financera del rei Alfons I de Catalunya i amb el batlle del Papiol com a mitjancer (Faura i Casanovas, 1999:25).","41.4278100,2.0063200","416972","4586726","","08158","El Papiol","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87276-foto-08158-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87276-foto-08158-115-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","El broc de l\'actual surgència és del segle XX","98","2153","5.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f81","87277","Edifici de comportes","https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-comportes","","XX","","Edifici de planta rectangular amb porta a l\'alçada del pis, al qual s\'accedeix mitjançant unes escales de ferro. Presenta dues alçades, a la planta baixa, uns pilars generen quatre espais per sota dels quals es distribueix l\'aigua al rec. A la planta pis hi ha grans finestrals a totes les parets de l\'edificació.","08158-116","Horts del pla del Llobregat","","41.4353000,1.9971400","416215","4587567","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87277-foto-08158-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87277-foto-08158-116-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","La creació de la presa del riu Llobregat a la confluència de la riera de les Arenes, genera un cabal d\'aigua que és aprofitable per a la seva conducció en el rec que travessa tota la zona hortícola i l\'antiga industrial del municipi.Aquesta edificació substitueix a l\'antiga casa de les aigües que es troba al seu costat.","98","49","1.5","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f82","87278","Bicicletes i recanvis Amat/Cal Carol/Cal Pau de les Unces","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bicicletes-i-recanvis-amatcal-carolcal-pau-de-les-unces","","XIX-XX","","Edificació de gran volum, de planta baixa, dos pisos i dos més en la part de la torreta. Presenta coberta a quatre vessants, del tipus compost, pel fet d\'incloure dos nivells en la seva construcció. Als careners hi ha remats de boles ceràmiques. Les façanes són planes, i presenten obertures rectilínees, remarcades per sengles arcs escarsers molt rebaixats, amb ampits de ceràmica. Només hi ha un ócul al quart pis de la torre. Destaca del conjunt la torrassa, que s\'eleva gairebé dos nivells més en alçada en relació a la resta de l\'edifici, i una pèrgola que hi ha al jardí, al davant de la façana principal, feta de maó vist en un interessant joc de dentells a les columnes que sustenten la coberta i d\'arcs d\'aproximació i creus buides en la barana que envolta la construcció, i que generen l\'artifici decoratiu. Al voltant hi ha jardineres exemptes, de traça modernista popular, recreant elements vegetals i branques d\'arbre. L\'interior conserva mobiliari modernista, així com una barana del mateix estil a l\'escala que accedeix a la zona de tallers.","08158-117","C./ Papiol de Baix, 15/Carretera de Caldes, 12","Cal Carol ja el trobem documentat al 1747 (Josep Querol Perelló, casat amb la Teresa Boladeras Castellví). Després es va conèixer com a Cal Pau de les Unces (1873) (pel Pau Pagès Faura, casat amb la Marianna Casanovas), i per últim, des de l\'any 1940, com a Ca l\'Amat, per l\'Artur Amat Comas. L\'any 1912, al carrer Muntaner de Barcelona, Antoni Amat Pons va muntar una petita fàbrica de bicicletes que es comercialitzaven al carrer Balmes, 82. El 1940 el seu fill, Artur Amat Comas, es va traslladar al Papiol i va ocupar aquesta casa. L\'any 1955 la família conserva el document pel qual la finca passa a la propietat d\'Artur Amat, que abans estava inscrita en el registre de propietat a nom de Joan Santacana Alsina. En l\'actualitat segueixen muntant bicicletes de totes les mides i models, així com també distribueixen recanvis i complements.","41.4275900,2.0049500","416857","4586703","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87278-foto-08158-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87278-foto-08158-117-3.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f83","87280","Resclosa del Llobregat","https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-llobregat","","XX","en un estat de continua degradació per l\'acció de les aigües del riu","Obra de formigó vist, feta transversalment en el curs del riu Llobregat, a prop de la desembocadura de la riera de les Arenes, amb l\'objectiu d\'elevar el nivell de l\'aigua i derivar el corrent cap al Rec.","08158-119","A la confluència dels cursos fluvials del riu Llobregat i la riera de Rubí","La resclosa del Llobregat que acumula les aïgues fluvials ja dins del terme del Papiol, va promoure l\'aprofitament intensiu de l\'aigua a partir del Rec que aquí s\'inicia. El 1188 es va construir l\'anomenat Rec Vell, que partint del Papiol va servir per abastir diversos molins fariners de la banda esquerra del Llobregat, fet que donà origen a la vila de Molins de Rei. Aquest mateix any es construí un casal amb dotze molins a l\'indret conegut actualment com a Molí Paperer. Per a la seva construcció es demanà al rei Alfons el Cast la quantitat de 200 sous i 50 maravedisos. El Rec Vell serà el proveïdor d\'aigua al Canal de la Infanta. Una altra resclosa que captava les aigües del riu era situada prop de la Roca de Droc. Abans una de les preses situades en aquest punt anava esbiaixada fins al paratge dels Quatre Bagants. Arran de la construcció del Canal de la Infanta (1819), gràcies a dues rescloses ubicades al Papiol, es van convertir en regadiu diferents parcel·les del municipi. La unió de les aigües del Rec Nou i del Rec Vell permeté augmentar el cabal d\'aigua canalitzada i intensificar el procés industrial i agrícola. El riu ha actuat al llarg de la història com a eix dinamitzador del territori circumdant.","41.4351000,1.9958700","416108","4587546","","08158","El Papiol","Difícil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87280-foto-08158-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87280-foto-08158-119-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98","49","1.5","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f84","87281","Can Parera","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parera-3","Faura i Casanovas, E. (1999) L\'ahir i l\'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós.","XX","Es un barri que es troba molt degradat pel seu estat d\'abandonament i la proximitat a les extraccions d\'argiles.","Conjunt arquitectònic que està format per una casa principal, més antiga que la resta, i tres de secundàries: dues adosades a esquerra i dreta de la principal i la tercera secundària, exempta. La principal es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis, i les altres tres només tenen planta baixa. Resulta de major interès l\'edificació principal, feta amb maó i tapial. La façana és plana, amb finestres de llinda de maons plana. No te cap element ornamental que sigui destacable. La resta d\'edificacions presenten façanes similars entre si: amb un frontó-fris decorat amb maons curvats, de manera molt simple, i respiralls, també de maons, per sota del filet que marca l\'inici del fris de coronament.","08158-120","Paratge de can Parera","Masia i edificacions adjacents que a principi de la dècada de 1950 van ser pioneres al municipi en la improvisació d\'habitatges a moltes famílies recentment immigrades (Faura i Casanovas: 1999: 129)","41.4435400,2.0064100","417000","4588472","","08158","El Papiol","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87281-foto-08158-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87281-foto-08158-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87281-foto-08158-120-3.jpg","Legal","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Es troba en molt mal estat, fruit de l\'abandonament d\'aquest nucli de població que es troba actualment al costat d\'una pedrera.","119|98","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f85","87282","Cal Faura","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-faura","","XIX-XX","Tot i que estructuralment es troba en bon estat, la casa necesita algunes feines de remoció i rehabilitació","Conjunt de diverses construccions de caire rural, de les quals destaquen dues de majors proporcions, unides perpendicularment: la de de ponent presenta teulada a una vessant i tres alçades, mentre que la que es troba a orient, te la teulada a dues vessants i conserva la tortugada en el ràfec. Les façanes són planes i presenten les obertures de llinda plana, més estretes en el cas de l\'edifici de l\'est, la façana del qual s\'ha modificat menys que en el cas del de ponent. La construcció de la façana a dues vessants, a la qual s\'accedeix a través de la porta d\'un barri flanquejada per sengles pilars amb pinacles, fets de maçoneria, pel carrer del Doctor Fleming, 9, te un interès especial, ja que per un costat acull una bona part de les obres de l\'artista local Faura i al pilar de la porta, una rajola (la número 3 del calvari).","08158-121","Carrer Doctor Fleming, 9 /Francesc Macià, 37","","41.4378000,2.0092400","417229","4587833","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87282-foto-08158-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87282-foto-08158-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87282-foto-08158-121-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","A l\'edifici del Doctor Fleming se\'l coneix pel Racó de les Màscares, ja que allotja una bona part de la feina de l\'artista local Faura.","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f86","87283","Cal Segimon","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-segimon","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX","Conserva forces elements tradicionals","Edificació de caire rural de planta rectangular i teulada a dues vessants amb ràfec doble (actualment te un canaló metàlic per sota). En alçada es desenvolupa en planta baixa i pis. A dalt de la teulada s\'alça el fumeral antic. La façana principal dona cap a sud, i presenta les característiques pròpies d\'una habitatge agrari tradicional: amb escasses obertures a la façana: en planta baixa una porta de punt rodó amb picaporta circular de forja i finestra al costat que te apariència moderna, o en tot cas posterior a la de l\'edificació original. Al primer pis, gairebé en línia vertical amb la porta d\'accès, hi ha una finestreta de llindar pla i proporcions verticals amb ampit moltllurat. L\'edificació continua a ponent amb un mur i galeria de construcció més moderna.","08158-122","Carrer de les Parres, 16","El nom li ve del seu propietari al 1818, Segimon Comerina Rovira (Ahicart et al., 2019).","41.4395300,2.0135500","417591","4588020","1818","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87283-foto-08158-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87283-foto-08158-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87283-foto-08158-122-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f87","87284","Bòbila de ca n\'Esteve / Bóbila de La Parellada","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-ca-nesteve-bobila-de-la-parellada","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol.","XX","Es tracta d\'una construcció actualment en estat de degradació permanent","Conjunt d\'edificacions de caire industrial dedicades a la fabricació de material de construcció que es situa en una plana al costat de La Parellada. Se sap que disposava d\'un forn Hoffman. Al seu interior hi ha diverses naus i magatzems.","08158-123","La Parellada","És una de les diverses bòviles dedicades a la fabricació de material de construcció, tot aprofitant la proximitat a la matèria primera, i a la seva excel·lència, que hi havia al municipi. Va ser construïda en terrenys propietat de ca n\'Esteve (Faura Arís, 1996: 287).","41.4412200,2.0134000","417581","4588208","1957","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87284-foto-08158-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87284-foto-08158-123-3.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Productiu","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","No s\'ha tingut accés a l\'interior de l\'element. No conserva cap xemeneia.","98","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f88","87285","Cup de Cal Cai","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-de-cal-cai","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Faura i Casanovas, E. (1999) L\'ahir i l\'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós.","XIX","Només es conserva una part de l\'estructura dels cups","Al mur oest de la plaça dedicada a Serafí Pitarra, que limita per l\'est el carrer de l\'Abat-Escarré, i baixant pel passatge de Mossèn Martí Albanell, a ma esquerra, es troba la paret d\'un cup quadrangular amb un mur recobert amb rajoles vidrades. Aquest cup està al costat de parets que semblaven formar part, com a mínim d\'una altra estructura quadrangular dedicada a la transformació del raïm.","08158-124","Plaça d\'en Serafí Pitarra","Aquest cup resulta un testimoni de caire urbà de la importància de la vinya en el municipi es reflecteix fins i tot en la tradició d\'interpretar l\'origen del nom del municipi en el cultiu del raïm i l\'olivera, dos dedicacions rellevants ai tradicionals a l\'agricultura local, i que venen de la conjunció del: pa-vi-oli. La importància de la vinya va ser gran fins arribar al moment en que la fil·loxera va arrasar tots els ceps del Papiol el 1865. Es va plantar el cep americà, que el va portar al Papiol Pere Amigó i Arús de cal Milet, i es va empeltar amb xarel·lo o macabeu, que eren els ceps més cultivats al municipi, o també amb pica-poll, que era una varietat destinada bàsicament a fer-ne panses (Faura Arís, 1996: 118). Els vins es repartien a domicili a Barcelona. El Papiol era el principal poble barraloner de Catalunya. Tant és així, que la Junta de Colliters de Vins tenia la seva seu exclusivament al Papiol (Faura i Casanovas: 1999: 198).","41.4386600,2.0104700","417333","4587927","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87285-foto-08158-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87285-foto-08158-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87285-foto-08158-124-3.jpg","Legal","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","La casa a la que corresponien aquests cups era la de cal Cai, en la qual es venien tota classe de queviures.","119|98","47","1.3","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f89","87286","Fons del Papiol a la Memòria Digital de Catalunya","https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-papiol-a-la-memoria-digital-de-catalunya","http://mdc.csuc.cat/cdm/search/searchterm/el%20papiol/field/all/mode/exact/conn/and/order/title/page/1 http://mdc.csuc.cat/cdm/search/searchterm/el%20papiol/field/all/mode/exact/conn/and/order/title/page/2","XIII-XX","","Fons de 21 elements conservats a diversos arxius i presentats en el repositori cooperatiu del Fons de la Memòria Digital de Catalunya (MDC), el qual inclou col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d\'institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes. Dins d\'aquest repositori, es troben els següents elements documentals sobre el Papiol: - 1251. Establiment. Document escrit. El Papiol 1251. Establiment. El Papiol Arnau Bussart, de Papiol, estableix a Pere Llunes una casa situada a la parròquia de Santa Eulàlia de Madrona, dins la vila de Papiol Pergamins (BC) - 1292, agost 2. Donació. 1292, agost 2. Donació. Document escrit. Arnau de Colomer dona a Guerau de Clariana la part del delme de les olives del seu mas que té per l\'altar de Sant Nicolau de l\'església de Santa Eulàlia de Madrona (el Papiol). Pergamins (BC) - 1429, juliol 13.. El Papiol. 1429, juliol 13. El Papiol. Documents escrits. Dues àpoques per les quals Francesc Peçoles (\'Pessoles\'), carnisser oriünd de Barcelona, habitant de Santa Eulàlia del Papiol, reconeix a la seva futura muller Caterina -abans casada amb Joan Baster, de Sant Andreu d\'Aigües-toses- que n\'ha rebut... Pergamins (BC) - 1716. Document escrit. Estat del repartiment del cadastre entre les poblacions que l\'abonen sota els noms de: les... 1716. Estat del repartiment del cadastre entre les poblacions que l\'abonen sota els noms de: les Gunyoles; Avinyonet [del Penedès]; Sant Sebastià [dels Gorgs]; Pacs, Riba i el pla de la Bleda; Puigdàlber i Santa Fe [del Penedès]; Cubelles, Cunit i... Cadastres -- Catalunya -- Història -- S. XVIII -- Fonts ; Guerra de Successió, 1702-1714 -- Història -- Fonts ; Catalunya -- Història --1700-1746, Felip V - Fonts Cadastre d\'Aparici (BC) Carrer i campanar a El Papiol Carrer i campanar a El Papiol. - Arxiu fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana (CEC). El Papiol. Cards amb especial detall de les flors i les punxes i, a més, altres flors a Santa Maria de la Salut. Dr. Sabater Pi - Naturalista (UB). El Papiol amb una carretera en primer terme. El Papiol amb una carretera en primer terme. - Arxiu fotogràfic-Fons personals [A-G] (CEC). El Papiol amb una carretera en primer terme. - Arxiu fotogràfic-Fons personals [A-G] (CEC). El Papiol des del riu Llobregat. El Papiol des del riu Llobregat. - Arxiu fotogràfic-Fons personals [A-G] (CEC). Façana d\'una masia d\'El Papiol. Façana d\'una masia d\'El Papiol. - Arxiu fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana (CEC). Façana d\'una masia d\'El Papiol amb gent. Façana d\'una masia d\'El Papiol amb gent. - Arxiu fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana (CEC) Intendència. Repartiment del donatiu per als quarters d\'hivern. Ribes, Moià, la Granada, Sant... Intendència. Repartiment del donatiu per als quarters d\'hivern. Ribes, Moià, la Granada, Sant Martí Sarroca, Castellet, Santa Margarida, Vilanova i la Geltrú, La Bisbal del Penedès, Mont-roig, Vilanova d\'Escornalbou, La Serra, La Trilla, l\'Anou,... -Aparici, Josep, 1653-1731 -- Activitat professional -- Administració militar. Fons Josep Aparici (BC). L\'ermita de la Salut o Santa Eulàlia de Madrona. L\'ermita de la Salut o Santa Eulàlia de Madrona.","08158-125","Carrer del Paradís, 10.- 08002 Barcelona","","41.4379700,2.0110500","417380","4587850","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87286-foto-08158-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87286-foto-08158-125-3.jpg","Física","Contemporani","Patrimoni documental","Fons d\'imatges","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Propietat privada. Acces públic.","98","55","3.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f8a","87287","Bòbila de can Domènec","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-can-domenec","","XX","Es troba en estat d\'un cert deteriorament","Conjunt de naus de caire industrial construïdes a partir de maons vistos, amb cobertes d\'estructures metàl·liques i fibrociment que es troba al costat d\'un terral dins la propietat de la masia de Can Domènech.","08158-126","Can Domènec","","41.4563100,2.0199200","418144","4589877","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87287-foto-08158-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87287-foto-08158-126-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Actualment està en desús, i es fa servir com a magatzem.Les bòbiles destinades a la fabricació de material ceràmic han estat un dels motors industrials del Papiol, per la proximitat a la matèria primera: l\'argila.","98","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f8b","87288","Cal Gola/Cal Morelló","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-golacal-morello","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX-XX","","Casa entre mitgeres, de planta rectangular i coberta a dues vessants. Presenta un ràfec en gran volada, sustentat per ménsules de fusta. En alçada es desenvolupa en planta baixa i pis. La porta d\'accès es troba a l\'oest de la construcció, i a la seva dreta s\'obre una finestra quadrada, protegida per una reixa decorada amb reganyols. Al primer pis es troba la part més peculiar de l\'edifici, sota el gran voladís del ràfec: hi ha una balcona que gairebé ocupa tot l\'ample de la façana. El voladís està protegit per una barana amb reganyols, roleus enfrontats per sota del passamans i a la part baixa, on es troben presentats cap enfora. L\'enreixat es completa amb un suau pit de colom, marcat per sengles decoracions de gavarreres intercalades per botons. A aquesta barana donen dues obertures verticals, amb persiana de llibret de color verd, i buits emmarcats amb recercat pintat de vermell per sobre d\'ells.","08158-127","Carrer de les Parres, 2","El 1740 està documentada com a Cal Gola, propietat de Joan Coll i Magdalena Baró. Un segle després, cap al 1850 es coneixia com a cal Morelló (Ahicart et al., 2019). No obstant, la façana, que és la que dona actualment caràcter a l\'edifici, és d\'inicis del segle XX.","41.4394800,2.0139700","417626","4588015","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87288-foto-08158-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87288-foto-08158-127-3.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f8c","87289","Cal Felip Botella","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-felip-botella","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX","El nou parament de la façana a l\'alçada de la planta baixa amb materials absolutament alients a l\'edifici, ha trencat la seva fesomia.","Conjunt arquitectònic composat de dues cases, com si es tractès d\'un sol cos. Estan entre mitgeres, i consten ambdues de planta baixa i dos pisos, i estan cobertes amb teula àrab en teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La primera d\'elles destaca sobre la segona: és composada seguint tres eixos verticals, marcats pels tres balcons del primer pis, que estan emmarcats perimetralment per un guardapols. Les baranes són de foneria, amb brèndoles verticals i molt decorades. Les portes dels balcons tanquen amb persianes de llibret. Una línia d\'imposta separa els dos pisos superiors. Les finestres de l\'últim son aparellades, sencerament recercades i presenten les llindes amb un trencament decoratiu vertical. La teulada finalitza amb una línia d\'imposta molt marcada a continuació de la qual hi ha una línia de pseudomerlets decorats amb rombs de rajola blava (la mateixa decoració hi ha a la façana posterior). En planta baixa destaca la finestra vertical, amb reixa de foneria. Un desafortunat sòcol que cobreix sencerament la façana en planta baixa, trenca l\'harmonia compositiva de l\'edifici. Com si es tractès d\'una edificació subsidiària, completa l\'edifici la casa número 8, que sembla haver estat una construcció auxiliar.","08158-128","Carrer del Migdia, 6-8","Els propietaris, gent de cal Felip Botella, passada la meitat del segle XIX, van abandonar la casa pairal del carrer d\'Abat Escarré per anar a viure al carrer Migdia, en una casa de nova construcció. L\'antiga casa pairal fou ocupada per arrendataris (Ahicart et al., 2019)","41.4385700,2.0108500","417364","4587916","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87289-foto-08158-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87289-foto-08158-128-3.jpg","Legal","Noucentisme","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","106","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f8d","87290","Cal Claret/Cal Civil/Cal Miquel Bou","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-claretcal-civilcal-miquel-bou","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX-XX","","Casa de cos, entre mitgeres, de planta baixa i pis. La és coberta de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana. Aquesta és composada seguint un eix vertical, excèntric, marcat per la porta d\'accés, d\'arc escarser, i pel balcó, balustrat d\'obra de fàbrica amb solera estreta i molt motllurada. L\'obertura està recercada amb pintura i coberta amb un ràfec motllurat. La primera planta presenta falsos carreus lleugerament marcats a l\'arrebossat.","08158-129","Carrer del Migdia, 10","Joan Claret Guanyabens va donar el nom a la gent d\'aquesta casa al 1773. Després es va conèixer com a Cal Civil, pel Joan Civil Fayol (1875), i finalment, com a Cal Miquel Bou (Ahicart et al., 2019). Miquel Bou Faura (1907), cabaler de cal Bolero, era de professió paleta. Es va casar amb la Cristina Moles Font, i van venir a viure a aquesta casa després de la guerra civil.","41.4386300,2.0109300","417371","4587923","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87290-foto-08158-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87290-foto-08158-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87290-foto-08158-129-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","119|98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f8e","87291","Cal Blanc","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-blanc-1","","XX","Restaurada recentment","Edifici de planta rectangular construït l\'any 1915 seguint els patrons del noucentisme d\'arrel popular. Consta de planta baixa i dos pisos, amb un cos afegit al costat dret. La façana s\'estructura a l\'estil de les masies vuitcentistes, amb portal de punt rodó, balcó al pis principal, galeria al pis superior i coronament ondulat per mitjà d\'un frontó amb motllures. Les obertures hi són emmarcades amb relleus de maó vist. La composició és simètrica a partir dels buits de la façana principal. Les obertures estan resoltes en arcs de mig punt, arcs carpanells i ulls de bou. Són adintellades i emmarcades amb obra vista (maons). La coberta es tanca amb teula àrab i és a doble vessant, amb un carener que corona l\'edifici d\'obra vista, i per sota, un ócul cegat i emmarcat en maons, com la resta dels buits de la façana, está decorat amb trencadís blanc, i presenta en color blau la data de construcció (1915), per sota d\'una creu i a sobre d\'un punt.","08158-130","Avinguda de la Generalitat, 72","","41.4365500,2.0083900","417156","4587695","1915","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87291-foto-08158-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87291-foto-08158-130-3.jpg","Legal","Noucentisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Més avall de la casa hi ha el bosc que porta el mateix nom: el bosc del Blanc.","106","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f8f","87292","Cal Senyoret","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyoret-1","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX-XX","","Conjunt d\'edificacions que formen part d\'una mansió rural. Destaca l\'edifici principal, al qual se li adossen diverses edificacions per la bandes sud i est. Te planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab disposada a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana i el ràfec en tortugada. La façana és plana, i en ella s\'obra la porta, d\'arc escarser i marc de dovelles de maó vist. Al costat esquerre conserva la rajola amb la numeració antiga. Més a l\'esquerra s\'obre una finestra de traça vertical, amb reixa de fundació simple i persiana enrotllada. La resta de finestres d\'aquest cos estan sobredimensionades en mòdul quadrat. Tot seguit, i a l\'alçada del primer pis, hi ha un rellotge de sol. Més a l\'esquerra hi ha un cos de l\'edifici a una alçada inferior, i en aquest cos s\'obre una finestra fornicular, d\'arc de punt rodó, amb marc de maó vist, similar al de la porta principal d\'accés. Al davant d\'aquesta façana es genera un pati obert en el qual hi ha un pou d\'aigua amb brocal de maó vist.","08158-131","Cami de Can Puig, 7","La casa es coneix al 1764 com a Cal Senyoret, però també s\'havia dit Cal Font del Puig. L\'any 1738 l\'habitava Josep Font Mestres i l\'Eulàlia Trilla Alujas, i durant vàries generacions havien estat els Font els habitants. Per això en principi s\'havia dit Cal Font del Puig (Ahicart et al., 2019).","41.4347400,2.0210200","418209","4587482","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87292-foto-08158-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87292-foto-08158-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87292-foto-08158-131-3.jpg","Legal","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","El rellotge de sol és vertical. Està emmarcat per filets de terrissa per l\'exterior, i a l\'interior, marc pintat de blanc que conté una línia corba gruixuda que és el marc en el qual està disposat un gnòmon simple. Dins el marc blanc es desenvolupa la numeració de les hores en números aràbics que segueixen el següent esquema de distribució: a esquerra 6,7,8, 9; per sota 10, 11, 12, 1, 2; i pel lateral dret, 5, 4, 3 (expressats de dalt a baix i d\'esquerra a dreta).","119|98","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f90","87293","Can Calopeta","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calopeta","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","","","Zona d\'interès paisatgístic que es troba a ponent del terme municipal. Es tracta d\'un paisatge d\'antics conreus, amb fruiters, restes de terrenys dedicats a vinya i unes magnífiques vistes cap al municipi, i les elevacions i valls suaus que es generen al voltant.","08158-132","Camí de can Calopeta, s/n","El nom li ve de la masia de Can Calopeta, avui desapareguda. Aquesta masia tenia era de batre. Se sap d\'una colla de joves que a la sortida de l\'escola tenia l\'afició d\'arribar-se fins a can Calopeta, a empipar la mestressa que filava a la qual cantaven una cançoneta: \'Serra vella, la vella Calopeta, que quan fila sempre es peta\' (Faura Arís, 1996: 172).","41.4485600,2.0148700","417713","4589022","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87293-foto-08158-132-2.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Lúdic","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","119","2153","5.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f91","87294","Can Minguet","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-minguet-0","\Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.\
","XVIII-XIX","Les obres de remodelació de la casa han modificat l\'aspecte de la façana, amb la introducció de finestres de traça horitzontal.","\Habitatge de caire rural, que respon a una tipologia que recorda a les masies. Consta de planta baixa i pis, i està precedit d\'un pati enjardinat amb un estany, molt reformat. Possiblement en aquest espai estigués ubicada l\'antiga era. La façana principal és plana i està arrebossada. La seva composició original devia haver estat marcada per tres línies principals: 1, la del centre, marcada per la porta d\'arc que és l\'accés principal, que te a sobre un balcó que te per ambdós costats dues finestres posteriors a l\'edificació original, lesquals presenten les llindes planes i una amplada de grans dimensions. 2 i 3: les que marquen, a ambdós costats de la línia anterior, unes finestres dobles. Aquestes són els elements més originals de la construcció: es tracta de finestres d\'arc rodó, de traça vertical, aparellades i fetes de maó vist. Són de major dimensió les que es situen a la dreta, que les de l\'esquerra, i totes estan tancades amb sengles reixes de ferro. A l\'edifici principal, per darrera, se li adossen edificacions que no han estat reformades, així com un jardí tancat per un barri enreixat, tot això envoltat d\'una vegetació i arbrat que genera un espai força ombrívol, degut a la seva situació a les proximitats del torrent de Batzacs.\
","08158-133","Baixada de Can Minguet, 21","\Antiga masia que avui pràcticament ha quedat incorporada al nucli urbà. Una anècdota explica que es trobaven els de Can Minguet collint raïms quan passaren per davant una colla de caçadors del poble que apostaren d\'omplir un cove ple de conills. La sorpresa va ser per als pagesos en veure la destresa dels caçadors (Faura Arís, 1996: 153).\
","41.4419800,2.0090200","417216","4588297","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87294-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87294-2.jpg","Legal","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","BPU","2023-04-04 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","A prop hi havia ca n\'Amigó de la Pahissa (Faura i Casanovas: 1999: 190).","119|98","45","1.1","1762","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f92","87295","Font de les Escletxes","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-escletxes","","XX","","Font que es trova a la vora del camí de Can Puig. És de traça moderna feta amb llambordes. Està formada per un frontal ample i alt (d\'uns tres metres d\'amplada, i dos d\'alçada màxima), de forma lleugerament sinuosa, que sobresut al mig en dues filades de llambordes més. El costat dret del mur continua amb un banc per seure, també fet de llambordes. L\'aigua raja regulada per una aixeta de bronze amb polsador i cau a una pica semicircular integrada al mur. Està connectada a la xarxa municipal d\'aigües.","08158-134","Carrer de les Escletxes","","41.4379000,2.0205800","418176","4587833","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87295-foto-08158-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87295-foto-08158-134-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Lúdic","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","És el punt de partida per la visita d\'altres fonts i indrets d\'interès patrimonial, i parada de moltes rutes de ciclisme.","98","49","1.5","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f93","87296","Pedrera Berta-Galeria de Quars","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-berta-galeria-de-quars","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. Fitxa del Geòtop. García Borràs, F.(s.d.) Geòtop 337 pedrera Berta (Vallès Occidental). Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural. http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/consulta_de_les_fitxes_descriptives_dels_eig/documentos/337_descrip.pdf Pérez de Pedro, P. (2014). \'El complex Mina Berta\'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. Rubí Centre d\'studis Rubinencs., nú. 63, any 33.","XVIII-XX","La mina avui està abandonada.","Pedrera que es troba al vessant nord-oest de la Serra de Roques Blanques, entre els cims de Puig Madrona i de Puig Pedrós de l\'Obac, al sud de la Riera de Rubí, entre els termes municipals de Sant Cugat del Vallès i El Papiol. Des del punt de vista mineralògic, la Pedrera Berta constitueix un punt de referència important degut a l\'excel·lent qualitat dels exemplars de fluorita octaèdrica de color verd que hi apareixen. Explota actualment una granodiorita biotítica d\'edat tardi-hercianiana en la qual hi ha encaixats dos filons de direcció NE-SO. constituïts fonamentalment per fluorita en galena, la esfalerita. Aquests filons foren objecte d\'explotació pel sistema de galeries a principis del segle XX. És el \'Geòtop 337 pedrera Berta (Vallès Occidental)\' de la Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural. La fluorita, el seu principal mineral, s\'utilitza com a fundent en la fabricació d\'acer, en la indústria del vidre i l\'esmalt. En els últims anys, la seva pedra ha servit de base per a carreteres, autopistes, vies de tren i altres i nombroses obres.","08158-135","Camí de la Pedrera Berta, s/n","La Pedrera Berta és considerada en alguns cercles mineralògics com el bressol de la mineralogia catalana. La seva accessibilitat i sobretot el seu extens registre mineralògic va facilitar el coneixement i popularitat d\'aquest indret. En l\'actualitat és probablement el jaciment de minerals més visitat de Catalunya, tot i tractar-se d\'una explotació privada en actiu. La mina Berta, ara pedrera Berta, es troba en els terrenys que foren comprats el 1908 per Damián Cardoner (per això la mina va prendre el nom de la dona d\'en Cardoner, el propietari (Faura Arís, 1996: 279). El primer document que es coneix sobre els terrenys de la mina correspon a l\'any 1784. A finals del segle XIX, van ser adquirits pel Jaume Abat i Trabal. Una part passà als propietaris de Can Calopa i l\'altra, als descendents del baró d\'Esponellà. El 1900, Jaume Abat i Trabal, era el propietari de la mina que aleshores es deia Elisenda, amb patent de plom, que finalment es va obtenir dos anys després. La mina passa per compra de Josep Calopa al baró d\'Esponellà, que era aleshores el propietari dels terrenys. El 1908 la mina era de Damián Cardoner. Entre els anys 1908 i 1913 s\'arribaren a fer fins a 8 concessions d\'ampliació del territori de la mina, entre els termes de Sant Cugat, Rubí i El Papiol, a excepció de la mina Matilde, que quedava exclusivament dins el terme del Papiol. En un principi se n\'extreia ferro i una mica de plata. A mitjan de la segona dècada del segle XX, es troba un important aqüífer que cap a la dècada de 1970 ja subministrava aigua a les poblacions veïnes (Pérez, 2014). La seva explotació va comportar l\'arribada d\'un important contingent d\'inmigració peninsular.","41.4585300,2.0152800","417760","4590128","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87296-foto-08158-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87296-foto-08158-135-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","La pedrera Berta és considerada el bressol de la mineralogia catalana i el jaciment de minerals més visitat de Catalunya.Ha estat el lloc de pràctiques dels futurs geòlegs de diverses universitats, sobretot per l\'extens registre mineralògic que en ella es troba.En un inici la mina es declarà per a l\'explotació de ferro, però la intenció dels propietaris era extrere\'n galena argentífera. La proporció de plata resultava massa baixa, i finalment, el principal aprofitament seria la fluorita.Aquest mineral ha donat fama mundial al jaciment i, en concret, la seva flourita és coneguda en el món dels col·leccionistes com \'la fluorita del Papiol\', essent molt apreciada, sobretot la de color verd intens.Des de fa molt temps, però sobretot des de les darreres dues dècades, nombrosos col·leccionistes i mineralogistes han cercat amb insistència aquest mineral tant per objectius de recerca científica com comercial, fet que ha dut a l\'espoliació sistemàtica del jaciment. Tant pel seu color verd intens com per la singularitat dels seus cristalls (cares octaèdriques amb arestes truncades, a més de moltes combinacions cúbiques diferents), la \'fluorita del Papiol\' ha esdevingut un dels minerals més emblemàtics de la mineralogia catalana i és coneguda per col·leccionistes d\'arreu del món.","98","49","1.5","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f94","87297","Carrer d\'Aribau","https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-daribau","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XIX-XX","S\'ha perdut en alguna part de la façana la seva morfologia original","Carrer en pendent que puja cap a la plaça de Catalunya, amb un predomini dels habitatges de planta baixa i pis, l\'arquitectura dels quals presenta un marcat caràcter popular en alguns casos, amb les antigues eixides al darrere, moltes d\'elles reformades. Aquests habitatges es barregen amb cases isolades, que responen al tipus d\'habitatge d\'estiueig, i que tenen el jardí al darrera, als quals s\'accedeix pel carrer de la Rambla de Catalunya.","08158-136","Carrer de Bonaventura Carles Aribau","Carrer que s\'obre a la part baixa del Papiol, i que junt als habitatges de caire més rural, ja existents alguns al segle XIX, es van asnar construint altres que van anar conformant la trama urbana actual. Abans d\'Aribau, el carrer era conegut com a carrer de Pongrau (Faura Arís, 1996: 215). Després de la Guerra Ciil va rebre el nom de José Antonio,","41.4359000,2.0059100","416948","4587625","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87297-foto-08158-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87297-foto-08158-136-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f95","87298","Nucli antic del Papiol","https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-del-papiol","Català i Roca, P. (1990). Els castells catalans, 1. Barcelona: Edit. Dalmau. Martí Albanell, Ms. F. (1926). Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Miralda, S. (1963) Itineraris castells breus notícies històriques. 1ª sèrie. Barcelona: Dalmau. Pla (s.d.) Pla estratègic de Turisme del Papiol. Diputació de Barcelona-Ajuntament del Papiol-Cat Emocions. https://seu-e.cat/documents/3161678/7023994/Pla+estrat%C3%A8gic+de+turisme+del+Papiol/f9a57b43-792d-4605-be4d-09e3db0dd8f2. Pladevall i Font, A. Et al. (1992) Catalunya Romànica. XX El Barcelonès. El Baix Llobregat. El maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 396-398","XII-XX","","El nucli vell de la vila es va formar sobre un turó de 160 m d\'altura al voltant del castell. Es tracta d\'un polígon delimitat pel passatge Bruc, Francesc Macià, plaça del Països Catalans, carrer de la Salut, plaça Gaudí, Avinguda de la Generalitat de Catalunya, carrer Migdia, carrer Llibertat, Carrer Barcelona, Mossen Rull, cardenal Casañas fins a l\'alçada del passatge Bruc,","08158-137","Nucli antic del Papiol","El nucli antic del Papiol es crea al voltant del castell, el qual forma part de la xarxa de fortaleses que vigilava el curs del Llobregat i el camí d\'accés a Barcelona. El castell del Papiol està documentat el 18 de gener de l\'any 1115, en un conveni pel qual Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, va cedir en feu als seus germans (Arnau Pere i Bernat Pere) el castell del Papiol, reservant-ne el dret per a ell. És versemblant, tanmateix, que el castell existís anteriorment. Tampoc seria estrany la presència de poblament primitiu en aquest indret. El nucli més antic de la vila és delimitat pel carrer de Montserrat, a tramuntana, i pel carrer Major, a llevant, prop d\'un fort desnivell del terreny; ja al segle XIX la vila es prolongà vers el NE. pel carrer del Carme (continuació del carrer Major) i carrerons adjacents, mentre que la urbanització de la part més occidental, que dona al Llobregat, és posterior. Entre les cases antigues del poble podem esmentar Ca l\'Adjutori i Can Pagès, al carrer Major. Cal Nina, al capdavall d\'aquest carrer, coneguda també per l\'Hotel, ja que durant un temps féu aquesta funció, fou construïda devers el 1915 i presenta detalls ornamentals senzills de tradició modernista. D\'aquest estil és Can Bou, coneguda també per la Casa de Pedra, just sota el castell, obra de Salvador Valeri i Pupurull, del 1914, que aleshores era l\'arquitecte municipal i que pertany a la segona generació d\'arquitectes modernistes","41.4385800,2.0101600","417307","4587918","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87298-foto-08158-137-1.jpg","Inexistent","Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","85|92|93|94|95","1754","1.4","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f96","87299","Ceràmiques Papiol","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceramiques-papiol","","XX","Les estructures originals de la construcció s\'estan modificant en funció dels nous usos d\'aquest conjunt industrial","Conjunt de varies naus amb disposició de dent de serra, i coberta amb fibrociment. Es tracta d\'antics edificis de caire industrial que actualment es dediquen a magatzems i oficines.","08158-138","Carrer de la Plana, 24, Polígon Industrial sud","És una de les diverses indústries del municipi que havien estat dedicades a la producció de material ceràmic, en aquest cas sota el nom comercial Ceràmiques Papiol. Aquestes indústries es van situar en una zona ubicada al costat de l\'escorrentia i llera de diversos torrents, dels quals encara queda la seva denominació: Torrent de les Argiles, i les Torrenteres.","41.4339400,2.0122600","417476","4587401","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87299-foto-08158-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87299-foto-08158-138-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f97","87300","Carrer de l\'actor teatral Joan Santacana","https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-lactor-teatral-joan-santacana","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XVIII-XX","","Carrer d\'interès des d\'un punt de vista de l\'evolució de l\'arquitectura popular al municipi. D\'una manera especial destaquen la masia que finalitza pel sud el vial (Cal Xullo) i la major part dels edificis que corresponen al flanc de números parells. En general es tracta d\'habitatges mitganers d\'un i dos pisos.","08158-139","Carrer de l\'actor teatral Joan Santacana","Aquest carrer correspon a la part de les edificacions del poble que estaven relacionades amb l\'explotació pagesa de la vessant del municipi que domina la vall del Llobregat. Estan situades en una curva de nivell topogràfic que permet la construcció en replà. Pels volts de 1900 el carrer es deia de la Creu, després es va anomenar de Salvador Seguí, dirigent obrer conegut com el \'noi del sucre\' i posteriorment, de l\'actor teatral Joan Santacana (Faura Arís, 1996: 161).","41.4356000,2.0065300","417000","4587591","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87300-foto-08158-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87300-foto-08158-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87300-foto-08158-139-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","119|98","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f98","87301","Mina d\'aigua sobre la font de l\'Avellaner","https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-sobre-la-font-de-lavellaner","","XX","En estat de deteriorament","Construcció relacionada amb l\'aigua que es troba en una clariana del bosc envoltada de bardisses que impedeixen la seva completa descripció. Consta d\'una paret de morter amb un forat quadrat dins del qual hi ha un tub de fibrociment.","08158-140","Ca n\'Esteve","Es troba dins del bosc de la masia de Ca n\'Esteve, en un lloc relacionat tradicionalment amb l\'aprofitament de l\'aqüífer.","41.4418200,2.0180100","417967","4588270","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87301-foto-08158-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87301-foto-08158-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87301-foto-08158-140-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","49","1.5","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f99","87302","Pi del Balç","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-balc","","","La part de l\'espai urbà es troba molt degradada","És una muntanya de 114 metres, que no només te interès paisajístic, sinó també geomorfològic. A la seva vessant es desenvolupa una urbanització de barraques molt degradades.","08158-141","Pi del Balç","","41.4277200,2.0085900","417162","4586714","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87302-foto-08158-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87302-foto-08158-141-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","","2153","5.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f9a","87303","Mural de les Escoles velles","https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-les-escoles-velles","","XXI","","Els artistes plàstics del col·lectiu Street art Barcelona: l\'Elisa Capdevila Galiot, del Papiol i l\'Ivan Floro de Mataró, han reproduït un cartell del 1969, en un mur d\'una de les antigues cases dels mestres, al carrer del Pare Remigi, tocant a la Rambla de Catalunya. L\'original és una fotografia del festival hippy del 1969: Woodstook, un dels festivals de música i art de rock més famosos de la història. El treball es va realitzar en una façana de 6x5 metres, cedida per l\'Ajuntament del Papiol als dos artistes. L\'original de la imatge reproduïda es va fer de nit durant una interpretació teatral.","08158-142","Carrer Rambla de Catalunya cantonada carrer del Pare Remigi del Papiol","","41.4361600,2.0067900","417022","4587653","2016","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87303-foto-08158-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87303-foto-08158-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87303-foto-08158-142-3.jpg","Inexistent","Hiperrealisme|Contemporani","Patrimoni moble","Element urbà","Pública","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","Elisa Capdevila Galiot i Ivan Floro","L\'objectiu dels muralistes va ser treure les obres pictòriques tradicionals del seu context natural i exposar-les al carrer per tal d\'acostar l\'art a tothom.","115|98","51","2.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f9b","87304","Puig Madrona","https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-madrona","Gómez-Bolea, A et al. (2010) Estudi de les comunitats brio-liquèniques i els micromicets al Parc de Collserola. Memòria. https://www.parcnaturalcollserola.cat/pdfs/recerca/recerca_parc_1987_2013s.pdf Jordà, J.M. (1998) Albirant la història de l\'ermita de la Mare de Déu de la Salut del Papiol. El Papiol: Efadós.","","","Cim de 341 m. d\'altitud, ubicat entre els municipis del Papiol i Sant Cugat del Vallès, dins la serra de Collserola. A la part més alta hi ha una torre de vigilància d\'incendis de 16 metres d\'alçada, i al seu peu hi ha l\'ermita de la Salut i el vèrtex geodèsic 286123001. A més se sap de l\'existència d\'un poblat ibèric a dalt del turó. El lloc és un mirador esplèndid del Baix Llobregat, de la carena de Collserola, de les muntanyes de Montserrat, Sant Llorenç del Munt i Vallès enllà fins al Montseny. La importància d\'aquest espai natural està evidenciat en estudis recents, com el que assenyala la presència de líquens interessants. En concret resulta important, per la seva singularitat, la primera cita per a Catalunya, pel que fa a la flora criptogàmica, de l\'espècie \'Porina byssophila\'. Aquesta es va detectar en les prospeccions liquèniques a les Escletxes de Papiol i Puigmadrona, i s\'han catalogat 38 líquens saxícoles i terrícoles, dels quals 32 són nous tàxons per a la flora del Parc de Collserola, com aquest mencionat (Bolea, et al.: 2010: 354).","08158-143","Puig Madrona","És tracta d\'una muntanya paleozoica que domina el territori del Papiol. Per aquestes muntanyes s\'havia sofert molt per les bandades de llops, que atacaven la gent. Abans, per fer una cassolada d\'arròs agafaven l\'escopeta i anaven a caçar un parell de conills; la caça era molt abundant, com també els bolets (Jordà, 1998 :19). A mig vessant hi ha l\'ermita de la Mare de Déu de La Salut. L\'entorn de la capella, amb vistes des del Prat de Llobregat i fins al congost de Martorell, ha estat habilitat com a àrea d\'estada del Parc Natural de Collserola. Aquest sector, situat entre els termes del Papiol, Molins de Rei i Sant Cugat del Vallès, és un dels punts d\'accés al parc de Collserola per l\'extrem oest, des d\'on es poden fer passejades al Puig Madrona i al Torrent de l\'Amigonet. S\'hi accedeix des del Papiol per la pista forestal que comunica amb Valldoreix i des de Valldoreix a través del camí de Can Montmany.","41.4511500,2.0237600","418459","4589301","","08158","El Papiol","Difícil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87304-foto-08158-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87304-foto-08158-143-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","És el punt més alt que domina tot el municipi. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. El repte dels \'100 Cims\' és un projecte de la Federació d\'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) que es va iniciar l\'1 de juliol de 2006 i que pretén fer conèixer Catalunya per mitjà de l\'excursionisme, assolint els seus cims mes representatius i emblemàtics. En el llistat actual de 308 cims, característics i ben repartits per tota la geografia de parla catalana, s\'inclouen també alguns d\'Andorra i de la Catalunya Nord. El repte, per a qualsevol federat de muntanya, consisteix en fer-ne 100 d\'aquest catàleg.. Els cims tenen, bàsicament, tres característiques comunes; ser un cim referenciat, tenir un accés normal (que no requereixi obligatòriament material d\'escalada) i que tingui una extensa visió del territori que l\'envolta.","","2153","5.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f9c","87305","Cal Ramon Aloy/Cal Quila","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramon-aloycal-quila","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XVIII-XX","","Casa en la que sembla visualitzar-se amb relativa facilitat el pas entre un habitatge de caire rural, a dues vessants i un del tipus torre estiueig, amb teulada a quatre aigües, ja que aquesta darrera sembla tallar l\'edificació anterior. Consta de planta baixa i pis, i està construïda adaptant la seva arquitectura al pendent del terreny. El més destacable és la façana que dóna al carrer de Valentí Almirall, que presenta les obertures de disseny vertical, recercades, llevat de la finestreta horitzontal que s\'obre, a manera de lucernari sobre la porta d\'accés. Excepte la porta d\'accés, la resta d\'obertures de la façana estan tancades amb persianes de llibret de fusteria. La casa sembla disposar al seu interior un pati ampli (actualment tancat per un barri de maçoneria força sòlid), molt probablement dedicat en origen a activitats agràries.","08158-144","Carrer Almirall, 4","Els renoms de la casa van ser Cal Quila (així està documentada des del 1793: Josep Calopa Pagès va ser el primer conegut), i des del 1940 Cal Ramon Aloy (Cal Ceguet, Ca la Magdalena),, ja que el proppietari era Ramon Aloy Montaner (1870-1944) (Ahicart et al., 2019).","41.4370800,2.0050500","416878","4587757","1940 c.","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87305-foto-08158-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87305-foto-08158-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87305-foto-08158-144-3.jpg","Legal","Noucentisme|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","106|98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f9d","87306","Colònia Casajuana","https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-casajuana","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XIX-XX","La casa d\'en Miquel Casajuana se ha restaurat modernament.","Conjunt d\'edificacions de caire popular. Resten d\'interès una nau industrial, al sudest del conjunt, la casa pairal de Josep Casajuana, i una nau destinada a magatzem, al davant d\'aquesta casa. De tots els edificids, destaca la casa de Miquel Casajuana, amb tres cossos d\'edificació, el central més alt que els laterals (es va annexionar modernament la caseta dels mossos de cal Manyà, que hi ha al costat esquerra). La coberta és a una vessant, i l\'edifici central consta de planta baixa i pis. Presenta quatre eixos de simetria, amb obertures de proporcions verticals ornades per sobre de les seves llindes, de forma plana com a falsos guardapols pintats que fan una ona a imitació del remat del fris de la cornisa. L\'edifici es massís i està conclòs per un joc d\'ones que li donen un aspecte molt particular a l\'edificació. Les finesrres de la planta baixa estan tancades per mitjans de reixes de forja a reganyol. El balcó central te una barana de barrots també decorats amb reganyol i forma de pit de colom que descansa a sobre d\'un ampit de pedra motllurat.","08158-145","Colònia Casajuana, C./de Sant Jordi, 5","Aquest conjunt d\'edificacions constava a principis del segle XX de (Faura Arís, 1996: 17).: 1. la casa pairal de can Manyà, avui desapareguda, 2. a la seva esquerra, la casa on es traslladà aquesta familia (avui edificació número 8, molt modificada). 3. La casa pairal de Josep Casajuana, encara existent. Aquesta casa la va fer construir l\'hereu, Miquel Casajuana Campderrós per al seu germà Josep, que hi va anar a viure amb la seva dona Lola. 4. La casa del mossos de Can Manyà, encara existent, annexionada a la casa pairal. 5. Cal Sassó, avui totalment modificada. 6. L\'any 1932 es construeix, al sudest del conjunt, un nou edifici exempt de grans finestrals. 7. L\'any 1926 es construeix també el magatzem amb teulada a dues vessants, exempt, a la dreta de la casa pairal. La colonia rep el nom precisament dels seus habitants: tots havien estat Casajuana. Entre 1920 i 1930, el Joan Casajuana Calopa de ca la tia Anita, s\'encarregava de tenir cura de la cuneta de terra per on circulava l\'aigua de pluja de la revolta de la carretera, que anava des de la font de can Tintoré, fins a l\'estació (Faura Arís, 1996: 145). A la colònia, hi venien a fer estades estiuejants, recomanats per metges especialistes, per prendre l\'aire pur i sec i, així, tal i com es pensava aleshores, prevenir els costipats de l\'hivern. Els estiuejants organitzaven festes els caps de setmana i posaven al capdavall del carrer -on ara hi ha el bosc del Blanc-, penjat d\'un plataner, un rètol que deia \'Barri de l\'Alegria\'.","41.4386500,2.0063800","416991","4587930","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87306-foto-08158-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87306-foto-08158-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87306-foto-08158-145-3.jpg","Legal","Popular|Contemporani|Modernisme","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Al davant de la casa hi ha un jardí en el qual destaquen les moreres.","119|98|105","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f9e","87307","Hotel Palacios/ Hotel La Salut/Cal Nina/L\'Hotel","https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-palacios-hotel-la-salutcal-ninalhotel","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Faura i Casanovas, E. (1999) L\'ahir i l\'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós.","XX","","Edifici que compta amb interessants elements modernistes. La façana es conserva pràcticament igual a l\'original. Els elements més destacables a nivell decoratiu són, sens dubte, les finestres geminades amb pilarets centrals detallats i el trencadís de ceràmica de la rosassa central. Com altres edificis de la mateixa època, presenta una cornisa motllurada amb ondulacions simètriques.","08158-146","Plaça Gaudí, 2; Carrer Major, 37 cantonada Carrer Salut","L\'edifici es va construir a l\'antiga casa de Cal Cuera, documentada l\'any 1733. Els Cuera estaven emparentats amb la família de cal Pagès del carrer Major. El darrer Cuera va morir sense fills i la propietat fou heretada pel seu nebot, en Valentí Pagès que era fuster i vivia a Terrassa (Ahicart et al., 2019) A principis del segle XX es va iniciar al Papiol una forta afluència de barcelonins que van descobrir-hi unes condicions ideals per passar l\'estiu. Amb la vinguda d\'aquests estiuejants, la vila es va convertir en un dels pobles pioners del turisme i l\'estiueig, i durant els mesos calorosos doblava el nombre d\'habitants (Faura i Casanovas: 1999: 197). Les dues fondes del carrer eren molt populars i de molta concurrència, fins al punt que a l\'any 1915 es va construir un hotel de tres plantes i soterrani. Però els preus no van poder competir amb els de les fondes i no va aconseguir l\'èxit esperat (Faura i Casanovas: 1999: 198). La mestressa de l\'hotel tenia també la pensió Palacios davant de l\'Hotel Ritz de Barcelona (Faura Arís, 1996: 42). Destinat a un turisme d\'estiueig, l\'Hotel Palacios, abans Cal Nina, fou construït el 1915 i presenta detalls ornamentals senzills de tradició modernista. Era considerat l\'eix del turisme de la vila, oferint allotjament de proximitat dins un marc immillorable a la serra de Collserola. Fou construït durant l\'expansió turística del Papiol, quan nombroses famílies de la capital aprofitaven les vacances per escapar-se al poble. Una vegada acabada la Guerra Civil Espanyola, l\'Hotel Palacios es va reconvertir en \'El Cafè del Cor\', tot i que continuava exercint les funcions de fonda.","41.4392700,2.0122200","417480","4587993","1915","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87307-foto-08158-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87307-foto-08158-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87307-foto-08158-146-3.jpg","Legal","Contemporani|Noucentisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","L\'edifici està considerat una icona dins el paisatge urbà del Papiol, essent l\'únic edifici d\'ús públic construït amb elements modernistes al Papiol. A inicis del segle XX, alguns metges de Barcelona recomanaven passar estades a Papiol, ja que la població era coneguda pel seu aire pur i sec, molt adient per a les malalties de pulmó (Faura Arís, 1996: 71).","98|106","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444f9f","87308","Cal Cambretes","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cambretes","","XVIII-XIX","","Edifici que fa mitgera pel cantó nord-est amb la plaça de Serafí Pitarra, i per l\'extrem oposat, amb l\'habitatge número 28 de l\'Abat Escarrè. Te la coberta disposada a una vessant, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal. Conserva l\'antiga xemeneia amb el fumeral. Consta de planta baixa i dos pisos, tot ajustant la construcció a l\'important desnivell del terreny, al costat d\'una escala urbana. Presenta vistes a la façana principal, i a l\'orientada al nord-est, s\'obre una finestra quadrada emmarcada en blanc, com en el cas de la principal. Ambdues façanes són llises, i arrebossades, de morter i pintades de color blanc, sense cap decoració afegida, atès el seu caràcter d\'arquitectura popular. Totes les obertures són d\'esquema quadrangular, i estan emmarcades per un ressalt perimetral lleugerament gruixut i de línies rectes, que destaca del pla de façana. A la planta primera, hi ha un balcó d\'una sola obertura, de barana de forja simple però sobredimensionada, que es recolza a sobre de sengles arcs escarsers de dues proporcions diferents que, estan sustentats per dues mènsules de pedra sorrenca vermella, a manera de permòdols. Un altre balcó, sense funció actual, es situa a l\'altra façana lateral vista, a sobre de les escaleres del passatge. La planta baixa presenta una finestreta a l\'esquerra, de traça quadrada, i a la seva dreta, hi ha la porta d\'accés, de mòdul antic. El ràfec del coronament és simple i està ocult darrera del canaló que recull les aigües de pluja.","08158-147","Passatge Mossen Martí Albanell, 13","El 1749 Pau Amigó Julià, casat amb la Madrona Amigó Estaper, vivien en aquesta casa. El cognom Amigó està lligat a aquesta casa durant tot el segle XIX.","41.4385800,2.0104500","417331","4587918","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87308-foto-08158-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87308-foto-08158-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87308-foto-08158-147-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Es tracta d\'un edifici molt interessant com exemple d\'habitatge urbà de cases de veïns, que ajuda a entendre com era el carrer al segle XIX i als inicis del XX.","119|98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444fa0","87309","Font de la Mare de Deu de Montserrat","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mare-de-deu-de-montserrat-0","","XX","","Font de rocalla ubicada en el racó est del carrer de les Parres, en la paret del mur perimetral d\'un dels habitatges de la plaça Joan Fuster. Està formada per un rectangle de rocalla irregular que emmarca una paret feta a la manera d\'un paredat escocès, amb carreuat de mida diferent. En aquest frontal s\'obre una fornícula en la qual hi ha una rajola policroma amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat.","08158-148","Carrer de les Parres","","41.4394200,2.0139600","417625","4588008","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87309-foto-08158-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87309-foto-08158-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87309-foto-08158-148-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Lúdic","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","La font de rocalla és d\'inspiració romàntica, i probablement formara part del jardí d\'alguna de les cases del voltant i que ha passat a formar part d\'aquest espai públic.","98|119","47","1.3","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444fa1","87310","Molí de Can Domènech","https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-domenech","","XIX-XX","Tot i que es conserva sencer, l\'estat d\'abandó comença a fer-se notar.","Molí de vent, situat a 100 metres del mas, format per una estructura metàl·lica muntada sobre un petit edifici de planta quadrada rematat per una cornisa i terrat de terracota. Conserva l\'estructura metàl·lica en bon estat i sencera. A les parets, que són de maçoneria, s\'obren finestres verticals d\'aproximació de filades. Conserva el pou protegit per una petita construcció annexa.","08158-149","Can Domènech","","41.4573100,2.0185100","418028","4589990","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87310-foto-08158-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87310-foto-08158-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87310-foto-08158-149-3.jpg","Legal","Popular|Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","És un interessant exemple d\'aquest tipus de giny al municipi.","119|98|94","47","1.3","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444fa2","87311","Carrer Major","https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-25","Faura i Casanovas, E. (1999) L\'ahir i l\'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós.","XV-XX","Tot i que, al tractar-se del centre del municipi, ha patit importants reformes en molts dels seus habitatges, encara conserva edificis d\'alt interès patrimonial","Carrer que actualment s\'inicia a la plaça de Gaudí i continua endinsant-se cap a la zona més antiga del poble, per sota de l\'església de Santa Eulàlia, fins a arribar al carrer de l\'Abat Escarré. Es tracta d\'un dels carrers més antics del municipi, i en el seu traçat es troben llocs i edificacions d\'alta vàlua patrimonial, com poden ser l\'edifici antigament destinat a ajuntament i escoles, que ocupava l\'espai de l\'antiga capella de Sant Antoni i Santa Bàrbara, o l\'antic hostal.","08158-150","Carrer Major","A principis del segle XX es va iniciar al Papiol una forta afluència de barcelonins que van descobrir-hi unes condicions ideals per passar l\'estiu. Amb la vinguda d\'aquests estiuejants, la vila es va convertir en un dels pobles pioners del turisme i l\'estiueig, i durant els mesos calorosos doblava el nombre d\'habitants (Faura i Casanovas: 1999: 197). Les dues fondes del carrer eren molt populars i de molta concurrència, fins al punt que a l\'any 1915 es va construir un hotel de tres plantes i soterrani. Però els preus no van poder competir amb els de les fondes i no va aconseguir l\'èxit esperat (Faura i Casanovas: 1999: 198). Es conserva la memòria de les següents cases: Cal Rosendo de Cal Pi (núm. 3), Cal Nina (num. 4) que era la fonda amb cinc o sis habitacions. L\'Ajuntament vell (núm. 5), que era al primer pis, i a la planta baixa hi havia el Col·legi Nacional.","41.4390400,2.0112700","417400","4587968","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87311-foto-08158-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87311-foto-08158-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87311-foto-08158-150-3.jpg","Inexistent","Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Alguns dels edificis del carrer estan protegits dins del Catàleg de Patrimoni Arquitectònic del Papiol.","94|95|98|119|85","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444fa3","87312","Habitatges al carrer Jacint Verdaguer","https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-carrer-jacint-verdaguer","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XX","","Conjunt de quatre habitatges entre mitgeres, amb coberta a dues vessants de teula àrab, amb els careners paral·lels a la façana principal. Tots consten de planta baixa i pis, amb obertures de proporcions horitzontals i verticals. La més interessant de totes és la número 8, que segueix el mòdul tradicional d\'obertures en la façana: petites dimensions i amb finestres verticals de mòdul petit a la planta primera, amb ampit a trencaaigües. En aquesta la cornisa presenta un ràfec en voladís a bocateula.","08158-151","Carrer de Jacint Verdaguer, 8-10-12-14","Jacint Verdaguer 8 es Cal Canet, ja documentada l\'any 1832. El primer propietari conegut va ser Llorenç Jané Pagès (1789-1870), qui es va casar amb la Magdalena Amigó Santacana. Una descendent, la Mercè Jané Calopa, es va maridar amb l\'Isidre Canet Soler. Un dels propietaris, en Jaume Jané (Pare Jaume) era un cabaler de cal Jané del carrer del Carme. La seva filla Mercè, pubilla, es va casar amb l\'Isidre Canet, jornaler d\'Òdena. Després de la Guerra, el fill de l\'Isidre i la Mercè venien bicicletes i benzina (Ahicart et al., 2019).","41.4356300,2.0077000","417097","4587593","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87312-foto-08158-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87312-foto-08158-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87312-foto-08158-151-3.jpg","Legal","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Tan sols tenen protecció legal les cases números 8 i 10.","119|98","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444fa4","87313","Habitatge del Carrer d\'Àngel Guimerà, 6","https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-dangel-guimera-6","","XX","","Habitatge aïllat, amb orientació nord-sud, de planta aproximadament rectangular, i amb coberta a dues vessants de teula àrab. El carener és paral·lel a la façana principal, que està arrebossada i pintada de blanc. L\'edifici està construït en un gran desnivell del terreny, ocupant el solar tota l\'amplada existent entre el carrer Aribau i Jacint Verdaguer. Disposa només d\'una alçada i golfes amb respiralls laterals, decoratius. La façana principal és plana, i presenta tres eixos de simetria marcats per la porta al centre, una finestra a l\'esquerra i una antiga finestra (avui porta de grans dimensions), a la dreta. La porta d\'accés te persiana de llibret pintada de verd a l\'igual que la finestra de l\'esquerra que està protegida amb una reixa decorada amb rombes a la part central. Pel darrera, al sud, amb façana al carrer de Jacint Verdaguer, se li adossa una edificació de caire industrial, amb grans finestrals i teulada plana.","08158-152","Carrer d\'Àngel Guimerà, 6","","41.4357800,2.0074300","417075","4587610","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87313-foto-08158-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87313-foto-08158-152-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Es tracta d\'una edificació destinada a habitatge i, alhora, a negoci.","98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444fa5","87314","Cal Bou","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bou-3","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XX","","Casa de cos, que fa mitgera amb una altra edificació pel cantó est. Es tracta d\'un habitatge de veïns. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana. Aquesta es plana i es composa seguint tres eixos verticals. Destaquen, en aquesta, els balcons de la primera i segona planta que marquen el centre dels eixos: els llindars de les obertures són plans, i les reixes de les baranes són de fundició, presentant els barrots magolles decoratives a la part baixa, i un engruixat a la part de contacte amb el passamans. Ambdós elements decoratius són daurats, mentre que la resta de la barana és de color negre. La resta d\'obertures són de llinda plana. Del conjunt, destaca el ràfec motllurat i d\'una manera especial el joc orgànic que les vores de les vessants formen amb les vores de les teules. La construcció està envoltada d\'un jardí i d\'un barri de maons i reixes de forja a reganyol. Dona a dos carrers, tot i que l\'accés a la Rambla de Catalunya es fa travessant el jardí.","08158-153","Carrer de Bonaventura Carles Aribau, 16 / Rambla de Catalunya, 4","Aquesta és una de les més antigues cases de veïns de gran alçada que hi ha al Papiol.","41.4361100,2.0056200","416924","4587648","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87314-foto-08158-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87314-foto-08158-153-3.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444fa6","87315","Font del Revolt","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-revolt","Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia.","XX","En restauració","Font que genera al seu voltant, un espai de descans i lliure en un revolt de la pujada al poble des de l\'estació del ferrocarril. La font, que s\'alimenta d\'aigua de la xarxa municipal d\'aigua potable, és una construcció de forma piramidal, que es troba al peu del mur de contenció del terrassament superior. El mur que allotja la font, és de pedres sense desbastar. La pica està feta dels mateixos materials i disposició, i al centre en un espai de maçoneria en forma d\'arc de mig punt, s\'obre l\'aixeta de bronze (actualment no raja). Al voltant hi ha un jardí amb de pins, olivera, plàtans, iuques, baladres, romaní, espígol, etc. I bancs i taules per a pícnic. Una pedra escassament desbastada serveix de senyalització: \'Font del Revolt\'.","08158-154","Avinguda de la Generalitat de Catalunya, 126","L\'any 1889 s\'inaugurà el camí veinal d\'un kilómetre i 600 metres que porta des de l\'estació al lloc més alt del poble, vorejant el turò de Pontgrau en la seva part occidental (Martí Albanell, 1926:36). Aquesta font, quan no hi havia tans vehicles, era lloc d\'aturada quan es pujava al poble des de l\'estació, sobretot els dies calurosos d\'estiu. Abans de 1936, el lloc on està enclavada la font, es coneixia com el revolt de l\'olivera.","41.4369200,2.0034000","416740","4587740","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87315-foto-08158-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87315-foto-08158-154-3.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Lúdic","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Actualment és un espai molt poc cuidat, al costat del qual transita la gent que puja a peu al poble des de l\'estació del ferrocarril.","98","47","1.3","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444fa7","87316","Molí de paper de Capdevila i fàbrica de teixits","https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-paper-de-capdevila-i-fabrica-de-teixits","Casanelles Rahola, E. (2018) Inicis de la industrialització al Baix Llobregat: La fàbrica Ferrer i Mora de Molins de Rei i la Fàbrica Nova d\'El Papiol Eusebi Casanelles Rahola Manresa Fàbrica dels Panyos. https://parcdelasequia.cat/wp-content/uploads/2018/10/PP-FM-i-fabrica-papiol.pdf Gayoso Carreira, G. (1974) Apuntes para la historia papelera de Barcelona y su provincia. S.LL. Publicación de la Asociación Hispánica de Historiadores del Papel, núm., 39 enero, pp.39-86 Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia.","XIX-XX","El seu abandonament l\'ha fet víctima d\'accions vandàliques continuades.","Conjunt de construccions de caire industrial fetes amb pedra i maons, que presenten successives readaptacions constructives i arranjaments, i que es composa de diferents naus seguides que s\'aixequen al costat de la llera del riu Llobregat, al peu de la muntanya del Pi del Balç, i a l\'altre banda de les vies de comunicació E 90 i B 23. Al costat d\'aquestes construccions, i travessant-les en paral·lel per sota de la més gran de totes, circula un canal d\'aigua que abastia d\'energia a aquesta fàbrica des del segle XIX, com a mínim. Aquest canal, que ve de la confluència del Llobregat amb la riera de Rubí amb més de 1.700 metres de llargada i que servia en aquest cas per a donar-li la força motriu, alhora es feia servir també per a regar els camps a la riba esquerra del riu. Es l\'aportació inicial d\'aigua al Canal de la Infanta. El conjunt industrial, es desenvolupa bàsicament en quatre grans grups de construcció: dos grans edificis allargats, destinats a la producció industrial, amb un mur lateral que els uneix per la part del camí d\'accés, pel costat de l\'actual carretera, i que no presenta solució de continuïtat, i diverses construccions a l\'exterior, per la part sud i sud-est (que donen serveis auxiliars a les indústries: aquestes darreres inclouen l\'edifici destinat a allotjar el vapor i la xemeneia). Els més interessants patrimonialment, són els de major dimensions: dos edificis de planta allargada, ubicats a nord i sud del conjunt, i que s\'acompanyen de la resta de construccions auxiliars, de les que destaca un petit edifici destinat a moure la mula de la indústria que es va instal·lar en un moment determinat. 1. El més meridional de tots, construït com a molí paperer, d\'acord al seu aspecte estructural, és un edifici que presenta planta rectangular, molt allargada, i es desenvolupa en tres pisos d\'alçada, apart de la zona per la qual discorre el canal i les instal·lacions que, en aquesta zona sota el terra, aprofiten i canalitzen l\'aigua que s\'escola per sota, després d\'haver estat aprofitada per la instal·lació industrial. Està fet en pedra vermella, totxo i te quatre plantes d´alçada: a la meitat del mur que dona al camí interior, te enganxada una xemeneia de maons que és de secció quadrada. Manté alguns elements metàl·lics a la façana, que formarien part dels processos de tracció, energia i abastament de materials i matèries primeres. Les finestres estan destinades no només a il·luminació, sinó especialment a assecador de la producció: paper o cartró, i s\'obren als diversos murs de les façanes, generant una bella i harmoniosa sistemàtica de buits al llarg de tota la construcció. La coberta, a dues vessants, és de fibrociment. 2. L\'edifici rectangular del nord havia estat molí hidràulic primer, i posteriorment, fàbrica de teixits. Actualment està unit a l\'altre gran edifici per una tanca que genera un espai obert a l\'interior, sembla el més antic del conjunt. També de planta rectangular, presenta diverses modificacions, especialment pel que fa als buits de les façanes: es conjuguen finestres destinades a assecadors de producció paperera, i d\'altres pròpies d\'indústria tèxtil. Un arc ogival s\'obre a la zona que el canal d\'aigua travessa l\'edifici, generant l\'energia motriu necessària en la producció. La coberta és de teula àrab, disposada a dues aigües. 3. Més al nord, i tocant a aquest edifici, per la part de l\'est, d\'entre altres, s\'ubica una petita construcció que allotjaria la màquina de vapor destinada a donar energia a la fàbrica. Conserva la porta original d\'accés, i la xemeneia de maons, de planta i fust circular. A banda dels edificis aquí existeixen diverses derivacions del canal usades com a força motriu o com a part dels processos industrials, apart dels agrícoles.","08158-155","Can Capdevila, s/n","Del conjunt es tenen diverses dades que són importants en la seva cronología: El rei Alfons I, l\'any 1188, va prestar ajuda perquè es construïssin uns molins i un canal dins el territori de l\'actual municipi de Papiol (Faura i Casanovas: 1999: 211). Li confia la construcció d\'una resclosa per portar les aigües del Llobregat a Barcelona a un tal Joan, qui la fa efectiva en el lloc conegut actualment com el pla del Colomer (en aquella època les Matoses), sota la terra laborable, en una zona de llicorella i sílex. Es determina construir un canal per moure dotze moles, i un casal, així com un rec per portar l\'aigua a Barcelona. Això ho va signar en acta notarial l\'any de 1188 (Faura i Casanovas: 1999: 209). Potser aquest sigui un moment important pel naixement de l\'actual nucli del Papiol de Baix. Sembla que l\'antic molí paperer, edificat pel paperaire Felip Cebrià, al costat d\'un vell molí fariner, comptava amb quatre tines i cinc rodes. Miñano, el 1826 i Madoz, el 1849, diuen que Papiol contava amb una fàbrica de paper, i a l\'Exposición Nacional de la Industria Papelera, el 1850, Antonio Romaní i Miró, que aleshores devia ser el propietari, va presentar mostres de paper d\'escriure procedents de la seva fàbrica del Papiol que van rebre una menció honorífica. L\'any 1829 Pau Ferrer i el seu fill Antoni Ferrer i Sagristà arrenden una part del Molí Paperer de Capdevila. El 1831 Joaquim Cervià construeix una fàbrica de filats de cotó i una nova resclosa, no molt lluny del Molí de l\'Argemí. El mateix any 1831 Ignasi Herp, fill de seders de Manresa lloga l\'edifici de la fàbrica del Papiol i compra maquinaria francesa de les més avançades del moment , una \'mule-jennies\' de les més grans a Catalunya, una de 336 fusos, una de 240 fusos i 10 més sense precisar. També comptava amb màquines de filar, màquines de cardar i de preparar el cotó (comprades a Koechlin) i 10 telers mecànics de De Berge construïts a París. Dins la publicació: l\'\'Indicador\' de 1864, figura una fàbrica de paper de Sebastià Comas, fabricant que apareix en els \'Bailly Bailliere\' de 1884 i següents. Madoz parla també d\'un molí fariner i dues fàbriques de filats de cotó, fàbriques que, segons Botet i Sisó, encara eren en funcionament devers els anys vint del segle XX, quan, a més a més, hi funcionaven una fàbrica de cartó i una de cartolines. L\' \'Estadística\' de 1934, assenyala una fàbrica de paper de fil o barba de Joan Capdevila i Soler, amb una capacitat de producció anual de 300 tones. L\'any 1858, la Fàbrica Ferrer i Mora de Molins de Rei va iniciar la mecanització tèxtil al Baix Llobregat, i la fàbrica de filats de cotó del Papiol en va ser un antecedent d\'ella: les dues exemplifiquen el pas dels molis de paper a fàbriques tèxtils. A les primeres dècades del segle XX \'tenia una producció de 1.000 kilogrames diaris de paper, i eren empleats un centenar d\'obrers d\'ambdós sexes, per l\'important troballa d\'aigua abundant, per la facilitat de comunicacions i per la proximitat de la capital\' (Martí Albanell, 1926:75). Va estar en funcionament fins les acaballes del segle XX, produint finalment cartró. La coneguda com a \'riuada de Sant Miquel\', e 29 de setembre de 1913, va destruir la reslosa del molí paperer (Faura i Casanovas: 1999: 100).","41.4242600,2.0058900","416932","4586333","","08158","El Papiol","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87316-foto-08158-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87316-foto-08158-155-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Altres","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Aquest lloc va ser l\'embrió dels primers usos preindustrials al Baix Llobregat des d\'època medieval, ja que s\'hi construïren dotze molins.La conservació patrimonial del conjunt és objecte de defensa per col·lectius com l\'Associació d´Estudis Històrics Paperers o l\'Associació del Museu de Ciència i Tècnica i d\'Arqueologia Industrial de Catalunya.","98","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444fa8","87317","Parc Agrari del Riu Llobregat","https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-agrari-del-riu-llobregat","","","","Parc generat a la llera del riu Llobregat, com a un camí continu, d\'uns 36 quilòmetres, que uneix Collserola amb el litoral i travessa 16 municipis metropolitans i connecta espais de gran valor ecològic, i que també disposa de passos transversals, accessos des de tots els municipis de la ribera i connexió amb transport públic. Al sector que es troba al Papiol hi ha elements interessants des d\'un punt de vista patrimonial, com antics camins, el rec, el molí de Capdevila, el molí de l\'Argemí, el torrent de Batzacs, etc. Així mateix, es tracta d\'un espai que posa a disposició dels ciutadans una zona pública de qualitat que ofereix un entorn adequat per a tot tipus d\'activitats de lleure, esportives, de relació social i de foment de l\'educació ambiental, a més de crear noves connexions amb els municipis limítrofs, dins d\'un horitzó de reducció de les emissions CO2. El parc, format per la llera i els marges del riu Llobregat, es troba en un espai compartit amb infraestructures viàries i ferroviàries que donen accessibilitat al territori metropolità, però que, alhora, representen una font de contaminació acústica i de l\'aire, així com una barrera a la connectivitat ecològica i a la mobilitat a peu o amb bicicleta.","08158-156","Parc del Riu Llobregat","","41.4323200,1.9991500","416379","4587234","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87317-foto-08158-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87317-foto-08158-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87317-foto-08158-156-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Lúdic","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","El riu Llobregat ha generat un espai de vida no només natural sinó també humana, que es pot recuperar en aquest espai de lliure, natura i patrimoni. És un espai públic de connexió de la infraestructura verda metropolitana i dels espais verds potencials, que millora la connectivitat dels ciutadans i que, mercès a l\'aigua, vertebra un territori en el qual el riu Llobregat te un paper clau en el desenvolupament econòmic, industrial i de les infraestructures de tota la zona","119|98","2153","5.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444fa9","87318","Cal Pau Reig","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-reig","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XIX","","Edifici d\'arquitectura popular, de planta rectangular i entre mitgeres. Te planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab disposada a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana i el ràfec en tortugada. La façana és plana, i en ella s\'obren com a obertures significatives: la porta d\'accés, d\'arc escarser i fusteria original, i a esquerra i ha una segona porta d\'accés a la part dedicada a usos agraris, garatge i secundaris de la casa. En planta pis s\'obre un balcó de traça vertical i barana simple. En general les obertures són de llinda plana. A esquerra hi ha diversos elements relacionats amb la producció agropecuària. Al davant hi ha un barri de pilars de maçoneria i reixes de forja amb reganyol i remat en punta de llança a la porta d\'accés al pati interior.","08158-157","Carrer de B. C. Aribau, 14","Pau Reig Miquel està documentat l\'any 1856. Era de Sant Cugat del Vallès, i va entrar de pubill a la casa que ja estava documentada el 1767 (Pere Coderch Bigas). Pere Coderch Bigas era un fuster vingut de Sant Pere de Ribes. Va casar-se el 1767 amb la Maria Vernet Pagès, donzella de cal Vernet. Van tenir una sola filla, l\'Emerenciana, que es va casar el 1797 amb Salvador Amigó Castellví, cabaler de cal Tamuet, que va entrar a la casa de pubill (Ahicart et al., 2019)","41.4360900,2.0057800","416938","4587646","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87318-foto-08158-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87318-foto-08158-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87318-foto-08158-157-3.jpg","Legal","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","És un bon exemple d\'arquitectura tradicional del municipi.","119|98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444faa","87319","Font del Pi/Font del Trull","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pifont-del-trull","","XX","Construcció molt deteriorada.","Es conserva un petit dipòsit cupular fet de maçoneria, per a la captació d\'aigua, amb una obertura rectangular tapada. Aquest es troba a la dreta del camí que baixa cap a la font. L\'antiga bassa circular està coberta i flanquejada pel costat del terraplè per sengles pilars de maons arrebossats de morter. La bassa és de forma circular, i està feta de maçoneria i maons trabats amb morter i ciment. La sortida de l\'aigua es fa ara directament des de la bassa, i està adaptada a una goma que distribueix l\'aigua per a ús dels cavalls.","08158-158","Carrer del Pi","El seu nom (del \'trull\') podria fer referència a un possible molí d\'oli, avui desaparegut. L\'altra denominació popular li ve donada per un pi pinyoner que hi creixia al seu costat, avui desaparegut.","41.4349100,2.0168100","417858","4587504","","08158","El Papiol","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87319-foto-08158-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87319-foto-08158-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87319-foto-08158-158-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Lúdic","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Ha passat a ser propietat privada. És una de les fonts estimades per la gent del poble, tot i que no era famosa pel gust de l\'aigua. Actualment dona servei a un espai obert destinat a la cria de cavalls.","98|119","47","1.3","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444fab","87320","Habitatge a l\'Avinguda Generalitat, 43","https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-lavinguda-generalitat-43","","XX","","Habitatge aïllat, amb coberta a dues vessants, de teula corba. Presenta el carener perpendicular a la façana principal, la qual dona al pati davanter, on es produeix l\'accès des del carrer. És d\'una sola planta, i les obertures, que són verticals, estan disposades amb recercat de color blanc, i les llindes són d\'arc de migpunt. Els buits es tanquen mitjançant persianes de llibret. Al davant hi ha un petit jardí i un barri fet de maçoneria i reixa de forja pintada de blanc, amb bréndoles decorades en reganyol i finalitzades, per la part superior, amb tirabuixons i roleus. La porta està constituïda per sengles pilars de secció quadrada, amb reixa també de forja. Que es troben un a continuació de l\'altre, i que responen a la tipologia de ciutat jardí. Presenten tots coberta a dues vessants, de teula àrab, i una sola planta. Les obertures són de proporcions verticals i estan precedits de sengles barris, formats per reixes de forja pintades de blanc, amb els barrots decorats per reganyols i amb tirabuixons en les puntes. Les reixes es troben entre pilars de maçoneria de secció quadrada, i sorgeixen d\'un muret amb trencaaigües a la part de dalt: les números 43 a 46, són de color vermell, i la 47, de rajoles verdes, blaves i grogues. Un cos precedeix el conjunt, presentant una porta d\'accés d\'arc de mig punt amb ràfec de teula àrab.","08158-159","Avinguda de la Generalitat,43","És un dels exemples de ciutat jardí que jalonen els carrers del Papiol, i un dels pocs edificis d\'aquest tipus que resten al carrer de l\'Avinguda Generalitat.","41.4363400,2.0083300","417151","4587671","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87320-foto-08158-159-2.jpg","Inexistent","Medieval","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana María Huélamo Gabaldón","","","85","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444fac","87321","Paller de Can Domènec","https://patrimonicultural.diba.cat/element/paller-de-can-domenec","","XX","La reixa de la porta d\'accès no és original de l\'edifici. El propietari assenyala que la va recollir en un abocador.","Edificació aïllada de planta rectangular, amb coberta de teula àrab a dues vessants i un cos afegit a la façana nord. Presenta una obertura allindada, tarja cega amb relleus i la data de 1909, frontó, ull de bou i barbacana de fusta. Hi ha mènsules, pilastres embegudes als muntants de la porta, arestes i façanes laterals. Abans de l\'ampliació, la façana nord era idèntica a la sud. A l\'interior es conserva l\'embigat original.","08158-160","Can Domènech","El paller es va edificar a l\'inici del segle XX per tal d\'acollir els cavalls que es criaven a la finca. La porta actual no és original, sinó que el seu propietari la va posar a la dècada de 1970.","41.4578900,2.0203400","418181","4590052","1909","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87321-foto-08158-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87321-foto-08158-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87321-foto-08158-160-3.jpg","Legal","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Estructural","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","119|98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444fad","87322","Llegenda de la dona de Cal Faci","https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-dona-de-cal-faci","","XIX","","Una dona de Cal Faci (després Can Bou), va tenir un atac de catalèpsia, i la família, pensant que era morta, va decidir deixar el cadàver a l\'església durant la nit i fer l\'enterrament al dia següent. Algú va voler robar les arracades de la difunta i, en treure\'ls-hi, la difunta es va despertar. El lladre va fugir. Es diu que la dona era de cal Faci del carrer del Ferrocarril, casa que \'fou derruïda quan es va construir la de can Bou\' (Martí Albanell, 1926).","08158-161","","","41.4379700,2.0110500","417380","4587850","","08158","El Papiol","Restringit","Bo","","Física","","Patrimoni immaterial","Tradició oral","Pública","Simbòlic","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","","61","4.3","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444fae","87323","Torre del Senyor Massana/Torre Massana","https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-senyor-massanatorre-massana","","XX","","Habitatge unifamiliar aïllat, de planta en forma de \'T\'. La part principal de l\'edifici consta de planta baixa i dos pisos. Es cobreix amb una teulada a dues vessants, de fibrociment, i és composta, acabada en ràfec perimetral amb dues motllures. Els buits de les finestres són de traça vertical, alguns de llinda plana, i altres amb el llindar acabat en arc de mig punt amb les impostes marcades. La majoria presenten ampit de rajoles vidrades en groc i altres estan precedides de jardinera feta de rajoles també vidrades i decorades amb motius vegetals.La façana principal i la posterior s\'acaben en sengles frontals acabats en timpans, la base dels quals són impostes coronades amb boles decoratives. Els timpans estan marcats per una imposta trencada (la façana principal) i continua (a la façana posterior), al mig dels quals s\'obren sengles finestres d\'arcs peraltats. L\'accés a la casa es fa a través d\'una porta de ferro forjat decorada amb reganyol, roleus i flors de lis que es continua amb tot un reixat que forma la tanca del barri de l\'edificació.","08158-162","Carrer de l\'Ignasi Iglesias, 18","Es tracta d\'una de les diverses torres d\'estiueig que es van anar construïnt al Papiol.","41.4374200,2.0038700","416780","4587795","1947","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87323-foto-08158-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87323-foto-08158-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87323-foto-08158-162-3.jpg","Legal","Contemporani|Eclecticisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","És una de les torres de major interès de l\'edifici, tant per volum com per la seva original fesomia, amb una clara adaptació arquitectònica al desnivell del terreny.","98|102","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444faf","87324","Torre Montserrat/Villa Rosita/Xalet Els Pins","https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-montserratvilla-rositaxalet-els-pins","","XX","Es va modificar substituint elements ornamentals originals, com ara un escut que representaria la Mare de Déu de Montserrat i unes ceràmiques rodones a manera de grans botons que ornaven el perfil exterior de l\'onda generada per la mansarda a la façana oest. També va desaparèixer el barri modernista sinuós que l\'envoltava.","Xalet a quatre vents de planta quadrangular, amb teulada en mansarda de teula plana de pissarra. Te lucernaris a banda i banda de la teulada, de posició horitzontal (orientats a nord-sud), i a les façanes est i oest s\'obren grans finestrals de brancal recte i traça vertical de grans dimensions. Consta de planta baixa i dos pisos. A la planta baixa, en la seva façana orientada a l\'oest, es genera una galeria interior, oberta cap a un pati enjardinat, i precedida de dues arcades enllaçades en arcs carpanells de gran llum. Hi ha un predomini de les obertures verticals a tot l\'edifici, i la major part d\'aquestes es tanquen mitjançant persiana de llibret.","08158-163","Carrer de Cal Pongrau, 8","En una fotografia de Lucienne Roisin de la dècada 1910-1920 s\'esmenta com \'Xalet Els Pins\'. És un dels múltiples xalets que la gent de Barcelona va construir al poble, en un moment en que es considerava el clima del Papiol com a extraordinari per a la salut, i el poble va ser un punt d\'atracció per a molts burgesos de Barcelona.","41.4366300,2.0040100","416790","4587708","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87324-foto-08158-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87324-foto-08158-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87324-foto-08158-163-3.jpg","Legal","Contemporani|Modernisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","És una de les torres de major interès tant per volum com per la seva original fesomia.","98|105","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444fb0","87325","Tresor Parroquial","https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresor-parroquial-6","Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia.","XV-XIX","","De totes les peces que constituïen el tresor parroquial abans de la guerra de 1936 només queden les següents: una creu processional de plata de 94 cm de llarg, que s\'ha tallat per tal de incloure-la dins un mànec per a donar-li més relleu a les sortides processionals (segle XVII); una safata de plata de 36 cm de diàmetre, que porta gravada la imatge de la Mare de Déu i la inscripció: \'Catarina Costa, Aldonça Pagesa, 1616\'; una altra safata de la Verge del Remei, de plata, que servia per captar al pobre, amb la següent llegenda: \'Feta De Charistas Del Poble de Papiol. Any 1754\'; la safata que servia per captar pel pla i per les masies: \'Sota copa Feta de Caritas Dels Pagesos De les Masies del Papiol. 1754\'; un fragment del que sembla l\'antiga custòdia gòtica, per ostentar el Santíssim Sagrament (segle XV); dos canelobres daurats; una altra creu daurada; així com altres objectes, com ara un salpasser, una palmatòria, un encenser i una naveta, i l\'estendard de seda de l\'Adoració Nocturna. Algunes peces de plata porten la marca d\'argenters barcelonins. Hi ha d\'altres elements de menor entitat que també formen part d\'aquest conjunt. Es conserven dins d\'una vitrina a ma esquerra de l\'altar major, així com a l\'interior de la sagristia.","08158-164","Església de Santa Eulàlia. Carrer de Mn. Rull, 8","Durant la guerra civil de 1936, es va enderrocar l\'església i van desaparèixer algunes peces. Unes altres van amagar-se en cases particulars.","41.4390800,2.0104900","417335","4587973","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87325-foto-08158-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87325-foto-08158-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87325-foto-08158-164-3.jpg","Física","Renaixement|Modern|Gòtic","Patrimoni moble","Col·lecció","Pública","Religiós","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Bens de propietat privada però d\'accés públic","95|94|93","53","2.3","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444fb1","87326","Cal Díez","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-diez","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XX","","Habitatge de cos, de planta rectangular que es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis; es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants, i te l\'accés per la façana est que dona a un pati interior al que s\'accedeix a través de una reixa que protegeix la porta del barri, que és de maçoneria. La façana orientada a sud dona al carrer Rambla de Catalunya, i te el carener de la teulada paral·lel a aquesta. Presenta, en aquesta banda, i en l\'est, les obertures a l\'alçada del primer pis: tres línies compositives, amb el centre marcat per un balcó de brèndoles en reganyol i en forma de pit de colom. La decoració de les brèndoles és molt senzilla, amb pic d\'ànec a l\'extrem que toca al passamans i flors de gavarrera a la panxa del pit de colom, a la part inferior. Tots els buits (balcó i finestres), que s\'obren a l\'exterior a la mateixa façana, que actua de principal, estan emmarcats en el terç superior per un ressalt i un ràfec de rajola vidrada en blanc i blau formant escacs. La part superior de la façana es corona amb una mena de merlets amb aiguavessos de rajoles vidrades en escacs blancs i blaus, que s\'aboquen cap al carrer. Al centre, sota el gran merlet central s\'endevina la traça d\'una decoració esgrafiada que devia emmarcar un element decoratiu en marc d\'escut, avui desaparegut.","08158-165","Rambla de Catalunya, 5","Gabriel Díez, el propietari, estava casat amb l\'Adoració Giner Ràfoles, i va construir aquesta casa a finals de la dècada de 1930. Va venir de Nonasp, Matarranya, i era de profesió ferroviari (Ahicart et al., 2019).","41.4365600,2.0054500","416911","4587698","1934-45","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87326-foto-08158-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87326-foto-08158-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87326-foto-08158-165-3.jpg","Legal","Contemporani|Noucentisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|106","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444fb2","87327","Villa Maria Cristina/Cal Clau","https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-maria-cristinacal-clau","","XX","","Edificació aïllada, de planta allargada i composta, al tractar-se de dos edificis adossats. Es cobreix amb una teulada composta, de teula àrab, acabada amb ràfec recolzat en bigues volades. El ràfec és continu i està recolçat en ménsules de fusta. Només disposa de planta baixa, i conserva, a la façana lateral que dona al carrer, la rajola original que amb el nom, Villa Maria Cristina. En aquesta mateixa façana, les finestres estan protegides per reixes de fonería i sengles ràfecs de teula àrab. L\'accés a la casa es fa per una porta oberta a un barri de maçoneria amb una decoració geomètrica realitzada amb peces de construcció rodones i maons plans.","08158-166","Carrer Baixada de Can Minguet, 32","","41.4420200,2.0093600","417244","4588301","1920-30","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87327-foto-08158-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87327-foto-08158-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87327-foto-08158-166-3.jpg","Legal","Contemporani|Noucentisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","El nom de Cal Clau li ve donat al Catàleg Patrimoni Arquitectònic del Papiol.Aquesta és una de les edificacions aïllades que caracteritzen les construccions d\'estiueig al Papiol durant la primera meitat del segle XX.","98|106","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444fb3","87328","Cal Francisco Mallorca","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-francisco-mallorca","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XVIII-XIX","Es troba en molt bon estat de conservació","Edifici de planta quadrangular, amb teulada àrab disposada a dues vessants, paral·lela al carrer. Consta de planta baixa i dos pisos i presenta una façana disposada amb un ordre escrupulós pel que fa a les seves obertures. Totes es presenten amb llindes i brancals de pedra vista, la major part són de llinda recta, exceptuant la de la porta d\'accès, que és d\'arc carpanell. En planta baixa es mantenen, a les finestres, les persianes de llibret, i a la porta, una interessant fusteria que simula uns arcs mixtilinis en gola i que reforcen el vidre que protegeix el forat. Els balcons, que s\'obren al centre de la primera i segona planta, tot marcant l\'eix central de simetria de la façana, presenten sengles baranes de barrots amb dibuixos geomètrics i pseudo magolles. El del primer pis te, a la llinda i en relleu, l\'anagrama del calvari amb la creu central i els pins a banda i banda.","08158-167","Carrer Barcelona, 19","Francesc Amigó Faura (Francisco) era un cabaler de cal Pensit. Es va casar el 1860 amb la Caterina Casanovas Barba, dels Casanovas botiguers. Durant uns anys foren masovers de can Canals. A mitjans anys 1880 van anar a viure al carrer de Barcelona. Francisco Mallorca fou jutge municipal el 1892 i era un dels principals propietaris de finques rústiques del poble. El seu fill, Antoni Amigó Casanovas fou representant i distribuidor de la revista Patufet de periodicitat setmanal (Ahicart et al., 2019).","41.4370100,2.0099600","417288","4587744","1875?","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87328-foto-08158-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87328-foto-08158-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87328-foto-08158-167-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","És una de les façanes que més caràcter donen al carrer Barcelona.","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b996556c784011444fb4","87329","Casa Anna Mayné Esquivias","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-anna-mayne-esquivias","","XX","En procès de restauració","Edifici de factura contemporània. Està construit amb formes lliures de formigó vist, sobretot a la configurició de les teulades, amb grans obertures de vidre que donen llum l\'interior de la casa.","08158-168","Carrer Jaume I, 2","Construït segons criteris post-racionalistes.","41.4384100,2.0152800","417734","4587894","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87329-foto-08158-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87329-foto-08158-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87329-foto-08158-168-3.jpg","Legal","Racionalisme|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","És l\'edifici de factura contemporània més destacable del Papiol.","120|98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b997556c784011444fb5","87330","Torrent de la Font","https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-font","","","","El torrent de la Font és un petit curs d\'aigua que ha generat una vall relativament important en amplitud i profunditat, ja que la base del terreny està formada per uns potents estrats d\'argila. De tota manera, és força curta. El torrent apareix darrera de la masia de can Tintorer i després discorre a l\'oest de la masia fent de partió entre els terrenys de can Maimó i de can Tintorer. Acaba el seu recorregut a la riera de Rubí.","08158-169","Darrera la masia de Can Tintorer","","41.4558600,2.0050900","416905","4589842","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87330-foto-08158-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87330-foto-08158-169-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Lúdic","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","","2153","5.1","","11","2024-03-28 01:28:06" "6604b997556c784011444fb6","87331","Torrent de la Salut","https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-salut","","","","El torrent de la Salut apareix a la part alta de la muntanya del Puig Madrona recollint les aigües pluvials i les surgències naturals, com les de les fonts del Lleó i del Vernet. La part alta és molt profonda però molt emboscada i no es pot seguir el seu curs. A partir de la font del Vernet, que es va netejar fa pocs anys, la vall s\'obre i el torrent desemboca per la dreta al torrent de ca n\'Esteve de la Font.","08158-170","Muntanya del Puig Madrona","","41.4470800,2.0234300","418426","4588849","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87331-foto-08158-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87331-foto-08158-170-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Lúdic","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","","2153","5.1","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fb7","87332","Torrent de la Font de Ca l\'Esteve","https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-font-de-ca-lesteve","Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia.","","","Es un curs intermitent d\'aigua que es forma a les vessants del Puig Madrona, sota la Salut i que forma una vall que per la seva banda esquerra es troba amb la part posterior de ca n\'Esteve de la Font (masia de la que pren el nom) i per la part posterior de la vila del Papiol. A la banda dreta trobem les cases del Puigmadrona. Poc després de passar les cases del Puigmadrona desemboca al torrent de Batzacs. Com totsd els torrents del Papiol, a la banda alta és molt estret i emboscat de vegetació. Al costat del torrent hi ha diverses fonts i la primera captació d\'aigües per a la vila. A partir de ca n\'Esteve, la vall s\'obre molt i s\'utilitza en agricultura.","08158-171","Ca n\'Esteve de la Font/Cases del Puig Madrona","L\'any 1880 es feren treballs per portar l\'aigua potable al Papiol des del torrent de Ca n\'Esteve, que foren dirigits per l\'enginyer F. Aymansó. En l\'any 1904 s\'hi treballà també en la mateixa font i es construiren els rentadors públics. Dirigia les obres l\'enginyer Teodor Aguiló. El 1926, sota la direcció tècnica del Dr. Faura i Sans, en el pou i mina de Ca n\'Esteve, es va fer la troballa d\'un major doll d\'aigua (Martí Albanell, 1926:35).","41.4437000,2.0154400","417754","4588482","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87332-foto-08158-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87332-foto-08158-171-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Lúdic","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","","2153","5.1","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fb8","87333","Torrent del Gavatx","https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-gavatx","Faura i Casanovas, E. (1999) L\'ahir i l\'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós.","","Amb una gran degradació en el seu pas pel nucli urbà","El torrent del Gavatx és un curs intermitent d\'aigua que recull les aigües pluvials i de fonts de la zona del sud de les Escletxes, i es forma sota el camp de les Forques. Passa per la zona del peu de la Costa i acaba ajuntant-se amb el torrent de les Argiles.","08158-172","Al costat del polígon industrial sud","Sota el camp de les Forques, lloc de captació d\'aigües i inici del torrent, hi ha l\'ermot del Gajo, a llevant del qual passa el camí que duia del Papiol a la Rierada. El torrent ha estat canalitzat al llarg de la història. Antigament desembocava les aigües molt a prop del molí de l\'Argemí. El seu cabal era format per l\'aiguabarreig dels seus dos principals afluents, el torrent del Gavatx (que passa tocant les parets del carrer del Peu de la Costa), i el de les Torrenteres (que es trobava llavors més a prop del riu que de la masia del Colomer). La primera reforma d\'aquest torrent fou necessària quan es van enllaçar dos recs: el que ve de la Casa de l\'Aigua amb el rec vell, o sigui, el que comença a les fàbriques. Aquest enllaç s\'efectuà a principis del segle XIX; en allargar-lo per mor e conduir les seves aigües al rec anteriorment esmentat, que ja era construït feia molts anys. Aquest torrent calgué desviar-lo en direcció esquerra, i així l\'aigua podria travessar-lo per sota. La segona reforma va ésser el 1856. En construir-se el ferrocarril, fou necessari construir dos ponts per tal de travessar els dos afluents anteriorment esmentats. Un d\'ells, el del torrent del Gavatx, feia de camí principal per accedir al Papiol, en el tros conegut per la Rasa. Sis anys més tard, el 1862, Rubí i Castellbisbal sol·licitaren la construcció d\'una carretera per empalmar amb la general de Molins de Rei i, majorment amb l\'estació de ferrocarril. El 14 de juliol de 1862, es va acordar construir la carretera per empalmar amb la general de Molins de Rei. El diputat Prats i Soler va comunicar que la Diputació aportaria els dos terços del seu pressupost, mentre que la part restant havia d\'ésser sufraga pels municipis de Rubí, Castellbisbal, Molins de Rei, el Papiol i la companyia Ferrocarriles del Centro, que també era part interessada. El Papiol no va donar mostres d\'interessar-se pel projecte, ja que el propietari del Castell, advocava per transformar en carretera el ramal antic del camí reial, que a partir del 1764 només servia per la comunicació amb el Vallès. Per construir la carretera, el problema radicava a travessar la via fèrria i passar per l\'estació. Va ésser aprofitat el pas de l\'aigua del torrent del Gavatx i s\'amplià d\'acord amb les necessitats dels vehicles d\'aquell temps. El pas va ser cobert amb bigues de ferro, que li van donar el nom amb què es va conèixer des d\'aleshores: el pont de Ferro (Faura i Casanovas: 1999: 98-102) Les aigües d\'aquest torrent es van desviar amb una variant d\'uns 90º, per la qual cosa aquell pont havia d\'absorbir l\'aigua de l\'altre torrent. Aquest fet va ocasionar la canalització dels dos afluents del torrent del Colomer, amb gruixudes parets reforçades amb esperons. Amb la construcció de l\'autopista, es va desplaçar de nou la confluència d\'aquests dos torrents: la construcció del pont de l\'autopista ha fet que s\'uneixen noves aigües, tot augmentat el seu cabal: les que pertanyen a la vessant del torrent de Batzac. D\'aquesta manera prop d\'aquest pont s\'uneixen actualment les aigües dels torrents Gavatx, Magre i Torrenteres amb el seu afluent, anomenat de les Argiles.","41.4342000,2.0137700","417603","4587429","","08158","El Papiol","Difícil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87333-foto-08158-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87333-foto-08158-172-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Lúdic","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","","2153","5.1","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fb9","87334","Habitatge del Carrer de la Salut, 3-5","https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-de-la-salut-3-5","","XIX-XX","Modificada en part la seva estructura original","Habitatge entre mitgeres, amb la cobertura composta, amb els careners perpendiculars a la façana principal i cal traçat de carrer de la Salut. La façana és pana i no està pintada. Les obertures originals que s\'obren són petites: dues finestres i una porta moderna sobredimensionada, i la mes interessant de totes és una antiga porta d\'accés, d\'arc de mig punt, amb les dovelles de maons vistes fins a l\'alçada de l\'imposta de l\'arc. Te marxapeu de pedra i està cegada. A sobre d\'aquesta porta, hi ha una finestra de mòdul vertical.","08158-173","Carrer de la Salut, 3-5","","41.4393700,2.0120400","417465","4588004","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87334-foto-08158-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87334-foto-08158-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87334-foto-08158-173-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Aquesta casa i la majoria de les que es troben al carrer de la Salut, estan vinculades a l\'inici del nucli de població actual.","119|98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fba","87335","Bosc del Blanc","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-blanc","","","","Bosc que embelleix l\'entrada al Papiol i que allotja un petit parc infantil de propietat del municipi, i una font. Pel que fa a l\'arbrat, hi ha una barreja d\'espècies autòctones que es poden trobar als boscos del voltant, com el pi pinyer, amb d\'altres pròpies de jardí. El parc genera una interessant zona ombrícola periurbana tot dominant el Torrent de Batzacs.","08158-174","Carrer de Sant Jordi, 5","L\'any 1965 l\'ajuntament del Papiol comença a negociar amb el propietari dels terrenys (havien estat de la casa de Cal Blanc), per a la cessió dels terrenys per tal de fer un lloc d\'oci per a la ciutat. Aquest parc es va finalitzar l\'any 1969. La intenció en el moment de la seva creació va ser oferir un lloc d\'oci per infants i persones adultes, ja que a l\'estiu es destinava a espectacles musicals.","41.4373900,2.0060500","416962","4587790","1967","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87335-foto-08158-174-2.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","S\'hi accedeix per la BV-1466, hi ha, pujant a l\'esquerra, en arribar a la població, un trencall que mena cap a la Colònia Casajuana, seguint el carrer de Sant Jordi. que travessa lateralment el parc.","98","2153","5.1","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fbb","87336","Alzina de les Escletxes","https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-les-escletxes","","","","Alzina (Quercus ilex L) de grans dimensions que està acompanyada d\'altres exemplars de la mateixa espècie, de menor mida, i que formen una interessant i reduïda comunitat de bosc espés de difícil accès a la zona de les Escletxes, dominant el camí que mena cap a Can Puig.","08158-175","Les Escletxes","","41.4382000,2.0174800","417918","4587869","","08158","El Papiol","Difícil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87336-foto-08158-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87336-foto-08158-175-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Simbòlic","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","L\'alzina és la vegetació forestal clímax i típica del territori.. Es tracta d\'un bosc perennifoli que ha estat tradicionalment eliminat per les tales i la proliferació de forns d\'argila.L\'alzina, s\'acompanya d\'un sotabosc amb dos estrats arbustius, un parell d\'estrats herbacis, sovint poc diferenciats, i abundants plantes enfiladisses a més d\'un estrat muscinal i liquènic.També hi ha estepes, brucs, bardissa i alguns pins introduïts.","","2151","5.2","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fbc","87337","Ca l\'Arís/Cal Sassó/Cal Brillant","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lariscal-sassocal-brillant","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XX","","Casa de veïns, entre mitgeres, de planta rectangular, amb façana plana i un balcó amb galeria a l\'alçada del primer pis. La coberta de teula corba, i està feta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Presenta dues portes d\'accés en planta baixa, l\'esquerra de menors dimensions que la dreta i totes dues rematades amb un arc escarser. Presenta una composició simètrica de les obertures de la façana, amb l\'eix central de la façana marcant la porta de major dimensions, el balcó del primer pis, protegit amb galeria de vidre amb fusteria, i el balcó del segon pis, aquest amb lleixa motllurada de pedra (tots dos presenten cartel·les o mènsules), com passa a la resta de finestres i obertures del primer i segon pis. La barana d\'aquest balcó és de forja, amb brèndoles simples.Tres finestres quadrades de proporcions verticals s\'obren per donar llum a l\'altell, sobre la línia d\'imposta. A continuació hi ha una cornisa continua motllurada, la qual antecedeix a l\'ampit massís que amaga la canal i corona l\'edifici. Conserva el ferro d\'aguantar la politja en el moment de la seva construcció.","08158-176","Carrer Barcelona, 17","El carrer Barcelona creix d\'una manera important a partir de finals del segle XIX. Ca l\'Arís era la casa pairal del segle XVIII dels Arís procedents de Matadepera. Va iniciar la nissaga l\'Antoni Arís Escallola (1724-1806), casat amb la Rosa Ventura. El darrer Arís de l\'estirp fou en Mateu Arís Llunell (1829), que va anar a viure a Abrera amb tota la família. Cal Sassó ja era coneguda l\'any 1885. Era la branca lateral de cal Sassó. Els fundadors d\'aquesta estirp foren el filador Francesc Casajoana Calopa (1856-1936) i Joaquima Amigó Casanoves. Cap dels seus tres fills va continuar a la casa. El gran, Pere, va marxar a Cuba durant la dècada del 1910. L\'altre noi, en Miquel, va marxar del Papiol durant la Guerra Civil. La noia, la Josepa, es va casar amb Carles Font Julià de cal Sebastià Font i va anar a viure al carrer de les Parres. Després de la Guerra, la seva mare va anar a viure amb ella. L\'any 1950, la casa era coneguda com a Cal Brillant. Alfons Pagès Masdeu i Roser Font Casajuana van venir a viure a la finca a mitjan de la dècada de 1940-1950. Ella era neta de cal Sassó, que fins aleshores havien viscut a aquesta finca. L\'Alfons era barber.(Ahicart et al., 2019)","41.4371600,2.0097400","417270","4587761","1900-25","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87337-foto-08158-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87337-foto-08158-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87337-foto-08158-176-3.jpg","Legal","Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani|Alfonsí","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","102|106|98|2194","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fbd","87338","Imatge de la Mare de Déu de la Salut","https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-de-la-salut","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Jordà, J.M. (1998) Albirant la història de l\'ermita de la Mare de Déu de la Salut del Papiol. El Papiol: Efadós. https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/signes-dels-temps/esglesia-de-santa-eulalia-del-papiol/video/5019431/","XX","Es conserva la corona dintre d\'un armariet protegit on es guarda el tresor parroquial.","Imatge de terracota sense policromia, de 65 centímetres d\'alçada i 40 quilos de pes que representa a la mare de Déu de la Salut amb el nen a sobre dels genolls.","08158-177","Esglesia de Santa Eulalia del Papiol. Carrer de Mossèn Rull, 8","La primera imatge de la Mare de Déu de la Salut que es coneix, amb molta probabilitat del segle XIII, fou robada l\'any 1877, en ocasió de ser exposada a Barcelona. La imatge que la va substituir també fou robada, als volts de l\'any 1915, en el moment en que es van fer reformes en el temple. En aquesta avinentesa, una família va regalar una nova imatge (Jordà, 1998: 81), feta per Sebastià M. Plaja de Rubí. Aquesta última imatge es va destruir durant la guerra civil. L\'any 1939, Enric Albareda, propietari d\'un dels forns de terrissa del municipi, va fer la imatge que aquí es descriu, amb fang cuit, i la va donar a l\'ermita. Per tal d\'entronitzar-la, es va dur a terme una solemne processó des de l\'església parroquial fins a l\'ermita de la Salut. L\'any 1977, coincidint amb l\'aplec del mes de setembre, la imatge de terracota va ser substituïda per una de talla, que és la que actualment es venera, obra de l\'escultor Antoni Agraz i Buil, de Sant Cugat del Vallès, i que va ser pagada pel Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, pel preu de 30.000 pesetes. L\'antiga imatge de terracota fou trasllada a la sagristia de la parròquia, on actualment es conserva al cantó esquerre de l\'altar major (Jordà, 1998: 82).","41.4390800,2.0104900","417335","4587973","1939","08158","El Papiol","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87338-foto-08158-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87338-foto-08158-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87338-foto-08158-177-3.jpg","Legal","Realisme|Contemporani","Patrimoni moble","Objecte","Pública","Religiós","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","Enric Alvareda","(Be de propietat privada però d\'accés públic)","103|98","52","2.2","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fbe","87339","Cal Parés","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pares-0","","XX","Ha tingut una molt bona restauració, conservant íntegrament el seu disseny original.","Edifici aïllat, de planta quadrangular i terrat pla, excepte a la torre mirador que és a quatre vessants. Les façanes són planes, amb forats de llinda plana recercats. Destaca la barana de brèndola de fàbrica. Està envoltada d\'un barri. La composició volumétrica resulta molt interessant de manera expressiva, fent un ús de singularització de la torre mirador, decorada amb ceràmica vidrada de color blau en la coberta.","08158-178","Carrer Almirall, 2","La casa es va construir l\'any 1940, en una zona del Papiol caracteritzada per la proliferació de cases-torre, moltes d\'elles d\'estiueig.","41.4368000,2.0051000","416882","4587725","1940","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87339-foto-08158-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87339-foto-08158-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87339-foto-08158-178-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fbf","87340","Col·leccions de la Coral La Perdiu","https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccions-de-la-coral-la-perdiu","Vila García, J.A. (2001). El Papiol: Centre d\'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Ajuntament del Papiol-Coral \'La Perdiu\'.","XIX-XX","","Col·lecció d\'estendarts de la Coral i altres objectes relacionats amb els cants de Caramelles i la història de l\'entitat, com ara: Un piano donatiu del Sr. Voltas, compositor i director de la coral. Cistelles de cantar Caramelles. Una col·lecció de còpies de partitures d\'obres del músic, compositor i director del cor, Sr. Voltes. Col·lecció de medalles commemoratives d\'activitats musicals des del segle XIX. Cinc estendards, amb la vitrina original del més antic de tots.","08158-179","Societat Coral La Perdiu","","41.4359300,2.0076100","417090","4587626","1899","08158","El Papiol","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87340-foto-08158-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87340-foto-08158-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87340-foto-08158-179-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani|Modernisme","Patrimoni moble","Col·lecció","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Propietat privada d\'accés públic. Dels cinc estendards que es conserven dins dels locals de la Coral, dos van ser fets per l\'artista local Ramon Faura durant els anys 1967 i 1970 (Vila García, 2001:141): el nou de la Coral i el dels Rossinyols Novells. El més antic de tots és del moment de creació de la Coral: l\'any 1899, i és d\'estil modernista.El més antic de tots es va realitzar l\'any 1899, i porta brodada la data de constitució (Vila García, 2001:37).","119|98|105","53","2.3","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fc0","87341","Turó de Pongrau","https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-pongrau","Faura i Casanovas, E. (1999) L\'ahir i l\'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós.","XX","","Barri d\'habitatges en aquest turó que correspon a un polígon urbà definit pel revolt de l\'avinguda de la Generalitat de Catalunya, carrer Joan Santacana, carrer Pi i Margall, carrer Pare Remigi i fins a l\'avinguda de la Generalitat de Catalunya. En aquest turó es concentren la major part de les cases d\'estiuejants de principis del segle XX, com a can Pongrau, una de les primeres que s\'hi van bastir.","08158-180","Avgda. Generalitat de Catalunya/Carrer Joan Santacana/carrer Pi i Margall/carrer Parre Remigi","El nom del turó fa referència a Cal Pongrau una antiga casa avui desapareguda. Els primers documents de cal Pongrau daten de l\'any 1702. L\'any 1910, es construeix dins la mateixa finca Villa Pongrau, al carrer de baixada que hi ha entre cal Pongrau i Villa Mercedes (Faura i Casanovas: 1999: 207).","41.4370100,2.0042100","416808","4587750","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87341-foto-08158-180-3.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fc1","87342","Carrer","https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer","","XIX-XX","","Carrer que surt de l\'avinguda de la Generalitat de Catalunya i continua fins a l\'oest fins a enllaçar amb el carrer d\'Aribau. En aquesta trama urbana, hi ha edificacions aïllades de màxim interès. El fet de que sigui un carrer de poca densitat fa que aquestes quedin perfectament integrades i tinguin bona visibilitat com elements patrimonials.","08158-181","Carrer Àngel Guimerà","","41.4359200,2.0093400","417235","4587624","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87342-foto-08158-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87342-foto-08158-181-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","És un carrer que es va anar generant en una zona urbana a la primera meitat del segle XIX, en un indret fins aleshores periurbà, que havia estat dedicat a cultius.","98","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fc2","87343","Passatge","https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-0","Informació oral, Josep Arís, novembre de 2019.","XX","","Passatge estret, entre carrers, amb escales, ombrívol i amb una palmera que ombreja els primers trams del pas, i que comunica el carrer Llibertat amb el carrer Migdia. L\'accès més interessant es produeix pel carrer Llibertat, en el qual està construït un mur de pedra tractada a la manera d\'un paredat escocès, de carreuat de mida diferent. Aquest mur acull la placa de nom del carrer. Aquesta senyalització està feta amb 12 rajoles vidrades de color blanc i presenta la següent llegenda: dins d\'un cercle de color ataronjat, hi ha representats una balança equilibrada i pel davant d\'aquesta, una espasa i bastó creuats amb una poma al centre. Al costat: \'Passatge Bellreguard\', (el nom de la via pública), i per sota, el dibuix acolorit al natural d\'un grup de 8 taronges. A la cantonada inferior esquerra hi h a la signatura del ceramista: S. Mari....[està perduda]\'.","08158-182","Passatge Bellreguard, s/n","L\'any 1965 es dignificava aquest passatge, que constitueix un lloc molt emblemàtic per al Papiol. Segons informació oral, aquest passatge porta aquest nom pel fet de rendre homenatge a un metge molt estimat al Papiol: el doctor J. Frederic Barberà, natural del municipi valencià de Bellreguard, a la comarca de la Safor. El Dr. Barberà va viure a Cal Roig. En el seu honor se li va fer una placa que rememora els elements simbòlics d\'aquella població, ubicada a l\'entrada del passatge, i també se li va dedicar un monument enclavat en la plaça que, igualment, porta el seu nom.","41.4384400,2.0107200","417353","4587902","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87343-foto-08158-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87343-foto-08158-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87343-foto-08158-182-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Estructural","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","119|98","47","1.3","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fc3","87344","Llegenda del pacte del diable i el senyor del castell","https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pacte-del-diable-i-el-senyor-del-castell","Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia.","","","El pacte del diable i el senyor del castell. Segons una llegenda popular, amb motiu del terratrèmol del s.XV, el senyor del castell va fer un pacte amb el diable perquè li aixequés ràpidament un nou castell al territori que el rei li havia atorgat. Es va convenir que els treballs es farien en set nits, però que ningú més no ho veuria. A la nit que en feia set, un sastre, vassall del senyor del Papiol, va descobrir de matinada, i per casualitat, qui era el constructor del castell. En veure\'s sorprès, el diable, en un atac de ràbia, va rebotir a terra la pedra que duia, que era precisament la darrera. I renegant com un condemnat, es va fer fonedís, i se\'n tornà cap a l\'infern. D\'aquí ve que a causa d\'aquella maledicció, cauen cada any set pedres del castell del Papiol i no se sap d\'on cauen.","08158-183","","","41.4379700,2.0110500","417380","4587850","","08158","El Papiol","Obert","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87344-foto-08158-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87344-foto-08158-183-3.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immaterial","Tradició oral","Pública","Simbòlic","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","119","61","4.3","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fc4","87345","Goigs i cobles de la Mare de Déu de la Salut de la casa rectoral de l\'església de Santa Eulàlia","https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-i-cobles-de-la-mare-de-deu-de-la-salut-de-la-casa-rectoral-de-lesglesia-de-santa","Jordà, J.M. (1998) Albirant la història de l\'ermita de la Mare de Déu de la Salut del Papiol. El Papiol: Efadós. Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia, Pons, A (1998) Exposició: Quin goig de goigs! Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona. Http://bid.ub.edu/14pons.htm","XVIII-XIX","Es segueixen cantant a l\'ermita","Composicions poètiques de caràcter popular dedicades a la Mare de Déu de la Salut del Papiol. Es canten col·lectivament, en el marc dels diversos actes religiosos de cert relleu, a fi de donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Formalment, la composició poètica es presenta en versos heptasíl·labs. La primera i última estrofa tenen quatre versos i inclouen la tornada (els dos últims versos), que es van repetint al final de cada estrofa. La resta d\'estrofes tenen vuit versos. Pel que fa a l\'edició impresa dels goigs, tot seguit es descriuen les dos que es conserven a la rectoria de la parròquia de Santa Eulàlia del Papiol: 1. L\'edició més antiga que es conserva, ha de correspondre als anys compresos entre 1750-1790, i en ella es fa esment al bisbe Diego de Astorga. 2. La segona edició, més moderna, és de la segona meitat del segle XIX (c. 1870-1890). Es transcriu el text recollit el 1926 pel Mossèn Frederic Martí Albanell (Martí Albanell, 1926:38-40): \'Goigs de Ntra. Sra. De la Salut.Puig ab titol conegut/sou dignament venerada:/siau la nostra advocada/Verge y Mare de Salut.Sou aquell velló sagrat,/figurat a Gedeón,/dels Sants Pares celebrat/per donar salut al món.Quan tot estava perdut/en lo cel fou decretat,/fos vostre titol honrat,/Verge y Mare de Salut Lo arcàngel Sant Gabriel/ab prestesa singular,/promtament baixà del Cel/venint per anunciar: Déu tenia previngut/per nosaltres la alegría,/tenint a Vós nit i dia/Verge i Mare de Salut. Foreu Vós per titular/nou cents anys ha, venerada/en esta iglesia sagrada/per tradició singular: Sentim molt lo haver perdut7tant temps vostra companyía,/puix sou Vós la nostra guia/Verge i Mare de Salut. Los miracles que Vós feu/ab títol tant singular,/nos fan a Vós dedicar,/a la Salut com veheu:/Títol ja no conegut,/ara tots lo comprenem,/que sempre de Vós serem/Verge i Mare de Salut. Lo doble reconegut/de aqueix temps tant dilatat,/penedintse del perdut,/devant Vós està postrat: A Vós humilment acut,/perque li siau la guia/contra tota malaltia/Verge i Mare de Salut. De tercianas i quartanas,/de febres i de tot mal,/sou Vós remey cordial: Sempre vostre zel acut,/ab prestesa singular,/a la que parir voldrà/Verge i Mare de Salut. Altres miracles Vós feu/si vostre favor demanam;/als lladres feu tenir peu;/deslliurau als qui su reclaman: En lo mar haveu volgut/al qui en Vós ha confiat,/lliurantlo de tempestat,/Verge i Mare de Salut. Permés de Déu es estat/bisbe de Astorga en Barcelona,/donantli la enhorabona,/obehïnt lo que ha manat: que entre tots fos convingut/ser en lo altar col·locada/vostra imatge intitulada/Verge i Mare de Salut. Puig de tots sou advocada/tenint per tots mals virtut;/ampareu al qui us reclama/Verge i Mare de Salut. V. Ora pro nobis, Sta. Dei Genitrix. R. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. OREMUS Concede nos famulos tuos, quaesumus Domine/Deus, perpetua mentis et corporis sanitate gaudere,/et gloriosae beatae Mariae sempre virginis interces-/sione a presenti liberari tristitia, et aeterna perfrui/laetitia. Per Christum Dominum nostrum. R. Amen.","08158-184","Carrer Mossen Rull, 8","S\'ignora l\'origen d\'aquestes composicions a la Mare de Déu de la Salut, tot i que pressuposant el seu culte com a mínim des del segle XIII en aquest indret, podria ser que ja existís des d\'aquell moment. En general, per a tota Catalunya, la primera documentació d\'aquest gènere poètic es troba al segle XIV (Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328) i el primer text conegut de goigs en català és la Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV) (Pons, 1998). Ni dels goigs ni les cobles se sap l\'autor ni la data de les composicions. Pel que fa a les cobles probablement eren recitades amb entonació de cançoneta pels ermitans aun sortien a recaptar pels pobles de la rodalia. L\'any 1926 mossèn Frederica Martí Albanell deia que s\'havien fet divuit edicions dels Goigs, i vuit edicions de les cobles. Amb posterioritat se n\'han fet algunes altres. De qualsevol manera les edicions dels goigs que es conserven a la casa rectoral són del segle XVIII i XIX., i la de les cobles, pels volts de 1760-1770.","41.4379700,2.0110500","417380","4587850","1986","08158","El Papiol","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87345-foto-08158-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87345-foto-08158-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87345-foto-08158-184-3.jpg","Inexistent","Barroc|Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immaterial","Música i dansa","Pública","Religiós","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","A la casa parroquial es conserven copies de dues edicions d\'aquest goigs (la primera amb una variant posterior), així com un facsímil fet amb motiu de l\'aplec de la Mare de Déu de la Salut de l\'any 2000.Són d\'autor desconegut. En relació a la música, existeix una versió musicada de Josep M. Queralt l\'any 1986.Pel que fa a la primera edició, els motius ornamentals són la imatge central de la Mare de Déu dempeus, vestida a la manera de finals del segle XVIII. La imatge porta el nen agafat de la mà esquerra i vara florida a la dreta. Tota aquesta escena està ubicada a l\'interior d\'una vinyeta rectangular, inserta dins d\'un escenari amb cortines recollides a ambdós costats de la Mare de Déu, i al terra, rajoles rectangulars a dos colors. Flanquejant la vinyeta que hi ha a la capçalera del document, hi ha dos tabacs de vímet fi farcits de flors que generen la simetria de la capçalera de la composició. Un marc de xilografia, probablement de boix, decorat amb palmetes delimita tot el conjunt. La darrera línia fa referència al lloc d\'impressió dels goigs: Barcelona: Per Bernat Pla Estamper, al carrer dels Cotoners.Pel que fa a a segona edició,els motius ornamentals són la imatge central de la Mare de Déu dempeus, amb barret d\'ales, vestida a la manera del segle XIX. La figura es recolza sobre núvols, i presenta al nen per davant seu (la ma que ho agafa és imperceptible). Tots dos porten sengles vares a les mans dretes: la de la Mare de Déu, amb ornaments florals. A sobre del cap de la Mare de Déu, hi ha el colom de l\'esperit sant del qual es generen els raigs que cauen a sobre de les imatges. Tota aquesta escena està ubicada a l\'interior d\'una vinyeta rectangular, inserta en un escenari amb columnes de capitells decorats. Aquestes columnes que suporten un arc rebaixat, amb l\'abillament de cortines recollides a ambdós costats de la Mare de Déu, i al terra, rajoles rectangulars a dos colors. Flanquejant la vinyeta que hi ha a la capçalera del document, hi ha sengles motius florals de grans dimensions, els quals generen la simetria de la capçalera de la composició. Un marc de xilografia, probablement de boix , amb motius florals, delimita tot el conjunt. Una franja vertical central, amb motius diferents al marc, però també florals, divideix en dos la composició poètica. Fora de les línies del marc, i per sota, s\'obre la darrera línia en la que es fa referència al lloc d\'impressió dels goigs: San Gervasi. Imp. De Torras, carrer de S. Eusebi, núm. 6.","96|98|119|94","62","4.4","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fc5","87346","L\'Hostal/Cal Patxuca","https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostalcal-patxuca","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX-XX","Els buits de les façanes estan molt modificats.Recentment ha patit els destralls de les inundacions de la tardor de 2018.","Edifici de planta rectangular, amb teulada a dues vessants. Presenta molt modificats els seus buits, fins i tot l\'antiga porta lateral d\'accès, que tot i ser original, està tancada amb fusteria d\'alumini. Se sap, per informació oral, de l\'existència al seu interior d\'una premsa de vi del segle XIX. També a la façana posterior, hi ha un rellotge de sol.","08158-185","Papiol de Baix,17","El 1807 hi vivia Francesc Roig Vilagut, cabaler de cal Roig, aleshores coneguda com a cal Patxuca. El seu fill, Vicenç Roig Margarit es va casar el 1820 amb l\'Eulàlia Vilar Basses, de Molins de Rei. Tots dos van morir despres de casar-se deixant una nena que hauria de cuidar el seu avi. La Vicenta Roig Vilar va casar-se el 1844 amb en Vicenç Casanovas Font, cabaler de cal Pongrau i que va entrar a la casa de pubill. Van tenir 18 fills, tot i que alguns van morir de petits. És per això que la casa se la coneix com Hostal. El gran, en Vicenç, va casar-se el 1889 amb la Maria Canals Bargalló, de Gelida. La parella no va tenir fills i, a la seva mort, la finca fou heretada per la Concepció Casanovas Feliu, nascuda a Barcelona i casada amb Pere Sorias Valls. La Concepció era filla del segon fill de ca l\'Hostal, en Francesc (Ahicart et al., 2019).","41.4280300,2.0048900","416853","4586752","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87346-foto-08158-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87346-foto-08158-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87346-foto-08158-185-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","El nom de l\'Hostal li ve del moment en que hi vivia molta gent, tots fills de la mateixa parella","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fc6","87347","Carrer","https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-0","","XX","S\'han introduït en el carrer modificacions en alguns edificis, la qual cosa ha fet que es perdi l\'esperit original d\'aquest conjunt urbà.","Edificacions que caracteritzen la Rambla de Catalunya. És un carrer ample que s\'obre a l\'anomenat Turó de Pongrau i que va ser el nucli de les construccions dels estiuejants que van començar a freqüentar el Papiol des de finals del segle XIX i fins a finals de la dècada de 1950. Aquest vial comunicava l\'antiga carretera de pujada al nucli antic i la carretera provincial i el tren, els quals discorrien per la part baixa del municipi. Està format per diversos edificis d\'interès arquitectònic, majoritàriament d\'arquitectura popular, llevat d\'alguns exemples d\'arquitectura d\'autor. Tots aquests es referencien en fitxes individualitzades i que es poden consultar a l\'apartat de fitxes associades. Conserva en bon estat un urbanisme amb façanes de finals del XIX fins a la dècada de 1950.","08158-186","Rambla de Catalunya","La Baronia de Papiol fou una jurisdicció senyorial sobre el castell i el terme del Papiol. Per un document de 1115 se sap del domini del castell, que aleshores pertanyia al comte de Barcelona i que aquest l\'infeudà als germans Arnau, Bernat i Ramon Pere i que aquests prengueren el cognom Despapiol. El gener de 1395 el rei Joan I vengué, per 6.000 lliures a carta de gràcia, a Berenguer de Cortilles, els dominis del castell, així com la jurisdicció civil i criminal i el mer i mixt imperi. Cinc mesos després consta que l\'anomenat nou senyor superior del castell i en cedia el domini a Ramon Despapiol. El 1505 la baronia passà per enllaç familiar als Marimon, senyors de Sant Marçal, i després als Guimerà, senyors de Llorac. La plena jurisdicció fou confirmada el 1587 a Gispert de Guimerà i de Llupià.[1] El 1610 també per enllaç passà als Desbosc, barons de Vilassar, que la vengueren al mercader Francesc Argemí, que en fou investit el 1661. També per successió passà posteriorment als Almirall. Tota aquesta història es veu reflectida en un bon nombre de documents que es conserven dins el castell del Papiol.","41.4364400,2.0057800","416938","4587685","","08158","El Papiol","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87347-foto-08158-186-2.jpg","Legal i física","Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fc7","87348","Papiol de Baix","https://patrimonicultural.diba.cat/element/papiol-de-baix","","XIX-XX","","Caseriu del municipi del Papiol situada al S. del terme, prop del Llobregat, entre la carretera i la línia del ferrocarril i l\'autopista de Barcelona a Tarragona. Inclou habitatges majoritàriament de dues plantes, molts d\'ells d\'arquitectura popular de finals del segle XIX i inicis del XX, llevat de l\'edifici més interessant: la sala Gran, que destaca pel seu volum, així com l\'edifici corresponent a les \'bicicletes Amat\' a la C-1413a. S\'inclou també el jaciment del pou de gel, i un pou d\'aigua. Les construccions del conjunt es desenvolupen a banda i banda de l\'antic Camí Ral, i unes poques a tocar la carretera.","08158-187","Sud del terme","","41.4280700,2.0048800","416852","4586756","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87348-foto-08158-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87348-foto-08158-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87348-foto-08158-187-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119|94","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fc8","87349","Cal Francesc Rius / Cal Bruno / Cal Salort","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-francesc-rius-cal-bruno-cal-salort","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX-XX","","Casa de planta baixa i pis entre mitgeres que té façana al carrer de Bonavenura Carles Aribau. Encara que sigui un edifici entre mitgeres el fet de tenir al davant un barri li confereix un aspecte més senyorivol. El barri es configura com un jardí que permet que la casa es presenti més elevada. L\'obertura a l\'exterior presenta dos brancals d\'obra amb sengles remats piramidals de totxo vist que emmarquen una porta de ferro forjat amb barrots decorats a reganyol. La diferència d\'alçada amb la casa es salva mitjançant una escala de sis graons. Presenta coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a façana. La façana presenta una porta al costat dret de la mateixa, mentre que a la part esquerra presenta en planta baixa una finestra allargada en sentit horitzontal, segurament fruit d\'una reforma. A la primera planta, a sobre d\'aquesta finestra es disposa un balcó amb brendolat recte.","08158-188","Carrer de B.C. Aribau, 6","Es coneixia com Cal Francesc Rius el 1830. Com a cal Bruno l\'any 1874, pel Bru Urpí i Julià. Com a cal Salort a partir de 1911 (Ahicart, 2019). Els Salort eren ferroviaris procedents del Catllar. Van arribar al Papiol a finals del segle XIX i després van pujar fins aquesta casa (Ahicart, 2019).","41.4360000,2.0061800","416971","4587636","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87349-foto-08158-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87349-foto-08158-188-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fc9","87350","Col·leccions del Papiol al Museu de Molins de Rei","https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccions-del-papiol-al-museu-de-molins-de-rei","Inventari en base de dades Museumplus de les col·leccions del Museu Municipal de Molins de Rei. Bergadà Múria, E. (1981) Vil·la romana de can Tintorer. El Papiol. Barcelona. Museu Municipal de Molins de Rei, 6","II aC-XXdC","","Entre les col·leccions del Museu de Molins de Rei, hi ha els següents objectes provinents del Papiol: 1. tres caixes corresponents a diversos materials ceràmics provinents del jaciment arqueològic de les Argiles. 2. una col·lecció de bitllets de la República d\'emissió local i 3. quatres peces romanes del Jaciment de Can Tintorer: CT2327.43 Àmfora romana s.III. CT2327.34 Llàntia d\'oli s.I-II. CT2327.35 Ganivet s.I-II. CT2327.16 Pondus s.I-II.","08158-189","Carrer Pintor Fortuny, 55.- 08750 Molins de Rei, Barcelona","Totes aquestes col·leccions es van anar arreplegant en el Museu de Molins de Rei, el més antic d\'aquesta part de la comarca. Les peces arqueològiques van ser recollides en periòdiques prospeccions del Grup de col·laboradors del Museu. Les col·leccions abasten cronològicament des d\'època iberoromana, ceràmica baix medieval i renaixement fins a la segona República.","41.4379700,2.0110500","417380","4587850","","08158","El Papiol","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87350-foto-08158-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87350-foto-08158-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87350-foto-08158-189-3.jpg","Física","Romà|Contemporani|Popular|Prehistòric","Patrimoni moble","Col·lecció","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","La visita a les col·leccions és gratuïta. Les imatges han estat proporcionades per l\'equip tècnic del museu de Molins de Rei.","83|98|119|76","53","2.3","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fca","87351","Barraca de vinya","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-360","Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/","XX","Molt deteriorada la coberta, ha començat un procès de deteriorament molt accelerat.","Construcció de pedra seca i planta circular, de 1\'7 metres de diàmetre. La cúpula havia estat protegida per vegetació que feia d\'aillant. A la porta hi ha un fragment d\'arrebosat on figura la data de construcció i d\'arranjament. La barraca, que està encastada al terreny, està tancada, sota la llinda plana, amb una porta que fa 1\'15 m d\'alçada i el gruix de la paret fa 70 cm. Te un bonic voladís que gira tota la cabana i uns petits murets laterals a l\'entrada.","08158-190","Carrer Alzina, s/n","A sobre de la porta, dins d\'un frontó de morter allisat, te grafitejada la inscripció \'Papiol a 23 de junio de 1912\'. Sembla ser que va patir una remodelació per posar la porta, que és datada amb un altre inscripció del 1925.","41.4307800,2.0182300","417971","4587045","1912-25","08158","El Papiol","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87351-foto-08158-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87351-foto-08158-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87351-foto-08158-190-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Les barraques de vinya, com els murs de pedra seca, les mines d\'aigua i les fonts, són construccions discretes que formen part de la història i la tradició de la serra de Collserola des de temps immemorials. La característica comuna a totes elles és la seva senzillesa i enginy. Les barraques varen ser elements importants estretament lligats a l\'aprofitament agrícola de la serra fins a mitjan del segle XX. La transformació dels d\'usos i costums i el progressiu abandonament dels conreus de secà posterior, van comportar, però, que s\'anessin degradant (Parc de Collserola, https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/).","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fcb","87352","Barraca de vinya","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-361","Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/","XIX-XX","Ha caigut la pedra central de la cúpula.","Cabana que trobarem al marge del camí, amb les parets molt ben conservades i que només té un forat just al centre del sostre. És de planta circular de 210 cm diàmetre interior i 230cm d\'alçada. La porta fa 60cm d\'amplada per 115cm d\'alçada. En aquest punt els murs fan uns 65cm.","08158-191","Camí de les Cases del Puig, s/n","","41.4324700,2.0213300","418232","4587229","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87352-foto-08158-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87352-foto-08158-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87352-foto-08158-191-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Les barraques de vinya, com els murs de pedra seca, les mines d\'aigua i les fonts, són construccions discretes que formen part de la història i la tradició de la serra de Collserola des de temps immemorials. La característica comuna a totes elles és la seva senzillesa i enginy. Les barraques varen ser elements importants estretament lligats a l\'aprofitament agrícola de la serra fins a mitjan del segle XX. La transformació dels d\'usos i costums i el progressiu abandonament dels conreus de secà posterior, van comportar, però, que s\'anessin degradant (Parc de Collserola, https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/).","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fcc","87353","Barraca de vinya","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-362","Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/","XIX-XX","La barraca ha estat totalment restaurada a finals del 2013, ja que només en quedaven unes poques pedres.","Construcció de pedra seca i planta circular. Té tapiada la porta per que no s\'hii pugui entrar. La porta fa 65cm d\'amplada per 155 cm d\'alçada. En aquest punt els murs fan uns 85cm.","08158-192","Camí de Ca n\'Amigonet, s/n","","41.4372500,2.0271500","418724","4587754","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87353-foto-08158-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87353-foto-08158-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87353-foto-08158-192-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Cabana que trobarem al marge del camí de passeig que va de les Escletxes de Papiol fins a Ca n\'Amigonet, Aquest camí ha estat arranjat com la cabana, Les barraques de vinya, com els murs de pedra seca, les mines d\'aigua i les fonts, són construccions discretes que formen part de la història i la tradició de la serra de Collserola des de temps immemorials. La característica comuna a totes elles és la seva senzillesa i enginy. Les barraques varen ser elements importants estretament lligats a l\'aprofitament agrícola de la serra fins a mitjan del segle XX. La transformació dels d\'usos i costums i el progressiu abandonament dels conreus de secà posterior, van comportar, però, que s\'anessin degradant (Parc de Collserola, https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/).","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fcd","87354","Barraca de vinya","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-363","Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/","XIX-XX","Virtualment desapareguda","Restes d\'una cabana de pedra seca de planta cicrcular, gairebé desapareguda. La llargada de la construcció és d\'1,60 m i l\'amplada màxima és d\'1,40 m. La porta té una amplada de 45 cm i una altura d\'1,05 m. El gruix de les parets és de 50 cm.","08158-193","Camí de Can Puig","","41.4380100,2.0223600","418325","4587843","","08158","El Papiol","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87354-foto-08158-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87354-foto-08158-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87354-foto-08158-193-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Les barraques de vinya, com els murs de pedra seca, les mines d\'aigua i les fonts, són construccions discretes que formen part de la història i la tradició de la serra de Collserola des de temps immemorials. La característica comuna a totes elles és la seva senzillesa i enginy. Les barraques varen ser elements importants estretament lligats a l\'aprofitament agrícola de la serra fins a mitjan del segle XX. La transformació dels d\'usos i costums i el progressiu abandonament dels conreus de secà posterior, van comportar, però, que s\'anessin degradant (Parc de Collserola, https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/).","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fce","87355","Barraca de vinya","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-364","Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/","XIX-XX","En molt mal estat.","Construcció de pedra seca i planta circular. El diàmetre de la barraca és d\'1,70 m i l\'altura interior és de 2,30 m, la qual cosa li dóna un aspecte molt característic. El gruix de les parets és de 70 cm. La porta té una alçada d\'1,20 m. L\'amplada interior de la porta és de 38 cm i l\'exterior és de 48 cm. Hi ha un armari al damunt de la porta.","08158-194","Camí de Ca n\'Esteve de la Font, s/n","","41.4423300,2.0233600","418414","4588322","","08158","El Papiol","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87355-foto-08158-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87355-foto-08158-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87355-foto-08158-194-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Ha començat a caure tot un costat de la barraca i la clau de la cúpula, Les barraques de vinya, com els murs de pedra seca, les mines d\'aigua i les fonts, són construccions discretes que formen part de la història i la tradició de la serra de Collserola des de temps immemorials. La característica comuna a totes elles és la seva senzillesa i enginy. Les barraques varen ser elements importants estretament lligats a l\'aprofitament agrícola de la serra fins a mitjan del segle XX. La transformació dels d\'usos i costums i el progressiu abandonament dels conreus de secà posterior, van comportar, però, que s\'anessin degradant (Parc de Collserola, https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/).","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fcf","87356","Barraca de vinya","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-365","Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/","XIX-XX","Ha caigut la pedra de la cúpula.","Construcció de pedra seca i planta circular excavada en una feixa de conreu abandonada. És una mica irregular d\'1,55 m de diàmetre. L\'altura interior és d\'1,85 m. El gruix de les parets és de 60 cm. La porta té una amplada de 35 cm (interior) i 47 cm (exterior) i l\'altura és d\'1,20 m. El sostre de la barraca surt uns 80 cm per damunt del marge. Hi ha una pedra que fa d\'esglaó per entrar a la barraca.","08158-195","Camí del Torrent de Ca n\'Esteve de la Font, s/n","","41.4430500,2.0188500","418038","4588406","","08158","El Papiol","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87356-foto-08158-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87356-foto-08158-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87356-foto-08158-195-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Les barraques de vinya, com els murs de pedra seca, les mines d\'aigua i les fonts, són construccions discretes que formen part de la història i la tradició de la serra de Collserola des de temps immemorials. La característica comuna a totes elles és la seva senzillesa i enginy. Les barraques varen ser elements importants estretament lligats a l\'aprofitament agrícola de la serra fins a mitjan del segle XX. La transformació dels d\'usos i costums i el progressiu abandonament dels conreus de secà posterior, van comportar, però, que s\'anessin degradant (Parc de Collserola, https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/)","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fd0","87357","Barraca de vinya","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-366","Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/","XIX-XX","S\'està començant a caure per un dels laterals","Construcció de pedra seca totalment exempta i planta circular d\'1,20 m de diàmetre, amb una altura interior de 2 m. La paret fa 80 cm de gruix. L\'altura de la porta és de 90 cm. L\'amplada de la porta és de 45 cm (interior) i 70 cm (exterior), La llinda té una obertura al damunt. Havia tingut porta. La roca és pissarra de petites dimensions. Al costat hi ha una petita cavitat per a fer caldo bordolés.","08158-196","Camí de Can Domènec, s/n","","41.4503300,2.0157100","417785","4589217","","08158","El Papiol","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87357-foto-08158-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87357-foto-08158-196-2.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Les barraques de vinya, com els murs de pedra seca, les mines d\'aigua i les fonts, són construccions discretes que formen part de la història i la tradició de la serra de Collserola des de temps immemorials. La característica comuna a totes elles és la seva senzillesa i enginy. Les barraques varen ser elements importants estretament lligats a l\'aprofitament agrícola de la serra fins a mitjan del segle XX. La transformació dels d\'usos i costums i el progressiu abandonament dels conreus de secà posterior, van comportar, però, que s\'anessin degradant (Parc de Collserola, https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/)","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fd1","87358","Barraca de tartana","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-tartana","Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/","XX","Està en avançat procès de deteriorament","Construcció de planta rectangular (4,40 x 3 m), feta amb pedra lligada amb morter, i maons, especialment en els recercats dels buits dels murs i enla coberta, que fa volta de canó. La paret davantera s\'aixeca per sobre el sostre que devia ser de volta. A la paret oposada a l\'entrada hi ha una finestra doble. La porta té una amplada de 90 cm i una altura de 2,20 m. El gruix de les parets és de 35 cm. A l\'interior hi ha una menjadora feta de maons, suport de ferro per un extrem, i tancada per una fusta plana. Conserva l\'argolla d\'agafar l\'animal de càrrega.","08158-197","Cami de la Solella, s/n","","41.4504700,2.0090500","417229","4589239","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87358-foto-08158-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87358-foto-08158-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87358-foto-08158-197-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","És l\'unica barraca de tartana que es conserva al poble.La construcció d\'aquest tipus de barraca suposava un major habitácul que la barraca de pedra seca tradicional, al mateix temps que permitia donar aixopluc a l\'animal de càrrega que feia servei al pagès.","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fd2","87359","Aixopluc","https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc","Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/","XIX-XX","Les parets, per la part externa, són més aviat una acumulació de pedres. La vegetació se l\'està menjant.","Construcció feta en pedra seca. Te 3 m de llargària i una alçada d\'1,10 m en la paret longitudinal. Les parets laterals fan 1,85 m, i tenen un alçada màxima d\'1,30.","08158-198","Cementiri Comarcal Roques Blanques, Crta. C-1413a, km 4.5","","41.4523800,2.0169300","417890","4589444","","08158","El Papiol","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87359-foto-08158-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87359-foto-08158-198-2.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Es troba al mig d\'un camp que podria haver estat cultivat de vinya. Probablement aquesta construcció hagués servit per a aixopluc del propietari o treballador dels camps que hi ha al voltant.","98|119","47","1.3","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fd3","87360","Can Milans/La Tendeta","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-milansla-tendeta","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XX","Recentment restaurada","Edificació complexa, que consta de diversos cossos envoltats per una tanca que, d\'una banda està feta de pedra vista, i d\'altra de maons. Aquesta tanca finalitza en un filet que imita una línia motllurada amb gotes, tot fet a partir de maons massissos. Totes les edificacions presenten coberta a dues vessants. L\'edifici principal, que ocupa el flanc oest del conjunt, consta de planta baixa i un i dos pisos: les obertures en general són de llinda plana amb excepció de dues finestres obertes al carrer de l\'Avinguda de la Generalitat, que són d\'arc de mig punt. El coronament d\'aquest edifici és de frontó lobulat a sobre d\'una línia contínua de cornisa motllurada. Les cantonades del frontó, d\'inspiració clàssica, recorden acroteris simplificats. La resta d\'edificacions són de caire auxiliar.","08158-199","Avinguda de la Generalitat de Catalunya, 51","La Tendeta va ser i és la botiga de queviures al Papiol (Ahicart et al., 2019).","41.4391600,2.0073500","417073","4587985","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87360-foto-08158-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87360-foto-08158-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87360-foto-08158-199-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fd4","87361","Escoles Velles i cases dels mestres","https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-velles-i-cases-dels-mestres","Faura i Casanovas, E. (1999) L\'ahir i l\'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós.","XX","","Conjunt d\'edificacions que formen part d\'un antic recinte educatiu i que envolten un pati central amb arbrat. Els edificis es reparteixen en tres flancs: al nord, un edifici per aules amb grans finestrals, amb coberta a una vessant, al sud dos edificis també amb finestres que formen una \'L\', ja que estan disposats en angle i, per fi, a l\'oest, 5 cases aparellades que constituïen els habitatges destinats als mestres. Totes les construccions estan cobertes amb teules corbes i la base del seu material constructiu és el maó, amb una alternança de maó vist o arrebossat.","08158-200","Carrer Doctor Trueta, 5, cantonada carrer Pare Remigi del Papiol","L\'any 1961, essent alcalde Pere Figueres, s\'inauguraren les tres primeres aules de tot el grup escolar. Van ser edificades en el lloc conegut com l\'era del Pagès, actual rambla de Catalunya, al lloc que va des del xamfrà del carrer del Dr. Trueta fins al carrer del pare Remigi. Era de vital importància la seva construcció, ja que aquells anys van ser uns dels més deficients escolarment parlant. Sols hi havia al Papiol un mestre i una mestra, i tampoc hi havia cap escola religiosa o parrroquial o particular, com en anys anteriors havia hagut. Per poder construir ràpidament aquestes aules, els papiolencs van haver de sacrificar una gran plaça que hi havia en projecte a la mencionada era (Faura i Casanovas: 1999: 170).","41.4362000,2.0069900","417039","4587657","1969","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87361-foto-08158-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87361-foto-08158-200-3.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Una part del conjunt està ocupat pel Museu del Papiol, i una altra es destina a ús social, com el de l\'esplai Pa amb Tomàquet.","98","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fd5","87362","Ca l\'Amigó/Ca la Pelegrina","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamigoca-la-pelegrina","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX","","Edifici de planta triangular, amb coberta a dues vessants de teula àrab i carener paral·lel al carrer principal. Presenta planta baixa i pis i se li ha afegit un sòcol d\'aplacat de pedra aliè a l\'edificació original. Les obertures en façana són de llindar pla (les dues finestres) i d\'arc escarser la porta d\'accés a l\'edifici. El ràfec és de teula vista, parcialment ocult per un canaló.","08158-201","Carrer de l\'actor teatral Joan Santacana, 2","El 1823 Andreu Campderrós Casanovas vivia en aquesta casa amb la Peregrina Llopart , per aixó aquesta casa es va dir també Ca la Peregrina. El seu fill, Sadurní Campderrós Llopart, es va casar amb l\'Arcàngela Amigó Roig, i a partir d\'aquest momentm la casa es va conèixer por aquest nom (Ahicart et al., 2019).","41.4356300,2.0067400","417017","4587594","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87362-foto-08158-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87362-foto-08158-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87362-foto-08158-201-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fd6","87363","Almorratxes aspergidores","https://patrimonicultural.diba.cat/element/almorratxes-aspergidores","Faura i Casanovas, E. (1999) L\'ahir i l\'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós.","XVII-XIX","Coneguda per pocs habitants del Papiol. Recollida en bibliografia local.","Al segle XVII, els administradors de les capelles de l\'església del Papiol eren posseïdors d\'almorratxes. De la seva utilització com aspergidor dels altars i d\'un episodi punible per l\'església en fer mal ús del ruixador, hi ha notícies en un document de l\'any 1701: el visitador del bisbe manà en aquell any, que en cas de tornar-se a produïr aquesta \'gran indecència\', el que tornes a fer tal acció fós castigat amb la pena d\'excomunió major. Era rector aleshores Sebastià Rotxotxo, que feia 31 anys que regia la parròquia, i l\'any següent va ser substituït per l\'ecònom Pere Masarnau. El 1703 va venir el rector definitiu, Francesc Vadell. Tots els sacerdots van ésser advertits pel visitador que, en cas de desobeir la prohibició d\'ús de les almorratxes,se\'ls imposaria una pena de 10 lliures (Faura i Casanovas: 1999: 199-200).","08158-202","Carrer de Mossèn Rull, 8","","41.4379700,2.0110500","417380","4587850","","08158","El Papiol","Obert","Dolent","","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immaterial","Costumari","Pública","Simbòlic","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98","63","4.5","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fd7","87364","Cup","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XX","","Cup quadrangular incomplet que es troba al mur oest de la plaça dedicada a Serafí Pitarra, en un punt limitat per l\'est pel carrer de l\'Abat Escarré, i baixant pel passatge de Mossèn Martí Albanell, a ma esquerra. Està definit per un mur recobert per rajoles vidrades. Aquest cup es localitza al costat de parets que semblen haver formar part, com a mínim d\'una altra estructura quadrangular, totes dues dedicades a l\'acció de follar el raïm en temps de verema.","08158-203","Plaça Serafí Pitarra, s/n","La plaça està dedicada a en Frederic Soler, dramaturg i poeta català conegut pel pseudònim de Serafí Pitarra. Pitarra va tenir terrenys al poble, que els va vendre al Sr. Baró del Castell, Rafael Llotzer i, aquest darrer, els va cedir per a la construcció del convent de ls germanes de la Doctrina Cristiana (Faura Arís, 1996: 171).","41.4386600,2.0105200","417337","4587927","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87364-foto-08158-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87364-foto-08158-203-3.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Està en una plaça dura, oberta i en realitat vial, la qual comunica els carrers de l\'Abat Escarré i Llibertat. Passa inadvertit, i requeriria certa senyalització patrimonial.","98","47","1.3","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fd8","87365","Cementiri Metropolità Roques Blanques","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-metropolita-roques-blanques","","XX","","Cementiri comarcal que ocupa els terrenys de l\'antiga masia de Can Tintorer, i que s\'adapta a la topografia de l\'entorn alhora que realitza una integració mediambiental en l\'entorn boscós en què es troba immers. La integració paisatgística es va aconseguir mitjançant l\'ús del llenguatge agrícola tradicional: talussos, murs de contenció i bancals que organitzen els diferents espais de reflexió. També mitjançant l\'ús de la vegetació endèmica de la zona combinada amb la vegetació pròpia del jardí mediterrani. Un dels seus elements singulars és el Bosc de la Calma, on s\'han plantat diveres espècies mediterrànies: alzina surera, pi pinyer, roure, olivera i xiprer. Aquest llenguatge vegetal és un dels pilars del caràcter mediambiental del cementiri, d\'acord als principis del projecte dels arquitectes que van dissenyar tot aquest espai d\'antic caire rural. D\'acord amb les dades de l\'any 2016, la superfície de la finca Can Tintorer, on hi ha el cementiri, és de 50 hectàrees, de les quals ha estat ocupat aproximadament el 30%. S\'han construït 6.130 nínxols, 3.011 tombes, 163 panteons, uns 7.424 osseres i columbaris cineraris, 969 Bosc de la Calma, 344 Arbres Familiars, Jardí i Font del Repòs. També compta amb un Jardí de les Papallones que promou un hàbitat òptim per al desenvolupament de la biodiversitat i, darrerament disposa de la primera estació permanent d\'escolta d\'ultrasons de quiròpters que permetrà informació constant de l\'activitat d\'aquests mamífers, amenaçats a tot el món. A més, acull l\'edifici d\'oficines dins l\'edifici de l\'antiga masia de Can Tintorer, molt modificada a tal efecte. La posada en valor i el respecte per l\'espai natural són el fil conductor de l\'activitat de l\'equipament: iniciatives com el \'Bosc de la Calma\' l\'Arbre familiar, el Columbari de Terra, el Jardí i la Font del Repòs són clars exemples de la seva aposta mediambiental, utilitzant maneres més respectuoses d\'integrar aquesta activitat en el Medi Ambient.","08158-204","Crta, C-1413a, km 4.5","Va ser inaugurat el 1984 i és un dels cementiris més moderns d\'Espanya. Roques Blanques és el primer cementiri d\'importància, per superfície i per capacitat, que te titularitat pública i dona servei a l\'àrea metropolitana de Barcelona. Actualment, Roques Blanques está gestionat des de l\'any 1990 en règim de concessió administrativa.","41.4561700,2.0077500","417128","4589873","1984","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87365-foto-08158-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87365-foto-08158-204-3.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","Batlle i Roig, arquitectes","Tot i que la fesomia de l\'antiga masia no s\'ha respectat en la integració del paissatge, si s\'ha realitzat una important integració paisagística dins el conjunt. Destaquen per la seva singularitat la creació d\'arbredes vinculades a les inhumacions, així com una aposta pel medi ambient vinculat al fet de les inhumacions: \'Bosc de la Calma\' \'l\'Arbre familiar\', el \'Columbari de Terra\', el \'Jardí i la Font del Repòs\'. El projecte, dels arquitectes Batlle i Roig, va ser finalista dels premis FAD d\'arquitectura i és l\'únic d\'aquestes característiques a Espanya. També va rebre el Premi Catalunya Construcció 2018 a la Innovació en la Construcció, premi EMAS 2018 a la \'Millora del Comportament Ambiental\'. Actualment acull la primera estació permanent d\'escolta d\'ultrasons de quiròpters que permetrà informació constant de l\'activitat d\'aquests mamífers, amenaçats a tot el món.","98","49","1.5","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fd9","87366","Torrent de Ca l\'Amigonet","https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-ca-lamigonet","Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de \'Rigol i Cia\'. Faura i Casanovas, E. (1999) L\'ahir i l\'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós.","","","Curs intermitent d\'aigua que recull les escorrenties superficials de la vall que es desenvolupa entre la casa de ca n\'Amigonet i les cases del Puig. El torrent porta les aigües al de can Rabella i aquest desemboca a la riera de Vallvidrera.","08158-205","Camí de ca n\'Amigonet, s/n","Diu en Frederic Martí Albanell que \'l\'any 1792, fra Climent de St Martí sas Corts, caputxí i arquitecte hidràulic, feu uns estudis i plans per a la conducció de l\'aigua en el torrent de Ca n\'Amigonet, els quals no es feren efectius\' (Martí Albanell, 1926:35)","41.4360500,2.0231100","418385","4587625","","08158","El Papiol","Difícil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87366-foto-08158-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87366-foto-08158-205-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Lúdic","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","","2153","5.1","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fda","87367","Font del Carrer Jacint Verdaguer","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-jacint-verdaguer","Faura i Casanovas, E. (1999) L\'ahir i l\'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós.","XX","Un xic descuidada","Font que es troba a la cantonada dels dos carrers, a sota d\'una morera i en la mateixa vorera. Pertany a la xarxa d\'aigües corrents. Està formada per un frontó trencat en un extrem, de manera que serveix de banc per a poder seure. La seva cara frontal està tractada a la manera d\'un paredat escocès, amb carreuat de mida diferent. La pica surt d\'aquest paredat, recolzada a sobre d\'una mènsula de fàbrica, decorada geomètricament. Per sobre hi ha l\'aixeta de bronze amb polsador.","08158-206","Carrer Jacint Verdaguer/Cantonada Carrer Pi i Margall","L\'any 1947 es va construir al marge dret del torrent de Batzacs, un pou que donaria servei al nucli de la població, emmagatzemant les aigües en uns dipòsits (Faura Arís, 1996: 46). També es va construir una col·lectora i un dipòsit regulador amb cabuda per a 1.000 litres. Al poc temps es van anar construïnt fonts com aquesta que donaven servei al poble.","41.4354300,2.0070200","417040","4587572","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87367-foto-08158-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87367-foto-08158-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87367-foto-08158-206-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Social","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Durant anys, les fonts van ser elements molt importants per a una població a la qual li va suposar un gran esforç l\'accés a l\'aigua corrent.La major","98|119","47","1.3","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fdb","87368","Cal Cai / Cal Cai Vell","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cai-cal-cai-vell","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX-XX","","Edifici destinat a habitatge unifamiliar, que fa mitgera per l\'oest, amb la casa número 18 del mateix carrer. Està orientada cap a l\'orient, de manera que la façana principal dona a un pati interior i és perpendicular al carrer en el qual actualment està inclosa. L\'edificació és de planta rectangular, amb la coberta a dues vessants, de teula àrab, i presenta el carener disposat en perpendicular a la façana principal, dins del barri i parcialment vista des del carrer. En alçada, es desenvolupa en planta baixa i pis, amb golfes. La façana és plana, llisa, arrebossada i pintada de color blanc, sense decoració afegida, atès el seu caràcter d\'arquitectura popular. Presenta una distribució irregular d\'obertures, com si es tractés d\'una ampliació, pel cantó nord, d\'una edificació anterior de menors dimensions. Destaca, en la primera planta, el balcó, que te una barana de reixa, feta a forja, amb forma de pit de colom i decoració pròpia del modernisme. A la planta baixa s\'obren la porta d\'accés i, a banda i banda, finestres de mòdul vertical. Al timpà de la façana, i previ a la seva culminació, s\'obren un òcul central i, a banda i banda, per sota d\'ell, uns respiralls decoratius, també rodons, que airegen les golfes. La façana finalitza en una mena de dents fets de maons i ubicats per sota del lateral de les teules que cobreixen la teulada.","08158-207","Carrer Jacint Verdaguer, 20","També coneguda com a Ca l\'Adjutori del Puig (1900 c.).Eren propietaris de la casa, aleshores, en Josep Font Vilardell i Carme Reig Amigó i després, al 1955, va ser propietat d\'uns estiuejants (Cal Morlans) (Ahicart et al., 2019).","41.4357700,2.0081600","417136","4587608","1811","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87368-foto-08158-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87368-foto-08158-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87368-foto-08158-207-3.jpg","Inexistent","Modernisme|Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","105|119|98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fdc","87369","Rellotge de sol de Can Domènec","https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-domenec","https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Dom%C3%A8nec_(el_Papiol). https://www.gnomonica.cat/index.php/galeria-resultat","XIX","S\'està esborrant la pintura, especialment dins el camp del camp interior blanc.","Rellotge pintat de blanc i blau i esgrafiat. Està situat a la façana principal de l\'edifici central, a la banda dreta de la porta principal d\'accés, i a prop del balcó. Conserva el gnòmon. Presenta un marc rectangular en el que s\'inscriu la data al registre inferior (1868) i els números. El fons està pintat de blanc (casi gairebé perduda la pintura). En la llegenda, les lletres són de color blau. En els altres tres costats hi ha una sentència: \'Les hores fugen - de pressa fugen - i no tornen més\'.","08158-208","Can Domènec","La inscripció del rellotge de sol (1868) assenyala la data en què varen tenir lloc les reformes de l\'edifici, quedant tal com el veiem ara. L\'estucat i l\'ornamentació de la façana són d\'aquesta època. Al segle XIX van ser moltes les reformes i ampliacions que es van fer a l\'edifici, relacionades probablement amb el floreig de l\'aprofitament de la vinya i la seva transformació en vi, activitat econòmica molt important en aquesta època. Prova d\'allò és la grandària del celler que es troba a la planta baixa de l\'edifici central de la masia. L\'edificació original va ser construïda a finals del s. XV o principis del s. XVI i l\'interior conserva restes de l\'època. El 1909 es va envoltar el recinte amb una gran tanca, però fins al moment passava el camí per davant de la casa.","41.4581500,2.0195400","418115","4590082","1868","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87369-foto-08158-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87369-foto-08158-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87369-foto-08158-208-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Referència: 1058 de l\'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica.","98|119","47","1.3","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fdd","87370","Rellotge de sol 1 de Can Maimó","https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-1-de-can-maimo","","XIX-XX","","A la façana principal, a l\'alçada del primer pis, i a la dreta del balcó principal que s\'alinea amb la porta d\'accés, s\'ubica aquest rellotje vertical en forma de rectangle en la mateixa disposició. Està esgrafiat, en to cremós. Un rectangle esgrafiat assenyala el marc per la part exterior. En aquest rectangle es situen les hores: 8/9 a esquerra, 10/11/12/1/2/3 a la base i 4/5/6 a la dreta. Dins l\'espai del rectangle interior un sol remarcat per l\'esgrafiat d\'un cercle, conté al seu interior, a manera d\'hòstia el monograma IHS, símbol que representa el nom de Jesucrist en forma d\'acrònim, amb la creu a sobre de l\'\'H\'. Del sol sorten les línes que, també esgrafiades, marquen les hores ubicades al marc exterior. A sobre i per sota del sol es repeteix la mateixa lleguenda: \'SOLO MARCO/LAS HORAS CLARAS\'.","08158-209","Can Maimó","","41.4521200,2.0079800","417142","4589424","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87370-foto-08158-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87370-foto-08158-209-2.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","És una de les masies millor conservades del municipi. No s\'ha realitzat cap estudi de la mateixa.Tenia era pel batre, encara visible al davant de la casa, barri i un enorme celler. També un molí d\'aigua (avui desaparegut).De l\'estructura de la masia, es deriva la importància que va tenir a la primera meitat del segle XX. La disposició i proliferació d\'alcobes construides a finals del XIX,- principis del XX, potser ens estigui parlant de l\'arribada de molta gent a la casa.","98|119","47","1.3","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fde","87371","Rellotge de sol 2 de Can Maimó","https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-2-de-can-maimo","Arxiu Fotogràfic del Club Excursionista de Catalunya (AFCEC-EMC-X-2104).- Blog Patrimoni i Muntanyes d\'en Joan M. Vives i Teixidó. https://www.gnomonica.cat/index.php/galeria-resultat","XIX","Pràcticament desdibuixat","Ubicat en la façana d\'un edifici secundari que queda a ma esquerra de la façana de l\'edifici principal de la masia. Està orientat sud-est. És un rellotge pla, i de forma rectangular disposada verticalment. Presenta un marc fosc, en el qual estan lleugerament marcades les línies horàries. El gnòmon és de vareta simple.","08158-210","Can Maimó","","41.4521200,2.0079800","417142","4589424","","08158","El Papiol","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87371-foto-08158-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87371-foto-08158-210-2.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","El seu estat de deteriorament impideix la seva lectura. Referència: 5724 de l\'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica.","98|119","47","1.3","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fdf","87372","Capella de la Mare de Déu del Carme de Can Maimó","https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-carme-de-can-maimo","","XVII","","Capella que es troba a la cantonada sud-est i unida a l\'edifici principal de Can Maimó per una pèrgola. Justament darrera del barri que envolta a la masia, i formant part del seu mur. Està dedicada a la Mare de Déu del Carme. Es tracta d\'un edifici de planta quadrangular, amb dues dependències: la dedicada al culte, a l\'entrada, i una petita sagristia. Un campanar d\'espadanya corona l\'angle del carener de la teulada. Al seu interior es conserva la imatge de la Mare de Déu del Carme, una pintura en un estat de conservació molt dolent, i diversos objectes dedicats al servei del culte, com ara canelobres, cadires reclinatoris, etc.","08158-211","Can Maimó","","41.4519100,2.0079700","417141","4589400","1689","08158","El Papiol","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87372-foto-08158-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87372-foto-08158-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87372-foto-08158-211-3.jpg","Legal","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Conserva pintures de tema religiós i diversos objectes propis del culte, així com reclinatoris i altres mobles.","98|94","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fe0","87373","Cal Malbei/Cal Federico de ca la Maseta","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-malbeical-federico-de-ca-la-maseta","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XVIII-XX","","Habitatges, mitjaners, units en construcció aïllada: el primer presenta coberta a dues vessants, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana. El segon, al nord-oest del primer, te la teulada plana. Tots dos s\'adapten al fort desnivell del terreny, i en alçada es desenvolupen en planta baixa i pis Les obertures són de mòdul quadrangular i les façanes estan arrebosades.","08158-212","Carrer d\'Anselm Clavé, 26/Cantonada Carrer Baix Castell, 10","Josep Abella Andorra i Gràcia Romagosa, ja estan documentats aquí a finals del segle XVIII. La casa va patir un important incendi l\'agost de 1908. Hi vivia aleshores Gavino Abella Casanovas, que va morir com a conseqüència d\'aquest incendi (Ahicart et al., 2019). El nom de Cal Federico de la Maseta li ve del Frederic Julià Casanovas que vivia amb l\'Emília Ros Grau, cap a l\'any 1904 (Ahicart et al., 2019).","41.4381300,2.0077800","417107","4587871","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87373-foto-08158-212-2.jpg","Inexistent","Romà","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana María Huélamo Gabaldón","","","83","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fe1","87374","Plaça","https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa","","XX","","Edificacions que caracteritzen la Plaça de Catalunya. Es tracta d\'un espai urbà de planta lleugerament triangular, que es troba al punt més alt de l\'anomenat Turó de Pongrau. Aquesta plaça lliga els tres carrers E.-O. d\'aquest barri d\'estiuejants (Balmes, Catalunya i B.C. Aribau) i dona pas als carrers de Valentí Almirall i can Pongrau que acaben de configurar l\'espai. L\'edifici principal de la plaça és la casa de la família Bofarull, de reminiscències historicistes. Està format per diversos edificis d\'interès arquitectònic, majoritàriament d\'arquitectura popular, llevat d\'alguns exemples d\'arquitectura d\'autor. Tots aquests es referencien en fitxes individualitzades i que es poden consultar a l\'apartat de fitxes associades.","08158-213","Plaça de Catalunya","","41.4364200,2.0048000","416856","4587684","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87374-foto-08158-213-2.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana María Huélamo Gabaldón","","","98","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fe2","87375","Plaça","https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-0","","XIX-XX","S\'han introduït en la plaça modificacions en alguns edificis, la qual cosa ha fet que es perdi l\'esperit original d\'aquest conjunt urbà.","Edificacions que caracteritzen la Plaça de Rafael Casanova. És una plaça urbana que constitueix un espai pla. Aquest espai rep el costerut carrer de Barcelona, del qual forma el seu extrem inferior. La plaça serveix com a connector entre l\'esmentat carrer Barcelona i el carrer de Ponent, que permet la circulació pels darreres dels edificis de numeració parell del carrer de Barcelona. Des d\'aquest punt també es connecta amb la carretera de pujada a la part superior del poble, actualment carrer de la Generalitat. L\'espai resulta prou monumental amb les cases que el tanquen i es va aprofitar per a instal·lar-hi un monument dedicat a Rafael Casanova. Els elements d\'importància patrimonial de l\'espai s\'han fitxat individualment i es pot consultar la relació amb les fitxes associades.","08158-214","Plaça de Rafael Casanova","","41.4368100,2.0100400","417294","4587722","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87375-foto-08158-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87375-foto-08158-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87375-foto-08158-214-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana María Huélamo Gabaldón","","","98|94","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fe3","87376","El vi espés per a les dones parides","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vi-espes-per-a-les-dones-parides","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XVIII-XIX","Es fa esment a la bibliografia local. Pocs habitants del Papiol coneixen aquesta antiga beguda.","Es desconeix la fórmula, però se sap de l\'existència d\'un vi espés (al celler del castell del Papiol) que enfortia de manera especial a les dones parides.","08158-215","Plaça del Castell, s/n","L\'any 1900 va caure un llamp al castell que va deixar al descobert un graner secret desconegut fins aleshores. Tenia diversos compartiments d\'obra d\'un metre d\'alçada, per a diferents tipus de cereals i llegums: blat, blat de moro, faves i ordi. Del graner, hi sortia una rampa de fusta que baixava al lloc on es guardaven les bótes, que contenien un vi molt espès, el qual donaven a les dones que acabaven de parir perquè deien que era reforçant (Faura Arís, 1996: 76).","41.4379700,2.0110500","417380","4587850","","08158","El Papiol","Obert","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87376-foto-08158-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87376-foto-08158-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87376-foto-08158-215-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immaterial","Costumari","Pública","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","63","4.5","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fe4","87377","Aplec de La Salut","https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-salut-1","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XVII-XXI","","L\'aplec de la Salut es celebra el segon diumenge de setembre, en honor de la Mare de Déu de la Salut. Anteriorment, s\'hi celebraven tres festes més: la de Sant Pere, la de Santa Madrona i la de la Santa Creu (Faura Arís, 1996: 114). Les celebracions pròpies del dia eren un Solemne Ofici religió al matí, i el Sant Rosari a la tarda.","08158-216","Paratge de la Salut","Des de l\'any 1717 la gent d\'El Papiol i de Canals, actualment Valldoreix, pujava, el segon diumenge de setembre, a l\'ermita de la Salut. Demanaven a la Mare de Déu de la Salut, protecció i remei a totes les malalties i dolors, i les dones embarassades una bona gestació i un bon part. L\'ermità venia unes cintes de seda de colors de la mateixa mida que la imatge de la Mare de Déu, que es lligaven a la cintura de les embarassades. La tradició de pujar a l\'ermita el segon diumenge de setembre durà fins l\'any 1935. Tot i que les famílies de Can Monmany i Can Domènech han continuat pujant amb la gent d\'El Papiol. Durant la Guerra Civil, l\'ermita es convertí en un corral. Els senyors Campi, Miralles i Mercader, prometeren l\'any 1938 que si sortien amb vida de la guerra promourien pujar-hi cada any a fer una visita. Els veïns de La Rierada (Molins de Rei) pugen, des de l\'any 1988, el darrer diumenge de juliol com a inici dels actes de la seva festa major. L\'aplec de 1915 va tenir un caire especial, ja que en ell es van inaugurar les obres de restauració de la capella, que la població va costejar després de recollir 799,55 pessetes. Formaven part de la comissió gestora encarregada de la recollida de fons: Josep Rabassa, Torcuat Pagès i Josep Pagès. Per altra banda, una família devota va costejar una nova imatge de la verge (Faura Arís, 1996: 114).","41.4492800,2.0253000","418585","4589092","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87377-foto-08158-216-1.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immaterial","Manifestació festiva","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Fotografia de l\'any 1915 (Faura Arís, 1996: 115).","98|94","2116","4.1","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fe5","87378","Costum de lligar cintes de seda de colors a la cintura de les embarassades","https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-lligar-cintes-de-seda-de-colors-a-la-cintura-de-les-embarassades","","XIX-XX","Es un costum pràcticament en desús","L\'ermità de La Salut venia unes cintes de seda de colors de la mateixa mida que la imatge de la Mare de Déu, que es lligaven a la cintura de les embarassades.","08158-217","Avinguda de Can Monmany, 89","","41.4379700,2.0110500","417380","4587850","","08158","El Papiol","Obert","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87378-foto-08158-217-1.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immaterial","Costumari","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana María Huélamo Gabaldón","","","98","63","4.5","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fe6","87379","Monument al Vi","https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-vi","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Faura i Casanovas, E. (1999) L\'ahir i l\'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós.","XX-XXI","En transformació","En un racó del carrer de l\'Abat Escarré, davant del número 10 del carrer, i a tocar l\'accès de vehicles al castell, hi ha una estructura de fusta que aguanta un cep emparrat que commemora la importància històrica del cultiu del raïm al municipi. Per sota hi ha una premsa de gàbia a sobre d\'una base de ciment.","08158-218","Carrer de l\'Abat Escarré, entre els números 7 i 9","En 1972 es va inaugurar aquest monument, amb motiu de la festivitat de Santa Eulàlia de Mérida, patrona de la població. Es va fer en memòria del seu important passat vitivinicola. S\'ubica al mateix lloc en que es trobava des d\'almenys l\'any 1870 Cal Gaju (després Cal Pota Xena o Cal Jofré). Josep Gaju Pi del Papiol de Baix era el seu propietari. El Sr. Baró del castell i l\'amo de Can Mas, eren alguns dels terratinents de la població. L\'arrendatari pagava en espècies, a la cinquena -quatre portadores per a ell i una per a l\'arrendador- o a quarts o terços, segons el tracte. Era habitual que en temps de verema vinguessin collidors d\'altres indrets, de l\'Aragó o de Flix. S\'hi estaven uns quinze dies, 3 o 4 dies a cada mas. La fil·loxera va arrasar tots els ceps del Papiol el 1865. Es va plantar el cep americà, que el va portar al Papiol Pere Amigó i Arús de cal Milet, i es va empeltar amb xarel·lo o macabeu, que eren els ceps més cultivats al municipi, o també amb pica-poll, que era una varietat destinada bàsicament a fer-ne panses (Faura Arís, 1996: 118). Els vins es repartien a domicili a Barcelona. El Papiol era el principal poble barraloner de Catalunya. Tant és així, que la Junta de Colliters de Vins tenia la seva seu exclusivament al Papiol (Faura i Casanovas: 1999: 198).","41.4380300,2.0101000","417301","4587857","1972","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87379-foto-08158-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87379-foto-08158-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87379-foto-08158-218-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni moble","Element urbà","Pública","Simbòlic","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana María Huélamo Gabaldón","","És tradició interpretar l\'origen del nom del municipi en el cultiu del raïm i l\'olivera, dos dedicacions rellevants al Papiol abans que la cirera, i que venen de la conjunció del: pa-vi-oli. El seu valor patrimonial rau en el simbolisme.Podar, treballar la terra, ensofrar el cep quan brotava, ensofrar-lo per combatre el míldiu, esporgar i escabellar, eren feines laborioses que el pagès duia a terme. Al migdia, les dones els duien el dinar amb un cistell. Hi havia el costum de construir una barraca de pedram per aixoplugar-se de la pluja.Al setembre era el temps de verema. Els més joves collien els raïms amb tisores petites, o amb falçó, i les posaven en coves de vímet. Els més petits traginaven els coves de raïm cap a les portadores, i els més grans omplien les portadores: les feien curulles i hi posaven el taparot que era un barret d\'espart que cobrien el raïm per tal de que no caiguessin els brots de raïm.Tot seguit, les portadores es carregaven al carro que era tirat per rucs, matxos o cavalls fins al celler.Arribats al cup, es tirava el raïm dins, a sobre d\'una post de fusta, situada en un nivell més baix que el terra del celler, per tal de trepitjar-lo a peu nu, i agafats d\'una corda que penjava del sostre per tal de no relliscar. Seguidament, s\'obria una post i es tirava la verema trepitjada dins el cup.En una cantonada del cup s\'hi posava el xup que era un angle de fusta de baix a dalt, amb uns queixals a la part inferior, per on passava el vi a traves d\'un filtre de gatosa per tal de no deixar-hi passar la pellofa i la rapa.Es treia el vi del cup a galledes -posteriorment amb bombes manuals- i es posava a les botes destapades perquè fermentés. Passat més i mig, es transvasava de les botes perquè quedés més clar i les mares de vi es venien al sindicat agrícola per fer-ne esperit de vi a les fassines. Aleshores (\'Per Sant Martí tapa tot vi\') es tapaven les botes. Hi havia cases de pagès que arribaven a omplir fins a 35-40 bótes.La brisa (pellofa i rapa) es ventilava amb un llenól de sac perquè s\'airegés el gas de la fermentació. Es baixava al cup per una escala amb una espelma i, si no s\'apagava amb \'la guilla\', es podia treure la brisa i premsar-la.Aquest vi premssat era de menys qualitat i se\'l bevien els de la casa com a vi de taula. L\'altre, el bo, el venien majoritariamen t a Barcelona. Era un vi d\'entre 11º o 12º (Faura Arís, 1996: 123).","98|119","51","2.1","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fe7","87380","Els Esperons/murs de contenció del torrent de Batzacs","https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-esperonsmurs-de-contencio-del-torrent-de-batzacs","Huélamo, JM., et al. (2014) El mur del Rierot, un element del patrimoni cultural de Viladecans. http://centredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp-content/uploads/sites/10/2015/06/Poster-Viladecans-5-final.pdf","XVIII-XIX","En algunes zones del seu traçat es troben en estat de deteriorament","Murs fets majoritàriament de pedra vermella, que serveixen de canalització i alhora, de contenció de terres dels efectes erosius del torrent. Aquests murs servien i serveixen, en la seva part superior, de camí per anar als horts. Es tracta d\'un pas molt estret que conduïa des dels horts cap al poble i a l\'inrevès, arribant just davant el pont de ferro.","08158-219","Torrent de Batzacs, a la zona d\'horta","","41.4328800,1.9987600","416347","4587296","a. 1840","08158","El Papiol","Difícil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87380-foto-08158-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87380-foto-08158-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87380-foto-08158-219-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana María Huélamo Gabaldón","","Resulten un element singular dins del paisatge del municipi, a la zona més propera del riu Llobregat. Són una bona mostra de construcció tradicional amb la pedra vermella de la zona.El poder del torrent de Batzacs, com el de la majoria dels cursos d\'aigua irregulars que dibuixen el municipi, i el mateix riu Llobregat, sempre ha estat absolut. Anys rere anys, la gent de la comarca va anar construint terraplens, murs de contenció, rescloses, dics, tanques, reparos i estacades o alarts, o fins i tot van ocupar-se de la plantació d\'arbres com els salzes, àlbers o els tamarius, a fi que la turbulència de les aigües no fes malbé la seva font principal de riquesa: l\'agricultura.El mur i els seus esperons haurien servit de protecció en el cas d\'avingudes d\'aigua, i també com a contenció de la terra que era aprofitada per la seva fertilitat. Amb molta probabilitat, es va aixecar per a defensar les hortes davant el desbordament del torrent i la seva força, alhora que es feia servir com a camí que comunicava la zona d\'horta amb la part baixa del poble.","98|119","49","1.5","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fe8","87381","La Roca","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-11","","XX","","Casa aïllada. És de planta quadrangular, i presenta una teulada de peces àrabs, amb el carener perpendicular al carrer, i inflexions. Una bola remata l\'edifici. La façana principal te tres eixos de simetria, formats per la porta central i les finestres, una a banda i banda. Totes les obertures estan protegides per persianes de llibret. La porta i les finestres estan protegides respectivament per sengles guardapols trencats en relleu, que presenten un ornament central en forma de medalló. Una marquesina surt de la façana per sobre de les obertures i per sota dels tres respiralls ornamentals. Aquesta estructura està coberta per teules i reposa en quatre columnes de ferro colat. Completa la façana un ràfec volat corregut que reposa sobre mènsules de fusta. La casa te al davant una reixa cega amb porta marcada per dos pilars rematats per sengles boles ornamentades. Al pilar esquerre, i escrit en unes rajoles vidrades, hi ha el nom de la casa: La Roca.","08158-220","Ángel Guimerà, 18","","41.4358200,2.0095700","417254","4587612","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87381-foto-08158-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87381-foto-08158-220-3.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana María Huélamo Gabaldón","","","98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fe9","87382","Casa Bach","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bach","","XX","","Edifici aïllat, de coberta plana i planta quadrangular. La façana principal, que dóna al carrer d\'Àngel Guimerà, és plana i presenta tres eixos de simetria: en planta baixa la porta principal preseenta la seva llinda d\'arc carpanell, mentres que la resta dobertures són de dintell pla, ampitadores i de proporció vertical. Totes les obertures estan protegides per persianes de llibret de color verd i llevat de la porta d\'accès, la resta presenten baranes de forja en reganyol, amb decoració molt simple, i sustentades per ampits d\'escàs vol. La porta del barri, també metàl·lica amb decoració de roleus i flors de lis, està flanquejada per sengles pilars de maçoneria i secció quadrada, coronats per gerros decoratius. Al pilar esquerre hi ha el nom de la casa.","08158-221","Angel Guimerà, 16","","41.4357700,2.0093300","417234","4587607","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87382-foto-08158-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87382-foto-08158-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87382-foto-08158-221-3.jpg","Legal","Popular|Contemporani|Modernisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","És un dels habitatges cases-torre d\'estiueig que es van construir des del començament del segle XX al Papiol.","119|98|105","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fea","87383","Casa de Joan Bou/Cal Ramon Miarnau/Can Franquesa","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-joan-boucal-ramon-miarnaucan-franquesa","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XX","Es conserva en bon estat, tot i que amb posterioritat a la seva construcció inicial, se li va adosar un altre habitatge per la façana posterior.","Edifici destinat a habitatge, de cos, unifamiliar, de planta quadrangular, que en alçada es desenvolupa en planta baixa i pis (amb golfa); es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants i composta, amb faldó davanter i el carener perpendicular al carrer. Un ràfec perimetral corona tot l\'edifici, hi està recolzat en bigues volades. La façana principal, que està orientada a oest, està arrebossada, com la resta de l\'edifici, i pintada en bicromia: blancs cantonades i recercat d\'obertures i crema els murs. Presenta dos eixos verticals de simetria, que marquen les finestres de dalt, emmarcades amb ampit motllurat i guardapols decoratiu del que pengen sengles decoracions florals La mateixa decoració presenten les obertures de baix que estan fetes amb arcs, de punt rodó la porta, a l\'esquerra i gran arc escarser la finestra de la dreta, tancada aquesta amb persiana de llibret. Dos òculs recercats completen la fesomia de la façana, un a l\'esquerra de la porta, i un altre que dona llum a les golfes. Un arc cec, motllurat, creix a sobre d\'una línia d\'imposta incrustada al parament, i ornamenta la transició entre la planta baixa i el pis, tot servint d\'allotjament d\'un fanal. Les façanes laterals presenten un guardapols decoratiu graonat, en color crema que contrasta amb la coloració rossada dels murs.","08158-222","Carrer d\'Anselm Clavé, 12","La casa va ser construida per Joan Bou, i hi visqué Ramon Miarnau, mestre d\'escola i que feia clases de repàs a la dècada de 1930 a 1940 (Faura Arís, 1996: 215).","41.4373500,2.0082900","417149","4587783","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87383-foto-08158-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87383-foto-08158-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87383-foto-08158-222-3.jpg","Legal","Popular|Contemporani|Modernisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","En el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic del Papiol s\'anomena també a aquesta casa com a \'Can Franquesa\' i \'Casa de les Moreres\'.","119|98|105","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444feb","87384","Camí","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami","","","Necessitaria alguna senyalització més acurada","Camí que travessa el terme municipal del Papiol. És una variant del Camí de Sant Jaume que parteix de Barcelona i discorre per l\'Eix del Llobregat o per Sant Cugat del Vallès i conflueix a Montserrat. Exactament, al Papiol arriba el kilòmetre 22 del se traçat. Des de Sant Joan Despí, la ruta segueix per la vora esquerra del Llobregat i discorre pels termes de Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i el Papiol, des d\'on s\'endinsa al Vallès Occidental a l\'altura de l\'estació de Renfe de Castellbisbal. En bona part dels trams d\'aquest recorregut s\'hi ha consolidat la pràctica del senderisme i BTT.","08158-223","Camí de Sant Jaume, km 22","","41.4302000,2.0041000","416790","4586994","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87384-foto-08158-223-1.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","L\'any 2004 la Ruta Jacobea va rebre la categoria de Gran Itinerari Cultural Europeu. El 1993 els trams espanyols de l\'anomenat Camí Francès van ser inscrits en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.A Catalunya, a partir del segle XI, va ser freqüent la realització dels romiatges compostel·lans i també va ser un nombre relativament crescut de pelegrins que en anar a Galícia o en tornar-ne visitaven els santuaris catalans, sobretot Montserrat.El camí es va anomenar així durant l\'edat mitjana: era l\'itinerari seguit pels pelegrins que anaven a Santiago de Compostel·la.Està documentat des de la fi del segle X, la sistematització de l\'iter, via o caminus sancti Jacobi coincideix amb els regnats de Sanç el Major (1000-32) i Sanç Ramírez (1063-94), a Navarra i Aragó, i amb el d\'Alfons VI (1065-1109) a Castella.Va ser fomentat pel monaquisme cluniacenc, gran impulsor dels romiatges compostel·lans. La iniciativa reial fou també eficaçment ajudada per la jerarquia local (Diego Gelmírez), clergues, nobles i sants (Domingo de la Calzada, Juan de Ortega), i donà lloc a la creació de nombroses institucions, hospitals i albergs dedicats a l\'acolliment i a l\'assistència dels pelegrins.La descripció més antiga de l\'itinerari és la continguda en el Codex calixtinus(primera meitat del segle XII), atribuït a Aimeric de Picaud, i en el Kitāb al-Ruǧarī del geògraf àrab al-Idrisī (mort vers el 1166). Les tres grans rutes europees que travessaven França de N. A S. Partien de París, Vézelay i Lo Puèg, es reunien a Ostabat i penetraven a la península Ibèrica per Roncesvalls, en el Pirineu navarrès, mentre que la que provenia d\'Arles i Tolosa de Llenguadoc ho feia per Somport i Canfranc, en el Pirineu aragonès. Ambdues vies s\'ajuntaven a Puente la Reina i en formaven, a partir d\'allí, una de sola, que per Nájera, Burgos, Sahagún-Lleó, Astorga, Ponferrada, O Cebreiro i Portomartín conduïa fins a Santiago de Compostel·la. Al costat d\'aquesta, la ruta anomenada de la costa, que entrava al País Basc per Baiona i seguint el litoral cantàbric incloïa la visita a Oviedo, tingué una importància secundària.El camí de Sant Jaume tingué també, d\'altra banda, una influència considerable en l\'expansió de certes formes d\'espiritualitat característiques (pràctiques litúrgiques, devocions, culte dels sants), i donà peu a la formació de tradicions folklòriques, algunes encara vivents, com el nom de camí de Sant Jaume, amb el qual és designada popularment la via làctia.","98|94","49","1.5","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fec","87385","Carbasser","https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbasser","Faura i Casanovas, E. (1999) L\'ahir i l\'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós.","XIX-XXI","Es un mot només conegut per una part de la població, probablement com a conseqüència de l\'abandonament de l\'agricultura com a element important en el teixit productiu del municipi","La paraula \'carbasser\', pròpia del Papiol, es refereix a les continues riuades que ha patit al llarg de la història el poble, i fa referència a les carbasses que arrossegava l\'aigua.","08158-224","","Es perd en la tradició l\'origen de la paraula, que fa referència a la quantitat d\'aquestes hortalisses que quedaven a les vores del riu després del pas d\'una riuada, ja que aquestes acostumaven a produïr-se amb les pluges de tardor, just en el moment en que encara no s\'havien collit les carbasses i estaven madurant a les hortes (Faura i Casanovas: 1999: 98-99). Les carbasses sembla que baixaven dels horts del terme de Martorell i del curs del riu Anoia. Quan hi havia un episodi d\'inhundació, com que el riu Anoia te menys recorregut que el riu Llobregat, les carbasses anunciaven l\'arrivada de la gran riuada, i això ho savien be els pagesos (informació oral Joaquim Solias Puig).","41.4379700,2.0110500","417380","4587850","","08158","El Papiol","Obert","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87385-foto-08158-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87385-foto-08158-224-2.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immaterial","Tradició oral","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","61","4.3","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fed","87386","Salsa de la tia Remei Faura","https://patrimonicultural.diba.cat/element/salsa-de-la-tia-remei-faura","Covarrubias Horozco, S. (1611) Tesoro de la lengua espanyola. Madrid: ed. Ignacio Arellano y Rafael Zafra. Iberoamericana – Frankfurt am Main: Vervuert, 2006.","XVIII-XX","Poc coneguda","Recepta de salsa. Per a la seva preparació es necesita un bon grapat d\'ametlles torrades, un tomàquet petit força madur (dels de penjar va be), un ou cru, sencer, un gra d\'all cru, sal, oli i una mica de vinagre, si es vol. Procediment: es comença triturant dins el morter l\'all, amb una mica de sal, després les ametlles, el tomàquet sense pell, i poc a poc es va amalgamant amb l\'oli i si es vol unes gotes d\'aigua que permetin donar-li certa densitat a la preparació (no tindrà mai la consistència d\'una salsa all i oli, perquè el seu objectiu és el d\'amanir les verdures). També se li pot afegir una mica de vinagre, si es vol. No és una salsa espessida, sinò cremosa tipus romesco i es fa servir per condimentar amanides, sobre tot.","08158-225","Carrer Doctor Fleming, 4-6","És una salsa que es feia servir en la família Faura. Aquesta salsa, que era elaborada per les dones d\'aquella família del Papiol, la va traspasar a la dècada de 1950 la Remei Faura a la Mercedes Arís i es va fer servir per la seva germana Adela i la seva filla. Informació oral: Teresa Solias Arís. Es tracta d\'una evolució de l\'antic almadroc, salsa típicament medieval, herència d\'un plat romà: el moretum. L\'afegit del tomàquet com a element acidulant és propi a les salses de la península ibèrica a partir del segle XVI. El nom d\'almadroc i morter ve de la utilització en la seva elaboració del morter de cuina. Les paraules que designen aquesta preparació culinària tant en època romana com medieval (moretum-almadroc) es relacionen amb el fet de produïrse en la seva elaboració una força de trituració que imprimeix la ma del morter sobre el contingut culinari que allotja el vas. Pel cas del Papiol no es té cap registre documental. L\'any 1611 Sebastián de Covarrubias, en la seva obra: \'Tesoro de la Lengua Castellana\', ho defineix «Cierta salsa que se haze de azeite, ajos, queso y otras cosas [...] Díxose moretum del verbo griego moreon [...] porque para majar el Almodrote bien, y mezclar todo lo que lleva, se va despegando y rayendo de las paredes del mortero, y juntándose en el hondo para poderse machacar o majar. En fin el nombre aunque los arábigos le ayan disfraçado con su artículo, es corrompido del dicho nombre latino moretum, interponiendo la letra D, moretum, y de allí modrote, y con el artículo al-modrote». (Covarrubias, 1611). La salsa de la tieta Remei és una preparació senzilla, energética, que no incorpora el formatge i que serveix per amanir i donar personalitat als productes de l\'horta i la muntanya del Papiol: amanides, tomàquets i ametlles.","41.4379700,2.0110500","417380","4587850","","08158","El Papiol","Obert","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87386-foto-08158-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87386-foto-08158-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87386-foto-08158-225-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immaterial","Tècnica artesanal","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","És una salsa que va passar de generacions en generacions.","98|119","60","4.2","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fee","87387","Can Pagès del Mas","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pages-del-mas","Faura i Casanovas, E. (1999) L\'ahir i l\'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós.","XVI","L\'antropització del territori en el qual s\'enclava aquest jaciment ha produït aquest estat de conservació","Restes de parets de l\'antiga masia que estava situada en un altiplà a mig camí de l\'ermita de la Salut, orientada a migdia. Entre bardisses queden restes de parets.","08158-226","Camí Antic de la Salut, s/n","Can Pagès del Mas era una pròspera masia que al segle XVII estava situada en un altiplà a mig camí de l\'ermita de la Salut, envoltada de terres de cultiu, amb una entrada que estava orientada a migdia i al Papiol. Se sap que un dels seus propietaris, Miquel Pagès del Mas, l\'any 1607, va llegar a la parròquia uns valuosos canelobres de planta de 60 cm d\'alçada que sempre han presidit els actes solmennes de la parròquia de Santa Eulàlia del Papiol. La tradició oral diu que la major part dels membres de la família, van morir en un moment d\'epidèmies, i que només es va salvar un fillet. Un dia, aquest noiet va ésser trobat mort, al torrent, prop d\'un bassal d\'aigua. Al seu costat hi havia una font que s\'ha perdut (Faura i Casanovas: 1999: 192).","41.4458400,2.0186500","418025","4588716","","08158","El Papiol","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87387-foto-08158-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87387-foto-08158-226-3.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","94","1754","1.4","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444fef","87388","Camí Ral","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-30","Faura i Casanovas, E. (1999) L\'ahir i l\'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós.","","Hauria de disposar d\'una certa senyalització i marcat del seu recorregut en certes zones del seu traçat, la qual cosa ajudaria a la seva valoració com un element patrimonial d\'interès","Antic camí que va ser la principal via de comunicació des de Barcelona fins a Martorell. Sortia en inici del final de la riera, seguint per la vorera dreta i transcorria per sota de la desapareguda masia de can Botella i també de can Canals.","08158-227","El Papiol de Baix","Va ser la principal via de comunicació des de Barcelona, fins l\'any 1764, en construir-se el pont sobre el Llobregat que enllaçava Molins de Rei. L\'any 1840 Rubí i Terrassa promogueren la construcció d\'una nova carretera, que travessava les terres cultivables del terme del Papiol. El primer projecte va ser molt discutit, ja que els pagesos estaven molt preocupats, sobretot per la forma com la nova carretera traspassaria el torrent de Batzacs, que en aquella època ja estava canalitzat. Transcurria des del pont de Ferro i can Mas. A les proximitats de l\'Hostal, enllaçava amb el camí reial, fins al pont de Ferro. El vial conduïa al Papiol, passant per la Rasa, pel camí del Peu de la Costa, per l\'actual carrer de Jacint Verdaguer i pel carrer de Barcelona, que d\'aquí li ve el nom \'el carrer d\'anar a Barcelona\'. Construïda la carretera nova, el camí vell va convertir-se en pas ramader amb la finalitat d\'assegurar la seva conservació i la fluïdesa del trànsit (Faura i Casanovas: 1999: 184-185).","41.4302000,2.0041000","416790","4586994","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87388-foto-08158-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87388-foto-08158-227-2.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern|Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|94|119","49","1.5","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444ff0","87389","Cementiri Municipal","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-24","Martí Albanell, Ms. F. (1926). Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XIX","","Cementiri que ocupa un recinte de planta rectangular dividit en tres àrees. La central dedicada als panteons i sepultures realitzades al terra, amb uns quants blocs de nínxols, de menor alçada que el perimetral, la segona, perimetral, que conforma els murs de tancament, dedicada als enterraments en nínxols, i, la tercera, en una cantonada un espai darrera d\'una reixa, sense cap tipus d\'ornament ni làpida, i simplement assenyalat per una reixa en la qual està la següent llegenda: Família Barba. Destaca, al centre, la sepultura de traça modernista que pertany a la família Munné. El recinte el tanca un mur de paredat arrebossat, i al seu interior, creixen cinc xiprers. El conjunt queda tancat amb dues fulles batents massisses de xapa de ferro.","08158-228","Carrer del Carme, 35","Al llarg del temps, el cementiri ha anat canviant d\'ubicació. En primer terme, es trobava al voltant de l\'església (Faura Arís, 1996: 222), i a la plaça major, on s\'enterrava el comú de la gent. D\'altra banda, les famílies més riques es feien enterrar davant l\'altar, com és el cas de la família de Joan Oliver i Mir. (Martí Albanell, 1926: 25). Arran del creixement del poble i d\'algunes epidèmies que experimenta el Papiol, com la de 1809, es va haver de anar canviant la seva ubicació, anant als voltants de can Tintorer al 1808 (Faura i Casanovas: 1999: 65) i al Camp de les Figueres d\'en Pagès al 1809. (Martí Albanell, 1926: 25) Finalment però, l\'any 1836 es va construir l\'actual, fora del poble, a les terres de Can Barba, en un lloc anomenat la Paisa de Casa Roger. La compra es va efectuar per la quantitat de 129 i 10 sous, una quantitat força alta per la època. (Faura i Casanovas: 1999: 65). La primera persona en ocupar una tomba va ser Francisca Camderrós, morta el 18 de juliol de 1836. Sis dies abans però, el cementiri va ser beneït per totes les autoritats municipals. (Martí Albanell, 1926: 25-26). Una anècdota curiosa relacionada amb la creació del nou cementiri es que el mossèn Massabeu, veient insuficient la retribució del campaner i l\'enterrador, que era de només 2 pessetes per adult des del segle anterior, va demanar l\'augment del nou fossar. La iniciativa però no va prosperar. Hi ha certa confusió envers el moment de la municipalització dels fossars del poble, a causa de que els arxius de les alcaldies prèvies al 1845 son escassos. Durant la República però, segons es constata a les sessions de l\'Ajuntament i al setmanari DIC, la municipalització va ser motiu de molta tensió. (Faura i Casanovas: 1999: 66). Després de la Guerra Civil es va fer construir una creu de fusta en record als caiguts. N\'hi ha també les tombes de Mn. Josep Rull (1874-1931) i Mn. Magí Vidal (1885-1970). A més, hi ha diverses persones enterrades que van morir ofegades al riu , entre elles un turista alemany. (Faura Arís, 1996: 222) Una altra curiositat és que, si bé actualment el cementiri te diversos xiprers, estranyament no tenia cap a inicis del segle XX. (Faura Arís, 1996: 104).","41.4389700,2.0153800","417743","4587957","1836","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87389-foto-08158-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87389-foto-08158-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87389-foto-08158-228-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","49","1.5","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b997556c784011444ff1","87390","Cal Travería/Cal Camilo/Cal Serrador","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-traveriacal-camilocal-serrador","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca del Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XX","Només queda la façana de la seva factura original.","Edifici reformat que dona per l\'est a la plaça de l\'església, i fa mitgera per l\'oest amb un altre edifici. Presenta coberta a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, la cornisa contínua amb motllures, i l\'ampit massís amagant la canal. En alçada es desenvolupa en planta baixa (molt reformada i dedicada a local comercial), planta pis i segon pis. Conserva la façana de la primera dècada del segle XX, amb gran balcó de dues portes, tancades, amb els buits protegits per sengles persianes de llibret. El balcó te una barana de forja d\'estil modernista popular, amb bréndoles recargolades i decorades amb motius florals. Aquest és l\'element que li ofereix més singularitat a l\'edifici. Tant les portes del balcó com les finestres que s\'obren al segon pis, presenten recercats.","08158-229","Carrer de l\'Abat Escarré, 34","El 1760 ja existia aquesta casa, tot i que la seva factura ha estat enmascarada amb succesives reformes. Un Pere Traveria va ser batlle del Papiol el 1806 (Ahicart et al., 2019).","41.4387400,2.0105800","417342","4587936","1925/30","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87390-foto-08158-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87390-foto-08158-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87390-foto-08158-229-3.jpg","Legal","Popular|Contemporani|Modernisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","119|98|105","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b998556c784011444ff2","87391","Cal Calopa/Cal Vicenç del Tita/Cal Santacana","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-calopacal-vicenc-del-titacal-santacana","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Reyes, C. (2005) Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic i arqueològic del Papiol.","XIX","","Edifici entre parets mitgeres. Presenta coberta plana i consta de planta baixa i pis. La façana principal es presenta amb dos marcs que la delimiten i fan de separació entre la planta baixa i el pis. En planta baixa hi ha, a esquerra, una finestra de proporcions horitzontals, i a la seva dreta una porta estreta, d\'acord amb el mòdul tradicional. En la planta primera s\'obre un balcó amb ampit suportat per sengles mènsules d\'inspiració clàssica. La barana del balcó es de ferro colat i barrots decorats amb motius també clàssics, com ara palmetes i fulles. L\'obertura del balcó es tanca amb persiana de llibret.","08158-230","Carrer Major, 9","El nom més antic conegut d\'aquesta casa és el de Cal Calopa, circa del 1846, després, el 1873, com a Cal Vicenç del Tita, i el 1908 Cal Santacana, Cal Trencaurnes, Cal Matxo i Cal Prat. Frederic Santacana Amigó, un candidat a les eleccions de 9 de novembre de 1913, pel fet de no estar d\'acord en com es desenvolupava la jornada electoral, va trencar una urna, tot amenaçant l\'alcalde Antoni Llobet Vidal, de can Mas, pegant també l\'agutzil. Fou finalment detingut i la votació es va haver de suspendre. A partir d\'aleshores, li va quedar el malnom de Trencaurnes (Ahicart et al., 2019). A l\'altra banda del carrer, al costat de la parcela on hi ha la casa, es referencia a la primera meitat del segle XIX, can Canyelles, darrera de Can Font, on hi havia un trull d\'oli (Ahicart et al., 2019)","41.4390500,2.0111100","417387","4587969","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87391-foto-08158-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87391-foto-08158-230-2.jpg","Legal","Contemporani|Noucentisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|106","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:07" "6604b998556c784011444ff3","87392","Aixopluc","https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-0","","XIX","S\'ha ensorrat en part i s\'està colmatant el terre de la construcció.","Construcció rupestre excavada en una paret al costat del camí. Les seves dimensions (2 m aproximadament d\'amplada i 1,90 d\'alçada) impideixen alçar-se d\'empeus dins d\'ella. Presenta el rastre de l\'acció del pic en el moment de la seva excavació.","08158-231","Torrent de Batzacs","Aquest tipus de barraques o recers excavats en la roca natural al costat del camp de cultiu, servien per aixopluc en cas de pluja o, a l\'estiu, per a fer un petit descans o guardar a recer el menjar. La proximitat de feixes així ho sembla testificar.","41.4510200,2.0158600","417799","4589294","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87392-foto-08158-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87392-foto-08158-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87392-foto-08158-231-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","47","1.3","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011444ff4","87393","Dipòsit","https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-0","https://ca.wikipedia.org/wiki/Brou_bordel%C3%A8s","XX","El dipòsit d\'aigua es conserva en molt bo estat de conservació, no així la pica que està pràcticament desapareguda, quedant només rastres de la solera.","Dipòsit pel brou bordolés, de forma rectangular fet de morter, ciment i maons d\'una amplada aproximada de 80x60 cm, i una profunditat d\'1,20 m aproximadament. Al costat, en uns maons es veuen rastres del tenyit de la preparació del caldo bordolés. Està protegit per unes teules de fibrociment i una rajola hidràulica trencada.","08158-232","Costat esquerre del Torrent de Batzacs","El brou bordelès calia preparar-lo a peu de vinya i així poder-lo aplicar tot seguit, perquè no convenia guardar-lo d\'un dia per a l\'altre. Era necessari disposar d\'aigua a prop i d\'uns dipòsits per preparar les dissolucions de sulfat de coure i d\'hidròxid de cal per separat. A mesura que s\'anava generalitzant l\'ús del brou bordelès en les vinyes, es van anar construint petits dipòsits acompanyats de petits aljubs d\'aigua. Normalment n\'hi havia dos, un per a la solució del sulfat de coure i l\'altre per apagar la calç viva. De vegades era una portadora on es feia la mescla de les dues solucions (sulfat de coure i hidròxid de calci). S\'identifiquen per les restes blavoses del sulfat de coure i les blanquinoses de la calç apagada, a la superfície de l\'obra de fàbrica la qual ha conformat aquestes construccions.","41.4521100,2.0162800","417835","4589414","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87393-foto-08158-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87393-foto-08158-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87393-foto-08158-232-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","El brou bordelès o brou de Bordeus (en francès bouillie bordelaise) és un plaguicida (algicida i fungicida) fabricat mitjançant la neutralització d\'una solució de sulfat de coure (II) per la calç apagada. Conté un 20% de coure (expressat com coure metall). Per garantir un millor efecte mullant s\'hi afegeix un surfactant (de sabó negre natural en general). Sovint es ven en formulació de pols micronitzada mullable de color blau.","98|119","47","1.3","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011444ff5","87394","Xemeneia de vapor de la fàbrica de teixits","https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-vapor-de-la-fabrica-de-teixits","","XIX","Com la resta del conjunt, en clar estat de deteriorament","A la part nord del complex industrial de la fábrica de teixits i Molí de paper de Capdevila, hi ha un edifici de menors dimensions als de la resta del conjunt patrimonial, que era destinat a allotjar el vapor i la xemeneia. Aquest edifici estava destinat a moure la mula de la indústria que s\'hi va instal·lar. La xemeneia és un dels elements més representatiu de les fàbriques. Aqueta és el conducte de sortida del fum provinent de les calderes de vapor. És de secció circular i està construïda amb maons sencerament.","08158-233","Can Capdevila, s/n","","41.4253000,2.0053900","416891","4586448","1850","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87394-foto-08158-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87394-foto-08158-233-3.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","La màquina de vapor era el cor de la fàbrica. Es coneixia popularment com \'la mula\', ja que accionava tota la maquinària tèxtil de la nau industrial.Les xemeneies són elements arquitectònics que mostren d\'una banda un valor de referència con a element vertical en el paisatge, però també posseixen un valor de record del passat industrial d\'aquest indret.La primera màquina de vapor es va instal·lar a la fàbrica tèxtil Bonaplata de Barcelona, el 1833. Malgrat tot, a causa de la inestabilitat política i social provocada per la revolució liberal i la Primera Guerra Carlina, la modernització tecnològica catalana no va experimentar una autèntica revolució fins a la dècada de 1840. Les màquines de filar tradicional, com ara la bergadana, van ser substituïdes per la mule-jenny (popularment conegudes com \'la mula\', durant els anys trenta i quaranta, fet que va incrementar significativament la producció de fil.","98","47","1.3","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011444ff6","87395","Roure de la Font del Cosí","https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-font-del-cosi","Faura i Casanovas, E. (1999) L\'ahir i l\'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós.","XVIII-XIX","","Gran exemplar de roure que es troba just a sobre de la font del Cosí. El roure es troba a l\'altre banda de la riera de ca n\'Amigonet però a uns escassos cinc metres de la font. Presenta una alçada d\'un vint-i-cinc metres, el que el converteix en un dels arbres més monumentals del municipi.","08158-234","Barranc de can Puig","La font del Cosí era la més coneguda del Papiol i es deia que les aigües feien venir ganes de menjar i, ja fos per aquest motiu o perquè era a prop del poble, hi anava gent, fins i tot, de fora del Papiol. Al costat s\'hi va construir una sínia per a regar els horts del voltant. L\'aigua continuava cap a la riera de can Rabella (Faura i Casanovas: 1999: 208).","41.4337900,2.0230300","418376","4587374","","08158","El Papiol","Difícil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87395-foto-08158-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87395-foto-08158-234-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Lúdic","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","El terme roure pot ser usat per a referir-se a moltes espècies d\'arbres del gènere Quercus. En el seu ús originari, el terme, derivat del llatí robur, designa espècies europees de Quercus de fulles toves, de vora sinuosa, caduques, pròpies de climes temperats oceànics; o bé de variants fresques, per altitud, del clima mediterrani. Un bosc on l\'espècie predominant és el roure se\'n diu roureda.","","2151","5.2","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011444ff7","87396","Call Miquel Ravella/Cal Coscó/Cal Claret/Cal Comerma/Cal Forner Vell","https://patrimonicultural.diba.cat/element/call-miquel-ravellacal-coscocal-claretcal-comermacal-forner-vell","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX","Presenta un sócol de rajoles vidrades vermelles aliè a la factura original.","Edifici entre mitgeres, de façanes planes i teulada a dues vessants, amb un ampit massis que amaga la canal. Consta en alçada de planta baixa, planta pis i golfes. Tres línees verticals composen la façana. En planta baixa, hi ha la porta d\'accés a l\'edifici, amb arc de punt rodó. A ambdós costats d\'aquesta s\'obren sengles finestres de barrots de ferro sense cap tipus de decoració. Al primer pis, s\'obren tres balcons amb baranes de ferro amb decoració de roleus. Els tres balcons presenten un recercat, i les persianes que els protegeixen són de llibret. El tercer pis, que correspon a les golfes, hi ha, remarcant les tres línees verticals, sengles finestres aparellades que presenten les llindes planes graonades fetes amb una senzilla aproximació de filades de maons.","08158-235","Carrer Major, 27","Hi ha referències d\'aquesta casa al segle XIX. Havia estat una casa de lloguer. El 1875 pertanyia a Josep Claret Bofill i Marianna Monner Nicolau. Després es va conèixer com Cal Comerma o Cal Forner Vell, l\'any 1885. Els Comerma vivien al carrer de les Parres. A principis de la dècada de 1880, es van traslladar al carrer Major, tot i que conservaren la casa de les Parres que van posar en lloguer. Eren forners. Acabada la Guerra Civil era habitual que les patrulles de la Guàrdia Civil passessin per les botigues i s\'emportessin sense pagar tota mena d\'aliments. Després ho portaven al forn de cal Comerma i allà la mestressa havia de cuinar-los-hi. (Ahicart et al., 2019)","41.4391400,2.0118200","417446","4587979","1875","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87396-foto-08158-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87396-foto-08158-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87396-foto-08158-235-3.jpg","Legal","Popular|Contemporani|Modernisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","119|98|105","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011444ff8","87397","Antiga capella de Sant Antoni i Santa Bàrbara","https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-capella-de-sant-antoni-i-santa-barbara","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia.","XIV","Es desconeix el seu estat, ja que mai s\'ha fet un seguiment arqueològic d\'aquest solar","En els diversos solars del carrer Major avui ocupats pels números 11, 13, 15, 17 i 19, hi havia l\'antiga capella de Sant Antoni i Santa Bàrbara. Presumiblement, en el subsól, es podrien trobar restes d\'interès arqueològic relacionats amb aquest antic edifici de culte. La zona d\'interès arqueològic traspassaria al carrer Montserrat.","08158-236","Carrer Major, 11, 13, 15, 17, 19","Se sap que Berenguer de Papiol, arxidiaca penitencier i canonge de Barcelona, el qual morí el 2 de setembre de 1363, dotà la capella de Sant Antoni i Santa Bàrbara, la qual va estar amb posterioritat ocupada per la Casa Consistorial i l\'antiga escola de nois. A l\'antiga capella es trobava erigit un benefici amb l\'administració de l\'hospital, hospital que ocupava la casa del costat (Cal Pagès). Tenien el patronat amb alternativa, el rector del Papiol i el senyor alodial del Castell. Entre els beneficiats que posseïren aquest benefici, hi havia Bernard Rius, 1376, que fou el primer; Pere de Benagues, 1395; Bernard Roca, 1403; Bernard Rovira, 1413; Agustí Comar, rector del Papiol, 1421; Francesc Santacana, 1474; Giralt de Marimón, 1497. En la visita del 1726 es posà l\'obligació de resar dues misses l\'any a l\'altar del benefici en els dies de la festa de Sant Antoni Abat i santa Bàrbara, a més de resar dos oficis pels difunts fundadors. L\'any 1823 morí l\'últim obtentor del benefici, Bartomeu Ràfols, rector d\'Alella.","41.4390800,2.0113900","417410","4587973","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87397-foto-08158-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87397-foto-08158-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87397-foto-08158-236-3.jpg","Inexistent","Modern|Medieval","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","94|85","1754","1.4","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011444ff9","87398","Habitatge del Carrer de l\'Abat Escarré, 30","https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-de-labat-escarre-30","","XX","","Edifici ubicat entre mitgera i buit de carrer. Presenta la coberta plana. Es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis, amb una clara evolució excèntrica. El seu interès rau en els motius ornamentals que destaquen la construcció. En planta baixa la porta està recercada per diversos elements ceràmics de color marró i verd (punts vidriats en aquest cas). La porta sembla tenir ocult un element decoratiu, per sota d\'una placa sobreposada que correspòn al rotllo de la persiana que cobreix l\'accés. En el primer pis s\'obre un balcó amb barana de barrots decorats sobre voladís decorat per elements ceràmics que alternan els colors marró i verd. El buit està recercat amb la mateixa alternància, reproduïnt motius molt similars, però menys variats que els que ornamenten la porta d\'accès. L\'edifici queda rematat per una mena de merlets corbats i protegits per rajoles vidriades.","08158-237","Carrer de l\'Abat Escarré, 30","","41.4387300,2.0105300","417338","4587935","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87398-foto-08158-237-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87398-foto-08158-237-2.jpg","Legal","Contemporani|Modernisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|105","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011444ffa","87399","Cal Milet","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-milet","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX","","Edifici de veïns, de planta quadrada i coberta de dos aiguavessos. Tant a la façana principal com a la lateral que no fa mitgenera, s\'aprecia amb claretat que l\'edifici va patir una transformació en alçada (es va pujar un pis) en un moment posterior a la seva construcció. Actualment consta de planta baixa i dos pisos. De tots, el més interessant és el primer, que respon a la traça original, ja que tant els baixos (destinats a locals comercials), com el segón pis, estan totalment transformats d\'acord al projecte original de la seva construcció. Ell pis central (primera planta) presenta tres buits verticals, tots amb recercat i de llindes d\'arcs escarzers. Els voladissos són lleument moltllurats, les baranes tenen les brèndoles de ferro sense cap tipus d\'ornamentació.","08158-238","Plaça Gaudí, 4","La casa havia estat habitada cap el 1885 per Antoni Amigó Oliver i Teresa Arús Claret. El seu fill, Pere Amigó Arús (1868-1934) va ser el que va introduir al Papiol els ceps americans i va formar part de la directiva de l\'Associació de Vinaters de la comarca. També va implicar-se en la política. Estava afiliat a Solidaritat Catalana i fou alcalde del Papiol a finals de la dècada del 1910. Mentre fou alcalde va prohibir que es deixessin els carros al carrer, i va ordenar guardar-los a l\'eixida de cada casa. Un matí va trobar el seu carro a l\'estació. La nit anterior l\'havia deixat al carrer oblidant-se d\'entrar-lo a l\'eixida. El jovent del poble li va fer pagar la idea. El darrer Milet, Pere Amigó Pagès (1908-1938) va morir al front durant la Guerra Civil. La seva vídua i el seu fill van anar venent-se les propietats i van marxar a Barcelona, durant la dècada del 1950. (Ahicart et al., 2019)","41.4393500,2.0125900","417511","4588001","1885","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87399-foto-08158-238-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87399-foto-08158-238-2.jpg","Legal","Alfonsí|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","2194|98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011444ffb","87400","Placa del Passatge Bellreguard","https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-passatge-bellreguard","Informació oral, Josep Arís, novembre de 2019.","XX","Trencada la cantonada inferior dreta del conjunt, de manera que resulta difícil la lectura de l\'autor.","Placa de carrer ubicada en un mur de pedra vista que dona accés al passatge del mateix nom. Està feta amb 12 rajoles vidrades de color blanc i presenta la següent decoració: dins d\'un cercle de color ataronjat, hi ha representats una balança equilibrada i pel davant d\'aquesta, una espasa i bastó creuats amb una poma al centre. Al costat hi diu: \'Passatge Bellreguard\', (el nom de la via pública), i per sota, el dibuix acolorit al natural d\'un grup de 8 taronges. A la cantonada inferior esquerra hi h a la signatura del ceramista: S. Mari....[està perduda]\'.","08158-239","Passatge Bellreguard","La placa està feta en homenatge al doctor J. Frederic Barberà, natural del municipi valencià de Bellreguard, a la comarca de la Safor. Va ser un metge molt estimat al municipi, que va viure a Cal Roig, i que també te dedicat un carrer en El Papiol.","41.4383900,2.0107800","417358","4587897","1965 c.","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87400-foto-08158-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87400-foto-08158-239-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni moble","Element urbà","Pública","Simbòlic","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98","51","2.1","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011444ffc","87401","Rellotge de sol","https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-2","","XX","","Rellotge de sol vertical, declinant. Està pintat en tons rosats i ubicat a la façana lateral de la casa de Ca l\'Estrada. Es tracta d\'un rectangle esgrafiat que presenta les XII hores. La busca surt d\'un sol somrient, a l\'estrem superior, esgrafiant dins d\'un camp que es presenta a manera d\'escut. Porta la correcció per longitud. Al costat de cada línia horària apareix una línia més curta: les primeres indiquen l\'hora del meridià 0º i les segones, l\'hora solar del Papiol. Per sobre i per sota, sengles cartel·les en forma de bandes recullen les següents llegendes: 1, A LA SUPERIOR: \'pentagrama amb clau de sol i tres notes musicals: Si-fa-sol. SOC UN REI\'. 2, A LA INFERIOR: \'SI ESTA NUVOL-1956-SOC UN NINGÚ\'. Conserva el gnomon, que es troba recolçat per un suport metàl·lic, en un molt bon estat.","08158-240","Ca l\'Estrada, Plaça de Rafael Casanova, 1/Cantonada Avinguda de la Generalitat","","41.4367400,2.0101600","417304","4587714","1940/56","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87401-foto-08158-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87401-foto-08158-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87401-foto-08158-240-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","47","1.3","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011444ffd","87402","Placa de carrer del Papiol de Baix","https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-carrer-del-papiol-de-baix","","XIX","","Placa de carrer escrita sobre quatre rajoles vidrades blanques, i a sobre les llegendes amb color blau: \'PAPIOL DE ABAJO\'.","08158-241","Carrer Papiol de Baix, 7","Es tracta de la placa de carrer més antiga que es conserva al municipi.","41.4282500,2.0049700","416860","4586776","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87402-foto-08158-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87402-foto-08158-241-3.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni moble","Element urbà","Pública","Simbòlic","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98","51","2.1","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011444ffe","87403","Ca l\'Escaleta / Cal Prat","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescaleta-cal-prat","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XX","Recentment ha estat restaurada. Els baixos molt modificats per al seu ús com a locals. Lleugerament malmesa la cornisa.","Casa amb paret mitgera pel costat sud i pati amb barri pel nord. Te teulat a dues vessants,de teula àrab. Consta de planta baixa i pis. Els accessos de planta baixa estan molt modificats per al seu ús com a restaurant. Presenta quatre línies verticals a l\'alçada del pis,marcades amb l\'alternància de balcons de senzilles brèndoles de ferro sustentades per un voladís moltllurat, i finestres amb ampit de brèndoles ceràmiques: rodones i sencilles en la del nord, i de secció quadrangular i lleugerament més ornamentades en la del sud. Tots els buits són de grans dimensions, i estan recercats amb guardapols. Sengles motllures corregudes marquen el canvi al primer pis (dos filets) i a les golfes (moltllura senzilla). A sobre d\'aquesta darrera, en lo que representa un senzill fris, s\'obren els respiralls quadrats i tancats mitjançant aspa. Per fi, la cornisa moltullarada acaba la façana i dona pas a la teulada.","08158-242","Carretera de Caldes, 26. Papiol de Baix","Es coneix el propietari de la casa cap a l\'any 1900: era Joan Prat Roig, i vivia amb la Rosa Olivé Arús (Ahicart et al., 2019).","41.4284600,2.0045700","416827","4586800","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","","Legal","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011444fff","87404","Cal Maimó del carrer de La Salut","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-maimo-del-carrer-de-la-salut","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XVIII-XIX","Actualment inicia una restauració","Habitatge entre mitgeres, amb coberta de teula àrab. El carener és paral·lel a la façana principal i el ràfec presenta els caps de teula àrab. Consta de dos pisos, i quatre obertures a la façana: dues finestres al primer pis i en planta baixa, una finestra a esquerra i porta d\'accès amb llinda d\'arc escarser, a la seva dreta. Els buits estan recercats en blanc.","08158-243","Carrer de La Salut, 8","La casa havia esta propietat de la família Pagès de can Maimó, que habien estat masovers d\'aquella masia fins a mitjan segle XIX. Quan van deixar la masoveria van venir a viure a aquesta finca del carrer de la Salut (Ahicart et al., 2019)","41.4394300,2.0120900","417469","4588011","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87404-foto-08158-243-1.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Entre les diverses col·leccions de mobiliari i estris que es troben a l\'interior de la casa, destaca un conjunt de ceràmiques romanes. Són ceràmiques trobades pels camps de la propietat. Resulten especialment abundants els fragments d\'àmfora tarraconense entre els que destaquen àmfores de forma Pascual 1 i Dressel 2-4. Entre els fragments més destacables s\'aprecia un pivot amb dues marques de terrissaire CELSVS + ESCVRRAE?. Aquesta marca s\'ha localitzat al proper jaciment de can Tintorer, a l\'altra banda del profund torrent de la Font. Endemés dels fragments d\'àmfora també s\'han localitzat fragments de ceràmica de construcció i, sobre tot, fragments de ceràmica comuna entre els quals destaca una nansa trenada.","98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011445000","87406","Habitatge de la Plaça Gaudí, 6 de la Plaça Gaudí, 6","https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-de-la-placa-gaudi-6-de-la-placa-gaudi-6","","XX","En bon estat de conservació, excepte alguns desperfectes a les motllures que constitueixen un breu ràfec.","Habitatge entre mitgeres. Consta de planta baixa i pis. Te la teulada, de teula àrab, disposada a dues vessants. La façana principal presenta una composició de tres línees verticals, marcades pels buits, tots verticals i de llinda plana, amb lleu corbament a les cantonades. Tancaments de fusta originals del moment de la construcció. Barana de ferro de forja, petita a l\'ampit de les finestres inferiors que flanquegen la porta central d\'accès a l\'edifici. Al primer pis, en línia vertical amb la porta, s\'obre un balcó de voladís simple, amb reixa de motius ornamentals vegetals i geomètrics. Tres respiralls d\'obra de fàbrica amb una decoració floral simple, finalitzen la façana que es tanca amb un motllurat fi.","08158-245","Plaça Gaudí, 6 de la Plaça Gaudí, 6","","41.4393400,2.0127500","417524","4588000","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87406-foto-08158-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87406-foto-08158-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87406-foto-08158-245-3.jpg","Legal","Contemporani|Noucentisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Manté l\'estructura original.","98|106","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011445001","87407","Tanca de pedra","https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-pedra","","XX","","Tanca de pedra irregular vista i factura orgànica. Presenta una senzilla decoració recargolada en els pilars de la porta que fa la funció d\'accès a la part trasera de l\'habitatge que te l\'entrada principal pel carrer d\'Aribau, 21, i que es situa a la part alta del solar que fa un pendent molt abrupte. La tanca forma part del barri que dona accés al solar per la part del carrer de l\'actor teatral Joan Santacana.","08158-246","Carrer de l\'actor teatral Joan Santacana, s/n/Carrer de B. C. Aribau, 21","La seva traça és similar a l\'arquitectura modernista de pedra que hi ha en diversos edificis del Papiol, així com a la de l\'habitatge amb el qual llinda el solar: Cal Xancó.","41.4360700,2.0051100","416882","4587644","1920/30","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87407-foto-08158-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87407-foto-08158-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87407-foto-08158-246-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani|Modernisme","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","Salvador Valeri i Pupurull?","La traça és similar a la del jardí de Cal Brunet.","119|98|105","47","1.3","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011445002","87408","Cal Pongiluppi","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pongiluppi","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XX","S\'ha fet recentment una reforma, tot substituïnt les persianes de llibret de fusta per alumini en les obertures.","Habitatge de cos, de planta quadrada, que es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis; es cobreix amb coberta de teula àrab a quatre aigües. La façana és molt simple i sòbria, amb obertures de llindes planes. La única decoració està a la reixa del balcó, de forja, amb barrot en reganyol. Les persianes són de llibret d\'alumini. L\'accés a l\'edifici es fa a través d\'una porta de reixa simple que s\'obre a un barri de maçoneria i reixa senzilla.","08158-247","C./ Rambla de Catalunya, 7","Miquel Pongiluppi Mercader (1907-1990) era pianista i compositor de sardanes. La seva esposa era la Carme Pagès Ferreny. Formaven part de les famílies que havien estat estiuejants al Papiol. El seu arxiu musical i personal, forma part del fons municipal (Faura Arís, 1996: 216), (Ahicart et al., 2019).","41.4365500,2.0056100","416924","4587697","1940 c.","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011445003","87409","Esblimar","https://patrimonicultural.diba.cat/element/esblimar","Faura i Casanovas, E. (1999) L\'ahir i l\'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós.","XVIII-XXI","Paraula pràcticament desconeguda pels habitants del Papiol, ja que tampoc l\'activitat agrària relacionada amb el raïm es troba en actiu","Esblimar: expresió tradicional de la parla del Papiol. Es deia que a les terres del Papiol les collites eren més abundants perquè els raïms no s\'esblimaven tant (Faura i Casanovas: 1999: 167).","08158-248","","","41.4379700,2.0110500","417380","4587850","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87409-foto-08158-248-1.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immaterial","Tradició oral","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98","61","4.3","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011445004","87410","Fons personal del compositor Miquel Pongiluppi Mercader","https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-personal-del-compositor-miquel-pongiluppi-mercader","","XX","","Arxiu documental de la obra musical i documentació personal relacionada amb aquesta obra, del compositor Miquel Pongiluppi Mercader. Es tracta del llegat de l\'autor a l\'arxiu del municipi: caixes plenes de milers de documents, composicions i papers diversos, donació que en origen es va fer per tal de que s\'ordenessin i difonguessin. Miquel Ponguilupi, que va néixer a Barcelona, va morir al Papiol, on tenia una casa en què va passar molt de temps i en la qual va compondre part de la seva obra musical.","08158-249","Biblioteca Martí Almirall. Passatge Parellada, 1","L\'any 2002 la família del mestre va donar el llegat de l\'autor a l\'arxiu del municipi. El 2012, l\'Ajuntament del Papiol va signar un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona i uns estudiants de musicologia perquè comencessin pel primer pas: fer el catàleg de l\'obra. Els estudiants de musicologia van crear un equip de recerca, recuperació i conservació del patrimoni amb altres experts d\'altres disciplines artístiques amb la finalitat de publicar i difondre els treballs de Pongiluppi. Com a primer resultat d\'aquest treball es va produir una col·lecció de documentals divulgatius en format DVD, a partir d\'una selecció de la producció del músic. El primer volum d\'aquesta col·lecció batejada amb el nom de \'Suona Pongiluppi\' es diu \'Espurnes\'. L\'equip d\'investigadors que impulsen el projecte (Pau Vázquez Pongiluppi, Violeta Tello Grau, Alícia Daufí, Paula Cornet Sardà i Cordelia Alegre Pradilla) defineixen aquest primer volum com \'un recull d\'obres curtes per a piano, vitalistes i serenes, que el mestre Pongiluppi va compondre en la seva maduresa vital, intel·lectual i creativa, en un àmbit íntim, sense grans pretensions, d\'inspiració natural i despreocupada\'. A través de la col·lecció \'Suona Pongiluppi\' es pot conèixer millor aquest personatge, el nom del qual, segons els directors del projecte, hauria d\'estar entre els dels compositors catalans coneguts del segle XX, ja que consideren que \'a banda de prolífera, la qualitat musical de la seva obra és molt bona\'. La de Miquel Pongiluppi Mercader, com expliquen els seus estudiosos, és una història representativa de molts artistes catalans del segle passat, que a causa de les circumstàncies polítiques, econòmiques i socials van haver de desenvolupar la seva carrera en un àmbit més privat que públic.","41.4404400,2.0123700","417494","4588123","","08158","El Papiol","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87410-foto-08158-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87410-foto-08158-249-3.jpg","Física","Contemporani","Patrimoni documental","Fons documental","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","El llegat es va fer a l\'arxiu del municipi, però per tal de facilitar l\'accès a la documentació per a la seva recerca, poc després es va traslladar a la Biblioteca de la població que te una franja horària més amplia per als investigadors.L\'escola municipal de música d\'aquest municipi duu el seu nom i alguns dels seus familiars són veïns del poble i alumnes del centre. Al vestíbul de \'Can Pongi\' (com popularment es coneix l\'escola), hi ha exposat el seu piano.","98","56","3.2","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011445005","87411","Fons documental de la Falange Española","https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-falange-espanola","","XX","","Fons que forma part del fons documental de l\'Arxiu Municipal del Papiol. Está composat per documents provinents de l\'antic fons de Falange, pendents de classificació, ubicats en quatre unitats d\'instal·lació. Una ullada superficial ha permès comprovar que la major part de la documentació (recordem que està pendent de classificació) consisteix en elements relacionats amb els comptes de l\'organització. També hi ha algunes fotografies i escassa documentació d\'Auxilio Social, També hi ha un llibre d\'actes.","08158-250","Biblioteca Martí Almirall. Passatge Parellada, 1","Aquest fons documental, que en part es va eliminar, com va succeir en altres municipis, va ser conservat per l\'antic alcalde Sr. Casajuana, qui després d\'uns anys el va lliurar a l\'ajuntament. Finalment l\'ajuntament del Papiol va determinar que es conservés i custodiés per al seu estudi en la Biblioteca Pública del Municipi, amb la qual cosa es consideró seria possible facilitar el seu accès als estudiosos.","41.4404400,2.0123700","417494","4588123","","08158","El Papiol","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87411-foto-08158-250-3.jpg","Física","Contemporani","Patrimoni documental","Fons documental","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Sembla que es va fer una Avaluació i Tria de la documentació en el moment en que va deixar d\'estar activa la Falange i, per tant, es devia eliminar la documentació més compromesa.Falange Espanyola (FE) va ser fundada per Jose Antonio Primo de Rivera el 1933. El 1934 es va fusionar amb les Juntes d\'Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS) per formar FE de les JONS. Molt aviat es produiran acostaments amb la Comunió tradicionalista (moviment carlista) fins que el 19 d\'abril de 1937 Franco promulgués el decret d\'unificació, naixent així Falange Espanyola Tradicionalista de les JONS (FET i de les JONS) de la qual es va erigir com a cap suprem.La Falange, també anomenada \'el Moviment\' es va convertir i va articular en un conjunt de principis i institucions del règim franquista que va actuar com a partit únic de l\'Estat creant una important estructura polític administrativa.La seva decadència va començar a mitjans dels anys 60. L\'1 d\'abril de 1977 el govern d\'Adolfo Suarez va suprimir el moviment, extingint els organismes polítics i incorporant els de caràcter social i assistencial a l\'administració.L\'escassa separació \'conceptual\' entre el moviment i el municipi, en fer coincidir el càrrec de cap local del Moviment amb el d\'Alcalde, el sistema d\'elecció per terços de representació, els nomenaments de compromissaris. etc.... provoquen que no hi hagi una separació real entre uns i altres comeses. Per això, no és aquest l\'únic Ajuntament que compta amb aquest tipus de documentació.","98","56","3.2","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011445006","87412","Cal Bonich / La Caseta","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bonich-la-caseta","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX-XX","S\'han introduït en la façana elements poc adequats amb l\'esperit morfològic original de l\'edifici","Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. La façana presenta tres eixos de composició vertical en la que destaca, a la segona planta l\'existència d\'una antiga arqueria doble amb coberta d\'arc rebaixat que, avui dia, ha estat cegada i en la que s\'ha obert una finestra.","08158-251","Carrer Papiol de Baix,7","Es coneixia com Cal Bonich el 1840 i com La Caseta l\'any 1921 (Ahicart, 2019).","41.4282500,2.0049800","416861","4586776","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87412-foto-08158-251-1.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011445007","87413","Habitatge del Carrer Papiol de Baix, 9","https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-papiol-de-baix-9","","XIX-XX","S\'han introduït en la façana elements poc adequats amb l\'esperit morfològic original de l\'edificiüat","Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. La façana presenta dos eixos de composició vertical. A l\'eix de l\'esquerra tan sols hi ha la porta, de llinda plana, mentre que a l\'eix de la dreta hi ha sengles finestres: allargades en sentit vertical a la primera i segona planta i quadrangular a la planta baixa.","08158-252","Carrer Papiol de Baix, 9","","41.4281900,2.0049800","416861","4586770","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87413-foto-08158-252-1.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011445008","87414","Habitatge del Carrer Papiol de Baix, 11","https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-papiol-de-baix-11","","XX","","Edifici entre mitgeres, de planta quadrada amb la façana plana i teulada a dos aiguavessos. Es desenvolupa en alçada en dos pisos. Presenta, en planta baixa una porta per accès de les persones i dues portes a banda i banda destinades a locals. D\'aquestes, la de l\'esquerra conserva la fusteria original. Al primer pis s\'obren dos balcons d\'amples voladissos amb baranes de brèndoles senzilles decorades en la part baixa per roleus, i a banda i banda finestres de disseny vertical. Finalitza la façana amb un fris-barana de teules superposades de manera intercalada que formen la decoració del remat de l\'edifici. A la dreta se li adossa una petita construcció auxiliar que envaeix el carrer.","08158-253","Carrer Papiol de Baix, 11","","41.4281300,2.0050000","416862","4586763","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87414-foto-08158-253-1.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011445009","87415","Pou i font del Carrer Papiol de Baix, 5","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-font-del-carrer-papiol-de-baix-5","","XX","","Cobert amb sostre d\'uralita que protegeix un pou. Es troba al carrer del Papiol de Baix, adossat a l\'edifici del número 5. Presenta un arrebossat de color crema i no presenta cap obertura a l\'exterior llevat d\'un respirall i l\'entrada. Se li adossa una font amb una aixeta de llautó i una pica amb un aplacat de pedra de pissarra.","08158-254","Carrer Papiol de Baix, 5","","41.4283200,2.0049800","416861","4586784","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87415-foto-08158-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87415-foto-08158-254-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","47","1.3","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c78401144500a","87416","Cal Sastre del Racó/Cal Federico de ca la Maseta","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-del-racocal-federico-de-ca-la-maseta","","XVIII-XX","","Habitatge de planta rectangular, amb terrat pla. La façana és plana i només te un eix de simetria, format per la porta d\'accès en planta baixa, que ocupa gairabé tota l\'amplada de l\'edifici, i un balco de traça corba amb brèndoles en reganyol, ova central i rolleus, que es coloca a sobre d\'un ampit també corbat i que forma un fris continu de separació entre la planta baixa i el primer pis. Un fris-cornisa continu amb motllures, serveix de base a l\'ampit que fa el remat de l\'edificació, i que està flanquejat per dues boles decoratives.","08158-255","Carrer Montserrat, 27","Josep Pujades va ser soldat d\'infanteria de l\'exèrcit a Cuba. El 6 de setembre de 1843, l\'exèrcit comunicava a la premsa la seva mort i que estava a disposició dels seus legítims hereus la quantitat de 44 pesetes, 5 reals i 25 cèntims. L\'any 1916, la casa és deia Cal Federico de ca la Maseta.","41.4391100,2.0107200","417354","4587977","1793","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87416-foto-08158-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87416-foto-08158-255-2.jpg","Legal","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","119|98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c78401144500b","87417","Bòbila de cal Maseta/Ceràmiques Papiol","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-cal-masetaceramiques-papiol","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. https://ca.wikipedia.org/wiki/B%C3%B2bila","XX","En estat de degradació","Conjunt d\'edificis i instal·lacions per a la fabricació de totxos i per a l\'explotació de les graves i argiles de la riera de Rubí. La construcció principal està constituïda per una gran construcció de maó vist, amb quatre naus paral·leles cobertes amb teulada a doble vessant feta amb teula rodona. El segon element el constitueix una gran màquina de triatge d\'argiles, graves i sorres que es troba a uns 50 metres al nordest de les naus. Es tracta d\'una gran estructura industrial sense parets on es veu clarament el procés de triatge i selecció d\'àrids des de l\'exterior. El tercer element el constitueix un edifici de dues plantes que es troba situat al sudoest de l\'edifici de les naus i que sembla correspondre a oficines i vivenda.","08158-256","Ctra, C-1413a, s/n","Ja existia a finals del segle XIX, en terrenys de la masia de Can Mas, un forn de ceràmica. El 1900 es podia contar un forn de ceràmica a Can Domènec i un altre a Can Mas.","41.4410700,1.9978900","416285","4588206","","08158","El Papiol","Difícil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87417-foto-08158-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87417-foto-08158-256-3.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Una bòbila, bòvila o mòbila en algunes comarques, és un forn destinat a la fàbrica de peces de terrissa per a la construcció: totxos, maons o teules, una activitat industrial que, en aquest lloc, és remuntaria a època romana. La majoria de les bòbiles es troben a prop de les mines d\'argila, que pot ser de caràcter al·luvial o mineral. L\'argila se sol explotar a cel obert. Antigament, l\'argila es premsava manualment amb motlles i només es feien productes massisos. El funcionament de les bòbiles modernes parteix dels següents tres punts: preparació de la terra, extrusió (productes balmats) o formació (productes massissos) i cocció. A la primera fase, el fabricant rep les argiles i les mescla segons les seues pròpies fórmules; és una tasca clarament personalitzada en funció de l\'origen i la composició de les terres i dels processos que després les materialitzaran. A la segona fase, les argiles reben un grau d\'humitat adient i un procés de mesclat que les prepararà per passar a través de les màquines que amb una tecnologia d\'extrusió els donarà la forma desitjada (totxo, maó, teula) A la tercera i darrera fase, les peces passen per un forn on s\'endureixen i queden llestes per a llur utilització.","98","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c78401144500c","87418","Habitatge del Carrer Papiol de Baix, 6","https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-papiol-de-baix-6","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XX","","Habitatge de planta rectangular amb un cos afegit pel lateral nord, en aquest cas amb coberta a una vessant. Consta de planta baixa i dos pisos. Presenta l\'entrada principal al sud, i una porta de més gran al lateral nord. Al pis de dalt hi ha un balcó corrregut al qual s\'obren dos buits de forma molt allargada que subratllen la verticalitat de l\'edifici. Es remata amb un fris de maó vist amb una barana de tub d\'extrem a extrem.","08158-257","Carrer Papiol de Baix, 6","Cal Roca La casa es coneixia al segle XIX com a Cal Gaju, i ja al segle XX, en concret l\'any 1910 era propietat de l\'Antoni Ferré Cabestany. Posteriorment, la va posseir en Joan Roca Ollé (Ahicart et al., 2019).","41.4281500,2.0048400","416849","4586765","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87418-foto-08158-257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87418-foto-08158-257-2.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c78401144500d","87419","Habitatge de la Plaça Gaudí, 5","https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-de-la-placa-gaudi-5","","XIX","","Habitatge entre mitgeres, de planta rectangular i teulada a dues vessants amb el carener paral·lel al carrer i peces de teules àrabs. En alçada es desenvolupa en tres plantes: baixa i dos pisos. A la planta baixa hi ha l\'accès a l\'habitatge per mitjà d\'una porta estreta de traça vertical i fusteria amb decoració de marcs. A esquerra s\'obre una gran porta per tal de donar accés a un local comerial, que substitueix l\'únic accès a les dependències auxiliars i una finestra, a l\'esquerra, avui desapareguda. Dues obertures s\'obren en planta primera i segona: són sengles balcons, recercats, de majors dimensions el de la planta primera que el de la segona. Unes interessants reixes de foneria constitueixen les baranes que es recolcen a sobre d\'ampits motllurats. Aquestes baranes presenten, com a detalls decoratius més significatius que no es troben en cap lloc a la resta del municipi, una decoració de barrots amb papallones inscrites dins de cercles a la part baixa. Les alçades dels pisos queden remarcades mitjançant línies esgrafiades, i un ampit massís a sobre de la cornisa motllurada, remata l\'obra, amagant el canaló. Conserva el suport de la corriola del moment de la primera construcció.","08158-258","Plaça Gaudí, 5","Aquest habitatge es va construir a finals del segle XIX, en la zona de creixement de l\'antic nucli urbà del Papiol, que al costat d\'altres edificacions de traça urbana, constitueixen l\'actual plaça Gaudí.","41.4393600,2.0126500","417516","4588002","1890?","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87419-foto-08158-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87419-foto-08158-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87419-foto-08158-258-3.jpg","Legal","Contemporani|Alfonsí","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Resulten molt interessants les reixes dels balcons, inscrites dins l\'estil modernista.","98|2194","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c78401144500e","87420","Cal Carril","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carril","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX","Està una mica deteriorat el cobriment de façana amb taques importants d\'humitat","Habitatge entre mitgeres, de planta quadrangular i dues alçades, més un afegit per la part nord que dona a un pati interior elevat. Te teulada plana i s\'amplia, pel nord amb un pati obert a alçada del primer pis. Tota la construcció segueix l\'acusat desnivell del terreny que presenta el carrer. La façana és plana, i te molt modificada la porta d\'accés. Els buits són de característiques diverses, recercats amb ornament geomètric a la primera planta, i sense recercat en planta baixa. Dos balcons ampitadors de baranes en reganyol s\'obren al sud de la porta principal d\'accés, tot conservant la seva fusteria original. En el primer pis, marca el centre de la construcció i li dona personalitat, el balcó central, amb ampit de pedra que es recolza a sobre de cinc mènsules de fàbrica, similars a les que ornamenten el coronament de l\'edifici, per sota del ràfec. Falsos carreus delimiten verticalment l\'edifici i la part central, donant personalitat a la façana.","08158-259","Carrer Barcelona, 14","En Ramon Mora Ramos, que era manobre i paleta, va viure en aquesta casa: era de Masssalió (Matarranya). Es va casar amb la Joaquima Carulla Solias de Cal Carril. Primer van viure al carrer Migdia. En Ramon va anar al front i allí el van ferir i li van haver d\'amputar una cama. Després de la Guerra, el seu cunyat va marxar amb tota la seva família a l\'exili i en Ramon i la Joaquima van anar a viure amb els pares d\'ella, primer al carrer de l\'Abat Escarré i després al carrer de Barcelona (Ahicart et al., 2019).","41.4372200,2.0098600","417280","4587768","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87420-foto-08158-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87420-foto-08158-259-2.jpg","Legal","Contemporani|Alfonsí","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|2194","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c78401144500f","87421","Rellotge de sol de Cal Presas/Cal Colomé","https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-presascal-colome","","XX","","Entre el balcó i la finestra, hi ha un rellotge de sol vertical amb decoració d\'un sol sense raigs, de la boca del qual surt el gnòmon. Numeració àrab a l\'interior del tercer cercle groc concèntric esgrafiat, que forma la decoració.","08158-260","Plaça Joan Fuster, 3","","41.4392700,2.0142200","417647","4587991","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87421-foto-08158-260-1.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Social","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98","47","1.3","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011445010","87422","Cal Miquel de l\'Era","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquel-de-lera","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XX","","Edifici entre mitgeres, de planta rectangular. La teulada és a dues vessants, i conserva la tortugada original al ràfec. Es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis. Presenta modificats tots els buits originals. La façana és plana, amb porta d\'accés i finestra a l\'est en la planta baixa i finestra sobredimensionada a la planta pis.","08158-261","Plaça Joan Fuster, 5","Miquel Jané Casajuana (1834) figura com a propietari al 1868. L\'any 1909, hi vivien Miquel Jané Bargalló i Maria Parera Costa (Ahicart et al., 2019).","41.4392600,2.0143300","417656","4587990","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87422-foto-08158-261-1.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","El seu interès rau en formar part de tot un conjunt d\'edificis que donan aire d\'arquitectura popular tradicional a la plaça.","98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011445011","87423","Habitatge de la Plaça Joan Fuster, 2","https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-de-la-placa-joan-fuster-2","","XIX","","Edifici entre mitgeres, de planta rectangular molt allargada. Es desenvolupa en alçada en planta baixa i ipis. La coberta és plana. La façana és plana, i en la planta baixa s\'obren dos buits, al nord el de la porta i a la seva dreta un gran finestral. Tots dos estan resolts amb arc de mig punt i recercats. En la planta pis, els buits són de traça vertical, estan recercats i es protegeixen per persianes de llibret. La balcona, correguda, es a sobre d\'un voladís de color vermell, motllurat, que es continua en forma de gran filet motllurat marcant la separació dels dos pisos, i com a element decoratiu en relleu. La barana de la balcona, de ferro forjat, presenta les brèndoles en reganyol intercalant-se amb altres mig llises, en un joc ornamental que es completa amb roleus per sota del passamans i la part en contacte amb l\'amb el voladís, i flors de gavarrera a l\'angle ornamental inferior. La façana està rematada per un fris amb timpà coronat per un migpunt (anepígraf actualment) a sobre del qual s\'alça una bola i als costats cistells amb fruites. Per sota, el fris està esgrafiat amb elements vetetals i un predomini de les palmetes, i amb dos respiralls decorats amb elements tipicament modernistes.","08158-262","Plaça Joan Fuster, 2","","41.4393100,2.0141100","417638","4587996","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87423-foto-08158-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87423-foto-08158-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87423-foto-08158-262-3.jpg","Legal","Contemporani|Modernisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|105","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011445012","87424","Plaça","https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-1","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XIX-XX","","Habitatges entorn d\'una plaça dura en la qual s\'ajunten una sèrie d\'elements d\'arquitectura tradicional, als quals s\'uneix la ubicació, tot i que es troba fora de lloc, d\'un element simbòlic pel municipi, la fita del terme que està assenyalada dins l\'itinerari urbà.","08158-263","Plaça Joan Fuster","Antigament era coneguda com a plaça de l\'exèrcit (Faura Arís, 1996).","41.4389500,2.0141700","417642","4587955","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87424-foto-08158-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87424-foto-08158-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87424-foto-08158-263-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Es troba en un enclau en el que, tot i la transformació urbanística i arquitectònica de molts edificis del carrer del Carme, encara es respira el caràcter d\'arquitectura tradicional i rural. Des d\'ella es te un bon domini del paissatge que emmarca la vall del Llobregat.","119|98","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011445013","87425","Rellotge de sol de Can Mas","https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-mas","https://www.gnomonica.cat/index.php/galeria-resultat","XIX","","Rellotge pintat sobre un lliscat marmori. Te l\'orientació sud-est,si bé el gnòmon, de vareta simple, declina sud-oest. Les línies horàries són de 7 a 3, xifres romanes.","08158-264","Can Mas","","41.4414400,1.9989800","416376","4588246","","08158","El Papiol","Difícil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87425-foto-08158-264-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87425-foto-08158-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87425-foto-08158-264-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","No s\'ha tingut accès a l\'interior del barri de la masia. Referència: 5723 de l\'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica.","98|119","47","1.3","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011445014","87426","Rellotge de sol del Molí de l\'Argemí","https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-moli-de-largemi","https://www.gnomonica.cat/index.php/galeria-resultat","XVIII","Es troba pràcticament desdibuixat i molt alterada la base de la pintura que li dona forma al rellotge.","Rellotge ovalat, envoltat d\'ornaments de color vermell casi gairabé desdibuixat. Està ubicat a l\'alçada del primer d\'un dels cossosde l\'edifici del molí construit majoritàriament de maons sólids. Declina a llevant. Ha perdut el gnòmon, i les línies horàries estan molt esborrades.","08158-265","Molí de n\'Argemí","Per la seva tipologia, sembla haver estat fet a finals del segle XIX. L\'edifici on es troba és molt probable que es tracti de l\'antic molí que ja surt a la documentació l\'any 1328, d\'acord a documents conservats a l\'arxiu del castell de Papiol: allà es diu taxativament que el molí d\'Argemir era el molí antic del senyor del castell. Si és així, es pot assimilar al molí que s\'esmenta en un asentència arbitral de l\'any 1327, en el qual es detallen els problemes que hi havia entre els pagesos del Papiol per les reparacions que estaven obligats a fer al molí del senyor del castell: Raimon de papiol, fill de Galceran (Orive, 2011: 108). El molí es esmentat al segle XIX, com a molí fariner i el Nomenclàtor de la Província de Barcelona. El descriu com \'molí situat a 1 km de la capital de l\'ajuntament, edifici de dues plantes habitat constantment\'. Va ser també habitatge dels treballadors del molí paperer, i hi van viure fins a quatre famílies. Aquestes famílies tenien la responsabilitat de regular el pas d\'aigua del canal de qualsevol pujada de cabal (Faura Arís, 1996: 218). Dins l\'edifici hi ha senyals de diferents riuades, la darrera l\'any 1962, que provocà l\'abandó definitiu de l\'habitatge.","41.4295800,2.0013600","416560","4586927","","08158","El Papiol","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87426-foto-08158-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87426-foto-08158-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87426-foto-08158-265-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Referència: 4821 de l\'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica.","98|119","47","1.3","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011445015","87427","Rellotge de sol de Ca l\'Adjutori","https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-ladjutori","https://www.gnomonica.cat/index.php/galeria-resultat","XIX-XXI","Repintat. Es troba en bon estat, tot i que força tapat per la vegetació que cobreix la façana.","Rellotge pintat a la façana principal de Ca l\'Adjutori, que dona al carrer del Carme, 1. Esgrafiat i pintat: en blanc el fons i les línies i dibuixos de color vermell. Presenta forma de vieira, i te una orientació sud-oest. Les línies horàries marquen les hores i les mitges hores, de 8 a 5, assenyalades per xifres aràbigues.","08158-266","C./ Carme, 1","","41.4393100,2.0129500","417541","4587997","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87427-foto-08158-266-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87427-foto-08158-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87427-foto-08158-266-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Referència: 1358 de l\'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica.","98|119","47","1.3","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011445016","87428","Rellotge de sol de Cal Senyoret","https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-senyoret","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. https://www.gnomonica.cat/index.php/galeria-resultat","XX","Ha estat restaurat recentment, com tota la masia","Rellotge de sol vertical ubicat al costat all costat esquerra de la porta d\'accés a la masia. Està emmarcat per filets de terrissa per l\'exterior, i a l\'interior, marc pintat de blanc que conté una línia corba gruixuda que és el marc en el qual està disposat un gnòmon simple. Dins el marc blanc es desenvolupa la numeració de les hores en números aràbics que segueixen el següent esquema de distribució: a esquerra 6,7,8, 9; per sota 10, 11, 12, 1, 2; i pel lateral dret, 5, 4, 3 (expressats de dalt a baix i d\'esquerra a dreta).","08158-267","Cal Senyoret, Camí de Can Puig, 7","La casa es coneix al 1764 com a Cal Senyoret, però també s\'havia dit Cal Font del Puig. L\'any 1738 l\'habitava Josep Font Mestres i l\'Eulàlia Trilla Alujas, i durant vàries generacions havien estat els Font els habitants, per això en principi s\'havia dit Cal Font del Puig (Ahicart et al., 2019).","41.4347400,2.0210200","418209","4587482","","08158","El Papiol","Difícil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87428-foto-08158-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87428-foto-08158-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87428-foto-08158-267-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Referència: 1355 de l\'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica.","98|119","47","1.3","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011445017","87429","Rellotge de sol de Cal Rei","https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-rei","","XIX","Només queden visible el cercle-marc de l\'esfera i el gnomon. La resta del dibuix i decoració pràcticament estan perduts","Rellotge de sol vertical, de marc oval, que es situa a la façana principal, a l\'esquerra de la porta principal de la masia. Es troba absolutament desdibuixat (només s\'endevina el marc d\'un color més fosc que el camp dedicat al marcat de les hores), Conserva en bon estat el gnòmon. que és simple.","08158-268","Cal Rei, Camí de Can Puig, 8","Probablement aquest rellotge correspongui a un moment posteior a la data original de la porta adovellada: 1814, ja que l\'encalat de la façana sembla haver-se efecdtuat a sobre d\'aquesta data.","41.4348300,2.0212800","418231","4587491","","08158","El Papiol","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87429-foto-08158-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87429-foto-08158-268-2.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Social","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","47","1.3","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011445018","87430","Habitatge al Camí de Can Puig, s/n","https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-cami-de-can-puig-sn","","XIX/XX","Ha tingut transformacions, com ara l\'obertura d\'una finestra adintellada de mòdul superior a les anteriors, en una de les parets laterals.","Darrere de Cal Rei, i adossada a les edificacions del nivell superior de Cal Rius, hi ha una construcció de teulada a dues vessants i porta d\'arc escarser i maó sólid. Consta només de planta baixa i te dues finestres verticals, també d\'arc escarser i maó del mateix tipus, que es troben a banda i banda de la porta d\'accès. A l\'esquerra de la porta, hi ha un banc de pedra adossat a la paret.","08158-269","Can Puig, Camí de Can Puig, s/n","L\'edifici forma part de la caseria de Can Puig, i es troba al costat d\'altres edificacions qeu es van anar construint des de finals del segle XVIII.","41.4348500,2.0213000","418233","4587494","","08158","El Papiol","Difícil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87430-foto-08158-269-1.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011445019","87432","Ca la Senyora Vima/Cal Solano","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-senyora-vimacal-solano","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XX","","Habitatge de planta rectangular, amb coberta a dues vessants, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal, que dona al carrer Llibertat. Te planta baixa i dos pisos, potser el segon s\'hagués dedicat a galliner. La seva façana principal està orientada al nord-est, està arrebossada i pintada de rossa fosc. Presenta dos eixos de simetria. Les obertures són en planta baixa i pis, de finestres quadrades, i la porta és estreta i es situa a la dreta. La porta i la finestra que hi a a la seva esquerra, estan recercades en color groc. Recentment ha incorporat un sòcol de materials aliens a l\'estructura original de l\'edificació. Un tret distintiu de la façana es troba en les finestres del segon pis, que són petites i en ogiva. La cornisa està motllurada.","08158-271","Carrer de la Llibertat, 6","El Rossend Muñoz i la Concepció Ferrers hi vivien cap a l\'any 1945. Eren carnissers de Sant Andreu de la Barce. Després, la casa es va conèixrer com a Cal Solano, el 1955. Josep Solano Colet, era secretari de l\'ajuntament en temps de l\'alcalde Frederic Santacana. (Ahicart et al., 2019).","41.4376400,2.0101200","417302","4587814","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87432-foto-08158-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87432-foto-08158-271-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","119|98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c78401144501a","87433","Cal Ginetó","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gineto","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX","Te absolutament transormada la planta baixa.","Edifici de planta quadrangular, entre mitgeres. Presenta la teulada de peces àrabs, disposada a dues vessants, amb el carener paral·lel al carrer al que dona la façana principal. De la façana, que actualment està pintada en color rosa, destaca el primer pis, ja que la planta baixa ha estat molt reformada. D\'aquesta primera planta destaquen les obertures: dos balcons amb baranes de forja de barrots rectes amb decoració de circells i elements geomètrics al mig. Els buits presenten guardapols en el trencaaigües amb motius decoratius en relleu d\'inspiració clàssica. El ràfec està fet amb motllures ornamentades per una línia de gotes. El fris, que és massís, es corona per un arc de mig punt que allotja una orla feta amb vegetals, dins la qual hi ha les inicials del propietari: PB. Hi ha quatre pilastres que s\'intercalen al mateix fris, i que també presenten orles vegetals com a elements decoratius.","08158-272","Carrer de Jacint Verdaguer, 18","Porta les inicials PB (molt probablement corresponents a Pere Bernet, el seu propietari des de finals del segle XIX. Aquesta nissaga està documentada al Papiol ja des del segle XVIII (Joan Bernet Pagès, 1780-1855). El renom que es conserva actualment a la casa és el de Cal Ginetó (1950). Els seus propietaris d\'aleshores van comprar el primer tractor del Papiol, de marca Porsche-Algayar de dos temps Va causar molt enrenou i comentaris com el que deia que faria malbé la vinya i destrossaria els ceps (Ahicart et al., 2019).","41.4357400,2.0080500","417127","4587605","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87433-foto-08158-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87433-foto-08158-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87433-foto-08158-272-3.jpg","Legal","Popular|Contemporani|Modernisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","119|98|105","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c78401144501b","87434","Ca l\'Estevet","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestevet-0","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XX","","Habitatge que fa mitgera amb el número 2B del mateix carrer, i per la façana lateral est, amb el carrer del Pare Remigi del Papiol. Te planta quadrangular i presenta la coberta disposada a dues vessants, de teula àrab, amb el carener paral·lel al carrer. Es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis. La façana és plana, i en la seva composició presenta tres eixos verticals, marcat el central per un balcó amb barana de brèndoles de forja decorades amb roleus i altres motius geomètrics. Les finestres són de proporcions verticals, i les del pis baix tenen reixes de fundició, simples, lleugerament esquenudes per la part inferior. Un barri amb reixa pintada de blanc envolta el pati que precedeix l\'edifici, i la porta està flanquejada per dos pilars rematats amb arcs cecs dins dels quals hi ha la següent llegenda en pintada: \'Any 1931\'. Entre la porta i la finestra dreta, penjada a la paret, hi ha una obra en terracota de l\'artista local Faura.","08158-273","Carrer de Bonaventura Carles. Aribau, 2","El renom de Ca l\'Estevet, li ve de l\'Esteve Faura Casanovas. El primer que va viure va ser en Josep Busquet Bausà (1882), natural de Santa María de Miralles. Josep va arribar al Papiol a principis del segle XX. Es va casar amb Maria Campderrós Escala, de ca la Casimira, del passatge de Bellreguard. Era conegut amb el malnom de Vermell, pel seu nas. La casa també era coneguda com a ca la Marieta, que era on la gent del poble anava a comprar verdures. El Josep i la Maria van tenir tres fills, dos nois i una noia. El gran, l\'Antoni, va fer-se capellà. Va morir el 1934 al Papiol, quan era vicari de l\'església de Santa María de Mataró. El segon, que va seguir la professió del pare, fou assasinat per les patrulles durant la Guerra Civil. Les propietats dels Busquet les a heretar la filla, la Pilar, que va casar-se anb l\'Esteve Faura Casanovas, cabaler de cal Faura. L\'Esteve fou pagès i hortolà de professió i dedicava el seu temps lliure a fer d\'historiador local (Ahicart et al., 2019).","41.4359400,2.0063400","416984","4587629","1931","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87434-foto-08158-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87434-foto-08158-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87434-foto-08158-273-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c78401144501c","87435","Cal Batallé","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-batalle","","XX","Recentment ha estat restaurada amb molta correcció i respecte cap a la seva integritat patrimonial.","Edifici entre mitgeres, que consta de dos cossos aproximadament quadrangulars: el principal presenta coberta a una vessant, que s\'aboca cap al carrer principal. Per darrera se li adossa un segon cos, amb coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular al carrer principal. Destaca la façana principal, elegant, de línies dins del modernisme popular. Te dos pisos d\'alçada, en planta baixa hi ha la porta d\'accés, d\'arc carpanell rebaixat. A dreta i esquerra hi ha sengles finestres, amb les llindes també en arc, com la porta principal, i en aquest cas amb reixes en reganyol, decorades a la part superior per pic d\'ànec. Al primer pis, sobre una balcona de dues obertures, amb peanya de motllura simple a sobre de set mènsules. La barana és de forja, amb barrots en forma de pit de colom, i decoració de gavarreres i pic d\'ànec a dalt i a baix. La fusteria de tancament de les portes del gran balcó és de llibret, com a la porta d\'accés. Dos respiralls en forma d\'orla s\'obren per sota del ràfec, que presenta un gran voladís i està sustentat per mènsules de fusta. A l\'esquerra del balcó hi ha, emmarcada per rajoles vidrades de menors dimensions, un mural de sis rajoles decorades en policromia que representa a la Mare de Déu de Montserrat acompanyada dels escolans. Les cantonades de l\'edifici estan marcades amb falsos carreus que fan un trencat en relleu. Una tanca de llança de ferro i maçoneria envolta l\'edifici. En una zona aquesta tanca està feta de pedra vista del municipi i fa roleus decoratius.","08158-274","Carrer de Bonaventura Carles Aribau, 22","Per algunes de les seves característiques morfològiques es pot pensar en la possibilitat de que pugui ser obra de l\'arquitecte municipal Salvador Valeri i Pupurull.","41.4361800,2.0051900","416888","4587657","1906-12","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87435-foto-08158-274-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87435-foto-08158-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87435-foto-08158-274-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","Salvador Valeri i Pupurull?","","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c78401144501d","87436","Habitatge del Carrer de l\'Abat Escarré, 4","https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-de-labat-escarre-4","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XIX","","Edifici de planta rectangular que es desenvolupa en alçada en planta baixa, i dos pisos més. Presenta una composició simple, amb la gradació vertical de les obertures: portal en planta baixa, acompanyat a esquerra per una porta estreta. Te un balcó simple en la primera planta, amb la barana de barrots de forja sense cap tipus de decoració, que es recolzen a sobre d\'un ampit de pedra molt senzill. La major part de les obertures estan emmarcades, i pintades de groc, excepte la petita finestra del segon pis, que és molt senzilla i de petites dimensions, i la gran porta d\'accés que presenta un marc de carreus de pedra, amb la data de construcció esculpida en relleu a l\'arc: 1880. L\'edifici està coronat per una cornisa contínua amb motllures i fris massís i sense cap tipus de decoració.","08158-275","Carrer de l\'Abat Escarré, 4","L\'edifici és visible en una fotografia de 1929 (Faura Arís, 1996: 14).","41.4378500,2.0099700","417290","4587837","1880","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87436-foto-08158-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87436-foto-08158-275-2.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c78401144501e","87437","Cal Pau Mas/Cal Carril/Cal Garrofa","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-mascal-carrilcal-garrofa","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XVI?-XIX","","Edifici de grans dimensions, de planta rectangular, delimitat pel sud pel carrer de l\'Abat Escarré, per l\'oest per l\'edificació número 5 del mateix carrer, amb la qual fa mitgera i, pel nord, pel fossat del castell. És una construcció popular, amb teulada disposada a dues vessants i el carener paral·lel al carrer de l\'Abat Escarré. Presenta l\'orientació nord sud, essent la meridional, la façana principal. Davant d\'aquesta façana, i delimitada per un mur, hi ha una mena de pati exterior que l\'antecedeix, amb unes escales laterals a banda i banda, per tal de salvar l\'acusat desnivell del terreny. La façana posterior, que dona al fossat del castell, presenta obertures de dimensions molt petites, mentre que les de la façana principal són de majors dimensions. Es desenvolupen actualment com a habitatges diferents i independents, el de l\'esquerra, pintat de vermell, presenta les obertures recercades, mentre que el número 5, que està pintat en blanc, no ho estan.","08158-276","Carrer de l\'Abat Escarré, 1-3-5","Sembla tractar-se d\'un dels edificis més antics construït al peu del castell. Pau Amigó Mas ja està documentat al segle XVII. El motiu de Cal Carril ve d\'en Pere Carulla Soler, qui va arribar al Papiol a principis del segle XX. Era de Sant Ramon de la Manresana (la Segarra), i es va casar amb la Maria Solias Magrans, que vivia a les cases de lloguer de cal Quim del carrer de la Salut. El matrimoni, després d\'estar uns anys al carrer de la Salut, van passar a viure al barri del Ferro del carrer de Montserrat abans d\'anar a residir també de lloguer en aquesta finca. Van tenir dos fills, en Joan i la Joaquima. En Joan va ser ferroviari. De tendències esquerranes, durant la República es va afiliar al grup anarquista \'Sin Amo\' de la FAI i després de la Guerra va haver d\'exilar-se a França. A finals de la dècada de 1940 van translladar-se al carrer de Barcelona (Ahicart et al., 2019).","41.4379700,2.0098600","417281","4587851","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87437-foto-08158-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87437-foto-08158-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87437-foto-08158-276-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c78401144501f","87438","Cal Sacrataire/Cal Pepus","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sacratairecal-pepus","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XVIII-XIX","Es troba en molt mal estat de conservació. Tot i així conserva l\'estructura original de l\'habitatge.","Casa amb teulada a dues vessants i planta quadrangular, amb el carener paral·lel al carrer principal. Consta de planta baixa i pis, i la façana està arrebossada de calç, sorra i terra, quedant restes de pintura tradicional de blauet. El portal, al centre, és d\'arc escarser i pel seu estat de deteriorament són visibles els maons que el formen. Els buits són petits, de dimensions tradicionals. Destaquen en la primera planta, el balcó, amb peanya motllurada de pedra i barana de forja amb barrots simples, sense cap tipus de decoració. A esquerra del balcó hi ha una finestra de proporcions verticals, amb un ampit de pedra i maons. El ràfec conserva l\'estil tradicional: és, com tota la teulada, de teules àrabs que sobresurten i es recolzen a sobre de maons prims. Presenta el canaló de tortugada en bon estat de conservació. El barri exterior és una reixa de petites proporcions decorada amb roleus.","08158-277","Carrer de l\'Abat Escarré, 21","Francesc Pagès Barba hi vivia aquí ja al segle XIX. Era pagés i cabaler de ca l\'Adjutori. A principis del segle XX la família va marxar del poble. El 1916 es coneixia com a Cal Pepus (pel Plàcido de cal Pepus). Josep Barba Ravella, hi vivia al començament del segle XX. Era cabaler dels Barba de cal Rull, i s\'havia casat amb la Rosa Font Gener i s\'instal·len en aquesta casa. El 1919, la seva filla, Antònia, es casa amb Vicenç Casanovas Jané, cabaler de ca l\'Hostal. En Vicenç fou jutge municipal durant el Bienni Negre. El seu fill Plàcido va continuar la nissaga (Ahicart et al., 2019).","41.4385200,2.0102400","417313","4587911","","08158","El Papiol","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87438-foto-08158-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87438-foto-08158-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87438-foto-08158-277-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","És un dels exemples més interessants que es conserven al municipi d\'arquitectura tradicional.","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011445020","87439","Cal Carpintero/Cal Papiol/Cal Milet","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carpinterocal-papiolcal-milet","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX-XX","","Habitatge entre mitgeres, amb coberta a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal que dona al carrer. Te planta baixa i dos pisos, i la seva façana és plana i està arrebossada i pintada. Presenta tres eixos de simetria. Les obertures són, en general, de proporcions verticals. En la planta baixa, hi ha dues entrades: la de la dreta és d\'arc escarser, i la de l\'esquerra, de llinda plana. Destaquen els balcons de la primera i segona planta, que marquen l\'eix central, i que tenen baranes de ferro forjat amb barrots de secció quadrada, sense decoració en el del segon pis, de menor volada, i amb decoració simple en el segon, que es de major volada. Només presenta reganyol en els angles verticals que fan les cantonades i en el barrot central frontal. La cornisa és motllurada i s\'alça a sobre d\'un fris amb un cert relleu.","08158-278","Carrer de l\'Abat Escarré, 25","Diu la tradició oral que el motiu de Cal Milet ve del fet que la família que hi vivia era rica, que tenia molts \'milets\'. L\'agost de 1850 hi va haver una gran tempesta a la comarca que va ocasionar inundacions i la pèrdua de tota la collita El següent hivern fou un hivern de fam. Els Milet i altres prohoms del poble van alimentar gratuitament totes les famílies necessitades. L\'Antoni Amigó Olivé fou alcalde del Papiol durant la Segona Guerra Carlina. Expliquen les cròniques que la matinada del 22 de juliol de 1872 va ordenar als voluntaris que repel·lissin un atac carlí contra la població. El 1885, els Milet van traslladar-se a la plaça de Gaudí. Quan els Milet van marxar al carrer del Carme, la finca fou comprada per Joan Vilar Pinyella, metge de Sant Joan d\'Horta, i que va venir alguns anys al Papiol. Va llogar els baixos de la finca als Font de cal Papiol,, que fins aleshores havien viscut al carrer Major i abans al carrer del Carme. Eren espardenyers. L\'Aureli Font de cal Papiol, va ser un dels directors de la Societat Coral La Perdiu del Papiol. Va arrenjar diverses composicions com La Passió de mossèn Cinto Verdaguer. Va marxar a Granollers on es va dedicar a l\'ensenyament musical. A la seva mort, la ciutat li va dedicar un carrer. També el Papiol el va fer fill predilecte. Durant la dècada de 1930, en Francesc Jané Campderrós va decidir traslladar la família a aquesta casa (aleshores Cal Carpintero) (Ahicart et al., 2019)","41.4386300,2.0103300","417321","4587924","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87439-foto-08158-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87439-foto-08158-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87439-foto-08158-278-3.jpg","Legal","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","119|98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011445021","87440","Cal Font","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-font-2","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XVI?","Ha patit una modificació molt important en la seva façana.","Habitatge de planta quadrangular i teulada a una vessant, amb teula àrab. Fa mitgera per l\'est amb la casa del costat, i per l\'oest a unes escales que salven la diferència de cota i que uneixen el carrer Major amb la zona més antiga del municipi (església, casa rectoral i castell). La façana ha estat totalment modificada amb elements alients, com un aplacat que no te res a veure amb la tipologia de materials constructius originals. Està construïda seguint l\'adaptació del terreny natural, al costat de les escales que pugen a la plaça que es forma al davant de l\'església. La cornisa és de teula imbricada. Presenta planta baixa i pis. imbricada en el ràfec.","08158-279","Carrer Major, 1","Els propietaris d\'inicis del segle XX, tenien carnisseria i ramats de bens i cabres. També venien llet (Faura Arís, 1996: 71).","41.4389900,2.0107700","417358","4587963","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87440-foto-08158-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87440-foto-08158-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87440-foto-08158-279-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011445022","87441","Casa dels balcons/Cal Quim/Can Solias","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-balconscal-quimcan-solias","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XVIII-XIX","","Casa de veïns, de planta aproximadament rectangular, i paral·lela al carrer de la Salut. Te la coberta a una vessant, de teules àrabs. Fa mitgera per l\'est amb l\'edifici del costat, en el mateix carrer, i per l\'altre cantó amb un passadís mitjaner, entre edificis. La façana està arrebossada i destaca, en relació als edificis de la resta del carrer, per les seves obertures volades: balcons amb baranes simples, escassament decorats, com a molt, alguns barrots aïllats en reganyol. La resta d\'obertures són finestres aproximadament quadrades, amb excepció d\'una que és de proporcions verticals. Te dues portes d\'accés.","08158-280","Carrer de la Salut, 13-15","Joaquim Casanovas Faura (1724), cabaler de cal Casanovas, del carrer de Montserrat, es va casar a mitjan segle XVIII amb Gertrudis Pi Vilardesana, de Matadepera, i van iniciar una nissaga que finalitzaria a finals del segle XIX amb el casament de la pubilla, Eulàlia Casanovas Roig amb en Josep Gorina Gener de Terrassa. Els seus pares, des de mitjan segle XIX ja vivien a Terrassa i havien posat la casa pairal i una finca del davant a lloguer. Josep Solias Montserrat (Cal Solias), era un jornaler de Masquefa. El 1838 va casar-se amb Josepa Tintorer Arús, de cal Curt. Vivien als pisos de lloguer de cal Quim. Una filla d\'aquests va casar-se amb en Pere Comerma, forner del poble. El seu fill Miquel ho va fer amb la Felipa Magrans Calopa, de cal Magrans. La major part dels fills del Miquel i la Felipa van marxar del poble entre finals del segle XIX i principis del segle XX. El 1887 (Cal Pau Mallorca) hi vivien Pau Amigó Oliver i Eulàlia Puig Casanovas.","41.4215000,2.0119000","417430","4586020","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87441-foto-08158-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87441-foto-08158-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87441-foto-08158-280-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011445023","87442","Cal Pagés / Casa dels balcons/Cal Quim/Can Solias","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pages-casa-dels-balconscal-quimcan-solias","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XIX-XX","","Edifci entre mitgeres que te la seva entrada per un barri que dona al carrer. La seva part posterior és la que genera la paret que marca el carrer, cosa que fa que no tingui obertures importants a l\'exterior. Pel que fa a l\'edifici interior, es pot observar que té un recreixement en totxo.","08158-281","Carrer de la Salut, 11","Joaquim Casanovas Faura (1724), cabaler de cal Casanovas, del carrer de Montserrat, es va casar a mitjan segle XVIII amb Gertrudis Pi Vilardesana, de Matadepera, i van iniciar una nissaga que finalitzaria a finals del segle XIX amb el casament de la pubilla, Eulàlia Casanovas Roig amb en Josep Gorina Gener de Terrassa. Els seus pares, des de mitjan segle XIX ja vivien a Terrassa i havien posat la casa pairal i una finca del davant a lloguer. Josep Solias Montserrat (Cal Solias), era un jornaler de Masquefa. El 1838 va casar-se amb Josepa Tintorer Arús, de cal Curt. Vivien als pisos de lloguer de cal Quim. Una filla d\'aquests va casar-se amb en Pere Comerma, forner del poble. El seu fill Miquel ho va fer amb la Felipa Magrans Calopa, de cal Magrans. La major part dels fills del Miquel i la Felipa van marxar del poble entre finals del segle XIX i principis del segle XX. El 1887 (Cal Pau Mallorca) hi vivien Pau Amigó Oliver i Eulàlia Puig Casanovas.","41.4394700,2.0116900","417436","4588016","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87442-foto-08158-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87442-foto-08158-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87442-foto-08158-281-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Es tracta d\'un habitatge ubicat en el nucli antic de la vila, en el que probablement tingui interès realitzar una intervenció arqueològica quan es reformi. Edifici al que no s\'ha pogut accedir.","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011445024","87443","Cal Marcelo / Cal Tut / Cal Faura","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marcelo-cal-tut-cal-faura","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX","","Edifici entre mitgeres barri posterior, de planta rectangular, amb una crugia, de planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants amb teula rodona i carener paral·lel a la façana principal. La composició de façana presenta dos eixos verticals de composició. El més important dels dos es troba a la dreta i està generat per la porta d\'accès i un balcó a sobre de la mateixa. La porta està solucionada amb una llinda en arc lleugerament rebaixat. El balcó és ampitador amb brèndoles de secció circular i una base molt estreta. A la façana hom observa, així mateix, la presència d\'un segon eix, a la dreta, generat en planta baixa per una finestra amb llinda en arc rebaixat, sota la qual hi ha una obertura quadrada que, en origen probablement era per a abocar-hi el raïm o altres productes del camp.","08158-282","Carrer Salut, 18","Es coneixia com Cal Faura el 1755 i com a cal Tut l\'any 1924 (Ahicart, 2019).","41.4395600,2.0116800","417435","4588026","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87443-foto-08158-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87443-foto-08158-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87443-foto-08158-282-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","L\'edifici encara conserva un aire tradicional a pesar de l\'aplacat a la part baixa de la façana.","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011445025","87444","Cal MaredeDéu / Cal Pons / Cal Tit / Cal Tut / Cal Cervelló","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marededeu-cal-pons-cal-tit-cal-tut-cal-cervello","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX-XX","","Edifici entre mitgeres i amb barri posterior, de planta rectangular, amb dues crugies, de planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants amb teula rodona i carener paral·lel a la façana principal. La composició de façana presenta tres eixos verticals de composició. El més important es troba a la dreta i està generat per la porta d\'accès i una finestra amb una motllura a l\'ampit. La porta està solucionada amb un arc de punt rodó mentre que la finestre és de llinda plana. El segon eix està format per dues finestres en planta baixa i pis, les dues amb llinda plana i la de la planta baixa més gran que la del pis superior. El tercer eix, més a l\'esquerra, presenta una porta per a vehicles tancada per una persiana metàl·lica, mentre que a la planta pis es pot observar una obertura trífora amb tres arcs de punt rodó. A la façana destaca, molt especialment, un arrebossat que imita carreus abuixardats i ornamentació de grans carreus llisos ornant les obertures.","08158-283","Carrer Salut, 16","Cal Pons és el nom que tenia el 1810. Cal Tit a partir de 1874. Cal Tut el 1900 i cal Cervelló a paratir de 1930. Aquí vivia el Pepito de la Fai, Josep Cervelló Soler, Va ser un membre important del Comitè Revolucionari local i tenia despatx a cal Tintorer. Es va casar civilment durant la Guerra, amb Concepció Amigó Pagès. Després de la Guerra no va fugir immediatament però quan les autoritats franquistes el van venir a detenir va fugir per l\'eixida. Poc després la seva dona es va reunir amb ell (Ahicart, 2019). A partir de 1950 es coneixia com a cal MaredeDéu. Explica la tradició oral a que un habitant de la casa anava dient aquesta expressió, però en realitat el sobrenom era degut a que el propietari era un escultor que feia també talles de la Mare de Déu (Ahicart, 2019).","41.4395300,2.0117800","417443","4588022","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87444-foto-08158-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87444-foto-08158-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87444-foto-08158-283-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011445026","87445","Safareig de la font del Vernet","https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-font-del-vernet","","XIX-XX","","\Construcció en pedra i totxo de planta rectangular, d\'uns tres metres per sis, realitzada a la llera del torrent de la Salut, que formava conjunt amb la font del Vernet. Es tracta d\'un safareig de grans dimensions i sembla estrany, ja que es trobava relativament allunyat del poble. Disposa de lloses de terrissa amb inclinació per tal de facilitar la feina de les bugaderes. De la part superior de la font del Vernet surt una canonada que alimenta aquest safareig situat a uns 10 metres.\
","08158-284","Font del Vernet","","41.4448500,2.0246900","418528","4588601","","08158","El Papiol","Difícil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87445-foto-08158-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87445-foto-08158-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87445-foto-08158-284-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Social","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","El dia 28 d\'abril de 2018 i dins del programa \'Col·laborem amb el Parc\' que coordina el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola; els voluntaris del Grup Excursionista del Papiol i els de l\'Associació Fes Fonts Fent Fonting la van rehabilitar, netejant el camí d\'accés, la vegetació que envaïa el safareig, l\'interior de la caseta i també es va recuperar una paret de pedra seca en el camí d\'accés. Durant el mes de març de 2019, per part de l\'Ajuntament del Papiol, es fa una gran actuació en la qual es neteja la vegetació de tota la zona i es fa un bon camí d\'accés a la font i al safareig.","119|98","47","1.3","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011445027","87446","Cal Bielet de la Botifarra / Cal Llorenç","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bielet-de-la-botifarra-cal-llorenc","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX","","Edifici entre mitgeres per la seva banda oest i fent cantonada per l\'est. de planta rectangular, amb dues crugies, de planta baixa, pis i golfes (recrescudes). La coberta és a dues vessants amb teula rodona i carener paral·lel a la façana principal. La composició de façana presenta dos eixos verticals de composició a la planta baixa i pis, mentre que les golfes tenen un eix horitzontal generat per dues finestres quadrangulars.. El més important dels dos es troba a l\'esquerra i està generat per una finestra quadrangular, la porta d\'accès i un balcó a sobre de la mateixa. El balcó presenta les brèndoles en forma de pit i decorades per torsió helicoidal de la brèndola. L\'altre eix correspon a la porta, de llinda plana i finestra rectangular allargada verticalment.","08158-285","Carrer Llibertat, 10","El 1890 la finca es denominava cal Llorenç. A partir de 1905 era de Gabriel Amigó Bou, branca lateral dels Amigó de cal Xic, d\'aquí cal Bielet (Ahicart, 2019).","41.4377100,2.0102200","417311","4587822","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87446-foto-08158-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87446-foto-08158-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87446-foto-08158-285-3.jpg","Legal","Popular|Contemporani|Eclecticisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","119|98|102","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011445028","87447","Cal Patró","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-patro","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XVIII-XIX","La façana és de gran sobrietat, i conserva, a pesar de les remodelacions de les obertures, i la introducció d\'elements aliens, com ara el redimensionat de buits o la introducció de fusteria d\'alumini, l\'aire primitiu del moment de la seva construcció.","Habitatge de considerable volum, de planta quadrangular, amb teulada originària a dues vessants, però que actualment ha estat modificada, de manera que resulta composada, amb un espai pla a dues alçades a la part meridional de l\'edifici. Destaca de la façana la finestra que hi ha en línia amb la porta d\'accès, que és d\'ampit de pedra motllurat, i les obertures que es situen al nord-oest (la primera un balcó ampitador) i les de sota, dues de proporcions verticals, amb baranes d\'alternança de barrots llisos i decorats amb reganyol.","08158-286","Carrer Barcelona, 8","Cal Patró havia estat la residència de la nissaga d\'una branca lateral dels Amigó de la Vila, masovers del Castell. La nissaga va començar el segle XVIII (1734) amb el Jaume Amigó Ravella que es va maridar amb Esperança Vilagut Pedró. El darrer Patró, en Miquel Amigó Pagès (1820), va marxar amb la família a Rubí, d\'on era originària la seva dona, l\'Eulàlia Pujol Xercavins. Joan Surià Oller, el mosso de la casa, hi va continuar vivint de lloguer. Uns anys després, ell, la seva família i el motiu van traslladar-se al carrer de Ponent. El 1905 hi vivia Ramon Perarnau, oriund de Saldes (Berguedà), qui va establir-se al Papiol als voltants del 1910. Regentava l\'estanc del poble, situat al carrer de Barcelona. El 1945 hi vivia Álvaro Julià Mestres, serraller, i Dolors Cervelló Estaper, que van entrar a viure al carrer de Barcelona a mitjan segle XX, després del seu casament (Ahicart et al., 2019)..","41.4374600,2.0098000","417275","4587794","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87447-foto-08158-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87447-foto-08158-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87447-foto-08158-286-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c784011445029","87448","Cal Carpintero/Cal Joan Ferro/Cal Luciano","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carpinterocal-joan-ferrocal-luciano","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX","","Habitatge entre mitgeres, amb teulada a dues vessants, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal. Te una planta aproximadament quadrangular i està construït seguint el desnivell natural del terreny, en un carrer molt empinat. L\'edifici es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis. Presenta una distribució irregular de les obertures de la façana. En planta baixa, a l\'esquerra s\'obre, emmarcada, la porta d\'accès a l\'edifici, i a la seva dreta hi ha una finestra de traça vertical, estreta, protegida mitjançant una reixa de barrots de fosa i travessers de forja, molt senzilla. En la planta primera es desenvolupen les obertures de tipus tradicional: a l\'esquerra un balcó de llosana motllurada, a sobre del qual hi ha la barana de barrots simples. A la dreta, i en el cantó meridional, s\'obre una finestra petita amb ampit motllurat, de petites dimensiions, d\'acord al mòdul tradicional de construcció popular. L\'edificació es remata per una cornisa motllurada a sobre de la qual hi ha una línia de teules en tortugada.","08158-287","Carrer Barcelona, 9","La casa havia estat habitada al segle XVIII pel Jaume Jané Pagès, fuster i conegut com \'el Met\'. No va poder fer front als deutes que tenia i el 1834 la seva casa sortia a subhasta. El darrer fuster de la casa fou Francesc Jané Campderrós. Estava casat amb Maria Tries Dachs, natural de Roda de Ter (Osona). A mitjan 1920 el matrimoni va decidir anar a viure amb els pares d\'ella al carrer de l\'Abat Escarré. Joan Amigó Font, la va habitar circa 1936, amb la seva esposa, Carolina Masdeu Arús. Aleshores la casa seria Cal Joan Ferro. Luciano Campodarve (Cal Luciano), va arribar al Papiol durant la dècada de 1920. Procedia de Peralta, Osca. En Luciano va estar treballant a can Mas. Un parell d\'anys després es va casar amb Antònia Font Rius, filla gran dels masovers de la finca. La parella va anar a viure a can Tintorer i després de la Guerra es van instal·lar al carrer de Barcelona (Ahicart et al., 2019).","41.4373300,2.0099300","417286","4587780","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87448-foto-08158-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87448-foto-08158-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87448-foto-08158-287-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b998556c78401144502a","87449","Cal Julià/Cal Cargola","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-juliacal-cargola","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX-XX","","Habitatge de planta quadrangular, amb teulada plana. Consta de planta baixa i pis i, en la façana principal, presenta remodelades les obertures de la planta baixa. Destaca la balcona del primer pis, de dues obertures (la de la dreta convertida en finestra). L\'estructura del voladís, descansa sobre una peanya motllurada que es sustentada per quatre mènsules profusament decorades. La barana és de dibuix, formant un fris corregut a la part inferior, i els barrots són senzills, només decorats en la zona d\'unió amb els ferros horitzontals amb pseudomagolles. L\'edificació està rematada per una cornisa motllurada, de fris sòlid, que reposa a sobre de permòdols decoratius.","08158-288","Carrer Barcelona, 11","El Blai Julià Boladeras, el 1779 va venir a viure en aquesta casa amb la seva dona, la Teresa Pagès Blanch. El darrer d\'aquesta nissaga va ser en Josep Julià Casanovas (1858), que era masover a ca n\'Esteve. Va morir sense descendència (Ahicart et al., 2019). Se sap, que el 1909 la casa es deia Cal Cargola. Hi vivien en Josep Font Puig i la Maria Penas Soler, neboda de Teresa Penas Martí, la penútima mestressa de cal Julià (Ahicart et al., 2019). Aquest Josep va donar peu a una dita tradicional entre la gent del Papiol: \'no farem res, massa gent\'. Resulta que en Josep era caçador. Expliquen d\'ell que anava a caçar conills amb una fura, fet que no era permès i que requeria fer-ho quan no hi havia ningú al bosc. Un dia, el Sometent feu una batuda al bosc proper al poble (al lloc ocupat per l\'actual camp de futbol) per enxampar uns lladres. En Josep, que sordejava, no els va veure arribar i, de cop, es va adonar que no estava sol. Va marxar del bosc dient: \'no farem res, massa gent!\' (Ahicart et al., 2019).","41.4372700,2.0099700","417289","4587773","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87449-foto-08158-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87449-foto-08158-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87449-foto-08158-288-3.jpg","Legal","Popular|Contemporani|Noucentisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","119|98|106","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b999556c78401144502b","87450","Ca l\'Adjutori del carrer Barcelona","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-ladjutori-del-carrer-barcelona","","XIX-XX","","Habitatge entre mitgeres, amb teulada a dues vessants, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal. Te una planta aproximadament quadrangular i està construït seguint el desnivell natural del terreny, en un carrer molt empinat. L\'edifici es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis. Tot i que ha remodelat l\'acabat de façana, amb materials aliens a l\'arquitectura tradicional (ha incorporat un aplacat que res te a veure amb la fesomia de l\'arquitectura del carrer), presenta encara, d\'interès patrimonial, la decoració esgrafiada amb motius geomètrics en el ràfec, que és massís i tallat, i que s\'aixeca a sobre d\'un perfil motllurat doble. El mateix motiu decoratiu es repeteix al centre del balcó que s\'obre al primer pis, i que ha substituït la barana tradicional per una de vidre.","08158-289","Carrer Barcelona, 13","","41.4372000,2.0099700","417289","4587765","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87450-foto-08158-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87450-foto-08158-289-2.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:08" "6604b999556c78401144502c","87451","Cal Valeta","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-valeta","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XVIII-XX","","Habitatge entre mitgeres, amb teulada a dues vessants, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal. Te una planta aproximadament rectangular i està construït seguint el desnivell natural del terreny, en un carrer molt empinat. L\'edifici es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis. Presenta una distribució de les obertures de la façana, seguint tres eixos de simetria: el central està marcat en planta baixa per una porta d\'accés, que és de mòdul estret. A l\'esquerra d\'aquesta porta s\'obre una altra i a la dreta, una finestra amb trencaaigües de ceràmica a l\'ampit, protegida per una reixa simple. Al primer pis, s\'obren dos balcons, de llosana motllurada, amb baranes de forja, decorades amb circells i reganyols. El remat de la façana es resol amb una cornisa motllurada i un frontó massís, al mig del qual hi ha un rectangle en reserva anepígraf i sense cap tipus de decoració.","08158-290","Carrer Barcelona, 15","La casa ja estava havitada al segle XVIII per Josep Julià Pagès i la Gertrudis Castellví Campmany, i alshores es deia Cal Valeta (1727) (Ahicart et al., 2019).","41.4371400,2.0099800","417290","4587759","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87451-foto-08158-290-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87451-foto-08158-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87451-foto-08158-290-3.jpg","Legal","Popular|Contemporani|Modernisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","119|98|105","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c78401144502d","87452","Cal Porta Ferré / Cal Roget / Ca l\'Adjutori del Puig","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-porta-ferre-cal-roget-ca-ladjutori-del-puig","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XX","","Edifici entre mitgeres per la seva part est i exempt per la seva banda oest. de planta irregular per aprofitar el terreny. Es desenvolupa en un cos central de planta baixa i pis i dos coberts de planta baixa que donen servei a l\'edificació principal. La coberta del cos principal és a dues vessants amb teula rodona i carener paral·lel a la façana principal. La composició de façana presenta dos eixos verticals de composició. A la dreta es troba l\'entrada i un balcó en planta pis, mentre que l\'eix de l\'esquerra es troba definit per una finestra quadrada en planta baixa i un balcó al pis. Totes les obertures presenten la llinda plana. Els balcons presenten les brèndoles decorades. El cos adossat a la dreta de la façana consisteix en un cobert per a deixar-hi vehicles, mentre que el de l\'esquerra, de planta triangular, genera una terrassa transitable.protegida per una barana d\'obra.","08158-291","Plaça dels Països Catalans,1","Es coneixia com Cal Porta Ferré el 1789. Com a cal Roget l\'any 1875 i com a ca l\'Adjutori del Puig a partir de 1909. En Josep Font i la Carme Reig, de cal Pau Reig, es van casar el 1874 i van anar a viure a casa d\'ell. Quan els pares van morir a principis del segle XX van venir a viure a aquesta cssa. Aleshores l\'edificació tenia un pati al davant. Van tenir dos fills: l\'Adjutori i la Teresa. L\'Adjutori es va casar amb l\'Eulàlia Aguilera Roig, de Rubí i van tenir una nena, la Josepa, que es faria monja. Van marxar del poble a finals de la dècada de 1910 i van arrendar la finca. La finca finalment va passar a la Josepa fins que més enllà de la dècada de 1950 la va vendre al Gerard Grenzing (Ahicart, 2019). Els anys 1930 es va dir també cal Calaf i estava casat amb una noia de Loarre. Els de ca l\'Adjutori del Puig també tenien les cases adjacents que s\'entrava per la baixada de la Lluna (Ahicart, 2019).","41.4400300,2.0109100","417371","4588078","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87452-foto-08158-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87452-foto-08158-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87452-foto-08158-291-3.jpg","Legal","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","119|98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c78401144502e","87453","Cal Musclaire","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-musclaire","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XVIII-XX","El criteri estètic de la restauració és discutible, a l\'haver eliminat l\'arrebossat original de la façana","Edifici entre mitgeres per la seva part est i exempt per la seva banda oest. de planta rectangular amb un petit barri posterior. Es desenvolupa en planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants amb teula rodona i carener paral·lel a la façana principal. La composició de la façana principal (carrer de la Salut) presenta dos eixos verticals de composició. A l\'esquerra es troba l\'entrada i un balcó en planta pis, mentre que l\'eix de l\'esquerra es troba definit per una finestra rectangular en planta baixa i un balcó al pis. Totes les obertures presenten la llinda plana, llevat de la porta que es feta amb arc de punt rodó. Els balcons presenten les brèndoles llises. La façana lateral (passatge de la Pau) presenta una composició molt irregular amb una porta estreta i una finestra amb arc rebaixat en planta baixa i quatre finestres a la planta pis. Tots els buits d\'ambdues façanes es trobem emmarcats per totxos vistos.","08158-292","Carrer de la Salut, 26/Passatge de la Pau, 11","Es coneixia com Curt el 1777. Com a ca l\'Isard l\'any 1895 i com a cal Trist, a partir de la dècada de 1930 (Ahicart, 2019). La familia de Jaume Domènech Santacana es va traslladar del carrer Montserrat a aquesta casa. A partir de 1955 es va coneixer com a cal Musclaire per Josep Maria Casanovas Reig (Ahicart, 2019).","41.4397400,2.0113600","417408","4588046","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87453-foto-08158-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87453-foto-08158-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87453-foto-08158-292-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c78401144502f","87454","Cal Met / Cal Climent / Cal Rossendo de cal Sord","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-met-cal-climent-cal-rossendo-de-cal-sord","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XX","","Edifici entre mitgeres. de planta rectangular. Es desenvolupa en planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants amb teula rodona i carener paral·lel a la façana principal. La composició de la façana presenta dos eixos verticals amb la porta d\'accès al centre. Tots dos eixos estan formats per finestres quadrangulars tant en planta baixa com en planta pis. Totes les obertures tenen la llinda plana i l\'arrebossat no té cap decoració.","08158-293","Carrer Baixada de la Lluna, 9","Es coneixia com Cal Met el 1800. Com a cal Climent l\'any 1829 i com a cal Rosendo de cal Sord a partir de 1922 (Ahicart, 2019).","41.4402300,2.0113000","417404","4588100","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87454-foto-08158-293-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87454-foto-08158-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87454-foto-08158-293-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c784011445030","87455","Cal Mata Ases / Ca la Maria Rosa / Cal Claudi","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mata-ases-ca-la-maria-rosa-cal-claudi","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX-XX","L\'estat de conservació és correcte per bé que els criteris estètics de la mateixa no semblen encertats.","Edifici entre mitgeres de planta rectangular molt estreta i allargada. Es desenvolupa en planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants amb teula rodona i carener paral·lel a la façana principal. La composició de la façana presenta dos eixos verticals amb la porta d\'accès a l\'esquerra. A sobre d\'aquesta trobem un balcó amb brèndoles rectes de secció circular. L\'altre eix està format per una finestra en planta baixa. Totes les obertures tenen la llinda plana i estan emmarcades per totxo, llevat de la porta d\'accès.","08158-294","Baixada de la Lluna, 13","Es coneixia com Cal Mata Ases el 1886. Com a ca la Maria Rosa l\'any 1883 i com a cal Claudi Masdeu Puig, a partir de la dècada de 1930 (Ahicart, 2019).","41.4403400,2.0113600","417409","4588112","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87455-foto-08158-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87455-foto-08158-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87455-foto-08158-294-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c784011445031","87456","Habitatge del Carrer Baixada de la Lluna, 17","https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-baixada-de-la-lluna-17","","XIX-XX","","Edifici entre mitgeres de planta rectangular amb un barri posterior. Es desenvolupa en planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues vessants amb teula rodona i carener paral·lel a la façana principal. La composició de la façana presenta tres eixos verticals amb la porta d\'accès a l\'esquerra. A sobre d\'aquesta trobem un balcó amb brèndoles rectes de secció circular i a les golfes un finestró quadrangular. L\'eix central està format per una finestra en planta baixa, un altre balcó idèntic a l\'anteriorment descrit i un finestró a les golfes, així mateix. A la dreta trobem una finestra fora d\'eix a la planta baixa..Totes les obertures tenen la llinda plana, llevat de la porta, que presenta un arc rebaixat i totes les obertures estan emmarcades per totxo, llevat de les duesfinestres de la planta baixa.","08158-295","Carrer Baixada de la Lluna, 17","","41.4404800,2.0114900","417420","4588128","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87456-foto-08158-295-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87456-foto-08158-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87456-foto-08158-295-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c784011445032","87457","Habitatge del Carrer Baixada de la Lluna, 19","https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-baixada-de-la-lluna-19","","XIX-XX","","Edifici entre mitgeres de planta rectangular amb un barri posterior. Es desenvolupa en planta baixa i pis, sobre les que s\'han recrescut unes golfes. La coberta és a dues vessants amb teula rodona i carener paral·lel a la façana principal. La composició de la façana presenta dos eixos verticals amb la porta d\'accès a l\'esquerra. A sobre d\'aquesta trobem un balcó amb brèndoles rectes de secció circular. L\'eix dret està format per sengles finestres en planta baixa i pis. Les golfes, es desenvolupen per sobre de la motllura que marcava el coronament de l\'edifici i presenten un eix de composició horitzontal amb una línia correguda de quatre finestres. Quadrangulars.Totes les obertures tenen la llinda plana, llevat de la porta, que presenta un arc rebaixat.","08158-296","Carrer Baixada de la Lluna, 19","","41.4405300,2.0114900","417420","4588133","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87457-foto-08158-296-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87457-foto-08158-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87457-foto-08158-296-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c784011445033","87458","Habitatge de l\'Avinguda de la Generalitat de Catalunya, 35","https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-de-lavinguda-de-la-generalitat-de-catalunya-35","","XX","","Edifici a quatre vents de planta triangular, aprofitant el terreny entre el carrer Joan Maragall i Av. Generalitat. Es desenvolupa en dos cossos, una d\'elles presenta planta baixa i pis i l\'altre (a l\'extrem N) presenta tan sols planta baixa. La coberta és plana transitable, creant una terrassa a l\'extrem nord, mentre que a la resta de l\'edifici és amb teula rodona. La composició de la façana presenta dos eixos horitzontals formats per finestres quadrades i l\'entrada. La façana juga amb el fet de que part estigui arrebossada i l\'altre part presenti totxo vist.","08158-297","Avinguda de la Generalitat de Catalunya, 35","Havia estat farmàcia.","41.4364100,2.0091200","417217","4587678","XX","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87458-foto-08158-297-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87458-foto-08158-297-2.jpg","Inexistent","Racionalisme|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Al costat de l\'edifici hi ha una interessant font que funciona per les dues bandes: al carrer Joan Maragall com a font per a veure i a l\'avinguda Generalitat com a font ornamental.","120|98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c784011445034","87459","Pèrgola-mirador","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergola-mirador","","XXI","","És tracta d\'una obra d\'enginyeria actual que hi ha a l\'inici del carrer del Carme, a la banda dels números parells, la qual dona sobre del carrer de Lluis Companys. Es tracta d\'una estructura de ferro que s\'ha muntat sobre un mur de formigó vist, que fa la contenció del carrer del Carme. Les estructures de ferro van volades respecte del mur de contenció, tot fent una barana amb brèndoles llises. Per la part de circulació del carrer del Carme, el terra és de llistons de fusta sobre l\'estrucutra metàl·lica abans descrita i, per sobre, aquesta estructura metàl·lica fa una pergola amb arbres. També hi ha un seguit de bancs de fusta que permeten contemplar el paisatge des d\'un punt enlairat de la vila.","08158-298","Carrer Carme","","41.4391700,2.0135200","417588","4587981","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87459-foto-08158-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87459-foto-08158-298-3.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98","49","1.5","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c784011445035","87460","Habitatge del Passatge Progrès, 2","https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-passatge-progres-2","","XX","","Edifici aïllat que consta de planta baixa i pis al bell mig d\'un jardí. Es desenvolupa en planta baixa i pis, en dos cossos. La coberta del cos principal és a dues vessants amb teula rodona i carener perpendicular a la façana principal, mentre que l\'altre cos, que es troba a la façana presenta una coberta plana transitable que genera una terrassa. La composició de la façana presenta tres eixos verticals amb la porta d\'accès al centre. A sobre d\'aquesta trobem un balcó amb brèndoles rectes i fusteria de llibret. Els eixos laterals estan formats per sengles finestres amb llinda plana amb guardapols, igual que el balcó.","08158-299","Passatge Progrès, 2","","41.4361100,2.0092800","417230","4587645","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87460-foto-08158-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87460-foto-08158-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87460-foto-08158-299-3.jpg","Legal","Noucentisme|Contemporani|Eclecticisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","106|98|102","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c784011445036","87461","Cal Pau Xic/Cal Fisas/Cal Minguet","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-xiccal-fisascal-minguet","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX-XX","Tot i que habitada actualment, l\'edificació està molt degradada.","Habitatge entre parets mitgeres, amb coberta de teula àrab. Està disposada a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. S\'accedeix al pis mitjançant una escala amb protecció de barana de ferro que continua tancant el primer pis. La planta baixa està degradada, i presenta una marquesina de fibrociment. La planta primera te la porta a dreta, i a esquerra una finestra de proporcions verticals. El fris és massís, i està rematat amb una línia ondulada, al centre de la qual hi ha un medalló molt simple, fet amb pedres incrustades en el qual hi ha, en números romans, la data de l\'edificació: \'MCMXXXIII\'. Un reixat molt simple tanca el conjunt a l\'exterior.","08158-300","Carrer de B. C. Aribau, 4","Domènec Campderrós Amat (1758-1809) és el patriarca conegut de la nisaga de Domènecs que van donar el primer nom a aquesta casa Al segle XIX (1875 c.) era coneguda com a Cal Fisas, per Josep Fisas Julià, i cap a l\'any 1915 com a Cal Pau Xic. Hi vivia aleshores en Pere Alàs Almirall, que era natural de Vilafranca del Penedès. La seva família fou masovera de can Tintorer. Quan es va casar amb la Teresa Molas, la parella va anar a viure a la casa de la noia. Durant la Causa general, en Pere fou acusat d\'haver saquejat algunes masies de Vilafranca i fou condemnat alguns anys a presó. El matrimoni no va tenir descendència, però van adoptar la seva neboda Rosa Alàs Arís, filla del seu germà Emili i que durant la Guerra havia anat a viure al Canyet (Ahicart et al., 2019).","41.4359700,2.0062400","416976","4587632","1933","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87461-foto-08158-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87461-foto-08158-300-2.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c784011445037","87462","Cal Traït","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trait","","XX","","Edificis entre mitgeres de planta quadrangular amb jardi posterior. Es desenvolupa en planta baixa i golfes. La coberta és a dues vessants amb teula rodona i carener perpendicular a la façana principal. En aquest punt, el número 19 presenta decoració de cresteria. La composició de la façana presenta un eix horitzontal a tota la planta baixa, amb finestres allargades verticalment amb guardapols. Entre aquestes, sota el carener trobem un finestró, també amb guardapols.","08158-301","Carrer d\'Anselm Clavé, 19-21","","41.4378100,2.0077800","417107","4587835","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87462-foto-08158-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87462-foto-08158-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87462-foto-08158-301-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","El nom de la casa ve donat en el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic del Papiol.","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c784011445038","87463","Cal Pepet","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pepet","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XX","","Edifici entre mitgeres de planta rectangular amb façana posterior a la baixada de la Lluna. Es desenvolupa en planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants amb teula rodona i carener paral·lel a la façana principal. La composició de la façana està molt desordenada amb obertures quadrangulars en planta baixa i pis i l\'entrada pel centre de la façana.","08158-302","Passatge de la Pau, 15","Cal Pepet tenia un magatzem pels porcs i la seva casa, un pou al davant i un petit corral amb gallines o Cal Tic. Al final del carrer s\'inicia el carrer de la Diputació, i en la cruïlla hi havia una vaqueria.","41.4402300,2.0115200","417422","4588100","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87463-foto-08158-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87463-foto-08158-302-2.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c784011445039","87464","Dipòsit d\'aigua","https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-daigua-0","","XX","","Dipòsit circular de formigó per a emmagatzemar l\'aigua que abasteix al municipi. L\'obra, de formigó vist, és un gran cilindre amb coberta en forma de cúpula rebaixada. Es troba en un terreny tancat i rodejat d\'algunes edificacions auxiliars per a controlar la qualitat i el fluxe del líquid.","08158-303","Passatge Parellada","L\'any 1947 es va construir al marge dret del torrent de Batzacs, un pou que donaria servei al nucli de la població, emmagatzemant les aigües en uns dipòsits (Faura Arís, 1996: 46). També es va construir una col·lectora i un dipòsit regulador amb cabuda per a 1.000 litres. Al final del torrent en l\'indret conegut com els Quatre Bagants, hi havia una roda de molí de grans dimensions, que agafava l\'aigua del canal de la Infanta i la distribuïa pels recs. Aquesta roda va ser posteriorment substituïda per un motor.","41.4392000,2.0082200","417145","4587989","","08158","El Papiol","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87464-foto-08158-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87464-foto-08158-303-3.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98","49","1.5","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c78401144503a","87465","Cal Reiet/Cal Figueres","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-reietcal-figueres","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XVIII-XIX","","Edifici entre mitgeres de planta quadrangular. Es desenvolupa en planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants amb teula rodona amb una terrassa practicable a la banda sud. La composició de la façana és molt tancada i desordenada. El més interessant consisteix en el retranqueig que s\'observa a la banda sud i que genera una paret en perpendicular sobre el carrer. En aquesta hi ha una porta per a vehicles amb coberta d\'arc rebaixat.","08158-304","Carrer de l\' Abat Escarré, 26","Segons l\'amillarament de 1879, la finca estava a nom de Josep Figueras. Era descrita com una casa d\'un pis de 24 pams de llargària i 44 de latitud. Limitava a l\'est amb Joan Mestres, al sud amb Francesc Faura, a l\'oest i al nord, amb el carrer del Ferrocarril. A finals del segle XIX els Figueras van marxar al barri de l\'Estació, a cal Magre. Tot i així, la casa es va conèixer també com a Cal Figueras. L\'Eulàlia Figueras Faura, filla de la família, hi va viure des del 1911 quan es va casar amb Joan Alujas Bou, cabaler de cal Rei del Puig. Van morir sense descendència (Ahicart et al., 2019).","41.4385000,2.0103700","417324","4587909","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87465-foto-08158-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87465-foto-08158-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87465-foto-08158-304-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c78401144503b","87466","Cal Damià","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-damia-0","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XX","","Edifici entre mitgeres de planta rectangular. Es desenvolupa en planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants amb teula rodona i carener paral·lel a la façana principal. La composició de la façana està molt alterada presentant a la dreta una porta d\'accès a la planta pis i a l\'esquerra una gran obertura d\'un establiment comercial. A la planta pis hi ha dues grans obertures de llinda recta que es troben unides per un balcó. Per sobre del primer pis s\'aprecia una sanefa correguda amb respiralls disposats com a detalls decoratius.","08158-305","Carrer Major, 33","El 1745 sabem que la casa es diu cal Damià per Damià Civit. Després de 1875 es diu cal Costa i després del 1945 es diu cal Carboner (Ahicart, 2019).","41.4392300,2.0121300","417472","4587989","a. 1940","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87466-foto-08158-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87466-foto-08158-305-2.jpg","Legal","Racionalisme|Art Decó|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Una mostra d\'edificació racionalista amb algun detall decó.","120|110|98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c78401144503c","87467","Monument a Clavé","https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-clave-4","","XX","","Monument al compositor Ansem Clavé. Es tracta d\'un paral·lelepípede de pedra calcària que presenta per una cara el bust del compositor Anselm Clavé, en baix relleu, per sota, en plaques esculpides, es representen notacions musicals tot al voltant del cos del monument. Encara per sota d\'aquestes plaques, i en la mateixa cara en la qual es representa al compositor, hi ha esculpits el lloc i la data de la seva execució: Papiol/1969. Un filet de fulles i fruits esgrafiats ornen les verticals del monument. A esquerra, una nova cartel·la pètria allotja els símbols al·legòrics a altres notacions musicals. Tot al voltant hi ha una zona enjardinada.","08158-306","Carrer Angel Guimerà cantonada Jacint Verdaguer","","41.4359200,2.0076400","417093","4587625","1969","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87467-foto-08158-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87467-foto-08158-306-3.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni moble","Element urbà","Pública","Simbòlic","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Josep Anselm Clavé (Barcelona, 1824-1874) havia estat un republicà federal, possiblement maçó i educador dels obrers als qual portà a les societats corals que creà. A la seva composició La Maquinista exalta els valors del treball dels obrers. De jove havia estat socialista cabetià.","98","51","2.1","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c78401144503d","87468","Cal Ricart","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ricart","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX-XX","","Casa de planta rectangular anb coberta a dues vessants. En alçada, consta de planta baixa i pis. La façana principal te dos eixos de simetria marcats per les obertures, que estan recercades en blanc: a l\'esquerra hi ha dues finestres de proporcions quadrades, i l\'eix de la dreta, està marcat per la porta d\'accès, i en planta primera, un balcó amb barana de forja decorada amb barrots en forma de pit de colom i decoració amb reganyol que està sustentat en un ampit de pedra motllurada. Presenta també la barana, elements decoratius propis del modernisme popular, com ara, caps d\'ànec i gavarreres. La façana finalitza amb una cornisa motllurada i a sobre un fris massís.","08158-307","Carrer del Migdia, 1","En aquesta casa havia viscut l\'Emili Ricart Santacana (Cal Ricat) i la Mercé Font Bou (Ahicart et al., 2019).","41.4386400,2.0107500","417356","4587924","1924","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87468-foto-08158-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87468-foto-08158-307-2.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c78401144503e","87469","Cal Garrell/Cal Garriga","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-garrellcal-garriga","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX","S\'han introduït en la façana elements poc adequats amb l\'esperit morfològic original de l\'edifici","Edifici entre mitgeres de planta rectangular. Es desenvolupa en planta baixa i dos pisos. La coberta és plana practicable a la part davantera i a dues vessants amb teula rodona i carener paral·lel a la façana principal a la part posterior. La composició de la façana és força caòtica però podriem distingir dos eixos verticals amb la porta d\'accès a la dreta. A sobre d\'aquesta trobem un balcó amb brèndoles en reganyol i a sobre una finestra quadrangular. L\'eix esquerre està format per una altra porta i sengles finestres quadrangulars.","08158-308","Carrer Barcelona, 22","Natural d\'Esparraguera, en Joan Bonàs Closas va arribar al Papiol a mitjan segle XVIII i es va casar amb Caterina Porta Presas de cal Climent. El darrer de la nissaga que van iniciar, Francesc Bonàs Rabassa (1836), va morir als voltants del 1910. La seva vídua, Gertrudis Urpí Jané, va deixar la casa per anar a viure al carrer de l\'Abat Escarré amb la seva filla Josepa, asada amb Salvador Pagès Fayol. El 1905 Joan Casajuana Calopa i la seva esposa, Anna Julià Casanovas, hi vivien en aquesta casa. Eran una branca lateral dels Sassó. Joan Casajuana Calopa, filador, i la seva dona, Anna Julià Casanovas van iniciar la nissaga lligada a aquesta casa. El seu únic fill, en Pere, va morir al front durant la Guerra. Ramon Garriga Vidal (1904), pagès del Vendrell, va entrar de pubill a ca l\'Anita quan es va casar amb la Maria Casajuana Julià, filla de Joan i Anna (Ahicart et al., 2019).","41.4370200,2.0096800","417265","4587745","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87469-foto-08158-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87469-foto-08158-308-3.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Figura dins el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic junt amb els habitatges números 24 i 26 del mateix carrer.","98","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c78401144503f","87470","Carrer Joan Maragall","https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-joan-maragall","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XIX-XX","","Conjunt de cases en ambient urbà. Destaquen les números 3, 7 i 9 que conserven en part la morfologia original.","08158-309","Carrer Joan Maragall, 5,7,9","El nucli antic del Papiol va anar creixent cap a la vessant de la muntanya que dona a la vall del riu Llobregat, primer amb cases d\'arquitectura rural, després incorporant la seva morfologia a la trama urbana que s\'anava creant. En aquest carrer es van construir cases d\'interès patrimonial, la major part desaparegudes, com a Villa Rosa, o Cal Castellet, Cal Huete/cal Josep Albert, Villa Clara, Cal Senyor Morera, encara existent, i cal Jaimito (Faura Arís, 1996).","41.4361500,2.0088000","417190","4587650","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87470-foto-08158-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87470-foto-08158-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87470-foto-08158-309-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c784011445040","87471","Cal Senyor Morera","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyor-morera","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XIX-XX","Recentment restaurada, ha estat substituida la porta original d\'accès a l\'habitatge.","Habitatge que fa mitgera amb el número 5 del mateix carrer. Presenta la coberta a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. En alçada es desenvolupa en planta baixa i pis. Presenta tres eixos de simetria, marcats sobretot per les obertures de la planta primera, que són d\'arc escarser, ampitadores i que presenten les baranes amb brèndoles de ceràmica de fàbrica amb decoració geomètrica i vegetal. Estan protegides per persianes de llibret de fusta. La planta baixa te renovada la porta d\'accès, que es situa a l\'esquerra, i a la seva dreta hi ha dues finestres de proporcions horitzontals i de traça rectangular amb barrots simples de ferro colat.","08158-310","Carrer Joan Maragall, 3","Al 1882 la casa es coneixia com a Cal Tic, i era propietat d\'en Felip Presas Pedret i l\'Antònia Julià Bolet (Ahicart et al., 2019). En Gabriel Barba Carcereny (1836) i n\'Antònia Ravella Urpí van ser els seus habitants al voltant del 1900: aleshores es deia Cal Pepus. Pere Pagès Campderrós i Esperança Vidal Blanch, hi vivien al voltant de 1905 (Cal Cai), i el 1950 la casa es coneixia con a Cal Senyor Morera, estiuejants.","41.4364700,2.0095400","417252","4587685","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87471-foto-08158-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87471-foto-08158-310-2.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c784011445041","87472","Fons històric de l\'Arxiu Municipal del Papiol","https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-historic-de-larxiu-municipal-del-papiol","","XVIII a XX","","Fons documental de l\'Arxiu Municipal del Papiol. D\'entre els diversos documents que conserva l\'arxiu destaquen les actes i padrons així com els informes de concessió de llicències i projectes, especialment els de Salvador Valeri i Pupurull. A més de ser documents molt atractiu visualment (quartilles escrites amb una bona cal·ligrafia), resulten molt detallistes, definit l\'impost a pagar per la llicència d\'obra segons les diferents parts del projecte. Es conserva també un projecte per a un escorxador de Salvador Valeri i Pupurull. Una altra sèrie documental d\'interès és la relativa al fons provinent de l\'antiga documentació de Falange que, a l\'espera de la seva clasificació i per tal de facilitar la investigació documental, s\'ha cedit temporalment per tal de facilitar el seu accès, a la Biblioteca Valentí Almirall, que actualment el custodia.","08158-311","Avinguda de la Generalitat, 7-9- / Passatge Parellada, 1","","41.4379700,2.0110500","417380","4587850","","08158","El Papiol","Obert","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87472-foto-08158-311-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87472-foto-08158-311-3.jpg","Legal i física","Contemporani","Patrimoni documental","Fons documental","Pública","Administratiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","L\'arxiu del Papiol es va anar formant aplegant la documentació resultant de l\'activitat pròpia del municipi Destaquen, d\'entre els seus documents els relatius als padrons, ja des del segle XVIII.","98","56","3.2","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c784011445042","87473","Cases","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases","Carreras i Martí, J. et al. (1981) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Edit. Enciclopèdia Catalana.","XX","","Conjunt arquitectònic que constitueix una antiga barriada del Papiol. En origen es van crear en mig de camps de conreu i al costat d\'un camí. Està compost per caixes baixes de pedra i maó.","08158-312","Cases del Puig Madrona","Barriada formada durant la dècada de 1960 i, per tant, corresponent a l\'època d\'inmigració i de creixement demogràfic. Es troba situada prop d\'una zona de bòviles i per tant es pot pensar que part de la població d\'aquest barri es devia dedicar a aquesta activitat (Carreras i Martí, 1981,V: 427).","41.4466000,2.0128000","417537","4588806","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87473-foto-08158-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87473-foto-08158-312-2.jpg","Legal","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","119|98","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c784011445043","87474","Carrer","https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-1","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XVIII-XX","","Conjunt d\'habitatges alineats al carrer de la Salut, que discorre en direcció oest - est des de la baixada de can Minguet fins a la plaça Gaudí. Aquest vial presenta encara, edificacions de carácter menestral. Està format per diversos edificis d\'interès arquitectònic, majoritàriament d\'arquitectura popular. També són destacables les façanes posteriors dels edificis de la part baixa del carrer Major.Tots aquests es referencien en fitxes individualitzades, les quals es poden consultar a l\'apartat de fitxes associades.","08158-313","Carrer de la Salut","El carrer de la Salut antigament es deia el carrer de Darrere (Faura Arís, 1996: 60). Era un carrer popular: aquí hi havia hagut el cinema \'La Flor\', que abans era una sala de ball i teatre, després punt de trobada del jovent del poble. També s\'hi trobava el cafè de darrere, ambdós regentats per la família Claret (Faura Arís, 1996: 60).","41.4395700,2.0114800","417418","4588027","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87474-foto-08158-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87474-foto-08158-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87474-foto-08158-313-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c784011445044","87475","Habitatge del Carrer Baixada de la Lluna, 18","https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-baixada-de-la-lluna-18","","XX","","Edifici entre mitgeres per la seva banda nord i amb façana per les seves bandes sud i est. de planta rectangular amb un barri davant de la seva banda sud. Es desenvolupa en planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants amb teula rodona i carener paral·lel a la façana que dona a la baixada de la Lluna. La composició d\'aquesta façana presenta una gran obertura per a vehicles en planta baixa i un balcó i una finestra quadrangular en la primera planta. Pel que respecta a la façana sud, destaca una escala externa que puja fins la primera planta.. Les obertures són molt irregulars.","08158-314","Carrer Baixada de la Lluna, 18","","41.4404300,2.0116000","417429","4588122","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87475-foto-08158-314-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87475-foto-08158-314-3.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c784011445045","87476","Cal Pilé","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pile","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XIX","Els aplacats del guardapols desmereixen la qualitat de l\'edificació.","Edifici amb façana al carrer Barcelona i al carrer Doctor Fleming de planta romboidal amb un jardí posterior. Es desenvolupa en planta baixa i pis, La coberta és a dues vessants amb teula rodona i carener paral·lel a la façana del carrer Barcelona. La composició d\'aquesta façana presenta tres eixos verticals amb la porta d\'accès a l\'esquerra, al costat de la qual hi ha una altra finestra quadrangular..La resta d\'obertures són rectangulars en sentit allargat vertical. Totes les obertures són de llinda plana i es troben emmarcades amb un recercat de d\'aplacat de pedra, que també continua en un marxapeu corregut per les dues façanes. L\'altre façana presenta tan sols un eix vertical de finestres rectangulars allargassades i una altra fora d\'alineació.","08158-315","Carrer Barcelona, 2","Jaume Bou Prat va viure el 1742. Els de cal Pilé van anar a viure a Gràcia a mitjan segle XIX. Eren la branca principal dels Bou, naturals de la Pobla de Claramunt i que van arribar al Papiol després de la Guerra de Successió. A la casa pairal hi va viure de lloguer durant uns anys el Francesc Bou Casanoves (1823) germà d\'en Jaume, que era l\'hereu (Ahicart, 2019).","41.4377800,2.0097600","417272","4587830","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87476-foto-08158-315-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87476-foto-08158-315-2.jpg","Legal","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","119|98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c784011445046","87477","Cal Fuster de la Plaça","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster-de-la-placa","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XIX-XX","Totalment reformada","Edifici de dos cossos entre mitgeres per la seva banda oest i amb façanes al carrer Abat Escarré, la plaça.de l\'església i Mossen Rull. És de planta troncocònica. Es desenvolupa en tres alçades per tal d\'aprofitar el desnivell. Les cobertes varien segons el cos encara que la major part són amb teula rodona, encara que també presenta una terrassa a la cantonada de la plaça. La composició de les façanes tendeix a l\'horitzontalitat ja que les obertures són força amples. Totes les obertures són de llinda plana excepte un gran balcó ampitador que dona a la plaça i que està cobert amb arc rebaixat. El tancament d\'aquesta és amb fusteria de llibret i frontó decorat.","08158-316","Carrer Abat Escarré, 35","El 1791 era can Fuster de la Plaça i hi viva Francesc Bonàs Rabella. Una branca dels Bonàs del Papiol de Baix vivien a la finca que ara es coneix com can Ramon de la Tenda. Eren fusters i a mitjan segle XIX la casa es coneixia com a a can Fuster de la plaça (Ahicart, 2019). Cal Ramon de la Tando, el Ramon Grau, del Pla de Cabra va arribar al Papiol a mitjan segle XIX, primer va viure al carrer Major i després al del Ferrocarril (actual Abat Escarré) tocant a la plaça (Ahicart, 2019). El diumenge 3 d\'agost de 1947 s\'hi van inaugurar les instal·lacions per l\'aigua corrent del Papiol. El primer dipòsit tenia una capacitat de 200.000 l., i tenia la funció d\'emmagatzemar l\'aigua i fer-la arribar a la xarxa distribuïdora de l\'aigua per a totes les cases del poble. L\'any 1944 es col·loca la primera pedra del dipòsit d\'aigua a la plaça del castell, abans plaça dels màrtirs. Es va batejar amb el nom de Santacana, i un segon que es va fer 18 anys més tard, se\'n va anomenar de Sant Antoni, i es va col·locar al seu costat. El dia de la inauguració van assistir Fernando Serrano, en representació del governador civil, Lluís Urpí, com a canonge pel Bisbat, i que abans havia estat vicari de la parròquia del Papiol, Mn. Magí, i autoritats locals i alcaldes dels pobles veïns. El Cor La Perdiu va oferir una cançó i els propietaris del castell, un banquet a les autoritats assistents. L\'any 1965 es construeix un segon dipòsit a la plaça (Faura Arís, 1996).","41.4388800,2.0105100","417336","4587951","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87477-foto-08158-316-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87477-foto-08158-316-3.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Pública","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c784011445047","87478","Vil·la del Papiol","https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-del-papiol","","XII-XXI","La modificació de un bon nombre d\'habitatges amb criteris poc curosos, ha provocat la pèrdua del caràcter d\'alguns carrers","El nucli vell de la vila es va formar sobre un turó de 160 m d\'altura al voltant del castell, i és delimitat pel carrer de Montserrat, a tramuntana, i pel carrer Major, a llevant, prop d\'un fort desnivell del terreny; vers el NE. es perllonga pel carrer del Carme (continuació del carrer Major) i carrerons adjacents. Concretant, i si es tracés una línia imaginària, estaria delimitat pels carrers Llibertat, gira per Plaça Gaudí, incorpora el carrer de la Salut, però abans gira avall pel carrer Diputació, incorpora el carrer Baixada de la Lluna, plaça dels Països Catalans, incorpora el passatge de Santa Eulàlia, carrer Montserrat, delimita per fora l\'església, el Castelll, baixa per Mossèn Rull, gira per l\'Abat Escarrè i continua pel carrer Major fins arribar a plaça Gaudí, i continuaria en part pel carrer del Carme.","08158-317","Nucli antic del Papiol","El nucli vell de la vila és delimitat pel carrer de Montserrat, a tramuntana, i pel carrer Major, a llevant, prop d\'un fort desnivell del terreny; ja al segle XIX la vila es prolongà vers el NE. pel carrer del Carme (continuació del carrer Major) i carrerons adjacents, mentre que la urbanització de la part més occidental, que dona al Llobregat, és posterior. Entre les cases antigues del poble podem esmentar Ca l\'Adjutori i Can Pagès, al carrer Major. Cal Nina, al capdavall d\'aquest carrer, coneguda també per l\'Hotel, ja que durant un temps féu aquesta funció, fou construïda devers el 1915 i presenta detalls ornamentals senzills de tradició modernista. D\'aquest estil és Can Bou, coneguda també per la Casa de Pedra, just sota el castell, obra de Salvador Valeri i Pupurull, del 1914, que aleshores era l\'arquitecte municipal i que pertany a la segona generació d\'arquitectes modernistes","41.4384000,2.0099000","417285","4587898","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87478-foto-08158-317-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87478-foto-08158-317-2.jpg","Legal","Modern|Contemporani|Modernisme|Popular|Racionalisme|Medieval","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","94|98|105|119|120|85","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c784011445048","87479","Habitatges al carrer Abat Escarré, números 27, 29, 31, 33,","https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-al-carrer-abat-escarre-numeros-27-29-31-33","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX-XX","S\'han introduït en la façana elements poc adequats amb l\'esperit morfològic original de l\'edifici.","Conjunt d\'edificis entre mitgeres de planta quadrada que es desenvolupen en planta baixa i dos pisos. Les cobertes són a dues vessants amb teula rodona i carener paral·lel a la façana principal. Les composicions de les façanes presenten eixos verticals de composició. El fet de que tinguin una alçada similar ajuda a configurar-los com un conjunt que també presenta sortida per la part posterior, davant de la porta del Castell.","08158-318","Carrer Abat Escarré, 27, 29, 31, 33","El número 31 és can Malla el 1840 (Ahicart, 2019). Després del 1885 era can Sassó, de Miquel Casajoana Calopa, que desprès van anar a viure al carrer Barcelona. El 1945 era can Blazquez (Ahicart, 2019).","41.4386300,2.0103400","417322","4587924","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87479-foto-08158-318-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87479-foto-08158-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87479-foto-08158-318-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c784011445049","87480","Torre SGAB","https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-sgab","","XX","","Xemeneia metàl·lica que és utilitzada en el procès d\'aireació d\'aigües. Te secció circular i està envoltada d\'una estructura metàl·lica.","08158-319","Llera del riu Llobregat","","41.4353800,1.9966400","416173","4587576","","08158","El Papiol","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87480-foto-08158-319-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87480-foto-08158-319-3.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98","49","1.5","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c78401144504a","87481","Monument \'El Papiol al Dr. Barberà\'","https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-el-papiol-al-dr-barbera","Informació oral, Josep Arís, novembre de 2019.","XXI","","A sobre la vorera del costat sudoest de la plaça del Dr. Barberà s\'ha instal·lat una jardinera cúbica de grans dimensions (1,50x1,50x1,50 m) de formigó llis vist i tres bancs dobles del mateix material. A la jardinera es pot apreciar una inscripció feta en el moment d\'encofrar-la i que diu \'EL PAPIOL AL DR. BARBERÀ\'. Dins la jardinera s\'hi ha plantat una olivera.","08158-320","Plaça del Doctor Barberà, s/n","El Dr. J. Frederic Barberà segons informació oral era un metge molt estimat al Papiol:, natural del municipi valencià de Bellreguard, a la comarca de la Safor. El Dr. Barberà va viure a Cal Roig. En el seu honor se li va fer una placa que rememora els elements simbòlics d\'aquella població, ubicada a l\'entrada del passatge, i també se li va dedicar un monument enclavat en la plaça que, igualment, porta el seu nom.","41.4379100,2.0163100","417820","4587838","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87481-foto-08158-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87481-foto-08158-320-3.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni moble","Element urbà","Pública","Altres","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","El monument al Doctor Barberà és molt senzill i allunyat de cap intenció de generar una obra d\'art sinó un recordatori a una persona estimada pel poble.","98","51","2.1","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c78401144504b","87482","Habitatge del Carrer de La Salut, 24/cantonada Passatge de La Pau","https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-de-la-salut-24cantonada-passatge-de-la-pau","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XIX-XX","","Habitatge, amb orientació nord-sud, que fa mitgera, per l\'oest amb el carrer de la Pau, i per l\'est amb el número 22 del mateix carrer. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és plana, i la façana també (ha estat modificada). Les obertures estan totes remodelades, però el seu interès rau en el fet de que forma el tancament del carrer Salut amb la cantonada del Passatge de la Pau, formant un continu urbanístic d\'interès patrimonial.","08158-321","Carrer de La Salut, 24/cantonada Passatge de La Pau","El carrer de la Salut antigament es deia el carrer de Darrere (Faura Arís, 1996: 60). Era un carrer popular: aquí hi havia hagut el cinema \'La Flor\', que abans era una sala de ball i teatre, després punt de trobada del jovent del poble. També s\'hi trobava el cafè de darrere, ambdós regentats per la família Claret (Faura Arís, 1996: 60).","41.4396900,2.0114000","417412","4588040","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87482-foto-08158-321-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87482-foto-08158-321-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87482-foto-08158-321-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c78401144504c","87483","Xemeneia de les ceràmiques Joan Canals/Bòbila Canals","https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-les-ceramiques-joan-canalsbobila-canals","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XIX","","Del conjunt d\'edificis corresponents a l\'antiga bòbila, que es troba al peu de les Escletxes, destaca la xemeneia. És de planta quadrada i de maó vist i es conserva dins les edificacions (no s\'ha pogut accedir a la base). El coronament està resolt mitjançant una cornisa de maons que sobresurten en plànol horitzontal.","08158-322","Carrer Carme, 41-43","Aquest tipus d\'indústria ha estat molt lligat al Papiol. Pels volts de la dècada de 1920 es va establir la Rajoleta, propietat d\'en Josep Albareda, en la qual es feia ceràmica fina del Vendrell com cairó, vidriat, etc. La bòbila va ser de túnel i foc continu, primer de carbó, dresprés de gas. El 1950, en Ramon Guasch va obrir la seva bòbila a la vinya del Garrofa (Faura Arís, 1996: 288). De la bòbila d\'Albareda va sortir la imatge que es conserva dins el tresor parroquial de l\'església de Santa Eulàlia.","41.4390300,2.0162300","417814","4587962","1920-40","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87483-foto-08158-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87483-foto-08158-322-3.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Les xemeneies són elements arquitectònics que mostren d\'una banda un valor de referència con a element vertical en el paisatge, però també posseixen un valor de record del passat industrial d\'aquest indret.","98","47","1.3","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c78401144504d","87484","Cal Costa","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-costa-5","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX","","Habitatge entre mitgeres. Te planta rectangular i coberta, de teula àrab, a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis, i presenta en la façana principal dos eixos de simetria, marcats al cantó sud per dues finestres: la del primer pis de traça vertical, i la de planta baixa gairebé rectangular, amb una reixa ampitadora, de forja, decorada amb rolleus i reganyols. L\'eix del cantó nord, està marcat, en planta baixa, per una porta d\'arc escarser i recercat de maons vistos. A sobre, hi ha un balcó de barana de forma amb barrots decorats amb reganyols. El ràfec és de teula vista, amb canaló en tortugada.","08158-323","Carrer Barcelona, 24","El 1873 la casa es deia Cal Costa. Era propietat duna familia, branca lateral de cal Valeta. Aleix Julià Calopa, carreter i la seva dona, Felipa Pagès Faura, van viure en un pis de lloguer propietat del seu germà i cunyat. L\'Aleix va morir poc temps després de nèixer en Gaspar, el seu segón fill. A principis del segle XX, en Gaspar, taverner casat amb Francesca Costa Mayol, va anar a viure a Barcelona, al passeig de Sant Joan (Ahicart et al., 2019).","41.4369800,2.0098900","417282","4587741","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87484-foto-08158-323-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87484-foto-08158-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87484-foto-08158-323-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Figura dins del Catàleg de Patrimoni Arquitectònic junt amb els habitatges números 22 i 26 del mateix carrer.","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c78401144504e","87485","Cal Mariano","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mariano-2","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX","","Habitatge que fa mitgera amb el número 24 del mateix carrer. Te planta quadrangular, i presenta un cos afegit pel sud. La coberta és a dues vessants i de teula àrab. Consta de planta baixa i pis. La façana és plana, i presenta dos eixos de simetria: el de l\'esquerra te dues finestres de traça vertical, la de la planta baixa protegida per una reixa molt simple. L\'eix de la dreta, està marcat per la porta d\'accés, remodelada, i a la planta primera, per un balcó d\'ampit simple, i barana de forja de barrots llisos, excepte tres que marquen el centre i les cantonades, que estan reforçats i decorats amb un reganyol gruixut. El ràfec està dominat per teules en tortugada que oculten el canaló.","08158-324","Carrer Barcelona, 26","Cal Mariano, també coneguda com a Ca l\'Isidre del Tita, pel seu propietari, Isidre Pagès Barga (1834). La família era una branca lateral dels Pagès de cal Tita: l\'isidre Pagès i la seva esposa, Teresa Julià Badía, van iniciar la nissaga. El seu fill, Joan es va casar el 1901 amb Madrona Amigó Pagès, de cal Carlets, que va morir poc temps després del naixement de la seva filla Teresa (Ahicart et al., 2019).","41.4369300,2.0099400","417286","4587735","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87485-foto-08158-324-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87485-foto-08158-324-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87485-foto-08158-324-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Figura dins el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic junt amb els habitatges números 22 i 24 del mateix carrer.","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c78401144504f","87486","Ca l\'Hugo","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhugo","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XX","Presenta un excel·lent estat de conservació que possa de relleu la qualitat de la casa.","Habitatge unifamiliar aïllat, de tipologia ciutat jardí, de planta gairebé quadrada, orientada a ponent. Consta de planta baixa i pis. Es cobreix amb una teulada a dues vessants, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana al carrer, acabada amb ràfec perimetral recolzat en bigues volades. Les façanes estan revestides d\'arrebossat pintat. Els buits són verticals, tancats amb persianes de llibret. Les reixes són de forja, tant les que tanquen les obertures, que estan fetes en reganyol. Hi ha un balcó al centre del primer pis. Les obertures estan protegides per un trencaaigües decoratiu fet de maons vistos. Està precedit d\'un barri amb tancat de reixa de forja d\'acabament en espiral i remat altern, de llança i reganyol fi. El reixat es recolza en obra de maçoneria de color rosat, amb sengles pilars de secció quadrada que flanquegen la porta d\'accés al pati i estan coronats per trencaaigües de rajoles vidrades grogues, com passa també als ampits de les obertures de les façanes, i a les bases d\'aquest reixat. Ornamenten aquests pilars, uns filets de rajoles de ceràmica policromes, decorades amb rombes variades entre petit trencadís, que els decoren. Hi ha un petit espai de jardí tot al voltant.","08158-325","Carrer d\'Anselm Clavé, 15","La casa porta el nom del seu primer propietari, l\'Hugo Neuman. Neuman fou un jueu alemany que va arribar al Papiol fugint del seu pais. Va arribar a Catalunya abans de la Guerra Civil i durant un temps va viure a Barcelona, al carrer de Saragossa. La seva dona, que es deia Frida, va voler reunir-se amb ell just quan va esclatar el cop d\'estat a Espanya. El vaixell amb el que anava va haver de retornar a Itàlia. El matrimoni es va reunir finalment i, com que l\'Hugo havia fet amistat amb el Ramon Gené, el matrimoni va venir a viure al Papiol. L\'Hugo i el Gené van decidir muntar una granja d\'aviram, la Granja Gené. L\'Hugo, que havia regentat una fabriqueta de botons, es va convertir en avicultor (Ahicart et al., 2019).","41.4375600,2.0078800","417115","4587807","1950-55","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87486-foto-08158-325-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87486-foto-08158-325-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87486-foto-08158-325-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Noucentisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","Juana Maria Huélamo Gabaldón","L\'obra és de llenguatge noucentista.","98|106","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c784011445050","87487","Ca l\'Orive","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lorive","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol.","XX","","Habitatge unifamiliar aïllat, de tipologia ciutat jardí, de planta gairebé quadrada, orientada a ponent. Consta de planta baixa i pis. Es cobreix amb una teulada a dues vessants, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana al carrer. Les persianes de les finestres són de llibret. Un reixat de forja de ferro, amb decoració de reganyol i puntes de llança, antecedeix l\'edificació, i està fet a sobre d\'un barri d\'una banda, de maó vist, i d\'altra, arrebossat.","08158-326","Carrer d\'Anselm Clavé, 13","Aquesta és una de les múltiples edificacions de planta baixa i pis que es troben el carrer d\'Àngel Guimerà.","41.4374700,2.0079500","417121","4587797","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87487-foto-08158-326-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87487-foto-08158-326-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87487-foto-08158-326-3.jpg","Legal","Popular|Contemporani|Noucentisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","119|98|106","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c784011445051","87488","Habitatge al carrer d\'Anselm Clavé, 17","https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-danselm-clave-17","","XX","","Habitatge que fa mitgera amb el número 19. És de planta rectangular, i de tipologia ciutat jardí. Consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana que dona al carrer, que està arrebossada i pintada d\'un color rosat. Presenta un sòcol de maó vist i un recercat a banda i banda i limitant la cornisa. Les obertures marquen tres eixos de simetria, el central està definit per una finestreta que hi ha a l\'alçada del primer pis, i els altres dos, es troben assenyalats per sengles finestres a banda i banda en planta baixa. Totes les obertures presenten guardapols blanc, molt simple, que ocupa el terç superior, i que les emmarquen en ressalt, a manera de trencaaigües. El remat és una cornisa motllurada, de color més clar, gairrebé terrós, que marca les dues vessants de l\'edifici i està decorada per un petit frontó massís en forma curvilínia, per sota del qual, i a manera de trencaaïgues, hi ha una filada de rajoles decorades en policromia, pràcticament invisibles.","08158-327","Carrer d\'Anselm Clavé, 17","","41.4376800,2.0078300","417111","4587821","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87488-foto-08158-327-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87488-foto-08158-327-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87488-foto-08158-327-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c784011445052","87489","Habitatge a l\'Avinguda Generalitat, 45","https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-lavinguda-generalitat-45","","XX","","Edifici exempt al que se li adosen per la seva part posterior volums laterals (números 43 i 47). La coberta és a dues vessants amb teula rodona i carener paral·lel a la façana principal. La façana està totalment ocupada per una porta amb llinda d\'arc rebaixat protegida per un ràfec a trencaaigues. Presenta porta de fusta amb dos batents no simètrics i un picaporta.","08158-328","Carrer Avinguda de la Generalitat, 45","","41.4364300,2.0082700","417146","4587681","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87489-foto-08158-328-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87489-foto-08158-328-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c784011445053","87490","Cal Torras/Cal Bei","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrascal-bei","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX","","Habitatges de caire popular, amb cobertes de teula àrab a una i dues vessants, que estan adossades, a una altra edificació de grans proporcions (Cal Barea). Les parets són d\'arrebossat de calç vista, i estan sense pintar. Tenen un barri massís amb trencaaigües de teules àrabs. Consten de planta baixa i pis, i les obertures són de proporcions verticals. Ocupen un gran solar amb un pati de grans dimensions al davant.","08158-329","Carrer Baix Castell","La família Torras era de Castellbisbal. El 1828, hi vivia en Josep Abella, un cabaler de cal Malbeí. Estava casat amb l\'Eulàlia Bou, de cal Peró, i vivia de lloguer. El seu fill, Llorenç no va tenir descendència. En Josep Abella era carlista i va participar en la Guerra dels Matiners, a la segona carlinada. Fou detingut a Martorelles el 1849 per anar indocumentat i en companyia d\'una quadrilla. Al cap d\'un temps va retornar al Papiol (Ahicart et al., 2019).","41.4385100,2.0079600","417123","4587913","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87490-foto-08158-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87490-foto-08158-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87490-foto-08158-329-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Hi ha un lledoner, fora del barri, que dona ombra a l\'edificació.","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c784011445054","87491","Habitatge del Carrer Baix Castell, 5","https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-baix-castell-5","","XX","","Habitatge aïllat, de tipologia ciutat jardí. Consta de planta baixa i golfes. La coberta és a dues vessants, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana que dona a un pati tancat per un barri. Les façanes estan revestides d\'arrebossat pintat de color blanc. Els buits són verticals, tancats amb persianes enrotllables i amb reixes de forja en reganyol. Totes les obertures presenten guardapols blanc, molt simple, que les emmarquen en ressalt, a manera de trencaaigües. Hi ha una línia d\'imposta de color vermell que dona bicromia a la façana, la qual queda rematada per una cornisa definida per un ràfec perimetral recolzat en bigues volades. Hi ha un barri que separa la casa del carrer,amb un enreixat.","08158-330","Carrer Baix Castell, 5","És aquest ún dels exemples de la incorporació de les edificacions del tipus ciutat jardí a la meitat del segle XX, i que van anar proliferant al Papiol, ocupant tot aquest vessant sud del puig dominat pel castell.","41.4381400,2.0080800","417132","4587871","1950-59","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87491-foto-08158-330-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87491-foto-08158-330-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87491-foto-08158-330-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c784011445055","87492","Carrer","https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-2","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XX","","Edificacions que caracteritzen el carrer d\'Anselm Clavé, que comunica el carrer de l\'Avinguda de la Generalitat amb la Baixada de Can Minguet, a la vessant del turó que configura el nucli antic del Papiol. Tot i que ha estat molt remodelat en època actual, s\'havia caracteritzat per acollir habitatges de planta baixa, o de planta baixa i pis, molts d\'ells de tipologia ciutat jardí. Actualment queden molts pocs exemples. De les seves construccions, destaquen les següents: 1. Cantonada amb l\'Avinguda de la Generalitat, 72, hi ha la part lateral i posterior del voluminós edifici de Cal Blanc 2. Núm. 12. Casa de Joan Bou/Cal Ramon Miarnau 3. Núm. 19-21. 4. Núm. 13, Ca l\'Orive. 5. Núm. 15, Ca l\'Hugo 6. Núm. 17.","08158-331","Carrer d\'Anselm Clavé","El carrer d\'Anselm Clavé es coneixia popularment com de les moreres. Es va obrir a la part baixa del Papiol i en ell es van anar construïnt des dels primers anys del segle XX, casetes de planta baixa o algunes, les menys, de planta baixa i pis. Es va convertir en un carrer del tipus ciutat jardí, que dominava la vessant cultivada del puig on hi ha la vila vella, i els camps que van cap a la zona meridional del municipi.","41.4371700,2.0082600","417146","4587764","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87492-foto-08158-331-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87492-foto-08158-331-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87492-foto-08158-331-3.jpg","Inexistent","Modernisme|Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","A prop, a l\'alçada del número 14, al Parc de La Castanyera, hi ha el Monument a la Coral \'La Perdiu\'. Algunes de les edificacions estan protregides dins del catàleg del Patrimoni Arquitectònic.","105|119|98","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c784011445056","87493","Cal Batllevell","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-batllevell","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX-XX","","Edifici que forma el final d\'una agrupació que va des del número 1 fins aquest a l\'inici del carrer Abat Escarré. Aquests edificis es troben a un nivell superior al carrer i s\'hi accedeix mitjançant unes escales suaus per la banda d\'aquest edifici i més costerudes per l\'altre costat. Al davant d\'aquest grup d\'edificis es genera una petita placeta que es troba a uns tres metres per sobre del nivell de la calçada. L\'edifici te forma de trapezi i fa mitjera per la seva banda oest i queda amb façanes a la resta de bandes. Es desenvolupa en planta baixa i pis. La coberta és a una sola aigua a la part davantera, mentre que a la part posterior hi ha dues teulades que verteixen l\'aigua cap a una terrassa interior transitable. Els buits de la façana són quadrangulars i estan alineats horitzontalment en planta pis. La porta es troba a l\'extrem dret de la façana.","08158-332","Carrer Abat Escarré, 7","Segons la tradició el nom li ve d\'una persona que va ser batlle a una edat avançada (Ahicart et al., 2019).","41.4380000,2.0100300","417295","4587854","1780","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87493-foto-08158-332-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87493-foto-08158-332-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87493-foto-08158-332-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana maría Huélamo Gabaldón","","","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c784011445057","87494","Carrer","https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-3","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX-XX","","Edificacions que caracteritzen el carrer de l\'Abat Escarré, que neix a la plaça generada per sota de l\'església i que segueix una curva de nivell, a la vessant meridional del puig en el qual s\'ubica el nucli antic, tot continuant la seva trama fins arribar al carrer Barcelona. Segueix el traçat d\'un camí antic que anava cap a Barcelona. En aquest carrer, a banda i banda, es troben un bon nombre d\'edificis d\'interès, com ara la Torre Bou, i tot un seguit d\'edificis de tradició arquitectònica rural, i cases de veïns construïdes moltes al segle XIX. És un carrer estret i baixa en pendent fins a arribar al carrer de Barcelona. S\'obre a l\'ombra del castell.","08158-333","Carrer de l\'Abat Escarré","Es un camí antic que perllonga el carrer Major i va cap a Barcelona. Abans de dir-se carrer Abat Escarré es deia carrer del Ferrocarril, ja que ra el de pujada, abans de fer la carretera (Ahicart, 2019).","41.4382700,2.0102200","417311","4587884","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87494-foto-08158-333-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87494-foto-08158-333-3.jpg","Legal","Modernisme|Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","105|119|98","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c784011445058","87495","Fonda Casanovas","https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonda-casanovas","Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XIX","S\'ha modificat la façana","Edifici que fa mitgera amb l\'església de Santa Eulália, pel sud. La coberta és a dues vessants i de teula corba, amb el carener paral·lel a la façana principal, que dona al carrer Montserrat. Domina la part nord del municipi i te unes magnífiques vistes. Ha estat intensament restaurat, amb una gran modificació dels materials constructius originals i les obertures de seves façanes, que s\'han redimensionat.","08158-334","Carrer Montserrat, 24","La fonda va començar fent menjars l\'any 1925 i, posteriorment, es van condicionar set habitacions per als hostes. Durant uns anys hi va haver al Papiol dues fondes, cal Nina i cal Casanovas. Tradicionalment, s\'hi hostajaven estiuejants que hi passaven temporades atrets pel clima i les vistes També, per la festa major, s\'hi desaven els embalums de l\'envelat. Els plats estrelles eren l\'escudella i carn d\'olla, plat que tenia molta anomenada (Faura Arís, 1996: 163).","41.4391800,2.0105500","417340","4587984","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87495-foto-08158-334-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87495-foto-08158-334-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87495-foto-08158-334-3.jpg","Legal","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","És un edifici emblemàtic pel municipi.","119|98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c784011445059","87496","Rellotge de sol a Cal Mariano","https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-a-cal-mariano","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX-XX","","Rellotge de sol circulat ubicat a l\'alçada de la primera planta de Cal Mariano, orientat a sud. Es troba encerclat per un marc que fa d\'esfera pintada en to vermellós, amb quatre marques horàries molt simples. Conserva el gnómon.","08158-335","Carrer Barcelona, 26","Cal Mariano, també coneguda com a Ca l\'Isidre del Tita, pel seu propietari, Isidre Pagès Barga (1834). La família era una branca lateral dels Pagès de cal Tita: l\'isidre Pagès i la seva esposa, Teresa Julià Badía, van iniciar la nissaga. El seu fill, Joan es va casar el 1901 amb Madrona Amigó Pagès, de cal Carlets, que va morir poc temps després del naixement de la seva filla Teresa (Ahicart et al., 2019).","41.4369200,2.0099600","417288","4587734","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87496-foto-08158-335-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87496-foto-08158-335-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87496-foto-08158-335-3.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Social","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","47","1.3","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c78401144505a","87497","Holotip de Brissopsis papiolensis","https://patrimonicultural.diba.cat/element/holotip-de-brissopsis-papiolensis","Lambert, J. (1906) Memòries de la Société Géologique de Grance. Paléontologie. Tome XIV.- Fascicule 2-3. Paris: Au siège de la Société Géologique de France. Saavedra, J.L. (1979). Les fácies catalanas y su ámbito paleogeográfico. Madrid: Servicio de Publicaciones del Minsiterio de Industria y Energía.","","","Holotip d\'\'un organisme marí: el Brissopsis papiolensis, identificat per primera vegada per Lambert. Es tracta de l\'espècimen utilitzat en la primera descripció d\'aquest espècimen en particular: l\'holotip Brissopsis, el qual va ser anomenat, descrit i publicat per Lambert i, finalment, conservat dins de la col·lecció del museu de Geologia del Seminari de Barcelona per a que altres científics poguessin referir-se en cas de necessitat. L\'exemplar es data en el Plasencià, perìode geològic que forma part del Pliocè. Es va trobar a \'Les Torrenteres\'.","08158-336","Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Carrer de la Diputació, 231.- 08007 Barcelona","El \'Brissopsis papiolensis\' va ser identificat a inicis del segle XX per Lambert, a partir de troballes efectuades per Almeda en excursions realitzades a Castellbisbal i Papiol. El Miocè és la primera època del Neogen, una de les subdivisions del Cenozoic. Comprèn el temps entre el final de l\'Oligocè (fa 23,0 ± 0,1 milions d\'anys) i el principi del Pliocè (fa 5,3 ± 0,1 milions d\'anys). Aquest holotip correspon exactament al Miocè superior en fàcies litoral regressiva: a sobre de les marges miocenes de fàcies de plataforma hi ha una seqüència regressiva final de sorres i argiles sorrenques amb intercalacions de margues blaves que contenen equínids d\'aquest tipus.","41.4379700,2.0110500","417380","4587850","","08158","El Papiol","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87497-foto-08158-336-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87497-foto-08158-336-3.jpg","Física","Mesozoic","Patrimoni moble","Objecte","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Propietat privada. Accés públic. En taxonomia, el tipus nomenclatural o tipus és un espècimen particular o un grups d\'espècimens d\'un organisme del qual s\'ha fet una descripció científica que justifica el nom científic d\'una espècie. El tipus és un exemple que serveix per centralitzar el trets que defineixen un tàxon en particular. Abans del segle XX, en botànica, un tipus era un tàxon i no una espècie.","122","52","2.2","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c78401144505b","87498","Pedrera a la Serra de Collserola","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-a-la-serra-de-collserola","","XIX-XX","Abandonada i totalment envaida per la vegetació.","Poc després de passar per la construcció de can Calopeta, seguint el camí que porta des de les cases del Puigmadrona fins a la masia de can Domènec apareix una pista que puja, a la dreta del camí, en direcció cap el Puig Madrona. A uns 500 metres del camí es poden veure , a banda i banda, rastres de que en aquell lloc hi havia hagut una explotació minera a cel obert. La geologia del paratge està formada per licorelles o pissarres. Per sota d\'aquesta apareix el batòlit granític de la Serra de Collserola. Sembla que quan arribaven a aquest estrat l\'explotació parava. Aquest aprofitament, per les restes que es poden observar, sembla que es realitzava mitjançant la col·locació de tascons metàl·lics que anaven obrint la roca. Els buits que queden a la muntanya demostren que s\'anava explotant la pedra formant replans al pendent de la muntanya.","08158-337","Serra de Collserola","","41.4499600,2.0172100","417910","4589175","","08158","El Papiol","Difícil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87498-foto-08158-337-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87498-foto-08158-337-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Caldria una senyalització","98","49","1.5","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b999556c78401144505c","87499","Cal Llorenç Pi","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llorenc-pi","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XVIII?-XX","","Edifici entre mitgeres de planta rectangular. Es desenvolupa en planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues vessants amb teula rodona i carener paral·lel a la façana principal. La composició de la façana presenta eixos horitzontals a cada planta. Les obertures de la planta baixa i primera són quadrangulars mentre que les de les golfes presenten unes obertures amb dues sèries de tres arcs de punt rodó que li confereixen un aspecte molt característic.","08158-338","Carrer de la Salut, 22","La propietat de la casa l\'any 1779 corresponia a Llorenç Pi Pagès. L\'any1808 era de Mariàngela Margarit, el 1835 de Josepa Cardona Domènech, el 1875 de Margarida Margarit Nicolau i Gregori Pi Margarit. El 1906 era la casa de Francesca Bofill Reventós i el 1910 de Margarida Pi Bofill i Joan Presas Juncosa.","41.4396500,2.0114400","417415","4588036","","08158","El Papiol","Fàcil","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87499-foto-08158-338-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87499-foto-08158-338-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87499-foto-08158-338-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","119|98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b99a556c78401144505d","87500","Cal Salas","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salas","","XVIII-XX","","Habitatge entre mitgeres, de planta quadrangular, amb coberta a dues vessants, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal, que dona al carrer de la Salut. Consta de planta baixa i pis. Els baixos han estat remodelats amb finalitat comercial, i en planta pis s\'obre una balcó ampitador amb barana de forja decorada amb barrots decorats amb reganyol, intercalats amb altres llisos. A la part baixa, en contacte amb l\'ampit, hi ha sengles roleus, igual que a la part del reposabrassos. Com a detall decoratiu, hi ha al fris que decora a manera de filet l\'arrancament de les mènsules que suporten el ràfec, unes rajoles en posició romboidal, de color blanc, amb decoració polícroma de gerros amb flors. Manté la textura tradicional d\'arrebossat de façana.","08158-339","Carrer de la Salut, 6","Antonio Sala Mates (Cal Salas, 1791), havia viscut en aquest habitatge amb l\'Eulàlia Font Roig, la seva esposa. D\'aquí li ve el nom a la casa. El 1916, vivia de lloguer en aquesta casa el Francesc Martí Mestre, que era un carreter d\'Igualada, amb la seva esposa, Anna Mayol Sala, de cal Mansió. L\'any 1920 es es van traslladar al barri de l\'Estació,","41.4394100,2.0121600","417475","4588008","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87500-foto-08158-339-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87500-foto-08158-339-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87500-foto-08158-339-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:09" "6604b99a556c78401144505e","87501","Cal Sord / Cal Masdeu","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sord-cal-masdeu","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX","S\'han introduït en la façana elements i fet modificacions poc adequats amb l\'esperit morfològic original de l\'edifici","Edifici entre mitgeres de planta rectangular. Es desenvolupa en planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues vessants amb teula rodona i carener paral·lel a la façana principal. La composició de la façana presenta dos eixos verticals amb la porta d\'accès a la dreta, mentre que a l\'esquerra hi ha la porta d\'un establiment comercial. A sobre de la porta d\'accès trobem una finestra i a l\'altre banda un balcó ampitador amb brèndoles llises de secció circular i la central amb decoració a reganyol. A les golfes trobem dues obertures amb llinda d\'arc rebaixat i balcó ampitador amb brèndoles llises.","08158-340","Carrer de la Salut, 12","Cal Sord (1844) Salvador Amigó Casanovas. Cal Masdeu, 1871. El Francesc Masdeu Masdeu havia nascut a l\'Albiol, al Baix Camp. Va arribar al Papiol a la dècada de 1860. Era carnisser. Va viure primer al carrer Major de lloguer i després va comprar aquesta casa a Josep Font, veí de Barcelona. A principis del segle XX la familia va vendre\'s la casa (Ahicart, 2019).","41.4034600,2.0124700","417455","4584017","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87501-foto-08158-340-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87501-foto-08158-340-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87501-foto-08158-340-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:10" "6604b99a556c78401144505f","87502","Cal Magrans","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magrans","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX-XX","S\'han introduït en la façana elements i fet modificacions poc adequats amb l\'esperit morfològic original de l\'edifici.","Edifici entre mitgeres de planta rectangular. Es desenvolupa en planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants amb teula rodona i carener paral·lel a la façana principal, però té un petit terrat pla, just al darrer de la façana. La composició d\'aquesta presenta dos eixos verticals amb la porta d\'accès a la dreta, mentre que a l\'esquerra hi ha la porta d\'un aparcament. A la primera planta hi ha dos balcons ampitadors amb brèndoles llises de secció circular. Aquests balcons estan emmarcats amb guardapols llisos que continuen fins arribar al ràfec.","08158-341","Carrer de la Salut, 14","Casa pairal dels Magrans, nissaga procedent de Cedanyola del Vallès des d\'on van arribar al poble a mitjan segle XVIII. Els darres membres dels Magrans del Papiol van anar a viure a Barcelona a partir del 1880 i van conservar la propietat que van posar a lloguer. La casa,a des del 1894 es deia cal Joan Ferro, ja que hi van anar a viure uns Ferro del carrer de les Parres. Joan Amigó Font (1872) casat amb Carolina Masdeu Arús van viure en aquesta finca des d\'inicis del segle XX fins el 1921 (Ahicart, 2019). Dersprés, la casa es coneixia com Ca la Pasquala (1930). L\'Esteve Font Vernet viva aquí i li deien el Llarg de ca l\'Ermitanet, ja que era el més alt dels germans. Treballava per en Jaume Ros, masover de can Canals (Ahicart, 2019).","41.4395100,2.0118600","417450","4588020","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87502-foto-08158-341-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87502-foto-08158-341-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87502-foto-08158-341-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:10" "6604b99a556c784011445060","87503","Cal Quim","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quim-2","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX-XX","","Edifici entre mitgeres de planta rectangular. Es desenvolupa en planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants i carener paral·lel a la façana principal. La composició de la façana està molt desdibuixada amb dos eixos horitzontals (un per planta) marcats per les obertures que tendeixen a ser quadrangulars.","08158-342","Carrer de la Salut, 20","Propietat de cal Quim que tenien arrendada. El 1857 era can Blanc. Els Olivé hi van viure i eren barraloners des de finals del segle XIX. Cap el 1900 es deia cal Tamuet i hi vivien Joan Amigó i Jacinta Muray Jansana. A partir de 1923 es deien cal Ceguet de ca l\'Ermitanet, ja que eren una branca lateral de ca l\'Ermitanet (Pere Font Vernet) (Ahicart, 2019).","41.4396000,2.0115800","417427","4588030","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:10" "6604b99a556c784011445061","87504","Habitatge del Carrer de Bonaventura Carles Aribau, 8","https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-de-bonaventura-carles-aribau-8","","XIX","","Habitatge entre parets mitgeres, amb eixida al davant tancada per un barri de maçoneria i reixat de forja, amb brèndoles llises. Les cobertes són a dues vessants, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis, i te les obertures de traça quadrangular.","08158-343","Carrer de Bonaventura Carles Aribau, 8","Es tracta de dos exemples de cases populars de caràcter agrari i tipologia tradicional, amb eixida al davant.","41.4360100,2.0060900","416963","4587637","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87504-foto-08158-343-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87504-foto-08158-343-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Cal Gutsems?","98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:10" "6604b99a556c784011445062","87505","Cal Tamuet","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tamuet","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX","","Habitatge amb coberta a dues vessants, amb el carener disposat de manera paral·lela a la façana principal que dona al carrer. Consrva la xemeneia amb el fumeral. Fa mitgeres amb el número 6 del mateix carrer, i amb el numero 32 del mateix carrer. La façana és plana, i està arrebossada i pintada, amb un sòcol, també pintat de color groc. En alçada es desenvolupa en planta baixa i pis i conserva en bona mida la seva disposició original de les obertures: en planta baixa la porta i a la seva dreta una finestra. La finestra de la planta primera, de traça vertical, es recolza a sobre d\'un ampit amb trencaaigües. La cornisa es resol en un fris amb respiralls.","08158-344","Carrer de la Salut, 30","En aquesta casa hi vivia la família Amigó Estaper (Bartomeu, 1732-1796), casat amb Gertrudis Castellví. A mitjan segle XIX va entrar de pubill en Francesc Amigó Oliver, cabaler de cal Milet, quan es va casar amb Eulàlia Amigó Casanovas (1839). El 1914, Miquel Amigó Amigó fou declarat fiscal suplet del Papiol (Ahicart et al., 2019).","41.4218400,2.0115100","417398","4586058","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87505-foto-08158-344-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87505-foto-08158-344-2.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:10" "6604b99a556c784011445063","87506","Cal Fusteret","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fusteret-2","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX-XX","","Antic habitatge amb coberta a dues vessants, amb el carener disposat de manera paral·lela a la façana principal que dona al carrer. Actualment està destinat a bar-restaurant. Fa mitgeres amb el número 6 del mateix carrer, i amb anterioritat, tenia un altre edifici construït a l\'altra paret mitgera, que es va enderrocar. A hores d\'ara constitueix l\'inici del carrer Salut per la numeració de parells, i s\'obre, lateralment a la plaça Gaudí. En alçada es desenvolupa en planta baixa i pis. Les obertures han estat molt reformades a fi de destinar l\'edificació al seu ús actual. La cornisa es resol en un ràfec imbricat.","08158-345","Carrer de la Salut, 4","L\'any 1924 aproximadament, ja es coneixia com a Cal Fusteret. Aqui vivia el Paulio Puyo Castillo, un ferroviari que havia nascut a Berdún, Osca. Va arribar al Papiol a principis de la dècada de 1920, amb la seva família que estava composada de la dona, l\'Andrea Sánchez Botoya i tres filles (Ahicart et al., 2019).","41.4394100,2.0122000","417478","4588008","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87506-foto-08158-345-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87506-foto-08158-345-2.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:10" "6604b99a556c784011445064","87507","Cal Trabuc","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trabuc","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX-XX","","Habitatge que fa cantonada entre el final del carrer de la Salut, i la Baixada de la Lluna, i que s\'adapta al gran desnivell del solar en el qual està construït. Presenta la coberta composta: plana i a dues vessants, amb el carener paral·lel al carrer de la Salut, de teula àrab. La façana és plana, arrebossada i pintada de color rosat, i està ornamentada al ràfec, a les golfes per un fris decoratiu fet amb joc de teules disposades en joc oblic, dins d\'una retícula quadrada. Les finestres són de mòdul vertical: s\'obre una a la planta primera, i, en planta baixa, a esquerra la porta i a dreta una de més petita que a la planta. La façana lateral, que dona a la Baixada de la Lluna, te una porta d\'arc escarser, parcialment cegada a l\'esquerra, amb les restes de la pintura original de blauet. A sobre, hi ha un espai pla amb la barana decorada de la mateixa manera que el ràfec de la façana principal, però més simple.","08158-346","Carrer de la Salut, 32","Aquí havia viscut la Laieta Rabasa, que ensenyava a cosir a les noies del Papiol (Ca la Laieta Rabassa-Ca la Francina Rabasa) (Ahicart et al., 2019).","41.4398900,2.0112000","417395","4588063","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87507-foto-08158-346-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87507-foto-08158-346-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:10" "6604b99a556c784011445065","87508","Cal Mas/Cal Peró de la Figuera/Cal Clarasó","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mascal-pero-de-la-figueracal-claraso","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX-XX","","Edifici de planta quadrangular, amb coberta de teula àrab, disposada a dues vessants. Te el carener paral·lel a la façana principal, que dona al carrer. La façana és plana, arrebossada i pintada en tres seccions: en sòcol rosat fosc, planta baixa color blanc, i planta primera color rosat. Presenta tres eixos de simetria marcats per les obertures, que són de mòdul quadrangular. Les de la primera planta estan recercades en color blanc. A la cornisa, el ràfec està motllurat i el canaló oculta les teules.","08158-347","Baixada de la Lluna, 5","El 1796, en Pere Amigó Pagès es casa amb la Margarida Juliá. El seu fill, Bartomeu Amigó Julià es casa amb la Rosa Pagés Arís (aleshores es deia de Cal Mas). Cap a la dècada de 1920, la mateixa casa es coneix com a Cal Peró de la Figuera. Anys després hi vivia Ramon Clarassó Andreu i després el seu fill, Josep Clarasó Marimon: Cal Clarasó (1936 c.) (Ahicart et al., 2019).","41.4400900,2.0112400","417399","4588085","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87508-foto-08158-347-1.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:10" "6604b99a556c784011445066","87509","Baixada de la Lluna","https://patrimonicultural.diba.cat/element/baixada-de-la-lluna","","XIX-XX","","La baixada de la Lluna, amb els edificis que el defineixen, presenta un recorregut força recte en direcció sud - nord. La part més elevada es troba al sud i la més baixa al nord. El vial s\'inicia a la canonada entre el carrer de la Salut i la plaça dels Països Catalans i acaba, al nord, al passatge Parellada. Pel seu costat est rep, aproximadament cap un terç del recorregut el carrer de la Diputació. Al carrer es localitzen diversos edificis d\'interès arquitectònic, majoritàriament d\'arquitectura popular, llevat d\'algun exemple d\'arquitectura d\'autor. Tots aquests es referencien en fitxes individualitzades i que es poden consultar a l\'apartat de fitxes associades.","08158-348","Carrer Baixada de la Lluna","","41.4402100,2.0113700","417410","4588098","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87509-foto-08158-348-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87509-foto-08158-348-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:10" "6604b99a556c784011445067","87510","Riera","https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-0","","","","La riera de Rubí o de les Arenes és un curs d\'aigua del Vallès Occidental que passa per Rubí. És un afluent, per l\'esquerra, del Llobregat, riu al qual desguassa prop del nucli urbà del Papiol. Constitueix el límit nord i noroccidental del municipi. S\'origina quan la riera de les Arenes rep per la dreta la riera del Palau una mica més amunt de les Fonts, al terme municipal de Terrassa, i en el terme de Rubí li arriben diversos torrents procedents de les serres del nord, entre ells els de Can Balasc i Can Canyadell, que delimiten el límit del municipi amb Castellbisbal, i els de Can Tallafigueres, Can Xercavins, Can Pi de la Serra, Sant Muç, Can Ramoneda i Can Solà. A la riba sud trobem el torrent dels Alous i el de Can Ferran, que marquen durant un bon traçat la frontera entre Sant Cugat del Vallès i Rubí. Al terme del Papiol presenta una llera molt ampla amb una superficie composta per còdols de diferents mides i sorres (d\'on també li vindria el nom de riera de les Arenes). Aquestes sorres i graves han estat explotats, així mateix a la bòbila de can Maseta.","08158-349","Riera de Rubí / Riera de les Arenes","El 25 de setembre de 1962 la crescuda de les aigües provinents de la riera de les Arenes a causa d\'unes pluges molt intenses va provocar efectes catastròfics al seu pas pel Vallès, amb més de 900 morts. La canalització posterior ha evitat els danys materials i humans que provocaven de tant en tant els aiguats.","41.4432100,1.9962200","416148","4588446","","08158","El Papiol","Difícil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87510-foto-08158-349-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87510-foto-08158-349-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","","2153","5.1","","11","2024-03-28 01:28:10" "6604b99a556c784011445068","87511","Habitatge","https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-5","","XX","","Habitatge de teulada composada, amb la major part dels careners, paral·lels a la façana principal que dona a l\'avinguda de la Generalitat i que està precedida d\'un barri. És de planta rectangular i limita en part amb la construcció que fa el número 45 del carrer, i que li fa de mitgera. Correspon al tipus d\'arquitectura de ciutat jardí. Es desenvolupa només en planta baixa i les seves obertures són de mòdul vertical i estretes. La reixes de la porta, de la finestra i el reixat del barri estan pintats de blanc. Per accedir a l\'edificació hi ha una petita escala, a esquerra i es genera una fornícula ornamental que està ocupada per una escultura. Les obertures de la façana, porticada, son quatre, verticals, a excepció d\'una petita porta-fornícula tapiada que hi ha a la dreta.","08158-350","Avinguda de la Generalitat, 47","","41.4363300,2.0082200","417142","4587670","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87511-foto-08158-350-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87511-foto-08158-350-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:10" "6604b99a556c784011445069","87512","Carrer","https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-4","","XIX-XX","S\'han introduït en el carrer modificacions en alguns edificis, la qual cosa ha fet que es perdi l\'esperit original d\'aquest conjunt urbà.","Edificacions que caracteritzen el carrer Montserrat. El carrer de Montserrat és un dels que presenta un traçat que podria considerar-se antic dins del nucli de la vila del Papiol. El carrer s\'inicia davant de l\'església parròquial de Santa Eulàlia, en el que constitueix el punt més alt del mateix. Des d\'allà continua cap el nord fins el número 18 i a partir d\'aquest punt gira en direcció est per tal d\'anar fent una baixada relativament suau fins a desembocar al carrer de la Salut. Al costat del número 18 surten direcció nord el passatge de Santa Eulàlia, que baixa de forma abrupta cap a l\'actual plaça dels Països Catalans. Al carrer es localitzen diversos edificis d\'interès arquitectònic, majoritàriament d\'arquitectura popular, llevat d\'algun exemple d\'arquitectura d\'autor. Tots aquests es referencien en fitxes individualitzades i que es poden consultar a l\'apartat de fitxes associades.","08158-351","Carrer Montserrat","","41.4393300,2.0106600","417349","4588001","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87512-foto-08158-351-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87512-foto-08158-351-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:10" "6604b99a556c78401144506a","87513","Corriol de la Salut","https://patrimonicultural.diba.cat/element/corriol-de-la-salut","","","Està virtualment perdut","Corriol, gairebé desaparegut, que es pot resseguir intermitentment. Es troba per sobre del camí antic de la Salut i fa de partió entre propietats, les quals deixen l\'espai de pas però no hi ha forma de transitar-hi degut a que no té cap manteniment i les males herbes se n\'han apoderat. Està abandonat i totalment perdut per a fer-lo servir amb efectes pràctics.","08158-352","Corriol de la Salut","","41.4461700,1.9947600","416030","4588776","","08158","El Papiol","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87513-foto-08158-352-2.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Els camins de carro o carreters són els camins que permeten el pas d\'un carro i en general de qualsevol vehicle amb eixos. Aquests generalment connecten entre ells els masos, cases aïllades, camps de conreu i els pobles petits de les zones rurals, i es consideren camins terciaris. Els camins de ferradura, també dits camins de muntanya, d\'animal, de tres peus o morralers, són aquells relativament estrets, pels quals poden transitar bèsties però no carros. Solen ser estrets, amb corbes tancades, amb els pendents més pronunciats que els altres camins.","119","49","1.5","","11","2024-03-28 01:28:10" "6604b99a556c78401144506b","87514","Camí vell a la Salut","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-a-la-salut","","","Erosionat i modificat en part per actuacions de modificació recents","El camí vell de la Salut és una pista apta per al pas de vehicles i però que es troba tallat a la circulació amb una cadena just en el moment en que comença a endinsar-se al Parc de Collserola. Parteix des de la carretera asfaltada que va des de la vila del Papiol a les cases del Puigmadrona, després de que aquesta travessi el torrent de ca n\'Esteve de la Font, en arribar a una part relativament plana. El camí surt per la dreta de la carretera i va vorejant els camps fins travessar el torrent de la Salut. Una vegada ha travesat el torrent, per primer cop, inicia una forta ascensió travessant diverses vegades el torrent de la Salut fins arribar sota els prats de l\'ermita de la Salut. A partir d\'aquest moment, segueix de forma relativament suau fins a empalmar amb les pistes actuals que també hi arriben des de les Escletxes i des de Valldoreix.","08158-353","Camí vell a la Salut","És tracta del camí tradicional per a pujar des del nucli de la vila medieval i moderna del Papiol fins a l\'ermita de la Salut. Era especialment important per a anar a l\'aplec de la Salut quan tot el poble s\'hi desplaçava. Actualment la gent prefereix anar a l\'ermita pel camí nou, ja que no es tan costerut.","41.4451400,1.9962100","416150","4588660","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87514-foto-08158-353-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87514-foto-08158-353-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87514-foto-08158-353-3.jpg","Inexistent","Modern|Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Estructural","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","El principal impacte ambiental directe que s\'associa amb els camins rurals, és l\'erosió. En efecte, en zones costerudes i amb moltes precipitacions és freqüent que el mal manteniment del sistema de drenatge provoqui inundacions locals i erosió a les vores i al mig del camí. El manteniment adequat dels camins és essencial per evitar els problemes ambientals i socioeconòmics.","94|98|119","49","1.5","","11","2024-03-28 01:28:10" "6604b99a556c78401144506c","87515","Ca la Marcelina","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-marcelina-2","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX","","Habitatge de planta rectangular, construït entre parets mitgeres, i amb coberta a dues vessants, de teula àrab. Es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis. La façana, que és plana, està arrebossada i pintada. Presenta dos eixos de simetria, i en la seva composició d\'obertures, tots els buits estan emmarcats en color blanc. En la planta baixa, a l\'esquerra, hi ha una porta estreta, a la que s\'accedeix per un marxapeu. A la seva dreta, hi ha una finestra de proporcions verticals, protegida per una reixes de forja. Al primer pis s\'obren, d\'esquerra a dreta, un balcó amb ampit motllurat i barana de forja sense cap tipus de decoració. A la seva dreta, s\'obre una finestra de proporcions verticals, més petita que la de la planta baixa. Un filet continu en color més fosc, sobresurt en finalitzar el segon pis, a sobre de les obertures, a manera de motllura i com a trencaaigües. La cornisa és dentellada, i presenta un lleu voladís.","08158-354","Carrer Llibertat, 8","Ca la Marcelina li ve de Marcel·lina Pagès Julià, la dona d\'en Gaspar Mayor Tintoré, que era filador. Van tenir un fill, el Pere Mayol Pagès: tots dos van viure a la casa a finals del segle XIX. Pel seu home, Pere, també la casa es va dir Cal Peret de ca la Marcelina. La família era una branca lateral de cal Llorenç del Pere Pau. Gaspar Mayol Tintoré (1849) era filador. Va casar-se dos cops, primer amb la Filomena Amigó Roig i després amb la Marcel·lina. Despres de la Guerra van marxar del poble (Ahicart et al., 2019). Després,la casa va passar a la família Puigdomènech. Joan Puicdomènech, havia estat jardiner a Barcelona, i la seva muller havien viscut després d\'acabada la guerra civil. Abans havien viscut al carrer d\'Anselm Clavé.","41.4376700,2.0101800","417307","4587817","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87515-foto-08158-354-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87515-foto-08158-354-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87515-foto-08158-354-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:10" "6604b99a556c78401144506d","87516","Plaça","https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-2","","XVIII-XX","","Edificacions que caracteritzen la Plaça dels Països Catalans, que s\'obre a la confluència dels carrers de Francesc Macià, el Passatge Santa Eulàlia, el Carrer de la Salut, i la baixada a Can Minguet. Destaquen en aquesta plaça, les següents edificacions: número 3, recentment restaurada, amb dos pisos d\'alçada, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana, i ràfec amb imbricacions. Com a característica singular, quatre balcons ampitadors en parelles de dos, a esquerra i dreta en la planta pis; Número 4 (abans 38): Cal Jaume Presas/Can Josep Banyes: planta baixa i pis, d\'obertures reformades, 5 (abans, 40), de planta baixa i pis, amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. En planta baixa finestra amb reixa de barrots i porta d\'accès a la seva dreta. En planta pis, dos balcons de baranes de ferro forjat, decorats amb reganyols. Orles als respiralls de les golfes. Número 5, (abans 15), edificació aïllada amb teulada imbricada i barri al davant. Es tracta d\'un espai obert característic, amb una visual interessant.","08158-355","Plaça dels Països Catalans","Aquesta plaça s\'obre en la confluència des carrers que marquen el barri antic de la població.","41.4399000,2.0109300","417373","4588064","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87516-foto-08158-355-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87516-foto-08158-355-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","","98","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:10" "6604b99a556c78401144506e","87517","Escola de Música Miquel Pongiluppi","https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-de-musica-miquel-pongiluppi","Pla (s.d.) Pla estratègic de Turisme del Papiol. Diputació de Barcelona-Ajuntament del Papiol-Cat Emocions. https://seu-e.cat/documents/3161678/7023994/Pla+estrat%C3%A8gic+de+turisme+del+Papiol/f9a57b43-792d-4605-be4d-09e3db0dd8f2.","XX","","Edifici exempt, amb orientació sud-nord, compost de dos cossos units longitudinalment, amb una lleugera desviació, la qual fa que un d\'ells accentuï la seva personalitat volumètrica, la qual ve definida per les seves línies corbes. Tots dos són de planta rectangular: de línies corbes el primer, i rectes el que el situa al sud. La coberta és composta, de teula àrab, el cos davanter, amb el carener longitudinal paral·lel a la façana que dona al carrer Jaume I, i amb faldons als extrems est i oest. El segon edifici, és de formigó i coberta plana, amb un clar domini de la línia corba. El cos sud, que constitueix la façana principal, te les façanes planes, arrebossades i pintades amb una distribució general d\'obertures de proporcions quadrada. Te com a element que el singularitza, la decoració de tres dibuixos esgrafiats que representen tres músics: un home (Pongiluppi?) i una dona toquen el violí, i a l\'altra extrem Louis Armstrong, que toca una trompeta.","08158-356","Carrer de Jaume I, 5","Miquel Pongiluppi, va nèixer a Barcelona el 1907. Va mantenir una estreta vinculació amb el Papiol, on tenia residència i va passar llargues temporades. També aquí va morir l\'any 1990. La seva formació va ser a l\'Escola Muncipal de Música de Barcelona. Pongiluppi fou deixeble d\'Enric Morera i de Joaquim Serra. Sotsdirector de l\'Orfeó de Sants entre els anys 1925 i 1927, és autor de sardanes que resultaren guardonades, entre les quals destaquen títols com Les Escaldes, Escalada a Montjuïc, i d\'altres com Bell cim, Flors d\'ametller i Visió. L\'any 2002 la família Pongiluppi va donar al municipi del Papiol el llegat del compostor, format per milers de documents, composicions i papers diversos, pendents de ser ordenats i difosos. El 2012 l\'Ajuntament va signar un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona, que va permetre que un grup d\'estudiants de musicologia comencessin a fer el catàleg de l\'obra. Aquest fou l\'embrió del qual sorgí un equip de recerca estable, Suona Pongiluppi, que ha emprès una campanya de micromecenatge per recuperar l\'obra inèdita del compositor. En record seu, l\'Escola Municipal de Música del Papiol porta el nom de Miquel Pongiluppi","41.4384700,2.0160400","417798","4587900","2007","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87517-foto-08158-356-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87517-foto-08158-356-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Pública","Cultural","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Es la seu de l\'escola municipal de música","98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:10" "6604b99a556c78401144506f","87518","Col·lecció arqueològica de Can Tintorer a la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí","https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-can-tintorer-a-la-fundacio-museu-biblioteca-de-rubi","BERGUEDÀ i MÚRIA, E. / Vil·la romana de can Tintorer. El Papiol, Barcelona / Publicacions del Museu Municipal de Molins de Rei / 1981 / núm. 6 JULIÀ, M. [et. Al.] / la villa romana de can Tintorer ( El Papiol) / Pre-actes de les I jornades d\'Arqueològia del Baix Llobregat / Castelldefels / 1989 JULIÀ, M.; PUIG, F.; SOLÍAS, J.M. / introducció a l\'estudi del poblament ibèric i romà al delta del Llobregat / XXV Assemblea Intercomarcal d\'Estudiosos / El Prat de Llobregat / 1980 PASCUAL,R. / Las ánforas de la Laietania / Méthodes classiques et méthodes formelles dans l\'étude des amphores: actes du colloque de Rome, 27-29 mai 1974 / Roma / 1977 SOLÍAS, J.M. / El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana / Barcelona / 1982.","II aC - I","Els materials es van recollir sense gaire criteri i es troben emmagatzemats encara a les mateixes caixes en que es van posar en el camp.","Es tracta de materials recollits en una intervenció d\'emergència realitzada pel Sr. Margenat, en representació del Museu de Rubí, el qual va recollir els materials que va poder localitzar, però no es va realitzar una excavació amb metodologia arqueològica i ni tan sols se sap la planta ni l\'estratigrafia del lloc d\'intervenció. Entre els materials destaquen diverses àmfores amb marca de terrissàire que coincideixen amb les ja estudiades d\'aquest jaciment. Destaquen però altres materials que, a pesar de la forma en que van ser recuperats, de ben segur permetran datar les fases principals de l\'assentament.","08158-357","Plaça Doctor Guardiet, 9.- 08191Rubí","L\'any 1975, quan es va construir l\'autopista B-30, es va destruir bona part de l\'àrea arqueològica , i el Museu Municipal de Molins de Rei i el Museu de Rubí van efectuar-hi excavacions de salvament. L\'any 1983, quan la Corporació Metropolitana de Barcelona construïa el Cementiri Comarcal de Roques Blanques, degut a que l\'accés a aquest podia afectar les restes arqueològiques, el museu Municipal de Molins de Rei va alertar del fet, i el Servei d\'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va donar el permís d\'excavació a Josep Mª Solías i Marta Vilalta, l\'any 1985. L\'any 1986 excavació dirigida per Carme Miró i Marta Vilalta.","41.4379700,2.0110500","417380","4587850","","08158","El Papiol","Restringit","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87518-foto-08158-357-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87518-foto-08158-357-3.jpg","Física","Romà","Patrimoni moble","Col·lecció","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana Maria Huélamo Gabaldón","","Fons de tituralitat privada però d\'accés públic. Una de les peces més interessants de la col·lecció va ser una gemma tallada que, guardada en la caixa forta de la parròquia, va ser objecte de robatori fa uns anys.","83","53","2.3","","11","2024-03-28 01:28:10" "6604b99a556c784011445070","87519","Habitatge del Carrer d\'Àngel Guimerà, 4","https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-dangel-guimera-4","","XX","","Habitatge aïllat, de planta quadrangular i tipologia de ciutat jardí, amb coberta a dues vessants de teula àrab. El carener és perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis, amb respiralls decoratius en el timpà que marca la golfa. Les obertures són verticals i les persianes de llibret. Te tres eixos de simetria: la porta en el central, i les finestres a banda i banda. Les façanes estan arrebossades. Un barri de maons i reixat de forja tanca el perímetre que acull un petit jardí.","08158-358","Carrer d\'Àngel Guimerà, 4","","41.4357500,2.0072500","417060","4587607","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87519-foto-08158-358-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87519-foto-08158-358-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87519-foto-08158-358-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana María Huélamo Gabaldón","","En arribar el segle XX, la vila de Papiol es va posar de moda entre les clases mitges de Barcelona i es va estendre la idea de que els seus aires eren ideals per sanar malalties respiratòries.El poble va anar creixent cap a la dècada de 1950 en un urbanisme tipus \'ciutat jardí\'. Aquest és un exemple de la interpretació d\'aquest tipus d\'arquitectura.","98|119","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:10" "6604b99a556c784011445071","87520","Cal Sastre Xico/Ca la Cinteta","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-xicoca-la-cinteta","","XIX","","Habitatge entre mitgeres, amb coberta a una vessant, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i dos pisos, i la seva façana és plana. Presenta dos eixos de simetria, marcats per les dues línies d\'obertures en planta primera i segona. Tots els buits de la façana estan recercats amb pintura blanca. Les finestres, en el segon pis i en la planta baixa, són de proporcions horitzontals. A la planta prinera s\'obre una balcona amb ampit de maçoneria. Les portes dels balcons estan tancades ab persianes de llibret pintades en color verd. La barana correguda, és de forja, de barrots llisos, però decorats als rxtrems superior al peu del repossamans, amb roleus, a l\'igual que a la parti inferior, que hi ha una franja de rombs limitats per sengles roleus que li donen relleu decoratiu a aquest element. La porta és gairebé quadrada, recercada i de grans dimensions. La cornisa està oculta per un canaló que és continu amb l\'habitatge amb el qual fa paret mitgera per l\'est de l\'edificació.","08158-359","Carrer de l\'Abat Escarré, 28","El 1844 la casa era coneguda con a Cal Sastre Xico, hi vivien en Joan Mestres Mallol i la Rosa Pujol Forns. El 1899 la Cinta Capdevila (Ca la Cinteta), d\'iIgualada i el seu marit, en Josep Soler, que eren carnissers i venien d\'Igualada, es van instal·lar aquí. El seu Fill Josep, també carnisser, va marxar a l\'Argentina amb la seva muller Àngela. Al voltant de l\'any 1920 van tornar al Papiol, amb dos fills deus nascut allà: l\'Adela i el seu fill Jordi. Aquí va néixer la Ignàsia. Acabada la Guerra, en Josep i el seu fill Jordi van exiliar-se a França. En Josep va retornar al Papiol a mitjan anys 1940. L\'Adela i la Ignàsia van marxar a l\'Argentina. L\'Adela vivia a Buenos Aires i allí va morir. La Ignàsia es va casar amb en Pere Urpí Costa, el Peret de cal Pallejà.","41.4385300,2.0103900","417326","4587912","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87520-foto-08158-359-1.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana María Huélamo Gabaldón","","La morfologia d\'aquesta façana és molt similar a la que fa paret mitgera, i que te l\'accès al passatge Mossèn Albanell.","98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:10" "6604b99a556c784011445072","87521","Can Puig","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-12","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L\'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.","XVIII-XX","En estat de remodelació","Conjunt d\'habitatges, enclavat a la serra de Collserola a sobre del torrent de l\'Amigonet. El conjunt, es desenvolupa al redós de les cases més antigues de la caseria que porta el mateix nom. Es tracta d\'habitatges de caire rural, la majoria amb cobertes de teula corba, a dues vessants, que utilitzen la pedra com a material general de construcció, i que en origen tenien també la majoria les parets arrebossades, tot i que en un cas, una recent rehabilitació les ha deixat vistes. Algunes cases tenen elements destacables, com ara forn de pa, pou (Cal Senyoret), portes dovellades, rellotges de sol (Cal Rei i Cal Senyoret), un interessant arc de mig punt amb un grafit a la clau de l\'arc que du la data de construcció (a Cal Rei), etc.","08158-360","Camí de Can Puig","Diu la tradició oral que el motiu de cal Rei prové d\'amagar un descendent dels reis francesos durant la Revolució francesa, tot i que l\'edificació visible actualment és de característiques morfològiques pròpies del segle XIX. Durant la Guerra Civil s\'hi havien amagat families del Papiol a la part inferior dels edificis, entre elles la familia Arís Arús (informació oral de Josep Maria Solias i Arís).","41.4348800,2.0212700","418230","4587497","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87521-foto-08158-360-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87521-foto-08158-360-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87521-foto-08158-360-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana María Huélamo Gabaldón","","Arranjat l\'any 2014, el camí de ca n\'Amigonet, de 1.600 m de longitud, ha esdevingut en l\'actualitat una important entrada al Parc Natural de Collserola, molt freqüentada pels veïns del Papiol com a espai de passejada i esport.","98|119","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:10" "6604b99a556c784011445073","87522","Carrer","https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-5","","XIX-XX","S\'han introduït en el carrer modificacions en alguns edificis, la qual cosa ha fet que es perdi l\'esperit original de conjunt d\'aquest conjunt urbà.","Edificacions que caracteritzen elt vial urbà de Jacint Verdaguer. El carrer discorre en direcció oest - est des del carrer de Pi i Margall, on es converteix en el carrer de Sant Antoni fins a arribar al carrer d\'en Joan Maragall, Doctor Trueta i Ángel Guimerà. En aquest punt es genera un encreuament de carrers que dibuixa un estel amb sis puntes. A diferència dels carrers del Turó de Pongrau, que podriem considerar que acaben aquí, el carrer Jacint Verdaguer presenta encara, edificacions de carácter menestral. Està flanquejat per diversos edificis d\'interès arquitectònic, majoritàriament d\'arquitectura popular. Tots aquests es referencien en fitxes individualitzades, les quals es poden consultar a l\'apartat de fitxes associades.","08158-361","Carrer Jacint Verdaguer","","41.4355300,2.0073100","417065","4587582","","08158","El Papiol","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87522-foto-08158-361-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87522-foto-08158-361-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana María Huélamo Gabaldón","","","98","46","1.2","","11","2024-03-28 01:28:10" "6604b99a556c784011445074","87523","Fons de l\'arxiu Parroquial del Papiol","https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-del-papiol","LÓPEZ SILVA, H. (2014) Inventari d\'Arxius Parroquials. Document intern. Revisió feta el 9/10/2014. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. XTEC (s.d.) Les fonts de la demografia històrica. Parroquials. http://www.xtec.cat/~xgual1/fonsdoc.htm","XVI a XX","En general la documentació en paper i lligada es troba en bon estat. Els pergamins estan deteriorats.","A l fons de l\'Arxiu Diocesà de l\'Arquebisbat de Barcelona, es conserva la següent documentació: relativa a l\'Arxiu Parroquial. Santa Eulàlia de Papiol: 1. Confirmacions (índex) a. 1867 2. Confirmacions a. 1867 3. Confirmacions a. 1771 4. Actes a. 1729-1743 5. Testaments a. 1825-1858 6. Novenari d\'Ànimes a. 1800-1915 7. Fundacions (Misses) s. XIX 8. Fundacions (Misses) s. XIX 9. Misses, Confraria d\'Ànimes, comptes... s. XVIII-XX 10. Confraria del Roser (administració) s. XX 11. Administració a. 1644-1693 12. Consuetes s. XVII-XVIII 13. Celebracions a. 1791-1799 14. Funerals s. XVIII-XIX 15. Funerals s. XVIII-XIX 16. Funerals a. 1820-1907 17. Baptismes a. 1564-1748 18. Baptismes 1749-1825 19. Baptismes 1825-1856 20. Baptismes 1857-1859 21. Baptismes 1859-1880 22. Baptismes 1880-1897 23. Matrimonis a. 1563-1705 24. Matrimonis 1706-1794 25. Matrimonis 1794-1858 26. Matrimonis 1859-1886 27. Matrimonis 1886-1920 28. Defuncions a. 1564-1706 29. Defuncions 1706-1780 30. Defuncions 1780-1842(1865) 31. Defuncions a. 1843-1858 (1865) 32. Defuncions a. 1859-1882 33. Defuncions a. 1883-1926 34. Testaments a. 1800-1960 35. Llibre de la renda de l\'església a. 1728 36. Pergamins Papiol (Sta. Anna) a. 1622 37. Llibre del Batalló, 1641-1659.","08158-362","Arxiu episcopal de Barcelona. Carrer del Bisbe, 5.- 08002 Barcelona.","Els sacramentaris, concretament els llibres de baptismes, els llibres de matrimonis, els llibres d\'òbits i les llibretes de compliment pasqual, han estat tradicionalment la base documental fonamental dels estudis demogràfics antics. Deriven de la vint-i-quatrena sessió del Concili de Trento (l\'11 de novembre de 1563), que estipulava, en referència als rectors, l\'obligatorietat de dur a terme uns registres precisos quant als baptismes i als matrimonis. En relació als òbits, se sap que l\'obligació de tenir al dia aquest registre no arribà fins l\'any 1614, segons el \'Rituale Romanum\', imposat per la constitució \'Apostolicae Sedi\' de Pau V. Tanmateix, l\'enregistrament de les defuncions i dels baptismes ja era una pràctica habitual en alguns bisbats i parròquies. Pel que fa al als sacramentaris també es conserva documentació, respecte a l\'època moderna, en concret per als segles XVI, XVII i XVIII.","41.4379700,2.0110500","417380","4587850","","08158","El Papiol","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87523-foto-08158-362-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87523-foto-08158-362-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87523-foto-08158-362-3.jpg","Legal i física","Renaixement|Barroc|Contemporani|Modern","Patrimoni documental","Fons documental","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana María Huélamo Gabaldón","","Fons de titularitat privada però d\'accés públic.","95|96|98|94","56","3.2","","11","2024-03-28 01:28:10" "6604b99a556c784011445075","87524","Lledoner de ca n\'Esteve de la Font","https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-ca-nesteve-de-la-font","https://ca.wikipedia.org/wiki/Lledoner","XVIII-XIX","","Exemplar de lledoner de bones dimensions, superant els 15 metres d\'alçada. El lledoner, Celtis australis, és un arbre de la família de les cannabàcies originari del sud d\'Europa, oest d\'Àsia i nord d\'Àfrica. El seu us com a arbre ornamental, el principal avui dia, fa que el puguem veure fàcilment a parcs, jardins, places i carrers; pot viure entre 500 i 600 anys i en tota mena de terreny.","08158-363","Camí de ca n\'Esteve, s/n","A més de la utilització com a arbre ornamental, el lledoner s\'ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc., aprofitant la seva flexibilitat i duració; les seves branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n\'obtenia llenya i carbó, per això es troba freqüentment a prop de les masies. Té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels s\'havien utilitzat per extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruits, els lledons, són dolços i comestibles. Es poden menjar tal com són, però l\'ús més freqüent és per fer melmelada de lledó.","41.4420900,2.0158600","417787","4588302","","08158","El Papiol","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87524-foto-08158-363-2.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Simbòlic","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana María Huélamo Gabaldón","","Aquest exemplar de lledoner es troba just al darrera de la masia de ca n\'Esteve de la Font, donant ombra a la part posterior de la casa.És un arbre caducifoli amb una capçada densa, arrodonida i molt ramificada, el seu tronc és dret i amb l\'escorça llisa i de color gris, pot arribar a fer 25 m d\'altura. La forma de la capçada és esfèrica i pot arribar a fer-se molt gran. Les fulles, aspres al tacte i amb tres nervis molt marcats a l\'anvers, són simples, alternes, pubescents, ovades o lanceolades, presentant una certa asimetria, amb el marge finament dentat, el pecíol llarg i la punta torçada i allargada. Les flors, hermafrodites o masculines, són petites, solitàries, molt pedunculades, de color verd-groguenc i apareixen entre abril i maig a les axil·les de les fulles. El fruit és una drupa comestible, el lledó, petit de la mida d\'un pèsol, rodó i llis amb molt pinyol i poca polpa, verd abans de madurar i fosc, gairebé negre, quan madura a la tardor. Es troba habitualment en terra baixa buscant indrets temperats i no forma mai boscos. Creix habitualment entre els 0 i els 1.000 metres d\'altitud.","","2151","5.2","","11","2024-03-28 01:28:10" "6604b99a556c784011445076","87525","Pi pinyer de la Font del Lleó","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyer-de-la-font-del-lleo","https://ca.wikipedia.org/wiki/Pi_pinyer","XIX","","Pi pinyer (Pinus pinea) d\'uns 25 metres d\'alçada amb una copa circular ben formada que es troba just a sobre de la Font del Lleó. Es tracta d\'un exemplar molt gran però no es pot apreciar perquè es troba totalment rodejat d\'altres arbres en un bosc prou tancat i humit, a pesar de que es troba molt amut a la muntanya prop ja de la plana on es troba l\'ermita de la Salut.","08158-364","Corriol sota la Salut","","41.4482100,2.0237000","418450","4588975","","08158","El Papiol","Difícil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87525-foto-08158-364-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87525-foto-08158-364-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Privada","Lúdic","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana María Huélamo Gabaldón","","El pi pinyer, pi pinyoner o pi de pinyons rep el nom científic de Pinus pinea. És una espècie de pi de la família de les pinàcies caracteritzat per tenir la llavor comestible: el pinyó, ja que si bé els pinyons d\'altres espècies europees de pi també es poden menjar, són molt més petits. És originari de la regió mediterrània.És una espècie heliòfila que resisteix molt bé la sequera estival i suporta gelades no gaire extremes.Creix en garrigues, erms i dunes fixades, com al delta del Llobregat. Prefereix terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, generalment prop del litoral.Es troba a tots els Països Catalans fins als 1.000 metres d\'altitud. A Catalunya és la novena espècie pel que fa a hectàrees (36.000) i l\'onzena pel nombre de peus (19 milions). És abundant a la Selva (8.200 ha), al Maresme (6.600 ha) i al Vallès Oriental (6.000 ha) i és l\'espècie dominant a la Serralada Litoral.","98","2151","5.2","","11","2024-03-28 01:28:10" "6604b99a556c784011445077","87526","Nau industrial del Carrer de la Plana, 2-6","https://patrimonicultural.diba.cat/element/nau-industrial-del-carrer-de-la-plana-2-6","","XX","","Edifici industrial exempt, de planta troncocònica amb la seva part més ample dirigida cap el carrer de la Plana. Els laterals de la parcel·la on s\'ubica estan delimitats pels carrers de Newton i del Cirerer, La construcció és de panot de formigó vist amb aplacat per sobre de la línia de finestres de material plàstic ondulat. La planta baixa s\'obre exclusivamednt cap el carrer de la Plana on hi ha grans portons per a ser practicats per camions, trailers i maquinària pesada. Per sobre d\'aquesta planta n\'hi ha una altra que es defineix per un gran finestral corregut continu en façana, per sobre dels portons abans descrits. Aquest finestral corregut segueix per les parets laterals però tan sols en els metres més propers a la façana principal. La coberta de la nau és plana, feta amb xapa ondulada i inclinada elevant-se paulatinament en àngle de 33 graus des de la part posterior fins a la façana principal. En aquesta la coberta es converteix en una discreta marquesina.","08158-365","Carrer de la Plana, 2-6","","41.4320700,2.0122500","417473","4587193","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87526-foto-08158-365-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87526-foto-08158-365-3.jpg","Legal","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Productiu","","","","2021-03-15 00:00:00","Juana María Huélamo Gabaldón","","","98","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:10" "6604b99a556c784011445078","87527","Cal Florencio/Casa dels Joguets","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-florenciocasa-dels-joguets","Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.","XIX-XX","","Habitatge entre parets mitgeres, amb eixida al davant tancada per un barri de maçoneria i reixat de forja amb decoració a reganyol acabat en la part superior en tirabuixons. Les cobertes són a dues vessants, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes amb les obertures de traça quadrangular força actuals.","08158-366","Carrer B. C. Aribau, 10","En Mariano Jané Pagès (1784-1832) era un cabaler de cal Jané. Es va casar amb una noia d\'Horta, la Marianna Guillemí Grau El seu nét, Agustí Gener Calopa (1852-1927) i la seva muller Teresa Santacana Arís, hi van viure fins a finals de la dècada del 1880 en aquesta casa. El 1950, s\'hi estableixen Roc Molas Font, i la Carme Vilar Pineda. Roc era un industrial de Barcelona, possiblement emparentat amb els de cal Molas. Tenia una fàbrica de joguines i, per això, la casa era popularment coneguda con la Casa dels Joguets.","41.4358100,2.0061400","416967","4587615","","08158","El Papiol","Fàcil","Bo","","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Juana María Huélamo Gabaldón","","","","45","1.1","","11","2024-03-28 01:28:10"