"_id","Id","Títol","Url","Bibliografia","Centuria","Notes de conservació","Descripció","Codi d'element","Ubicació","Història","Coordenades","UTM X","UTM Y","Any","Municipi","Nom del municipi","Tipus d'accés","Estat de conservació","Imatges","Protecció","Estil","Àmbit","Tipologia","Titularitat","Ús actual","INSPIRE: Tipus","INSPIRE: Subtipus","INSPIRE: Atribut","Data de modificació","Autor de la fitxa","Autor de l'element","Observacions","Codi de l'estil","Codi de la tipologia","Codi de tipologia a sitmun","Protecció id","Comarca","_lastChange" "6604ba847c0d0c734f7c3f1c","82122","Sitges del Xaró o del Tio Nelo","https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-del-xaro-o-del-tio-nelo","-SALES CARBONELL, Jordina (2000): \'Sitges del Xaró o del Tio Nelo\', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=19\&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=\&codi=12222","IV-X","Desaparegudes bona part de les estructures documentades en origen.","A uns 40-100 metres de distància a l\'oest de l\'antic berenador del Tio Nelo, a la urbanització del Xaró, i ocupant una considerable extensió de terreny, es van localitzar un mínim de quatre conjunts dispersos de sitges i estructures diverses excavades al subsol de travertí, avui embrossades i totalment oblidades després del tancament del berenador ja ben entrats els anys 90 del segle XX. El primer nucli es trobava a uns 40 m a l\'oest del berenador i estava format per una sitja de boca quadrangular i una mena de dipòsit de planta rectangular de 1\'50 x 1\'20 x 0\'80 m. El segon nucli, situat uns 30 m al nord del primer nucli i a peu d\'un caminet, en aparença el conformava només una sitja de boca circular i de molt bona factura. El tercer nucli, a uns 50 m del segon nucli, consistia en una sitja de boca quadrada i cos globular, i un dipòsit quadrangular excavat en un marge de travertí que es va interpretar com les restes d\'un habitacle. Finalment, el quart nucli, ubicat prop d\'unes coves era compost per una sitja amb encaix per a la tapa i varis fragments de murs fets amb pedra de travertí i morter; així mateix, en aquest indret s\'hi van recollir diversos fragments de ceràmica grisa medieval, moment al que podria correspondre el jaciment que apareix també com a possiblement d\'època ibèrica a l\'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Tot i que com ja s\'ha dit, el jaciment està en aparença desaparegut i sembla ser que parcialment destruït, es probable que es conservi pels voltants alguna altra sitja o estructura per localitzar, per la qual cosa l\'indret continua tenint caràcter arqueològic. A més, el lloc no està lluny d\'un jaciment similar conegut com Pla de les Sitges del Camaró, ja al terme municipal de la Torre de Claramunt.","08165-1","Carretera C-244 - El Xaró","Durant l\'any 2000, amb motiu d\'una actualització de la Carta Arqueològica de la comarca de l\'Anoia es va actualitzar la informació d\'aquest jaciment arqueològic descobert feia ja unes dècades (el jaciment ja constava a la Carta Arqueològica de Catalunya feta l\'any 1984). Va ser l\'arqueòleg comarcal Jordi Enrich qui en va facilitar la descripció de les sitges, atès que les havia pogut observar durant els anys 80\'. L\'any 1985, membres de la Secció d\'Arqueologia del Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada el visitaren i el documentaren fotogràficament. Amb posterioritat, no s\'hi ha realitzat cap intervenció arqueològica.","41.5482500,1.6814500","390031","4600460","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82122-foto-08165-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82122-foto-08165-1-2.jpg","Inexistent","Antic|Medieval","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2020-07-03 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","IMATGE 2: Detall del jaciment segons fotografia feta per Jordi Enrich l\'any 1985.","80|85","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f1d","82123","Cova del Cucala","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-cucala","-ROMANÍ GUERRA, Amador (1905-1913): \'\'Atles\'\', edició facsímil parcial impresa i publicada l\'any 1995, Capellades. -ENRICH HOJA, Jordi (1984): \'Cova del Cucala\', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -RESTREPO SERRANO, Beatriz (1993): \'Un botón Durfort en un yacimiento del Anoia\', Estrat, Revista d\'Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga, 6, p. 45-53. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=12\&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=\&codi=7600","","El seu fàcil accés i el fet que estigui molt a prop d\'una carretera fa que hagi estat molt freqüentada i espoliada.","En un entorn boscós i penjada en una de les cingleres de travertí formades per la riera de Carme s\'obre una cova natural orientada al nord que, segons els plànols efectuats per l\'il·lustre capelladí Amador Romaní l\'any 1911 i publicats en el seu quadern de camp conegut com a \'Atles\' (1905-1913), té una amplada boca de 3 m, una amplada màxima de 9 m i una profunditat de 7 m, així com una gatera de 0\'70 m d\'amplada i 8 m de profunditat. Tot i que el mateix Romaní ja va constatar que la cova havia estat espoliada, hi va efectuar una cala a l\'interior de la gatera, d\'on va recuperar varis materials arqueològics ceràmics tant prehistòrics com ibers, ossos humans i un còdol, tot catalogant l\'estació arqueològica com una cova sepulcral pertanyent al Neolític Final. També es recuperaren materials a nivell de superfície durant l\'exploració del lloc que feu la Secció d\'Arqueologia del Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada (1972) i durant la posterior realització de la Carta Arqueològica de Catalunya (1984). Segons transcripció literal de la informació continguda a la fitxa corresponent de l\'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, aquest materials són els que segueixen: -Material lític de fàcies aurinyaciana conformat per: un raspador frontal sobre làmina amb rector lateral doble; dos raspadors de morro carenats; un esclat amb cops latero-transversals; tres fragments més de sílex, esclats i un amorf; una punta o làmina amb dors de base truncada, denticulada o serrada. -Ceràmica: fragments del Neolític Antic Evolucionat post-cardial (4.200-3.800 aC), a base de vasos de grans dimensions i de formes globulars, fets amb pasta ben cuita i amb desgreixant de pedra calcària, de tonalitats clares, superfícies raspallades interiorment i exterior, on destaca el tipus de decoració plàstica a base de crestes sobre superfícies raspallades, de secció triangular i de poc relleu; sembla que en un dels fragments hi hagi restes de decoració plàstica a base del motiu o tècnica coneguda com \'moustache\' i cal remarcar que on hi ha motius amb crestes la resta de la superfície està raspallada, tant interiorment com exterior; fragments de vores arrodonides lleugerament enfora o verticals, superfícies allisades interiorment i exterior, i algunes de brunyides; també un fragment amb un mugró; fragments de la gran vora exvasada d\'una urna amb vora de perfil lleugerament convex per la cara externa i còncau per dintre, llavi bisellat amb una decoració digital impresa de tradició del Bronze Final III; abundants fragments de ceràmica gris medieval de pasta ben cuita, amb desgreixant de quars, pasta de color gris fosc i negrós, feta a torn, amb decoració incisa a base d\'una línia rectilínia, de formes tancades, globulars o esferoïdals, vores sortides i llavi entre arrodonit i pla, coll arrodonit, base diferenciada i cos arrodonit o amb caire més o menys viu. Ossos: onze peces dentàries humanes i altres fragments d\'ossos humans; dues petxines (\'Pectunculus\') amb una perforació de suspensió; un botó cònic de petxina amb una perforació en \'V\', tipus Durfort, de l\'Eneolític o del Bronze Antic. D\'aquesta relació de materials es dedueix que la cova va ser molt freqüentada tant durant la Prehistòria com durant l\'Edat Mitjana, amb cronologies de l\'Aurinyacià, del Neolític Antic Evolucionat post-cardial, de l\'Eneolític, del Bronze Antic-Mig, del Bronze Final III i, després d\'un llarg buit , de l\'Alta Edat Mitjana. La presencia d\'ossos humans també assenyala el seu ús funerari col·lectiu, però la poca informació científica i la manera en com es recuperaren els materials, fa difícil relacionar els usos de la cova amb les cronologies esmentades.","08165-2","El Xaró","Aquesta cova, coneguda pels locals, ja va ser explorada i parcialment excavada en el seu dia per Amador Romaní i referenciada en el seu ‘\'\'Atles\'\'\' (1905-1913), on es va fer constar que la cova es localitzava ‘a la terra del Vidrié de Capellades, a la Vinya d\'En Cucala, partida de la Rovira o del Xaró, terme de la Pobla de Claramunt\'. Després d\'unes dècades d\'oblit, la cova fou de nou explorada i confirmada com a lloc d\'interès arqueològic per membres de la Secció d\'Arqueologia del Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada l\'any 1972, passant a formar part de la Carta Arqueològica de Catalunya l\'any 1984. Ara bé, els responsables de la revisió efectuada el 1991 de la mencionada Carta afirmen que la planta de la cova no s\'acaba d\'ajustar a l\'esquema dibuixat per Amador Romaní. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu Comarcal de l\'Anoia (n. de reg. 4824).","41.5481700,1.6723200","389269","4600463","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82123-foto-08165-2-1.jpg","Inexistent","Paleolític|Neolític|Edats dels Metalls|Medieval","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2020-07-03 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","Aquest jaciment també es coneix com Cova del Xaró. IMATGE 1: Planta de la Cova del Cucala feta per Amador Romaní i Guerra al seu \'Atles\' (1905-1913) i reproduïda a RESTREPO SERRANO, 1993: 47.","77|78|79|85","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f1e","82124","Can Vila","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vila-6","-ENRICH HOJA, Jordi (1984): \'Can Vila\', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=4\&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=\&codi=7592","","Parcialment destruït.","Emplaçat a sobre d\'una zona de xaragalls, es tracta d\'un jaciment sense estructures construïdes visibles, però caracteritzat per l\'aflorament de varis materials arqueològics en superfície. Durant el descobriment del jaciment l\'any 1970, motivat per l\'aparició d\'una sitja deguda a l\'ampliació del camí, es recolliren els següents materials arqueològics: Una pedra granítica corresponent a un molí barquiforme, una escòria de ferro, sílex (tres esclats, una fulleta i una punta), dos fragments d\'un fons de ceràmica Campaniana A (forma Lamboglia 21), un fragment de vora d\'una pàtera de la forma Lamboglia 22, un fragment de vora plana amb nansa horitzontal d\'una cassola, dues peces discoïdals retallades sobre fragments d\'àmfores ibèriques de la costa catalana, mitja fusaiola bitroncocònica de ceràmica ibèrica gris-fosc monocroma amb decoració estampillada a base d\'una cabra amb el cap girat enrere (estampillat núm. 25 de la classificació de Miquel Cura, i a la base motiu serpentiforme núm. 11 del mateix Cura), fragment de ceràmica ibèrica gris-monocroma estampillada a base d\'una combinació de cercles concèntrics (motiu núm. 22 d\'En Cura) col·locats a la punta del motiu núm. 27 a base de segells triangulars amb punts en relleu en el seu interior, varis fragments de ceràmica gris monocroma ibèrica amb decoració estampillada a base de dues bandes (la superior a base de parelles de \'SS\' contraposades i la inferior amb un segell amb un cérvol), varis fragments i una nansa de vasos de parets primes de ceràmica gris catalana monocroma de formes bicòniques o caliciformes, un fragment de ceràmica ibèrica a torn amb restes de pintura de color vermellós, varis fragments de colls de gerres de ceràmica ibèrica feta a mà amb les superfícies interior i exterior allisades (un dels fragments apareix amb un cordó aplicat i decorat amb incisions i amb una nansa. Finalment destaquen: una urna de ceràmica feta a mà, de tradició precolonial, amb un lleuger perfil en \'S\' i fons pla, que presenta un cordó aplicat i decorat amb incisions, i un vas de ceràmica feta a torn de perfil globular i coll estret amb vora enfora, damunt la qual s\'hi assenta una nansa diametral que li dona forma de cistella. A partir d\'aquests materials, el moment àlgid del jaciment ha estat datat entre els segles III-II aC i s\'apunta com a possible la presència d\'un hàbitat als voltants. Cal afegir-hi també alguns materials tardorromans recollits amb posterioritat i pendents de descripció i estudi.","08165-3","C-15, PK 44","El jaciment fou descobert l\'any 1970 per membres de la Secció d\'Arqueologia del Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada, quan a causa de l\'ampliació del camí es seccionà una sitja. L\'any 1984 l\'estació fou inclosa a la Carta Arqueològica de Catalunya. Durant la revisió d\'aquesta Carta Arqueològica l\'any 1991, es va poder observar que un camí obert per comunicar dos camps de conreu havia afectat parcialment el sector sud-est del jaciment. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d\'Igualada i Comarcal de l\'Anoia amb els números de registre 4627, 4684, 4754, 4788, 4806, 4810, 5081, 5084, 5084.1, 9021, 9036, 9092 i 9223.","41.5795900,1.6751900","389562","4603948","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82124-foto-08165-3-1.jpg","Inexistent","Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Paleocristià","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2020-07-03 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","Jaciment també conegut amb el nom de Camí de la Font del Llop. IMATGE 1: Fotografia del jaciment de l\'any 1984, cedida per Jordi Enrich Hoja.","79|80|81|84","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f1f","82125","Al Peu dels Mollons","https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-peu-dels-mollons","-COBERÓ FARRÉS, Montserrat (1992): Memòria de l\'actuació arqueològica en el traçat de la Variant Igualada - Capellades de l\'Eix Anoia - Garraf, 1992, Arxiu Servei d\'Arqueologia i Paleontologia, núm. 927. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=20\&consulta=MCUyKzYlNiswODE2NTMl\&codi=12224","","Probablement està força arrasat.","Aquest jaciment arqueològic es va localitzar a partir de l\'aflorament en superfície d\'uns quants fragments de ceràmica d\'aspecte prehistòric. El punt d\'interès està situat en una terrassa (abans conreada) coberta per una densa capa de matolls i vegetació de sotabosc. La terrassa està envoltada de xaragalls i molt a prop hi passa un camí. Justament en el contacte entre l\'antic camp conreat i el camí és on s\'han localitzat els materials arqueològics superficials. Segons la persona que va efectuar la troballa, la dispersió del material indica que sota l\'espessa capa d\'herba es deuen trobar fragments de ceràmica similars. En total es varen recollir 22 fragments de ceràmica: 21 d\'ells informes i de petites dimensions, i 1 decorat amb un cordó amb digitacions, molt rodat. En general es tracta de pastes grolleres, amb abundant desgreixant, fetes a mà i amb superfícies d\'aspecte descuidat o allisades. Dos dels fragments se surten d\'aquest grup general, ja que es tracta de dos fragments informes de ceràmica ibèrica feta a torn de cocció mixta o tipus \'sandwich\'. Caldria emmarcar aquest jaciment dins l\'Edat del Bronze, sense que es pugui precisar més la seva cronologia degut a la poca qualitat descriptiva del material recollit. A més, és probable que els dos fragments de ceràmica ibèrica siguin portats d\'un altre punt. En el moment de la visita a l\'indret l\'any 2000 amb motiu de l\'actualització de la Carta Arqueològica es va fer impossible la identificació de cap tipus d\'estructura, per la qual cosa molt probablement el jaciment estigui arrasat.","08165-4","C-15, PK 44\'3","El jaciment fou descobert l\'any 1992 amb motiu d\'una prospecció arqueològica a la zona motivada per la construcció del nou traçat de la Variant Igualada-Capellades de l\'Eix Anoia-Garraf. L\'any 2000 fou incorporat a l\'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu Comarcal de l\'Anoia (n. de registre 5002, 9224).","41.5752000,1.6748000","389522","4603461","","08165","La Pobla de Claramunt","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82125-foto-08165-4-1.jpg","Inexistent","Edats dels Metalls|Ibèric","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2020-07-03 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","79|81","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f20","82126","Roca Llarga","https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-llarga","-ENRICH HOJA, Jordi (1984): ‘Roca Llarga\', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=8\&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=\&codi=7596","","Cova totalment espoliada.","El jaciment es troba en una petita cova natural situada al nord de la Roca Llarga, a la base de la cinglera i en un lloc de difícil localització. La Roca Llarga és una peça monolítica de formació terciària (Eocè). Es tracta d\'una cova utilitzada com a lloc d\'enterrament durant la Prehistòria recent, amb unes mides màximes de: 3,46 m de llarg x 2\'25 m d\'ample x 2\'30 m d\'alt. Entre l\'entrada i el sòl actual de la cova hi ha un desnivell d\'uns 0\'70. Atès que la cova va ser espoliada fa ja uns decennis, tan sols es conserven uns pocs materials arqueològics descontextualitzats recuperats superficialment. Pel que fa a la ceràmica, s\'han recuperat un total de 41 fragments de vasos de formes esfèriques, hemisfèriques i en menys proporció de formes carenades, amb vores entrades, rectes i lleugerament enfora i de llavis plans, arrodonits i alguns d\'ells molt prims, un amb incisions fines i paral·leles i en diagonal al llavi. No s\'aprecià cap tipus d\'exvasat ni bisellat, així com tampoc cap tipus de decoració acanalada. Les pastes presenten abundós i irregular desgreixant de quars i pissarra, però hi ha uns fragments de parets més primes amb un desgreixant de mida molt fina. Les superfícies són lleugerament allisades en els fragments més prims tant a l\'interior com a l\'exterior. Hi ha dos petits fragments ornats amb uns clotets i un tercer fragment corresponent a una vora lleugerament entrada i de llavi pla amb una llengüeta adossada i un petit mugró a la panxa. Pel que fa a elements lítics, s\'han recuperat dues peces de sílex corresponents a un esclat i una punta de sageta amb aletes i peduncle tallada bifacialment amb retoc pla envaïdor. Els objectes d\'ornament venen representats per 4 \'dentaliums\', 5 caragols de mar turriformes i perforats, i un total de 15 denes de collaret de petxina. Per últim, com és normal en una cova d\'inhumació, e van recollir algunes restes antropològiques consistents en fragments de crani, de mandíbula, de fèmurs, moltes falanges i 1.143 peces dentàries, fet que dona una idea de la respectable quantitat d\'individus que s\'hauria enterrat en aquest lloc. En base a les característiques de tot aquest material, s\'ha apuntat un cronologia genèrica del Bronze Antic (1800-1500 aC) per al jaciment arqueològic.","08165-5","Cinglera est dels Mollons","El jaciment en cova ja era conegut per membres de la Unió Excursionista de Catalunya, que el 1976 el varen buidar en la seva major part. Durant els anys posteriors, membres de la Secció d\'Arqueologia del Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada van recuperar alguns materials a l\'interior de la cova. El 1984 el jaciment fou inclòs a la Carta Arqueològica de Catalunya i finalment, durant la revisió d\'aquesta Carta, duta a terme l\'any 1991, es va poder comprovar que probablement encara es conserva algun sector amb sediments arqueològics no afectats per l\'espoli de 1976 . Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu Comarcal de l\'Anoia (n. de registre 4860).","41.5716500,1.6881300","390627","4603050","","08165","La Pobla de Claramunt","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82126-foto-08165-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82126-foto-08165-5-2.jpg","Inexistent","Edats dels Metalls|Prehistòric","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2020-07-03 00:00:00","Jodina Sales Carbonell","","Jaciment també conegut amb el nom de \'Els Mollons\'.IMATGE 1: Fotografia de la Roca Llarga feta l\'any 1984 i cedida per Jordi Enrich Hoja.IMATGE 2: Fotografia de l\'entrada de la cova feta de l\'any 1984 i cedida per Jordi Enrich Hoja.","79|76","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f21","82127","Castell de Claramunt","https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-claramunt","-BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 9-12. -CATALÀ ROCA, Pere (dir.) (1976): Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 320-345. -JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑÁN BOIX, Alexandre (1984): ‘Castell de Claramunt\', Catalunya Romànica XIX. El Penedès, l\'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 458-463. -VILA CARABASSA, Josep M. (1993): ‘L\'excavació arqueològica del Castell de Claramunt\', Estrat, 6, p. 133-148. -RIBA GABARRÓ, Josep (1997): ‘Aspectes finals del règim feudal a l\'Anoia\', Miscellanea Aqualatensia, VIII, p. 146-161. -VILA CARABASSA, Josep M. (1998): ‘El Castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt)\', Arqueologia Medieval a l\'Anoia. Catàleg de l\'exposició, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval i Diputació de Barcelona, Igualada, p. 45-49. -RIBA GABARRÓ, Josep (2013): ‘Les batalles del segle XX al castell de Claramunt\', Miscellanea Aqualatensia, 15, p. 251-297. -GIBERT REBULL, Jordi (2018): L\'expressió material del poder durant la conquesta comtal. Esglésies, castells i torres a la Catalunya Central (segles X-XI), Ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 123-125. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=15\&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=\&codi=7603 -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=20\&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=\&codi=1439 http://www.lapobladeclaramunt.cat/el-municipi/el-castell-de-claramunt/planol-i-estances-del-castell-de-claramunt.html","X-XV","","El jaciment arqueològic i monument arquitectònic conegut com Castell de Claramunt és el castell més notable i ben conservat de la comarca de l\'Anoia i de part de la Catalunya central. L\'estat que presenta actualment és el producte de més de 1000 anys d\'història i de diverses guerres i reconstruccions que l\'han afectat profundament, així com d\'importants restauracions i rehabilitacions arquitectòniques dutes a terme en els darrers temps que n\'han transformat profundament el seu aspecte primigeni de castell roquer. Dalt d\'un turó (popularment conegut com \'muntanya del castell\') de 461 metres d\'alçària, en el mateix lloc on hi va haver un assentament ibèric o prerromà de naturalesa indeterminada situable entre els segles V i III aC, més de mil anys més tard, durant el segle X dC, s\'hi va construir un primer recinte medieval fortificat, part de la primera muralla del qual es va documentar durant les actuacions arqueològiques dutes a terme a finals del segle XX. Aquest primer recinte fou ampliat a inicis del segle XIV amb la construcció de la torre nord i l\'enderrocament de l\'antiga muralla. El fossat del castell s\'associa la fase d\'ampliació d\'inicis del segle XIV i es va construir aprofitant una falla de la mateixa roca natural, falla que es va ampliar lateralment mitjançant el trencament de la roca. Si hom observa la cara nord del conjunt arquitectònic dempeus, s\'observa la torre de l\'homenatge, també dita torre mestra, al centre: es tracta de l\'emblemàtica torre poligonal que identifica el castell i que es visible des de varis punts de la Conca d\'Òdena degut a la seva alçada conservada de 17 metres (s\'estima que en faria un total de 20). A continuació, destaquen la torre de vigilància a la dreta i una tercera torre a l\'angle nord-oriental de la fortalesa, que segons alguns autors exercí funcions de presó fins el segle XVIII. El portal d\'accés al recinte es va construir al segle XIII i es recolza parcialment a la banda sud de l\'església romànica en ruïnes de Santa Maria. Davant d\'aquesta antiga església parroquial romànica de planta basilical hi ha una gran plaça que havia estat la sagrera. Al recinte sobirà s\'hi localitza també l\'anomenada Sala Gran, coberta amb volta de canó i on molt probablement hi hauria les cavalleries i dependències de servei, mentre que al pis superior (avui un terrat) caldria cercar-hi les estances senyorials. Al costat de la gran sala, una cisterna amb capacitat per a 130m2 d\'aigües pluvials assegurava la subsistència hídrica en cas de setge. Per altra banda, al recinte jussà s\'hi conserva només les restes d\'una bassa i d\'una segona cisterna de menor entitat. El conjunt castral es completa amb la encara íntegrament dempeus capella de Santa Margarida. El recinte fortificat, en el seu estat actual, ocupa una superfície de més de 5.000 m2 i dibuixa una planta irregular amb tendència quadrada i un lleuger pendent perceptible sobretot a la gran esplanada del recinte jussà. La profunda però necessària consolidació, restauració i rehabilitació del monument n\'ha alterat part de les obertures, moltes de les quals apareixen ara tapiades o, bé al contrari, apareixen nous accessos si ho comparem amb fotografies antigues del castell.","08165-6","Castell de Claramunt","El castell de Claramunt -‘Claremonte\'- és mencionat per primer cop al segle X a la documentació conservada, i apareix sota el domini del llinatge homònim: l\'any 978, el papa Benet VII adreçà una butlla al bisbe de Vic confirmant-li el territori diocesà. La seva gènesi s\'entén com a castell de frontera de la marca del comtat de Barcelona, i els primers senyors en van ser els Claramunt. Durant la segona meitat del segle XI, part del domini del castell de Claramunt es fragmentà, i es formà el nou terme de la Torre de Claramunt. També és destacable la unió familiar amb el casal dels Cardona, els quals van consolidar el domini sobre el castell quan a finals del segle XIII es va extingir la branca principal dels Claramunt El 1306 Berenguer de Claramunt va vendre la jurisdicció del castell al vescomte Ramon Folc VI. Així els seus successors, els comtes i els ducs de Cardona, passaren a posseir-ne totes les atribucions senyorials durant els segles següents. Atesa la filiació reialista dels Cardona i en el marc de la guerra civil de Joan II, el 1463 els consellers d\'Igualada van sol·licitar a la Generalitat l\'enderroc del castell, petició que fou aprovada. Un cop acabada la guerra, el castell continuà sota el domini dels Cardona, que n\'iniciaren la reconstrucció cap a finals del segle XV. El 1714 el castell fou refugi d\'austriacistes i finalment fou ocupat per l\'exèrcit borbònic, fet que deixà l\'estructura de nou força malmesa (el 1717 fou de nou parcialment enderrocat per ordres de Felip V), tot i que el 1721 s\'hi van efectuat reparacions. En l\'etapa final, el Ducat de Cardona i Medinacelli ostentà els drets senyorials del castell fins a la seva abolició definitiva a finals del segle XIX, encara que durant tot aquest segle la fortalesa va restar en un estat d\'abandonament i ruïna absolut. A causa d\'aquest abandonament, l\'ajuntament en va reclamar la propietat; finalment, l\'any 1981 el Gobierno del Estado va acabar transferint el castell a la Generalitat. A nivell d\'intervencions arqueològiques, el 1967 l\'interior de l\'església de Santa Maria fou objecte d\'excavacions arqueològiques que van deixar al descobert l\'antic cementiri parroquial i un primitiu altar a l\'absis principal, mentre que el 1986 es va excavar la nau de tramuntana del temple. L\'any 1992 s\'hi van dur a terme una sèrie de sondeigs arqueològics -en aquesta ocasió a la zona del recinte sobirà del castell- previs a la restauració integral de la fortalesa duta a terme pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Ja el 1915 el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments hi havia realitzat obres de consolidació i remodelació, que entre altres coses comportà la desaparició definitiva de la muralla del recinte més primitiu i la construcció d\'un nou mur emmerletat encara avui dempeus. Des de 1998 i fins fa uns pocs anys, ha esta seu de l\'exposició permanent ‘Arqueologia Medieval a l\'Anoia\', produïda per l\'Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval amb motiu de la celebració a la comarca del I Congrés d\'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Actualment, i després d\'un conveni de col·laboració per a la gestió compartida del monument signat entre l\'Ajuntament i la Generalitat de Catalunya i renovat el passat 2018, la fortalesa forma part de les principals rutes històrico-culturals de la comarca i del país, i es freqüentada per un bon nombre de turistes durant els cap de setmana i les festivitats. Els materials arqueològics provinents de les excavacions al lloc es troben actualment dipositats al Museu Comarcal de l\'Anoia (n. de registre 4753, 4800, 5128, 12919).","41.5549700,1.6692700","389026","4601222","978","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82127-foto-08165-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82127-foto-08165-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82127-foto-08165-6-3.jpg","Legal i física","Medieval|Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Ibèric","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Pública","Científic","","","","2020-10-07 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","Els dos edificis religiosos ubicats dins del recinte del castell, i per tant part del conjunt, es tracten monogràficament en altres sengles fitxes.","85|91|92|93|94|98|81","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f22","82128","Santa Maria del Castell de Claramunt","https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-castell-de-claramunt","-BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 13-16. -CATALÀ ROCA, Pere (dir.) (1976): Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 320-345. -JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑÁN BOIX, Alexandre (1984): \'Santa Maria del Castell de Claramunt\', Catalunya Romànica XIX. El Penedès, l\'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 464-466. -VILA CARABASSA, Josep M. (1993): \'L\'excavació arqueològica del Castell de Claramunt\', Estrat, 6, p. 133-148. -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d\'un municipi de la comarca d\'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 211-215. -ÁLVAREZ MÁRQUEZ, M. del Carmen (1990): La Baronia de la Conca d\'Òdena, ed. Fundació Noguera, Barcelona, p. 44. -RIBA GABARRÓ, Josep (1994b): \'Santa Maria del Castell de Claramunt (la Pobla de Claramunt)\', Esglésies romàniques de l\'Anoia, ed. La Veu de l\'Anoia / Centre d\'Estudis Comarcals de l\'Anoia, Igualada, Zona A, fitxa 1. -RIBA GABARRÓ, Josep (1997): \'Aspectes finals del règim feudal a l\'Anoia\', Miscellanea Aqualatensia, VIII, p. 146-150. -VILA CARABASSA, Josep M. (1998): \'El Castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt)\', Arqueologia Medieval a l\'Anoia. Catàleg de l\'exposició, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval i Diputació de Barcelona, Igualada, p. 45-49. -http://www.lapobladeclaramunt.cat/el-municipi/el-castell-de-claramunt/planol-i-estances-del-castell-de-claramunt.html","X-XV","","Les restes romàniques de la més primitiva parròquia de la Pobla de Claramunt i antiga capella castral es troben ubicades al sector sud de l\'interior del recinte de la fortalesa, just al costat de l\'accés al castell i a mig camí entre el sector jussà i el sobirà. Es tracta de les restes d\'una església romànica de dimensions notables, de planta basilical amb tres absis separats per pilars cruciformes. Aquests absis apareixen decorats amb arcuacions cegues i amb lesenes o arcs llombards, i el central té tres finestres de doble esqueixada, mentre que només se\'n va obrir una a l\'absis lateral sud; les parets de l\'absis lateral nord conserven poca alçada i el seu mal estat s\'interpreta com a producte de l\'enderroc dut a terme l\'any 1463 a bona part de les estructures del castell. Les naus del temple tindrien cobertes amb volta de canó, avui perdudes, així com perdut està el campanar d\'època romànica que apareix referenciat a varis documents medievals. L\'obra general està feta de petits blocs tallats de travertí, seguint la tècnica pròpia d\'aquestes construccions sacres catalanes medievals. Cap part de l\'edifici presenta indicis d\'haver tingut motius escultòrics.","08165-7","Castell de Claramunt","Nascuda a redós del Castell de Claramunt i com a capella castral del mateix (per tant ja existiria al segle X), fou la primera parròquia de La Pobla de Claramunt, amb la seva baronia alodial i territorial. Tot i que el castell es documenta per primer cop el 978, la seva església no ho apareix per primer cop a la documentació conservada fins uns anys més tard: l\'any 990 com a beneficiària en un testament d\'una peça de terra situada al comtat de Manresa. És al segle XI que es projecta el gran edifici romànic, part del qual ha arribat fins els nostres dies sota aquest estil artístic. El 1303 se li va construir una capella adossada amb entrada pròpia sota l\'advocació de Santa Margarida, que encara es conserva íntegrament dempeus. El 1306, el bisbe de Barcelona i el seu capítol catedralici cediren el dret de presentació del rector de Claramunt al senyor del castell, el comte Ramon Folc VI de Cardona, amb la condició que l\'església romangués dins del recinte fortificat. En una visita pastoral de l\'any 1404 es menciona el mal estat de la nau de tramuntana, la qual tenia llavors la volta esquerdada, i esmenta la necessita de reparar el campanar (avui desaparegut); situació que el 1421, segons consta en una altra visita pastoral, continuava sense solucionar-se. L\'enderrocament del castell l\'any 1463 demanat pels consellers d\'Igualada i autoritzat per la Generalitat en el marc de la guerra civil de Joan II va afectar l\'església, ja que la seu parroquial es va traslladar a una capella advocada a la Santíssima Trinitat que el 1380 s\'havia fundat dins el nucli urbà de la Pobla de Claramunt; de fet, com ja s\'ha dit, la no conservació de l\'absis lateral nord ha estat interpretada com a una conseqüència d\'aquesta acció d\'enderrocament. Amb el final de la guerra es va iniciar la reconstrucció del recinte castral, i el 1484 es van adequar els dos absis que encara quedaven dempeus i es va construir un mur de tancament al nord de l\'església per tal de que continues funcionant com a edifici de culte, tot i que ja amb funcions litúrgiques menors, ja que la parròquia mai va tornar al castell. Diverses visites pastorals fetes durant el segle XVI testimonien la progressiva degradació de l\'església, amb la desaparició de la major part dels ornaments i dels beneficis que s\'hi havien fundat. Tot i que a l\'antiga sagrera de Santa Maria del Castell s\'hi va continuar enterrant fins el 1646, el 1567 ja s\'havia beneït un nou cementiri al costat de la nova seu parroquial traslladada a la Trinitat, fet que comportà un abandonament progressiu de la necròpolis del castell. De fet, des de l\'any 1606 l\'església castral havia quedat en desús per al culte de manera definitiva, tot i que el 1754 el papa Benet XIV concedí indulgència plenària en la benedicció del terme que es feia el 3 de maig (durant l\'Aplec de la Santa Creu) des del pedró que fins el segle XIX hi va haver a la part superior del recinte jussà del pati del castell. Durant l\'Edat Mitjana i bona part de l\'Antic Règim la parròquia de Claramunt (recordem, primer ubicada al Castell i després traslladada al nucli urbà de la Pobla) arribà a tenir com a sufragànies varies esglésies i capelles de la comarca com Sant Hilari de Vilanova del Camí, Sant Joan de la Torre de Claramunt, Sant Salvador de Vilanova d\'Espoia, Sant Martí de Carme, i Santa Bàrbara de la Font de la Reina de Capellades, les quals perdé progressivament amb l\'abolició efectiva del feudalisme al segle XIX. L\'any 1967 l\'interior de l\'església de Santa Maria fou objecte d\'excavacions arqueològiques que van deixar al descobert part de l\'antic cementiri parroquial i un primitiu altar a l\'absis principal.","41.5548500,1.6696200","389055","4601208","990","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82128-foto-08165-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82128-foto-08165-7-2.jpg","Legal i física","Pre-romànic|Romànic|Medieval","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Pública","Científic","","","","2020-10-07 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","L\'any 1983 el Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat va restaurar les cobertes dels absis i es va refer l\'arc pre-absidial central, mentre que tres anys més tard, el 1986 es va excavar la nau de tramuntana del temple. L\'any 1992 s\'hi van dur a terme una sèrie de sondeigs arqueològics -en aquesta ocasió a la zona del recinte sobirà del castell- previs a la restauració integral de la fortalesa duta a terme pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.","91|92|85","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f23","82129","Santa Margarida del Castell de Claramunt","https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-del-castell-de-claramunt","-CATALÀ ROCA, Pere (dir.) (1976): Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 320-345. -VILA CARABASSA, Josep M. (1998): \'El Castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt)\', Arqueologia Medieval a l\'Anoia. Catàleg de l\'exposició, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval i Diputació de Barcelona, Igualada, p. 45-49. -http://www.lapobladeclaramunt.cat/el-municipi/el-castell-de-claramunt/planol-i-estances-del-castell-de-claramunt.html","XIV","","Al costat de les ruïnes de l\'església de Santa Maria, i adossada al seu mur sud, s\'emplaça la capella de Santa Margarida. Es tracta d\'una capella d\'estil gòtic però encara amb un fort regust romànic en part dels seus detalls, d\'una sola nau, coberta amb volta d\'arc apuntat. Té tres finestres abocinades d\'estil romànic: una a la capçalera, una a la façana d\'accés (descentrada respecte a la porta principal, que és un arc de mig punt adovellat) i l\'altre a un dels murs laterals. La construcció és feta a base de carreus ben tallats. A l\'interior de l\'edifici, un cop s\'hi ha accedit, a la dreta hi ha una mena de gran fornícula d\'arc apuntat a nivell del sòl. L\'altar, modern, queda lleugerament enlairat respecte a la nau. Al seu interior, a la paret sud, s\'hi conserva un singular retaule dedicat a santa Margarita i fet l\'any 1954 per l\'artista Jordi Alumà.","08165-8","Castell de Claramunt","Aquesta edificació, construïda el 1303 essent rector de la Pobla Guillem Tort, nasqué com a capella annexa però independent de la parròquia de Santa Maria del Castell de Claramunt. Fou reconstruïda el 1492, després de l\'enderrocament parcial del recinte castral sofert el 1463 com a conseqüència de la guerra civil de Joan II i del subseqüent trasllat de la parròquia al nucli urbà de la Pobla L\'enderrocament del castell l\'any 1463 demanat pels consellers d\'Igualada i autoritzat per la Generalitat en el marc de la guerra civil de Joan II va afectar l\'església, ja que la seu parroquial es va traslladar a una capella advocada a la Santíssima Trinitat que el 1380 s\'havia fundat dins el nucli urbà de la Pobla de Claramunt; de fet, com ja s\'ha dit, la no conservació de l\'absis lateral nord ha estat interpretada com a una conseqüència d\'aquesta acció d\'enderrocament. Amb el final de la guerra es va iniciar la reconstrucció del recinte castral i es va recuperar l\'ús d\'aquesta capella. Actualment es visitada junt amb el castell de Claramunt i en ella s\'hi celebra la missa del tradicional Aplec de la Santa Creu o del Castell.","41.5547500,1.6695800","389052","4601197","1303","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82129-foto-08165-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82129-foto-08165-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82129-foto-08165-8-3.jpg","Legal i física","Gòtic|Popular|Medieval","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Pública","Religiós","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","93|119|85","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f24","82130","Castell de Claramunt -falda-","https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-claramunt-falda","-MALUQUER DE MOTES, Joan et alii (1982): Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya, Universitat de Barcelona, p. 110. -ENRICH HOJA, Jordi (1984): \'Castell de Claramunt (falda)\', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=9\&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=\&codi=7597","","El jaciment es localitza en una zona de forta erosió.","En un entorn de bosc i matolls, on antigament hi havia hagut feixes de conreu, a la cara exterior de la fortalesa del castell de Claramunt, s\'hi han localitzat diversos materials ceràmics molt probablement rodats des de la part més alta del pujol on s\'assenta la fortalesa. Es tracta d\'un terreny costerut i pedregós, poc apte per a la instal·lació d\'hàbitat humà. Durant la realització de la Carta arqueològica l\'any 1984 es van recollir una sèrie de materials arqueològics d\'època protohistòrica i, en menor mesura, medieval, consistent en: varis fragments de ceràmica ibèrica feta a torn d\'ús comú pertanyents a grans gerres, tres fragments de ceràmica campaniana o de vernís negre, un fragment d0un fons cònic d\'una àmfora ibèrica de la costa catalana de pasta bicolor, un fragment de ceràmica de pasta gris estampillada amb el motiu serpentiforme n. 11 de Miquel Cura, fragments amb perforacions \'ante coctem\' corresponents a un plat escorredor o filtre, i alguns fragments de vores de ceràmica gris medieval. Cal insistir en l\'altíssima probabilitat que aquests materials arqueològics, no associats a cap estructura construïda, provinguin de dalt del castell mateix, on ja s\'hi van documentar nivells de cronologia ibera que correspondrien un assentament anterior al del castell. En resum, seguint els protocols establerts, a l\'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya es va fer una fitxa individualitzada en el seu moment, però molt probablement aquests fragments ceràmics no són indicadors d\'un nou jaciment arqueològic, sinó que es tracta de part del material moble del jaciment del castell de Claramunt.","08165-9","Muntanya del Castell/ Castell de Claramunt","El jaciment fou descobert per membres de la Secció d\'Arqueologia del Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada en una data indeterminada anterior a 1984, encara que ja apareix referenciat al ‘Catàleg provisional de poblats ibèrics del Principat de Catalunya\' publicat l\'any 1982. A l\'arxiu del Servei d\'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya consta que el 1986 s\'hi va realitzar una petita intervenció arqueològica, l\'abast de la qual es desconeix. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu Comarcal de l\'Anoia.","41.5563500,1.6713000","389198","4601373","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82130-foto-08165-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82130-foto-08165-9-2.jpg","Inexistent","Antic|Ibèric|Medieval|Edats dels Metalls","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Pública","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","IMATGE 1: Fotografia de la ubicació del jaciment prop de la cara exterior del recinte fortificat, feta l\'any 1984 i cedida per Jordi Enrich Hoja.IMATGE 2: Fotografia general del jaciment, feta de l\'any 1984 i cedida per Jordi Enrich Hoja.","80|81|85|79","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f25","82131","Capella de Sant Andreu","https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-andreu","-ALMAGRO BOSCH, Martín et alii (1945): Carta Arqueológica de España, ed. Centro Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona, p. 114. -BORRÀS I QUADRES, Antoni (1956): \'VII Reunión de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona\', Informes y Memorias, 32, p. 167-169. -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 49-50. -JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑÁN BOIX, Alexandre (1984): \'Sant Andreu\', Catalunya Romànica XIX. El Penedès, l\'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 466. -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d\'un municipi de la comarca d\'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 215-216 -ÁLVAREZ MÁRQUEZ, M. del Carmen (1990): La Baronia de la Conca d\'Òdena, ed. Fundació Noguera, Barcelona, 220-221. -SALES CARBONELL, Jordina (1993-94): \'Tombes i Necròpolis Isolades a la Comarca de l\'Anoia\', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15, ed. Departament d\'Història Medieval de la Universitat de Barcelona, p. 325. -RIBA GABARRÓ, Josep (1997b): \'Addicions toponímiques de la Pobla de Claramunt i del seu terme\', Miscellanea Aqualatensia, 8, p. 425. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=6\&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=\&codi=7594","XIII-XVII","El jaciment està totalment desprotegit i les tasques agrícoles l\'han anat afectant al llarg dels anys.","Al cim del turó de Sant Andreu, el qual es localitza a l\'extrem sud de la Pobla de Claramunt i a la part alta del barri de les Figueres, s\'emplaçava des d\'un moment indeterminat de l\'edat mitjana anterior a l\'any 1266 una capella sota el patronatge de sant Andreu avui totalment enrunada, i de la que només en resten els fonaments i algun tram de paret amb una certa alçada no superior als dos metres. Per la planta, es dedueix que es tractaria d\'una típica capella romànica d\'una sola nau amb absis semicircular orientat cap a l\'est. Les seves mides aproximades serien de 12\'5 m de llarg per uns 5 metres d\'amplada, mentre que el diàmetre de l\'absis rondaria els 2 m. Pel que fa a la seva necròpolis o sagrera, avui també aparentment perduda (encara que és molt probable que quedin forces restes al subsol) constava de tombes amb diverses orientacions, algunes fetes amb caixes de lloses, encara parcialment visibles com a mínim fins mitjan segle XX. Actualment, la part alta del turó està abancalada per al cultiu, fet que amb tota seguretat ha afectat bona part de la necròpolis i dels voltants del jaciment.","08165-10","Turó de sant Andreu","La primera referència documental conservada i coneguda entorn d\'aquesta capella correspon a l\'any 1266, mentre que l\'any 1267 el vescomte Ramon Folc V de Cardona concedeix a Pere de Claramunt varis masos situats dins el terme de Claramunt, entre ells el mas anomenat de Sant Andreu, amb tota probabilitat relacionat i físicament molt pròxim a la capella, però avui desaparegut. La capella de Sant Andreu rebia les rendes de les terres dels voltants, que li permetien mantenir l\'oli per la llàntia i el culte. Quan l\'any 1463 l\'església parroquial, ubicada al castell, fou parcialment enderrocada a causa de la guerra civil de Joan II, es va començar a enterrar al voltant de la capella de Sant Andreu, però aquesta situació provisional de sagrera de la parròquia durà poc temps, ja que a partir de 1485 es va reservar aquest lloc per enterrar-hi condemnats, forasters, viatgers que trobaven la mort al seu pas per la Pobla, empestats i pobres. Molt probablement aquest caràcter de marginalitat va propiciar que no fossin molts els recursos disponibles per al seu manteniment, i durant el segle XVIII l\'estructura es trobava ja en molt mal estat. El 28 de setembre de 1710 s\'hi va practicar l\'últim enterrament, i el 1772 un decret de visita va prohibir la celebració de culte fins que la capella no fos restaurada, fet que sembla ser que ja no es produí i l\'edifici quedà definitivament abandonat. Uns pocs anys més tard, el 1793, el seu retaule barroc dedicat a Sant Andreu es va traslladar a l\'església parroquial de Santa Maria. Mai passà de ser una capella rural, potser vinculada a algun mas de l\'entorn, tot i que en aquest i molts altres aspectes la documentació entorn aquesta capella és escassa. Durant 1925-26, les fotografies fetes pel rector de la Pobla de Claramunt, Pere Bosch Ferran, mostren l\'estat d\'arrasament de l\'edifici religiós. Segons Miquel Brasó, en aquesta capella hi havia la costum de celebrar una missa cantada i Vespres el dia de Tots Sants i el dia 30 de novembre, dia de Sant Andreu; per a aquestes dues celebracions es pujava a la capella en processó des del poble. Alguns materials arqueològics provinents del lloc i recollits superficialment es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d\'Igualada i Comarcal de l\'Anoia amb el n. de registre 4854.","41.5505900,1.6726700","389302","4600731","1266","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82131-foto-08165-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82131-foto-08165-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82131-foto-08165-10-3.jpg","Inexistent","Romànic|Barroc|Popular|Medieval","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2020-07-03 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","Aquest jaciment arqueològic conformat per la capella i la seva necròpoli apareix denominat a l\'Inventari del Patrimoni Arqueològic a com a \'Turó de Sant Andreu\'. Atès que al mateix turó hi ha altres jaciments arqueològics (que es descriuen en altres fitxes), per tal d\'evitar confusions en aquest Mapa s\'ha optat per identificar i denominar el lloc més específicament com a \'Capella de Sant Andreu\'.IMATGE 1: Vista aèria del cim del Turó de Sant Andreu, on s\'emplaçava la capella homònima. Foto de Pere Bosch Ferran (1925-26) (Arxiu Fotogràfic Municipal de la Poble de Claramunt).IMATGE 2: La capella de Sant Andreu enrunada; al fons, el castell de Claramunt. Foto de Pere Bosch Ferran (1925-26) (Arxiu Fotogràfic Municipal de la Pobla de Claramunt).","92|96|119|85","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f26","82132","Coves de Sant Andreu","https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-sant-andreu","\
-ROMANÍ GUERRA, Amador (1905-1913): \'Atles\', edició facsímil parcial impresa i publicada l\'any 1995, Capellades, làmina 86/97. -ALMAGRO BOSCH, Martín et alii (1945): Carta Arqueológica de España, ed. Centro Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona. -ENRICH HOJA, Jordi (1984): \'Coves de Sant Andreu\', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=7\&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=\&codi=7595\
","","Les coves s\'estan ensorrant progressivament degut a les arrels dels arbres i als agents meteorològics.","\Es tracta d\'un petit conjunt de coves excavades per la mà humana als estrats travertínics tous del turó de Sant Andreu, ubicades una al costat de l\'altre (a vegades en uns 20-30 m de distància entre elles) per sota de les feixes de conreu de la part alta del turó i orientades cap al sud. Actualment estan rodejades de massa boscosa. Cada cove presenta una amplada variable i profunditats d\'entre 3 i 4 m de mitjana, amb estructures excavades que imiten cobertes de volta i configuren diverses estances, denotant per tant una certa complexitat en l\'execució i fins i tot una notable monumentalitat que sembla anar més enllà d\'un simple refugi temporal. Per exemple, una de les coves té un gran vestíbul i una habitació a la que s\'accedeix mitjançant una obertura rectangular i es documenta l\'ús de pilars. Es documenten també fornícules, finestres interiors i bancs correguts. Pels entorns de les coves s\'ha recollit superficialment sílex treballat amb diferents formes, amb mides que oscil·len entre els 2 x 2 cm i els 2 x 5 cm, de molt difícil adscripció crono-tipològica i que alguns autors relacionen amb peces i pedrenyals d\'armes de foc dels segles moderns. No consta que s\'hagin recollit fragments de ceràmica, que sens dubte haurien ajudat a establir horitzons cronològics. No es pot descartar una relació entre aquestes coves i la propera capella medieval de Sant Andreu, ubicada al cim del mateix turó on es localitzen les coves, encara que molt probablement aquestes cavitats s\'han anat modificant per a usos diversos amb el pas dels segles, i degut a la seva posició estratègica és probable que fossin ocupades fins a temps relativament recents. Cal descartar una cronologia prehistòrica per aquest lloc de coves, i més aviat es poden considerar uns orígens medievals indeterminats en base a altres paral·lels coneguts, tot i que resulta obvi en aquest cas que s\'han fet remodelacions posteriors i s\'han reutilitzat fins a temps relativament recents.\
","08165-11","Turó de Sant Andreu","\Aquest conjunt de coves ja eren conegudes i foren explorades a inicis de segle XX per Amador Romaní i Guerra, el qual el 1916 hi va realitzar un sondeig arqueològic, hi va recollir algun fragment de sílex treballat i deixà constància gràfica de la topografia d\'aquestes coves al seu ‘\'Atles\'\', encara que de manera summament esquemàtica. L\'any 1945 ja apareixia succintament referenciat a la ‘Carta Arqueológica de España\' i el 1965, membres de la Secció d\'Arqueologia del Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada van explorar el lloc i hi van recollir també diversos fragments de sílex. Finalment, l\'any 1984 el jaciment fou incorporat a l\'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Segons ha explicat l\'historiador local Josep Riba i Gabarró, ell fa molts anys que va visitar aquestes coves i hi va localitzar un molí de mà antic, avui dipositat junt amb altre material arqueològic provinent d\'aquest jaciment que es custodia al Museu de la Pell d\'Igualada i Comarcal de l\'Anoia amb els números de registre 4640, 4729, 4784 i 4971.\
","41.5504400,1.6735800","389378","4600713","","08165","La Pobla de Claramunt","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82132-foto-08165-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82132-foto-08165-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82132-foto-08165-11-3.jpg","Inexistent","Medieval|Pre-romànic|Modern|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2024-02-07 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","IMATGE 3: Representació esquemàtica del les Coves de Sant Andreu a l\' \'Atles\' d\'Amador Romaní i Guerra (1905-1913).","85|91|94|80","1754","1.4","2484","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f27","82133","Sitja del Turó de Sant Andreu","https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitja-del-turo-de-sant-andreu","-FARRÉS BORRÀS, Ramon (1968): \'Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares: La Pobla de Claramunt\', Ampurias, 30, p. 325. -SALES CARBONELL, Jordina (1993-94): \'Tombes i Necròpolis Isolades a la Comarca de l\'Anoia\', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15, ed. Departament d\'Història Medieval de la Universitat de Barcelona, p. 325. http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=14\&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=\&codi=7602","","Les estructures que havien aflorat estan desaparegudes.","En el marge d\'una vinya avui abandonada, situada al vessant sud del turó de Sant Andreu i a uns 30 metres de distància de les coves homònimes, durant els anys 60 del segle XX es localitzà una sitja subterrània excavada al travertí, a no molta profunditat respecte al nivell del sòl. La troballa fou deguda a una esllavissada del terreny, per la qual cosa quedà seccionada, encara que el perfil es va poder documentar sencer. L\'estructura va ser netejada i el resultat fou la documentació d\'una sitja de perfil allargat de 2\'15 m d\'alçada per 1\'26 m d\'amplada màxima, amb una boca circular de 0\'65-0\'70 m de diàmetre per sobre de la qual hi discorria el mur del bancal. Caiguda a l\'interior de la sitja i fragmentada s\'hi va localitzar la tapa de pedra, de forma circular i amb 0\'72 m de diàmetre i un gruix de 5 cm.; presentava un orifici central de 9 cm. Aquestes sitges subterrànies se solen documentar per a època ibera i medieval, però atès el context molt probablement aquest exemplar calgui ubicar-lo dins l\'Edat Mitjana. El punt exacte de la troballa és avui il·localitzable, però possiblement hi hagué més estructures i se\'n pot conservar encara alguna al subsol. És molt probable la relació d\'aquesta sitja amb les coves properes de Sant Andreu, ubicades a només 30 m de distància.","08165-12","Turó de Sant Andreu","A mitjan dels anys 60\', l\'historiador local Josep Riba Gabarró va donar avís d\'aquesta troballa al Centre d\'estudis d\'Igualada. El membre de la Secció d\'Arqueologia d\'aquesta entitat comarcal, Ramon Farrés Borràs, hi efectuà una excavació d\'urgència l\'any 1967, immediatament després del seu descobriment per les causes accidentals abans descrites. L\'any 1984 el jaciment fou incorporat a l\'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, però ja llavors no va ser possible localitzar l\'estructura, la qual possiblement estigui de nou colgada de terra o bé s\'hagi fet malbé per elements ambientals com ara una altra esllavissada. La Tapa de la sitja localitzada durant les excavacions de 1967 es troba dipositada als magatzems del Museu de la Pell d\'Igualada i Comarcal de l\'Anoia.","41.5503500,1.6738100","389397","4600703","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Dolent","","Inexistent","","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2020-07-03 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","IMATGE 1: Croquis de la sitja segons Ramon Farrés (1968).","","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f28","82134","Estructura Defensiva sobre el Camí Antic del Castell","https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-defensiva-sobre-el-cami-antic-del-castell","\-RAMONEDA I COCH, Manel (2013): \'Per la closca del Cargol\', La Veu de l\'Anoia digital (10/05/2013). http://veuanoia.cat/per-la-closca-del-cargol-manel-ramoneda-hemeroteca/\
","","L\'estructura està enrunada, però té molt potencial arqueològic.","\Sota el castell de Claramunt, en un petit esperó elevat de la partida del \'Cargol\', tot controlant el camí antic de la fortalesa medieval, es localitzen les restes d\'unes parets pertanyents a una construcció avui enrunada. Tot venint de la Pobla de Claramunt i abans d\'arribar a les restes de la antiga masia de Can Valls, des de l\'antic camí esmentat, si hom aixeca la vista cap al nord pot veure perfectament les restes d\'aquesta estructura penjada al pendent. Un cop s\'arriba al lloc, darrera el que seria aquesta torre (que per fotos antigues i per la mateixa estructura que resta, es percep com una torre quadrangular) hi ha una petita esplanada amb restes de de varies parets conservades a una alçada màxima d\'un metre, fetes amb pedra parcialment tallada, de mòduls no gaire grans i lligada amb pasta de morter blanquinosa, per tant amb una tècnica constructiva molt similar o igual a la de la torre. Tot i que el lloc està totalment cobert per matolls i vegetació diversa, és possible veure encara una extensió d\'estructures en planta força important, formada per varies habitacions aterrassades a dos nivells, a part de la ja mencionada petita torre de guaita quadrangular que és la estructura encara visible des dels peus de l\'antic camí al castell de Claramunt.\
","08165-13","Vall de les Garrigues","\El camí antic del Castell, també dit ‘camí de ponent\', va ser fins inicis del segle XX el circuit tradicionalment emprat per anar de la Pobla fins el Castell de Claramunt. Atès que era el camí d\'accés a la fortalesa, no resulta estrany que tingués punts forts de referència i control com ara can Valls (just al principal revolt del camí i on aquest canvia de direcció per ja enfilar-se cap al castell) o aquesta construcció descrita, la qual no només controla el camí des d\'una posició preeminent i elevada, sinó que també té comunicació visual i física directa amb el castell, tancant així un cercle defensiu entorn del camí junt amb l\'antiga masia fortificada de Can Valls. Finalment, la torre de guaita que amb tota probabilitat hi va haver a l\'anomenat com Puig de la Guàrdia, avui ja al límit amb l\'actual terme municipal de Vilanova del Camí, completaria el conjunt d\'elements defensius en base al control visual i la comunicació entorn el castell de Claramunt i el seu antic camí.\
","41.5535000,1.6709500","389164","4601057","","08165","La Pobla de Claramunt","Difícil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82134-13.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82134-13-003.jpeg","Inexistent","Modern|Medieval","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2024-01-16 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","IMATGE 1: Estructura als anys 1920-1925, i al fons el Castell de Claramunt (autor: Joan Boixaderas. Arxiu Fotogràfic Municipal de la Pobla de Claramunt).","94|85","1754","1.4","2484","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f29","82135","Can Valls","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-12","-RIBA GABARRÓ, Josep (1997b): \'Addicions toponímiques de la Pobla de Claramunt i del seu terme\', Miscellanea Aqualatensia, 8, p. 425. -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (20162ed): Cartografia històrica de l\'Anoia, Ajuntament de la Pobla de Claramunt/Diputació de Barcelona, p. 24-25. -AJUNTAMENT DE LA POBLA DE CLARAMUNT (2013): Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable, La Pobla de Claramunt, fitxa M03.","XV","Com a jaciment arqueològic té un gran potencial, tot i que com a edificació està força enrunada.","A la partida de les Garrigues, als peus de l\'antic camí que connectava el nucli de La Pobla de Claramunt amb el seu castell, i al capdamunt d\'una petita elevació rodejada de camps de conreu que controla el gir principal d\'aquest traçat que pujava al castell de Claramunt per la banda de ponent, s\'aixecava des de l\'Edat Mitjana una casa forta que més tard acomplí funcions de masia, tot i que les compaginà amb la seva funció estratègica i el seu caràcter de casa forta durant els conflictes bèl·lics dels segles moderns. Actualment, la casa apareix totalment enrunada, tot i que encara són ben visibles tota una sèrie de murs fets de carreu de pedra de mida mitjana, molts d\'ells escairats, que delaten la importància i complexitat de l\'estructura. Sens dubte, un dels elements més destacats és la presència encara visible de les restes d\'una torre semi circular, amb tota probabilitat medieval, adossada a una de les façanes de la casa. La torre, de la que avui se\'n conserven uns 2 metres d\'alçada, mesuraria uns 3-4 m de diàmetre i disposa d\'unes parets molt gruixudes que reforçarien el caràcter defensiu de la casa.","08165-14","Vall de les Garrigues","En el capbreu de 1481, la casa de can Valls apareix documentada per primer cop amb el nom de mas d\'en Dach, que és el nom de la família que l\'habita. En el capbreu de 1573 el mas apareix declarat per Bartomeu Planas i s\'especifica que es troba a la partida de les Garrigues i al camí que mena al castell de Claramunt. El cognom Valls apareix en els declarants dels capbreus de 1629 i 1705, i és la denominació que mantindrà fins al seu abandonament. Durant la Guerra del Francès (1808-1814) el lloc fou escenari de conflicte amb les tropes franceses, molt probablement en un intent de l\'exèrcit invasor de pujar al castell. Atesa la seva posició estratègica i per tractar-se de l\'última casa abans d\'iniciar la costa del castell per la banda de ponent, és molt possible -segons la hipòtesi de l\'estudiós local Manel Ramoneda, que compartim plenament- que el lloc fos ja des de l\'Edat Mitjana un important punt de recepció de mercaderies que, posteriorment, eren pujades a la fortalesa amb mules.","41.5537200,1.6606700","388307","4601094","1481","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82135-foto-08165-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82135-foto-08165-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82135-foto-08165-14-3.jpg","Inexistent","Modern|Popular|Medieval","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2020-07-03 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","94|119|85","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f2a","82136","Plans d\'Arau","https://patrimonicultural.diba.cat/element/plans-darau","-ENRICH HOJA, Jordi (1984): \'Plans d\'Arau\', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -COBERÓ FARRÉS, Montserrat (1992): Memòria de l\'actuació arqueològica en el traçat de la Variant Igualada - Capellades de l\'Eix Anoia - Garraf, 1992, Arxiu Servei d\'Arqueologia i Paleontologia, núm. 927. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=10\&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=\&codi=7598","VI-IIIaC","Se\'n desconeixen detalls.","A la falda sud dels Mollons, en una zona aturonada voltada de bosc i d\'algun camp de conreu de la partida coneguda com els Plans d\'Arau, a prop del torrent homònim, es localitza un jaciment arqueològic sense estructures visibles a nivell de superfície però caracteritzat per una relativa abundància de fragments de ceràmica i restes d\'altres materials arqueològics. Els principals materials arqueològics recollits, segons consta a la descripció continguda a l\'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, són els següents -Varis fragments de ceràmica feta a mà, de pastes grolleres amb desgreixant de quars i mica daurada, en forma d\'urna de perfil en \'S\', amb vores exvasades i llavis no bisellats. Decorades amb cordons aplicats, amb impressions i incisions. Es podrien denominar de tradició precolonial, pertanyents a un horitzó Ibèric Antic (segles VI-V aC). -Dos \'pondus\' de teler, un de forma prismàtica l\'altre tronco-piramidal però amb la singular característica que acaba amb forma arrodonida. La ceràmica té les mateixes particularitats que els fragments descrits anteriorment. -Tres fragments de ceràmica gris monocroma ibèrica amb decoració estampillada amb un motiu consemblant al número 27 d\'en Miquel Cura, amb uns motius triangulars de punts en relleu en el seu interior (finals del segle IV a finals del III aC). -Algun fragment de ceràmica ibèrica feta a torn, d\'ús comú, pasta bicolor i de bona cuita, així com un disc perforat i retallat en aquest mateix tipus de ceràmica. -Cal destacar una llosa de pedra arenisca amb forat circular central, forma rectangular, amb els costats més curts quelcom arrodonits i amb un encaix; les seves mides són: 53 cm de llarg x 37 cm d\'ample x 4 cm de gruix. -Completen l\'inventari un martell de basalt i varis fragments de molins manuals de pedra. El jaciment es pot ubicar genèricament dins un ampli ventall cronològic del Ferro-Ibèric, corresponent als set últims segles abans de Crist i sense presència de cap tipus de material d\'època romana.","08165-15","Plans d\'Arau","L\'erudit igualadí Antoni Borràs i Quadres esmentà la troballa en aquesta zona dels Plans d\'Arau d\'un forn durant les remocions de terreny dutes a terme en un moment indeterminat de la primera meitat del segle XX. Per contra, afirma també que hi havia trobat ceràmiques neolítiques, restes que no encaixen en el context de la resta de materials descrits, i que Jordi Enrich Hoja creu que es tracta d\'una confusió de Borràs, el qual descriu ceràmiques amb cordons digitals que sí encaixarien en el context de l\'ibèric. Després d\'aquests precedents, el jaciment fou oficialment localitzat i catalogat per primer cop l\'any 1965 per membres de la Secció d\'Arqueologia del Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada i el 1984 fou incorporat a l\'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Finalment, l\'any 1992 el jaciment arqueològic fou objecte de prospecció superficial amb motiu de la construcció del nou traçat de la Variant Igualada-Capellades de l\'Eix Anoia-Garraf. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d\'Igualada i Comarcal de l\'Anoia amb els números de registre 4621, 4747, 4762, 5019, 9155, 9193, 9216, 9222.","41.5709400,1.6753300","389559","4602987","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82136-foto-08165-15-1.jpg","Inexistent","Antic|Ibèric","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2020-07-03 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","IMATGE 1: Foto de Jordi Enrich Hoja, any 1984.","80|81","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f2b","82137","Turó 359 dels Plans d\'Arau","https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-359-dels-plans-darau","-SERRA GARCÍA, Josep (2004): Memòria de la prospecció superficial a la Ronda sud d\'Igualada, carretera C-37. Novembre 2004, Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, Barcelona. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=18\&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=\&codi=12004","IX-VIII aC","Se\'n desconeixen detalls","A la falda d\'un turó on hi ha un camp d\'ametllers abandonat es va localitzar superficialment una sèrie de fragments de ceràmica feta a la mà decorada amb cordons, que per la seva tipologia cal atribuir una cronologia oscil·lant entre el bronze final i el Ferro I, és a dir, cap al segle IX-VIII aC, que correspondria a un petit assentament de caràcter indeterminat. No es té constància de l\'existència d\'estructures a nivell superficial ni cap més informació que permeti completar el perfil del jaciment.","08165-16","Els Plans d\'Arau","Aquest jaciment arqueològic va ser descobert l\'any 1996 i prospectat l\'any 2004 durant els seguiments realitzats amb motiu de la construcció de la Ronda Sud d\'Igualada (carretera C-37). Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d\'Igualada i Comarcal de l\'Anoia.","41.5753600,1.6733300","389400","4603480","","08165","La Pobla de Claramunt","Difícil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82137-foto-08165-16-1.jpg","Inexistent","Edats dels Metalls","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2020-07-03 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","IMATGE 1: Foto de Josep Serra Garcia, any 1999.","79","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f2c","82138","Turó 338 dels Plans d\'Arau","https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-338-dels-plans-darau","-http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=21\&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=\&codi=12271","XIX-VIIaC","Es considera que està destruït, encara que és possible que romangui alguna resta al subsol.","D\'aquest jaciment arqueològic, en el que es feren sondeigs arqueològics a inicis del segle XXI, només es se\'n coneix la troballa de diversos fragments de vasos ceràmics fets a mà, que per la seva tipologia ubicarien l\'assentament dins l\'ampli període cronològic de l\'Edat del Bronze, sense més especificacions. No es té constància de l\'existència d\'estructures a nivell superficial ni cap més informació que permeti conèixer millor el perfil del jaciment.","08165-17","Els Plans d\'Arau","Aquest jaciment arqueològic va ser objecte d\'uns sondeigs arqueològics a inicis del segle XXI que van posar de manifest que l\'assentament estava gairebé desaparegut. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d\'Igualada i Comarcal de l\'Anoia.","41.5758200,1.6695200","389083","4603536","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82138-foto-08165-17-1.jpg","Inexistent","Edats dels Metalls","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2020-07-03 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","La informació d\'aquest jaciment disponible a l\'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya és realment escassa. IMATGE 1: Foto de Josep Serra Garcia, any 1999.","79","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f2d","82139","Cova de l\'Olivera","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lolivera","-http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=5\&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=\&codi=7593","","La cova ha estat molt remenada al llarg de l\'últim segle.","En un pendent molt emboscat de la cinglera travertínica sota la urbanització del Xaró i a uns 50 m a l\'est de la font del Vinçó es localitza una cova natural que molt probablement fou emprada com a lloc d\'enterrament durant la prehistòria recent i de la que se n\'han detectat despreniments de les plaques del sostre. Es tracta d\'una petita cavitat d\'aproximadament 4 x 4 m, de la qual al llarg de l\'últim segle se n\'han extret alguns materials arqueològics, encara que la cova no hagi estat mai oficialment, i encara menys científicament, intervinguda. Entre aquests materials cal destacar: quatre ganivets sobre fulles de sílex de dimensions apreciables; una punta de fletxa de sílex amb aletes incipients i peduncle marcat amb bona tècnica del retoc bifacial, però amb zona reservada a la part central; un perforador i varis esclats de sílex; una petxina amb perforació; i varis fragments d\'ossos humans com ara una mandíbula i fragments de crani. Per altra banda, entre la documentació inèdita d\'Amador Romaní provinent d\'aquesta cova i custodiada al Museu de Capellades hi ha uns dibuixos pertanyents a dos recipients diferents: a un gran vas de probable perfil en \'S\', de parets gruixudes, fons pla, amb dos mugrons a la part baixa del recipient i situats en extrems oposats. I per altra banda el dibuix d\' un fragment de vora pertanyent a un vas de parets molt obertes i llavi arrodonit, amb un mugró sota la vora. A partir d\'aquesta sèrie de materials arqueològics, es pot apreciar un moment Calcolític i un altre del Bronze, sense que es pugui especificar una cronologia més concreta.","08165-18","El Xaró","Descoberta uns anys abans, Amador Romaní i Guerra visità la cova durant 1911 i 1926 i la va consignar al seu diari de camp que roman encara inèdit. L\'any 1984 el jaciment fou incorporat a l\'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, però ja llavors i en visites posteriors no ha estat possible assegurar amb rotunditat que aquesta cova sigui la mateixa que Amador Romaní va explorar a inicis del segle XX, ja que la planta que va dibuixar Romaní en el seu moment i la topografia real de la cova no acaben de coincidir, segons van assenyalar els autors de la revisió de la Carta Arqueològica de l\'any 1991. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de Capellades amb el número de referència 307 i al Museu de la Pell d\'Igualada i Comarcal de l\'Anoia amb el número 5046.","41.5465600,1.6693700","389020","4600288","","08165","La Pobla de Claramunt","Difícil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82139-foto-08165-18-1.jpg","Inexistent","Edats dels Metalls","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2020-07-03 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","Aquesta cova és coneguda també amb els noms de Balma de l\'Aiguadé o Balma d\'en Romanyà, en referència al cognom del seu descobridor.IMATGE 1: Foto de Jordi Enrich Hoja, any 1984.","79","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f2e","82140","Turó Nord sobre la Font del Llop","https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-nord-sobre-la-font-del-llop","-SERRA GARCÍA, Josep (2004): Memòria de la prospecció superficial a la Ronda sud d\'Igualada, carretera C-37. Novembre 2004, Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, Barcelona. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=0\&consulta=MCUyKzYlNiswODE2NTMl\&codi=4761","XIX-XIIaC","Se\'n desconeixen detalls.","Es tracta d\'un jaciment arqueològic ubicat en una plana elevada plena d\'antigues feixes de conreu actualment cobertes de vegetació. Es va localitzar a partir de l\'aflorament superficial d\'abundant material ceràmic, entre el qual s\'han recollit 81 fragments de ceràmica i 10 petits fragments de sílex. Tots els fragments ceràmics presenten un aspecte molt homogeni consistent en un color no uniforme, oscil·lant del vermell al marró i al gris, amb pasta amb desgreixant de pissarra molt abundant, amb alguns fragments de quars en general petits i minúscules partícules de mica. Les superfícies no presenten cap tipus d\'acabat especial. La major part dels fragment són informes, amb el gruix de les parets variable, un d\'ells decorat amb una línia recta lleugerament incisa; dos fragments corresponen sengles bases de recipients, ambdós amb el fons pla; un altre fragment correspon a una nansa d\'orelleta; i un altre fragment pertany a una vora reentrant, acabada en aleta. A més d\'aquest conjunt ceràmic prehistòric tan homogeni, s\'ha recollit en aquest indret un fragment de ceràmica gris medieval, de tonalitat fosca, amb abundant desgreixant de quars, decorada amb una línia incisa, que indicarà una freqüentació esporàdica del lloc durant l\'Edat Mitjana. Pel que fa al sílex, un d\'ells és una petita làmina de color negre, de molt bona qualitat, mentre que els altres nou fragments són esclats de sílex blancs amb força concrecions calcàries i alguns amb restes de còrtex. Aquests materials arqueològics estarien assenyalant un jaciment amb una cronologia del Bronze Antic-Mig (1800-1.200 aC). Per altra banda, l\'àmplia visibilitat i la posició estratègica de l\'enclau, rodejat de pendents naturals defensius, el converteixen en un lloc apte per a assentar-se en moments de conflicte, tot i que fins al moment no s\'han localitzat en aquest jaciment estructures construïdes visibles a nivell superficial.","08165-19","La Font del Llop","El jaciment arqueològic fou descobert durant el més de maig de 1989 per membres de la Secció d\'Arqueologia del Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada i fou prospectat l\'any 2004 amb motiu de la prospecció superficial duta a terme durant la construcció de la Ronda Sud d\'Igualada (carretera C-37). Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d\'Igualada i Comarcal de l\'Anoia amb el número de registre 9131.","41.5760300,1.6796900","389931","4603547","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82140-foto-08165-19-1.jpg","Inexistent","Edats dels Metalls","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","Altres noms: L\'Empedrat.IMATGE 1: Foto de Josep Serra Garcia, any 1991.","79","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f2f","82141","Pla de les Forques","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-les-forques","-http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=1\&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=\&codi=4762","X-VIIaC","Jaciment arqueològic força arrasat.","En una zona boscosa on hi ha un petit xaragall, al costat d\'un camí que passa per la vessant sud dels Mollons, s\'han localitzat uns pocs materials arqueològics superficials, sense presència aparent d\'estructures. Es tracta de dos fragments informes de ceràmica feta a mà amb desgreixant de pissarra molt abundant, cinc fragments informes més amb molt desgreixant de quars de mida mitjana, alguns fragments lítics -quars, així com una anella de bronze prima, de secció semicircular, molt ben conservada, de cronologia indeterminada. A partir d\'aquests materials, molt poc descriptius i de caràcter residual, es proposa una cronologia genèrica del jaciment dins el Bronze Final.","08165-20","Les Forques","El topònim de ‘Les Forques\' fa referència al lloc on eren plantats aquests instruments punitius propis de l\'Edat Mitjana i Moderna, a l\'indret de les cingleres del Grau, a la falda de la muntanya dels Mollons i al davant de l\'antic camí reial. De totes maneres, la cronologia prehistòrica del jaciment no té cap relació amb aquest topònim, molt més recent. Aquest jaciment es va donar d\'alta a l\'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya l\'any 1993, sense que se\'n coneguin ni les circumstàncies ni la història del seu descobriment. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d\'Igualada i Comarcal de l\'Anoia.","41.5697900,1.6818000","390096","4602851","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82141-foto-08165-20-1.jpg","Inexistent","Edats dels Metalls","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","IMATGE 1: Foto de Josep Serra Garcia, any 1991.","79","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f30","82142","Coveta de la Roca Caganera","https://patrimonicultural.diba.cat/element/coveta-de-la-roca-caganera","http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=16\&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=\&codi=11700","IV m-IX-X","Durant l\'excavació es va detectar molta afectació per efecte de les bioturbacions.","A partir d\'una intervenció arqueològica en aquest jaciment arqueològic emplaçat dins una petita cavitat natural, es varen documentar dues fases d\'ocupació i ús. La primera, corresponent al Neolític Evolucionat (4.000 aC), es relacionaria amb un ús de la cova com a lloc d\'enterrament, molt probablement d\'un sol individu segons es dedueix del recompte de les restes òssies; sigui com sigui, les restes estaven molt disperses i fragmentades per l\'acció dels animals Una segona fase de freqüentació de la cova, ja més recent es detecta a partir dels fragments de materials ceràmics recuperats pertanyents a l\'Alta Edat Mitjana (segles IX-X) i algun fragment ceràmic més modern.","08165-21","Els Mollons","El jaciment d\'aquesta cova fou descobert per Roger Esteve l\'any 1996 i el mateix any, durant el més de març, s\'hi va fer una petita intervenció arqueològica d\'urgència. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d\'Igualada i Comarcal de l\'Anoia.","41.5806900,1.6831800","390230","4604060","4.000 aC","08165","La Pobla de Claramunt","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82142-foto-08165-21-1.jpg","Inexistent","Neolític|Medieval|Pre-romànic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2020-07-03 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","IMATGE 1: Foto de Josep Serra Garcia, 1999.","78|85|91","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f31","82143","Camí de la Font de la Rata","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-font-de-la-rata","-ENRICH HOJA, Jordi (1984): \'Camí de la Font de la Rata\', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=11\&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=\&codi=7599","IX-XIII","La sitja està buida.","Al costat del Camí que comunica el Xaró amb el nucli de la Rata, en un context boscós, es va localitzar una sitja, en aparença isolada, excavada al subsol travertínic i ja buidada d\'antic. Als voltants d\'aquest lloc es van localitzar fragments de ceràmica medieval, fet que podria indicar la cronologia genèrica de la sitja. Per paral·lels amb altres jaciments arqueològics on han aparegut aquest tipus d\'estructures és molt possible que hi hagi alguna sitja més al subsol encara per localitzar, atès que és molt estrany que se\'n faci una de sola. De fet, prop d\'on hi ha aquesta sitja es van localitzar altres tipologies d\'estructures excavades també al travertí, encara que s\'atribueixen a accions humanes modernes. També prop de la sitja s\'emplacen unes coves naturals aptes per a la vida humana, però sense indicis superficials d\'haver estat ocupades.","08165-22","Camí de la Font de la Rata","Al diari de camp inèdit (‘\'Atles\'\') de l\'erudit de Capellades Amador Romaní s\'assenyala en aquest lloc una estació arqueològica ibèrica, encara que no s\'hi ha localitzat mai material d\'aquesta cronologia. És per això, que els autors de la fitxa corresponent a l\'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya creuen que Romaní va confondre la tipologia de la ceràmica (en realitat medieval) que apareix a la superfície del jaciment. L\'any 1984 el jaciment fou inclòs a la Carta Arqueològica de Catalunya, sense que mai s\'hi hagi realitzat cap més intervenció ni estudi.","41.5464900,1.6841200","390250","4600261","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Dolent","","Inexistent","","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2020-07-03 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","IMATGE 1: Foto de Jordi Enrich Hoja, any 1984.","","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f32","82144","Turó de la Sentinella","https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-sentinella","-ROMANÍ GUERRA, Amador (1917): \'Paletnologia de la comarca de Capellades. Antigues construccions\', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Agost 1917. -ROMANÍ GUERRA, Amador (1921): \'Paletnologia de la comarca de l\'Alt Penedès\', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Setembre 1921. -ALMAGRO BOSCH, Martín et alii (1945): Carta Arqueológica de España, ed. Centro Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona. -ENRICH HOJA, Jordi (1984): \'Turó de la Sentinella\', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=13\&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=\&codi=7601","","jaciment il·localitzable.","En un turó situat prop de la confluència del riu Anoia i la riera de Carme, en un context de bosc, es localitza presumiblement un jaciment arqueològic descrit per Amador Romaní i Guerra a inicis del segle XX, però il·localitzable amb posterioritat. Segons Romaní, es tractaria d\'un jaciment possiblement d\'època romana (sic) i descriu la troballa d\'un gran vas amb boca molt ampla en relació al diàmetre de la base de la peça, fet de pasta de color grisós -sense especificar si és fet a mà o a torn- i que ell atribueix a una cronologia ibèrica. El lloc localitzaria relativament a prop del jaciment conegut com \'Camí de la Font de la Rata\'. La manca de materials arqueològics i de més dades dificulta una catalogació tant tipològica com cronològica d\'aquest jaciment, a l\'espera de ser retrobat.","08165-23","El Tio Nelo - El Xaró","Actualment, el topònim del ‘Turó de la Sentinella\' està perdut, i cal associar-lo amb el turó que hi ha al costat de la torre del Tio Nelo. L\'any 1945 el jaciment ja apareixia succintament referenciat a la ‘Carta Arqueológica de España\' i l\'any 1984 el jaciment fou incorporat a la Carta Arqueològica o Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.","41.5507900,1.6812900","390022","4600742","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82144-foto-08165-23-1.jpg","Inexistent","Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2020-07-03 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","IMATGE 1: Foto de Jordi Enrich Hoja, any 1984.","79|80|81|83","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f33","82145","Ca l\'Aloi","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laloi","-SERRA GARCÍA, Josep (2004): Memòria de la prospecció superficial a la Ronda sud d\'Igualada, carretera C-37. Novembre 2004, Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, Barcelona. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=17\&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=\&codi=12003","XII aC","","Uns 250 metres al nord del polígon industrial dels Plans d\'Arau, en un antic turó tipus xaragall ara modificat per la mà humana (realització d\'una zona plana) i convertit en tres petits turons, en el vessant oest del turó principal així com al cim dels altres dos turons restants, es localitzen superficialment nombrosos fragments de ceràmica feta a mà decorada amb cordons i digitacions, i amb vores de llavi bisellat. Aquests materials arqueològics, pendents d\'un estudi aprofundit, permeten situar provisionalment el jaciment dins el Bronze Final i la Primera Edat del Ferro, amb un ampli ventall cronològic del 1200-650 aC. S\'observen també algunes alineacions de pedres superficials que els arqueòlegs de l\'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya atribueixen a possibles estructures relacionades amb el jaciment.","08165-24","Els Plans d\'Arau","Aquest jaciment arqueològic va ser descobert l\'any 1992 i prospectat l\'any 2004 durant els seguiments realitzats amb motiu de les obres per a la construcció de la Ronda Sud d\'Igualada (carretera C-37). Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d\'Igualada i Comarcal de l\'Anoia amb els números de registre 9156 i 9157.","41.5750400,1.6714400","389242","4603447","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82145-foto-08165-24-1.jpg","Inexistent","Edats dels Metalls","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Pública","Sense ús","","","","2020-07-03 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","També anomenat a la bibliografia científica \'Ca l\'Eloi\' i \'Cal Aloi\'.IMATGE 1: Detall del jaciment segons fotografia feta per Josep Serra l\'any 1999.","79","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f34","82146","Jaciment Paleontològic de la Pobla de Claramunt","https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-pobla-de-claramunt","-BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 51-52. -ÁLVAREZ PÉREZ, Germán (1993): Cnidaris fòssils de la Conca d\'Igualada, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Llista?consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=\&index=20","","","A l\'epicentre de la muntanya del Castell de Claramunt, però també a altres molts punts de zones circumdants, es localitza un jaciment paleontològic marí amb una cronologia del Cenozoic Terciari Paleogen Eocè Superior Bartonià (03-01-01-02-03-01), producte d\'un gran mar interior que ocupava les actuals comarques d\'Anoia, Bages i Osona. Els afloraments consten d\'una alternança de calcàries noduloses i margues groguenques. Cal destacar que els afloraments de coralls de la Pobla de Claramunt són els més antics de la Conca d\'Òdena, pertanyents a la formació Collbàs i datats dins el Bartonià Mig. L\'amplia catàleg de fauna que hi apareix associat és el següent: Harpatocarcinus punctulatus; Neptunus catalanicus; Porocidaris schmideli; Millepora mammillaris: M. dalmatina; Actinacis cognata; Astreopora tecta; Caulastrea pseudoflabellum; Careiphylia octopartita; Plascosmilopsis bilobulatus; Stylophora contorta; Parisis d\'achiardii; Acropora bancellsi; Cyclolitopsis patera; Dictyaraea octopartita Stylocoenia taurinensis; Goniapora ameliana; G. Elegants; Ilariosmilia gasseri; I. Busquetzi. En resum, bivalves, coralls, nummulits, equinoderms i gastròpodes caracteritzen el jaciment paleontològic de la Pobla de Claramunt.","08165-25","Muntanya del Castell i altres indrets del terme municipal.","L\'any 1939 la petita col·lecció llavors existent de fòssils provinents del jaciment fou catalogada per mossèn J. R. Bataller i Calatayud catedràtic del Seminari Conciliar i de la Universitat de Barcelona, el qual hi va classificar principalment gasteròpodes equínids, acèfals-lamel·libranquis, foraminífers, briozoaris i polípers. Els materials paleontològics provinents del lloc es troben actualment força dispersos: alguns d\'ells dipositats al Museu de la Pell d\'Igualada i Comarcal de l\'Anoia amb els números de registre 2195-2199, 2427, altres al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona, i una petita col·lecció provinent d\'una donació particular a l\'Ajuntament de la Pobla de Claramunt. El jaciment també és conegut a la bibliografia amb els noms de: Jaciment Paleontològic de st. Procopi, Jaciment Paleontològic del Cementiri, i Jaciment Paleontològic de la Torre de la Llum.","41.5558900,1.6705200","389132","4601322","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Científic","","","","2020-10-07 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","","2153","5.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f35","82147","Cal Ti","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ti","-ENRICH HOJA, Jordi (1984): \'Cal Ti2, Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -COBERÓ FARRÉS, Montserrat (1992): Memòria de l\'actuació arqueològica en el traçat de la Variant Igualada - Capellades de l\'Eix Anoia - Garraf, 1992, Arxiu Servei d\'Arqueologia i Paleontologia, núm. 927. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=3\&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=\&codi=7591","","Les estructures descobertes en el seu moment romanen destruïdes.","Al límit del bosquet d\'en Ferreres i molt a prop de la bòbila del Borrull s\'ubica un punt arqueològic que sembla correspondre a un lloc d\'enterrament prehistòric. La notícia fou donada per l\'erudit d\'Igualada Antoni Borràs i Quadres, qui havia estat informat de l\'aparició d\'unes restes durant l\'extracció d\'argiles per a una bòbila. Segons Borràs, els obrers que van fer l\'extracció van destruir les restes que per la descripció correspondria a una inhumació en caixa de lloses corresponent al neolític, ja que en la crònica s\'especifica que va aparèixer \'un triángulo de piedras en forma de ataúd\' amb \'un esqueleto en posición violenta bastante completo\', que es pot interpretar com la posició fetal pròpia d\'aquests tipus d\'enterraments de la Prehistòria recent. En aquells moments, a part d\'alguns ossos i el crani de l\'individu, fou possible recuperar només una destral de pedra polida amb una ranura a la part superior, pertanyent tipològicament al Neolític. Totes les visites científiques que s\'han fet amb posterioritat a l\'emplaçament on van sortir aquestes restes no han permès identificar cap més indici superficial del jaciment, tot i que és molt probable que romanguin restes d\'altres tombes al subsol.","08165-26","Partida de Cal Ti","El jaciment fou descobert a mitjan segle XX durant l\'extracció d\'argila en una bòbila propera per a fer ceràmica. Casos similars de sepulcres de fossa neolítics descoberts al costat de bòbiles són freqüents a Catalunya, i a la comarca de l\'Anoia, per exemple, s\'ha donat un cas similar a la bòbila del Bruc, on van aparèixer varis enterraments com el de la Pobla. El 1984 Cal Ti fou incorporat a l\'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Finalment, l\'any 1992 el jaciment arqueològic fou objecte d\'una prospecció superficial amb motiu de la construcció del nou traçat de la Variant Igualada-Capellades de l\'Eix Anoia-Garraf, sense resultats positius. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d\'Igualada i Comarcal de l\'Anoia amb el número de registre 5135. Una destral de pedra basàltica polida es troba també en un domicili particular d\'Igualada.","41.5505000,1.6921000","390923","4600697","3.000 aC","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82147-foto-08165-26-1.jpg","Inexistent","Neolític","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2020-07-03 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","IMATGE 1: Foto de Jordi Enrich Hoja, any 1984.","78","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f36","82148","La Pobla Vella","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pobla-vella","-RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada, Igualada, p. 48. -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d\'un municipi de la comarca d\'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 82-83.","X-XIV","No s\'hi han fet mai intervencions arqueològiques, per tant l\'estat del jaciment és descongut.","Al barri de les Cases Noves, al lloc on actualment es localitza el camp de futbol municipal i un extens pàrquing adjunt, es troba el que popularment es coneix com a \'Pobla Vella\', una àrea on s\'emplaçava el primer nucli de poblament medieval depenent del castell de Claramunt abans que es produís la gran riuada de 1344 que va arrasar aquesta primitiva agrupació de cases. Efectivament, el lloc està prou a prop del riu com, encara que en aquesta banda l\'orografia és menys esquerpa i a priori semblava més fàcil per a instal·lar-s\'hi. A més, allà hi confluïen el camí que anava de Barcelona a Lleida amb el camí que baixava cap al Penedès. Segons testimonis orals, alguns avis de la Pobla encara havien pogut veure els fonaments d\'aquestes construccions medievals. Sigui com sigui, resulta evident l\'interès i potencial arqueològic d\'aquesta àrea, que hauran de ser tinguts en comte en futures obres i intervencions urbanístiques en el lloc.","08165-27","Barri de Les Cases Noves","L\'any 1344 una gran riuada va arrasar l\'antic nucli de la Pobla, ubicat llavors al lloc avui conegut significativament com a Pobla Vella. Per prevenir un succés similar, es va decidir emplaçar la població en un altre punt, a l\'altre costat del riu -aquest cop al costat dret-, per la qual cosa es va demanar permís al vescomte de Cardona, senyor del castell, qui va concedir una carta pobla. En el moment de redacció d\'aquesta fitxa, el jaciment no figura a l\'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.","41.5508300,1.6785800","389796","4600750","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82148-foto-08165-27-1.jpg","Inexistent","Pre-romànic|Romànic|Gòtic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Pública","Social","","","","2020-07-03 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","91|92|93","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f37","82149","Molí de Dalt de Cal Coca","https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-de-cal-coca","-RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada, Igualada, p. 62. -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l\'Anoia a finals del segle XVIII. Els \'qüestionaris\' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l\'Abadia de Montserrat, Barcelona. -GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l\'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l\'Abadia de Montserrat, Barcelona. -RIBA GABARRÓ, Josep (2004c): \'L\'aigua i el paper foren riqueses de Cal Coca, de la Pobla de Claramunt (segles XIV-XIX)\', Miscellanea Aqualatensia, 11, p. 65-98. -ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 90. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): \'Molí Major\', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=15\&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=\&codi=5941","XV-XVIII","","Es tracta d\'un conjunt arquitectònic corresponent a un antic molí paperer construït el 1728 però amb antecedents notarials del 1638, format per una edificació de planta en ‘L\' amb l\'angle lleugerament obtús, ubicat en un terreny amb desnivell, el que fa que disposi d\'una planta d\'alçada en alguns sectors i de dues en altres, a part de la planta baixa i el soterrani. Tot i que l\'obra principal actualment visible correspondria a inicis del segle XVIII, resulta obvi que s\'aprofiten estructures anteriors, que en tot cas necessitarien d\'un estudi de paraments acurat per dirimir-ne les fases cronològiques. L\'edifici està fet de maó i maçoneria, amb blocs de pedra de turo autòctona a les cantoneres i blocs d\'altres tipus de pedra a la base d\'alguna de les seves parets. La coberta, de teula aràbiga, és a dues vessants i forma un ràfec. La portalada d\'accés és adovellada, i finestres i balcons semblen correspondre a les obertures originals del molí. Dins d\'aquest conjunt arquitectònic, destaca la presència d\'una estança corresponent a un molí més petit, fariner, d\'època gòtica I totalment integrat dins l\'obra del molí paperer del segle XVIII i avui utilitzat com a magatzem. L\'organització de l\'espai interior d\'aquest antic molí paperer respon a la funció industrial que desenvolupava, i s\'hi distingeixen tres parts: el soterrani i la planta baixa; la primera planta i, finalment, el piso o pisos superiors (coneguts com a \'mirador\'). A la primera planta es realitzava la pràctica totalitat del procés productiu. Les operacions de manipulació del drap i del paper es feien a la planta baixa, mentre que totes les relacionades amb l\'aigua es realitzaven al soterrani, que en el cas d\'aquest molí es conserva íntegrament i en un excel·lent estat, i on es poden veure les piques i tota la infraestructura relacionada amb la fase de treball que necessitava més aigua. La primera planta (i/o altres) tindria originalment ús com a residència, on hi vivien, segons el cas, els propietaris o arrendataris del molí, sovint juntament amb la mà d\'obra especialitzada i les seves famílies. El \'mirador\' és el que millor identifica aquest edifici com un molí paperer: La multitud de finestres sense tancament, distribuïdes en una seqüència regular als quatre vents, ofereix un aspecte inconfusible; l\'interior del \'mirador\' no tenia divisions per a facilitar la circulació de l\'aire, ja que la seva funció era l\'assecament del paper penjat als estenedors (avui dia, l\'assecat del paper es realitza amb maquinària industrial). La seva font d\'energia fou l\'aigua, presa del rec del Coca, que aprofitava l\'aigua de la riera de Carme. L\'any 1695, la família dels Coca ja apareix com a antiga propietària de drets sobre quatre molins. El 1790, en resposta a la pregunta plantejades als qüestionaris de Francisco de Zamora sobre el nombre de fàbriques que hi ha a les poblacions, la Pobla declarava declara que \'En este término no hay otras fábricas que nueve de papel blanco, y en elles no se trabajan otras especies que papel de todas las calidades, y de este se lleva mucho en Indias y a la corte de Madrid y en otras ciudades y villas de España\', i s\'afegeix que \'el papel que se fabrica en estas fábricas tenemos entendido y ohido que es el major del que se fabrica en otras muchas partes\'. D\'aquest paràgraf es dedueix que, un dels molins paperers que genèricament es declara als qüestionaris de Zamora seria el molí de Dalt de cal Coca. El 1923, Ròmul Gavarró Garcia va comprar els molins fariners i paperers de dalt i de baix de can Coca per tal d\'explotar-ne econòmicament les seves aigües i va fundar una societat per subministrar aigua potable a Igualada i Vilanova del Camí. Actualment i des de fa uns decennis (1963), aquest molí ha estat habilitat com a residència particular, sense que això hagi significat la pèrdua de la seva essència arquitectònica; a més, es conserven alguns dels principals elements mobles i productius de l\'antic molí.","08165-28","Carrer del Sol, n. 2 amb plaça de l\'Àngel","Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d\'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d\'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d\'oliveres, de cereals o d\'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d\'arrendament apareixia l\'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l\'agricultura com la mòlta de gra o l\'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d\'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l\'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d\'altres instal·lacions. A l\'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d\'altres edificis. Tots s\'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l\'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d\'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l\'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L\'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d\'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l\'obtenció de fulls s\'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma\' o ‘caixó\' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l\'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a \'posta\'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d\'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s\'encolaven, operació que feia útil el paper per a l\'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d\'acabat pretenia millorar la qualitat i l\'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l\'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l\'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l\'estat espanyol i a les colònies americanes.","41.5508400,1.6762900","389605","4600754","1728","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82149-foto-08165-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82149-foto-08165-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82149-foto-08165-28-3.jpg","Física","Gòtic|Modern|Popular|Medieval","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","Al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya aquest molí porta l\'identificador \'Casa a la Plaça de l\'Àngel - Carrer del Sol\', denominació gens descriptiva de l\'especificitat tipològica d\'aquest element arquitectònic; de fet en el cos de text de la fitxa en cap moment es fa menció a la seva naturalesa d\'antic molí paperer. També apareix denominat com a \'Molí d\'en Coca\' a la bibliografia.L\'elaboració del paper de draps o de fil té l\'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l\'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l\'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l\'ús de l\'energia hidràulica i estava present arreu d\'Europa. L\'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l\'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l\'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l\'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l\'ampliació d\'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s\'estructuraven al voltant d\'un pati central, com seria el parcialment el cas del molí de Dalt de Cal Coca.","93|94|119|85","46","1.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f38","82150","Molí de Baix de Cal Coca","https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-de-cal-coca","-RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada, Igualada, p. 62. -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l\'Anoia a finals del segle XVIII. Els \'qüestionaris\' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l\'Abadia de Montserrat, Barcelona. -GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l\'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l\'Abadia de Montserrat, Barcelona. -RIBA GABARRÓ, Josep (2004c): \'L\'aigua i el paper foren riqueses de Cal Coca, de la Pobla de Claramunt (segles XIV-XIX)\', Miscellanea Aqualatensia, 11, p. 65-98. -ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): \'Molí Major\', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona.","XVII-XVIII","Ha perdut molts dels elements definitoris d\'un molí paperer.","Es tracta d\'un antic molí paperer, draper i també d\'una antiga fàbrica d\'aram, que en el seu estat actual és una casa de caràcter urbà sense cap interès artístic particular però que conserva algunes característiques que en delaten el seu passat com a edifici productiu. Els molins de les Figueres (actual barri de Les Figueres) ja apareixen genèricament esmentats al capbreu de 1573, amb Joan Janer com a propietari. El molí de Baix de cal Coca en concret apareix esmentat en escriptures notarials de l\'any 1638. L\'any 1695, la família dels Coca és d\'antic a ostentadora de drets sobre quatre molins, i fou propietària efectiva dels molins del barri de les Figueres des de la primera meitat del segle XVII i fins a inicis del segle XX. El 1923, Ròmul Gavarró Garcia va comprar els molins fariners i paperers de dalt i de baix de can Coca per tal d\'explotar-ne econòmicament les seves aigües i va fundar una societat per subministrar aigua potable a Igualada i Vilanova del Camí, finalitzant així segles de tradició paperera per a aquest molí.","08165-29","Carrer de l\'Art","Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d\'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d\'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d\'oliveres, de cereals o d\'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d\'arrendament apareixia l\'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l\'agricultura com la mòlta de gra o l\'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d\'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l\'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d\'altres instal·lacions. A l\'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d\'altres edificis. Tots s\'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l\'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d\'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l\'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L\'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d\'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l\'obtenció de fulls s\'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma\' o ‘caixó\' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l\'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a \'posta\'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d\'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s\'encolaven, operació que feia útil el paper per a l\'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d\'acabat pretenia millorar la qualitat i l\'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l\'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l\'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l\'estat espanyol i a les colònies americanes.","41.5513500,1.6763500","389611","4600811","","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82150-foto-08165-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82150-foto-08165-29-2.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","També conegut com a \'Molí Nou\', \'Molí de Baix\' i \'Cal Ròmul\'.L\'elaboració del paper de draps o de fil té l\'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l\'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l\'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l\'ús de l\'energia hidràulica i estava present arreu d\'Europa. L\'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l\'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l\'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l\'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l\'ampliació d\'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s\'estructuraven al voltant d\'un pati central.","98|119|94","46","1.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f39","82151","Molí de Ca l\'Almiralló","https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-ca-lalmirallo","-RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada, Igualada, p. 62 -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l\'Anoia a finals del segle XVIII. Els \'qüestionaris\' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l\'Abadia de Montserrat, Barcelona. -GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l\'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l\'Abadia de Montserrat, Barcelona. -ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 89. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): \'Molí Major\', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona. -CORTÉS ELÍA, M. del Agua (2018a): Informe per tramitar la declaració com a BCIL: Molí de ca l\'Almiralló, la Pobla de Claramunt, Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i Ajuntament de la Pobla de Claramunt. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=6\&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=\&codi=5914","XVIII","Li manca manteniment.","És tracta d\'una gran edificació quadrangular amb teulada a dues aigües, caracteritzada per ser feta en la seva major part (menys alguns murs de les façanes de la planta baixa) a base d\'encofrat de tàpia, i amb les cantoneres fetes de blocs de travertí local. Té planta baixa, tres pisos i pis sota teulada i la portalada principal adovellada i orientada al sud, amb una creu inscrita en baix relleu. Es pot accedir directament al primer pis a partir d\'una porta practicada a la façana oest, a la que s\'hi accedeix mitjançant una escala exterior d\'obra que permetia diferenciar els accessos a la zona de producció i la zona d\'habitatge. Les piles que hi havia a la planta baixa es troben actualment al Museu Molí Paperer de Capellades; el canal d\'entrada de l\'aigua i la bassa ja no són visibles degut a l\'adequació dels entorns com a horts. A la part superior de la façana oest encara s\'hi pot veure un cartell de la postguerra amb la inscripció en lletres majúscules VISITANTE: NO DEJES DE ADMIRAR/ LAS BELLEZAS NATURALES DE LA/ POBLA DE CLARAMUNT. Es documenta la seva construcció l\'any 1756 per part de Francesc Almirall, de renom \'Almiralló\' el qual era propietari d\'un altre molí paperer al terme de la Torre de Claramunt. El 1773 apareix en el cadastre encara sota el mateix propietari Ara bé, sempre hi ha hagut la creença popular que mai va arribar a estar en funcionament com a molí paperer degut a un error en el càlcul del salt de l\'aigua, tot i que altres fonts afirmen que va arribar a treballar durant dos o tres decennis, i de fet es documenta en funcionament l\'any 1770 (hauria produït entre 1770 i 1798). La seva font d\'energia fou sempre l\'aigua de la riera de Carme.","08165-30","Avinguda Pompeu Fabra","Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d\'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d\'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d\'oliveres, de cereals o d\'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d\'arrendament apareixia l\'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l\'agricultura com la mòlta de gra o l\'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d\'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l\'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d\'altres instal·lacions. A l\'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d\'altres edificis. Tots s\'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l\'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d\'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l\'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L\'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d\'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l\'obtenció de fulls s\'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma\' o ‘caixó\' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l\'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a \'posta\'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d\'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s\'encolaven, operació que feia útil el paper per a l\'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d\'acabat pretenia millorar la qualitat i l\'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l\'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l\'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l\'estat espanyol i a les colònies americanes.","41.5490200,1.6730800","389334","4600556","1756","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82151-foto-08165-30-1.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","A l\'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya apareix amb el nom de Ca l\'Almiralló. També conegut com \'Molí de cal Marió\'.L\'elaboració del paper de draps o de fil té l\'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l\'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l\'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l\'ús de l\'energia hidràulica i estava present arreu d\'Europa. L\'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l\'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l\'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l\'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l\'ampliació d\'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s\'estructuraven al voltant d\'un pati central.","98|119","46","1.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f3a","82152","Molí de la Boixera","https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-boixera","\-TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l\'Anoia a finals del segle XVIII. Els \'qüestionaris\' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l\'Abadia de Montserrat, Barcelona. -GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l\'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l\'Abadia de Montserrat, Barcelona. -ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 60. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): \'Molí Major\', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona. -CORTÉS ELÍA, M. del Agua (2018b): Informe per tramitar la declaració com a BCIL: Molí de la Boixera, la Pobla de Claramunt, Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i Ajuntament de la Pobla de Claramunt. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=33\&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=\&codi=5915\
","XVIII","No se li fa cap tipus de manteniment i té part de la teulada ensorrada.","\Aquest molí es troba ubicat aigües amunt de la Pobla de Claramunt, al marge esquerre del riu Anoia i ja força separat del nucli urbà de la Pobla. Quan estava en ús, rebia aigua per un rec amb resclosa que es trobava prop del molí de Rigat, ja al terme municipal de Vilanova del Camí. El cos principal és un gran edifici de planta quadrangular amb un eix lleugerament més llarg que l\'altre i amb coberta a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal. Té planta baixa i dos pisos. Predomina la construcció en tàpia als pisos superiors, i la resta és feta amb files de maçoneria de pedres de diferents mides, amb cantoneres de turo molt ben escairades. Té un porxo afegit a l\'accés de la façana principal i algunes estructures auxiliars a mede de coberts. Actualment, el lloc està molt embrossat i no és possible distingir-hi la bassa. El molí de la Boixera fou construït a inicis del segle XVIII i es documenta per primer cop el 5 de febrer de 1753, quan, Segimon Borrull, paraire d\'Igualada, l\'arrendà a Llorenç Guarro. El 1779 els germans Pere i Francesc Guarro i Fontanelles, explotaven el molí d\'en Borrull, nom que rebia llavors el molí de la Boixera. També fou arrendat als Romaní fins a inicis del segle XIX, quan la propietat va passar a la família Figueras. Fins a finals del segle XIX va fabricar paper d\'estrassa i paper blanc, i va cessar la seva activitat paperera a inicis del segle XX. De 1926 a 1950 va ser molí fariner, i per últim hi va funcionar una serradora de fusta fins 1976. Avui resta abandonat.\
","08165-31","Carretera C-244 d\' Igualada a La Pobla de Claramunt, pk. 3.300","\Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d\'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d\'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d\'oliveres, de cereals o d\'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d\'arrendament apareixia l\'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l\'agricultura com la mòlta de gra o l\'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d\'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l\'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d\'altres instal·lacions. A l\'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d\'altres edificis. Tots s\'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l\'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d\'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l\'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L\'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d\'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l\'obtenció de fulls s\'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma\' o ‘caixó\' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l\'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a \'posta\'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d\'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s\'encolaven, operació que feia útil el paper per a l\'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d\'acabat pretenia millorar la qualitat i l\'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l\'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l\'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l\'estat espanyol i a les colònies americanes.\
","41.5628200,1.6707800","389166","4602092","1753","08165","La Pobla de Claramunt","Obert","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82152-foto-08165-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82152-foto-08165-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82152-foto-08165-31-3.jpg","Legal i física","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Sense ús","","","BCIL","2024-01-15 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","L\'elaboració del paper de draps o de fil té l\'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l\'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l\'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l\'ús de l\'energia hidràulica i estava present arreu d\'Europa. L\'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l\'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l\'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l\'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l\'ampliació d\'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s\'estructuraven al voltant d\'un pati central.","98|119|94","46","1.2","1761","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f3b","82153","Molí de l\'Estrassa-Colònia Vallès","https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lestrassa-colonia-valles","-TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l\'Anoia a finals del segle XVIII. Els \'qüestionaris\' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l\'Abadia de Montserrat, Barcelona. -GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l\'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l\'Abadia de Montserrat, Barcelona. -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 78. -ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 61. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): \'Molí Major\', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona. http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=17\&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=\&codi=5934 -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=18\&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=\&codi=5935","XVIII","L\'estructura presenta certa degradació.","Ubicat a la banda dreta de l\'Anoia i al barri de sant Procopi. És un gran cos de planta quadrangular amb un eix lleugerament més llarg que l\'altre i amb coberta a dues aigües, Té planta baixa i dos pisos. No es pot determinar el sistema constructiu, atès que les parets estan totalment arrebossades, però no deu diferir molt de la maçoneria i encofrat de tàpia amb cantoneres de turo ben tallat observat en altres molins de la Pobla. Ha perdut part de les finestres del mirador, però les poques que queden delaten el passat paperer d\'aquest edifici. Segons la documentació, el 1735 feia funcionar el molí de l\'Estrassa Jaume Pertegaz, i el 1773 era de Segimon Borrull, paraire d\'Igualada, qui arrendava també el molí de la Boixera. El nom del molí sembla assenyalar que era una fàbrica de paper d\'estrassa amb força anomenada. A inicis del segle XX s\'hi va descobrir dins dels seus espais una seca on es fabricava moneda estrangera de manera clandestina. El molí va deixar la seva activitat industrial a mitjan segle XX i es va reconvertir el seu espai en habitatges, conformant així un sector residencial que hom coneix popularment com \'Colònia Vallès\', creada durant els anys 20\' del segle XX per Carles Vallès i Castanyet, músic, promotor i propietari. Va ser en aquest moment quan a l\'antic molí se li van afegir elements nous a la seva façana com ara unes escales amb baranes neoclàssiques, uns finestrals amb detalls neogòtics, i un balcó d\'estil modernista decorat amb trencadís. Així mateix, se li va afegir alguna edificació més per fer-hi més habitatges. Actualment, poca gent recorda que la Colònia Vallès havia estat en realitat l\'antic molí paperer de l\'Estrassa, conegut també amb el nom de \'molí de l\'Illa\'.","08165-32","Carrer de Sant Procopi-Colònia Vallès","Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d\'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d\'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d\'oliveres, de cereals o d\'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d\'arrendament apareixia l\'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l\'agricultura com la mòlta de gra o l\'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d\'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l\'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d\'altres instal·lacions. A l\'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d\'altres edificis. Tots s\'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l\'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d\'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l\'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L\'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d\'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l\'obtenció de fulls s\'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma\' o ‘caixó\' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l\'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a \'posta\'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d\'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s\'encolaven, operació que feia útil el paper per a l\'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d\'acabat pretenia millorar la qualitat i l\'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l\'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l\'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l\'estat espanyol i a les colònies americanes.","41.5576300,1.6735400","389387","4601512","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82153-foto-08165-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82153-foto-08165-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82153-foto-08165-32-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","Les fitxes de l\'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya 5934 i 5935 (ambdues, denominades \'Casa la carrer de la Colònia Vallès\' sense distinció) s\'han d\'integrar a la present fitxa, atès que tot plegat conforma un conjunt arquitectònic que no té sentit si es disgrega.L\'elaboració del paper de draps o de fil té l\'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l\'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l\'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l\'ús de l\'energia hidràulica i estava present arreu d\'Europa. L\'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l\'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l\'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l\'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l\'ampliació d\'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s\'estructuraven al voltant d\'un pati central.","98|119|94","46","1.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f3c","82154","Molí de Cal Tort","https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-tort","-RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada, Igualada, p. 30. -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l\'Anoia a finals del segle XVIII. Els \'qüestionaris\' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l\'Abadia de Montserrat, Barcelona. -GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l\'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l\'Abadia de Montserrat, Barcelona. -RIBA GABARRÓ, Josep (2012-13): \'Oratoris en molins paperers\', Butlletí Municipal, novembre 2002-gener 2003, p. 18. -ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 87 -SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): \'Molí Major\', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=11\&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=\&codi=5916","XVII-XVIII","","Al marge esquerra del riu Anoia, es documenta per primer cop aquest molí paperer l\'any 1705, ja en funcionament, tot i que l\'estructura que ha arribat fins a l\'actualitat es considera una construcció de 1772. Ara bé una dovella es conserva inscrita la data 1687, fet que demostra que \'edifici del molí té uns orígens més antics que els pròpiament documentals. També es conserva la inscripció \'Me fecit Joseph Tort 1722\'. L\'edifici és de planta rectangular, amb planta baixa i tres pisos i coberta a dues aigües, i encara que no és possible observar la tècnica constructiva degut a l\'arrebossat de les façanes, conserva la seva essència arquitectònica de molí del segle XVIII, amb les seves obertures originals i el mirador que en fan identificable la seva antiguitat tot i romandre en plena activitat industrial actualment. En inici cal Tort tenia un molí paperer, un de fariner i dos de draps. El 1720 es documenta un establiment d\'aigües per fer molins paperers, fariners o fargues a favor de Josep Tort, tot i que el 1731 el molí consta com a propietat de Francesc Coca. Al cadastre de 1773 el propietari és Josep Torra i Tort. Aquest molí havia tingut un oratori públic sota l\'advocació de sant Miquel, segons es desprèn d\'un decret del bisbe Pablo de Sichar de l\'any 1794 que el menciona, oratori que en tot cas durant el primer terç del segle XX ja restava sense culte i que avui resta perdut -al lloc hi ha avui un magatzem-. Durant el segle XIX, sobretot cap al final, el molí es va especialitzar en la fabricació de paper de fumar, encara que el 1820 també hi havia una farga a nom d\'Antoni Torra i Llorens i de 1856 a 1863 s\'hi documenta filatura i teixits de cotó . El 1887 els germans Miquel i costes feren importants obres al molí i hi fundaren una societat (Miquel i Costas i Miquel) que encara avui funciona com a fàbrica de paper encara que amb noms socials diferents, per la qual cosa l\'edifici s\'ha anat adaptant als nous temps i s\'hi ha anat afegint edificacions més modernes als voltants.","08165-33","Carretera de Carme, Km 1","Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d\'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d\'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d\'oliveres, de cereals o d\'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d\'arrendament apareixia l\'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l\'agricultura com la mòlta de gra o l\'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d\'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l\'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d\'altres instal·lacions. A l\'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d\'altres edificis. Tots s\'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l\'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d\'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l\'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L\'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d\'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l\'obtenció de fulls s\'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma\' o ‘caixó\' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l\'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a \'posta\'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d\'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s\'encolaven, operació que feia útil el paper per a l\'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d\'acabat pretenia millorar la qualitat i l\'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l\'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l\'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l\'estat espanyol i a les colònies americanes.","41.5412100,1.6617400","388375","4599704","1772","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82154-foto-08165-33-1.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","Element també conegut com \'Molí Miquel i Costas\'.L\'elaboració del paper de draps o de fil té l\'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l\'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l\'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l\'ús de l\'energia hidràulica i estava present arreu d\'Europa. L\'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l\'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l\'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l\'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l\'ampliació d\'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s\'estructuraven al voltant d\'un pati central.IMATGE 1: Foto del molí l\'any 2002 (Esteve-Ribas, 2008: 87).","98|119","46","1.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f3d","82155","Molí de Cal Jeroni","https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-jeroni","-TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l\'Anoia a finals del segle XVIII. Els \'qüestionaris\' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l\'Abadia de Montserrat, Barcelona. -GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l\'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l\'Abadia de Montserrat, Barcelona. -ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): \'Molí Major\', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=9\&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=\&codi=5928","XVIII","","Just al costat del Camí Ral s\'ubica aquest antic molí, construït segons la tipologia pròpia de mitjan segle XVIII sobre estructures més antigues i avui integrat dins la trama urbana de la Pobla, tot adaptant-se al desnivell del carrer de la Creueta. El gruix de l\'edifici és fet a base de pedres irregulars i còdols de riu a la base i encofrat d\'argamassa amb nòduls de pedra gran a mesura que l\'edifici agafa alçada, amb blocs de turo ben tallats a les cantoneres. A la part de l\'edifici que dona a l\'actual c-244, tan sols es conserven les finestres del mirador de l\'últim pis, i la resta de plantes o no tingueren obertures o han estat tapiades, fet gens estrany si es considera que aquest moli també tenia funció de baluard. Disposa d\'un escut heràldic a la façana que no és original del molí i de procedència no esclarida. A inicis del segle XVIII, aquest antic molí de batà es va adaptar com a molí paperer. Des de 1737 era de Jeroni Romeu, que el va vendre a Francesc Coca i aquest a Segimon Borrull, paraire d\'Igualada. Però en poc temps, l\'any 1760, tornava a estar en mans de Jeroni i Jaume Romeu i hi feien paper de barba que, com a novetat, tenia la filigrana dels fulls a l\'angle inferior dret, i no al centre com era costum. El 1878 el molí fou comprat per Josep Romaní i Figueres. Els anys 60\' i 70\' s\'hi fabricava cartronet de qualitat.","08165-34","Carrer de la Creueta, 11","Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d\'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d\'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d\'oliveres, de cereals o d\'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d\'arrendament apareixia l\'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l\'agricultura com la mòlta de gra o l\'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d\'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l\'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d\'altres instal·lacions. A l\'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d\'altres edificis. Tots s\'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l\'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d\'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l\'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L\'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d\'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l\'obtenció de fulls s\'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma\' o ‘caixó\' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l\'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a \'posta\'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d\'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s\'encolaven, operació que feia útil el paper per a l\'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d\'acabat pretenia millorar la qualitat i l\'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l\'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l\'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l\'estat espanyol i a les colònies americanes.","41.5515500,1.6760500","389586","4600834","","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82155-foto-08165-34-1.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","Edifici conegut també com \'Cal Jeroni\'. \'Molí de cal Romeu\' o \'Cal Romeu\', i en els últims decennis com \'El Corc\' per la presència d\'una fusteria amb el mateix nom.L\'elaboració del paper de draps o de fil té l\'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l\'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l\'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l\'ús de l\'energia hidràulica i estava present arreu d\'Europa. L\'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l\'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l\'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l\'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l\'ampliació d\'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s\'estructuraven al voltant d\'un pati central.","98|119","46","1.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f3e","82156","Molí de Cal Guarro","https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-guarro","-TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l\'Anoia a finals del segle XVIII. Els \'qüestionaris\' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l\'Abadia de Montserrat, Barcelona. -GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l\'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l\'Abadia de Montserrat, Barcelona. -ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): \'Molí Major\', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona. -RIBA GABARRÓ, Josep (2012-13): \'Oratoris en molins paperers\', Butlletí Municipal, novembre 2002-gener 2003, p. 18. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=32\&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=\&codi=5932","XVIII","","Es tracta d\'un molí paperer construït a mitjan segle XVIII al marge dret del riu Anoia, no molt lluny del nucli de la Rata. Disposa de la típica planta rectangular, amb planta baixa i porta adovellada, primer pis i coberta a doble vessant, a la que se li han anat afegint construccions annexes amb el pas del temps, tot i que el perfil de l\'antic molí roman inconfusible. Segons un inventari de l\'any 1794, el molí tenia un oratori amb un altar i imatges de sant Francesc de Paula, Sant Andreu, una Immaculada, i una pintura mural de la Mare de Déu de les Aigües, tot plegat avui perdut. El 1745 es va concedir a Francesc Guarro la facultat de construir un molí paperer en aquest lloc; els Guarro eren una família que ja produïa paper des del 1698 al molí de Dalt de cal Coca. El 1773 els germans Pere i Francesc Guarro i Fontanelles, van obtenir una Reial Cèdula que els atorgava privilegis fiscals per comprar matèries primeres i vendre els seus productes, en un context on aquests germans controlaven varis molins i produïen paper i altres productes a diferents municipis dels voltants. Els molins de la Pobla que explotaven eren: els dels Coca, el d\'en Guarro, el molí de la Guimerota, i el molí d\'en Borrull.","08165-35","Polígon Industrial de La Rata","Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d\'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d\'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d\'oliveres, de cereals o d\'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d\'arrendament apareixia l\'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l\'agricultura com la mòlta de gra o l\'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d\'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l\'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d\'altres instal·lacions. A l\'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d\'altres edificis. Tots s\'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l\'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d\'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l\'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L\'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d\'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l\'obtenció de fulls s\'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma\' o ‘caixó\' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l\'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a \'posta\'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d\'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s\'encolaven, operació que feia útil el paper per a l\'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d\'acabat pretenia millorar la qualitat i l\'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l\'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l\'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l\'estat espanyol i a les colònies americanes.","41.5475900,1.6881800","390591","4600378","","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82156-foto-08165-35-1.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","També apareix amb el nom de ‘Molí de Cal Font\' en algunes referències, encara que cal no confondre\'l amb el molí del mateix nom que s\'hauria enderrocat el 2001 (RIBA GABARRÓ, 2003b). Més recentment, també se\'l ha denominat ‘cal Creixell\'.L\'elaboració del paper de draps o de fil té l\'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l\'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l\'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l\'ús de l\'energia hidràulica i estava present arreu d\'Europa. L\'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l\'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l\'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l\'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l\'ampliació d\'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s\'estructuraven al voltant d\'un pati central.IMATGE 1: Foto del molí l\'any 2003 (Esteve-Ribas, 2008: 63).","98|119","46","1.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f3f","82157","La Rata","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rata","-COROMINES VIGNEAUX, Joan (1989-1997): Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana, 8 volums, Curial Edicions Catalanes, Barcelona, volum VI, p. 346-347. -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada, Igualada, p. 9. -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993) La comarca de l\'Anoia a finals del segle XVIII. Els \'qüestionaris\' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l\'Abadia de Montserrat, Barcelona, p. 401. -RIBA GABARRÓ, Josep (2007-8): \'El topònim de ‘la Rata\' ha saltat des del segle VIII fins al segle XVIII\', Butlletí Municipal, novembre 2007-gener 2008, p. 18.","XVIII-XXI","","Es tracta d\'un petit nucli disseminat de la Pobla de Claramunt ubicat a l\'extrem sud-est de la Pobla de Claramunt, i que consta d\'un sol carrer de cases arrenglerades al peu del Camí Ral que de Barcelona anava a Lleida i Madrid. El terme municipal de La Pobla de Claramunt passa longitudinalment, de manera parcial, pel bell mig de l\'eix viari conegut com Camí de la Rata, amb la qual cosa en nucli queda dividit en dues parts: una pertanyent a la mateixa Pobla (que vindria a correspondre a un terç aproximat del nucli), i l\'altra ja dins el terme municipal de La Torre de Claramunt. Cal dir que la part inclosa a la Pobla és la més genuïna i antiga. Les cases es caracteritzen per tenir una certa uniformitat; són de planta baixa més pis i golfes i coberta de teulada a doble vessant, amb una amplada de façana de poc més de tres metres; estan comunicades entre elles mitjançant parets mitjaneres. Algunes cases -les més septentrionals del carrer- encara conserven les portalades fetes a base d\'arcs adovellats de mig punt.","08165-36","La Rata","El topònim ‘rata\' sembla que enfonsaria les seves arrels en l\'ocupació musulmana del país i que significaria ‘molí\' en la llengua àrab. De fet, es tracta d\'un topònim que es troba arreu del país i sempre coincidint amb llocs on hi havia hagut important presència de molins, com seria el cas de la pobla de Claramunt. L\'origen d\'aquest nucli disgregat s\'hauria de cercar en un antic mas de la Rata documentat tardanament per primer cop el 7 de setembre de 1791 i que seria una de les primeres cases que acabarien conformant el nucli; molt probablement aquest mas de la Rata era o tenia un molí paperer d\'on prenia el nom. Als qüestionaris de Zamora de 1790 s\'anomena al grup de cases ‘calle del mesón de la Rata\', fet que senyala la presència d\'un hostal. Al segle XVIII i fins mitjan segle XIX, el nucli de cases de la Rata rebia també el nom de ‘carrer de Gratallops\'. Durant la etapa franquista va rebre el nom de ‘calle Calvo Sotelo\'. Actualment, la Rata consta a l\'IDESCAT sota la categoria de barri.","41.5451300,1.6877400","390550","4600106","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82157-foto-08165-36-1.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","L\'indret també es coneix amb el nom de GratallopsIMATGE 1: El nucli de la Rata dividit entre els termes municipals de la Pobla de Claramunt (nord) i la Pobla de Claramunt (sud).","98|119","46","1.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f40","82158","Les Garrigues","https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-garrigues","-RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada, Igualada, p. 16-17. -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 83.","XVII-XXI","","Nucli disseminat de la Pobla de Claramunt localitzat a l\'extrem oest/sud-oest del terme municipal, ja tocant amb el terme de Carme, a la falda de la serra de la Ninota i regat pel torrent de les Garrigues, en un context de bosc i camps de conreu. El nucli el conformen poc menys d\'una desena de carrers, amb una urbanització i cases molt recents i sense cap element patrimonial i/o de caràcter històric destacable, a part d\'alguna barraca de pedra seca pels voltants que delata el passat de conreu vinícola de la zona. Els noms dels carrers estan dedicats a diverses ciutats catalanes.","08165-37","Les Garrigues","Com a partida de terra, les Garrigues ja apareix mencionada al capbreu de 1629. Com a nucli de població modern fou començat el 1976 i aprovat el 1981. Actualment, consta a l\'IDESCAT sota la categoria d\'urbanització, encara que sempre s\'ha considerat un disseminat (encara que certament molt modern si es compara amb els de Rigat o el Xaró), però apareix als mapes (sobre tot els municipals) com un barri més de la Pobla.","41.5454600,1.6529500","387649","4600187","1629","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82158-foto-08165-37-1.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","98|119","46","1.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f41","82159","El Xaró","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-xaro","-RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 84.","XX","","Al sud del terme municipal de la Pobla de Claramunt, a la part mes septentrional del paratge d\'uns 350 metres d\'altitud conegut com Pla de la Torre, es localitza el nucli disseminat del Xaró, de molt recent formació, amb una urbanització de cases unifamiliars que ha anat creixent des de fa només uns pocs decennis aglomerada entre els elements patrimonials del Corral de la Farga i la torre del Tio Nelo. La urbanització també ha crescut cap al terme municipal de la Torre de Claramunt, amb el qual limita. La major part dels carrers agafa el seu nom d\'espècies botàniques.","08165-38","El Xaró","Xaró és un topònim que estaria fent referència a un adjectiu que es refereix a ‘brutícia\'. Els seus inicis urbanístics del Xaró cal cercar-los al Corral de la Farga i amb una mica més de posterioritat a la torre del Tio Nelo. Actualment, consta a l\'IDESCAT sota la categoria d\'urbanització.","41.5458400,1.6730700","389328","4600203","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82159-foto-08165-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82159-foto-08165-38-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","119|98","46","1.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f42","82160","Rigat","https://patrimonicultural.diba.cat/element/rigat","-RIBA GABARRÓ, Josep (1997b): \'Addicions toponímiques de la Pobla de Claramunt i del seu terme\', Miscellanea Aqualatensia, 8, p. 426.","XVII-XXI","","El costat de l\'actual polígon industrial dels Plans d\'Arau, i ja gairebé tocant al límit amb el terme municipal de Vilanova del Camí, es troba aquest petit nucli disseminat d\'unes poques cases (no més de cinc) pertanyent a la Pobla de Claramunt. Tot i que l\'element identificador i que dona nom a aquest disseminat és el molí de Rigat, actualment aquest antic molí pertany al terme municipal de Vilanova del camí i a més es troba físicament separat del nucli de cases mitjançant el pas de les vies del ferrocarril i de la carretera C-244. Pel costat occidental del nucli hi discorre la riera de Castellolí (torrent del Raval als mapes de l\'ICGC), la qual desemboca al riu anoia en el punt on hi ha el molí de Rigat. Encara avui es conserva un petit bosc de ribera i camps de conreu al voltant del nucli, tot i la urbanització i els profunds canvis que ha viscut el sector en els darrers anys i la proximitat d\'un polígon industrial. Actualment, Rigat consta a l\'IDESCAT sota la categoria de raval, i el nucli de cases es coneix preferentment per barri de Ca l\'Isidret, mentre que el nom de Rigat es reserva pel paratge i l\'entorn paisatgístic on es troba inserit el barri.","08165-39","Pla de Rigat, C-244, Km 2\'4","El mas de Rigat, que dona nom a l\'actual nucli disseminat de cases, apareix ja en un capbreu de 1629 amb Ramon Gavarró com a cap de la casa, i al segle següent, segons el capbreu de 1727, segueix estant en mans dels Gavarró. A la segona meitat del XVIII es documenten provinents d\'aquest mas Magdalena Gavarró Prat i la seva filla, la pubilla Mònica Coca Gavarró.","41.5658100,1.6613800","388387","4602436","1629","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82160-foto-08165-39-1.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","98|119","46","1.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f43","82161","Cal Pujol","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pujol-3","-ÁLVAREZ MÁRQUEZ, M. del Carmen (1990): La Baronia de la Conca d\'Òdena, ed. Fundació Noguera, Barcelona, 220-221. -RIBA GABARRÓ, Josep (1997b): \'Addicions toponímiques de la Pobla de Claramunt i del seu terme\', Miscellanea Aqualatensia, 8, p. 424. -AJUNTAMENT DE LA POBLA DE CLARAMUNT (2013): Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable, La Pobla de Claramunt, fitxa M01.","XIII-XXI","","Ubicada dalt d\'un pujol, amb una vista dominant sobre l\'actual terme de la Pobla, s\'ubica aquesta antiga masia documentada des d\'època medieval. Es tracta d\'un gran cos rectangular de planta baixa i dos pisos amb teulada a dues aigües i edificacions annexes pròpies d\'un edifici agrícola sense cap interès patrimonial. Els murs són fets a base d\'encofrat de tàpia arrebossat amb morter blanc, i les cantoneres de la casa estan fetes amb blocs ben tallats de pedra de travertí. Té una gran portalada adovellada orientada a l\'oest i la finestra superior central té una llinda d\'arc rebaixat que recorda a les finestres dels miradors dels molins paperers. Molt probablement, aquesta estructura actualment dempeus correspon a una construcció dels segles XVII-XVIII, feta sobre una de molt més antiga en un moment de bonança econòmica.","08165-40","Camí del Castell, s/n","El mas de Cal Pujol, anomenat anitgament ‘Podoalo\', surt documentat per primer cop l\'any 1267, quan el vescomte Ramon Folc V de Cardona concedeix a Pere de Claramunt varis masos situats dins el terme de Claramunt, entre ells el mas Pujol. Apareix també en documentació de 1311 i en el capbreu de l\'any 1573. Com a mínim des del segle XVII la casa ha estat propietat de la família Llucià, segons consta en el capbreu de 1629 i en el Cadastre del Baró de la Linde de 1773, situació que es mantenia vigent a finals del segle XX.","41.5522600,1.6741200","389426","4600915","1267","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82161-foto-08165-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82161-foto-08165-40-2.jpg","Inexistent","Modern|Contemporani|Popular|Medieval","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","94|98|119|85","46","1.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f44","82162","Cal Passol","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-passol","-RIBA GABARRÓ, Josep (2006-7): \'Teixidors de llana domiciliaris als segles XVIII i XIX\', Butlletí Municipal, desembre 2006-gener 2007, p. 18. -AJUNTAMENT DE LA POBLA DE CLARAMUNT (2013): Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable, La Pobla de Claramunt, fitxa M02. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=10\&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=\&codi=6708","XVIII","","A l\'extrem meridional del nucli de cases del municipi on hi va créixer la nova Pobla després de la gran riuada de 1344, un cop passat el nucli urbà i ja enfilant el pendent cap a la muntanya, al peu del camí al castell de Claramunt i en una zona d\'oliveres, es localitza l\'antiga masia de Can Passol, una edificació que respon als models de masia del segle XVIII. Es tracta d\'una construcció consistent en un gran cos rectangular, amb planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta a dues aigües, amb els murs de càrrega fets d\'encofrat de tàpia sense arrebossar i amb les cantoneres a base de blocs de pedra de travertí ben tallats. Té adossades en un dels seus costats varies construccions auxiliars de planta baixa. Les obertures no presenten cap singularitat, i algunes finestres del segon pis han estat tapiades.","08165-41","Masia de Cal Passol","Aquesta masia fou propietat de les famílies Aguilera, Escala i Iglesias durant tot el segle XIX, tot i que les notícies històriques entorn aquesta construcció remuntarien al segle XVIII. El nom o renom de la casa de can Passol provindria de la indústria tèxtil (un passol és el conjunt dels caps de fils d\'un ordit que formen serrells), i de fet a la casa encara s\'hi conserven llançadores antigues. Està documentat que a can Passol s\'hi havia filat lli que es comerciava després a la veïna població de Capellades.","41.5531400,1.6739200","389411","4601013","","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82162-foto-08165-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82162-foto-08165-41-2.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","També s\'ha vist escrit \'Cal Pa-Sol\'.","98|119|94","46","1.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f45","82163","Can Soteres","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soteres-0","-AJUNTAMENT DE LA POBLA DE CLARAMUNT (2013): Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable, La Pobla de Claramunt, fitxa M04.","XIX-XX","Li manca manteniment.","Entre la riera de Castellolí i el paratge i turó de l\'Empedrat, a l\'extrem septentrional del terme municipal de la Pobla de Claramunt, ja gairebé tocant amb el terme d\'Òdena i en un context de camps de conreu i bosc, s\'alça aquest mas de planta rectangular, planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta a dues aigües. La construcció original seria a base de pedres de diferents mides i sense treballar, posades irregularment junt amb algun maó intercalat, com es pot veure a nivell de planta baixa i primer pis; en canvi, a partir d\'aquest moment, i en cotes irregulars, l\'edifici s\'acaba d\'aixecar amb totxos de factura molt recent. Té varis cossos auxiliars annexats.","08165-42","L\'Empedrat","No es disposa de notícies històriques publicades sobre aquest mas, que en tot cas no denota una gran antiguitat a partir de l\'estructura conservada i que podria remuntar a finals del segle XIX o inicis del XX.","41.5833400,1.6727700","389367","4604367","","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82163-foto-08165-42-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","119","46","1.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f46","82164","Cal Jan Ramonet","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jan-ramonet","-BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (20162ed): Cartografia històrica de l\'Anoia, Ajuntament de la Pobla de Claramunt/Diputació de Barcelona, p. 24-25. -AJUNTAMENT DE LA POBLA DE CLARAMUNT (2013): Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable, La Pobla de Claramunt, fitxa M05.","XVIII-XXI","","Aquest mas es troba ubicat a la zona de la Boixera, a uns 200 metres de distància a occident del molí i ponts homònims, en una zona plana rodejada de camps de conreu al costat del riu Anoia, davant dels Plans d\'Arau. Consta d\'un gran cos quadrangular amb planta baixa i un o dos pisos (s\'assenta en un petit pendent) i coberta a doble vessant, amb les façanes arrebossades que no deixen observar la tècnica constructiva dels murs de càrrega. Disposa de cossos annexos a totes les façanes menys a la principal, que està excepcionalment orientada al nord i té la porta d\'accés adovellada i en arc de mig punt.","08165-43","Carretera C-244, PK 3","No es disposa de notícies històriques publicades sobre aquest mas, que en tot cas podria haver estat construït entre els segles XVIII i XIX, segons es dedueix de la tipologia de l\'estructura conservada. De fet pareix apareix referenciat al mapa parcel·lari de la Pobla de Claramunt de 1854, per tant la seva construcció ha de ser anterior.","41.5622700,1.6681900","388949","4602034","","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82164-foto-08165-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82164-foto-08165-43-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","119|98","46","1.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f47","82165","Masia de Cal Ti","https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-cal-ti","-AJUNTAMENT DE LA POBLA DE CLARAMUNT (2013): Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable, La Pobla de Claramunt, fitxa M06.","XVIII","Es troba en estat semi-ruinós.","Aquesta masia s\'emplaça en una esplanada de camps de conreu i bosc ubicada entre el polígon industrial de la Rata i La Bòbila. El cos central d\'aquesta casa es quadrangular i les parets de càrrega són a base d\'encofrat de tàpia arrebossada amb morter blanc -avui força perdut- i amb les cantoneres fetes amb blocs de pedra de travertí ben escairats. Atès que s\'adapta a un petit pendent, a la part septentrional té planta baixa i pis, i a la meridional un pis més. Disposa de teulada a dues aigües, però amb un costat notablement més llarg que l\'altre, fet que confereix a l\'edifici una particular dissimetria que en part queda amagada per la construcció de coberts i annexos a les façanes, els quals configuren un pati tancat a la part sud de la casa, on hi ha la façana principal. Una de les parets interiors de la casa té pintures al fresc setcentistes amb escenes de sant Procopi i de la Mare de Déu del Roser.","08165-44","Masia de Cal Ti","Les pintures del segle XVIII de l\'interior de la casa indiquen l\'antiguitat mínima de l\'edifici i de retruc, de la casa, de la que se\'n desconeixen referències històriques publicades. La seva tipologia arquitectònica s\'avé amb una construcció dins d\'aquest segle.","41.5492900,1.6894300","390698","4600566","","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82165-foto-08165-44-1.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","98|119","46","1.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f48","82166","El Barracot","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-barracot","-AJUNTAMENT DE LA POBLA DE CLARAMUNT (2013): Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable, La Pobla de Claramunt, fitxa M07. -CEPERO GONZÁLEZ, Virginia (2017): \'Castellolí\', Mapa del Patrimoni Cultural de Castellolí, Diputació de Barcelona, Barcelona.","XIX-XX","La casa està rehabilitada.","Es tracta de la única edificació del petit nucli dels Masets (ja dins el terme municipal de Castellolí) que es troba per molts pocs metres ja dins el territori del terme de la Pobla de Claramunt. Ubicat al to costat del torrent del Forn del Moner, el nucli dels Masets té l\'origen en una antiga gran masia, de la que l\'anomenat \'Barracot\' en seria en origen un cobert o construcció auxiliar més. Aquest barracot es començà a ampliar i a habilitar com a habitacle en un moment donat, i actualment és una edificació de planta rectangular d\'uns 200 m2, amb planta baixa i pis més coberta a una sola aigua. Les parets de càrrega són de pedra irregular i a la seva part posterior té una ampliació en planta baixa. Se li annexa un volum de magatzem d\'uns 25 m2.","08165-45","Els Masets","Aquesta antiga barraca avui convertida en casa, de la que no se\'n té constància de noticies documentals publicades, pertany al petit nucli dels Masets de Castellolí, el qual apareix ja documentat el 1688, quan Ramon Marbres obtingué un permís del duc de Cardona i senyor de Claramunt per construir-hi una casa anomenada ‘maset de Marbres\' al cadastre de 1736, i ‘mas Castellar\' al capbreu de l\'any 1760.","41.5708700,1.7005200","391659","4602948","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82166-foto-08165-45-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","119","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f49","82167","Can Martorell","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-martorell-2","-AJUNTAMENT DE LA POBLA DE CLARAMUNT (2013): Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable, La Pobla de Claramunt, fitxa M08.","XVIII","","Al costat del torrent del Forn d\'en Monner, uns 400 metres al nord-est del nucli urbà de la Pobla de Claramunt i separada d\'aquest per la carretera C-15, s\'emplaça la masia de Can Martorell, als peus del camí que porta a els Masets de Castellolí. Tot i ser antiga, ha estat força reformada en els últims anys i presenta un estil mediterrani-mallorquí. Està formada per un cos quadrangular amb coberta a dues aigües i sengles cossos rectangulars annexos a les façanes nord-est i sud-oest, de tal manera que el conjunt acaba de conformar una edificació de planta quadrangular més gran que el cos original. Te planta baixa i primer pis, i embigats de fusta. La porta principal és d\'arc lleugerament rebaixat i té una balconada a sobre. L\'arrebossat de les parets no en deixa observar la seva tècnica constructiva.","08165-46","Camí dels Masets, PK 0\'4","Es disposen de molt poques notícies històriques publicades sobre aquest mas, que va ser construït l\'any 1715 i va ser objecte d\'una gran reforma i ampliació el 1830. Actualment i des de l\'any 1995 funciona com a casa de colònies.","41.5576000,1.6851200","390353","4601494","1715","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82167-foto-08165-46-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Lúdic","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","119","46","1.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f4a","82168","Can Galan","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-galan","-RIBA GABARRÓ, Josep (2002c): \'El Parc del marquès de Camps\', Butlletí Municipal, 22, p. 17. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=30\&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=\&codi=25266","XVIII","","Es tracta d\'una antiga masia que es troba al capdamunt d\'una elevació de terreny que caracteritza les acusades pendents dels carrers de l\'actual barri de Can Galan, controlant l\'antic camí que duia al no molt llunyà mas dels Vivencs. L\'estructura està formada per dos cossos rectangulars i dos de quadrangulars, tots de diferent mida i pisos (des de només planta baixa a planta baixa i dos pisos el cos principal), juxtaposats, amb coberta a dues aigües o a una sola aigua segons el cas. Aquests quatre cossos formen un perímetre final rectangular irregular; un mur de maçoneria adossat als extrems de les façanes del nord tanca la casa i regularitza el rectangle Algunes de les finestres dels pisos superiors són amb arc, així com les portalades d\'accés que són d\'arc rebaixat i sense adovellar. Les façanes estan actualment arrebossades, i adossades a les parets laterals exteriors de la casa, pel costat de ponent, es conserven unes estructures fetes amb blocs de pedra de turo i altres materials corresponents a un antic cup i un forn. A l\'interior hi ha una sala amb arcs de mig punt i els sostres són de bigues i llates de fusta Al voltant d\'aquesta edificació d\'origen rural i el seu petit jardí-bosquet, durant els últims decennis s\'hi ha anat configurant l\'actual barri residencial de Can Galan.","08165-47","Carrer Comte Borrell II, s/n","La masia de Can Galan, considerada vinetera, és documentada des del segle XVIII com a masia d\'Olzinelles. Durant el segle XIX i bona part del XX, la masia va ser propietat de la família Camps, que des de 1876 ostenta un marquesat L\'any 1991 l\'Ajuntament de la Pobla comprà l\'edifici i el 1998 el rehabilità per dedicar-lo a serveis administratius i activitats diverses. Des de l\'any 2007, l\'edifici acull un equipament infantil i és la seu de l\'Arxiu Fotogràfic Municipal.","41.5569700,1.6797900","389907","4601430","","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82168-foto-08165-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82168-foto-08165-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82168-foto-08165-47-3.jpg","Legal i física","Popular|Modern","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","També coneguda com Masia d\'Olzinelles i com Cal Galant.","119|94","46","1.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f4b","82169","Can Cristòfor","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cristofor","-RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 77-78.","XIX","","Al costat de les vies del tren i no molt lluny de l\'estació dels Ferrocarrils Catalans de la localitat, s\'alça monolítica la masia de can Cristòfor, consistent en un gran quadrat amb tendència rectangular de planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues aigües. Els murs de càrrega de la casa són fets a base d\'encofrat de tàpia arrebossada amb morter blanc i les cantoneres són fetes amb blocs de pedra de turo ben escairats. La façana principal s\'orienta sud/sud-est i la portalada principal, descentrada, es presenta adovellada. Té dos balcons al primer pis, mentre que al segon s\'hi obren senzilles finestres. A la part superior central de la façana principal hi té un rellotge de sol. Una tanca d\'obra tanca el pati davanter de la casa, on hi ha alguna construcció auxiliar menor. Al voltant d\'aquesta casa de pagès s\'hi ha anat formant un nou barri residencial durant els últims anys, tot i que és cert que encara és possible observar alguna construcció aïllada d\'una centúria aproximada d\'antiguitat al voltant d\'aquesta antiga masia.","08165-48","Carrer dels Mollons, n. 8","Els antecedents d\'aquesta casa remunten al segle XVIII i en un emplaçament diferent a l\'actual: can Cristòfor es trobava llavors al número 8 del carrer Nou, i des de 1758 estigué habitada per Cristòfor Riba i Puig (1725-1804) i pel seu fill Marià Riba i Martorell (1762-1851); aquest últim la va comprar junt amb la liquidació del lluïsme senyorial a l\'apoderat del duc de Medinacelli i de Cardona. Però ateses les constants inundacions que patia el barri, l\'any 1835 Josep Riba i Gavarró (1789-1840) va decidir construir una nova masia al costat de la plana del barri dels Vivencs, al lloc conegut llavors amb el nom de ‘Pla del puig d\'Ordi\'; es tracta de la masia descrita en aquesta fitxa. El 1891, l\'hereu de la casa Jaume Riba i Marí (1862-1928) va vendre unes terres del mas per tal de que passessin les vies de tren i es pogués edificar l\'estació de la Pobla de Claramunt corresponent a la primera línia de tren de l\'Anoia (1893). Aquesta zona, des de llavors coneguda com barri de l\'Estació, ha estat una de les últimes en urbanitzar-se a la Pobla de Claramunt, i ho ha fet al voltant de la masia de can Cristòfor.","41.5541600,1.6790100","389837","4601120","1855","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82169-foto-08165-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82169-foto-08165-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82169-foto-08165-48-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f4c","82170","Cal Fuster de les Figueres","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster-de-les-figueres","-RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada, Igualada, p. 60. -RIBA GABARRÓ, Josep (2004): \'El Celler de l\'Art, un fogar de cultura catalana\', Butlletí Municipal, febrer-març 2004, p. 14. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=8\&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=\&codi=5897","XVIII","","Avui plenament integrada al nucli urbà de la Pobla de Claramunt i dins el barri de les Figueres s\'ubica aquesta antiga masia vinatera del segle XVIII. És un edifici de planta quadrangular i coberta a dues aigües, format per planta baixa, dos pisos i golfes, amb obertures quadrangulars. Té la portalada d\'accés descentrada respecte a l\'eix de la façana i presenta un arc rebaixat adovellat i els muntants a base de blocs de turo escairats. La façana presenta uns esgrafiats geomètrics que inclouen un rellotge de sol entre les seves representacions, avui molt deteriorades. A l\'interior s\'hi conserven sistemes d\'arcades i en una de les estances de la casa encara s\'hi pot veure una trapa que, amagada sota un llit, donava accés a un petit amagatall que fou emprat durant la Guerra Civil Espanyola. A l\'interior de la casa s\'hi conserven també pintures setcentistes de sant Procopi.","08165-49","Carrer de l\'Art, 6","Els seus orígens cal cercar-los en una masia vinatera ben documentada al segle XVIII i amb antecedents ja al segle XIV, entorn de la qual va anar creixent-hi un barri de la Pobla. L\'any 1964 aquesta antiga masia va passar a ser la seu del ‘Celler de l\'Art\', una iniciativa de Jaume Gavarró Castelltort per dur a terme exposicions temporals i altres activitats culturals que va durar poc més de 4 anys (50 mesos) però que va deixar el nou nom imprès a la casa. Actualment és de propietat municipal però no està dedicada a cap activitat específica i la casa roman tancada.","41.5508800,1.6765000","389622","4600759","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82170-foto-08165-49-1.jpg","Legal","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Pública","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","També anomenada ‘Cal Marí\' i, més recentment , \'Celler de l\'Art\'.","98|119","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f4d","82171","Can Solà","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sola-3","-RIBA GABARRÓ, Josep (1997b): \'Addicions toponímiques de la Pobla de Claramunt i del seu terme\', Miscellanea Aqualatensia, 8, p. 425. -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 84. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=12\&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=\&codi=5942","XVI-XVIII","","L\'antiga masia de Can Solà s\'ubica al peu de la bifurcació del Camí Ral cap a Vilafranca, a l\'angle interior de la confluència entre la riera de Carme i el riu Anoia, un cop passat el barri de les Figueres. És una construcció de planta rectangular i amb coberta a doble vessant, avui dividida en dues cases. Té una inscripció a una de les portalades principals, adintellada, amb l\'any 1768 o 1788 inscrit en un escut on hi ha també escrit el nom \'Anton Solà\' i la representació d\'un fus. A la casa n. 4 del barri, abans part integrant de la propietat de la masia, a la seva portalada hi ha també representat un escut amb la data de l\'any 1772 inscrita així com un fus, que recorda la importància de l\'activitat tèxtil que es va dur a terme en aquesta masia. El conjunt arquitectònic de la masia ha format amb el temps un petit barri homònim, i al seu voltant hi ha crescut unes poques cases molt separades entre elles, conservant així un entorn boscós i agrícola notable molt a prop del nucli urbà.","08165-50","Carrer Can Solà, 1-4","El mas de can Solà, ja amb aquest nom, apareix per primer cop al capbreu de 1573 declarat per Pere Farriol. Durant el segle XVIII ja consta en mans d\'un tal Pau Solà. De can Solà provenien reputats mestres d\'obra de cases i amb posterioritat els membres de la casa es dedicaren durant molt de temps a l\'activitat teixidora, com tantes altres cases de la Pobla de Claramunt.","41.5498100,1.6770900","389670","4600639","1573","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82171-foto-08165-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82171-foto-08165-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82171-foto-08165-50-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","98|119|94","46","1.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f4e","82172","Mas de Ca l\'Isidret","https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-ca-lisidret","-RIBA GABARRÓ, Josep (1997b): \'Addicions toponímiques de la Pobla de Claramunt i del seu terme\', Miscellanea Aqualatensia, 8, p. 426. -Fons Documental de la Família Romeu (FDFR). -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=12\&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=\&codi=6709","XVIII","","Es tracta d\'un edifici de cos quadrangular amb coberta a varies aigües fruït d\'una mena de sobreelevació a la part central; no es pot observar el material constructiu atès l\'arrebossat de morter blanc que cobreix tota la casa. Disposa de planta baixa, primer pis i golfes en la part sobreelevada de l\'edificació. Té pati cerclat per mur d\'obra i algun cos i edificacions annexes menors que permeten observar tècniques de construcció mixtes. S\'observa una gran portalada adovellada a la façana principal, orientada a sud/sud-oest, així com un rellotge de sol vertical a nivell del primer pis. La seva tipologia correspondria a una construcció del segle XVIII o potser anterior.","08165-51","Carretera C-244, PK, 2\'4","Existeix ha certa confusió en la denominació d\'aquesta masia, que se sol confondre amb la masia de Rigat. Sigui com sigui, efectivament es tractaria d\'un mas molt proper a l\'històric mas de Rigat que apareix al capbreu del segle XVI i que cal relacionar directament amb el molí de Rigat, ja topogràficament dins l\'actual terme municipal de Vilanova del Camí però a nivell històric i geogràfic molt vinculat amb la Pobla de Claramunt.","41.5650400,1.6615800","388402","4602350","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82172-foto-08165-51-1.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","A l\'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya aquesta masia apareix denominada com a \'Casa a la Carretera de La Pobla a Igualada\'. Als mapes de l\'ICGC apareix sota el nom de Can Pa-i-nous, però els locals de la zona no reconeixen aquest nom, que per contra assignen a unes cases del terme de Vilanova del Camí que es van ensorrar a finals del segle XX, ubicades però no molt lluny del molí de Rigat.","98|119","46","1.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f4f","82173","Mas dels Vivencs","https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-dels-vivencs","-RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada, Igualada, p. 48. -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 91. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=19\&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=\&codi=5938","XIV-XIX","","Presidint un petit barri separat del nucli urbà de la Pobla de Claramunt, l\'antic mas dels Vivencs resta parcialment integrat dins la trama urbana del barri al que dona nom (barri anomenat del \'General Sanjurjo\' durant el franquisme. El mas s\'estructura en tres cossos o blocs diferenciats, que delaten les diferents fases constructives sofertes al llarg del temps caracteritzades per una bona construcció en pedra segons diverses tècniques i que acaben conformant un imponent conjunt similar al d\'una casa forta, amb porxades a dos nivells i edificacions més elevades respecte al cos principal a mode de torres. A la part exterior de la casa, encarada a la via pública, hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Josep, emmarcada per uns magnífics esgrafiats d\'estil barroc. A l\'interior, diversos sistemes d\'arcades dels segles XVI-XVIII fets a base de pedra de travertí local es conserven en un notable estat.","08165-52","Plaça de Sant Josep, 2","Aquest mas, construït al llarg dels segles XVI-XIX en la seva forma actualment visible, era conegut antigament amb els noms de can Valls o can Biosca, i ja apareix referenciat en diversos protocols notarials dels anys 1576-79, encara que es fan remuntar els seus orígens al segle XIV. Va pertànyer a la família Ventayols fins el segle XVIII, als Valls al segle XIX i als Puget i Biosca d\'Igualada al segle XX. Actualment, i des de fa uns anys, és una finca molt apreciada a tota la comarca per celebrar-hi esdeveniments familiars.","41.5547300,1.6831400","390183","4601178","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82173-foto-08165-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82173-foto-08165-52-2.jpg","Inexistent","Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","A l\'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya aquesta casa pairal apareix amb la denominació de \'Can Biosca\' o \'Can Valls\', sense fer cap esment al seu nom actual de \'Mas dels Vivencs\'.","94|96|98|119|85","46","1.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f50","82174","El Corral de la Farga","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corral-de-la-farga","-RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada, Igualada, p. 31, 43. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=23\&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=\&codi=5918","XVIII-XX","Sense ús des de fa molts anys, el que n\'accelera el deteriorament..","El Corral de la Farga és un edifici d\'origen rural fet amb pedra sense tallar de diferents mides, i amb les cantoneres i els marcs de les obertures fetes a base de grans blocs de travertí local ben escairats. El cos principal és un rectangle allargat amb planta baixa i primer pis, amb coberta a dues aigües, al qual se li ha afegit un altre cos allargat de planta baixa i altres annexos menors. A la planta baixa, suportant les estructures superiors, apareixen alineades quatre arcades de mig punt adovellades, a l\'espai on hi havia hagut la cuina i el menjador del restaurant que hi havia obert en aquest lloc fins fa uns pocs anys. La finca està encerclada per un mur d\'obra.","08165-53","Avinguda del Corral de la Farga s/n","Segons notícia oral de l\'historiador local Josep Riba Gabarró, el nom d\'aquesta casa d\'origen rural, avui integrada en una urbanització residencial, li ve del propietari d\'una farga ubicada al costat de Cal Tort, ja dins el terme municipal de la Torre de Claramunt, el qual va fer construir aquesta casa del Xaró coneguda com Corral de la Farga; per tant la toponímia no s\'hauria de prendre literalment en aquest cas, atès que no hi hauria cap farga en aquest lloc. Segons bibliografia publicada del mateix historiador, aquest edifici s\'esmenta ja en un protocol notarial de l\'any 1731. I també segons Riba, s\'esmenta una farga d\'aram ensorrada situada al Pla de la Torre -per tant a la zona on s\'ubica aquest element patrimonial- al cadastre de 1773. Durant els últims anys, abans de tancar la seva activitat de restauració, va ser un punt important de referència per a la celebració d\'esdeveniments socials de la població de la comarca. Actualment, i des de finals de 2011, és de propietat municipal de la mà d\'una una cessió en compliment del projecte de reparcel·lació de la zona, i està projectat poder habilitar la casa com a equipament pels veïns del barri del Xaró.","41.5460300,1.6738100","389390","4600224","1731","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82174-foto-08165-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82174-foto-08165-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82174-foto-08165-53-3.jpg","Física","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Pública","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","98|119|94","46","1.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f51","82175","Torre de Cal Font","https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-font","-http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=39\&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=\&codi=5931","XX","","Molt a prop del barri de la Rata i no molt lluny del molí paperer de cal Guarro (també conegut com molí de cal Font) s\'alçava aïllada en origen (avui està rodejada pel polígon industrial) una casa construïda a inicis del segle XX, amb tocs noucentistes, modernistes i també orientalitzants, formada per un bloc quadrangular de planta baixa, pis i golfes, amb façanes als quatre vents i obertures caracteritzades per ser molt estretes i allargades. L\'estructura és construïda a base de filades de maó arrebossat. Les cobertes de la casa presenten una inclinació notable i a varies aigües, constituint així una teulada d\'inspiració oriental molt similar a la que es pot veure a les pagodes. Actualment està molt reformada. Un gran medalló de guix en baix relleu decorat amb garlandes, situat enmig de les finestres del primer pis, porta inscrita la data 1921 i el cognom \'Vilà\', així com un escut nobiliari pintat.","08165-54","Polígon Industrial de la Rata","Aquesta casa fou construïda l\'any 1921 pel mestre de cases Antoni Gibert, artífex uns anys més tard, passada la Guerra Civil, de la torre del Tio Nelo (el Xaró), també dins el terme municipal de la Pobla de Claramunt.","41.5481700,1.6859500","390406","4600446","1921","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82175-foto-08165-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82175-foto-08165-54-2.jpg","Inexistent","Modernisme|Noucentisme|Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","Antoni Gibert, mestre d\'obres","A l\'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya apareix referenciada com a \'Torra de Cal Font\', però la paraula \'Torra\' -acabada amb \'a\'- no està acceptada a la normativa de la llengua catalana.","105|106|119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f52","82176","Padró de Sant Procopi","https://patrimonicultural.diba.cat/element/padro-de-sant-procopi","-Fons Documental de la Família Romeu (FDFR) -AMADES I GELATS, Joan (1953): Costumari Català. El curs de l\'any, 5 volums, Salvat Editores, Barcelona, vol. IV, p. 473-474. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=13\&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=\&codi=5936 -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 88. -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 122. -RIBA GABARRÓ, Josep (2005b): \'Devoció a Sant Procopi al cor d\'Europa i de la Pobla\', Butlletí Municipal, agost-setembre 2005, p. 18.","XVIII-XX","En el seu estat actual és una reconstrucció de 1939.","En un marcat revolt de l\'antic camí d\'entrada al nucli urbà de la Pobla de Claramunt (avui la carretera C-244) que venia d\'Igualada i Vilanova del Camí, s\'emplaça una petita capella caminera coneguda popularment com a Padró o Pedró de sant Procopi. En el seu estat actual, es tracta d\'una petita estructura aixecada amb posterioritat a 1939. Sobre uns esglaons de formigó, s\'hi alça un pedestal de base quadrada amb una inscripció invocatòria i l\'any 1977, tot inscrit sobre un plafó de peces ceràmiques. Al capdamunt del pedestal, amb orientació cap al sud, s\'hi assenta una capelleta feta de maons amb l\'obertura d\'arc de mig punt protegida per una reixa, dins la qual s\'hi custodia la representació de sant Procopi feta en un altre plafó ceràmic. Les ofrenes constants de flors sempre presents en aquesta capelleta demostren que la veneració al lloc està ben viva.","08165-55","Giravolt de Sant Procopi; C-244, PK 3\'75","Procopi fou un màrtir d\'origen Palestí de l\'època de Dioclecià, algunes relíquies del qual foren portades a la Pobla de Claramunt cap a finals del segle XVII. En origen, en aquest lloc de la Pobla hi hauria hagut la Creu del Grau, punt on els condemnats a mort pel règim feudal dels senyors de Claramunt s\'acomiadaven abans de ser executats a Les Forques. Ara bé, el possible origen o antecedents d\'aquest padró pobletà com a estructura construïda pot resseguir-se gràcies a l\'evergetisme del pobletà Francesc Coca Iglésies (1671-1712), qui en el seu testament de data 25 d\'abril de 1712 deixà diners i designà marmessors per tal que s\'alcés un pilar en honor a la Verge Maria al cap de la vila ‘conforme era de poch temps há\'. Precisament, l\'actual padró de Sant Procopi està ubicat al punt més alt del camí d\'accés a la vila (al cap de la vila) i per tant aquesta hipòtesi, que molt amablement ha compartit Marta Bartrolí -propietària del document citat-, podria ser perfectament plausible. En aquest cas, la nova devoció a sant Procopi, declarat copatró local a finals del segle XVII, hauria substituït un punt de culte marià en aquest indret precís del terme municipal. A partir d\'un moment indeterminat que com a mínim remuntaria a la segona meitat del segle XVIII, durant la festivitat de sant Procopi -8 de juliol- es feia una processo fins a aquesta capella caminera o padró dedicat al sant, processó coneguda popularment com ‘de les sombrilles\' (pels paraigües que duien els fidels per protegir-se del sol de juliol) i que se celebrà fins els anys 20\' del segle XX. Segons el folklorista Joan Amades, aquesta processó es feia en record d\'haver protegit uns barrinaires dels efectes d\'una explosió durant la construcció d\'un pont. Just abans de la Guerra Civil Espanyola, el monument que hi havia era conegut com capelleta del Grau i era descrit com en una base quadrangular esgraonada amb una capelleta al capdamunt on hi havia una fusta amb la imatge del sant pintada, molt esborrada i protegida per una reixa de ferro. Havia tingut un cartell que advertia sobre el perill de malparlar que fou arrencat el 1933, mentre que la capelleta fou totalment arrasada el 1936. No es tornà a reconstruir fins acabada la guerra i el 1977 es va remodelar la part de la capella. Amb l\'aparició i popularització de l\'automòbil, i atesa la seva posició en un revolt perillós i antigament d\'altra sinistralitat, el lloc i el sant han estat invocats com a protectors dels accidents durant els últims decennis.","41.5617500,1.6746900","389490","4601968","","08165","La Pobla de Claramunt","Obert","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82176-foto-08165-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82176-foto-08165-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82176-foto-08165-55-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Naïf|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Religiós","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","Aquest monument també s\'anomena Capella Caminera de Sant Procopi.","98|113|119|94","47","1.3","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f53","82177","La Creu dels Divuit","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-dels-divuit","-BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 66. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=28\&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=\&codi=5948 -http://www.patrimonifunerari.cat/mapa-funerari-de-catalunya/mapa-funerari-de-lanoia/la-creu-dels-divuit/","XX","Té afectacions diverses per vandalisme i falta de manteniment.","La coneguda com Creu dels Divuit és un monument commemoratiu de caràcter funerari fet a base de blocs i peces escultòriques de pedra. Sobre un gran basament quadrat, esgraonat i flanquejat per dues pilastres baixes, s\'alça una segona base esgraonada més petita, sobre de la qual un bloc quadrat amb una gran creu monolítica a sobre, al creuament de la qual s\'hi ha esculpit un crismó simplificat. La creu és de secció quadrada i es va fent lleugerament més estreta a mesura que guanya alçada. A la part posterior de l\'estructura s\'ubica una paret amb tres fornícules i tres plaques, en cadascuna de les quals hi ha els noms de 6 de les persones afusellades, fins a completar el total de 18; aquestes plaques es troben actualment tretes del seu lloc original i disperses pel voltant del monument, el qual es troba rodejat i afectat per la vegetació i la manca de manteniment. Fins fa uns anys, es podia llegir la següent inscripció a la part baixa de la creu: \'Igualada, Caidos por Dios y por España, Presentes\'. Però tal volta degut al rerefons ideològic que se li va insuflar al monument, en els últims temps la inscripció ha sofert una \'damnatio memoriae\' que actualment la fa pràcticament il·legible.","08165-56","Plans d\'Arau","Aquesta creu commemorativa fou construïda just acabada la Guerra Civil en memòria dels 18 igualadins afusellats el 17 de setembre de l\'any 1936 a la tàpia del cementiri de la Pobla de Claramunt en represàlia a la notícia (que finalment resultà ser falsa) de la mort de Joaquim Maurín, secretari general dels POUM, a mans dels insurgents. Per tant, aquest succés s\'emmarca en un ambient de caos social i arbitrarietat que va caracteritzar la Guerra Civil Española, sobre tot als seus inicis. Segons testimonis de l\'època, durant l\'execució es van sentir més de cent trets des de la Pobla de Claramunt.","41.5641900,1.6701300","389114","4602244","1940","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82177-foto-08165-56-2.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Simbòlic","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","98","47","1.3","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f54","82178","Església Parroquial de Santa Maria","https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria-2","-RIBA GABARRÓ, Josep (1992): Bicentenari de l\'església de Santa Maria de la Pobla de Claramunt (1793-1993), Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada, Igualada. -RIBA GABARRÓ, Josep (2004b): \'Les Capitanes i les Majorales del Roser\', Butlletí Municipal, octubre-novembre 2004, p. 14. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=23\&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=\&codi=5904","XVIII","","Es tracta d\'una gran edificació religiosa d\'estil neoclàssic de finals del segle XVIII amb planta de creu llatina i una sola nau, amb varies capelles adossades, amb l\'absis orientat a l\'est i la portalada a l\'oest. A l\'angle oest de l\'edifici hi ha un campanar de 33 m d\'alçada que fou enderrocat durant la Guerra Civil i reconstruït posteriorment. A continuació de l\'antic capçal o absis de l\'església hi ha l\'absis, de construcció més recent (1825), pensat també per guanyar espai per a les sagristies. La part posterior de l\'edifici dona a la concorreguda carretera C-244, mentre que la façana principal està ja orientada cap a l\'interior del nucli antic. La façana principal és la única part de l\'edificació que està arrebossada i presenta una decoració consistent en una imitació de carreus isòdoms, mentre que els laterals no estan revestits, i això permet observar l\'obra general, feta a base de pedra irregular i sense tallar (no presència de maons), i amb una banqueta de fonamentació correguda, feta també a base d\'una pedra més clara que la de la resta de l\'edifici. Es detecten blocs de pedra de turo local ben tallats formant les cantoneres. A l\'interior de l\'edifici, la imatge romànica de la Mare de Déu de la Llet i la gòtica del Sant Crist Vell presideixen l\'altar major. El vitrall situat darrera de la imatge de la Mare de Déu de la Llet i una de les baranes -concretament, la que s\'ubica a l\'altar del Sant Crist- són obra de l\'arquitecte Josep Maria Jujol (1879-1949), col·laborador en diverses obres d\'Antoni Gaudí.","08165-57","Carrer Major","La primera parròquia de la Pobla de Claramunt es documenta dins el recinte del castell l\'any 1025, sota l\'advocació de la Verge Maria. Aquesta situació es va mantenir durant més de quatre segles, fins que l\'enderrocament de la fortificació de Claramunt demanat pels consellers d\'Igualada l\'any 1463 i autoritzat per la Generalitat en el marc de la guerra civil de Joan II va afectar l\'església del castell, fet que obligà que la seu parroquial es traslladés a una capella gòtica advocada a la Santíssima Trinitat que el 1380 s\'havia fundat dins el nucli urbà de la Pobla de Claramunt. Amb el final de la guerra es va iniciar la reconstrucció del recinte castral, però la parròquia mai va tornar al castell. Per tant. La Santíssima Trinitat va ser parròquia des de l\'any 1463 i fins a la benedicció de la nova (i veïna) església parroquial de Santa Maria l\'any 1793 Davant les males condicions que presentava el petit edifici de la Santíssima Trinitat i la seva poca capacitat davant d\'una població que creixia dia rere dia, el 1778 el rector i els feligresos van exposar al bisbe la necessitat de la construcció d\'un nou edifici, i l\'any 1780 el bisbe de Barcelona Gabino de Valladares va autoritzar el rector Pau Solà i Gras a la col·locació de la primera pedra per a la construcció d\'una nova església parroquial, tot i que aquesta autorització no es va poder fer efectiva fins el 1789, després de molts entrebancs, i les obres es van estendre fins el 1794, tot i que la benedicció ja s\'havia produït el 28 de setembre de 1793. Aquesta parròquia i el seu edifici han pertanyut històricament al bisbat de Barcelona, fins que l\'any 1957 va passar a formar part del bisbat de Vic.","41.5546700,1.6751700","389518","4601181","1793","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82178-foto-08165-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82178-foto-08165-57-3.jpg","Inexistent","Neoclàssic|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Religiós","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","99|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f55","82179","Antiga Capella de la Santíssima Trinitat","https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-capella-de-la-santissima-trinitat","-BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 14-15. -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d\'un municipi de la comarca d\'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 212 -VILA CARABASSA, Josep M. (1998): \'El Castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt)\', Arqueologia Medieval a l\'Anoia. Catàleg de l\'exposició, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval i Diputació de Barcelona, Igualada, p. 45-49. -RIBA GABARRÓ, Josep (2007): \'La Festa Major de la Santíssima Trinitat\', Butlletí Municipal, abril-juliol 2007, p. 22. -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (20162ed): Cartografia històrica de l\'Anoia, Ajuntament de la Pobla de Claramunt/Diputació de Barcelona, p. 20-21. -RIBA GABARRÓ, Josep (2018b): \'Les obres a l\'antiga Trinitat\', Butlletí Municipal, març 2018, p. 15. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=2\&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=\&codi=5895 -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=37\&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=\&codi=5903","XIV-XVIII","","D\'aquesta capella gòtica que un dia també fou parròquia en queda principalment una edificació coneguda amb el nom de \'campanar vell\', degudament senyalitzada amb una placa posada per l\'ajuntament a la façana, així com l\'actual edifici de la rectoria i part d\'un altre edifici totalment dessacralitzat i avui sense ús, a l\'interior del qual s\'hi conserven mig camuflats per obres posteriors tota una sèrie d\'arcs de diafragma que tot i ser antics ja no correspondrien a l\'estructura gòtica original, sinó a una reforma posterior del segle XVII. La planta general de la capella correspondria a un edifici de nau única, amb creuer i campanar octogonal adossat en un dels costats de la capçalera i del qual se\'n conserva encara parcialment la base. En un plànol de 1823 fet per al família Coca encara és possible veure dempeus aquest campanar. Dins i fora de la rectoria i en un espai de l\'església parroquial s\'hi conserven, ja fora del seu emplaçament original, un total de quatre claus de volta de l\'antic edifici de la Santíssima Trinitat, una de les quals (amb tota probabilitat la més important de les quatre) porta la inscripció que indica l\'any de construcció i revela l\'autoria -el nom del mestre d\'obres- de l\'edifici sacre: \'En l\'any de la nativitat del Nostre Senyor Déu MCCC LXXX en R. Muset de la Pobla de Claramunt feu fer aquesta capella a Joan de la Padroa que la obrà\'; l\'altra clau de volta s\'hi ha esculpit el Pare Etern, el Cristi Crucificat i l\'Esperit Sant, és a dir, la representació de la Santíssima Trinitat segons els cànons iconogràfics del gòtic. La tercera clau de volts està avui ubicada al carrer de les Tres Fonts, repenjada a la paret exterior de l\'antiga capella i per tant també totalment fora del seu context arquitectònic. La quarta clau, amb l\'anagrama JHS i una creu, es troba avui a l\'edifici de la rectoria i porta la inscripció \'1670\'. La cinquena resta desapareguda, però a inicis del segle XX hauria estat un temps al pont de la palanca, segons testimonis orals d\'un grup d\'excursionistes.","08165-58","Carrer Major 17-19 / Carrer de les Tres Fonts","La primera parròquia de la Pobla de Claramunt es documenta dins el recinte del castell de Claramunt l\'any 1025, sota l\'advocació de la Verge Maria. Aquesta situació es va mantenir durant més de quatre segles, fins que l\'enderrocament de la fortificació de Claramunt demanat pels consellers d\'Igualada l\'any 1463 i autoritzat per la Generalitat en el marc de la guerra civil de Joan II va afectar l\'església del castell, fet que obligà que la seu parroquial es traslladés a una capella gòtica advocada a la Santíssima Trinitat que el 1380 s\'havia fundat dins el nucli urbà de la Pobla de Claramunt. Amb el final de la guerra es va iniciar la reconstrucció del recinte castral, però la parròquia mai va tornar al castell. Per tant. La Santíssima Trinitat va ser parròquia des de l\'any 1463 i fins a la benedicció de la nova (i veïna) església parroquial de Santa Maria l\'any 1793. El 1567 s\'havia beneït un nou cementiri al costat de la capella de la Trinitat, ja amb funcions parroquials, tot i que a l\'antiga sagrera de Santa Maria del Castell s\'hi va continuar enterrant fins el 1646. Quan la Santíssima Trinitat va perdre les seves funcions litúrgiques a finals del segle XIX, l\'edifici va passar a ser la rectoria de la parròquia. Durant molts decennis del segle XX hi ha hagut una botiga de comestibles en una de les parts de l\'antic edifici que dona a la façana principal de l\'actual església parroquial, i ja als inicis del mateix segle (1929) s\'hi havia instal·lat una cooperativa de consum de la Societat Casino que es pot considerar l\'antecedent de la botiga de queviures i autoservei que va romandre oberta en aquest local fins l\'any 2017. Per altra banda, la part posterior de l\'edifici denominada popularment ‘campanar vell\' fou seu d\'una botiga de mobles durant els anys 70\'-80\', i en la dovella del portal hi ha un capell i la data de 1759 inscrita. La resta de l\'espai és encara dedicada a funcions de rectoria. El 30 de novembre de 2018 en Ple Extraordinari de l\'Ajuntament es va aprovar un conveni de cessió amb el Bisbat de Vic per 25 anys, que obliga al consistori a realitzar-hi obres de rehabilitació i restauració en els propers anys (Butlletí Municipal, 90, p. 6).","41.5546600,1.6746900","389478","4601181","1380","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82179-foto-08165-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82179-foto-08165-58-2.jpg","Inexistent","Gòtic|Modern|Popular|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","Joan de la Padroa","IMATGE I: planta de la capella dibuixada l\'any 1915 per l\'Institut d\'Estudis Catalans.A l\'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, les restes arquitectòniques d\'aquesta antiga capella gòtica apareixen dividides en dues fitxes amb cap altre criteri que la funcionalitat actual dels espais (una de les fitxes es diu, senzillament, \'Rectoria\') i considerant (erròniament) que es tracta de dos edificis diferents.","93|94|119|85","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f56","82180","Cementiri de la Pobla de Claramunt","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-la-pobla-de-claramunt","-SALES CARBONELL, Jordina (1993-94): \'Tombes i Necròpolis Isolades a la Comarca de l\'Anoia\', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15, ed. Departament d\'Història Medieval de la Universitat de Barcelona, p. 325. -VILA CARABASSA, Josep M. (1998): \'El Castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt)\', Arqueologia Medieval a l\'Anoia. Catàleg de l\'exposició, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval i Diputació de Barcelona, Igualada, p. 48-49. -RIBA GABARRÓ, Josep (2005c): \'El cementiri nou del segle XVI\', Butlletí Municipal, octubre-novembre 2005, p. 18. -RIBA GABARRÓ, Josep (2014): \'Les sepultures parroquials\', Butlletí Municipal, setembre-novembre 2014, p. 18. -http://www.patrimonifunerari.cat/mapa-funerari-de-catalunya/mapa-funerari-de-lanoia/pobla-claramunt/ -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=21\&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=\&codi=5947","XIX","","Es tracta de l\'actual cementiri municipal i és l\'únic que hi ha actualment en funcionament dins el terme. Es troba ubicat al polígon industrial dels Plans d\'Arau (se\'l coneix popularment com \'cementiri dels Plans d\'Arau\'), per tant allunyat del nucli de població Catalogat dins la corrent artística de l\'Historicisme, és de planta rectangular i està disposat segons un eix longitudinal NO-SE, amb l\'accés al SE, amb el perímetre tancat per una senzilla tàpia d\'obra arrebossada. L\'obertura de l\'accés està flanquejada per quatre obeliscs esgraonats, dos a banda i banda, que coronen quatre petits pilars. Té una superfície total de 2.900 m2 i no disposa de capella.","08165-59","Polígon Industrial els Plans d\'Arau, s/n","L\'enterrament més antic documentat a la Pobla de Claramunt és el d\'època neolítica localitzat a Cal Ti, amb una antiguitat estimada entorn els 5.000 anys. Després d\'un gran salt temporal i d\'un buit d\'informació notable, la primera sagrera històrica documentada a la Pobla de Claramunt correspon al cementiri de la capella del castell, documentada a partir de 1025. En un primer moment, la necròpoli deuria ocupar només l\'espai de darrere l\'absis de l\'església, però amb posterioritat i degut a les seves atribucions parroquials s\'estengué i passa a ocupar també el pati del castell. Un segon cementiri medieval estava ubicat al turó de Sant Andreu, on Pere de Claramunt (documentat als voltants del 1205) hi fundà una capella on es donava sepultura als afectats per pestes, als condemnats, als forasters i als viatgers que morien a la Pobla durant el seu trajecte. L\'últim enterrament efectuat al cementiri de la capella de Sant Andreu data del 1710. Que la seu parroquial, ubicada primigèniament al recinte del castell, es traslladés després de 1463 a una capella advocada a la Santíssima Trinitat que el 1380 s\'havia fundat dins el nucli urbà de la Pobla de Claramunt, no significà el final de la sagrera del castell, ja que s\'hi segueixen documentant inhumacions (això sí, cada cop menys freqüents) almenys fins l\'any 1646. De fet, aquesta primitiva sagrera funcionà durant els seu últim segle en paral·lel al nou cementiri que el 1567-68 s\'havia beneït al costat de la capella de la Santíssima Trinitat, cementiri que s\'amplià el 1793 quan s\'inaugurà l\'església parroquial de Sant Maria i que estigué actiu fins el 1885 i que no fou exhumat fins l\'any 1903. Precisament l\'any 1885 es va declarar a la Pobla de Claramunt una epidèmia de còlera asiàtica que va obligar a enterrar els 34 finats als Plans d\'Arau, en un primitiu recinte al Pla del Corral del Coca, creant així el primer precedent del cementiri actual; uns pocs anys més tard, el 1892 s\'hi començaren a construir nínxols i s\'envoltà el recinte amb una tanca. El seu emplaçament fora del nucli de població donava per fi resposta efectiva a les exigències dels postulats higienistes que s\'estaven escampant per tot Europa des de finals del segle XVIII i que havien aconseguit que a mitjan segle XIX s\'instauressin una sèrie de reformes higièniques i sanitàries que entre altres accions preveien la construcció de nous cementiris fora dels nuclis urbans per tal d\'evitar noves epidèmies. Amb aquesta nova situació, els cementiris parroquials dels nuclis habitats es van amortitzar definitivament (en un moment relativament tardà el cas de la Pobla) i es va començar a enterrar als nous cementiris, recuperant així una costum que enfonsa les seves arrels en època romana, quan la Llei de les XII Taules prohibia explícitament enterrar dins el perímetre dels llocs habitats. En un primer moment, aquest cementiri va ser de titularitat municipal, però de seguida (el 1897) passà a mans de la parròquia; de nou, el 1987, l\'Ajuntament va passar a administrar-lo, el que va permetre fer diverses obres de millora i ampliació entre 1993 i 1995.","41.5652400,1.6697500","389084","4602362","1885","08165","La Pobla de Claramunt","Obert","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82180-foto-08165-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82180-foto-08165-59-2.jpg","Legal","Historicista|Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Pública","Simbòlic","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","IMATGE 2: Perspectiva aèria del cementiri (Google maps).","116|98","46","1.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f57","82181","El Tio Nelo","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tio-nelo","-RIBA GABARRÓ, Josep (2015): \'Els aplecs sardanistes al Xaró\', Butlletí Municipal, abril-juliol 2015, p. 22. -http://infoanoia.cat/berenador-tio-nelo-pobla-claramunt/ -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=29\&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=\&codi=5920","XX","Abandonat i sense manteniment.","Quan s\'arriba al nucli o urbanització del Xaró tot venint de la Pobla de Claramunt o de Carme, les primeres edificacions i una gran esplanada es troben al costat del tancat revolt de la carretera que dona accés al nucli poblat: es tracta de l\'antic complex d\'esbarjo avui abandonat conegut popularment amb el nom del \'Tio Nelo\', que estava en els terrenys d\'una casa d\'estiueig o segona residència (torre) del mateix nom formada per de diversos cossos, de planta baixa i dos pisos i avui encara dempeus; construïda entre els anys 1940-45 pel mestre d\'obres Antoni Gibert (artífex també de la Torre de cal Font, al barril de la Rata) segons el model de la típica torre de principis del segle XX (ara ja amb el regust propi de l\'arquitectura de postguerra), amb coberta a quatre aigües, estructurada segons tres nivells de superposicions, amb balconades i finestrals d\'arc, i envoltada per un mur fet de blocs de pedra local escairada amb unes grans arcuacions de totxo força profundes. A uns metres de la casa, al seu costat sud s\'hi aixeca l\'emblemàtica \'Torre de l\'Aigua\', una torre de secció semi-circular allargada amb planta baixa i quatre pisos, sobre la qual continuava un cos de base més petita i de secció quadrada amb tres pisos més. Entre la torre d\'estiueig i la torre de les aigües hi ha la gran esplanada on durant molts decennis s\'hi van celebrar trobades, esdeveniments i moments d\'esbarjo familiar per part de gent vinguda dels voltants i d\'arreu de la comarca. El lloc està íntimament relacionat amb la font del Xaró, una surgència d\'aigua molt concorreguda per gent de tota la comarca a inicis del segle XX, molt abans que es construís la torre del Tio Nelo.","08165-60","Carretera del Xaró, s/n","La finca i la casa porten el renom (‘tio Nelo\') de l\'antic propietari de la finca Josep Aguilera i Soteras (1892-1988), un poblatà molt conegut per ser el precursor dels aliments envasats en sobres que quan va construir la casa del Tio Nelo ho va fer tot obrint la finca al gaudi del poble. Els entorns ja eren molt freqüentats durant la primera meitat del segle XX gràcies a la veïna font del Xaró, lloc d\'esbarjo molt apreciat a tota la comarca per passar-hi el diumenge, i per tant ja hi havia una tradició d\'esbarjo al lloc que Aguilera va voler potenciar més encara. Però el lloc del Tio Nelo es va fer realment popular i bulliciós durant els 70\', quan el lloc es va convertir en allò que en aquells temps es denominava ‘merendero\', és a dir, un lloc a la natura per anar a esbargir-se però on es pogués arribar amb el cotxe fins al peu mateix de l\'emplaçament on es passava el matí o la tarda. En definitiva, l\'esclat de la popularitat del lloc va anar de la mà de la generalització o popularització del vehicle privat entre les emergents classes mitjanes; de fet, una activitat més (potser la principal durant com a mínim un parell de decennis) que es podia fer al Tio Nelo era rentar el cotxe a consciència, tant per dins com per fora, escomesa que duien a terme els mateixos propietaris (majoritàriament els homes, en tot cas auxiliats per la resta de la família en tasques puntuals). Tot i que el lloc estava enfocat a l\'esbarjo familiar, en aquesta finca s\'hi van celebrar també aplecs de sardanes, trobades de grups, partits de futbol, etc. Les activitats públiques al lloc es van abandonar ja ben entrats els anys 90\'. A temporades va tenir servei de bar i/o restauració, i segons algunes notícies orals al Tio Nelo s\'hi podien comprar barres de gel per a les neveres antigues. En els últims anys només ha romàs obert a temporades un local de restauració a la petita part del complex que dona a la carretera.","41.5481400,1.6800900","389917","4600450","1940-45","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Regular","","Inexistent","","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","Antoni Gibert","Altres noms: Torre del Xaró.Foto 1: Postal colorejada de l\'edifici un poc temps després de la seva construcció.","","46","1.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f58","82182","Antiga Casa de la Vila","https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-de-la-vila-0","-LACUESTA, Raquel, VILAMALA, Imma (1991 o posterior): Antiga Casa de la Vila. La Pobla de Claramunt, Diputació de Barcelona. -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993) La comarca de l\'Anoia a finals del segle XVIII. Els \'qüestionaris\' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l\'Abadia de Montserrat, Barcelona, p. 401. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=3\&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=\&codi=25264","XVI-XX","","L\'antiga Casa de la Vila o Ajuntament Vell és actualment un edifici porxat de planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues aigües, que conserva quatre arcades -tres de frontals i una de lateral-. La seva planta és quadrangular, amb una lleugera tendència allargada. Al primer pis hi ha finestres, i al segon balconeres amb ampit de barana de ferro. Té façana principal a la plaça homònima i façana lateral al carrer Major. Té una segona façana lateral però només de manera molt parcial, atès que per la banda oest en la seva major part té paret mitjanera amb la finca n. 3 de la mateixa plaça; precisament, en el discret angle que dibuixa aquest lateral amb la façana principal hi té ubicada una de les antigues teieres de la vila. La major part de les façanes principal i lateral es presenten arrebossades amb una argamassa de coloració rosada-salmó; mentre que la superfície a nivell de la base, així com els pilars de les porxades, mostren l\'obra a base de carreus de pedra de turo, ben tallats, de mida gran i mitjana. A la façana que dona al carrer Major s\'observa un molt lleuger atalussament a la base de l\'edifici, clar indicatiu dels seus orígens baixmedievals-moderns, estimats dins el segle XVI. Des del porxo s\'accedeix a l\'interior de l\'edifici mitjançant dues portes: una dona a la planta baixa, i l\'altra a l\'escala que porta als pisos superiors. Els sostres del porxo i de la planta baixa són els originals de l\'edifici, consistents en embigats de fusta i revoltons; per contra, els sostres dels pisos superiors són recents, tal i com delata l\'embigat de formigó.","08165-61","Plaça de la Vila, s/n","Segons el Capbreu de 1629, al davant de l\'hostal regentat per Nicolau Coca (1528-1605) i pel seu fill Francesc (1567-1620) s\'hi havia construït la Casa del Comú -molt probablement cap a finals del segle XVI-. El Capbreu també especifica que la casa es destinava a hospital de pobres i malalts. Entre la Casa del Comú i l\'hostal es configurà la plaça Major (avui plaça de la Vila), on es comença a celebrar el mercat. Curiosament, als qüestionaris de Francisco de Zamora de l\'any 1790 es fa constar que ‘esta villa no tiene casa de ayuntamiento, y no se puede construir por falta de haveres\'. El 1817 la Pobla es va quedar sense forn i l\'Ajuntament va decidir construir-ne un a la Casa del Comú, amb allotjament inclòs per al nou flequer. Per aquestes dates, consta que un edifici del costat de la Casa del Comú, propietat dels Cardona-Medinacelli, feia funcions de presó. El 1917, essent encara Ajuntament, es feren importants reformes a l\'edifici, fins que finalment l\'any 1928 el consistori es traslladà a les dependències actuals. L\'any 1989, l\'Antiga Casa de la Vila fou de nou intervinguda, aquest cop a càrrec de la Diputació de Barcelona i de l\'Ajuntament. Al llarg del segle XX l\'edifici ha acomplert diverses funcions (consultori mèdic, escola, seu d\'entitats culturals, casal d\'avis, arxiu fotogràfic i biblioteca municipal), encara que actualment i des de fa uns anys roman sense ús.","41.5543000,1.6748300","389489","4601140","","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82182-foto-08165-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82182-foto-08165-61-2.jpg","Legal","Modern|Popular|Gòtic","Patrimoni immoble","Edifici","Pública","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","També anomenada Antiga Casa del Comú o Ajuntament Vell.","94|119|93","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f59","82183","Ateneu Gumersind Bisbal","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-gumersind-bisbal","-RIBA GABARRÓ, Josep, ed. (2002d): Premi Gumersind Bisbal i Gutsems. 30è Aniversari (1972-2002), Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 14. -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 82-83. -SURROCA LLUCIÀ, Isidre (2015): \'El Casino de la Pobla de Claramunt i la lluita pel poder municipal els primers anys del franquisme\', Revista d\'Igualada, 51, p. 19-31.","XX","","A l\'avinguda principal del nucli de Població, al costat de l\'església parroquial i davant l\'Ajuntament, s\'emplaça aquest gran edifici que ocupa part d\'una illa urbana, al solar on abans de la Guerra Civil s\'hi havia aixecat l\'antic edifici del Centre Republicà. Es tracta d\'un edifici molt remodelat i ampliat al llarg del segle XX, que en el seu estat actual es presenta com una edificació de varis cossos annexats amb planta baixa i primer pis, que a nivell de façanes es presenta com una sola unitat que s\'obre a tres carrers. Part de la façana principal té una zona porxada que abasta tota l\'alçària de l\'edifici.","08165-62","Avinguda Catalunya, 9 cantonada amb carrer Solell i carrer Anselm Clavé","L\'any 1920 s\'inaugurà en l\'actual solar de l\'Ateneu Gumersind Bisbal el nou edifici del Centre Republicà, abans al carrer Major. El 1923, amb el cop d\'estat de Primo de Rivera, l\'edifici passà a dir-se Centre Cooperatiu, on també van quedar integrats els dretans del Jardí. Aquesta situació va durar fins el 1928, quan els republicans van marxar al seu nou local del Casino Recreatiu. Acabada la Guerra Civil, l\'antic Centre Republicà, ara anomenat popularment ‘la Falange\' per ser seu administrativa d\'aquesta organització, va quedar com a únic local social-recreatiu del poble. El 1970 l\'edifici va passar a mans municipals i amb el patronatge econòmic de Gumersind Bisbal i Gutsems es van fer reformes i el 1976 es va reobrir com a Centre Cultural i Recreatiu. L\'any 1987 s\'hi va incorporar una Sala de Joves. Després de ser objecte d\'importants remodelacions arquitectòniques: el 199 s\'inaugurà el nou local amb el nom d\'Ateneu Gumersind Bisbal, i el 15 de juny de l\'any 2002 es va inaugurar la remodelació integral i una nova ampliació de l\'edifici que va passar a tenir servei de bar, les dependències per a les entitats del poble i la biblioteca municipal ‘Mn. Jacint Verdaguer\'. Actualment és una infraestructura municipal molt focalitzada a activitats lúdiques, on la Regidoria de Benestar Social hi organitza una àmplia gama d\'activitats, cursos i tallers. És també la seu social de la coral La Lira i de altres entitats locals, i és per això que està considerat el cor de la vida social i cultural de la Pobla de Claramunt.","41.5544800,1.6755200","389547","4601159","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82183-foto-08165-62-1.jpg","Inexistent","Popular|Racionalisme","Patrimoni immoble","Edifici","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","119|120","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f5a","82184","Casino Recreatiu","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-recreatiu","-RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 81. -CORNET COLOMER, Florenci (2000): Història del Quadre Escènic (1922-1949), ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt, p. 17-34. -SURROCA LLUCIÀ, Isidre (2015): \'El Casino de la Pobla de Claramunt i la lluita pel poder municipal els primers anys del franquisme\', Revista d\'Igualada, 51, p. 19-31. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=19\&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=\&codi=5943","XX","No té us ni manteniment des de fa molt temps.","A l\'entrada nord de la Pobla de Claramunt, al barri de Sant Procopi, es localitza l\'antic edifici del Casino Recreatiu. Tot i el mal estat que presenta actualment, totalment recobert amb una malla per tal d\'evitar accidents per despreniments, es tracta d\'un edifici que conserva encara l\'essència de la seva fesomia original del moment en que fou construït l\'any 1928, encara que amb mutilacions i reformes posteriors. Essencialment és una edificació de planta rectangular allargada, amb planta baixa i sostre alt, amb grans finestrals d\'arc rebaixat, tot i que té annexat un cos lateral a l\'extrem septentrional amb un primer pis i balcons amb balustrades de secció quadrangular. L\'estructura o cos principal havia tingut una entrada monumental que actualment està perduda, i a les façanes laterals encara es conserva també certa monumentalitat, tot i que moltes de les obertures originals de l\'edifici han estat profundament alterades al llarg dels anys i es troben força desfigurades, algunes fins i tot tapiades. L\'edifici és de regust neoclàssic, amb pilastres fetes d\'obra adossades a la façana principal, tant de secció arrodonida (dues) com de secció quadrada (vuit), d\'ordre dòric, amb estries al fust, actualment molt desgastades.","08165-63","Carrer Sant Procopi, 10-12","L\'edifici, construït a inicis del segle XX, fou la seu social del bàndol republicà durant els anys anteriors a la Guerra Civil Espanyola. L\'any 1928, els membres del primerenc Centre Republicà van abandonar el seu antic edifici social per construir-ne un de nou anomenat Casino Recreatiu. En aquells moments, la meitat de l\'edifici fou dedicat a cafè-bar i l\'altra meitat a sala de ball i de teatre, on hi va actuar el cèlebre grup de teatre local Quadre Escènic. Durant la Guerra Civil fou incautat i destinat a escoles. Un cop acabada la Guerra, va passar a dir-se Centro Nacional. El 1944 va passar a mans particulars i s\'hi va instal·lar una fàbrica de gènere de punt. Tot i així, el 1952 encara va acollir l\'última celebració del tradicional ball del Most i el 1953 els balls de la Festa Major.","41.5569000,1.6734400","389377","4601431","1928","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82184-foto-08165-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82184-foto-08165-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82184-foto-08165-63-3.jpg","Inexistent","Neoclàssic|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","99|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f5b","82185","Casa a la Plaça de l\'Àngel, 1","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-placa-de-langel-1","-http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=16\&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=\&codi=5940","XX","","A l\'única plaça del barri de les Figueres s\'emplaça aquesta casa entre parets mitgeres i amb la façana estreta i orientada cap a l\'est. La finca és una planta rectangular estreta allargada, i l\'edifici és de regust modernista, tot i les modificacions sofertes al llarg dels anys. Consta de planta baixa i tres pisos, amb galeria superior i terrat. Els dos primers pisos disposen de sengles balconades amb baranes de reixat bombat a la seva meitat inferior, molt característiques del primer terç del segle XX. A la galeria superior s\'hi han construït tres obertures dobles o geminades de maó vist, amb arc apuntat o més aviat de forma triangular. El coronament -que fa de mur del terrat- té dues obertures hexagonals a la part central també fetes amb maó vist.","08165-64","Plaça de l\'Àngel, 1","No es disposa de bibliografia publicada sobre aquesta casa urbana, que per la seva tipologia arquitectònica podria haver estat construïda entre 1915-1930, molt probablement sobre una edificació anterior ja present en aquest punt neuràlgic de les Figueres, un barri ja profusament citat als protocols notarials de la segona meitat del segle XVI.","41.5509900,1.6761000","389589","4600771","1915-30","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82185-foto-08165-64-1.jpg","Inexistent","Modernisme|Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","105|119","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f5c","82186","Cal Coca","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coca-0","-RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada, Igualada, p. 61. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=7\&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=\&codi=25265","XV-XVI","L\'edifici està desocupat i li manca manteniment.","Es tracta d\'una singular casal urbà entre mitgeres amb façana a dos carrers, essencialment d\'estil popular però que conserva com a elements destacats tres finestrals renaixentistes oberts a la façana principal, sobre el portal d\'arc rebaixat adovellat amb blocs de pedra de turo. La finca és rectangular i té soterrani, planta baixa i pis, amb altres diverses obertures distribuïdes irregularment per les seves dues façanes. La coberta és a dues aigües amb ràfec sobre bigues de fusta. L\'estructura és a base de parets de càrrega i arcs, tant de mig punt com apuntats, que assenyalen una antiguitat de la casa major que la que presenten els finestrals. Els finestrals i tota la façana principal donen al carrer Major, que com el seu nom indica fou la via pública principal de la vila en temps pretèrits, fet que dona sentit a la presència d\'aquesta decoració tant ostentosa. Aquestes obertures presenten les llindes i els brancals motllurats, amb decoració en relleu a base de garlandes i caps d\'àngels. La finestra central és coronada per un frontó triangular que té figures al timpà, mentre que les finestres laterals estan rematades amb les típiques petxines renaixentistes.","08165-65","Carrer Major, 24-26 / Anselm Clavé, 4","Fou el casal de la família Coca, nissaga documentada a la Pobla des de la Baixa Edat Mitjana (a. 1344) i extingida el 1926. Durant uns segles, aquesta fou considerada la casa més rica del poble, atès que els Coca, d\'origen pagès benestant, tenien interessos econòmics en molts sectors econòmics del poble, entre ells a la indústria paperera. Durant un temps fou propietat de la família Marí, i per això sovint se la coneix també amb aquest nom. L\'any 2001 l\'edifici fou adquirit per l\'Ajuntament, i espera per ser reconvertit en la futura seu del consistori local.","41.5540300,1.6750500","389507","4601110","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82186-foto-08165-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82186-foto-08165-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82186-foto-08165-65-3.jpg","Legal","Renaixement|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Pública","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","Casa coneguda amb altres diversos noms: \'Cal Marí\' i \'Casa Coca\'.","95|119|94","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f5d","82187","Ca l\'Antonet","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantonet","-http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=5\&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=\&codi=5925","XX","","En un extrem del barri de les Cases Noves, anant ja cap al barri de l\'Estació, es localitza aquesta casa urbana entre parets mitgeres, d\'estil noucentista, que fa cantonada i que per tant té dues façanes visibles. Té planta rectangular i disposa de planta baixa, dos pisos -l\'últim amb galeria- i terrat. La façana principal està orientada al nord-oest i allà hi té el portal d\'accés, consistent en una discreta obertura rectangular, descentrada respecte a l\'eix central de la façana. En aquesta façana principal, les finestres del primer pis són molt allargades en vertical i disposen de balconera. Totes les finestres menys la lateral que hi ha al costat de la porta d\'accés a l\'edifici tenen la particularitat de tenir els dintells decorats o acabats amb forma esglaonada, a l\'interior dels quals hi ha decoració amb rajoles vidrades de tonalitats blaves. El coronament de l\'edifici, a ambdues façanes, és arrodonit, i el de la principal porta inscrites en lletres de mesura considerable les inicials A A S corresponents al promotor i primer propietari de l\'edifici: Antoni Aguilera Soteras, de renom Antonet.","08165-66","Carrer Soldevila, 28 cantonada amb carrer Pas Blau","El promotor i antic propietari de l\'edifici, el pobletà Antoni Aguilera Soteras, era també el propietari d\'una edificació industrial localitzada no molt lluny de la casa i aterrada fa uns anys que tenia serradora, magatzem de fusta i celler de vi.","41.5529800,1.6793200","389861","4600988","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82187-foto-08165-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82187-foto-08165-66-2.jpg","Inexistent","Noucentisme|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","A l\'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya apareix també referenciada amb el nom de \'Casa A. A. S.\'.","106|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f5e","82188","Edifici a l\'Avinguda Pompeu Fabra, 24","https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-a-lavinguda-pompeu-fabra-24","-http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=25\&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=\&codi=5939","XX","","Es tracta d\'una casa urbana entre parets mitgeres amb una façana notablement decorada. La planta és quadrangular i disposa de planta baixa, primer pis i terrat català. Té una porta i una portalada d\'accés a la planta baixa, adintellades. Però els elements d\'interès històric-artístic es troben a nivell de primer pis, on s\'hi emplacen tres finestres amb balconada, el contorn de les quals està decorat mitjançant esgrafiats amb profusió de volutes i motius vegetals. Al dintell del balcó central hi ha les inicials DM inscrites. Les baranes dels balcons són de ferro forjat amb decoracions geomètriques i petites volutes Sota el ràfec, també esgrafiada, una sanefa de motius vegetals molt estilitzats s\'estén a banda i banda i passa per sobre dels respiradors del terrat. Finalment, la façana està coronada per una balustrada que abasta tot el recorregut de l\'edifici.","08165-67","Avinguda Pompeu Fabra, 24","No es disposa de notícies històriques publicades sobre aquesta casa construïda dins el primer quart del segle XX al peu de la carretera que anava d\'Igualada cap a Carme i Capellades tot passant per la Pobla de Claramunt.","41.5505400,1.6750800","389503","4600723","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82188-foto-08165-67-1.jpg","Inexistent","Noucentisme","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","A la fitxa de l\'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, aquest element apareix denominat com \'Façana a l\'Avinguda Pompeu Fabre, 24\'.","106","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f5f","82189","Edifici al Carrer de les Tres Fonts, 14","https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-carrer-de-les-tres-fonts-14","-http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=26\&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=\&codi=5902","XVI","Edifici molt deteriorat i a punt d\'ensorrar-se.","Amb la façana orientada a l\'est i presidint la plaça de la Vila, es localitza aquesta casa entre parets mitgeres i de planta rectangular, no molt gran, que disposa de planta baixa i tres pisos. La planta baixa i els dos primers pisos conserven elements antics de diferents centúries, mentre que la tercera planta és un afegit recent fet de totxana i inacabat. Allò més singular d\'aquest edifici és la meitat inferior de la seva façana, on es possible veure-hi una portalada descentrada respecte a l\'eix central de la façana, i amb dues arcades consecutives: la primera seria la d\'arc de mig punt, adovellada; la segona seria la més petita i d\'arc rebaixat, i es projectaria a partir de l\'obliteració de la part superior de la primera portalada. La finestra de la segona planta té detalls decoratius i motllures que apunten ja cap a l\'estil renaixentista; de fet, conserva una cartel·la on es llegeix l\'inici d\'un any del segle XVI: 15[...]. A nivell de planta baixa i primer pis s\'aprecia molt bé la construcció a base de filades més o menys regulars de blocs de pedra mitjans ben tallats, segons una tècnica pròpia de la Baixa Edat Mitjana i dels segles XVI-XVII.","08165-68","Carrer de les Tres Fonts, 14","El carrer de les Tres fonts és una de les artèries més característiques i primitives del nucli històric de la Pobla de Claramunt, i en el punt precís on es troba aquesta casa és on el carrer s\'obre a la plaça de la Vila, on hi hagué l\'antic edifici del consistori municipal des de la Baixa Edat Mitjana. Pel que fa a aquesta casa del carrer de les Tres Fonts en concret, de la que no se\'n coneixen referències històriques publicades, per la tipologia de la construcció (si més no pel que fa a la seva planta baixa) cal situar-la dins el segle XVI, encara que el fet que es trobi en una àrea que fou poblada a partir de mitjans segle XV podria fer-ne remuntar els seus orígens un segle.","41.5541900,1.6746100","389470","4601128","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82189-foto-08165-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82189-foto-08165-68-2.jpg","Inexistent","Renaixement|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","A la fitxa de l\'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, aquest element apareix denominat com \'Façana al Carrer de les Tres Fonts\'.","95|119|94","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f60","82190","Carrer Major","https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-21","-http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=27\&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=\&codi=5898 -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=36\&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=\&codi=6710","XIV-XXI","","El carrer Major de la Pobla de Claramunt discorre actualment des del carrer del Raval fins a desembocar a l\'Avinguda Catalunya (carretera C-244), i en el seu urbanisme i en les cases que el conformen és possible observar-hi gairebé 7 segles d\'història de la vila, amb edificis significatius de l\'etapa més primitiva com ara l\'Antiga Casa de la Vila, el casal de Cal Coca, l\'antiga capella gòtica de la Santíssima Trinitat, o les cases amb portalades adovellades dels segles XVI i XVII, tot passant per l\'església parroquial construïda al segle XVIII i arribant a les cases del segle XX construïdes abans de la Guerra Civil i a les activitats culturals dels últims anys com el Pessebre Vivent o la Trobada de Puntaires per a les que el carrer conforma l\'escenari idoni. Tot i la seva importància històrica, es tracta d\'un carrer estret, com correspon als paràmetres de la urbanística medieval tradicional.","08165-69","Carrer Major","Aquesta arteria urbana degué ser de les primeres, si no la primera, a formar-se a partir de l\'assentament de la població en aquest indret al peu de la muntanya del castell després que la gran riuada de l\'any 1344 arrasés la Pobla Vella, al lloc on avui hi ha el barri de les Cases Noves. En la Carta Pobla que regula les condicions d\'aquest nou punt de poblament s\'especifica que es cedeix ‘un pati al camp d\'en Jaume Coca\', a l\'entrada de la costa del castell de Claramunt, és a dir, als peus de la muntanya. El document fou produït a Cardona el 15 de setembre de 1344, i fou atorgat pels vescomtes de Cardona Hug Folc II i Beatriu, i signat per ells i altres segons s\'especifica en el mateix text. Antigament era també conegut com ‘carrer del Mig\' per la seva posició central respecte al nucli baixmedieval de la Pobla.","41.5545200,1.6748700","389493","4601165","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82190-foto-08165-69-1.jpg","Inexistent","Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Modernisme|Noucentisme|Popular","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Pública","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","93|94|95|98|105|106|119","46","1.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f61","82191","La Fàbrica Nova","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-nova-1","-RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada, Igualada, p. 59. -https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160425/401336293835/manufacturas-clima-paraguas-fabrica-glories.html","XX","","Edifici de planta baixa amb quatre naus consecutives, cadascuna de les quals té una coberta a dues aigües. L\'estructura és feta a base de pedra irregular, amb pedres cantoneres tallades i maons i maçoneria rodejant les obertures. La nau més septentrional, que és la que té l\'entrada a l\'edifici mitjançant tres graons, presenta una construcció diferent a les restants, ja que és feta tota de totxo; a més la seva planta és conforma un gran rectangle allargat, mentre que la resta de naus són més curtes i quadrangulars.","08165-70","Avinguda Catalunya cantonada amb carrer Barquera","La denominada Fàbrica Nova (també coneguda com ‘El Camp\') de la Pobla de Claramunt, avui un edifici en desús, va ser concebuda com una factoria de paraigües que formava part de les indústries que havia fundat Pius Rubert Laporta a partir d\'inicis del segle XX, amb fàbriques diverses distribuïdes arreu de Catalunya i Barcelona.","41.5540000,1.6756900","389560","4601106","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82191-foto-08165-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82191-foto-08165-70-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","98","46","1.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f62","82192","Camí Antic del Castell","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-del-castell","-RIBA GABARRÓ, Josep (2013): \'Les batalles del segle XX al castell de Claramunt\', Miscellanea Aqualatensia, 15, p. 258-260. -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (20162ed): Cartografia històrica de l\'Anoia, Ajuntament de la Pobla de Claramunt/Diputació de Barcelona.","X-XX","Parcialment perdut per manca d\'ús.","Es tracta d\'un antic camí que, tot serpentejant i rodejant la muntanya al capdamunt de la qual hi ha el castell, connectava La Pobla de Claramunt amb la fortalesa medieval per la seva entrada principal, ubicada a la banda sud. Aquest camí està parcialment perdut, tot i que el seu trajecte complet apareix encara marcat en plànols del segle XIX (e. g. \'Croquis de Igualada y sus inmediaciones\' 1813). Es tracta d\'un trajecte molt més llarg que el camí emprat actualment, i aquest fet s\'explica pel seu ús com a camí de bast. Tot sortint del poble, discorre per la Vall de Garrigues, tot passant pel mas en runes de Can Valls de les Garrigues i fent giragonses pel vessant de ponent del roquissar del Cargol, des d\'on finalment s\'enfila cap a la fortalesa. A la seva part final, just abans d\'arribar al castell, aquest antic camí es torna estret i fa vulnerable a tothom qui hi passa, mostrant així molt clarament la seva voluntat o concepció defensiva. Atès que era el camí d\'accés a la fortalesa, no resulta estrany que tingués punts de referència i control com ara la casa fortificada de can Valls (just al principal revolt del camí i on aquest canvia de direcció per ja enfilar-se cap al castell) o una estructura de guaita a la part alta d\'un altre dels trams, la qual no només controla el camí des d\'una posició preeminent i elevada, sinó que també té comunicació visual directa amb el castell, tancant així un cercle defensiu del camí junt amb l\'antiga masia fortificada de Can Valls. Finalment, la torre que amb tota probabilitat hi va haver al puig de la Guàrdia, avui ja al límit amb l\'actual terme municipal de Vilanova del Camí, completaria el conjunt d\'elements de control visual i comunicació entorn el castell de Claramunt i el seu antic camí. Aquest camí enllaçava amb un altre que venia d\'Igualada tot passant per les carenes de la Guàrdia (terme municipal de Vilanova del Camí) i per les Socarrades, ja al terme de la Pobla de Claramunt.","08165-71","Vall de les Garrigues","El camí antic del Castell, també dit ‘camí de ponent\', fins inicis del segle XX va ser el tradicionalment emprat per anar de la Pobla al Castell de Claramunt. Actualment està poc o gens transitat, atès que actualment hi ha habilitat el denominat ‘Camí del Castell\' que bé des del nucli antic de la població (carrer de les Tres Fonts), bé des de l\'Avinguda Pompeu Fabra, mena a la fortificació per un camí més curt to i que amb un pendent molt més acusat. És també, des de fa uns pocs anys, el camí emprat de nou per accedir al castell durant l\'Aplec de la Santa Creu celebrat a inicis de maig, caminada popular que s\'ha anat popularitzant amb el nom de ‘pujada al castell per la banda de ponent\'.","41.5530200,1.6622400","388437","4601014","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82192-foto-08165-71-1.jpg","Inexistent","Modern|Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Científic","","","","2020-10-07 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","IMATGE 1: Foto del tram final de l\'accés primigeni al castell dels Claramunt (fotografia: Manel Ramoneda).","94|98","49","1.5","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f63","82193","Safareig Públic","https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-4","-TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993) La comarca de l\'Anoia a finals del segle XVIII. Els \'qüestionaris\' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l\'Abadia de Montserrat, Barcelona, p. 422. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=38\&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=\&codi=5900 -BOUZA VILA, Jerónimo et alii (2010): \'Històries de dones i homes rentant roba: dels safareigs públics a les bugaderies autoservei\', Recerques. Revista d\'Etnologia de Catalunya, 36, p. 162-165.","XVIII","","Es tracta d\'una estructura recentment rehabilitada, ubicada al pendent d\'un carrer del nucli històric, consistent en un safareig cobert per una teulada a una aigua suportada per pilars de maó i recolzada sobre la façana d\'una casa. La bassa principal és un gran receptacle rectangular fet a base de blocs de pedra i mesura 4 x 1\'75 m. Un dels blocs de pedra centrals de l\'estructura porta inscrita la data de la seva construcció: 1784. El safareig és alimentat per les aigües del torrent de Can Pujol. Antigament, l\'aigua que sobreeixia era conduïda a una bassa per regar els horts del mossèn; però a l\'actualitat, l\'aigua torna de nou al torrent de Can Pujol. Just al costat, on actualment hi ha una placeta pública, hi havia hagut l\'antic escorxador, avui desaparegut. Així, l\'entorn del safareig s\'ha convertit en un petit punt d\'esbarjo, on seure una estona o prendre la fresca. Per tant, tot i perdre la seva funció original de rentador de roba, el lloc segueix acomplint una funció com a espai públic.","08165-72","Carrer Raval, s/n","Abans de l\'arribada generalitzada d\'aigua corrent a les cases i de la invenció de les rentadores mecàniques, la gent acostumava a rentar la roba bé directament al riu o, ja més avançadament, en rentadors públics ubicats a les afores de les poblacions, que a la vegada eren un punt de trobada social. A Catalunya, l\'època àlgida dels safareigs públics s\'estén de 1850 a 1960. Als qüestionaris de Francisco de Zamora de l\'any 1790 ja es fa constar que a la vila hi havia ‘un lavadero que sirve para todos los individuos de la villa\', encara que no se n\'indica l\'emplaçament. Atesa la data de 1784 gravada al mateix safareig, amb tota probabilitat els qüestionaris s\'estan referint a aquesta infraestructura..","41.5536800,1.6748600","389490","4601072","1784","08165","La Pobla de Claramunt","Obert","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82193-foto-08165-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82193-foto-08165-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82193-foto-08165-72-3.jpg","Legal","Popular|Modern","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Científic","","","","2020-10-07 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","119|94","49","1.5","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f64","82194","Rec de l\'Estrassa","https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-lestrassa","-RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada, Igualada, p. 15. -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 71.","XVII-XVIII","Segons el tram, el rec està millor o pitjor conservat.","En la documentació dels segles XVII-XVIII apareix referenciat aquest rec o sèquia que capta aigua del riu Anoia i transcorre des de la resclosa de la Boixera fins al molí paperer d\'en Jeroni Romeu, al barri de les Figueres, tot passant pel molí de l\'Estrassa, on antigament també hi deixava aigua. Actualment aquest rec o sèquia, del que es conserva el traçat però amb l\'estructura construïda ja molt modificada, consta de cobertura i doble canalització. En alguns trams és possible observar-hi estelladors o bagants per tal de tallar el curs de l\'aigua.","08165-73","Parc de l\'Estrassa","Tot i que les primeres referències documentals que parlen d\'aquest rec corresponen al segle XVII, possiblement hi hagin precedents més antics per a aquesta obra d\'enginyeria. El 1988, l\'estructura va ser objecte d\'importants reformes per tal de garantir-ne el seu funcionament.","41.5581600,1.6737700","389407","4601570","","08165","La Pobla de Claramunt","Difícil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82194-foto-08165-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82194-foto-08165-73-2.jpg","Inexistent","Popular|Modern","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","IMATGE 2: Estallador o bagant del rec. Foto: Marta Bartrolí Romeu.","119|94","49","1.5","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f65","82195","Rec del Coca","https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-del-coca","-RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada, Igualada, p. 3. -RIBA GABARRÓ, Josep (2004c): \'L\'aigua i el paper foren riqueses de Cal Coca, de la Pobla de Claramunt (segles XIV-XIX)\', Miscellanea Aqualatensia, 11, p. 65-98.","XVII-XVIII","Segons el tram, el rec està millor o pitjor conservat.","Aquest rec centenari és el que deriva les aigües de la riera de Carme. El començament de l\'obra d\'enginyeria passa per la banda esquerra de la riera de Carme, on la conducció rega horts. En alguns trams és soterrat, i en altres circula a cel obert. Es va apropant al nucli urbà, pel sector del barri de les Figueres, on donava aigua als seus antics molins i on és possible encara observar-hi diferents elements auxiliars com ara les claus d\'entrada d\'aigua a les feixes o una vàlvula per evacuar l\'aigua del rec quan el cabal baixa massa abundant. Encara es conserva bona part del seu recorregut per la part posterior d\'algunes cases amb els seus antics safareigs alimentats per l\'aigua del rec.","08165-74","Barri de les Figueres","L\'origen d\'aquest rec és en una captació d\'aigua a uns tres quilòmetres del bari de les Figueres, a la dreta de la riera de Carme, ja dins el terme de la Torre de Claramunt. Inicialment es va projectar una resclosa prop de Cal Patera, i després es va fer un aqüeducte (actual pont de la riera de Carme) per conduir l\'aigua cap a aquest rec del Coca. El rec (sota la denominació de ‘rec de les Figueres\') ja apareix documentat al capbreu de 1573 ‘a tocar del camí que va des de la Pobla a Carme\'. Unes revingudes de la riera de Carme l\'agost de 1866 van afectar greument l\'estructura del rec, que es va haver de reconstruir amb ‘100 pams de llargada, 16 pams d\'alçada i 2 pams d\'amplada, posant per sobre una filada de pedra forta amb pendent a cada banda i per tot el davant turo picat i al darrera de pedres doblades, igual que el tros de la resclosa que va quedar\'.","41.5503200,1.6756000","389546","4600698","","08165","La Pobla de Claramunt","Difícil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82195-foto-08165-74-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","També anomenat \'Aqüeducte del Coca\', \'Rec de Cal Marió\' i \'Rec de les Figueres\'.","119","49","1.5","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f66","82196","Mina d\'Aigua al Turó de Sant Andreu","https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-al-turo-de-sant-andreu","-Fons Documental de la Família Romeu (FDFR).","XVIII-XIX","","Es tracta d\'una mina d\'aigua excavada a la paret rocosa del turó de Sant Andreu. Disposa d\'un accés en forma de túnel de secció quadrangular i una alçada d\'uns dos metres, amb varies desenes de metres de recorregut. A uns 15 metres des de l\'entrada es localitza aigua al sòl (uns tres dits durant la visita efectuada durant l\'abril de 2019), i a uns 10 metres d\'aquest punt hi ha un segon passadís més baix que sembla que encara sigui més llarg que el primer. Un cop s\'ha entrat uns metres cap a l\'interior, en un punt determinat hi ha obert un pou ascendent que va a parar al marge d\'un antic camp de conreu.","08165-75","Turó de Sant Andreu","Es conserven notícies escrites inèdites de mines d\'aigua (en concret d\'una ‘mina de Sant Andreu) localitzades a la zona d\'aquest turó durant els segles XVIII-XIX, però caldria un estudi monogràfic i aprofundit per posar en relació aquesta mina amb la documentació escrita.","41.5512700,1.6738100","389399","4600805","","08165","La Pobla de Claramunt","Difícil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82196-foto-08165-75-2.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","98","49","1.5","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f67","82197","Basses de Sant Andreu","https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-sant-andreu","-Fons Documental de la Família Romeu (FDFR).","XVII-XX","","Es tracta d\'un conjunt de basses modificades per la mà humana aprofitant unes surgències naturals d\'aigua, en el context d\'unes terrasses d\'horts ubicades al sud-oest del turó de Sant Andreu i a part de la vessant sud de la serra de la Ninota. Antigament, el sistema funcionava per la pròpia pressió de l\'aigua, que anava baixant per una canalera i cada hort disposava d\'un distribuïdor. Actualment, només dues d\'aquestes basses són accessibles al públic, mentre que la resta estan ubicades en indrets i horts amb tanques.","08165-76","Horts del Turó de Sant Andreu","Des de com a mínim els segles moderns, es documenta l\'explotació d\'aigua en aquesta zona tant per a la irrigació dels horts com per a altres activitats econòmiques. La documentació escrita -inèdita- dels segles XVIII i XIX, així com diverses fonts orals del segle XX, revelen les pugnes entre diferents propietaris per l\'explotació d\'aquestes surgències d\'aigua que amb el temps es van acabar configurant com a ‘basses\' degut a les continuades accions antròpiques.","41.5498400,1.6706500","389133","4600651","","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82197-foto-08165-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82197-foto-08165-76-2.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Productiu","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","98|94","49","1.5","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f68","82198","Barraca-amagatall de Mossèn Pere Bosch","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-amagatall-de-mossen-pere-bosch","-BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 54- 135-138.","XIX-XX","La construcció està abandonada i no té cap manteniment.","Tot iniciant la baixada des de l\'esperó superior sud-est de turó de Sant Andreu, molt a prop de les restes de la capella homònima, s\'emplaça una petita barraca de planta quadrangular, feta de tàpia i fusta i amb coberta a una sola aigua. Té una sola obertura adintellada amb un tauló de fusta i sense porta. Actualment els matolls ja n\'amaguen la part posterior. Segons la tradició popular i els dietaris del propi mossèn Pere Bosch, en aquesta barraca s\'hi amagà l\'eclesiàstic durant els inicis de la Guerra Civil per tal d\'evitar ser represaliat. Sense que posseeixi cap element artístic mínimament rellevant, el seu valor és exclusivament patrimonial i simbòlic, atesa la importància de la figura de mossèn Pere Bosch per a la Història de Pobla de Claramunt.","08165-77","Turó de Sant Andreu","Durant la Guerra Civil Espanyola, en aquesta barraca s\'hi va amagar durant tres dies el carismàtic i popular mossèn Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, atès el perill que durant un temps van córrer els religiosos. Els tres primers dies que es va refugiar fugint dels efectes colaterals de la guerra, el mateix mossèn explicava que durant el dia s\'estava a la barraca del bosc (propietat de Can Pujol), des d\'on podia observar si hi havia perill a baix al poble, mentre que de nit baixava a dormir a la masia. Essent el mossèn a Can Pujol, finalment els elements descontrolats va prendre foc a la parròquia. Pere Bosch i Ferran (1888-1945), rector de la Pobla des de finals de 1923 a 1940 -amb l\'interval de la guerra civil-, fou l\'autor de la ‘Monografia del Castell i la Pobla de Claramunt\', un document inèdit però que constitueix el primer intent modern d\'escriure una obra sistemàtica i rigorosa sobre la història de la Pobla de Claramunt amb l\'Arxiu Parroquial com a base documental.","41.5512200,1.6732400","389351","4600800","","08165","La Pobla de Claramunt","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82198-foto-08165-77-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","119","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f69","82199","Pont del Pas Blau","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-pas-blau","-RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada, Igualada, p. 14. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000-2001): \'Els primers ponts del segle XX: el pont del Pas Blau (VI)\', Butlletí Municipal, 7, p. 14.","XX","","Al costat del nucli urbà de la Pobla, entre la zona esportiva municipal i una gran fàbrica de paper, a l\'indret conegut amb el microtopònim \'el Balç\', a tocar de les Cases Noves i el camp de futbol municipal, s\'alça aquest pont de factura recent que travessa el riu Anoia en diagonal i que fou concebut essencialment per al trànsit rodat. Substitueix un antic pas, i comunica la Pobla amb el nucli disseminat de la Rata. Consta d\'una sola arcada molt rebaixada, gairebé arquitrau, suportada per quatre grans columnes molt amples però de poca alçària. Atesa la seva construcció l\'any 1994, la seva factura és molt funcional i feta a base de peces de formigó armat, sense cap interès artístic ni arquitectònic especial. La frondosa vegetació de ribera que ha crescut al seu voltant en fa impossible una vista panoràmica.","08165-78","Les Cases Noves/ El Balç","Aquest pont es troba sobre l\'antic pas a gual del camí Ral que venia de Barcelona i que s\'endinsava cap a la península en direcció a Lleida i Madrid Ja a mitjan segle XX s\'havien fet diversos projectes per construir un pont en aquest lloc que permetés la comunicació entre la Pobla i la Rata sense haver de patir les afectacions de les constants riuades que tallaven els passos de factura més senzilla i que obligaven a donar la volta pel Xaró, per la Torre de Claramunt o per Capellades. Finalment, l\'esperada obra d\'enginyeria es va executar i inaugurar l\'any 1994, tot prenent el nom del color blau de la llicorella que circumda l\'estructura.","41.5511400,1.6808300","389984","4600782","1994","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","","Inexistent","","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","GISA - Gestió d\'Infraestructures S.A.","","","49","1.5","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f6a","82200","Pont de Rigat","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-rigat","-RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada, Igualada, p. 32. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000c): \'Els primers ponts del segle XIX: el de la Boixera i el de Rigat (II)\', Butlletí Municipal, 3, p. 14. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000d): \'Els primers ponts del segle XIX: quatre construccions per passar el ferrocarril (III)\', Butlletí Municipal, 4, p. 14.","XIX","","Es tracta d\'un pont ferroviari limítrof entre les partions dels termes municipals de Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt, que discorre per sobre del torrent de Castellolí al seu pas per Rigat. Es tracta d\'una construcció de petit abast, fet a base d\'un trenat de bigues de ferro, i el seu traçat presenta una lleugera curvatura degut a la topografia del terreny. Actualment hi passa el tren de la línia Barcelona-Igualada.","08165-79","Nucli de Rigat; Barri de Ca l\'Isidret","Les obres del pont de Rigat van sortir a subhasta l\'any 1880, i les obres es van acabar i inaugurar el 1883. Les obres les va executar el mateix constructor que el pont de la Boixera. Amb l\'arribada del ferrocarril a la comarca de l\'Anoia l\'any 1893, aquest pont passà a formar part de les infraestructures del trajecte Igualada-Barcelona. L\'any 1939, en el context de la Guerra Civil Espanyola, fou danyat per una voladura de dinamita, però ràpidament refet a l\'any següent. Se\'l coneix també amb el nom del Pont de Ferro.","41.5648300,1.6604600","388309","4602328","1883","08165","La Pobla de Claramunt","Difícil","Bo","","Física","","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Altres","","","","2020-07-03 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","","49","1.5","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f6b","82201","Pont de la Boixera","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-boixera","-RIBA GABARRÓ, Josep (2000c): \'Els primers ponts del segle XIX: el de la Boixera i el de Rigat (II)\', Butlletí Municipal, 3, p. 14. -CORTÉS ELÍA, M. del Agua (2018b): Informe per tramitar la declaració com a BCIL: Molí de la Boixera, la Pobla de Claramunt, Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i Ajuntament de la Pobla de Claramunt. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=34\&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=\&codi=5923","XIX","Ha estat molts anys abandonat i actualment està en fase de recuperació i rehabilitació.","El pont de la Boixera, localitzat just al costat del molí homònim, és una gran obra d\'enginyeria que té una llargada de 100 m i una amplada de 8, i que s\'ubica a l\'aiguabarreig del riu Anoia amb la riera de Castellolí, tot travessant el primer curs d\'aigua. Està dissenyat a base de quatre grans ulls d\'arc de mig punt. La part central de l\'estructura, és a base de maçoneria amb filades de pedres regulars, mentre que els quatre arcs centrals de mig punt són adovellats amb blocs de pedra i tenen voltes de maó. Aquests arcs arrenquen de pilars coronals per línies d\'imposta. S\'observen contraforts atalussats i estreps laterals de paredat comú. A l\'ampit de l\'únic arc auxiliar de la construcció, hi ha emplaçada una placa amb l\'any 1882 (el pont s\'havia començat a construir el 1881 i les obres van finalitzar el 1883/84).","08165-80","Indret de la Boixera","Les obres del pont de la Boixera van sortir a subhasta l\'any 1880, i es van acabar i inaugurar el 1883 (1884, segons altres fonts). El primer projecte del pont el va fer l\'enginyer Miquel Muruve, però finalment la construcció la va dur a terme Pere Pujol Thomàs, seguint un projecte anterior de l\'enginyer Alejandro Rubio Ferrer, que proposava eliminar tots els arcs auxiliars dels estreps. Durant la seva construcció, els diaris de l\'època parlaven del projecte com ‘majestuoso será dicho puente, por sus dimensiones y su ejecución\'. Durant la Guerra Civil Espanyola, el pont es va salvar per minuts de la seva destrucció per voladura, que sí es va produir a altres ponts propers com el de Rigat. Fins l\'any uns pocs anys, el pont de la Boixera havia estat part de l\'antic traçat de la C-244 que donava accés a la Pobla tot venint d\'Igualada i Vilanova del Camí: l\'any 1993, amb la remodelació del traçat de la carretera al seu pas per la pobla, el pont de la Boixera va perdre la seva funció de viaducte i va ser substituït per un de nou a uns 100 m de distància. Actualment (2019) hi ha un projecte vigent de rehabilitació i adequació, d\'imminent execució, que consisteix en ‘la consolidació estructural, la neteja i reparació dels trencaments i desperfectes als paraments i elements exteriors, i l\'adequació per al pas de vianants i ciclistes. Paral·lelament, vist el seu valor patrimonial amb protecció, es contempla la restitució de la morfologia original alterada i la posada en valor dels elements originals\'; així mateix, forma part del projecte de la Via Blava, un camí que recorrerà el riu Anoia des de Jorba fins a Martorell (Butlletí Municipal, 90, p. 7).","41.5627900,1.6713000","389209","4602088","1883","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82201-foto-08165-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82201-foto-08165-80-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Altres","","","","2020-07-03 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","Miquel Muruve i Pere Pujol Thomàs","A la fitxa de l\'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya surt denominat dom a \'Pont de Claramunt\'.S\'està tramitant la seva protecció com a BCIL","98","49","1.5","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f6c","82202","Pont de la Pobla","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-pobla","-RIBA GABARRÓ, Josep (2000e): \'Els primers ponts del segle XIX: mancava una construcció per superar la incomunicació (V)\', Butlletí Municipal, 5, p. 12-13. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000f): \'Els primers ponts del segle XIX: Els primers ponts del segle XX: el pont de la pobla per passar el riu Anoia (V)\', Butlletí Municipal, 6, p. 12-13.","XX","","Aquest pont que comunica els barris del nucli antic i les Figueres a la riba occidental de l\'Anoia amb les Cases Noves, Can Galan, el barri de l\'estació i els Vivencs de la riba oriental, és una obra d\'enginyeria amb sis grans òculs amb arcs rebaixats adovellats. Fet de blocs de pedra escairats i amb els arcs de maó, és possible observar des de l\'interior de les voltes com en un moment donat el pont fou ampliat pel que fa a la seva amplada (que es va doblar), mitjançant un afegit de formigó armat construït segons la tècnica de l\'encofrat.","08165-81","Carretera de l\'Estació, s/n","El creixement de la població de la Pobla a banda i banda del riu Anoia i l\'arribada del ferrocarril a finals del segle XIX van fer evident que calia un pont fet d\'obra al centre de la població que substituís o complementés les passeres existents, per on el pas de persones i mercaderies era lent i no sempre segur. L\'any 1913 l\'alcalde exposa la necessitat de construir aquest pont, atès que durant l\'hivern el poble queda incomunicat amb la via del ferrocarril, i suggereix la construcció d\'un pont de ciment armat; la Corporació acorda per unanimitat traslladar la petició al Governador Civil i demanar la col·laboració econòmica als pobles dels voltants (la Torre de Claramunt, Carme, Orpí) i a les fàbriques de la riera de Carme, atès que en seran també beneficiaris. Després de moltes vicissituds (a tall d\'exemple, la primera pedra es va posar el 1925 en un lloc diferent a la ubicació definitiva del pont, atès que una riuada de 1926 va posar en evidència que calia fer un canvi d\'ubicació), l\'obra d\'enginyeria es va acabar i es va inaugurar l\'any 1930. Es va obrir a la circulació el més de desembre del mateix any.","41.5530800,1.6767300","389645","4601003","1930","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","","Inexistent","","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Altres","","","","2020-07-03 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","","49","1.5","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f6d","82203","Pont d Vinçó","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-d-vinco","-RIBA GABARRÓ, Josep (2000b): \'Els primers ponts del segle XIX: el de Vinçó i el de la Ninota (I)\', Butlletí Municipal, 2, p. 14.","XIX","Està abandonat i li manca manteniment.","Avui abandonat i totalment rodejat de massa boscosa i de vegetació que l\'envaeix, s\'aixeca sobre la riera de Carme aquest pont de ferradura que salva un desnivell no gaire acusat. Disposa d\'una gran arcada central rebaixada i d\'una segona arcada més petita, de mig punt, en un lateral. El pilar central, com la resta de la construcció, és fet a base de grans carreus de travertí molt ben tallats, i disposa d\'un trencaaigües triangular. No disposa de barana, tot i que la seva amplada és la mínima per al pas de persones i animals.","08165-82","Indret de Vinçó","L\'historiador local J. Riba Gabarró posa aquest pont en relació al camí de ferradura que enllaçava Igualada amb Vilafranca del Penedès i creu que ja a inicis del segle XIX hi havia el pont de pedra que es pot veure actualment, i per tant seria el pont conservat més antic de la Pobla de Claramunt Fins els anys 20\' del segle XX encara s\'emprava per al trànsit del transport animal que portaven a bast càrregues dels fonts de calç de la Torre de Claramunt cap a les adoberies d\'Igualada. L\'any 2015 fou objecte d\'una neteja de la vegetació que l\'envaïa per part d\'un grup de voluntaris del poble.","41.5452900,1.6652000","388670","4600152","","08165","La Pobla de Claramunt","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82203-foto-08165-82-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Sense ús","","","","2020-07-03 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","119","49","1.5","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f6e","82204","Pont de la Ninota","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-ninota","-RIBA GABARRÓ, Josep (2000b): \'Els primers ponts del segle XIX: el de Vinçó i el de la Ninota (I)\', Butlletí Municipal, 2, p. 14.","XIX","","Sobre la riera de Carme al davant del pas per la serra de la Ninota s\'alça aquest pont caracteritzat per la gran alçada dels seus arcs, atès que creua la vall de la mencionada riera. Actualment hi passa trànsit rodat i és lloc de pas per anar al Xaró des de la Pobla de Claramunt o bé des de Carme.","08165-83","C-244, km 0","El de la Ninota va ser el segon pont de la comarca de l\'Anoia destinat al trànsit rodat i fou inaugurat l\'any 1882 per tal de facilitar la comunicació d\'aquest sector de la comarca cap a Vilafranca del Penedès i cap a Barcelona. L\'any 1939, en el context de la Guerra Civil Espanyola, fou dinamitat durant la retirada de l\'exèrcit republicà. Fou reconstruït l\'any 1940 sota l\'aspecte que conserva actualment.","41.5484600,1.6699600","389073","4600498","1882","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","","Inexistent","","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","A la planimetria de l\'ICGC apareix denominat \'Pont de Carme\'.","","49","1.5","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f6f","82205","Pont de Cal Ti","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-ti","-RIBA GABARRÓ, Josep (2000d): \'Els primers ponts del segle XIX: quatre construccions per passar el ferrocarril (III)\', Butlletí Municipal, 4, p. 14.","XIX","","Rodejat per arbres i camps de conreus, sobre el curs del torrent Gran, s\'alça el pont ferroviari de cal Ti, el qual disposa de tres arcades de vuit metres de llum cadascuna, fetes amb quatre fileres de totxos en plec de llibre. Dos dels pilars estan fets a base de maons vistos. Encara avui aquest pont centenari acompleix la funció de pas per al tren de la línia Barcelona-Igualada per a la que fou creat a finals del segle XIX.","08165-84","Cal Ti","Durant la construcció de la línia de ferrocarril Barcelona-Igualada que es va dur a terme a finals del segle XIX, per tal de creuar les valls dels torrents calia construir nous ponts. Per aquest motiu, entre els anys 1890 i 1892 es va construir el pont de cal Ti per part de la Compañía del Ferrocarril Central Catalán, junt amb els ponts de Vivencs, Plans d\'Arau i l\'adaptació del preexistent de Rigat per al trànsit ferroviari.","41.5507400,1.6887500","390644","4600727","1890-92","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Bo","","Física","","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","Compañía del Ferrocarril Central Catalán","","","49","1.5","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f70","82206","Pont dels Vivencs","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-vivencs","-RIBA GABARRÓ, Josep (2000d): \'Els primers ponts del segle XIX: quatre construccions per passar el ferrocarril (III)\', Butlletí Municipal, 4, p. 14.","XIX","","Sobre el torrent dels Masets al seu pas per la masia i barri dels Vivencs, s\'alça una construcció de pedra molt senzilla, amb una arcada de mig punt de vuit metres de llum i quatre fileres de maons vistos. Encara avui aquest modest pont centenari acompleix la funció de pas per al tren per a la que fou creat a finals del segle XIX.","08165-85","Mas dels Vivencs","Durant la construcció de la línia de ferrocarril Barcelona-Igualada que es va dur a terme a finals del segle XIX, per tal de creuar les valls dels torrents calia construir nous ponts. Per aquest motiu, entre els anys 1890 i 1892 es va construir el pont dels Vivencs per part de la Compañía del Ferrocarril Central Catalán, junt amb els ponts de Cal Ti i de Plans d\'Arau, i l\'adaptació del preexistent de Rigat per al trànsit ferroviari.","41.5555200,1.6855400","390384","4601262","1890-92","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Bo","","Física","","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","Compañía del Ferrocarril Central Catalán","","","49","1.5","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f71","82207","Pont dels Plans d\'Arau","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-plans-darau","-RIBA GABARRÓ, Josep (2000d): \'Els primers ponts del segle XIX: quatre construccions per passar el ferrocarril (III)\', Butlletí Municipal, 4, p. 14.","XIX","","Sobre el torrent dels Plans d\'Arau (o torrent dels Mollons), al seu pas per l\'indret homònim dels plans d\'Arau, s\'alça aquest pont ferroviari format per una senzilla arcada de mig punt de vuit metres de llum. L\'obra està feta amb maons vistos, i és possible seguir el nivell del fons de la roca natural mitjançant unes arcades esglaonades. Encara avui aquest humil pont centenari acompleix la funció de pas per al tren per a la que fou creat a finals del segle XIX.","08165-86","Els Plans d\'Arau","Durant la construcció de la línia de ferrocarril Barcelona-Igualada que es va dur a terme a finals del segle XIX, per tal de creuar les valls dels torrents calia construir nous ponts. Per aquest motiu, entre els anys 1890 i 1892 es va construir el pont dels Plans d\'Arau per part de la Compañía del Ferrocarril Central Catalán, junt amb els ponts de Cal Ti i dels Vivencs, i l\'adaptació del preexistent de Rigat per al trànsit ferroviari.","41.5646300,1.6724600","389309","4602290","1890-92","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Bo","","Física","","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","Compañía del Ferrocarril Central Catalán","","","49","1.5","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f72","82208","Aqüeducte de la Riera de Carme","https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-la-riera-de-carme","","XVI-XVIII","Està en desús i li manca manteniment regular. Li manquen també filades de pedra a la part superior i està pres per la vegetació.","Just al costat on el torrent de les Garrigues aboca les seves aigües a la riera de Carme, i salvant aquest segon curs fluvial, es conserva aquest antic aqüeducte construït sobre el pas de la riera de Carme a mode de pont (de fet, en els últims decennis ha exercit aquesta funció). Està fet amb blocs escairats de pedra local de turo i té dos òculs o ulls formats per dos arcs lleugerament rebaixats i adovellats que reposen en un gran pilar central fet també de blocs de pedra quadrangulars força ben tallats. Des de la seva construcció, aquesta sòlida estructura ha aguantat dempeus totes les rierades sofertes.","08165-87","Riera de Carme","Aquesta estructura, identificada o coneguda popularment com a ‘pont\', és en realitat és un aqüeducte relacionat amb l\'element patrimonial conegut com ‘Rec del Coca\' ubicat dins el nucli de la Pobla de Claramunt. L\'estructura del ‘pont\' funcionava junt amb la resclosa que es va construir a prop de Cal Patera (ja dins el terme municipal de la Torre de Claramunt), tot plegat construït i en funcionament principalment durant els segles moderns (XVI-XVIII) per donar servei al rec del Coca. Per iniciativa d\'un grup de veïns, cap el 2010-2011 va ser objecte d\'una neteja de la vegetació que el cobria i es va desbrossar també l\'antic camí d\'accés a l\'estructura.","41.5452500,1.6652000","388670","4600148","","08165","La Pobla de Claramunt","Difícil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82208-foto-08165-87-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","IMATGE 1: Fotografia d\'Andreu Miquel i Bisbal, any 1999.També anomenat popularment \'Pont Romànic\'.A l\'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, a la fitxa del pont de Cal Marió (allà anomenat \'Pont sobre la riera de Carme\'; IPA5924), apareixen per error fotografies d\'aquest aqüeducte.","119","49","1.5","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f73","82209","Casa a l\'Avinguda Catalunya, 23 - Cal Talleret","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-lavinguda-catalunya-23-cal-talleret","-http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=27\&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=\&codi=5898","XX","","Un cop acabat el carrer Major i en el punt on aquest connecta amb l\'Avinguda Catalunya, directament repenjada sobre la roca de la falda de la muntanya del Castell, s\'emplaça aquest edifici urbà de planta trapezoïdal format per planta baixa, dos pisos i terrat. La casa es coneix amb el renom popular de Cal Talleret. La seva façana és totalment simètrica, amb quatre llargues columnes d\'ordre dòric assentades sobre bases quadrangulars que, en grups de dos, emmarquen les dues portes de la planta baixa i els balcons del primer pis i suporten la llosa de la balconada correguda del segon pis. Les obertures, tant del primer com del segon pis, estan emmarcades per arrebossats simulant els muntants i les llindes. La barana de la balconada del segon pis és de ferro forjat i està sostinguda per un drac també de ferro forjat, mentre que els balcons del primer pis tenen les baranes tipus balustrada. La cornisa o ràfec té quatre mènsules decoratives, a banda i banda de la part superior de les obertures, i la balustrada que tanca el terrat té quatre pilastretes acabades amb unes figures amb forma de gota.","08165-88","Avinguda Catalunya, 23","No es coneixen notícies històriques publicades d\'aquesta casa, construïda segons assenyala el seu estil arquitectònic durant el primer quart del segle XX i ubicada als peus del camí i després carretera que ve d\'Igualada i va cap a Carme i Capellades.","41.5553200,1.6745200","389465","4601254","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82209-foto-08165-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82209-foto-08165-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82209-foto-08165-88-3.jpg","Inexistent","Noucentisme|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","106|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f74","82210","Casa del Cargol a l\'Avinguda Pompeu Fabra s/n - Barri de Ribalta","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-cargol-a-lavinguda-pompeu-fabra-sn-barri-de-ribalta","","XX","Sense ús ni manteniment.","Un cop passat l\'Hostal Robert i en direcció cap a Carme, des de l\'Avinguda Pompeu Fabra (carretera C-244), al seu costat occidental -conegut com barri de Ribalta- s\'observa plantat a la vessant de la muntanya un petit edifici quadrangular de planta baixa i dos pisos, amb la façana arrebossada blanca i xemeneia helicoïdal feta amb totxos d\'obra vista. A cada pis hi ha només una obertura, obertes a la façana principal que mira cap al nord-est. Aquesta casa rep el nom popular de \'la casa del Cargol\' per tenir l\'escultura d\'un gran cargol en una de les cantonades de l\'edificació, a una altura intermèdia entre la planta baixa i el primer pis, i un segon cargol assentat sobre el coronament de la xemeneia. A la part superior de la façana que dona al sud hi apareix pintat un rellotge de sol vertical. L\'edifici presenta trets estructurals i estilístics propis del primer terç del segle XX, amb detalls propis del modernisme com la xemeneia helicoïdal.","08165-89","Av. Pompeu Fabra, s/n","Aquesta caseta està relacionada amb la casa veïna que porta la inscripció de l\'any 1927 a la seva façana, i ambdues estructures han pertanyut històricament a la mateixa família. Tot i així, no es disposa de dades històriques publicades per a aquestes construccions.","41.5522500,1.6756900","389557","4600912","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82210-foto-08165-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82210-foto-08165-89-2.jpg","Inexistent","Modernisme|Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","IMATGES 1 i 2: Fotos de Manel Ramoneda i Coch.","105|119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f75","82211","Casa de 1927 a l\'Avinguda Pompeu Fabra s/n - Barri de Ribalta","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-1927-a-lavinguda-pompeu-fabra-sn-barri-de-ribalta","","XX","Sense ús ni manteniment, la casa està molt deteriorada.","Un cop passat l\'Hostal Robert i en direcció cap a Carme, des de l\'Avinguda Pompeu Fabra (carretera C-244), al seu costat occidental -petita agrupació de cases coneguda com barri de Ribalta- es localitza aquesta casa de planta rectangular allargada, que disposa de planta baixa, primer pis i terrat i que es troba delimitada al seu costat sud-oest per edificacions més modernes. La construcció és a base de filades de maons i les façanes estan recobertes d\'argamassa Té la façana principal i l\'entrada orientades al sud-est, amb unes escales exteriors que donen accés directe al primer pis que és on hi ha l\'accés principal a l\'antic habitatge, ja que la planta baixa és magatzem. L\'inici d\'aquestes escales està presentat per un arc de mig punt fet de totxos col·locats de manera que conformen microestructures helicoïdals; la mateixa tècnica segueixen els pilarets que fan de barana a aquesta escala i les dues columnes que flanquegen l\'accés a la casa, ubicades just al final del trajecte de l\'escala. La façana està coronada per la barana del terrat, que combina el mur d\'obra i trams de balustrades pintats de color granat; al mig, una cartel·la acabada amb forma arrodonida conté la indicació del moment en que fou construïda la casa: \'ANY 1927\'. A la seva façana lateral nord-est conserva un esgrafiat en molt bon estat (és d\'execució més recent, atès que està sobre un arrebossat de ciment d\'aspecte no molt antic), amb la representació d\'un crater sobre una balustrada del que emergeix abundant vegetació i motius florals.","08165-90","Av. Pompeu Fabra, s/n","Aquesta casa està relacionada amb la caseta veïna coneguda com ‘Casa del Cargol, i ambdues estructures han pertanyut històricament a la mateixa família durant l\'última centúria. Tot i així, no es disposa de dades històriques publicades per a aquestes construccions.","41.5521200,1.6756900","389557","4600897","1927","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82211-foto-08165-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82211-foto-08165-90-2.jpg","Inexistent","Modernisme|Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","IMATGES 1 i 2: Fotos de Manel Ramoneda i Coch.","105|119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f76","82212","Les Tres Fonts","https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tres-fonts-0","","XIV-XX","","Es tracta d\'una font urbana ubicada localitzada al bell mig del nucli històric de la Pobla, al final meridional del Carrer Major, i està alimentada per les aigües del torrent de Can Pujol, que solen baixar amb força abundància. L\'estructura consta d\'una gran pica de pedra tallada i disposa de tres brocs de bronze amb forma de canella per on brolla l\'aigua de manera ininterrompuda. La construcció de l\'estructura és feta amb una base de totxos sobre la qual s\'hi assenta una mena de piràmide de blocs de pedra ben tallats.","08165-91","Plaçeta de les Tres Fonts","Aquesta font, coneguda com les Tres Fonts pels tres brocs dels que brolla constantment aigua, s\'ubica a la plaça homònima, un paratge emblemàtic ja que després de la gran riuada de 1344 que va destruir la Pobla Vella s\'hi van edificar al seu costat les primeres noves edificacions de la vila. La font, doncs, seria ja emprada des de la Baixa l\'Edat Mitjana, tot i que l\'estructura que actualment l\'envolta ha estat refeta al segle XX.","41.5537000,1.6746400","389472","4601074","1344","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82212-foto-08165-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82212-foto-08165-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82212-foto-08165-91-3.jpg","Inexistent","Modern|Contemporani|Popular|Medieval","Patrimoni moble","Element urbà","Pública","Simbòlic","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","94|98|119|85","51","2.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f77","82213","Font de la Petxina","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-petxina","-RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada, Igualada, p. 51. -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 77-78. -RIBA GABARRÓ, Josep (2005): \'Una font pública centenària (1905-2005)\', Butlletí Municipal, febrer-març 2005, p. 18.","XX-XI","Ha estat reconstruïda recentment.","A l\'avinguda principal del poble i en ple nucli històric s\'emplaça aquesta font, l\'última estructura construïda de la qual, feta l\'any 2004, és a base de totxo vist i amb elements secundaris i decoratius de ferro forjat fets per l\'artista local Josep Murray. L\'estructura és un ample pilar quadrat fet de maons, amb coberta a quatre aigües coronada per un fanal i amb la base lleugerament més eixamplada que el cos, on s\'hi ha col·locat una gran pica de pedra quadrangular. El broc és d\'acer inoxidable, sense cap particularitat artística. Una gran placa ovoïdal de ferro que ocupa tota la meitat superior de l\'estructura recorda que aquesta font és una reproducció d\'una d\'anterior construïda l\'any 1905 en el mateix emplaçament. Les aigües d\'aquesta font són canalitzades de les Tres Fonts.","08165-92","Avinguda Catalunya, n. 23","Es tracta d\'una font publica que, tot i que inaugurada el desembre de 2004, en reprodueix una d\'anterior que s\'havia construït cent anys abans, l\'any 1905, en el mateix lloc (llavors l\'Era del Comú, al peu de a carretera d\'Igualada) i que era coneguda com a ‘font del Negre\' en al·lusió a un sobrenom de l\'alcalde que la va manar construir. La reproducció del segle XXI es va fer en el marc d\'unes obres de millora del nucli antic de la Pobla de Claramunt.","41.5553300,1.6746700","389477","4601255","1905","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82213-foto-08165-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82213-foto-08165-92-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni moble","Element urbà","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","Josep Murray (forja de l\'estructura)","També coneguda com \'Font de la Plaça\', i antigament com a \'Font del Negre\'.","98","51","2.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f78","82215","Mural Commemoratiu de l\'1 d\'Octubre","https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-commemoratiu-de-l1-doctubre","-http://www.sanahuja.org","XXI","","Es tracta d\'un gran mural pintat a la superfície del mur lateral d\'un edifici d\'habitatges de planta baixa, pis i sota-teulada que dona al Parc de Sant Procopi, a l\'entrada nord del nucli de la Pobla de Claramunt. L\'obra s\'executà sota la direcció i segons el disseny de l\'artista plàstic igualadí Jordi Sanahuja, i es caracteritza per un fons blanc sobre el qual s\'hi ha dibuixat una piràmide de braços i mans pintats de diferents colors al cim de la qual s\'alça una urna electoral; en un segon pla respecte a aquesta imatge principal s\'ha dibuixat, emprant només la línia negra, la muntanya i el castell de Claramunt, en una clara al·lusió al poble que està votant, que és el de la Pobla de Claramunt. Finalment, l\'obra va acompanyada de dues inscripcions: una a la part superior del mural, amb grans lletres de color negre i vermell, amb la frase \'1 d\'octubre no oblidem\'; i al lateral esquerre de l\'escena principal, una segona inscripció amb un poema del poeta català Miquel Martí i Pol que acaba amb el conegut vers: \'que tot està per fer i tot és possible\'.","08165-94","Carrer Sant Procopi, 40","El mural, que es va realitzar amb participació popular durant el dia 30 de setembre de 2018, commemora el dia de votació del referèndum d\'autodeterminació de Catalunya celebrat just un any abans, és a dir, el diumenge 1 d\'octubre de 2017. Bona part de l\'obra de Jordi Sanahuja, autor del mural, es caracteritza per ser al·lusiva a la repressió soferta pel poble català al llarg de la seva història.","41.5584100,1.6731500","389356","4601599","2018","08165","La Pobla de Claramunt","Obert","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82215-foto-08165-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82215-foto-08165-94-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Simbòlic","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","Jordi Sanahuja","IMATGES 1-3: Fotos cedides per la Crida de la Pobla.","98","47","1.3","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f79","82216","Pintures Murals de Cal Ti","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-cal-ti","\-RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada, Igualada, p. 20.\
","XVIII","La masia està desocupada i manca manteniment, fet que afecta les pintures (2019).Posteriorment la casa, i les pintures han estat enderrocades i actualment ja no s\'hi conserven.","\En una de les estances principals de la planta baixa de la masia del segle XVIII de cal Ti, ubicada entre el polígon industrial de la Rata i La Bòbila, es localitzen unes pintures murals al fresc, setcentistes, amb els temes de sant Procopi i la Mare de Déu del Roser.\
\Es tracta de tres panells quadrangulars pintats directament sobre la paret enguixada, cadascun dels quals porta al seu interior la representació d\'una imatge de cos sencer i un llaç a la part superior, que connecta amb la sanefa decorativa de la part superior de la paret, pràcticament enganxada al sostre.\
\Destaca el panell central, dedicat a la Mare de Déu del Roser, on apareix la Verge coronada, dempeus i amb el Nen al braç esquerre i un rosari penjant-li de la mà dreta; les figures estan emmarcades per un cercle format per altres petits cercles concèntrics que recorden a cargols. Els colors de les pintures són entre vermellosos i marronosos, amb una certa uniformitat cromàtica molt probablement deguda al pas del temps, que no només n\'ha alterat els colors, sinó que n\'ha començat a desfigurar les representacions, que tot i ser estilísticament classificables dins el barroc respiren un indiscutible caràcter popular i fins i tot un cert aire naïf propi d\'alguns mestres pintors que decoraren cases particulars a l\'interior del país.\
","08165-95","Masia de Cal Ti","\Les pintures murals del segle XVIII de l\'interior de la casa indiquen l\'antiguitat mínima de l\'edifici i de retruc, de la casa, de la que se\'n desconeixen referències històriques publicades. Per la seva banda, l\'advocació a sant Procopi (les relíquies del qual -i amb elles el culte- arribaren a la Pobla de Claramunt a finals del segle XVII), va tenir el seu punt àlgid al segle XVIII, quan es van realitzar aquestes pintures murals i es va aixecar una capella caminera sota la seva advocació. El culte a la Mara de Déu del Roser també va tenir molta popularitat a La Pobla durant el mateix segle, i de fet s\'havia encarregat la realització d\'un retaule per a l\'església de la Santíssima Trinitat amb motiu de la fundació d\'una confraria del Roser (19 de juny de l\'any 1623) a La Pobla de Claramunt, retaule que ara és presidit a la parròquia de Santa Maria per la imatge de la Mare de Déu de la Llet.\
","41.5492900,1.6894300","390698","4600566","","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82216-foto-08165-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82216-foto-08165-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82216-foto-08165-95-3.jpg","Inexistent","Barroc|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2024-03-12 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","IMATGES: Fotografies cedides per Assumpta Tardà Serra.","96|119|94","47","1.3","2484","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f7a","82217","Rellotge de Sol de Cal Fuster de les Figueres","https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-fuster-de-les-figueres","-https://metode.cat/revistes-metode/article/rellotges-de-sol-ombres-del-passat.html -https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/mapa-dels-rellotges-de-sol-dels-paisos-catalans (n. 3739).","XVIII-XIX","Està pràcticament esborrat.","A la part central del segon pis de la façana principal de l\'antiga masia de cal Fuster de les Figueres, avui una casa urbana coneguda com \'Celler de l\'Art\', s\'emplaça un rellotge de sol vertical de forma quadrangular però amb les cares inferior i superior arrodonides. Es tracta d\'una peça feta a partir dels propis esgrafiats de la façana. Actualment el rellotge està molt perdut i es fa difícil fer-ne una descripció, ja que ni tan sols es veuen les marques horàries. Tot i així, a partir de fotos antigues es pot observar el seu perfil i es constata que es tracta d\'un rellotge amb unes dimensions considerables.","08165-96","Carrer de l\'Art, 6","El rellotge de sol ha estat el mesurador silenciós del temps per excel·lència (en contraposició als avisos sonors de les campanes) documentat a Occident ja des d\'època greco-romana, segons un sistema basat en l\'evolució de la llargada de l\'ombra projectada pel gnòmon sobre una superfície on hi han assenyalades les franges horàries. A Catalunya, els rellotges de sol es començaren a generalitzar a finals de l\'Edat Mitjana i la seva època daurada s\'estengué fins a finals del segle XVIII, quan l\'evolució de la tècnica propicià el disseny de rellotges mecànics que començaren a substituir els antics rellotges solars, sobre tot en edificis públics. Ara bé, a moltes cases i masies la costum de tenir un rellotge de sol a la façana va continuar vigent i ha arribat viva fins al moment present.","41.5508800,1.6765000","389622","4600759","","08165","La Pobla de Claramunt","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82217-foto-08165-96-1.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","IMATGE 1: El rellotge de sol quan encara no s\'havia deteriorat (foto: IPA, anys 80\'?).A l\'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica té el número 3739","98|119","47","1.3","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f7b","82218","Rellotge de Sol de Ca l\'Isidret","https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lisidret","-https://metode.cat/revistes-metode/article/rellotges-de-sol-ombres-del-passat.html -https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/mapa-dels-rellotges-de-sol-dels-paisos-catalans (n. 1140).","XX","S\'està començant a perdre degut a que està caient part de l\'arrebossat de la façana.","A la façana principal de la masia de ca l\'Isidret, a nivell de primer pis i just al costat superior de la portalada adovellada de la casa, s\'emplaça un rellotge de sol vertical orientat cap al sud. Està inscrit en una cartel·la quadrangular amb el marc blanc i el fons groc, sense cap altre peculiaritat decorativa i sense línies horàries ni números. Presenta el gnòmon torçat.","08165-97","C-244, PK, 2\'4","El rellotge de sol ha estat el mesurador silenciós del temps per excel·lència (en contraposició als avisos sonors de les campanes) documentat a Occident ja des d\'època greco-romana, segons un sistema basat en l\'evolució de la llargada de l\'ombra projectada pel gnòmon sobre una superfície on hi han assenyalades les franges horàries. A Catalunya, els rellotges de sol es començaren a generalitzar a finals de l\'Edat Mitjana i la seva època daurada s\'estengué fins a finals del segle XVIII, quan l\'evolució de la tècnica propicià el disseny de rellotges mecànics que començaren a substituir els antics rellotges solars, sobre tot en edificis públics. Ara bé, a moltes cases i masies la costum de tenir un rellotge de sol a la façana va continuar vigent i ha arribat viva fins al moment present.","41.5650400,1.6615800","388402","4602350","","08165","La Pobla de Claramunt","Difícil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82218-foto-08165-97-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","FOTO 1: Autor: Societat Catalana de Gnomònica. Inventariat número 1140","119","47","1.3","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f7c","82219","Rellotge de Sol del Col·legi Públic Maria Borés","https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-collegi-public-maria-bores","-https://metode.cat/revistes-metode/article/rellotges-de-sol-ombres-del-passat.html -https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/mapa-dels-rellotges-de-sol-dels-paisos-catalans (n. 4825).","XX","","Es tracta d\'un rellotge de sol vertical de factura molt recent, fet per l\'esgrafiador local Joan Padró Escudé i ubicat a la façana d\'obra vista del CEIP Maria Borès, de molt recent construcció. El rellotge s\'inscriu en una cartel·la rectangular feta amb el mètode de l\'esgrafiat. A la part superior porta inscrit l\'any de realització: 1996, mentre que a la part inferior porta inscrit el lema: \'Quan el sol riu d\'alegria/ jo dic les hores del dia\'.","08165-98","Carrer de Francesc Salvà, 1","El rellotge de sol ha estat el mesurador silenciós del temps per excel·lència (en contraposició als avisos sonors de les campanes) documentat a Occident ja des d\'època greco-romana, segons un sistema basat en l\'evolució de la llargada de l\'ombra projectada pel gnòmon sobre una superfície on hi han assenyalades les franges horàries. A Catalunya, els rellotges de sol es començaren a generalitzar a finals de l\'Edat Mitjana i la seva època daurada s\'estengué fins a finals del segle XVIII, quan l\'evolució de la tècnica propicià el disseny de rellotges mecànics que començaren a substituir els antics rellotges solars, sobre tot en edificis públics. Ara bé, a moltes cases i masies la costum de tenir un rellotge de sol a la façana va continuar vigent i ha arribat viva fins al moment present.","41.5519200,1.6801800","389931","4600869","1996","08165","La Pobla de Claramunt","Difícil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82219-foto-08165-98-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","Joan Padró Escudé","FOTO 1: Autor: Societat Catalana de Gnomònica. Inventariat amb el número 4825","119","47","1.3","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f7d","82220","Rellotge de Sol de Mas dels Vivencs","https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-dels-vivencs","-https://metode.cat/revistes-metode/article/rellotges-de-sol-ombres-del-passat.html -https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/mapa-dels-rellotges-de-sol-dels-paisos-catalans (n. 3964).","XIX-XX","","A l\'extrem lateral occidental d\'una de les façanes de l\'extens mas dels Vivencs, ja al pati interior de la casa i amb orientació cap al sud, s\'emplaça un rellotge de sol vertical. El suport el constitueix una façana feta de pedra i maçoneria vista, sobre la qual a mitja alçada s\'hi ha practicat una cartel·la quadrangular amb coronament arrodonit, feta amb morter blanquinós i sobre la qual s\'hi inscriu el rellotge. Les línies que dibuixen el rellotge són rosades, i sota del mateix apareix una segona cartel·la a mode de pergamí amb una inscripció en vers o lema: \'Ni tu ni jo/ tindríem corda/ si no fos Déu/ que se\'n recorda\'.","08165-99","Plaça de Sant Josep, 2","El rellotge de sol ha estat el mesurador silenciós del temps per excel·lència (en contraposició als avisos sonors de les campanes) documentat a Occident ja des d\'època greco-romana, segons un sistema basat en l\'evolució de la llargada de l\'ombra projectada pel gnòmon sobre una superfície on hi han assenyalades les franges horàries. A Catalunya, els rellotges de sol es començaren a generalitzar a finals de l\'Edat Mitjana i la seva època daurada s\'estengué fins a finals del segle XVIII, quan l\'evolució de la tècnica propicià el disseny de rellotges mecànics que començaren a substituir els antics rellotges solars, sobre tot en edificis públics. Ara bé, a moltes cases i masies la costum de tenir un rellotge de sol a la façana va continuar vigent i ha arribat viva fins al moment present.","41.5546400,1.6830900","390178","4601168","","08165","La Pobla de Claramunt","Difícil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82220-foto-08165-99-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","FOTO 1: Autor: Societat Catalana de Gnomònica. Inventariat amb el número 3964","119","47","1.3","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f7e","82221","Rellotge de Sol a la Casa del Cargol de l\'Avinguda Pompeu Fabra s/n - Barri de Ribalta","https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-a-la-casa-del-cargol-de-lavinguda-pompeu-fabra-sn-barri-de-ribalta","-https://metode.cat/revistes-metode/article/rellotges-de-sol-ombres-del-passat.html -https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/mapa-dels-rellotges-de-sol-dels-paisos-catalans (n. 1139).","XX","L\'estucat de la façana s\'està perdent i això està afectant el rellotge de sol.","Un cop passat l\'Hostal Robert i en direcció cap a Carme, des de l\'Avinguda Pompeu Fabra s\'observa a la vessant de la muntanya un petit edifici quadrangular de planta baixa i pis amb la façana blanca i xemeneia helicoïdal feta amb totxos d\'obra vista. Aquesta casa rep el nom popular de \'la casa del Cargol\'. A la part superior de la façana que dona al sud hi apareix pintat un rellotge de sol vertical. El rellotge es troba inscrit en una cartel·la quadrangular coronada per dues volutes, i el gnòmon surt de la boca d\'una representació personificada del sol apareixent entre núvols, de regust barroc tot i la seva cronologia recent. A la part superior hi ha inscrit l\'any 1992, amb tota probabilitat l\'any d\'execució del rellotge, o si més no de la seva última remodelació. A la part inferior del quadrat apareix la inscripció amb majúscules: NI HIL SINE SOLE. L\'edifici que conté el rellotge de sol té trets estructurals propis del primer terç del segle XX, per la qual cosa no es podria descartar la presència d\'un rellotge de sol anterior que posteriorment fos substituït per l\'actual.","08165-100","Avinguda Pompeu Fabra, s/n","El rellotge de sol ha estat el mesurador silenciós del temps per excel·lència (en contraposició als avisos sonors de les campanes) documentat a Occident ja des d\'època greco-romana, segons un sistema basat en l\'evolució de la llargada de l\'ombra projectada pel gnòmon sobre una superfície on hi han assenyalades les franges horàries. A Catalunya, els rellotges de sol es començaren a generalitzar a finals de l\'Edat Mitjana i la seva època daurada s\'estengué fins a finals del segle XVIII, quan l\'evolució de la tècnica propicià el disseny de rellotges mecànics que començaren a substituir els antics rellotges solars, sobre tot en edificis públics. Ara bé, a moltes cases i masies la costum de tenir un rellotge de sol a la façana va continuar vigent i ha arribat viva fins al moment present.","41.5522600,1.6756900","389557","4600913","1992","08165","La Pobla de Claramunt","Difícil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82221-foto-08165-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82221-foto-08165-100-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","IMATGE 1: Fotografia de Manel Ramoneda i Coch.IMATGE 2: Fotografia de la Societat Catalana de Gnomònica. Inventariat amb el número 1139","119|98","47","1.3","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f7f","82222","Rellotge de Sol de Can Cristòfor","https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-cristofor","-RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 77-78. -https://metode.cat/revistes-metode/article/rellotges-de-sol-ombres-del-passat.html","XIX-XX","","A la part superior central de la façana de la masia de can Cristòfor, just sota el punt o angle on es troben les dues aigües de la teulada, s\'ubica un rellotge de sol vertical de forma quadrangular que destaca sobre el color blanc de la façana casa. A diferència dels altres rellotges de sol documentats a la Pobla de Claramunt, aquest és fet de ceràmica, amb el fons taronja i un marc a base de sanefes. El gnòmon surt d\'una peça circular de colors que molt probablement sigui al·lusiva al sol. Atesos els orígens de can Cristòfor a mitjan segle XIX (1855), no es pot descartar que el rellotge fos fet en el moment de construir la casa, encara que també és possible que sigui més recent i n\'estigui substituint a algun d\'anterior.","08165-101","Carrer dels Mollons, n. 8","El rellotge de sol ha estat el mesurador silenciós del temps per excel·lència (en contraposició als avisos sonors de les campanes) documentat a Occident ja des d\'època greco-romana, segons un sistema basat en l\'evolució de la llargada de l\'ombra projectada pel gnòmon sobre una superfície on hi han assenyalades les franges horàries. A Catalunya, els rellotges de sol es començaren a generalitzar a finals de l\'Edat Mitjana i la seva època daurada s\'estengué fins a finals del segle XVIII, quan l\'evolució de la tècnica propicià el disseny de rellotges mecànics que començaren a substituir els antics rellotges solars, sobre tot en edificis públics. Ara bé, en moltes cases i masies la costum de tenir un rellotge de sol a la façana va continuar vigent i ha arribat viva fins al moment present.","41.5541000,1.6790400","389840","4601113","","08165","La Pobla de Claramunt","Difícil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82222-foto-08165-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82222-foto-08165-101-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","A diferència dels altres rellotges de sol de la Pobla de Claramunt, a data abril de 2019 aquest no es troba inclòs a l\'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans que realitza la Societat Catalana de Gnomònica (https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/mapa-dels-rellotges-de-sol-dels-paisos-catalans)","119|98","47","1.3","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f80","82223","Escultura \'Avi i Infant\'","https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-avi-i-infant","-RIERA, Ignasi; GUMÍ, Jordi (1997): Manel Vidal. Escultures, Capellades.","XXI","","En ple nucli urbà de la Pobla de Claramunt, a la seva avinguda principal, darrera l\'església parroquial i no molt lluny de l\'Ajuntament, s\'emplaça aquesta escultura de bronze de propietat municipal i obra l\'escultor local Manel Vidal Torrens. Es tracta de la representació d\'un ancià i una nena asseguts, projectats a escala natural, on l\'avi tot subjectant un bastó té la mirada perduda cap al terra i somriu serenament, amb cert aire melangiós. La nena, asseguda al seu costat i descalça -símbol de vulnerabilitat- es repenja amb el braç dret sobre el braç de l\'avi mentre que amb la maneta esquerra li agafa la mà a l\'ancià, i amb el coll estirat cap amunt el mira amb tendresa.","08165-102","Avinguda Catalunya, s/n","Aquesta escultura fou inaugurada el més de febrer de l\'any 2002, durant la celebració de la Fira de la Candelera. El seu autor, l\'escultor Manuel Vidal Torrens, va néixer a la Pobla de Claramunt l\'any 1953 i treballa amb diversos materials, encara que la seva especialitat és el bronze, amb el qual va realitzar l\'escultura ‘Avi i Infant\'. Té escultures emblemàtiques repartides per tot Catalunya i part de l\'estranger.","41.5546600,1.6754600","389542","4601180","2002","08165","La Pobla de Claramunt","Obert","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82223-foto-08165-102-2.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni moble","Element urbà","Pública","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","Manuel Vidal Torrens","","98","51","2.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f81","82231","Retaule de Santa Margarida","https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-santa-margarida-0","-RIBA GABARRÓ, Josep (2013): \'Les batalles del segle XX al castell de Claramunt\', Miscellanea Aqualatensia, 15, p. 270-271. -https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0003185.xml","XX","Presenta grafits producte del vandalisme.","Ubicat en una de les parets laterals de la capella de Santa Margarida del Castell de Claramunt es localitza aquest retaule contemporani signat per Jordi Alumà i realitzat l\'any 1954. D\'un estil entre el neogòtic i el naïf, es tracta d\'un retaule pintat sobre fusta, que consta d\'un total de cinc panells: un de central, rectangular, el més gran de tots, amb la representació de santa margarida dempeus, matant a la bèstia amb la creu mentre dos àngels coronen a la màrtir; i dos panells per banda, de dimensions menors, amb diferents escenes de la vida i mort de la santa. Destaca la gama cromàtica emprada en l\'execució de l\'obra. La signatura de l\'artista i l\'any de realització apareixen clarament llegibles al marge inferior dret del panell central.","08165-110","Castell de Claramunt","La capella per a la qual va ser encarregat el retaule es va construir el 1303 i es troba dins el recinte del Castell de Claramunt, annexa a les ruïnes de l\'església de Santa Maria del Castell. Tot i que l\'antiga parròquia de Santa Maria, de la qual a la vegada forma part la capella de Santa Margarida, va ser abandonada definitivament per al culte el 1606, aquest espai religiós sempre s\'ha mantingut present en la memòria religiosa, popular i simbòlica dels pobletans. El retaule va ser patrocinat pel mecenes igualadí Jaume Gavarró i Castelltort (1917-1981) i produït el 1954 pel pintor i retaulista de Barcelona Jordi Alumà i Masvidal, tot imitant (i reinterpretant) l\'estil gòtic al qual pertany la capella que l\'acull. Segons testimonis orals, encara que originalment l\'artista va decidir pintar amb una transparència a la figura protagonista que hi apareix representada, els estàndards morals de l\'època van considerar que no era una imatge adequada i, sense autorització de l\'autor es va repintar posteriorment aquesta part de l\'obra amb noves vestimentes. Aquest apunt haurà de tenir-se present en cas de restauració o estudis posteriors del retaule a nivell artístic, i no sabem si fou detectat durant la restauració de que fou objecte el retaule l\'any 1999 per part del Servei de Restauració i Conservació de Béns Mobles de la Generalitat, que consistí bàsicament en netejar-lo, estucar-lo, anivellar-lo i envernissar-lo; la peça s\'havia vist afectada per diversos actes vandàlics.","41.5547700,1.6695600","389050","4601199","1954","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82231-foto-08165-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82231-foto-08165-110-2.jpg","Inexistent","Naïf|Contemporani","Patrimoni moble","Objecte","Pública","Religiós","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","Jordi Alumà i Masvidal","","113|98","52","2.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f82","82232","Imatge de Sant Procopi","https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-procopi","-BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 119-122.","XX","Va ser restaurada fa uns pocs anys.","A l\'entrada de la Sala de Plens de l\'Ajuntament de la Pobla de Claramunt s\'emplaça una imatge eqüestre de fusta policromada d\'uns 40 cm d\'alçada: El sant aixeca una espasa amb una mà i subjecta les regnes del cavall amb l\'altra, i crida l\'atenció les petites proporcions del cavall respecte a la figura humana. No existeix un estudi de la peça que en determini la seva cronologia, que estilísticament es pot moure als voltants del segle XVIII o potser ja XIX, coincidint amb el moment àlgid del culte a aquest sant a la Pobla de Claramunt. Durant els anys 60-70 del segle XX es van fer varies còpies d\'aquesta imatge, les quals es troben avui distribuïdes per cases particulars del poble.","08165-111","Avinguda Catalunya, 16","Una relíquia de Sant Procopi, patrici romà, procedent de les catacumbes cristianes de Roma arribà per primer cop a la Pobla de Claramunt a finals del segle XVII junt amb la seva ‘autèntica\' o document oficial d\'autentificació. L\'arribada tingué un efecte devocional immediat i Procopi passà a ser el compatró de la parròquia de la Pobla. La capelleta caminera de la Pobla coneguda amb el nom de Pedró de Sant Procopi, està sota el seu patronatge. Ròmul Gavarró va cedir aquesta imatge a l\'Ajuntament de la Pobla de Claramunt l\'any 2006 (Butlletí Municipal, abril-maig 2006, p. 7), la qual a la seva vegada provenia de la família Talavera de Capellades (però originària de la Pobla) que l\'havia custodiada al seu domicili des de l\'any 1936. Amb posterioritat a la Guerra Civil, la imatge la van adquirir dos restauradors de mobles de la Pobla de Claramunt, i al trencar-se aquesta societat la talla de fusta va quedar en mans del soci Jaume Gavarró, germà del donant Ròmul Gavarró. Durant 2006, aprofitant la cessió a l\'Ajuntament, la imatge va ser restaurada i se li va aplicar tractament preventiu contra els corcs, així com aglutinant per conservar la seva policromia original.","41.5550400,1.6754300","389540","4601222","","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82232-foto-08165-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82232-foto-08165-111-2.jpg","Física","Historicista|Contemporani","Patrimoni moble","Objecte","Pública","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","116|98","52","2.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f83","82234","Teieres per a l\'Enllumenat Públic","https://patrimonicultural.diba.cat/element/teieres-per-a-lenllumenat-public","-http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=3\&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=\&codi=25264","XVI-XVIII","","Es tracta de les dues últimes teieres supervivents de l\'antic enllumenat públic dels carrers de la vila previ a l\'aparició dels fanals de gas i a l\'electrificació. Ambdues es troben a la part més primitiva del nucli històric de la Pobla. Es tracta de dues peces de ferro forjat que formen un engraellat còncau a base de barrots de secció plana i que estan unides a les façanes mitjançant un braç també de ferro. La primera està ubicada a un dels angles de l\'edifici de l\'Antiga Casa de la Vila i presideix la plaça homònima. Mentre que la segona de les teieres conservades a la Pobla, actualment de localització urbana més discreta, està ubicada a l\'angle de l\'edifici de la base del campanar de l\'antiga capella de la Santíssima Trinitat, a l\'actual Carrer de les Tres Fonts, i resulta interessant perquè es pot observar perfectament el sistema d\'articulació del seu braç. Ambdues teieres es troben doncs als edificis mes emblemàtics de l\'antiga Pobla de Claramunt: el seu antic Ajuntament i la seva antiga Església Parroquial, i precisament en aquest últim cas se\'ns proporciona una data anterior a finals del segle XVIII, ja que la nova església parroquial es va construir a partir de 1780 i, molt significativament, en aquell nou edifici ja no hi ha col·locada cap teiera.","08165-113","Plaça de la Vila s/n i Carrer de les Tres Fonts s/n","Les teieres (denominades també ‘graelles\' en altres punts de la geografia catalana i ‘festers\' a Mallorca) són els últims testimonis del sistema d\'enllumenat públic de les poblacions abans de l\'electrificació a inicis del segle XX, i s\'encenien sobretot i totalment durant les celebracions i les festes per conferir solemnitat als actes. Se\'n conserven encara varis exemplars en diferents viles i pobles de Catalunya, i fins i tot en ciutats com Barcelona, en llocs de rellevància històrica com a les parets exteriors de l\'església de Santa Maria del Mar. A Barcelona, precisament, la primera implantació d\'enllumenat públic (‘teieres de llum\') correspon de l\'any 1599. A més de les de la Pobla de Claramunt, a la comarca de l\'Anoia en queden exemplars de tipologies i cronologies similars al nucli antic d\'Igualada (carreró de Sant Miquel) i a els Prats de Rei (Plaça Major), gairebé sempre ubicades a cantonades d\'edificis de certa rellevància i/o de caràcter públic.","41.5546300,1.6745700","389468","4601177","","08165","La Pobla de Claramunt","Obert","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82234-foto-08165-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82234-foto-08165-113-3.jpg","Legal","Modern","Patrimoni moble","Element urbà","Pública","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","En algunes fonts, apareix erròniament el codi IPA-25268 (corresponent a l\'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya) associat a aquests elements mobles. En realitat, es tracta d\'una de les teieres, que apareix associada al codi IPA-25264, la titular del qual és l\'Antiga Casa de la Vila.","94","51","2.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f84","82235","Col·lecció Paleontològica de l\'Ajuntament","https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-paleontologica-de-lajuntament","-BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 51-52. -ÁLVAREZ PÉREZ, Germán (1993): Cnidaris fòssils de la Conca d\'Igualada, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona.","","","Es tracta de varis exemplars recollits al llarg dels anys per un particular a les costes i faldes del turó del Castell de Claramunt. Segons consta a la documentació municipal, es tracta d\'un total de 2.115 peces paleontològiques i una sèrie de peces complementàries no comptabilitzades distribuïdes en 26 caixes (+ dues caixes addicionals pendents de lliurament) i dos estoigs. No existeix cap catalogació preliminar d\'aquestes peces. Alguns pocs exemplars romanen exposats al Castell.","08165-114","Narcís Monturiol, s/n","Durant decennis, l\'aflorament de fòssils a la zona descrita va ser constant i molts d\'ells es trobaven ja despresos del sediment per efectes dels agents naturals i l\'erosió. Antoni Escudé i Mellado els anà recol·lectant i guardant al mateix castell, fins que el gener de 2018 va procedir a fer una donació formal de la col·lecció a l\'Ajuntament de la Pobla de Claramunt i les peces van passar a custodiar-se als magatzems municipals.","41.5708400,1.6688000","389014","4602984","","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Bo","","Física","","Patrimoni moble","Col·lecció","Pública","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","Antoni Escudé Mellado","Segons fonts locals contrastades, algun dels exemplars més grans podria provenir de fora de la Pobla de Claramunt (possiblement de la zona de València). Caldrà tenir present aquesta informació alhora de fer el catàleg científic de la col·lecció.","","53","2.3","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f85","82236","Materials Arqueològics de la Pobla de Claramunt al Museu Comarcal de l\'Anoia","https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-arqueologics-de-la-pobla-de-claramunt-al-museu-comarcal-de-lanoia","","","","Es tracta de varies dotzenes de caixes de material arqueològic de diversa naturalesa (ceràmica, lítica, metàl·lica) provinent de gran part dels jaciments localitzats dins el terme municipal de la Pobla de Claramunt, fruït principalment de les excursions realitzades al llarg del segle XX per membres de la Secció d\'Arqueologia del Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada i també a causa del fet que la Pobla no disposa de museu per efectuar-hi els dipòsits de material provinents de les intervencions que es puguin fer dins del seu terme; en aquest cas, el museu geogràficament més proper autoritzat per la Generalitat de Catalunya és el Museu de la Pell d\'Igualada i Comarcal de l\'Anoia. En alguns casos es tracta de materials provinents d\'excavació, però en la seva major part es tracta de materials recol·lectats en prospeccions realitzades durant l\'últim quart del segle XX. El material conservat, que abraça des del Neolític fins al segle XX, es presenta net, siglat i inventariat i amb les seves corresponents referències relatives al jaciment arqueològic al qual pertanyen. La peça més notable i de més interès històric, artístic i arqueològic de la Pobla de Claramunt que es custodia en aquesta col·lecció, tal volta sigui un recipient cilíndric de ceràmica feta a mà, decorat amb un cordó incís, provinent del jaciment Ibèric del Camí de la Font del Llop.","08165-115","Carrer del Dr. Joan Mercader s/n, 08700 Igualada","La col·lecció de peces arqueològiques de la Pobla de Claramunt s\'ha anat formant al llarg del segle XX: arrel de diferents dipòsits efectuats per membres de la Secció d\'Arqueologia del Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada però també per gent anònima que recollia materials en superfície durant les sortides de camp abans que la normativa regulés i limités aquestes accions, i a partir del dipòsit de materials provinent d\'intervencions arqueològiques autoritzades per la Generalitat de Catalunya dins el terme municipal de la Pobla, lligades principalment a la construcció del polígon dels Plans d\'Arau i a la realització d\'obres a variants i carreteres que passen pel terme. Fruit també de les actualitzacions de la Carta Arqueològica de l\'Anoia per part de la Direcció General del Patrimoni Cultural a partir de l\'any 1984, s\'ha incrementat el volum i la informació de la col·lecció.","41.5550400,1.6754300","389540","4601222","","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82236-foto-08165-115-1.jpg","Física","Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Modern","Patrimoni moble","Col·lecció","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada","IMATGE 1: Vas ceràmic ibèric fet a mà provinent del Camí de la Font del Llop (fotografia: Museu de la Pell d\'Igualada i Comarcal de l\'Anoia).","80|81|83|85|94","53","2.3","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f86","82237","Materials Paleontològics de la Pobla de Claramunt al Museu Comarcal de l\'Anoia","https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-paleontologics-de-la-pobla-de-claramunt-al-museu-comarcal-de-lanoia","-BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 51-52. -ÁLVAREZ PÉREZ, Germán (1993): Cnidaris fòssils de la Conca d\'Igualada, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona.","","","Es tracta de mitja dotzena de referències amb les seves corresponents caixes de material paleontològic provinent de gran part dels jaciments paleontològic localitzat dins el terme municipal de la Pobla de Claramunt, fruït de la recol·lecció de particulars i també a causa del fet que la Pobla no disposa de museu per efectuar-hi els dipòsits de material provinents de les intervencions paleontològiques que es puguin fer dins del seu terme; en aquest cas, el museu geogràficament més proper autoritzat per la Generalitat de Catalunya és el Museu de la Pell d\'Igualada i Comarcal de l\'Anoia.","08165-116","Carrer del Dr. Joan Mercader s/n, 08700 Igualada","La col·lecció de peces arqueològiques de la Pobla de Claramunt s\'ha anat formant al llarg del segle XX: arrel de diferents dipòsits efectuats per gent anònima que recollia materials en superfície durant les sortides de camp abans que la normativa regulés i limités aquestes accions, i a partir del dipòsit de materials provinent d\'intervencions paleontològiques autoritzades per la Generalitat de Catalunya dins el terme municipal de la Pobla. Fruit també de les actualitzacions de la Carta Arqueològica de l\'Anoia (que inclou la paleontologia) per part de la Direcció General del Patrimoni Cultural a partir de l\'any 1984, s\'ha incrementat el volum i la informació de la col·lecció.","41.5550400,1.6754300","389540","4601222","","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82237-foto-08165-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82237-foto-08165-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82237-foto-08165-116-3.jpg","Física","Paleògen|Cenozoic","Patrimoni moble","Col·lecció","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","IMATGES 1-3: Diversos materials paleontològics provinents de la Pobla de Claramunt (fotografies: Museu de la Pell d\'Igualada i Comarcal de l\'Anoia).","124|123","53","2.3","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f87","82238","Gegants Nous","https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-nous-0","","XXI","","Es tracta d\'una parella de gegants feta durant 2001-2002 i batejada amb els noms de Guillem i Saurina, evocadors i al·lusius als personatges medievals que van poblar la història de l\'emblemàtic castell de Claramunt. Destaca la gran qualitat artística en l\'execució d\'aquests singulars gegants, una característica que es percep també en el naturalisme dels seus torsos un cop se\'ls treu la roba i que s\'aparta de la tradicional carcassa descuidada i amorfa que sol descobrir-se sota els vestits dels gegants més convencionals.","08165-117","Avinguda Catalunya, 9 cantonada amb carrer Solell i carrer Anselm Clavé","L\'entitat cultural La Llobreia de la Pobla de Claramunt va impulsar l\'any 2001 aquesta nova parella de gegants, ja que es va considerar que la parella de gegants vells havia quedat obsoleta i pesava massa. La creadora artística va ser l\'escultora igualadina Teresa Riba i els nous gegants van sortir per primer cop l\'any 2002, encara que no foren batejats fins el dia 2 de juliol de 2005, durant la Festa Major de la localitat. De la primera parella de gegants, feta el 1980, només en roman la carcassa.","41.5545000,1.6754000","389537","4601162","2001-2","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82238-foto-08165-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82238-foto-08165-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82238-foto-08165-117-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni moble","Objecte","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","Teresa Riba","IMATGE 1 : Fotografia de Manel Ramoneda i Coch.IMATGE 2: Els Gegants Nous durant una celebració al carrer (fotografia: Anoia Folk Blogspot).IMATGE 3: Els gegants sense el seus vestits (fotografia: Associació Cultural la Llobreia).","119|98","52","2.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f88","82239","Capgrossos","https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-1","Els capgrossos són figures antropomorfes típiques de les festes populars de molts àmbits mediterranis. Acompleixen funcions diverses, una de les quals és obrir pas i mantenir l\'ordre als seguicis. Els capgrossos són en la seva major part personatges vinculats a les colles de gegants, com seria el cas dels de la Pobla de Claramunt.","XX-XXI","","Es tracta d\'un total de quatre cap-grossos, dos personatges masculins i dos de femenins, al·lusius a les quatre estacions de l\'any i promoguts, junt amb els gegants, per l\'Associació Cultural La Llobreia. A nivell formal, es tracta de quatre pròtesis en forma de cap fetes de cartró-pedra que es posen damunt les espatlles del portador, produint així l\'efecte d\'un cap desmesurat.","08165-118","Avinguda Catalunya, 9 cantonada amb carrer Solell i carrer Anselm Clavé","","41.5545000,1.6754000","389537","4601162","","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82239-foto-08165-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82239-foto-08165-118-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni moble","Objecte","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","IMATGE 1: Fotografia de Manel Ramoneda i Coch.IMATGE 2: Fotografia d\'Associació Cultural La Llobreia.","119|98","52","2.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f89","82240","Goigs del Sant Crist","https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-sant-crist-0","-RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d\'un municipi de la comarca d\'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 225-226. -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l\'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 111-113.","XVII-XVIII","","Col·lecció de tres fulls de goigs conservada a la Biblioteca Central d\'Igualada, que conté edicions d\'un mateix text original titulat: \'Goigs de la milagrosa imatge del Sant Christo de la Pobla de Claramunt\', d\'autoria anònima i imprès entre els anys 1692 i 1749 a la impremta barcelonina de Jaume Surià, al carrer de la Palla. Es tracta d\'exemplars impresos sobre paper a tinta negre i per una sola cara, menys el tiratge de l\'any 1965 que té exemplars de tinta negra, verda i vermella; als reversos no s\'hi ha practicat cap tipus d\'impressió a excepció dels exemplars del segle XX, on hi apareixen uns breus \'retalls d\'història\' signats per Josep Riba Gabarró. Cap dels fulls conté cap tipus de numeració ni de referència relativa al tiratge. Es presenta una estructura compositiva dins una orla feta a base de motius vegetals i florals simplificats. En primer lloc apareix el títol dels goigs a la capçalera, bruscament dividit per la representació del Sant Crist, que apareix dins d\'un requadre flanquejat per dos craters amb ornaments vegetals. Al fons del requadre presidit pel Crucificat s\'hi ha representat una capella amb campanar i imatges al·lusives als miracles de Crist com ara la resurrecció de Llàtzer. A continuació, apareix la lletra dels goigs distribuïda en tres columnes separades per dos corondells consistents en línies verticals interrompudes; la lletra es presenta segons la ortografia pre-normativa que ja s\'anunciava al títol. Després de les tres columnes que contenen els goigs pròpiament dits, s\'ha inclòs una sèrie mes de dues columnes al·lusives a la Pasqua amb sengles ‘oremus\' finals: la de la dreta conté el títol ‘Extra tempus Paschae\' i la de l\'esquerra el títol \'Tempus Paschae\'. La indicació del taller o estamper s\'ha imprès és encara dins l\'espai de l\'orla. Els goigs del Sant Crist més antics conservats a la Biblioteca Central d\'Igualada es van imprimir en Entre finals del segle XVII i mitjan segle XVIII. Els altres dos fulls ja corresponen a edicions facsímils del segle XX.","08165-119","Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada)","Aquests goigs del Sant Crist fan referència a la veneració de que era objecte la seva imatge a l\'església parroquial ubicada al castell de Claramunt primer, i al nucli de la Pobla de Claramunt després. Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya (\'Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó\') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se\'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d\'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d\'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d\'Igualada, on en els últims decennis s\'ha tingut cura d\'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l\'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé.","41.5550400,1.6754300","389540","4601222","1692-749","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82240-foto-08165-119-1.jpg","Física","Contemporani|Popular","Patrimoni moble","Objecte","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","98|119","52","2.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f8a","82241","Goigs de la Mare de Déu de la Llet","https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-llet","-RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d\'un municipi de la comarca d\'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 225-226. -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l\'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 177-182.","XVIII-XX","","Col·lecció de dinou fulls de goigs conservada a la Biblioteca Central d\'Igualada, que conté diferents edicions d\'un mateix text titulat: \'Goigs de Nostra Senyora de la Llet, ques cantan en la la Pobla de Claramunt, bisbat de Barcelona\', d\'autoria anònima. En les sèries antigues (segles XVIII i XIX), el títol apareix escrit de maneres ortogràfiques diverses, mentre que en les sèries més recents la llengua ja està normalitzada. Es tracta d\'exemplars impresos sobre paper a tinta negre i per una sola cara, menys el tiratge de l\'any 1965 que té exemplars de tinta negra, verda i vermella; o l\'edició de 1982 que està impresa a tinta blava. L\'edició de 1985 ja té la cartolina i no el paper com a suport. Als reversos no s\'hi ha practicat cap tipus d\'impressió a excepció d\'alguns dels exemplars del segle XX, on hi apareixen uns breus \'retalls d\'història\' signats per Josep Riba Gabarró. Cap dels fulls conté cap tipus de numeració ni de referència relativa al tiratge, exceptuant el més recent (1985) que consta de 1.000 exemplars. La immensa majoria de les edicions dels fulls presenten una estructura compositiva molt similar amb petites variacions estètiques: dins d\'una orla, que pot ser de motius vegetals i florals o bé de sanefes senzilles, en primer lloc es presenta el títol dels goigs a la capçalera. A continuació, s\'ha gravat la representació de la mare de Déu, a voltes entronitzada amb vestit ampli i corona, altres vegades amb vestit més senzill i asseguda en una senzilla cadira, flanquejada per cortinatges o bé per una arcada; en un parell d\'edicions del segle XX la imatges és directament una fotografia. La Mare de Déu apareix emmarcada dins d\'un requadre flanquejat bé per dos craters amb vegetació, bé per dos acrònims de l\'Ave Maria, bé per dos àngels tocant instruments de corda o bé trompetes, be per efigies, bé per motius florals esquematitzats. A continuació, apareix la lletra dels goigs distribuïda en tres columnes separades per dos corondells consistents bé en línies verticals discontinues, bé en senzilles sanefes. La lletra dels goigs es presenta igual en tots els fulls, salvant les variacions ortogràfiques pre-normatives abans assenyalades també per al títol. Després de les columnes que contenen els goigs pròpiament dits, s\'ha inclòs la frase ‘Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix/ Ut digni efficiamur promotionibus Christi, i finalment un \'oremus\' que ocupa dues o tres línies d\'un extrem a l\'altre del full. La indicació del taller o estamper en cadascun dels fulls s\'ha fet ja fora de l\'orla. L\'edició més antiga correspon a un tiratge de 1742-1780 de l\'Estampa del barceloní Jaume Ossét, del carrer Llibreteria, on la Mare de Déu encara no està alletant l\'Infant. Per altra banda, l\'edició més recent (any 1985) se separa clarament de l\'esquema compositiu de les anteriors, ja que no només té dues columnes en comptes de tres, sinó que conté una partitura musical. Amb un total de 19 edicions diferents, els dedicats a la Mare de Déu de la Llet constitueixen la sèrie de goigs més extensa de la Pobla de Claramunt.","08165-120","Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada)","Aquests goigs de la Mare de Déu de la Llet fan referència a la veneració de que era objecte la Verge Maria a l\'església parroquial ubicada al castell de Claramunt primer, i al nucli de la Pobla de Claramunt després. Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya (\'Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó\') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se\'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d\'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d\'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d\'Igualada, on en els últims decennis s\'ha tingut cura d\'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l\'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé.","41.5550400,1.6754300","389540","4601222","1742-80","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82241-foto-08165-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82241-foto-08165-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82241-foto-08165-120-3.jpg","Física","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni moble","Objecte","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","98|119|94","52","2.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f8b","82242","Goigs de Sant Galderic","https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-galderic-0","-BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCrUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l\'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 319.","XX","","Es tracta d\'un únic full de goigs, conservat a la Biblioteca Central d\'Igualada, que conté el text titulat: \'Glòria al benaurat St. Galdric: patró històric dels pagesos catalans\', amb lletra de Fra I Luro (Jesús M. Prujà), música de M. Eugènia Sala i publicat a la Pobla de Claramunt l\'any 1994. Està imprès sobre paper groc a tinta negre i per una sola cara. L\'estructura compositiva s\'emmarca dins d\'una orla, on apareix la lletra dels goigs distribuïda en dues columnes separades per un corondell al·legoric (el sant).","08165-121","Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada)","Aquests goigs de sant Galderic es van realitzar l\'any 1994 amb motiu de la inauguració de la plaça de Sant Galdric, a la Pobla de Claramunt. Històricament, el sant d\'origen carolingi Galderic no ha tingut una veneració especial a la Pobla, encara que el seu patronatge dins el món de la pagesia ha estat important a Catalunya pel seu paper de defensor enfront els abusos senyorials Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya (\'Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó\') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se\'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d\'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d\'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d\'Igualada, on en els últims decennis s\'ha tingut cura d\'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l\'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé.","41.5550400,1.6754300","389540","4601222","1994","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82242-foto-08165-121-1.jpg","Física","Popular","Patrimoni moble","Objecte","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","Fra I Luro (Jesús M. Prujà; lletra) i M. Eugènia Sala (música)","","119","52","2.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f8c","82243","Goigs de Santa Margarida","https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-margarida","-RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d\'un municipi de la comarca d\'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 225-226. -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l\'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 351-353.","XX","","Col·lecció de tres fulls de goigs conservada a la Biblioteca Central d\'Igualada, que conté diferents edicions d\'un mateix text titulat: \'Goigs de Sta. Margarida del Castell de la Pobla de Claramunt (Bisbat de Barcelona)\', d\'autoria anònima. Els dos últims goigs són facsímils del primer, un original de l\'any 1955 amb música de Lluís Martí, rector de la Pobla, editat pel Patronat del Castell de Claramunt i imprès per l\'estamper Bas d\'Igualada En el primer cas, es tracta d\'un exemplar imprès sobre paper a dues tintes: marró i ocre, mentre que de l\'edició de 1965 se\'n van fer tres series en tinta negra, verda i vermella respectivament, amb el verso sempre en tinta negra; el facsímil de 1977 és amb tinta verda. Als reversos dels facsímils recent hi apareixen uns breus ‘retalls d\'història\' signats per Josep Riba Gabarró. Cap dels fulls conté cap tipus de numeració ni de referència relativa al tiratge. L\'estructura compositiva consisteix en una orla de motius vegetals esquematitzats dins la qual en primer lloc es presenta el títol dels goigs bruscament dividit per la imatge de la santa dins un requadre, la qual es presenta amb els seus atributs (el dimoni amb forma de dragó al que la màrtir va vèncer amb una creu), amb corona, i amb la imatge d\'una església de fons. La imatge apareix flanquejada per dos craters amb ornaments vegetals. A continuació, apareix la lletra dels goigs distribuïda en tres columnes separades per espais en blanc en absència de corondells. Després de les columnes que contenen els goigs pròpiament dits, s\'ha inclòs un \'oremus\' que ocupa dues ínies d\'un extrem a l\'altre del full, i a continuació ja apareix la partitura musical. La indicació de l\'estamper dels goigs apareix encara dins de l\'orla.","08165-122","Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada)","Aquests goigs de santa Margarida fan referència a la veneració de que és objecte aquesta santa a la capella homònima encara dempeus dins la fortalesa del Castell de la Pobla de Claramunt. Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades durant la celebració d\'actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya (\'Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó\') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se\'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d\'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d\'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d\'Igualada, on en els últims decennis s\'ha tingut cura d\'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l\'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé.","41.5550400,1.6754300","389540","4601222","1995","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82243-foto-08165-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82243-foto-08165-122-2.jpg","Física","Popular|Contemporani","Patrimoni moble","Objecte","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","Lluís Martí (música)","","119|98","52","2.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f8d","82244","Goigs de Sant Procopi","https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-procopi","-RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d\'un municipi de la comarca d\'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 225. -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l\'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 389-391. -RIBA GABARRÓ, Josep (2005b):\'Devoció a Sant Procopi al cor d\'Europa i de la Pobla\', Butlletí Municipal, agost-setembre 2005, p. 18. -http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2010/07/goigs-de-sant-procopi-la-seva-festa-es.html","XIX-XX","","Col·lecció de quatre fulls de goigs conservada a la Biblioteca Central d\'Igualada, que conté diferents edicions d\'un mateix text titulat: \'Goigs del gloriós màrtir sant Procopi, patró de la Pobla de Claramunt\' (en alguns casos a continuació s\'indica la data de celebració, el 8 de juliol), d\'autoria anònima. El títol s\'ha transcrit aquí segons la normativa actual de la llengua catalana, però en totes quatre edicions apareix escrit de maneres ortogràfiques diverses. Es tracta d\'exemplars impresos sobre paper a tinta negre i per una sola cara, menys el tiratge de 1965 que té exemplars de tinta negra, verda i granat, i l\'edició de 1974 que té exemplars impresos tant a tinta negra com vermella; als reversos no s\'hi ha practicat cap tipus d\'impressió a excepció dels exemplars del segle XX, on hi apareixen uns breus ‘retalls d\'història\' signats per Josep Riba Gabarró. Cap dels fulls conté cap tipus de numeració ni de referència relativa al tiratge. Totes les edicions dels fulls presenten una estructura compositiva molt similar amb petites variacions estètiques: dins d\'una orla, que pot ser de motius vegetals i florals o bé de sanefes senzilles, en primer lloc es presenta el títol dels goigs a la capçalera. A continuació, s\'ha gravat la representació de sant Procopi, a voltes amb atributs martirials (palma) o bé amb una columna romana de fons; la imatge apareix emmarcada dins d\'un requadre i flanquejada per dos craters o dos motius esquemàtics amb ornaments vegetals. A continuació, apareix la lletra dels goigs distribuïda en dos columnes (tres en l\'edició de 1974) separades per un corondell consistent en sanefes verticals a base de motius vegetals, més o menys estilitzats segons el cas; la lletra es presenta igual en tots els fulls, salvant les variacions ortogràfiques pre-normatives abans assenyalades per al títol. Després de les columnes que contenen els goigs pròpiament dits, s\'ha inclòs un \'oremus\' que ocupa dues o tres línies d\'un extrem a l\'altre del full. La indicació del taller o estamper en cadascun dels fulls s\'ha fet ja fora de l\'orla. Els goigs de sant Procopi més antics conservats a la Biblioteca Central d\'Igualada es van imprimir en tallers de Barcelona (Estam. De Lluis Tasso, any 1869) i Manresa (Imprenta de P. R. Á cárrech de Lluis Roca, any 1874). Els altres fulls ja corresponen a edicions del segle XX, la primera de les quals és un facsímil de l\'edició més antiga del segle XIX.","08165-123","Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada)","Aquests goigs de sant Procopi fan referència a la veneració de que era objecte aquest sant a l\'església parroquial i al padró o capella caminera homònima que hi havia al cap de la vila de la Pobla de Claramunt. Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya (\'Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó\') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se\'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d\'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d\'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d\'Igualada, on en els últims decennis s\'ha tingut cura d\'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l\'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé.","41.5550400,1.6754300","389540","4601222","","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82244-foto-08165-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82244-foto-08165-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82244-foto-08165-123-3.jpg","Física","Popular|Modern","Patrimoni moble","Objecte","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","119|94","52","2.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f8e","82246","Arxiu Municipal","https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-48","","XIV-XXI","","Tot ocupant part de la planta sota-teulada de l\'edifici de l\'actual Ajuntament de la Vila, i just davant de la sala de Plens, s\'emplaça l\'Arxiu Municipal de la Pobla de Claramunt. Consta de dos espais diferenciats: una gran sala rectangular amb la documentació contemporània (denominada \'Arxiu Contemporani\' i amb documentació fins l\'any 1994), i una sala menor de planta quadrangular que conté la documentació de caràcter històric (denominada \'Arxiu Històric\'). El conjunt documental es presenta ordenat amb caixes col·locades en prestatgeries metàl·liques. Segons el catàleg vigent, el document més antic de la col·lecció és la \'Dotació d\'un preverat a Prats de Segarra\' (1305), així com uns pocs documents medievals més: la \'Carta pobla de la Pobla Nova de Claramunt\' de l\'any 1344, tres documents relatius a la venda dels corresponents censals (1399?, 1409 i 1599) i una àpoca de dot i augment (1417). D\'aquí ja es passa al segle XVIII amb: el \'Llibre del Comú\' en 4 volums (1752-1754; 1752-1758; 1763-1766; 1769-1844), el \'Llibre de Comptes donats pels regidors\' (1759-1797), i correspondència relativa a problemes militars (1770). El gran gruix de documentació municipal es va començar a generar a partir del segle XIX, amb un pes clarament majoritari de referències documentals del segle XX. Els blocs temàtics en que es divideix el fons en l\'actualitat, organitzats segons el quadre de classificació elaborat pel Servei d\'Arxius de la Generalitat de Catalunya, són els següents: -1. Administració General: Terme municipal, Òrgans de Govern, Alcaldia, Secretaria, Personal, Correspondència. -2. Hisenda: Patrimoni, Intervenció, Tresoreria, Fiscalitat, Juntes i comissions, Pòsit. -3. Proveïments: Proveïment de productes per a consum de la població, Aigües, font i safareig, Control de proveïments. -4. Beneficència i Assistència Social: Atenció als refugiats i orfes de guerra, Subsidi al combatent, Assistència social, Actuacions contra l\'atur laboral, Juntes i Comissions, Patronals, Junta local de Reformes Socials. -5. Sanitat: Inspecció sanitària i Laboratori Municipal, Personal facultatiu i cos mèdic municipal, Inspecció veterinària, Juntes i comissions municipals. -6. Obres i Urbanisme: Planejament i gestió urbanística, Obres d\'infraestructura, Immobles municipals -construcció i manteniment-, Obres de particulars, Activitats classificades i obertura d\'establiments, Juntes i comissions municipals. -7. Seguretat Pública: Cossos de seguretat, Passaports i passis de radis, Juntes i comissions municipals. -8. Serveis militars: Allotjaments militars i subministraments a la tropa, Quintes, allistaments i lleves forçoses, Béns subjectes a requisa militar, Juntes i comissions municipals. -9. Població: Estadístiques generals de població i censos, Padró municipal d\'habitants. -10. Eleccions: Eleccions municipals, Eleccions Diputats Provincials, Eleccions Parlament de Catalunya, Eleccions Generals -Corts, Senat-, Eleccions al Parlament europeu, Referèndums i plebiscits, Cens electoral i Junta municipal del Cens. -11. Ensenyament: Ensenyament primari, Juntes i comissions municipals. -12. Cultura: Festa Major i festes populars, Servei municipal de català. -13. Serveis agropecuaris i medi ambient: Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaderes i interrogatoris sobre collites, Juntes i comissions municipals, Medi ambient, Representativitat agropecuària. -14. Documentació medieval diversa.","08165-125","Avinguda Catalunya, 16","L\'Arxiu Municipal de la Pobla de Claramunt s\'ha anat formant amb la documentació generada pels diversos governs locals al llarg de la seva Història. Excepcionalment, els cinc pergamins medievals custodiats en aquest arxiu provenen originalment de l\'Arxiu Parroquial, el gruix del qual (a excepció d\'aquests documents medievals) fou traslladat a Barcelona durant la guerra civil. L\'Arxiu Municipal va ser objecte d\'una classificació amb criteris arxivístics l\'any 1994, per part de personal de l\'Arxiu Comarcal de l\'Anoia (Servei d\'Arxius de la Generalitat). En aquell moment, es van comptabilitzar 1443 unitats d\'instal·lació, que es van organitzar seguint el quadre de classificació elaborat per la Generalitat de Catalunya. Amb posterioritat a aquesta data, l\'Arxiu no ha estat objecte de més intervencions.","41.5550400,1.6754300","389540","4601222","","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82246-foto-08165-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82246-foto-08165-125-2.jpg","Física","Modern|Contemporani|Popular|Medieval","Patrimoni documental","Fons documental","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","Ajuntament de la Pobla de Claramunt","A la carpeta de 44 pàgines que conté el catàleg de l\'Arxiu Municipal realitzat l\'any 1994 per l\'Arxiu Comarcal de l\'Anoia -ACAN-, s\'indica que es tracta d\'un \'catàleg provisional\'. Així doncs, seria convenient ordenar i catalogar la documentació generada a partir de 1994.","94|98|119|85","56","3.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f8f","82247","Col·lecció de Documents Medievals a l\'Arxiu Municipal","https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-documents-medievals-a-larxiu-municipal","-BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 40-42. -SURROCA LLUCIÀ , Isidre (2002): \'L\'Arxiu Parroquial de la Pobla de Claramunt, vuit anys després del seu retrobament\', La Veu de l\'Anoia, 13 de setembre, p. 20.","XIV-XV","","Aquests documents baixmedievals es trobaven originalment a l\'Arxiu Parroquial de la Pobla de Claramunt i actualment es troben dipositats a l\'Arxiu Municipal de la Pobla de Claramunt \'Secció Arxiu Històric\'. Es tracta d\'un corpus compost per 5 documents que ordenats cronològicament són els següents: \'Dotació d\'un preverat a Prats de Segarra\' (1305), \'Carta pobla de la Pobla Nova de Claramunt\' de l\'any 1344, tres documents relatius a la venda dels corresponents censals (1399?, 1409 i 1599) i una àpoca de dot i augment (1417).","08165-126","Avinguda Catalunya, 16","Els documents més antics conservats de l\'Arxiu Parroquial es van disgregar durant la Guerra Civil Espanyola del corpus parroquial original custodiat a la rectoria del poble. Sortosament, van quedar dipositats a l\'Arxiu Municipal encara que no foren ‘redescoberts\' per al gaudi públic fins entrats els anys 90\' del segle XX, ja que existia la convicció que havien estat destruïts durant la guerra i que amb ells se n\'havia fet pasta de paper.","41.5550400,1.6754300","389540","4601222","","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Bo","","Física","","Patrimoni documental","Fons documental","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","","56","3.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f90","82248","Carta Pobla","https://patrimonicultural.diba.cat/element/carta-pobla","-BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 47-48.","XIV","","Aquesta carta de poblament baixmedieval es trobava originalment a l\'Arxiu Parroquial de la Pobla de Claramunt i actualment està dipositada a l\'Arxiu Municipal \'Secció Arxiu Històric\'. Es tracta d\'un document en suport pergamí escrit per una cara, en llatí medieval, amb la fórmula i els termes de repoblament de la Pobla després de la gran riuada que el 1344 assolà la població. En la carta s\'especifica que es cedeix \'un pati al camp d\'en Jaume Coca\', a l\'entrada de la costa del castell de Claramunt, és a dir, als peus de la muntanya. El document fou produït a Cardona el 15 de setembre de 1344, i fou atorgat pels vescomtes de Cardona Hug Folc II i Beatriu, i signat per ells i altres, segons s\'especifica en el mateix text. Li manca alguna part del text a la part central i als extrems superior i inferior, que no afecta la legibilitat general del document.","08165-127","Avinguda Catalunya, 16","L\'any 1344 una gran riuada va arrasar l\'antic nucli de la Pobla. Per prevenir un succés similar, es va decidir emplaçar la població en un altre punt, a l\'altre costat del riu -aquest cop al costat dret-, per la qual cosa es va demanar permís al vescomte de Cardona, senyor del castell, qui va concedir aquesta carta pobla. Mossèn Josep Mas, arxiver de la Catedral de Barcelona, va ser el primer que publicà una traducció d\'aquest document llatí al català a inicis del segle XX Els documents més antics conservats de l\'Arxiu Parroquial -‘Dotació d\'un preverat a Prats de Segarra\' (1305)-, així com uns pocs documents medievals més -entre ells la ‘Carta pobla de la Pobla Nova de Claramunt\' de l\'any 1344, tres documents relatius a la venda dels corresponents censals (1399?, 1409 i 1599) i una àpoca de dot i augment (1417)-, es van disgregar durant la Guerra Civil Espanyola del corpus parroquial original i van quedar dipositats a l\'Arxiu Municipal, encara que no foren ‘redescoberts\' per al gaudi públic fins entrats els anys 90\' del segle XX, ja que es creia que havien estat destruïts durant la guerra i que amb ells s\'havia fet pasta de paper.","41.5550400,1.6754300","389540","4601222","1344","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82248-foto-08165-127-2.jpg","Física","Medieval","Patrimoni documental","Fons documental","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","Vescomtes de Cardona Hug Folc II i Beatriu","","85","56","3.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f91","82249","Mapa Parcel·lari de la Pobla de Claramunt","https://patrimonicultural.diba.cat/element/mapa-parcellari-de-la-pobla-de-claramunt","-BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (20162ed): Cartografia històrica de l\'Anoia, Ajuntament de la Pobla de Claramunt/Diputació de Barcelona, p. 22-44.","XIX","","Aquest mapa parcel·lari, avui emmarcat i ubicat al vestíbul de la Sala de Plens de l\'Ajuntament (tot i que tècnicament pertany al fons de l\'Arxiu Municipal), és una representació topogràfica acurada sobre paper de les parcel·les existents a la Pobla de Claramunt a mitjan segle XIX. El seu títol complert és \'Población i límites del término jurisdiccional de La Pobla de Claramunt\' i està signat a 16 de maig de 1854 per Fèlix Sallent. En ell hi apareixen dibuixades 581 parcel·les així com seccions cadastrals amb identificació nominal, usos del sòl, xarxa viària, hidrografia, nucli de població principal i nuclis dispersos; tot plegat amb la seva corresponent toponímia. Es tracta per tant del document històric més important i complert per entendre la configuració socio-econòmica i topogràfica de la Pobla de Claramunt durant la primera meitat del segle XIX.","08165-128","Avinguda Catalunya, 16","La implantació́ de la contribució́ territorial l\'any 1845 va donar lloc, durant la segona meitat del segle XIX, a la producció́ d\'una ingent documentació́ fiscal de caràcter força divers. Així doncs, amb interessos eminentment fiscals, entre els anys 1849 i 1883 es van aixecar un total de 149 mapes parcel·laris corresponents a 103 municipis de la província de Barcelona i tants altres a la resta del territori, amb un detall, cura descriptiva i exactitud com mai s\'havien vist fins llavors. L\'autor del plànol específic de la Pobla de Claramunt fou Fèlix Sallent, agrimensor, mestre d\'obres i director de camins veïnals.","41.5550400,1.6754300","389540","4601222","1854","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Bo","","Física","","Patrimoni documental","Fons documental","Pública","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","Fèlix Sallent","","","56","3.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f92","82250","Arxiu Fotogràfic Municipal","https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-municipal-1","-http://anoiadiari.cat/cultura/agrupacio-fotografica-pobla-presenta-societat/ -http://anoiadiari.cat/cultura/tresors-fotografics-pobla-exposicio/","XX-XXI","","Aquest petit arxiu fotogràfic es troba ubicat en una habitació rectangular allargada de la masia de Can Galan. Tota la paret frontal del costat longitudinal està ocupada per estanteries metàl·liques on s\'hi dipositen les caixes de cartró que conté el material fotogràfic classificat per anys, encara que la major part de les fotos més recents ja s\'estan entrant només en format digital. Cada fotografia està enganxada en una cartolina amb el nom de l\'autor, l\'any i el tema, tot seguint el sistema emprat pel veterà Arxiu Fotogràfic d\'Igualada. Es tracta en la seva immensa major part de fotografies relatives als paisatges i gent de la Pobla de Claramunt, encara que n\'hi ha també algunes pertanyents a municipis limítrofs com la Torre de Claramunt, que es conserven sempre que tenen alguna relació temàtica amb la Pobla. Unes 5.000 fotografies pertanyen a una donació feta el 1987 per Santi Ibarz i Miquel, i és destacable el fons provinent de les fotografies tirades per Andreu Miquel i Bisbal des dels anys 80\' principalment A data maig de 2019, el catàleg fotogràfic d\'aquest arxiu ja superava les 19.500 fotografies, amb els voltants de l\'any 1900 com a referència per als documents gràfics més antics. Les seves sigles són AFMP.","08165-129","Carrer Comte Borrell, s/n","Els precedents d\'aquest arxiu es troben en un grup de pobletans de l\'Escola d\'Arts i Oficis de la localitat que van començar a recollir fotografies antigues. Davant la necessitat de tenir reunides i catalogades de manera unificada les nombroses fotografies que donaven testimoni de la transformació del municipi en els seus últims cent anys, l\'any 1983 l\'Ajuntament de la Pobla de Claramunt va prendre la iniciativa de crear l\'Arxiu Fotogràfic Municipal per centralitzar així no només la informació fotogràfica ja existent, sinó també la que s\'anés creant cada any. Des de 1983 fou Marta Bartrolí qui s\'ocupà de la gestió del fons, i el 1987 li va passar el relleu a Andreu Miquel, qui fins a dia d\'avui n\'és el responsable. Des de la seva creació als anys 80\', l\'arxiu estava ubicat al mateix Ajuntament. El 1991 es va traslladar al tercer pis de l\'Antiga Casa de la Vila. I finalment, el 2007, s\'instal·là a la seva seu definitiva: la Masia de Can Galan.","41.5568900,1.6798100","389909","4601422","1983","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82250-foto-08165-129-2.jpg","Física","Contemporani","Patrimoni documental","Fons documental","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","Ajuntament de la Pobla de Claramunt","","98","56","3.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f93","82251","Fotografia de Natividad Yarza","https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografia-de-natividad-yarza","-SURROCA LLUCIÀ , Isidre (2009): \'Natividad Yarza, la primera alcaldessa de Catalunya\', Revista d\'Igualada, 31 (abril), p. 23-29 (íntegrament disponible a https://www.revistaigualada.cat/wp-content/uploads/2014/11/31.09.22.pdf). -ANÒNIM (2017): \'Plànols històrics del castell de Claramunt van activar la publicació de la Cartografia Històrica de l\'Anoia\', surtdecasa.cat, el digital de cultura de proximitat, 04-04-2017. -DALMAU RIBALTA, Antoni; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (2019): Natividad Yarza, primera alcaldessa de Catalunya, ed. Fundació Josep Irla, Barcelona (íntegrament disponible a: https://irla.cat/wp-content/uploads/2019/03/yarza_14_w.pdf). -http://xac.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/Natividad-Yarza","XX","","Es tracta d\'una fotografia apaïsada, en blanc i negre, de 6 x 9 cm, amb un marc imprès sobre el paper fotogràfic consistent en una fina línia negra. En primer terme, en una posició central, apareix Yarza enmig d\'un camí ample sense asfaltar, vestida de miliciana republicana, amb un fusell penjat a l\'esquena i en acció d\'iniciar un pas endavant amb el peu dret. En un segon pla s\'observa el petit poble de Tardienta (Los Monegros, província d\'Osca), amb el gran i destacat edifici blanc de l\'estació del ferrocarril, que va arribar a aquesta localitat l\'any 1861. Custodiada actualment a l\'Arxiu Comarcal de l\'Anoia, és la única còpia coneguda que existeix d\'aquesta fotografia. En el moment en que fou pressa la imatge, als inicis de la Guerra Civil Espanyola, Natividad Yarza tenia 63 anys.","08165-130","Plaça del Rei, n. 15. 08700 Igualada","Natividad Yarza Planas (Valladolid 1872- Tolosa 1960), va ser elegida alcaldessa de Bellprat (Anoia) el gener de 1934, essent així la primera alcaldessa de Catalunya proclamada democràticament per sufragi universal. Quan l\'any 1936 va esclatar la guerra civil espanyola, Yarza, que exercia des d\'agost de 1934 de mestra a la Pobla de Claramunt, on era popularment coneguda com ‘Doña Nati\', es va allistar voluntària a l\'exèrcit republicà per lluitar al front d\'Aragó i allà es va fer la icònica fotografia objecte d\'aquest text. La única còpia coneguda de la foto la conservava la Sra. Teresa Marcual, veïna de la Pobla de Claramunt i Antigua alumna de Natividad Yarza, atès que la família Marcual va rebre aquesta foto junt amb una carta manuscrita de Yarza des del seu exili a França (1939-1960). La carta va ser destruïda just acabada la guerra per tal d\'evitar represàlies franquistes, no així la fotografia que va quedar oblidada a l\'arxiu familiar. A partir de 2007, l\'Ajuntament de Bellprat impulsa un reconeixement a la figura de la seva antiga alcaldessa i el mateix any la revista de divulgació històrica ‘Sàpiens\' en fa un article de síntesis biogràfica que significà l\'inici de recuperació de la figura històrica i política republicana. El 2017, uns pocs anys després que la fotografia de la miliciana veiés de nou la llum gràcies a les gestions fetes per Isidre Surroca, Teresa Marcual va donar el document fotogràfic a l\'Arxiu Comarcal de l\'Anoia on actualment es custodia per al gaudi públic amb la sigla ACAN-Fons Natividad Yarza Planas. 010033430000001. Durant el primer semestre de 2019, la biografia de Natividad Yarza ha inaugurat una col·lecció de llibres dedicats a les alcaldesses elegides democràticament a Catalunya. En aquest context, la fotografia descrita, òbviament, esdevé una de les protagonistes principals de l\'apartat gràfic de la publicació.","41.5550400,1.6754300","389540","4601222","1936","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82251-foto-08165-130-2.jpg","Física","Contemporani","Patrimoni documental","Fons d\'imatges","Pública","Simbòlic","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","98","55","3.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f94","82252","Festa Major","https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-39","-TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l\'Anoia a finals del segle XVIII. Els \'qüestionaris\' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l\'Abadia de Montserrat, Barcelona, p. 535-536. -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Festa-Major-de-la-Pobla-Pobla-de-Claramunt-la -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 123-130. -RIBA GABARRÓ, Josep (2007): \'La Festa Major de la Santíssima Trinitat\', Butlletí Municipal, abril-juliol 2007, p. 22. -http://anoiadiari.cat/gent/pobla-claramunt-viu-festa-major-record/","XV-XXI","","La Festa Major de la Pobla de Claramunt se celebra actualment durant gairebé una setmana d\'inicis del mes de juliol amb nombroses activitats repartides per varis punts del poble. A més de les tradicionals cercaviles, balls, concerts, actuacions, activitats per la quitxalla, competicions esporties, dinars i sopars, des de l\'any 2018 es celebra amb gran èxit el \'Tasta Pobla\', una proposta gastronòmica que permet als assistents degustar productes i cuina de proximitat amb un toc gourmet. També destaquen les exposicions de pintures d\'artistes locals.","08165-131","Avinguda Catalunya, 16","Les festes majors del país solen anar lligades al final del cicle agrícola, principalment quan ja s\'ha finalitzat la collita de cereal, i per això és habitual que se celebrin entre finals de juny i primera meitat de setembre com a molt tard. Després que l\'any 1463, degut a l\'aterrament de la fortalesa, es traslladés la parròquia que sempre hi havia hagut al castell de Claramunt a la capella de la Santíssima Trinitat -al nucli de la Pobla-, el rector i els feligresos es van negar a tornar a pujar al castell per celebrar-hi la litúrgia. Així, la festa major local que se celebrava llavors el dia de la nativitat de Maria -el 8 de setembre- va passar a celebrar-se el més de juny, durant la festa de la Trinitat. Així apareix a la documentació del segle XVII, i segons els ‘Qüestionaris de Zamora\' (1787), en aquells moments durant la Festa Major tradicional ‘se canta oficio solemne, con prédica y vísperas, y después se hazen públicas, y cada uno se pone a su asiento\'. Ara bé, amb la construcció i benedicció de la nova parròquia de Santa Maria l\'any 1793, la festa major passà a celebrar-se de nou el 8 de setembre com antigament (encara que aquest any es va retardar fins el dia 28 per ferla coincidir amb la benedicció del nou temple), commemorant així el natalici de la Verge. Ja l\'any 1790 s\'havia fet coincidir la festa major amb la col·locació de la dovella de la portalada major de la nova església parroquial. Finalment, a partir de 1996 la festa major es va passar a celebrar el primer diumenge de juliol per motius socials i laborals.","41.5550400,1.6754300","389540","4601222","1463","08165","La Pobla de Claramunt","Obert","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82252-foto-08165-131-1.jpg","Inexistent","Modern|Contemporani|Popular","Patrimoni immaterial","Manifestació festiva","Pública","Social","","","","2020-07-14 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","IMATGE 1: Ballada de sardanes durant una Festa Major dels anys 60\' del segle XX (Arxiu Fotogràfic Municipal de la Pobla de Claramunt).","94|98|119","2116","4.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f95","82253","Aplec de la Santa Creu o Aplec del Castell","https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-santa-creu-o-aplec-del-castell","-BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 29-31. -RIBA GABARRÓ, Josep (1994b): \'Santa Maria del Castell de Claramunt (la Pobla de Claramunt)\', Esglésies romàniques de l\'Anoia, ed. La Veu de l\'Anoia / Centre d\'Estudis Comarcals de l\'Anoia, Igualada, Zona A, fitxa 1. -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 99-101. -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (20162ed): Cartografia històrica de l\'Anoia, Ajuntament de la Pobla de Claramunt/Diputació de Barcelona, p. 14, 15. -https://www.youtube.com/watch?v=dhc7YwrEoUE\&feature=youtu.be -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Aplec-de-la-Santa-Creu.-La-Pobla-Pobla-de-Claramunt-la","XIV-XIX","","El dia 1 de maig se celebra el conegut popularment com a Aplec del Castell, encara que antigament, i fins abans de la instauració del franquisme, la festivitat se celebrava el dia 3 del mateix mes i era coneguda com Aplec de la Santa Creu. Així doncs, es tractaria d\'un aplec d\'origen religiós que consistia en la peregrinació des del poble fins a la fortalesa de Claramunt -fins inicis del segle XX seguint el recorregut del camí antic de ponent- i que girava entorn de la benedicció del terme i de les seves collites i on un dels protagonistes de la litúrgia era una imatge del Sant Crist (la Santa Creu) que hi havia hagut antigament al castell i que avui es troba en una casa de Marbella en qualitat de propietat d\'uns aristòcrates descendents dels últims senyors del castell de Claramunt. Des del castell, el rector (o un prevere vingut d\'un altre poble durant força temps, degut a la superstició de que si beneïa el mateix rector pobletà hi hauria pedregades) beneïa el terme des d\'una mena d\'altaret (el \'padró de beneir el terme\', avui desaparegut) que hi havia instal·lat al pati de la part jussana del castell. Tot i que a l\'actualitat es continua beneint el terme de manera testimonial des de l\'exterior de la capella de Santa Margarida, amb el pas dels anys, l\'aplec ha anat adquirint un to mes aviat festiu i força laic, tot i que es conservin elements religiosos originals com la celebració d\'una missa entre els actes principals o la pròpia benedicció del terme. Antigament, segons testimoni de Miquel Brasó, era costum esmorzar i acudir a les parades dels clàssics tortells i aiguardent que s\'instal·laven al clos del castell. Durant l\'edició de 2019, el programa de l\'aplec va incloure: esmorzar i arrossada popular, benedicció del terme i missa a la capella de Santa Margarida, enlairada de globus blancs a favor de la Pau, Ballada de sardanes, exposició, cercavila i animació medieval (al llarg de tot el matí), tir amb arc, i paella popular. Complementàriament, i per tercer any consecutiu, l\'Agrupació Fotogràfica Castell de Claramunt va organitzar un concurs a Instagram sobre l\'Aplec.","08165-132","Castell de Claramunt","Un dels actes centrals de l\'aplec de la Santa Creu era la cerimònia de benedicció del terme (molt probablement d\'origen medieval), de tal manera que el 1754 el papa Benet XIV concedí indulgència plenària en la benedicció del terme que es duia a terme des del pedró a mode d\'altar que, fins el segle XIX, hi va haver emplaçat a la part alta del recinte jussà del pati del castell, segons senyalen diversos plànols antics de la fortalesa. Aquest pedró de beneir el terme resta avui desaparegut, i ja mossèn Pere Bosch afirma l\'any 1937 que no en quedava rastre, encara que avui pervisqui la memòria que l\'acte religiós entorn aquest element tant singular protegia de les pedregades. Avui en dia, la benedicció del terme la realitza el rector des de dalt de la terrassa del castell, davant la capella de Santa Margarida, un cop s\'ha acabat la missa que se celebra a la mateixa capella. També és mossèn Pere Bosch qui explica com s\'intentà canviar el 3 de maig pel dia 1 i el poc èxit que va tenir aquesta iniciativa, que no es feu efectiva fins acabada la guerra civil, quan l\'any 1950 es passà la festa al primer diumenge de maig per, posteriorment, el 1958, quedar definitivament fixada la data de l\'aplec el dia 1 amb independència del dia de la setmana en què caigués. En una casa particular de la Pobla es conserva una imatge barroca de Santa Margarida que es puja al castell només el dia de l\'Aplec. Des de fa uns pocs anys, s\'associa l\'Aplec del Castell o de la Santa Creu a la denominada ‘Pujada al Castell per Ponent\' (és a dir, per l\'antic camí avui en desús que connectava La Pobla amb el castell), de la que el 2019 se n\'ha celebrat la XIa edició.","41.5550800,1.6699000","389079","4601233","","08165","La Pobla de Claramunt","Obert","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82253-foto-08165-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82253-foto-08165-132-2.jpg","Inexistent","Modern|Contemporani|Medieval","Patrimoni immaterial","Manifestació festiva","Pública","Simbòlic","","","","2020-07-14 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","IMATGE 1: Aplec del 2019. Fotografia de Josep Palà Ibàñez.IMATGE 2: Programa de l\'Aplec del 2019.","94|98|85","2116","4.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f96","82254","Pessebre Vivent","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-8","-http://anoiadiari.cat/societat/pobla-converteix-dia-gran-pessebre/ -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Pessebre-vivent-de-la-Pobla-Pobla-de-Claramunt-la","XX-XXI","","La tarda-vespre del dia de Sant Esteve, el nucli antic de la Pobla de Claramunt es converteix en l\'escenari natural del Pessebre Vivent de la localitat, protagonitzat pels mateixos habitants de la Pobla. A l\'edició de Nadal de 2018-2019 es van fer dues representacions i hi van participar una setantena de nens i nenes distribuïts en sis escenes (a la Plaça de l\'Església: el Mercat, els Jardinets, el Somni de Nadal, els Dimonis; i al Campanar Vell: els Pastors, el Naixement i l\'Arri Ruc), tant dialogades com musicals. L\'entrada al Pessebre es va fer per la Font de la Petxina, i els oficis es van situar al carrer Major: rajolers, forners, hostalers, el paller, pescadors, rentadores, fusters i paperers. Es calcula que van passar a veure el Pessebre unes 600 persones.","08165-133","Carrer Major","El Pessebre Vivent de la Pobla de Claramunt l\'organitza la Comissió del Pessebre Vivent de l‘Associació Cultural La Llobreia, amb la col·laboració de l\'Ajuntament i empreses. L\'any 1975 es va fer el muntatge per primera vegada, segons es pot llegir a la premsa comarcal. Així doncs, durant el Nadal de 2018-2019 se\'n va celebrar la seva 44a edició, tot i que el pessebre tal com es coneix actualment va començar a gestar-se el 1985, ja que les edicions anteriors a aquest any es feien als ‘pinets de Can Pujol\' (a l\'entrada del castell) i amb una afluència menor de gent.","41.5546600,1.6749100","389496","4601180","1975","08165","La Pobla de Claramunt","Obert","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82254-foto-08165-133-2.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immaterial","Música i dansa","Pública","Lúdic","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","Associació Cultural La Llobreia","IMATGE 1: Pessebre Vivent l\'any 1976. Fotografia d\'Andreu Miquel i Bisbal.IMATGE 2: Pessebre Vivent l\'any 1985. Fotografia d\'Andreu Miquel i Bisbal.","98","62","4.4","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f97","82255","Cavalcada de Reis","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cavalcada-de-reis-2","-BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 79-81. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000): Actuacions dels grups del Teatre Jardí, Ajuntament de La Pobla de Claramunt, p. 149-151. -RIBA GABARRÓ, Josep (1994): \'Cinquantenari de la cavalcada dels Reis (1944-1994) a La Pobla de Claramunt\', Igualada, periòdic de l\'Anoia, 5 de gener. -RIBA GABARRÓ, Josep (2017): \'Setanta-tres anys de la cavalcada de Reis\', Butlletí Municipal, gener 2017, p. 18.","XX-XI","","El dia 5 de gener al capvespre, com a altres molts municipis de la comarca i de Catalunya, se celebra la tradicional Cavalcada de Reis, que recorre els principals carrers de la localitat. És costum pròpia d\'aquesta cavalcada de la Pobla aturar-se a l\'església parroquial de Santa Maria per tal d\'adorar el Nen Jesús. Durant la cavalcada de 2019, els Tres Reis van aparèixer acompanyats del pregoner reial, una seixantena de patges i un àngel, repartint un total de 230 paquets. El pregoner reial i la seva comitiva, com és costum, va arribar en tren a l\'estació, on la mainada els esperava amb els típics fanalets. Des d\'allà va començar la cavalcada tot passant per l\'Avinguda Gumersind Bisbal, carrers García Lorca, Soldevila, Pare Anton Soteras i Avinguda Catalunya; el final del recorregut fou al costat de l\'Ajuntament. A continuació els tres reis i el pregoner es van dirigir a adorar el Nen Jesús a l\'església parroquial i després foren rebuts per l\'alcalde al consistori, on des del balcó van adreçar unes paraules al públic assistent.","08165-134","Nucli urbà de la Pobla de Claramunt","La tradicional Cavalcada de Reis de La Pobla de Claramunt es va iniciar l\'any 1944 de la mà del grup artístic Quadre Escènic, el qual el Nadal de l\'any anterior havia recaptat fons per a tal fi mitjançant una representació teatral. El promotor de la primera cavalcada fou Antoni Sabaté i Aguilera (1911-1986) i estava composta per cavalls, carrosses i patges (tant nois com noies). L\'herald de Ses Majestats i el seu pregoner ho fou durant molts anys Antoni Aguilera i Aguilera. En els anys cinquanta i seixanta hi varen haver algunes intermitències en la cavalcada, fruit de canvis generacionals, i el 1971 va quedar anul·lada degut a una nevada; precisament el 1966 els cavalls van ser substituïts per Jeeps i amb posterioritat es van anar motoritzant les carrosses, tot i que excepcionalment l\'any 1980 hi van retornar els cavalls. També des de 1966, el Patge Faruk ve des d\'Igualada els dies previs a la cavalcada (per Nadal o per Cap d\'Any) per tal de recollir les cartes dels infants de La Pobla de Claramunt. Actualment, és la Comissió de Reis, amb la col·laboració de l\'Ajuntament, qui organitza aquesta festa tradicional.","41.5550400,1.6754300","389540","4601222","1944","08165","La Pobla de Claramunt","Obert","Bo","","Inexistent","","Patrimoni immaterial","Manifestació festiva","Pública","Lúdic","","","","2020-07-14 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","IMATGE 1: Cavalcada de Reis cap els anys 40\'-50\'. Fotografia: Arxiu Fotogràfic Municipal de la Pobla de Claramunt.","","2116","4.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f98","82256","La Candelera","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-candelera-1","-BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 83-85. -RIBA GABARRÓ, Josep (2002): \'Els diaris del segle XIX parlaven de la Fira de la Candelera\', Butlletí Municipal, 14, p. 14. -http://anoiadiari.cat/societat/candelera-plora-fred-fora-candelera-riu-fred-viu/ -http://anoiadiari.cat/cultura/pobla-celebra-seva-festa-patronal-candelera-intensa-agenda-actes-avui/ -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Fira-de-la-Candelera-de-la-Pobla-Pobla-de-Claramunt-la","XIV","","Al voltant del nucli històric de la Pobla de Claramunt se celebra anualment i en ple hivern la festa de la Candelera, una data pròpia del calendari festiu català d\'origen religiós que en el cas de la Pobla és també la festivitat de la seva patrona: la Mare de Déu de la Llet. Tradicionalment, els actes de la Candelera a la Pobla giren entorn la missa solemne entorn de la patrona i la celebració d\'una fira, tot i que actualment, com passa a la majoria de poblacions catalanes, s\'ha perdut la costum de fer la processó amb grans ciris encesos. Durant la festa de la Candelera, es realitza també un ritual consistent en il·luminar l\'altar de la Mare de Déu de la Llet, patrona de la Pobla, amb la finalitat d\'invocar-la per tal que augmenti el cabdal de la llet a les mares. A l\'edició de 2019, celebrada el cap de setmana del 2 i 3 de febrer, el dia 2 al migdia es va fer una missa solemne cantada en honor a la patrona de la Pobla (Mare de Déu de la Llet) i la benedicció de candeles, mentre que la resta del dia es va dedicar a la inauguració d\'una exposició col·lectiva d\'artistes locals i a un espectacle infantil. El diumenge dia 3 es va celebrar el mercat d\'artesania, on entre altres activitats el públic era rebut per la Vella Candelera, un personatge que explica històries i llegendes i lliura als assistents una espelma que protegeix del mal i concedeix desitjos al nou any que comença; es va poder observar com s\'elaboren les espelmes o candeles purificadores (entorn de les quals gira la festa) amb canya de riu i per immersió, es va explicar el secret de moltes herbes remeieres i olis essencials (amb demostració inclosa d\'elaboració d\'oli essencial de romaní amb fassina), i entorn els safareigs públics es va recordar com es feia la bugada antigament. Durant aquesta jornada, es va procedir també a la il·luminació de l\'altar de la Mare de Déu de la Llet.","08165-135","Nucli històric de la Pobla de Claramunt","La Candelera, una de les més significatives de l\'any litúrgic marià, és el nom amb el que popularment és coneguda la festa de la Presentació del Senyor o presentació del nen Jesús al temple de Jerusalem i purificació de la Mare de Déu, segons la tradició jueva de benedicció de candeles de cera. Durant aquest ritual d\'origen jueu, totes les dones que donaven a llum, 40 dies després del naixement de l\'infant havien de presentar el fill al temple i procedir a realitzar un ritus de purificació consistent en oferir diverses ofrenes, la principal de les quals era una candela encesa. En la litúrgia cristiana, la costum va quedar limitada a un sol dia, i ja des de l\'antiguitat va quedar establerta quaranta dies després del Nadal, és a dir, el 2 de febrer. De fet, a Catalunya i a altres parts del Mediterrani, durant la Candelera es desmunta el Pessebre i es dona per acabat el cicle nadalenc. La primera menció documentada de la celebració de la Candelera a la Pobla data de mitjan segle XIV. Antigament, a la Pobla era costum durant la Candelera que les mares oferissin un ciri encès i donessin el pit als seus fills davant la imatge de la Mere de Déu de la Llet durant l\'acte d\'il·luminar l\'altar de la Verge. Algunes àvies de la Pobla (concretament una senyora nascuda l\'any 1924) encara recorden haver escoltat a dir, essent unes criatures, com el dia de la Candelera les dones que havien estat mares durant l\'any s\'asseien als bancs de la primera fila amb els seus fills als braços durant la missa solemne, a mode de presentació dels infants a la Mare de Déu; en canvi, el mateix testimoni afirma que ni ella ni la seva mare, finada fa molts anys, recordaven haver vist el ritual d\'alletar els infants davant de la imatge.","41.5542100,1.6747600","389483","4601130","","08165","La Pobla de Claramunt","Obert","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82256-foto-08165-135-1.jpg","Inexistent","Modern|Contemporani","Patrimoni immaterial","Manifestació festiva","Pública","Social","","","","2020-07-14 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","El testimoni oral és de Soledat Riba i Trullas, nascuda el 18-04-1924.","94|98","2116","4.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f99","82257","Carnestoltes","https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnestoltes-4","-http://www.lapobladeclaramunt.cat/actualitat/noticies/arriba-la-disbauxa-del-carnaval-100.html","XX-XXI","","Després de la Quaresma, com en tantes altres poblacions catalanes se celebra el Carnaval a La Pobla de Claramunt. La nit abans, es fa una festa amb música i concerts, i el dissabte següent a la tarda s\'organitza una rua que recorre els carrers del nucli i que acostuma a finalitzar a l\'Ateneu Gumersind Bisbal, molt a prop de l\'Ajuntament, on hi ha música, pluja de confeti i berenar per als nens que vagin disfressats. L\'escola i la llar d\'infants del municipi també organitzen diverses activitats entorn aquesta festa, on es persona el Rei Carnestoltes en persona per donar consignes als nens de com han d\'anar disfressats.","08165-136","Nucli històric de la Pobla de Claramunt","El Carnaval és una festa ancestral documentada ja des d\'època romana en la seva variant precristiana, on amos i esclaus s\'intercanviaven els papers per un dia. Posteriorment, amb la implantació del Cristianisme, la celebració del Carnaval va passar a suposar (no sense polèmiques generades dins la mateixa Església) una vàlvula d\'escapament social, atès que comportava una una certa permissivitat i descontrol en una societat regida per un calendari religiós i moral molt estricte, aspectes que actualment s\'han perdut per focalitzar l\'atenció en l\'element \'disfressa\' i prioritzar així els aspectes formals, perdent per tant bona part del fons de regulació social que sempre havia tingut la festa. La participació infantil en aquesta festa és també una variant tradicionalment impensable en una festa històricament participada només per a adults Fins el 2001, el modern Carnaval de la Pobla de Claramunt consistia només en una rua pels carrers, però a partir d\'aquest any es va incorporar també un ball de disfresses.","41.5545900,1.6756500","389558","4601172","","08165","La Pobla de Claramunt","Obert","Bo","","Inexistent","","Patrimoni immaterial","Música i dansa","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","IMATGE 1: Carnestoltes a les escoles del poble l\'any 1984. Fotografia d\'Andreu Miquel i Bisbal.IMATGE 2: Edició de l\'any 2001. Fotografia d\'Andreu Miquel i Bisbal.","","62","4.4","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f9a","82258","Caramelles","https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-42","-RIBA GABARRÓ, Josep (2018): \'El caramellaire Florind\', Butlletí Municipal, 90 (desembre 2018-gener 2019), p. 20. -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/les-caramelles-de-la-Pobla-de-Claramunt-Pobla-de-Claramunt-la","XIX-XXI","","Cada any, durant el matí del Diumenge Sant es du a terme a la Pobla de Claramunt la tradicional cantada de caramelles que es celebra també a moltes localitats del país. L\'activitat l\'organitza la Societat Coral la Lira, i els caramellaires recorren diferents barris del municipi: barri de l\'Estació, els VIvencs, les Cases Noves, les Figueres, Can Solà, Sant Andreu i el nucli antic. El grup de caramellaires, format per gent de totes les edats, va parant a varis punts per interpretar les seves cançons, i un cop acabada cada interpretació s\'utilitzen cistelles amb grans pals i ballestes adornades per arribar als balcons i oferir als oients flors. De baixada, es vilatans deixen obsequis i donatius a les cistelles. Les actuacions centrals es fan a la sortida de la missa de les 12 h i a la plaça de l\'Ajuntament. S\'interpreten cançons d\'un ampli repertori i es ballen tres danses. Els caramellaires de la Pobla, a més, gaudeixen d\'acompanyament musical i porten un carro amb boixos per recollir els donatius.","08165-137","La Pobla de Claramunt","Les caramelles són cançons populars de caràcter habitualment religiós que es canten per Pasqua, amb temes centrals com la resurrecció de Crist o cançons festives al·lusives al naixement de la primavera. Les cantades de caramelles són una tradició popular molt arrelada a tot el país (sobretot a la Catalunya Vella i a la part més septentrional de la Nova), i habitualment eren organitzades per les parròquies dels pobles. Així era també a la Pobla de Claramunt, però des de fa varis anys, l\'organització d\'aquesta festivitat centenària a la vila va a càrrec de la Societat Coral la Lira.","41.5549600,1.6755500","389550","4601213","","08165","La Pobla de Claramunt","Obert","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82258-foto-08165-137-2.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immaterial","Música i dansa","Pública","Social","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","IMATGES 1 i 2: Caramelles l\'any 2019. Fotografies cedides per Societat Coral la Lira.","98","62","4.4","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f9b","82259","Setmana de la Gent Gran","https://patrimonicultural.diba.cat/element/setmana-de-la-gent-gran-0","-http://www.lapobladeclaramunt.cat/actualitat/noticies/la-xx-setmana-de-la-gent-gran-en-marxa-100.html","XXI","","Durant els mesos de primavera se celebra a la Pobla de Claramunt la Setmana de la Gent Gran, un conjunt d\'actes i activitats pensades i destinades especialment per a la gent més gran del poble organitzades per la regidoria de Benestar Social en col·laboració amb l\'Associació per a l\'Oci de la Gent Gran. La finalitat central és de caràcter cultural, i un dels objectius d\'aquesta Setmana és mantenir a la gent gran informada, i per això les xerrades i conferències sobre salut i aspectes socials que afecten a la tercera edat són alguns dels temes sobre els que pivota el programa d\'activitats. A més, també es fan altres activitats de caràcter lúdic i visites fora de la localitat, obertes a tot el públic de totes les franges d\'edat. Durant l\'última edició (any 2019) el programa es va obrir en diumenge amb una missa cantada i amb un concert a càrrec de l\'Agrupació Coral la Llàntia. Durant la setmana següent es va continuar amb el muntatge ‘Juguem Plegats\' per a petits i grans a l\'Ateneu Gumersind Bisbal, es va representar una obra de teatre, es va inaugurar una exposició fotogràfica sobre els 20 anys de la Setmana de la Gent Gran, es va fer un bingo amb berenar, una visita a Tarragona amb dinar a Torredembarra, es va celebrar un ball, i com a plat fort el dissabte es van programar espectacles d\'humor i música. Finalment, el diumenge es celebrar un dinar presidit per la escriptora i il·lustradora Roser Capdevila, on es va homenatjar l\'avi i àvia més grans del municipi i es va fer un reconeixement als pobletans de la quinta de 1945-46. Un ball després de dinar va tancar oficialment la Setmana.","08165-138","Avinguda Catalunya, 9","Des dels anys 80\' i 90\' del segle XX, molts municipis catalans celebren la Setmana de la Gent Gran, com a homenatge i per posar de rellevància la presència i la importància de la gent més gran de la població. En el cas específic de la Pobla de Claramunt, la primera edició data de l\'any 2000 i la va organitzar l\'Ajuntament de la Pobla de Claramunt junt amb l\'Associació de Pensionistes i Jubilats.","41.5544800,1.6755000","389545","4601160","2000","08165","La Pobla de Claramunt","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82259-foto-08165-138-2.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immaterial","Manifestació festiva","Pública","Social","","","","2020-07-14 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","Ajuntament de la Pobla de Claramunt","IMATGE 1: Festa de la Gent Gran l\'any 1977. Fotografia d\'Andreu Miquel i Bisbal.IMATGE 2: Festa de la Gent Gran l\'any 1999, amb homenatge a l\'avi més gran de la Pobla de Claramunt. Fotografia d\'Andreu Miquel i Bisbal.","98","2116","4.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f9c","82260","Festa de les Garrigues","https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-garrigues","-http://www.lapobladeclaramunt.cat/actualitat/noticies/els-veins-de-les-garrigues-ja-tenen-a-punt-la-festa-del-barri-100.html","XX-XXI","","Durant un cap de setmana inicial o central del més de juliol, al voltant del parc del disseminat situat al carrer Girona, es celebra aquesta festa de barri consistent en un sopar el divendres on els assistents es porten el menjar de casa; després de sopar se celebra un ball. L\'endemà al matí s\'organitzen activitats infantils i a la tarda activitats per adults com ara campionats de petanca; a la nit es fa un altre sopar i un altre ball. Finalment, el diumenge es juga un partit de futbol entre els veïns i es fan altres activitats esportives. Després del repartiment de premis, se sol fer una paella i es tanca la festa amb un bingo o activitat lúdica similar.","08165-139","C/Girona","Encara que no té la categoria de ‘Festa Major\', es tracta de la festa pública i veïnal principal que celebra aquest nucli disseminat de població del municipi de la Pobla de Claramunt, considerat oficialment i administrativament avui dia una urbanització, però un barri de la Pobla per part dels seus veïns.","41.5457000,1.6501200","387413","4600218","","08165","La Pobla de Claramunt","Obert","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82260-foto-08165-139-2.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immaterial","Manifestació festiva","Pública","Social","","","","2020-07-14 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","Associació de Veïns del Barri de les Garrigues","IMATGE 1: Edició recent de la festa del barri de les Garrigues. Fotografia cedida per l\'Ajuntament de la Pobla de Claramunt.IMATGE 2: Edició de l\'any 2013. Fotografia d\'Andreu Miquel i Bisbal.","98","2116","4.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f9d","82261","Festes Culturals","https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-culturals","-http://anoiadiari.cat/cultura/pobla-claramunt-engega-curs-festes-culturals/","XXI","","Aquesta festa s\'organitza anualment des de la Regidoria de Cultura de l\'Ajuntament, i sol tenir una durada que s\'estén de setembre a novembre, amb diversitat d\'actes culturals com el seu nom indica: teatre, exposicions, concerts etc. Dins del marc de les Festes Culturals, un dels actes centrals és la concessió del Premi Gumersind Bisbal i Gutsems, actualment amb caràcter bianual. Durant l\'edició de les Festes Culturals de 2018, el diumenge 11 de novembre es va inaugurar una exposició de l\'Agrupació Fotogràfica de la Pobla de Claramunt a la Sala Municipal d\'Exposicions, i el dissabte 17 del mateix més la coral La Lira va fer una cantada per celebrar el centenari de l\'entitat a l\'Ateneu Gumersind Bisbal.","08165-140","Avinguda Catalunya, 16","Des que a la dècada dels 70\' es comença a atorgar el Premi Gumersind Bisbal i Gutsems, uns anys després es va començar a fer palès que el tercer quadrimestre de l\'any havia quedat ple d\'activitats de caràcter cultural. Poc a poc es va anar institucionalitzant aquest densificat ambient de tardor, fins que fa uns pocs anys es van instituir oficialment les Festes Culturals per iniciativa de l\'Ajuntament de la Pobla de Claramunt, fet que va suposar l\'aglutinament en un calendari oficial de les festes més assenyalades, a més de la celebració d\'altres activitats complementàries com ara exposicions, representacions de teatre, etc.","41.5550400,1.6754300","389540","4601222","","08165","La Pobla de Claramunt","Obert","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82261-foto-08165-140-2.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immaterial","Manifestació festiva","Pública","Científic","","","","2020-10-07 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","Ajuntament de la Pobla de Claramunt","IMATGES 1 i 2: Programa de l\'edició del 2018 de les Festes Culturals.","98","2116","4.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f9e","82262","Festival Anoia Folk","https://patrimonicultural.diba.cat/element/festival-anoia-folk","-https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-947-cat-anoia_folk_al_castell_de_claramunt_de_la_pobla_de_claramunt.htm -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Anoia-Folk-Pobla-de-Claramunt-la","XX-XXI","","Es tracta d\'un festival de música d\'arrel tradicional que se celebra durant una nit d\'estiu (el segon dissabte de juliol) al castell de Claramunt des de l\'any 1997, organitzat per l\'entitat cultural local de la Pobla anomenada La Llobreia. A part de les actuacions musicals, que centren la major part del festival, s\'organitzen també altres activitats com per exemple el concurs de sonadors d\'ampolla d\'anís des de l\'any 2004. La desena edició (any 2006) va comptar amb la presència destacada de Maria del Mar Bonet, i pel festival hi han passat els principals grups i intèrprets del país i músics d\'arreu del món. El marc arquitectònic del castell de Claramunt dona un caràcter singular i genuí a l\'esdeveniment.","08165-141","Castell de Claramunt","La primera edició d\'aquest festival musical es va celebrar l\'any 1997 per iniciativa de l\'entitat cultural de la Pobla de Claramunt coneguda com La Llobreia, i amb ja més d\'una vintena d\'edicions és considerat un esdeveniment de referència a Catalunya pel que fa als festivals de musica tradicional estiuencs.","41.5550600,1.6697200","389064","4601231","1997","08165","La Pobla de Claramunt","Obert","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82262-foto-08165-141-2.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immaterial","Música i dansa","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","Associació Cultural la Llobreia","IMATGES 1 i 2: Celebració de l\'edició de l\'any 2000 de l\'Anoia Folk. Fotografies d\'Andreu Miquel i Bisbal.","98","62","4.4","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3f9f","82263","Festa de Sant Jaume al Barri de les Cases Noves","https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-jaume-al-barri-de-les-cases-noves","-RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada, Igualada, p. 48.","XX-XXI","","L\'Associació de Veïns del Barri de les Cases Noves celebra cada any, coincidint amb el dissabte de la setmana del dia de sant Jaume (finals de juliol), la seva festa local o de barri, centralitzada al carrer Pare Anton Soteras. Aquesta sol consistir en un sopar a la fresca i un ball, tot organitzat pels mateixos veïns. A continuació es procedeix a altres activitats com sorteigs de regals cedits per empreses locals i pel mateix Ajuntament i es reparteix moscatell i coca; la festa sol durar fins a altes hores de la matinada.","08165-142","Carrer Pare Anton Soteras","Des de l\'any 1993, se celebra aquesta festa de caràcter social i popular al barri de les Cases Noves, ubicat a l\'indret històric urbà del municipi conegut popularment com ‘Pobla Vella\' (fet que resulta paradoxal a nivell toponímic). A l\'antiga ‘Pobla Vella\' -avui ‘les Cases Noves\'-, hi hagué instal·lat el primer nucli de població documentat de la Pobla, el qual fou arrasat durant una gran riuada produïda l\'any 1344.","41.5528600,1.6781500","389763","4600976","1993","08165","La Pobla de Claramunt","Obert","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82263-foto-08165-142-2.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immaterial","Manifestació festiva","Pública","Social","","","","2020-07-14 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","Associació de Veïns del Barri de les Cases Noves","IMATGE 1: Festa l\'any 2009. Fotografia cedida per l\'Ajuntament de la Pobla de Claramunt.","98","2116","4.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fa0","82264","Trobada de Puntaires","https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-puntaires-3","-https://www.youtube.com/watch?v=uLFapNnWREE -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Trobada-de-puntaires-Pobla-de-Claramunt-la","XX-XXI","","Des de finals del segle XX, durant el més de juny els carrers del nucli antic de la Pobla, principalment el carrer Major i la plaça de l\'Església, s\'omplen de puntaires vingudes de la comarca i d\'arreu del país que fan una demostració en viu de les seves habilitats manuals. Els visitants poden observar de primera mà la delicadesa i paciència emprada per treballar les puntes i les randes de coixí, amb el característic i màntric so de fons que produeix el moviment dels boixets. Un dia abans de la trobada, s\'inaugura una mostra de manualitats i puntes de coixí a la Sala Municipal d\'Exposicions, i durant la trobada es lliura un obsequi a la puntaire de mes edat de la Pobla de Claramunt i a la de més edat de fora del municipi; també es fa un obsequi a la puntaire més jove, que sovint té una edat que no supera els dos dígits. Finalment, es fa un sorteig i s\'obsequia a tota la gent que ha participat activament a la trobada amb un patró i uns boixets.","08165-143","Carrer Major","La trobada de puntaires de la Pobla de Claramunt es va començar a celebrar el 1999, dins les festes de la Setmana de la Gent Gran, tot seguint una tendència encetada a finals del segle XX a tot Catalunya consistent en organitzar aquest tipus de trobades per tal de mantenir viva aquesta tradició de fer puntes tant arrelada arreu del territori entre les generacions més grans, les quals volen d\'aquesta manera lúdica i festiva deixar el relleu a les generacions futures.","41.5541600,1.6749400","389498","4601125","1999","08165","La Pobla de Claramunt","Obert","Bo","","Inexistent","","Patrimoni immaterial","Tècnica artesanal","Pública","Científic","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","IMATGE 1: Trobada de Puntaires l\'any 2002. Fotografia d\'Andreu Miquel i Bisbal.","","60","4.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fa1","82265","Corpus de Tradició Remeiera","https://patrimonicultural.diba.cat/element/corpus-de-tradicio-remeiera","-AMADES I GELATS, Joan (1953): Costumari Català. El curs de l\'any, 5 volums, Salvat Editores, Barcelona, vol. V, p. 783. -BARTROLÍ ROMEU, Marta, (dir.) (1989): La tradició remeiera a l\'Anoia. Infusions, ungüents, creences i tabús, ed. Òmnium Cultural, Igualada, p. 22-24, 26-28, 31-32, 34, 36-40, 44, 46, 54-55, 57-59, 63, 67-68, 71-73, 80, 82, 84, 92, 94, 97, 102-103.","","Aquestes tradicions remeieres ja gairebé no es practiquen.","Es tracta de varies receptes remeieres populars de transmissió oral que avui dia pràcticament no s\'utilitzen però que romanen conservades en la memòria d\'un grup de gent gran de la Pobla de Claramunt i que van ser recollides a la dècada dels 80\' per part d\'un grup d\'alumnes de secundària en el marc d\'un treball per a una assignatura optativa. A part de les universals infusions i remeis genèrics basats en l\'herbolari presents arreu no només de la comarca sinó també del país i de la conca Mediterrània, a la Pobla es documenten alguns remeis tradicionals específics d\'aquest poble (alguns, compartits amb localitats veïnes com ara Vilanova del Camí o Òdena i altres amb municipis més llunyans com Copons, Veciana o Sant Martí de Tous): -Per fer baixar la pressió, abans de cada àpat es prenia aigua de garrigó sola o bé barrejada, a parts iguals, amb aigua d\'herba de Sant Antoni; també prenien suc de llimona en dejú nou dies al mes. -Per millorar la circulació de les cames es feien fregues amb alcohol en el qual s\'havia deixat macerar un grapat de romaní. -Com a remei per les morenes es recomanava veure oli en el qual havien fregit alls i un grapat de ruda. -Contra les berrugues, al punt de mitjanit de Sant Joan s‘hi aplicava suc de malves acabades de collir. La resta de l\'any, posaven a marinar en vinagre pells de llimona i les deixaven vuit dies en un pot tot canviant-ne el vinagre cada dos dies; fet això, tallaven les pells a trossets i les aplicaven sobre les berrugues tot embolicant-les. Un altre remei era llançar tants cigrons com berrugues es tenien a un pou mort; es creia que quan els llegum es es podrien, les berrugues queien. -Per emblanquinar les dents es glopejava vinagre tres o quatre cops al dia. -Per talls i ferides s\'aplicava sobre la zona afectada un ungüent fet a base de flor de lliri prèviament perfumada amb oli d\'oliva i flor de saüc. Si la ferida s\'infectava, la rentaven amb aigua de farigola. -Per la diarrea s\'emprava la infusió de camamilla; en canvi, pel malestar produït pel restrenyiment aixafaven raïm verd i en feien cataplasmes que aplicaven directament sobre el ventre. -Per als cucs dels nens petits s\'emprava la coneguda com \'herba cuquera\', de la que en feien infusions; per a petits i adults, es creia que el millor per eliminar els cucs era prendre\'s durant quatre dies, en dejú, llet en la que hi havia bullit dues cabeces d\'alls. -Per prevenir l\'insomni prenien infusions de valeriana o bé un vas d\'aigua calenta amb tres cullerades de sucre abans d\'anar a dormir. -Pels còlics renals es feien infusions de cabellera d\'espiga i se les bevien quan el líquid ja era fred. -Pels peus adolorits es feien banys de boixerola. -Per les contusions que havien produït blaus s\'aplicaven compreses a base de julivert aixafat i mesclat amb vinagre. -Pel mal d\'orella aplicaven un drapet o mocador mullat amb llet de dona sobre l\'orella afectada. -Pel mal de coll ruixaven les brases de la llar amb oli i amb un drap embolicaven un grapat de flors de saüc; abans d\'anar a dormir escalfaven el drap amb el fum de les brases i se\'l posaven ben calent al coll. També es feia desfer greix de gallina i se\'l prenien ben calent. -Per fer passar la tos s\'havia de beure aigua de nou fonts diferents. -Per fer baixar la febre es torrava segó dissolt en vinagre, on es sucaven mocadors que eren aplicats als canells i al clatell; un remei alternatiu era mullar draps de cotó nomes amb vinagre i aigua, però llavors se n\'havien d\'aplicar dos als canells, dos als turmells i un al front, tot repetint l\'operació cada cinc minuts. -Després d\'un constipat, i per tal d\'evitar recaigudes, es feien fregues amb un alcohol al que prèviament havien deixat macerar un bon grapat d\'espígol. Si finalment es tractava d\'un constipat mal curat i això comportava un afebliment del sentit de l\'oïda, llavors es recorria a un mètode més radical consistent en fregir cries de rata i aplicar l\'oli resultant al conducte auditiu. (Continua a OBSERVACIONS).","08165-144","La Pobla de Claramunt","A excepció de la noticia donada pel folklorista Joan Amades, el recull d\'aquestes tradicions remeieres per a tota la comarca de l\'Anoia el va realitzar un grup d\'alumnes de 3r de BUP (equivalent a l\'actual 1er de Batxillerat) del Col·legi Abat Oliba d\'Igualada durant el curs 1988-89, en base a les enquestes realitzades a més de dues-centes persones d\'una mitjana d\'edat de 68 anys, oriünds de diversos pobles de la comarca. En concret, de la Pobla de Claramunt s\'entrevistà les següents persones: Carme Casaled, Josefa Ferrer, Maria Martorell, Josep M. Mellado, Cinta Puig, Assumpció Romaní, Rosa Romeu, Joan Sabater, M. Lluïsa Sala, Antoni Soler, Miquel Soteras, Josep Tomàs, Josep Torras, Maria Vallejos, Esteve Valls, Rita Valls, Genís Vich. El recull meresqué el premi CIRIT de la Generalitat de Catalunya l\'any 1989 i el treball fou publicat en forma de monografia per Òmnium Cultural.","41.5550400,1.6754300","389540","4601222","","08165","La Pobla de Claramunt","Obert","Dolent","","Inexistent","Modern|Contemporani","Patrimoni immaterial","Costumari","Pública","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","-Per l\'anèmia es feia un licor amb vi i brots de romaní que deixaven un mes a sol i serena abans de ser consumit.-Quan una dona que criava el seu fill li sortien clivelles als mugrons, se\'ls untava amb clara d\'ou ben batuda amb oli. Mentre estava embarassada, no es podia cremar llenya de figuera davant d\'ella o no quedava garantit que la mare tingués suficient llet per al fill que esperava-Per guarir els furóncols, l\'avia de \'Cal Frare\' (ja traspassada els anys 80\' o abans) elaborava un remei conegut popularment com \'ungüent del frare\' que consistia en fer coure oli d\'oliva, blanquet de Venècia i cera nova fins aconseguir una pasta que s\'aplicava directament sobre la zona afectada; a finals del segle XX, moltes cases encara guardaven la recepta i l\'empraven quan era necessari.-Per desfer-se dels mussols, es creia que qui sense adonar-se\'n trepitgés tres pedres posades expressament davant de la porta d\'una casa, agafaria els mussols del malalt.-Contra la sarna s\'aplicaven sobre les petites vesícules i excoriacions un ungüent que s\'obtenia a partir de fer bullir un tros de serp blanca durant cinc minuts. -Per a l\'enuresi infantil, les mares donaven als seus fills dues tasses al dia d\'un brou fet amb el pixador d\'un porc. -Per evitar recaigudes de meningitis, un cop superada la malaltia el malalt menjava llenties en cada àpat durant dos anys.-En casos de malalts que no reaccionaven i per als quals ja s\'havia provat tot, familiars i amics sortien a caçar granotes que eren escorxades sobre el moribund.-Tractaments per cuidar la pell de la cara es feien a base de l\'aplicació d\'aigua de neu i d\'una mascareta de rovell d\'ou batut amb suc de llimona; als cabells s\'hi aplicaven vinagre.-Per evitar els mals produïts per les tempestes, el mal de ventre i problemes oculars, s\'empraven també varies oracions.Per altra banda, Joan Amades recull en el seu ‘Costumari Català\' com, a la Pobla de Claramunt i a altres poblacions de la Conca d\'Òdena, durant la matança del porc es guardava un dels queixals de l\'animal i el posaven vora de la imatge del sant protector de la família que es venerava en una capelleta de la casa, creient que aquest gest els protegiria del mal de queixal.Es pot apreciar com, en general, predominen les infusions vegetals amb base empírica en el camp remeier tradicional de al Pobla, fet que contrasta amb altres poblacions de la comarca on s\'observa una proporció gens menyspreable d\'oracions i rituals diversos encaminats a la mateixa finalitat. Per contra, es pot afirmar que el caràcter del corpus remeier de la Pobla de Claramunt, basat principalment en la farmacopea, és força pragmàtic i deixa poc espai per a la superstició, ja que entre les desenes de fórmules només es documenta la costum de guardar queixals de porc per evitar el mal de queixal propi, l\'escorxament de granotes per casos desesperats, o bé la incorporació de ratolins i serps en remeis de base vegetal, a més d\'altres supersticions innòcues com per exemple beure aigua de nou fonts diferents per fer passar la tos o no cremar llenya de figuera davant d\'una embarassada per tal de no tallar-li el futur flux de llet.","94|98","63","4.5","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fa2","82266","Llegendes del Castell de Claramunt","https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-del-castell-de-claramunt","-BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 30-35.","","Es tracta de llegendes cada cop menys conegudes per les noves generacions.","La primera i més popular llegenda entorn d\'aquest castell fa referència a l\'ocupació sarraïna d\'inicis de l\'Edat Mitjana: els invasors s\'havien fortificat al castell de \'Claromonte\', però la població local es va conjurar per foragitar-los amb l\'ajuda de sant Procopi, patró de la Pobla, qui organitzà un ramat de bens i els hi va lligar torxes a les banyes, tot llençant-los de nit muntanya amunt del castell. Els sarraïns, pensant que es tractava de l\'embat d\'un gran exercit cristià, varen emprendre la fugida Òbviament, el protagonisme de sant Procopi en l\'acció delata l\'anacronisme d\'aquesta història i permet situar la llegenda en un moment que ha de ser posterior a finals del segle XVII -que és quan les relíquies de sant Procopi arribaren a la Pobla i se\'l començà a venerar-. Ara bé, tampoc es pot excloure la possibilitat de que la llegenda fos més antiga i el protagonista fos un altre sant o la mateixa Verge de la Llet, que seria llavor substituït amb l\'arribada de les relíquies de Procopi. La segona llegenda del castell fa referència a una imatge del Sant Crist feta d\'or massís que roman amagada entre els murs de la fortalesa. Aquesta creença va fer que en moments del segle XIX i primera meitat del XX en que el castell va romandre totalment abandonat, joves de la Pobla pugessin al castell a colpejar les parets per trobar el llegendari tresor.","08165-145","Castell de Claramunt","Aquestes llegendes, de marcat caràcter popular i d\'una tipologia i tòpics molt comuns (sarraïns i tresors) en aquelles poblacions catalanes que tenen restes de castells i fortificacions -encara que amb una base històrica marcada per la presència sarraïna-, van ser recollides l\'any 1964 per Miquel Brasó Vaqués en la seva petita però valuosa monografia excursionista sobre la Pobla de Claramunt.","41.5549700,1.6692700","389026","4601222","","08165","La Pobla de Claramunt","Obert","Regular","","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immaterial","Tradició oral","Pública","Lúdic","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","98","61","4.3","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fa3","82267","Premi Gumersind Bisbal i Gutsems","https://patrimonicultural.diba.cat/element/premi-gumersind-bisbal-i-gutsems","-RIBA GABARRÓ, Josep, ed. (2002d): Premi Gumersind Bisbal i Gutsems. 30è Aniversari (1972-2002), Ajuntament de la Pobla de Claramunt. -RIBA GABARRÓ, Josep (2013): \'Les batalles del segle XX al castell de Claramunt\', Miscellanea Aqualatensia, 15, p. 271. -http://www.lapobladeclaramunt.cat/el-municipi/la-pobla-de-claramunt/cultura/premi-gumersind-bisbal-gutsems.html","XX-XXI","","Es tracta d\'un premi d\'investigació històrica d\'àmbit català, creat i impulsat per l\'hostaler i mecenes poblatà Gumersind Bisbal i Gutsems a inicis dels any 70\' del segle XX. Tot i que durant els seus primers trenta anys era anual, actualment el premi es concedeix en anys alterns, i en igualtat de mèrits es dona preferència a temes referits a la Pobla de Claramunt o a la comarca de l\'Anoia. Durant la primera edició del Premi Gumersind Bisbal (1972) fou guanyadora l\'obra \'Llegendari de Santes Creus\', d\'Eufemià Fort Cogul. El darrer premi atorgat (2017) ha estat per \'L\'expressió material del poder durant la conquesta comtal. Esglésies, castells i torres a la Catalunya Central (segles X-XI)\', de Jordi Gibert Rebull.","08165-146","Avinguda Catalunya, 9 cantonada amb carrer Solell i carrer Anselm Clavé","Aquest premi fou fundat l\'any 1972 per Gumersind Bisbal i Gutsems (1893-1977), un poblatà que un cop jubilat i retornat al seu poble natal va arribar a un pacte amb l\'editorial Fundació Salvador Vives Casajuana per tal de promocionar les obres premiades i editar-les. Fou cofundador del premi el mecenes igualadí Jaume Gavarró i Castelltort (1917-1981). En inici era un premi literari, però de seguida es va enfocar cap a la recerca històrica. Durant les primeres dècades, va patrocinar la publicació de les obres l\'editorial esmentada, però ara és el mateix Ajuntament de la pobla de Claramunt qui les edita, i des del 2016 es compta amb la col·laboració del Centre d\'Estudis Antoni de Capmany de la Universitat de Barcelona. En els seus anys inicials, i per voluntat del fundador, el premi s\'atorgava durant la festa major de la Pobla de Claramunt. Després, de 1981 a 1984 es va traslladar l\'atorgament al darrer diumenge de setembre. A partir de 1985, al primer diumenge del mateix mes i un temps després al segon. Actualment, el premi és atorgat dins el marc de les Festes Culturals.","41.5550400,1.6754300","389540","4601222","1972","08165","La Pobla de Claramunt","Obert","Bo","","Inexistent","","Patrimoni immaterial","Manifestació festiva","Pública","Científic","","","","2020-10-07 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","Gumersind Bisbal i Gutsems","IMATGE 1: Celebració d\'una de les primeres edicions del Premi. Fotografia d\'Andreu Miquel i Bisbal, any 1980.","","2116","4.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fa4","82268","Els Mollons","https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-mollons","-RIBA GABARRÓ, Josep (2015-16): \'Llibres i mapes de vegetació dels Mollons\', Butlletí Municipal, agost 2015-febrer 2016, p. 22.","Eocè","","Es tracta d\'un singular massís de formació terciària (Eocè), de 542 metres d\'alçada, característic per les grans masses de roca que sobresurten al seu coronament, ubicat al nord del terme municipal i encarat cap als termes de Vilanova del Camí i Igualada. En la seva formació geològica es veuen ben assenyalats els seus sediments a les franges horitzontals i ondulants dels seus plegaments formats a base de pedra calcària marina. Al peu dels mollons és possible observar l\'efecte erosiu de les corrents d\'aigua que han anat tallant verticalment el terreny, deixant al descobert els diversos estrats geològics. Aquesta formació geològica és visible des de pràcticament qualsevol punt de la Conca d\'Òdena.","08165-147","Els Mollons","Les tres grans masses rocoses sobresortints al seu coronament, han fet que popularment, i des de temps immemorials, el massís es conegui com ‘els Mollons\' i també, encara que molt menys popular entre els locals, com ‘els Tres Mollons\'. Les execucions que dictaminava la justícia baronial dels segles medievals i moderns es duien a terme de les forques que hi havia ubicades a la falda dels Mollons, a l\'indret de les cingleres del Grau i en el lloc que encara conserva el topònim de ‘les Forques\', un cop travessat el riu i davant de l\'antic Camí Ral. El mes de juliol de l\'any 1936, la muntanya patí un dels seus pitjors incendis, que afectà el sector del coronament del massís conegut com les Planes. Altres tres petits incendis s\'hi van declarar durant els anys 80\' del segle XX.","41.5706200,1.6806300","390000","4602945","","08165","La Pobla de Claramunt","Obert","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82268-foto-08165-147-1.jpg","Inexistent","Paleògen","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Altres","","","","2020-07-14 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","124","2153","5.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fa5","82269","Pedra de la Ninota","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-la-ninota","-RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada, Igualada, p. 10, 26. -http://www.lapobladeclaramunt.cat/el-municipi/gaudeix-del-poble/que-visitar/pedra-de-la-ninota.html -www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0402208.xml","","","La pedra de la Ninota es una formació lítica natural singular que forma part de la petita serra homònima, amb una elevació màxima de 410 m, la qual discorre d\'esta a oest en paral·lel a l\'actual carretera BV-2131 en el seu tram de sortida de la Pobla de Claramunt en direcció cap a Carme. El turó de Sant Andreu constitueix el límit oriental d\'aquesta serra. Ara bé, la cresta de pedra de la Ninota, a la cara sud i amb 410\'4 m d\'alçària i amb un perfil molt singular que la imaginació popular atribueix la forma d\'un ninot, és sens dubte l\'element més significatiu d\'aquest petit sistema muntanyós, al qual la pedra dóna també nom.","08165-148","Serra de la Ninota - Les Garrigues","Aquesta singular formació rocosa amb forma de ‘ninota\' ja apareix referenciada amb aquest nom al cadastre de la Pobla de Claramunt de l\'any 1773, tot i que molt probablement el seu singular perfil ja hauria estat observat i singularitzat des dels inicis del poblament a la zona.","41.5496000,1.6655800","388709","4600630","","08165","La Pobla de Claramunt","Difícil","Bo","","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Altres","","","","2020-07-14 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","IMATGE 1: Fotografia d\'Andreu Miquel i Bisbal, any 1970.","","2153","5.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fa6","82270","Arbres del Papa","https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbres-del-papa","-RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada, Igualada, p. 56. -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (2019): Els Romeu, una nissaga de paperers de La Pobla de Claramunt, inèdit.","XIX","","Sota el pont de la Pobla hi ha un carrer avui anomenat \'Carrer dels Arbres del Papa\', on s\'hi conserven, en paral·lel al riu Anoia, una sèrie de pollancres (espècie: pollancres del Canadà) alineats, dos dels quals tenen un tronc que delata una longevitat força superior a la centúria, mentre que els altres són més joves i alguns semblen rebrots d\'exemplars més vells.","08165-149","Carrer dels Arbres del Papa","Després de contrastar el topònim del carrer (al·lusiu als arbres) amb els estudiosos locals, s\'ha arribat a dues vies interpretatives no excloents entre elles. La primera hipòtesi explica que el nom d\'aquesta via pública, i per tant la història d\'aquests arbres, ha de venir de l\'episodi de finals del segle XIX en que la família Romeu va vendre la seva fàbrica que tenien en aquesta zona del riu Anoia als Romaní. Durant aquesta compra-venda, produïda el 1880, es va redactar una clàusula segons la qual els venedors es comprometien a talar en tres anys els 64 arbres (pollancres i oms) que hi havia al paratge de la fàbrica, i és aquí on els estudiosos locals estan d\'acord en que els ‘arbres del papa\' s\'ha de referir a alguna lamentació que va suposar aquesta tala, o potser al fet que per la intercessió d\'algú (el ‘papa\'?) s\'hagués conservat algun dels arbres, que serien els pollancres descrits en aquesta fitxa. La segona via interpretativa gira entorn a l\'explicació que va donar un descendent dels Romaní (alcalde als anys 50\') quan el primer Ajuntament democràtic estava re-nombrant determinats carrers: segons aquest Romaní, els arbres d\'aquest carrer els va plantar el seu ‘papa\', i d\'aquí li vindria el nom al carrer. Efectivament, segons Josep Riba, el nom del carrer seria una locució familiar que hauria donat nom al lloc, encara que aquest estudiós tampoc especifica cap més detall.","41.5533900,1.6763700","389616","4601037","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82270-foto-08165-149-2.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Pública","Social","","","","2021-05-26 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","98","2151","5.2","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fa7","82271","Pont de Cal Marió","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-mario","-RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada, Igualada, p. 35. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=35\&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=\&codi=5924","XX","","Sobre la riera de Carme, a uns 200 metres a l\'oest de l\'antic molí paperer de ca l\'Almiralló o cal Marió, es va construir aquest pont pensat per al trànsit rodat, format per tres grans arcs de mig punt adovellats, lleugerament rebaixats, i d\'unes dimensions i alçada considerables. L\'estructura és feta a base de blocs de pedra tallada, i es caracteritza pels merlets que fan de barana als extrems del pont i pels pilars arrodonits que suporten els arcs.","08165-150","PK 5\'95 de la carretera C-244","L\'estructura es va construir l\'any 1940, just acabada la Guerra Civil, per tal de disposar d\'un accés alternatiu al Xaró i al sud de la comarca de l\'Anoia per al trànsit rodat. Des del principi, el viaducte ha estat conegut amb el nom de ‘pont de Cal Marió\' per la seva proximitat al molí paperer de Cal Almiralló o de Cal Marió, però molta gent el coneix actualment com a ‘pont de Carme\' atès que del cap septentrional d\'aquest pont surt la carretera BV-2131 que mena directament al municipi de Carme. Si s\'empra aquest nom, però, cal no confondre\'l amb el pont d\'igual nom emplaçat ja dins el municipi veí de Carme i catalogat en el seu corresponent Mapa de Patrimoni Cultural.","41.5485000,1.6699400","389071","4600503","1940","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","","Inexistent","","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Altres","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","A la fitxa de l\'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya d\'aquest element, titulada \'Pont de la Riera de Carme\', s\'hi inclouen per error fotografies de l\'Aqüeducte de la Riera de Carme.FIGURA 1: Cara occidental del pont de Cal Marió (anys 60-70? -Arxiu Fotogràfic Municipal de la Pobla-).","","49","1.5","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fa8","82275","Font de la Boixera","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-boixera","","","Font gairebé perduda, amagada per la vegetació.","Prop de la Creu dels Divuit i del Cementiri Municipal, en una petita illa d\'arbres i matolls emplaçats actualment entre la carretera c-244 i la línia de tren, neix aquesta font, avui gairebé oblidada i totalment amagada per la vegetació. S\'ubica a uns escassos 15 metres del riu Anoia, on hi aboca l\'aigua.","08165-154","PK 3\'3 de la C-244","El nom d\'aquesta font remet directament a la toponímia de la zona, on trobem altres elements com un molí i un pont que s\'acompanyen també del topònim ‘Boixera\'. Segons es reporta a la premsa comarcal de l\'Anoia, va ser a partir de l\'arribada del ferrocarril a finals del segle XIX que molta gent de la capital (Igualada) durant els dies festius es va començar a desplaçar ‘massivament\' a les localitats veïnes com ara la Pobla de Claramunt, atrets per les fonts i els seus paratges com a lloc ideal per dinar i passar-hi el dia. Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. Ara bé, el canvi d\'hàbits i de model econòmic-productiu ha propiciat que s\'abandoni la costum de mantenir en condicions fonts rurals com la de la Boixera, l\'entorn de la qual s\'ha vist també molt afectat en els últims decennis per la construcció de carreteres i de la via ferroviària.","41.5644100,1.6727700","389334","4602265","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82275-foto-08165-154-1.jpg","Inexistent","Medieval|Modern|Contemporani","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Sense ús","","","","2020-07-14 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","IMATGE 1: Fotografia d\'Assumpta Tardà Serra.","85|94|98","2153","5.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fa9","82276","Font de la Teula","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-13","","","","Ubicada entre les dues històriques masies de can Passol i can Pujol, en un petit bosc de ribera localitzat a uns metres del costat septentrional del torrent de Can Pujol, s\'amaga una petita surgència d\'aigua que brolla de manera estacional. La font discorre per una cànula de mitja canya col·locada sobre una base de roca natural retallada i forma un petit toll a la mateixa roca. Disposa d\'una senyalització situada al peu del camí que comunica can Passol i can Pujol, i que dirigeix el visitant cap al senderet que mena a la font.","08165-155","Can Pa-sol","Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d\'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s\'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes fonts rurals. Per altra banda, segons es reporta a la premsa comarcal de l\'Anoia, va ser a partir de l\'arribada del ferrocarril a finals del segle XIX que molta gent de la capital (Igualada) durant els dies festius es va començar a desplaçar ‘massivament\' a les localitats veïnes com ara la Pobla de Claramunt, atrets per les fonts i els seus paratges com a lloc ideal per dinar i passar-hi el dia.","41.5528800,1.6738900","389408","4600984","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82276-foto-08165-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82276-foto-08165-155-2.jpg","Inexistent","Medieval|Modern|Contemporani|Antic","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Lúdic","","","","2020-07-14 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","85|94|98|80","2153","5.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3faa","82277","Font del Rector","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rector-7","-RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada, Igualada, p. 51. -RIBA GABARRÓ, Josep (2018): \'El caramellaire Florind\', Butlletí Municipal, 90 (desembre 2018-gener 2019), p. 20.","","","Sota el barri de Ribalta, dins l\'antiga propietat d\'un rector de la Pobla de Claramunt que era una antiga zona boscosa del torrent del Pujol, avui zona semi-urbana, es localitza aquesta surgència d\'aigua entorn a la qual s\'ha construït una estructura consistent en una fornícula tipus absis i una paret de contenció fetes de maons vistos. Al mig de la fornícula s\'hi ha emplaçat una pica circular de pedra suportada per un peu monolític. L\'aixeta és contemporània i d\'acer inoxidable, sense cap interès històrico-artístic.","08165-156","Barri de Ribalta","Aquesta font, en origen en zona boscosa però sempre molt a prop del nucli urbà, mai perdé importància, i ja apareix referenciada a planimetries antigues de la Pobla, com per exemple al ‘Parcel·lari de 1854\' de Fèlix Sallent. A més, a la font del Rector hi van assajar les seves cançons els membres fundadors de la Lira Poblense (avui Societat Coral La Lira, 1918) durant els seus primers anys de trajectòria artística. Segons es reporta a la premsa comarcal de l\'Anoia, va ser a partir de l\'arribada del ferrocarril a finals del segle XIX que molta gent de la capital (Igualada) durant els dies festius es va començar a desplaçar ‘massivament\' a les localitats veïnes com ara la Pobla de Claramunt, atrets per les fonts i els seus paratges com a lloc ideal per dinar i passar-hi el dia.","41.5524700,1.6756700","389556","4600936","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82277-foto-08165-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82277-foto-08165-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82277-foto-08165-156-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni moble","Element urbà","Pública","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","IMATGES 1 i 2: Fotografies de Manel Ramoneda i Coch.","98|94","51","2.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fab","82278","Font de Can Solà","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-sola-0","-RIBA GABARRÓ, Josep (2015): \'Els aplecs sardanistes al Xaró\', Butlletí Municipal, abril-juliol 2015, p. 18.","","Font senyalitzada.","Al barri de Can Solà de la Pobla de Claramunt, molt a prop de la masia de can Solà. Des del costat de la masia, es baixen unes escales de formigó amb barana de fusta que menen a la font, que queda enclotada en un indret fresc i humit, rodejat de vegetació. S\' hi ha construït un petit mur de pedra esgraonat d\'on brolla l\'aigua cap a una petita bassa rectangular. No està senyalitzada.","08165-157","Barri de Can Solà","Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d\'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s\'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes fonts rurals. No és el cas d\'aquesta font, que per trobar-se prop d\'un nucli habitat es conserva encara en molt bon estat. Segons es reporta a la premsa comarcal de l\'Anoia, va ser a partir de l\'arribada del ferrocarril a finals del segle XIX que molta gent de la capital (Igualada) durant els dies festius es va començar a desplaçar ‘massivament\' a les localitats veïnes com ara la Pobla de Claramunt, atrets per les fonts i els seus paratges com a lloc ideal per dinar i passar-hi el dia. Durant les celebracions dels aplecs de sardanes dels anys 60\'-80\' del segle XX al Tio Nelo, molts igualadins arribaven amb tren fins a l\'estació de la Pobla i des d\'allà emprenien el camí a peu cap al Xaró fent parada per refrescar-se a la font de can Solà. Encara actualment és una font molt concorreguda on els locals hi van a bàsicament a ‘omplir garrafes\'.","41.5500000,1.6775800","389711","4600659","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82278-foto-08165-157-1.jpg","Inexistent","Medieval|Modern|Contemporani","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Lúdic","","","","2020-07-14 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","85|94|98","2153","5.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fac","82279","Font del Cireret","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cireret","","","Font senyalitzada.","Font ubicada barri de Can Solà de la Pobla de Claramunt, molt a prop de la masia de can Solà i al costat de la riera de Carme. La font queda enclotada en un indret fresc i humit rodejat de vegetació. L\'aigua brolla d\'un senzill tub metàl·lic i cau en una pica de pedra treballada. S\'hi van fer arranjaments l\'any 1909, segons es possible observar en la tosca inscripció visible en una foto d\'inicis del segle XX.","08165-158","Barri de Can Solà","Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d\'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s\'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes fonts rurals. No és el cas d\'aquesta font, que per trobar-se prop d\'un nucli habitat es conserva encara en molt bon estat. Segons es reporta a la premsa comarcal de l\'Anoia, va ser a partir de l\'arribada del ferrocarril a finals del segle XIX que molta gent de la capital (Igualada) durant els dies festius es va començar a desplaçar ‘massivament\' a les localitats veïnes com ara la Pobla de Claramunt, atrets per les fonts i els seus paratges com a lloc ideal per dinar i passar-hi el dia.","41.5499700,1.6765100","389622","4600658","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82279-foto-08165-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82279-foto-08165-158-2.jpg","Inexistent","Medieval|Modern|Contemporani|Antic","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Lúdic","","","","2020-07-14 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","IMATGE 2: La font del Cireret en una fotografia presa per mossèn Pere Bosch a inicis del segle XX (Arxiu Fotogràfic Municipal de la Pobla)","85|94|98|80","2153","5.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fad","82280","Font del Mig","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mig-0","-RIBA GABARRÓ, Josep (2015): \'Els aplecs sardanistes al Xaró\', Butlletí Municipal, abril-juliol 2015, p. 18.","","","En una zona boscosa plana, a solana, prop d\'un balç i just al costat d\'un gran camp de conreu, ubicada a mig camí entre les fonts de Can Solà (prop de la masia homònima) i la font del Xaró, es localitza la font del Mig. Actualment està molt poc o gens transitada.","08165-159","Carrer de Can Solà, s/n","Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d\'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s\'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes fonts rurals. Segons es reporta a la premsa comarcal de l\'Anoia, va ser a partir de l\'arribada del ferrocarril a finals del segle XIX que molta gent de la capital (Igualada) durant els dies festius es va començar a desplaçar ‘massivament\' a les localitats veïnes com ara la Pobla de Claramunt, atrets per les fonts i els seus paratges com a lloc ideal per dinar i passar-hi el dia. La font del Mig prenia el seu nom per estar ubicada a mig camí entre ubicada a mig camí entre les fonts de Can Solà i la font del Xaró, i per tant formava part de la ruta dels excursionistes que durant bona part del XX arribaven amb tren fins a la Pobla i pujaven a peu fins al Xaró amb motiu d\'aplecs de sardanes i altres esdeveniments.","41.5482300,1.6773400","389688","4600463","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82280-foto-08165-159-1.jpg","Inexistent","Medieval|Modern|Contemporani","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Sense ús","","","","2020-07-14 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","85|94|98","2153","5.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fae","82281","Font del Xaró","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-xaro","-RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada, Igualada, p. 24. -RIBA GABARRÓ, Josep (2002b): \'La Font del Xaró, una de les més concorregudes pels igualadins\', Butlletí Municipal, 17, p. 14.","","","En un entorn de bosc de pins i de camps de conreu, entre la Torre del Tio Nel·lo, El Xaró i Can Solà, a prop de la carretera que porta cap a Vilafranca del Penedès, s\'emplaça aquesta font, històricament una de les de més anomenada de la Pobla de Claramunt i de tota la comarca.","08165-160","El Xaró","Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se, i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d\'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s\'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes fonts rurals. Segons es reporta a la premsa comarcal de l\'Anoia, va ser a partir de l\'arribada del ferrocarril a finals del segle XIX que molta gent de la capital (Igualada) durant els dies festius es va començar a desplaçar ‘massivament\' a les localitats veïnes com ara la Pobla de Claramunt, atrets per les fonts i els seus paratges com a lloc ideal per dinar i passar-hi el dia. L\'any 1916, a la font del Xaró s\'hi va celebrar l\'aplec de la victòria electoral dels anticaciquistes del districte d\'Igualada, amb una assistència d\'entre 4.000 i 6.000 persones. Durant la mateixa època es documenta un concert nocturn de música clàssica amb un quartet de corda. Els anys 1929 i 1930, s\'hi va celebrar la festa de les Cooperatives de Consum d\'Igualada i Comarca, també amb una assistència massiva estimada en 3.000 persones.","41.5478300,1.6769400","389654","4600419","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82281-foto-08165-160-1.jpg","Inexistent","Medieval|Modern|Contemporani","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Sense ús","","","","2020-07-14 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","85|94|98","2153","5.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3faf","82282","Font del Vinçó","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vinco","-RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada, Igualada, p. 24.","","","A uns pocs metres del torrent de Vinçó i enmig d\'un dens bosc de pins, no molt lluny del camí de la Torre, s\'ubica aquesta font que brolla d\'una paret travertínica canalitzada mitjançant un senzill broc. El sòl s\'ha condicionat amb unes grans lloses de pedra a mode de graó.","08165-161","El Xaró","Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d\'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s\'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes valuoses fonts rurals.","41.5453100,1.6675500","388866","4600152","","08165","La Pobla de Claramunt","Difícil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82282-foto-08165-161-1.jpg","Inexistent","Medieval|Modern|Contemporani","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Lúdic","","","","2020-07-14 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","També hem vist escrit el topònim sota les formes ‘Vinsó i ‘Binçó\'.","85|94|98","2153","5.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fb0","82283","Font de les Comes","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-comes","-RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada, Igualada, p. 23.","","Font gairebé perduda. Està seca.","En un petit bosc entre camps de conreu, a la part mes baixa de la falda sud-est dels Mollons i dins la partida de les Comes, es localitza aquesta font avui seca la major art de l\'any. Presenta una petita construcció quadrangular a mode de bassa feta a base de blocs de pedra local; actualment es troba en un avançat estat de deteriorament.","08165-162","Les Forques - Les Comes","Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d\'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s\'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes valuoses fonts rurals.","41.5623400,1.6861900","390450","4602019","","08165","La Pobla de Claramunt","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82283-foto-08165-162-1.jpg","Inexistent","Medieval|Modern|Contemporani","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Sense ús","","","","2020-07-14 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","85|94|98","2153","5.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fb1","82284","Font del Llop","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-llop-1","-RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada, Igualada, p. 23.","","Li manca manteniment.","La coneguda com font del Llop és una font de clot de caràcter estacional localitzada enmig d\'una densa massa boscosa de la Maça. A la surgència natural se li ha construït una estructura amb forma de fornícula a base de blocs de pedra local sense tallar per tal de facilitar-ne la seva localització i conservació. Encara s\'hi observen unes poques mates de joncs, tot i la sequedat actual de la font. En aquesta surgència d\'aigua neix el torrent del Llop, el qual desemboca a la riera de Castellolí que després discorre pel terme municipal de la Pobla.","08165-163","L\'Empedrat","Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d\'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s\'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes valuoses fonts rurals.","41.5762100,1.6788200","389859","4603568","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82284-foto-08165-163-1.jpg","Inexistent","Medieval|Modern|Contemporani","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Lúdic","","","","2020-07-14 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","85|94|98","2153","5.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fb2","82285","Font de la Rata","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-rata","-RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada, Igualada, p. 24.","","","Es tracta d\'una font natural avui situada al costat occidental del carrer de la Rata. En el seu estat actual es presenta integrada a l\'estructura del mur d\'una finca, amb una pica monolítica quadrangular de pedra i dos bancs de diferents dimensions, també de pedra, a banda i banda de la font. El brollador es troba al mig d\'una composició parietal de lloses que forma un semicercle. Tot el conjunt està emmarcat per dos pilars fets de maons.","08165-164","La Rata, s/n","Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. El canvi d\'hàbits i de model econòmic-productiu, però, ha propiciat que s\'abandoni la costum de mantenir en bones condicions aquestes fonts rurals. En el cas de la Rata, la font estava molt a prop del petit nucli de cases històric i en un entorn eminentment rural, encara que actualment ja està integrada en un entorn més aviat urbà. Precisament, aquest fet n\'ha afavorit la seva preservació.","41.5449500,1.6876000","390538","4600086","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82285-foto-08165-164-1.jpg","Inexistent","Medieval|Modern|Contemporani","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Lúdic","","","","2020-07-14 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","IMATGE 1: Font de la Rata l\'any 1999 (fotografia: Andreu Miquel i Bisbal).","85|94|98","2153","5.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fb3","82286","Font de les Figueres","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-figueres","-RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada, Igualada, p. 51.","XVIII","","La font de les Figueres es troba al barri homònim, encastada a la façana de la casa de Cal Fuster de les Figueres, just al costat dret de l\'edifici un cop s\'ha sortit per la portalada principal. La font queda lleugerament enclotada i està revestida per una estructura de pedra i una barana metàl·lica. S\'hi accedeix mitjançant uns graons de pedra. Destaquen els seus panells parietals fets amb rajoles de fons blanc i figures blaves que contenen representacions de la Mare de Déu i del Sant Crist.","08165-165","Carrer de l\'Art, 6","La casa de Cal Fuster de les Figueres, on es troba integrada la font, té els seus orígens en una masia vinatera ben documentada al segle XVIII i amb antecedents ja al segle XIV, entorn de la qual va anar creixent-hi un barri de la Pobla. Aquesta surgència d\'aigua, doncs, molt possiblement va originar l\'establiment de la primitiva casa en aquest indret precís del terme de la Pobla.","41.5508800,1.6764800","389621","4600759","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82286-foto-08165-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82286-foto-08165-165-2.jpg","Inexistent","Medieval|Modern|Contemporani|Antic","Patrimoni moble","Element urbà","Pública","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","També coneguda com ‘Font del Fuster\' o ‘Font del Sant Crist i Santa Maria\'.IMATGE 1: Detall de les rajoles de la font (foto: Jordi Ferrer).","85|94|98|80","51","2.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fb4","82287","Font dels Vivencs","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-vivencs","-RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada, Igualada, p. 51.","XIV-XXI","","Es tracta d\'una senzilla font encastada actualment a un dels murs de les façanes exteriors del mas dels Vivencs. L\'estructura consta d\'una aixeta molt recent d\'acer inoxidable que deixa caure l\'aigua en una petita pica monolítica tallada amb forma quadrangular. Un cartell del consistori de la Pobla de Claramunt adverteix sobre la no potabilitat de l\'aigua d\'aquesta font.","08165-166","Plaça Sant Josep, s/n","El mas amb el que es relaciona aquesta font, construït al llarg dels segles XVI-XIX en la seva forma actualment visible, ja apareix referenciat en diversos protocols notarials dels anys 1576-79, encara que es fan remuntar els seus orígens al segle XIV; la font, doncs, ja existiria a l\'Edat Mitjana i probablement amb anterioritat, i hauria condicionat l\'establiment humà en aquest lloc.","41.5548700,1.6831800","390186","4601193","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82287-foto-08165-166-1.jpg","Inexistent","Modern|Contemporani","Patrimoni moble","Element urbà","Pública","Ornamental","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","","94|98","51","2.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fb5","82288","Barraca de Pedra Seca 1","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net","XIX","Íntegra però amb senyals de deteriorament.","Enmig d\'un bosc de pins, a peu del camí rural que es troba a la vessant sud dels Mollons, s\'emplaça aquesta barraca de pedra seca de planta circular i recolzada sobre la roca natural. L\'entrada, amb una gran llinda monolítica, està parcialment tapada pel que fa a la part inferior degut a l\'acumulació de materials d\'erosió a l\'exterior de l\'estructura, fet que confereix la impressió que el sòl de la barraca està enfonsat. L\'estructura es conserva íntegra però està en un estat precari. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-167","Els Mollons","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5665700,1.6811200","390034","4602495","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82288-foto-08165-167-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","-FOTOGRAFIA 1: Assumpta Tardà.","119","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fb6","82289","Barraca de Pedra Seca 2","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-2-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net","XIX","Li manca un brancal i això en pot accelerar el deteriorament.","A una de les faldes dels Mollons coneguda com les Forques, s\'ubica aquesta barraca de pedra seca de planta semicircular o de ferradura i recolzada sobre la roca natural. De fet, una de les seves parets aprofita completament la paret rocosa de la muntanya. Està feta a base de pedra petita col·locada de manera irregular. Té un dels brancals de la porta perduts i la llinda és monolítica, mentre que presenta la típica coberta de falsa volta. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-168","Les Forques","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5636200,1.6860000","390436","4602161","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82289-foto-08165-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82289-foto-08165-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82289-foto-08165-168-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","-Apareix a la Wikipedra-Observatori del Paisatge, amb el codi 4063 i sota la classificació paisatgística ‘Valls de l\'Anoia\'.-FOTOGRAFIES 1 i 2: Manel Ramoneda. Croquis de la barraca extret de Wikipedra - Observatori del Paisatge.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fb7","82290","Barraca de Pedra Seca 3","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-3-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net","XIX","Està pràcticament enrunada.","Es tracta d\'una barraca de planta circular molt malmesa, dins la qual hi ha crescut un pi. No conserva el sostre ni bona part de les seves parets, i es fa difícil detectar la ubicació de l\'accés original. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-169","Les Garrigues","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5468700,1.6411400","386666","4600359","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82290-foto-08165-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82290-foto-08165-169-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","-Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 15418 (autor: Robert Rovira Farré)-FOTOGRAFIES 1 i 2: Wiquipedra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fb8","82291","Barraca de Pedra Seca 4","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-4-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net","XIX","","Barraca de pedra seca de planta circular i falsa cúpula coberta de vegetació a la part exterior. Té una llinda monolítica i grans blocs de pedra de diferents mides als brancals. L\'obertura d\'accés és lleugerament abocinada i està orientada al sud/sud-oest. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-170","Les Garrigues/Plana de ca l\'Aromir","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5476700,1.6400900","386580","4600449","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82291-foto-08165-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82291-foto-08165-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82291-foto-08165-170-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","-Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 15417 (autor: Robert Rovira Farré).-FOTOGRAFIES 1 i 2 i croquis de l\'estructura: Wiquipedra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fb9","82292","Barraca de Pedra Seca 5","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-5-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net","XIX","Té una paret parcialment enrunada.","Barraca de pedra seca de planta circular i falsa cúpula amb una de les parets laterals parcialment enrunada. Té l\'accés lleugerament abocinat i orientat al sud-est, amb llinda monolítica i grans pedres sense desbastar als brancals. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-171","Les Garrigues/Plana de ca l\'Aromir","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5486200,1.6396400","386544","4600555","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82292-foto-08165-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82292-foto-08165-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82292-foto-08165-171-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","-Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 15415 (autor: Robert Rovira Farré).-FOTOGRAFIES 1 i 2 i croquis de l\'estructura: Wiquipedra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fba","82293","Barraca de Pedra Seca 6","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-6-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net","XIX","Té una part de la paret parcialment enrunada.","Barraca de pedra seca de planta circular i coberta a base de falsa cúpula. Té l\'obertura d\'accés orientada al sud, amb un bloc monolític molt gruixut a la llinda. La col·locació de les pedres que conformen l\'estructura no és gaire acurada. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-172","Les Garrigues/Plana de ca l\'Aromir","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5485500,1.6386200","386459","4600549","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82293-foto-08165-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82293-foto-08165-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82293-foto-08165-172-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","-Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 17488 (autor: David Puertas Moreno).-FOTOGRAFIES 1 i 2 i 3: Wiquipedra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fbb","82294","Barraca de Pedra Seca 7","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-7-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net","XIX","","Barraca de pedra seca parcialment recolzada en un marge. De planta rectangular i coberta a base d\'una falsa cúpula rebaixada. L\'obertura d\'accés, d\'alçat trapezoïdal, està orientat al sud i té una llinda monolítica. La construcció es a base de blocs de pedra de dimensió mitjana i gran. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta quadrangular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-173","Les Garrigues","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5475500,1.6430600","386828","4600432","","08165","La Pobla de Claramunt","Difícil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82294-foto-08165-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82294-foto-08165-173-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","-Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 17466 (autor: David Puertas Moreno).-FOTOGRAFIES 1 i 2: Wiquipedra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fbc","82295","Barraca de Pedra Seca 8","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-8-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net","XIX","Té una paret parcialment enderrocada.","Barraca de pedra seca de planta quadrangular i coberta de falsa cúpula, adossada a un marge i amb una de les parets laterals notablement més gruixuda o reforçada que les restants. Construcció feta de blocs de pedra de mides mitjana i gran, parcialment desbastats. Té la obertura d\'accés orientada cap al sud/sudoest i descentrada respecte a l\'eix central de la façana. Té una llinda monolítica. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta quadrangular com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-174","Les Garrigues","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5482200,1.6426700","386796","4600507","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82295-foto-08165-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82295-foto-08165-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82295-foto-08165-174-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","-Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 15416 (autor: Robert Rovira Farré).-FOTOGRAFIES 1 i 2 i croquis de l\'estructura: Wiquipedra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fbd","82296","Barraca de Pedra Seca 9","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-9-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net","XIX","","Barraca de pedra seca de planta quadrangular i coberta amb falsa cúpula, amb un dels angles exteriors de les parets arrodonit. La fàbrica es a base de blocs de pedra rectangular mitjans i grans, un dels quals és la llinda de l\'obertura d\'accés, la qual s\'orienta cap al nord. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta quadrangular com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de la Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-175","Les Garrigues","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5506900,1.6473000","387187","4600775","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82296-foto-08165-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82296-foto-08165-175-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","-Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 4061 (autor: Drac Verd de Sitges).-FOTOGRAFIA 1 i croquis de l\'estructura: Wiquipedra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fbe","82297","Barraca de Pedra Seca 10","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-10-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net","XIX","","Barraca de pedra seca de planta circular irregular i coberta a base d\'una falsa cúpula. L\'obertura d\'accés es troba orientada cap al sud i està conformada per una llinda monolítica i grans blocs de pedra als brancals; la resta de la fàbrica és a base de pedres de diferents mides sense desbastar. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-176","Les Garrigues","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5502200,1.6487800","387309","4600721","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82297-foto-08165-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82297-foto-08165-176-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","-Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 4060 (autor: Drac Verd de Sitges).-FOTOGRAFIA 1 i croquis de l\'estructura: Wiquipedra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fbf","82298","Barraca de Pedra Seca 11","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-11-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net","XIX","Té el contrafort esllavissat.","Barraca de pedra seca de planta quadrangular amb tendència cap al rectangle. L\'obertura d\'accés està orientada cap al sud i disposa d\'una llinda monolítica. El sostre és format per una sofisticada (no molt habitual en aquestes construccions) cúpula troncocònica suportada directament sobre la coberta. Disposa d\'un contrafort a la paret est, avui esllavissat, i d\'un paravent al lateral frontal oest. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta quadrangular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-177","Les Garrigues","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5504400,1.6511500","387507","4600742","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82298-foto-08165-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82298-foto-08165-177-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","-Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 4059 (autor: Drac Verd de Sitges).-FOTOGRAFIA 1 i croquis de l\'estructura: Wiquipedra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fc0","82299","Barraca de Pedra Seca 12","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-12-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net","XIX","","Barraca de pedra seca de planta circular i coberta a base d\'una cúpula falsa, amb lliris plantats a la seva superfície exterior. L\'obertura d\'accés està orientada cap a l\'est i està feta a base d\'un arc apuntat irregular no simètric. Té un cocó i ràfec de pedres planes volades. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-178","Les Garrigues","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5498300,1.6518200","387562","4600674","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82299-foto-08165-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82299-foto-08165-178-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","-Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 4058 (autor: Drac Verd de Sitges).-FOTOGRAFIA 1 i croquis de l\'estructura: Wiquipedra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fc1","82300","Barraca de Pedra Seca 13","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-13-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net","XIX","","Petita barraca de pedra seca de planta circular i amb coberta a base d\'una falsa cúpula. Té l\'obertura d\'accés orientada cap al sud i és feta a base d\'una llinda monolítica i grans blocs quadrangulars irregulars als brancals. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-179","Les Garrigues","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5493700,1.6525700","387624","4600622","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82300-foto-08165-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82300-foto-08165-179-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","-Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 4056 (autor: Drac Verd de Sitges).-FOTOGRAFIA 1 i croquis de l\'estructura: Wiquipedra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fc2","82301","Barraca de Pedra Seca 14","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-14-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net","XIX","Té un enderroc parcial en una de les parets.","Barraca de pedra seca de planta circular amb coberta feta a base d\'una falsa cúpula coberta de vegetació. Té l\'obertura d\'accés orientada cap al sud i està composta per una llinda monolítica i una sèrie de grans blocs de pedra quadrangulars als bancals. Aquesta obertura es va fent lleugerament més estreta a mesura que guanya alçada. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-180","Les Garrigues","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5489000,1.6510700","387498","4600572","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82301-foto-08165-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82301-foto-08165-180-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","-Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 4057 (autor: Drac Verd de Sitges).-FOTOGRAFIA 1 i croquis de l\'estructura: Wiquipedra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fc3","82302","Barraca de Pedra Seca 15","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-15-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net","XIX","Té un petit enderroc.","Barraca de pedra seca de planta circular i sostre a base d\'una falsa cúpula coberta per una plantació de lliris a la seva superfície exterior. L\'obertura d\'accés està orientada cap al nord i està formada per una doble llinda i grans blocs als brancals; als murs laterals de banda i banda de la obertura s\'hi han encastat sengles reforços o contraforts. En general, tota la construcció presenta blocs de pedra poc o gens desbastats, de mida gran o mitjana. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-181","Les Garrigues/Serra de la Ninota","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5493800,1.6555200","387870","4600619","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82302-foto-08165-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82302-foto-08165-181-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","-Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 4062 (autor: Drac Verd de Sitges).-FOTOGRAFIA 1 i croquis de l\'estructura: Wiquipedra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fc4","82303","Barraca de Pedra Seca 16","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-16-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net","XIX","","Barraca de pedra seca de planta circular i amb coberta feta a base d\'una falsa cúpula. Té l\'obertura d\'accés orientada cap al sud i una llinda monolítica, mentre que la base dels brancals és feta a base de grans blocs. La resta de la fàbrica és feta amb pedres de mida mitjana i petita. Té un cocó. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-182","Les Garrigues/Serra de la Ninota","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5476800,1.6555300","387868","4600430","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82303-foto-08165-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82303-foto-08165-182-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","-Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 4055 (autor: Drac Verd de Sitges).-FOTOGRAFIA 1 i 2: Assumpta Tardà Serra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fc5","82304","Barraca de Pedra Seca 17","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-17-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net","XIX","","Barraca de pedra seca de planta híbrida, entre rectangular i ovoïdal, amb coberta a base d\'una falsa cúpula. Té l\'obertura d\'accés orientada a l\'est i disposa d\'una llinda monolítica i grans blocs de pedra als brancals. L\'estructura es troba encastada en un antic marge de conreu, aprofitant una gran roca que li fa de paret posterior. Originalment tenia una porta de fusta, avui perduda. Just al seu costat es conserva una cisterna. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Les tipologies de barraca documentades amb més freqüència a la Pobla de Claramunt són les de planta circular o bé quadrada, amb la variant mixta que presenta la construcció de la barraca que s\'analitza en aquesta fitxa. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de la Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-183","El Xaró/ La Rovira","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5469400,1.6703300","389101","4600329","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82304-foto-08165-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82304-foto-08165-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82304-foto-08165-183-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","-Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 14607 (autor: Robert Rovira).-FOTOGRAFIES 1 i 2 i croquis de l\'estructura: Wiquipedra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fc6","82305","Barraca de Pedra Seca 18","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-18-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net","XIX","Té el sostre enderrocat i amb prou feina es veuen les parets.","Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta rectangular i, presumiblement, amb coberta a base de falsa cúpula que no s\'ha conservat. Té l\'obertura d\'accés orientada cap al sud/sud-oest i no es conserven ni el dintell ni la part superior dels brancals, ja que tota l\'estructura ha sofert un important enderroc i està força desfigurada. Les mesures es planta són de 2,40 x 1,90 m, el gruix de les parets és de 65 cm de mitjana i la porta mostra una amplada de 45 cm. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta quadrangular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-184","Les Garrigues","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5535500,1.6628300","388487","4601073","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82305-foto-08165-184-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","-Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 16842 (autor: Joan M. Vives Teixidó).-FOTOGRAFIES 1 -3: Wiquipedra.","119","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fc7","82306","Barraca de Pedra Seca 19","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-19-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net","XIX","un enderroc en una de les parets.","Barraca de pedra seca de planta circular amb tendència ovoide i sostre a base d‘una falsa cúpula. Té l\'obertura d\'accés orientada cap al sud i està lleugerament abocinada en planta; té una llinda monolítica i grans blocs de pedra als brancals. Disposa d\'un cocó i d\'una fornícula. Presenta un contrafort al lateral est. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-185","La Coma del Porc","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5582800,1.6627700","388490","4601598","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82306-foto-08165-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82306-foto-08165-185-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","-Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 4069 (autor: Drac Verd de Sitges).-FOTOGRAFIA 1 i croquis de la barraca: Wiquipedra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fc8","82307","Barraca de Pedra Seca 20","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-20-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net","XIX","Té el sostre parcialment enderrocat.","Barraca de pedra seca de planta circular i coberta feta a base d\'una falsa cúpula. Presenta l\'obertura d\'accés orientada cap al est/sud-est; aquesta obertura es troba afectada per l\'enderroc parcial que ha sofert el sostre. Té un armariet encastat arran del terra. L\'estructura presenta les següents mides: diàmetre interior de la planta de d\'1,30 m, gruix de les parets de 80 cm de mitjana, i amplada de la porta de 45 cm. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-186","Castell de Claramunt","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5559500,1.6655300","388716","4601336","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82307-foto-08165-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82307-foto-08165-186-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","-Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 16841 (autor: Joan M. Vives Teixidó).-FOTOGRAFIA 1 i 2: Wiquipedra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fc9","82308","Barraca de Pedra Seca 21","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-21-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net","XIX","Té un enderroc parcial en una de les parets.","Barraca de pedra seca de planta circular i coberta a base d\'una falsa cúpula. Està encastada al pendent del terreny, en el que sembla una antiga feixa de conreu avui totalment perduda. Té l\'obertura d\'accés orientada cap al sud i disposa d\'una llinda monolítica plana. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-187","Castell de Claramunt/ Muntanya del Cargol","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5541800,1.6687500","388982","4601135","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82308-foto-08165-187-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","-Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 15480 (autor: Robert Badias).-FOTOGRAFIA: Wiquipedra.","119","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fca","82309","Barraca de Pedra Seca 22","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-22-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net","XIX","Ha estat objecte de restauració.","Barraca de pedra seca de planta circular irregular i de poc més de 2 metres d\'alçada total. Té la coberta feta a base d\'una falsa cúpula. Disposa d\'una obertura d\'accés orientada cap a l\'est/sud-est, amb una llinda monolítica plana reforçada per un arc de descarrega fet amb llosetes col·locades al rastell. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-188","Muntanya del Cargol","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5532000,1.6721200","389261","4601022","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82309-foto-08165-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82309-foto-08165-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82309-foto-08165-188-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","-Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 4068 (autor: Drac Verd de Sitges).-FOTOGRAFIA 1 i croquis de la barraca: Wiquipedra. Fotografia 2, amb l\'aspecte de la barraca l\'any 1993, abans de la seva restauració: IPA.-És la única barraca de pedra seca de la Pobla de Claramunt que apareix catalogada a l\'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA-6711).","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fcb","82310","Barraca de Pedra Seca 23","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-23-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net","XIX","estat restaurada.","Barraca de pedra seca de planta circular amb la paret del costat oest redreçada per tal d\'adaptar-se a la linealitat d\'un marge sobre el qual es recolza. Té la coberta feta a base d\'una falsa cúpula . L\'obertura d\'accés està orientada cap al nord-est i té una llinda monolítica. Disposa d\'un armariet encastat a la paret. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-189","Baixada del Castell","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5545500,1.6727800","389318","4601171","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82310-foto-08165-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82310-foto-08165-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82310-foto-08165-189-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","-Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 264 (autor: Robert Badias).-FOTOGRAFIES 1 i 2 i croquis de la barraca: Wiquipedra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fcc","82311","Barraca de Pedra Seca 24","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-24-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net","XIX","Té el sostre parcialment enderrocat.","Barraca de pedra seca de planta circular amb la coberta feta a base d\'una falsa cúpula actualment enderrocada. Té l\'obertura d\'accés oberta mirant en direcció sud-oest i en esbiaix respecte els murs; disposa d\'una llinda plana monolítica i grans blocs als brancals. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-190","Les Socarrades","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5600500,1.6714000","389213","4601783","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82311-foto-08165-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82311-foto-08165-190-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","-Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 4070 (autor: Drac Verd de Sitges).-FOTOGRAFIA 1 i croquis de la barraca: Wiquipedra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba847c0d0c734f7c3fcd","82312","Barraca de Pedra Seca 25","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-25-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net","XIX","La part central de la cúpula està enderrocada.","Barraca de pedra seca de planta totalment irregular, amb tendència quadrangular, i coberta a base d\'una falsa cúpula. Aquesta construcció presenta la característica d\'estar totalment recolzada i adaptada a la paret de pedra d\'una antiga feixa de conreu. Té l\'obertura d\'accés orientada cap al sud que disposa d\'una llinda monolítica plana i grans blocs de pedra sense desbastar als brancals. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular o quadrangular, tot i que la irregularitat en el cas d\'aquesta construcció es pot considerar una excepció deguda a la seva adaptació al banca al que la barraca està perfectament integrada a nivell paissatgístic. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-191","Els Plans d\'Arau","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5642100,1.6717700","389251","4602245","","08165","La Pobla de Claramunt","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82312-foto-08165-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82312-foto-08165-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82312-foto-08165-191-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","-Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 14805 (autor: Robert Rovira Ferré).-FOTOGRAFIES 1-3: Wiquipedra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba857c0d0c734f7c3fce","82313","Barraca de Pedra Seca 26","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-26-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net","XIX","Té tota la meitat superior perduda.","Barraca de pedra seca de planta rectangular, amb el sostre i la part superior de les parets perduts. Té l\'obertura d\'accés orientada cap al sud. Es recolza en un petit pendent entre dos camps agrícoles que es troben just al costat del polígon industrial dels Plans d\'Arau. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-192","Els Plans d\'Arau","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5693800,1.6623400","388473","4602831","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82313-foto-08165-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82313-foto-08165-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82313-foto-08165-192-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","-Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 9678 (Joan Trius).-FOTOGRAFIES 1-3: Wiquipedra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:04" "6604ba857c0d0c734f7c3fcf","82314","Barraca de Pedra Seca 27","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-27-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net","XIX","Parcialment enderrocada.","Barraca de pedra seca de planta circular, en molt mal estat i parcialment enderrocada, encara que en secció és possible apreciar la coberta feta a base d\'una falsa cúpula. L\'estructura es troba parcialment adossada a un marge. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-193","Els Plans d\'Arau","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5714200,1.6642900","388639","4603055","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82314-foto-08165-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82314-foto-08165-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82314-foto-08165-193-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","-Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 17758 (Albert Giralt).-FOTOGRAFIES 1-3: Wiquipedra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:05" "6604ba857c0d0c734f7c3fd0","82315","Barraca de Pedra Seca 28","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-28-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net","XIX","Té la coberta enfonsada.","Barraca de pedra seca de planta circular amb coberta feta a base d\'una falsa cúpula parcialment enderrocada. Té l\'obertura d\'accés orientada cap al sud i està conformada per una llinda plana monolítica i grans blocs de pedra als brancals. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-194","Els Mollons/Les Planes","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5737600,1.6845600","390333","4603289","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82315-foto-08165-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82315-foto-08165-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82315-foto-08165-194-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","-Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 8579 (Toni Brugués).-FOTOGRAFIES 1 i 2: Assumpta Tardà Serra; fotografia 3: Wiquipedra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:05" "6604ba857c0d0c734f7c3fd1","82316","Barraca de Pedra Seca 29","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-29-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net","XIX","Té un lleuger enderroc a la paret frontal.","Barraca de pedra seca de planta circular i coberta feta a base d\'una falsa cúpula. L\'estructura es troba adossada a un antic bancal, en un paisatge rocós. L\'obertura d\'accés està orientada al sud-oest i està configurada per un arc rebaixat fet amb llosetes col·locades al rastell. Disposa d\'una fornícula a l\'interior, d\'una espitllera i d\'un foc a terra amb xemeneia que transcorre per l\'interior de la paret de pedra. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-195","Torrent de Fresell","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5677800,1.6866600","390498","4602622","","08165","La Pobla de Claramunt","Difícil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82316-foto-08165-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82316-foto-08165-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82316-foto-08165-195-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","-Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 14603 (Robert Rovira Ferré).-FOTOGRAFIES 1-3: Wiquipedra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:05" "6604ba857c0d0c734f7c3fd2","82317","Barraca de Pedra Seca 30","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-30-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net","XIX","","Barraca de pedra seca i de planta circular, amb coberta feta a base d\'una falsa cúpula. Presenta la paret del costat oest redreçada per tal d\'adaptar-se a la linealitat d\'un marge sobre el qual es recolza parcialment. L\'obertura d\'accés, eixamplada pel que fa al seu costat septentrional, es troba orientada cap a l\'est i està conformada per una llinda monolítica plana i grans blocs de pedra als brancals. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-196","Les Forques","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5660600,1.6858300","390426","4602432","","08165","La Pobla de Claramunt","Difícil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82317-foto-08165-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82317-foto-08165-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82317-foto-08165-196-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","-Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 14604 (Robert Rovira Ferré).-FOTOGRAFIES 1 i 2 i croquis de la barraca: Wiquipedra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:05" "6604ba857c0d0c734f7c3fd3","82318","Barraca de Pedra Seca 31","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-31-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net","XIX","Dolent: Part de la estructura està enderrocada.","Barraca de pedra seca de planta rectangular, coberta a base d\'una volta de canó i parcialment adossada a un marge. Malauradament, la meitat davantera de l\'estructura està enderrocada; allà era on tenia la porta, orientada mirant cap a l\'est. A l\'interior de la part posterior de la barraca s\'hi localitza un banc corregut. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-197","Les Forques","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5653600,1.6841500","390285","4602356","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82318-foto-08165-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82318-foto-08165-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82318-foto-08165-197-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","-Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 14602 (Robert Rovira Ferré).-FOTOGRAFIES 1-3: Wiquipedra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:05" "6604ba857c0d0c734f7c3fd4","82319","Barraca de Pedra Seca 32","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-32-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net","XIX","","Barraca de pedra seca de planta circular amb tendència a l\'el·lipse i coberta formada per una falsa cúpula, amb lliris plantats a la superfície exterior. Té l\'obertura d\'accés orientada cap al sud, amb una llinda monolítica plana força gruixuda. Presenta un contrafort al pany de paret del costat oriental. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-198","Les Forques","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5638000,1.6814400","390056","4602187","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82319-foto-08165-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82319-foto-08165-198-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","-Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 4066 (Drac Verd de Sitges).-FOTOGRAFIA 1 i croquis de la barraca: Wiquipedra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:05" "6604ba857c0d0c734f7c3fd5","82320","Barraca de Pedra Seca 33","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-33-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net","XIX","","Barraca de pedra seca de planta circular amb coberta a base d\'una falsa cúpula. Té l\'obertura d\'accés orientada cap al sud i conformada per una doble llinda amb dos grans lloses successives. S\'adossa a un bancal pel seu costat occidental. Disposa d\'una fornícula. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-199","Les Forques","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5625600,1.6783400","389796","4602053","","08165","La Pobla de Claramunt","Difícil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82320-foto-08165-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82320-foto-08165-199-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","-Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 4067 (Drac Verd de Sitges).-FOTOGRAFIA 1 i croquis de la barraca: Wiquipedra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:05" "6604ba857c0d0c734f7c3fd6","82321","Barraca de Pedra Seca 34","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-34-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net","XIX","","Barraca de pedra seca de planta circular amb una lleugera tendència el·líptica i amb la coberta feta a base d\'una falsa cúpula. L\'obertura d\'accés està descentrada i orientada cap al sud, amb una llinda monolítica plana i grans blocs de pedra als brancals. Presenta un contrafort al costat occidental. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-200","Les Forques/ Les Comes","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5612100,1.6811800","390030","4601899","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82321-foto-08165-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82321-foto-08165-200-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","-Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 4065 (Drac Verd de Sitges).-FOTOGRAFIA 1 i croquis de la barraca: Wiquipedra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:05" "6604ba857c0d0c734f7c3fd7","82322","Barraca de Pedra Seca 35","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-35-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net","XIX","Té part de la cúpula enfonsada.","Barraca de pedra seca de planta circular i amb la coberta feta a base d\'una falsa cúpula, avui parcialment enfonsada. Té l\'obertura d\'accés orientada cap al sud i disposa d\'una llinda monolítica plana i grans blocs de pedra sense treballar als brancals. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-201","La Coma de Sòria","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5585500,1.6819900","390093","4601603","","08165","La Pobla de Claramunt","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82322-foto-08165-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82322-foto-08165-201-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","-Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 14605 (Robert Rovira Ferré).-FOTOGRAFIA 1-3: Wiquipedra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:05" "6604ba857c0d0c734f7c3fd8","82323","Barraca de Pedra Seca 36","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-36-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net","XIX","","Petita barraca de pedra seca de planta circular amb tendència el·líptica i amb coberta feta a base d\'una falsa cúpula. Té l\'obertura d\'accés orientada cap al sud i està conformada per una llinda monolítica plana i grans blocs de pedra als brancals. Disposa d\'un contrafort a la part posterior i un paravent també de pedra seca que arrenca de la paret occidental de la barraca Té un cocó i a uns metres de distància de la part posterior es localitza una cisterna. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-202","Turó de la Creu d\'en Marbres/ GR-172","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5638600,1.6916800","390910","4602180","","08165","La Pobla de Claramunt","Difícil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82323-foto-08165-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82323-foto-08165-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82323-foto-08165-202-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","-Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 14606 (Robert Rovira Ferré).-FOTOGRAFIA 1 i 2 i croquis de la barraca: Wiquipedra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:05" "6604ba857c0d0c734f7c3fd9","82324","Barraca de Pedra Seca 37","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-37-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa.","XIX","Parcialment enderrocada.","Barraca de pedra seca de planta circular i coberta a base d\'una falsa cúpula. L\'obertura d\'accés està orientada al sud i està conformada per una llinda monolítica plana i grans blocs de pedra als brancals. Disposa d\'un petit contrafort a la paret oriental. Té la paret occidental parcialment enderrocada. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-203","Fressell/ Les Comes","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5621000,1.6901100","390776","4601987","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82324-foto-08165-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82324-foto-08165-203-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","-Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 4064 (Drac Verd de Sitges).-FOTOGRAFIA 1 i croquis de la barraca: Wiquipedra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:05" "6604ba857c0d0c734f7c3fda","82325","Barraca de Pedra Seca 38","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-38-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa.","XIX","El sostre està enderrocat i bona part de les parets també.","Barraca de pedra seca de planta circular i coberta feta a base d\'una falsa cúpula avui enderrocada com bona part de l\'estructura. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-204","Les Garrigues /Carrer Barcelona","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5457400,1.6590200","388156","4600210","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82325-foto-08165-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82325-foto-08165-204-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","FOTOGRAFIES: Assumpta Tardà Serra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:05" "6604ba857c0d0c734f7c3fdb","82326","Barraca de Pedra Seca 39","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-39-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa.","XIX","Ha perdut tota la coberta i part de les parets.","Barraca de pedra seca de planta circular i coberta feta a base d\'una falsa cúpula avui perduda per un gran enderroc que afecta també part de les parets de l\'estructura. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-205","Les Garrigues","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5487300,1.6530600","387664","4600550","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82326-foto-08165-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82326-foto-08165-205-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","FOTOGRAFIES: Assumpta Tardà Serra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:05" "6604ba857c0d0c734f7c3fdc","82327","Barraca de Pedra Seca 40","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-40-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa.","XIX","Està enderrocada en més d\'un 50%.","Barraca de pedra seca de planta circular i amb coberta feta a base d\'una falsa cúpula, actualment enderrocada com bona part de tota l\'estructura. Es troba adossada a un antic marge agrícola. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-206","Les Garrigues","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5451200,1.6446400","386955","4600160","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82327-foto-08165-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82327-foto-08165-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82327-foto-08165-206-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","FOTOGRAFIA 1: Assumpta Tardà Serra; Fotografies 2 i 3: Santi Broch.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:05" "6604ba857c0d0c734f7c3fdd","82328","Barraca de Pedra Seca 41","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-41-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa.","XIX","La meitat de l\'estructura està enderrocada.","Barraca de pedra seca de planta circular i amb coberta feta a base d\'una falsa cúpula avui parcialment enderrocada; igualment, s\'ha perdut tota la part frontal de l\'estructura. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-207","La Macarulla","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5534400,1.6933300","391030","4601021","","08165","La Pobla de Claramunt","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82328-foto-08165-207-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","FOTOGRAFIES: Assumpta Tardà Serra.","119","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:05" "6604ba857c0d0c734f7c3fde","82329","Barraca de Pedra Seca 42","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-42-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa.","XIX","","Barraca de pedra seca de planta circular i amb coberta feta a base d\'una falsa cúpula. L\'obertura d\'accés disposa d\'una llinda monolítica plana i de pedres més grans que la mitjana als brancals. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-208","Can Galan","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5612100,1.6793600","389878","4601902","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82329-foto-08165-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82329-foto-08165-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82329-foto-08165-208-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","FOTOGRAFIES: Assumpta Tardà Serra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:05" "6604ba857c0d0c734f7c3fdf","82330","Barraca de Pedra Seca 43","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-43-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa.","XIX","Té petits enderrocs.","Barraca de pedra seca de planta circular i amb coberta feta a base d\'una falsa cúpula. L\'obertura d\'accés és feta amb una llinda monolítica. L\'estructura es troba recolzada en un antic bancal. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-209","Can Galan","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5586200,1.6793200","389871","4601614","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82330-foto-08165-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82330-foto-08165-209-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","FOTOGRAFIES: Assumpta Tardà Serra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:05" "6604ba857c0d0c734f7c3fe0","82331","Barraca de Pedra Seca 44","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-44-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa.","XIX","No es conserva ni la coberta ni la meitat superior dels murs.","Barraca de pedra seca de planta quadrangular i amb la coberta feta a base d\'una falsa cúpula avui ja perduda. Tampoc es conserva la meitat superior dels murs de l\'estructura, que en aquest cas es caracteritza per la utilització de blocs de pedra de mida considerable. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta quadrangular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-210","Can Galan","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5595000,1.6800100","389930","4601711","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82331-foto-08165-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82331-foto-08165-210-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","FOTOGRAFIES: Assumpta Tardà Serra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:05" "6604ba857c0d0c734f7c3fe1","82332","Barraca de Pedra Seca 45","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-45-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa.","XIX","","Gran barraca de pedra seca de planta quadrangular amb tendència rectangular i amb coberta feta a base d\'una volta de canó. L\'obertura d\'accés és culminada per un arc fet amb llosetes col·locades al rastell. L\'estructura es recolza en un marge. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta quadrangular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-211","Torrent del Forn d\'en Monner","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5664000,1.6900800","390781","4602464","","08165","La Pobla de Claramunt","Difícil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82332-foto-08165-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82332-foto-08165-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82332-foto-08165-211-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","FOTOGRAFIES: Assumpta Tardà Serra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:05" "6604ba857c0d0c734f7c3fe2","82333","Barraca de Pedra Seca 46","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-46-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa.","XIX","","Barraca de pedra seca de planta circular i amb coberta feta a base d\'una falsa cúpula. L\'obertura d\'accés és feta amb una llinda monolítica i grans blocs de pedra als brancals. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-212","Torrent del Forn d\'en Monner","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5676600,1.6882100","390627","4602607","","08165","La Pobla de Claramunt","Difícil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82333-foto-08165-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82333-foto-08165-212-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","FOTOGRAFIES: Assumpta Tardà Serra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:05" "6604ba857c0d0c734f7c3fe3","82334","Barraca de Pedra Seca 47","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-47-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa.","XIX","Enderrocada, li falta la coberta i part dels murs.","Barraca de pedra seca de planta quadrangular i amb coberta feta a base d\'una falsa cúpula, avui perduda. Així mateix, a l\'estructura li manca bona part de la meitat superior dels murs. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta quadrangular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-213","Torrent del Forn d\'en Monner","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5664800,1.6883000","390633","4602476","","08165","La Pobla de Claramunt","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82334-foto-08165-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82334-foto-08165-213-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","FOTOGRAFIES: Assumpta Tardà Serra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:05" "6604ba857c0d0c734f7c3fe4","82335","Barraca de Pedra Seca 48","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-48-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa.","XIX","","Barraca de pedra seca de planta circular i amb coberta feta a base d\'una falsa cúpula. L\'obertura d\'accés té una llinda monolítica plana i d\'un dels brancals arrenca una paret tipus paravent, també feta de pedra seca. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-214","Torrent del Forn d\'en Monner","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5653200,1.6890300","390692","4602346","","08165","La Pobla de Claramunt","Difícil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82335-foto-08165-214-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","FOTOGRAFIES: Assumpta Tardà Serra.","119","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:05" "6604ba857c0d0c734f7c3fe5","82336","Barraca de Pedra Seca 49","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-49-1","-ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l\'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d\'Estudis del Bages, Manresa.","XIX","Té algun petit enderroc.","Barraca de pedra seca de planta circular i amb coberta feta a base d\'una falsa cúpula. Té una llinda monolítica irregular a l\'obertura d\'accés. L\'estructura està adossada a un antic bancal agrícola. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d\'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l\'altra, perfectament encaixades i sense l\'ajut de cap material d\'unió, com pot ser l\'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d\'unes pedres amb altres, a cops de mall o d\'un martell jueu, s\'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d\'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l\'entorn més proper, atès que la construcció d\'aquest tipus de barraques agrícoles s\'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d\'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d\'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L\'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n\'hi ha d\'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d\'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S\'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d\'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l\'interior com a l\'exterior) i petits dipòsits per recollir l\'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d\'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D\'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d\'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc.","08165-215","Els Mollons/ Les Forques","Molts municipis de la comarca de l\'Anoia s\'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d\'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s\'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d\'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d\'arbres, matolls i tota mena d\'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s\'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure\'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d\'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l\'aigua, paravents per protegir-se de l\'aire, barraques per aixoplugar-s\'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s\'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s\'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d\'aquests especialistes se\'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l\'escaire, s\'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d\'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d\'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s\'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D\'aquesta conscienciació va néixer l\'any 2004 la \'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec\', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors.","41.5634400,1.6806700","389991","4602148","","08165","La Pobla de Claramunt","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82336-foto-08165-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82336-foto-08165-215-2.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-08-02 00:00:00","Jordina Sales Carbonell","","FOTOGRAFIES: Assumpta Tardà Serra.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:32:05"