"_id","Id","Títol","Url","Bibliografia","Centuria","Notes de conservació","Descripció","Codi d'element","Ubicació","Història","Coordenades","UTM X","UTM Y","Any","Municipi","Nom del municipi","Tipus d'accés","Estat de conservació","Imatges","Protecció","Estil","Àmbit","Tipologia","Titularitat","Ús actual","INSPIRE: Tipus","INSPIRE: Subtipus","INSPIRE: Atribut","Data de modificació","Autor de la fitxa","Autor de l'element","Observacions","Codi de l'estil","Codi de la tipologia","Codi de tipologia a sitmun","Protecció id","Comarca","_lastChange" "6604bbd3c4d16b3e9b7be25e","69616","Sant Salvador d\'Espoia","https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-despoia","\
JUNYENT F. MAZCUÑAN A. (1992) \'La Torre de Claramunt\' a Catalunya Romànica. Vol XIX. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.pàg.515-516. RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XII","","\L\'església de Sant Salvador d\'Espoia és un edifici romànic, amb algunes modificacions posteriors. La seva estructura és simple, amb una sola nau encapçalada a llevant per un absis semicircular, que s\'uneix al cos principal mitjançant uns ressalts simples. L\'aparell constructiu, que acusa les reformes de la restauració, és fet amb blocs de pedra de diverses mides. Els més grans i voluminosos es troben a la base. La majoria dels blocs es troben només desbastats i disposats en filades horitzontals no gaire ben definides. Tots els paraments externs són completament llisos, sense l\'ornamentació característica del romànic. La nau es cobreix amb una volta de mig punt a l\'interior reforçada per dos arcs torals que divideixen l\'espai en tres trams. L\'absis es cobreix amb una volta de quart d\'esfera. Exteriorment la coberta és a dues aigües amb lloses disposades a plec de llibre. La il·luminació es fa mitjançant una única finestra oberta al centre de l\'absis. Es tracta d\'una finestra de doble esqueixada acabada amb un arc de mig punt adovellat. Probablement hi devia haver una altra al mur sud, a l\'espai on actualment h ha la sagristia, i molt possiblement alguna altra obertura al mur de ponent, actualment molt modificat per les construccions annexes de l\'exterior. La simplicitat del pla original només ha estat modificada per la construcció d\'una sagristia adossada a la part final del mur de migdia, que impedeix una visió completa de l\'església. L\'accés a l\'edifici es fa mitjançant un portal obert al mur de migdia, de cara al nucli urbà. Es tracta d\'un portal format per dos arcs de mig punt en degradació fets amb dovelles ben treballades, que reposen sobre impostes simples i sense decorar. Els muntants són monolítics i han estats col·locats durant les restauracions. Un petit ressalt fet amb maó sobresurt del mur a la part superior del portal creant l\'efecte d\'un petit teuladet sobre el portal. A efectes del carrer, el portal queda elevat i s\'accedeix mitjançant un conjunt de tres graons de pedra. A tocar d\'aquest portal s\'adossa el cos de la sagristia, ocupant el tram del mur de migdia entre aquest portal i l\'absis. Es tracta d\'un cos rectangular senzill, cobert amb una teulada inclinada. Pel que fa al mur de ponent, les restes visibles actualment permeten veure un mur senzill, al qual s\'hi adossen les restes d\'una part de la casa de Cal Torrescasana, del qual encara poden veure\'s trams de paret i les restes de tines. A tocar d\'aquest espai hi havia les restes d\'una torre medieval que formava part de l\'antic casal fortificat de Vilanova d\'Espoia, actualment enderrocades. L\'església patí una important modificació en un període posterior, possiblement entre els segles XVI i XVII, que va suposar la seva fortificació. A efectes arquitectònics va implicar un sobrealçat que va afectar a tot l\'edifici, nau i absis inclosos, tot i que l\'estructura original es va mantenir. Aquest tram sobrealçat de mur es va obrir amb un seguit de finestres gaire bé quadrangulars, sota les quals, a la capçalera, encara hi ha un reguitzell d\'espitlleres. Malgrat aquest sobrealçat, el mur de ponent és coronat per un campanar d\'espadanya de dues obertures, refet durant la darrera restauració. L\'interior de l\'edifici és sobri, amb una volta de canó reforçada per dos arcs torals, i un absis semicircular obert per una finestra esqueixada a la capçalera. L\'altar que presideix l\'absis és un carreu de pedra rectangular sobre una base de maó.\
","08286-1","Vilanova d\'Espoia (Pl. de l\'església,s/n-Vilanova d\'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt)","\L\'església parroquial de Sant Salvador de Vilanova d\'Espoia és una construcció romànica tardana aixecada a mitjans del segle XII. L\'església es devia construir per assistir-hi el nucli de població situat a l\'entorn de la Casa Senyorial, que pertanyia al Castell de Claramunt, abans de passar a la família Foixà el 1568. Les primeres notícies documentals són de l\'any 1199 i procedeixen del testament de Pere de Soler, on es fa la deixa d\'unes tovalles d\'altar a l\'església de Vilanova d\'Espoia. El fet que en mateix testament el dit Pere Soler deixés a Albert de Pierola la Vilanova d\'Espoia , evidencia que era el senyor del terme. Amb posterioritat, una visita pastoral de l\'any 1405 esmenta l\'església com a sufragània de Santa Maria de Claramunt, amb l\'altar de Santa Maria i Sant Salvador i el cementiri. Per contra, mancava de fonts baptismals i de beneficis adscrits. El fet de que aparegués amb dos titulars (Santa Maria i Sant Salvador) va fer que fos coneguda de les dues maneres. Aquesta duplicitat queda demostrada en una altra visita pastoral del 1421 on es fa esment dels dos altars. Finalment acabaria prevalent la de Sant Salvador. A nivell constructiu, es té constància de diverses reformes fetes al segle XVI. Així, a la vista pastoral del 1508 el bisbe de Barcelona ordenava diverses reformes, sobretot a les parets i a les portes. El mateix es va ordenar en una nova visita el 1581. JUNYET-MAZCUÑAN (1992:515-516). Possiblement l\'església estigué mancada de rector en alguns períodes, ja que el 1577, el bisbe de Barcelona, Joan Dimes Lloris, va establir un pacte entre els feligresos de l\'Espoia i el rector de la Pobla de Claramunt per tal de tenir un sacerdot que celebrés misses en diumenge i les festes de guardar, a canvi d\'un pagament anual de 30 sous. RIBA GABARRÓ (1988: 318) A nivell eclesiàstic, fou església sufragània de la parroquial de la Pobla de Claramunt fins 1867-1870 que es declarà parròquia independent. A començaments del segle XX, l\'església apareix a les fotografies històriques amb el paredat arrebossat i un cos adossat a la façana de migdia que protegia el portal d\'entrada. L\'església tenia adossada a ponent una part de la casa coneguda com Cal Torrescasana, que comptava amb una torre fortificada circular. Entre els anys 1966-1984 es va iniciar la restauració sota la direcció de l\'arquitecte Bassegoda Nonell. La iniciativa de la restauració fou de mossèn Josep Batlle i Mauerer, que va coordinar les aportacions del pobles i altres entitats públiques. Va comptar amb la col·laboració del patronat d\'Amics de Vilanova d\'Espoia i del centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada des del 1969. La restauració del temple va implicar l\'arranjament i enjardinament de l\'entorn, especialment de l\'espai del davant i de la plaça del costat. Aquest espai eren les eres de la casa de Cal Torrescasana. També s\'ha renovada la imatge patronal, que és un crucifix, obrat en planxa d\'aram, beneït el 1978, i també s\'entronitzà una imatge de la Mare de Déu, tallada en fusta. Actualment compleix les funcions d\'església parroquial del nucli de Vilanova d\'Espoia.\
","41.5159900,1.6540300","387688","4596914","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69616-foto-08286-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69616-foto-08286-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69616-foto-08286-1-3.jpg","Inexistent","Medieval|Romànic|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Religiós","","","","2021-05-03 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","A un costat de l\'altar figura la imatge del Salvador Crucificat. Es tracta d\'una imatge en bronze. En un dels laterals de l\'església s\'observa la figura de la Mare de Déu d\'Espoia, que és una talla de fusta. Totes dues imatges són datades el 1978, moment del final de les obres de restauració.","85|92|94","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be25f","69617","Sant Joan de la Torre","https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-la-torre","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XVIII","L\'església fou netejada i repintada desprès de les destrosses patides durant la guerra civil (1936-1939). El contrast cromàtic és fruit d\'aquesta darrera restauració.","\Edifici de planta basilical cobert a dues aigües. L\'edifici es localitza sobre el turó que presideix el nucli de La Torre de Claramunt, i juntament amb el castell conformen el conjunt arquitectònic i monumental que donà origen al poble. Es tracta d\'una construcció aixecada en mur de parament irregular amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars i rectangulars ben escairats. Manté una orientació E-O. La capçalera de l\'edifici es soluciona amb un absis quadrangular que sobresurt exteriorment creant un volum afegit d\'inferior alçada a la resta de l\'edific. L\'absis es cobreix de manera individual amb una teulada a dues aigües que s\'adossa al mur. Tres finestrons sota teulada i a diferent alçada completen la capçalera. La façana principal de ponent és un frontal adossat a l\'edifici que sobresurt en alçada a la resta de l\'edifici amb un frontó circular, coronat per tres elements decoratius. La façana s\'obre amb un portal principal format per un arc carpanell fet amb dovelles i carreus quadrangulars que conformen els brancals laterals. Com a element decoratiu només cal fer esment d\'un rosetó obert sobre la porta principal i un petit finestró al peu del frontó. El conjunt de la façana fa gala d\'una gran sobrietat decorativa i arquitectònica. L\'element més destacat és el campanar que s\'adossa cantó SO de l\'edifici. Es tracta d\'un element de gran volum afegit el 1790. Està format per un gran cos quadrangular que s\'alça fins al sostre de l\'edifici, sobre el qual es recolza un altre cos octogonal coronat per pinacles. Els panys de mur del cos octogonal s\'obren de forma alternativa amb grans obertures acabades amb un arc de mig punt. A migdia de l\'edifici es localitzava l\'antic cementiri al qual s\'accedia mitjançant una escala i una portella al situada a l\'extrem SE de l\'edifici. Per reforçar el costat de migdia del turó sobre el qual recau directament l\'edifici de l\'església s\'ha construït un important pany de mur reforçar per un gran arc de descàrrega que per veure al fons la cimentació de l\'edifici i per ràfecs. L\'interior de l\'edifici manté la planta basilical amb capelles laterals. La coberta interior de l\'església es fa amb una tres trams de volta d\'aresta que recauen sobre culs de llàntia encastats als murs laterals. L\'absis es cobreix amb una volta estrellada. El color blanquinós de voltes i nervis destaca sobre els murs de color crema, creant un joc cromàtic que fa destacar els elements. Presideix l\'altar la figura de Sant Joan Baptista, dipositat en un petit cambril que s\'estén darrera de l\'altar i al qual s\'accedeix mitjançant unes dobles escales a banda i banda de dit altar, que permeten la circulació de pujada i baixada. L\'acompanyen al banda i banda les imatges de Sant Josep i de la Immaculada. Les capelles laterals- dos per banda- tenen accés mitjançant un arc molt rebaixat que crea una obertura al mur central. Les capelles permeten la comunicació interna amb una altre arc rebaixat. Estan dedicades a Sant Isidre i la Mare de Déu les de migdia i a la Mare de Déu i a la Mare de Déu de Montserrat les de la banda Nord. Altres elements són el cor i el baptisteri, ubicat en una capella afegida al mur nord.\
","08286-2","La Torre Alta (C/ del Castell s/n 08789 La Torre de Claramunt)","\Cal pensar que els orígens d\'aquesta església parroquial es devien trobar en alguna capella castellera aixecada prop de la guàrdia o torre fortificada que dona origen al poble, i destinada a satisfer les necessitats religioses dels seus ocupants. Convertida desprès en església parroquial, les primeres notícies documentals provenen del 1197, moment en que rebé de Ramon de Claramunt un llegat de 50 sous. La protecció de la nissaga dels Claramunt es mantindria en el temps, ja que era sufragània de Santa Maria de la Pobla de Claramunt. L\'any 1710, entre el Comú de la Torre i el noble Josep Antoni de Ribera d\'Espuny i Claramunt s\'acordà l\'engrandiment de l\'església amb dues capelles laterals i la construcció d\'una casa per a un sagristà-campaner. Possiblement una de les capelles laterals estigué dedicada al Roser, a qui el fabricant de paper Miquel Tort feia una deixa el 1714. El 1790 tingué lloc una altra reforma, aixecant un nou campanar, construït en pedra travertínica. Les campanes i la imatge de plata de Sant Joan foren lliures per Francesc Romaní, del molí de Cal Ramonet, fabricant de paper i familiar del Sant Ofici de la Inquisició. RIBA GABARRÓ (1988: 316). A finals del segle XIX el cementiri parroquial fou traslladat a les afores de la població, i el 1902 es va fer la permuta dels terrenys de l\'antic fossar per uns altres on construir una nova casa rectoral. Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) l\'església va sofrir saquejos importants i la destrucció de tota l\'ornamentació religiosa i la documentació parroquial. A la dècada del 1940 l\'interior va ser netejat i repintat. Tradicionalment, al presbiteri de l\'església s\'enterraven els senyors de la Torre de Claramunt, com és el cas de Miquel Joan de Claramunt el 1561, o bé de Joan de Claramunt el 1614, o el de Josep Antoni de Ribera, d\'Espuny i Claramunt, primer comte de Claramunt el 1741. A la nau del temple també s\'enterraven alguns dels membres de les principals famílies del terme, com és el cas dels fabricants de paper Guarro, Romaní i Tort. Segons informació oral proporcionada per Mossèn Frederic, els darrers anys ha estat canviat el terra de l\'església parroquial i a tocar de l\'altar major l\'església comptava amb una cripta que presumiblement pertanyia als propietaris del castell de La Torre. Aquesta cripta es trobava en molt mal estat de conservació i va ser eliminada al posar les rajoles actuals. També les tombes de l\'altar major foren eliminades i les lloses sepulcrals traslladades a l\'exterior de l\'església, al costat de migdia.\
","41.5336800,1.6587600","388113","4598872","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69617-foto-08286-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69617-foto-08286-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69617-foto-08286-2-3.jpg","Inexistent","Barroc|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Religiós","","","","2021-05-03 00:00:00","Raque Valdenebro Manrique","","La imatgineria de l\'església és contemporània. Es tracta de figures de guix elaborades entorn al 1940, ja que les originals foren destruïdes per la guerra civil, juntament amb tota l\'orfebreria i altres elements decoratius de l\'església. Al cor de l\'església es conserven les restes de l\'antic jou de les campanes, destruït durant la guerra.","96|94","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be260","69618","Castell de la Torre de Claramunt","https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-torre-de-claramunt","\BRASÓ I VAQUÉS, M. (1968) \'Castillos de Cataluña. La Torre de Claramunt\'. Igualada. núm. 1577. Agost de 1968. Pàg.14 RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. ROCA CATALÀ, P. (1976) \'La Torre de Claramunt\' a Castells Catalans. Vol.V. Ed. Dalmau, pàg.462-463.\
","XI-XXI","","\Edifici de planta hexagonal situat a la part alta del turó on s\'aixeca el nucli de La Torre de Claramunt, del qual és origen. Es tracta d\'un edifici aixecat en pedra, amb carreuat treballat i ben disposat en fileres ben ordenades. Compta amb planta baixa, primer, segon i tercer pis, i es troba coronat per una filera merlets esglaonats als seus trams de llevant, migdia i ponent. Exteriorment, les façanes encarades a migdia i a llevant, que es corresponen amb la tercera gran fase constructiva del castell, s\'obre a nivell de planta baixa amb una filera d\'espitlleres, a nivell de primer, segon i tercer pis, s\'obren amb una seqüència de finestrals rectangulars molt ben ordenats i disposats en línia a nivell dels tres pisos. A llevant del castell es situa el fossat, que queda com un espai excavat delimitat per un mur de tancament a llevant. A l\'angle N-E de castell trobem una torre quadrangular adossada, coronada per un cos quadrangular que queda a nivell de tercer pis de l\'edifici. La façana nord, no compta amb obertures significatives, a excepció d\'una parell de petites portelles. La façana de ponent es correspon al mur de tancament del pati interior del castell. Interiorment, l\'espai del castell s\'organitza entorn a tres patis, un exterior i dos interiors. L\'accés al castell es realitza mitjançant un portal adovellat situat a l\'extrem de la façana de migdia. Aquest portal dóna accés a un pati exterior amb un pou situat a ponent del castell, que permet el pas a diverses portes. Una de les portes, la situada més a migdia, es correspon a un portal adovellat datat el 1561 que dona accés mitjançant un pas amb el terra empedrat, a un pati interior amb un altre pou que exerceix com a distribuïdor. En un dels extrems d\'aquest pati es situa l\'escala noble que dóna accés al primer pis. Al cap de munt de l\'escala s\'aprecia un portal renaixentista coronat per un arc conupial i un escut nobiliari. Per un dels extrems d\'aquest pati s\'accedeix a un segon pati format per un espai porxat a la planta baixa que sustenta una galeria oberta a nivell de primer pis. Aquesta galeria i aquests porxos es recolzen en pilars quadrangulars. La galeria del primer pis es protegeix amb balustres monolítiques i es cobreix amb una teulada inclinada. L\'edifici del castell és fruit de diverses fases constructives. Arquitectònicament es poden apreciar tres grans fases, que es corresponen a tres grans trams o cossos que formen el castell. La més antiga es correspon segurament a la del sector nord de l\'edifici, on a l\'interior d\'un espai utilitzat com a celler s\'aprecia un carreuat molt antic amb restes dels forats ocupats per un antic embigat. A migdia de l\'anterior sala, s\'aprecia un segon tram i cos de castell que es podria correspondre a una ampliació efectuada entre els segles XIV-XV, en la qual destaca l\'angle del mur S-O molt atalussat. Aquest fragment de mur queda actualment dintre del pati de l\'entrada, i cal pensar que aquest angle, i tot el mur orientat a migdia d\'aquest cos, haurien estat algun dia façana exterior del castell. A Migdia i a llevant d\'aquest segon cos s\'afegeixi un tercer cos o tram de castell. Aquest cos del castell s\'organitzaria entorn a un pati interior al qual s\'accediria mitjançant un portal adovellat situat a l\'entrada del primer pati. Aquest porta compta amb a dovella central datada el 1561 i es correspondria amb l\'ampliació efectuada per Joan de Claramunt. Alguns trams d\'aquest espai podrien haver estat reformats posteriorment, ja entrats al segle XVII, especialment pel que fa a l\'escala d\'accés al primer pis i la porta principal de caràcter renaixentista decorada amb un arc conupial i l\'escut nobiliari dels ribera. Al segon pati interior del castell, es té accés des del primer pati del segle XVI, i per les característiques arquitectòniques que presenta es podria correspondre a un pati obert al segle XIX o començaments del segle XX.\
","08286-3","La Torre Alta (C/del Castell s/n 08789 La Torre de Claramunt)","\El castell de la Torre de Claramunt fou una avançada dependent del castell de la Pobla de Claramunt, que amb el pas dels segles esdevingué cada vegada més estratègica. Al segle X devia ser una torre de vigilància i control de la vall de la riera de Carme i del camí vers el Penedès. De petit aixopluc d\'un parell de sentinelles es va passar a unes construccions més sòlides i permanents. En el segle XV la torre ja constava d\'una sèrie de dependències, com una presó, estable, cuina, celler, saleta, tres cambres, recambra i golfes. Els cavallers de Claramunt, durant els segles X al XII, residiren al castell de Claramunt. L\'any 1318 la Torre de Claramunt passà juntament amb el castell de Claramunt a feu i senyoria del vescomte de Cardona. Així, el 1320 el vescomte Ramon Folc VII de Cardona, anomena entre les seves possessions La Torre de Claramunt. A partir d\'aquest traspàs, Berenguer de Claramunt, senyor del castell, i la seva família deixaren el castell i passaren a residir a la Torre. A línia hereditària dels senyors de Claramunt es va mantenir de forma directa al llarg dels segles. El 1549 Miquel de Claramunt, fa una nova capbrevació de la Torre de Claramunt. El seu hereu, Joan de Claramunt, el 1561, va fer aixecar un inventari dels béns del seu difunt pare. Aquesta data del 1561 figura a la clau de la dovella del portal del pati del Castell de Claramunt. Aleshores, les dependències de l\'antiga torre de defensa foren convertides per Joan de Claramunt en una folgada residència castellera, l\'estructura de la qual ha perdurat fins ara. Joan de Claramunt, en recompensa pels seus serveis i pels dels seus avantpassats, rebé el 1566, de mans del duc de Cardona, la donació perpètua de la jurisdicció de la Torre de Claramunt. Fulgència de Claramunt, filla de Joan, fou la seva successora. El 1633 es va casar amb Francesc Cassador, i malgrat que tingueren tres fills, cap d\'ells va tenir descendència, així que l\'heretat va passar a mans de la seva germana Jerònima, casada amb Josep Espuny. El seu fill Ramon d\'Espuny i Claramunt, va morir el 1672 sense deixar descendents. El castell de la Torre de Claramunt passà a la seva germana Maria d\'Espuny i Claramunt, baronessa de Rivert. El seu hereu fou el seu fill Josep Antoni de Ribera d\'Espuny i Claramunt, que va acumular diversos castells a les seves mans, entre d\'altres el de Florejacs, Rivert i La Torre de Claramunt. Seguidor de la causa austricista, el 1714 fou desterrat a Burgos i exonerat el títol. Fins el 1725 no se li retornaren els títols i les rendes. El va succeir la seva segona filla Isabel de Ribera i Josa, que el 1727 s\'havia casat amb Mena de Sentmenat i Agulló, fill dels Marquesos de Sentmenat. El seu fill heretaria també el marquesat de Gironella. Dins la mateixa línia familiar. El 1883 els marquesats deVilla-Palma i Gironella es separarien en mans dels dos germans Josep Maria de Febrer i Calvo-Encalada, que fou tercer marquès de Villa-Palma, i Manuel Maria de Febrer, desè marquès de Gironella. El marquès de Villa-Palma fou el continuador del domini del castell de la Torre de Claramunt. El marquès de Gironella es va fer construir un nou casal, que és conegut com la Torre Nova. La línia va seguir dins a família i el 1977 era propietari Josep Antoni de Febrer i Monforte, que residia al castell i fou alcalde entre el 1951 i 1965. RIBA (1988: 302-306) Actualment el castell és la vivenda de les famílies propietàries.\
","41.5339559,1.6581510","388063","4598904","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69618-foto-08286-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69618-foto-08286-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69618-foto-08286-3-3.jpg","Legal","Modern|Contemporani|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","BCIN","2022-08-12 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","Al castell es localitzen dos carreus datats. Un és la dovella central del portal que dóna accés a un dels patis interiors ab data 1561 i l\'altre és un carreu decorat que inclou la data 1763, sobre una de les portes del replà de l\'escala que dóna accés al primer pis.","94|98|85","45","1.1","1760","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be261","69619","Barraca de Mas d\'en Ponç","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-mas-den-ponc","\CC.AA. núm. 3974\
","III a.C","","\Jaciment situat sobre un petit turó al nord de la partida del Mas d\'en Ponç al límit entre els municipis de Mediona i la torre de Claramunt. El sector de les troballes és en el cim i els vessants, de bosc i matollar, i la part baixa d\'aquestes, zona agrícola amb remocions importants de terra (que abracen el Pla de Mas d\'en Pons i Vila-Seca) iniciades a partir de finals de 1987 a càrrec de l\'empresa Torres. Fruit de diverses prospeccions a partir dels anys 80, Josep Gallart i Romeu de Mediona, membre de l\'A.E.C.C.M., localitzà vàries peces de ceràmica en aquest sector: - ceràmica a mà (ibèrica de tradició indígena) amb fons plans i decoracions de cordó incís. - ceràmica ibèrica comuna a torn: contenedors amb vores zoomorfes, àmfores, nanses de cinta i kalathos. - Àmfora itàl·lica i fragments de dòlia. Tot plegat indica l\'existència d\'algun tipus d\'hàbitat ibèric del periode final, amb interferències romanes que podrien definir el caràcter de les últimes fases de l\'establiment íber. No s\'han referenciat cap tipus d\'estructures, per tant es pot pensar en la seva possible destrucció, per l\'erosió o treballs agrícoles (sitges?, hàbitat perible?) o l\'existència de construccions encara soterrades, no visibles. CC.AA (1991)\
","08286-4","Urbanització Pinedes de l\'Armengol (08789 La Torre de Claramunt)","\Josep Gallart i Romeu de Mediona, membre de l\'A.E.C.C.M., va fer prospeccions i va localitzar vàries peces de ceràmica en aquest sector a finals de la dècada del 1980, a conseqüència dels moviments de terres efectuats per l\'empresa Torres que va destinar part del turó al conreu de la vinya. CC.AA (1991)\
","41.5081700,1.6376100","386304","4596067","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69619-foto-08286-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69619-foto-08286-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69619-foto-08286-4-3.jpg","Inexistent","Ibèric|Romà|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2020-09-24 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","Des del nucli de la Serra, cal agafar el camí que porta a la partida de Mas d\'en Ponç. El curs d\'aigua amb el nom del Mas d\'en Pons transcorre a 100 m al nord del turó. El nom del jaciment ve donat per l\'existència d\'una barraca en la part alta, convertida avui dia en refugi de caçadors.","81|83|80","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be262","69620","Mas el Camaró","https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-camaro","\ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) \'Paletnologia a la comarca de Capellades. Antigues construccions\' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàgs 202-203.\
","IX","Tot l\'entorn del mas ha estat molt remogut. Al sector del jaciment es poden observar piles de pedra llençada procedent del mas i vegetació crescuda. Actualment nomès s\'ha pogut localitzar la sitja situada a tocar de la casa.","\Conjunt format per quatre sepultures i una sitja isolada, situat al costat del Mas Camaró, en un context de camps de conreu i bosc. El Mas Camaró es troba al quilòmetre 8 de la carretera d\'Igualada a Vilafranca del Penedès, a pocs metres a l\'oest de la caseta que hi ha al peu de la carretera, en una forta corba d\'aquesta i en un turonet. El jaciment es localitza aproximadament a 1quilòmetre del conjunt de sitges del Camaró (o Pla de les Sitges). Amador Romaní, en el seu \'Atles\' inèdit conservat al Museu de Capellades, parla de dues sitges. L\'any 1984, durant la visita a aquest lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l\'Anoia, només se\'n localitzà una. Romaní també parla de les restes d\'uns fons de cabana, que sembla que en realitat serien possiblement les restes d\'unes sepultures excavades al travertí i en part molt destruïdes. Per tant, el conjunt està format per les restes de quatre sepultures i una sitja, tot excavat al travertí on està assentat el Mas Camaró. La sitja localitzada està situada a l\'oest del mas, oberta al travertí, i actualment revestida interiorment amb ciment i plena de pedres i deixalles. A l\'extrem est de la casa hi ha un grup de quatre sepultures molt destruïdes, obertes al travertí del turonet. Una d\'elles té forma de \'banyera\', amb els extrems arrodonits i la capçalera més ampla que el peu. Aproximadament tindria, car està en part destruïda i partida (el bloc està caigut a la part baixa del turonet), una llargada de 2\'05 metres, una amplada de 0\'50 metres i una fondària d\'uns 0\'42 metres. La seva orientació és est-oest, amb el cap a l\'oest. La segona sepultura seria més o menys rectangular, amb angles arrodonits i conservant un encaix per a la llosa. Es fa difícil donar-ne les mides, ja que manca un bon tros de la mateixa. La seva orientació també seria est-oest. Resten dues puntes de dues sepultures més amb la mateixa orientació. Durant la visita del 1984 no s\'aprecià superficialment cap element material arqueològic. Per la morfologia de les tombes, la cronologia del jaciment es pot fixar aproximadament vers els segles VIII-IX. És possible que en aquest indret hi hagués un lloc d\'habitatge alt-medieval, del qual no han perdurat les seves estructures. Durant la visita al jaciment l\'any 1991 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va poder localitzar la sitja revestida de ciment situada al nord del mas, aproximadament a uns 10 metres de la casa, la qual estava tapada per unes fustes per tal d\'evitar accidents. Les restes de tombes es troben al sud de la masia, a uns 10 metres dels seus murs, en el punt on acaba la plataforma de travertí on està assentat el mas. Un bloc de travertí que es va desprendre de la plataforma, mostra les restes del cos d\'una de les tombes. CC.AA. (1991)\
","08286-5","Urbanització Ca l\'Anton. ( 08789 La Torre de Claramunt)","\Amador Romaní, en el seu \'Atles\' inèdit conservat al Museu de Capellades, parla de dues sitges. L\'any 1984, durant la visita a aquest lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l\'Anoia, només se\'n localitzà una.Durant la visita al jaciment l\'any 1991 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va poder localitzar la sitja revestida de ciment situada al nord del mas. Els anys 2001 i 2003 van ser realitzades dues intervencions amb motiu del desdoblament de gaseoducte de Subirats. CC.AA (1991)\
","41.5380700,1.6793100","389835","4599333","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69620-foto-08286-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69620-foto-08286-5-3.jpg","Inexistent","Medieval","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","85","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be263","69621","Jaciment de cal Cosme","https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-cosme","\ALMAGRO, M; SERRA, J.C. COLOMINES, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Província de Barcelona. CSIC. Madrid. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) \'Paletnologia a la comarca de Capellades. Antigues construccions\' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàgs 202-203 ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) \'Paletnologia de l\'alt Penedès. Bibliografia\' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301.\
","IX-X","Tan sols retirant la terra que cobreix el travertí es podria clarificar si les formes observades són realment restes de tombes o només formes capricioses produïdes per l\'erosió.","\A l\'oest, al costat de la masia de Cal Cosme, passa una franja de travertí on foren excavades les tombes, però en fer-se uns desmunts aquestes van ser destruïdes. Segons informacions recollides pel Amador Romaní, i d\'acord amb allò que ell mateix aprecià, les tombes eren de planta rectangular; unes eren excavades directament a terra i les altres al travertí, totes cobertes amb \'tegula\' romana. Segons informacions que el propietari del mas donà al Sr. Romaní, la destrucció afectà a ambdós tipus. Romaní va poder apreciar sobre el terreny una tomba excavada al travertí de planta rectangular i mides corrents. També va aparèixer una petita caixa ben tallada en un bloc del travertí (sarcòfag per a un infant) que feia 1\'10 metres de llarg, 0\'40 metres d\'ample i 0\'30 metres de gruix, la qual estava excavada a una fondària de 0\'25 metres. En el seu interior era antropomorfa, a l\'estil \'olerdolà\'. Els únics materials apareguts foren les restes humanes i \'tegula\'. Romaní catalogà aquestes sepultures a la revista \'Penedès\' com a post-romanes, del tipus olerdolà. L\'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l\'Anoia, no es localitzà cap sepultura en el lloc indicat per Romaní, tot i que coincideixen totes les dades. Tampoc s\'aprecià cap tipus d\'estructura ni materials arqueològics superficialment, car el lloc estava molt embrossat i amb terra al damunt. Per les informacions donades, és molt possible que es tracti d\'una necròpolis dels segles IX-XI a base d\'enterraments de cista, excavats a la roca i coberts amb lloses o \'tegula\', una de planta rectangular i altres antropomorfs, i també enterraments de fossa, excavats directament al sòl. CC.AA (1991) Actualment l\'indret s\'ha convertit en una terra plantada de vinya.\
","08286-6","Pla de Cal Vilaseca ( 08789 La Torre de Claramunt)","\Aquesta necròpolis fou explorada per Amador Romaní l\'any 1906, i es localitzava a l\'oest de la masia de Cal Cosme. Quan Romaní la visità gairebé havia desaparegut. No s\'ha pogut determinar el nombre de tombes que hi havia.Romaní catalogà aquestes sepultures a la revista \'Penedès\' com a post-romanes, del tipus olerdolà. L\'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l\'Anoia, no es localitzà cap sepultura en el lloc indicat per Romaní, tot i que coincideixen totes les dades. L\'any 1991, durant la visita al lloc amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, s\'observà que a la zona on se suposa que estava situada la necròpolis, de la qual Amador Romaní va veure les últimes tombes conservades, hi aflora el travertí força erosionat. En aquest travertí es veuen algunes formes mig cobertes per la terra que semblen indicis de restes de tombes, que, en tot cas estarien molt malmeses. L\'indret ha estat emprat com a camí i també hi ha transitat maquinària pesada utilitzada en la construcció d\'un línia de torres d\'alta tensió. Aquests factors han agreujat l\'erosió del travertí. CC.AA (1991)\
","41.5314100,1.6519800","387544","4598629","","08286","La Torre de Claramunt","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69621-foto-08286-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69621-foto-08286-6-3.jpg","Inexistent","Medieval","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","85","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be264","69622","Olivar d\'en Francisquet/El Camaró/Frígols","https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivar-den-francisquetel-camarofrigols","\ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) \'Paletnologia de l\'Alt Penedès. Bibliografia\' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301\
","IX-XII","","\Tomba aïllada, situada gairebé a tocar de la carretera que porta a La Torre de Claramunt, però a un nivell més baix, al peu d\'uns pins i del mur de contenció de la carretera. Es troba uns 15 metres al nord d\'un antic camí que anava cap a Vilafranca del Penedès. Aquest camí es caracteritza per tenir unes roderes molt marcades en el travertí. Es tracta d\'un enterrament d\'inhumació aïllat, excavat al travertí. La sepultura té forma rectangular i fa uns 1\'80 metres de llarg, 0\'55 metres d\'ample i 0\'40 metres de fons. Possiblement estaria relacionada amb el conjunt del Camaró, situat a uns 100 metres a l\'est d\'aquesta sepultura. L\'orientació de la sepultura és aproximadament nord-sud i el seu estat de conservació és bo. Aquest enterrament es podria catalogar cronològicament com dels segles VIII-IX, antecessor del tipus \'banyera\' i de l\'antropomorf. CC.AA (1991)\
","08286-7","Pla de les Sitges (08789 La Torre de Claramunt)","\Amador Romaní visità l\'indret el 1915. L\'any 1984, durant la realització de la Carta Arqueològica, no s\'observaren estructures ni materials arqueològics en superfície. Durant la visita efectuada l\'any 1991 amb motiu de la revisió de la Carta, la sepultura es trobava tapada gairebé totalment pels esbarzers que creixien del seu interior. CC.AA. (1991) Actualment no s\'han pogut observar restes de la sepultura que deu trobar-se tapada a tocar del camp de conreu.\
","41.5380700,1.6717100","389201","4599342","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69622-foto-08286-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69622-foto-08286-7-3.jpg","Inexistent","Medieval","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","85","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be265","69623","Jaciment mas Rossinyol","https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-mas-rossinyol","\ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) \'Paletnologia de l\'Alt Penedès. Bibliografia\' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301\
","X-XI","Actualment no s\'aprecien les restes sobre el terreny.","\Segons les explicacions de Romaní, el jaciment es tractava d\'una sepultura de planta trapezoïdal, excavada al sòl, amb coberta de lloses però sense revestiment interior a les lloses. Estava a una profunditat d\'uns 0,65 metres d\'ample a la capçalera, 0,30 metres als peus i 0,30 de fons. La seva tapa tenia una longitud d\'1,80metres de llarg i estava formada per set lloses poc tallades. La seva orientació era nord-oest. Amador Romaní indicà que a tocar hi havia unes sitges i restes de ceràmica, de la que en dibuixà dues formes que molt bé podrien ser alt-medievals. A l\'interior de la sepultura va aparèixer un esquelet en molt mal estat de conservació. En el Museu de Capellades, en una vitrina, s\'aprecia l\'existència d\'una mandíbula inferior humana procedent d\'aquest enterrament. Durant una exploració que Romaní efectuà l\'any 1911 en relació a la sepultura i a les sitges de Mas Rossinyol, ho catalogà com d\'època indeterminada. En un manuscrit inèdit conservat en els lligalls Amador Romaní del Museu de Capellades, figura que en aquestes sepultures es van recollir 8 ossos llargs, 2 mandíbules i 14 fragments de ceràmica, sense especificar més. Segons les dades facilitades per Romaní, es pot deduir que aquesta sepultura seria un enterrament de fossa, excavat al sòl, amb coberta de lloses i planta trapezoïdal, pròpia dels segles X-XI.\
","08286-8","La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt)","\Aquesta sepultura fou visitada l\'any 1911 per Amador Romaní, el qual la situà en un bosquet al sud del mas Romaní, al peu del camí de Capellades a l\'Espoia, prop del lloc on es trobaren unes sitges. L\'any 1984 durant una visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no es localitzà cap indici de materials arqueològics en superfície, ni cap tipus d\'estructura, cosa ben natural d\'acord amb l\'etapa a la qual pertanyen. L\'any 1991, durant la visita realitzades a les rodalies del mas Rossinyol amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, no es va localitzar cap indici de sepultura, ni cap resta de cultura material en superfície. CC.AA (1991)\
","41.5284900,1.6630000","388458","4598290","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69623-foto-08286-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69623-foto-08286-8-3.jpg","Inexistent","Medieval","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Productiu","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","Segons informació procedent de la Carta arqueològica la ubicació del material es troba al Museu del Molí Paperer de Capellades. Informació procedent d\'aquest museu indiquen que les restes es troben emmagatzamades juntament amb altres restes de la comarca.","85","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be266","69624","Cova del Mallorquí/Cova de cal Patera","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-mallorquicova-de-cal-patera","\BOSCH GUIMPERA,P (1919).Prehistòria Catalana. Barcelona. ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) \'Paletnologia de l\'Alt Penedès. Bibliografia\' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301. SERRA I GARCIA, J. (1983) \'Dues coves sepulcrals a la comarca d\'Anoia\' a Miscel·lània Aqualatensia/3. Igualada. CECI. Pàg.57-81. VIDAL, L.M. (1911)\'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l\'oro dels Encantats\' a Anuari de l\'Institut d\'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona\
","","","\Cova situada en el cingle del marge dret de la riera de Carme, a la partida de Noranta o Moranta, en un context molt boscós i embrossat. Per accedir a aquesta cova cal arribar a l\'abocador d\'escombraries de La Torre de Claramunt. Del costat oest de la zona utilitzada com abocador surt un senderó en direcció a ponent. Aquest senderó circula pel pendent i arriba fins a la cova. Segons Amador Romaní, aquesta cova també és coneguda amb el nom de Cal Patera. Romaní comenta que es recollí ceràmica prehistòrica, sense especificar el tipus. L\'entrada de la cova està orientada al nord-oest i té una amplada màxima d\'uns 12 metres, amb dues entrades separades per una formació del terreny. Romaní hi dibuixà un mur posterior. La profunditat màxima és d\'uns 6 metres. Afirma que la visità per primera vegada l\'any 1898 i que recollí algun tros de ceràmica, sense especificar-ne el tipus. L\'any 1911, l\'explorà novament i recollí més ceràmica, de la qual tampoc va especificar res. En la planta dibuixada per Romaní, aquest hi fa constar que l\'entrada de l\'esquerra està tapiada amb paret de pedra, i la de la dreta és de tàpia. També especificà que l\'altura màxima era de 3\'50 metres. Romaní la catalogà com una cova sepulcral del neolític final. L\'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no s\'aprecià en l\'indret cap indici superficial de materials arqueològics, així com tampoc estructures prehistòriques. Hi havia terra i pedres en el sediment interior, però amb molt de desordre, amb perforacions modernes a les parets de la cova. Amb aquestes dades es fa difícil establir una cronologia del jaciment, però la cova reuneix certes condicions d\'habitació. També podria haver estat emprada com a lloc d\'enterrament.CC.AA. (1991)\
","08286-9","Riera de Carme (08789 La Torre de Claramunt)","\Segons informa Amador Romaní en el seu \'Atles\' manuscrit, en aquesta cova hi visqué a principis del segle XIX, un mallorquí. Posteriorment l\'indret va servir per tancar bestiar. L\'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no s\'aprecià en l\'indret cap indici superficial de materials arqueològics, així com tampoc estructures prehistòriques.Durant la visita al jaciment efectuada l\'any 1991 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va poder constatar que els sediments del seu interior semblaven força remenats i no es va localitzar cap resta arqueològica. No es pot descartar totalment la possibilitat que quedin algunes restes arqueològiques en alguna part del sediment que es conservi intacte. CC.AA. (1991)\
","41.5435900,1.6641800","388582","4599965","","08286","La Torre de Claramunt","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69624-foto-08286-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69624-foto-08286-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69624-foto-08286-9-3.jpg","Inexistent","Neolític|Prehistòric","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","Durant la realització el Mapa de patrimoni no s\'ha pogut tenir accés a l\'interior de la Cova per la dificultat del camí","78|76","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be267","69625","Cova de la Guineu","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-guineu-1","\BOSCH GUIMPERA,P (1919).Prehistòria Catalana. Barcelona. ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) \'Paletnologia de l\'Alt Penedès. Bibliografia\' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301. SERRA I GARCIA, J. (1983) \'Dues coves sepulcrals a la comarca d\'Anoia\' a Miscel·lània Aqualatensia/3. Igualada. CECI. Pàg.57-81. VIDAL, L.M. (1911)\'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l\'oro dels Encantats\' a Anuari de l\'Institut d\'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona\
","","Cal dir que aquest lloc és molt difícil de resseguir perquè ha crescut mlta vegetació que impideix passar per molts llocs i pot haver cobert l\'entrada a la cova.","\Cova situada a la cinglera de costat dret de la riera de Carme voltada de bosc, a la partida de Noranta. Es troba molt prop de la Cova del Mallorquí, i a prop de la Font de Noranta, també anomenada Noranta de Baix, i que, segons les anotacions que figuren a l\'\'Atles\' d\'Amador Romaní, conservat al Museu de Capellades, està enlairada a l\'esquerra, sobre el camí que mena a La Torre de Claramunt, en un bloc de conglomerat, tallat, situat a l\'esquerra, tocant el camí que indica el lloc d\'accés a la cova. Amador Romaní va explorar aquesta cova l\'any 1916 i, segons dades facilitades per ell mateix, s\'hi van recollir ossos humans, sílex i ceràmica en superfície (en l\'\'Atles\' només s\'especifica el sílex: \'un fragment de ganivet retocat\' i \'un taló de làmina\'). Segons les dades facilitades per Amador Romaní, es podria assegurar que es tracta d\'una cova d\'enterrament col·lectiu. També es fa difícil establir una cronologia; Romaní la catalogà com una cova del neolític final. A causa d\'una sèrie d\'informacions contradictòries i de l\'embrossat del lloc.CC.AA (1991)\
","08286-10","Riera de Carme (08789 La Torre de Claramunt)","\Amador Romaní va explorar aquesta cova l\'any 1916. L\'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l\'Anoia, la cova no va poder ser localitzada. L\'any 1991, durant la revisió de la Carta Arqueològica, es va intentar localitzar la cova a partir de les dades que donava Amador Romaní i es va rastrejar la zona de la cinglera on se suposava que devia trobar-se aquesta cova, però va ser impossible localitzar-la. Cal dir que aquest lloc és molt difícil de resseguir perquè ha crescut molta vegetació que impedeix passar per molts llocs i pot haver cobert l\'entrada de la cova. CC.AA. (1991)\
","41.5437200,1.6642100","388585","4599979","","08286","La Torre de Claramunt","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69625-foto-08286-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69625-foto-08286-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69625-foto-08286-10-3.jpg","Inexistent","Neolític|Prehistòric","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","Durant la realització el Mapa de patrimoni no s\'ha pogut tenir accés a l\'interior de la Cova per la dificultat del camí","78|76","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be268","69626","Cova sepulcral de Noranta o Moranta","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-sepulcral-de-noranta-o-moranta","\BOSCH GUIMPERA,P (1919).Prehistòria Catalana. Barcelona. ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) \'Paletnologia de l\'Alt Penedès. Bibliografia\' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301. VIDAL, L.M. (1911)\'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l\'oro dels Encantats\' a Anuari de l\'Institut d\'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona\
","","","\Per accedir a aquesta cova cal situar-se en el cementiri de la Torre de Claramunt i continuar en direcció nord per un carrer fins desembocar en un camp de conreu que cal travessar fins arribar on acaba la plana i s\'inicia el descens vers la riera. En el límit entre la plana i el pendent, on hi ha construïts xalets de la urbanització, es trobarà un caminet que baixa pel pendent en direcció est; pocs metres més enllà es troba la cova, en un punt on aflora la roca de la cinglera, voltada de terra i pins. La cova queda uns 2-3 metres per sota de la plana. Es tracta d\'una cova sepulcral d\'enterrament col·lectiu, orientada al nord. La cova fa 5\'10 metres de llarg, 3\'50 metres d\'amplada i uns 1\'60 metres d\'alçada màxima; l\'entrada té una alçada d\'uns 1\'45 metres. Durant la prospecció de la cova efectuada l\'any 1971 per membres de la Secció Excursionista del Club Natació Igualada, es documentà l\'existència d\'uns possibles enllosats, tot i que no conformats amb seguretat, i també s\'aprecià que la cova havia estat molt remenada i que tenia una potència d\'uns 20 cm, com a màxim, de terra fins a la roca. Els materials trobats en el decurs de l\'esmentada prospecció i cedits a la Secció d\'Arqueologia del Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada són: SÍLEX: Una punta de sageta amb aletes curtes i llarg peduncle, talla bifacial amb retocs a pressió; una punta de sageta amb incipients aletes, curt trencat, amb la fulla de forma lanceolada, només amb un finíssim retoc als extrems de la peça; un fragment de peduncle d\'una punta amb retocs bifacials; un petit esclat triangular sense retocar; un esclat atípic. OBJECTES D\'ORNAMENT: 62 peces circulars de collaret, amb perforació central bitroncocònica, totes de petxina, amb un diàmetre que varia entre 3 i 11 cm. OSSOS HUMANS: Ossos humans sense cap mena d\'ordre, en la quasi totalitat de la superfície de la cova i pertanyents a diversos individus. Entre incisius, canins i queixals sumen un total de 1035 unitats. D\'aquestes, unes 220 són de llet. Fragments de cranis, húmers, etc. MONEDES: 28 monedes de bronze, \'dineros\' de l\'any 1711 de Felip V, IV d\'Aragó. CERÀMICA: Fragments pertanyents a formes hemisfèriques, carenades, ovoides, exvasades; vores verticals, lleugerament entrades, exvasades i enfora; llavis arrodonits o plans; fons plans; desgreixants de quars, mica daurada, pissarra i fibres vegetals; la majoria allisades interiorment i exteriorment; corresponents a vasos petits, mitjans i grans; la majoria dels fragments són llisos, però un d\'exvasat porta dos cordons horitzontals i paral·lels, impresos. També un fragment amb una decoració al llavi, consistent en impressions transversals i paral·leles. El gruix de les parets varia de les més primes (d\'uns 2 mm) a les més gruixudes (d\'uns 17 mm). Les carenes són, en general, a la part medial de les peces. Es tracta, doncs, d\'una cova sepulcral d\'enterrament col·lectiu amb una cronologia típica de l\'edat del bronze, però també amb la possibilitat d\'una etapa eneolítica o calcolítica. Les tres etapes fonamentals de l\'edat del bronze queden ben clares en aquesta cova: un bronze antic amb els bols i formes hemisfèriques, urnes de fons pla, amb un típic material lític i d\'ornament; un bronze mig amb vàries formes carenades; i un bronze final amb vores enfora i exvasades, a més de típics motius decoratius. CC.AA. (1991)\
","08286-11","Riera de Carme (08789 La Torre de Claramunt)","\Durant la prospecció de la cova efectuada l\'any 1971 per membres de la Secció Excursionista del Club Natació Igualada, es documentà l\'existència d\'uns possibles enllosats. L\'any 1991, durant la visita a la cova amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica de l\'Anoia, es pogué observar que la cova estava en bones condicions, malgrat estar molt a prop d\'un nucli de població. És probable que no quedi en el seu interior cap resta de sediment intacte, ja que no es va poder apreciar cap resta arqueològica en superfície. CC.AA. (1991)\
","41.5392200,1.6594000","388176","4599486","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69626-foto-08286-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69626-foto-08286-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69626-foto-08286-11-3.jpg","Inexistent","Edats dels Metalls|Prehistòric","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","La ubicació del material de la cova es troba a la secció Arqueològica del Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada. Arxiu Antropologia/núm.de referència:9 Secció Arqueologia del CECI/núm. de referència: P-43 i M-54","79|76","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be269","69627","La Garsa","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-garsa","\ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) \'Paletnologia de l\'Alt Penedès. Bibliografia\' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàg 202-203\
","IV aC-X dC","Actualment l\'indret on es trobava el jaciment ha estat convertit en un gran pla sembrat de vinya. El terreny ha estat aplanat per tal de poder plantar els ceps i permetre el pas de la màquina. Cap de les estructures descrites a la carta arqueològica s\'ha pogut reconèixer.","\Segons Amador Romaní, que visità aquesta sepultura l\'any 1915 (el 1919 fou destruïda), aquesta estava situada en el lloc anomenat La Garsa, a les Terreres del Ramonet. La sepultura estava excavada al travertí (tapassot), no tenia coberta i era neta de terra. Romaní hi recollí unes dents humanes i uns ossets al seu entorn. La sepultura tenia la forma humana (antropomorfa), estava orientada a l\'oest i feia 2 metres de llarg, 0\'45 metres d\'ample a la capçalera (espatlles de l\'esquelet), entre 0\'10 i 0\'20 metres a l\'extrem dels peus i 0\'25 metres de fons. Romaní afirma que en aquest lloc hi va recollir ceràmica l\'any 1924. En els lligalls d\'Amador Romaní conservats al Museu de Capellades es conserven uns dibuixos d\'uns fragments de ceràmica de difícil classificació. Hi figura la data d\'exploració: any 1915, a càrrec del Sr. Amador Romaní. Aquest autor, després de la visita efectuada l\'any 1915, catalogà la sepultura com d\'època indeterminada, indicant, però, que era de tipus olerdolà. En un manuscrit inèdit, conservat en els seus lligalls, consta que s\'hi van recollir els següents elements: un morter de pedra, sis fragments de \'tegula\', tres fragments de vores de vasos sense identificar, un fragment de vora de \'dolium\', un fragment de crani humà i varis fragments d\'ossos humans pertanyents a les extremitats. Segons les dades aportades per Romaní, es tracta d\'un enterrament excavat al travertí, antropomorf, amb el cap arrodonit, angles i peu també arrodonits, típic dels segles IX-X. Durant la visita al jaciment, el novembre del 1984, efectuada amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l\'Anoia, no es localitzà cap tipus d\'enterrament, però sí que es trobaren molts fragments superficials de \'tegula\' romana que conserva corbatura a les vores, així com \'imbrices\' en un camp de conreu de cereals. També es van apreciar molts fragments de \'dolium\' i de parets d\'àmfora romana. Es pogué comprovar una forta acumulació d\'aquests materials en els marges dels camps. No es localitzà cap tipus d\'estructura visible superficialment. Aquest jaciment es tracta, doncs, d\'una sepultura alt-medieval que segurament ha desaparegut, i un lloc d\'habitació sense estructures visibles, d\'època romana. L\'any 1991, durant la visita al jaciment amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, s\'observà com en els camps de conreu predomina la ceràmica romana i en un tros de terreny erm entre camps, a la dreta del camí que mena a la casa, es troben nombrosos fragments de tègula romana. En el tall del terreny del costat dret del camí que porta a la masia, a l\'alçada de la tanca que la rodeja, es veuen unes bossades de sediments amb fragments de ceràmica grisa medieval i restes de cendres. Per la forma d\'aquestes bossades es pot afirmar que es tracta d\'un camp de sitges. CC.AA (1991)\
","08286-12","Pla de la Garsa (08789 La Torre de Claramunt)","\Jaciment visitat per Amador Romaní el 1915. . Durant la visita al jaciment, el novembre del 1984, efectuada amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l\'Anoia, no es localitzà cap tipus d\'enterrament, però sí que es trobaren molts fragments superficials de \'tegula\' romana que conserva corbatura a les vores, així com \'imbrices\' en un camp de conreu de cereals. L\'any 1991, durant la visita al jaciment amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, s\'observà com en els camps de conreu predomina la ceràmica romana i en un tros de terreny erm entre camps, a la dreta del camí que mena a la casa, es troben nombrosos fragments de tègula romana El 2003 van tenir lloc algunes prospeccions durant el desdoblament del gasoducte Subirats-Òdena. El mateix any es va dur a terme una nova intervenció de consolidació i rebliment indefinit d\'estructures arqueològiques: bassa ibèrica i rases de vinya. CC.AA. (1991)\
","41.5281300,1.6757700","389523","4598234","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69627-foto-08286-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69627-foto-08286-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69627-foto-08286-12-3.jpg","Inexistent","Romà|Medieval|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Productiu","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","Els materials del jaciment es troben ubicats a Museu de la pell d\'Igualada i Comarcal de l\'Anoia. Núm. de referència 309.","83|85|80","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be26a","69628","Pla de les Sitges del Camaró","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-les-sitges-del-camaro","\AA.DD. (2004) Memòria de la intervenció al Pla de les sitges de Camaró. (Torre de Claramunt) abril-març 2004. Generalitat de Catalunya. AA.DD. (1998). Memòria del seguiment del gaseoducte connexió amb M.B. Papeles Especiales i excavacions 1997. Generalitat de Catalunya. ALMAGRO BASCH, M.(1948). \'Excavaciones de los silos romanos tardios del Pla de les Sitges\' a Pirineos. Núm. 8. Saragossa. ALMAGRO, M; SERRA, J.C. COLOMINES, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Província de Barcelona. CSIC. Madrid. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) \'Paletnologia de la comarca de Capellades. Antigues construccions\' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàg. 202-203 ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) \'Paletnologia de l\'Alt Penedès. Bibliografia\' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301. ROMANÍ I GUERRA, A. (1916) ) \'Paletnologia de la Comarca de Capellades. Antigues necròpolis\' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVI.. Barcelona. Pàgs 89-95.\
","IV aC-X dC","","\El Pla de les Sitges del Camaró és un dels jaciments de la comarca coneguts de més antic gràcies als escrits i dibuixos realitzats per Amador Romaní, el qual feu una breu descripció de les estructures que en aquell moment eren visibles: fonamentalment sitges, una sepultura de lloses i fons de cabana (ROMANÍ, 1916; ROMANÍ, 1917; ROMANÍ, 1921). Segons l\'\'Atles\' inèdit d\'Amador Romaní conservat al Museu de Capellades, l\'any 1906 fou destruïda en aquest lloc una sepultura oberta al travertí i coberta de lloses. Romaní parla de l\'existència de 15 sitges, algunes de les quals es van destruir. N\'excavà una l\'any 1916 i en el seu interior hi recollí una tapa rodona de sitja, amb ceràmica a torn i de pasta roja i grisa i ossos humans d\'un sol individu. La sitja, de forma oval, d\'1\'60 metres d\'altura i 1\'10 metres d\'amplada màxima, estava plena de pedres i terra. En els lligalls d\'Amador Romaní conservats al Museu de Capellades també hi ha un dibuix del que sembla ser un fragment de la vora d\'un \'dolium\'. Romaní va catalogar el jaciment com d\'època ibèrica. L\'autor també parla d\'uns fons de cabana oberts a la roca, de forma rectangular, amb uns graons tallats al travertí. Romaní també parla d\'un petit grup de sitges que, segons ell, es trobaven a la partida de Fígols o Frigols, molt a prop d\'aquest lloc. Romaní esmenta en el seu \'Atles\' que hi localitzà ceràmica ibèrica, campaniana, \'terra sigillata\' (?), altres tipus de ceràmica romana, restes humanes i sílex. Entre 1946 i 1947 el Sr. Martín Almagro, amb la col·laboració d\'algunes persones de Capellades, va fer una nova planimetria de les estructures que en aquell moment eren visibles i n\'excavà o netejà 8 més. El dibuix d\'Almagro presenta menys estructures que el dibuix de Romaní, només 13 sitges, probablement degut a que la pinassa i la vegetació les havien tapat. En aquesta nova planimetria també apareixen dues noves estructures que no estan reflectides en la planimetria de Romaní: per una banda apareix una tomba excavada a la roca que en realitat es tracta d\'un petit dipòsit, i per altra banda un fons de cabana que no és el que descriu Romaní sinó un altre que ell va considerar com un retall a la roca. Durant l\'excavació de les 8 sitges esmentades, el Dr. Almagro va recollir pels voltants \'tegula\' romana, \'imbrex\' i \'dolium\' que, segons ell, eren de cronologia de baixa època romana. No aprecià cap tipus de \'sigillata\' romana i donà una cronologia -per a les sitges i el poblat que ell creia que hi havia- dels segles III o IV dC. També indicà que mancaven indicis medievals, cosa que, de fet, no és certa. Excavant les sitges aprecià ceràmica de color vermell a torn, un fragment d\'un morter de pedra calcària, fragments de ceràmica de color negrós, \'dolium\', \'tegula\', \'imbrex\', vidres i ceràmiques modernes. Creia que les sitges eren per a emmagatzemar cereals i no un lloc d\'enterrament. CC.AA (1991)\
","08286-13","Pla de les Sitges (08789 La Torre de Claramunt)","\Jaciment descobert per Amador Romaní el 1906, que excavà una de les sitges el 1916. Entre 1946 i 1947 el Sr. Martín Almagro, va fer una nova planimetria de les estructures i n\'excavà o netejà 8 més.Cap al novembre del 1982, Durant les obres de construcció de la carretera BV-2133 que comunica la Torre Baixa amb la Torre de Claramunt, es va partir el jaciment en dues parts, es van destruir algunes de les estructures conegudes. L\'any 1984, durant la visita al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l\'Anoia, es van poder observar les següents estructures: un camp de sitges, un lloc d\'habitació amb estructures d\'una cabana o casa excavades al travertí, un enterrament aïllat i semidestruït en aquest fons de cabana i un dipòsit d\'aigua excavat a la pedra calcària. En el moment de la visita, no es trobaren totes les sitges esmentades per Romaní i Almagro, ja que segurament es trobaven amagades per la terra o la brossa. Les sitges estaven obertes al travertí, i en línies generals eren de forma ovoide. La majoria estaven aïllades, tot i que algunes es comunicaven de forma subterrània. Les seves profunditats oscil·laven entre 0\'80 i 2 metres, i els diàmetres màxims interiors aproximadament entre 1 i 1\'60 metres. Les boques no passaven de 0\'50 metres de diàmetre i eren tapades per una pedra circular de travertí. Quant al fons de cabana o casa retallada al travertí, d\'estructura més o menys rectangular, una bona part era coberta per la terra i la brossa, amb una superfície aproximada de 6 metres quadrats, amb graons i llocs aplanats per a rebre les parets. L\'element important, però, el constituïa una sepultura excavada amb anterioritat a aquest fons de cabana o casa, ja que queda mutilada per l\'esmentada estructura. Es tracta d\'una sepultura oberta al travertí, de forma lleugerament trapezial amb els extrems arrodonits, amb una llargada aproximada d\'1\'75 metres, amplada a la capçalera de 0\'43 metres, amplada al centre del cos de 0\'41 metres i amb una profunditat d\'uns 0\'31 metres. La seva orientació és nord-oest sud-est. Aquesta sepultura pot donar una cronologia dels segles VIII-IX o com a molt antiga dels segles VI-VII. Per tant, l\'estructura retallada al travertí és forçosament posterior a aquesta cronologia. Entre les sitges també hi havia una estructura allargassada amb els angles arrodonits, excavada al travertí, d\'uns 0\'80 metres de profunditat, que podria ser un dipòsit d\'aigua. Durant la visita al jaciment també es va apreciar superficialment el següent material: - Ceràmica ibèrica: varis fragments d\'àmfores de la costa catalana de pastes bicolors i bona cuita, compactes. Un dels fragments conserva uns grafits de l\'època; fragments de ceràmica a torn gris monocroma; fragments de ceràmica feta a mà, de pastes grolleres amb desgreixant de quars i mica daurada. - Diversos fragments de \'tegula\' amb la vora de secció rectangular, amb desgreixant de pissarra; fragments de \'dolium\' i \'imbrex\'; també un fragment de pedra de molí (d\'origen volcànic). - Diversos fragments de ceràmica gris altmedieval, amb desgreixant de quars i mica daurada, de cuita reductora, a torn, vora enfora i llavi arrodonit. Així doncs, en aquest conjunt, d\'entrada i només en base als materials superficials, és possible esmentar tres horitzons culturals: l\'ibèric, el tardoromà i l\'altmedieval. L\'any 1997, amb motiu de la construcció d\'un gasoducte des de la xarxa principal fins a l\'empresa M.B. Papeles Especiales, S.A., es realitzà un seguiment arqueològic de l\'obra i a continuació s\'excavaren 4 noves estructures. L\'any 1998, un grup d\'alumnes de l\'IES Molí de la Vila de Capellades van realitzar una neteja superficial del jaciment. L\'any 2004 es realitzà una excavació arqueològica i una neteja del jaciment, motivada per la proposta de l\'Ajuntament de la Torre de Claramunt i del Centre d\'Estudis Comarcals d\'Igualada, de realitzar algun tipus d\'actuació en el conjunt arqueològic que permeti la seva conservació i difusió. CC.AA. (1991)\
","41.5383900,1.6730000","389309","4599376","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69628-foto-08286-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69628-foto-08286-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69628-foto-08286-13-3.jpg","Inexistent","Ibèric|Medieval|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Científic","","","","2021-05-03 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","Els materials del jaciment es troben ubicats a Museu de la Pell d\'Igualada i Comarcal de l\'Anoia. Núm. de referència 308. El Pla de les Sitges del Camaró, tot i ser un dels jaciments de l\'Anoia més citat i conegut, no ha estat excavat de manera sistemàtica. Les intervencions arqueològiques puntuals que s\'hi han realitzat tan sols han permès tenir una visió parcial del jaciment. Es pot afirmar que hi ha un conjunt de sitges i d\'algunes estructures relacionades amb aquestes que foren amortitzades entre la segona meitat del segle II aC i finals de la primera meitat del segle I aC, que el camí que creua el Pla és posterior a l\'amortització d\'aquestes estructures, i que es deixà d\'utilitzar amb la construcció de la carretera entre Igualada i Vilafranca del Penedès a mitjans del segle XIX (TORRAS, 1991). Quant a les estructures excavades en el travertí, que Romaní va interpretar com a fons de cabana cèltics (ROMANÍ, 1921) són de difícil atribució cronològica, i també cal pensar en la possibilitat que siguin extraccions de blocs de travertí per a la construcció. Finalment, cal esmentar que la sepultura de lloses que està localitzada a uns 75 metres del Pla de les Sitges, lloc conegut també com Olivar d\'en Francisquet, en principi no té cap tipus de relació amb les estructures del Pla de les Sitges. Durant els mesos de març i abril de 2004 es va dur a terme una intervenció de la que va destacar principalment la localització de 10 noves sitges, les quals sumades a les ja conegudes d\'abans, evidencien una gran zona d\'emmagatzematge, la qual, com a mínim, constaria de 28 sitges. En aquesta primera fase no va ser possible localitzar la zona d\'hàbitat que ha d\'estar relacionada amb la zona d\'emmagatzematge. Tot i així, no sembla factible que es trobi dins de la zona que objecte d\'aquesta intervenció. CC.AA. (1991)","81|85|80","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be26b","69629","Sitges de can Pasqual","https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-de-can-pasqual","","","","\Can Pascual està ubicat a l\'esquerra de l\'antic camí ral, en començar la Torre Baixa, poc després de deixar Capellades, tot anant cap al veïnat de La Rata. Per accedir a al jaciment cal pujar per un curt camí serpentejant que es troba a la dreta del carrer Torre Baixa, poc abans d\'arribar al conjunt de Cal Roda. També es pot anar des del carrer Miramar de la urbanització el Pla de la Torre. Segons informació extreta de l\'\'Altes\' d\'Amador Romaní, conservat al Museu de Capellades, el mateix Romaní l\'any 1917 visità unes sitges localitzades a Can Pascual, a la Torre Baixa, una d\'elles situada al nord de la masia i l\'altra a dins d\'aquesta, en el corral, sense especificar més. Arran de la visita a aquest lloc efectuada l\'any 1984 amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l\'Anoia, els propietaris de Can Pascual informaren que realment havia existit una sitja al costat nord de la casa, però que el lloc ja no es coneix, car possiblement la sitja està tapada o amagada per la brossa, en un turonet a uns 30 metres al nord de la casa. De les sitges de l\'interior del corral no en donaren raó. Durant la visita, també es comprovà que hi havia terra i palla, amagant molt possiblement les esmentades sitges. Cal dir que amb aquestes dades es fa molt difícil establir la cronologia del jaciment. CC.AA. (1991)\
","08286-14","La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt)","\Amador Romaní va visitar aquestes sitges el 1917. L\'any 1991, durant la visita al lloc amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, no es van veure indicis de les sitges visitades per Amador Romaní, tot i que existeix la possibilitat que quedin restes sota el nivell actual del sòl. CC.AA. (1991)\
","41.5386100,1.6860900","390401","4599384","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69629-foto-08286-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69629-foto-08286-14-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be26c","69630","Turó de la Torre Nova","https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-torre-nova-0","\ALMAGRO, M; SERRA, J.C. COLOMINES, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Província de Barcelona. CSIC. Madrid. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) \'Paletnologia de la comarca de Capellades. Antigues construccions\' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàg. 202-203\
","XVII-X a.C","","\El Turó de Torre Nova està situat a prop de la vila de Capellades i a la seva part NO, al costat dret de la carretera d\'Igualada a Vilafranca del Penedès, a uns 200 metres abans d\'arribar al trencall que porta a Martorell. La part plana d\'aquest turó, on hi ha el jaciment, havia estat conreada; Amador Romaní esmenta bancals abandonats i afirma que no massa temps enrere l\'indret s\'havia convertit en un abocador municipal de deixalles. Quan es realitzà la fitxa del jaciment, la zona estava molt degradada. A. Romaní va detectar en aquest indret dues alineacions de pedres; la primera en direcció sud amb una longitud de 50 metres, i la segona amb una direcció NO i una llargada d\'uns 90 metres; en un extrem d\'aquesta última hi aprecià els fonaments circulars d\'una torre (murs a base de dues filades de pedres amb una amplada de 0\'90 metres). També esmenta una pedra dreta, situada a l\'interior de l\'angle format pels dos murs, de 0\'90 metres d\'alçada per 1\'25 metres d\'amplada per 0\'50 metres de gruix. A. Romaní no recollí cap tipus de ceràmica ni element arqueològic. Vaello i els seus col·laboradors van recollir ceràmica rodada (poca) i sílex en uns bancals abandonats, però després d\'explorar una cova (la de Torre Nova) que es localitza a la cinglera, van arribar a la conclusió que els materials provenien de la part superior, del planell, aleshores decidiren explorar-lo amb més intensitat i detectaren \'algunes irregularitats cobertes de terra i pedres\' que identificaren com un possible poblat, del que trobaren ceràmica no rodada com la de la cova i de la qual se\'n desconeix la ubicació o destí. Segons l\'article de Vaello i col·laboradors, els materials trobats van ser els següents: - Varis fragments de ceràmica de superfície brunyida, llises i grolleres, decorades amb diversos motius (cordons impresos amb digitacions, mugrons i solcs acanalats). Vores exvasades i llavis bisellats, un fons pla i una nansa vertical tipus pont. També, segons els mateixos prospectors, un fragment de nansa d\'àmfora romana, un fragment de \'tegula\' romana i sis fragments de ceràmica gris medieval. Quant a pedra, es van recollir quatre gratadors de sílex i un burí i tres nuclis del mateix material; també un fragment de destral polida de diorita i un tros de pedra de molí de mà d\'arenisca. A la vista d\'aquests materials, cal suposar que el lloc estaria habitat en una etapa del Bronze Final III català, és a dir, entre els anys 900-650 aC aproximadament. CC.AA. (1991)\
","08286-15","Coll de Frígols (08789 La Torre de Claramunt)","\Jaciment descobert per Amador Romaní a principis del segle XX. Durant la visita al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, l\'any 1984, es van recollir dos fragments de ceràmica: un decorat amb dos cordons impresos i vora exvasada i l\'altre decorat amb simples incisions. És possible, doncs, confirmar la cronologia esmentada. No es pogueren localitzar els murs descrits ja que el lloc era cobert amb deixalles i terra. Només s\'aprecià, a l\'extrem nord, unes pedres amb una disposició especial (restes dels murs?). Amador Romaní, a la revista \'Penedès\', la va catalogar com una estació d\'època indeterminada. En la revisió de la Carta Arqueològica de l\'any 1991, els arqueòlegs afirmen que aquest indret durant anys havia estat l\'abocador municipal de deixalles de la Torre de Claramunt. Quan l\'Ajuntament del municipi va decidir dignificar aquest lloc, segons els varen informar, no sols es van endur les deixalles, sinó que també varen rebaixar el nivell del turó en aquest sector. Quan els arqueòlegs varen anar a visitar la zona, la plana estava coberta per una capa de vegetació que va dificultar la tasca de localització de restes. No varen localitzar cap fragment de material en superfície. Malgrat totes les agressions que ha patit aquest jaciment, és possible que encara resti una part conservada per sota del nivell actual del sòl.CC.AA. (1991)\
","41.5336200,1.6802000","389902","4598838","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69630-foto-08286-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69630-foto-08286-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69630-foto-08286-15-3.jpg","Inexistent","Edats dels Metalls|Prehistòric","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","Lloc d\'ubicació del material: Arxiu Arqueologia del CECI /núm.de referència 306","79|76","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be26d","69631","Pedra Dreta de Cabrera","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-dreta-de-cabrera","\ENRICH I HOJA, J . (1976 ) \'Recuperación de la desaparecida \'Pedra dreta de Cabrera\'\'. Igualada, Periódico del Anoia.\
","","","\La Pedra Dreta de Cabrera fou descoberta l\'any 1922 per mossèn Pere Bosch i Ferran. El dia 22 d\'agost del 1929, Amador Romaní la visità i afirmà que es tractava d\'un menhir. Aquest estava ubicat en un bosc de pins a prop del camí que del castell de Cabrera mena al Mas de la Guitza, i a sota de la Casa Blanca. Posteriorment, i durant molts anys, aquesta pedra es va considerar perduda o destruïda, fins que mossèn Batlle i Manerer la localitzà novament el 1976, tirada al peu d\'un terraplè i a la vora d\'un carrer d\'una urbanització. En una fotografia que es conserva de l\'any 1922, es pot veure com la pedra estava inclinada, però quan es localitzà l\'any 1976, estava a terra. Posteriorment Mossèn Batlle la va traslladar, amb el permís del seu propietari la una placeta a Vilanova d\'Espoia, prop de l\'absis de l\'església romànica. La Pedra Dreta de Cabrera ha estat sempre un element amb una certa tradició arqueològica a la comarca de l\'anoia (suposadament un menhir), tot i que no hi ha cap indici que pugui fer suposar que pertanyi al fenòmen megalític. L\'any 1985, durant la visita efectuada amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l\'Anoia, no s\'aprecià cap element arqueològic o constructiu ni ceràmica al seu lloc d\'orígen. Durant la revisió de la Carta Arqueològica, l\'any 1991, es va poder comprovar que la pedra es troba en bon estat de conservació i que, al trobar-se en una placeta del nucli de Vilanova d\'Espoa no corria perill de destrucció. CC.AA (1991)\
","08286-16","Vilanova d\'Espoia (Plaça de l\'església s/n -Vilanova d\'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt)","\La Pedra Dreta de Cabrera fou descoberta l\'any 1922 per mossèn Pere Bosch i Ferran. El dia 22 d\'agost del 1929, Amador Romaní la visità i afirmà que es tractava d\'un menhir. Aquest, estava ubicat en un bosc de pins a prop del camí que del Castell de Cabrera mena al Mas de la Guitza, i a sota de la Casa Blanca. Posteriorment, i durant molts anys, aquesta pedra es va considerar perduda o destruïda, fins que mossèn Batlle i Manerer la localitzà novament el 1976, tirada al peu d\'un terraplè i a la vora d\'un carrer d\'una urbanització d\'aquesta zona, en una parcel·la. En una fotografia que es conserva de l\'any 1922, es pot veure com la pedra estava inclinada, però quan es localitzà l\'any 1976, amb motiu dels treballs de l\'esmentada urbanització, va aparèixer a terra. Posteriorment, Mossèn Batlle la va traslladar, amb el permís del seu propietari, a una placeta de Vilanova d\'Espoia i la plantà a prop de l\'absis de l\'església romànica de Vilanova. La Pedra Dreta de Cabrera ha estat sempre un element amb certa tradició arqueològica a la comarca de l\'Anoia (suposadament un menhir), tot i que no hi ha cap indici que pugui fer suposar que pertanyi al fenomen megalític. L\'any 1985, durant la visita efectuada amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l\'Anoia, no s\'aprecià cap element arqueològic o constructiu ni ceràmica en el seu lloc d\'origen. Durant la revisió de la Carta Arqueològica, l\'any 1991, es va poder comprovar que la pedra es troba en bon estat de conservació i que, al trobar-se en una placeta del nucli de Vilanova d\'Espoia, no corria perill de destrucció. CC.AA. (1991)\
","41.5160000,1.6543700","387716","4596915","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69631-foto-08286-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69631-foto-08286-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69631-foto-08286-16-3.jpg","Inexistent","Edats dels Metalls|Prehistòric","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Pública","Ornamental","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","La fitxa de la Carta Arqueològica corresponent a aquest menhir, inicialment va ser inclosa en el municipi de Cabrera d\'Igualada, lloc del qual probablement procedeix el menhir. Posteriorment es va incloure aquest jaciment entre els pertanyents a la Torre de Claramunt, municipi on actualment es conserva el menhir","79|76","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be26e","69632","Necròpolis al peu de la carretera entre la Pobla i Capellades","https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-al-peu-de-la-carretera-entre-la-pobla-i-capellades","\CC.AA. núm 12250\
","V-X","Actualment l\'entorn del jaciment ha estat molt remogut i per l\'extracció de pedra i la vegetació que ha crescut. Piles de pedra ocupen l\'espai i impossibiliten la correcta observació.","\En aquest lloc es poden observar les restes de tres tombes excavades a la roca de travertí. Es tracta de dos peus o dos capçals, arrodonits i orientats cap a l\'oest. Un d\'ells es conserva molt precàriament i els altres dos són fàcilment identificables. Aquestes tombes estaven senceres anys enrere, però els treballs d\'extracció de roca de travertí per a la construcció les han escapçat i amenacen la seva conservació. Establir la cronologia d\'aquest tipus de tombes és una empresa difícil, i més quan no hi ha hagut la possibilitat de practicar-hi cap intervenció arqueològica. De tota manera, i en base a altres jaciments amb tombes similars, cal apuntar dos límits cronològics clars: segles IV-V dC i segles IX-X dC, és a dir, entre un moment tardoromà i l\'alta edat mitjana. CC.AA. (1991)\
","08286-17","Urbanització Ca l\'Anton. (08789 La Torre de Claramunt)","\Notícia del jaciment donada per Joan Jordi Enrich del CECI.\
","41.5377800,1.6801600","389905","4599299","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69632-foto-08286-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69632-foto-08286-17-3.jpg","Inexistent","Medieval","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","85","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be26f","69633","Els Frígols","https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-frigols","\AA.DD. (2003) Informe de l\'excavació arqueològica per la construcció del gasoducte Subirats-Òdena. Generalitat de Catalunya.\
","I aC-X dC","Actualment és un camp de conreu i no s\'aprecia cap resta a simple vista","\En aquest lloc s\'han documentat 28 estructures arqueològiques retallades a la roca, 7 de les quals són atribuïbles a sitges d\'emmagatzematge de cereals d\'època ibèrica tardana o romano republicana reblertes al segle I a C. Tres d\'elles són concavitats poc profundes de planta circular possiblement utilitzades com basament de grans gerres d\'emmagatzematge romanes (dolium), 10 són sepultures d\'inhumació tardoromanes o altmedievals -de fossa simple excepte una de caixa de lloses-, i la resta són retalls i rases de vinyes. Aquestes estructures corresponen a tres moments d\'ocupació de l\'espai: 1. Ocupació en època ibèrica, representada per sitges i estructures negatives de planta circular de dimensions més reduïdes. Pel que fa a les sitges, es tracta d\'estructures negatives de planta circular, amb unes dimensions i tipologies variades. La gran majoria són retalls amb una boca de 56 a 146 cm i unes parets que es van obrint fins a la base, on arriben a tenir una amplada d\'entre 60 i 240 cm. També ha aparegut una sitja amb les parets molt més verticals i que es va tancant lentament sense fer panxa. Dues d\'aquestes sitges es comunicaven entre elles per un forat gairebé a la base de la sitja i que va aparèixer tapiat per pedres molt ben encaixades. Alhora també van aparèixer estructures negatives de planta circular però poc profundes, de 30 a 45 cm, i amb un diàmetre que oscil·la entre 65 i 90 cm, les parets són verticals. Probablement es tracta d\'estructures per encaixar-hi algun tipus de recipient tipus dòlies. Tant les sitges com les estructures més petites es trobaven farcides per un estrat molt similar, format per terra fosca i gran quantitat de pedres de travertí. Aquesta fase d\'ocupació ha deixat molt pocs materials i els que han aparegut estan molt fragmentats, la ceràmica més abundant ha estat la feta a mà o a torn lent de pasta vermellosa, de la que només han aparegut formes tancades tipus olla. També ha aparegut ceràmica feta a torn, oxidada ibèrica i algun fragment de ceràmica reduïda, així com fragments de tègula romana plana i dòlia, tot i que en petit nombre. El material lític recuperat correspon a tapes de sitges, fetes amb travertí, de planta circular, i dos fragments de molí barquiforme fet amb granit. També han aparegut algunes pedres aparentment d\'esmolar. Tot i situar-se a uns 70 metres del jaciment conegut com a Pla de les Sitges del Cameró, sembla que tots dos punts formarien part d\'un mateix conjunt, ja que la tipologia i cronologia d\'ambdós jaciments són molt similars. 2. Utilització de l\'espai com a necròpolis, que podria ser d\'època tardoromana o medieval. D\'aquesta fase s\'han documentat un total de 10 tombes que apareixen distribuïdes de forma ordenada, en bateria i amb una orientació sud-oest nord-est. N\'hi ha dues que apareixen separades de la resta. Les tombes són gairebé totes infantils o d\'individus joves. L\'estat de conservació de les restes humanes és molt precari, segurament a causa de l\'acidesa del terreny i tots els cossos recuperats estan molt malmesos. En la majoria dels casos només han aparegut part de les extremitats i alguns fragments de crani. Totes les sepultures tenen unes dimensions similars: 150 cm de llargada, 60 cm d\'amplada i en algun cas arriben fins els 180 cm de llargada. Tipològicament les tombes es poden dividir en dos grups: les de fossa simple, que són la majoria, i les de caixa de lloses. 3. Rases de vinyes d\'època moderna. Quant a les rases de vinya, aquestes estan relacionades amb les tasques agrícoles en època moderna, ja que en el seu interior s\'han localitzat alguns fragments de ceràmica vidriada.CC.AA (1991)\
","08286-18","Pla de les Sitges (08789 La Torre de Claramunt)","\Jaciment descobert durant les prospeccions realitzades amb motiu de les obres del gaseoducte que transcorre de Subirats a Òdena, en el tram VB-175 i VB-176. Desprès de l\'excavació es va emetre la resolució del director general del Patrimoni Cultural, de data 4 d\'agost de 2003, per la qual s\'autoritzava l\'eliminació parcial de les restes arqueològiques del jaciment de Frígols.\
","41.5393000,1.6755500","389523","4599474","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69633-foto-08286-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69633-foto-08286-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69633-foto-08286-18-3.jpg","Inexistent","Ibèric|Medieval|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Productiu","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","Lot de material arqueològic: fragment eina/instrument ubicat al Museu Comarcal i de la Pell de l\'Anoia amb el núm de registre 4774","81|85|80","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be270","69634","El Camaró II","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-camaro-ii","\AA.DD. (2003) Informe de l\'excavació arqueològica per la construcció del gasoducte Subirats-Òdena. Generalitat de Catalunya. ALMAGRO BASCH, M.(1948). \'Excavaciones de los silos romanos tardios del Pla de les Sitges\' a Pirineos. Núm. 8. Saragossa. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) \'Paletnologia de la comarca de Capellades. Antigues construccions\' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàg. 202-203 ROMANÍ I GUERRA, A. (1916) \'Paletnologia de la Comarca de Capellades. Antigues necròpolis\' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVI.. Barcelona. Pàgs 89-95\
","III-I a.C","","\La localització de tres sitges, seccionades durant la construcció de la rasa del gasoducte Subirats-Òdena va motivar la realització d\'una prospecció per tal de determinar la possible ubicació d\'un jaciment en aquesta zona. Els treballs de prospecció van posar de manifest l\'existència de dos retalls circulars més, fet que va motivar l\'excavació arqueològica en el punt afectat pel traçat del gasoducte. L\'excavació parcial d\'aquest jaciment va permetre descobrir l\'existència de quatre retalls de planta circular i un de planta rectangular. En canvi, no es va localitzar cap tipus d\'estructura murària que es pugui relacionar amb aquests retalls. Quant a les sitges seccionades per la rasa, es tracta de sitges de reduïdes dimensions, reomplertes amb pedres de petit i mitjà tamany, amb una minsa presència de material ceràmic. La localització d\'aquestes cinc estructures en un espai molt reduït (7 m2) suposa un alt índex de concentració de sitges, la qual cosa porta a pensar en l\'existència de més estructures similars en el terreny que no està afectat per les obres del gasoducte. En resum, es pot concloure que es tractaria d\'una zona d\'emmagatzematge que podria estar relacionada amb el jaciment del Pla de les Sitges del Cameró, el qual es troba a uns 200 metres de distància. El material recuperat permet establir un marc cronològic que situa la colmatació d\'aquestes sitges a la primera meitat del segle I aC. Cal tenir en compte l\'existència del jaciment de Frígols, situat també a escassos metres del Cameró. Aquest fet permet plantejar la hipòtesis de l\'existència d\'un assentament ibèric de relativa importància econòmica en aquesta zona. CC.AA. (1991)\
","08286-19","Pla de les Sitges (08789 La Torre de Claramunt)","\Jaciment descobert durant les prospeccions realitzades amb motiu de les obres del gasoducte que transcorre de Subirats a Òdena, en el tram VB-180 i VB-181.\
","41.5393100,1.6754100","389512","4599475","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69634-foto-08286-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69634-foto-08286-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69634-foto-08286-19-3.jpg","Inexistent","Ibèric|Romà|Antic","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","81|83|80","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be271","69635","Forn de calç del Manou","https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-manou","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XX","La vegetació de l\'entorn amenaça amb cobrir tot el conjunt.","\Restes d\'antic forn de calç situat al cim de la Serra, prop del Coll de Mata. Es tracta d\'un forn amb la caixa semisoterrada de planta circular. Dins de la caixa, s\'aixeca per tot el voltant una gruixuda paret feta de pedres en sec amb la cara bona a plom i juntes fetes amb fang d\'argila. El mur de la caixa s\'aixeca uns tres metres d\'alçada pels sectors de llevant, nord i ponent. El sector de migdia, on presumiblement es trobava la boca, ha desaparegut i es troba ocupat per la vegetació. No s\'observen restes d\'una possible volta superior, per la qual cosa es pot pensar que la volta era feta amb les mateixes pedres de calç cobertes amb un capell, fet d\'una enfangada de calç espessa, que desapareixia un cop s\'havia acabat la cuita.\
","08286-20","Coll de Mata (08789 La Torre de Claramunt)","\Almenys des del segle XIV es troben documents que ens informen de l\'explotació de la pedra calcària dels voltants de Vilanova d\'Espoia als forns de calç. Tradicionalment els forns havien estat itinerants i consistien en una caixa excavada que es feia al mig del bosc, proper a la pedra i a la fusta per evitar el transport. Al cap d\'uns anys quan s\'esgotaven els recursos de l\'entorn el forn s\'abandonava. A començaments del segle XX es va optar per fer forns fixos, acompanyats d\'una caseta o barraca al costat destinada a protegir els fogots o grapats de fusta de la pluja i deixar un espai pels treballadors. A mitjans del segle XX es comptaven sis forns de calç als entorns d\'Espoia: el del Cabreta o de la carretera (fitxa 115), el del Tino (fitxa 112), el Nou o de Cal Pep de la Jana (fitxa 114), el del Calciner, avui desaparegut, el del Carrascle, també desaparegut, i el de Ginoles, aquest darrer en terme de Mediona però treballat per gent d\'Espoia. El forn del Manou, per ser propietat de la casa del Manou, no tenia nom concret i era associat al de Cal Tino. Les darreres produccions han estat estimades en un miler de tones anyals de pedra cuita o calç viva, en terròs, per a ésser apagada mitjançant l\'addició d\'aigua. El treball als forns era molt feixuc. Primer s\'havia d\'arrencar la pedra carregar el forn apilant les pedres. Desprès calia cobrir-lo de pedra i fang. En paral·lel era necessari haver tallat molta llenya i apilar-la en fogots. Un cop encès calia mantenir el foc viu durant set o vuit dies dia i nit. Aquesta feina era realitzada per tres homes que s\'anaven tornant cada dues hores. Desprès calia refredar la pedra de calç i carregar-la en carruatges. El destí acostumava a ser la construcció i les adobaries d\'Igualada, que per blanquejar la pell empraven la calç. També era un element imprescindible per a la fabricació de paper, amb l\'objectiu de blanquejar i desinfectar la matèria prima. Pels habitants de Vilanova d\'Espoia, el treball als forns de calç era complementari al de les feines agrícoles. Fins a finals de la dècada del 1950 estigueren en funcionament els diversos forns. El darrer forn en tancar va ser el del Calciner. Aquest forn era propietat de la casa de Cal Manou, que explotava juntament amb el forn del Coll de Mata. Va trobar-se en actiu fins a la dècada del 1950, moment en que l\'activitat de la calç va ser abandonada pels de la casa.\
","41.5123300,1.6650100","388598","4596493","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69635-foto-08286-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69635-foto-08286-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69635-foto-08286-20-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","119|98","47","1.3","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be272","69636","La Torre Alta","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-alta","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XVIII-XXI","","\Nucli format per la trama urbana nascuda als peus del turó on s\'aixequen les construccions del castell de La Torre de Claramunt i l\'església de Sant Joan. El nucli es troba format per un seguit de carrers: Carrer del Castell, Carrer de Dalt, Carrer de Baix, Carrer del camí del riu Agost, Carrer de la Torre nova, Carrer de Josep Miquel Bas i Carrer del Camí de la Font, que formen un entramat molt irregular fruit de l\'adaptació orogràfica al pendent de la muntanya. El conjunt d\'edificis que configuren el nucli està format per cases unifamiliars adossades en la majoria dels casos, de planta baixa i un o dos pisos. En ocasions compten amb plantes semisoterrades aprofitant el desnivell del terreny. La planta dels edificis acostuma a ser rectangular o quadrangular, però no són estranys els edificis de plantes trapezoïdals coincidint amb les cantonades dels carrers. Es tracta de construccions senzilles de caràcter popular, aixecades en parament de pedra irregular i arrebossades amb ciment i pintades. La majoria han tingut reformes fetes amb maó. Del conjunt de construccions destaca l\'edifici de l\'Ajuntament per les seves grans dimensions i major solidesa, ben bé al centre del nucli urbà. L\'aspecte general de conjunt destaca per la seva harmonia sense grans edificis que trenquin els volums en alçada o grandària, i per la seva gran adaptabilitat al pendent i a la irregularitat del terreny natural on s\'assenta, amb carrers irregulars, esglaonats i sense línies rectes.\
","08286-21","La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt)","\El nucli urbà de la Torre de Claramunt neix aprofitant la protecció que proporcionava el castell de la Torre de Claramunt i l\'església de Sant Joan. Si bé podem pensar que originalment la població del terme podria haver estat predominantment dispersa, vivint en les masies, la presència del castell hauria estat un important punt d\'atracció i és possible que ja des dels segles XIV-XV s\'hi concentrés un petit nucli de cases. Desprès d\'un període als segles XVI-XVII en el qual la població minvaria i hauria pogut desaparèixer, el nombre d\'habitants tornaria a augmentar entorn al segle XVIII. Al cens del 1719 hi consten 390 habitants al terme i al del 1787, un total de 390. Dels 390, n\'hi havia un total de 315 que vivien a la Torre. RIBA GABARRÓ (1988: 299). El fogatge del 1738 dóna a entendre l\'existència 20 focs a la Torre de Claramunt, alguns dels quals podrien ser d\'habitants del peu del turó del castell. Algunes de les construccions més antigues que es conserven podrien pertànyer a aquest moment històric. És el cas de Cal Gironès que conserva gravada a la dovella central del portal la data de 1759. Durant la primera meitat del segle XIX la població s\'estabilitza: el censos del 1830 i 1842 donen 411 i 438 habitants. Poc temps després, a causa de la crisi de les indústries i la devastació de les vinyes per la fil·loxera, la tendència es va invertir i el 1900 només apareixen registrats 192 habitants. Al segle XX, amb la modernització de les indústries papereres i la creació de nous centres de treball de diverses activitats, el censos tornaven a mostrar una recuperació. En les dècades del 1980-1990 la construcció de noves urbanitzacions al sector de llevant de l\'antic nucli i per la partida coneguda com el Pla de la Torre han fet augmentar considerablement la població. L\'estil arquitectònic i la trama urbana de les noves urbanitzacions contrasta àmpliament amb la del nucli històric de la Torre de Claramunt, que ha sabut mantenir la seva personalitat davant de l\'impuls constructiu i el creixement de finals del segle XX.\
","41.5336000,1.6583400","388078","4598863","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69636-foto-08286-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69636-foto-08286-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69636-foto-08286-21-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","La Torre Alta és el nom que se li dóna habitualment al nucli històric de La Torre de Claramunt, amb l\'objectiu de diferenciar-lo de la Torre Baixa i de Vilanova d\'Espoia ja que, La Torre de Claramunt, és també el nom del municipi.","98|119|94","46","1.2","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be273","69637","Vilanova d\'Espoia","https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilanova-despoia","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XII-XXI","","\Nucli habitat situat a migdia del terme municipal. Es tracta d\'un dels dos nuclis històrics documentats dels del període medieval que, juntament amb el de La Torre de Claramunt agrupava la població del terme. El nucli s\'assenta sobre un petit turó que domina la vall del torrent de Mas d\'en Ponç i del Manou fins a la seva confluència amb el riu d\'Agost, entre les elevacions de la Muntanya de Cal Vilaseca i La Serra. Es troba format per un seguit de cases agrupades al vessant de migdia del turó, a redós de l\'església romànica de Sant Salvador d\'Espoia, que s\'adapten a l\'orografia del terreny. Les cases s\'han anat configurant en un carrer principal anomenat carrer Major i la seva continuació al carrer de les Eres, que recorren en sentit Est-Oest el turó, i un carrer paral·lel anomenat carrer de Baix i la seva prolongació al carrer Nou, que transcorren en paral·lel a la part inferior del turó. Un seguit de carrerons transversals irrompen acabant de configurar la xarxa urbana i formant petites placetes, alguna de les quals, com és el cas de la Plaça Nova, nascudes de la desaparició d\'una illa de cases. Una altra plaça important és la plaça de l\'església, que s\'obre al davant de la façana principal de l\'església, que ha estat eixamplada per la creació d\'un parc, i la plaça Major, que s\'escau al davant de la façana de ponent del temple. Altres carrers situats al cantó nord del turó són el carrer de Carme i el carrer de Capellades, que es devien correspondre a l\'arribada d\'aquests camins al nucli. El tipus de construcció predominant és el de vivenda entre mitjeres de planta baixa i un o dos pisos. En les construccions més antigues predomina el mur de pedra irregular amb cantonades reforçades. Són habituals les façanes arrebossades i pintades en colors diversos. Algunes d\'aquestes cases han estat restaurades els darrers anys, però sempre conservant els volums originals i sense elevar-se amb alçades desproporcionades. El creixement urbà ha tingut lloc als extrems de llevant i de ponent del nucli amb la construcció de les escoles i d\'algunes cases unifamiliars.\
","08286-22","Vilanova d\'Espoia (08789 La Torre de Claramunt)","\El nucli de Vilanova d\'Espoia va neixer a l\'entorn de l\'església parroquial de Sant Salvador. L\'església és una construcció aixecada a mitjans del segle XII i es va construir per assistir-hi el nucli de població situat a l\'entorn de la Casa Senyorial, que pertanyia al Castell de Claramunt. Les primeres notícies documentals són de l\'any 1199 i procedeixen del testament de Pere de Soler, on es fa la deixa d\'unes tovalles d\'altar a l\'església de Vilanova d\'Espoia. Vilanova d\'Espoia i el seu territori, formaren part del domini feudal del castell de Claramunt; però des del segle XIV la jurisdicció senyorial pertangué als nobles de Cabrera i de Vallbona. A finals del segle XV, Espoia pertany als nobles de Camporrells. L\'any 1530, entre Elisabet Jerónima de Camporells i el batlle, els regidors i els prohoms de l\'Espoia, s\'establí un convenir per una vigència de sis anys, durant els quals els vassalls pagarien un dotzè de les collites de cereals i llegums. Desprès d\'un interregne temporal de la família dels Fivaller, el domini temporal va passar definitivament als nobles de Foixà, de la línia dels senyors de Maçanet. Des del 1586, consta que Octavi de Foixà, prior del monestir de Sant Cugat del Vallès, és el senyor baronial, i que el 1595 deixà el domini a la seva germana Magdalena de Foixà, monja del monestir de Valldonzella. En fou hereu el 1599, Lluís de Foixà, fill natura d\'Octavi, que el 1609 tenia una forta controvèrsia amb el rector de l\'Espoia per la recuperació del delme. La propietat es va mantenir en la línia dels Foixà, alguns dels quals, com és el cas d\'Antoni de Foixà i Balaguer va ser enterrats a la parròquia de Vallbona. El darrer senyor de Vilanova de l\'Espoia va ser Antoni de Foixà i Guiu, que es va casar amb Joana de Garma. Per les lleis abolicionistes dels senyorius donades per les Corts de Cadis, el 1811, els nobles de Foixà, perderen les seves baronies de Cabrera, Vallbona i Vilanova de l\'Espoia. RIBA I GABARRÓ (1988: 305) Pel que fa a la població del nucli de l\'Espoia, el primer fogatge que aporta informació és el del 1378, que dóna 5 focs per l\'Espoia. Aquesta població es va mantenir estable a la baixa Edat Mitjana, ja que cent anys desprès, al fogatge del 1479 nomès es donen 6 focs, amb l\'augment toal d\'un foc en cent anys. Els fogatges del segle XVI tenen xifres similars i donen 8 focs a l\'Espoia el 1553. Durant aquests segles, i degut al nombre reduït de focs, cal pensar que la població nomès eren unes quantes cases al voltant de l\'església, a la part alta del turó. L\'avenç demogràfic no fou gaire alt durant el segle XVII, ja que el fogatge del 1708 nomès dóna 10 focs. Al 1719, del total de 390 habitants del terme, 75 ho eren de l\'Espoia. RIBA I GABARRÓ (1988: 299) Urbanísticament, el nucli original degué desenvolupar-se al voltant de l\'església de Sant Salvador, que tenia diverses cases adossades al seu entorn, a l\'estil d\'una sagrera. A tocar de l\'església arrencaven els camins de l\'Espoia, que comunicava aquest indret amb capellades, seguint la línia actual del carrer de l\'Espoia. En sentit contrari, vers ponent, arrencava el camí de Carme, seguint la carena del turó. A més d\'aquests dos carrers primigenis i el nucli al voltant de l\'església, el nucli urbà es degué continuar desenvolupant baixant el turó a vessant de migdia, amb el carrer Major com a eix vertebradr principal. El nucli es va mantenir com a poble de tradició pagesa molt vinculat a l\'explotació de la vinya i la calç durant el segle XIX i a part del segle XX. En l\'actualitat, malgrat l\'abandonament de les activitats tradicionals el nucli s\'ha mantingut habitat refent bona part de les antigues cases com a segones residències, tot i que darrerament han tornat a ser habitades com a vivenda habitual. Aquest darrer fet ha contribuït a mantenir el poble viu i en constant renovació.\
","41.5158800,1.6541600","387699","4596902","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69637-foto-08286-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69637-foto-08286-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69637-foto-08286-22-3.jpg","Inexistent","Modern|Contemporani|Popular|Medieval","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2021-05-03 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","94|98|119|85","46","1.2","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be274","69638","La Serra","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-5","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XVIII-XXI","La gran majoria de les cases han sofert restauracions i renovacions els darrers anys adaptant-les a les necessitats bàsiques, però sempre mantenint els volums i en la majoria dels casos, les façanes.","\Conjunt urbà format pel grup de cases que configuren el nucli de La Serra. El conjunt es situa coronant un petit turó situat al Sud-oest del nucli de Vilanova d\'Espoia, just a l\'altre costat de la carretera. El nucli es configura en sentit Est-Oest, sobre la carena del turó, formant un seguit de carrers nascuts al voltant dels principals camins que recorren el turó. El carrer més alt i més antic rep el nom de Carrer Alt de la Serra. Uns metres més baix i en paral·lel a l\'anterior es troba el carrer Camí Vell de la Serra. Un carrer perpendicular que els creua és el carrer Camí de Can Paxiano, que segueix la via que du a aquest mas, ja en terme de Mediona. El conjunt d\'aquests tres carrers sembla haver estat el nucli originari de La Serra. Dos carrers més inferiors i a l\'hora més moderns són els Carrer de la Serra i Carrer del Camí de Matacavalls. Pel que fa a la tipologia de les construccions, cal dir que el nucli el formen fileres de cases aliniades que conformen els carrers. Es tracta de cases de planta baixa, primer pis i golfes, pràcticament totes de planta rectangular i cobertes a dues aigües. La gran majoria d\'elles són fetes en parament irregular de pedra a la planta baixa i reforçant les obertures, i en maó o tàpia als pisos superiors. Pràcticament totes es troben arrebossades i pintades. Algunes de les construccions entre vivenda i vivenda són corrals, cellers o espais auxiliars de les cases, que queden integrades al conjunt. Algunes d\'elles conserven les llindes datades originals com Cal Finu, que és la núm. 18 del carrer Camí Vel de la Serra amb la data 1774 i d\'altres les restes de portals adovellats. Les cases de carrer de la Serra, orientades al Nord són més modernes i la majoria compten amb planta biaxa, primer i segon pis.\
","08286-23","La Serra (08789 La Torre de Claramunt)","\Tot i no tenir dates concretes, el nucli de la Serra devia aparèixer en la segona meitat del segle XVIII fruit del creixement demogràfic del terme. La llinda del 1774 és la més antiga conservada al nucli i reforça aquesta idea de nucli aparegut en aquest segle. La tipologia constructiva mostra cases de caràcter popular, possiblement de pagesos rabassaires que conreaven les vinyes del voltant. Molts dels habitats més grans de la Serra encara recorden la feina de parcers en les terres dels masos Ponç i Martí, del terme de Mediona, però properes al nucli de la Serra. Aquesta activitat agrícola era combinada amb el treball als forns de calç de Vilanova d\'Espoia. El conjunt es va mantenir amb característiques similars fins a la segona meitat del segle XX, moment en el qual es van arreglar moltes cases dotant-les de serveis moderns, i es va construir la línia de cases adossades al nord formant el carrer de la Serra i carrer del camí de Matacavalls.\
","41.5127600,1.6505300","387390","4596560","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69638-foto-08286-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69638-foto-08286-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69638-foto-08286-23-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","98|119|94","46","1.2","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be275","69639","La Torre Baixa","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-baixa","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XVIII-XXI","Algunes de les cases que formen el nucli han estat restaurades les darreres dècades, però mantenint la seva línia de façana i els elements principals.","\Nucli habitat situat a ponent del terme de La Torre de Claramunt, al peu de la carretera de Capellades a La Pobla de Claramunt, que es correspon a l\'antic camí ral. Aquest nucli s\'organitza urbanísticament en un carrer que s\'estén en dos trams en sentit Nord-Sud anomenat carrer de la Torre Baixa, entre els números 3 i 65 el primer tram, i els números 135 a 139 el segon tram. La tipologia constructiva de les cases és similar als dos trams, tractant-se de cases de caire popular, aixecades entre mitgeres de planta baixa, primer i segon pis, cobert a dues aigües. Són construccions fetes en mur de pedra amb parament irregular, amb alguns fragments de maó. La majoria han estat arrebossades i algunes pintades en colors. Moltes d\'elles conserven els portals originaris construïts amb dovelles formant arcs rebaixats. Al primer tram s\'aprecia que la línia de cases situades a ponent són més antigues, i que per tant el carrer actual devia ser en realitat l\'antic camí ral, arran del qual s\'aixecaven. A migdia del carrer, seguint la línia de cases s\'aixeca el conjunt paperer de Cal Roda. De tot el conjunt destaquen especialment les cases dels actuals números 51-53, per tractar-se d\'una de dimensions superiors a les altres i dotada amb una galeria oberta a nivell de primer pis. Aquesta casa, juntament amb la del número 15, que s\'adossa al conjunt fabril, semblen les més antigues del nucli. La renglera de cases situada a llevant d\'aquest primer tram i que tanquen el carrer són de recent construcció. Predomina la casa entre mitjeres de planta baixa i primer pis, fetes totes amb les mateixes característiques arquitectòniques. El segon tram de carrer, entre els números 135 i 139 conserva cases antigues a banda i banda del carrer, algunes d\'elles com la núm. 155, que rep el nom de Cal Nen, conserven encara els portals adovellats. Altres, com la casa núm 145 conserva la data de 1835.\
","08286-24","La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt)","\El nucli de la Torre Baixa estava format per la renglera de cases encarades a llevant al peu de l\'antic camí ral. Els seus orígens cal situar-los a mitjans del segle XVIII i començaments del segle XIX. La tipologia constructiva, de caire popular, indica que es tracta de construccions fetes per rabassaires i obrers de les fàbriques papereres dels voltants. El nucli de La Torre Baixa va mantenir una població estable fins a la dècada del 1950-1960, moment a partir del qual moltes cases van quedar abandonades. A la dècada del 1990 bona part de les cases foren reocupades i rehabilitades, tot i que la majoria van conservar els portals originals i les façanes. A partir d\'aquesta data el nucli va créixer aixecant cases unifamiliars adossades a l\'altra línia de carrer.\
","41.5383600,1.6865700","390441","4599356","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69639-foto-08286-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69639-foto-08286-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69639-foto-08286-24-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Conjunt arquitectònic","Privada","Residencial","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","El segon tram del barri es troba a tocar del barri de la Rata.","98|119|94","46","1.2","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be276","69640","Bosc de la Serra Conillera","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-serra-conillera","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","","","\Bosc que s\'esten al vesant de ponent de la Serra Conillera, que s\'escau dins dels terme municipal de la Torre de Claramunt, ocupant la punta del terme a l\'altra banda de la carretera C-15. La serra Conillera s\'esten en sentit Nord-Sud seguint el curs del riu Anoia amb alçades màximes de 548 m al pic de Miramar. Es tracta d\'un bosc mixte on predominen l\'azina, el pi negre (pinus slvestris), i el roure. Degut al fort pendent de la muntanya en aquest indret, l\'explotació agrícola de la muntanya no va tenir els efectes d\'altes muntanyes més planeres, conservant un bosc on encara s\'observen clapes d\'alzina i roureda cosiderables.\
","08286-25","La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt)","","41.5414200,1.6973000","391341","4599682","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69640-foto-08286-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69640-foto-08286-25-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Social","","","","2020-09-24 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","","2153","5.1","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be277","69641","Casal de l\'Ajuntament","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-lajuntament","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XVIII-XXI","","\Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d\'un edifici situat al bell mig del nucli antic de La Torre de Claramunt que conserva tres façanes vistes i s\'adossa pel seu costat de ponent amb la resta d\'edificis que configuren el carrer del castell i el carrer de Dalt. La façana principal està orientada a llevant i es té accés per la petit plaça que es crea al seu davant. Aquesta situació fa que hi hagi un important desnivell entre la façana nord que dóna al carrer del castell, i la façana sud, que dóna al carrer de Dalt. L\'edifici compta amb planta baixa, primer i segon pis, i la darrera restauració ha cobert el parament original amb un arrebossat en ciment pòrtland que s\'ha pintat desprès en color crema, de tal manera que només s\'aprecia el carreuat de les cantonades. Es tracta d\'un carreuat ben escairat format per blocs quadrangulars i rectangulars ben tallats. La façana principal que s\'obre a la plaça està orientada a llevant i s\'obre a nivell de planta baixa amb un gran portal adovellat que crea un arc de mig punt que recau sobre brancals formats per carreus quadrangulars i rectangulars. La dovella central de l\'arcada du gravada la data de 1763. Dovelles i carreus que formen el portal s\'ha deixat a la vista contrastant amb el mur pintat. L\'edifici conserva a la façana principal una bona simetria en les seves obertures amb el portal central a la planta baixa i dues finestres rectangulars a banda i banda. A nivell de primer pis, s\'obren tres portes balconeres en correspondència amb les obertures de la planta baixa, que donen accés a un balcó corregut protegit per una barana de ferro. A nivell de segon pis, la façana s\'obre amb tres finestres balconeres alineades amb les obertures inferiors. A nivell de primer pis s\'ha encastat una llosa amb l\'escut de la ciutat. Les façanes laterals dels carrers del Castell i de Dalt s\'obren amb diverses finestres rectangulars també alineades entre els diferents pisos. L\'interior de l\'edifici ha estat rehabilitat adaptant-los a les necessitats del consistori\
","08286-26","La Torre Alta (Pl. Ajuntament, 1, 08789 La Torre de Claramunt)","\El Casal de l\'Ajuntament forma part del nucli antic de la Torre, situant-se ben bé al centre de l\'entramat de carrers i edificis de dit nucli. Per les característiques arquitectòniques que presenta, podria tractar-se d\'un edifici aixecat al segle XVIII, coincidint amb el període d\'expansió de la vinya i la consolidació urbanística del nucli al peu del castell. La data de 1763 que es troba gravada a la dovella central podria coincidir amb el moment de construcció de l\'edifici. A començaments del segle XX i fins a la dècada del 1960 acollí el consistori municipal i l\'escola, que en aquest període atenia una mitjana de 18-20 nens. Dins de la casa hi vivien l\'agutzil i el mestre. A mitjans de la dècada de 1960 l\'escola va ser traslladada a l\'edifici que avui és la rectoria, deixant-lo només com a Casal de l\'Ajuntament.\
","41.5335200,1.6582200","388068","4598855","1763","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69641-foto-08286-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69641-foto-08286-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69641-foto-08286-26-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Pública","Científic","","","","2020-10-07 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","98|119|94","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be278","69642","Cal Rodancito","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rodancito","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XVIII","","\Edifici de planta rectangular situat al final del carrer del Castell, dins del nucli de la Torre de Claramunt. Cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal segueix la línia de façanes del carrer del Castell. Es tracta d\'una construcció aixecada en mut de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars ben escairats. Actualment conserva el parament a la vista, amb restes d\'arrebossat pintat en blanc a nivell de planta baixa. A nivell constructiu la casa compta amb planta baixa, primer pis, segon pis i golfes; i destaca l\'existència d\'un ràfec que reforça l\'edifici a la cantonada de llevant, entre aquesta casa i la veïna de Cal Gironès. La façana principal s\'obre amb un portal de mig punt format per dovelles ben treballades que formen l\'arc i es recolzen sobre carreus rectangulars que formen els brancals. Una porta de fusta de dos batents protegeix l\'accés a la casa. Aquest portal s\'obre al costat de llevant de la façana i no queda centrat en l\'edifici. La resta d\'obertures de la façana principal s\'alineen sobre el portal principal. A nivell de primer i segon pis s\'obre una finestra rectangular reforçada amb ciment fruit d\'una darrera restauració. Les dues finestres recauen sobre un ampit esglaonat original. Pel que fa a l\'obertura del nivell de les golfes, es tracta d\'un finestró acabat a la part superior amb un arc de mig punt que recau sobre un àbac de teula i dos pilastrons de terracotta adossats al mur.\
","08286-27","La Torre Alta ( C/Castell, 34, 08789 La Torre de Claramunt)","\Aquest edifici, juntament amb la casa veïna de Cal Gironès, és dels més antics que actualment es conserven al nucli de la Torre de Claramunt. A l\'igual que la casa veïna pot ser datada a mitjans del segle XVIII, coincidint amb el període d\'expansió de la vinya i el creixement urbanístic del nucli al peu del castell. A diferència de la resta de cases del nucli, aquest edifici ha conservat la seva estructura original. La casa va passar a ser coneguda com a Cal Cinto per l\'alies del seu propetari a començaments del segle XX. Actualment s\'ha adequat com a vivenda moderna, mantenint la façana exterior.\
","41.5337800,1.6577500","388029","4598884","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69642-foto-08286-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69642-foto-08286-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69642-foto-08286-27-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","Aquesta casa i la veïna casa de Cal Gironès (fitxa 28) estan incloses com a un sol element dins de l\'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el núm. 6072, però en realitat és tracta de dos edificis ben diferenciats. La fitxa conserva el número de l\'IPA compartint-lo amb l\'altra casa.","98|119|94","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be279","69643","Cal Gironès","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-girones","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XVIII","","\Edifici aixecat entre mitjeres que forma part del conjunt d\'edificis del carrer del Castell, del nucli urbà de la Torre de Claramunt. Es tracta d\'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus més ben escairats i que actualment conserva el parament a la vista. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. Destaca la porta principal d\'accés format per un portal adovellat que du gravat a la dovella central la data de 1759. Els brancals laterals també estan formats per carreus quadrangulars. Una travesser de fusta dóna origen a una tarja semicircular a la part superior del portal. A nivell de primer pis s\'obre una finestra quadrangular i dues finestres més de diferent mida i alçada a nivell de segon pis.\
","08286-28","La Torre Alta (C/Castell, 32, 08789 La Torre de Claramunt)","\Es tracta d\'un dels edificis més antics del nucli de La Torre de Claramunt, juntament amb els dos altres edificis que el flanquegen. Tot fa pensar que la data de la llinda podria ser la de construcció de l\'edifici, que es correspon a un moment de creixement poblacional i possiblement d\'instal·lació de nous pobladors al nucli de La Torre, aprofitant la bonança de la indústria i de la vinya. La casa va rebre el nom de Cal Gironés degut a l\'alies del seu propietari, conegut com el Gironés durant la primera meitat del segle XX. Actualment la façana exterior s\'ha mantingut sense modificacions, mentre que l\'interior es troba habilitat com a moderna vivenda.\
","41.5337400,1.6578100","388034","4598880","1759","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69643-foto-08286-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69643-foto-08286-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69643-foto-08286-28-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2020-09-24 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","Aquesta casa i la veïna casa de Cal Rodacinto (fitxa 27) estan incloses com a un sol element dins de l\'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el núm. 6072, però en realitat és tracta de dos edificis ben diferenciats. La fitxa conserva el número de l\'IPA compartit amb l\'altra casa.","98|119|94","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be27a","69644","Riu d\'Agost","https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-dagost","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa . pàg 297-319. INVENTARI DELS ESPAIS DE PROTECCIÓ ESPECIAL II. (2008) Pla territorial de les Comarques Centrals. Annex. Aprovació definitiva setembre 2008. Generalitat de Catalunya.\
","","","\Curs fluvial que travessa el terme de La Torre de Claramunt. El seu naixement es té lloc al serralet de Cal Llupià, a la banda nord del turó, darrera de la casa, i rep les aportacions del Torrent de Manou, que a la vegada recull les aportacions estacionals dels torrents de Mas d\'en Ponç, la Serra i l\'Oriol. El riu discorre vers a ponent, travessant la part fonda de la vall de La Torre de Claramunt. Finalment, a l\'extrem de ponent del terme, desgüassa a la riera de Carme. Es tracta d\'un cabal fluvial inestable però constant, que depèn molt de la estacionalitat i la pluviometria anual. Amb tot, acostuma a mantenir un mínim d\'aigua durant tot l\'any, convertint-se en el riu principal del terme, sobre tot si tenim present que els altres cursos fluvials de més importància, com el riu Anoia i la riera de Carme, només són als límits del terme. El curs fluvial té una amplada d\'entre 1,5 i 3 m depenent del tram. El curs del riu pot distingir-se al mig de la vall que recorre per trobar-se envoltat per una vegetació pròpia de ribera, que destaca enmig de camps de conreu, vinya i boscos de pins. A nivell paisatgístic, la seva impronta és important, ja que l\'abundància d\'aigua determina l\'existència d\'un bosc de ribera al llarg del seu recorregut. Es tracta d\'un bosc de ribera típic dels torrents, i del curs alt i mig dels rius. A les riberes on la disponibilitat hídrica és més abundant domina el vern (Alnus glutinosa), acompanyat del freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), l\'avellaner (Corylus avellana) i un estrat arbustius amb saüc (Sambucus nigra) i sanginyol (Cornus sanguinea), la sarga (Salix eleagnos), etc.\
","08286-29","La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt)","\En alguns documents antics, el riu és conegut com a riu de Gost, d\'on hauria derivat en riu d\'Agost.\
","41.5321300,1.6588600","388119","4598700","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69644-foto-08286-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69644-foto-08286-29-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Social","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","L\'espai del riu d\'Agost ha estat inclòs en l\'inventari dels espais de Protecció especial, de la Generalitat de Catalunya. No compta però, amb cap número de fitxa ni referència. Al seu pas pel nucli de La Torre Alta, els primers anys de la dècada del 1960 els veïns de la Torre van excavar un petit tram del riu per tal de fer-hi una piscina i banyar-se a l\'estiu. Aquest indret va ser conegut com el Pèlag de la bomba. El context en el qual va tenir lloc aquesta actuació va ser el dels anys en els quals arribaven els primer estiuejants. El nucli de La Torre era vist com un lloc d\'estiueig per algunes famílies d\'Igualada i l\'entorn de Barcelona. Va ser un període en el qual molts dels veïns del nucli havien marxat a viure a altres poblacions i el nombre de veïns baixava, i encara no havien arribat les primeres famílies immigrants a assentar-se novament al lloc. Aquest indret va mantenir-se uns anys i finalment una riuada es va emportar les tanques que formaven les basses. Aquest fet, juntament amb una disminució del cabal hídric els darrers anys ha fet desaparèixer el lloc.","","2153","5.1","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be27b","69645","Portal del carrer Castell, 30","https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-castell-30","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XVIII","","\Portal adovellat obert a la façana principal de l\'edifici del carrer del Castell núm. 30, dins del nucli urbà de la Torre de Claramunt. El portal destaca amb les seves dovelles a pedra vista sobre un parament arrebossat i pintat en blanc. Es tracta d\'un portal obert per un arc carpanell format per dovelles rectangulars ben treballades que recauen sobre carreus quadrangulars i rectangulars que formen els brancals laterals. A la part inferior, el nivell de la porta interior s\'ha elevat amb un parell de graons fets amb rajola. La porta interior també és contemporània. Es tracta d\'un edifici cantoner, a l\'extrem del carrer del Castell, amb dues façanes vistes. A la cantonada de l\'edifici s\'ha deixat a la vista el parament original per sota de l\'arrebossat actual i s\'aprecia un carreuat quadrangular ben escairat.\
","08286-30","La Torre Alta (C/Castell, 30, 08789 La Torre de Claramunt)","\Juntament amb els edificis veïns de Cal Gironès i Cal Cinto, cal pensar que es tracta d\'un dels edificis conservats més antics del nucli urbà de La Torre de Claramunt. Tot i que segurament els seus orígens cal situar-los entre mitjans i finals del segle XVIII, durant el període de creixement urbanístic fruit de la vinya, l\'edifici ha sofert importants reformes estructurals a nivell de primer i segon pis, conservant només elements originals a la planta baixa. El portal de l\'edifici es correspondria a l\'accés original de l\'edifici, malgrat que hauria estat refet durant la darrera reforma de la casa, a finals del segle XX.\
","41.5330685,1.6592336","388151","4598803","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69645-foto-08286-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69645-foto-08286-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69645-foto-08286-30-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","98|119|94","47","1.3","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be27c","69646","Pont del Vidu","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-vidu","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XIX-XX","El desús de l\'element fa que no tingui manteniment i la vegetació creixi a l\'entorn de manera excessiva.","\Aqüeducte situat sobre el riu Agost, a l\'alçada del nucli antic de La Torre de Claramunt. Forma part d\'un rec que neix a la Mina del Gaià, als camps propers al Mas Rossinyol i que es dirigeix vers al nucli de la Torre de Claramunt. Aquest aqüeducte permet passar l\'aigua als horts de l\'altre costat del riu Agost, situats a la falda de la muntanya del nucli de La Torre Alta. Està format per una gran arcada d\'uns 10 metres d\'amplada que salva el desnivell del riu Agost. Es tracta d\'una construcció aixecada en parament irregular que combina la pedra i el maó. La canal superior que transporta l\'aigua és feta en maó amb una amplada de 50 cm i una fondària de 40 cm. Un cop feta l\'obra l\'element ha estat arrebossat amb ciment pòrtland. Actualment la vegetació ha crescut ocupant tota la canal i deixant l\'aqüeducte en desús.\
","08286-31","La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt)","\L\'aqüeducte del riu Agost són les restes visibles d\'un antic rec que prenia l\'aigua d\'una mina situada als camps propers del mas Rossinyol. Aquesta mina era coneguda com la mina del Gaià i el rec també era conegut com a rec del Gaià. Aquest rec duia l\'aigua al nucli de La Torre de Claramunt i permetia regar tots els horts situats a la vora del riu Agost, prop de la població. L\'aqüeducte va ser construït per poder passar l\'aigua a l\'altra riba del riu Agost, i poder regar els horts de la falda de la muntanya del nucli de La Torre Alta. Els homes del poble s\'encarregaven de netejar el rec a l\'hivern, i l\'aigua s\'abocava als safareigs. Cada hort disposava d\'un safareig que servia per emmagatzemar l\'aigua, i que les dones utilitzaven per anar a rentar la roba. Pels materials emprats en la construcció i les característiques de l\'element cal pensar que es tracta d\'una construcció del segle XIX, amb reparacions fetes a començaments del segle XX. L\'aqüeducte era conegut amb el nom del Pont del Vidu. Hores d\'ara, bona part del rec està perdut i l\'aqüeducte no funciona. L\'aigua per regar els horts que queden a tocar del nucli de La Torre de Claramunt és aigua extreta de pous amb motor.\
","41.5328700,1.6565300","387926","4598785","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69646-foto-08286-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69646-foto-08286-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69646-foto-08286-31-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","119|98","49","1.5","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be27d","69647","Riera de Carme","https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-carme-0","\INVENTARI DELS ESPAIS DE PROTECCIÓ ESPECIAL II. (2008) Pla territorial de les Comarques Centrals. Annex. Aprovació definitiva setembre 2008. Generalitat de Catalunya.\
","","","\Curs fluvial que neix al municipi d\'Orpí i travessa el veí municipi de Carme, del qual rep el nom. Un cop passat el tram conegut com a Esplugues de Carme, la riera avança en direcció nord i serveix com a afrontació entre els terme municipals de Carme i la Torre de Claramunt, seguint la direcció de la crta. BV-2131 entre Carme i la Pobla de Claramunt, entre el km. 2,5 fins al 0,8, aproximàdament. A partir d\'aquest punt la riera continua fins a desgüassar al riu Anoia, ja en terme de la Pobla de Claramunt. Pel que fa al terme de La Torre de Claramunt, la riera marca el límit de ponent del municipi. Es tracta d\'un curs fluvial i contínu al llarg de l\'any, tot i que s\'amplia o redueix en funció de la pluviometria estacional. El curs continu ha permés la instal·lació de nombroses indústries que tradicionalment han aprofitat la força de les seves aigües. Al seu pas pel municipi de la Torre de Claramunt, destaquen les indústries papereres del molins del Roio i Cal Patera. La permanència d\'uns cabals mínims i l\'aparició de basses alternant amb zones d\'aigües més ràpides possibilita la presència de comunitats de peixos autòctons com el barb cuaroig i la bagra, així com d\'altres espècies introduïdes com la carpa o el carpí vermell. També es poden localitzar anfibis com el gripau comú, el gripau corredor, la granota verda, el tòtil, la salamandra, rèptils com la tortuga d\'aigua o la serp de collaret. El pas de la riera de Carme genera al seu entorn una vegetació de ribera formada per salzedes, pollancreres i vernedes. La verneda és un bosc típic de torrents i del curs alt i mig dels rius. Es troben a les riberes allà on la disponibilitat hídrica és sempre molt elevada i l\'ambient és fresc. És un bosc dens on hi domina el vern (Alnus glutinosa) acompanyat del freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), l\'avellaner (Corylus avellana) i de l\'om (Ulmus minor). A l\'estrat arbustiu hi trobem el saüc (Sambucus nigra) i el sanguinyol (Cornus sanguinea). La pollancreda (Populus nigra) es troba a prop dels marges, on el nivell freàtic és molt alt. L\'estrat arbustiu està dominat pels esbarzers (Rubus ulmifolius) i l\'arç blanc (Crataegus monogyna).\
","08286-32","Riera de Carme (08789 La Torre de Claramunt)","\Antigament, entre els segles XVI i XVII era anomenada riera de Noya.\
","41.5366600,1.6514200","387506","4599212","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69647-foto-08286-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69647-foto-08286-32-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Social","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","L\'espai de la riera de Carme ha estat inclós en l\'inventari desl espais de Protecció especial, de la Generalitat de Catalunya.","","2153","5.1","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be27e","69648","Cal Guillot","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guillot","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.\
","XIX","","\Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Es tracta d\'una construcció feta en paredat comú i maó, arrebossada amb ciment pòrtland i pintada de color blanc. L\'edifici compta amb planta baixa, primer i segon pis, i golfes. Al voltant del cos principal s\'adossen un seguit de coberts, i altres cossos afegits que impedeixen una visió neta de la casa. La façana principal es troba encarada a migdia. Aquesta façana i la de llevant es troba envoltades per una cos afegit de planta baixa que a nivell de primer pis es converteix en una terrassa. Com a conseqüència l\'accés a la vivenda es realitza a nivell de primer pis. Els baixos de la casa es troben destinats a garaig i magatzems auxiliars. Actualment, l\'accés a la casa es realitza per la façana de llevant, mitjançant una porta oberta al primer pis. Acompanyen a la porta diverses obertures a nivell de primer i segon pis. La façana principal de migdia s\'obre amb una porta rectangular a nivell de primer pis i diverses finestres quadrangulars a nivell de segon pis. A nivell de golfes, destaquen dos petits finestrons. Els interiors de la casa han estat modificats i adaptats a les necessitats familiars, però la casa conserva l\'embigat de fusta original. Un petit corredor a migdia deixa un espai de separació amb una nau de planta baixa aixecada a migdia de la casa destinada a la producció industrial. A la façana nord de la casa, s\'adossa un cos quadrangular, amb coberta inclinada, amb accés a partir d\'una porta metàl·lica al mur de llevant. La façana nord de la casa també s\'obre amb diverses finestres rectangulars a nivell de primer, segon pis i golfes.\
","08286-33","Riera de Carme (Cal Guillot, s/n, 08789 La Torre de Claramunt)","\El mas de Cal Guillot és una de les masies històriques del terme de la Torre de Claramunt, que apareix als capbreus dels senyors de la Torre des del segle XVIII. L\'edifici actual ha estat aixecat en un sol moment constructiu a finals del segle XIX, segurament sobre les restes de l\'antiga masia. A l\'interior de la casa es conserva la data de 1870 en una llinda. En la segona meitat del segle XX ha estat objecte de nombroses modificacions per tal d\'adaptar les instal·lacions als condicionaments de l\'empresa situada a tocar. És el cas d\'obertures metàl·liques de garaig, etc. El mas fou venut els anys a l\'entorn de la Guerra Civil a la família Fossalva, que residien fora del terme. La casa va ser cuidada per la família Iglesies, que treballaren com a masovers. A finals de la dècada del 1960 els pares de la família masovera van morir quedant només una àvia amb dos nens petits. Poc desprès la família Fossalva es va vendre el mas. Els nous propietaris van viure uns anys fins que novament va ser venuda, instal·lant els nous propietaris una fàbrica d\'embotits.\
","41.5380800,1.6531300","387651","4599368","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69648-foto-08286-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69648-foto-08286-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69648-foto-08286-33-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2020-09-24 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be27f","69649","Cal Robert","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-robert-0","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.\
","XVIII","L\'interior de la casa es troba totalment transformat. La distribució interior ha estat modificada i adaptada a les necessitats d\'una vivenda actual.","\Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d\'una construcció aixecat amb mur de paredat comú amb pedra de diferents mides disposada de forma irregular, amb les cantonades reforçades per carreus ben tallats i ben disposats. Alguns fragments de mur a nivell del pis de les golfes són acabats en maó, fruit de la darrera reforma que s\'està duent a terme a la casa. Al cantó nord s\'adossa un cos de planta baixa, reconstruït amb peces de formigó i amb coberta lleugerament inclinada. La façana principal està orientada a migdia, i s\'obre a nivell de planta baixa amb una composició poc ordenada de portes i finestres, fruit de les obres actuals. A nivell de planta baixa, l\'accés principal a la vivenda es realitza mitjançant un portal adovellat que format per un arc rebaixat. A tocar del porta, s\'obre una finestra rectangular, i a l\'extrem de la façana una altra finestra similar. A nivell de primer pis s\'observen dues finestres quadrangulars de grans dimensions i una altra més petita a un nivell entre el primer pis i la planta baixa. Un altre finestral s\'obre a nivell de golfes. Totes les obertures estan reforçades amb carreus de pedra ben tallada i dovelles superiors creant arcs molt rebaixats. Totes aquestes finestres han estat engrandides arran de les actuals obres. També la porta principal ha estat engrandida, i s\'ha obert una finestra nova al costat. A la façana de llevant destaca una finestra a nivell de primer pis i una nivell e planta baixa. En aquest tram l\'edifici crea un petit retranqueix desvirtuant la planta quadrangular. A la façana de ponent s\'obren dues finestres rectangulars a nivell de planta baixa, que es corresponen amb dues finestres més a nivell de primer pis.\
","08286-34","La Torre Alta (Cal Robert, s/n- 08789 La Torre de Claramunt)","\To i que no hi ha masses dades històriques, tant pel nom com per la categoria dels materials constructius, cal pensar que es tracta d\'una masia aixecada al segle XVIII, aprofitant la bonança que oferia el conreu de la vinya en aquests indrets. Als capbreus d\'aquest moment apareix entre la resta de les masies històriques del terme. RIBA (1988: 299). La masia va ser abandonada a la dècada entre els ansy 1920-1930 per la mort dels seus propietaris, caient en un accelerat procés de degradació. Recentment ha estat adquirida i està sent rehabilitada.\
","41.5371100,1.6552100","387823","4599257","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69649-foto-08286-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69649-foto-08286-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69649-foto-08286-34-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","98|119|94","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be280","69650","Can Morera","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morera-1","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.\
","XIX","","\Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La seva ubicació és a ponent del terme, al peu del camí que ascendeix a la muntanya de Cal Vilaseca. Es tracta d\'una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular amb les cantonades i obertures reforçades amb carreus ben escairats i ben disposats. L\'edifici ofereix a pedra vista a excepció de la façana principal que s\'ha arrebossat amb ciment pòrtland i pintant en color clar. Es tracta d\'una construcció que compta amb planta baixa, primer pis i pis sota coberta. La façana principal es troba orientada a llevant, al peu del camí, i s\'obre a nivell de planta baixa amb portal format per un arc rebaixat al centre de dita façana, que permet l\'accés a l\'interior de la vivenda. Al costat dret del portal s\'obre un finestral rectangular i al costat esquerre un portal de dimensions més grans acabat amb un arc molt rebaixat que permetia el pas de carruatges i l\'accés als baixos destinats a espais de treball de la casa. A un nivell superior les obertures de la planta baixa es corresponen amb obertures del primer pis. En aquesta planta les obertures són tres balcons protegits per baranes de ferro treballat. Al darrer nivell-sota coberta- les obertures són tres finestrons que es corresponen amb les línies d\'obertures de les altres plantes. A la resta de les façanes s\'obre diferents finestres rectangulars sense cap ordre especial. A la façana nord s\'adossa un cos quadrangular de planta baixa que acaba en una terrassa a nivell de primer pis. L\'accés a l\'interior d\'aquest cos es fa mitjançant un altre portal de característiques similars al portal lateral de la planta baixa. A la façana de migdia s\'obre una petita porta auxiliar a nivell de primer pis que dona accés a una petita terrassa. A migdia de la casa s\'aixeca un espai de treball independent. Es tracta d\'un cos rectangular fet amb parament de pedra i mamposteria irregular que acull dos grans tines protegides per una coberta inclinada.\
","08286-35","Riera de Carme (Mas Can Morera s/n, 08789 La Torre de Claramunt)","\Era coneguda antigament amb el nom de Cal Guarro. Malgrat que els seus orígens es puguin remuntar als segles XVII-XVIII, l\'edifici actual sembla haver estat aixecada en un mateix moment constructiu. Llinda superior del portal principal d\'accés a la casa du gravada la data de 1876. Aquests data es podria correspondre al moment de construcció de l\'edifici actual, segurament aprofitant les restes de la més antiga.\
","41.5332800,1.6503500","387411","4598838","1876","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69650-foto-08286-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69650-foto-08286-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69650-foto-08286-35-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","98|119|94","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be281","69651","Cal Cosme","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cosme-1","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.\
","XVIII","","\Masia formada per la suma de diversos cossos units i protegits per un mur exterior de tancament a la part davantera de la casa. El cos principal és de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquest cos s\'observa l\'existència d\'una part més antiga ubicada a ponent i que és el nucli més antic de planta quadrangular, i d\'una part afegida a llevant que el va convertir el rectangular. L\'alçada de l\'edifici és de planta baixa, primer pis i golfes. El parament constructiu és mur de paredat irregular arrebossat a la façana principal i posterior amb morter de calç a la part més antiga i amb ciment a la part de llevant afegida. La façana principal es troba encarada a migdia i s\'obre amb un seguit de finestres a nivell de la primer planta i una finestra balconera a la part de llevant més moderna, que no guarden cap simetria. A nivell de golfes destaca un petit finestró i un finestral rematat a la part superior amb una forma arrodonida. La resta del cos no compta amb obertures significatives als murs. Destaca l\'existència d\'un cisterna adossada al mur nord i façana posterior de la casa. A llevant de la casa s\'adossen dos cossos més, un de petites dimensions i amb coberta inclinada i un altre de planta quadrangular, de primer pis i cobert a dues aigües. Aquest darrer cos es troba arrebossat amb ciment i compta amb dues finestres regulars a l\'alçada del primer pis. Es tracta d\'un afegit que podria haver estat aixecat a mitjans del segle XX i adaptat com a vivenda auxiliar. A ponent de la casa principal s\'adossa un cobert de planta baixa i teulada inclinada. Dels murs dels diferents cossos arrenca una paret que tanca el sector de migdia de la casa creant un mur de tancament davanter de la casa i un pati interior entre aquest mur i la façana principal. La part central del mur ha estat sobreaixecada obrint un portal que dóna accés a l\'interior del recinte. Es tracta d\'un portal acabat amb un arc rebaixat on, tant brancals com arcada, han estat reforçats amb carreus de mida regular ben tallats que destaquen sobre el paredat irregular de la construcció. La part superior d\'aquest sector sobreaixecat es cobreix amb un teuladet a dues aigües.\
","08286-36","Pla de Cal Vilaseca (Mas Cal Cosme s/n, 08789 La Torre de Claramunt)","\El mas de Cal Cosme és un dels masos històrics del terme de la Torre de Claramunt. Les referències documentals més antigues la fan aparèixer al censos del segle XVIII. RIBA (1988:299). Tot i que segurament els seus antecedents podrien ser medievals, l\'edifici actual sembla tractar-se d\'una construcció del segle XVIII, aixecada segurament a sobre del vell mas. L\'anàlisi de les característiques constructives de l\'edifici va veure que la construcció original del segle XVIII és el cos originari de la casa de planta quadrangular. Al segle XIX va ser afegit un tram a llevant de la casa, que va convertir la planta en rectangular. Aquest tram va ser obert amb una finestra balconera. A mitjans del segle XX la casa va ser ampliada amb l\'afegit d\'un nou cos a llevant de l\'anterior que va ser habilitat com a vivenda. Possiblement fou en aquest moment que la façana principal va ser protegida amb l\'aixecament d\'un mur de tancament. La casa va estar habitada de manera contínua pels seus propietaris fins a la dècada dels anys setanta. Actualment la casa continua mantenint els seus propietaris originals i només es troba ocupat una part de l\'edifici per masovers.\
","41.5310900,1.6528500","387616","4598592","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69651-foto-08286-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69651-foto-08286-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69651-foto-08286-36-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2020-09-24 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","98|119|94","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be282","69652","Ca l\'Ermità","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lermita-3","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.\
","XIX-XX","La casa ha estat recentment rehabilitada modificant els interiors com a una moderna vivenda.","\Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. L\'edifici es troba adossat pel seu cantó de migdia a la casa de Cal Torro. El parament de la casa es troba arrebossat pintat de color groc amb els entorns de les obertures i cantonades ressaltades en color marró, però podria podria tractar-se d\'un paredat comú amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars ben tallats. Al nord de la casa s\'adossa un pati, que ha estat tancat per un mur de paredat comú, amb el tram superior fet en maó. La porta d\'accés es troba encarada a llevant i està marcada per dos pilars fets en maó, coronats per dos capells esglaonats també fets en maó. La façana principal de la casa es troba encarada a llevant, i s\'obre amb un portal allindat protegit per una porta de fusta de dos batents. A tocar de la porta s\'obre una finestra quadrangular. A nivell de primer pis destaquen dues finestres rectangulars de mides diferents. La façana de darrera s\'obre amb una porta auxiliar a nivell de planta baixa i tres finestrals rectangulars a nivell de primer pis. A excepció dels pilars del portal del pati, no presenta cap element ornamental. L\'interior conserva l\'embigat original de fusta.\
","08286-37","Pla de Cal Vilaseca (Mas Ca l\'Ermità s/n 08789 La Torre de Claramunt)","\No es tenen notícies sobre els orígens de la casa de Ca l\'Ermità. La seva posició, annexada a Cal Torro, i, totes dues cases properes a l\'antic Mas de Cal Cosme, podria fer pensar que es tracta de cases de parcers aixecades a finals del segle XIX, per pagesos que treballarien les terres del Mas de Cal Cosme o de Cal Vilaseca. Arquitectònicament no presenten cap element que pugui ser datat amb anterioritat a finals del segle XIX o començaments del segle XX. Els propietaris originals van abandonar les cases a la dècada del 1950-1960. Posteriorment va ser adquirida i rehabilitada íntegrament, primer com a segona residència i desprès com a residència habitual. També es desconeix el perquè del nom de la casa com a Ca l\'Ermità.\
","41.5299600,1.6516700","387515","4598468","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69652-foto-08286-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69652-foto-08286-37-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","98","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be283","69653","Cal Torro","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torro-0","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.\
","XIX-XX","","\Edifici format per la unió de tres cossos de diferent alçada i amb cobertes independents. El cos principal i més antic és de planta rectangular i es troba encarat a llevant. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes i es cobreix amb una teulada inclinada. La façana principal encarada a llevant i es troba precedida per una terrassa elevada protegida per una reixa, que salva el desnivell del terreny. Aquesta façana s\'obre amb dues finestres a nivell de planta baixa i una porta allindada que permet l\'accés a l\'interior. A nivell de primer pis destaca una finestra, i dos finestrons a nivell de golfes. Cap d\'elles es troba ornamentada. A la part posterior d\'aquest cos s\'adossa un altre cos de planta baixa, primer pis i golfes, cobert també per una teulada inclinada. El pis superior pertany a la veïna masia de Ca l\'Ermità. A migdia dels dos cossos disposats en paral·lel, s\'aixeca un tercer cos disposat en perpendicular i que s\'adossa als altres. Es tracta d\'un cos rectangular de planta baixa i primer pis, però la seva alçada és inferior a la resta de l\'edifici degut al desnivell el terreny. La teulada d\'aquest tercer cos és plana. La porta d\'accés es situa a llevant i és allindada. A nivell de primer pis, i encarades a migdia s\'obren un seguit de tres grans finestrals rectangulars. L\'interior conserva l\'embigat de fusta i es troba adaptat com a una vivenda moderna, sense cap element original de la casa.\
","08286-38","Pla de Cal Vilaseca (Mas Cal Torró, s/n 08789 La Torre de Claramunt)","\No es tenen notícies sobre els orígens de la casa de Ca l\'Ermità. La seva posició, annexada a Cal Torro, i, totes dues cases properes a l\'antic Mas de Cal Cosme, podria fer pensar que es tracta de cases de parcers aixecades a finals del segle XIX, per pagesos que treballarien les terres del Mas de Cal Cosme o de Cal Vilaseca. Arquitectònicament no presenta cap element que pugui ser datat amb anterioritat a finals del segle XIX o començaments del segle XX. Els propietaris originals van abandonar les cases a la dècada del 1950-1960. Posteriorment va ser adquirida i rehabilitada íntegrament, primer com a segona residència i desprès com a residència habitual. Es desconeix el perquè del nom de la casa com a cal Torro, però podria ser degut al sobrenom del seu propietari original.\
","41.5298400,1.6516700","387515","4598455","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69653-foto-08286-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69653-foto-08286-38-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be284","69654","Cal Vilaseca","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilaseca-0","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.\
","XV-XX","","\Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Es tracta d\'una construcció aixecada en mur de paredat comú, amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars i rectangulars de mida més gran i ben tallats. Les obertures del primer pis també es troben reforçades amb maó. Alguns trams de l\'edifici conserven restes del que devia haver estat un antic arrebossat amb morter de calç. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a llevant, precedida d\'un espai destinat antigament a era i actualment a jardí. L\'accés a l\'edifici es realitza mitjançant un antic portal adovellat, format per dovelles mitjanes i regulars, que durant alguna reforma va ser reomplert amb ciment obrint un portal allindat al seu interior. A la planta baixa destaca una altra finestra quadrangular enreixada i al costat nord una altra portal més petita i una altra finestra. Aquest darrer tram nord de la casa és una ampliació en sentit nord del que devia ser la planta originària de la casa. A nivell de primer pis, s\'observen un seguit de tres finestres rectangulars reforçades en maó sense cap ornament, i un petit finestró quadrangular a l\'ampliació del costat nord. A nivell de golfes s\'obre un petit finestró que s\'escau just a sota del carener. L\'interior de la casa es troba força malmès, però s\'aprecia un arcada apuntada al portal de l\'entrada, que es podria correspondre amb la part més antiga de la casa. També es conserven els embigats de fusta. La façana posterior de la casa compta amb algunes obertures quadrangulars a nivell de primer pis i golfes. A aquesta façana posterior, orientada a ponent, s\'adossa un cos de planta baixa amb coberta inclinada en forma de L destinat a treballs agrícoles. El cos conserva dues obertures, una encara al nord i altra a ponent, que donen accés a quatre tines caironades, dues per ala, destinades antigament a la producció de vi. A les boixes es té accés des de l\'interior de la casa. A migdia del mas de Cal Vilaseca s\'aixeca una altra vivenda de planta quadrangular aixecada com a vivenda dels masovers. Es tracta d\'una construcció aixecada amb mur de paredat comú amb les cantonades reforçades. L\'orientació, a l\'igual que la del mas, es fa a llevant, de cara a l\'era de la casa. L\'accés es realitza mitjançant un portal adovellat de mig punt. El pis superior d\'aquesta casa ha estat reformat amb una eixida oberta al cantó de migdia. Al nord de la casa s\'aixeca un cos rectangular amb coberta inclinada i accés des de l\'era destinat a cobert i a quadres d\'animals. Tot el conjunt de cases cobert es troba tancat per un mur perimetral en alguns dels trams, permetent l\'accés al pati interior de l\'era a través de dos portals al sector de ponent del conjunt.\
","08286-39","Pla de Cal Vilaseca (Mas Cal Vilaseca s/n, 08789 La Torre de Claramunt)","\El mas Cal Vilaseca és segurament un dels antics masos d\'origen medieval que ha perdurat fins a l\'actualitat. Les seves terres de conreu s\'estenien per tot el Pla de Cal Vilaseca i la muntanya situada a migdia, a les quals dóna nom (fitxes 54 i 55). L\'observació de les característiques arquitectòniques de la casa mostren una construcció que es podria remuntar al segle XV, conservant algunes restes com l\'arcada apuntada i el portal d\'accés a la casa. El 1716 era hereu de la casa Joan Vilaseca. Econòmicament la casa degué viure un període molt pròsper durant els segles XVIII i XIX fruit del conreu de la vinya. Aquesta producció ocupava la totalitat del Pla de Cal Vilaseca i la muntanya de Cal Vilaseca. La producció es feia en bona mesura dins de la casa, que contractava durant una part de l\'any una gran quantitat de treballadors que hi vivien a la casa i treballaven les seves terres. A la casa hi ha constància d\'una important reforma a finals del segle XIX o començaments del segle XX que afectà al primer pis i golfes, ampliant la planta originària un tram en sentit nord. Les finestres reforçades amb maó del primer pis són una mostra. La família propietària hi degué viure fins a finals del segle XIX. La tradició oral de la casa explica com la propietat va passar a l\'abat Muntades de Montserrat, que a la seva mort la va llegar a la Sra. Mercè Romaní Puigdangoles, neboda de l\'abat. Al morir aquesta dóna el seu marit va fer testament repartint les propietats entre els seus hereus. La casa de Cal Vilaseca va ser llegada a un nebot seu que vivia a la casa de Can Olivella de Sant Pere de Riudebitlles. Durant tot aquest període la casa va estar ocupada per masovers. Desprès d\'uns anys desocupada ara torna a ser habitada pels seus propietaris.\
","41.5287900,1.6586900","388099","4598329","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69654-foto-08286-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69654-foto-08286-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69654-foto-08286-39-3.jpg","Inexistent","Modern|Contemporani|Popular|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Pública","Residencial","","","","2021-05-03 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","El fons fotogràfc Montserrat Segarra Zacarini inclou diverses fotografies d\'aquesta masia (fitxa 100) -La masia de Can Vilaseca de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7738 núm. Sig. 60720 (1979) -La masia de Can Vilaseca de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7739 núm. Sig. 60721 (1979) -La masia de Can Vilaseca de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7740 núm. Sig. 60722 (1979)","94|98|119|85","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be285","69655","Mas Rossinyol","https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-rossinyol","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.\
","XV-XVI","","\Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. La casa es troba edificada a la punta d\'un petit turonet, trobant-se les façanes de ponent i migdia al vertent de la cinglera de roca. Es tracta d\'una construcció aixecada en mur de paredat comú format per carreus de mida grossa a la planta baixa, i carreus ben tallats a les cantonades per tal de reforçar l\'estructura. Tot el conjunt es troba arrebossat en morter de calç, que ha caigut en alguns trams del mur. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a llevant, i s\'obre a nivell de planta baixa amb un portal adovellat fet amb dovelles de mida mitjana, recolzat sobre carreus rectangulars i quadrangulars molt ben tallats, que formen els brancals. El portal presenta restes d\'encalat blanc a l\'intradós. A migdia del portal s\'obre una petita finestra quadrangular amb restes de pintura blava. La casa compta amb molt poques obertures. A nivell de primer pis nomès compta amb una petita finestres rectangular situada sobre el portal principal. A nivell de les golfes, s\'obren quatre petits finestrons rectangulars que resten oberts. A la façana nord s\'adosa un cobert de planta baixa i coberta inclinada que s\'esten fins a la meitat dela façana, i al qual s\'accedeix mitjançant una porta oberta a la part de llevant. A nivell de priimer pis, aquesta façana nomès compta amb una petita finestra rectangular, que s\'escau sobre la teulada del cobert. La façana de migdia recau sobre el cingle del turonet. La falda del turnet s\'ha aprofitat per aixecar alguns petits coberts auxiliars, destinats segurament a animals. Aquesta façana s\'obre amb dues petites finestres, una a nivell de primer pis i l\'altre a nivell de golfes. A façana posterior encarada a ponent no té cap obertura, i té també alguns petits coberts adossats que ocupen l\'espai entre la casa i el cingle. A prop de la casa, al costat Sud-est, s\'aixeca un cobert agrícola, edificiat en mur de paredat comú i protegit amb una coberta inclinada.\
","08286-40","La Torre Alta (Mas Rossinyol s/n 08789 La Torre de Claramunt)","\El mas Rossinyol és un dels masos històrics més antics del terme de La Torre de Claramunt. Les primeres referències documentals conegudes provenen dels censos del segle XVIII, però sens dubte es tracta d\'un mas més antic. El 1736 era propietat d\'Anton Puigener, que vivia a Capellades. En aquest moment la casa ja devia estar habitada per masovers. Arquitectònicament es tracta d\'una construcció que podria tenir els seus orígens als segles XV-XVI, donada la falta d\'obertures, i la presència d\'un portal adovellat que presenta característiques molt antigues. Les reformes de la casa han estat poc significatives conservant, segurament, les obertures originals. La casa va estar ocupada fins al 1950, moment en el qual la pubilla es va casar amb un veí del nucli de la Torre de Claramunt, de la casa de cal Po, i el mas va quedar abandonat.\
","41.5288800,1.6628800","388449","4598334","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69655-foto-08286-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69655-foto-08286-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69655-foto-08286-40-3.jpg","Inexistent","Modern|Medieval","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2021-05-03 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","94|85","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be286","69656","Cal Cubé","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cube","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.\
","XVIII-XIX","","\Restes d\'antic mas enderrocat i desaparegut, la superfície del qual es troba actualment ocupada pel bosc. El mas es troba al cim d\'un turó antigament conreat i ocupat per vinya, ja que en tot l\'entorn de la muntanya s\'observen feixes de paret seca, antigament ocupades per la vinya, l\'olivera i altres arbres productius. Pel que fa a les restes del mas, es reconeix una planta quadrangular de petites dimensions, amb subdivisions interiors. El tram que conserva més alçada és el situat al cantó nord-oest, que permet observar un carreuat irregular amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars més ben tallats. L\'accés al mas podia haver estat a la façana de llevant, que és la que dóna al caminet que ascendeix el turó.\
","08286-41","Pla de Cal Vilaseca (08789 Vilanova d\'Espoia)","\Es desconeix l\'origen d\'aquest mas, tot i que podria tractar-se d\'una construcció del segle XVIII, apareguda arran de l\'expansió del conreu de la vinya. Les dimensions reduïdes de l\'edifici i la seva ubicació podrien fer pensar en un mas de caràcter rabassaire. Possiblement devia quedar abandonat a començaments del segle XX, fruit de la crisis produïda per la fil·loxera i la desaparició de la vinya.\
","41.5242400,1.6439100","386858","4597843","","08286","La Torre de Claramunt","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69656-foto-08286-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69656-foto-08286-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69656-foto-08286-41-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2020-09-24 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","98|94","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be287","69657","Cal Gramunt","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gramunt","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.\
","XV-XXI","La rehabilitació de l\'edifici s\'està fent el més fidelment possible al que va ser la casa, especialment pel que són els materials de construcció. La pedra empreda ha estat aprofitada en la seva totalitat de l\'edifici original, igual que la majoria de teules i maons de toves de les cobertes. L\'aïllament és de materials naturals, flocs de cel·lulosa, fibres de fusta i canyes de riu, i l\'acabat interior de les parets és de la mateixa argila utilitzada en la construcció de murs de tàpia de l\'edifici original. La producció d\'energa és 100% de fonts renovables, mitjançant una instal·lació solar fotovoltaica per a la generació d\'electricitat, i una istal·lació solar tèrmica amb recolzament fet per una caldera de biomasa.","\Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Una part de la casa, en concret les façanes nord i est es troben envoltades per un mur perimetral de tancament que crea un espai interior de pati, on es troben alguns cobert auxiliars. L\'accés a l\'interior del pati es realitza mitjançant un portal i una porta de doble fulla obert al sector de llevant del mur, davant de la façana principal de la casa. La construcció és feta en mur de paredat antic amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars ben tallats i ben disposats. La casa original es trobava arrebossada amb morter de calç en alguns sectors de la façana de ponent. L\'edifici compta amb planta baixa, primer i segon pis, i la rehabilitació ha respectat al màxim les obertures originals. La façana principal es troba encarada a llevant i s\'obre amb un portal format per un arc rebaixat creat amb una fila de maons disposats a sardinell. Aquest portal es recolza sobre dos brancals formats per carreus de pedra quadrangulars que poden haver suportat dovelles. Sobre l\'arcada del portal, s\'observa un arc de descàrrega encastat al mur fet amb dues fileres de maons. Al cantó dretà del portal sobresurt el cos d\'una cisterna d\'aigua quadrangular, que s\'alça fins al primer pis. A l\'altre costat de la cisterna, al cantó nord de la façana, s\'obre una arcada formada per fileres de maons, que donaven accés al celler. A nivell de primer i segon pis, s\'observen dues sèries de tres balcons per pis, protegits per reixes treballades, que es distribueixen de forma ordenada. La façana nord s\'obre amb una petita porta formada per una arcada molt rebaixada feta amb una filera de maons a sardinell. A nivell de primer pis, destaquen dos balcons simètrics, i a nivell de segon pis destaca una gran finestral format per una arcada rebaixada que dóna accés a un balcó. Originalment es tractava d\'una obertura rematada a la part superior per una arcada i una petita finestra al costat, però totes dues han estat unificades i convertides en aquest gran finestral. La façana de ponent és la que ha conservat de manera més fidel les obertures, consistents en un seguit de finestres i balcons repartits de manera irregular a nivell de planta baixa i primer pis, i una filera de finestres molt uniforme a nivell de segon pis. Al costat de migdia de la casa, aprofitant el desnivell natural del terreny, s\'adossa un cobert de planta baixa i coberta inclinada que era destinat a la producció de vi i compta amb dos cups a la planta inferior. La reforma actual de la casa aprofita un d\'aquests cups com a dipòsit d\'aigua de la pluja. L\'interior de la casa conserva la majoria de les estances amb l\'embigat de fusta original, i ha estat rehabilitada com a establiment de turisme rural.\
","08286-42","Pla de Cal Vilaseca (Mas cal Gramunt s/n 08789 La Torre de Claramunt)","\El mas de Cal Gramunt és una dels antics masos d\'origen medieval del terme de La Torre de Claramunt. Arquitectònicament, una primera fase constructiva es correspondria a la part situada a migdia, a tocar del pendent de la muntanya i hauria tingut una planta quadrangular. Com a testimonis d\'aquest moment només es poden apreciar els brancals del portal d\'entrada, fets en carreus quadrangulars molt ben tallats i que podrien haver suportat una arcada adovellada similar a la de Cal Rossinyol, d\'un període aproximat entre el segle XV i XVI. A finals del segle XVIII, en concret, el 1786 era propietat de Cristofol Gramunt. El 1852 era hereu de la casa Jaume Gramunt. En arribar a finals de segle XIX, la casa hauria estat objecte d\'una important reforma que li hauria donat el seu aspecte actual. El cos original hauria estat reformat a nivell de primer pis, aixecat segurament en aquest moment el segon pis i obrint balcons. A més a més, la casa hauria estat ampliada afegint un altre cos quadrangular al nord de l\'anterior, convertint la planta en rectangular. El moment de reedificació de la casa es pot correspondre a les dates de 1871 i 1874 que es van trobar en algunes de les teules del segon pis. Històricament, aquest moment es correspon amb un moment de gran expansió econòmica arran de la riquesa que va proporcionar el conreu de la vinya en tot el terme. La família propietària degué abandonar el mas a començaments del segle XX, coincidint amb el final del període de bonança proporcionat per la vinya. La casa va estar ocupada des d\'aquell moment per masovers i finalment va quedar abandonada. Fa sis anys va ser adquirida per a Societat Can Gramunt SL i des de fa tres està sent rehabilitat per convertir-se en casa de turisme rural.\
","41.5240100,1.6598400","388187","4597797","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69657-foto-08286-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69657-foto-08286-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69657-foto-08286-42-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2020-09-24 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","98|94","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be288","69658","Cal Llupià","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llupia","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.\
","XVIII-XX","Les parets actuals encara mantenen una alçada superior als dos metres, però corre el perill d\'un esfondrament ràpid del conjunt de les estructures.","\Restes de l\'antic edifici que es corresponia a la masia de Cal Llupià. Les restes permeten identificar una construcció de planta quadrangular aixecada al cim d\'un petit turó, aprofitant el desnivell natural del terreny, al peu del camí de Vilanova de l\'Espoia. Es tracta d\'una construcció aixecada a la planta baixa en mur de mamposteria irregular utilitzant la pedra local, amb les cantonades i les obertures reforçades per carreus més ben escairats i disposats ordenadament. Pel que fa al nivell del primer pis, la construcció s\'aixecava en tapia. La teulada de la casa ja no existeix, però cal pensar que es cobria a dues aigües i comptava amb planta baixa i primer pis. La façana principal estava orientada a ponent, encarada al camí i comptava amb un cos de planta quadrangular adossat, ocupant el costat dret de la façana. Possiblement aquest cos estava destinat a feines agrícoles. La porta principal s\'obria al centre de la façana i consistia e un portal fet amb dovelles de pedra sense treballar, formant un arc molt rebaixat. A sobre d\'aquest portal, coincidint amb el primer pis s\'obria un gran finestral que es devia correspondre a un balcó. A la part del darrera de la casa, aprofitant el desnivell del terreny, s\'adossava un altre cos destinat a espai agrícola. Aquest espai inclou un gran dipòsit, possiblement una cisterna d\'aigua amb les parets protegides per lloses de pedra.\
","08286-43","Collet de Morei (08789 La Torre de Claramunt)","\Tot i que segurament es tracta d\'un mas més antic, la primera referència documental del mas que es té fins al moment és del segle XVIII. El 1716 era propietat de Toni Llupià i l\'indret on es trobava la casa era anomenada el Serralet de sobre la font del Riu d\'Agost. En aquesta data la casa comptava amb una cuina, estable, sala i una habitació. El 1736 era propietat de Maria Llupià, i el 1786 de Felix Llupià. Va estar habitada fins a començaments del segle XX, moment en el qual els seus propietaris la van abandonar i va començar a degradar-se.\
","41.5225000,1.6685400","388910","4597618","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69658-foto-08286-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69658-foto-08286-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69658-foto-08286-43-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2020-09-24 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","98|119|94","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be289","69659","Cal Camaró","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-camaro","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.\
","XVII-XX","La casa no està habitada i corre un perll de degradació important","\Edifici de planta trapezoïdal format per tres cossos annexos i un mur de tancament que es prolonga a llevant de la casa formant un pati interior. Es cobreix a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Tot el conjunt s\'aixeca sobre un petit turonet que domina el riu Anoia, a l\'extrem de llevant del terme municipal. Malgrat tot, es tracta d\'un indret molt modificat degut als moviments de terra, l\'extracció de pedra ben bé a tocar de la casa i el pas de la carretera. Es tracta d\'una construcció aixecada en mur de parament irregular amb les obertures reforçades amb carreus més ben escairats i disposats de manera més ordenada. És possible que el cos de ponent de la casa estigui en part aixecat en tàpia, ja que sembla un afegit destinat a corral i feines agrícoles. La façana principal es troba encarada a migdia i no presenta obertures treballades. L\'accés a la casa es realitza mitjançant una senzilla porta rectangular situada en un extrem de la façana principal. A nivell de primer pis s\'obren dues finestres rectangulars molt senzilles. L\'accés al pati interior es realitza mitjançant un portal format per una llinda monolítica que crea un arc molt rebaixat. Actualment el mur d\'aquest tancat ha caigut en alguns trams i la vegetació ha crescut a l\'interior del pati impossibilitant l\'accés. Amb tot, cal pensar que a la façana de llevant, que dóna a l\'interior el pati es devia obrir alguna porta de comunicació amb l\'interior de la casa. Pel que fa a la resta de façanes, destaquen algunes petites obertures o finestrons a nivell de primer pis. A la façana posterior de la casa, encarada a llevant és on més es pot apreciar la diferenciació de cossos de la casa, observant-se el diferent parament i la unió dels dos cossos que conformen la vivenda sota el carener de la casa. El cos de ponent de la casa té un accés independent, mitjançant una senzilla porta al mur de ponent i es troba parcialment arrebossat amb ciment.\
","08286-44","Urbanització Ca l\'Anton (Mas El Camaró, s/n 08789 La Torre de Claramunt)","\Es tracta d\'una de les masies històriques del terme de La Torre de Claramunt. La presència de dos importants jaciments en les rodalies immediates de la masia fa pensar en la continuïtat de l\'ocupació del turó des de temps alt-medievals que tenen la seva darrera expressió en la consolidació de la masia. Una prova més de l\'antiguitat del mas és el fet d\'haver donat nom a tota una partida dins del terme, així com a un torrent i una font. Tot i els precedents medievals, l\'edfici actual sembla una construcció de caràcter popular, aixecada en diverses fases entre els segles XVII-XVIII. El mas devia abandonar les dècades centrals del segle XX, entrant en una fase important de degradació arquitectònica.\
","41.5380200,1.6796500","389863","4599327","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69659-foto-08286-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69659-foto-08286-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69659-foto-08286-44-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2020-09-24 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","Als voltants de la casa s\'observa una gran escampada de pedra treballada no sabem si procedent de la casa o no. Es tracta sobretot de llindes monolítiques amb rebaixos i restes de cantonades treballades. Destaca especialment el que pot haver estat el carreu treballat d\'algun guardapols d\'una finestra. Es tracta d\'un element molt treballat format per una orla de flors i heures, protegida per arquacions i coronada per un espai que podria estar destinat a un escut. Caldria una recerca en profunditat per veure si es poden relacionar aquests elements amb el mas.","98|119|94","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be28a","69660","Cal Muntades","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-muntades","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.\
","XX","","\Edifici de planta rectangular format per dos cossos principals rectangulars annexos i alguns més petits adossats al voltant. Tot el conjunt es troba aixecat a la falda de la muntanya de Cal Vilaseca, al vessant de migdia, vers a la vall d\'Espoia, en un terreny esglaonat i aterrassat per tal d\'assentar l\'edifici, i envoltat per un mur perimetral que inclou l\'edifici principal i els coberts de l\'entorn. Els dos cossos annexos que formen l\'edifici es cobreixen independentment i s\'observa una petita diferència d\'alçada, que fa el cos de llevant una mica més baix que l\'altre. Mentre que el cos de llevant es cobreix a dues vessants amb teula amb el carener paral·lel a la façana principal; el cos de ponent es cobreix amb dos fragments de teulada inclinada, restant el de del cantó de migdia un tram per sota del seu contrari, creant un petit esglaó al carener. Tota la construcció és feta en maó, arrebossada i pintada de color blanc. El mur perimetral és fet en pedra vista i es troba arrebossat en alguns fragments amb ciment pòrtland. Manté una alçada als dos cossos de planta baixa, primer i segon pis, essent els coberts i cossos adossats de l\'entorn de planta baixa i primer pis. L\'edifici es troba orientat a migdia. L\'accés al pati interior que crea el mur es realitza a través d\'una porta metàl·lica. El cos de llevant s\'obre una sèrie de tres finestres rectangulars a nivell de primer pis que es corresponen amb tres finestres quadrangulars a nivell de segon pis. El cos de ponent compta amb un altre cos adossat a la façana de migdia amb coberta inclinada, que crea un porxo amb arcades a nivell de planta baixa i una galeria oberta a nivell de primer pis. Una teulada inclinada recau sobre pilars de maó i crea dita galeria, a la qual s\'accedeix des del primer pis. Al mur de ponent s\'adossa un altre cos quadrangular fins a l\'alçada del primer pis.\
","08286-45","Vilanova d\'Espoia (Mas Cal Muntades s/n-Vilanova d\'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt)","\Cal pensar que es tracta d\'una de les masies històriques del terme de la Torre de Claramunt, ja que dóna nom a alguns plans de conreu a la muntanya de Cal Vilaseca (Plans de Cal Muntada). La família propietària de la casa s\'ha mantingut fins a l\'actualitat. Un dels membres destacats de la família va ser l\'Abat Muntades, del Monestir de Montserrat. En tant que edifci, la casa ha estat objectes de diverses ampliacions i restauracions. La darrera va tenir lloc el 1974.\
","41.5193100,1.6441900","386873","4597295","1974","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69660-foto-08286-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69660-foto-08286-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69660-foto-08286-45-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2020-09-24 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be28b","69661","Cal Manou de Poiosa","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manou-de-poiosa","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.\
","XVIII-XX","","\Masia formada per diversos cossos afegits, que s\'aixeca al vessant de la muntanya de la Serra. El mas compta amb un cos principal de planta basilical format per dues crugies, una central més alta i una adossada al nord. Cobert a dues aigües, amb el carener perpendicular a la que potser devia ser la façana principal, encarada a llevant, i amb teulada inclinada a nivell d\'un pis més baix la crugia adossada al nord. Es tracta d\'un cos de planta baixa primer, segon pis i golfes la crugia central i planta baixa, primer i segon pis ala lateral. La porta d\'accés original la desconeixem. Destaca a façana de llevant la presència de tres balcons a nivell de segon pis, i d\'una finestra geminada a nivell de golfes, sota l\'aler de la teulada. L\'accés a aquest cos es realitza actualment per la façana de ponent. Aquesta façana destaca per les seves formes arrodonides a les cantonades. A aquest cos principal s\'adossa un segon cos al nord, de planta quadrangular i encarat a ponent, precedit un petit pati tancat per una reixa entre dos pilars coronats per elements decoratius. Aquest cos compta amb una façana principal policromada alternant el color ocre, amb el color blanc i el color granat. Aquesta façana està formada per una galeria oberta formada per arcades de mig punt fets amb maó, que recauen sobre columnes també de maó. El carcanyol entre arcada i arcada es decora amb un relleu triangulat que omple l\'espai. A nivell de primer pis les arcades de la planta baixa es correspon amb una altra sèrie d\'arcades similars que crea altra galeria oberta. El carcanyol d\'aquest primer pis es decora amb un relleu que simula un capitell. La galeria del primer pis i el terrat del segon pis es protegeixen per una barana balustrada feta en guix. Al nord d\'aquest cos s\'afegeix una altre cos rectangular de planta baixa i primer pis, amb coberta inclinada que aprofita el desnivell del terreny. Aquesta cos sembla destinat a espai de treball. Al costat nord de la casa també s\'adossen dos cossos de planta rectangular i coberta inclinada, també destinats a celler i espais agrícoles.\
","08286-46","Vilanova d\'Espoia (Mas Cal Manou de Poiosa s/n - Vilanova d\'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt)","\Es conserva documentació relacionada amb la casa del Manou de la Poiosa des del 1650. El nom de Manou podria tenir relació amb el veí mas del Manou Vell, situat a la part alta del Coll de Mata, en terme de Mediona. Aquest mas sembla presidir la partida de la Poiosa, d\'on rebria el sobrenom de Manou de la Poiosa. El mas s\'ha mantingut en mans de la mateixa família des del segle XVII, moment en el qual apareixen dites referències documentals abans esmentades. El cognom familiar ha anat canviant en funció dels casaments de diverses pubilles. Originalment han estat els cognoms Piqué, Guitart, i actualment Busquets. Arquitectònicament el mas s\'ha anat ampliat a mida que creixien les necessitats de la família propietària. El nucli original podria ser el cos de planta rectangular. Aquest podria ser una construcció del segle XIX aixecat a sobre de les estructures del vell mas. A finals del segle XX o començaments del segle XX s\'hauria afegit a migdia el cos central amb arcades, i posteriorment els cossos laterals, que serien destinats a funcions agrícoles. En l\'actualitat el mas acull diversos habitatges de la família.\
","41.5154700,1.6637600","388499","4596844","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69661-foto-08286-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69661-foto-08286-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69661-foto-08286-46-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2020-09-24 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","A la casa es conserva un petit celler amb botes, fruit de les activitats relacionades amb la vinya, així com una màquina de premsar raïm. En un dels murs de la casa, al costat de llevant, es conserva un carreu amb un escut esculpit. Per la posició es troba, al mur d\'una escala exterior auxiliar, i pel tipus de pedra calcària, cal pensar que es tracta d\'un carreu reaprofitat. El motiu esculpit es troba molt erosionat.","98|119|94","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be28c","69662","Can Jaume Llorenç","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaume-llorenc","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.\
","XIX-XX","El mas es troba deshabitat des de la dècada de 1950 i s\'ha degradat considerablement.","\Masia formada per un cos principal rectangular i un conjunt d\'annexos i patis tancats per paret de pedra. Es tracta d\'un edifici situat al nord-oest del nucli de la Serra, al peu de camí de Matacavalls o de Mas d\'en Ponç. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades amb carreus més ben escairats i disposats. Es cobreixa dues aigües, amb el carener paral·le a la façana. Tot l\'edifici mostra signes d\'haver estat arrebossat en morter de calç, coservant-se nomès en algus trams de paret. Tot l\'edifici s\'aixeca aprofitant el desnivell natural del terreny, de tal manera que la façana principal s\'orienta al nord-oest, al peu del camí, mentre que la resta del cos de l\'edifici cau pel pendent de la muntanya oferit un aspecte molt allargassat. Aquest desnivell fa que l\'edifici consti de planta semisoterrada, planta baixa i primer pis. La façana principal, orientada al nord-oest està precedida de dos graons de pedra molt desgastats i s\'obre amb un portal central acabat per una llinda monolítica que forma un arc molt rebaixat i un balco protegit per una reixa de ferro molt senzilla a nivell de primer pis. Com a element ornamental nomès cal fer esmet de les marques d\'un fals carreuat dbuixades sobre el morter. La façana de ponent manca d\'obertures significatives i compta amb un cobert adossat, que aprofita el tros pla de la muntanya i el que podria ser una cisterna que dóna lloc a un terrat que recau sobre el desnivell de la muntanya. La façana de llevant s\'obre amb un seguit de finestres petites. Al sector de migidia de la casa s\'afegeixen un seguit de cossos, actualment enrunats, protegits per un mur de pedra irregular també força malmés. És en aquest sector de la casa que es té accés al pis semisoterrat, que segurament estava destinat a feines agrícoles. A nivell de planta baixa i priemr pis destaquen dos balcons, actualment tapiats.\
","08286-47","La Serra (Mas Can Jaume Llorenç s/n,- La Serra, 08789 La Torre de Claramunt)","\Les característiques constructives de la casa indiquen que es tracta d\'una masia aixecada a començaments del segle XIX, en una mateixa fase arquitectònica. Va estar en possessió de la família Bartolí fins a la dècada de 1950, moment en el qual els propietaris van marxar a viure a Capellades. Des d\'aleshores ha estat desocupada.\
","41.5110600,1.6483000","387201","4596374","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69662-foto-08286-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69662-foto-08286-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69662-foto-08286-47-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","En la façana de migdia es conserva un rellotge de sol pintant a nivell de planta baixa, però que en aquest sector de la casa, degut al desnivell, queda elevat a primer pis.","98|119|94","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be28d","69663","Ca l\'Almirall/Molí del Mig/Cal Batlle","https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalmirallmoli-del-migcal-batlle","\GUTIÉRREZ I POCH, M. (1999) Full a full. La Indústria paperera de l\'Anoia (1700-1998). Continuïtat i modernitat. Publicacions de l\'Abadia de Montserrat. Barcelona. LLORET I ORTÍNEZ, T. (2006) \'Els molins paperers de l\'Anoia al segle XVIII: entre el mas i la fàbrica\' a Miscel·lània Aqualatensia/12. CECI. Pg..143-183. MUNNÉ SELLARÉS (1983) \'Els molins paperers de la comarca de l\'Anoia. Introducció al seu estudi\' a Miscel·lània Aqualatensia/3. CECI. pàgs. 185-213. RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XVIII-XX","","\Edifici format per dos cossos esglaonats de planta rectangular, adaptats als desnivell del terreny i units a diferent alçada. El cos principal de 16 m x 10,30 i l\'edfici adjunt de 10 m de llargada. Tots dos es cobreixen a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal que s\'orienta al sud. Es tracta d\'una construcció feta amb pedra als nivells més baixos i tàpia als pisos superiors, que s\'estructura en cinc nivells d\'alçada arrebossada amb ciment pòrtland i pintat de color blanc. El portal d\'entrada es adovellat i no conserva cap data ni cap emblema. Aquesta part antiga queda amagada per les construccions posteriors. Els dos últims pisos s\'obren amb fileres regulars de \'ventanes\' característics dels edificis paperers oberts als quatre vents. Els espais interiors estan molt modificats adaptant-los a les tasques del cicle productiu paperer. El primer pis va ser habitatge habitual fins als darrer terç del segle XX. En el seu interior hi havia un oratori que, des de l\'any 1939, havia funcionat com a capella semipública per al veïnat de la Torre Baixa. Actualment l\'antiga capella s\'ha transformat en despatx. Als voltants del molí trobem parts dels antics safareigs del paper. IPIC (2004)\
","08286-48","La Torre Baixa (Torre Baixa, s/n, 08789 La Torre de Claramunt)","\A l\'indret de la partió dels termes de la Torre de Claramunt i de Capellades, a les vores del riu Anoia, el 1481, Joan de Claramunt, establí tres molins fariners i drapers a Ramon Mora. Una de les condicions era la de moldre de franc els cereals dels delmes que recollien els senyors de la Torre de Claramunt. Aquests tres molins es distingiren pel seu esglaonament com els de Baix, del Mig i de Dalt; successivament foren fariners, drapers, paperers. Alguns dels molins dels Mora, durant el primer terç del segle XVI, foren arrendats a Vicenç Almirall, que els convertí temporalment en molins de pólvora. Uns descendents homònims, durant alguns anys dels segles XVIII i XIX, hi van treballar per moldre gran d\'aresta, per batanar draps i per fer paper de tina a mà. RIBA GABARRÓ (1988: 311) A la torre de Claramunt, la fabricació de paper comença en el segon terç del segle XVII. Les primeres referències documentals són dels anys 1636 i 1644 a la vora de la riera de Carme. El millor floriment dels molins paperers es fa en el transcurs del segle XVIII. En el capbreu de la Torre de Claramunt de 1704 hom reconeix els molins de Baix i de Dalt, que ocupaven els mateixos llocs dels antics molins dels Mora, implantats el 1481, com a possessió de Miquel Tort. Amb una vigència de l\'any 1736, fins al 1748, fou signat un conveni de reconversió del molí de Baix, fariner, i del molí del Mig, draper, per fer-ne un de sol de nova construcció i fabricar-hi paper, amb la instal·lació de dues rodes, nou piles i un mall. Els germans Jaume i Simó Tort establiren que Francesc Guarro, per ésser el constructor, l\'explotaria durant dotze anys i desprès en tindria la preferència per a arrendar-lo. Per al bienni de 1750 a 1752, Francesc Guarro fa arrendament del molí a Josep Almirall, per 220 lliures anuals. RIBA GABARRÓ (1988:311) Segons una relació de la Reial Junta de Comerç de Barcelona, datada el 1775, a la Torre de Claramunt hi funcionaven sis molins paperers. En aquesta relació apareix el nom de Francesc Almirall amb 1.000 raimes. La suma de la producció total era de 7.600 raimes de paper de tina fet a mà. En la línia de molins del rec de Capellades, ocupava el lloc catorzè. Fabricava paper blanc de barba. El darrer propietari dels molins de Cal Marranxet (molí de Dalt), el molí de l\'almirall (del Mig) i cal Tortet (de baix) fou Joan Almirall i Foraster, que fins el 1928 els tingué arrendats a Procopi Romaní i Torrescasana i a Pere Mora i Olivé. El 1942, Francesc Batlle hi feu una instal·lació d\'una central hidroelèctrica. Amb un salt limitat per les aigües provinents de la bassa de Capellades. Foren arrendats i finalment venuts el 1945 a Francesc Batlle i de Batlle, enginyer industrial, especialitzat en la tècnica paperera a Alemanya, i a la seva esposa Fanny Mauerer i Rinner. Actualment forma part del conjunt de molins i noves naus de Francesc Batlle de Batlle, avui Virtisú SL. i les modernes naus industrials properes engloben tota l\'activitat i producció i manipulats- reemplaçant els antics espais, que queden sense ús i, en conseqüència, amb un nivell de conservació variable. Fàbrica de paper higiènic sanitari. ESTEVE-RIBAS (2008:106)\
","41.5378300,1.6886200","390611","4599294","","08286","La Torre de Claramunt","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69663-foto-08286-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69663-foto-08286-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69663-foto-08286-48-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Productiu","","","","2020-09-24 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","També conegut com a Molí del mig i Cal Batlle. L\'oratori es trobava en una dependència de l\'antic Molí del Mig, que ara forma part de la moderna fàbrica d\'Indústries Batlle i de Batlle S.A.. Fou fundada els anys de la Guerra Civil entre 1936-1939, i es convertí en un dels centres de resistència litúrgica més importants de la comarca de l\'Anoia, donant refugi a molts capellans. A partir del 1939, la capella es convertí en una capella pública amb autorització per a la reserva sacramental. Ha restat oberta al culte per als veïnats de la Bòfia i de la Torre Baixa de la parròquia de Sant Joan de la Torre de Claramunt i del barri de la Rata, de la parròquia de Santa Maria de la Pobla de Claramunt, que es troben a distàncies considerables dels respectius centres parroquials i municipals. RIBA GABARRÓ (1998:314) A l\'IPA aquest edifici comparteix núm. amb el d\'inventari amb el molí de Cal Tortet i el de Cal Pere Joan, tots tres amb el nom de Cal Batlle.","98|119|94","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be28e","69664","Cal Tortet/Molí de Baix/Cal Batlle","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tortetmoli-de-baixcal-batlle","\GUTIÉRREZ I POCH, M. (1999) Full a full. La Indústria paperera de l\'Anoia (1700-1998). Continuïtat i modernitat. Publicacions de l\'Abadia de Montserrat. Barcelona. LLORET I ORTÍNEZ, T. (2006) \'Els molins paperers de l\'Anoia al segle XVIII: entre el mas i la fàbrica\' a Miscel·lània Aqualatensia/12. CECI. Pg..143-183. RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. MUNNÉ SELLARÉS (1983) \'Els molins paperers de la comarca de l\'Anoia. Introducció al seu estudi\' a Miscel·lània Aqualatensia/3. CECI. pàgs. 185-213.\
","XVIII-XX","","\Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües aixecat en mur de parament irregular i maó. L\'edifici a patit al llarg del temps nombroses transformacions i ampliacions que formen cobert annexos, però mostra exteriorment alguns trets de la tipologia paperera, principalment pel que fa a la disposició dels dos nivells superiors, amb els clàssics finestrals del mirador, destinat a l\'assecat del paper. A l\'últim pis manté un interessant conjunt d\'encavalledes i bigues de l\'antiga coberta. En el seu interior es mantenen algunes mostres de l\'activitat paperera interior: guillotina, setinador, màquina de gofrar, etc. Els seus espais són ara poc utilitzats i serveixen gairebé només com a lloc de pas cap a instal·lacions adjuntes més recents: pati exterior que porta cap a la gran nau de la màquina, local d\'oficines, etc.\
","08286-49","La Torre Baixa (Torre Baixa, s/n, 08789 La Torre de Claramunt)","\A l\'indret de la partió dels termes de la Torre de Claramunt i de Capellades, a les vores del riu Anoia, el 1481, Joan de Claramunt, establí tres molins fariners i drapers a Ramon Mora. Una de les condicions era la de moldre de franc els cereals dels delmes que recollien els senyors de la Torre de Claramunt. Aquests tres molins es distingiren pel seu esglaonament com els de Baix, del Mig i de Dalt; successivament foren fariners, drapers, paperers. Des de mitjans del segle XVI, els molins dels Mora estigueren sota el domini de la família dels Tort. És possible que la família dels Mora del segle XVI fossin ascendents del seu homònim Sebastià Mora, casat amb Raimunda Tort, que, en la capbrevació de la Torre de Claramunt de 1763, declarà tenir el molí de Baix, bataner, que anteriorment havia estat molí polvorer. Cal advertir, però, que era un fet molt sovintejat que les famílies molineres fessin compres, vendes i arrendaments, de forma successiva, alternativa o simultània, d\'uns mateixos molins i també era corrent el cas d\'anar i venir d\'una comarca a l\'altra. Tanmateix arrendaven els molins que eren de propietat i , al seu torn, arrendaven altres molins on anaven a treballar com a balaires, o sigui a tant per bala de paper fabricat. La família dels Tort fou un llinatge ben arrelat a la comarca. El 1549, el molí de Baix, era de Joan Tort. A l\'octubre de 1584, les aigües d\'una revinguda de l\'Anoia van entrar al molí i el deixaren ple de fang i arena, desprès d\'haver-se emportat la verema d\'un cup de cinquanta càrregues. En aquest molí de Baix, a la darreria del segle XVIII, hi fou instal·lada una serradora de fusta i per aquest motiu també fou conegut amb el nom de la Molina. RIBA GABARRÓ (1988: 311) Al capbreu de la Torre de Claramunt de 1644 hi consta Ramon Tort, pagès i moliner, per un molí situat més amunt d\'n hi havia hagut el primitiu molí afectat per al rierada del darrer terç del segle XVI. I aquest molí, que també és anomenat de Baix, és fariner i draper i compta a més amb uns estricadors per a estendre i eixugar draps. En el capbreu de la Torre de Claramunt de 1704 hom reconeix els molins de Baix i de Dalt, que ocupaven els mateixos llocs dels antics molins dels Mora, implantats el 1481, com a possessió de Miquel Tort. Amb una vigència de l\'any 1736, fins al 1748, fou signat un conveni de reconversió del molí de Baix, fariner, i del molí del Mig, draper, per fer-ne un de sol de nova construcció i fabricar-hi paper, amb la instal·lació de dues rodes, nou piles i un mall. Els germans Jaume i Simó Tort establiren que Francesc Guarro, per ésser el constructor, l\'explotaria durant dotze anys i desprès en tindria la preferència per a arrendar-lo. Per al bienni de 1750 a 1752, Francesc Guarro fa arrendament del molí a Josep Almirall, per 220 lliures annuals. RIBA GABARRÓ (1988:311) El 1769, es té notícia d\'un molí que feia treballar Miquel Tort i que rebé de la Intendència general de Catalunya la llicència per a convertir-lo de molí draper en molí paperer. Fabricava paper blanc, de barba i també havia fet paper d\'estrassa. El darrer propietari dels molins de Cal Marranxet (molí de Dalt), el molí de l\'almirall (del Mig) i Cal Tortet (de baix) fou Joan Almirall i Foraster, que fins el 1928 els tingué arrendats a Procopi Romaní i Torrescasana i a Pere Mora i Olivé. El 1942, Francesc Batlle hi feu una central hidroelèctrica. Amb un salt limitat per les aigües provinents de la bassa de Capellades. Foren arrendats i finalment venuts el 1945 a Francesc Batlle i de Batlle, enginyer industrial, especialitzat en la tècnica paperera a Alemanya, i a la seva esposa Fanny Mauerer i Rinner.\
","41.5375900,1.6885800","390607","4599268","","08286","La Torre de Claramunt","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69664-foto-08286-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69664-foto-08286-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69664-foto-08286-49-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Productiu","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","També conegut com a Molí de Baix i com a Cal Batlle. A l\'IPA aquest edifici comparteix núm. Amb el d\'inventari amb el molí de Ca l\'Almirall i el de Cal Pere Joan, tots tres amb el nom de Cal Batlle. Actualment forma part del conjunt de molins i noves naus de Francesc Batlle de Batlle, avui Virtisú SL. i les modernes naus industrials properes engloben tota l\'activitat -producció i manipulats- reemplaçant els antics espais, que queden sense ús i, en conseqüència, amb un nivell de conservació variable. Fàbrica de paper higiènic sanitari. ESTEVE-RIBAS (2008:106) L\'empresa Virtisú S.L. forma part de Jofel Industrial S.A., dedicada a la producció i distribució de \'Sistemas de higiene industrial y colectividades\'.","98|94","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be28f","69665","Cal Pere Joan/Cal Batlle","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-joancal-batlle","\GUTIÉRREZ I POCH, M. (1999) Full a full. La Indústria paperera de l\'Anoia (1700-1998). Continuïtat i modernitat. Publicacions de l\'Abadia de Montserrat. Barcelona. LLORET I ORTÍNEZ, T. (2006) \'Els molins paperers de l\'Anoia al segle XVIII: entre el mas i la fàbrica\' a Miscel·lània Aqualatensia/12. CECI. Pg..143-183. MUNNÉ SELLARÉS (1983) \'Els molins paperers de la comarca de l\'Anoia. Introducció al seu estudi\' a Miscel·lània Aqualatensia/3. CECI. pàgs. 185-213. RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XIX","","\Edifici de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. Compta amb tres nivells d\'alçada, destinant el tercer a mirador o estenedor. Els materials de construcció són els habituals: pedra com a basament i cares de l\'edifici, mamposteria irregular i tàpia arrebossada que forma el mur, fusta i teules. L\'accés a l\'edifici es fa mitjançant un portal allindat situat al centre de la façana principal. A banda i banda del portal, s\'obren dues portes d\'accés a estances auxiliars de la planta baixa. Les obertures de la planta baixa es corresponen a les del primer pis que prenen forma de finestres balconeres, a excepció de l\'obertura central, que es correspon a un balcó de gran amplada que es reforça amb pilars quadrangulars sobre els extrems creant un espai cobert que precedeix al portal principal d\'accés a la casa. El segon pis de l\'edifici s\'obre amb les típiques finestres papereres del mirador, que era l\'espai destinat a estenedor.\
","08286-50","La Torre Baixa (Torre Baixa, 70, 08789 La Torre de Claramunt)","\Fabricava paper blanc de barba. Va tenir diversos arrendataris. El 1856 feia paper d\'estrassa. Desprès d\'una curta activitat com a molí paperer, es va utilitzar per a activitats complementàries de la producció paperera contigua i, a finals dels anys quaranta del segle XX es va restaurar com a habitatge familiar i desprès com a oficines. Actualment resta tancat i sense ús. Des del 1945 forma part de tot el conjunt de molins i noves naus de Francesc Batlle de Batlle, avui Virtisú. SL. ESTEVE-RIBAS (2008:105)\
","41.5379300,1.6884500","390597","4599306","","08286","La Torre de Claramunt","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69665-foto-08286-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69665-foto-08286-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69665-foto-08286-50-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Productiu","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","També conegut com Cal Batlle A l\'IPA aquest edifici comparteix núm. Amb el d\'inventari amb el molí de Ca l\'Almirall i el de Cal Tortet, tots tres amb el nom de Cal Batlle.","98|119|94","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be290","69666","Cal Patera","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-patera","\GUTIÉRREZ I POCH, M. (1999) Full a full. La Indústria paperera de l\'Anoia (1700-1998). Continuïtat i modernitat. Publicacions de l\'Abadia de Montserrat. Barcelona. LLORET I ORTÍNEZ, T. (2006) \'Els molins paperers de l\'Anoia al segle XVIII: entre el mas i la fàbrica\' a Miscel·lània Aqualatensia/12. CECI. Pg..143-183. MUNNÉ SELLARÉS (1983) \'Els molins paperers de la comarca de l\'Anoia. Introducció al seu estudi\' a Miscel·lània Aqualatensia/3. CECI. pàgs. 185-213. RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XVIII-XX","","\Establiment paperer situat al marge dret de la riera de Carme, en terme de la Torre de Claramunt. L\'entorn és força irregular, clos entre la riera i la muntanya, amb una esplanada propera a l\'actual fàbrica, que comprèn part del terreny on s\'alçava el primitiu molí del Turó, avui desaparegut. La fàbrica actual està formada per dos edificis principals, adaptats a la configuració del terreny i agrupats perpendicularment. El més petit era el molí paperer i manté parcialment, aquesta tipologia constructiva, tot i que amb alguns cossos adossats que limiten la seva visió. És de planta lleugerament rectangular, amb la façana principal orientada a llevant, i el carener paral·lel a la mateixa. Els materials de construcció són els habituals; carreus de pedra (voltes, basament i caires) i maçoneria i tapiat amb arrebossat formant murs. El pis superior manté, en part les \'ventanes\' o finestres de l\'antic mirador o estenedor, actualment en desús i el nivell intermedi correspon a l\'habitatge (posteriorment dividit en dos i ara sense ús). A través d\'aquest edifici es fa l\'accés a la resta de les instal·lacions. La fàbrica anteriorment dedicada a la filatura és de majors dimensions i de cinc nivells d\'alçada. En el soterrani inferior es conserven restes de dues turbines, els embarrats, rodes i enginys de repartiment d\'aigua. En el nivell següent hi ha ara les instal·lacions papereres de tractament de la primera matèria i preparació de pastes. La planta baixa i les dues plantes superiors estan unificades, per tal de disposar d\'una major alçada, i allotgen la màquina de paper. A l\'exterior es manté una xemeneia de secció quadrangular i de considerables dimensions. IPIC (2004)\
","08286-51","Riera de Carme (BV- 3131, km. 1, 08789 La torre de Claramunt)","\De molt antic, en aquest emplaçament hi consten activitats manufactureres relacionades amb la utilització de l\'aigua amb diversos molins: fariners, drapers, paperers, farga,etc, que van anar canviant o desapareixent al llarg del temps. L\'any 1620 Joan Romaní va convertir el molí fariner del Turó en molí paperer. El 1667 el paperer Pere Romaní habitava el casal i hi feia paper de barba. El 1737 Francesc Claramunt va fer construir un altre molí, Cal Patera, al costat del Turó. Durant el segle XIX la firma Estapé Canut i Gràcia l\'utilitzà per a l\'activitat tèxtil. Cap al 1945, Albert Sanllehí, fundador de la companyia Ibèrica del Papel SA, el va convertir en paperer. Actualment es dedica a la fabricació de paper higiènic i sanitari. L\'antic molí del Turó va ser enderrocat a mitjan del segle XX com a conseqüència d\'un incendi que el va destruir. ESTEVE-RIBAS (2008:88)\
","41.5437200,1.6633100","388510","4599981","","08286","La Torre de Claramunt","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69666-foto-08286-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69666-foto-08286-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69666-foto-08286-51-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Productiu","","","","2020-09-24 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","També conegut com Fàbrica Sanllehí-Ibèrica de Papel S.A. i com a Antic molí del Turó","98|94","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be291","69667","Cal Olivé/Cal Roda/Cal Federico/Cal Pau Vidal","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-olivecal-rodacal-federicocal-pau-vidal","\GUTIÉRREZ I POCH, M. (1999) Full a full. La Indústria paperera de l\'Anoia (1700-1998). Continuïtat i modernitat. Publicacions de l\'Abadia de Montserrat. Barcelona. LLORET I ORTÍNEZ, T. (2006) \'Els molins paperers de l\'Anoia al segle XVIII: entre el mas i la fàbrica\' a Miscel·lània Aqualatensia/12. CECI. Pg..143-183. MUNNÉ SELLARÉS (1983) \'Els molins paperers de la comarca de l\'Anoia. Introducció al seu estudi\' a Miscel·lània Aqualatensia/3. CECI. pàgs. 185-213. RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XIX","","\Conjunt arquitectònic format per les naus industrials destinades a la fabricació de paper i altres edificis destinats a residència. Es tracta d\'un conjunt edificat formant un angle que segueix la línia del camí de la Torre Baixa i se situa sobre el torrent del Blanquer, que separa els termes de La Torre Claramunt i Capellades. Les dues façanes principals dels edificis creen un gran pati central semiobert, al qual es té accés des de la carretera i des del carrer de la Torre Baixa. Totes les crugies del conjunt tenen un aspecte unitari, ja que han estat aixecats en un mateix moment constructiu, guardant semblances per que fa a l\'alçada (planta baixa, i tres pisos), i al parament. Els materials emprats han estat la pedra, ben carreuada a la planta baixa i a les cantonades i formant un paredat irregular als murs. La part residencial és un cos de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Compta amb planta baixa, primer i segon pis i golfes. La façana principal està encarada a Nordest, i ha estat objecte d\'alguna reforma pel que fa a les obertures. Destaquen un seguit de portals de d\'arc rebaixat a la planta baixa, sent el de l\'extrem de llevant el que donava accés a la vivenda. A la dovella central d\'aquest portal s\'ha gravat la inscripció de les lletres DV y F, entre la data 1860. Un dels centrals ha estat transformat el porta de garaig i un altre sembla haver desaparegut. Pel que fa a nivell de primer i segon pis, les obertures de la planta baixa es corresponent amb balcons protegits per baranes de ferro treballat, a excepció dels de la cantonada de llevant que han estat eliminats. A nivell de tercer pis o golfes destaca una sèrie de finestres rectangulars que es podrien correspondre a un espai destinat a mirador o assecador de la fàbrica. Actualment l\'accés a la vivenda es realitza per la façana posterior de la casa. A nivell de primer pis, en aquesta façana posterior s\'ha obert una galeria formada per arcades de mig punt. La part destinada a fàbrica són dues crugies unides en sentit perpendicular, que formen una façana unitària encarada a llevant. Les dues crugies es cobreixen de forma independent amb el carener perpendicular a la façana. Totes dues mantenen una gran simetria d\'obertures, amb portals allindats a la planta baixa, portes d\'accés a nivell de primers pis, a les quals s\'accedeix mitjançant una escala metàl·lica adossada, i sèries de finestrals a nivell de segon i tercer pis corresponent a les típiques finestres de mirador dels papereres i a espai d\'assecada. Seguint la línia de façana de les dues crugies, s\'adossen al nord, seguint el carrer de la Torre Baixa, dos edifcis més. Tots dos es corresponen a edificis de planta rectangular coberts de forma independent a dues aigües amb el carener paral·lel. Mentre que el primer es correspon a un espai auxiliar de la fàbrica, el segon sembla una antiga vivenda,que era coneguda com Cal Moliné. Aquesta casa compta amb un portal adovellat obert en un dels extrems de la façana.\
","08286-52","La Torre Baixa (C/ de la Torre Baixa, 1 08789 La Torre de Claramunt)","\Antigament, i aproximadament en el mateix lloc, hi existia el molí fariner i draper del Mas Vidal. El rec major, o sèquia gran, procedent de la Bassa de Capellades, entrava al terme de la Torre de Claramunt, pel costat del camí ral, entre els barris de la Bòfia i de la Font de la Reina i feia possible l\'existència d\'un grup de molins al costat de mas Vidal, disposats a l\'entorn de la casa de pagès i amb el veïnatge dels edificis paperers del capdavall de la Costa dels Molins de Capellades. En aquest lloc, l\'any 1438, Artal de Claramunt, escripturà un molí a favor de Joan Martí, i el 1561, Joan de Claramunt, atorgà el molí del mas Vidal a Joan Molner, de la Pobla de Claramunt. El 1506, Ramon Claramunt concedí l\'establiment d\'un molí draper a Pere Pascual, els descendents del qual el tindrien fins el segle XVIII. Al final d\'aquest segle el molí fou transformat de draper en paperer. RIBA GABARRÓ (1988: 312) La construcció actual correspon a la segona meitat del segle XIX (1860) per encàrrec de Pau Vidal. Com a fàbrica, amb la producció mecanitzada, va funcionar durant el segle XX. Propietat de la família Olivé, que provenia del molí de Roda de Torrelavit, va ser conegut com a molí de Cal Roda o Fàbrica Olivé. En la segona meitat del segle XX ha sofert algunes ampliacions, amb naus que es perllongaren per la part posterior de l\'edifici original, i amb la instal·lació de nova maquinària. En aquesta època va tenir diversos arrendataris, i la seva producció principal era de paper de baix gramatge, higiènic i sanitari. Una de les últimes empreses va ser PAPSANI. La màquina fa funcionar, segons testimonis orals, fins el 1997. Actualment resta inactiva, però, en general, es manté en bon estat. IPIC (2004)\
","41.5379000,1.6859000","390384","4599306","1860","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69667-foto-08286-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69667-foto-08286-52-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2020-09-24 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","També conegut com fàbrica Olivé, Cal Federico i com Cal Pau Vidal. La casa de Cal Moliné va ser propietat de la veïna casa de Cal Pasqual.","98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be292","69668","Cal Roio/Cal Costas","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roiocal-costas","\GUTIÉRREZ I POCH, M. (1999) Full a full. La Indústria paperera de l\'Anoia (1700-1998). Continuïtat i modernitat. Publicacions de l\'Abadia de Montserrat. Barcelona. LLORET I ORTÍNEZ, T. (2006) \'Els molins paperers de l\'Anoia al segle XVIII: entre el mas i la fàbrica\' a Miscel·lània Aqualatensia/12. CECI. Pg..143-183. MUNNÉ SELLARÉS (1983) \'Els molins paperers de la comarca de l\'Anoia. Introducció al seu estudi\' a Miscel·lània Aqualatensia/3. CECI. pàgs. 185-213. RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XVIII-XX","","\Edifici situat en un extens pla, envoltat de camps i conreu, al marge dret de la riera de Carme, al seu pas pel terme de la Torre de Claramunt. L\'edifici està format per diversos cossos units, tres cossos principals i dos adossats longitudinalment, però amb alçades diferents, i un altre gairebé perpendicular als anteriors i unit a un d\'ells per al seva cara posterior. Cadascun dels cossos es cobreix de manera individual amb cobertes a dues aigües. La construcció de majors dimensions s\'obre a llevant amb un gran portal adovellat que té la data de 1780 a la dovella central. El material de construcció és la pedra ben tallada a les cantonades i dovelles, i la irregular, que, juntament amb parts de tàpia, forma els murs. Aquests estan totalment arrebossats amb ciment pòrtland i pintats en color blanc en les cares davanteres, restaurades i parcialment en la part posterior. Els tres cossos d\'edifici s\'adapten al desnivell del terreny i es presenten esglaonats, mostrant un tipologia menys freqüent en els molins paperers, possiblement degut a ampliacions o transformacions de construccions originals, però mantenint els usos habituals dels nivells: producció a la planta baixa, habitatge a la primera , i assecat del paper a les plantes superiors, que ocupen els dos últims pisos de tot el conjunt paperer. IPIC (2004)\
","08286-53","Riera de Carme (Cal Roio, s/n, 08789 La Torre de Claramunt)","\Es tracta de diverses construccions unides, possiblement relacionades d\'alguna manera amb molins paperers anteriors- els molins de Baix i de Dalt d\'en Guarro de la Torre, existents al primer terç del segle XVI. Des del segle XV, els Guarro tenen possessions a la Torre de Claramunt. El 1514 Benet Guarro és beneficiari d\'un establiment fet per Ramon de Claramunt. A les capbrevacions de 1644 i 1704 hi figuren Miquel Guarro, Josep Guarro, Joan Guarro, i altres membres de la família amb propietats al terme. L\'any 1698, la Batllia General de Catalunya, dóna llicència a Ramon Guarro, pagès de la Torre de Claramunt, per a poder edificar molins fariners, drapers, paperers o de pólvora, segons li convingués, amb la facultat de derivar l\'aigua cap a la riera de Carme. El 1702 hi aixecava un molí a la riba dreta de la riera de Carme, amb escriptura d\'obra nova. Va morir el 1736 sent propietari dels molins de Baix i de Dalt de la riera de Carme. Des de 1736, hi van passar diversos arrendataris. Del 1766 al 1769, l\'arrendatari dels dos molins va ser Francesc Guarro, de la Pobla de Claramunt, que era altra branca de la família. Aquests molins, que foren el bressol de la família Guarro, coneguts paperers de l\'Anoia només estigué en poder de la nissaga durant tres quarts de segle. L\'any 1763 la família Costas va comprar un molí, i l\'any 1774, l\'altre. RIBA I GABARRÓ (1988: 310) L\'edifici principal, però mostra la data de 1780 a l\'escut que presideix el seu portal, juntament amb la imatge d\'un cor, que era la marca paperera, les inicials JN i CS a banda i banda i a la part inferior la paraula AVE acompanyant l\'anagrama del nom de Maria. Les inicials de l\'escut correspondrien a Joan Costas, que va iniciar l\'activitat paperera de la família d\'aquest cognom. Diversos membres de la mateixa en van mantenir, i encara mantenen, la propietat, i sovint la producció, tot i que amb diverses etapes d\'arrendament a altres fabricants. El nom de Cal Roio prové d\'un arrendatari de finals del segle XIX. IPIC ( 2004) El 1901, l\'arrendatari de tots dos molins, Antoni Sabaté, va instal·lar-hi una màquina picardo. De 1912 a 1930 van fabricar paper de fumar de la marca Miquel Costas. A partir de 1930 es van dedicar a la fabricació de papers d\'estrassa, d\'estrasseta, d\'embalatge i per a mandrins de cartró. L\'últim arrendatari va ser l\'Àngel Hortet. Va tancar a final del segle XX. Més recentment s\'ha construït una nau industrial propera, transversal al mur posteriror de l\'edifici principal, amb instal·lacions dedicades a la recuperació i reciclatge de paper, gestionada per l\'empresa Centre de Gestió Mediambiental.\
","41.5335400,1.6493200","387325","4598869","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69668-foto-08286-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69668-foto-08286-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69668-foto-08286-53-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Productiu","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","També conegut com Cal Costa","98|94","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be293","69669","Pla de cal Vilaseca/Pla de les Escomes","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-cal-vilasecapla-de-les-escomes","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","","","\Plana agrícola situada al peu de la muntanya de Cal Vilaseca, al nord de la mateixa, entre aquesta i les masies de Cal Cosme i Cal Vilaseca. Es tracta d\'una planuria ocupada en aquests moments per conreus de cereal, vinya, oliveres i ametlles, travessada per un camí que recorre tota la seva llargada en paral·lel i un altre camí en perpendicular que permet l\'accés des de les cases de Can Vilaseca i Cal Cosme. Altres dels masos històrics situats a la zona és el mas Gramunt, situat al cantó de llevant de la planuria. Sovint es localitzen algunes construccions en pedra seca (barraques de vinya), i algunes casetes agrícoles en diferent estat de conservació. Als límits de la plana creixen boscos de pi, que abunda a les zones més muntanyoses, especialment a la muntanya de Cal Vilaseca i a la Serra de l\'Espoia.\
","08286-54","Pla de Cal Vilaseca (08789 La Torre de Claramunt)","\El nom de Plans de Cal Vilaseca fa pensar en una forta presència del Mas de Cal Vilaseca en el conreu dels Plans, tot i que segurament altres masies de l\'entorn també eren propietàries e terres. La presència de barraques de vinya indica que es tractava de terres dedicades quasi exclusivament al conreu de la vinya durant els segles XVIII i XIX, que han estat recuperades per al cereal i l\'olivera durant el segle XX.\
","41.5280100,1.6549200","387783","4598247","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69669-foto-08286-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69669-foto-08286-54-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Productiu","","","","2021-05-03 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","El valor patrimonial i cultural dels plans de Cal Vilaseca és de caràcter paisatgístic, ja que es tracta d\'un d\'aquells indrets de producció agrícola que ha conservat una certa diversificació de conreus: cereal, olivera i vinya, tal i com devien ser els conreus tradicionals del terme fins al segle XVIII, i a més es manté lliure de construccions modernes i urbanitzacions que desvirtuïn el paisatge original de la planura.","","2153","5.1","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be294","69670","Bosc de la muntanya de cal Vilaseca","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-muntanya-de-cal-vilaseca","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","","","\Espai boscos que ocupa la muntanya anomenada de Cal Vilaseca. Aquesta elevació del terreny es troba situada al bell mig del terme de La Torre de Claramunt, i s\'esten en sentit Est-Oest separant les valls de Vilanova d\'Espoia i La Torre de Claramunt. Es tracta d\'un espai ocupat actualment per un bosc variat de pi blanc (pinus halepiensis) i pi roig (pinus slvestris), alzina i roure, crescut sobre els marges dels antics conreus de la vinya que ocupaven la muntanya. Altra forma d\'explotació del bosc va ser la tala d\'arbres destinada al consum dels forns de calç, molt abundants a Vilanova de l\'Espoia. Hores d\'ara es tracta d\'un bosc madur, d\'uns 70 anys d\'edat. Algun tram del bosc, especialment el que toca al sector nord-oest i a la Serra de l\'Espoia, en terme de Carme, s\'ha vist afectat la darrera dècada per petits episodis de focs forestals. Les restes del conreu de la vinya encara s\'aprecien enmig del bosc. Es tracta de barraques de vinya i altres construccions en pedra seca com marges.\
","08286-55","Muntanya de Cal Vilaseca (08789 La Torre de Claramunt)","\Certament es tracta d\'un bosc crescut al llarg dels darrers 70 anys sobre els marges de les antigues vinyes abandonades. Per dins del bosc els marges són fàcilment apreciables, així com restes de barraques i altres construccions de pedra seca. Pel que fa a l\'activitat de la calç, alguns testimonis locals que havien treballat als forns, expliquen com sovint els forns es construïen al mig de bosc per tal de tenir a prop la matèria prima. Un cop el forn s\'havia utilitzat durant una temporada i el bosc s\'esgotava, era normal marxar un tros de muntanya més amunt i tornar a aixecar un altre forn. Tot i que el nom general de l\'indret és el de Muntanya de Cal Vilaseca, la superfície forestal rep diversos noms: Bosc de Cal Cobert i Bosc de Cal Pantebre. Es desconeix l\'origen d\'aquesta nomenclatura però cal pensar que es tracta del noms d\'antigues cases, avui desaparegudes, que haurien tingut la propietat dels boscos.\
","41.5223300,1.6533600","387643","4597619","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69670-foto-08286-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69670-foto-08286-55-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Social","","","","2020-09-24 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","Per la seva situació al mig del terme municipal, el bosc de la muntanya de Cal Vilaseca té una alt interés ecològic i ambiental, enmig de planes de conreu i espais urbanitzats.","","2153","5.1","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be295","69671","Antic camí de la Torre de Claramunt a Carme","https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-de-la-torre-de-claramunt-a-carme","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XV-XX","Nomès s\'ha pogut seguir un tros del traçat de camí que es troba senyalitzat.","\Fragment de l\'antic camí que antigament menava a Carme des del nucli de La Torre Alta. Es tracta d\'un antic camí d\'abast que ascendia pel mig del bosc fins el plans de Cal Vilaseca, la Serra de l\'Espoia i les Escomes. Actualment es conserva un fragment senyalitzat. Es tracta d\'un camí d\'entre 0.70 i un metre d\'amplada que ascedendeix pel mig de bosc fins a Cal Comes i els Plans de Cal Vilaseca, i des d\'allà es dirigia cap a ponent fins a Carme. Un ramal del camí emprat pels carruatges era el baixava fins a la riera de Carme i just abans de cal Roio creuava la riera pel Pont de Terra (actual pas de la riera) anant a parar a la carretera de Carme.\
","08286-56","La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt)","\Carme era una de les poblacions a les quals els veïns de La Torre de Claramunt acostumave a anar sovint. Molt possibement els dos brancals del camí siguin d\'origen medieval, i s\'hagin utilitzat com a camins tradicionals fins a la construcció de les modernes carreteres. El camí d\'abast, que pujava fins a Cal Cosme i fins als Plans de Cal Vilaseca va deixar d\'utilitzar-se des de la dècada de 1950, quan van proliferar els vehicles. El que travessa la riera de Carme pel pont de fang es continua utilitzant ocasionalment per permetre el pas de cotxes. L\'anomenat Pont de Fang és actualment una passera de ciment sobre la riera.\
","41.5319800,1.6528800","387620","4598691","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69671-foto-08286-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69671-foto-08286-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69671-foto-08286-56-3.jpg","Inexistent","Modern|Contemporani|Medieval","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2020-09-24 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","94|98|85","49","1.5","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be296","69672","Rellotge de sol del C/ de Baix, 20","https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-c-de-baix-20","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XX","","\Rellotge situat a la façana principal de l\'edifici del carrer de Baix, 20, dins del nucli de la Torre Alta. El rellotge s\'adossa a la façana principal de l\'edifici encarada a migdia, ocupant l\'espai superior, entre el balcó del primer pis i la teulada. Es tracta d\'una peça semicircular de ceràmica sense pintar decorat amb la figura d\'un cavall alat, les ales del qual, configuren la part superior de la peça. Les marques horàries són a les hores, de les 6 del matí a les 6 de la tarda. La numeració és aràbiga i el gnòmon és format per una vareta.\
","08286-57","La Torre Alta (C/ de Baix, 20, 08789 La Torre de Claramunt)","\Les cases del C/de Baix formen part del nucli històric del nucli de La Torre de Claramunt. Aquest conjunt de cases, per les seves característiques arquitectòniques, podria haver estat aixecat a començaments del segle XX. El rellotge de sol, devia ser encastat com a element decoratiu de l\'edifici.\
","41.5334400,1.6576600","388021","4598847","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69672-foto-08286-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69672-foto-08286-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69672-foto-08286-57-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Ornamental","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","119|98","47","1.3","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be297","69673","Font commemorativa a Mn Batlle","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-commemorativa-a-mn-batlle","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XXI","","\Monòlit commemoratiu de característiques poc uniformes. Es tracta d\'una pedra sedimentària, de conglomerat montserrtatí situada en un extrem del parc de la Pl. de l\'Església, dins de nucli urbà de Vilanova d\'Espoia, de mides irregulars. L\'alçada màxima és de 1,90 m per 2,10 d\'amplada, aproximadament. Al cantó de la plaça, orientat a ponent hi ha encastada una placa gravada amb dedicatòria: A LA MEMÒRIA DE Mn. JOSEP BATLLE I MUERER, I EN RECORDANÇA A LA SEVA ESFORÇADA DEDICACIÓ AL POBLE DE VILANOVA D\'ESPOIA. MMXI. Al costat de llevant, orientat al parc, a 0,60 m d\'alçada, el monòlit acull una pica de 0,45m d\'amplada per 0,33 m de fondària. El broll de la font és senzill en forma d\'aixeta.\
","08286-58","Vilanova d\'Espoia (Pl. de l\'Església s/n-vlanova d\'Espoia- 08789 La Torre de Claramunt)","\Font commemorativa aixecada l\'any 2011 en memòria de Mn. Batlle, en record als seus esforços per la conservació del patrimoni cultural del terme i de l\'església parroquial de Sant Salvador d\'Espoia. La font s\'aixeca en l\'espai de la plaça creada en l\'antiga era de Cal Torrescasana, aprofitant els arranjaments de l\'espai de l\'entorn de l\'església. La pedra va ser prada de la muntanya de Montserrat expressament per fer la font.\
","41.5158700,1.6542800","387709","4596900","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69673-foto-08286-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69673-foto-08286-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69673-foto-08286-58-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni moble","Element urbà","Pública","Social","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","119|98","51","2.1","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd3c4d16b3e9b7be298","69674","L\'Escola Vella","https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescola-vella","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XX","","\Edifici de planta rectangular entre mitgeres seguint la línia de cases del carrer Escola Vella, dins del nucli de Vilanova d\'Espoia. Es tracta d\'un edifici amb el carener paral·lel a la façana principal, que es cobreix des del carener vers a la part posterior de l\'edifici amb coberta inclinada i des del carener a la façana principal amb un terrat. Es tracta d\'una construcció feta en maó, arrebossada i pintada en color blanc molt desgastat. Davant de l\'edifici es crea un petit espai o placeta que trenca la línia de façanes del carrer. Compta amb planta baixa i primer pis, i s\'accedeix mitjançant una porta allindada molt senzilla. A nivell de primer pis destaca un balcó protegit per una barana de ferro que protegeix tota la façana. Destaca l\'existència d\'un cos quadrangular en forma de torre que s\'afegeix a l\'extrem de llevant de la façana, que sobresurt un pis en alçada de l\'edifici principal. S\'obre amb dos finestrals acabats amb arc de mig punt, un a nivell de primer pis i un altre a nivell de segon pis.\
","08286-59","Vilanova d\'Espoia (C/Escola Vella, 9 -Vilanova d\'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt)","\Sobre el primer pis del cos principal sobre surt un frontó on s\'ha encastat una placa de ciment on es pot llegir: ESCUELA NACIONAL 1933. Aquest any va ser l\'any de construcció de l\'edifici, ja que fins a aquella data l\'escola havia ocupat una sala de la casa de Cal Torrescasana, a tocar de l\'esglesia. L\'escola va funcionar com a tal fins a la dècada del 1960. Les aules es trobaven a la planta baixa i el pis superior era la vivenda del mestre.\
","41.5158800,1.6548600","387757","4596901","1923","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69674-foto-08286-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69674-foto-08286-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69674-foto-08286-59-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd4c4d16b3e9b7be299","69675","Can Pascol/Celler d\'en Claudi","https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pascolceller-den-claudi","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","","","\Edifici de planta rectangular aixecat entre mitgeres, seguint la línia d\'edificis del carrer Major, dins del nucli de Vilanova d\'Espoia. Es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d\'una construcció aixecada en mur de maposteria irregular que reforça alguna de les obertures del primer pis amb maó i del segon pis amb llindes de fusta. Compta amb planta baixa, primer pis i pis sota teulada. La façana principal es troba encarada a migdia, seguint la línia de façanes del carrer Major. S\'obre amb un gran portal adovellat situat en un dels extrems de la façana i una segona porta allindada en l\'altre extrem. Un sòcol de pedra recorre la part baixa de la façana. A nivell de primer les obertures de la planta baixa es corresponen amb finestres rectangulars. A nivell de segon pis es converteixen en dos grans obertures separades per un pilar central, una de les quals es troba tapiada. Tot fa pensar que es podria haver tractat d\'una eixida. L\'element més destacat de l\'edifici és el gran porta adovellat, protegit per una porta de fusta de dues fulles. Al portal s\'accedeix mitjançant dos esglaons de pedra. A tocar del portal, coincidint amb el començament de l\'edifici del costat, s\'aprecia la presència d\'un ràfec que sobresurt i reforça l\'estructura arquitectònica d\'aquest edifici i el del costat.\
","08286-60","Vilanova d\'Espoia (C/Major, 25 -Vilanova d\'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt)","\Cal Pascol és una de les cases més antigues que actualment es conserven dins del nucli de Vilanova d\'Espoia. Possiblement es tracti d\'un edifici aixecat entre es segles XVII-XVIII, amb possibles modificacions al segle XIX. Es tracta d\'una antiga casa destinada a vivenda almenys fins a començaments del segle XX. A la dècada del 1930 era propietat del Sr. Domingo Pascol, d\'on prové el sobrenom de la casa. Es tractava d\'un dels grans propietaris de terres d\'Espoia que va fer aixecar la casa del davant a l\'altre costat del carrer. (fitxa 63) Fins al 1931-32 allotjava una sala de ball a la Planta baixa (entrada pel portal adovellat) i un bar a la 1ª planta, on s\'accedia per la porta petita que queda mig tapada per les plantes. Es tractava del cafè i sala de ball del partit de les dretes. A la dècada del 1940 la única filla del Sr. Domingo Pascol es va casar amb un vinyater de Puigdalba anomenat Claudi. A partir d\'aquests moments s\'utilitzà com a celler i passà a ser conegut com a Celler d\'en Claudi..\
","41.5158600,1.6536300","387654","4596900","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69675-foto-08286-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69675-foto-08286-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69675-foto-08286-60-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2020-09-25 00:00:00","Raque Valdenebro Manrique","","També és coneguda com Casa de Carrer Major, 9. Es tracta d\'una numeració antiga, ja que el número actual de la casa és el 25.","98|119|94","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:39" "6604bbd4c4d16b3e9b7be29a","69676","Edifici de la Societat Republicana Catalana","https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-societat-republicana-catalana","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XX","","\Edifici de planta rectangular entre mitgeres formant part de la línia de cases del carrer Major del nucli de Vilanova d\'Espoia. Es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. El parament constructiu de l\'edifici no es pot apreciar ja que aquest es troba arrebossat amb ciment pòrtland i pintat de color groc. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba encarada a migdia formant part de la línia del carrer. L\'edifici s\'obre a la planta baixa amb dues portes situades als dos extrems de la façana i amb una finestra rectangular al mig. A nivell de primer pis, un balcó continu protegit per una barana de ferro ocupa gran part de la façana. S\'accedeix mitjançant dues portes balconeres protegides per persianes exteriors. Tot i que la disposició de les obertures és asimètrica, el conjunt presenta una gran unitat degut a la unitat d\'elements ornamentals. Totes les obertures es troben decorades per un guardapols que sobresurt de la línia de façana i protegeix la part superior de les obertures. L\'element presenta línies ondulades i finalitza als dos extrems amb una forma arrodonida. Destaca visualment del conjunt de la façana groga per trobar-se pintat en color rosat. La part superior de l\'edifici s\'acaba amb un frontó afegit que sobresurt de l\'alçada general sobre una cornisa motllurada. Es tracta d\'un frontó circular amb formes ondulades entre pilars als extrems. Una línia de maons ressegueix el perímetre exterior del frontó. La data 1930 i les lletres SCR fetes amb tesel·les ocupen l\'interior de la forma circular. L\'interior de l\'edifici cnserva un petit escenari destinat a la reperesentació d\'obres teatrals.\
","08286-61","Vilanova d\'Espoia (C/Major, 17 -Vilanova d\'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt)","\Aquest edifici havia estat una vivenda familiar del nucli de Vilanova d\'Espoia. A la dècada del 1920 la casa va ser convertida en el local i centre de la Societat Republicana Catalana, que agrupava les esquerres del poble. La planta baixa va ser adequada com a sala de ball i el primer pis com a cafè. La façana també va ser ornamentada. En acabar la guerra l\'edifici va ser confiscat pel règim franquista i es va convertir el seu del sindicat agrícola i convertit en economat. El període com a economat va ser molt breu. A la dècada del 1950 l\'edifici va quedar abandonat caient la teulada i creixent els esbarzers a l\'interior. A la dècada del 1970 l\'edifici va ser recuperat per iniciativa popular amb el treballa voluntari dels veïns. La façana es va recuperar, la planta baixa va ser habilitada com a sala d\'exposicions i el primer pis com a bar. En l\'actualitat funciona com a bar els divendres, dissabtes i diumenges i es la seu de la Societat Recreativa i Cultural, conservant per tant les inicials. El centre es manté amb l\'ajuda dels socis que col·laboren en el manteniment del bar. També s\'obre com a sala d\'exposicions per la Festa Major de Vilanova d\'Espoia i com a seu d\'activitats culturals del poble.\
","41.5159000,1.6532100","387619","4596905","1930","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69676-foto-08286-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69676-foto-08286-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69676-foto-08286-61-3.jpg","Inexistent","Noucentisme|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Científic","","","","2020-10-07 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","106|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be29b","69677","Edifici de l\'Antic Forn del C/Major","https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-lantic-forn-del-cmajor","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XVIII-XX","","\Edifici de planta rectangular cobert amb teulada inclinada. Es tracta d\'un edifici aixecat al carrer Major, aprofitant el carreró que baixa entre aquest últim i el carrer de Baix, dins del nucli de Vilanova d\'Espoia. Aquest edifici s\'ha construït en mur de parament irregular, amb la part baixa de les cantonades reforçades per carreus quadrangulars més ben tallats. La façana principal es troba encarada al nord, seguint la línia del carrer Major, i s\'obre amb un portal rebaixat format per dovelles de gran mida disposades horitzontalment i carreus rectangulars formant brancals. La façana de ponent dóna actualment a la plaça Nova, i és accessible des del carreró que baixa del carrer Major a la Plaça Nova. En aquesta façana només s\'ha obert una petita finestra quadrangular i una finestra balconera a nivell de primer pis. A l\'extrem d\'aquesta façana el mur de l\'edifici s\'arrodoneix i deixa intuir l\'existència de l\'antic forn de grans dimensions a l\'interior.\
","08286-62","Vilanova d\'Espoia (C/Major, s/n -Vilanova d\'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt)","\Possiblement es tracti d\'un edifici aixecat a l\'entorn del segle XVIII-XIX, que va arribar com a vivenda a començaments del segle XX. En aquesta casa es trobava el forn del pa que coïa per tot el poble i que encara es pot percebre exteriorment a la façana de ponent. A la dècada del 1980 els propietaris van vendre la casa a l\'Ajuntament que el va convertir en magatzem. No han quedat restes de l\'antic forn.\
","41.5157600,1.6533000","387627","4596889","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69677-foto-08286-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69677-foto-08286-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69677-foto-08286-62-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","98|119|94","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be29c","69678","Casa del C/Major, 21 (Vilanova d\'Espoia)","https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-cmajor-21-vilanova-despoia","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XIX-XX","","\Edifici de planta rectangular entre mitgeres seguint la línia del carrer Major, dins del nucli de Vilanova d\'Espoia. Es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Es tracta d\'una construcció aixecada en mur de parament irregular, arrebossada amb ciment, actualment molt degradat i amb molts trossos caiguts. Les obertures s\'han reforçat amb fileres de maons. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. La façana principal es troba encarada al nord-oest, aprofitant un petit eixamplament del carrer que dóna lloc a la placeta del Pla de Bassot. L\'edifici s\'obre a la planta baixa amb un portal en un extrem de la façana format per fileres de maons que formen una arc escarsser, que recauen sobre un mur format per maons i parament irregular en lloc de brancals ben tallats. A l\'altre extrem de la façana destaca un finestral rectangular acabat també amb un arc rebaixat- A nivell de primer i segon pis, les obertures inferiors es corresponen amb les de la planta baixa, creant un composició de façana força simètrica. A nivell de primer pis destaquen dos balcons protegits per baranes ferro. Com a excepció, una finestra rectangular al mig de la façana, a l\'espai entre balcó i balcó. A nivell de segon pis, seguint la línia de les obertures s\'obre dues finestres balconeres també protegides per baranes de ferro.\
","08286-63","Vilanova d\'Espoia (C/Major, 21 -Vilanova d\'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt)","\L\'edifici va ser aixecat a finals del segle XIX o començaments del segle XX pel Sr. Domingo Pascol, que era un dels grans propietaris de terres d\'Espoia. La casa antiga d\'aquest propietari es trobava al davant i també rebia el nom de Cal Pascol (fitxa 60). En quedar antiga la vella casa va traslladar la seva residència a la nova casa, que també va rebre el nom de Cal Pascol. A la dècada del 1930 el propietari era el Sr. Modest Domingo, que treballava a l\'Ajuntament. Aquest propietari va morir assassinat degut als conflictes de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i en honor seu tot el carrer va rebre el nom de Modest Domingo fins al 1976, en que va recuperar el nom de carrer Major. La família hi va viure fins el 1965, regentant l\'estanc del poble, que es trobava a la planta baixa.\
","41.5157600,1.6535400","387647","4596889","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69678-foto-08286-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69678-foto-08286-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69678-foto-08286-63-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","Aquesta casa era coneguda com Can Pascol, però actualment el nom de Can Pascol o Celler d\'en Claudi s\'ha donat a la casa del davant, que du el núm. 25 que era de mateix propietari (fitxa 60), per tal de mantenir la denominació que s\'ha donat a l\'IPA.","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be29d","69679","Portal de cal Sabater","https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-cal-sabater","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XVIII-XX","","\Portal adovellat situat en un extrem de la façana principal de l\'edifici del carrer Major, 30, dins del nucli de Vilanova d\'Espoia. Es tracta d\'un portal creat per dovelles ben tallades i disposades formant un arc de mig punt, que descansen sobre carreus quadrangulars i rectangulars de mides ben proporcionades, que fan la funció de brancals laterals. Aquest portal podria trobar-se al seu lloc original i haver format part d\'un edifici que posteriorment ha estat restaurat i rehabilitat com a vivenda. És per aquest motiu que el portal ha perdut la seva funció i ha esdevingut finestral. A tal fi, la part inferior del portal ha estat tapiada amb un mur de pedra i l\'espai restant protegit per un enreixat i una finestra de dues fulles de fusta.\
","08286-64","Vilanova d\'Espoia (C/Major, 30 -Vilanova d\'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt)","\Edifici aixecat a finals del segle XVIII o començaments del segle XIX. Era conegut popularment com Cal Sabater, per ser aquest l\'alies del propietari fins a la dècada del 1980. Als anys 80 va ser restaurat. El portal adovellat va ser tapiat i convertit en finestra, obrint la porta principal de la casa a la façana posterior.\
","41.5158000,1.6538100","387669","4596893","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69679-foto-08286-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69679-foto-08286-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69679-foto-08286-64-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","L\'accés actual a la casa es realitza mitjançant un portal allindat en l\'altre extrem de la façana de la casa.","98|119|94","47","1.3","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be29e","69680","Cal Torrescasana","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrescasana","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XVII-XIX","","\Edifici format per dos cossos units i adossats al sud-oest de l\'església de Sant Salvador d\'Espolla, format un angle recte amb aquesta i creant l\'espai de la Plaça de l\'Església. Els dos edificis creen un cos de planta rectangular, però exteriorment es poden distingir els dos edificis que el formen. Tots dos es troben edificats a diferent alçada, aprofitant el desnivell del terreny, i tot dos es cobreixen de manera independent. Mentre que el primer es troba adossat a l\'església es troba en un nivell més alt d\'alçada i es cobreix amb teulada inclinada, el segon edifici que s\'adossa a continuació es troba un nivell més baix i es cobreix a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. El primer edifici sembla tenir una cronologia més antiga i conserva un portal adovellat a la planta baixa precedit per dos graons ben treballats. Es tracta d\'un portal format per dovelles i carreus rectangulars i quadrangulars que formen els brancals i que crea una arcada de mig punt. Actualment aquest portal es troba tapiat i sense ús. A darrera d\'aquest edifici, i coincidint amb una de les façanes de l\'església s\'aprecien les restes d\'una tina amb cairons vernissats de gras dimensions. El segon edifici és de característiques més modernes i va ser aixecat el 1917 adossant a l\'altre. Es tracta d\'una construcció feta amb mur de mamposteria irregular i s\'accedeix mitjançant un portal obert en un extrem de la façana, fet amb maons disposats a sardinell, que creen un arc molt rebaixat. A nivell de primer pis s\'obren dues finestres balconeres, que es corresponen amb dues obertures al pis sota teulada. Es tracta de dos finestrons tancats amb contrafinestres de fusta que permeten la ventilació del pis sota coberta.\
","08286-65","Vilanova d\'Espoia (Pl. de l\'Església, 1 -Vilanova d\'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt)","\Edifici aixecat a l\'entonr del segle XVII o començaments del segle XVIII. La casa era coneguda com Cal Torrescasana, degut al nom de la família propietària. Es tracta de la família propietària de terres més gran d\'Espoia, que residia a la casa i era propietària de l\'era del davant de la casa. Aquest espai és ocupat actualment per la plaça de l\'església. L\'existència de finestres balconeres a nivell de primer pis fan pensar en una renovació d\'aquest nivell a finals del segle XIX. La casa comptava amb tines de grans dimensions, ja que totes les seves terres eren conreades a rabassa morta i els pagesos tenien l\'obligació de venir a fer el vi a la casa. A la dècada de 1960 la propietària era la Sra.Leonor Torrescasana, que va morir vídua i sense fills. La propietat va ser llegada a la família de masovers que hi vivia, dins de la qual s\'ha mantingut.\
","41.5158900,1.6538500","387673","4596903","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69680-foto-08286-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69680-foto-08286-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69680-foto-08286-65-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2020-09-25 00:00:00","Raque Valdenebro Manrique","","Aquesta casa formava part del que devia haver estat un antic casal fortificat, que comptava amb una torre circular datada del segle XV. Segurament devia ser la part més moderna habilitada com a vivenda. La fitxa de l\'IPA num. 6065 \'CASAL DEFENSIU\' descriu un casal al qual s\'accedeix a través d\'un portal adovellat tapat per la vegetació. Al costat es trobava una de base rodona lligada a l\'estructura d\'u contrafort. La coberta era a una vessant. A l\'interior es trobaven dues portes de guix decorades. Aquest casal fortificat es trobava documentat des del segle XII, tot i que es estructures visibles es dataven del segle XV. Aquest casal i la torre formaven part de sector posterior de la casa de Cal Torrescasana, i va ser enderrocat entorn a l\'any 1992, deixant a la vista una de les tines de la casa. La casa de Cal Torrescasana és possible que sigui la identificada en l\'IPA com a Casa a Vilanova d\'Espoia núm. Bé IPA 6066.","98|119|94","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be29f","69681","Cal Batista","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-batista-1","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XVIII-XXI","","\Edifici de grans dimensions amb planta en forma de L, amb una façana a la Plaça Major del nucli de Vilanova d\'Espoia i altra façana al carrer Capellades. L\'angle exterior dels dos carrers es troba ocupat per un cos quadrangular que s\'aixeca en forma de torre fortificada de dos pisos d\'alçada. El cos situat a la Plaça Major té la façana encarada a llevant, i es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. L\'edifici és una construcció aixecada en pedra, en mur de mamposteria irregular, on destaca la cantonada sud-est que està especialment reforçada amb carreus rectangulars ben tallats i ben disposats. També destaca la presència d\'un ràfec al costat nord de la façana, ocupant la planta baixa, que reforça tota l\'estructura de l\'edifici. Entre el ràfec i la cantonada reforçada s\'obre un dels portals que dóna accés a la vivenda. Es tracta d\'un portal adovellat que forma un arc molt rebaixat. Els brancals laterals són fets amb carreus quadrangulars i rectangulars ben disposats. Aquest cos compta amb planta baixa, primer pis i golfes. Pel que fa a la façana els nivells de primer pis i golfes estan arrebossats i pintats de color ocre, destacant cromàticament amb la pedra vista. A nivell de primer pis s\'obre amb dues finestres rectangulars de diferent mida. Les obertures es troben reforçades amb llindes monolítiques i recauen en un empit motllurat a la part inferior. Al nivell de golfes s\'obre un petit finestró. El cos encarat al carrer Capellades és de planta rectangular, i compta amb planta baixa i primer pis amb coberta inclinada. La façana principal encarada al nord. Les obertures són finestres quadrangulars obertes a nivell de primer pis. Totes aquestes obertures són fruit de la darrera restauració. Pel seu cantó nord i ponent, l\'edifici es troba envoltat per una reixa i un mur de tancament, creant un jardí interior. L\'accés al jardí interior es realitza mitjançant un portal de mig punt adovellat al mur de ponent. Es tracta d\'un portal realitzat amb dovelles reaprofitades que ressalta sobre un mur arrebossat i pintat en color clar. La cantonada dels dos cossos es troba ocupada per una torre quadrangular de planta baixa, primer i segon pis, cobert a quatre aigües situat a llevant de l\'edifici i que s\'alinea amb la façana del cos de la plaça major. A la planta baixa d\'aquesta torre s\'obre el portal principal d\'accés al cos del carrer Capellades. Es tracta d\'un portal allindat, encapçalat per una llinda de fusta. A llevant d\'aquest cos s\'adossa un altre cos quadrangular de planta baixa i teulada plana al qual s\'accedeix des de la plaça, i que acollia un espai destinat a tines.\
","08286-66","Vilanova d\'Espoia (Pl. Major, 4 -Vilanova d\'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt)","\Es tracta d\'un edifici restaurat a la dècada del 1990 unint el que eren dues antigues cases de la matexa propietat. Mentre que el cos encarat a la Plaça Major es tracta d\'una antiga casa que podria ser datada entre ell segles XVIII-XIX, el cos encarat al carrer Capellades i la torre són fruit de la rehabilitació de l\'edifici dut a terme en dita dècada de 1990. La propietat era coneguda com Cal Sabater.\
","41.5160900,1.6536300","387655","4596926","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69681-foto-08286-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69681-foto-08286-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69681-foto-08286-66-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2020-09-24 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","98|119|94","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2a0","69682","Corrons de Pedra","https://patrimonicultural.diba.cat/element/corrons-de-pedra","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XIX-XX","","\Conjunt de corrons de pedra encastats als murs que composen l\'estructura de la plaça de l\'església, dins del nucli de Vilanova d\'Espoia. En total es tracta de deu corrons de pedra. Les seves mides corresponents són: 1. 49 cm de diàmetre per 70 cm d\'alçada 2. 53 cm de diàmetre per 70 cm d\'alçada 3. 33 cm de diàmetre per 75 cm d\'alçada 4. 37 cm de diàmetre per 65 cm d\'alçada 5. 52 cm de diàmetre per 67 cm d\'alçada 6. 60 cm de diàmetre per 64 cm d\'alçada 7. 56 cm de diàmetre per 67 cm d\'alçada 8. 60 cm de diàmetre per 71 cm d\'alçada 9. 40 cm de diàmetre per 66 cm d\'alçada 10. 56 cm de diàmetre per 66 cm d\'alçada\
","08286-67","Vilanova d\'Espoia (Pl. de l\'Església, 1 -Vilanova d\'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt)","\Els corrons foren recollits per Mn.Batlle, durant els anys de la seva estada a l\'església parroquial de Sant Salvador d\'Espoia. La seva procedècia era la de masies veïnes, tant d\'Espoia com de la Torre de Claramunt, davnt del perill que poguessi desapareixer. Finalment el 2011 foren col·locats com a element ornamental a la plaça.\
","41.5158900,1.6540300","387688","4596903","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69682-foto-08286-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69682-foto-08286-67-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni moble","Element urbà","Pública","Social","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","98","51","2.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2a1","69684","Font del Fible","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-fible","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XVIII-XXI","","\Font nascuda en una petita coveta situada al marge de ponent del Torrent de la Serra, al seu pas sota el turó on s\'ubica el nucli de Vilanova d\'Espoia. L\'aigua neix sota la pedra de la muntanya, dins de la coveta i es canalitza mitjançant un petit caneló, actualment desaparegut, que li permet caure una pica retallada retallada al terra d\'us 30 cm de fondària. Aquesta pica compta amb una canalització soterrada que condueix el sobrant d\'aigua a un safareig rectangular situat uns metres més avall de la font. Actualment l\'entrada d\'aigua de la canalització es troba embossat, i el sobrant d\'aigua de la font inunda tota la pica, tapant el caneló i impedint que caigui l\'aigua a raig. El safareig de la font s\'ha construït aprofitant el pendent de la muntanya i es troba semiexcavat. Es tracta d\'un safareig rectangular aixecat en maó, amb una filera superior de carreus de pedra sense desbastar. Es tracta d\'un element d\'uns 2 m de llargada per 30 cm d\'alçada. La seva funció era la d\'emmagatzemar aigua per regar els horts que s\'estenien per les feixes situades de manera esglaonada a sota, fins arribar al peu del torrent de la Serra.\
","08286-69","Vilanova d\'Espoia ( 08789 La Torre de Claramunt)","\La font del Fible és una de les més antigues del nucli de Vilanova d\'Espoia. Es tracta d\'una font privada, excavada per tal d\'obtenir aigua i poder regar l\'horta que creixia als marges del torrent de la Serra, al peu del nucli de Vilanova d\'Espoia. Tot i tractar-se d\'una font privada, cuidada pel propietari dels horts, els veïns d\'Espoia hi tenien accés i de forma habitual podien anar a buscar aigua, que en ocasions era de boca.\
","41.5178100,1.6588000","388089","4597110","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69684-foto-08286-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69684-foto-08286-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69684-foto-08286-69-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Productiu","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","98|119|94","2153","5.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2a2","69685","Font del Sabater","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sabater","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XX","","\Font que neix al marge del torrent de la Serra. L\'aigua neix a mitja alçada del pendent i es recull mitjançant un caneló metàl·lic encastat en un tram de paret de maó que reforça la paret natural del terreny. L\'aigua es recull en una bassa excavada al terra d\'uns 3 metres de llargada per 1 m d\'amplada i uns 0,50 m de fondària. Es tracta d\'una basa executada en maó, que reforça la paret natural del terreny, i rematada a la part superior per una filera de carreus de pedra de mida irregular sense desbastar. Actualment l\'interior de la bassa es troba impermeabilitzada per una lona. Per tal de salvar el desnivell del terreny, la bassa es troba excavada en un terreny esglaonat per feixes de pedra seca, quedant elevada pel que fa al conjunt d\'horts que ha de regar. L\'aigua es pren actualment mitjançant una manega. Tot i ser una font privada es beneficien del seu ús tots els propietaris dels horts de l\'entorn.\
","08286-70","Vilanova d\'Espoia (08789 La Torre de Claramunt)","\Tot i que podria tractar-se d\'una antiga font d\'aigua, l\'estructura actual podria tractar-se d\'una obra executada a començaments del segle XX, executada en maó. Es tracta d\'una font privada a la qual hi tenien dret els propietaris d\'horts de la contrada. Al peu d\'aquesta font, a tocar de riera hi havia els safareigs on les dones del poble baixaven a rentar la roba fins a la dècada del 1970 en que va arribar l\'aigua a les cases. Dins del poble d\'Espoia no hi havia safareigs públics.\
","41.5137100,1.6579500","388011","4596656","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69685-foto-08286-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69685-foto-08286-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69685-foto-08286-70-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Productiu","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","Aquest sector del torrent és conegut com el de la Font Vella, tot i que no s\'ha pogut identificar cap indret amb aquest lloc. Uns metres a ponent, seguint el curs del torrent es trobaven els dos safareigs públics d\'Espoia. Aquests safareigs estaven coberts per una teulada. Uns metres al nord, seguint el curs, es trobava el safareig de rentar la roba dels difunts, que rebia l\'aigua que sobrava dels dos safareigs públics. Actualment tota la zona es troba molt emboscada i plena de vegetació , fent impossible observar l\'existència de restes.","119|98","2153","5.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2a3","69686","Font pública de la Torre Baixa, 191","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-publica-de-la-torre-baixa-191","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XX","","\Font pública ubicada al peu del carrer de la Torre Baixa, 191, aprofitant el mur exterior de la casa de Ca l\'Onofre, però dins del barri de la Torre Baixa, davant de les cases de La Rata. Es tracta d\'un element urbà format per un brollador modern en forma d\'aixeta encastat en u mur de pedra format per lloses mal tallades, que unides creen una paret rematada a la part superior en forma d\'arc de mig punt. L\'aigua cau a una pica de ciment de 80 cm d\'amplada per 92cm d\'alçada i 50 cm de fons. A tocar de la pica s\'ha disposat un banc de pedra adossat al mur.\
","08286-71","La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt)","\Font pública construïda a finals del Segle XX, com a part de l\'acondicionament del barri de La Rata i del carrer de La Torre Baixa\
","41.5447100,1.6875700","390535","4600059","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69686-foto-08286-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69686-foto-08286-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69686-foto-08286-71-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni moble","Element urbà","Pública","Social","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","119|98","51","2.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2a4","69687","Font pública de la Torre Baixa, 135","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-publica-de-la-torre-baixa-135","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XX","","\Font pública construïda a la cantonada del carrer de la Torre Baixa amb el carrer que puja a la urbanització de Ca l\'Anton, al mur de ponent. Es tracta d\'un element urbà aixecat aprofitant la cantonada sobre dos graons, que crea un petit espai precedent en forma de placeta. Com a font, aquesta consisteix en un brollador modern de ferro, encastat en un tram de paret que destaca de l\'entorn de pedra. Es tracta d\'un fragment de mur protegit amb un enllosat creat amb rajoles quadrangulars marrons i grogues, delimitat exteriorment per una filera de maons que creen el requadre. L\'aigua cau a una pica de ciment de 88 cm d\'amplada per 20 d\'alçada i 64 de fons, que es recolza sobre una base de maons de 33 cm d\'alçada per 66 de fons. A tocar de la font s\'ha dipossat un banc adossat format per una llosa de pedra recolzada sobre un carreu sense treballar.\
","08286-72","La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt)","","41.5434600,1.6875200","390529","4599921","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69687-foto-08286-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69687-foto-08286-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69687-foto-08286-72-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni moble","Element urbà","Pública","Social","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","119|98","51","2.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2a5","69688","Bosc del Coll de Mata","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-coll-de-mata","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","","","\Massa boscosa que creix sobre el Coll de Mata, ocupant bona part del sector de migdia del terme municipal. La serra del Coll de Mata s\'esten en sentit Est-Oest, tancant la vall de Vilanova d\'Espoia i la Serra per migdia i està formada per dit Coll, i pels turons de la Casa Blanca i del Felício. La seva alçada màxima és de 553 m i destaca el sector del Coll de Mata, que li dóna nom, entre les dues alçades màximes. El bosc que creix és un bosc principalment de pi blanc i un sotabosc d\'arbust. L\'escassa explotació del bosc les darreres dècades ha afavorit la presència d\'espècies mediterrànies que conviuen amb el pi blanc com són l\'alzina i el pi negre. L\'abundància de pi blanc s\'explica bàsicament per l\'explotació intensiva que es va fer d\'aquest bosc fins a la dècada de 1940-1950, associada a tasques d\'explotació de la fusta: llenyataires, carbones, forns de calç, i a l\'ocupació de la vinya en les zones de soley de la muntanya. Aquesta explotació intensiva del bosc, va ser la causa de la renovació constant de la vegetació, i del fet de no trobar arbres d\'edat avançada. A partir de la dècada del 1950 els treballs relacionats amb el bosc es van anar abandonant i va ser la causa del creixement del sotabosc.\
","08286-73","Vilanova d\'Espoia (08789 La Torre de Claramunt)","","41.5111400,1.6737600","389326","4596350","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69688-foto-08286-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69688-foto-08286-73-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Social","","","","2020-09-24 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","","2153","5.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2a6","69689","Camí de Mediona/ de Matacavalls","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-mediona-de-matacavalls","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XVII-XXI","","\Camí de terra que neix al nucli de La Serra i s\'adreça costa amunt en direcció Sudoest fins al terme de Sant Joan de Mediona travessant els plans del Mas d\'en Ponç i del Mas Martí, ja dins d\'aquest darrer terme. Aquest camí, d\'uns 3 m. d\'amplada travessa una zona amb conreus i boscos fins arribar a aquests darrers plans, i compta amb alguns petits ramals, com el que du al mas Cal Jaume Llorenç o a alguns camps veïns.\
","08286-74","La Serra (08789 La Torre de Claramunt)","\Aquest camí era la via que habitualment solien prendre els veïns del nucli de la Serra i també de Vilanova de l\'Espoia que treballaven com a parcers les vinyes de les planes del mas d\'en Ponç i del mas Martí. També era el camí que tradicionalment es feia servir per anar a Mediona. Tradicionalment era conegut com el camí de Matacavalls per la pujada que fa fins arribar a un petit turonet, just abans dels esmentats plans. A partir d\'informació oral obtinguda, se sap que aquesta pujada era temuda quan s\'havia d\'anar amb els carros plens ja que els cavalls patien molt durant la pujada. A conseqüència d\'això era conegut popularment com a camí de Matacavalls.\
","41.5110000,1.6463100","387035","4596370","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69689-foto-08286-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69689-foto-08286-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69689-foto-08286-74-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","98|94","49","1.5","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2a7","69690","Font pública de la Serra","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-publica-de-la-serra","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XX","","\Font pública ubicada a l\'entrada del nucli de la Serra, venint des dela BV-2135, en un espai cantoner, al peu del carrer del camí de Matacavalls. La font es una estructura de maó i ciment, aixecada sobre un graó fet de carreus de pedra que salva el desnivell de l\'indret. Es tracta d\'una font connectada a la xarxa pública d\'aigua. Tota la font s\'aixeca sobre una base quadrangular de maó de 45 cm d\'alçada sobre el qual recau una pica de ciment de 63 cm d\'amplada, per 98 cm de fons. Sobre la pica s\'alça una paret de ciment en la qual s\'encasata un brollador metàl·lic. La paret es corona amb un petit frontó fet també de ciment i acabat en una forma arrodonida. L\'alçada general de l\'element és de 1,50 m d\'alçada. A banda i banda de la paret s\'aixeca un petit mur de maó.\
","08286-75","La Serra (08789 La Torre de Claramunt)","\Al frontó de la font es pot llegir la data de construcció ANY 1970. Aquesta data coincideix amb el moment de l\'arribada de l\'aigua a les cases de Vilanova d\'Espoia i La Serra.\
","41.5126200,1.6503900","387378","4596544","1970","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69690-foto-08286-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69690-foto-08286-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69690-foto-08286-75-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni moble","Element urbà","Pública","Social","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","119|98","51","2.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2a8","69691","Marge del camí del Pla de les Sitges al Coll de Frígols I","https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-del-cami-del-pla-de-les-sitges-al-coll-de-frigols-i","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XIX","Cal un cert tipus de manteniment d\'aquestes estructures com la netega de la vegetació i la reposció de pedres caigudes.","\Marge de pedra seca que recorre un tram mig del camí que des del Pla de les Sitges, i des de la carretera BV-2133 s\'adreça al Coll de Frígols i acaba al peu de la carretera BV-2134. S\'estén en sentit Nordoest-Sudest uns 300 metres, servint de marge de les terres de conreu. Es tracta d\'un mur aixecat en pedra travertínica local sense desbastar aixecat amb el sistema tradicional de construcció en pedra seca, apuntalant les pedres mes grosses amb pedra petita. La seva alçada varia segons el tram, però oscil·la entre el 1,60 i 1,80 metres, i el seu gruix també oscil·la entre els 40 cm i els 60 cm.\
","08286-76","Pla de les Sitges (08789 La Torre de Claramunt)","\Aquest tipus d\'estructures es corresponen a una explotació intensiva dels camps de conreu del voltant i a la delimitació de camins. Cal pensar que es tracta d\'un mur que podria haver estat aixecat a mitjans del segle XIX en ple període d\'explotació intensiva de la vinya, a l\'igual que algunes de les construccions de pedra seca del voltant.\
","41.5354300,1.6718000","389204","4599049","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69691-foto-08286-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69691-foto-08286-76-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Productiu","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","98","47","1.3","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2a9","69692","Font de Frígols","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-frigols","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XX","L\'accés a la font es fa mitjançant unes petites escaletes, però no està indicat i si no es coneix la ubicació és molt difícil de trobar. Per altra banda, la vegetació ha envaït bona part de l\'entorn i amenaça amb tapar definitivament l\'indret.","\Font ubicada al marge d\'un dels camins rurals que des del Pla de les Sitges pugen al Coll de Frígols, en un revolt emboscat. L\'aigua neix al peu de la muntanya, arran de terra, i la com a element arquitectònic la font consisteix en fragment de mur de maó de 40 cm d\'amplada per 110 d\'alçada, que s\'arrambla a la paret. El doll d\'aigua s\'escorre a través d\'un petit canal metàl·lic arran de terra que recull l\'aigua en una pica de terra oberta directament al sòl de 30 cm de fondària.\
","08286-77","Coll de Frígols (08789 La Torre de Claramunt)","\Es tracta d\'una de les fonts tradicionals ubicada al peu del coll de Frígols utilitzada per la pagesia local que conreava els camps dels voltants. Tot i que pot tenir un orígen antic, la construcció actual és fruit d\'una adequació de la dècada del 1970 feta pels propietaris d\'un camp veí.\
","41.5346200,1.6741300","389397","4598956","","08286","La Torre de Claramunt","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69692-foto-08286-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69692-foto-08286-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69692-foto-08286-77-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Productiu","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrqiue","","","119|98","2153","5.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2aa","69693","Marge del camí del Pla de les Sitges al Coll de Frígols 2","https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-del-cami-del-pla-de-les-sitges-al-coll-de-frigols-2","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XIX","","\Marge de pedra seca que recorre el tram final d\'un dels ramals del camí, que des del Pla de les Sitges i des de la carretera BV-2133 s\'adreça al Coll de Frígols, i acaba al peu de la carretera BV-2134. Concretament es tracta del ramal de llevant que passa al peu del Coll de Frigols. S\'esten en sentit Nordoest-Sudest uns 300 metres, servint de marge de les terres de conreu. Es tracta d\'un mur aixecat en pedra travertínica local sense desbastar aixecat amb el sistema tradicional de construcció en pedra seca, apuntalant les pedres mes grosses amb pedra petita. La seva alçada mitjana és de 1,70 i metres, i el seu gruix també oscil·la entre els 30 cm i els 50 cm. Es tracta d\'una estructura que s\'adapta a les irregularitats del terreny i en ocasions es recolza sobre la pedra vista, creant un petit graó.\
","08286-78","Coll de Frígols (08789 La Torre de Claramunt)","\Aquest tipus d\'estructures es corresponen a una explotació intensiva dels camps de conreu del voltant i a la delimitació de camins. Cal pensar que es tracta d\'un mur que podria haver estat aixecat a mitjans del segle XIX en ple període d\'explotació intensiva de la vinya, a l\'igual que algunes de les construccions de pedra seca del voltant.\
","41.5342000,1.6749100","389461","4598909","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69693-foto-08286-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69693-foto-08286-78-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Productiu","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","98","47","1.3","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2ab","69694","Bosc del Camaró","https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-camaro","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","","","\Zona boscosa que cobreix el vessant nord del Turó de la Torre, al cantó nord del Collet de Morei. Es tracta d\'una bosc que s\'esten per la carena i la falda de ponent del turó fins al mas del Camaró, ascendint per la falda de muntanya des del torrent del Camaró. Es tracta d\'un bosc de pi roig (pinus silvestris), alzina i roure força antic, ja que el conreu de la vinya , que havia ocupat tot el turó, va ser abandonat a finals del segle XIX en aquests indrets més difícils de mantenir. A les zones més baixes de la muntanya, conreades durat més temps, el pi roig comparteix espai amb el pi blanc (pinus halepiensis) i amb un sotabosc més crescut. També és en aquestes zones més baixes de la muntanya on es poden apreciar ,hores d\'ara, restes de construccions de pedra seca (barraques i marges). En aquests sectors, el sotabosc de boix i arbust és més abundant. Al peu d\'un dels camins del bosc es troba la Font del Camaró. (fitxa 87)\
","08286-79","Coll de Frígols (08789 La Torre de Claramunt)","\La part plana d\'aquest turó, on hi ha el jaciment, havia estat conreada; Amador Romaní , quan descriu les troballes arqueològiques, esmenta bancals abandonats i afirma que no massa temps enrere l\'indret s\'havia convertit en un abocador municipal de deixalles. Quan l\'Ajuntament del municipi va decidir dignificar aquest lloc, segons els varen informar, no sols es van endur les deixalles, sinó que també varen rebaixar el nivell del turó en aquest sector. Tots els topònims d\'aquesta zona estan relacionats amb la propera casa del Mas Camaró (fitxa 44). Cal pensar que aquest sector del terme s\'englobava dins de les seves propietats.\
","41.5354200,1.6781200","389731","4599040","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69694-foto-08286-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69694-foto-08286-79-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Social","","","","2020-09-24 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","A. Romaní va detectar en aquest indret dues alineacions de pedres; en un extrem d\'aquesta última hi aprecià els fonaments circulars d\'una torre (murs a base de dues filades de pedres amb una amplada de 0\'90 metres). També esmenta una pedra dreta.(fitxa 15)","","2153","5.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2ac","69695","El Manou Vell","https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-manou-vell","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XVIII-XXI","La casa va ser rehabilitada a la dècada del1980 donant-li el seu aspecte actual.","\Edifici de planta quadrangular aixecat en mur de paredat comú amb les cantonades reforçades per carreus ben tallats i ben disposats. La coberta es fa a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba encarada a migdia, i es té accés mitjançant un petit pati interior al davant de la casa que queda tancat per un mur que arrenca dels extrems de les dues façanes laterals. El portal d\'accés a aquest pati precedent a la casa es troba al pany de mur encarat a llevant i està protegit per una porta de fusta de doble batent. I protegit per un petit teuladet. El portal principal d\'accés a la casa es troba situat a l\'extrem de llevant de la façana i es tracta d\'un portal rebaixat obrat amb fileres de maó disposades a sardinell. Encastat a la paret i sobre l\'arcada del portal s\'observa un carreu de pedra que du gravada la data de 1883, que es podria correspondre amb una de les rehabilitacions importants de la casa. A nivell de primer pis destaquen quatre finestres quadrangulars sense ornaments i dos petits finestrons a nivell de golfes, just sota la teulada. La façana de llevant també ha estat modificada i s\'observen diverses portes adintellades i una filera de finestres quadrangulars a nivell de primer pis, sense cap ornament rellevant. L\'existència de diverses portes a la casa es correspon a la necessitat de donar accés a les diverses vivendes en les quals es troba distribuït l\'interior de la casa. A l\'interior es conserva l\'embigat de fusta, i al rebedor de la planta baixa, es conserva una arcada de mig punt formada per dovelles molt regulars i ben tallades.\
","08286-80","Coll de Mata (Mas el Manou Vell s/n 08789 La Torre de Claramunt)","\Malgrat que no apareix esmentada fins als capbreus del segle XVIII, possiblement es tracti d\'una de les masies d\'origen medieval del terme de la Torre de Claramunt. El fet d\'anomenar-se: Manou Vell, podria indicar alguna relació històrica amb la veïna casa del Manou de la Poiosa, situat a l\'altre costat del Coll de Mata. Arquitectònicament, l\'edifici podria ser una construcció del segle XVIII, amb una reforma important entorn al 1883. En aquest moment és possible que la casa fos ampliada afegint un tram a llevant del vell mas. Aquest afegit hauria tapat la façana principal original que podria haver estat encarada a llevant en el seu origen. L\'afegit d\'aquest tram hauria canviat l\'orientació de la casa, que hauria passat a tenir la façana principal a migdia. La família propietària va abandonar la casa a mitjans del segle XX, quedant en mans de tres germanes propietàries i sense descendència que només residien esporàdicament. La casa fou adquirida i rehabilitada pels seus actuals propietaris en la dècada del 1980.\
","41.5074400,1.6582800","388028","4595959","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69695-foto-08286-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69695-foto-08286-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69695-foto-08286-80-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","98|94","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2ad","69696","Fita de terme amb Carme","https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-amb-carme","\AA.DD. (2006) Replantejament de la línia de delimitació entre el terme municipal de La Torre de Claramunt i els municipis colindants. Departament de Política territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya.\
","XX","La seva ubicació al mig del bosc fa que la vegetació de l\'entorn i el creixement del sotabosc la tapin i la puguin fer desaparèixer.","\Fita de pedra de forma irregular inserida al terra, al peu d\'un pi de grans dimensions. Les seves mides són 0,21 m d\'amplada per 0,16 m d\'alçada i 0,17 m d\'amplada. No s\'observen gravats ni indicacions de termes.\
","08286-81","Les Pinedes de l\'Armengol (08789 La Torre de Claramunt)","\Possiblement la fita sigui fruit d\'una afitació realitzada a mitjans del segle XX, ja que no conserva cap element decoratiu o gravat a la vista que pugui permetre una datació anterior. La seva funció era la de delimitar els terme de La Torre de Claramunt i Carme. Darrerament ha estat inclosa dins del replantejament de la línia de delimitació del terme amb els seus colindants efectuat l\'any 2006.\
","41.5200200,1.6393900","386473","4597380","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69696-foto-08286-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69696-foto-08286-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69696-foto-08286-81-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Social","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manique","","La fita es troba molt enterrada i no cal descartar que a la seva part inferior conservi algun tipus de gravat.","119|98","47","1.3","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2ae","69697","Torrent del Manou","https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-manou","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","","","\Torrent que neix al prop de turó del Coll de Mata i recorre la vall de l\'Espoia en sentit oest-est fins a desgüassar al riu d\'Agost, als peus del Collet del Morei. El seu cabal depèn molt de l\'estacionalitat. Rep pel camí les aigües ocasionals dels torrents estacionals de Mas d\'en Ponç, de la Serra i de l\'Oriol. Tots tres baixen del sector muntanyós que tanca a migdia la vall de l\'Espoia i el terme, mentre que el torrent Manou discorre pel fons de la vall. Paisatgísticament el seu impacte és important, creant un fons de vall present amb una vegetació diferenciada dels camps de conreu veïns. L\'abundància d\'aigua determina l\'existència d\'un bosc de ribera al llarg del seu recorregut. Es tracta d\'un bosc de ribera típic dels torrents, i del curs alt i mig dels rius. A les riberes on la disponibilitat hídrica és més abundant domina el vern (Alnus glutinosa), acompanyat del freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), l\'avellaner (Corylus avellana) i un estrat arbustius amb saüc (Sambucus nigra) i sanginyol (Cornus sanguinea), la sarga (Salix eleagnos), etc.\
","08286-82","Vilanova d\'Espoia (08789 La Torre de Claramunt)","\El topònim Manou, possiblement estigui relacionat amb la propera casa del Mas del Manou, que domina aquest sector de la vall d\'Espoia.\
","41.5188000,1.6634200","388476","4597214","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69697-foto-08286-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69697-foto-08286-82-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Social","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","Al seu tram just abans de la seva unió amb el torrent del Manou el curs del torrent ha desgastat considerablement la roca creant un gorg força profund al peu del turó d\'Espoia, just abans d\'arribar al Pont Nou d\'Espoia.","","2153","5.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2af","69698","Torrent del mas d\'en Ponç","https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-mas-den-ponc","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","","Es tracta d\'un torrent molt perdut en els seus primer trams. La part baixa del torrent ha estat força desconfigurada.","\Torrent estacional que neix al turó de la urbanització de les Pinedes de Ca l\'Armengol i baixa en direcció a llevant fins a la vall de l\'Espoia. A \'alçada del nucli urbà de Vilanova de l\'Espoia desgüassa en el torrent del Manou. Es tracta d\'una torrentera que depen molt de la pluviometria anual, portant aigua nomès en ocasions de plujes abundants. La seva llera és molt estreta i la manca d\'aigua permanent impideix una vegetació pròpia d\'un bosc de ribera. Un cop a la vall, el torrent es troba canalitzat en alguns trams, al seu pas pels camps de conreu. Es tracta d\'una canalització feta excavant el propi llit del torrent, però deixant-lo a la vista.\
","08286-83","Vilanova d\'Espoia (08789 La Torre de Claramunt)","\El nom de torrent de Mas d\'en Ponç es degut a que neix en les proximitats de l\'antic Mas d\'en Ponç.\
","41.5156200,1.6475300","387145","4596881","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69698-foto-08286-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69698-foto-08286-83-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Social","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","","2153","5.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2b0","69699","Riu Anoia","https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-anoia-0","\LLORET I ORTÍNEZ, T. (2006) \'Els molins paperers de l\'Anoia al segle XVIII: entre el mas i la fàbrica\' a Miscel·lània Aqualatensia/12. CECI. Pg..143-183. MUNÉ I SELLARÉS, L. (1983) \'Els molins paperers de a comarca de l\'Anoia. Introducció al seu estudi\' a Miscel·lània Aqualatensia/3. CECI. pàg 185-23. RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","","","\El riu Anoia és la principal conca fluvial que travessa la Comarca de l\'Anoia, a la qual dóna nom. El seu naixement es produeix en quatre deus entre Calaf i Argençola, i no és fins que no s\'ajunten al municipi de Jorba, que es pot parlar pròpiament dit del riu Anoia. Desemboca al riu Llobregat al municipi de Martorell. La seva llargada és de 68 km., i recorre els municipis de Jorba, Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, la Pobla de Claramunt, La Torre de Claramut, Capellades, Sant Sadurní d\'Anoia, Gelida i Martorell. El riu Anoia travessa el terme de La Torre de Claramunt pel seu extrem est, en sentit nord-sud, creant una llengua de terra que forma part del municipi a l\'altre costat del riu. És a més a a més, el destí final de la riera de Carme, que recull l\'aigua bona part dels torrents i rieres que travessen el terme. L\'entorn del riu conserva una vegetació formada per espècies típiques d\'aquest hàbitat com la canya (Arundo donax), el pollancre (Populus nigra), l\'àlber (Populus alba), la freixa de fulla petita (Faxinus angustifolia), etc. A l\'interior del riu trobem el canyís (Phragmatites australicus), la boga (Typhetum latifoliae i T. angustifolia) etc; també cal fer esment dels créixens (Apiuin nodiflorum, Nasturtiuin officinale). També, dintre d\'aquesta vegetació, ens cal fer esment de les espècies del gènere Cardus, de l\'olivarda (Inula viscosa) i el llentiscle (Pistacia lendscus), totes elles productores de fruits i llavors tan importants per als ocells granívors i frugívors durant el seu pas postnupcial i a l\'hivern\
","08286-84","La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt)","\Històricament el riu fou un dels eixos vertebradors de la comarca de l\'Anoia, del qual rep el nom, i ha estat font d\'aprofitament econòmica important, especialment per l\'aprofitament del curs fluvial com a font energètica per al moviment de molins i desprès indústries. En el cas del riu Anoia, al seu pas per La Torre de Claramunt, destaquen especialment les indústries papereres (molí del mig i molí de baix), avui transformat en les empreses Virtisú, SL\
","41.5432400,1.6899100","390728","4599893","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69699-foto-08286-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69699-foto-08286-84-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Social","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","Actualment la presència del riu al municipi és molt poc apreciable, sobre tot perquè travessa un sector molt petit del terme i perquè passa per un sector totalment envoltat de carreteres i nusos de comunicació, on s\'ubiquen nombrosos polígons industrials, així com les indústries Virtisú, SL amb la qual cosa l\'accés es fa molt difícil.","","2153","5.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2b1","69700","Torrent de la Serra","https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-serra","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","","","\Torrent que neix en el veí municipi de Sant Joan de Mediona i baixa fins prop del nucli de la Serra i fins la vall d\'Espoia fins a desgüassar al torrent del Manou, a tocar del nucli de Vilanova d\'Espoia. Es tracta d\'un torrent molt irregular, que depèn molt de la pluviometria anual, amb una llera molt irregular. El poc cabal del torrent no dóna peu al desenvolupament d\'una vegetació pròpia d\'un bosc de ribera.\
","08286-85","La Serra (08789 La Torre de Claramunt)","\El torrent, rep el nom del veí nucli de la Serra, per la seva proximitat geogràfica.\
","41.5130900,1.6547500","387743","4596591","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69700-foto-08286-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69700-foto-08286-85-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Pública","Social","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","","2153","5.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2b2","69701","Roure de les Pinedes de l\'Armengol","https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-les-pinedes-de-larmengol","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","","","\Roure pènol (Quercus robur) de grans dimensions ubicat a tocar de la font de l\'Armengol, a la Plaça de l\'Univers, dins de la Urbanització de les Pinedes de l\'Armengol. L\'exemplar es troba situat al peu de la font, a tocar d\'un altre exemplar de similars característiques però més petit. La seva alçada és d\'entre 20 i 30 metres. Manté un tronc clivellat amb escorça grisenca de 5,30 m de diàmetre, amb un abundant brancatge que creix en amplada. Es tracta d\'un arbre de fulla caduca, allargassada, profundament lobulada i amb dues orelleres a la base. Les fulles tenen entre 5 i 10 cm i la seva nervació és pinnada. Els fruits són glans que pengen d\'un peundle molt llarg. Madura a la tardor i s\'usava normalment per a l\'engreix de bestiar.\
","08286-86","Pinedes de l\'Armengol (Pl. de l\'Univers, s/n 08789 La Torre de Claramunt)","\Aquest exemplar i el del costat són el darrer exemple del que devia ser la vegetació originària que cobria aquest vessant de la muntanya. El conreu intensiu de la vinya i la necessitat de llenya per mantenir els forns de calç va anar acabant poc a poc amb e bosc mixt format per alzinar i rouredes, substituint-lo pels boscos de pi blanc que van créixer de forma abundant a sobre de les antigues feixes abandonades de la vinya. Aquest roure centenari es troba ubicat, a més a més, en el nucli originari de la urbanització de les Pinedes de l\'Armengol, que va créixer a partir d\'aquest sector de la muntanya. Com a element ornamental es van mantenir els dos roures i la Font de l\'Armengol. (fitxa 130)\
","41.5157500,1.6181000","384689","4596935","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69701-foto-08286-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69701-foto-08286-86-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Espècimen botànic","Pública","Social","","","","2021-05-26 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","","2151","5.2","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2b3","69702","Font del Camaró","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-camaro","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XX","","\Font ubicada al pendent de la muntanya, a la part alta del Torrent del Camaró. La deu d\'aigua es troba protegida actualment per una construcció de maó en forma de caseta. Es tracta d\'un casetó de planta quadrangular, de 1,55 m per 1,55 m, coberta amb una triple filera de maons que creen una sostre d\'arcada rebaixada. A la part davantera del casetó, una porta metàl·lica protegeix protegeix la font. Un petit espai davant de la porta queda delimitat per un mur de maó que forma un angle recte. Per accedir a aquest espai davanter i a la porta metàl·lica cal baixar dos graons fets amb maó.\
","08286-87","Urbanització Ca l\'Anton (Mas El Camaró, s/n 08789 La Torre de Claramunt)","\Antiga font del terme de La Torre, vinculada segurament a la històrica casa veïna del Mas del Camaró. Aquestes darreres dècades la font ha estat protegida amb la construcció del casetó de maó. El seu cabal depen molt de la estacionalitat.\
","41.5358600,1.6766700","389611","4599091","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69702-foto-08286-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69702-foto-08286-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69702-foto-08286-87-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Social","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","119|98","2153","5.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2b4","69703","Antic pont de Vilanova d\'Espoia","https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-pont-de-vilanova-despoia","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XIX","Actualment el pont es troba en desús i totalment cobert per la vegetació. La seva alçada és lleugerament inferior a la del pont actual, que s\'aixeca just a tocar del vell, fent que sigui un element molt difícil de veure.","\Antic pont de la carretera que antigament unia el poble de Vilanova d\'Espoia amb el nucli de Capellades, salvant el desnivell ocasionat pel torrent del Manou. Es tracta d\'una construcció aixecada en pedra picada de mida regular que forma un mur de paredat comú, amb pedres naturals sense picar, colocades en verd amb mescla de calç i grava. El pont conforma una gran arcada de mig punt que salva el desnivell del congost que crea el torrent del Manou, just al peu del turó s\'aixeca en nucli de Vilanova d\'Espoia. La seva amplada és d\'uns 4 m. aprox. I la seva llargada és de 25 m. Als extrems de l\'arcada l\'estructura es reforça ambdues rafes atalussades, un per cada banda, adossades al mur. Per sobre del pont transcorria l\'antiga carretera.\
","08286-88","Vilanova d\'Espoia (08789 La Torre de Claramunt)","\La construcció de l\'antic pont d\'Espoia es paral·lel a la construcció de la carretera de Vilanova d\'Espoia a Capellades, que devia substituir el camí tradicional d\'Espoia. L\'objectiu de la construcció de la carretera i el pont tenia com a objtectiu facilitar el trànsit rodat, a diferència de l\'antic que camí que nomès permetia el transport d\'abast. La construcció de la carretera i el pont devia tenir lloc a finals del segle XIX o començaments del segle XX.\
","41.5157600,1.6589400","388097","4596882","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69703-foto-08286-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69703-foto-08286-88-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Sense ús","","","","2020-09-24 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","Al fons de l\'AMFI dipositat a l\'Arxiu Comarcal de l\'Anoia (ACAN) es conserva una fotografia amb núm. de registre 00981, de data 1927, on es pot observar el pont antic de Vilanova d\'Espoia i la carretera vella, abans de la construcció del pont i la carretera nova. (fitxa 129)","98","49","1.5","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2b5","69704","Pont Nou de Vilanova d\'Espoia","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-de-vilanova-despoia","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XX","","\Pont que salva el desnivell que crea el torrent del Manou, al peu del turó del nucli de Vilanova d\'Espoia. Es tracta d\'una construcció feta en mur de parament antic fet amb pedres irregulars bonyarrudes i sense picar-les gens, amb les juntes amples i plenes de morter. L\'estructura del pont consisteix en una gran arcada de diafragma que salva el desnivell, reforçada al seu perímetre exterior per carreus de pedra rectangular ben tallats. Els murs laterals, a banda i banda de l\'arcada es reforcen amb dues rafes, a banda i banda del mur, atalussades, adossades a la part exterior de la paret. La seva mida és de 25 m de llargada per 6 d\'amplada. Com a element decoratiu la part superior del pont de pedra s\'embelleix amb un mig bocell que recorre tota la llargada del pont per sota de la cornisa superior. Aquestes dues darreres estructures del pont són difícils d\'apreciar per haver construït la moderna carretera i barana a sobre, que sobresurt per ambdós costats del pont.\
","08286-89","Vilanova d\'Espoia (08789 La Torre de Claramunt)","\Aquest pont podria haver estat aixecat a la dècada del 1930, ja que el transport regular de viatgers entre Capellades i Vilanova d\'Espoia té lloc des del 1953 per la línia de Magí Montferri. El pont nou substituïa l\'antic pont d\'Espoia, i s\'aixecava a migdia de l\'antic, a un metre escàs de distància, obligant a desplaçar el traçat de la carretera. L\'asfaltat actual de la carretera va obligar a la construcció d\'una plataforma d\'asfalt i una barana que recauen sobre l\'estructura del pont antic sobresortint uns metres a banda i a banda.\
","41.5157100,1.6589400","388097","4596876","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69704-foto-08286-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69704-foto-08286-89-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2020-09-25 00:00:00","Raque Valdenebro Manrique","","","98","49","1.5","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2b6","69705","Camí Ral","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-19","\TORRAS I RIBÉ, J.M. (1991) La Comarca de l\'Anoia en les descripcions de viatgers moderns (1494-1834). Consultat el 28/5/13 a http://www.cch.cat/pdf/torras_02.pdf\
","XV-XIX","","\Fragment d\'antic camí ral que travessava el terme de La Torre de Claramunt en sentit NO-SE, seguint la vall del riu Anoia. Aquest fragment formava part de l\'antic camí d\'Aragó, que des de Barcelona i Martorell es dirigia cap a Igualada seguit la vall del riu Anoia. En arribar a Capellades el camí es dirigia fins a la Font de la Reina, en terme de Capellades, i entrava a La Torre de Claramunt passant per davant del molí de cal Roda i seguint la línia de l\'actual carrer de La Torre Baixa, i seguia a través del barri de la Rata, ja en terme de La Pobla de Claramunt. Actualment les traces de l\'antic camí ral s\'han convertit en el carrer principal del barri de La Torre Baixa, amb edificis a banda i banda. Es tracta d\'un carrer asfaltat que vertebra el barri en sentit N-S.\
","08286-90","La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt)","\Existeixen testimonis de l\'existència de l\'antic camí ral d\'Aragó al seu pas per Igualada en relats de viatgers del s.XV. La presència d\'aquest camí era vital per l\'economia i les comunicacions del regne i ha deixat la seva empremta en la toponímia local d\'algunes poblacions properes com Vilanova del Camí. TORRAS (1991: 6). El pas del camí ral va ser de vital importància per la comercialització del paper produït a les fàbriques del terme i com a eix de sortida de tots els productes agropecuaris, especialment durant el segle XIX. El barri de La Torre Baixa va créixer al segle XVIII al peu del camí ral, amb les cases arrenglerades seguint el seu traçat. Fins al segle XX, momoent de construcció de les carreteres actuals, el camí va ser la principal via de comunicació del terme i de zona, tant pel trànsit de viatgers com a via d\'importació i exportació de mercaderies.\
","41.5388400,1.6869700","390475","4599409","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69705-foto-08286-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69705-foto-08286-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69705-foto-08286-90-3.jpg","Inexistent","Modern|Contemporani|Medieval","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","94|98|85","49","1.5","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2b7","69706","Pont del ramal del Rec Major","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-ramal-del-rec-major","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XIX","A diferència del rec del segle XVIII, l\'aigua encara no ha degradat la pedra.","\Pont que forma part d\'un ramal del rec major, que salva el desnivell del torrent del Cameró al seu tram baix. Aquest rec, constitueix un ramal que porta l\'aigua del Rec Major, que pren a l\'alçada del molí del Munné (en terme de Capellades) fins als horts de la Torre Baixa, en sentit Sud-Nord destinant l\'aigua al rec dels horts. La construcció és feta en mur de paredat comú format per carreus de pedra de mida mitjana disposats en fileres força ordenades. La construcció es reforça al perímetre exterior de les arcades i a la part de la canal superior amb carreus quadrangulars de mida més grossa ben disposades. El pont té una llargada de 26,81 m i una alçada d\'uns 4 m. Està format per quatre grans arcades el·líptiques de diferent mida que recauen sobre una base quadrangular i sostenen la canal superior per on discorre l\'aigua. Aquesta canal acull una canalització de ceràmica que es troba protegida exteriorment per ciment.\
","08286-91","La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt)","\Possiblement es tracti d\'un rec construït al segle XIX, en un moment posterior al que discorre en paral·lel, ja que el seu estat de conservació és molt més bo. La seva funció va ser la de dur aigua als horts dels veïns de la Torre Baixa, que complementaven el treball de les fàbriques amb l\'activitat agrícola Actualment encara es troba en ús, i omple les basses de la zona d\'hortes de la Torre Baixa.\
","41.5389700,1.6853700","390342","4599425","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69706-foto-08286-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69706-foto-08286-91-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Productiu","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","Aquest pont es va construir a tocar del vell pont del segle XVIII que portava l\'aigua d\'una mina propera a Cal Pasqual a les fàbriques de Cal Roda i Cal Munné. La seva alçada és superior a l\'altre pont.","98","49","1.5","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2b8","69708","Fons documental de l\'Arxiu Parroquial de Sant Salvador d\'Espoia","https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-salvador-despoia","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XX","","\Aquest fons documental està format hores d\'ara per un llibre parroquial que concentra els baptismes, confirmacions, matrimonis i defuncions celebrades a la parròquia de Sant Salvador d\'Espoia des del 1939 fins al les hores. - Registre parroquial: baptismes, confirmacions, matrimons, defuncions. Parròquia de Sant Salvador d\'Espoia (1939- )\
","08286-93","Vilanova d\'Espoia (Pl. de l\'Església, 1 -Vilanova d\'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt)","\El fons parroquial de Sant Salvador d\'Espoia fou cremat en el decurs de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). El fons actual és fruit de l\'actvitat parroquial duta des del 1939 fins a l\'actualitat.\
","41.5159600,1.6540700","387691","4596911","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","","Legal i física","","Patrimoni documental","Fons documental","Privada accessible","Científic","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","","56","3.2","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2b9","69709","Fons documental de l\'Arxiu Diocesà de Barcelona","https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-barcelona-3","","XVI-XX","","\Les esglésies parroquials de Sant Salvador d\'Espoia i La Torre de Claramunt pertanyen a l\'arxiprestat de Piera-Capellades i Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, però la documentació històrica es troba dipositada a l\'Arxiu Diocesà de Barcelona. Torre de Claramunt Sant Salvador Batismes 1868 Comunions 1974 Matrimonis 1868 Defuncions 1968 La Pobla de Claramunt Sant Joan Baptismes 1916 Comunions 1749 Matrimonis 1500 Defuncions 1600\
","08286-94","Bisbat de Barcelona. c/Bisbe, 5 (08002 Barcelona)","\L\'arxiu Diocesà de Barcelona s\'origina al segle X, al voltant de dues sèries documentals: La Mensa Episcopal, que custodiava els documents referents al patrimoni de la mitra i el Registre de Communium o Comuns, quedata del 1303. En aquesta darrera estaria inclosa la documentació del Bisbe i la seva Cúria. Altra sèrie documental important és la documentació sagramental, iniciada a partir del Concili de Trento (1563) que obligava als mossèns de es parròquies a portar un registre actualitzat dels baptismes, matrimonis i defuncions de la seva parròquia. A partir de 1918, s\'obliga a les parròquies a enviar una còpia periodicament dels registres sagramentals de cada església. Aquesta possibilitat va permetre el salvament d\'informació durant les destrosses de la Guerra Civil, i la realització de noves còpies que seria novament tornades a les parròquies.\
","41.5335200,1.6582200","388068","4598855","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","","Legal i física","Contemporani","Patrimoni documental","Fons documental","Privada accessible","Científic","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","Cal tenir present que aquest arxiu històric es complementa amb l\'Arxiu Episcopal de Vic, on es troben dipositats els libres sagramentals de la parròquia de Santa Maria de la Pobla de Claramunt, parròquia de la qual eren sufragànies Sant Salvador de l\'Espoia i Sant Joan de la Torre.","98","56","3.2","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2ba","69710","Fons documental de l\'Arxiu Parroquial de Sant Joan de la Torre","https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-sant-joan-de-la-torre","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XX","","\Aquest fons documental està format hores d\'ara per un llibre parroquial que concentra els baptismes, confirmacions, matrimonis i defuncions celebrades a la parròquia de Sant Joan de la Torre des del 1939 fins al les hores. - Registre parroquial: baptismes, confirmacions, matrimons, defuncions. Parròquia de Sant Joan de la Torre (1939- )\
","08286-95","La Torre Alta (C/ del Castell s/n 08789 La Torre de Claramunt)","\El fons parroquial de Sant Joan de la Torre fou cremat en el decurs de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). El fons actual és fruit de l\'actvitat parroquial duta des del 1939 fins a l\'actualitat.\
","41.5335000,1.6589700","388130","4598852","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","","Legal i física","","Patrimoni documental","Fons documental","Privada accessible","Científic","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","","56","3.2","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2bb","69711","Goigs de Sant Joan Baptista","https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-joan-baptista-1","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XV-XXI","","\Es goigs de Sant oan Baptista de la Torre de Claramunt tenen la següent lletra musicada: Puix la Torre en Vós devoció/ Perquè us porta devoció/Sigueu nostra llum i guia/Sant Joan nostre Patró. En el si de nostra Mare/Vareu ser santficat; /Per virtud de l\'Etern Pare/De tot mal sou preservat; /És que Déu vos escollía/per mirall de perferecció/Sigueu... La Judea s\'alegrava/En le vostre Naixement, /Es seu goig el desmostrava/Grans fogueres encenent; /És que un astre al món eixia/Que daria gran claror./Sigueu... Tan bont punt al món venieu/Un miracle gran obreu; /Mut el pare com tenieu/la paraula li torneu;/Vostra casa d\'alegria/Vau omplir i d\'admiració./Sigueu... Sou dels fills i nats de dona/El més gran en santedat,/Així ho diu, així ho abona/la mateixa Veritat, /Així Crist us elogia/De qui sou el Precursor./ Sigueu... Vós a Crist batejàveu/a les aigües de Jordà;/Penitència no us cansàveu/A tothom de predicar; /El dolent es convertia/Malgrat fos gran pecador./ Sigueu.. Lluny del món i dels seus vicis/Al desert vos retireu, Amb dejunis i cilicis/Vostre cor mortifiqueu; /La vostra ànima es nodria/Amb el pa de la Oració./Sigueu.. En a vostra gran diada/Bona festa vos dediquem,/Vostra imatge venerada/pels carrers la passejem;/Gent del poble i de masia/Tothom va a la processó./Sigueu.. A honorar-vos compareixen/També els pobres del voltant,/Molta cera us ofereixen/I contents de Vós s\'en van;/Ve tothom en romeria/Des del pobre al més senyor./Sigueu.. Tothom gràcies vos demana/Des del gran al més petit;/Que de grat i bona gana/Concediu Vós tot seguit;/Beneït mol voltes sia/Vostre braç benefactor/Sigueu.. És molt gran la confiança/Que en Vós sempre havem posat/Sou del poble l\'esperança/Quan es troba aclaparat;/És el cel qui aquí us envia/Per ésser el nostre defensor./Sigueu.. Nostre poble que us venera/Que professa gran amor/Alcança de Vós espera/Tota gràcia i tot favor; /No temem cap traidoria/Tenint vostra protecció./Sigueu.. Beneïu les nostres terres,/Nostres cases i carrers,/Ompliu d\'oli nostres gerres/I de vi nostres cellers; /Nostre pa de cada dia/Danunos sempre en abundó/Sigueu.. TORNADA Puix d\'aquests rodalia/Sou l\'àngel protectr: Sigueu nostra llum i guia/Sant Joan nostre Patró. PREGUEM Concediu-nos, Senyor, l\'esperit de fortalesa, perquè, alliçonats amb l\'exemple gloriós del vostre màrtir sant Joan, aprenguem d\'obeir-vos a Vòs abans que els homes. Per nostre Senyor Jesucrist.\
","08286-96","La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt)","\L\'origen dels goigs ve determinat per l\'existència, des del segle XII, de cants litúrgics llatins destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Per tal de popularitzar aquests cants, es traduïren als diversos idiomes romànics al segle XIV. Els goigs més antics de Catalunya s\'han recollit al segle XIV. Un dels més famosos i també més antics és la Ballada dels goigs de nostra dona, en català vulgar, que era cantat i ballat pels pelegrins de Montserrat i recollit al llibre Vermell. Des del segle XV es passà a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els sants i Jesucrist. I des del segle XVI s\'imprimiren i divulgaren per les esglésies, santuaris i ermites arreu dels Països Catalans. Aquests goigs es canten a l\'església parroquial de Sant Joan Baptista de la Torre el dia de la festivitat de Sant Joan i el dia de la Festa Major d\'hivern.\
","41.5159900,1.6540300","387688","4596914","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","","Inexistent","Modern|Contemporani","Patrimoni immaterial","Música i dansa","Pública","Religiós","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","94|98","62","4.4","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2bc","69712","Fons documental de l\'ajuntament de la Torre de Claramunt","https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lajuntament-de-la-torre-de-claramunt","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XX","","\Fons documental fruit de l\'activitat administrativa del consistori de La Torre de Claramunt. Està format per les següents sèries: -Llicències d\'obres: 534 capses (1967-2013) -Registres d\'entrades i sortides: 174 capses (2001-2012) -Comptabilitat: Manaments d\'ingressos i despeses: 147 capses (1991-2013) -Documentació laboral: 28 capses (1967-2013) -Projectes d\'obres municipals -Expedients d\'activitats classificades: (1962-2013) -Llibres d\'actes (1960-2013)\
","08286-97","La Torre Alta (Pl. de l\'Ajuntament, 1 08789 La Torre de Claramunt)","\El fons documental de l\'arxiu municipal és fruit de l\'activitat administrativa del consistori municipal. La documentació anterior al 1967 es troba dipositada a l\'Arxiu Comarcal de l\'Anoia.\
","41.5335200,1.6582200","388068","4598855","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","","Física","","Patrimoni documental","Fons documental","Pública","Científic","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","","56","3.2","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2bd","69713","Fons documental de l\'Arxiu de la Corona d\'Aragó","https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago-2","\http://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html\
","XVI-XIX","","\A l\'Arxiu de la Corona d\'Aragó es troben dipositats els següents fons relacionats amb el municipi de la Torre de Claramunt: 1. Fons de la Reial Audiència Causa de Juan Tort ( o Tord) maestro de gramática de la villa de Santa Maria de Sallent, obispado de Vic, contra los tutores y curadores de la pupila Raimunda Tort y Tort, Ramon Guarro, labrador de la Torre de Claramunt, i otros. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,26182. (1729) Causa de Antonio Foxá, regidor perpetuo de Barcelona, contra otros terratenientes de Cabrera, de Vallbona d\'Anoia y otros terratenientes de Vilanova d\'Espoia, y Francisco Roig, de la Torre de Claramunt. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,16277. (1776) Causa de don Félix Bas, ciudadano honrado de Barcelona y doña Magdalena Bas y Balaguer, cónyuges, contra María Pasqual viuda y Joseph Pasqual, madre e hijo de la Torre de Claramunt. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,27727 (1679) Causa de Gerónimo Tort, pelaire de la villa de Capellades, y Josepa Tort y Gassó, antes Gassó, consortes, contra los tutores y curadores de los pupilos, hijos y herederos de Jacinto Tort, molinero de batanes del término de la Torre de Claramunt. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,17290. (1754) Causa de Juan Pasqual y Carulla, labrador de Esplugues (Carme), contra Miguel y Francisca Alegre y Totosau, consortes de La Torre de Claramunt. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,13971. (1770/1772) Causa de los turores del pupilo Josep Pascual, de La Torre de Claramunt, contra Josep Mitjans. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,14917. (1730/1742) Causa de Pere Solà, agricultor de la Roca, del término de la Guàrdia, contra Jaume Miquel Mora, agricultor de la villa de Capellades, principal, y Quintí Tort, del lugar de Sant Pere de Carrera, del término de Mediona y Jaume Serinyà, del lugar de la Torre de Claramunt, fiadores. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,30301. (1631) Causa de Raimundo Font, agricultor de la Torre de Claramunt, diócesis de Barcelona y otros, contra Jacint Font, agricultor de Sant Llorenç de Hortons, parroquia de Gelida. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,20295. (1712-1718) Causa de Pau Rovira, labrador del término de la Pobla de Claramunt, contra Vicenç Almirall y Mercader, fabricante de papel blanco, del mismo lugar. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,2292. (1794) 2. Fons de la Delegació provincial d\'Hisenda Amillarament (7 volums) ACA,HACIENDA,Volúmenes,TER-P,1893, 1894, 1896, 1895, 1897, (anys 1858-1918) i Volúmenes ACA,HACIENDA,Volúmenes,INV. 1, nº,12015 3. Fons Real Patrimoni de Catalunya Autos sobre establecimiento de fraguas y otros ingenios de agua sobre la riera de Carme, solicitado por Francisco Martí Romaní, vecino de la Torre de Claramunt ACA,REAL PATRIMONIO,BGRP, Procesos, 1720, nº 2, K (1720) Los regidores de la Torre de Claramunt. ACA,REAL PATRIMONIO,BGRP, Procesos,1759,nº 6, M. (1759) Autos del fiscal contra Don Juan de Claramunt sobre la torre y cuadra de Claramunt. ACA,REAL PATRIMONIO,BGC, Procesos, 1592, nº 1, Ac. (1592) 4. Fons notarials d\'Igualada i districte Igualada. Baró, Agustí. SERIE: Capbreus. [Torre de Claramunt, La]. ACA,NOTARIALES,Igualada,788(4). (1644) Igualada. Baró, Agustí. SERIE: Capbreus. [Torre de Claramunt, La] ACA,NOTARIALES,Igualada,788(3). (1644) Igualada. Costa, Bartomeu. SERIE: Capbreus. [Torre de Claramunt, La] ACA,NOTARIALES,IGUALADA,788(1) (1704-1709) Igualada. Costa, Bartomeu. SERIE: Capbreus. [Torre de Claramunt, La] ACA,NOTARIALES,IGUALADA,788(2) (1704-1710) Igualada. Franquesa, Martí Joan. SERIE: Capbreus. [Torre de Claramunt, La]. ACA,NOTARIALES,Igualada,193 (1549-1553)\
","08286-98","Arxiu de la Corona d\'Aragó (c/Almogàvers 77 08010 Barcelona)","\La procedència dels fons documentals conservats a l\'Arxiu de la Corona d\'Aragó és molt variada i prové de diferets sèries d\'Hisenda, com el Fons de la Delegació d\'Hisenda. També és important el fons de la Reial Audiència que conté diverses causes judicials. Destaquen els fons de caràcter notarial, així com els volums que inclouen capbreus de rendes del monestir de Sant Cugat en el terme.\
","41.5335200,1.6582200","388068","4598855","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","","Legal","Contemporani","Patrimoni documental","Fons documental","Pública","Científic","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","(Cont.) descripció: 5. Fons Tribunal de Comerç de Catalunya Causa de ALMIRALL, Vicente, fabricante de papel, pelaire y batanero, vecino de la Torre de Claramunt, contra BARQUETS, José, mayor, vecino de Sant Martí Sesgaioles. ACA,REAL AUDIENCIA,TRIBUNAL DE COMERCIO,C-,1425. (1781) Causa de CAMPMANY, Francisco, negociante de Alcover, contra VILASECA, Narciso, de la Torre de Claramunt. ACA,REAL AUDIENCIA,TRIBUNAL DE COMERCIO,C-,12241. (1749) Causa de MITJANS, José, labrador de Olesa de Bonesvalls, contra PASCUAL, Francisco, labrador del manso Vidal y Torre de Claramunt, obispado de Barcelona. ACA,REAL AUDIENCIA,TRIBUNAL DE COMERCIO,C-,10335. (1728) 6.Fons Volums Capbreus de la pabordia del Penedès del monasterio de Sant Cugat del Vallès. Capbreus de las rentas de la pabordía del Penedès del monasterio de Sant Cugat del Vallès en Masquefa, la Torre de Claramunt, Esparreguera. Confesiones de 1572, 1649, 1736 y 1800 7. Fons del Consell Superior d\'Aragó Memorial que los paeres de Lérida presentan a Su Majestad acerca de los estragos cometidos por los ladrones que infestan Cataluña, singularmente aquella región y cuya sede principal es el lugar montañoso de Argesol, señorío de Juan Cadell, la Morana, señorío de Jerónimo Cortit, Cubells en las casas de Francisco Rafael Avero; en Urgel Puiggrat señorío de Juan Monsuar, Torre Ferrera de Nicolás Melgar, y otros de Lérida ACA,CONSEJO DE ARAGÓN,Legajo 0265,nº 026 (1589)","98","56","3.2","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2be","69714","Fons documental de l\'Arxiu Comarcal de l\'Anoia","https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-de-lanoia","","XVII-XX","","\Els fons documental conservats a l\'Arxiu Comarcal de l\'Anoia relacionats amb el municipi de la Torre de Claramunt són els següents: -Fons notarials. Districte Notarial d\'Igualada. ACAN10-43-T1-3838. Fragment de manual notarial de la Torre de Claramunt. (1638-1649) -Fons Ofici comptaduria d\'Hipoteques o Ofici d\'Hipoteques dels pobles compresos en la capital del partit de la vila d\'Igualada. T.U. ACAN10-63-T1-1. (1769) o Ofici d\'Hipoteques dels pobles compresos en la capital del partit de la vila d\'Igualada. T.U. ACAN10-63-T1-3. (1771) o Ofici d\'Hipoteques dels pobles compresos en la capital del partit de la vila d\'Igualada. T.IV. ACAN10-63-T1-9 (1775) o Ofici d\'Hipoteques dels pobles compresos en la capital del partit de la vila d\'Igualada. T.III. ACAN10-63-T1-12. (1776) o Ofici d\'Hipoteques dels pobles compresos en la capital del partit de la vila d\'Igualada. T.III. ACAN10-63-T1-15. (1777) - Fons Santa Maria d\'Igualada. Venda a Capellades i la Torre de Claramunt. ACAN10-41-T1-2662 (1741-1774) - Fons de la Cambra Agrària Local de la Torre de Claramunt. Relacions de targetes agrícoles de la Cambra Agrària Local de la Torre de Claramunt. ACAN10-174-T1-9 (1980)\
","08286-99","Arxiu Comarcal de l\'Anoia (Pl. de la Creu, 18-Cal Maco-08700 Igualada)","\La procedència des fons conservats a l\'ACAN relacionats amb el muncipi de la Torre de Claramunt és diversa. Destaquen sobretot els fons provinents amb l\'Ofici de la Comptadoria d\'Hipoteques, que ofereixen important informació sobre la propietat rústica dels habitants del municipi al segle XVIII.\
","41.5335200,1.6582200","388068","4598855","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","","Legal","Contemporani","Patrimoni documental","Fons documental","Pública","Científic","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","98","56","3.2","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2bf","69715","Fons fotogràfic Montserrat Sagarra i Zacarini","https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-montserrat-sagarra-i-zacarini","\Butlletí de l\'Arxiu Nacional de Catalunya. ANC. Núm. 11. Juny 2005 http://www20.gencat.cat/docs/msi-cultura/ANC/Documents/arxiu/Anc11.pdf\
","XX","","\Col·lecció fotogràfica formada per 40 elements dipositada a l\'Arxiu Nacional de Catalunya Fons ANC1-428, fons Montserrat Sagarra i Zacarini.El llistat d\'elements és el següent: - El castell de la Pobla de Claramunt ANC1-428-N-6723 núm. Sig. 54245 (1981) - L\'església parroquial de Sant Joan de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-6726 núm. Sig. 54248 (1982-1986) - La fàbrica de paper de la família Batlle de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7734 núm. Sig. 60716 (1979) - La fàbrica de paper de la família Batlle de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7735 núm. Sig. 60717 (1981) - L\'hostal de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7736 núm. Sig. 60718 (1979) - Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7737 núm. Sig. 60719 (1979) - La masia de Can Vilaseca de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7738 núm. Sig. 60720 (1979) - La masia de Can Vilaseca de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7739 núm. Sig. 60721 (1979) - La masia de Can Vilaseca de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7740 núm. Sig. 60722 (1979) - Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7741 núm. Sig. 60723 (1979) - Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7742 núm. Sig. 60724 (1979) - Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7743 núm. Sig. 60725 (1979) - Unes cases de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7744 núm. Sig. 60726 (1982-1986) - L\'església parroquial de Sant Joan de la Torre de Claramunt Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7745 núm. Sig. 60727 (1982-1986) - L\'església parroquial de Sant Joan de la Torre de Claramunt Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7746 núm. Sig. 60728 (1979) - Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7747 núm. Sig. 60729 (1979) - Una porta d\'una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7748 núm. Sig. 60730 (1979) - Una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7749 núm. Sig. 60731 (1979) - Un pou del poble de Vilanova d\'Espoia ANC1-428-N-7763 núm. Sig. 607245 (1979) - Un graner prehistòric del poble de Vilanova d\'Espoia ANC1-428-N-7764 núm. Sig. 60746 (1979) - Un graner prehistòric del poble de Vilanova d\'Espoia ANC1-428-N-7765 núm. Sig. 60747 (1979) - Un graner prehistòric del poble de Vilanova d\'Espoia ANC1-428-N-7766 núm. Sig. 60748 (1979) - El nucli urbà del poble de Vilanova d\'Espoia ANC1-428-N-7767 núm. Sig. 60749 (1979) - Vista general del poble de Vilanova d\'Espoia ANC1-428-N-7768 núm. Sig. 60750 (1979) - L\'església parroquial de Sant Salvador de Vilanova d\'Espoia ANC1-428-N-7769 núm. Sig. 60751 (1982) - Vista general del poble de Vilanova d\'Espoia ANC1-428-N-7770 núm. Sig. 60752 (1982-86) - Un graner prehistòric del poble de Vilanova d\'Espoia ANC1-428-N-77671núm. Sig. 60753 (1979) - Una masia del poble de Vilanova d\'Espoia ANC1-428-N-7772 núm. Sig. 60754 (1979) - Una masia del poble de Vilanova d\'Espoia ANC1-428-N-7773 núm. Sig. 60755 (1979) - Un graner prehistòric del poble de Vilanova d\'Espoia ANC1-428-N-7774 núm. Sig. 60756 (1979) - Un mur d\'una masia del poble de Vilanova d\'Espoia ANC1-428-N-7775 núm. Sig. 60757 (1979) - Una urbanització del poble de Vilanova d\'Espoia ANC1-428-N-7776 núm. Sig. 60758 (1982-1986) - Una urbanització del poble de Vilanova d\'Espoia ANC1-428-N-7777 núm. Sig. 60759 (1982-1986) - Agricultor del poble de Vilanova d\'Espoia ANC1-428-N-7950 núm. Sig. 60733 (1979) - Horts d\'una masia de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7951 núm. Sig. 60758 (1979) - Una plantació de ceps de Vilanova d\'Espoia, dins el terme municipal de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7952 núm. Sig. 60735 (1981) - L\'església de Sant Joan de la Torre de Claramunt ANC1-428-N-7953 núm. Sig. 60936 (1981) - Paisatge corresponent al terme municipal de Vilanova d\'Espoia ANC1-428-N-7758 núm. Sig. 60941 (1979) - Un pagès de la torre de Claramunt batent cigrons ANC1-428-N-8107 núm. Sig. 61092 (1979)\
","08286-100","Arxiu Nacional de Catalunya. . (c/Jaume I 08195 Sant Cugat del Vallès)","\El fons fotogràfic amb el número d\'inventari 428 Montserrat Sagarra i Zacarini va ingressar a l\'Arxiu Nacional l\'any 1998. El fons es divideix en dues parts clarament diferenciades. La part principal està formada aproximadament per 31.400 diapositives en color, fruit de la tasca professional que, com a fotògrafa, va fer Montserrat Sagarra entre els anys 1960 i 1990. Es tracta de material que l\'autora va descartar del conjunt que féu com a encàrrec de l\'entitat Enciclopèdia Catalana per a la il·lustració de l\'obra de referència Geografia Comarcal de Catalunya. Un resum de la seva temàtica donaria com a font per a la investigació antropològica i geogràfica imatges representatives del país dels darrers 30 anys: edificis emblemàtics, esglésies i monestirs, monuments, llocs d\'interès turístic i cultural, costums i festes populars, oficis tradicionals, pobles i ciutats de les comarques catalanes, fotografia paisatgística, etc. Aquesta part del fons va arribar a mans de la Generalitat a partir de la seva compra l\'any 1994 per part del Departament de Presidència. L\'objectiu d\'aquesta adquisició era integrar la documentació fotogràfica produïda per l\'autora dins el Banc d\'Imatge i So de la Comissió Interdepartamental de Mitjans Audiovisuals (BIS), organisme creat amb la voluntat de reunir un conjunt ampli d\'imatges i documents audiovisuals representatius de Catalunya. Posteriorment, aquest banc d\'imatges i documents sonors passaria a formar part de la documentació que conserva i gestiona l\'Arxiu Nacional, a disposició dels seus usuaris.\
","41.5335200,1.6582200","388068","4598855","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","","Legal","","Patrimoni documental","Fons d\'imatges","Pública","Científic","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","Montserrat Sagarra va néixer a Barcelona l\'any 1925 al si d\'una família acomodada d\'ideologia progressista. Estudià a l\'escola Blanquerna i, passada la Guerra Civil, inicià els estudis de biblioteconomia. Va treballar com a restauradora de llibres a la casa Emili Brugalla i com a traductora i arxivera a l\'editorial Ariel. L\'any 1962 inicià el camí vers la fotografia professional anant a estudiar la incipient aleshores fotografia en color a la ciutat alemanya d\'Hamburg. El 1963 completà els seus coneixements tècnics a l\'empresa Agfa. En tornar a Barcelona va obrir un estudi fotogràfic al carrer Domènech, on treballà durant més de trenta anys. Entre les seves obres podem destacar el llibre La casa rural. Cases aïllades i cases de poble, amb textos de Marc Aureli Vila i la citada Geografia Comarcal de Catalunya.","","55","3.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2c0","69716","Festa Major de les Pinedes d\'Armengol","https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-les-pinedes-darmengol","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XX","","\Aquesta festivitat es celebra el segon cap de setmana d\'Agost, fent-lo coincidir amb el cap de setmana següent a la festa de Vilanova d\'Espoia i una setmana abans de la festa de Capellades. La durada de la festa és la de dos dies, normalment el dissabte i diumenge, tot que en ocasions pot haver-hi algun acte que s\'estengui en algun dia proper. L\'organització corre a càrrec de la Comissió de Festes de les Pinedes de l\'Armengol. Les activitats acostumen a ser de caire esportiu durant el matí del dissabte i diumenge. A la tarda s\'organitzen activitats lúdiques infantils, pallassos, i altres espectacles, i la nit del dissabte s\'organitza un ball a la plaça del Centre Social. El diumenge al vespre la festa conclou amb una cantada d\'havaneres i rom cremat.\
","08286-101","Pinedes d\'Armengol (08789 La Torre de Claramunt)","\La Festa Major de Pinedes d\'Armengol s\'organitza des de l\'any 1995 com a iniciativa de la Comissió de Festa constituïda en aquest nucli. La Festa Major s\'ha organitzat sempre a l\'entorn del Centre Social i les seves instal·lacions esportives. Els darrers anys s\'intenta diversificar els indrets de convocatòria dels actes incloent la plaça de l\'Univers i el sector més antic de la Urbanització.\
","41.5155700,1.6194900","384805","4596913","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69716-foto-08286-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69716-foto-08286-101-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immaterial","Manifestació festiva","Pública","Lúdic","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","98","2116","4.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2c1","69717","Festa Major d\'Estiu de Vilanova d\'Espoia","https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-de-vilanova-despoia","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XVIII-XXI","","\La Festa Major de Vilanova d\'Espoia es celebra el primer cap de setmana d\'agost. Les celebracions es concentre entre el divendres a la tarda i el diumenge. El divendres a la tarda s\'inauguren els actes culturals, que acostumen a centar-se en exposicions a l\'edifici de la Societat Republicana Catalana. Es continua amb un sopar popular, un espectacle i ball. El dissabe s\'organitzen torneigs esportius de futbol i basquet, d\'adults i infantils. La jornada s\'acaba amb un ball nocturn. El diumenge al matí s\'organitza una missa solemne a la parròquia de Sant Salvador, seguida d\'una ballada de gegants. A la tarda es celebreven competicions esportives. La festa Major de Vilanova d\'Espoia s\'organitza en una comissió popular dels veïns d\'Espoia, amb el suport de l\'Ajuntament de la Torre de Claramunt.\
","08286-102","Vilanova d\'Espoia (08789 La Torre de Claramunt)","\Històricament es té constància de la celebració de les Festes Majors des del segle XIX, però és possible que els seus antecedents es puguin remuntar al XVIII. Tradicionalment es feien dos dies de festa on es combinaven actes religiosos amb actes lúdics, aquests últims es concentraven principalment a la tarda amb el ball. Les dificultats del transport feien que normalment els músics visquessin a la població durant els dies de la festa. A partir de les dècades de 1950 i 1960, coincidint amb el moment de més emigració cap a Capellades i altres poblacions, la Festa Major d\'estiu es va convertir en un moment de retrobament dels veïns de Vilanova d\'Espoia que, sovint durant aquells dies retornaven al poble. Des de la dècada del 1970 la Festa Major es organitzada per la Comissió de festes formada pels mateixos veïns de Vilanova d\'Espoia. L\'obertura de l\'espai de la Plaça Nova va concentrar bona part de les activitats culturals en aquest indret, així com a l\'espai d\'exposicions de l\'Edifici de la Societat Republicana Catalana. Des de 2003 es van afegir les ballades de la Colla de Geganters de Vilanova d\'Espoia.\
","41.5157800,1.6530600","387607","4596892","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69717-foto-08286-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69717-foto-08286-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69717-foto-08286-102-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immaterial","Manifestació festiva","Pública","Lúdic","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","98|94","2116","4.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2c2","69718","Festa Major d\'Hivern de Vilanova d\'Espoia","https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-vilanova-despoia","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XVI-XXI","","\Aquesta festivitat estava dedicada a Sant Antoni Abat (17 de gener). Antigament la festivitat es celebrava el dia 17. En l\'actualitat es celebra el cap de setmana més proper al dia 17. Tradicionalment la festivitat consistia en una missa amb orquestra, al final de la qual es procedia a la benedicció dels animals a l\'era davant de l\'església. A continuació es feia una cercavila amb la música per tot el poble. La festa acostumava a anar acompanyada d\'un ball, que s\'havia fet la nit anterior si la festa s\'esqueia en diumenge, o bé es feia la mateixa tarda de la jornada del 17. En l\'actualitat la festivitat s\'ha continuat mantenint. Els actes acostumats són una missa, seguida de la benedicció dels animals a la sortida, i a la tarda un ball a la seu de la SCR.\
","08286-103","Vilanova d\'Espoia (08789 La Torre de Claramunt)","\Els orígens del culte a la figura de Sant Antoni es remunten a Catalunya al segle XII. En avançar l\'Edat Mitjana s\'associa la figura de Sant Antoni com a protector de les bèsties de peu rodó. La protecció del bestiar era un element fonamental en la vida pagesa de la població per la importància que aquest tenia en l\'economia familiar. A començament de l\'edat moderna s\'afiança la festivitat amb el costum de beneir als animals aquest dia.\
","41.5158500,1.6541800","387700","4596898","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Regular","","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immaterial","Manifestació festiva","Pública","Lúdic","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","98","2116","4.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2c3","69719","Festa Major d\'Estiu de la Torre de Claramunt","https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-de-la-torre-de-claramunt","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XVII-XXI","","\Els actes de la festa Major es concentren els dies 22, 23 i 24 de juny i estan formats per activitats de caire lúdic, esportiu i religiós. El primer dia concentra activitats esportives al matí, el pregó de festes a mitjan tarda, seguida d\'una ballada de gegants (normalment els de vilanova d\'Espoia (fitxa 203). La jornada acaba amb un sopar popular i ball. La jornada del 23 acostuma a coincidir amb l\'organització de la Fira Medieval pels carrers del nucli antic de La Torre de Claramunt. A la tarda es celebren actes esportius i a la nit ball. La jornada del 24 comença amb la missa de pelegrins a les 8h del matí (fitxa 198), i la missa solemne acompanyada de cant coral. A la tarda s\'acompanya d\'activitats lúdiques com espectacles de dansa o pallassos, o bé sardanes, i a la nit havaneres.\
","08286-104","La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt)","\La celebració de festes majors té relació amb les festivitats de caire religió, relacionades amb el patronatge parroquial. En aquest cas la festivitat de Sant Joan Baptista, patró de l\'església parroquial de la Torre de Claramunt. Els seus orígens es remunten als segles XVI i XVII, prenent un caire més lúdic a partir del segle XIX. Tradicionalment aquesta festivitat durava dos dies, el dia de Sant Joan Baptista i el següent. La festivitat començava amb la Missa de Pelegrins a les vuit del matí, que reunia veïns de diverses poblacions (fitxa 198). Desprès es feia la missa solemne i a la tarda ball. El ball acostumava a fer-se a un local que popularment s\'anomenava \'El Centre\', situat al carrer de La Torre Nova. Aquest local era emprat també com a lloc de reunió social habitualment pels homes de la Torre, que anaven a jugar a cartes els diumenges. El local es va ensorrar cap al 1980. Algun any, s\'havia fet envelat. Els músics acostumaven a quedar-se a dormir en alguna de les cases del poble. Al dia següent la festa tornava a repetir la missa solemne i a la tarda el ball. Actualment la festa Major s\'organitza des de l\'Ajuntament de La Torre de Claramunt.\
","41.5336100,1.6583600","388080","4598865","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immaterial","Manifestació festiva","Pública","Lúdic","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","98","2116","4.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2c4","69720","Festa Major d\'Hivern de la Torre de Claramunt","https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-la-torre-de-claramunt","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XVI-XXI","","\Aquesta festivitat té lloc per Sant Joan Evangelista, el dia 27 de desembre. Tradicionalment era una festivitat de caire lúdic i religiós, amb la celebració d\'una missa solemne a l\'església parroquial de Sant Joan Baptista i a la tarda amb celebració de ball públic. El ball de la tarda acostumava a celebrar-se en un local ubicat al carrer de La Torre Nova, conegut popularment com \'El centre\', que va ser ensorrat a la dècada del 1980. Actualment la festa major d\'hivern es continua celebrant però amb molt poca afluència degut a la seva situació al calendari desprès de la festivitat de Nadal i de Sant Esteve. Els actes locals queden reduïts a una missa solemne al matí.\
","08286-105","La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt)","\Aquesta festivitat era similar a la Festa Major d\'Estiu, però a diferència de l\'anterior, només durava un dia. L\'antiguitat de la festa pot remuntar-se als segles XVI-XVII, moment de consolidació de les festes majors.\
","41.5336600,1.6584300","388086","4598870","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Dolent","","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immaterial","Manifestació festiva","Pública","Lúdic","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","98","2116","4.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2c5","69721","Monument de la C-244","https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-c-244","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XIX","","\Element urbà situat en una petita illa circulatòria a la part superior de la urbanització de Ca l\'Anton, que permet redirigir el trànsit vers la C-224. Aquest element, de caràcter ornamental, él mecanisme de funcionament d\'un antic molí paperer format per una gran pedra de molí, de 1,58m de diàmetre per 20 cm de gruix, lligada a un mecanisme de ferro, que inclou la roda dentanda que la feia girar i les mecanismes per lligar-la a la font d\'energia\
","08286-106","Urbanització Ca l\'Anton (08789 La Torre de Claramunt)","\Aquest element va ser col·locat per tal d\'ornamentar l\'espai públic que fa d\'illa i permet la circulació entre la urbanització de Ca l\'Anton i la C-244. Es desconeix la procedència de la roda, tot i que segurament prové dels veïns molins de Cal Batlle i Cal Roda.\
","41.5380500,1.6812500","389997","4599328","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69721-foto-08286-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69721-foto-08286-106-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni moble","Element urbà","Pública","Ornamental","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","98","51","2.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2c6","69722","Goigs de Sant Salvador d\'Espoia","https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-salvador-despoia","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XV-XXI","","\El dia de la festivitat de Sant Salvador, a l\'acabar la celebració religiosa acostumen a cantar-se els goigs del sant patró: GOIGS A LLAOR DEL MISTERI DE LA TRANSFIGURACIÓ DEL SENYOR JESÚS NOMENAT SANT SALVADOR. Titular de l\'església de l\'aldea Vilanova d\'Espoia ENTRADA Per la transfiguració/Pel misteri d\'un gran dia/Us lloem plens d\'alegria/Jesucrist, nostre Senyor. La muntanya del Tabor/contemplà la meravella/en el cel florí una estrella/i ara és el nostre amor/que amb molt gran devoció/fa record d\'aquell gran dia. De molts anys sou venerat/dia i nit a la capella/un tresor, una poncella; /Vós ací ens haveu parlat/en el cor, Sant Salvador, /sou el sol que reflugí/ Amarades de suors/contempleu les terres magres/però els fruits no són pas agres/sou Vós qui els doneu sabors/ Oh el pa que Déu ens do/ bon Jesús: l\'Euaristia/ Terreretes, el mallol/ arreplecs de sembradura/ Oh Bon Déu, la vida és dura/ tant si plou com si fa sol: /si el pecat no ens engunia/ el conrau es fa millor Es vostra divina mà/ qui ens mena com un pare/amb l\'amor que té la mare/que no ens pot abandonar: / bo i sentint fe i coratgia/ res del món no ens farà port/ Llibereu-nos del pecat/ de l\'angoixa i de la pena/ puix, és dura la cadena/ que duu sempre el comdemnat:/ quin turment i melangia/ és sentir-se pecador/ Perquè Vos ens espereu/ ens deleix l\'esglesiola/ mig tancada i tota sola/ en ser el camí. Vós ens, guaiteu/ a capvespre, al ser mig dia, /en tocar l\'oracio. I clavat així a la creu/ no podreu pas abraçar-nos/ però sí, podreu parlar-nos/ oírem la vostra veu./ Vostra creu és llum i guia/ i Vós sou nostre pastor. Si guaitar el vol d\'un ocell/ en el camp quin goig ens dóna/ canta prop, o un tret de fons, /a un sembrat de crespinell, /quin conçol al cel, un dia/ us veurem ple de claror/ Us lloem plens d\'alegria/ Jesucrist, nostre Senyor/ TORNADA Per la transfiguració/ cel i terra s\'enfloria: /amb els àngels nit i dia/ lloem Déu, el Salvador/\
","08286-107","Vilanova d\'Espoia (08789 Vilanova d\'Espoia)","\L\'origen dels goigs ve determinat per l\'existència, des del segle XII, de cants litúrgics llatins destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Per tal de popularitzar aquests cants, es traduïren als diversos idiomes romànics al segle XIV. Els goigs més antics de Catalunya s\'han recollit al segle XIV. Un dels més famosos i també més antics és la Ballada dels goigs de nostra dona, en català vulgar, que era cantat i ballat pels pelegrins de Montserrat i recollit al llibre Vermell. Des del segle XV es passà a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els sants i Jesucrist. I des del segle XVI s\'imprimiren i divulgaren per les esglésies, santuaris i ermites arreu dels Països Catalans. Aquests goigs es canten a l\'església parroquial de Sant Salvador d\'Espoia el dia de la festivitat de Sant Salvador, tot i que aquests darrers anys el costum no s\'ha seguit de manera habitual.\
","41.5159900,1.6539900","387685","4596914","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","","Inexistent","Modern|Contemporani","Patrimoni immaterial","Música i dansa","Pública","Religiós","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","94|98","62","4.4","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2c7","69723","Fons documental de l\'Arxiu Episcopal de Vic","https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-6","\RIBA I GABARRÓ, J. (1992) Bicentenari de l\'església de Santa Maria de la Pobla de Claramunt (1793-1993). CECI. Igualada\
","XVI-XX","","\La documentació conservada són només llibres sagramentals, i alguna documentació notarial fragmentària que estava ficada dins d\'aquests llibres -Baptismes (1518-1920) -Confirmacions (1618-1920) -Matrimonis (1613-1919) -Defuncions (1573-1936) -Vària notarial (1560-1785) El seu contingut inclou separat per parròquies, els registres parroquials de Santa Maria de la Pobla de Claramunt, Vilanova del Camí, Sant Joan de la Torre, Sant Salvador d\'Espoia, Santa Maria de Carme.\
","08286-108","Arxiu Episcopal de Vic. (C/Santa Maria, 1 08500 Vic)","\La parròquia de la Pobla de Claramunt tenia com a sufragànies a principis del XVII les parròquies de Sant Hilari de Vilanova del Camí, Sant Martí de Carme i Sant Joan de la Torre de Claramunt. A principis del XVIII a banda d\'aquestes apareix esmentada la de Sant Salvador d\'Espoia o Vilanova d\'Espoia, com a sufragània, encara que aparentment la funció pastoral d\'Espoia es feia a Sant Joan de la Torre. A 1729 el nucli de la Font de la Reina, que era terme de Capellades però parròquia de la Pobla, fou segregat i ajuntat a Capellades. Segons el \'Diccionari d\'història eclesiàstica de Catalunya\' Sant Martí dle Carme se segregà de la Pobla de Claramunt el 1779, mentre que Vilanova del Camí s\'hauria segregat el 1851, encara que a la documentació del fons a principis del segle XIX consta com a sufragània de la Pobla de Claramunt només la parròquia de Sant Joan de la Torre de Claramunt. Aquesta darrera s\'emancipà el 1868 deixant de dependre de la Pobla, i en la modificació de límits diocesans de 1957 va romandre al bisbat de Barcelona. La de Santa Maria de la Poble va passar al bisbat de Vic. El fons parroquial de Sant Salvador de l\'Espoia anterior al 1868 i de Sant Joan de la Torre anterior al 1919 ha estat custodiat a la parròquia de la Pobla de Claramunt fins el seu ingrés a l\'ABEV l\'any 2004. Segons notícies que consten en la documentació conservada, l\'arxiu era guardat, al segle XVII, en una arquimesa a la casa rectoral. D\'allà se n\'hauria sostret, suposadament per aprofitar el paper en blanc, el primer registre de matrimonis, anterior a 1613. Més endavant, el fons va patir els efectes d\'un assalt a la rectoria produït el 13 de maig de 1840 en el decurs de la Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set anys, assalt que tanmateix va destruir només, els llibres que aleshores estaven en ús. Posteriorment s\'intentà recuperar les partides perdudes, a partir de testimonis, anotant-les en els llibres corresponents, però especialment pels anys més distants del moment de la destrucció aquesta reconstrucció és notòriament parcial.\
","41.5335200,1.6582200","388068","4598855","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","","Legal","Contemporani","Patrimoni documental","Fons documental","Privada accessible","Científic","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","98","56","3.2","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2c8","69724","Col·lecció del Museu de la Pell d\'Igualada i Comarcal de l\'Anoia","https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-la-pell-digualada-i-comarcal-de-lanoia","\AA.DD. (2004) Memòria de la intervenció al Pla de les sitges de Camaró. (Torre de Claramunt) abril-març 2004. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) \'Paletnologia a la comarca de Capellades. Antigues construccions\' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàgs 202-203. ALMAGRO, M; SERRA, J.C. COLOMINES, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Província de Barcelona. CSIC. Madrid. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) \'Paletnologia a la comarca de Capellades. Antigues construccions\' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàgs 202-203 ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) \'Paletnologia de l\'alt Penedès. Bibliografia\' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301.\
","","","\Al Museu de la Pell d\'Igualada i Comarcal de l\'Anoia es conserva una col·lecció de peces procedents des jaciments arqueològics i paleontològics del terme de la Torre de Claramunt. És la següent: Núm. de registre: 4695 Lot de Material arqueològic: fragments; eines/instruments, monedes; altres objectes. Procedència: Cova sepulcral de Noranta Núm. De registre: 4765 Lot de Material arqueològic: fragments; restes humanes Procedència: Cova sepulcral de Noranta Núm. De Registre: 4774 Lot de material arqueològic: fragment eina/instrument Procedència: Frígols Núm. De Registre: 4785 Lot de material arqueològic: fragments eines/instruments Procedència: La Torre de Claramunt Núm. De Registre: 5047 Lot de material arqueològic: fragments Procedència: Pla de les Sitges del Camaró Núm. De Registre: 5048 Lot de material arqueològic: fragments Procedència: La Garça Núm. De Registre: 8314 Elephas: Fragment de defensa superior, sense esmalt Donat el petit tamany dels fragments, no s\'observa la típica curvatura d\'aquestes defenses. Procedència: Turbera del Pla de la Torre Núm. De referència: 8315 Elephas. Fragment de defensa superior, sense esmalt. Donat el petit tamany dels fragments, no s\'observa la típica curvatura d\'aquestes defenses. Procedència: Turbera del Pla de la Torre. Núm. De Registre: 8316 Elephas. Fragment de defensa superior, sense esmalt. Donat el petit tamany dels fragments no s\'observa la típica curvatura d\'aquestes defenses. Procedència: Turbera del Pla de la Torre. Núm. De referència: 8317 Palaeoloxdon antiquus. Aquest molar presenta una corona tipus hipsodonta, donat que ha crescut en alçada, que conté unes làmines estretes i plenes de plecs formades d\'ivori. La relació entre la longitud total i el número d\'aquestes làmines és molt útil per la sistemàtica. Aquesta peça conserva gairebé totes les arrels. A la zona lateral del molar s\'observen diferents línies de creixement. Procedència: Turbera del Pla de la Torre\
","08286-109","Museu de la Pell d\'Igualada i Comarcal de l\'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada)","\Les peces de la Col·lecció arqueològica i paleontològica del Museu de la Pell d\'Igualada i comarcal de l\'Anoia provenen de les donacions i dipòsits aportats per estudiosos locals, pel CECI. Les peces de la col·lecció paleontològica són donació del Sr. Amenós.\
","41.5335200,1.6582200","388068","4598855","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69724-foto-08286-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69724-foto-08286-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69724-foto-08286-109-3.jpg","Legal i física","Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Medieval|Neògen|Prehistòric","Patrimoni moble","Col·lecció","Pública","Científic","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","78|79|80|81|85|125|76","53","2.3","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2c9","69725","Barraca de vinya 025","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-025","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-152","","","41.5173800,1.6513900","387470","4597072","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69725-foto-08286-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69725-foto-08286-152-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2517 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:108","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2ca","69726","Barraca de vinya 027","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-027","","","","\Referència a la fitza 120\
","08286-153","","","41.5160600,1.6389400","386429","4596941","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69726-foto-08286-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69726-foto-08286-153-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2529 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:114","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2cb","69727","Barraca de vinya 028","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-028","","","","\Referència a la fitxa 118\
","08286-154","","","41.5165000,1.6374000","386301","4596992","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69727-foto-08286-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69727-foto-08286-154-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2528 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:115","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2cc","69728","Barraca de vinya 033","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-033","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-155","","","41.5149700,1.6373100","386291","4596823","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69728-foto-08286-155-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2537 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:123","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2cd","69729","Barraca de vinya 035","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-035","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-156","","","41.5165100,1.6720300","389191","4596948","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69729-foto-08286-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69729-foto-08286-156-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 125","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2ce","69730","Barraca de vinya de cal Cosme","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-cal-cosme","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-157","","","41.5324600,1.6509400","387459","4598746","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69730-foto-08286-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69730-foto-08286-157-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 5082 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 127","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2cf","69731","Barraca de vinya 037","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-037","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-158","","","41.5311300,1.6735700","389344","4598570","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69731-foto-08286-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69731-foto-08286-158-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2558 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 129","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2d0","69732","Barraca de vinya 039","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-039","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-159","","","41.5224500,1.6664300","388734","4597615","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69732-foto-08286-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69732-foto-08286-159-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2508 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 131","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2d1","69733","Barraca de vinya 040","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-040","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-160","","","41.5236200,1.6667900","388766","4597745","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69733-foto-08286-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69733-foto-08286-160-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2500 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 132","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2d2","69734","Barraca de vinya 041","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-041","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-161","","","41.5212300,1.6648000","388596","4597482","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69734-foto-08286-161-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 134","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2d3","69735","Barraca de vinya 042","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-042","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-162","","","41.5215700,1.6619600","388359","4597523","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69735-foto-08286-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69735-foto-08286-162-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2503 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 135","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2d4","69736","Barraca de vinya 043","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-043","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-163","","","41.5222100,1.6769400","389610","4597575","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69736-foto-08286-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69736-foto-08286-163-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2485 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 139","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2d5","69737","Barraca de vinya 044","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-044","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-164","","","41.5163300,1.6731100","389281","4596927","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69737-foto-08286-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69737-foto-08286-164-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2496 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 140","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2d6","69738","Barraca de vinya 045","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-045","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-165","","","41.5178300,1.6740900","389365","4597092","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69738-foto-08286-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69738-foto-08286-165-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 7042 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 141","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2d7","69739","Barraca de vinya 046","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-046","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-166","","","41.5216600,1.6757000","389506","4597515","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69739-foto-08286-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69739-foto-08286-166-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 142","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2d8","69740","Barraca de vinya 047","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-047","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-167","","","41.5227500,1.6737500","389345","4597639","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69740-foto-08286-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69740-foto-08286-167-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:143","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2d9","69741","Barraca de vinya 049","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-049","","","","\Referència a la fitxa 119\
","08286-168","","","41.5235200,1.6774700","389657","4597720","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69741-foto-08286-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69741-foto-08286-168-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 147","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2da","69742","Barraca de vinya 106","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-106-0","","","","\Referència a la fitxa 119\
","08286-260","","","41.5265500,1.6724000","389239","4598063","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69742-foto-08286-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69742-foto-08286-260-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2db","69743","Camí de la Solana","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-solana","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.\
","XIV-XXI","Actualment el camí es conserva en molt bon estat, conservant entre els 3 i 4 m d\'amplada.","\Camí de terra d\'uns 6 km de recorregut emprat antigament per anar de Vilanova d\'Espoia a la Torre de Claramunt. Es tracta d\'un camí que arrenca a la part superior de la carena del nucli de Vilanova d\'Espoia, a tocar de l\'església de Sant Salvador i baixa la carena per travessar el torren del Manou i continuar al peu de la Muntanya de Cal Vilaseca en direcció a llevant. Just abans d\'arribar a Cal Llupià surt un brancal del camí en direcció nord-oest que mena a les cases de Cal Gramunt i Cal Vilaseca, així com als Plans de Cal Vilaseca. Un cop passat Cal Llupià, el camí creua el riu d\'Agost i segueix en direcció al nord-est travessant els Plans de la Garsa i finalment a la Torre de Claramunt.\
","08286-110","Vilanova d\'Espoia (08789 La Torre de Claramunt)","\Es tracta de l\'antic camí que els habitants de Vilanova de l\'Espoia i la Serra feien servir per desplaçar-se a la Torre de Claramunt. El seu orígen es podria remuntar als períodes medieval i modern. Era també el camí habitual per anar a les terres de conreu de la vall de l\'Espoia, i degut al seu pas per la part de solei, era conegut com a camí de la Solana. Es tracta d\'un camí d\'abast i carruatges, que va ser substituït a començaments del segle XX per la construcció de la carretera BV-2135. Des d\'aleshores compleix una funció de recorregut intern, permetent l\'accés a les terres de conreu dels voltants.\
","41.5225700,1.6663600","388728","4597628","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69743-foto-08286-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69743-foto-08286-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69743-foto-08286-110-3.jpg","Inexistent","Modern|Contemporani|Medieval","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","94|98|85","49","1.5","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2dc","69744","Pont de l\'Anoia","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-lanoia","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.\
","XX","","\Pont que salva el desnivell del riu Anoia i permet la comunicació entre la C-15 i el barri de la Torre Baixa. Es tracta d\'una estructura de formigó blanc i acer de 98 m de longitud, i 9,5 m d\'amplada, composta per quatre pilars rectangulars que sustenten el tauler sobre el que es recolza la carretera.\
","08286-111","La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt)","\La carretera C-15, anomenada Eix Garraf-Anoia és una carretera de la Xarxa Bàsica Primària de Catalunya. Juntament amb el tram Manresa-Igualada de la C-37 forma l\'anomenat Eix Diagonal. El tram de carretera entre Fontrubí-Igualada van començar el 2010 i van ser finalitzats el juliol del 2011. El pont sobre el riu Anoia permetia la sortida de la C-14 a les poblacions de La Pobla de Clramunt, La Torre de Claramunt i Capellades.\
","41.5420300,1.6899700","390731","4599759","2011","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69744-foto-08286-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69744-foto-08286-111-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","98","49","1.5","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2dd","69745","Forn de calç de Coll de Mata / del Tino","https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-coll-de-mata-del-tino","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.\
","XX","La vegetació està ocupant l\'espai dels forns impedint l\'accés i degradant molt les estructures.","\Estructura formada per dos antics forns de calç i les restes de dos edificis ubicats a tocar, que feien les funcions de magatzems i edificis auxiliars. Tot el conjunt es troba situat a la falda de la muntanya del Turó de la Casa Blanca, que forma part de la muntanya de Mata, i es troba a la part superior anomenada del Coll de Mata. La orientació del conjunt és a migdia, davant del Pla de Mata. Actualment s\'aprecia l\'estructura dels forns semisoterrats, aprofitat l\'estructura de la pròpia muntanya. Exteriorment guarden una planta quadrangular, mentre que interiorment, la planta és circular. Cap dels dos conserva la coberta, que tot sembla indicar era feta en pedra en forma de falsa volta. Un dels forns conserva fragments de pissarra barrejats amb l\'enderroc del sostre, la qual cosa indica que potser tenien una coberta exterior de lloses de pissarra. La construcció de tots dos era en mur de mamposteria irregular aixecat amb pedres irregulars de mida força gran, amb una capa d\'arrebossat amb morter de calç a l\'exterior. L\'arrebossat interior del forn és fruit de la pròpia crema de calç. El forn situat més a ponent és el que con serva millor les seves estructures, amb una boca d\'accés de 2,00m d\'alçada per 1,34 m d\'amplada i un gruix de mur de 1,30. L\'interior dibuixa una planta lleugerament ovalada de 5,60m d\'amplada per 5,70m de llargada. L\'alçada és de 10,80 m. El segon forn, situat a llevant de l´anterior, manté una estructura similar, però l\'excés de vegetació a la porta i una esllavissada ha impedit l\'accés a l\'interior. A llevant dels dos forns es localitzen dos edificis. Es tracta de dos coberts que s\'aixequen aprofitant el pendent de la muntanya. Un d\'ells és un cobert fet amb maó, que es troba molt malmès. El segon és una caseta que es podia haver fet servir de magatzem. És de planta rectangular i es cobreix amb una mitja volta feta amb maó. Es troba totalment arrebossat amb ciment pòrtland a l\'exterior.\
","08286-112","Coll de Mata (08789 La Torre de Claramunt)","\Almenys des del segle XIV es troben documents que ens informen de l\'explotació de la pedra calcària dels voltants de Vilanova d\'Espoia als forns de calç. Tradicionalment els forns havien estat itinerants i consistien en un pou que es feia al mig del bosc, proper a la pedra i a la fusta per evitar el transport. Al cap d\'uns anys quan s\'esgotaven els recursos de l\'entorn el forn s\'abandonava. A començaments del segle XX es va optar per fer forns fixos, acompanyats d\'una caseta o barraca al costat destinada a protegir els fogots o grapats de fusta de la pluja i deixar un espai pels treballadors. A mitjans del segle XX es comptaven sis forns de calç als entorns d\'Espoia: el del Cabreta o de la carretera (fitxa 115), el del Tino (fitxa 112), el Nou o de Cal Pep de la Jana (fitxa 114), el del Calciner, avui desaparegut, el del Carrascle, també desaparegut, i el de Ginoles, aquest darrer en terme de Mediona però treballat per gent d\'Espoia. Les darreres produccions han estat estimades en un miler de tones anyals de pedra cuita o calç viva, en terròs, per a ésser apagada mitjançant l\'addició d\'aigua. El treball als forns era molt feixuc. Primer s\'havia d\'arrencar la pedra carregar el forn apilant les pedres. Desprès calia cobrir-lo de pedra i fang. En paral·lel era necessari haver tallat molta llenya i apilar-la en fogots. Un cop encès calia mantenir el foc viu durant set o vuit dies dia i nit. Aquesta feina era realitzada per tres homes que s\'anaven tornant cada dues hores. Desprès calia refredar la pedra de calç i carregar-la en carruatges. El destí acostumava a ser la construcció i les adobaries d\'Igualada, que per blanquejar la pell empraven la calç. També era un element imprescindible per a la fabricació de paper, amb l\'objectiu de blanquejar i desinfectar la matèria prima. Pels habitants de Vilanova d\'Espoia, el treball als forns de calç era complementari al de les feines agrícoles. Fins a finals de la dècada del 1950 estigueren en funcionament els diversos forns. El darrer forn en tancar va ser el del Calciner. Aquest forn era propietat del mas Manou, que l\'explotava juntament amb altres socis. Un d\'aquests darrers socis fou En Tino, d\'on va prendre el sobrenom. .\
","41.5120500,1.6672800","388787","4596459","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69745-foto-08286-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69745-foto-08286-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69745-foto-08286-112-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","Una de es darreres històries relacionades amb aquest forn té a veure amb la troballa d\'un cadàver l\'any 2004 que es va intentar cremar dins d\'un dels forns l\'estiu d\'aquell any.","119|98","47","1.3","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2de","69746","Forn de calç Vell de Vilanova d\'Espoia","https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-vell-de-vilanova-despoia","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.\
","XIX","","\Restes d\'un antic forn de calç que poden apreciar-se al costat SE del turó on s\'assenta el nucli de Vilanova d\'Espoia. Es tracta de les restes d\'un antic forn semiexcavat, que actualment resta a la vista. Les restes constitueixen un rebaix còncau a la paret del turó, de 3,5 m. d\'alçada que conserva el revestiment de calç, fruit de les successives cuites. A la part superior de les restes s\'aprecien algunes fileres de pedra que podrien haver format part de la cúpula de tancament. Als peus de les restes també són apreciables algunes piles de pedruscall que semblen part de l\'estructura caiguda del forn.\
","08286-113","Vilanova d\'Espoia (08789 La Torre de Claramunt)","\Almenys des del segle XIV es troben documents que ens informen de l\'explotació de la pedra calcària dels voltants de Vilanova d\'Espoia als forns de calç. Tradicionalment els forns havien estat itinerants i consistien en un pou que es feia al mig del bosc, proper a la pedra i a la fusta per evitar el transport. Al cap d\'uns anys quan s\'esgotaven els recursos de l\'entorn el forn s\'abandonava. A començaments del segle XX es va optar per fer forns fixos, acompanyats d\'una caseta o barraca al costat destinada a protegir els fogots o grapats de fusta de la pluja i deixar un espai pels treballadors. A mitjans del segle XX es comptaven sis forns de calç als entorns d\'Espoia: el del Cabreta o de la carretera (fitxa 115), el del Tino (fitxa 20), el Nou o de Cal Pep de la Jana (fitxa 114), el del Calciner, avui desaparegut, el del Carrascle, també desaparegut, i el de Ginoles, aquest darrer en terme de Mediona però treballat per gent d\'Espoia. Les darreres produccions han estat estimades en un miler de tones anyals de pedra cuita o calç viva, en terròs, per a ésser apagada mitjançant l\'addició d\'aigua. El treball als forns era molt feixuc. Primer s\'havia d\'arrencar la pedra carregar el forn apilant les pedres. Desprès calia cobrir-lo de pedra i fang. En paral·lel era necessari haver tallat molta llenya i apilar-la en fogots. Un cop encès calia mantenir el foc viu durant set o vuit dies dia i nit. Aquesta feina era realitzada per tres homes que s\'anaven tornant cada dues hores. Desprès calia refredar la pedra de calç i carregar-la en carruatges. El destí acostumava a ser la construcció i les adobaries d\'Igualada, que per blanquejar la pell empraven la calç. També era un element imprescindible per a la fabricació de paper, amb l\'objectiu de blanquejar i desinfectar la matèria prima. Pels habitants de Vilanova d\'Espoia, el treball als forns de calç era complementari al de les feines agrícoles. Fins a finals de la dècada del 1950 el forn va estar en funcionament. Hores d\'ara es desconeix quin era el sobrenom amb el que es coneixia aquest forn. Els darrers treballadors de la calç d\'Espoia no han sapigut donar raó del seu funcionament, ja que el que es trobava en funcionament al segle XX era el veí forn nou. (fitxa 114). Aquesta dada fa pensar que es tracta d\'una estructura molt antiga que podria ser datada al segle XIX, sent abandonant a començaments del segle XX, moment en el que es devia aixecar el forn nou que permetia la continuïtat en l\'explotació de la pedrera.\
","41.5162000,1.6587200","388080","4596931","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69746-foto-08286-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69746-foto-08286-113-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","A darrera del forn, en un nivell superior del terreny, es poden apreciar les parets verticals de la pedrera.","98","47","1.3","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2df","69747","Forn de calç Nou/Forn de cal Pep de la Jana","https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-nouforn-de-cal-pep-de-la-jana","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.\
","XX","","\Estructura circular aixecada en mur de paredat irregular i maó d\'uns 4 metres d\'alçada. A llevant del pou, arran de terra, s\'obre la boca del forn, formada per una arcada de mig punt reforçada per carreus més ben tallats i disposats de manera ordenada formant la volta. El sector de la boca es troba protegit per una construcció rectangular amb coberta inclinada d\'uralita. Aquest cobert estava destinat a protegir al calciner i a la fusta protecció de la intempèrie i es trobava obert a llevant. Quan el forn es va abandonar va ser tancat amb un mur de maó.\
","08286-114","Vilanova d\'Espoia (08789 La Torre de Claramunt)","\Almenys des del segle XIV es troben documents que ens informen de l\'explotació de la pedra calcària dels voltants de Vilanova d\'Espoia als forns de calç. Tradicionalment els forns havien estat itinerants i consistien en un pou que es feia al mig del bosc, proper a la pedra i a la fusta per evitar el transport. Al cap d\'uns anys quan s\'esgotaven els recursos de l\'entorn el forn s\'abandonava. A començaments del segle XX es va optar per fer forns fixos, acompanyats d\'una caseta o barraca al costat destinada a protegir els fogots o grapats de fusta de la pluja i deixar un espai pels treballadors. A mitjans del segle XX es comptaven sis forns de calç als entorns d\'Espoia: el del Cabreta o de la carretera (fitxa 115), el del Tino (fitxa 20), el Nou o de Cal Pep de la Jana (fitxa 114), el del Calciner, avui desaparegut, el del Carrascle, també desaparegut, i el de Ginoles, aquest darrer en terme de Mediona però treballat per gent d\'Espoia. Les darreres produccions han estat estimades en un miler de tones anyals de pedra cuita o calç viva, en terròs, per a ésser apagada mitjançant l\'addició d\'aigua. El treball als forns era molt feixuc. Primer s\'havia d\'arrencar la pedra carregar el forn apilant les pedres. Desprès calia cobrir-lo de pedra i fang. En paral·lel era necessari haver tallat molta llenya i apilar-la en fogots. Un cop encès calia mantenir el foc viu durant set o vuit dies dia i nit. Aquesta feina era realitzada per tres homes que s\'anaven tornant cada dues hores. Desprès calia refredar la pedra de calç i carregar-la en carruatges. El destí acostumava a ser la construcció i les adobaries d\'Igualada, que per blanquejar la pell empraven la calç. També era un element imprescindible per a la fabricació de paper, amb l\'objectiu de blanquejar i desinfectar la matèria prima. Pels habitants de Vilanova d\'Espoia, el treball als forns de calç era complementari al de les feines agrícoles. Fins a finals de la dècada del 1950 estigueren en funcionament els diversos forns. Aquest forn va ser conegut amb el sobrenom de Cal Pep de la Jana, que era com es coneixia un dels treballadors del mateix. Va ser abandonat a finals de la dècada del 1950. Va ser omplert amb una darrera càrrega de pedra, tot i que no es va arribar a cremar mai.\
","41.5163300,1.6587300","388081","4596946","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69747-foto-08286-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69747-foto-08286-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69747-foto-08286-114-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","El forn es troba actualment tancat i protegit per una planxa metàl·lica a la part superior.","119|98","47","1.3","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2e0","69748","Forn de calç de la carretera d\'Espoia","https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-carretera-despoia","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.\
","XX","Durant les ventades de l\'any 2009 va caure un arbre a la teulada del cobert, desprenent algun dels elements de dita coberta. L\'accés a l\'interior en l\'actualitat és perillós. No s\'ha tornar ha accedir des d\'aquell any.","\Restes d\'un antic forn de calç que pertanyia al mas Cal Manou de Poiosa. L\'estructura del forn es troba protegida per un cobert de planta rectangular aixecat en maó, amb un gran portó de fusta a l\'extrem de la façana nord, al peu de la carretera. El forn i un magatzem es troben a l\'interior. S\'observa la boca del forn precedida per un espai de magatzem, formada per un arc reforçat amb maó. La caixa del forn s\'aixeca de forma circular al peu de la muntanya. S\'aprecia l\'arrebossat intern del parament. La part superior del forn roman oberta i sense cúpula. El seu diàmetre és de 1,80m i es troba protegida per una reixa.\
","08286-115","Vilanova d\'Espoia (Crta.BV-2135, pk.1,5 -Vilanova d\'Espoia- 08789 La Torre de Claramunt)","\Almenys des del segle XIV es troben documents que ens informen de l\'explotació de la pedra calcària dels voltants de Vilanova d\'Espoia als forns de calç. Les darreres produccions han estat estimades en un miler de tones anyals de pedra cuita o calç viva, en terròs, per a ésser apagada mitjançant l\'addició d\'aigua. El destí acostumava a ser la construcció i les adobaries d\'Igualada, que per blanquejar la pell empraven la calç. També era un element imprescindible per a la fabricació de paper, amb l\'objectiu de blanquejar i desinfectar la matèria prima. Pels habitants de Vilanova d\'Espoia, el treball als forns de calç era complementari al de les feines agrícoles. RIBA GABARRÓ (1988: 315). Fins a la dècada del 1960 estigueren en funcionament diversos forns, entre els quals, destaca el de la carretera d\'Espoia, que pertanyia al mas Cal Manou de Poiosa\
","41.5161800,1.6644000","388554","4596922","","08286","La Torre de Claramunt","Restringit","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69748-foto-08286-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69748-foto-08286-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69748-foto-08286-115-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2020-09-25 00:00:00","","","A darrera del forn s\'observen restes de l\'antiga pedrera.","119|98","47","1.3","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2e1","69749","Campanes de Sant Joan Baptista","https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-sant-joan-baptista","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya http://campaners.com/php/campana1.php?numer=12365\
","XX","","\Conjunt de quatre campanes instal·lades al campanar de l\'església parroquial de Sant Joan Baptista de la Torre de Claramunt. Totes quatre es troben instal·lades en un carrilló disposat en vertical i connectat a un dispositiu automàtic que no permet repicar manualment. Són fabricades en bronze i gravades amb diferents motius que identifiquen la seva advocació. Cada campana té nom i està afinada en un acord Parsifal, de la més petita a la més gran: campana Reina de la Pau (Sol\'); campana Natzarena (Mi), té gravada la imatge de Jesús de Natzaret carregant la creu; campana Montserrat (Re), decorada amb un relleu de la Mare de Déu de Montserrat; campana Joana (Si), amb el relleu d\'un altar.\
","08286-116","La Torre Alta (C/ del Castell s/n 08789 La Torre de Claramunt)","\Les campanes originals de la parròquia de Sant Joan de la Torre foren desmuntades durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i fosses. Del conjunt original només es conserva un jou de fusta actualment situat al cor de l\'església. Un cop acabat el conflicte la parròquia va utilitzar una roda de molí amb un batall, que també es conserva al cor de l\'església. Per iniciativa popular, a mitjans de la dècada del 1980 es va insistir en la recuperació de les campanes. Finalment, desprès de molts esforços i amb la col·laboració especial de la família Vilarubla d\'Igualada es van aconseguir els recursos per a les noves campanes. Foren fabricades als tallers de Heilbronn (Alemanya) pel fonedor Albert Bachert, i beneïdes el 23 de juliol de 1989.\
","41.5336400,1.6587100","388109","4598867","1989","08286","La Torre de Claramunt","Difícil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69749-foto-08286-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69749-foto-08286-116-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni moble","Objecte","Pública","Religiós","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique / OPC María del Agua Cortés Elía","","La parròquia disposa d\'un petit reportatge fotogràfic sobre el seu procès de fabricació als tallers de Heilbronn, la seva instal·lació al campanar, i la seva benedicció pel bisbe de Sant Feliu.","98","52","2.2","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2e2","69750","Caseta Agrícola del Coll de Frígols","https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-agricola-del-coll-de-frigols","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.\
","XX","Es troba molt ben conservada i presenta un aspecte sòlid i bo.","\Caseta agrícola situada al peu del coll de Frígols, molt a prop de la crta. BV-2134 en direcció a la Torre Alta. Es tracta d\'una construcció de planta rectangular (3 x 5 m) coberta a dues aigües amb teula. Els materials de construcció són la pedra i el maó que formen un parament irregular on destaquen carreus de pedra una mica més grans, ben tallats i disposats a les cantonades i maó disposat a sardinell formant el dintell i els brancals de la porta d\'accés. El mur, com ja s\'ha dit abans, és parament irregular on es barreja la pedra i el maó i s\'ha arrebossat amb morter de calç, molt desgastat en alguns indrets. La porta d\'accés a l\'interior és la única obertura de l\'edifici. Es troba encarada a migdia i compta amb un graó de maó a la part inferior. Aquesta porta és una obertura situada al cantó de llevant de la façana principal de 1,80 m d\'alçada per 1,04 m d\'amplada per 30 cm de gruix. El llindant superior és fet amb pedra i maó i es troba arrebossat. Al centre es llegeix la data de 1942.\
","08286-117","Coll de Frígols (08789 La Torre de Claramunt)","\Aquesta tipologia constructiva de caseta agrícola pot ser datada entre els anys 1925 i 1945. Cal pensar que la data de 1942 del llindar superior és la data de la construcció. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants.\
","41.5314400,1.6721300","389225","4598606","1942","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69750-foto-08286-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69750-foto-08286-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69750-foto-08286-117-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2e3","69751","Barraca de vinya 038","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-038","\ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l\'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt. Col. Claramonte. Ajuntament de la Pobla de Claramunt. Pàg. 233. RIPOLL MASFERRER R (2003)\'Les construccions en paret seca a l\'Anoia\' . Actes del Congrés Els paisatges de la Vinya (Manresa, 2003). Centre d\'Estudis del Bages. Manresa. SOLÉ BONET, J (1998) \' La tècnica de la pedra seca\' a Dovella núm. 29. Manresa.\
","XIX","","\Barraca de vinya de planta quadrada aixecada utilitzant la tècnica constructiva de la pedra seca. Cal tenir present, que la paret posterior de la barraca s\'assenta directament sobre la roca, aprofitant-la a la seva part baixa. La seva mida exterior és de 4,20 m d\'amplada per 6, 60 m de fondària. La seva mida interior és de 1,90 m d\'amplada per 2,00 m de fondària per 2,00 m d\'alçada. Es tracta d\'una barraca que guarda una orientació en sentit sud-est, vers a on obre la porta d\'accés. El tipus de porta d\'entrada és simple, amb una llinda monolítica que descansa sobre muntants fets amb carreus de diferents mides força ben disposats. En la llinda superior s\'observen restes d\'un escut esculpit en baix relleu, parcialment arrencat. Les mides de dita porta són 0,60 m d\'amplada per 1,60 m d\'alçada i un gruix de mur de 0,90 m. Pel que fa a la coberta, aquesta es fa mitjançant una falsa cúpula formada per rengleres de pedra que van disminuint l\'espai superior fins a tancar-ho del tot. A l\'interior de la barraca aquestes rengleres de pedra es poden apreciar perfectament. En aquesta barraca destaca la presència d\'un doble mur lateral de 0,40 x 0,90 x 1,20 m que arrenca de les dues façanes laterals i crea un pati interior de 3,30 m de fons i una obertura de 0,90 cm. A l\'interior de la barraca es conserva un dipòsit rectangular per al sulfat.\
","08286-118","Coll de Frígols (08789 La Torre de Claramunt)","\La tècnica constructiva de la pedra seca és utilitzada des del neolític en construccions de caire popular. El seu màxim exponent en el medi rural són els murs i les barraques o cabanes, que en el cas de l\'Anoia reben la denominació popular de \'barraques de vinya\'. L\'aixecament d\'aquest tipus d\'estructures es troba relacionada amb el període màxima explotació de la vinya a la comarca entre els segles XVIII, XIX- ,moment en el qual bona part de les terres de conreu foren ocupades per la vinya. A començaments del segle XVIII la demanda de vi, i especialment d\'aiguardent per ser exportat a Amèrica ja havien crescut, però va ser a partir de les lleis aprovades el 1746, que abolien els monopolis, que els petits pagesos van llençar-se a la producció vitícola fins a convertir-la en un autèntic monocultiu. Aquest període d\'esplendor finalitzà a finals del segle XIX amb l\'arribada de la plaga de la fil·loxera, que acabà amb totes les vinyes. Al terme de La Torre de Claramunti, el conreu de la vinya estigué especialment estès, de la mà de les grans masies i propietaris agrícoles que, mitjançant el contracte de rabassa morta, van parcel·lar les seves terres per donar-les a explotar a petits pagesos sense terra. Bona part de l\'extensió del conreu es va fer a expenses del bosc, donant peu a la tala dels boscos originals i a la construcció de marges de pedra seca per tal d\'aterrassar el terreny i evitar l\'erosió i degradació del sòl. La presència de marges de pedra seca i barraques de vinya són mlt abundants al terme de La Torre de Claramunt. Aquestes construccions estaven destinades fonamentalment a guardar eines i estris destinats al camp, i evitar haver de traslladar-los fins al camp.\
","41.5324000,1.6765300","389593","4598707","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69751-foto-08286-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69751-foto-08286-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69751-foto-08286-118-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2020-09-24 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","La barraca destaca per les seves mides considerables, pel seu bon estat de conservació, i per la presència d\'aquest mur de tancament que crea un espai de considerables dimensions al davant de la barraca. Aquesta barraca és un dels elements que ha estat inclós dins de la fitxa IPA núm. 30951 amb el nom \'Conjunt de construccions de pedra seca\'. Codi 2486 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 130","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2e4","69752","Barraca de vinya 048","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-048","\ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l\'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt. Col. Claramonte. Ajuntament de la Pobla de Claramunt. Pàg. 233. RIPOLL MASFERRER R (2003)\'Les construccions en paret seca a l\'Anoia\' . Actes del Congrés Els paisatges de la Vinya (Manresa, 2003). Centre d\'Estudis del Bages. Manresa. SOLÉ BONET, J (1998) \' La tècnica de la pedra seca\' a Dovella núm. 29. Manresa.\
","XX","Sembla haver estat arreglada els darrers anys i netejada la vegetació de l\'entorn.","\Barraca de vinya adossada semi-excavada formant part del marge de pedra contigu. Es tracta d\'una barraca aixecada en la tècnica constructiva de la pedra seca, utilitzant carreus de diversa vida sense tallar units amb falques també de pedra més petites. L\'orientació de la barraca és nord-est. La planta interior és circular i es cobreix amb una falsa cúpula exteriorment coberta per terra i vegetació. La seva alçada total exterior és de 1,60 m. L\'espai interior manté una amplanda de 2,00 m per 1,90 de fondària, per 1,60 m d\'alçada. La porta d\'accés està formada per una arcada de mig punt creada a partir de carreus ben tallats disposats com dovelles, que es recolzen sobre muntants lleugerament inclinats. El portal manté una amplada a la base de de 0,80 m per 0,40 m d\'amplada a la part superior per 1,30 m d\'alçada. El gruix de les parets és de 0,80 m.\
","08286-119","Plans de la Garsa (08789 La Torre de Claramunt)","\La tècnica constructiva de la pedra seca és utilitzada des del neolític en construccions de caire popular. El seu màxim exponent en el medi rural són els murs i les barraques o cabanes, que en el cas de l\'Anoia reben la denominació popular de \'barraques de vinya\'. L\'aixecament d\'aquest tipus d\'estructures es troba relacionada amb el període màxima explotació de la vinya a la comarca entre els segles XVIII, XIX- ,moment en el qual bona part de les terres de conreu foren ocupades per la vinya. A començaments del segle XVIII la demanda de vi, i especialment d\'aiguardent per ser exportat a Amèrica ja havien crescut, però va ser a partir de les lleis aprovades el 1746, que abolien els monopolis, que els petits pagesos van llençar-se a la producció vitícola fins a convertir-la en un autèntic monocultiu. Aquest període d\'esplendor finalitzà a finals del segle XIX amb l\'arribada de la plaga de la fil·loxera, que acabà amb totes les vinyes. Al terme de La Torre de Claramunti, el conreu de la vinya estigué especialment estès, de la mà de les grans masies i propietaris agrícoles que, mitjançant el contracte de rabassa morta, van parcel·lar les seves terres per donar-les a explotar a petits pagesos sense terra. Bona part de l\'extensió del conreu es va fer a expenses del bosc, donant peu a la tala dels boscos originals i a la construcció de marges de pedra seca per tal d\'aterrassar el terreny i evitar l\'erosió i degradació del sòl. La presència de marges de pedra seca i barraques de vinya són mlt abundants al terme de La Torre de Claramunt. Aquestes construccions estaven destinades fonamentalment a guardar eines i estris destinats al camp, i evitar haver de traslladar-los fins al camp.\
","41.5259000,1.6732200","389306","4597989","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69752-foto-08286-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69752-foto-08286-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69752-foto-08286-119-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2020-09-24 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","Codi 2556 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:146","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2e5","69753","Barraca de vinya 062","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-062","\ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l\'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt. Col. Claramonte. Ajuntament de la Pobla de Claramunt. Pàg. 233. RIPOLL MASFERRER R (2003)\'Les construccions en paret seca a l\'Anoia\' . Actes del Congrés Els paisatges de la Vinya (Manresa, 2003). Centre d\'Estudis del Bages. Manresa. SOLÉ BONET, J (1998) \' La tècnica de la pedra seca\' a Dovella núm. 29. Manresa.\
","XX","A l\'inventari de barraques de vinya d\'ENRICH (2006: 268) es comenta que la barraca tenia una porta de ferro que protegia l\'accés. Actualmet aquesta porta ha desaparegut.","\Barraca de vinya construïda utilitzant la tècnica constructiva de la pedra seca, situada sobre un cami, davant d\'un marge, deixant a l\'esquena camps de conreu i oliveres. Es tracta d\'una barraca de planta circular aixecada en pedra de petites dimensions del mateix turó. Es cobreix amb una falsa cúpula també feta a base de pedra petita disposada sense ordenar. L\'amplada màxima exterior és de 4,50 m per una fondària de 6,00 m i una alçada de 3,10 m. La barraca es troba orientada a migdia i s\'obre amb una porta formada per pedra de més grans dimensions que forma un arc de mig punt molt estret. Les mides d\'aquesta porta són 0,60 m d\'amplada per 1,40 m d\'alçada per 1,00 m de gruix de mur. Exteriorment, la barraca es troba encarada a un marge de pedra. Dos murs de 1,70 m de llargada per 0,70 de gruix arrenquen dels laterals de la barraca i creen un espai interior tancat. A l\'interior d\'aquests murs es troben dos bancs de pedra adossats.\
","08286-120","Pla de les Sitges (08789 La Torre de Claramunt)","\La tècnica constructiva de la pedra seca és utilitzada des del neolític en construccions de caire popular. El seu màxim exponent en el medi rural són els murs i les barraques o cabanes, que en el cas de l\'Anoia reben la denominació popular de \'barraques de vinya\'. L\'aixecament d\'aquest tipus d\'estructures es troba relacionada amb el període màxima explotació de la vinya a la comarca entre els segles XVIII, XIX- ,moment en el qual bona part de les terres de conreu foren ocupades per la vinya. A començaments del segle XVIII la demanda de vi, i especialment d\'aiguardent per ser exportat a Amèrica ja havien crescut, però va ser a partir de les lleis aprovades el 1746, que abolien els monopolis, que els petits pagesos van llençar-se a la producció vitícola fins a convertir-la en un autèntic monocultiu. Aquest període d\'esplendor finalitzà a finals del segle XIX amb l\'arribada de la plaga de la fil·loxera, que acabà amb totes les vinyes. Al terme de La Torre de Claramunti, el conreu de la vinya estigué especialment estès, de la mà de les grans masies i propietaris agrícoles que, mitjançant el contracte de rabassa morta, van parcel·lar les seves terres per donar-les a explotar a petits pagesos sense terra. Bona part de l\'extensió del conreu es va fer a expenses del bosc, donant peu a la tala dels boscos originals i a la construcció de marges de pedra seca per tal d\'aterrassar el terreny i evitar l\'erosió i degradació del sòl. La presència de marges de pedra seca i barraques de vinya són mlt abundants al terme de La Torre de Claramunt. Aquestes construccions estaven destinades fonamentalment a guardar eines i estris destinats al camp, i evitar haver de traslladar-los fins al camp.\
","41.5346500,1.6713000","389161","4598963","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69753-foto-08286-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69753-foto-08286-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69753-foto-08286-120-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2020-09-24 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","Codi 2562 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:166","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2e6","69754","Caseta Agrícola del pla de cal Vilaseca 1","https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-agricola-del-pla-de-cal-vilaseca-1","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.\
","XX","Es troba en molt bon estat de conservació, tot i que els exteriors de la caseta han estat pintats amb grafitis.","\Caseta agrícola aixecada en mig d\'un petit turó emboscat al mig del Pla de Cal Vilaseca. Es tracta d\'una construcció de planta rectangular amb coberta inclinada vers a la part posterior de la construcció. De la teulada sobresurt una petita xemeneia feta en maó. El material de construcció és el maó i es troba arrebossada amb ciment pòrtland a l\'exterior, a excepció de l\'entorn de la porta d\'accés on s\'ha deixat el maó a la vista. La orientació de la caseta és a migdia. Tant els brancals de la portal com el llindar superior són fets amb maó disposat a sardinell, formant un petit arc rebaixat a la part superior del dintell. L\'interior de la caseta conserva l\'embigat de fusta del sostre, així com l\'arrebossat original i espai per una petita repissa i una petita xemeneia situada en l\'angle sud-est de la caseta.\
","08286-121","Pla de Cal Vilaseca (08789 La Torre de Claramunt)","\Aquesta tipologia constructiva de caseta agrícola pot ser datada entre els anys 1925 i 1945. Cal pensar que la data de 1938 del llindar superior és la data de la construcció. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants.\
","41.5287900,1.6530800","387631","4598336","1938","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69754-foto-08286-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69754-foto-08286-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69754-foto-08286-121-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2e7","69755","Caseta Agrícola del Collet de Morei 1","https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-agricola-del-collet-de-morei-1","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.\
","XX","","\Caseta agrícola de planta rectangular situada en una petita plana al peu del Collet de Morei, de planta rectangular i coberta corbada i amb una petita xemeneia. Els materials de construcció són la pedra i el maó que s\'ha arrebossat i pintant de color blanc. L\'orientació de la caseta és a migdia, comptant com a única obertura una porta d\'accés protegida per una planxa de ferro. Es tracta d\'una porta adintellada amb les cantonades interiors arrodonides. D\'aquesta caseta destaquen els elements ornamentals concentrats a les cantonades de la construcció en forma de pilars adossats que sobresurten del mur i es rematen a la part superior amb una rajola de terra cuita plana que sobresurt. La part superiors dels murs de la caseta ha estat prolongada creant una forma corba, com si fos un petit frontó als quatre costats de la construcció, i rematada a la part superior amb un enllosat de rajola de terra cuita, que empalma amb la dels pilars de les cantonades.\
","08286-122","Collet de Morei (08789 La Torre de Claramunt)","\Aquesta tipologia constructiva de caseta agrícola pot ser datada entre els anys 1925 i 1945. Sobre el llindar de la porta té una rajola encastada, però la data es troba molt esborrada i no s\'ha pogut precisar si és 1916 o 1946. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants.\
","41.5202000,1.6751600","389458","4597354","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69755-foto-08286-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69755-foto-08286-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69755-foto-08286-122-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2e8","69756","Caseta Agrícola del Collet de Morei 2","https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-agricola-del-collet-de-morei-2","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.\
","XX","La caiguda del sostre accelera l\'estat de deteriorament de la caseta.","\Caseta agrícola de planta rectangular coberta a dues aigües amb teula. Els materials de construcció són la pedra disposada en carreus de mida irregular i sense desbastar i el maó que es concentra especialment a les cantonades i formant la porta d\'accés a l\'interior de la caseta, reforçant d\'aquesta manera l\'estructura. Com a element d\'unió s\'ha utilitzat el ciment pòrtland. La caseta guarda una orientació a migdia comptant com a única obertura amb la porta d\'entrada. Es tracta d\'una obertura de 1,70 m d\'alçada per 87 cm d\'amplada que s\'acaba a la part superior amb una arc rebaixat fet també en maó, que s\'escau just sota l\'aler de la teulada. La meitat inferior dels brancals de la porta són fets amb carreus de diversa mida, mentre que la part superior de la porta i l\'arcada són de maó. Al costat dret de la porta es conserva un fragment encimentat on es pot llegir: AÑO 1935, J.CATALA. L\'interior de la caseta agrícola es troba enrunat degut a la caiguda d\'una part de la teulada. S\'aprecien restes d\'una xemeneia en una de les cantonades.\
","08286-123","Collet de Morei (08789 La Torre de Claramunt)","\Aquesta tipologia constructiva de caseta agrícola pot ser datada entre els anys 1925 i 1945. En un dels espais de la porta es pot identificar l\'any 1935 i el nom J. Català, que pt ser identificat com l\'any de construcció de la caseta i el nom del propietari. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants.\
","41.5197000,1.6730900","389285","4597301","1935","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69756-foto-08286-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69756-foto-08286-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69756-foto-08286-123-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2e9","69757","Caseta Agrícola de la Serra","https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-agricola-de-la-serra","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.\
","XX","L\'edifici es troba en bon estat de conservació ja que encara continua utilitzant-se com a magatzem.","\Caseta agrícola situada a les afores del nucli de la Serra, al peu del camí de Matacavalls. Es tracta d\'una construcció de planta rectangular amb la coberta de teula inclinada en direcció al nord. La construcció és feta íntegrament en pedra de diferents mides sense desbastar amb carreus de mida més gran a les cantonades i als brancals de la porta d\'accés. Com a element d\'unió s\'ha utilitzat el ciment pòrtland que apareix en alguns trams del mur. La caseta guarda una orientació a llevant, obrint-se amb una porta d\'1,72 m d\'alçada per 68 cm d\'amplada protegida per dues fulles de fusta. Es tracta d\'una porta allindada formada per una biga de fusta que recau sobre carreus de pedra ben disposats que formen els brancals. Al mur de migdia s\'observen restes del que podria haver estat una obertura, potser una finestra, que actualment es troba tapiada amb maó.\
","08286-124","La Serra (08789 La Torre de Claramunt)","\Aquesta tipologia constructiva de caseta agrícola pot ser datada entre els anys 1925 i 1945. No guarda cap element identificatiu que pugui servir per datar-la, però es tracta d\'una construcció de mides considerables i feta de forma molt tosca que podria datar-se en la dècada del 1920. Va ser aixecada amb la finalitat de fer-la servir de caseta auxiliar per estris agrícoles i encara conserva la seva funció.\
","41.5117200,1.6484900","387218","4596447","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69757-foto-08286-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69757-foto-08286-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69757-foto-08286-124-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Productiu","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2ea","69758","Caseta Agrícola del pla de cal Vilaseca 2","https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-agricola-del-pla-de-cal-vilaseca-2","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XX","La part superior de la porta es troba actualment caiguda i s\'ha perdut part de la forma pinyolada de l\'arc superior.","\Caseta agrícola ubicada al bell mig dels Pla de Cal Vilaseca, enmig dels camps de conreu. Es tracta d\'una construcció de planta rectangular amb coberta de teula inclinada. Els materials de construcció són la pedra i el maó, aquest es concentra a la porta d\'entrada a la caseta. El tipus de parament és irregular, amb pedres de diferent mida i sense tallar, reservant les de mida més grossa a les cantonades. Tot el parament s\'uneix amb ciment pòrtland, que s\'observa arrebossant alguns trams del parament exterior. L\'orientació de la caseta és a migdia i l\'element més singular és la porta d\'accés situada al centre del mur. Es tracta d\'una porta reforçada amb maó disposat a sardinell creant brancals als costats. La part superior de la porta podria haver tingut una forma pinyolada creada amb el mateix maó que s\'hauria anat estretant. Aquesta forma encara s\'adverteix en un dels costats. Als murs laterals s\'aprecien petites obertures de ventilació. A l\'interior es guarden actualment bales de palla.\
","08286-125","Pla de Cal Vilaseca (08789 La Torre de Claramunt)","\Aquesta tipologia constructiva de caseta agrícola pot ser datada entre els anys 1925 i 1945. No guarda cap element identificatiu que pugui servir per datar-la. Pels elements ornamentals de la porta podria tractar-se d\'una construcció de la dècada del 1930. Va ser aixecada amb la finalitat de fer-la servir de caseta auxiliar per estris agrícoles\
","41.5279200,1.6509200","387449","4598242","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69758-foto-08286-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69758-foto-08286-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69758-foto-08286-125-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2eb","69759","Fons documental gràfic del SPAL","https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-grafic-del-spal","","XX","","\Fons documental gràfic format per planimetries resultants d\'obres realitzades en diversos edificis del terme: - Cal Bresques-Cal Quim Casa a Vilanova de l\'Espoia. Dibuix. Planta de dues cases de l\'entorn immediat de l\'església de Sant Salvador. Registre: 4721/284/49/1 -Cal Maria Casa a Vilanova de l\'Espoia. Dibuix. Planta baixa d\'una casa situada a l\'entorn de l\'església de Sant Salvador. Registre: 4723/284/49/1 -Casa a Vilanova de l\'Espoia Planta baixa on s\'ubica un forn antic. Dibuix. Registre: 4722/284/49/1 -Casa a Vilanova d\'Espoia Planta esquemàtica del\'emplaçament de l\'església amb croquis d\'un mur de contenció de terres ubicat a la zona de la capçalera, on hi havia el cementiri. Registre: 4706/284/49/1 -Església parroquial de Sant Salvador de Vilanova d\'Espoia 1966-1977. diversos expedients. Registres 4699 a 4710: -Planta de l\'església i de les cases adossades més immediates (cal Torrescassona, cal Martí i Cal Calres). A un costat hi ha croquis de l\'alçat de la façana laterial sud del temple. -Planta esquemàtica de situació de la zona enjardinada i del mur de contenció, a la capçalera de l\'església -Planta esquemàtica de l\'emplaçament de l\'església -Planta a nivell de primer pis, de l\'esglésa i cases adossades més immediates. A un lateral es fa esbós de la secció d\'un cup. - Planta, alçat i detall d\'un llum per la zona del presbiteri. - S\'indiquen alguns habitatges - Planta general - Projecte de restauració. Alçat de façanes sud i est - Projecte de restauració. Planta baixa de l\'església, planta coberta i altell. - Planta general - Planta general - Planta general - Casa Torrescassona Inclou diversos expedients. 1970. Registre: 4711 a 4713: - Vilanova d\'Espoia. Planta del nivell del carrer. Planta de la casa delimitada pels carrers estret, major i plaça de l\'església. -Planta d\'un cup. -Planta distribuïda i acotada -Planta d\'una casa a l\'entorn de l\'església de Sant Salvador. Part vella 1º pis - Casa Carlos 1970. Registre: 4715 a 4718. Conté diversos expedients: - Planta acotada de la sala b -Plantes. Sales a i b del segon pis -Planta acotada de la sala A La Torre de Claramunt - Casa a Vilanova d\'Espoia Planta baixa d\'una casa de l\'entorn de l\'església de Sant Salvador. S\'identifiquen ds tipus d\'arcs.. Registre: 4719/284/49/1\
","08286-126","Servei de Patrimoni Arquitectònic (Ed. Del Rellotge. C/Urgell, 187 08036 Barcelona)","\Fons planimètric aixecat duran el projecte de restauració de l\'església de Sant Salvador d\'Espoia i el seu entorn urbanístic. Entre els anys 1966-1977\
","41.5335200,1.6582200","388068","4598855","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69759-foto-08286-126-2.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni documental","Fons documental","Pública","Científic","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","Tot i que el nom del bé s\'ha mantingut tal i com apareix als fons de l\'SPAL: Fons gràfic del SPAL, la tipologia del bé és la de fons documental, ja que es tracta fonamentalment de plànols i documentació de caràcter tècnic.","98","56","3.2","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2ec","69760","Pont del rec de la Torre Baixa","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-rec-de-la-torre-baixa","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XVIII","La filtració de l\'aigua a provocat la desintegració de la pedra donant pas a formes similars a arcs estalatítics, però en realitat es tracta de la descomposició química de la pedra que amenaça l\'estructura general del pont.","\Pont que salva el clot formar pel torrent del Camaró al seu tram final, just abans d\'arribar al barri de la Torre Baixa i forma part d\'un rec. Aquest rec transporta l\'aigua d\'una deu que neix a tocar de l\'era de la casa de Cal Pasqual, i la transporta fins a les cases de la Torre Baixa, el molí de la Cal Roda i Cal Munné i la deixa anar al rec major. El transport es fa en sentit nord-sud i transporta aigua de boca. El pont es troba paral·lel a un altre rec i un altre pont, que és un ramal secundari del rec Major. La llargada del pont és de 29,30 m i la seva alçada és d\'uns 3,5 m. Està format per quatre grans arcades el·líptiques de mides diferents que es recolzen directament al sòl. Degut a la composició calcària de l\'aigua bona part de la pedra d\'aquestes arcades es troba deformada i desfeta i només es pot apreciar el paredat original en alguns trams dels extrems del pont. La canal superior que transporta l\'aigua es troba coberta per fragments de pedra triangulars, que protegeixin la canalització de ceràmica.\
","08286-127","La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt)","\Segons fonts orals el pont conserva una data del segle XVIII que potser considerada com a data de construcció. Aquest moment històric coincideix amb un moment de consolidació de l\'activitat paperera i amb la instal·lació de població de forma continua al barri de la Torre Baixa. Aquest rec va estar en funcionament fins a l\'arribada de l\'aigua a les cases.\
","41.5389700,1.6854100","390345","4599425","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69760-foto-08286-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69760-foto-08286-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69760-foto-08286-127-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Productiu","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","Algunes fonts han comentat l\'existència d\'una data del segle XVIII inscrita en algun carreu del pont, que permetria ubicar amb exactitiud l\'any de construcció del pont. Durant la realització del treball de camp s\'ha intentat localitzar aquesta data sense èxit.","119|98","49","1.5","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2ed","69761","Caseta Agrícola de Vilanova d\'Espoia","https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-agricola-de-vilanova-despoia","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XX","","\Caseta agrícola de planta quadrangular amb coberta inclinada. Situada al cap d\'un camp plantat de cereal i oliveres. El material de construcció de l\'edifici és la pedra sense desbastar, col·locada sense ordre i sense fer filades formant un mur de parament irregular. Les pedres s\'han unit amb morter de calç, que és ben visible en algunes parts del mur. Les cantonades estan més treballades amb carreus quadrangulars i rectangulars disposats de manera més ordenada per tal de donar solidesa a l\'edifici. En tant que obertures, compta amb una porta d\'accés reforçada per una llinda superior de fusta d\'una alçada de 1,70 m per una amplada de 1,30 m i un gruix de mur de 50 cm. L\'orientació és a migdia.\
","08286-128","Vilanova d\'Espoia (08789 La Torre de Claramunt)","\Aquesta tipologia constructiva de caseta agrícola pot ser datada entre els anys 1925 i 1945. En el cas d\'aquesta caseta no tenim cap element que permeti datar-la amb exactitud. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants.\
","41.5171800,1.6613600","388302","4597037","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69761-foto-08286-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69761-foto-08286-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69761-foto-08286-128-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2ee","69762","Fons fotogràfic de l\'Arxiu Municipal d\'Igualada (AMFI)","https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-municipal-digualada-amfi","","XX","","\L\'Arxiu Comarcal de l\'Anoia conserva el fons fotogràfic de l\'Arxiu Municipal d\'Igualada (AMFI), on es pot trobar una col·lecció fotogràfica relacionada amb el terme municipal de La Torre de Claramunt. La descripció del fons és la següent: -Núm. Reg: 01024 Aspecte del pati senyorial del castell de la Torre de Claramunt. Fins el segle XIII va ser conservat pels Claramunt de la Pobla. Data doc: 1927-04-02 Autor: Castelltort, J -Núm. Registre: 00978 Imatge de Sant Joan Baptista que es venera en l\'església del poble. Data doc: 1927-08-03 Autor: Bosch, Pere -Núm. Registre: 00977 Esglésa i castell de la Torre de Claramunt Data doc: 1927-08-03 Autor: Castelltort, J. -Núm. Registre: 00981 Pont de la carretera que uneix el poble d\'Espoia amb la Torre de Claramunt Data doc: 1927-08-03 Autor: Bosch, Pere. -Núm. Registre: 02529 Aplec que es celebra amb la patrona Santa Bàrbara en la vila de la Torre de Claramunt. Data doc: 1927-08-24 Autor: Bosch, Pere. -Núm. Registre: 01025 Artístic de ferro forjat, es digne exemplar de les obres dels nostres artesans medievals, que es troba al pati del castell de La Torre de Claramunt. Data doc: 1930-05-03 Autor: Bosch, Pere. -Num. Registre: 00982 L\'any 1710 Francesc Guarro va construir el molí cal Guarro en el segle XVIII, la vila tenia més de 200 paperaires i 16 molins. Data doc: 1935-01-01 Autor: no ident. - Núm. De Registre: 00980 La secció femenina del Centre Republicà d\'Igualada va oferir una corona homenatge a veí d\'Espoia, Ramon Guitart, mort per motius polítics, a la Torre de Claramunt. Data doc: 1936-04-14 Autor: Noguera, Eusebi. -Núm. De Registre: 01894 Exhumació del cadàver de Jaume Castelltort, mort durant la Guerra Civil, al cementiri d\'Espoia. Les restes foren traslladades a la cripta de Santa Maria Data doc: 1943-11-15 Autor: Llucià, Procopi. - Núm. De Registre: 05623 Visita del Governador Civil, Antonio Correa Veglison, a la Comarca de l\'Anoia. La Torre de Claramunt Data doc: 1944-04-26 Autor: Llucià, Procopi. -Núm. De Registre: 05622 Visita del Governador Civil, Antonio Correa Veglison, a la Comarca de l\'Anoia. La Torre de Claramunt Data doc: 1944-04-28 Autor: Llucià, Procopi. -núm. De Registre: 12986 Vistes de La Torre de Claramunt Data doc: 1992-11-27 Autor: Pons, Antoni. -Num. De Registre: 12987 Vistes de la Torre de Claramunt. Data doc: 1992-11-27 Autor: Pons, Antoni\
","08286-129","Arxiu Comarcal de l\'Anoia (Pl. de la Creu, 18-Cal Maco-08700 Igualada)","\El Fons Municipal d\'Igualada conserva documentació gràfica procedent de diversos fotògrafs d\'Igualada i rodalies. Les fotografies relacionades amb La Torre de Claramunt arribaren al fons l\'any 1986 i són fetes per autors com Pere Bosch, J, Castelltort, i Procopi Llucià. Les dues darreres són obra d\'Antoni Pons i foren fetes el 1992, ingressant al fons el 1994.\
","41.5335200,1.6582200","388068","4598855","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","","Legal","","Patrimoni documental","Fons d\'imatges","Pública","Científic","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","","55","3.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2ef","69763","Font de l\'Armengol","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larmengol","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XX","","\Font pública situada a la confluència de la Plaça de l\'Univers i el carrer d\'Espoia, dins de la Urbanització Pinedes de l\'Armengol. L\'aigua raja del pendent de la muntanya, que ha estat esglaonat i es recull amb un caneló metàl·lic encastat al pendent natural. Tot l\'entorn del caneló forma part del mur de pedra de contenció del terreny. L\'aigua raja i cau a una petita pica realitzada amb fragments de pedra enrajolat. De la pica surt una canalització que condueix l\'aigua a una bassa circular, situada en un nivell inferior al de la font. Es tracta d\'una bassa realitzada en mur de pedra formant un paredat comú unit amb ciment d\'uns 8 metres de diàmetre, protegida per una barana metàl·lica al llarg de tot el seu perímetre. Aquesta bassa compleix hores d\'ara una funció ornamental i paisatgística, amb diverses espècies de peixos.\
","08286-130","Urbanització Pinedes de l\'Armengol (08789 La Torre de Claramunt)","\Cal pensar que es tracta d\'una de les fonts antigues del municipi. Alguns dels veïns d\'Espoia recorden l\'existència de la font almenys des de la dècada de 1930 com a una de les fonts més abundoses del municipi, que rajava aigua inclús durant les secades més fortes, tot i l\'alçada a la qual es troba. En el moment d\'urbanització de la muntanya, (1964-1965) la font va ser salvada juntament amb els roures del costat, es va arreglar l\'entorn i es va construir la bassa, convertint-la en un element ornamental del que potser considerat un dels centres socials i urbanístics de Les Pinedes de l\'Armengol. Molts dels veïns de la urbanització la consumeixen com a aigua de boca.\
","41.5157200,1.6180800","384688","4596931","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69763-foto-08286-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69763-foto-08286-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69763-foto-08286-130-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni moble","Element urbà","Pública","Social","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","119|98","51","2.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2f0","69764","Barraca de vinya 003","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-003","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-131","","","41.5232100,1.6482700","387220","4597723","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69764-foto-08286-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69764-foto-08286-131-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:63","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2f1","69765","Barraca de vinya 004","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-004","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-132","","","41.5203500,1.6485300","387237","4597405","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69765-foto-08286-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69765-foto-08286-132-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2525 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:64","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2f2","69766","Barraca de vinya 005","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-005","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-133","","","41.5195700,1.6488300","387260","4597318","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69766-foto-08286-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69766-foto-08286-133-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2519 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:65","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2f3","69767","Barraca de vinya 006","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-006","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-134","","","41.5190200,1.6489800","387272","4597257","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69767-foto-08286-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69767-foto-08286-134-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2520 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:66","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2f4","69768","Barraca de vinya 007","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-007","","","","\Referència a la fitxa 119\
","08286-135","","","41.5192100,1.6473400","387135","4597280","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69768-foto-08286-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69768-foto-08286-135-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2523 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:67","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2f5","69769","Barraca de vinya 008","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-008","","","","\Referència a la fitxa 119\
","08286-136","","","41.5197400,1.6466100","387075","4597340","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69769-foto-08286-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69769-foto-08286-136-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2524 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:68","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2f6","69770","Barraca de vinya 009","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-009","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-137","","","41.5187000,1.6451100","386948","4597226","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69770-foto-08286-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69770-foto-08286-137-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:69","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2f7","69771","Barraca de vinya 010","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-010","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-138","","","41.5188400,1.6405400","386567","4597248","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69771-foto-08286-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69771-foto-08286-138-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:70","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2f8","69772","Barraca de vinya 011","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-011","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-139","","","41.5176500,1.6396700","386493","4597117","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69772-foto-08286-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69772-foto-08286-139-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2526 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:71","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2f9","69773","Barraca de vinya 014","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-014","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-140","","","41.5218400,1.6498600","387350","4597569","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69773-foto-08286-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69773-foto-08286-140-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2540 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:95","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2fa","69774","Barraca de vinya 013","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-013","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-141","","","41.5217600,1.6494000","387312","4597561","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69774-foto-08286-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69774-foto-08286-141-3.jpg","","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2020-09-24 00:00:00","","","Codi 2539 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:94","","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2fb","69775","Barraca de vinya 015","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-015","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-142","","","41.5189800,1.6493300","387301","4597252","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69775-foto-08286-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69775-foto-08286-142-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2521 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:96","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2fc","69776","Barraca de vinya 016","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-016","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-143","","","41.5189000,1.6491500","387286","4597243","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69776-foto-08286-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69776-foto-08286-143-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2486 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:97","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2fd","69777","Barraca de vinya 017","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-017","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-144","","","41.5181000,1.6521400","387534","4597151","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69777-foto-08286-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69777-foto-08286-144-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2532 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:99","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2fe","69778","Barraca de vinya 018","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-018","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-145","","","41.5282000,1.6499700","387370","4598275","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69778-foto-08286-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69778-foto-08286-145-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2543 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:101","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be2ff","69779","Barraca de vinya 019","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-019","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-146","","","41.5284500,1.6520500","387544","4598300","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69779-foto-08286-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69779-foto-08286-146-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:101 BIS","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be300","69780","Barraca de vinya 020","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-020","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-147","","","41.5252300,1.6546700","387757","4597939","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69780-foto-08286-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69780-foto-08286-147-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2545 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 103","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be301","69781","Barraca de vinya 021","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-021","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-148","","","41.5257800,1.6544100","387737","4598000","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69781-foto-08286-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69781-foto-08286-148-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2546 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:104","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be302","69782","Barraca de vinya 022","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-022","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-149","","","41.5353100,1.6534500","387673","4599060","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69782-foto-08286-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69782-foto-08286-149-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2564 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:105","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be303","69783","Barraca de vinya 023","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-023","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-150","","","41.5255300,1.6558600","387857","4597971","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69783-foto-08286-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69783-foto-08286-150-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2548 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:106","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be304","69784","Barraca de vinya 024","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-024","","","","\Referència a la fitxa 119\
","08286-151","","","41.5196600,1.6539200","387685","4597322","","08286","La Torre de Claramunt","","","","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2516 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:107","","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be305","69785","Barraca de vinya 050","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-050","","","","\Referència a la fitxa 119\
","08286-169","","","41.5254700,1.6725900","389253","4597942","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69785-foto-08286-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69785-foto-08286-169-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2555 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 148","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be306","69786","Barraca de vinya 052","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-052","","","","\Referència a la fitxa 118\
","08286-170","","","41.5195900,1.6713100","389136","4597291","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69786-foto-08286-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69786-foto-08286-170-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 151","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be307","69787","Barraca de vinya 053","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-053","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-171","","","41.5191100,1.6698200","389011","4597240","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69787-foto-08286-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69787-foto-08286-171-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:155","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be308","69788","Barraca de vinya 036","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-036","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-172","","","41.5307700,1.6704500","389083","4598534","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69788-foto-08286-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69788-foto-08286-172-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 128","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be309","69789","Barraca de vinya 051","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-051","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-173","","","41.5292800,1.6714500","389164","4598367","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69789-foto-08286-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69789-foto-08286-173-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 150","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be30a","69790","Barraca de vinya 054","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-054","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-174","","","41.5166200,1.6627800","388419","4596973","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69790-foto-08286-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69790-foto-08286-174-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2511 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 156","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be30b","69791","Barraca de vinya 055","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-055","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-175","","","41.5114600,1.6476800","387150","4596419","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69791-foto-08286-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69791-foto-08286-175-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 157","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be30c","69792","Barraca de vinya 057","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-057","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-176","","","41.5143500,1.6768200","389587","4596702","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69792-foto-08286-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69792-foto-08286-176-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 161","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be30d","69793","Barraca de vinya 058","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-058","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-177","","","41.5395800,1.6718400","389214","4599510","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69793-foto-08286-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69793-foto-08286-177-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 162","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be30e","69794","Barraca de vinya 059","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-059","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-178","","","41.5393600,1.6717200","389204","4599486","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69794-foto-08286-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69794-foto-08286-178-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 163","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be30f","69795","Barraca de vinya 060","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-060","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-179","","","41.5399200,1.6712900","389169","4599548","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69795-foto-08286-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69795-foto-08286-179-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 164","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be310","69796","Barraca de vinya 061","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-061","","","","\Referència a la fitxa 118\
","08286-180","","","41.5352000,1.6708600","389125","4599025","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69796-foto-08286-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69796-foto-08286-180-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2561 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 165","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be311","69797","Barraca de vinya 063","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-063","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-181","","","41.5323400,1.6746400","389436","4598703","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69797-foto-08286-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69797-foto-08286-181-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Aquesta barraca és un dels elements que ha estat inclós dins de la fitxa IPA núm. 30951 amb el nom \'Conjunt de construccions de pedra seca\' ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 167","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be312","69798","Barraca de vinya 064","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-064","","","","\Referència a la fitxa 119\
","08286-182","","","41.5326100,1.6753900","389499","4598732","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69798-foto-08286-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69798-foto-08286-182-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Aquesta barraca és un dels elements que ha estat inclós dins de la fitxa IPA núm. 30951 amb el nom \'Conjunt de construccions de pedra seca\' ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 168","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be313","69799","Barraca de vinya 065","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-065","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-183","","","41.5188400,1.6726400","389246","4597206","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69799-foto-08286-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69799-foto-08286-183-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 238 BIS","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be314","69800","Barraca de vinya 066","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-066","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-184","","","41.5177800,1.6720200","389192","4597089","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69800-foto-08286-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69800-foto-08286-184-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2497 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be315","69801","Barraca de vinya 067","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-067","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-185","","","41.5170600,1.6745700","389404","4597006","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69801-foto-08286-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69801-foto-08286-185-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2495 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be316","69802","Barraca de vinya 068","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-068","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-186","","","41.5330200,1.6716100","389184","4598782","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69802-foto-08286-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69802-foto-08286-186-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2559 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be317","69803","Barraca de vinya 069","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-069","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-187","","","41.5333000,1.6735900","389350","4598810","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69803-foto-08286-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69803-foto-08286-187-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be318","69804","Barraca de vinya 070","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-070","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-188","","","41.5216500,1.6409000","386602","4597559","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69804-foto-08286-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69804-foto-08286-188-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be319","69805","Barraca de vinya 071","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-071","","","","\Referència a al fitxa 120\
","08286-189","","","41.5240300,1.6423900","386731","4597822","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69805-foto-08286-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69805-foto-08286-189-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 4046 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be31a","69806","Barraca de vinya 072","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-072","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-190","","","41.5228400,1.6451000","386955","4597686","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69806-foto-08286-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69806-foto-08286-190-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be31b","69807","Barraca de vinya 073","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-073","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-191","","","41.5184000,1.6673400","388803","4597164","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69807-foto-08286-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69807-foto-08286-191-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2501 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del paisatge)","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be31c","69808","La Torre Nova","https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-nova-0","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XX","La casa va ser restaurada el 2007 respectant al màxim el seu aspecte original.","\Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es troba envoltat per un mur perimetral de tancament que a tanca, a més de la casa, una finca de considerables proporcions. El material principal de l\'edifici és la pedra, disposada en mur de paredat comú, arrebossat i pintat de color crema. Compta amb planta baixa, primer i segon pis i golfes. La façana principal es troba orientada a llevant i s\'obre amb un portal de pedra monolític que forma una arcada de mig punt, decorada amb diverses línies de motllures de mig bocell que recorren l\'intradós. La porta que tanca el portal és de doble batent i clavetejada, amb dos portons rectangulars decorada a la part superior amb petits arcs conupials. La part baixa d\'aquest portal recau sobre un sòcol de pedra que s\'estén al llarg de tota la façana. A banda i banda del portal s\'obren dues finestres rectangulars. A nivell de primer pis s\'observen quatre portes balconeres que donen accés a tres balcons enreixats, dos als laterals i un balcó corregut al mig, al qual donen accés dues de les portes balconeres, i que es correspon amb l\'obertura inferior del portal. A nivell de segon pis, destaquen dues finestres balconeres, en correspondència amb les dues portes centrals del primer pis. A nivell de golfes, s\'observen un petit ull de bou al centre del capcer de l\'edifici. La composició d\'obertures és molt ordenada i presenta unes característiques ornamentals comuns. Així, totes les obertures es troben reforçades amb pedra monolítica ben treballada, que destaca sobre el color de l\'arrebossat del mur. La testera superior de les finestres és rectangular i de grans dimensions, i en la planta baixa i segon pis ha estat decorat amb un petit arc conupial. Pel que fa a les obertures del primer pis, s\'ha afegit un guardapols a que cobreix la part superior de la testera, decorat amb un petit arc conupial al centre, i petits culs de llàntia amb decoració floral. Totes les finestres recauen sobre ampits motllurats. Les façanes laterals Nord i Sud de la casa compten amb sèries de cinc de finestrals rectangulars a nivell de planta baixa i primer pis, que conserven una decoració similar a les finestres de la façana principal, amb una testera molt destacada, ornada amb un petit arc conupial. L\'excepció és el nivell de finestres del segon pis, que es tracta de finestres rectangulars sense elements ornamentals. Algunes d\'aquestes finestres, a nivell de planta baixa, són antigues portes d\'accés a la casa, que han estat tapiades. La façana de ponent ha estat modificada. Destaca la presència de dos cossos afegits a banda i banda que es converteixen en terrasses a nivell de primer pis. Les obertures d\'aquesta façana han estat engrandides durant les darreres reformes de la casa. L\'interior de la casa conserva l\'embigat original i l\'aire de gran casa senyorial. El portal principal dóna accés a un gran vestíbul separat en dos trams per dos arcs de carpanell, al fons dels quals s\'aixeca una gran escala a la catalana disposada en tres trams amb un replà intermedi a cada angle, i un replà llarg de banda a banda de cada pis, i protegida per barana metàl·lica senzilla. La casa té una altra escala més senzilla en la part posterior de la casa, que era emprada pel servei. Els interiors han estat modificats i convertits en moderns apartaments, sense perdre la originalitat dels espais i els materials originaris.\
","08286-192","La Torre Alta (C/de la Torre Nova, 1-08789 La Torre de Claramunt)","\Els orígens de la casa de La Torre Nova cal buscar-los en la família propietària del castell de La Torre de Claramunt. El 1850 moria Lluïsa d\'Agulló, vuitena marquesa de Gironella, baronessa de Florejacs i senyora de La Torre de Claramunt. L\'hereva, Pilar d\'Agulló i de Calvo-Encalada, fou la novena marquesa, i estava casada amb Josep de Febrer i Calderón, capità de marina. El primogènit, Josep Maria de Febrer i Calvo-Encalada es casà amb Matilde Sanllehi i Alric, el 1883 i fou el tercer marquès de Villa-Palma. En canvi, el desè marquès de Gironella fou el seu germà Manuel Maria de Febrer i Calvo-Encalada. El marquès de Villa-Palma fou el continuador del domini del castell de La Torre de Claramunt, i el marquès de Gironella es va construir un nou casal l\'any 1901, que seria conegut com la Torre Nova. RIBA (1988: 303) . En una de les teules de la casa es conserva aquesta data com a data d\'acabament. La casa va ser pensada com a casa senyorial d\'estiueig i residència, no com a casa de treball. El marquès de Gironella va ser propietari fins el 1938, moment en que ho va comprar la família Vaquer. Durant els anys de la Guerra Civil, la casa va estar ocupada per tropes italianes. La família masovera que es cuidà de la casa provenia de Cal Vilaseca, i per aquest motiu eren coneguts com els Vilaseca. La seva estada a la casa va continuar fins el 2007, any en que la casa va ser venuda als seus actuals propietaris, reformada, i convertida en un hotel.\
","41.5324400,1.6602200","388233","4598732","1901","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69808-foto-08286-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69808-foto-08286-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69808-foto-08286-192-3.jpg","Inexistent","Eclecticisme|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2021-05-03 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","Entre les dues portes balconeres centrals del primer pis destaca un petit rellotge de sol. Tot i que la major part del mobiliari original de la casa s\'ha perdut, al vestíbul de la casa s\'exposen alguns els objectes trobats a la casa. Es tracta d\'una bàscula i algunes barriques.","102|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be31d","69809","Cal Pasqual","https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pasqual-0","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. IPIC. Núm. 30\
","XX","","\Edifici de planta rectangular format per dos cossos annexes de planta baixa, primer pis i golfes, que s\'aixequen a diferent alçada, aprofitant el desnivell del terreny. Tots dos cossos es troben units en línia formant una planta rectangular, i es cobreixen amb dues teulades independents. Totes dues teulades són a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. El material de construcció emprat és la pedra unida amb morter, que forma un paredat comú, arrebossat exteriorment amb ciment. Les façanes principals i la façana de llevant es troben pintades en color blanc, mentre que a les altres es pot veure directament l\'arrebossat. Tot el conjunt es troba envoltat per un mur perimetral que crean un pati interior i protegeix l\'accés a la casa. La porta d\'entrada al mur s\'obre al nord. Es tracta d\'una porta rectangualr senzilla, protegida per un petit teuladet inclinat. Aquesta porta es troba precedida per una era on es localitza un cobert amb teulada inclinada destinat a acollir estris agrícoles i palla. La façana principal de la casa es troba encarada a llevant i s\'obre a nivell de planta baixa amb portal adovellat, amb un dels brancals parcialment tallat durant una reforma de la casa. A nivell de golfes destaquen finestres i finestrons de diferent mida. El cos inferior compta a nivell de primer pis amb dos balcons, i una terrassa rectangular situada a l\'extrem S-E de la façana, just a sobre del porxo que precedeix el portal d\'accés, i a la qual s\'accedeix des de la porta balconera del primer pis. Aquesta terrassa, protegida per una reixa metàl·lica senzilla, es recolza sobre els dos pilars del porxo. La façana de migdia s\'obre a nivell de primer pis amb una galeria interior oberta amb un seguit de quatre arcades de mig punt, que es recolzen sobre petits àbacs de maó que recauen sobre pilars rectangulars. La galeria compta amb una barana enreixada feta amb maons. A nivell de golfes s\'aprecia una finestra rectangular. A excepció de la galeria i el portal principal, totes les obertures són adintellades, sense cap decoració afegida.\
","08286-193","La Torre Baixa (Cal Pasqual. La Torre Baixa, 08789 La Torre de Claramunt)","\Cal Pasqual es correspon amb l\'antic Mas Vidal d\'orígens medievals. La família conserva documentació de la casa que es remunta al 1325. A través de diferents matrimonis la família Vidal va canviar el cognom per Pasqual, canviant també el nom de a casa. A partir del segle XIX el cognom de la família propietària va tornar a canviar i actuament és propietat de la família Bargalló. Amb tot, aquest darrer canvi de cognom no ha afectat al nom popular de la casa, que continua sent coneguda com Can Pasqual. Els propietaris del mas Vidal ho foren també del molí fariner i draper del Mas Vidal, situat a l\'indret que avui ocupa la fàbrica de Cal Roda. El rec major, o sèquia gran, procedent de la Bassa de Capellades, entrava al terme de la Torre de Claramunt, pel costat del camí ral, entre els barris de la Bòfia i de la Font de la Reina i feia possible l\'existència d\'un grup de molins al costat del mas Vidal, disposats a l\'entorn de la casa de pagès.. En aquest lloc, l\'any 1438, Artal de Claramunt, escripturà un molí a favor de Joan Martí, i el 1561, Joan de Claramunt, atorgà el molí del mas Vidal a Joan Molner, de la Pobla de Claramunt. El 1506, Ramon Claramunt concedí l\'establiment d\'un molí draper a Pere Pascual, els descendents del qual el tindrien fins el segle XVIII. Al final d\'aquest segle el molí fou transformat de draper en paperer. RIBA GABARRÓ (1988: 312) La construcció actual de Cal Roda es correspon a la segona meitat del segle XIX (1860) per encàrrec de Pau Vidal. La casa situada a tocar de Cal Roda (C/Torre Baixa, 15) continua sent propietat de la casa de Cal Pasqual, i era coneguda amb el nom de Cal Moliné. Arquitectònicament, Cal Pasqual és una construcció aixecada íntegrament a començaments del segle XX, sobre el que devien ser les restes de l\'antic mas Vidal i Cal Pasqual.\
","41.5383700,1.6859900","390393","4599358","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69809-foto-08286-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69809-foto-08286-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69809-foto-08286-193-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Residencial","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","A l\'era exterior de Cal Pasqual, al turonet del costat i a l\'interior dels corrals van ser localitzades algunes sitges de difícil datació. (fitxa 14)","119|98","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be31e","69810","Estructura de Rec","https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-de-rec","\ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l\'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt. Col. Claramonte. Ajuntament de la Pobla de Claramunt. Pàg. 202. RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XIX","La vegetació es troba molt crescuda als voltants. Això i la manca d\'ús fomenten la degradació de l\'estructura en alguns trams.","\Estructura de rec situada al peu d\'un camp de conreu, prop de la casa de Cal Muntades, al peu del Clot de Ruc. Es tracta d\'un rec soterrat de 0,70 m d\'amplada per 3,20 m de llargada i 0,55 m d\'alçada. El rec transcorre alguns trams soterrat i altres a la vista, aprofitant la baixada del terreny en sentit O-E. Les boques exteriors, als extrems del rec, es troben reforçades amb arcades de pedra formades per carreus rectangulars situades com dovelles. El sòl de l\'estructura és la roca natural en alguns trams, mentre que en d\'altres és argila.\
","08286-194","Vilanova d\'Espoia (08789 La Torre de Claramunt)","\Possiblement es tracta d\'una estructura agrària construïda al segle XIX per aprofitar les aigües de l\'entorn i regar les terres del Clot del Ruc.\
","41.5189600,1.6494300","387309","4597250","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69810-foto-08286-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69810-foto-08286-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69810-foto-08286-194-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Sense ús","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","Aquesta estructura queda recollida amb el núm 98, dins del llibre ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006: 202)","119|98","47","1.3","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be31f","69811","Guixera d\'Espoia","https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixera-despoia","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XVIII-XX","","\Antiga guixera situada a llevant del turó on s\'aixeca el nucli de Vilanova d\'Espoia. La guixera s\'estén en sentit E-O seguint un petit caminet que comunica els forn antic i el forn nou de calç d\'Espoia i les primeres cases del carrer Nou. L\'explotació del guix es fa a peu dret, seguint el pendent de la paret nord del camí, aprofitant el desnivell de terreny. La guixera s\'estén al llarg d\'uns 100 m i l\'alçada del desnivell és d\'uns 2,50 m, depenent del tram. Basat en el carbonat de càlcic, aquest element natural era extret en petits blocs i traslladat aprofitant el pendent fins a la boca dels forns aixecats al peu de turó. Actualment, les marques d\'aquesta activitat industrial extractiva s\'aprecien en un relleu irregular que forma talls verticals on encara s\'aprecien les capes dels estrats geològics. Els darrers anys, el creixement de la vegetació a sobre dels i al peu del camí ha contribuït a camuflar l\'erosió del paisatge.\
","08286-195","Vilanova d\'Espoia (08789 La Torre de Claramunt)","\Possiblement l\'explotació del guix en aquests terrenys es remunta als segles de l\'ocupació medieval del turó de Vilanova d\'Espoia, aprofitant la calç per a la construcció. Amb tot, possiblement es tractava d\'una explotació de caràcter artesanal i poc significativa. L\'activitat d\'extracció de guix i la fabricació de calç no comença a ser important fins al segle XIX, quan es començà a fer de manera industrial, per a vendre la calç a les adobaries d\'Igualada. L\'explotació de la pedra de guix està especialment lligat a l\'existència dels dos forns de calç construïts al peu de turó, a pocs metres de la guixera. Són els forn vell (fitxa 113) i el forn conegut com Cal Pep de la Jana (fitxa 114).\
","41.5161500,1.6582100","388037","4596926","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69811-foto-08286-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69811-foto-08286-195-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Sense ús","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","98","49","1.5","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be320","69812","Barraca de vinya 074","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-074","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-196","","","41.5324200,1.6746100","389433","4598711","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69812-foto-08286-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69812-foto-08286-196-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Aquesta barraca és un dels elements que ha estat inclós dins de la fitxa IPA núm. 30951 amb el nom \'Conjunt de construccions de pedra seca\'","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be321","69813","Pica baptismal","https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-3","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XVI-XVII","","\Pica baptismal tallada en pedra local de travertí situada al baptisteri de l\'església parroquia de Sant Joan de la Torre. Es tracta d\'una peça monolítica de 1,00 m d\'alçada formada per un peu i una base quadrangular. L\'alçada de la base i el fust és de 0\'62 m d\'alçada i la de la pica superior de 0\'48 cm de fondària i un diàmetre de 0\'65 m. La decoració de la pica es basa en una cenefa situada a la part inferior de la pica que envolta exteriorment el seu diàmetre, on s\'aprecia un element en forma de lòbul. El límit superior de la cenefa vé marcat per un regruix en forma de bocell. La part superior de la pica es recreix amb un altre bocell just abans de la vora.\
","08286-197","La Torre Alta (C/del Castells/n 08789 La Torre de Claramunt)","\No es tenen dades sobre la fabricació de la pica, però tipològicament es podria correspondre a una pica dels segles XVI-XVII. La tradició oral creu que aquesta pica és la única cosa que es conserva de l\'antiga església de Sant Joan de la Torre, anterior a l\'edifici actual. Aquesta tradició confirmaria les dates, ja que l\'edifi actual és una construcció del segle XVIII.\
","41.5337200,1.6587000","388108","4598876","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69813-foto-08286-197-3.jpg","Inexistent","Modern","Patrimoni moble","Objecte","Privada accessible","Religiós","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrqieu","","","94","52","2.2","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd4c4d16b3e9b7be322","69814","Missa de Pelegrins","https://patrimonicultural.diba.cat/element/missa-de-pelegrins","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XV-XXI","","\Aquesta tradició religiosa explica com el dia de Sant Joan a les 8h del matí es celebrava tradicionalment una missa multitudinària on era tradicional que els veïns dels pobles dels voltant (la Pobla de Caramunt, Carme, Capellades, Orpí, etc) hi assistissin. Tradicionalment, aquell dia es deixava als feligresos i assistents pujar al cambril de l\'església i besar el sant. Aquesta missa tenia el caràcter d\'aplec, degut a l\'assistència de persones de pobles dels voltants. Desprès començava la festa major del poble i al migda es feia la missa oficial per a la resta de veïns del poble, a la qual ja no acudien els dels altres municipis. Actualment aquesta tradició es continua mantenint amb el nom de Missa de Peregrins, tot i que molt disminuïda en assistència.\
","08286-198","La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt)","\Cal pensar que es tracta d\'una tradició antiga que podria remuntar-se a finals de l\'Edat Mitjana. Aquesta tradició era la única trobada que es feia al terme amb veïns d\'altres termes i tenia un cert caràcter d\'aplec.\
","41.5336700,1.6587700","388114","4598871","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Dolent","","Inexistent","Modern|Contemporani","Patrimoni immaterial","Manifestació festiva","Pública","Religiós","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","94|98","2116","4.1","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd5c4d16b3e9b7be323","69815","Lloses sepulcrals","https://patrimonicultural.diba.cat/element/lloses-sepulcrals","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XVIII","Caldria protegir aquestes lloses de la intempèrie i el risc d\'erosió","\Conjunt de quatre lloses sepulcrals situades a passadís que queda al migdia de l\'església parroquial de Sant Joan Baptista i permet l\'accés a l\'espai de darrera de l\'església, abans ocupat pel cementiri. Les quatre lloses estan encastades al terra i són fabricades en pedra i gravades ab diverses inscripcions. La primera és una llosa de 0,80m per 0,54m on es pot llegir en lletra capital: VASO DE RAMON ROVIRA I SOTERAS Y ELS SEUS FAMILIARS. La segona és una llosa de 0,80 m per 0,57 m. De la llegenda només es distingeixen les paraules DE LLISENSIA i GABINO. Al peu de la llosa apareix la data 1768. La tercera és una llosa de 0,48 m per 0,48 m on es pot llegir en lletra cursiva: Sepultura de Joan Maria de la Torra, scripta anys 1770. La quarta llosa té unes mides de 1 m per 0,60 m, on es pot llegir SEPI TORT DEL TURÓ 1736.\
","08286-199","La Torre Alta (C/del Castells/n 08789 La Torre de Claramunt)","\Aquestes lloses foren rescatades de l\'antic cementiri parroquial. Durant molts anys estigueren emmagatzemades dins l\'església sense cap ús, fins que fa uns anys es van col·locar al lloc actual.\
","41.5336100,1.6587600","388113","4598864","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69815-foto-08286-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69815-foto-08286-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69815-foto-08286-199-3.jpg","Inexistent","Popular|Modern","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Científic","","","","2020-10-07 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","119|94","47","1.3","","6","2024-03-28 01:37:40" "6604bbd5c4d16b3e9b7be324","69816","Rellotge de sol de la Torre Nova","https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-torre-nova","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XX","","\Rellotge de sol encastat entre les dues portes balconeres centrals del primer pis de la façana principal de llevant de la casa de La Torre Nova. Es tracta d\'un rellotge esculpit en una llosa de pedra quadrangular de petites dimensions. El perímetre exterior està esculpit en forma de marc, deixant a l\'interior els elements del rellotge. Com a element decoratiu compta amb la imatge d\'un sol esclpit en alt relleu, amb ulls, nas i boca. De la boca surt el gnònom format per una vareta metàl·lica. Les marques horàries són a les hores, de les 8 del matí a les 5 de la tarda. La numeració és romana.\
","08286-200","La Torre Alta (C/de la Torre Nova, 1-08789 La Torre de Claramunt)","\Els orígens de la casa de La Torre Nova cal buscar-los en la família propietària del castell de La Torre de Claramunt. El 1850 moria Lluïsa d\'Agulló, vuitena marquesa de Gironella, baronessa de Florejacs i senyora de La Torre de Claramunt. L\'hereva, Pilar d\'Agulló i de Calvo-Encalada, fou la novena marquesa, i estava casada amb Josep de Febrer i Calderón, capità de marina. El primogènit, Josep Maria de Febrer i Calvo-Encalada es casà amb Matilde Sanllehi i Alric, el 1883 i fou el tercer marquès de Villa-Palma. En canvi, el desè marquès de Gironella fou el seu germà Manuel Maria de Febrer i Calvo-Encalada. El marquès de Villa-Palma fou el continuador del domini del castell de La Torre de Claramunt, i el marquès de Gironella es va construir un nou casal l\'any 1901, que seria conegut com la Torre Nova. RIBA (1988: 303) . En una de les teules de la casa es conserva aquesta data com a data d\'acabament. La casa va ser pensada com a casa senyorial d\'estiueig i residència, no com a casa de treball. El marquès de Gironella va ser propietari fins el 1938, moment en que ho va comprar la família Vaquer. Durant els anys de la Guerra Civil, la casa va estar ocupada per tropes italianes. La família masovera que es cuidà de la casa provenia de Cal Vilaseca, i per aquest motiu eren coneguts com els Vilaseca. La seva estada a la casa va continuar fins el 2007, any en que la casa va ser venuda als seus actuals propietaris, reformada, i convertida en un hotel. El rellotge formava part de la casa originària del 1901. Durant les obres de restauració va ser mantingut al seu lloc original.\
","41.5323800,1.6603300","388242","4598725","1901","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69816-foto-08286-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69816-foto-08286-200-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Ornamental","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","119|98","47","1.3","","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be325","69817","Barraca de vinya 075","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-075","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-201","","","41.5358100,1.6698700","389044","4599094","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69817-foto-08286-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69817-foto-08286-201-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2563 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del paisatge)","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be326","69818","Barraca de vinya 076","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-076","","","","\Referència a la fitxa 118\
","08286-202","","","41.5344600,1.6731600","389316","4598940","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69818-foto-08286-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69818-foto-08286-202-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2560 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be327","69819","Gegants de Vilanova d\'Espoia","https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-vilanova-despoia","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XX","","\El gegant i la geganta de Vilanova d\'Espoia són dues peces elaborades amb una estructura de fusta, un cos de cartró macerat i pintat, i vestits de roba. Els dos gegants de Vilanova d\'Espoia representen l\'esperit de les persones de la població al llarg del temps. El gegant és el Sr. Tonet de Cal Muntades, que va viure a la casa de Cal Muntades al segle XX i va ser un dels darrers barracaires de vinya. És per aquest motiu que l\'element que du a la mà és una barraca de vinya en petit i una escarpa de picapedrer. És seu vestit és el de pagès, amb una gorra al cap, un camisa blava, una armilla de ratlles i una davantal usat per treballar la pedra. La geganta és la Sra. Victòria de Cal Cosme (casa de Vilanova d\'Espoia), que representa la dóna de Vilanova d\'Espoia. La Sra. Victòria va viure al poble al segle XX, va treballar a la fàbrica Cal Guasch de Capellades, i a més a més treballava al camp, a les vinyes, a l\'hort i tenia cura de la família. És per aquest motiu que du a la mà una cistella amb els fruits de la terra, raïm i flors. Du els cabells recollits en un monyo com la majoria de les dones de l\'època, va vestida amb una camisa blanca, faldilles i un davantal.\
","08286-203","Vilanova d\'Espoia (08789 Vilanova d\'Espoia)","\Els gegants de Vilanova d\'Espoia van ser construïts per iniciativa de la Colla Castellera de Vilanova d\'Espoia l\'any 2003. L\'encarrec va ser realitzat pel taller de Dolors Sans de Vilafranca del Penedès. Acostumen a sortir en diverses trobades geganteres de Catalunya, i en la Festa Major d\'estiu d\'Espoia i La Torre de Claramunt.\
","41.5158000,1.6534700","387641","4596894","2003","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69819-foto-08286-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69819-foto-08286-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69819-foto-08286-203-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni moble","Objecte","Privada accessible","Lúdic","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","119|98","52","2.2","","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be328","69820","Barraca de vinya 056","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-056","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-204","","","41.5155800,1.6608500","388256","4596860","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69820-foto-08286-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69820-foto-08286-204-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2512 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 159","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be329","69821","Festivitat de Sant Isidre","https://patrimonicultural.diba.cat/element/festivitat-de-sant-isidre-0","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XVIII-XX","","\Tradicionalment, a la Torre Alta la festivitat de Sant Isidre (15 de maig) era una festa que acostumava a guardar-se. La majoria dels homes de La Torre eren pagesos i per tant consideraven que era la seva festivitat. Era costum aquest dia menjar cargols. Les dones acostumaven a reunir-se per rentar els cargols a les dues fonts del poble: La font del Vidu (fitxa 207) i la Font del Gaià (fitxa 206). Desprès els cuinaven amb conill, botifarra i bitxo. A Vilanova d\'Espoia la festivitat de Sant Isidre també es guardava per ser considerada com la festa dels pagesos. S\'acostumava a fer una missa, seguida d\'una petita processó per tot el poble. En ocasions podia ser amb orquestra. A la tarda s\'acostumava a fer ball.\
","08286-205","La Torre Alta/Vilanova d\'Espoia (08789 La Torre de Claramunt)","\El culte a Sant Isidre com a patró de la pagesia s\'anà estenent pels països catalans en època moderna i quedà consolidat entorn al segle XVIII. Aquest costum és recordat per les persones grans del nucli de La Torre Alta i es va mantenir com a tradició fins a la dècada del 1970-1980. A Vilanova d\'Espoia també és recordat fins a aquestes dates.\
","41.5158800,1.6541600","387699","4596902","","08286","La Torre de Claramunt","","Dolent","","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immaterial","Manifestació festiva","Pública","Sense ús","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","98","2116","4.1","","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be32a","69822","Font del Gaià","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gaia","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XX","","\Antiga font que abastia d\'aigua els veïns del nucli de La Torre Alta. La font es troba ubicada al peu del camí que baixa al riu d\'Agost, en un entorn arranjant i protegit per un mur de paredat comú que deixa la font dins d\'un rectangle. En l\'actualitat la font consisteix en una pica de 76 cm de llargada per 50 m d\'amplada i 34 cm d\'alçada executada en formigó amb un regruix superior de marbre. La boixa és una moderna aixeta a pressió.\
","08286-206","La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt)","\Es tracta d\'una de les antigues fonts públiques que abastia els veïns del nucli de La Torre d\'aigua potable. Es desconeix la procedència del nom del Gaià, tot i que es deia correspondre al motiu d\'agun veí del municipi. Va ser deixada d\'utilitzar amb l\'arribada de l\'aigua corrent a les cases.\
","41.5328500,1.6590300","388134","4598779","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69822-foto-08286-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69822-foto-08286-206-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni moble","Element urbà","Pública","Sense ús","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","119|98","51","2.1","","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be32b","69823","Font del Vidu","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vidu","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XX","","\Font pública ubicada a la part inferior del carrer de Baix, dins del nucli urbà de La Torre Alta. La font consisteix en un safareig de pedra de 88 cm de llargada per 49 cm d\'amplada per 44 cm d\'alçada, que s\'encasta en una paret de formigó, on es troba la boixa. Aquesta és una aixeta que funciona a pressió. L\'entorn de la font és un petit espai a l\'ombra on es situa un petit banc format per un carreu de pedra davant del safareig.\
","08286-207","La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt)","\La font del vidu era una de es antigues fonts públiques que abastia d\'aigua a nucli de La Torre Alta. El nom de font del vidu té a veure amb la seva proximitat al rec i aqüeducte anomenat del Vidu. El safareig i al boixa actual són fruit d\'una rehabilitació recent efectuada quan es va conectar la font a la xarxa d\'aigua urbana.\
","41.5333600,1.6568500","387953","4598839","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69823-foto-08286-207-3.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni moble","Element urbà","Pública","Social","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","98","51","2.1","","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be32c","69824","Antic camí de la Torre a Capellades","https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-de-la-torre-a-capellades","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XV-XX","","\Antic camí que portava de la Torre de Claramunt a Capellades. El camí sortia del nucli històric de La Torre de Claramunt seguint la línia del carrer de La Torre Nova i seguia el traçat en paral·lel per la carretera BV-2134, pel seu cantó de migdia. Actualment es conserven alguns trams d\'aquest camí entre la carretera i les cases. Es tracta d\'un caminet d\'un dos metres d\'amplada de terra, que serveix d\'accés a algunes de les cases unifamiliars aixecades a tocar de la carretera i a alguns camps de conreu. Des del final del carrer de la Torre Baixa, s\'esten a llarg d\'un kilòmetre paral·lel a la carretera BV-34 fins al km.1, on empalma amb aquesta.\
","08286-208","La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt)","\Possiblement es tractava del camí emprat des de segles per comunicar els veïns de La Torre de Claramunt amb els de Capellades. Aquest camí va ser utilitzat fins a la dècada del 1950 en que es va construir la carretera actual.\
","41.5312300,1.6650200","388631","4598592","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69824-foto-08286-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69824-foto-08286-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69824-foto-08286-208-3.jpg","Inexistent","Modern|Contemporani|Medieval","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Sense ús","","","","2020-09-24 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","Aquest camí es fins al km. 1 de la BV-2134 era emprat també com antiga via pecuària per al trànsit de ramats que venien de Capellades i La Pobla de claramunt, i que travessaven el poble i es dirigien a la riera de Carme","94|98|85","49","1.5","","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be32d","69826","Escut dels Claramunt 1","https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-dels-claramunt-1","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XVI","","\Escut encastat al carreu situat sobre la dovella central d\'un dels portals interiors del castell de la Torre de Claramunt. Es tracta d\'un escut ogival amb el camper uniforme i sense particions, carregat per un mont floronat, blasó de la família Claramunt. L\'envolta un llambrequí que voreja el camper per la part exterior amb formes vegetals cargolades.\
","08286-210","La Torre Alta (Castell de La Torre de Claramunt C/del Castells/n 08789 La Torre de Claramunt)","\El portal on es troba ubicat l\'escut dóna accés a la part del castell aixecada el 1561 per Joan de Claramunt. Cal pensar, doncs, que l\'elaboració de l\'escut té lloc en aquest moment històric familiar. Joan de Claramunt va ser fill de Miquel Joan de Claramunt hereu del castell en dita data de 1561. En aquest moment les depedències de l\'antiga torre de defensa foren convertides en una residència castellera, l\'estructura de la qual perdura fins a moment. RIBA (1988: 302)\
","41.5338200,1.6581100","388059","4598888","1561","08286","La Torre de Claramunt","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69826-foto-08286-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69826-foto-08286-210-3.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Ornamental","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","94","47","1.3","","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be32e","69827","Escut dels Claramunt-Espuny 1","https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-dels-claramunt-espuny-1","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XVII","","\Escut encastat al parament del mur de migdia del pati interior del castell de La Torre de Claramunt. En concret és el pati que es correspon a la fase constructiva del 1561. L\'escut es troba a tocar d\'una petita porta, amb la que no sembla guardar relació. Es tracta d\'un escut ogival partit. El camp dret carrega els tres punys dels Espuny i el camp esquerra carrega el mont floronat dels Claramunt. L\'envolta un llambrequí que voreja el camper per la part exterior amb formes vegetals cargolades.\
","08286-211","La Torre Alta (Castell de La Torre de Claramunt C/del Castells/n 08789 La Torre de Claramunt)","\A la mort de Joan de Claramunt va heretar el castell la seva filla Fulgència de Claramunt, que estava casada amb Francesc Caçador. Malgrat que va tenir tres fills cap d\'ells va tenir descendència. El 1611 és hereva la germana de Fulgència, anomenada Jerònima de Claramunt, que es va casar amb Josep d\'Espuny. RIBA (1988: 302). Aquest casament suposà l\'arribada de la casa Espuny al castell de la Torre, i explica l\'existència d\'escuts amb els blasons de les dues cases. Aquesta partició de \'escut familiar incorporant el del cònjugue és característica de l\'edat moderna, deiant normalment el camper esquerra per la família de la dóna i el camper dret per la família del marit.\
","41.5337800,1.6583000","388075","4598883","","08286","La Torre de Claramunt","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69827-foto-08286-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69827-foto-08286-211-3.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Ornamental","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","94","47","1.3","","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be32f","69828","Escut dels Claramunt-Ribera 1","https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-dels-claramunt-ribera-1","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XVII","","\Escut ovalat situat al capcer de l\'arc conupial que encapçala la porta que dóna accés al primer pis del castell de La Torre de Claramunt. Es tracta d\'un escut ovalat amb el camper partit verticalment. El camp esquerre carrega el mont floronat dels Claramunt, i camp esquerre carrega les bandes que són el blasó des Ribera. Envolta l\'escut una bordura que s\'esten als laterals i al cap i a la punta per elements enrotllats.\
","08286-212","La Torre Alta (Castell de La Torre de Claramunt C/del Castells/n 08789 La Torre de Claramunt)","\Maria d\'Espuny i Claramunt, baronesa de Rivert, vídua d\'alexandre Morera, va heretar el castell el 1672, a la mort del seu germà Ramon d\'Espuny i Claramunt. Es va casar en segones núpcies amb Francesc de Ribera, baró de Florejacs i oïdor de la Reial Audiència RIBA (1988: 302). L\'escut correspon a aquest moment històric de la família Claramunt. Aquesta partició de \'escut familiar incorporant el del cònjugue és característica de l\'edat moderna, deiant normalment el camper esquerra per la família de la dona i el camper dret per la família del marit.\
","41.5338500,1.6582300","388069","4598891","","08286","La Torre de Claramunt","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69828-foto-08286-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69828-foto-08286-212-3.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Ornamental","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","94","47","1.3","","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be330","69829","Escut dels Claramunt-Ribera 2","https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-dels-claramunt-ribera-2","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XVII","","\Escut nobiliari encastat en un dels patis interiors del castell de La Torre de Claramunt. En concret, es tracta d\'un pati que segurament va ser reformat al segle XVII. L\'escut s\'escau en un dels murs del primer pis, sobre els porxos columnats. Es tracta d\'un escut ogival amb el camper partit en vertical. El camp esquerre carrega el blasó dels Claramunt, amb el mont floronat, i el camp dret carrega el blasó dels ribera, amb les bandes fluvials. L\'envolta un llambrequí que voreja el camper per la part exterior amb formes vegetals cargolades.\
","08286-213","La Torre Alta (Castell de La Torre de Claramunt C/del Castells/n 08789 La Torre de Claramunt)","\Maria d\'Espuny i Claramunt, baronesa de Rivert, vídua d\'alexandre Morera, va heretar el castell el 1672, a la mort del seu germà Ramon d\'Espuny i Claramunt. Es va casar en segones núpcies amb Francesc de Ribera, baró de Florejacs i oïdor de la Reial Audiència RIBA (1988: 302). L\'escut correspon a aquest moment històric de la família Claramunt. Aquesta partició de \'escut familiar incorporant el del cònjugue és característica de l\'edat moderna, deiant normalment el camper esquerra per la família de la dona i el camper dret per la família del marit.\
","41.5339600,1.6582800","388074","4598903","","08286","La Torre de Claramunt","Restringit","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69829-foto-08286-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69829-foto-08286-213-3.jpg","Legal","Modern","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Ornamental","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","94","47","1.3","","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be331","69830","Barraca de vinya 077","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-077","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-214","","","41.5294200,1.6623300","388404","4598394","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69830-foto-08286-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69830-foto-08286-214-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 6893 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be332","69831","Barraca de vinya 012","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-012","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-215","","","41.5194800,1.6360600","386195","4597325","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69831-foto-08286-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69831-foto-08286-215-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 4071 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:72","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be333","69832","Barraca de vinya 034","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-034","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-216","","","41.5387700,1.6556400","387862","4599441","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69832-foto-08286-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69832-foto-08286-216-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 124","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be334","69833","Barraca de vinya 001","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-001","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-217","","","41.5260100,1.6474100","387153","4598035","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69833-foto-08286-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69833-foto-08286-217-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2542 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006). Núm de registre 61","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be335","69834","Barraca de vinya 002","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-002","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-218","","","41.5245300,1.6468100","387100","4597871","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69834-foto-08286-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69834-foto-08286-218-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 6988 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 62","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be336","69835","Barraca de vinya 078","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-078","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-219","","","41.5266500,1.6478200","387188","4598106","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69835-foto-08286-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69835-foto-08286-219-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 8862 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be337","69836","Barraca de vinya 079","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-079","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-220","","","41.5289800,1.6557600","387855","4598354","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69836-foto-08286-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69836-foto-08286-220-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2544 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be338","69837","Barraca de vinya 080","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-080","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-221","","","41.5171500,1.6388600","386424","4597063","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69837-foto-08286-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69837-foto-08286-221-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2527 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be339","69838","Barraca de vinya 030","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-030","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-222","","","41.5131300,1.6445600","386893","4596609","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69838-foto-08286-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69838-foto-08286-222-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2535 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:119","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be33a","69839","Barraca de vinya 081","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-081","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-223","","","41.5175300,1.6495000","387313","4597091","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69839-foto-08286-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69839-foto-08286-223-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2531 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be33b","69840","Barraca de vinya 082","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-082","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-224","","","41.5175800,1.6495200","387314","4597096","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69840-foto-08286-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69840-foto-08286-224-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2530 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be33c","69841","Barraca de vinya 031","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-031","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-225","","","41.5129600,1.6423400","386707","4596593","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69841-foto-08286-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69841-foto-08286-225-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2536 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:120","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be33d","69842","Barraca de vinya 032","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-032","","","","\Referència a la fitxa 119\
","08286-226","","","41.5166800,1.6535400","387648","4596991","","08286","La Torre de Claramunt","","","","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2513 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:121","","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be33e","69843","Barraca de vinya 083","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-083","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-227","","","41.5157900,1.6758900","389512","4596864","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69843-foto-08286-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69843-foto-08286-227-3.jpg","","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2020-09-24 00:00:00","","","Codi 2493 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net","","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be33f","69844","Barraca de vinya 084","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-084","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-228","","","41.5099900,1.6719500","389173","4596225","","08286","La Torre de Claramunt","","","","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2490 i 2491 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net","","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be340","69845","Barraca de vinya 085","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-085","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-229","","","41.5099900,1.6719500","389173","4596225","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69845-foto-08286-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69845-foto-08286-229-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2489 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be341","69846","Barraca de vinya 086","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-086","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-230","","","41.5100900,1.6741000","389353","4596233","","08286","La Torre de Claramunt","","","","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2488 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net","","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be342","69847","Barraca de vinya 087","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-087","","","","\Referència a la fitxa 119\
","08286-231","","","41.5265100,1.6756300","389508","4598054","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69847-foto-08286-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69847-foto-08286-231-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2557 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be343","69848","Barraca de vinya 088","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-088","","","","\Referència a la fitxa 119\
","08286-232","","","41.5196200,1.6538200","387677","4597317","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69848-foto-08286-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69848-foto-08286-232-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2514 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be344","69849","Barraca de vinya 089","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-089","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-233","","","41.5219800,1.6621800","388378","4597568","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69849-foto-08286-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69849-foto-08286-233-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2504 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be345","69850","Barraca de vinya 090","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-090","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-234","","","41.5221100,1.6604000","388230","4597585","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69850-foto-08286-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69850-foto-08286-234-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2505 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be346","69851","Barraca de vinya 091","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-091","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-235","","","41.5216000,1.6611800","388294","4597527","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69851-foto-08286-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69851-foto-08286-235-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2506 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be347","69852","Barraca de vinya 092","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-092","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-236","","","41.5237500,1.6571500","387962","4597771","","08286","La Torre de Claramunt","","","","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2547 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net","","45","1.1","","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be348","69853","Barraca de vinya 093","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-093","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-237","","","41.5257800,1.6615900","388336","4597991","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69853-foto-08286-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69853-foto-08286-237-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 5088 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be349","69854","Barraca de vinya 094","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-094","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-238","","","41.5271800,1.6618800","388362","4598146","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69854-foto-08286-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69854-foto-08286-238-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 6987 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be34a","69855","Barraca de vinya 095","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-095","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-239","","","41.5305100,1.6622300","388397","4598515","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69855-foto-08286-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69855-foto-08286-239-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 7027 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be34b","69856","Barraca de vinya 096","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-096","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-240","","","41.5263700,1.6639400","388533","4598053","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69856-foto-08286-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69856-foto-08286-240-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2551 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be34c","69857","Barraca de vinya 097","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-097","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-241","","","41.5268300,1.6667900","388771","4598101","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69857-foto-08286-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69857-foto-08286-241-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2549 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be34d","69858","Barraca de vinya 098","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-098","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-242","","","41.5244100,1.6664000","388735","4597833","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69858-foto-08286-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69858-foto-08286-242-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2509 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be34e","69859","Barraca de vinya 099","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-099","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-243","","","41.5227700,1.6678200","388850","4597649","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69859-foto-08286-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69859-foto-08286-243-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2553 de l\'inventari Wikipedra(Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be34f","69860","Arcada apuntada de cal Mas Marimón","https://patrimonicultural.diba.cat/element/arcada-apuntada-de-cal-mas-marimon","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XVI-XXI","","\Arcada apuntada que s\'observa a nivell de planta baixa de l\'edifici de Cal as Marimón. Aquest edifici compta amb dues façanes, ja que salva un important desnivell entre el carrer Major i el carrer de Baix. L\'arcada es troba encastada al mur que dóna al carreró que comunica un carrer amb l\'altre. Es tracta d\'una arcada apuntada, tot i que per l\'evolució de la casa es desconeix si pertanyia als baixos o es tracta d\'un arc de descàrrega. L\'arcada es recolza sobre brancals de diferents dimensions, ja que salva l\'important desnivell del carrer. Actualment l\'element es troba inutilitzat a nivell estructural i ha estat tapiada amb maó, deixant una finestra a la part superior del mur per permetre la il·luminació dels baixos. La casa va ser restaurada recentment, arrebossant aquesta façana i pintant-la de color taronja, tot i que s\'ha deixat l\'arcada a la vista.\
","08286-244","Vilanova d\'Espoia (Pl. del Senyoriu s/n-Vilanova d\'Espoia 08789 La Torre de Claramunt)","\Cal Mas Marimón és una de les cases antigues que formen part del nucli urbà de Vilanova d\'Espoia. La casa ha sofert nombroses modificacions i l\'existència d\'aquesta arcada s\'explica als baixos de la casa, que als seus orígens devia tenir una planta diferent i segurament amb accés des del carrer Major. L\'arcada devia quedar dintre de la casa. Les fotografies antigues de la primera meitat del segle XX mostren aquesta casa amb un cos intermedi que unia el carreró per la part superior i que permetia travessar el carrer a l\'alçada del primer pis. L\'arcada ja era present a la vista del carrer. Les darreres obres de rehabilitació han canviat l\'orientació de la casa, obrint l\'entrada principal a la placeta del carrer de baix.\
","41.5156900,1.6534100","387636","4596881","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69860-foto-08286-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69860-foto-08286-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69860-foto-08286-244-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Modern","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Estructural","","","","2020-09-24 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","98|94","47","1.3","","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be350","69861","Dita popular","https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-popular-0","","XIX-XXI","Aquesta dita és coneguda especialment per les persones de certa edat de Vilanova d\'Espoia.","\Entre la gent dels pobles del voltant de la Torre de Claramunt hi havia una dita popular on era anomenat el poble de Vilanova d\'Espoia. La dita deia: \'A cobrar a Espoia\'. Aquesta dita també era formulada davant de la gent de Vilanova d\'Espoia quan feien acte de presència o quan deien quin era el seu origen. La dita fa referència a aquells pagaments que són impossibles de cobrar, o bé quan algú reclamava uns diners i el seu interlocutor no se\'ls volia donar.\
","08286-245","Vilanova d\'Espoia (08789 Vilanova d\'Espoia)","\Es desconeix l\'origen de la dita ni si està associada a cap història verídica o inventada, però podria tractar-se d\'una dita relacionada amb algun succés ocorregut als vols del segle XIX, ja que cap dels veïns entrevistats que guarden memòria des de començaments del segle XX a través dels seus pares i avis, ha pogut donar cap referència.\
","41.5159900,1.6537500","387665","4596914","","08286","La Torre de Claramunt","Obert","Regular","","Inexistent","","Patrimoni immaterial","Tradició oral","Pública","Altres","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","","61","4.3","","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be351","69862","Barraca de vinya 029","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-029","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-246","","","41.5153300,1.6491300","387278","4596847","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69862-foto-08286-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69862-foto-08286-246-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2533 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 116","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be352","69863","Fita de terme amb Capellades","https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-amb-capellades","\AA.DD. (2006) Replantejament de la línia de delimitació entre el terme municipal de La Torre de Claramunt i els municipis colindants. Departament de Política territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya.\
","XX","Actualment la pedra es troba tombada i l\'entorn cobert amb canyís i molt remogut. Es corre el perill de que quedi moguda enmig d\'altres elements de l\'entorn.","\Fita de terme que marca la delimitació entre els municipis de La Torre de Claramunt i Capellades. Es troba encastada al terra, al peu del pendent d\'una de les terrasses del terreny. Es tracta d\'una zona aterrassada i aprofitada com a horts, darrera dels molins de Cal Munné i Cal Roda. Es tracta d\'una fita de pedra en forma de prisma recte de base rectangular, amb la part superior arrodonida, de 0,25 cm d\'amplada, per 0,40 cm d\'alçada, per 0,15 cm de fons.\
","08286-247","La Torre Baixa (08987 La Torre de Claramunt)","\Fita de terme qe pot datar-se a començaments del segle XX tot i que no s\'observen elements que permetin una datació concreta. La seva funció era la de delimitar els terme de La Torre de Claramunt i Capellades. Darrerament ha estat inclosa dins del replantejament de la línia de delimitació del terme amb els seus colindants efectuat l\'any 2006.\
","41.5375400,1.6855100","390351","4599266","","08286","La Torre de Claramunt","Difícil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69863-foto-08286-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69863-foto-08286-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69863-foto-08286-247-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Social","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","119|98","47","1.3","","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be353","69864","Fita de terme amb la Pobla de Claramunt","https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-amb-la-pobla-de-claramunt","\AA.DD. (2006) Replantejament de la línia de delimitació entre el terme municipal de La Torre de Claramunt i els municipis colindants. Departament de Política territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya.\
","XX","","\Fita situada al Pla de la Torre de Claramunt, al p.k.. 7, 1 de la C-244, al marge dret de la carretera. Es tracta d\'una fita de pedra encastada al terra, de 0,26 m d\'alçada, per 0,24 m d\'amplada, per 0,11 cm de fons. Es tracta d\'una de base rectangular amb les cantonades superiors arrodonides. Les cares planes es troben encarades al nord i a migdia, en direcció a cadascun dels municipis. S\'observa gravades la lletra P, en la cara dirigida al terme de La Pobla de Claramunt, i la lletra T, en la cara dirigida al terme de La Torre de Claramunt.\
","08286-248","La Torre Alta (p.k. 7,1 de la C-244, 08789 La Torre de Claramunt)","\Fita de terme que pot datar-se a començaments del segle XX per la tipologia de les lletres gravades. La seva funció era la de delimitar els terme de La Torre de Claramunt i La Pobla de Claramunt. Darrerament ha estat inclosa dins del replantejament de la línia de delimitació del terme amb els seus colindants efectuat l\'any 2006.\
","41.5434400,1.6777900","389717","4599931","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69864-foto-08286-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69864-foto-08286-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69864-foto-08286-248-3.jpg","Inexistent","Popular|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Social","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","119|98","47","1.3","","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be354","69865","Barraca de vinya 026","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-026","","","","\Referència a la fitxa 119\
","08286-249","","","41.5173800,1.6508400","387424","4597072","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69865-foto-08286-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69865-foto-08286-249-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2532 de l\'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:111","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be355","69866","Barraca de vinya 100","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-100-0","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-250","","","41.5220200,1.6636700","388503","4597571","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69866-foto-08286-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69866-foto-08286-250-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 8863 de l\'inventari Wikipedra(Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be356","69867","Barraca de vinya 101","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-101-0","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-251","","","41.5220400,1.6613200","388307","4597576","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69867-foto-08286-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69867-foto-08286-251-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 8864 de l\'inventari Wikipedra(Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be357","69868","Barraca de vinya 102","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-102-0","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-252","","","41.5224700,1.6597700","388178","4597626","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69868-foto-08286-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69868-foto-08286-252-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be358","69869","Marge de pedra de la carena de la muntanya de cal Vilaseca","https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-de-la-carena-de-la-muntanya-de-cal-vilaseca","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XIX","","\Marge de pedra seca que recorre la carena de la muntanya de Cal Vilaseca resseguint el camí carener pel seu costat de migidia. Manté una llargada d\'uns 100 m i una alçada màxima de 1,45 al seu sector central. La seva amplada oscil·la entre el 0,65 cm i 0,75 cm. El seu aparell està format per pedra de l\'entorn sense treballar unida seguint la tècnica de les construccions en pedra seca, falcades amb pedres de mida petita entre els carreus. El camí marcava la delimitació del camí i dels camps de conreu plantats de vinya que hi havia en aquest costat de la muntanya, on encara s\'observen restes notables de marges de paret seca que aterrassaven la muntanya.\
","08286-253","Pla de Cal Vilaseca (08789 La Torre de Claramunt)","\Aquest tipus d\'estructures es corresponen a una explotació intensiva dels camps de conreu del voltant i a la delimitació de camins. Cal pensar que es tracta d\'un mur que podria haver estat aixecat a mitjans del segle XIX en ple període d\'explotació intensiva de la vinya, a l\'igual que algunes de les construccions de pedra seca del voltant.\
","41.5217900,1.6617400","388341","4597548","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69869-foto-08286-253-1.jpg","Inexistent","Popular","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Privada","Social","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","119","47","1.3","","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be359","69870","Font de l\'escola Torrescasana","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lescola-torrescasana","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XX","","\Font ubicada al pati de l\'escola de primària Torrescasana, de Vilanova d\'Espoia. La font és una reproducció de la salamandra del Parc Güell de Barcelona. Es tracta d\'una estructura realitzada en ciment recoberta amb mosaics de colors disposats en trencadís. Consta d\'una base de formes ondulades de 0,30 m d\'alçada per 1,22 m d\'amplada i 1,70 m de llargada. Aquesta base acull en un extrem una forma allargada que serveix de pica. Sobre aquesta base es situa una estructura quadrangular més petita de 0,20cm d\'alçada per 0,70m d\'amplada i 0,87 m de llargada. A l\'extrem de ponent d\'aquesta estructura, coincidint amb la pica el trencadís dibuixa un escut del municipi de la Torre de Claramunt sobre una base de color vermella feta també en trencadís, i un escut amb les barres catalanes i un motiu floral sobre una base de color blau feta en trencadís. Sobre aquesta estructura quadrangular es recolza la salamandra que roman amb la boca oberta sobre la pica. A l\'interior de la boca acull el brollador metàl·lic pel qual raja l\'aigua. Aquesta està regulada per un temporitzador situat al costat dret del camp de la salamandra.\
","08286-254","Vilanova d\'Espoia (Camí de Cal Muntades s/n Vilanova d\'Espoia-08789 La Torre de Claramunt)","\La font va ser fruit de la iniciativa de l\'associació de pares i mares de l\'escola Torrescasana, arran de la celebració l\'any 200 de l\'any Gaudí. És volia rendre un homenatge a l\'arquitecte modernista. La font es trobava a l\'escola vella de Vilanova d\'Espoia i va ser traslladada a l\'escola actual l\'any 2005, poc desprès de la seva inauguració. Actualment segueix funcionant com a font de l\'escola.\
","41.5154600,1.6503500","387380","4596860","2000","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69870-foto-08286-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69870-foto-08286-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69870-foto-08286-254-3.jpg","Inexistent","Modernisme|Contemporani","Patrimoni immoble","Element arquitectònic","Pública","Social","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","105|98","47","1.3","","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be35a","69871","Carrerada de la Torre de Claramunt","https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-torre-de-claramunt","\Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Fundació del Món Rural, a www.catpaisatge.net/docs/InformeTranshumancia.pdf. Consultat el 02 d\'octubre de 2013.\
","","En línies generals la carrerada es pot seguir en la majoria dels trams, a excepció del tram de la urbanització del Xaró i del pas del riu Agost a l\'alçada de Cal Llupià.","\El terme de la Torre de Claramunt comta amb una xarxa de carrerades que recorren tot el terme, des del Xaró fins a la riera de Carme i fins a les Pinedes de l\'Armengol. Es tracta d\'antigues vies pecuàries destinades al pas dels ramats que s\'unien i es bifurcaven en diversos ramals recorrent tot el terme en forma de xarxa de camins. Un dels camins provenia de la pobla de Claramunt, on hi havia diversos ramats, i entrava al terme per la partida del Xaró, per darrera del pas blau, travessava l\'actual urbanització fins al sector del Pla de les Sitges , des d\'allà travessava tot el Pla de Frígols, passant a tocar de la Font de Frígols (fitxa 77) en direcció al sud i fins arribar a l\'antic camí del nucli de la Torre a Capellades (fitxa 208), a l\'alçada de l\'actual BV-2134, al km, 1, on actualment trenca el camí rural que condueix a la subestació elèctrica. Allà la carrerada empalmava amb la que pujava des de Capellades, i al mateix temps es bifucava en dos. Un ramal seguia el curs de l\'antic camí de La Torre a Capellades, que transcorre pel cantó de migdia en paral·lel a l\'actual BV-2134, i travessava el nucli de La Torre de Claramunt per baixar per l\'actual camí fins a la riera de Carme, i travessant la riera es dirigia cap al terme de Vilanova del Camí i empalmava amb la carrerada de la Santa Margarida de Montbuí que es dirigia cap a la Llacuna. Un altre ramal seguia el curs de l\'actual camí asfaltat en direcció a migdia fins arribar a les actuals naus de producció vitícola el Corral del Vila. En arribar a aquest punt la carrerada girava a la dreta en direcció a ponent i baixava la pendent del terreny fins arribar a la capçalera del riu Agost. Allà traspassava el torrent i pujava fins a la casa de Cal Llupià (fitxa 43). Aquest tram es troba actualment molt perdut. La carrerada continuava en direcció a Vilanova d\'Espoia seguint el pas per un camí paral·lel al torrent del Manou. El camí de la Solana discorria paral·lel per la costa de la muntanya uns metres més amunt, a l\'altra costat de es terres de conreu. En arribar al peu del turó de Vilanova d\'Espoia la carrerada ascencia el turó pel costat nord i arribava al poble. Travessava el poble pel carrer Major i baixava fins a la zona de les actuals escoles, on es trobava la desaparguda font del poble. Un cop allà, aquest tram de la carrerada es tornava a bifurcar. Un ramal seguia l\'actual carretera en direcció a la muntanya de les Pinedes de l\'Armengol i sortia del terme fins a empalmar amb la carrerada de La Llacuna. Un altre ramal ascendia vers el barride La Serra i passava per darrera de l\'actual fàbrica Munich, SL. Des d\'allà prenia el camí que passava per davant de la casa de Cal Jaume Llorenç (fitxa 47) i seguina fins al corral de cal Piquet, dins del barri de can Paxiano, en terme de Mediona. Actualment la carrerada és una camí d\'uns 4 metres d\'amplada en bona part dels seus rams, marcat amb marges de pedra també en bona part dels seus trams.\
","08286-255","La Torre de Claramunt (08789 La Torre de Claramunt)","\En l\'actualitat, a Catalunya, els camins ramaders, també anomenats carrerades, cabanelles o lligallos, forma una gran xarxa de vies pecuàries. El darrer mapa de camins ramaders a nivell català data de 1951 i el va elaborar el geògraf Joan Vila-Valentí. Aquest mapa, que recull un camí important entre Calaf i Santa Coloma de Queralt, no recull els camins i les vies secundàries, entre les quals es trobaria la carrerada de La Torre de Claramunt. Aquesta carrerada era el pas habituals dels ramats de la Pobla de Claramunt i Capellades, així com els del municipi, i permetia el seu pas vers a la carrerada principal de La Llacuna i el Penedès. Era transitada principalment a l\'estiu. El seu ús va deixar de ser habitual entorn a la dècada del 1970, quan els grans ramats de Capellades i la Pobla van desaparèixer. Actualment només s\'utilitzen alguns trams com a pas del ramat de La Torre de Claramunt.\
","41.5256900,1.6705700","389085","4597969","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Bo","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69871-foto-08286-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69871-foto-08286-255-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Obra civil","Pública","Social","","","","2021-05-03 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","","49","1.5","","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be35b","69872","Mas el Morei","https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-morei","\RIBA GABARRÓ, J. (1988) \'La Torre de Claramunt\' a Història de l\'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.\
","XVI-XIX","Tot el sector de migdia de l\'edifici ha caigut i el bosc amenaça amb ocupar tot l\'edifici.","\Restes de l\'antic mas El Morei situades en un tros de bosc, al cap del Clot del Morei, al SO de l\'estació subelèctrica. Les restes deixen entreveure un edifici de planta quadrangular orientat a ponent, aixecat en mur de paredat irregular amb pedres sense desbastar i les cantonades reforçades per carreus de mida força grossa ben tallats i treballats. El sector més ben conservat són els murs nord i llevant, i un fragment de la façana principal de ponent, que conserven una alçada aproximada de 4 m, la qual cosa dona a entendre que l\'edifici comptava amb una planta baixa i un primer pis. La planta interior de l\'edifici es divideix interiorment en dues grans espais separats per una arcada rebaixada realitzada en pedra que va de tram a tram de paret. Al mur nord es conserva una petita porta auxiliar de l\'edifici rematada per una llinda de fusta i que es devia correspondre a una porta del darrera.\
","08286-256","Collet de Morei (08789 La Torre de Claramunt)","\Tot i que segurament es deu tractar d\'un dels antics masos medievals del terme, que ha donat nom a tota una partida de bosc i terres, les primeres referències documentals es corresponen als capbreus i cadastres moderns. El 1716 era propietat de dos pubills anomenats Bas i Balegar, que vivien a Capellades, i la casa era ocupada per masovers. En aquests moments es tractava d\'una casa de petites dimensions anomenada Cal Morei, que nomès comptava amb una sala, una cuina i dues habitacions. Possiblement la casa degué abandonar-se a començaments del segle XX, trobant-se actualment en estat de ruïna i en perill de desaparèixer.La propietat comptava amb forces terres de conreu i bosc, inclosa una que era anomenada La Coma de Morei, que afrontava amb els masos Vilaseca i Rossinyol.\
","41.5253200,1.6783200","389731","4597918","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Dolent","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69872-foto-08286-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69872-foto-08286-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69872-foto-08286-256-3.jpg","Inexistent","Contemporani|Popular|Modern","Patrimoni immoble","Jaciment arqueològic","Privada","Sense ús","","","","2020-09-25 00:00:00","Raquel Valdenebro Manrique","","","98|119|94","1754","1.4","","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be35c","69873","Barraca de vinya 103","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-103-0","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-257","","","41.5258900,1.6781200","389715","4597982","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69873-foto-08286-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69873-foto-08286-257-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be35d","69874","Barraca de vinya 104","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-104-0","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-258","","","41.5146700,1.6455400","386977","4596778","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69874-foto-08286-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69874-foto-08286-258-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2534 de l\'inventari Wikipedra(Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be35e","69875","Barraca de vinya 105","https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-105-0","","","","\Referència a la fitxa 120\
","08286-259","","","41.5153800,1.6438800","386840","4596859","","08286","La Torre de Claramunt","","","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69875-foto-08286-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69875-foto-08286-259-3.jpg","Inexistent","","Patrimoni immoble","Edifici","Privada","Sense ús","","","Inexistent","2023-01-30 00:00:00","","","Codi 2538 de l\'inventari Wikipedra(Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net","","45","1.1","2484","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be35f","88058","Mina de turba","https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-turba","\Informació sobre la mina proporcionada per l\'empresa Cat patrimoni\
","XX","Es desconeix si encara queden restes dels pous i les mines.","\Mina de turba del que resten \\el pou miner, caseta dels motors dièsel per generar energia elèctrica i emplaçament dels motors elèctrics per accionar el muntacàrregues de la mina, caseta dels miners, antiga caseta semisoterrada dels miners, explanada de tria del carbó, moll de càrrega i terrera i possibles restes d\'una boca de mina i una escombrera. \\\
","08286-261","Al nord del carrer del Boix i del carrer del Pi. A la Vinya del Conill.","\\\Per la informació que tenim la seva obertura es va produir durant la postguerra en el context de la manca de combustibles de l\'autarquia.\\\
","41.5431963,1.6769885","389650","4599905","","08286","La Torre de Claramunt","Fàcil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/88058-img20210227111810resized20210303054022183.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/88058-img20210227111713resized20210303054020957.jpg","Inexistent","Contemporani","Patrimoni immoble","Obra civil","Privada","Sense ús","","","","2021-03-18 00:00:00","P. Barbado","","En el seu interior s’hi van localitzar restes de mamuts i altres mamífers. Segons informació recollida, els investigadors de l’Abric Romaní van elaborar un projecte per fer-hi una intervenció arqueològica.La visita es va realitzar amb el veí de la Torre de Claramunt, Sr. Josep Domingo Martí.","98","49","1.5","","6","2024-03-28 01:37:41" "6604bbd5c4d16b3e9b7be360","88059","Font del Pla de les Sitges","https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pla-de-les-sitges","","","Està completament rodejat de bardisses","\Font de clot que raja de forma natural a nivell molt superficial. No s\'observa que tingui cap element sobreposat.\
\Podria haver estat utilitzat per rec de les terres confrontants.\
","08286-262","A la confluència entre el Pla de les Sitges i el Bosc de les Sitges. Al costat d\'un camí al sud de la BV 2133","","41.5364027,1.6724018","389256","4599156","","08286","La Torre de Claramunt","Difícil","Regular","https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/88059-img20210227105929resized20210303054201138.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/88059-img20210227105637resized20210303054201576.jpg","Inexistent","","Patrimoni natural","Zona d\'interès","Privada","Sense ús","","","","2021-03-18 00:00:00","P. Barbado","","Informació proporcionada Sr. Josep Domingo Martí, veí de la Torre de Claramunt.","","2153","5.1","","6","2024-03-28 01:37:41"